Contingut:
- Història d’Istanbul
- Informació pràctica
- Santa Sofía (Ayasofya Camii)
- Mesquita Blava (Sultanahmet Camii)
- Palau Topkapi
- Cisterna Basílica (Yerebatan Sarnıcı)
- Torre Galata (Galata Kulesi)
- Església de Sant Salvador de Chora (Kariye Camii)
- Parc Gülhane (Gülhane Parkı)
- Palau Domabahçe (Dolmabahçe Sarayı)
- Pont Galata (Galata Köprüsü)
- Plaça Taksim (Gümüşsuyu)
- Museu Arqueològic (İstanbul Arkeoloji Müzeleri)
- Museu d’Art Turc i Islàmic (Türk ve İslam Eserleri Müzesi)
- Hipòdrom de Constantinoble (Sultanahmet Meydanı)
- Mesquita Soliman (Süleymaniye Camii)
- Mesquita Rüstem Pasha (Rüstem Paşa Camii)
- Mesquita Ortakoy (Büyük Mecidiye Camii)
- Cafè de les Catifes
- Barri Balat
- Barri Çukurcuma
- Hamam de Çemberlitaş
- Hamam de Suleymaniye
- Compres a Istanbul
- Gran Basar (Kapalıçarşı)
- Basar de les Espècies (Mısır Çarşısı)
Història d’Istanbul
Istanbul és la ciutat més gran de Turquia i una de les més grans d’Europa. Així mateix és la capital administrativa de la província d’Istanbul, una de les 81 províncies en les que està dividida Turquia.
Està dividida per l’Estret del Bòsfor en dues parts, una a l’Àsia i l’altra a Europa.
La prodigiosa història d’Istanbul i la seva permanent activitat econòmica és deguda a la seva situació entres dues corrents de civilització: la del Mediterrani al mar Negre i la d’Europa a l’Àsia.
Fins a l’any 330 es va denominar Bizanci i, posteriorment, fins al 1453, Constantinoble. La seva actual denominació, Istanbul, li va ser atorgada el 28 març de 1930.
Istanbul va ser la capital de l’Imperi Romà d’Orient i de l’Imperi Otomà. El 29 d’octubre de 1923 es va establir la República i la capital es va traslladar a Ankara.
La gran majoria de la seva població és de confessió musulmana, amb minories de cristians i de jueus. Des del punt de vista religiós també és la seu del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, cap de l’Església Ortodoxa.
Al 1985 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
Origen: Bizanci
Bizanci va ser fundada al costat europeu l’any 667 aC per un colons grecs de Megara, al llarg d’un golf profund i resguardat,: La Banya d’Or.
Al segle V aC va ser ocupada i destruïda pels perses. Al 479 aC, l’espartà Pausanias va començar la reconstrucció. Al 409 aC va passar a mans dels atenesos fins all 405 aC en que, de nou, van ser expulsats pels espartans. El atenesos van tornar a ocupar-la al 390 AC.
Durant el regnat d’Alexandre Magne, 336 a 323 aC, va pertànyer al macedonis. Fins al 2797 aC, en que els celtes li van imposar un tribut, va ser relativament independent.
Imperi Romà
L’any 191 aC va ser reconeguda per Roma com a ciutat lliure, tot i que l’any 100 aC va ser possessionada per la República.
L’any 197 dC l’emperador Septimi Severo la va saquejar i va destruir les seves muralles. Després va decidir reconstruir-la a imatge d’altres colònies occidentals, doblant el recinte emmurallat.
Imperi Bizantí
Constantí I el Gran va començar a erigir la nova Roma a l’any 324 i al 330 va ser quan va ser consagrada sota el nom de Constantinoble, o ciutat de Constantí, convertint-la en capital de l’Imperi Romà a Orient, conegut com l’Imperi Bizantí.
Pels seus habitants va ser sempre una capital romana. Va ser construïda sobre “set turons”, a imatge de Roma, i dividida en 14 regions, deus d’elles es trobaven dins de les muralles. La primera Catedral de Santa Sofia, construïda per Constantí II al costat del Gran Palau i consagrada l’any 360, va patir grans danys al 532, pel que Justinià va aixecar una nova catedral.
Degut a la seva posició estratègica entre Europa i Àsia, Constantinoble controlava tant la ruta entre aquests continents com el pas del Mar Mediterrani al Mar Negre, cosa que va motivar que, durant segles, fos la gran urbe europea medieval mentre que la part occidental de l’Imperi Romà entrava en una profunda crisi política, econòmica, comercial i demogràfica.
La ciutat va passar de 30.000 habitants a l’època de Septimi Severo , fins a 400.000 durant el regnat de Justinià.
Durant els segles VII i VIII l’Imperi va patir una petita crisi. Als segles IX i X, amb el Cisma d’Orient, va tornar una altra època de renaixement. Tot i que amb creuades va començar la decadència de l’Imperi, la ciutat va conservar la seva importància com a centre cultural i comercial del Mediterrani.
Constantí XI, últim emperador de l’Imperi, va morir defensant la ciutat. Se la va denominar Constantinoble fins la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient al 1453 i a Europa fins el segle XX enlloc d’Istanbul.
Imperi Otomà
El 29 d’octubre de 1923, la història d’Istanbul va donar un gir important quan Mustafa Kemal Atatürk va establir la República i la capital la va traslladar a Ankara.
Al 1930, Istanbul va adoptar oficialment el nom d’Istanbul. A la dècada dels anys 1950 i 1960 va patir un gran canvi estructural. Un gran nombre de descendents grecs; pertanyents a la nombrosa comunitat grega, van marxar cap a Grècia després de l’assalt a les comunitats armènia, grega i jueva, esdevingut al 1955.
Als anys 1960, sacrificant edificis històrics, es va construir a Istanbul una moderna xarxa de transport públic.
Al 1963 es va signar l’Acord d’Ankara, primer pas en el procés d’integració a la Unió Europea.
Durant els anys 1970, Istanbul va experimentar un important creixement demogràfic degut a l’emigració procedent d’Anatòlia, que buscava treball en moltes fàbriques construïdes a les afores de la ciutat. Això va provocar una explosió immobiliària i que molts dels pobles de la perifèria fossin absorbits per la ciutat.
Informació pràctica
Documentació
Actualment els ciutadans espanyols poden entrar a Turquia amb el passaport o el DNI, indistintament, tan sols és necessari que la validesa sigui d’almenys 6 mesos i l’estància al país no pot superar els 90 dies.
Moneda
Des de l’1 de gener de 2009, la moneda oficial de Turquia és la Lira Turca (TL). La nova moneda substitueix a la Nova Lira Turca que es va implantar al 2005 i que, després de quatre anys d’utilització, ha canviat de nom.
Actualment, a Turquia hi ha bitllets d’1, 5, 10, 50, 100 i 200 TL. Les monedes són d’1 Lira i de 50, 25, 10, 5, i 1 kurus (YKR). 100 UKR = 1TL.
Es pot trobar caixers automàtics per tot Istanbul. Els bancs obren de dilluns a divendres de 9:00 a 17:30.
Tot i que la opció recomanada és sempre treure Lires Turques directament dels caixers automàtics, també es pot canviar euros o dòlars per tenir la moneda d’Istanbul el millor és fer-ho a les cases de canvi. Tenen una taxa de canvi una mica pitjor que els bancs, però no cobren comissió.
Tipus de canvi: 10 TL = 0,30 €.
Tot i que en gran part dels establiments accepten cobrar en euros o dòlars sense cap problema, la millor opció és pagar amb moneda del país. El canvi que acostumen a fer no és mol favorable pel viatger.
Transport
La xarxa de transport públic d’Istanbul funciona bastant bé, tot i que en algunes ocasions es trobi a faltar més freqüència de pas, és bastant puntual.
El jetó és una fitxa que s’utilitza per pagar un trajecte simple en els principals mitjans de transport d’Istanbul. Seria equivalent al bitllet senzill d’altres ciutats. Els jetons es compren als llocs de les diferents estacions i s’utilitzen per passar pels torns.
El preu del jetó és de 5 TL (0,10 €).
Com a curiositat, les jetons eren un tipus de fitxes que es van produir a Europa entre els segles XIIIi XVII, eren utilitzades per a fer comptes i com a substitutes de les monedes en els jocs.
Tramvia
El tramvia d’Istanbul és la forma més còmoda i econòmica de recórrer el centre històric de la ciutat. La xarxa de tramvia compta amb tres línies, dues d’elles normals i una de caràcter turístic (la línia nostàlgica).
Línies:
- T1 (Bagcilar – Kabataş): La línia T1 és la línia més interessant. Passa pel Gran Basar, la Mesquita Blava, Santa Sofia, el Basar de les Espècies i molts altres punts d’interès.
- T3 (Kadıköy – Moda): Conegut com el tramvia nostàlgic, aquesta línia té un interès turístic.
- T4 (Topkapi – Habibler).
L’horari del tramvia d’Istanbul és de 6:00 a 00:00. La freqüència, depenent de l’hora i dels dia de la setmana, oscil·la entre els 5 i 10 minuts.
El preu de les línies normals és d’un jetó. El tramvia nostàlgic té un preu menor i es paga directament al conductor.
Metro
El metro d’Istanbul va ser inaugurat el 16 de setembre del 2000 i compta amb dues línies. És la forma més econòmica d’arribar a l’aeroport.
- Línia M1 (Aksaray – Havalimani): Aquesta línia té un interès especial, i és que connecta l’aeroport amb el centre d’Istanbul. Les parades més importants són: Havalimani (a la terminal de l’aeroport de Atatürk), Zeytinburnu (on es pot fer l’intercanvi amb la línia T1 del tramvia) i Aksaray (que és una de les zones amb més hotels).
- Línia M2 (Taksim – 4.Levent): Aquesta línia no té massa interès turístic.
A l’igual que el tramvia, el metro d’Istanbul té un horari de 6:00 a 00:00. La freqüència de pas, depenent de l’hora i dels dia, varia entre els 5 i els 10 minuts.
El preu del metro d’Istanbul és d’un jetó.
Funicular
Els funiculars d’Istanbul connecten les parts més baixes de la ciutat amb la Plaça Taksim i les seves proximitats.
A Istanbul hi ha dues línies de funicular:
- Funicular Karaköy-Beyoğlu Tünel, aquest és el segon transport suburbà més antic del món per darrere del metro de Londres. La construcció del funicular d’Istanbul va ser una iniciativa de l’enginyer francès Eugene Henri Gavand que va veure la necessitat de connectar dos districtes de negoci de l’època. El Sultà Abdülaziz va concedir el permís de la construcció al 1869 i el funicular es va inaugurar el 17 de gener de 1875.
- Funicular Kabataş-Taksim, aquest funicular, bastant més modern que l’anterior, connecta l’última parada del Tramvia T1 amb la Plaça Taksim.
L’horari dels dos funiculars d’Istanbul és de 6:00 a 00:00. La freqüència de pas oscil·la entre els 5 i 10 minuts, depenent de l’hora i el dia de la setmana.
El preu del funicular de Tünel és de 1 TL (0, 02€). El de Kabataş-Taksim és d’un jetó.
Bus
Els busos són el mitjà de transport més barat per desplaçar-se per la ciutat, però utilitzar-los és relativament complicat. A Istanbul hi ha quasi 500 línies, 3.000 busos i 8.000 parades.
Hi ha dos tipus de busos a Istanbul:
- Busos normals: Dins d’aquesta categoria es poden trobar busos de titularitat pública i privada. Ambdós realitzen les mateixes rutes i tenen el mateixos preus. Els primers es diferencies pel logotip de la IEET, l’empresa del govern. Els bitllets dels busos es poden adquirir als llocs marcats amb els cartells “I.E.T.T.” o “ Bilet “, llocs que no es troben en totes les parades. Els privats, a part d’acceptar els mateixos bitlles, tenen l’avantatge d’acceptar diners en efectiu. Per saber quin bus és millor agafar és preguntar a l’hotel, ja que només les parades importants tenen informació sobre els busos i les rutes. Web oficial IETT
- Minibusos: Són petits autobusos que van recollint gent pel carrer. No hi ha parades i els destí està indicat a la part davantera del bus. Si es vol utilitzar, només cal indicar-li al conductor. El pagament es realitzar en efectiu.
Per la quantitat de mitjans de transport que hi ha la ciutat, la recomanació és no perdre temps tractant d’agafar els busos. La ruta més interessant pels turistes és la que va des de Eminönü a Eyup.
Pels trajectes que no es puguin fer en metro o tramvia, el més recomanable és agafar un taxi.
Vaixells
Els vaixells d’Istanbul són tan importants pels habitants de la ciutat com el metro o els tramvies, i és que els ferris són la morma més ràpida de fer certs trajectes.
Durant els mesos d’estiu, l’empresa que gestiona els vaixells amplia les seves rutes fins a llocs vocacionals com Çınarcık.
A Istanbul existeixen varis molls tant a la part europea com a la part asiàtica.
A la part asiàtica, els molls més importants són: Üsküdar (al nord) i Kadiköy (al sud). A la part europea es troben: Eminönü (al sud del Pont Galata), Karaköy (al nord el Pont Galata) i Beşiktaş (entre els dos ponts del Bòsfor).
Si es decideix creuar en vaixell a la part asiàtica, és recomanable agafar el vaixell que va des de Eminönü fins a Üsküdar. Les vistes de la part europea són magnífiques, especialment al capvespre.
L’horari dels vaixells és més reduït que els altres transports i hi ha línies que acaben a les 21:00. Cal comprovar l’horari als molls abans d’arriscar-se a no poder creuar per mar.
Els preus dels ferris d’Istanbul varien en funció del trajecte. Els vaixells que creuen d’un continent a l’altre tenen un preu de 15 TL (0,40 €), mentre que els vaixells turístics que recorren el Bòsfor comencen a partir de 45 €.
Taxis
Els taxis d’Istanbul són una de les formes més ràpides i econòmiques per desplaçar-se per la ciutat, el preu d’un trajecte normal en taxi pel centre de la ciutat és d’entre 8 TL (0,20 €) i 12 TL (0,30 €).
Com a punt negatiu, alguns taxistes d’Istanbul condueixen de forma esbojarrada i és possible emportar-se un ensurt. Si el taxi condueix molt ràpid, se li pot dir “ yavas gidin” perquè redueixi la velocitat.
Tot i que Istanbul no ´s un dels destins més picarescos, sempre hi ha alguns consells a tenir en compte a l’hora d’agafar un taxi:
- Si és possible, demanar el taxi des de l’hotel o restaurant on ens trobem.
- Utilitzar només taxis oficials: tots van pintats de groc, amb el cartell Taksi i tenen taxímetres digitals.
- Que no oblidin posar el taxímetre: si no l’encenen, el millor és baixar del taxi.
- Cal senyalar el destí en un mapa, ja que molts taxistes no parlen anglès.
- Cal vigilar el canvi, i si no té canvi, espera que el busqui, molts taxistes diuen que no tenen monedes petites.
La baixada de bandera dels taxis a Istanbul té un preu de 19,17 TL (0,50 €). El preu per quilòmetre és de 12,89 TL, (0,40 €) i si el taxi està detingut durant més de 5 minuts, s’afegiran 2,20 TL (1,10 €) per minut. El preu mínim per trajecte és de 70 TL (2 €). Si en el trajecte es travessen els ponts del Bòsfor, el client ha de pagar el peatge.
Istanbulkart
La targeta Istanbulkart és una targeta moneder que serveix per utilitzar tots els mitjans de transport públic a Istanbul.
Amb la targeta Istanbulkart es pot pagar els busos, el metro, els tramvies, els vaixells i el funicular. En el futur, es planteja que la targeta també serveixi per pagar en altres llocs com parquímetres, taxis i museus.
Els principals avantatges de comprar la Istanbulkart respecte al Jetó són les següents:
- Tarifes més barates: Amb la targeta Istanbulkart s’obtenen descomptes en cada viatge i, enlloc de pagar 15 TL (0,40 €) per trajecte, només es paga 7,69 TL (0,20 €), tot i que varia una mica depenent del trajecte.
- Transbords més barats: Amb la Istanbulkart es pot fer fins a 5 transbords en diferents mitjans de transport amb descompte.
- Més comoditat: No caldrà comprar un Jetó per a cada viatge.
La targeta Istanbulkart es pot comprar a les estacions de metro, als molls i a les estacions de busos més importants.
Per a recarregar-la hi ha màquines en aquests mateixos llocs. També es pot fer en estancs i algunes botigues. Es possible fer la recàrrega amb monedes i bitllets.
Santa Sofía (Ayasofya Camii)
Santa Sofia és el símbol d’Istanbul. Va ser construïda durant el mandat de Justinià entre els anys 532 i 537 i és una de les obres mestres de l’art bizantí.
Entre 1204 i 1261 va ser l’església del Papa. Després va deixar de funcionar com església durant més de 900 anys, al 1453 va ser presa per l’Imperi Otomà i convertida en mesquita. Els otomans la van dotar de minarets, una escola teològica i un menjador públic.
Al 1935, Atatürk va transformar el temple en un museu, fins que, recentment, a l’any 2020 ha estat convertida de nou en una mesquita.
Situada al punt més alt d’Istanbul, Santa Sofia defineix la panoràmica de la ciutat. Els seus quatre minarets i la seva cúpula de més de 30 metres de diàmetre són la imatge més característica de la metròpolis turca.
L’interior de Santa Sofia resulta sobrecollidor: les dimensions de la sala principal (70 per 74 metres), la il·luminació difusa i les columnes monolítiques reben als visitants.
Lamentablement, amb la recent reconversió de Santa Sofia en mesquita, les imatges estan prohibides al temple, pel que s’han col·locat unes cortines per cobrir els històrics mosaics de la segona planta, a part dels enormes medallons que decoraven les instal·lacions.
A la segona planta també es conserva la tomba d’Enric Dandolo, duc venecià que va morir a Constantinoble al 1205.
Ubicació: Plaça Sultanahmet.
Horari: És possible visitar-la al llarg de tot el dia excepte durant les 5 resades diàries.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.
Mesquita Blava (Sultanahmet Camii)
La Mesquita Blava és la mesquita més important d’Istanbul. El seu nom amb turc és Sultanahmed Camii, Mesquita del Sultà Ahmed, ja que va ser construïda pel Sultà Agmed I entre 1609 i 1616. Va ser inaugurada al 1617 durant el mandat de Mustafa I.
Tot i que a simple vista sembli tenir unes dimensions similars a Santa Sofia, veient les mides reals es pot veure que és aproximadament la meitat. La cúpula central té 23 metres de diàmetre i 43 metres d’alçada.
La Mesquita Blava compta amb sis minarets el que, en el moment de la seva construcció, va provocar molta polèmica, ja que la Meca també en tenia sis. Posteriorment i per apaivagar als fidels, a la Meca es va construir un setè minaret per a marcar la diferència.
A l’entrar s’entén perquè el seu nom: hi ha més de 20.000 rajoles de color blau que adornen la cúpula i pa part superior de la mesquita. Totes les rajoles van ser portades de la ciutat de Iznik (Nícia).
La il·luminació de la mesquita prové de les més de 200 vidrieres i de les làmpades d’aranya que pengen del sostre.
Per entrar a la Mesquita Blava, igual que en la resta de mesquites de la ciutat, cal portar roba apropiada i descalçar-se abans d’entrar. Les dones han de portar les espatlles i el cabell tapat. Si no es disposa de res per tapar-los, a l’entrada deixen tot el que es necessita per entrar.
A part de veure-la de dia, és recomanable apropar-se per la nit a una plaça que hi ha entre la Mesquita Blava i Santa Sofia, per veure ambdues il·luminades. Una altra bona opció es accedir gratis a la terrassa de l’Hotel Seven Hills o sopar al Panoramic Restaurant, el Grace Rooftop i el Mesopotamian Terrace Restaurant, tres dels restaurants on menjar a Istanbul més recomanats, amb vistes a les dues mesquites.
Ubicació: Plaça Sultanahmet.
Horari: Tots els dies de 8:30 a 11:30, de 13:00 a 14:30 i de 15:30 a 16:45.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.
Palau Topkapi
El Palau Topkapi és el millor reflex de l’època imperial a Istanbul i simbolitza el poder que va arribar a tenir Constantinoble com a seu de l’Imperi Otomà.
Des d’aquest palau els sultans van governar el seu imperi fins a meitats del segle XIX.
La construcció del Palau Topkapi va començar poc temps després de que Mehmed II prengués Constantinoble. El palau inicial va ser inaugurat al 1465. Durant les dècades següents el palau va ser ampliat pels diferents governants.
Al 1856, el Sultà Abdulmecid va decidir traslladar la seva residència al Palau Dolmabahçe, un palau de cort occidental.
Amb els seus 700.000 m2,, el Palau Topkapi compta amb quatre patis i múltiples edificis en el seu interior: sala d’armes, cuina, estables reials, tresor i molts més.
En el mateix recinte (a l’interior de les seves muralles) es troba el Museu Arqueològic i altres edificis d’interès.
D’entre múltiples parts que té el palau, una de les més importants és el Tresor, que compta amb alguns dels objectes més valuosos del món, com el diamant del cullerer (un diamant de 88 quirats que va pertànyer a Leticia Ramolino, mare de Napoleó) o el punyal topkapi (l’arma més cara del món , construït en or amb maragdes incrustades).
L’Harem era el lloc on residia el Sultà, la seva família i un conjunt d’entre 500 i 800 dones d’alt nivell cultural ensinistrades en certes habilitats. La Reina Mare era la màxima responsable de l’Harem.
Per accedir a l’Harem és necessari adquirir una entrada independent.
Ubicació: Eminönï, 34122 Cankurtaran (Pujant per darrere de Santa Sofia).
Horari: De dimecres a dilluns de 9:00 a 18:00. Dimarts tancat.
Preu:
- Palau: 500 TL (14,20 €).
- Harem: 225 TL (6,40 €).
- Palau + Harem: 650 TL (18,50 €).
Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.
Cisterna Basílica (Yerebatan Sarnıcı)
cas de ser atacada.
La Cisterna Basílica va ser construïda en temps de Justinià I (527-565) per abastir al Palau Bizantí. L’emplaçament, al que es deu el seu nom, va ser el subterrani d’una basílica de la que avui no en queda res.
La Cisterna Basílica té unes dimensions de 140 per 70 metres i es calcula que podia emmagatzemar unes 100.000 m3 d’aigua.
La Cisterna Basílica té 336 columnes de 9 metres d’alçada. Els estils de les columnes són molt variats, ja que van ser reutilitzades d’antigues estructures i monuments.
El passeig turístic es fa a través d’unes passarel·les que van per sobre de l’aigua. Aquestes passarel·les van ser col·locades a finals del segle XX, ja que anteriorment el passeig es feia en barca.
Entre les 336 columnes de la cisterna n’hi ha dues que tenen com a base un cap de Medusa, el ser mitològic que convertia en pedra a tothom que el mirés.
Hi ha diverses teories sobre què signifiquen aquests grans caps a l’interior de la cisterna, tot i que la teoria més acceptada és que es van posar aquí per finalitats pràctiques, per se utilitzades com a base de les columnes.
Ubicació: Yerebatan cd, 2 (A l’oest de Santa Sofia).
Horari: Tots els dies de 9:00 a 19:00.
Preu: Adults: 300 TL (8,50 €). Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.
Torre Galata (Galata Kulesi)
La Torre Galata és una de les torres més antigues del món. Des de la seva part més alta s’obté una de les millors vistes d’Istanbul.
La primera Torre Galata va ser construïda de fusta a l’any 528 per a servir com a far. Al 1348 va ser reconstruïda pels genovesos amb el nom de Torre de Crist.
Durant la conquesta de Constantinoble al 1453, la torre va ser ocupada pel Sultà Mehmet II.
La seva altura, de tan sols 61 metres, no es el que més crida d’atenció de les seves mides. El que resulta sorprenent és el diàmetre i l’amplada de les parets. El diàmetre de la torre a la base és de 16,5 metres a l’exterior i de 8,9 a l’interior, aquesta diferència indica que els murs tenen una amplada de 3,7 metres a la base. L’amplada dels murs de la Torre Galata va disminuint segons es va ascendint, arribant als escassos 20 cm a la part superior.
Ubicació: Büyük Hendek Cd, Bereketzade.
Horari: Tots els dies de 8:00 a 23:00.
Preu: Adults: 650 TL (18,50 €).
Transport: Tramvia fins a Karakÿ, línia 1. En aquest punt, agafar el funicular de Tünel.
Església de Sant Salvador de Chora (Kariye Camii)
L’Església de Sant Salvador de Chora és un dels millors exponents de l’art bizantí que poden trobar-se al món.
Construïda entre 1316 i 1321 segons els plans de Teodor Metoquines, l’església compta amb espectaculars frescos i mosaics bizantins considerats com els millors conservats del món.
Com a curiositat, Chora significa “fora de la ciutat”, i és que l’església es va construir a la part exterior de les muralles de l’antiga Bizanci.
A l’igual que Santa Sofia, després de la conquesta de Constantinoble per l’Imperi Otomà, Sant Salvador de Chora va ser convertida en mesquita. Al 1948 va començar la seva restauració i 10 anys més tard va ser oberta al públic com a museu.
Durant l’època que va servir de mesquita, els frescos van ser tapats amb guix, un detall que va ajudar en la conservació d’aquests.
Si bé els mosaics i frescos són impressionants, la seva relativa llunyania (no arriba el tramvia ni el metro) fan que, tot i que molta gent la catalogui d’imprescindible, jo no la recomanaria, a no sé que agradi l’art bizantí, llavors Sant Salvador de Chora encantarà.
Ubicació: Keriye Camii Sok.
Horari: Tots els dies de 9:00 a 17:00 hores (a l’estiu fins a les 19:00).
Preu: Adults: 65 TL (1,80 €).
Transport: Bus o Taxi.
Parc Gülhane (Gülhane Parkı)
El Parc Gülhane és el parc més antic d’Istanbul. Es troba als peus del Palau Topkapi, del que va ser part durant la seva època daurada.
El parc va obrir al públic al 1912, comptava amb diverses atraccions entre les que es trobava un parc zoològic. Durant els últims anys el parc ha estat restaurat i ara acull diversos museus d’Istanbul.
És el lloc ideal per a relaxar-se una estona, a cèntrica ubicació del parc, al cor del centre històric, fa que un passeig entre arbres s’agraeixi.
Ubicació: Als peus del Palau Topkapi.
Transport: Tramvia: Gülhane, línia T1.
Palau Domabahçe (Dolmabahçe Sarayı)
El Palau Domabahçe va substituir al Palau Topkapi com a residencia dels sultans des de 1856 al 1924, any en que es va abolir el califat.
L’estil del palau és una combinació d’estils occidentals barroc, rococó i neoclàssic barrejats amb l’estil tradicional otomà.
El palau va ser construït entre els anys 1843 i 1856 per ordre del Sultà Abdülmecid. En la seva construcció van intervenir quatre arquitectes del Departament Reial d’arquitectura de l’Imperi Otomà. Amb una façana de més de 600 metres i una superfície de 15.000 m2, el Palau Domabahçe és l’edifici més gran del país. Té 285 habitacions, 43 sales, 68 lavabos i 6 banys turcs.
Al 1984 va ser convertit en museu.
La visita té quatre parts: Selamlik, Harem, Museu del Rellotge i Pavelló de Vidre. Les parts més importants són les dues primeres.
Selamlik: Aquesta part, que alberga les dependències administratives i els salons oficials, és la part més bonica de tot el palau. Les parts més destacables són l’Escala de Vidre i el Saló del Tro. Aquesta última sala, per les seves dimensions (2.000 m2 i 36 metres d’alçada) i l’elegància, (56 columnes i la làmpada d’aranya més gran del palau, és totalment aclaparadora.
Harem: Comprèn les dependències privades del Sultà i la seva família. Aquesta part del palau és menys interessant que l’anterior i la visita dura menys temps.
Per a visitar Selamlik i l’Harem cal fer-ho en grup. Tot i que les visites guiades són només en anglès i turc, hi ha fulletons en altres idiomes (inclòs el castellà) per seguir les indicacions.
Tot i que el Palau Domabahçe té algunes sales boniques, la seva cort Occidental, la relativa llunyania i que només es pugui recórrer en una visita guiada li fan perdre punts. És recomanables si es disposa de temps, per pocs dies a Istanbul hi ha millors coses per veure.
Ubicació: Domabahçe Caddesi.
Horari: De dimarts a diumenge de 9:00 a 16:00 (a l’hivern tanca a les 15:00).
Preu:
- Adults: 120 TL (3,40 €).
- Harem: 90 TL (2,60 €).
Transport: Kabataş, línea T1.
Pont Galata (Galata Köprüsü)
El Pont Galata és un pont basculant de 490 metres de longitud que es troba ubicat a l’estuari reconegut com la Banya d’Or, unint el vell Istanbul amb la zona més moderna.
El primer pont sobre la desembocadura de la Banya d’Or va ser construït al 1845. Varis anys després, al 1863, l’arribada de Napoleó III va provocar que fos substituït per un pont de fusta. Després d’aquest es van construir dos ponts més al 1875 i 1912, i al 1992 va ser creat el pont actual.
En l’actualitat al nivell inferior el Pont Galata existeixen diversos restaurants i cafeteries en els que, a part de provar el peix més fresc i altres plats típics turcs, resulta molt agradable contemplar l’anada i tornada dels transbordadors mentre els pacients pescadors venen la seva captura als restaurants.
Ubicació: A la Banya d’Or.
Plaça Taksim (Gümüşsuyu)
Considerada el cor de la moderna Istanbul, la Plaça Taksim està situada a la part europea de la ciutat, en un important districte comercial, turístic i d’oci conegut pels seus restaurants, botigues i hotels.
Degut a la gran rellevància de la plaça a la ciutat, és el lloc favorit per a al celebració d’esdeveniments públics i celebracions socials, tot i que també és coneguda com a punt de partida de diferents manifestacions polítiques que en nombroses ocasions van acabar de forma violenta.
El nom de la plaça, Taksim, significa “distribució” en turc, i li va ser donat degut a que era el lloc en el que se centralitzava la distribució d’aigua de la ciutat des de 1732. Fins a principis del segle XX el lloc ocupava l’extrem nord de la ciutat però amb l’ampliació d’aquesta es va anar convertint en el cor del nou Istanbul.
La Plaça Taksim és una zona plena de bars, restaurants i alguns dels hotels més luxosos de la ciutat. En aquesta plaça es conserva el Monument al Aiguader i el Monument a la República.
Des de la plaça surt una de les principals artèries comercials de la ciutat, Istiklal Caddesi (Avinguda de la Independència), una agradable avinguda de vianants que es pot recórrer utilitzant el tramvia nostàlgic (línia T3), que arriba fins a l’estació del Funicular de Tünel.
Museu Arqueològic (İstanbul Arkeoloji Müzeleri)
El Museu Arqueològic d’Istanbul va ser fundat pel pintor i arqueològic turc Osman Hmadi al 1891. El seus orígens es remunten a una reduïda col·lecció d’antiguitats que es van instal·lar al 1846 al Palau Topkapi. Al 1869 es va convertir en el museu de la cort.
Al 1891, el Museu Arqueològic va obrir les portes convertint-se en el primer museu de Turquia. Està situat entre el primer pati del Palau Topkapi i el Parc Gülhane.
La col·lecció del Museu Arqueològic està repartida en tres parts:
Museus Arqueològics: Alberga alguns objectes mundialment coneguts. El més important és la gran col·lecció de sarcòfags, entre els que es troba el Sarcòfag d’Alexandre del segle IV.
Col·lecció d’Art Oriental: En aquesta part es troben sepulcres otomans i troballes de les cultures egípcia, sumèria i accàdia. Els objectes més valuosos de la col·lecció oriental són peces de la Porta Babilònica d’Istar.
Col·lecció de ceràmiques i joies: Aquesta col·lecció està allotjada al Pavelló de les Rajoles, un edifici que va ordenar construir Mehmed II. Hi ha poques sales i potser el més interessant és el propi edifici.
Amb la gran col·lecció de sarcòfags i la seva enorme recopilació d’objectes, el Museu Arqueològic és una delícia pels amants de les antiguitats. El Sarcòfag d’Alexandre i el Sarcòfag de Meleagre són impressionants.
Si hi hagués un punt negatiu, aquest seria l’estat de conservació, algunes sales del museu semblen oblidades i tenen un aspecte bastant lúgubre. Les plantes superiors dels Museus Arqueològics no són tan interessants com la resta del museu.
Ubicació: Entre el Palau Topkai i el Parc Gülhane.
Horari: De dimarts a diumenge de 9:00 a 17:00. Dilluns tancat.
Preu: 60 TL (1,70 €). Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
Transport: Tramvia: Gülhane, línia T1.
Museu d’Art Turc i Islàmic (Türk ve İslam Eserleri Müzesi)
El Museu d’Art Turc i Islàmic és un dels museus més importants d’Istanbul. Està ubicat en un palau que conté més de 40.000 objectes i una interessant secció etnològica.
El palau es va construir quan Ibrahim Pasa, visir del Sultà Soliman el Magnífic, es va casar amb la filla d’aquest.
Des de l’assassinat d’Ibrahim Pasa al 1536 (va ser acusat de traïció), l’edifici va ser utilitzat per a diverses finalitats fins que al 1983, i després de descartar altres edificis, es va escollir aquest palau per albergar el museu. La seva ubicació al costat de l’Hipòdrom de Constantinoble i la Mesquita Blava és envejable.
La col·lecció del Museu d’Art Turc i Islàmic està composta en diverses categories: catifes, ceràmiques, escultures, sarcòfags i inclús diverses versions de l’Alcorà i faristols per llegir-los. Un dels objectes que més crida l’atenció és la Porta de la Gran Mesquita de Cizre.
A part de la col·lecció d’objectes, al museu hi ha una petita i interessant secció etnològica on es poden veure recreacions de la vida diària de diferents punts geogràfics i temporals de Turquia.
Si ja s’ha visitat el Museu Arqueològic, el Museu d’Art Turc i Islàmic conté una gran varietat d’objectes, per un altre costat, la secció d’etnologia està molt ben cuidada.
Al pati del museu hi ha una terrassa amb unes fantàstiques vistes a la Mesquita Blava, sense dubte, és un lloc perfecte per prendre un té.
Ubicació: At Meydani 46, Sultanahmet.
Horari:
- Des d’abril a octubre: de dimarts a diumenge de 9:00 a 19:00.
- Des de novembre a març: dimarts a diumenge de 9:00 a 17:00.
Preu: Adults 60 TL (1,70 €). Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.
Hipòdrom de Constantinoble (Sultanahmet Meydanı)
Prop de la Cisterna Basílica i la Mesquita Blava es troba l’Hipòdrom de Constantinoble, d’origen romà i amb diversos punts d’interès a tenir en compte.
Construït durant l’any 200 dC com a centre social i d’oci, en aquest ampli espai se celebraven diferents espectacles com les increïbles carreres de carros, tot i que en l’actualitat només queden algunes restes com la columna de Constantí de 32 metres d’alçada, realitzada l’any 330 per a celebrar la designació de Constantinoble com a capital del nou Imperi Romà.
Altres monuments destacables són la columna serpentina que simbolitza la victòria de les ciutats gregues en les Guerres Mèdiques i un Obelisc Egipci, que és el monument més antic d’Istanbul, amb més de 3.500 anys.
Prop d’aquesta plaça hi ha el petit Arasta Basar, un mercat a l’aire lliure ple de llocs d’artesans, joies, catifes i souvenirs.
Mesquita Soliman (Süleymaniye Camii)
Aquesta mesquita del totpoderós Soliman el Magnífic va ser construïda entre els anys 1520 i 1566. És un enorme temple que va rivalitzar en mida amb Santa Sofia, impressiona pel seu exterior amb una enorme cúpula central de 27 metres de diàmetres rodejada per altres més petites i quatre alts minarets, mentre que a l’interior brillen les rajoles d’Iznik per la llum que passa pels seus amplis finestrals i les grans làmpades que disposa, a part de l’espai que ocupa el mimbar i el mihrab, realitzats en marbre blanc.
Al sortir val la pena apropar-se al jardí per veure la tomba de Soliman el Magnífic, la de la seva muller Roxelana i Sinan, l’arquitecte que va realitzar aquesta obra mestra.
Horari: Tots els dies de 9:30 a 16:30; excepte durant el temps d’oració.
Mesquita Rüstem Pasha (Rüstem Paşa Camii)
Abans de creuar el Pont Galata és recomanable apropar-se a l’amagada Mesquita Rüstem Pasha, una de les joies menys conegudes d’Istanbul.
Construïda sobre els suports de l’antic mercat d’Eminönü, entre el 1550 i 1561, aquest temple otomà enamora a primera vista pels seus mosaics de rajoles amb motius florals i geomètrics que revesteixen les parets i columnes interiors, a part de preciosos tapissos que formen l’encatifat.
Mesquita Ortakoy (Büyük Mecidiye Camii)
Sortint per la riba del Bòsfor des del Palau Dolmabahçe s’arriba a la Mesquita Ortakoy, una de les més fotogèniques d’Istanbul.
Aquesta mesquita, aixecada a meitats del segle XIX, enamora a primera vista per la seva façana de pedra blanca, dos alts minarets i una cúpula plena de detalls, mentre que a l’interior es crea un ambient màgic gràcies a la llum que passar a través de les vidrieres acolorides i el color rosa de la cúpula.
Cafè de les Catifes
Una bona opció és acabar el dia prenent un te al Cafè de les Catifes mentre es pon el sol. Per arribar en unes 20 minuts a aquest mirador, situat a la part asiàtica de la ciutat, al tradicional barri d’Üsküdar, cal creuar l’Estret del Bòsfor amb un ferri que es pot agafar al port d’Eminönü.
Si s’arriba a temps és recomanable recórrer una petita part d’aquest barri per observar els edificis d’estil otomà, els mercats de peix i espècies, la bonica Mesquta Yeni Valide i sobretot,, conèixer la forma de vida i costums dels locals, i un cop cap al final de la tarda, comprar refrescs o el te en un quiosc, i asseure’s a la zona de les catifes per veure els colors de la posta de sol sobre l’Estret del Bòsfor.
Després d’aquesta fantàstica experiència es pot tornar amb ferri nocturn que passarà per davant de la Torre de la Donzella i que permetrà veure la ciutat il·luminada.
Barri Balat
El barri Balat, situat a la part europea, a l’anomenat districte de Fatih, i antic barri jueu, és un dels barris més de moda d’Istanbul.
Després de l’expulsió dels jueus sefardites de la península ibèrica, entre el 1492 i 1498, una gran comunitat es va assentar en aquest barri a l’empara del Sultà otomà Beyazid II fins al 1950, quan molts d’ells van emigrar cap a Israel.
El barri va caure en un absolut abandonament fins que la UNESCO va intervenir restaurant gran part de les antigues cases otomanes de fusta i transformant-lo en un barri hípster ple de cafeteries originals, coma la Incir Agacı Kahvesi i Ask-i Ruba Kafe, botigues de moda i artesania, llibreries i galeries d’art.
Un passeig per Balat pot començar recorrent el carrer Vodina, una artèria comercial plena de cafeteries amb encant, fins arribar a al Sinagoga Ahrida (la més antiga d’Istanbul), per després continuar pels carrers Merdivenli Ykş i Kiremit Cadesi, famosos per les seves cases de colors.
Per arribar a Balat es pot caminar uns 40 minuts des de la zona de Sultanagmet, agafar un taxi o un bus des del port d’Eminönü.
Barri Çukurcuma
Si sobra temps, a prop de la Plaça Taskim es troba Çukurcuma, un dels barris més bohemis de la ciutat.
La millor forma e conèixer aquest barri és perdre’s pels seus estrets i empinats carrers que porten fins a racons plens d’encant i nombroses botigues d’antiguitats, fins arribar al Museu de la Innocència, construït pel cèlebre escriptor turc Orhan Pamuk (premi Nobel de Literatura) conjuntament amb la seva novel·la epònima.
Hamam de Çemberlitaş
Localitzat al centre històric de la ciutat, al costat del Gran Basar, el Mamam de Çemberlitaş és probablement el bany turc més conegut d’Istanbul.
El Hamam de Çemberlitaş va ser construït per Sinan al 1584 durant el mandat de la Sultana Nurbanu, nascuda a Venècia a meitats del segle XVI i portada a Istanbul per corsaris otomans. El toc de Sinan s’aprecia al contemplar les cúpules des de l’interior.
Que sigui el bany turc més famós fa proposar l’evidència, és el més car, cosa que no implica un millor servei. Alguns dels viatgers que l’han visitat recentment no han quedat molt contents amb el tracte rebut.
Per un altre costat, Hamam de Çemberlitaş , tot i que admet homes i dones, compta amb diferents sales i els tractaments es fan per separat. Si es vol un bany mixt cal acudir al Hamam de Suleymanioye.
Ubicació: 8 Vezirhan Caddesi, Çemberlitaş.
Horari: De dilluns a dissabte de 6:00 a 00:00.
Preu: Tot i que hi ha una opció que no es rep cap servei, si s’opta pel paquet més comú es rep un massatge i neteja exfoliant de 15 minuts i un massatge amb oli de mitja hora. El preu del servei complet és d’aproximadament 60 €.
Transport: Tramvia: Çemberlitaş, línia T1.
Hamam de Suleymaniye
Amb més de 450 anys d’història, el Hamam de Suleymaniye és un dels banys turcs més antics d’Istanbul.
El Hamam de Suleymaniye es troba a peus de la Mesquita Suleymaniye, de la que es considera una part. Es va construir al 1557 durant el mandat de Suliman el Magnífic. Va ser dissenyat per Sinan com a part del complex que també incloïa la pròpia mesquita i altres edificis com un hospital i una escola de primària.
El Hamam de Suleymaniye és l’únic bany turc mixt d’Istanbul. Sense perdre un àpex del seu encant original es converteix en el hamam preferit per les parelles i famílies. Tots els massatges i tractaments se donen al mateix temps a la parella a la mateixa sala. Com a curiositat , tots els massatgistes són homes.
Ubicació: Mimar Sinan Caddesi, 20.
Horari: Tots els dies de 9:45 a 22:00.
Preu: Aproximadament 40 €. Els preus varien en funció del servei contractat. El preu de l’entrada inclou, a part de les tovalloles, xancles i la roba necessària (un bikini i un pantaló curts per a les dones i un pestemal per als homes, un massatge amb sabó i una neteja exfoliant.
Compres a Istanbul
Istanbul és la capital de les compres, pels seus carres és fàcil trobar cents de botigues d’artesania, moda, productes gastronòmics i inclús falsificacions.
Productes típics d’Istanbul:
- Catifes: Les catifes són potser el producte més conegut de Turquia. A Istanbul es pot comprar catifes de tots els preus i qualitats. Per evitar problemes a l’aeroport, no oblidar demanar la factura i portar-la a l’hora de passar per la duana.
- Antiguitats: Tot i que la major part dels objectes que s’ofereixen a les botigues d’Istanbul siguin falsos, si es troba un objecte vertader i té més de 100 anys, per treure’l de Turquia cal tenir una llicència d’exportació del Museu Provincial, cosa difícil d’aconseguir.
- Falsificacions de roba: Istanbul és un dels paradisos més propers a Europa Occidental per comprar roba falsificada de qualitat. Un dels millors carrers per això és Cadircilar Caddesi, carrer a la que s’arriba per l’oest del Gran Basar i on sembla que les lleis no existeixin.
- Delícies turques i Baklavas: Les delícies turques i els blakavas són dos dels postres típics de Turquia. Aquests dolços són bastant econòmics i seran un regal perfecte per comprar a Istanbul.
- Altres productes gastronòmics: Fruits secs, te, formatges i espècies són alguns dels ingredients tradicionals de la cuida turca. El safrà és una de les espècies que es poden comprar a Istanbul a preus molts assequibles.
Tot i que caminant pels carreres et pots trobar amb desenes de llocs i mercats, els mercats per comprar a Istanbul que cap visitant pot perdre’s són el Gran Basar i el Basar de les Espècies.
Gran Basar (Kapalıçarşı)
El Gran Basar d’Istanbul és un dels mercats més grans i antics del món. És un dels millors llocs de la ciutat per fer compres d’artesania, joies i roba.
L’àrea coberta on es troba el Gran Basar d’Istanbul té 45.000 m2 i en ell treballen unes 20.000 persones. El nombre de visitants diaris oscil·la entre els 300.000 i els 500.000 depenent de l’època.
El Gran Basar compta amb més de 3.600 botigues que es distribueixen en 64 carrers. Per accedir al recinte hi ha 22 portes d’accés.
Els orígens del Gran Basar es remunten a l’època de Mehmed II, quan al 1455 va construir prop del seu palau l’antic basar (Eski Bedesten). A l’igual que en moltes altres ciutats, al voltant d’aquest edifici es van anar instal·lant tallers d’artesans formants carrer gremials.
Amb el temps els edificis van anar creixent en nombre de carrers i van ser coberts. Poc després tot el complex va ser emmurallat.
Visitar Istanbul i no endinsar-se al Gran Basar no és una bona opció. Els seus mils de llocs de colors són un passeig que portarà tot el temps que s’hi vulgui dedicar, cents de venedors estan esperant amb ànsia negociadora. Cal regatejar els preus.
A l’hora de decidir què comprar al Gran Basar, es poden trobar records del viatge a part dels millors productes típics de Turquia, però, sobretot, és viure una apassionant experiència i es poden fer les millors fotografies.
Ubicació: Entre Nurosmaniye, Mercan i Beyazit.
Horari: De dilluns a dissabtes de 8:30 a 19:30. Diumenges tancat.
Transport: Tramvia: Beyazit, línia T1.
Basar de les Espècies (Mısır Çarşısı)
El Basar de les Espècies, també anomenat Basar Egipci (Mısır Çarşısı) és un dels mercats més antics d’Istanbul i un dels llocs de la ciutat per a comprar productes típics com espècies. Es troba a Eminönü, a escassos passos del Pont Galata.
El Basar Egipci està construït en forma de L i compta amb 6 portes d’entrada, és un mercat molt acolorit i els botiguers decorren els seus llocs de tal forma que visitar-lo és un plaer per als sentits.
Els inicis del Basar de les Espècies es remunta al 1663. Es va construir al mateix temps que la Nova Mesquita i adjacent a aquesta amb l’objectiu de mantenir-la econòmicament.
El nom de Basar Egipci prové de quan Istanbul marcava el final de la ruta de la seda i era el centre de distribució de tot Europa, de fet, des del segle XIII ja comercialitzava espècies amb Venècia.
Durant el segle XV, les espècies arribaven a la Índia i al sud-est asiàtic fins a Egipte, i des d’aquí a Istanbul pel mar Mediterrani.
Salvant les distàncies amb el Gran Basar, el Basar de les Espècies és el lloc ideal per comprar dolços, fruits secs, formatges i altres productes típics d’Istanbul. A la seva part exterior hi ha el mercat d’aus i la Nova Mesquita.
Ubicació: Misir Carsisi (al costat del Pont Galata.
Horari: De dilluns a dissabte de 9:00 a 19:00. Diumenge tancat.
Transport: Tramvia: Eminönü, línia T1.
Moisès 