Contingut:
- Informació pràctica
- Història de la República Txeca
- Praha
- Kutná Hora
- Plzeň
- Karlovy Vary
- Národní park České Švýcarsko (Parc Nacional de la Suïssa Bohèmia)
- Státní hrad Karlštejn (Castell de Karlštejn)
- Hluboká Castle
- Holašovice
- Ceské Budejovice
- Český Krumlov
- Brno
- Punkevní jeskyně (Coves de Punkva)
Informació pràctica
Moneda
La moneda oficial de Txèquia és la Corona Checa (CZK). El seu nom amb txec és (Kč).
Bitlletes i monedes
A Praga hi ha bitllets de 100, 200, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 corones. Les monedes en circulació són de 1, 2, 5, 10, 20 i 50 corones i de 50 hellers (h). 1 corona es divideix en 100 hellers (haleres).
Caixers automàtics i bancs
Al centre Praha no hi ha cap problema per trobar bancs i caixers automàtics. Si es necessita entrar en una oficina bancària, l’horari és de dilluns a divendres de 8 a 17 hores.
Com pagar?
La millor forma de estalviar-se comissions és pagar amb targeta de crèdit sempre que sigui possible. Al pagar amb targeta el tipus de canvi és a l’instant actual i la comissió màxima, depenent de l’entitat emissora de la targeta, acostuma a ser del 1%.
On canviar diners?
El millor tipus de canvi el sol tenir les cases de canvi properes al centre de Praha.
Al canviar diners en una casa de canvi, és important preguntar quantes corones ens donaran per tants euros. El cartell de 0% de comissió o la taxa de canvi indicada a vegades oculta alguna informació.
El canvi mig acostuma a estar en 25 corones per 1€.
Història de la República Txeca
La història txeca és representativa de la de l’est d’Europa. Els grans canvis històrics (ocupacions estrangeres, conflictes religiosos i reconfiguracions territorials) ajuden a entendre el paisatge urbà de les grans ciutats i la cultura dels seus habitants.
A principis de la nostra era, Bohèmia i Moràvia estaven ocupades per poblacions protoceltes, els Boyos, d’on procedeix el nom de Bohèmia. Al segle V arriben pobles eslaus i, posteriorment, al segle VIII, arriben els missioners bizantins Ciril i Metodi, els creadors de l’alfabet ciríl·lic, que porten amb ell la cristianització i l’alfabetització de la regió. L’església catòlica seguirà essent durant molts segles l’únic vector de desenvolupament de material escrit.
A partir de l’any 907, la invasió hongaresa prediu l’escissió entre els eslovacs i els txecs (aquests últims continuaven independents). Durant els anys següents, Venceslau I de Bohèmia (Václav I) ostenta el poder fins que el perd a mans del seu germà i assassí, Boleslau I. Venceslau I de Bohèmia és beatificat i es va convertir en el patró de Bohèmia.
La ciutat de Praha es converteix en el centre del poder a finals d’aquest mateix segle, al segle XIV, Carles es converteix en el rei Carles I de Bohèmia i en Carles IV emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, del que forma part la regió. Praha, que passa a ser capital de l’Imperi, adquireix gran belles i esplendor. Es construeix la universitat (la primera universitat d’Europa Central), el Pont de Carles, la Ciutat Nova (Nove Mesto), el Castell i la Catedral de Sant Vito.
Després d’aquest període, la regió es veu afectada per conflictes religiosos. El teòleg de Praha Jean Hus, que va acudir per a defensar la reforma de l’Església al Concili de Constança, va ser condemnat a la foguera per heretge, cosa que va provocar la revolta dels hussites, que es van enfrontar als catòlics en una guerra civil molt sagnant. La repressió austríaca es va traduir a la Guerra dels Trenta Anys, període fosc, per als txecs. Els protestants van ser obligats a convertir-se. Es comença a construir multitud d’esglésies a Praha i monestirs a la resta del país. El domini austríac es perpètua fins al segle XIX, tot i les revolucions europees de 1848, que insuflen esperances d’independència i autodeterminació de les identitats nacionals.
El txecoslovacs hauran d’esperar fins al 1918, quan cau Alemanya i poder per fi aconseguir la seva independència. Però això només representa el 50% de la població, composta també per alemanys, hongaresos i polonesos, cosa que afavoreix a la població alemanya de Hitler al 1938, que recupera la regió dels Sudetes, majoritàriament alemanya. Al 1939, ocupa la part txeca del país. La República Eslovaca proclama la seva autonomia.
Al 1945, el país recupera les seves fronteres originals. S’expulsa a les minories alemanyes i hongareses i es confisquen els seus bens. Al 1948, prenen el poder el Partit Comunista de Txecoslovàquia. Clement Gottwalt instaura el culte a la personalitat del líder. L’episodi de la Primavera de Praha al 1968 suposa una nova etapa d’esplendor de Praha a Europa, que dóna esperances a altres repúbliques de la Unió Soviètica que busquen un socialisme amb tints més humans, un moviment que serà penalitzat per la invasió dels exèrcits del Pacte de Varsòvia.
Un any després, Txecoslovàquia es converteix en un estat federat dividit en dues regions. La caiguda del bloc comunista es viu a Praha en la Revolució del Vellut de 1989 a la que la segueix el Divorci del Vellut (la dissolució de Txecoslovàquia) entre els txecs i els eslovacs. Deu anys després, els txecs aproven per referèndum l’entrada a la Unió Europea, una decisió que entra en vigor al 2004. No obstant, la República Txeca conserva la seva moneda, la corona txeca.
Praha
Contingut:
- Karlův most (Pont de Carles)
- Staroměstské náměstí (Plaça de la ciutat vella)
- Pražský hrad (Castell de Praha)
- Prašná brána (Torre de la Pólvora)
- Václavské nám. (Plaça de Venceslau)
- Starý židovský hřbitov (Antic Cementiri Jueu)
- Státní Opera (ôpera estatal)
- Strahovský klášter (Monestir Strahov)
- Klementinum
- Národní Muzeum (Museu Nacional)
Karlův most (Pont de Carles)
El Pont de Carles és el monument més famós de Praha i comunica la Ciutat Vella (Staré Město) amb Ciutat Petita (Malá Strana).
Amb més de 500 metres de llarg i 10 d’ample, al seu dia va tenir quatre carrils destinats al pas de carruatges. Actualment és per a vianants.
El Pont de Carles rep el seu nom del seu creador, Carles IV, que va posar la primera pedra al 1357 per substituir al Pont de Judit, que es va destruir per una inundació.
Les estàtues del Pont de Carles
Al llarg del pont es troben 30 estàtues situades a ambdós costats, moltes de les quals són còpies ja que les originals es troben al Národní muzeum (Museu Nacional) de Praha i a Vyšehrad i van ser construïdes a principis del segle XVIII.
La primera estàtua que es va afegir al 1683 va ser la de Sant Joan Nepomucè, que va ser tirant al riu al 1393 per ordre de Venceslau IV i al segle XVIII va ser santificat.
Al lloc on va ser tirat a l’aigua Sant Joan Nepomucè es troba la seva estàtua. Es diu que qui demani un desig posant la mà esquerra a la representació del seu martiri (a la base de l’estàtua), aquest se li serà concedit.
Staroměstské náměstí (Plaça de la ciutat vella)
La Plaça de la Ciutat Vella és un dels indrets més agradables de Praha. Des de l’Edat Mitja ha estat un centre d’agregació social.
Durant el segle XI, les edificacions es van anar estenent des del Castell fins al costat dret del riu Moldava. A finals d’aquest segles es menciona per primera vega l’existència d’un mercat a la plaça actual. Al llarg dels dos segles següents, Praha va continuar creixent i al segle XIII va adquirir el títol de ciutat. L’Ajuntament va començar a funcionar a meitats del segle XIV.
La plaça és acollidora i antiga, està rodejada per interessants carrerons pel que resulta un autèntic plaer passejar. La plaça està repleta d’edificis d’interès entre els que destaquen Chrám Matky Boží před Týnem (Església de Nostra Senyora de Týn), Malostranský chrám sv. Mikuláše (Església de Sant Nicolau) i Staroměstská radnice (Ajuntament de la Ciutat Vella).
Chráml Matky Boží před Týnem (Església de Nostra Senyora de Týn)
Construïda al segle XIV sobre una antiga església romànica, l’Església de Nostra Senyora de Týn és una impressionant església d’estil gòtic tardà que compta amb dues de les afilades torres que dominen el cel de Praha.
Fosa entre les cases i estrets carrerons del centre de la ciutat, l’Església de Týn és el símbol d’estil gòtic de Praha i un edifici amb una important història. L’església compta amb 52 metres de llarg per 28 d’ample, encara que la seva part més important són les torres que superen els 80 metres d’alçada.
Staroměstská radnice (Ajuntament de la Ciutat Vella)
L’Ajuntament de la Ciutat Vellaés un dels edificis de la Plaça Vella que més mirades atreu gràcies a que en ell es troba l’impressionant Pražský orloj (Rellotge Astronòmic).
L’edifici, utilitzat com a Ajuntament fins a finals del segle XVIII, destaca per la seva torre gòtica de 60 metres d’altura des de la que es pot contemplar el centre de la ciutat a vista d’ocell.
Pražský orloj (Rellotge Astronòmic)
El Rellotge Astronòmic de Praha és un cèlebre rellotge ubicat a la paret sud de la Staroměstská radnice (Ajuntament de la Ciutat Vella), és el rellotge medieval més famós del món. Va ser construït al 1410 pel mestre rellotger Hanus i perfeccionat per Jan Taborsky al segle XVI. La llegenda diu que perquè Hanus no repetís l’obra, el regidors el van deixar cec.
El rellotge es composa de tres parts:
- El calendari de Josef Mánes: L’esfera inferior de la Torre del Rellotge representa els mesos de l’any mitjançant pintures realitzades per Manés. També es pot apreciar els signes de l’horòscop i, al centre, l’Escut d’Armes de la Ciutat Vella. El calendari té quatre petites escultures: un filòsof, un àngel, un astrònom i un orador.
- El rellotge astronòmic: L’esfera superior de la Torre de Rellotge Astronòmic pròpiament dit, la seva funció no era donar l’hora, sinó representar les òrbites del Sol i la Lluna.
- Les figures animades: El principal atractiu del rellotge és la desfilada dels dotze apòstols que es produeix cada vegada que el rellotge marca les hores. Aquesta desfilada es produeix a les finestres superiors del Rellotge Astronòmic. A més dels apòstols es troben també figures addicionals: El Turc, l’Avarícia, Al Vanitat i la Mort, un esquelet que tirant la corda marca l’inici de la desfilada.
Horari de la desfilada dels apòstols: cada hora de 9 a 21 hores. Preu per pujar a la torre: Tarifa bàsica: 250 Kč (9,60 €).
Pražský hrad (Castell de Praha)
El Castell de Praha, construït al segle IX, és un dels castells més grans del món i monument important d ela República Txeca.
Allunyat de la idea de castell medieval amb aspecte fortificat, el Castell de Praha està compost per un conjunt de palaus i edificis connectada per petits i pintorescos carrerons.
Es pot dir que la història de Praha comença amb la construcció del castell, la seva situació estratègica aviat el va convertir en un centre del territori i es va constituir com la residència del Reis de Bohèmia des de la seva fundació pel príncep Borivoj.
Al 1918 el Castell de Praha es va convertir en la residència dels president d ela República Txeca i des de llavors el president té allí el seu despatx.
El castell compta amb una infinitat d’edificis amb un important valor històric i artístic, aquests són alguns dels més destacats:
Katedrála sv Vita (Catedral de Sant Vito)
Una important història i notable valor artístic, la Catedral de Sant Vito és el símbol de Praha i de tota la República Txeca.
La seva construcció va començar al 1344 per ordre de Joan de Luxemburg i, després de vàries èpoques i arquitectes diferents, es va acabar finalment als segles XIX i XX. La Catedral de Sant Vito va obrir les portes al públic a finals del 1929.
La catedral alberga la tomba de Wenceslao IV (El Rei Bo), les Joies de la Corona, i és el lloc de coronació dels reis de Bohèmia.
Es pot pujar a la torre de la catedral per les seves escarpades escales de cargol. Des de dalt hi ha una visió magnífica del Pont de Carles, Staré Město i Malá Strana.
Zlatá ulička (Carreró de l’Or)
El petit Carreró de l’Or és un dels racons més acollidors de l’interior del recinte del castell. Ocupar per casetes de color que en altres temps van acollir els orfebres, en l’actualitat la zona compta amb interessants botigues d’artesans. Les cases de color es van construir a finals del segle XVI i en principi eren per acollir als 24 guardians del castell. Un segle més tard de ser construïdes, el gremi d’orfebres va ocupar les cases i les van modificar, hi van viure varis segles. Al segle XIX van ser habitades per sense sostres i delinqüents de Praha, que al segle XX van ser desallotjats i s’han convertit en botigues d’artesania.
El Carreró de l’Or és especialment conegut perquè a la casa nº 22 hi va viure Franz Kafka, un dels escriptors més influents del segle XX, entre 1916 i 1917.
Starý královský palác (Antic Palau Reial)
Creat al segle IX com un primitiu palau de fusta, l’antic palau va patí importants canvis fins a convertir-se en l’impressionant edifici que es conserva en l’actualitat.
Bazilika a Klášter svatého Jiří (Basílica i Convent de Sant Jordi)
Fundada l’any 920, l’antiga basílica va ser ampliada al 973 amb la construcció del convent, que en l’actualitat acull la col·lecció d’art bohemi del segle XIX de la Národní galerie Praha (Galeria Nacional de Praha).
Daliborka věž (Torre Daliborka)
Famosa presó de la ciutat que en els seus inicis albergava als membres de la noblesa, però que més tard va passar a convertir-se en una presó comú.
Černá věž (Torre Negra)
Coneguda sota aquest nom degut a un incendi que la va deixa negra, aquesta torre va funcionar com a presó dels deutors presos que comptaven amb nombrosos privilegis.
Bílá věž (Torre Blanca)
Torre utilitzada com a presó per als membres de la noblesa.
Prašná brána (Torre de la Pólvora)
Construïda al segle XV com a part de la fortificació del castell, la Torre de la Pólvora va acabar convertida en el laboratori dels alquimistes del rei Rodolf II.
Informació pràctica
Horari: Pàgina web
Preu: Inclou Catedral de Sant Vito, el Palau Reial, la Basílica i el Carreró d’Or: Pàgina web
Transport: Tramvia: Prazsky Hrad, línia 22.
web oficial del Castell de Praha
Prašná brána (Torre de la Pólvora)
La Torre de la Pólvora: és una ennegrida torre gòtica localitzada a l’entrada de la Ciutat Vella. Un pont cobert uneix la tenebrosa torre amb la brillant Casa Municipal, amb la que forma un peculiar contrast.
La torre va ser construïda al 1475 com una de l es 13 portes de la muralla fortificada que donaves accés a la ciutat. Al 1541 va ser destruïda per un devastador incendi, però en qüestió de poc temps va ser reconstruïda. Anys més tard, durant el segle XVII, la torre va començar a utilitzar-se com a lloc d’emmagatzematge de la pólvora, degut al qual va adquirir el seu nom actual.
Existeix la possibilitat d’accedir a l’interior per contempla la “Ciutat de les Cent Torres” des de part superior d’una de les més especials. Al seu interior alberga una exposició sobre la història de Praha i les seves torres.
Informació pràctica:
Ubicació: Náměstí Republiky 5 – Praha 1
Horari i preus a la pàgina web
Václavské nám. (Plaça de Venceslau)
La Plaça Venceslau és el centre de la Ciutat Nova i un lloc que ha presenciat molts esdeveniments de la història recent de Praha i de la República Txeca.
La plaça té forma allargada i mesura 750 metres de llarga per 60 d’ampla. Els edificis que la rodegen són en majoria hotels, restaurants i botigues de moda. Antigament el mercat de cavalls fundat al 1348 s’ubicava en aquesta plaça.
L’edifici més famós de la plaça és el Národní muzeum (Museu Nacional), edifici acabat al 1890.
L’esdeveniment més important que s’ho donat cita a la Plaça de Venceslau va succeir al novembre de 1989, quan una manifestació contra la brutalitat policial va iniciar la Revolució del Vellut i la caiguda del comunisme.
Tot i que aquesta plaça és històrica, tampoc és especialment bonica, ja que no és per a vianants i més aviat sembla una avinguda. A la nit, l’ambient no és molt agradable.
Starý židovský hřbitov (Antic Cementiri Jueu)
Situat al barri jueu, aquest famós i antic cementiri sorprèn. S’estima que hi ha més de 100.000 cossos enterrats.
L’antic Cementiri Jueu de Praha és un lloc acollidor, que té la seva pròpia història. Va ser durant més de 300 anys l’únic lloc on estava permès enterrar als jueus a Praha.
Aquest cementiri es va crear al 1439 (així data la primera làpida d’Avigdor Karo) i, encara que va anar creixent al llarg dels anys, no es va estendre el necessari i actualment es pot apreciar tot el seu caràcter intacte. Degut a la falta d’espai, els cossos s’enterraven uns damunt d’uns altres (arribant a més de 10 apilats). A dia d’avui es poden veure més de 12.000 làpides.
Si hi ha molta cua al cementiri, es pot comprar l’entrada directament a qualsevol sinagoga jueva i després tornar i accedir-hi directament. La entrada és combinada i és vàlida per ambdós llocs.
Informació pràctica
Horaris: Des novembre a març de 9 a 16:30 hores. Des d’abril a octubre de 9 a 18 hores. Dissabtes tancat.
Preus i horaris a la pàgina web
Státní Opera (Òpera estatal)
L’Òpera Estatal de Praha és una de les òperes més conegudes d’Europa. Ha estat oferint espectacles d’òpera i ballet des de 1888 en el mateix lloc que ocupava el Teatre de la ciutat Nova. En els seus inicis es va dir Nou Teatre Alemany, nom que es va mantenir fins 1945 quan va adoptar-se la denominació actual.
L’edifici va ser remodelat als anys 80 per ha conservat intactes alguns elements des de la seva creació: el vellut vermell, els canelobres i els estucs daurats daten de finals del segle XIX.
Per visitar l’Òpera Estatal no s’ofereixen tours guiats, pel que, per poder visitar l’edifici cal comprar una entrada per alguna representació.
Quasi tots els dies s’ofereixen espectacles d’òpera o ballet i, depenent de l’obra i dels tipus de seient, es poden aconseguir entrades des de 100 Kč (3,80 €).
Ubicació: Wilsonova 4. Praha 1.
Horari: Depèn de l’obra, l’hora més comú es a les 19 hores. En algunes ocasions hi ha sessions matinals a les 11 hores.
Preu: Des de 100 Kč (3,80 €) fins 1.100 Kč (42 €). Hi ha descomptes amb carnet d’estudiant.
Strahovský klášter (Monestir Strahov)
El Monestir Strahov pertany a l’ordre dels Mostenses i va ser fundat per Vladislau II al 1143. L’aspecte barroc actual data de finals del segle XVII. Durant la història ha estat necessari reformar-los diverses vegades per arreglar les destrosses produïdes per les incursions enemigues.
A l’interior del monestir es troba la Nanebevzetí Panny Marie Na Strahově (Església de l’Assumpció de la Verge Maria). En ella es guarden les restes de Sant Norbert, el fundador de l’ordre Mostense, així com un òrgan en el que va tocar Mozart vàries vegades en les seves visites a Praha. A l’església només es pot accedir durant l’horari de culte.
La majoria de les sales només s’obren al públic durant exposicions i no poden ser visitades. Les sales que sempre estan obertes són la biblioteca i la pinacoteca.
La Biblioteca compta amb dues sales, que en certa mesura recorden a la biblioteca barroca del Clementinum: la Sala Teològica Barroca i la Sala Filosòfica Classicista. En elles es conserven llibres i manuscrits de l’Edat Mitja, il·lustracions i globus terraqüis..
La Pinacoteca és de les més importants d’Europa Central en el seu gènere.
Klementinum
El Klementinum és el segon complex arquitectònic més extens de la ciutat per darrera del Castell de Praha.
En els seus orígens el Klementinum va ser la seu del col·legi jesuïta i de la universitat.
La fundació Klementinum data del segle XI. A l’any 1232 els dominics van ocupar l’església de Sant Climent (de la que hereta el seu nom) i van construir el seu monestir. Al 1556 van arribar a Praha el jesuïtes i, després de comprar l’edifici, van començar una ampliació que duraria quasi 200 anys.
Des de fa més de dos segles el Klementinum alberga en el seu interior la Biblioteca Nacional. Actualment també ofereix concerts d’òrgan i música clàssica.
La visita guiada compon de tres parts: la Biblioteca Barroca, la Sala dels Meridians i la Torre Astronòmica.
La Capella dels Miralls rep el seu nom de les desenes de miralls que hi ha incorporats al sostre i penjats de les parets. La capella té diverses pintures i en ella es troba l’òrgan original del segle XVIII que va toca W. A. Mozart.
La Torre Astronòmica va ser utilitzada com a mirador, des de la meitat del segle XVIII va ser utilitzada per científics com Josef Stepling per realitzar observacions astronòmiques. Amb 68 metres d’altura la torre ofereix una vista de 360º sobre el centre històric de Praha.
Al pujar a la torre es passa per la Sala del Meridians, sala amb dos grans quadrants que van servir per mesurar l’altura de les estrelles i els moviments celestes. Aquesta sala també era utilitzada per saber quan era migdia i comunicar-ho als habitants de Praha.
Informació pràctica
Ubicació: Karlova1, Praha 1.
Horaris i preus a la pàgina web
Národní Muzeum (Museu Nacional)
Ubicat en un dels edificis més representatius d ela ciutat, el Museu Nacional de Praha és el museu més important de la capital txeca. L’edifici del museu, d’estil neo renaixentista, va ser construït entre 1885 i 1891 per Josef Schulz, el mateix arquitecte que va liderar la construcció de l’Òpera Estatal.
A més d’exposicions temporals que es fan de forma habitual. El museu té les següents col·leccions permanents:
- Prehistòria de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia.
- Exhibició mineralògica i litològica.
- Paleontologia, osteologia i antropologia.
- Zoologia.
- Decoració i medalles de països europeus.
Tot i que el museu és molt generalista i les col·leccions són molt similars a les que es poden veure en moltes ciutats europees, el fantàstic interior de l’edifici fa que la visita valgui la pena. Si es visita amb nens, la secció de zoologia és molt extensa i els agradarà.
Informació pràctica
Ubicació: Vaclavske namesti 68, Praha 1. A l’extrem sud de la Plaça Venceslau.
Horaris i preus a la pàgina web
Kutná Hora
Kutná Hora compta amb tants llocs d’arquitectura majestuosa, amb tantes esglésies decorades ostentosament, perquè duran l’Edat Mitja va ser la segona ciutat més poderosa de Txèquia, i sobretot, la més rica, gràcies a les mines de plata en les seves proximitats.
A partir del segle XVI, successius desastres naturals, l’epidèmia de la pesta que va afectar a bona part del centre d’Europa i l’extinció de les mines degut a una inundació van portar a la ciutat en un declivi que mai més es recuperaria.
Avui resulta senzill apropar-se al passat esplendorós de Kutná Hora fent un tomb pel seu casc antic, que a part de les seves casetes de colors, compta amb un bon nombre de parades d’interès turístic.
Kutná Hora és una ciutat petita de uns 20.000 habitants, pel que es pot visitar a peu en un dia.
Contingut:
- Katedrála Nanebevzetí Panny Marie a sv. Jana Křtitele (Església de Nostra Senyora de l’Assumpció i Sant Joan Baptista)
- Kostnice Sedlec (Ossari de Sedlec)
- Chrám svaté Barbory (Església de Santa Bàrbara)
- Jezuitská kolej (Col·legi Jesuïta)
- České muzeum stříbra (Museu de la Plata)
- Kamenná kašna (Font de Pedra Gòtica)
- Kamenný dům (Casa de Pedra)
- Morový sloup (Columna de la Pesta)
- Kostel sv. Jakuba (Església de Sant Jaume)
- Vlašský dvůr (Cort Italiana)
Katedrála Nanebevzetí Panny Marie a sv. Jana Křtitele (Església de Nostra Senyora de l’Assumpció i Sant Joan Baptista)
L’església, que per les seves dimensions podria exercir com a catedral. És un dels millors exemples del Gòtic a la regió de Bohèmia, i a més va ostentar el títol d’edifici religiós més alt de la República Txeca fins a la construcció de la Katedrála sv. Víta (Catedral de Sant Vito) de Praha. També és una de les esglésies més antigues del país, doncs la seva fundació es remunta al segle XIII i està lligada a l’ordre del Císter.
Al seu interior no hi ha una església gòtica plena de vitralls i d’ambient fosc; aquí, els interiors van ser restaurats i predomina un estil simple i auster amb parets i sostres molt poc decorats i de color beix.
Per horaris i preus consultar pàgina web
Kostnice Sedlec (Ossari de Sedlec)
I situat a 5 minuts a peu de la Katedrála Nanebevzetí Panny Marie a sv. Jana Křtitele (Església de Nostra Senyora de l’Assumpció i Sant Joan Baptista) hi ha Kostnice Sedlec (Ossari de Sedlec) està ubicat sota la Capella de Tots Sants, és exactament un soterrani decorat amb ossos humans. Cents de mils, per ser exactes: des de l’Edat Mitja, es creu que els monjos del Císter, habitants del proper monestir, van portar de Jerusalem un grapat de terra procedent de Gólgota (lloc on es va produir la Crucifixió) i la van escampar al lloc on s’ubica la capella. Des d’aquest moment, les persones que volien ser enterrades en aquest lloc considerat sagrat van començar a comptar-se per mils i els ossos es van començar a amuntegar en un cementiri que no parava de créixer.
Sobre el cementiri es va erigir, durant l’Edat Mitja, una església gòtica, cosa que va impedir aixecar bona part del cementiri, pel que es va decidir fer una capella a la part inferior per a custodiar tots els ossos desenterrats.
Però a finals del segle XIX, l’acumulació d’ossos humans era tal que es va encarregar a un tallista, František Rint, que dissenyés un espai pensat per a col·locar-los ordenats i de forma més estètica.
Així que, al visitar avui Kostnice Sedlec ens trobem en un lloc tètric per alguns, simplement curiós per a d’altres, on les parets, els sostres, les làmpades, tot està fet d’ossos.
La visita a l’Ossari cal reservar-la a la pàgina web
Chrám svaté Barbory (Església de Santa Bàrbara)
Ja al centre de Kutná Hora, s’aixeca la Catedral, imponent i bonica, i un dels millors punts des d’on fer fotos de Kutna Horá.
Tot i que les seves dimensions no són molt grans, l’interior és impressionant, sobre tot els sostres decorats amb motius vegetals, també vitralls fets a mà.
Horaris i preus a la pàgina web
Jezuitská kolej (Col·legi Jesuïta)
Un altre mirador és l’antic Jezuitská kolej (Col·legi Jesuïta), llur arquitectura crida més l’atenció per la seva forma i dimensions que per la seva estètica, de línies simples i sense massa ornament (típica de les construccions jesuïtes). Té tocs barrocs, però el més curiós és la seva forma, perquè imita la lletra F, en honor als reis d’Habsburg Ferdinand II i Ferdinanda.
Avui en dia ja no funciona com a col·legi, sinó que és un museu i galeria, amb una mostra d’obres d’art.
České muzeum stříbra (Museu de la Plata)
Amb el nom de Castellet de Plata s’ha batejat el museu dedicat a aquest material que durant segles va ser fonamental pel desenvolupament econòmica de la zona. Recorrent el museu es pot aprendre les tècniques d’extracció de la plata i conèixer en profunditat l’estreta relació entre les mines i la ciutat de Kutná Hora.
Horaris i preus: Pàgina web
Kamenná kašna (Font de Pedra Gòtica)
Aquesta font situada en ple casc històric, és un dels monuments favorits de Kutná Hora per la integració de l’arquitectura gòtica, que recorda un templet, i la seva funció pràctica, doncs proveïa d’aigua potable a la població durant els períodes d’explotació més intensiva de les mines de plata, que dificultaven trobar aigua que fos salubre.
Construïda a finals del segle XV, va ser finançada íntegrament per les classes altes de la ciutat, igual que la Kostel sv. Jakuba (Església de Sant Jaume), i d’aquí la seva rica decoració.
Kamenný dům (Casa de Pedra)
A Kutná Hora hi ha un predomini del gòtic en els seus edificis, doncs els període de més riquesa a la ciutat va coincidir amb l’auge d’aquest estil arquitectònic.
La Casa de Pedra és un dels seus millors exemples: es tracta de l’antiga residència d’una família burgesa (com podien ser de rics per a construir-se un habitatge que recorda a una minicatedral), decorada amb elements típics del gòtic al se exterior (tot i que s’ha restaurat diverses vegades durant els segles posteriors).
El seu interior alberga una completa exposició associada al České muzeum stříbra (Museu de la Plata), i que conté mobiliari, joies, vaixelles i altres objectes d’ús quotidià, inclús la seva pròpia bodega.
Horaris i preus: Pàgina web
Morový sloup (Columna de la Pesta)
Aquesta columna barroca erigida en una cèntrica plaça de la ciutat quan la pesta va ser erradicada de forma definitiva (i això no va succeir fins al segle XVIII). Amb una altura de quasi 20 metres i coronada per una escultura de la Verge Maria, recorda a les 6.146 víctimes de la pesta a aquesta ciutat.
Kostel sv. Jakuba (Església de Sant Jaume)
La torre del campanar és visible des de qualsevol punt de la ciutat, i és que l’Església de Sant Jaume, que data del segle XIV, és una de les més riques de la zona, doncs va ser un projecte de les classes nobles de la ciutat, que van finançar la seva construcció. Està consagrada a Sant Jaume, el patró dels miners.
Com a dada curiosa: el seu disseny original comptava amb dues torres iguals, però la segona torre no va arribar a construir-se degut a la inestabilitat del terreny, ple de zones buides per la proximitat a la mina de plata.
Vlašský dvůr (Cort Italiana)
La Vlašský dvůr (Cort Italiana) és un dels llocs especials de Kutná hora, per la seva arquitectura i per la seva funció que va exercir durant segles com a Casa de la Moneda: aquí era on s’encunyaven les monedes de plata extreta de les mines, també on s’allotjava el rei quan viatjava a la ciutat per a tractar assumptes polítics.
Batejada com a Cort Italiana pels experts en encunyació de moneda florentins que el rei Venceslau II de Bohemia (Václav II) va manar portar a la ciutat, va ser el centre econòmic d’una ciutat que va ser la més rica de la zona durant el segle XIII.
En l’actualitat es pot veure a l’interior una exposició de monedes antigues, i també visitar algunes de les seves antigues estances.
Plzeň
Plzen és coneguda per la fàbrica de la cervesa Pilsner Urquell, convertida en el lloc més important de Plzeň. I és que Plzeň és una de les capitals mundials de la cervesa, i no és únicament perquè a aquesta ciutat es vingui elaborant cervesa des de l’Edat Mitja, si Plzeň és sinònim de cervesa es degut a que el mètode d’elaboració de baixa fermentació establert aquí per primera vegada al 1842 es va expandir per tot el món, fins al punt que un 70% de les cerveses s’elabora avui en dia amb aquest sistema. Reben el nom de cerveses Pilsener, Pils o Pilsner.
Contingut:
- Pivovar Plzeňský Prazdroj (Fàbrica de Cervesa Pilsner Urquell)
- Náměstí Republiky (Plaça de la República)
- Katedrála svatého Bartoloměje (Catedral de Sant Bartomeu)
- Velká synagoga (Gran Sinagoga)
Pivovar Plzeňský Prazdroj (Fàbrica de Cervesa Pilsner Urquell)
Per començar cal avisar que és recomanable fer la reserva de la visita per antelació, perquè del contrari, en determinades dates és possible que no es pugui visitar sense reserva.
La Pilsner Urquell no és una fàbrica qualsevol, el seu mètode de baixa fermentació és el que utilitzen el 70% de les cerveses del món en l’actualitat. En aquest sentit, la cervesa Pils (així s’anomena aquest tipus de cervesa en honor a la ciutat on es va desenvolupar el mètode d’elaboració) és la cervesa més comuna en tot el món, de manera que es pot trobar en quasi tots els països.
Les visites a la fàbrica es realitzen en anglès i tenen una durada de 90 minuts. Durant el recorregut es visita la sala de cocció antiga i la sala actual, també es parla dels quatre ingredients necessari per a l’elaboració de la cervesa: aigua, ordi que es convertirà en malta, llúpol i ferments. Tots autòctons del país.
Finalment es passar per les galeries subterrànies situades a 9 metres de sota el nivell del terra. Aquí era on antigament fermentava i reposava la cervesa, per a convertir-se en producte final, després de 42 dies de procés.
Tot això en barriques velles de roure de les que s’ha conservat unes quantes d’elles, en aquest cas es pot tastar la cervesa extreta de la barrica.
Horaris i preus: Pàgina web
Náměstí Republiky (Plaça de la República)
És la plaça més bonica de Plzeň i una de les més gran de Txèquia. Molt a l’estil centreeuropeu, té unes dimensions de 200 x 140 metres, just al centre d’alça de Katedrála svatého Bartoloměje (Catedral de Sant Bartomeu).
La Plaça de la República està rodejada de preciosos edificis històrics, molts d’ells ornamentats amb bellíssimes façanes de diferents colors.
Al centre de la plaça crida l’atenció l’existència de tres grans fonts modernes obra de l’artista txec Ondřej Císler, el disseny representa un àngel, un galgo i un camell, que són motius de l’emblema de Plzen.
Radnice města Plzně (Ajuntament de Plzeň) és l’edifici més important del perímetre de la Plaça de la Concòrdia és l’Antic Ajuntament d’estil renaixentista. Va ser dissenyat per un arquitecte italià a meitats del segle XV i a la façana destaquen els seus esgrafiats.
Katedrála svatého Bartoloměje (Catedral de Sant Bartomeu)
És l’edifici religiós més important de Plzeň. La Catedral de Sant Bartomeu va ser consagrada com a tal fa pocs anys, per Joan Pau II, concretament al 1993, això si, l’església és molt anterior, doncs es tracta d’un edifici gòtic de finals del segle XIII.
L’agulla de la Torre és la més alta de la República Txeca, arribant als 103 metres.
Visitar la catedral és gratuït, la pujada a la torre si que és pagant. Es tracta d’un temple gòtic de tres naus, però amb ornamentació de tot tipus. La capella més bonica és la funerària dels Sternberg, on crida l’atenció l’existència d’una altar d’estil art déco.
Horaris i preu de la torre: Pàgina web
Velká synagoga (Gran Sinagoga)
Aquesta Sinagoga és la segona més gran d’Europa, després de la Sinagoga de Budapest. Rep el nom de Gran Sinagoga i va ser construïda a finals del segle XIX, es tracta d’un temple bastant més modern que la majoria de sinagogues del barri jueu de Praga.
Aquest temple ha estat recentment restaurat, està considerat una meravella arquitectònica. En el seu moment, va donar cobertura religiosa ala quasi 2.000 jueus que residien a la Plzeň de l’època.
Barreja diversos estils, però principalment recordant al neo-morisc, les seves torres culminades amb les habituals cúpules bulboses de les esglésies ortodoxes, fan creure que es tracta d’un temple cristià, no obstant, l’enorme estrella de David de la façana ens dona la pista de que es tracta d’un temple hebreu.
Cal tenir en compte que els dissabte, la sinagoga està tancada.
Horari i preus: Pàgina web
Karlovy Vary
Karlovy Vary és una ciutat balneari situat molt a prop de la frontera alemanya. Es tracta d’un lloc amb una arquitectura rococó molt característica, enclavat enmig d’un entorn bosc de gran bellesa.
Va ser l’emperador Carles IV qui va fundar la ciutat al segle XIV i qui li va donar el seu nom. Ja llavors es coneixien les propietats de les aigües termals de la zona, que compta amb més de 80 fonts, cosa que va convertir a Karlovy Vary en un destí molt sol·licitat durant segles.
Quan el ferrocarril des de Praga va quedar inaugurat al segle XIX, aquesta ciutat balneari va acabar de consolidar-se com a destí predilecte de l’aristocràcia europea. Durant aquesta època daurada es va construir la majoria d’edificis que es poden veure avui.
En totes les parts de Karlovy Vary venen tasses per provar les aigües termals o com a record, aquesta aigua calenta té un regust metàl·lic (moltes són fons sulfuroses).
Hi ha una gran comunitat russa establerta a Karlovy Vary, des dels temps de la URSS, que enviava als seus funcionaris a descansar a la ciutat balneari. És freqüent veure cartells en ciríl·lic.
Contingut:
- La Ciutat Balneari
- Columnates
- Grand Hotel Pupp
- Rozhledna Diana (Torre de Diana)
- Chrám sv. apoštolů Petra a Pavla (Església de Sant Pere i Sant Pau)
La ciutat Balneari
Creuant el pont sobre el riu Teplá s’accedeix al que podríem anomenar la ciutat balneària. A partir d’aquí es troben clíniques i hotels-balneari, consultes de fisioterapeutes, massatgistes i llocs on es venen productes curatius fets a partir de les aigües de Karlovy Vary.
Columnates
Tornant a creuar el riu Teplá hi ha una successió de columnates, algunes erigides en metall, altres de fusta i altres de pedra, que són uns dels emblemes de la ciutat.
També es troben vàries desenes de fonts termals públiques, és quasi preceptiu comprar una tassa de balneari, amb la finalitat d’anar degustant les diferents fonts termals, en que les aigües surten a diferents temperatures, la més calenta surt a 72ºC.
Aquestes tasses de balneari, habitualment de ceràmica, permeten que l’aigua accedeixi a la part superior de la boca sense passar per les dents. Es tracta d’un invent del segle XIX, necessari quan els visitants es van adonar que les propietats altament ferruginoses de les aigües medicinals tacaven les dents. Una de les columnates més boniques és la Sadová kolonáda (Columnata del Parc), construïda en metall, d’estil neobarroc. Aquí es poden tastar les primeres aigües calentes de Karlovy Vary.
Una altra de les columnates destacades és la Mlýnská kolonáda (Columnata del Molí), és la més gran de tota la ciutat, amb més de 130 metres de longitud. Aquesta columnata, edificada en pedra, és una obra de Josef Zítek, un important arquitecte txec que és també qui va dissenyat el Teatre Nacional de Praga. La Columnata del Molí es va construir en estil neorrenaixentista a partir del 1871. L’obra inclou 12 escultures que representen els mesos de l’any i 5 fonts d’aigua termal.
Molt a prop es troba la Tržní kolonáda (Columnata del Mercat), construïda en fusta pintada de color blanc. Aquí es troben dues fonts termals més. Quasi davant mateix, s’alça la Columna de la Pesta, d’estil barroc i dedicada a la Santíssima Trinitat. Pel vist, la ciutat es va lliurar de la plaga.
La última de les columnates és també la més moderna de totes. Es coneguda com la Vřídelní kolonáda (Columnata Termal). Va ser construïda al 1975, en formigó armat vidriat, en estil funcionalista, sota el disseny de Jaroslav Otruba. El més interessant d’aquest pavelló (perquè més que una columnata, en aquest cas es tracta d’un pavelló) és el guèiser que emana aigua a 72ºC de temperatura, de forma contínua. El doll arriba fins als 12 metres d’alçada.
Grand Hotel Pupp
Potser el més luxós de Karlovy Vary, llur origen és de 1701.
S’ha anat renovant en vàries ocasions i el seu interior és una autèntica meravella, propi dels grans palauets europeus. Val la pena fer-li un cop d’ull.
El Grand Hotel Pupp és on s’allotgen les celebrities que acudeixen al Festival Internacional de Cinema.
Rozhledna Diana (Torre de Diana)
A dos minuts del Grand Hotel Pupp hi ha l’estació inferior del funicular que porta fins Rozhledna Diana (Torre de Diana).
Aquest funicular, en funcionament des de 1909, fa el trajecte cada 15 minuts, permeten arribar en molts pocs minuts al cim d’aquest turó des del que s’obtenen unes excel·lents vistes de Karlovy Vary i els seus voltants. Concretament des de la Rozhledna Diana (Torre de Diana), una torre d’observació de 40 metres d’altura.
Chrám sv. apoštolů Petra a Pavla (Església de Sant Pere i Sant Pau)
És una església ortodoxaciutat bal russa. Des del segle XIX eren molts els visitants russos que acudien a Karlovy Vary per gaudir de les propietats curatives de les seves aigües.
Ells van ser els responsables de recaptar els diners suficients per erigir aquesta preciosa església russa d’estil bizantí i cúpules bulboses.
L’església segueix en funcionament, de manera que es pot visitar el seu interior.
Národní park České Švýcarsko (Parc Nacional de la Suïssa Bohèmia)
La Suïssa Bohèmia és una regió pintoresca situada al nord-est de la República Txeca. Aquesta regió és va convertir en Parc Nacional al 2001 i fa frontera amb el Parc Nacional de la Suïssa Saxona a Alemanya.
Perquè es diu Suïssa Bohèmia si està a la República Txeca? Doncs els seu nom va ser inspirat pels artistes suïssos Adrian Zingg i Anton Graff al recordar-los aquesta regió la geografia del nord de Bohèmia a la seva terra natal.
Cal dir que per fer la ruta per compte propi, només cal pagar l’accés al complex de Pravčice Gate (el qual té una petita botiga, WC, un restaurant i poca cosa més) i pel passeig en vaixell per les goles. Amb aquest dos llocs cal tenir precaució ja que estan subjectes a un horari i a unes dates. Aquesta és la web oficial per més seguretat.
Un cop s’arriba Hrensko hi ha tres aparcaments. Un al principi i dos més endavant. Si es vol fer la ruta circular completa (18 km)és aconsellable aparcar al segon. Si no es vol fer la ruta circular completa cal anar a Mezní Louka i des d’allí començar la ruta (6 km) fins la Porta Pravčická.
La ruta no té complicació. És recomanable portar calçat còmode i adequat per a muntanya, ja que degut a la humitat el terra rellisca. És una zona de pluges i bastant humida, doncs no està de més portar una capelina.
Conforme es va pujant les vistes són més espectaculars. I pas a pas per aquesta ruta s’arriba al Niu de Falcó i a la Porta Pravčická. Aquí es pot fer un descans. Des d’aquí surten diferents petites rutes a miradors i balcons, alguns d’ells de prohibida circulació degut al perill de caiguda.
Un cop visitar i recorreguda la zona es comença a baixar per continuar la ruta i arribar a la Edmundova soutěska Kamenice (Goles d’Edmund i Wild). Quan s’arriba aquí es hi ha un petit moll a la riba del riu on hi ha unes barques llargues verdes. El tiquet es compra allí mateix i es puja a una d’aquestes barques.
Státní hrad Karlštejn (Castell de Karlštejn)
El Castell de Karlštejn va ser fundat al 1348 per l’emperador Carles IV, qui el va manar construir com a fortalesa per guardar les joies de la corona del Regne de Bohèmia i del Sacre Imperi Romano Germànic, així com un gran nombre de relíquies que havia anat acumulant. I com que havia de ser com la caixa fort de l’imperi, es va construir sobre un turó rodejat de boscos a la regió de Bohèmia Central.
Des d’aquella torre de Carles IV, fins als tres edificis dins de la muralla que composa avui els castell de Karlštejn, han passat molts segles i molts senyors. Els tresors van sortir del castell a meitats del segle XV, tot i que els del Regne de Bohèmia van tornar poc després. Però durant la Guerra dels Trenta Anys, al 1619, es van traslladar definitivament a Praha. Després de la reconquesta sueca de meitats del segle XVII, el castell es va abandonar. L’aspecte actual, neogòtic, es deu a una restauració de finals del segle XIX.
És important saber que la visita al castell de Karlštejn es compon en tres tipus de visita que es pot decidir quina es prefereix:
- La Residència Imperial de Carles IV: tour bàsic de 55 minuts, 300 CZK.
- Les Capelles del Castell de Karlštejn: 100 minuts, 640 CZK.
- El tour complet al Castell: 3 hore, 1.800 CZK.
Es pot consultar horaris i preus i fer reserva anticipada a la pàgina web.
No hi ha visites guiades amb espanyol, no obstant és pot llogar un audioguia en espanyol.
El Castell de Karlštejn està format per tres edificis principals, cada un amb una funció diferent i varis nivells: El Palau Imperial, la Torre de Maria i la Gran Torre amb la Capella de la Santa Creu. Un extra fora del tour que es pot visitar per compte propi i gratuïtament és la Torre del Pou.
El Palau Imperial
Aquesta va ser la residència de l’emperador Carles IV. Aquí hi ha la sala més gran del castell, amb armaris de 500 anys d’antiguitat dels cavallers/soldats que protegien a l’emperador. A la segona planta, les habitacions reials, només Carles IV i el seu fill Venceslau IV van passar per elles, amb bany, xemeneia i capella. A més de la Sala del Tro i la Sala d’Espera, decorada amb frescos.
La Torre Maria
A la Torre de Maria es conserva l’objecte més antic del Castell de Karlštejn: una pedra del segle I amb un cap tallat de Medusa, en teoria, un regal del mateix Petrarca a Carles IV. Tot i que, el que de veritat impressiona és l’Església de la Verge amb la Capella de Santa Catalina. Frescos amb Carles IV i amb escenes de la Apocalipsis, a més d’un sostre de fusta restaurat, a l’església, i decoració de pedres semiprecioses a la capella cobrint frescos de sant.
També hi ha una rèplica de la corona del Regne de Bohèmia, que avui es conserva a la Catedral de Sant Vito de Praha.
La Gran Torre i la Capella de la Santa Creu
Cadascun dels edificis estava connectat al següent a través de ponts o passarel·les de fusta que podien destruir-se en cas d’atac, la única que es conserva avui en dia és la que uneix la Torre de Maria amb la Gran Torre, l’últim edifici que es visita. La Gran Torre era l’espai més segur, l’últim bastió de defensa, a la part més alta del Castell de Karlštejn. Aquí és on Carles IV va manar aixecar la Capella de la Santa Creu, amb murs de fins a 7,5 metres de gruix.
I la pujada a la part alta de la torre, on està la capella, hi ha molts frescos que decoren els sostres de fusta. Però un cop s’ha arribat a la capella, és un es pot observar el sostre daurat amb vidres de Murano, les imatges dels sants, la galeria de pintures medievals mes gran del món (amb 129 retrats), la reixa i els forats de les relíquies.
La Torre del Pou
L’inexpugnable Castell de Karlštejn tenia també un accés a través de la Torre del Pou, en la que hi ha un pou de més de 80 metres, en que els turistes hi tiren monedes i demanen un desig. La Torre del Pou no es visita, hi ha una cafeteria. Això si la vista del castell amb les torres i la muralla des d’aquí és una de les millors. Cap a l’altre costat, el bosc que rodeja el castell apareix als peus. Com ja s’ha comentat, aquesta part, juntament amb el pati, és gratuïta.
Hluboká Castle
Hluboká Castle és un bonic Castell-palau romàntic d’estil anglès. Hluboká té uns segles d’història i moltes reformes a les seves espatlles. Essent un palau més que un castell, aquestes reformes no han estat a causa de guerres, invasions o incendis, sinó a canvis de gustos dels seus diferents amos. Va néixer com a Castell Reial al segle XIII i després es va convertir en Palau. Palau renaixentista, més tard barroc, i finalment, a meitats del segle XIX, va agafar l’aspecte actual, romàntic.
Al 1661 va ser l’any que el palau va passar a mans dels Schwarzenberg. Ells van ser els que van portar a terme les dues grans reformes: la barroca a principis del segle XVIII i la romànica a meitats del segle XIX.
Al 1838 va ser l’any de la coronació de reina Victòria I del Regne Unit. Que té a veure la reina Victòria en un palau txec? Ella directament res, però és que dos dels convidats que van acudir a gran acte de la seva coronació eren Joan Adolf II de Schwarzenberg i la seva muller, la princesa Eleonora. Van ser ells, en especial la princesa, qui, enamorats de Windsor Castle, es van inspirar en ell per manar reformar el seu palau en estil Tudor.
Els últims Schwarzenberg que van viure al palau van ser Adolf i la seva muller Hilda, els quals van haver d’abandonar Txecoslovàquia ocupada pels nazis. El palau va ser pres per la Gestapo i, després de la guerra, al 1947, va ser nacionalitzat i avui continua sent de l’Estat.
Durant la visita al palau es va coneixent alguns dels grans Schwarzenberg retratats en quadres i estàtues. A la sala d’armes, per exemple, hi ha estàtues de dos dels més il·lustres personatges de la família. La petita és de Carles Felip de Schwarzenberg, qui al 1813, va lluitar a la batalla de Leipzig contra Napoleó, fins i tot té una plaça a Viena. I l’estàtua gran és d’Adolf I de Schwarzenberg, qui al 1598, va guanyar als turcs a Győr, actual Hongria.
A Adolf I de Schwarzenberg i a aquesta batalla es deu el cap de turc amb un corb traient-li un ull que hi ha a l’escut de la família. Segons la llegenda, després de la batalla, Adolf va col·locar el cap d’un general turc sobre una llança. Més tard, va arribar un corb a treure-li els ulls. Aquesta imatge li haurà agradat tant a Adolf que l’hauria afegit a l’escut familiar. Més enllà de la llegenda, el nom de Győr en alemany és Raab, semblant a rabe, corb.
Per a visitar el castell cal saber que el palau és enorme, hi ha desenes de sales visitables, des de les luxoses sales de representació a les íntimes habitacions privades dels últims amos, els prínceps Adolf i Hilda. També es pot baixar al soterrani per a visitar les cuines i pujar a la torre.
El problema és que com tot bon palau o castell, hi ha molts tours diferents que es poden fer, només es pot visitar amb tours guiats, i clar, cal escollir si no es vol passar tot el dia a Hluboká.
Les visites són cinc:
- Sales de representació: 55 minuts.
- Apartaments privats: 60 minuts.
- Habitacions de convidats: 70 minuts.
- Cuines: 35 minuts.
- Torres: es puja per lliure.
Les recomanacions són: almenys fer les sales de representació, si es té un mica més de temps, baixar també a les cuines, i si es pot pujar a la torre, genial. Les habitacions dels convidats també són boniques, així com els apartaments privats, però cal dir que tants tours seguits es fa bastant pesat. Cal saber també, que es pot fer en anglès, i en espanyol per a grups, és el de les sales de representació. Els altres són en txec, i tot i que hi ha fulletons explicatius en diferents idiomes, també en espanyol, les visites no són tan senzilles.
Sales de representació
Com ja s’ha comentat, les sales de representació són les més espectaculars del palau, el que més crida l’atenció són els treball d’ebenisteria, les talles de fusta que cobreixen els sostres i les parets de moltes sales són verdaderes obres mestres.
També les parets cobertes de cuir i terres originals, quadres de grans mestres europeus, mobles antics i decoració de tot tipus, incloent-hi tapissos flamencs, cristalls de Bohèmia, lambades de cristall de Murano, porcellana xinesa o ceràmica de Delft, una de les col·leccions d’armes més riques de la República Txeca, i 10.723 llibres a la biblioteca del palau, el més valuós: una primera edició completa de l’enciclopèdia de Diderot.
Alguns detalls que es poden veure són la porta amagada al vestidor d’Eleonora de Schwarzenbert pel que s’arribava al servei amb la roba de la princesa, la còpia de Venus Victrix de Cànova a la sala del clarejar, o les petaques de pólvora de les sales d’armes. Inclús una aspiradora de principis de segle XX. L’electricitat va arribar aquí al 1909 i es pot veure com els amos estaven a la última en tot.
Les Cuines
Si es vol rebaixar un mica el nivell de luxe, cal baixar a les cuines. Es van reformar, com la resta del palau, a meitats del segle XIX i s’han conservat perfectament, es van utilitzar fins a meitats del segle XX.
Sorprenen més que la resta d’habitacions, per un costat, per l’enorme mida, estaven dividides en cuina calenta, cuina freda i pastisseria, a més de comptar amb un despatx per al cap de cuina i una bodega, i per una banda, per les modernes que eren i la quantitat d’aparells que tenien, incloent-hi un muntacàrregues de propulsió hidràulica, sistemes de comunicació amb les altres plantes, ventilació, un rostidor que girava sol, un nevera … Per no parlar de les vaixelles i motlles de tot tipus i origen. El toc elegant el donen les rajoles blanques i blaves: els colors heràldics dels Schwarzenberg.
Les habitacions dels convidats
Les habitacions dels convidats s’utilitzaven sobretot durant la temporada de caça. Els Schwarzenberg eren molt amants a la caça i cada any organitzaven gran caceres al palau. També compten amb molt de luxe. Es visiten també les habitacions del xofer (els cotxes es compraven amb xofer), o la del capellà amb la seva capella i per dormitoris més elegants els dels convidats nobles. Una de les habitacions més curioses és el Saló Tegetthoff, decorada amb parts de la fragata Schwarzenberg en la que va servir Fèlix Schwarzenberg a les ordres del almirall Tegetthoff. El tour acaba amb el Stříbrnice, una col·lecció de plateria de la família Schwarzenberg.
Els apartaments privats
Al tour dels apartaments privats es visita el menjador de caça, l’estudi i les habitacions del servei, a més dels dormitoris dels amos amb els seus banys originals.
La pujada a la torre, l’exterior i el parc
De la pujada a la torre poc hi ha per explicar més enllà de la vista que es gaudeix. No són moltes escales i val la pena.
Molt important és rodejar el palau de Hluboká, fixar-se en totes les façanes i en tots els detalls, i tampoc es pot deixar de fer un tomb pel seu gran parc.
Informació pràctica
El Castell de Hluboká obre:
- De novembre a març: de dimarts a diumenge, de 10:00 a 12:00 i de 12:30 a 16:00 hores.
- Abril, setembre i octubre: de dimarts a diumenge, de 9:00 a 12:00 i de 12:30 a 16:30 hores.
- Maig i juny: de dimarts a diumenge, de 9:00 a 17:00 hores.
- Juliol i agost: tots els dies, de 9:00 a 17:00 hores.
Els horaris varien un mica segons les sales que es vulguin visitar, es poden consultar a la seva pàgina web.
A l’hivern no es pot visitar tot, hi ha un tour més reduït.
Per consultar els preus, es pot fer a la seva pàgina web
Holašovice
Aquest poble té una vida de 800 anys i al llarg d’aquests ha tingut sempre el mateix nombre de cases, increïble però cert, cosa que pot resultar insòlit, doncs podem veure com les ciutats i els pobles creixen amb el pas del anys, doncs Holašovice guarda tota la seva essència dels seus principis.
A les seves façanes se les anomena façanes d’encaix, doncs la seva forma i harmonia entre elles formen un paisatge coreogràfic.
A la seva plaça es van fer façanes de colors, tot i que originalment era molt pobre, gràcies a elles s’ha convertit en un dels punts turístics més forts de la localitat.
Però Holašovice no és un museu, doncs quasi totes les cases estan habitades i els seus inquilins porten una vida normal.
Hi ha algunes vil·les que es poden visitar per conèixer una mica més la història d’aquest espectacular poble. Aquest és el cas de la vil·la nº 6, al seu conegut Pati Rústic es pot aprendre com era la vida rural i l’administració que es portava a terme antigament.
També es pot tenir una tassa o una gerra o qualsevol altra peça de ceràmica amb detalls d’estil de Bohemia amb el teu nom, el nombre de la casa o el nom de Holašovice.
Si es vol tenir una experiència única en la qual sentir una energia especial, cal visitar el Stonehenge de Holašovice, un cercle de pedres que són una cosa especial, i a part obtenir unes bones vistes del lloc gràcies a l’alt enclavament en que està situat.
Ceské Budejovic
Ceské Budejovice és la capital de Bohemia del Sud.
Contingut:
- Náměstí Přemysla Otakara II (Plaça Major)
- Katedrála svatého Mikuláše (Catedral de Sant Nicolau)
- Piaristické náměstí (Plaça dels Escolapis)
Náměstí Přemysla Otakara II (Plaça Major)
Qui és Přemysl Otakar II? Doncs Ottokar II de Bohèmia, el rei que va fundar Ceské Budejovice al 1265 en la confluència dels rius Moldava i Malše. Des de llavors aquesta plaça quadrada ha estat el cor de la ciutat.
Al centre hi ha el símbol de Ceské Budejovice, la Samsonova kašna (Font de Samsó). I entre els 48 edificis que rodegen la plaça hi ha uns quants que criden l’atenció. Un és el neorrenaixentista Palác Včela, al racó amb el carrer Carles IV. Davant d’ell, el gran edifici gris, amb una façana barroca, sense escuts, les seves tres torres i les seves grans estàtues a la balustrada, és Magistrát města České Budějovice (l’Ajuntament) . Com a curiositat, el llistó de ferro incrustat al pilar del racó té la longitud d’un colze vienès, 77 cm., i que s’utilitzava com a unitat de mesura per a la venda de teles al mercat.
- Náměstí Přemysla Otakara II (Plaça Major)
- Katedrála svatého Mikuláše (Catedral de Sant Nicolau)
- Piaristické náměstí (Plaça dels Escolapis)
Katedrála svatého Mikuláše (Catedral de Sant Nicolau)
El més interessant de la Catedral és la seva torre campanar que ni tant sols forma part del mateix edifici, està separada, cosa poc comú a Txèquia, però els mestres constructors que la van aixecar a meitats del segle XVI eren italians.
La torre en qüestió és la Černá věž T(orre Negra), una torre de més de 72 metres amb una doble funció. Per una banda era el campanar de l’església, continua tenint les campanes, la més gran és la Bummerin, de 3,5 tones i la més “jove”, de 1995, Budvar. I per una banda, era una torre de vigilància contra incendis, el guàrdia vivia aquí amb la seva família.
Es pot pujar fins al mirador, les vistes de Ceské Budejovice i voltants són espectaculars, això si cal pujar 225 escales.
Piaristické náměstí (Plaça dels Escolapis)
El nom li dóna Dominikánský klášter (Monestir Dominic) que es va començar a construir el mateix any de la fundació de la ciutat, al 1265, i formava part de la seva fortificació. L’església del monestir, la Kostel Obětování Panny Marie (Església del Sacrifici de la Verge Maria) església gòtica, amb els seus frescos dels segles XIV i XV, incloent-hi figures de sants de deu metres d’alçada, i el seu claustre enjardinat, és un dels llocs recomanables per visitar.
A la mateixa plaça dels Escolapis crida l’atenció un enorme edifici blanc amb teulada a dues aigües molt pronunciat i petites finestres. Es l’antic magatzem de sal, el Solnice. Es va construir a principis del segle XVI en estil gòtic, i abans de ser magatzem de sal, va ser arsenal, dipòsit de pólvora i graner. A la façana hi ha tres cares de pedra que, segons la llegenda, són dels tres lladres que van intentar roba a l’església al 1724. Van ser decapitats, però han passat a la història.
Český Krumlov
Český Krumlov és un poble medieval situat a la riba del riu Moldava, i en que el seu casc històric està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La millor manera de fer turisme a Český Krumlov és deixar-se portar pel cas antic, recórrer a peu els seus carrers per descobrir alguns dels racons que amaga i passejar al costat del riu Modava al caure la nit.
Contingut:
Státní hrad a zámek Český Krumlov (Castell de Český Krumlov)
Aquest castell construït al segle XIII integra elements gòtics, renaixentistes i barrocs.
Per arribar-hi cal travessar el pont que creua el riu Moldava.
El Otáčivé hlediště (Teatre Giratori),situatdins dels jardins del castell). És un dels teatres millor conservats d’Europa, que s’ha mantingut intacte des del segle XVIII.
Al voltant del complex del castell, que per cert és el segons més gran del país, després del Castell de Praha, s’estenen carrerons, antigues cases burgeses i nombroses tabernes.
Es pot entrar gratis als exteriors del castell i als jardins, però per a visitar les antigues estances reials cal pagar l’entrada de 200 CZK.
Centre Històric
El centre neuràlgic del casc antic és la Náměstí Svornosti (Plaça de la Concòrdia), una pintoresca plaça quasi quadrada, rodejada d’edificis renaixentistes de colors pastís, molt habituals al sud de Bohèmia. També compta amb una columna de la Verge del segle XVIII.
El carrer principal, ple de palauets, restaurants i botigues és la Horní ulice (Carrer Alt), en aquest carrer a prop del Museu Municipal es pot trobar el millor mirador de la ciutat, des d’on es pot contemplar el barri de Latran i el castell
Molt a prop d’aquí es troba un dels edificis més singulars de Český Krumlov, Kostel svatého Víta (Església de Sant Vito), que sobresurt airosa entre les teulades dels edificis circumdants, alta i estreta, Sant Vito és un magnífic exemple de gòtic txec, mentre que al seu interior destaca el seu recarregat altar barroc.
En una altre dels carrers més transitats del centre, Široká, es troba l’Egon Schiele Art Centrum, u na fundació privada que promou l’art contemporani que curiosament porta el nom del gran pintor expressionista Egon Schiele. L’artista es va instal·lar aquí, a ciutat natal de la seva mare, però les seves pintures de caire sensual i obscè no van agradar als habitants d’aquesta petita ciutat, pel que es va veure obligat a marxar al cap d’un any.
Horaris i preus: Pàgina web
Brno
Contingut:
- Katedrála svatých Petra a Pavla (Catedral de Sant Pere i Sant Pau)
- Stará radnice (Antic Ajuntament)
- Brněnský orloj (Rellotge Astronòmic)
- Kostel sv. Jakuba (Església de Sant Jaume) Kostnice u sv. Jakuba (Ossari de Sant Jaume)
- Socha markraběte Jošta Lucemburského (Estàtua Eqüestre de Jobst de Luxembourg)
- Vodojemy Žlutý kopec (Cisternes de Žlutý kopec)
- Kapucínská krypta (Cripta del Caputxins)
- Hrad Špilberk (Castell de Špilberk)
Katedrála svatých Petra a Pavla (Catedral de Sant Pere i Sant Pau)
El temple principal de Brno està situat en una posició protagonista, sobre el turó Petrov. Tot i que inicialment era romànica, l’aspecte actual de la catedral de Brno és fruit d’una reconstrucció neogòtica al 1909, després d’haver ballat amb estils barroc i gòtic amb anterioritat. El seu interior combina el barroc en decoració i vitralls amb la senzillesa de parets llises.
Horaris i preus: Pàgina web
Stará radnice (Antic Ajuntament)
Des del segle XIII fins al 1935 va funcionar com a casa consistorial de Brno. Va ser dissenyat per l’arquitecte Anton Pilgram, un arquitecte molt graciós.
La torre de l’antic Ajuntament de Brno és el millor mirador de la ciutat i a més és gratuït. Els seus 63 metres d’alçada regalen una imatge a 360º suficientment alta com per a divisar amb profunditat, però el bastant a prop per sentir-se dins els caliu del cas antic.
A més té un avantatge, que es divisa la catedral, perspectiva que es perd des del campanar d’aquesta.
Més enllà del descrit, la construcció alberga algunes curiositats fascinants:
Pinacle tort
En primer lloc, abans de creuar l’arc d’accés es troba un arc decoratiu amb cinc esvelts pinacles, el del centre està totalment tort.
Aquesta és una de les gracietes de l’arquitecte, que no va quedar conforme amb el pagament pel seu disseny (segons ell li van donar menys de l’acordat) i es va agafar la justícia per la mà amb una sèrie de petites venjances com aquest desperfecte.
Brněnský drak (El Drac de Brno)
Travessant l’arc cap al pati central es troba penjat del sostre del passadís un cocodril enorme.
Es diu que a l’Edat Mitjana un cocodril (de tals dimensions que es deia amb que era un drac) va començar a atemorir als veïns que s’apropaven a la zona del riu. Un Carnicer va tenir la idea d’omplir una vaca amb calç i donar-li d’esquer, per tal que al beure aigua, li fes reacció i explotés.
Diuen que el que penja de la galeria és el mateix drac recosit i dissecat, exposat per que se sàpiga que a Brno no tenen por a res.
Brněnský orloj (Rellotge Astronòmic)
A la Nám. Svobody (Plaça de la Llibertat), una de les més concorregudes de Brno, es troba el monòlit de granit negre amb forats que ràpidament crida l’atenció. Es tracta d’un rellotge de 6 metres d’alçada.
La curiositat d’aquest Rellotge Astronòmic, de l’any 2010, és que té un mecanisme que s’activa cada matí a les 11 hores, rememorant la victòria contra les suecs) i que fa que caigui del seu interior una boca de vidre, una espècie de bola grossa decorada, que només poden aconseguir els més ràpids. Tal és l’expectació que es formen cues.
A Brno les campanes del migdia sonen a les 11 del matí, això és així perquè en una batalla de la Guerra del Trenta Anys (Segle XVII), l’exèrcit txec va descobrir que l’invasor, cansat, havia decidit retirar-se si no guanyaven abans del migdia. Van aprofitar aquesta informació per fer sonar les campanes de la catedral una hora abans fingint ser les 12, aconseguint que els suecs es retiressin.
Kostel sv. Jakuba (Església de Sant Jaume) Kostnice u sv. Jakuba (Ossari de Sant Jaume)
L’Església de Sant Jaume és obra d’Anton Pilgram, l’arquitecte graciós. En aquesta ocasió va amagar un home traient el cul per una finestra apuntant a l’església veïna.
Però la part que val la pena és un ossari sota terra. S’estima que conté els ossos d’unes 50.000 persones. Molta gent diu que experimenta coses allí baix, i la veritat és que l’ambient que se sent és com espès.
Horaris i preus de l’Església de Sant Jaume: Pàgina web
Horaris i preus de l’Ossari de Sant Jaume: Pàgina web
Socha markraběte Jošta Lucemburského (Estàtua Eqüestre de Jobst de Luxembourg)
Amb els seus 8 metres d’alçada, aquest príncep a cavall és l’escultura més curiosa de Brno, o almenys la més divertida. Es diu que les cames llargues són un símil de valentia dels habitants de Brno, però el que realment impressiona és la perspectiva que s’aconsegueix si es passa per sota, del darrera cap endavant.
Vodojemy Žlutý kopec (Cisternes de Žlutý kopec)
Durant el recorregut per les cisternes es pot visitar tres estances diferents, cadascuna amb la seva particularitat. La primera és molt àmplia i està bastant entollada, cosa que provoca reflexos màgics. La segona és de forma ovalades i té un efecte infinit molt bonic. I la tercera té la qualitat de generar un eco de fins a un minut.
Horaris i preus: Pàgina web
Kapucínská krypta (Cripta del Caputxins)
La cripta és realment una tomba comunitària situada al soterrani del Kapucínský Klášter (Monestir dels Caputxins) de Brno que data del segle XVII. Allí és pot trobar el cos de molts monjos, però el fort és que per les condicions climatològiques de l’estança, estan perfectament momificats.
Horaris i preus: Pàgina web
Hrad Špilberk (Castell de Špilberk)
Els orígens del Hrad Špilberk són del segle XIII i la seva ubicació sobre un turó ofereix unes vistes panoràmiques del casc històric inoblidables.
Va ser un important baluard militar i defensiu des de l’època medieval, i també va albergar entre els seus murs una enorme presó.
El castell fa diferents visites com són: la torre campanar, el Museu de la Ciutat de Brno, la Capella de la Santíssima Trinitat (Barroca), el Temple de Pedra (amb una col·lecció d’escultures medievals) i la Presó, potser la més interessant.
Les cel·les de la presó s’assenten al llarg de les casamates (voltes de maó) i ofereixen un recorregut molt complet per diferents estances rellevants. Per cert, durant la Segona Guerra Mundial, la Gestapo les va utilitzar com a centre de tortures.
Horaris i preus: Pàgina web
Punkevní jeskyně (Coves de Punkva)
Una xarxa de coves de pedra calcària formades fa més de 350 milions d’anys per l’efecte corrosiu de les aigües subterrànies.
Dels 12 km d’aquesta cova només 3 estan oberts al públic. A través de diversos passadissos i escales es recorren vàries galeries que acaben desembocant a la part baixa de l’Abisme de Machoca. Un cop arribat a la part més baixa, per sortir de la cova cal navegar amb unes petits barques per riu Punkva.
Per tot això són les coves més visitades de la regió, pel que és recomanable reservar amb antelació, especialment si es vol visitar en època estiuenca. Només es pot accedir a la cova amb una visita guiada (cal reserva dia i hora) que són sempre amb txec i dura aproximadament una hora.
Si es decideix realitzar la visita, cal saber que la temperatura interior acostuma a ser de 5ºC.
Horaris i preus: Pàgina web
Moisès 