Continguts:

• Història de Dinamarca
• Copenhage
• Frederiksborg Slot
• Kronborg Slot
• Møns Klint
• Egeskov Slot
• Aarhus
• Legoland
• Skagen
• Illes Frisones
• Ribe

HISTÒRIA DE DINAMARCA

Les troballes arqueològiques més antigues de Dinamarca daten del 130.000 al 110.000 aC, durant el període Interglacial Riss-Würm. El territori ha estat habitat des del 12500 aC i hi ha proves de la pràctica de l’agricultura des del 3900 aC. L’Edat de bronze nòrdica (1800 al 600 aC) a Dinamarca fou caracteritzada per la construcció de túmuls, els quals deixaren diversos objectes com ara els lurs i el carro solar de Trundholm. Durant l’Edat de ferro preromana (del 500 aC a l’1 dC), els grups nadius començaren a migrar cap al sud, tot i que els primers danesos arribaren al país entre l’Edat de Ferro preromana i l’Edat de Ferro Germànica, durant l’Edat de Ferro romana (1 al 400 dC). Les províncies romanes mantenien relacions i rutes comercials amb les tribus nadiues de Dinamarca; de fet, s’han trobat monedes romanes en territori danès. L’evidència d’una influència cultural celta significativa data d’aquest període i es reflecteix en la troballa del Calderó de Gundestrup. Els historiadors creuen que abans de l’arribada dels precursors dels danesos, que hi arribaren de les illes daneses de l’est (Sjælland i Escània) i parlaven una forma primerenca de germànic septentrional) la major part de Jutlàndia i algunes illes eren habitades pels juts. Aquests foren convidats a emigrar a la Gran Bretanya com a mercenaris del rei britònic Vortigern, i els foren donats els territoris sud-orientals de Kent, l’Illa de Wight, i altres àrees. Foren, posteriorment, absorbits pels invasors angles i saxons. La població juta que romangué a Jutlàndia fou assimilada pels danesos.

Els víkings

Els víkings escandinaus expulsaren els angles i juts de Jutlàndia i s’hi establiren. Els víkings eren guerrers i navegants escandinaus els quals dominaren els mars d’Europa. Exploraren i colonitzaren Islàndia, Groenlàndia, i Vinland. Gràcies a llurs habilitats en la construcció de vaixells, saquejaren i conqueriren regions de França i les Illes Britàniques. També reeixiren en l’establiment de rutes comercials entre les costes i els rius d’Europa, que s’estenien des de Groenlàndia fins a Constantinoble mitjançant els rius russos. Dinamarca així es convertí en una potència nord-europea.

Els danesos s’unificaren i es convertiren oficialment al cristianisme el 965 dC sota el regnat de Harald Blåtand, la història del qual està registrada en les Pedres de Jelling. El seu fill, Sven Tveskæg, conquerí Anglaterra entre el 1013 i el 1014. Knud II estengué el regne, el qual inclogué Noruega i la regió meridional de Suècia. Després de la seva mort, la unió amb Anglaterra i Noruega es dissolgué, i Dinamarca entrà en un període de guerres civils i violència.

Posteriorment, durant els segles xii i xiii els danesos continuaren expandint els seus dominis i conqueriren la major part dels territoris costaners del mar Bàltic, establint un reialme poderós i pròsper. Amb el progrés econòmic, el feudalisme danès arribà al seu zenit i es desenvoluparen la indústria pesquera i la ramaderia, i sorgí un grup de mercaders i artesans important. Tanmateix, les discòrdies entre la noblesa i la corona forçaren el rei, Erik V a signar la Carta Magna danesa, o carta de privilegis, per mitjà de la qual la corona se subordinava a la llei i el Danehof, una assemblea de nobles, es convertia en una institució administrativa.

Durant el regnat de Valdemar IV i la seva filla Margarida I el regne tornà a enfortir-se i, després de la Batalla de Falköping, Margarida I féu que el fill de la seva germana, Erik de Pomerània fos coronat rei de Dinamarca, Noruega i Suècia, en la Unió de Kalmar. Suècia s’independitzà i tornà a unificar-se en diverses ocasions. Davant la repressió brutal de Christian II, la situació es resolgué el 17 de juny de 1532 quan el rei suec Gustav Vasa conquerí la ciutat d’Estocolm, i declarà la independència definitiva de Suècia. Dinamarca i Noruega romangueren en una unió personal fins a la resolució del Congrés de Viena el 1814.

Era moderna

El rei Christian IV de Dinamarca atacà Suècia en la Guerra de Kalmar de 1611 al 1613, però no aconseguí el seu objectiu de forçar Suècia a reunificar-se amb Dinamarca. La guerra no provocà cap canvi territorial, però Suècia fou forçada a pagar una indemnització de guerra d’1 milió de Riksaler de plata, quantitat coneguda com el pagament d’Älvsborg. Christian IV de Dinamarca féu ús dels diners per a fundar diversos pobles i fortaleses, entre els quals, Glückstadt (fundada com a rival d’Hamburg, Christiania (actual Oslo) (després de l’incendi que destruí la ciutat original), Christianshavn, Kristianstad i Kristiansand. Christian IV també construí un gran nombre d’edificis, entre els quals, Børsen, Rundetårn, Nyboder i el Castell de Rosenborg. Inspirat en la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, fundà la Companyia Danesa de les Índies Orientals i planejà prendre Sri Lanka com a colònia, però la companyia només pogué aconseguir Tranquebar en la costa índia.

En la Guerra dels Trenta Anys, Christian IV provà de convertir-se en el líder dels estats luterans d’Alemanya, però fou derrotat en la Batalla de Lutter en la qual un exèrcit catòlic, sota el comandament de Albrecht von Wallenstein ocupà i saquejà Jutlàndia. Dinamarca evità donar cap concessió territorial, però la intervenció del rei suec Gustav II Adolf a Alemanya fou vista com un senyal que el poder militar de Suècia estava creixent mentre que la influència danesa en la regió estava en declivi. El 1643, l’exèrcit suec envaí Jutlàndia i el 1644 Skåne. El 1645, en el Tractat de Brömsebro, Dinamarca cedí Halland, Gotland, les últimes regions d’Estònia, i diverses províncies de Noruega. El 1657, el rei Frederik III declarà la guerra a Suècia i marxà cap a Bremen-Verden. Fou derrotat i els exèrcits de Karl X Gustav conqueriren Jutlàndia i Fiònia, així com la major part de Sjælland (Selàndia) abans de signar el Tractat de Roskilde el febrer de 1658, el qual donà a Suècia el control d’Escània, Blekinge, Trøndelag i l’Illa de Bornholm. Karl X Gustav es penedí de no haver destruït completament Dinamarca, i l’agost de 1658 començà un setge de dos anys de Copenhage però no aconseguí conquerir-la. En el tractat de pau següent Dinamarca aconseguí mantenir la seva independència i reprendre el control de Trøndelag i l’Illa de Bornholm.

Dinamarca assajà de reprendre el control d’Escània en la Guerra d’Escània (1675-1679) però fracassà. Després de la Gran Guerra del Nord (1700-1721), Dinamarca  aconseguí restaurar el control d’aquelles regions del Ducat de Schleswig i Holstein governades per la casa de Holstein-Gottorp. Dinamarca prosperà durant les últimes dècades del segle XVIII atesa la seva neutralitat que li permeté comerciar amb tots dos costats en les guerres contemporànies. En les Guerres Napoleòniques, Dinamarca al començament provà de tenir una política de neutralitat per a continuar amb el comerç lucratiu amb el Primer Imperi Francès i amb el Regne Unit, i s’uní a la Segona Lliga de la Neutralitat Armada amb l’Imperi Rus, Suècia i Prússia. El Regne Unit el considerà com a acte hostil i atacà Copenhage el 1801 i 1807. Dinamarca llavors decidí aliar-se amb Napoleó. El control britànic de les rutes marítimes entre Dinamarca i Noruega fou desastrós per a l’economia de la unió, i Dinamarca es declarà en fallida. El Congrés de Viena demandà la dissolució de la unió entre Dinamarca i Noruega, la qual fou confirmada en el Tractat de Kiel de 1814. Dinamarca havia tingut l’esperança de restaurar la unió escandinava el 1809, però aquestes esperances foren destruïdes quan els estaments de Suècia rebutjaren la proposta per a permetre Frederik VI de Dinamarca succeir a Gustaf IV Adolf de Suècia que havia estat deposat, i en comptes, donaren la corona a Karl XIII. Noruega formà una unió amb Suècia que durà fins a 1905. Dinamarca conservà les colònies d’Islàndia, les Illes Fèroe i Groenlàndia. A més de les colònies nòrdiques, Dinamarca mantingué el control de l’Índia Danesa (Tranquebar) de 1620 a 1869, la Costa Daurada Danesa (Ghana) de 1658 a 1850, i les Índies Orientals Daneses (les Illes Verges Americanes) de 1671 a 1917.

El moviment nacional i liberal danès cresqué durant la dècada de 1830, i després de les Revolucions de 1848, Dinamarca es convertí, pacíficament, en una monarquia constitucional el 5 de juny de 1849. Després de la Segona Guerra de Schleswig, el 1864, Dinamarca fou forçada a cedir Slesvig-Holstein a Prússia. Dinamarca retornà a la seva política tradicional de neutralitat, la qual conservà durant la Primera Guerra Mundial.

Segles XX i XXI

Després de la derrota d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles oferí la regió, aleshores alemanya, de Slesvig-Holstein a Dinamarca. Amb por d’un irredemptisme alemany, Dinamarca refusà considerar reprendre aquests territoris i insistí a fer un plebiscit per al retorn de Schleswig. Els dos Plebiscits de Schleswig tingueren lloc el 10 de febrer i el 14 de març. El 10 de juliol de 1920, després del plebiscit i la signatura del rei (del 6 de juliol) en el document de reunió, el rei Chirstian X cavalcà cap a la frontera antiga. La reunificació del Nord de Schleswig (Sønderjylland) se celebra cada 15 de juny a Valdemarsdag.

La invasió alemanya de Dinamarca el 9 d’abril de 1940, només tingué dues hores de resistència militar abans que el govern danès es rendís. La cooperació econòmica entre Alemanya i Dinamarca continuà fins al 1943, quan el govern danès refusà continuar cooperant i l’armada danesa enfonsà els seus vaixells i envià la majoria dels seus oficials a Suècia. Durant la guerra, el govern donà molt suport als jueus que vivien dins el país, i la resistència aconseguí fer sortir la majoria dels jueus a Suècia. Dinamarca encapçala moltes operacions internes o de sabotatge en contra de les instal·lacions alemanyes. Islàndia trencà els enllaços polítics amb Dinamarca i es convertí en una república independent. El 1948, les Illes Fèroe reberen autonomia. Després de la guerra, Dinamarca es convertí en un dels membres fundadors de les Nacions Unides i l’OTAN, i el 1973, s’uní a la Comunitat Econòmica Europea (en l’actualitat la Unió Europea) al mateix temps que el Regne Unit i Irlanda, en un referèndum públic. Groenlàndia rebé autonomia el 1979. Ni Groenlàndia ni les Illes Fèroe són membres de la Unió Europea; les illes declinaren fer-se membres el 1973, i Groenlàndia se separà de la comunitat el 1986, a causa de les polítiques pesqueres de la comunitat.

KØBENHAVN

• Història de Copenahge
• Den Lille Havfrue (La Sireneta)
• Canal Nyhavn
• Strøget
• Kogens Nytory
• Christiania
• Jardins de Tivoli
• Christiansborg Slot
• Palau Amalienborg
• Rosenborg Slot
• Nationalmuseet
• Statens Museum for Kunst (Galeria Nacional)
• Københavns Rådhus (Ajuntament)
• Marmorkirken (Eslésia de Marbre)
• Det Kgl. Bibliotek (Biblioteca Reial)
• Ny Carlsberg Glyptotek

Història de Copenhage

Els primers signes d’activitat que s’hi han trobat daten del voltant de 4000 aC, però no hi ha indicis d’assentaments permanents en aquell moment.

Les excavacions arqueològiques indiquen que la primera ciutat que hom construí on ara hi ha la ciutat actual es remunta al segle XI i que es componia de dos assentaments, un en la part occidental de la ciutat medieval, envoltat del que avui és el carrer de Mikkel Bryggersgade, Vestergade, Gammeltorv / Nytorv i Løngangsstræde, i un altre assentament més petit en el que avui és Kongens Nytorv. La zona que circumda la platja es componia de prats humits en els quals s’han trobat signes de pasturatge de bestiar. La ciutat probablement tenia un port situat en el que avui és Højbro Plads.

En el segle XII, Copenhage va assolir cada vegada més importància i la ciutat es va fortificar. L’Església Catòlica va erigir catedrals en Roskilde i en Lund (en el que avui és Suècia), fet que va establir les bases per a un major desenvolupament dels centres regionals. Copenhage es troba a mig camí entre les dues ciutats, la qual cosa va augmentar el tràfic i comerç en l’assentament.

El primer escrit esmentant la ciutat es remunta al segle XII, quan Saxo Grammaticus en la Gesta Danorum es refereix a Copenhage com Mercatorum Portus, que es tradueix com a port de comerciants o, en danès de l’època, Købmannahavn. En una carta de 1186, el papa Urbà III es refereix a la ciutat com Hafn, però probablement només es deu tractar d’una versió reduïda del nom complet. El nom actual es deriva de la vella denominació danesa.

Entorn de 1160 Valdemar I el Gran va donar el control de Copenhage a Absalon, el bisbe de Roskilde. Considerant que altres ciutats del regne danès estaven sota el govern directe del rei, Copenhage es va cedir al bisbe de Roskilde, ja que n’era el seu senyor i mestre.

Durant els anys següents, la ciutat va multiplicar la grandària per deu i s’hi van fundar noves esglésies i abadies. L’economia va augmentar a causa dels ingressos procedents d’un gran comerç de pesca de l’areng, que va proporcionar a gran part de l’Europa catòlica, l’areng salat que hom necessitava per poder respectar el precepte quaresmal de no menjar carn.

Copenhage està situada en el punt més estratègic entre la mar Bàltica i el nord de la rica Alemanya, això li permet de ser un centre comercial important, un lloc on conflueixen poder i riquesa i això suposa una amenaça per a la pròpia existència. La ciutat va ser fortificada amb una muralla de pedra en el segle XIII i, des del 1290 fins al segle XIX, tot el tràfic d’entrada i sortida de Copenhage va haver de passar a través d’una de les quatre portes de la muralla. Encara que diverses ciutats daneses tenien muralles en aquell moment, la majoria eren fetes de terra, possiblement amb una palissada en la part superior i un fossat. Copenhage fou la segona ciutat danesa, després de Kalundborg de ser fortificada amb muralla i torres de pedra. Aquest fet és un factor que n’indica seva importància en aquell moment de la història.

La ciutat va ser assetjada diverses vegades, igual que la resta de ciutats de la Lliga Hanseàtica. Alhora, el rei danès va tractar de tenir el control de Copenhage en detriment del bisbe, objectiu que aconseguí el 1416, quan Erik de Pomerània va assumir el control de la ciutat. Des de llavors, Copenhage pertany a la Corona de Dinamarca.

Malgrat segles de lluites i guerres pel poder, la ciutat continua creixent i fent-se més rica. Copenhage va mantenir un comerç molt dinàmic amb amics i enemics a parts iguals: hi van arribar comerciants estrangers i s’hi van establir gremis d’artesania. El 1479 s’hi va fundar la Universitat de Copenhage.

A causa de la invenció dels canons, el 1581 es va fer l’ampliació més gran de les muralles de la història de la ciutat. Aquesta ampliació va ser supervisada per Christopher Valkendorf.

En el moment de la coronació de Christian IV de Dinamarca el 1596, Copenhage es va convertir en una ciutat rica i poderosa. El nou rei va decidir de fer de la ciutat un lloc estratègic important des del punt de vista econòmic, militar, religiós, i un centre cultural per al conjunt de la regió nòrdica. El rei va concedir els primers drets a empreses per tenir l’exclusivitat per comerciar amb països d’ultramar. Amb la finalitat de restringir les importacions, es van crear fàbriques perquè el país pogués fabricar pel seu compte tantes mercaderies com fos possible, per minimitzar la dependència de tercers.

Christian IV de Dinamarca va ampliar Copenhage amb dos nous districtes: Nyboder (Nova Stands) pensat per al gran nombre de personal de l’Armada i dels mercaders i el districte Christianshavn (Port cristià), realitzat prenent com a model Amsterdam. L’ampliació va venir acompanyada de més fortificacions i bastions per augmentar-ne la seguretat.

A més de les noves ampliacions en quantitat de superfície ocupada, Christian IV de Dinamarca va encarregar la construcció de nous grans edificis a arquitectes alemanys i holandesos per millorar així el prestigi de la ciutat. Fins avui dia, aquells edificis de nova creació han marcat el paisatge urbà de Copenhage.

En el moment de la defunció de Christian IV de Dinamarcael 1648, Copenhage ja s’havia convertit en la principal fortificació i port naval de Dinamarca i era el centre administratiu del regne de Dinamarca i un important centre comercial del nord d’Europa.

A les eleccions locals de 2025 els socialdemòcrates de la primera ministra Mette Frederiksen van patir fortes derrotes perdent ciutats clau, inclosa Copenhage, per primera vegada des del 1903.

Den Lille Havfrue (La Sireneta)

La icona indiscutible de Copenhage és la Sireneta de bronze que descansa sobre una roca al port de la capital, a la riba del mar Bàltic. Des del seu naixement al 1913, aquesta curiosa figura ha suscitat tot tipus de llegendes, actes vandàlics i curioses anècdotes. Mesura 125 cm i pesa 180 kg.

La Sireneta va ser dissenyada per encàrrec de Carl Jacobsen, fill del fundador de la marca de cervesa danesa Carlsberg, que va voler regalar-li a la ciutat de Copenhage una escultura única. L’escollit per a fer el seu desig realitat va ser  l’escultor danès Edvard Eriksen.

L’objectiu de Jacobsen era homenatjar a l’escriptor de contes Hans Christian Andersen i a la seva obra mestra: La Sireneta. La història d’aquesta jove sirena que va renunciar a la seva vida per estar amb el seu estimat és palpable al rostre de l’escultura, que mira amb melancolia cap al mar.

Des d e1913, la Sireneta ha rebut a milions de visitants que l’han consagrat com el monument més visitat de Copenhage.

A l’any 2010, la Sireneta va viatjar fins a Àsia per a representar a Dinamarca a l’Expo de Shanghai. Durant els sis mesos que va estar fona, una pantalla col·locada a la roca va projectar imatges en directe de la Sireneta des de Shanghai.

La Sireneta ha estat decapitada en dues ocasions, pintada de diversos colors i inclús tirada al mar quan un petit artefacte la va arrancar de la roca. El cap actual de la Sireneta és una rèplica de l’original, que mai va ser recuperada després de ser robada per primera vegada.

La fama de la Sireneta és tal que, des de l’any 2012, compta amb un alter ego masculí a la ciutat danesa de Helsingør. El seu nom és Han i està fabricat amb varis metalls que fan l’efecte de mirall. A més, gràcies a un complex mecanisme, l’estàtua parpelleja cada hora.

Ubicació: Langelinie, 2100 København Ø, Dinamarca

Transport:

• Bus: línia 26
• Tren: estació Østerport.

Canal Nyhavn

Segurament, després de la Sireneta, la segona imatge que més li ve a tot el món al cap al pensar amb Copenhage són les cases de colors del canal Nyhavn. Aquest paisatge de postal és un dels llocs més visitats de la ciutat pels seus històrics vaixells de fusta, els nombrosos restaurants i l’animat ambient que hi ha sempre a Nyhavn

A pocs metres del canal Nyhavn hi ha una de les escultures més significatives de Copenhage, l’Àncora Memorial (Mindeankeret). Aquesta escultura és un homenatge als marines caiguts a la Segona Guerra Mundial defenent a Copenhage dels atacs i bombardejos alemanys.

L’Àncora Memorial sempre apareix amb flors i veles en honor als més de 1.700 oficials i militars danesos que van perdre la vida en un dels pitjors episodis de la història de Copenhage.

Ubicació: Indre By, Dinamarca

Transport: Metro: línies 1 i 2 fins a Kogens Nytorv.

Strøget

El carrer més famós de Copenhage és Strøget i és el carrer per a vianants més llarg d’Europa, rodejada de botigues i restaurants, mils de persones hi transiten cada dia (en concret, les estadístiques indiquen unes 125.000 persones).

Strøget es va crear als anys 60 del segle XX com a via d’escapament a la intensa circulació de vehicles que estava turmentant al centre de Copenhage. Amb el pretext d’unes vacances de Nadal, l’Ajuntament va tancar el carrer al trànsit i ja l’ha mantingut fins ara. Avui en dia es pot gaudir d’una gran xarxa de carrers per a vianants que el rodegen i que s’han anat estenent per Copenhage des de fa dècades.

Realment, Strøget no és un sol carrer, sinó que posseeix ramificacions de carrers més petits que s’estenen per totes les direccions, com Frederiksberggade, Østergade, Nygade, Vimmelskaftet, Amagertorv.

És casi impossible que visitar Copenhage i no passar per Strøget, ja que aquest limita amb dues places molt transitades: a l’oest per la Rådhuspladsen; i a l’est per la Kongens Nytorv, rodejada per edificis històrics i presidida per l’estàtua de Christian V a cavall.

Al tractar-se d’un carrer molt transitat també per turistes, està plena de botigues de souvenirs on comprar postals o algun record de la ciutat.

Per menjar per aquí, no hi ha problema, doncs hi ha una infinitat de restaurants i cafeteries per a tots els gustos i pressupostos.

El millor de Strøget és l’ambient, la gent que ve i ve, els músics i els artistes que amenitzen el passeig, les terrasses tan acollidores, etc.

Transport: Metro: Kongens Nytorv.

Kogens Nytorv

Una de les places més famoses de Copenhage és la Kongens Nytorv, en ple centre de la ciutat i rodejada d’edificis històrics com el Teatre Reial o l’Hotel d’Anglaterre.

La plaça està presidida per l’estàtua eqüestre del rei Christian V, que va ordenar posar-hi llambordes, i d’ella parteixen algunes de les principals artèries de la capital danesa, com el carrer Strøget o el canal de Nyhavn.

Aquesta ubicació no és  causal, i de fet el monarca va manar la reconstrucció per la seva posició estratègica, amb fins militars, doncs es trobava a la mateixa distància de totes les muralles de la ciutat.

La estàtua de Christian V, inspirada en l’estàtua de Louis XIII que presideix la Place des Vosges a París, l’estàtua eqüestre de Christian V mostra al monarca vestit com un emperador romà.

Realment, hi hagut dues versions d’aquesta escultura, que originalment, al segle XVII, va ser veta amb plom pel francès Lamoureux. Però per un problema d’estabilitat (un dels peus del cavall estava aixecada i no se sostenia bé) al 1939 es va decidir refondre-la i tornar-la a fer, aquesta vegada amb bronze. La nova versió de l’escultura no veuria la llum fins l’any 1946. 

Llocs d’interès:

• El Palau de Charlottenborg, del segle XVII, i el Palau Thott, actualment ambaixada francesa.
• El Teatre Reial, bonic edifici del segle XIX.
• Al mes de juny, els estudiants danesos que es graduen a l’institut acudeixen a aquesta plaça per a celebrar-ho.
• El Carrer Strøget.
• Tots els hiverns, la Kongens Nytorv acull una pista de patinatge sobre gel gratuïta (es poden llogar el patins allí).
• El Canal Nyhavn, l’estampa més famosa de Copenhage, amb les seves façanes de maó i els vells vaixells de fusta.
• L’Antic quiosc, d’estil neobarroc, amb cafeteria i una agradable terrassa.

Transport: Metro: Kongens Nytorv (M1 y M2).

Christiania

En ple cor de la capital es troba el barri més impactant de Copenhage, Christiania. El barri hippy té una història, un ambient i un estil de vida difícils de troba en qualsevol part del món.

A principis de la dècada de 1970, una zona del barri de Christianshavn utilitzada amb finalitat militars va quedar abandonada. Algunes famílies de Copenhage van decidir instal·lar-s’hi i viure aliens a les normes establertes per la societat. Aviat arribaren famílies atretes per aquesta idea de llibertat i es va crear una autèntica comunitat hippy regida per les seves pròpies normes, Christiania.

Avui en dia, poc més de mil persones viuen a la ciutat de Christiania. Es consideren independents de Dinamarca i de la Unió Europea, tal com dicta el famós cartell de la sortida del barri que anuncia “You are now entering the European Union” Estàs entrant de nou a la Unió Europea).

Al llarg de mig segle de vida, Christiania ha estat un barri autogestionat basat en principis com el reciclatge, l’art a l’aire lliure i la col·laboració entre veïns. Els seus habitants no paguen impostos, pel que els productes aquí són molt més econòmics. Christiania és una zona perfecta per anar de compres a Copenhage i adquirir souvenirs fets a mà pels locals, roba de segona mà o postals en aquarel·la.

Des del seu naixement al 1971, el barri lliure de Christiania es va fer famós per la legalització de la venda i el consum de drogues. Degut a la controvèrsia que això ha generat en els últims anys, la policia de Copenhage ha augmentat la vigilància de la zona i el govern ha prohibit la venda de drogues.

No obstant, a Christiania és fàcil trobar drogues toves com marihuana o haixix. El carrer Pusher, decorat amb fanals vermells, és la principal avinguda de Christiania i concentra nombrosos llocs on comprar marihuana i haixix. A més, a tot el barri hi ha botigues especialitzades en articles per a fumadors.

La única regla del carrer Pusher és que està prohibit fer fotografies.

Christiania és un lloc on val la penar anar-hi, amb un ambient molt hippy, a qualsevol hora es possible prendre alguna cosa, escoltar a gent tocant la guitarra i gaudir del seu ambient únic.

A més, visitar Christiania és totalment segur i no existeixen problemes de violència o vandalisme. Només que s’han de respectar als habitants i anar amb compte amb els cartells que avisen de que està prohibit fer fotografies al carrer Pusher.

Transport:

• Bus: línia 9A
• Metro: Christianshavn

Jardins de Tivoli

A finals del segle XIX, el diplomàtic Georg Carstensen va convèncer al rei Christian VIII de construir un parc d’atraccions a Copenhage per a que la gent es divertís i no pensés en els problemes polítics que assolaven la corona.

Des de la seva construcció al 1843, el Jardins de Tivoli s’han convertit en un dels llocs favorits dels danesos, ja que combinen la seva essència original amb les atraccions més modernes. L’entrada principal al Tivoli s’ha mantingut intacta des de la seva construcció.

El Tivoli és el segon parc d’atraccions més antic de món, només pel darrera de Dyrehavsbakken, també a Dinamarca. Crida l’atenció que inclús els històrics monuments que rodegen al Tivoli, l’Ajuntament i l’Estació Central, són posteriors a aquest mític parc d’atraccions.

La importància del Tivoli és tal que el mític parc Disneyland París es va inspirar en els Jardins Tivoli per a crear aquest lloc de fantasia.

Els Jardins Tivoli són una atracció turística excel·lent, sobretot si es viatja en família. Passejant pels jardins és possible veure desfilar a la Guàrdia del Tivoli, un grup de guàrdies joves vestits amb un vestit similar al de la Guàrdia Reial del Palau d’Amalienborg.

Els edificis més famosos dels Jardins Tivoli simulen construccions famoses de totes les parts del món, com una pagoda, un palau àrab i inclús una fragata.

Entre els espectacles del Tivoli destaca Pantomima Theatre, varis shows de pantomima i ballet que es representen en diferents escenaris a l’aire lliure. A més, si es té sort, es pot gaudir del Friday Rock. Es tracta d’un festival de rock de bandes daneses que se celebra cada divendres dins del parc.

Les principals atraccions són:

• Vertigo: No apta per a persones amb por a les alçades. Aquesta atracció eleva als més valents a més de 10 km/h amb girs de 360º.
• Demon: Muntanya russa ambientada en l’Imperi Xinès, amb loopings i caigudes que disparen l’adrenalina. A més, ofereix l’opció de viure l’experiència amb ulleres de realitat virtual.
• Fatamorgana: Aquesta torre de 45 metres d’altura ofereix emoció per a totes les edats gràcies als seus tres nivells de velocitat.
• Golden Power: És la caiguda lliure del Tivoli, amb més de 60 metres d’altura.
• Grand Prix: Aquest circuit d’habilitats està pensat per a divertir a la gent de totes les edats.
• La Mina: És la muntanya russa més antiga del parc, una atracció pensada per a totes les edats que està enterament feta de fusta.
• The Star Flyer: Un dels millors miradors de Copenhage és el Star Flyer, unes cadenes que s’eleven a més de 80 metres d’alçada.

Pàgina web

Ubicació: Vesterbrogade 3, 1630 København V, Dinamarca.

Horari: D’abril a setembre, de diumenge a dijous d’11:00 a 22:00 hores. Divendres i dissabte d’11:00 a 24:00 hores. Tancat la resta de l’any excepte per Halloween i Nadal.

Preu:

• Entrada als Jardins Tivoli: 140 kr (18,74€).
• Un cop dins dels Jardins Tivoli, el preu de cada atracció es paga per separat (el preu és d’uns 90 kr (12,05€). També es pot comprar un abonament per tot el dia, que costa uns 259 kr (34,68€).

Transport:

• Tren: Estació Central København H.
• Bus: línies 2A, 12, 26 i 33.

Christiansborg Slot

Els orígens del Palau de Christiansborg es remunten al segle XII, quan el bisbe guerrer Absalon, fundador de Copenhage, va manar construir un enorme palau on fixar la seva residència. Des de llavors, la família reial danesa ha viscut a Chritiansborg durant segles, fins que al 1974, un terrible incendi va obligar a mudar-se al Palau d’Amelienborg.

Al 1884, un segon incendi va arrasar gran part de Christiansborg. Després de la tercera reedificació, els arquitectes van decidir col·locar tres corones a la cúspide de la torre per a simbolitzar les diferents reconstruccions del palau.

En l’actualitat, el palau està al servei de l’Estat. És la seu del Parlament de Dinamarca i dels poders judicial i executiu; cosa que el converteix en l’únic edifici del món en albergar els tres poders de l’Estat.

Què es pot veure al Palau de Christiansborg?

Les ruïnes del palau

A les ruïnes de Christiansborg és pot veure les restes de les dues construccions anteriors, el Palau d’Absalon de 1167 i el palau aixecat després de l’incendi de 1794. L’exposició també alberga restes de l’antiga muralla i la fossa, cosa que permet recórrer els quasi nou segles d’història del Palau de Christiansborg.

Les estances reials

Les estances reialsLa part més interessant de la visita es endinsar-se a les estances reials i imaginar com era la vida de la reialesa va varis segles. Els passadissos del palau estan decorats amb retrats de la família reial de Dinamarca i cada habitació compleix una funció determinada.

A part de l’habitació del rei i de la reina, destaquen la biblioteca reial, la sala del tro, la sala del banquet i la impressionant sala de tapissos. Aquesta última habitació pot albergar a més de 400 convidats i és la que més crida l’atenció, pel que fa que la reina Margarida II la utilitzi per a celebrar elegants actes internacionals.

Els estables i les cavallerisses

Les cavallerisses reials alberguen antics carruatges d’època que han estat utilitzats per la família reial danesa al llarg de la història. Als estables també es possible veure els cavalls de la Corona, al servei de la Guàrdia Reial.

A meitats del segle XVIII, els estables del Palau de Christiansborg van arribar a albergar més de 250 cavalls.

Mirador de la Torre de Christiansborg

Hi ha molts miradors a la capital, però pujar a la torre de Christiansborg és una visita imprescindible de Copenhage. A més, és gratis. L’entrada a la torre de Christiansborg va romandre en secret durant quasi un segle, quan només alguns membres de la reialesa podien accedir a la torre més alta de Copenhage.

Avui en dia, la torre alberga vàries sales que exposen escultures i objectes històrics, un restaurant i fotografies que recorren la història del Palau de Christiansborg. Les vistes des de dalt permeten veure Christiansborg des d’una perspectiva diferent i gaudir d’una imatge panoràmica de Copenhage.

Gràcies a les tres corones que rematen la cúspide, la torre de Christiansborg és la més alta de Copenhage, seguida molt de prop per la torre de l’Ajuntament.

Pàgina web

Ubicació: Prins Jørgens Gård 5, 1218 København, Dinamarca

Horari: Tots els dies de 10:00 a 17:00 hores. D’octubre a març tanca els dilluns. Juliol i agost tanca a les 18:00 hores.

Preu:

• Adults: 215 kr (28,79€)
• Estudiants: 140 kr (18,74€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Palau Amalienborg

Aquest complex palatí en ple centre de Copenhage està compost per quatre palaus construïts al voltant d’una plaça. Al centre d’aquest quatre palaus es troba l’estàtua eqüestre del monarca que va ordena construir-los, Frederik V.

No obstant, el pas de la família reial per Amalienborg va començar essent temporal, quan un terrible incendi va arrasar el Palau de Christiansborg i van haver de fixar aquí la seva nova residència. Els quatre palaus són d’estil rococó i van ser construïts a meitats del segle XVIII.

• Palau de Frederick VIII: És la residència reial rei de Dinamarca, Frederik X, i la seva família.
• Palau de Christian VII: No està habitat i s’utilitza per a la celebració d’actes oficials i l’acollida de convidats d’honor de la reina. Va ser el més car dels quatre palaus.
• Palau de Christian VIII: És l’únic palau obert al públic i alberga el Museu d’Amalienborg.
• Palau de Christian IX: És el palau on resideix la reina Margarida II de Dinamarca. Si la bandera està hissada, significa que la reina està a casa.

Un dels atractius més destacables és el canvi de la Guàrdia Reial. Aquest canvi es produeix tots els dies a mig matí i és tot un espectacle.

Els soldats reials comencen el recorregut des del Castell de Rosenborg a les 11:30 i desfilen pel barri llatí de Copenhage, Ostergade, Kongens Nytory, i acaben al Palau d’Amalienborg per a fer el canvi de guàrdia.

A part, hi ha el Museu d’Amalienborg, ubicat al Palau de Christian VIII, el qual exposa la història de la monarquia danesa a través d’estances reials, fotografies i retrats, així com també es poden veure mobles històrics i eines de l’època. A més, també es pot veure la Sala de Piano i sortir al Hall principal, on avui en dia se segueixen celebrant gales i la reina rep a nobles internacionals.

Pàgina web

Ubicació: Amalienborg Slotsplads. 1257 København K, Dinamarca

Horari:

• De dimarts a divendres de 10:00 a 15:00 hores.
• Dissabte i diumenge de 10 a 17:00 hores.
• Dilluns tancat.

Preu:

• Adults: 125 kr (16,73€)
• Estudiants: 80 kr (10,71€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta

Transport:

• Metro: parada Kongens Nytorv.
• Bus: línies 1A, 20E i 26.

Rosenborg Slot

Els orígens del Castell de Rosenborg es remunten al 1606, quan el rei danès Christian IV va manar construir-lo per a residir-hi a l’estiu.

Tot i que la construcció del castell va tardar 30 anys en finalitzar-se, Rosenborg aviat es va convertir en el castell preferit del monarca. Tant és així, que abans de morir, el rei Christian IV va demanar que el portessin allí a passar els seus últims dies.

El Castell de Rosenborg va servir de residència reial fins al 1710, quan Frederik IV va canviar la seva residència d’estiu a un palau més modern. En aquest moment Rosenborg va passar a albergar la col·lecció reial de joies i altres objectes de valor, que s’exposen a les estances que s’han mantingut intactes des del segle XVIII.

Visitar el Rosenborg és recórrer 400 anys d’història. Les alcoves reials estan decorades amb mobiliari original del segle XVIII, quadres històrics i pomposa ornamentació.

Entre les estances reials de Rosenborg destaquen el Saló del Tro, custodiat per tres lleons de plata, la Sala del Tapissos Reials, que alberga peces que narren les guerres sueques-daneses; i un tro amb wàter incorporat.

La part més valuosa del castell és la col·lecció de joies de la Casa Reial de Dinamarca. Entre aquests petits tresors es troben les corones originals de diversos monarques danesos, ceptres, arracades i anells de diamants i altres pedres precioses. La reina Margarida II utilitza algunes d’aquestes joies en ocasions molt especials.

Kongens Have (Jardins del Rei) són els jardins que rodegen Rosenborg. Aquest parc creat al segle XVII és el més antic de Dinamarca. Aquests jardins reials van servir com a zona d’esbarjo del rei i els seu convidats que arribaven a Rosenborg, i van ser utilitzats com a hort per alimentar a la cort del castell.

Aquests jardins estan plens d’escultures curioses, la més famosa és la de l’escriptor de contes danès Hans Christian Andersen.

Als jardins també es troba el Pavelló d’Hèrcules, un bonic pavelló de pedra blanca que es troba al final del parc i que alberga una bonica cafeteria.

Durant pràcticament tot l’any, els Jardins del Rei acullen actes culturals, actuacions i concerts.

Pàgina web

Ubicació: Øster Voldgade 4A, 1350 København, Dinamarca

Horari:

• Horari d’hivern: tots els dies de 10:00 a 16:00 hores.
• Horari d’estiu: tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.

Preu:

• Adults: 140 kr (18,74)
• Estudiants: 90 kr (12,05€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta

Transport:

• Bus: línies 6A, 14, 42, 43, 184 i 185.
• Metro i tren: Estació Nørreport.

Nationalmuseet

El Nationalmuseet (Museu Nacional de Dinamarca) és el més important del país i recórrer la història i la cultura danesa pràcticament des dels seus inicis fins als nostres dies. La majoria dels objectes exposats al museu provenen de la col·lecció privada que el rei Frederik III guardava a la seva residència al segle XVII.

Entre els objectes més valuosos del Museu Nacional destaquen el carro solar de Trunholm, joies de l’època vikinga i la famosa noia Egtvet. Un dels tresors del Museu Nacional eren les banyes d’or vikingues, que van ser robades al 1802 i substituïdes per una rèplica menys valuosa.

La col·lecció del museu no només avarca la història de Copenhage i Dinamarca, sinó que permet viatjar a altres cultures del món: la Polinèsia, l’Àrtic, Japó, etc.

L’extensa col·lecció del Museu Nacional es divideix en períodes històrics:

• La prehistòria danesa: S’exposen eines utilitzades durant l’Edat de Bronze, joies, vaixelles, armes i moltes altres eines claus en la prehistòria. A part, hi ha una interessant col·lecció d’animals prehistòrics.
• L’Edat Mitja i el Renaixement danès: Els víkings van ser els exponents més grans de la cultura danesa en els primers segles de l’Edat Mitja. Aquí s’exposen vestits, armes i altres utensilis utilitzats per aquest poble navegant i conqueridor.
• Històries de Dinamarca: L’exposició repassa la història del cristianisme a Dinamarca, un gran mapa amb les colònies dels país quan era una gran potència i recreacions de dependències reials decorades com al segle XVIII.
• Col·lecció reial de monedes i medalles: Es tracta d’una vasta col·lecció de monedes utilitzades al llarg de la història de Dinamarca.
• Antiguitats del món clàssic i el Pròxim Orient: L’atractiu més gran d’aquesta exposició són les mòmies d’Egipte, així com blocs de terra amb inscripcions egípcies. També hi ha diversos mosaics romans.
• Col·lecció etnogràfica: A través de recreacions de persones i ambients, aquesta col·lecció permet al visitant viatjar a altres civilitzacions de tot el món i conèixer les costums i la cultura de cada racó.

Pàgina web

Ubicació: Ny Vestergade 10, 1471 København K, Dinamarca

Horari: Tots els dies de 10:00 a 17:00 hores. De novembre a març tanca els dilluns.

Preu:

• Adults: 140 kr (18,74€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport: Bus: línies 1A, 6A i 26.

Statens Museum for Kunst (Galeria Nacional)

La Galeria Nacional de Dinamarca o SMK (Statens Museum for Kunst) és un dels edificis més bonics de Copenhage i la col·lecció d’art més important del país. El museu consta de dos edificis, un d’estil renaixentista i una altre modern, connectats per una galeria plena d’escultures i un escenari. És bastant freqüent que el SMK organitzi concerts, exhibicions de dansa o exposicions puntals en aquest espai.

Més de 9.000 pintures i escultures conforme la col·lecció de la Galeria Nacional. Moltes d’aquestes obres han estat adquirides o cedides per la monarquia danesa al llarg dels últims segles. D’aquesta forma, al SMK es pot gaudir de l’art danès des del Renaixement fins a l’Edat Contemporània.

La col·lecció més destacable del SMK es podria dividir en quatre àrees:

• Art Europeu (1300 – 1800): El SMK reuneix una important col·lecció de pintures d’artistes internacionals de renom com Rembrandt, Rubens o Cranach. L’ala est del segon pis del museu està dedicat a aquestes pintures de caràcter mitològic i religiós. Entre les obres més famoses destaquen “Melancolia” de Cranach el Vell; “La caiguda dels titans” de Cornelis van Haarlem; i “The Crusadeer” de Rembrandt.
• Art danès i nòrdic (1750 – 1900): Els pintors nòrdics més destacats de la Galeria Nacional són Hammershøi, Eckersberg i Krøyer. Els seus quadres retraten respectivament paisatges d’interior amb dones d’esquena, ports i naus, i escenes de la vida quotidiana a la platja. La col·lecció del SMK alberga obres de la denominada “Edat d’Or” de la pintura danesa, al segle XIX.
• Art francès (1900 – 1930): La Galeria Nacional dedica una exposició d’art parisenc de principis del segle XX, amb quadres de Matisse, Derain o Picasso. La majoria de les obres d’aquest últim pintor es troben al Museu Picasso de Barcelona.
• Art danès i internacional (de 1900 endavant): La pintura modernista ocupa el tercer pis de la Galeria Nacional. L’exposició combina autors danesos i internacionals, donant lloc a una col·lecció bastant completa amb obres d’artistes com Jorn, Kirkeby i Roepstorff, entre altres.

Pàgina web

Ubicació: Sølvgade 48-50, 1307 Indre By, Dinamarca

Horari: De dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00 hores. Els dimecres fins a les 20:00 hores. Els dilluns tancat.

Preu:

• Adults: 13 kr (17,40€)
• Menors de 27 anys: 95 kr (12,72€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Bus: línies 6A, 26 i 42.
• Tren: Estació Nørreport.

Københavns Rådhus (Ajuntament)

L’Ajuntament de Copenhage va ser inaugurat al 1905 seguint el disseny de l’arquitecte danès Martin Nyrop, que va idear una decoració carregada de “picades d’ullet” a la història de Copenhage. A la façana descansa la figura del fundador de Copenhage, el bisbe guerrer Absalon. En aquest cas, apareix vestit de religiós, tot i que en altres llocs cèntrics de Copenhage se’l pot veure representat amb armadura muntat a un cavall.

L’ornamentació de l’Ajuntament també fa referència a la flora i la fauna de la capital. Es poden trobar meduses, algues, gavines, corbs i fins i tot ossos polars, que no representen el gèlid temps de Copenhage sinó l’annexió de Groenlàndia.

El Hall principal és l’estança més bonica de l’Ajuntament, i aquesta està decorada amb banderes de Dinamarca i bustos de personatges rellevants de la història de Copenhage, com Andersen o el propi Nyrop.

Un cosa interessant de l’Ajuntament és el Rellotge Mundial de Jeans Olsen, aquest històric rellotge dissenyat del serraller danès Jens Olsen va començar a funcionar al 1955, quan el rei Frederik IX li va donar corda per primera vegada. Es tracta d’un complex sistema format per més de 15.000 peces capaç d’assenyalar els eclipses lunars i solars, la posició dels astres, les zones horàries i molt més.

La part més atractiva és la Torre de l’Ajuntament, pujar-hi ofereix unes magnífiques vistes de la ciutat a més de 100 metres d’alçada. Val la pena pujar les 300 escales que porten fins aquest mirador, des d’on es pot contemplar els Jardins Tivoli, l’Església de Sant Salvador o el canal Nyhan.

La pujada a la torre inclou una exposició sobre la història del consistori.

La Rådhuspladsen (Plaça de l’Ajuntament) és la part més cèntrica de la ciutat i un dels punts de trobada més freqüents entre els habitants de la capital. A la Rådhuspladsen és possible veure les restes de l’antiga muralla de Copenhage, la Font del Drac o l’Estàtua dels víkings tocant el Iur.

Pàgina web

Ubicació: Rådhuspladsen 1, 1553 København, Dinamarca

Horari:

• De dilluns a divendres: 10:00 hores – Visita guiada en danès. 13:00 hores – Visita guiada en anglès. 15:00 hores – Visita guiada en danès.
• Dissabtes: 10:00 hores – Visita guiada en anglès. 11:00 hores – Visita guiada en danès.

Preu: Visita guiada: 70 kr (9,37€)

Transport: Bus: línies 10, 12, 14, 26, 28 i 33.

Marmorkirken (Església de Marbre)

L’església de Marbre o Església de Frederik és el millor exemple d’arquitectura barroca a Copenhage. Es troba just davant del Palau d’Amalienborg i està inspirada en la cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

L’Església de Marbre va començar a construir-se per ordre del rei Frederik V al 1749, però les obres es van parar 20 anys per falta de pressupost. L’arquitecte inicial, Nicolai Eigtved, havia dissenyat una església d’estil rococó que va acabar essent de pur estil barroc quan es va acabar de construir 150 anys després.

La cúpula verda de l’església destaca sobre la resta dels monuments de Copenhage, marcats per l’austeritat típica de l’arquitectura danesa.

La cúpula de marbre de l’església és la part més vistosa del temple. Amb els seus 31 metres de diàmetre i els seus 50 metres d’altura, és la cúpula més gran d’Escandinàvia.

Al seu interior, la cúpula de marbre està decorada amb pintures dels dotze apòstols intercalades amb medallons que representen els sagraments del catolicisme. A part, val la pena pujar a la cúpula i gaudir de les vistes que ofereix del Palau d’Amalienborg i del centre de Copenhage.

Pàgina web

Ubicació: Frederiksgade 4, 1265 København, Dinamarca

Horari:

• De dilluns a dijous: de 10:00 a 17:00 hores.
• Divendres: de 12:00 a 17:00 hores.
• Dissabte: de 10:00 a 17 hores.
• Diumenge: de 12:30 a 17:00 hores.
• Tours a la torre i visites a la cúpula: Caps de setmana a les 13:00 hores.

Preu:

• Església: entrada gratuïta.
• Cúpula: Adults: 50 kr (6,69€). Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
• Tours a la torre: Adults: 50 kr (6,69€). Menors de 12 anys: entrada gratuïta.

Transport: Bus: línies 1A i 26.

Det Kgl. Bibliotek (Biblioteca Reial)

El rei Frederik III va fundar al 1648 la primera biblioteca de Dinamarca, amb l’objectiu de reunir sota el mateix sostre la seva col·lecció d’obres d’autors europeus. Amb el pas dels anys, aquesta recopilació de llibres va anar creixent i finalment la biblioteca es va associar amb la Universitat de Copenhage. En l’actualitat, la Biblioteca Reial compta amb més de 30 milions de documents.

El nou edifici de la Biblioteca Reial, construït al 1999, és una autèntica obra d’enginyeria i disseny coneguda com el “Diamant Negre” per les seves parets de marbre fosc que reflecteixen el mar i el cel.

El Diamant Negre és troba a Christianshavn, a pocs metres del port, i és la biblioteca més gran d’Escandinàvia. Al hall principal un quadre de 200 m² decora el sostre.

Pàgina web

Ubicació: Søren Kierkegaards Pl. 1, 1221 Indre By, Dinamarca

Horari:

• De dilluns a divendres: de 8:00 a 20:00 hores.
• Dissabtes: de 9:00 a 18:00 hores.
• Diumenges: de 10:00 a 16:00 hores.

Transport:

• Metro: estació Kongens Nytorv
• Bus: línies 2A, 9A i 40.

Ny Carlsberg Glyptotec

Des de la seva inauguració al 1888, la gliptoteca ha anat recollint obres de prestigiosos artistes fins a reunir la gran col·lecció que alberga avui en dia.

El fundador de la Gliptoteka Ny Carlsberg, és el fill del fundador de la prestigiosa marca de cervesa danesa Carlsberg, el mateix que va finançar la construcció de la Sireneta.

La gliptoteca alberga una col·lecció molt valuosa d’escultures de diferents períodes històrics, com l’Imperi Romà, l’Antic Egipte o l’Edat Moderna. En total més de 10.000 obres d’art.

La col·lecció consta de :

• Sala d’escultura antiga: Acull bustos i caps de líders i deus romans, així com làpides funeràries en molt bon estat de conservació. La gliptoteca també exposa escultures egípcies d’animals, màscares faraòniques, taules inscrites i esfinxs.
• Sala d’escultura modernista: Exposició d’obres de períodes més recents, on destaquen escultors com Meunier, Klinger, Picasso i Giacometti.
• Pintura: Entre les pintures més destacades hi ha “Young Ladys” de Renoir, “Paisatge de Saint-Rémy” de Van Gogh, “Dona espanyola amb mirinyac” de Picasso, i “Tres dones banyant-se” de Cézanne. El museu alberga també obres d’artistes com Manet o Delacroix i d’artistes danesos com Eckersberg, Købke i Lundbye.

Pàgina web

Ubicació: Dantes Plads 7, 1556 København, Dinamarca

Horari: De dimarts a diumenge d’11:00 a 17:00 hores. Els dijous tanca a les 21:00 hores. Els dilluns tancat.

Preu:

• Adults: 150 kr (20,08€)
• Estudiants i menors de 27 anys: 120 kf (16,06€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Tren: estació København H.
• Bus: línies 1A, 2A, 9A, 12, 33 i 40.

FREDERIKSBORG SLOT

El Castell de Frederiksborg (Frederiksborg Slot) és un imponent castell renaixentista construït en tres illots del llac Slotsseoen. Situat a Hillerød, és la icona més reconeguda de la ciutat danesa al nord de Copenhage. A més, des de 1882 és el Museu Danès d’Història Nacional.

Originalment, aquest castell era conegut com a Hillerødsholm. Propietat de la família noble Gøyes, era de proporcions més reduïdes. No va ser fins l’any 1550 quan el rei Frederik II va adquirir aquesta propietat al intercanviar-la per una altra a la seva propietària, Birgitte Gøye. El gust del rei pel castell radicava en seu interès por la caça del cérvol, abundant en aquesta regió de la illa de Selàndia.

Aquest mateix rei va ser qui va iniciar l’ampliació del castell amb un caràcter purament recreatiu, canviant-li es seu nou a l’actual. Fins aquell moment, tots els castell danesos es trobaven pròxims als ports marítims i sempre van tenir un caràcter defensiu.

El rei Christian IV de Dinamarca, que havia nascut al Frederiksborg, va heretar del seu pare el castell. L’any 1599, el jove rei el va demolir per complet i va ordenar reconstruir-lo seguint l’estil renaixentista flamenc. En acabar-se l’any 1620 es va convertir en l’edifici renaixentista més gran de tota Escandinàvia.

El castell va ser utilitzat principalment com a escenari de les coronacions de la major part dels reis danesos fins al 1840. La Catedral de Roskilde, a 40 km de distància, va servir pel contrari, de panteó de la família reial danesa. Degut a la seva importància, el castell va ser capturat i saquejat pels suecs l’any 1659, arribant a ser usat com a pavelló de caça per la reina de Suècia.

Al desembre de 1859, mentre s’hi allotjava el rei Frederik VII, es va iniciar un gran incendi. En poc temps es va arruïnar la major part de l’edifici, tot i que algunes sales importants, com la capella, van salvar-se juntament amb més de 300 pintures i obres d’art. La reconstrucció va ser finançada pel rei, l’estat i mecenes com J.C. Jacobsen, que van permetre que a l’any 1878 el castell es reobrís, però com a Museu d’Història Nacional de Dinamarca.

El castell actual ocupa la superfície de l’illot nord del llac Slotssoen. Segueix l’estil renaixentista flamenc holandès, destacant per l’ús de maons vermells combinat amb gres blanc. El conjunt està format per tres grans ales, que independents entre si s’uneixen per formar part d’un complex destinat a glorificar al rei Christian IV. L’escut del rei i el de la serva esposa Anna Katharina de Brandenburg presideixen la gran porta de l’entrada al castell.

Cada una de las tres ales principals (anomenades del Rei, de la Capella i de la Princesa) és de tres pisos d’altura. Existeix una quarta ala, la de la Terrassa només d’una planta i decorada amb escultures mitològiques.

Totes les cantonades del castell estan rematades per una torre, entre elles destaquen:

• La torre Mønttårnet es troba al sector oest i mira cap al llac. És una planta octogonal. La torre Jægerbakkettårnet: es troba a l’est i mira cap al llac. És una planta octogonal.
• La torre de la capella és la més alta i impressionant, doncs la seva part superior està recoberta de coure i decorada amb esferes daurades i obeliscs.

Per últim, existeixen unes altres dues torres més la planta rodona, mirant ambdues cap a l’illot central.

Font de Neptú

El pati exterior del castell està decorat amb una multitud d’escultures de deus clàssics, però només la Font de Neptú es considera una obra mestra, aquesta font, realitzada en bronze, és obra de l’escultor Adrian de Vries, qui la va fondre a Praga entre els anys 1620 i 1622.

La font representa el paper preponderant de Dinamarca com a potència naval entre els països nòrdics durant el segle XVII, concretament, l’escultura central de Neptú representa al rei Christian IV. La font original es troba a Estocolm, doncs al 1659 el castell va ser pres pels suecs, que van desmantellar la font. Actualment es pot veure a Frederiksborg una còpia de la font feta per Heinrich Hansen al 1888.

Museu d’Història Nacional de Frederiksborg

El Museu Frederiksborg va ser fundat per un decret reial al 1878 i es va obrir al públic poc després. La col·lecció original es va compondre de les pintures que s’havien salvat del gran incendi. Gràcies al mecenatge de J.C. Jacobsen, la col·lecció es va ampliar per incloure altres pintures i mobles. Avui en dia és un autèntic registre de retrats de les figures més importants de la història danesa, des de l’Edat Mitja fins als nostres dies. Tant l’ala del Rei, l’ala de la Princesa i la Sala de l’Audiència estan incloses en la visita del museu.

La Capella

La capella del palau es va consagrar al 1617. Des del regnat de Christian IV s’ha utilitzat com a església parroquial. És la part millor conservada del palau renaixentista i està formada per una llarga nau de dos pisos que s’estén al llarg de l’ala oest. El sostre està ricament decorat amb estucs. Per la seva part, els pilars i les galeries van ser decorades amb frescos amb motius bíblics a la dècada de 1960, durant el regnat de Frederik III de Dinamarca.

L’element més destacat de la capella és l’òrgan, construït per E. Compenius al 1610, i ricament decorat amb banús, marfil i plata.

Sala dels Cavallers

El Gran Saló o Sala dels Cavallers es troba a l’ala oest del castell, just sobre la capella. Tot i que es va destruir durant l’incendi del 1859, es va reconstruir per complet. El cassetonat del sostre està profusament decorat, arribant-se a usar segments preservats de l’incendi. Les parets estan decorades amb tapissos que representen al rei Christian IV i quadres que representen a membres de la família reial del segle XIX. En un dels costats del Gran Saló es troba una tarima elevada, en la que es col·loquen els músics durant els balls de gala.

Sala de les Audiències

És una altra de les poques habitacions que es van salvar del gran incendi. Va ser decorada durant el regnat de Christian V, combinat amb estils renaixentistes i barrocs. El sostre està decorat amb pintures al·legòriques dels continents: una reina cristiana per Europa, un negre per Àfrica, un turc per Àsia i un natiu americà per Amèrica. El centre de la sala està presidit per la gran làmpada, en la que hi ha una escultura d’un cérvol tallat per Hans Ocksen. La cadira al racó nord-est permetia al rei accedir a la sala des de l’entrada de l’edifici.

El Jardí Barroc

Els jardins del palau es troben al nord i oest del castell. L’origen d’aquests jardins es troba en un vedat de caça de cérvols establert per Christian IV, amb un pavelló pel té anomenat Sparepenge. Aquest pavelló fou derivat just abans de que al 1720 Frederik IV encarregués el disseny d’un nou jardí d’estil barroc. Al costat d’aquest jardí s’hi va construir un de caràcter romàntic al 1800 per Frederik VII.

El jardí barroc va quedar en desús i abandonat fins a finals del segle XVIII, però va ser recreat a l’última dècada del segle XIX. Un element destacat del jardí són les cascades, per les que flueix l’aigua des del complex central. Avui en dia els jardins estan oberts al públic de manera totalment gratuïta.

Pàgina web

Ubicació: Frederiksborg Slot 10, 3400 Hillerød, Dinamarca

Horari:

• D’abril a octubre: tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.
• De novembre a març: de dilluns a divendres de 10:00 a 15:00 hores. Caps de setmana de 10:00 a 17:00 hores.

Preu:

• Adults: 115 kr (15,39€)
• Estudiants i majors de 65 anys: 95 kr (12,72€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Bus: línia 301 i 302 fins a Frederiksborg Slot.
• Tren: des de l’Estació Central de Copenhage, línia A fins a Hillerød i caminar uns 15 minuts.

KRONBORG SLOT

El Castell de Kronborg, ubicat en una ciutat costera de Helsingør, és un dels pocs monuments de Dinamarca declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

A principis del segle XV, el rei danès Erik de Pomerània va decidir construir una fortalesa al nord del país per a cobrar peatge a tots els vaixells de mercaderies que volguessin creuar el mar Bàltic.

El dramaturg més famós de tots els temps, William Shakespeare, es va inspirar en el Castell de Kronborg per ambientar una de les seves obres més famoses, “Hamlet”. Val la pena visitar les habitacions i els corredors on el fantasma del difunt rei li revela a Hamlet qui va ser el seu assassí. Tots els estius es representa Hamlet al Castell de Kronborg.

A més, a Kronborg també es pot visitar l’armeria, el gran Saló del banquet, l’església i els passadissos subterranis. Aquí descansa l’estàtua del mític heroi danès Holger, Danske que només es despertarà quan Dinamarca estigui en guerra i necessita la seva ajuda.

Avui en dia, el Castell de Kronborg segueix complint la seva funció de residència reial. En ocasions molt especials, la reina Margarida II rep als convidats internacionals a Kronborg i els obsequia amb el regal de poder allotjar-se al Castell de Hamlet. A part, els històrics canons de Kronborg se segueixen disparant en l’actualitat cada vegada que passa el iot de la reina.

Quan Dinamarca va presidir la Unió Europea al 2012, la reina Margarida II va celebrar un cimera amb 25 primers ministres europeus al Castell de Kronborg. Les habitacions no tenen llum elèctrica i les principals sales no disposen de bany, pel que va ser una estada al més pur estil medieval.

Les sales més impressionants són el Gran Saló, de 62 metres, la Cambra del Rei, llur sostre va ser pintat per l’artista holandès Gerrit van Honthorst i que va arribar a ser el més llarg d’Europa. Es va acabar al 1582 i esta decorat amb quadres procedents del Rosenborg Slot. Les làmpades són del segle XVII. La bella Lille Sal llueix se tapissos (només s’han conservat aquests dels 40 originals encarregats per Frederik II al voltant de l’any 1580) en els que apareixen reis danesos i versos sobre les seves gestes. De les parets de la Sala de Ball pengen una sèrie de grans pintures que es van fer originalment des de 1618 fins 1631 pel Gran Saló del Castell de Rosenborg, a Copenhpague. La Slotkirken, la capella, llueix un bonic altar, bancs de roure amb intricades talles, un balcó reial i un òrgan que data del segle XVIII. Les estances reials presenten sostres ornamentats i xemeneies de marbre. Les parets van estar cobertes per cuir repujat d’or. El pati del castell va tenir l’aparença actual quan el Rei Frederik II va convertir el castell medieval de Krogen en l’actual castell (1574 1585). El petit pou al centre pati va ser erigit al 1934, on abans s’alçava una magnífica font construïda l’any 1583.

Pàgina web

Ubicació: Kronborg, 3000 Helsingør, Dinamarca

Horari:

• Del 2 de gener al 31 de març: de dimarts a diumenge d’11:00 a 16:00 hores.
• De l’1 d’abril al 31 de maig: tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.
• De l’1 de juny al 31 d’agost: tots els dies de10:00 a 18:00 hores.
• De l’1 de setembre al 31 d’octubre: tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.
• De l’1 de novembre al 30 de desembre: de dimarts a diumenge de 10:00 a 16:00 hores.

Preu:

• Adults: 145 kr (19,41€)
• Estudiants: 125 kr (16,73€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

MØNS KLINT

Els penya-segats de Møns Klint, de pedra calcària coberts de frondosa vegetació, s’estenen al llarg de varis quilòmetres de la costa de l’illa de Møn, al sud-est de Dinamarca, ja que constitueix la matèria prima de moltes indústries daneses. Stege és part del municipi de Vordingborg, a Selàndia, que alguna vegada va ser un port pesquer, actualment es destaca pel seu desenvolupament turístic. La ciutat es troba aproximadament al centre de la illa, on la llacuna Stege es comunica directament amb el mar.

Els penya-segats arriben a mesurar els 128 metres en el seu punt més alt, són producte de la sedimentació glaciar i l’erosió marítima i es pot arribar fins a la vora mateix a través de sendes del bosc. A les platges sota els penya-segats abunden el fòssils. Aquests impressionants penya-segats van començar a formar-se fa 70 milions d’any, quan  el paisatge de Dinamarca era molt diferent a l’actual, de fet tota la zona estava sota un mar càlid i ple de vida microscòpica, com algues calcàries que van anar dipositant-se unes sobre altres durant milers d’anys, formant una gruixuda capa de guix al fons del mar.

En algun moment, aquest fons marí de color rosa va sortir de les profunditats, es va plegar sobre si mateix en capes de 50 metres d’espessor, i després durant els següents 4.000 anys, el mar es va dedicar a tallar aquests magnífics penya-segats.

Cada any desapareix una capa d’entre 20 i 40 cm de penya-segat, i es preveu que dins de 10.000 anys hauran estat devorats pel mar.

Per saber-ho tot dels penya-segats de Stege, el millor és visitar el GeoCenter Møns Klint, un espai d’exposicions que compta amb vàries sales d’exhibició de la naturalesa, ecologia, fauna i flora del lloc, a més de l’exposició de la “Cova dels artistes” on es mostren les obres de cinc pintors inspirades en aquest paisatge. El GeoCenter és una bella obra arquitectònica, que reprodueix tots els sentits i elements escenogràfics imaginables.

Pàgina web

Ubicació: Stengårdsvej 8, 4791 Borre, Dinamarca

Horari GeoCenter: De 10:00 a 17:00 hores. Del 27 de juny al 9 d’agost de 10:00 a 18:00 hores.

Preu GeoCenter:

• Adults 145 kr (19, 41€)
• Entre 3 i 11 anys: 90 kr (12,04€)
• Pàrquing: 45 kr (6,02€)

EGESKOV SLOT

El Castell d’Egeskov és un dels millors castells conservats d’estil renaixentista de Dinamarca. Aquest castell té el seu origen en una casa senyorial adquirida per Frands Brockenhuus al 1545 a través del seu matrimoni amb Anne Tinhus i que, posteriorment, després d’augmentar la seva extensió, va passar a ser l’actual castell al 1554.

El castell va obrir les seves portes al públic al 1986 per la família Ahlefeldt-Laurvig-Bille, si bé la primera entrada de visitants va ser al 1960 per la mateixa família. Actualment és un dels pocs castells de Dinamarca habitats que estan oberts al públic.

El disseny actual del castell és de 1883 – 1884, tot i que encara es poden observar mostres de l’època d ela guerra civil danesa de 1534 – 1536 en la que es va construir. El castell està construït com una verdadera fortificació amb una fossa d’uns 5 metres i una entrada principal (en aquell moment única) a la que s’accedeix mitjançant un pont llevadís, actualment existent.

El Castell d’Egeskov destaca entre els diferents castells de Dinamarca per estar rodejat d’aigua i pel seus pilars de roure. De fet, segons conta la llegenda es deu el seu nom a Egeskov, que en danès significa “bosc de roures”, a que es va necessitar un bosc sencer de roures per a construir els pilars.

Aquest castello està format per dos edificis que s’uneixen mitjançant un mur que alberga una escala que permet desplaçar-se sense ser vist entre la bodega i la primera planta, essent de gran utilitat en l’època d’incertesa de la seva construcció per anar d’un edifici a un altre i poder escapar-se en cas de guerra.

A la planta baixa es troba la sala de caça on no destaca només la passió per la caça, sinó també els objectes etnogràfics dels seus nombrosos viatges amb joies i armes, entre altres.

A més es troben a la planta baixa, la sala groga d’estil barroc tardà del segle XVIII amb el seu mobiliari de porcellana de Meissen de 1740 i la torre de l’escala amb els retrats familiar i la porta tallada que alberga el muntacàrregues.

Per l’altre costat, a la primera planta hi ha 6 sales diferents:

• La Sala de les Cerimònies posa de manifest els dos edificis sobre els que es va construir el castell.
• La Sala de Rigborg destaca entre tots els castells de Dinamarca per exposar “El Palau de Titania”, casa de nines cedida pel fons LEGO i construïda com a regal d’un pare a la seva filla perquè poguessin viure elfs que havia vist al jardí al 1907.

• La Sala de Música.
• La Sala Vuitcentista d’estil victoriana amb objectes de finals del segle XIX.
• La Sala del majordom, actualment, sala de convidats, amb el seu llit amb dosser i cobertor de mosaic.
• La Sala de la Ceràmica en la que exposen objectes del segle XIX, en especial objecte de pisa.

A més de les diferents sales, a la primera planta es pot veure el passadís de caça amb  trofeus de caça del comte i la fletxa amb la que foren abatuts i l’art llarg més antic de Dinamarca.

També poden veure’s en aquesta planta, la Torre del Nord on destaquen les vistes als jardins, i la torre del Sud amb un gran armari i el llit amb dosser.

Com a curiositat el Castell d’Egeskov és conegut com “L’home de fusta”, a l’aigua sota la torre, hi ha un home de fusta dormint, i segons conta la llegenda, si es mou, el castell s’enfonsarà a la fossa a la Nit de Nadal, per això mai s’ha celebrat el Nadal al castell.

El castell de més de 20 hectàrees compta, a més, amb un antic parc d’unes 1150 hectàrees amb diferents laberints, museus, parc de jocs amb tirolines, ponts entre els arbres per a nens, etc. Pel que el converteix en un dels castells més atractius de Dinamarca dels que poder gaudir.

Així, destaquen els 4 laberints i val la pena senyalar el de bambú que, no només és el més modern sinó que a més, és el més gran del món construït amb aquestes plantes.

Per un altre costat, entre els diferents jardins, es pot trobar varis tipus com el jardí renaixentista amb les seves fonts i figures d’art topiari, l’anglès o el de verdures, el que més sorprèn és el jardí de les fúcsies que amb més de 104 espècies diferents, fa d’aquest castell un dels més important a nivell d’aquesta espècie, a més, compta amb un rellotge solar construït l’any 1986 pel famós poeta i matemàtic Piet Hein.

Finalment, a diferència d’altres castells de Dinamarca, el Castell d’Egeskov compta amb diferents museus i exposicions a l’exterior. Així, per exemple, una de les que més sorprèn és el Museu de Joguines d’època amb la col·lecció de nines.

També cal destaca el Museu de Vehicles que inclou un Cadillac del rei Christian X o les motos i avions..

Inclús a l’exterior del museu, al mig del no res, es pot veure alguns dels avions de l’època, una cosa que et deixa totalment sorprès, ja que està al mig de la intempèrie.

A més dels museu de vehicles normals, també es pot gaudir d’un altre museu de vehicles d’emergència i rescat, on no et pot perdre l’ambulància del Museu Falck.

També hi ha el Museu dels Comestibles, amb nombrosos detalls, o el de la Roba d’època que pertanyia a Maria Antonieta.

Pàgina web

Ubicació: Egeskov Gade 22, 5772 Kværndrup, Dinamarca

Horari: Poden variar segons l’època, millor consultar la web.

Preu:

• Adults: 265 kr (35,47€)
• Entre 4 i 12 anys: 160 kr (21,41€)

AARHUS

• Aarhus Domkirke
• ARoS Aarhus Art Museum
• Tivoli Friheden

Aarhus Domkirke

La construcció de la Catedral d’Aarhus es va iniciar al segle XII, una magnífica basílica romànica, va ser un projecte gegantesc, que no es va acabar fins aproximadament al 1350. Es van utilitzar maons vermells, un material que no s’utilitzava a Dinamarca abans del 1160. Els murs exteriors de la catedral i les boniques capelles al llarg de la paret oriental són els únics elements romànics sobrevivents en l’actualitat.

La catedral tal com és avui, és el resultat d’una reconstrucció radical amb estil gòtic, realitzada des de 1449 fins al 1500, transformant el pesat edifici en una catedral gòtica, inspirada en les grans esglésies contemporànies de les ciutats hanseàtiques del voltant del mar Bàltic. Es va agregar una altura considerable completada amb voltes  en creu i una estrella a la nau, així com passadissos i el creuer. Però la culminació va ser el presbiteri completament reconstruït i ampliat, ara amb tres naus de la mateixa alçada, un ambulatori i 13 finestres altes i punxegudes que donen cascades de llum a aquest espai brillant.

Amb una longitud de 93 metres, la Catedral d’Aarhus és l’església més llarga de Dinamarca i té una capacitat per a 1.200 persones. Des del principi es va dedicar a St. Climent, el sant patró dels mariners.

Els Frescos

Fins la Reforma, la majoria de parets de la catedral estaven decorades amb frescos, molts d’ells han desaparegut, però la Catedral d’Aarhus és l’església de Dinamarca amb l’àrea total més gran de parets i arcs coberts per frescos, inclòs un de 220 m2, el més gran de Dinamarca. Representa a St. Cristòfol i St. Climent. Uns altres frescos inclouen St. Jordi i el Drac, una imatge de tres nivells que representa el Purgatori, El dia del Judici, St. Miquel Pescador de les Ànimes i molts més. Tots els frescos es van fer entre 1470 i 1520, excepte el que rodeja l’anomenada finestra de lepra al racó nord-oest de la catedral, va ser pintat sobre l’any 1300, i és l’obra d’art més antiga de la catedral, la única que queda de l’església romànica.

La Font

La font està feta de bronze i fosa a Flensburg al 1481 pel fundador de la campana Peter Hansen.

El bisbe Jens Iversen Lange, que ja havia donat un magnífic retaule nou, dos anys abans, el va donar. La font té la forma d’un con truncat i descansa sobre els quatre evangelistes. Aquestes són figures extraordinàries: conserven els seus cossos humans, però estan coronades amb caps simbòlics d’animals: St. Joan amb cap d’àliga, St. Marc amb cap de lleó i St. Lluc amb cap de bou. En un arc gòtic es representen quatre escenes: el baptisme, la crucifixió, Crist al dia del judici i la coronació de Maria. Entre aquestes escenes es representen nou apòstols de peu sobre petites mènsules,. Es possible identificar a Peter amb la seva esquadra i a Barholomew amb la pell penjant del braç. La identitat de la resta és incerta. Durant els primers dos segles, la font estava oberta, el sacerdot batejava als nens submergint-los tres vegades a l’aigua. La font ara està coberta per un plat de llaura, i als batejos per un plat de plata de 300 anys.

El Púlpit

Després de la Reforma, el danès es va convertir en obligatori com idioma de  l’església i el sermó es va convertir en la part central del servei. El públic actual constituït per Michael van Groningen va ser erigit al 1588. És una obra molt fina d’estil renaixentista, tallada en roure, amb nou relleus que representen nou motius de l’Antic i el Nou Testament, començant amb la Caiguda, després amb l’Anunciació, el Naixement a Betlem i l’Últim Sopar.

En aquest últim, els apòstols són representats com a individus, movent vigorosament els caps sobre colls llargs i fibrosos. Segons la costum, St. Joan està assegut sobre la falda de Jesús quan era nen. Més notablement, Judes és molt original concebut: pel general, es mostra aïllat dels altres apòstols amb una expressió malvada i fosca, però aquí és part de la comunitat, fàcilment recognoscible per la bossa a la mà. Se’l veu més a prop de l’espectador, donant mitja volta d’esquena.

En els últims relleus es veu la Crucifixió, la Resurrecció, la Pentecosta i finalment el Dia del Judici Final.

La catedral té cinc portals de gelosia de ferro forjat molt fins, tots fets pel mestre alemany Smith Caspar Fincke. La seva marca, un martell i una clau col·locats un davant de l’altre, generalment es veu en un racó d’un dels grans panells que componen els portals.

El Vaixell Votiu

La Unitat del Vaixell Votiu es remunta al 1720. Es desconeix el seu origen, segons un restaurador experimentat de vaixells votius, va ser construït a Holanda. El tsar rus, Pere el Gran, va regnar sobre grans extensions de terra, també volia governar els mars, llavors va ordenar bucs de guerra d’Holanda, que era una nació de constructors navals molt experimentats. En lloc de dibuixos, l’enginyer va fer un model que havia de ser enviat a Rússia, pel camí a Rússia, el vaixell que transportava el model va trobar una violenta tempesta a Skagen, el vaixell va naufragar però aquesta maqueta va arribar a terra quasi sense danys. En una subhasta, alguns pescadors d’Aarhus van comprar el model, el van donar a la catedral. Amb els seus 2,65 m de llarg i 3,50 m d’alçada, és el vaixell votiu més gran de qualsevol església danesa. Els vaixells que pengen de les esglésies simbolitzen la navegació de l’home des del bressol fins a la tomba.

L’Altar

Per Pasqua del 1479 es va inaugurar el retaule major. És el tresor més preuat de la catedral. Va ser realitzat en un taller del mestre artesà Bernt Notke a Lübeck. És un anomenat pentatich amb tres conjunts de panells, els panells del dia de la Festa estan en exhibició des del matí de Nadal fins el dimecres de Cendra, els panells de la marea de la passió són visibles des del dimecres de Cendra fins el matí de Pasqua, els panells del dia de Festa tornen a ser visibles i el retaule està en aquesta posició fins l’Advent. El primer diumenge d’Advent es revela el tercer i últim grup de panells, els panells d’Advent, que es poden veure fins la nit de Nadal.

L’Òrgan

L’òrgan fa ser construït al 1730 pel constructor d’òrgans alemany, Lambert Daniel Kastens, alumne de Schnitger a Hamburg. Al 1876, l’instrument va ser ampliat pel constructor d’òrgans amb seu a Aarhus, J.A. Demant, que li va proporcionar amplitud més romàntica de so. També ha tingut una ampliació l’any 1927 per Theodor Frobenius. I a l’any 1981 es va restaurar.

Veient la longitud de l’acústica de la catedral, a la dècada de 1960 es va decidir construir un altre òrgan, que s’utilitzaria per bodes i altres serveis, Bruno & Sons va construir l’òrgan al 1970, i és un exemple típic d’un instrument neobarroc.

Pàgina web

Ubicació: Store Torv, 8000 Aarhus, Dinamarca

Horari:

• De maig a setembre: de dilluns a dissabte de 9:30 a 16:00 hores.
• D’octubre a abril: de dilluns a dissabte de 10:00 a 15:00 hores.

Preu: entrada gratuïta

ARoS Aarhus Art Museum

L’edifici es composa de 8 plantes en total, i a la última hi ha un pati exterior en el que es pot divisar el centre d’Aarhus, ja que el museu està en un lloc cèntric. 

ARoS és el museu amb major col·lecció d’art disponible fora de Copenhage. Destaca la terrassa panoràmica i multicolor, obra de l’artista danès Olafur Eliasson. Entre les obres d’art que s’esposen es troba una col·lecció de pintura danesa del segle XVIII i obres de representants, com Eckersberg o Købke, de l’Edat Daurada del segle XIX. També, entre les obres modernes, hi ha treballs de Rude o Landstrom.

Aquest museu compta amb sales infantils, un cafè i una interessant llibreria

Pàgina web

Ubicació: Aros Allé 2, 8000 Aarhus, Dinamarca

Horari:

• Dimarts i dimecres de 10:00 a 20:00 hores.
• Dijous i divendres de 9:00 a 20:00 hores.
• Dissabtes i diumenges de 9:00 a 17:00 hores.
• Dilluns tancat.

Preu:

• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.
• Adults 27€
• Estudiants i menors de 31 anys: 22€

Tivoli Friheden

El Tivoli Friheden es troba entre els arbres del bell bosc de Marselisborg, a un passeig de la ciutat. Entre les més de 40 atraccions i parades de fira del parc, destaquen:

• La Cobra Picadora: la millor muntanya russa del parc.
• L’Sky Tower: un salt al buit d’uns 40 metres d’altura.
• La Bille By: una ciutat sencera dedicada a les famílies amb fills petits.
• Cinemàgic 5D: un cine en 5D que projecta unes pel·lícules que també són jocs d’habilitat.

A més, entre els mesos d’abril i octubre, també s’organitzen concerts i esdeveniments culturals.

Pàgina web

Ubicació: Skovbrynet 5, 8000 Aarhus, Dinamarca

Horari: D’abril a setembre de 10:00 a 23:00 hores.

Preu:

• Majors de 7 anys: 180 kr (24,09€)
• Entre 3 i 7 anys: 90 kr (12,04€)

LEGOLAND

Legoland és un parc molt accessible per un dia, no és com d’altres parcs que sembla que hagis d’anar a contrarellotge per veure el màxim de coses. El parc està dividit en nou zones diferents.

Muniland

Aquesta zona és la primera que et trobes només entrar. Aquí hi ha rèpliques de ciutats, carrers i monuments més famosos del món. Està fet amb més de 20 milions de peces de LEGO. Aquí també hi ha el Lego Torre amb més de 36 metres d’alçada per poder veure tot el parc des de dalt.

Atraccions destacades d’aquesta zona:

• Escola de trànsit SEAT per a nens de 7 a 12 anys.
• LEGO Safari, viatge en Jeep entre animals salvatges.
• Miniland: Rèplica d’edificis i monuments.
• Monorail: Un passeig pel parc a 4 metres d’alçada.

Duploland

Aquesta zona està pensada pels més petits.

Atraccions destacables d’aquesta zona:

• Legonlod: una sínia per als més petits.
• Cases de jocs Duplo: poden escollir ser policies, botigues o grangers.
• Duplo Express: Mini tren elèctric.

Zona d’Imaginació

Viure l’experiència de NINJAGO en el cine 4D més gran d’Escandinàvia.

Lego Ninjago World

Aquesta zona és per posar a prova les habilitats de Ninja. Endinsar-se en el laberint de Lloyd’s Laser. En aquesta zona també es pot fer escalada o pujar The Rider per a prendre a dominar els quatre elements.

Legoredo

Visitar l’oest, el poble indi, molt popular entre les famílies amb nens.

A Legoldmine et converteixen en buscador d’or. La Casa Encantada amb una decoració de fantasmes fets amb construccions LEGO. I també hi ha les canoes de ràpids i salts d’aigua.

Recomanacions d’aquesta zona:

• LEGO Canoe: un passeig en canoa per ràpids i agües braves.
• Àliga Voladora: novetat del 2018. Una muntanya russa de vertigen.
• La Casa Encantada: per perseguir fantasmes, monstres i vampirs.

Knights Kingdom

Legoland també té el seu castell de princeses i cavallers. La diferència és que aquí hi ha també víkings. Des del castell es pot fer el recorregut per veure el seu interior i acaba en una muntanya russa. Els víkings estan a la zona de l’aigua.

Atraccions destacades d’aquesta zona:

• Vikings River Splash: un vaixell víking que es precipita 8 metres d’alçada.
• La muntanya russa del Drac Medieval: un recorregut pel castell encantat en una muntanya russa trepidant.

Terra d’aventura

Aquesta és una altra de les zones de Legoland on l’aigua és la protagonista. La competició a la brigada de bombers és per grups o famílies en les que s’estimula el treball en equip.

Atraccions recomanables d’aquesta zona:

• Brigada de bombers: competicions amb altres famílies a veure qui apaga abans el foc.
• Corredors de la selva: velocitat i evitar mullar-te amb les bombes d’aigua.

Terra Pirata

Una de les coses que més sorprèn de les atraccions de Legoland Billund és que hi ha moltes atraccions relacionades amb aigua, tot i que aquí el clima no convida a mullar-se. Però si el sol no calenta massa, hi ha uns assecadors gegants a la sortida d’algunes atraccions d’aquesta part del parc. Són de pagament, així que cal portar monedes soltes.

Un dels plats forts d’aquesta zona és fer una guerra d’aigua entre grups. Un dels equips està al vaixell pirata i l’altre està al voltant de l’aigua. La qüestió és acabar el més mullat possible.

Atraccions destades:

• Trencaones pirata: s’inclina i gira com un autèntic vaixell pirata.
• Pirata Splash Battle: El lema es disparar primer i evitar mullar-se.

Terra Polar

Atraccions recomanades d’aquesta zona:

• Polar X-Plorer: una muntanya russa amb una caiguda de 5 metres.
• Badia de pingüins: per aprendre sobre diferents colònies de pingüins.

Informació pràctica

Pàgina web

Ubicació: Nordmarksvej 9, 7190 Billund, Dinamarca

Horari:

• El parc està tancat des de finals de Halloween fins a març.
• Per Setmana Santa el parc obre de 10:00 a 20 h, i les atraccions fins a les 18 hores.
• Abril, maig i primeres setmanes de juny, l’horari és de 10:00 a 18:00 hores, les atraccions estan obertes fins a les 17:00 hores. Els caps de setmana i festius funciona com la Setmana Santa.
• Juliol és l’estrella del parc, entre setmana obre de 10:00 a 21:00 hores, les atraccions fins a les 20:00 hores. Curiosament aquests caps de setmana Legoland tanca abans.
• Agost, els horaris semblants als de juliol.
• Setembre: els nens comencen el col·legi a finals d’agost, pel que hi ha dies de setembre que està tancat entre setmana.

Preu: 349 kr (49,39€)

Menjar a Legoland de Billund

• Hi ha diversos restaurants, pizzeries, hamburgueseries, bufet. El preu pot costar uns 16 € sense beguda.
• El parc permet portar-se el dinar i fer pícnic, és més hi ha una zona habilitada per poder-ho fer amb taules i cadires.

SKAGEN

• Leuchtturm Skagen (Far de Skagen)
• Råbjerg Mile

Leuchtturm Skagen (Far de Skagen)

La majoria de gent que ve aquí és per veure xocar els dos mars. La llarga platja que va des del Far Grus (Skagen Fyr), un imponent edifici que domina tot el paisatge, fins la punta de Grenen, està contínuament picat pel vent, rodejat d’unes cobertes de canyís i salpicat per enormes búnquers de la Segona Guerra Mundial. A la tardor i hivern les tempestes són freqüents i el mar està molt enfurismat, amb ones xocant amb força, i el cel gris cobert de núvols, augmentes la sensació d’estar a la fi del món.

A l’impressionant paisatge cal afegir-li que aquesta és una importantíssima zona de pas d’aus migratòries, així com un perfecte hàbitat per a aus marines. Però és que, també la fauna és molt rica i fàcil de veure, de fet es quasi segur, que amb una mica de sort, a la punta d’arena es pugui trobar foques comuns descansant o prenent el sol,, a les que es pot apropar-se fins quedar a uns dos metres (sempre respectant la distància per no molestar als animals, que indiquen uns cartells col·locats a tal efecte).

Råbjerg Mile

A uns pocs km al sud del poble d’Skagen es troba una de les majors dunes migratòries d’Europa, que cada any es desplaça varis metres. A l’estiu és visitat per molta gent, però fora d’aquesta època hi ha un gegantesc arenal per vosaltres sols. El lloc impressiona per trobar-se un paisatge aparentment desèrtic aquí, i per tenir la sensació d’aïllament, de naturalesa salvatge, comences a caminar per la duna i arriba un moment que pots sentir-te perdut en mig del desert (però tranquils, que caminant una mica es veu el final). A més els voltants de les dunes hi ha torberes entollades, plenes de molsa, líquens i plantes carnívores.

DANSKE VADEHAVSØER (ILLES FRISONES)

• Fanø
• Rømø
• Mandø

Una de moltes joies secretes de Dinamarca es troba a la part occidental de la costa danesa i en part del Mar de Wadden. L’arxipèlag que s’estén des dels Països Baixos, a través d’Alemanya i fins a Dinamarca és conegut com les Illes Frisones.

Un grup més petit d’illes daneses per Rømø, Fanø i Mandø, que estan situades en una proximitat bastant propera a la terra ferma. Aquesta regió d’illes, especialment Fanø, és més coneguda per les seves aus, foques i ostres.

Fanø

Fanø està situat a la part nord del Parc Nacional del Mar de Wadden i està inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. També va ser classificat com el millor lloc natural de tota Dinamarca al 2017.

Fanø és coneguda per la seva naturalesa i vida animal, principalment aus i foques, però també per la seva àmplia gama d’esdeveniments que es fan al llarg de l’any. Aquests esdeveniments són el safari de foques, un festival de teixit, una reunió internacional d’estels, un festival internacional de libèl·lules, un torneig internacional de golf, etc.

Fanø també és conegut per les boniques platges d’arena, que tenen un quilòmetre d’ample, que les converteix en un excel·lent destí per viure un estiu danès L’Illa de Fanø té una població al voltant de 500 foques, que descansen sobre el banc d’arena de les platges al sud-est de l’illa.

També es pot reservar una excursió d’ostres, durant la qual es té l’oportunitat d’aprendre més sobre la vida de les ostres i la seva presència al Mar de Wadden, i per suposat, degustar-les.

Una altra gran activitat que es pot fer a l’illa és recorre-la en bicicleta a través de petits senders i la naturalesa pintoresca de l’illa, fins arribar a les dures d’arena de la platja. També pots trobar-te alguns cérvols, entre ells el cérvol vermell. A la illa es lloguen bicicletes. A Nordby, ciutat principal de la illa hi ha l’oficina de turisme on disposen de mapes de l’illa per poder-la fer en bicicleta.

Mentre caminis per la platja, cal mantenir els ulls oberts per veure si hi ha ambre, especialment al voltant de les algues marines i en aigües poc profundes. Durant el temps ventós i les tempestes, el mar neteja aquest preciós fòssil, que quan és llimat i polit, és un material de fama mundial per a la fabricació de joies.

Rømø

L’Illa de Rømø forma part del parc Nacional del Mar de Wadden a la que s’arriba a través d’un dic de 9 km. És una petita illa habitada, abans dedicada a la pesca i ara bàsicament del turisme.

La part oest de l’illa és pràcticament una platja, una de les més extenses del nord d’Europa, amb quasi 10 km d’extensió. A aquesta platja es pot accedir en cotxe fins a la mateixa platja. A més té un Food track al mig de la platja.

A la illa no es pot pernoctar, només té un càmping.

La Platja de Lakolk és molt plana, pel que les diferències de marea alta i baixa són molt grans.

L’arena està plena d’estels, aquí fa vent i se sol practicar windsurf i surf.

La resta d ela illa són espais naturals i zones de pastura i es poden veure les vaques de terres altes i cases típiques, amb herbes als terrats.

Al sud de l’illa està l’oficina de turisme a Havneby. Aquí també hi ha el port, restaurants i alguna botiga. A més, al mig de l’illa hi ha on parar, poder fer pícnic i inclòs banyar-se.

Des d’aquí es pot agafar un ferri fins a l’illa alemanya de Sylt, la més gran de les Illes Frisones.

Mandø

Probablement una de les illes més tranquil·les de Dinamarca, la raó principal es deu a les marees, amb marea alta l’illa està fora de la connexió amb terra ferma.

L’Illa de Mandø està situada al mig del Mar Wadden entre Farø i Rømø, i forma part del municipi de Ribe. Per poder accedir a l’illa és necessari que la marea sigui baixa, per tant serà la marea qui decideixi quan es pot entra o sortir de l’illa, de manera general els accessos s’inunden dos cops al dia. Per accedir a l’illa hi ha dos maneres: una a través d’una carretera asfaltada i pública i que només és recomanable utilitzar si es coneixen les marees i, altra a través d’un camí de grava col·locada a uns 60cm per sobre del fons del mar, perfectament senyalitzat pel que transita el traktorbus. La distància a recórrer són uns 6 km.

Actualment l’illa està molt poc poblada, uns 30 habitants. L’illa compta amb un supermercat, botigues de souvenirs i una oficina d’informació turística.

RIBE

• Ribe Domkirke
• Museet Ribes Vikinger

Ribe Domkirke

Ribe és una ciutat danesa amb molta història i un dels seus atractius és conèixer la seva catedral. Es tracta d’una construcció coneguda com la Catedral de Nostra Senyora Maria, ubicada a Torvet, a 5 minuts de l’oficina de turisme.

És un temple històric degut a que va ser en l’època dels víkings quan es va fundar la catedral com la primera església cristiana de la zona, concretament va ser un monjo d’Hamburg. Té un estil romànic molt definit i es conserva en perfecte estat, en el seu interior és interessant destacar alguns aspectes importants a l’hora de conèixer la catedral.

La catedral va tenir canvis importants al llarg del segle XII a causa d’un gran incendi, pel que bona part de la seva estructura és més moderna que la resta, reconstruint-se amb maons vermells. Es pot apreciar una volta d’estil gòtic i una porta principal feta de fusta i la última restauració del segle XX va deixa una porta de bronze realitzada per Anne Marie Carl-Nielsen.

Es poden apreciar alguns mobles antics i les torres de la catedral, amb sis campanes en total. També es pot apreciar el retaule realitzat per Ebbe lo Jehn Petersen, així com un vaixell que és una obra de B.Cl. Jensen.

Pàgina web

Ubicació: Ribe Domkirke, Torvet 19, 6760 Ribe, Dinamarca

Museet Ribes Vikinger

.El Museu Víking de Ribe és on es pot conèixer la vida dels víkings a aquesta zona de Dinamarca, un museu prop del Riu Ribe de la ciutat.

És un museu que permet veure una escenificació de la vida dels víkings a Dinamarca, les seves costums, la seva forma de viure, tot a través de les excavacions arqueològiques que s’han produït i de les troballes en forma d’objectes, a més de fer un viatge també per l’Edat Mitja. El museu ofereix exposicions temporals i permanents, amb nombrosos objectes reals i una recreació d’un vaixell víking, entre altres elements.

A més ofereix una pel·lícula relacionada amb els víkings i una zona on els visitants poden viatjar a l’Edat Mitja i vestir-se com un cavaller medieval, a més de conèixer una casa típica de l’època amb els diferents elements decoratius en el seu interior.

També té una botiga amb souvenirs relacionats amb els víkings, en la qual es pot trobar llibres, joies artesanals, algunes pintures, plats, etc.

Pàgina web

Ubicació: Odins Pl. 1, 6760 Ribe, Dinamarca

Horari:

• De març a octubre: tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.
• De novembre a febrer: de dilluns a diumenge de 10:00 a 16:00 hores.

Preu:

• Adults: 110 kr (14,72€)
• Estudiants: 95 kr (12,72€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.