Continguts:

• HISTÒRIA DE SUÈCIA
• STOCKHOLM
• DROTTNINGHOLMSSLOT
• SMÖGEN
• GÖTEBORG
• MALMÖ
• LUND
• ALES STENAR
• KIRUNA
• JUKKASJÄRVI
• PARC NACIONAL D’ABISKO

HISTÒRIA DE SUÈCIA

14.000 anys abans de Crist, Suècia estava coberta per un immens casquet glaciar que en ocasions s’elevava a més de 3.000 metres d’altura.

Després del desgel progressiu, Suècia va anar poblant-se de tribus nòmades que vivien de la caça, de la pesca i de la recol·lecció. La majoria procedien de Dinamarca i van anar pujant gradualment fins al nord amb el pas del temps. Tot i que els rens ja eren animals molt importants en aquella època (del 12.000 al 6.000 aC) també van aparèixer les primeres eines.

Durant l’Edat de Pedra (del 6.000 a 1.800 aC), els pobles que habitaven a Suècia van continuar desenvolupant noves tècniques. També van anar cultivant poc a poc algunes terres. Durant l’Edat de Bronze (del 1.800 al 500 aC), els intercanvis amb les tribus de la resta d’Europa van ser cada vegada més nombroses. Per exemple, a Suècia s’han trobat peces romanes, i la societat s’estructurava per clans. En l’època de l’Edat de Ferro, també anomenada Vendel o de les migracions, l’agricultura es va desenvolupar encara més.

Dels Víkings a Kalmar

Després, el període víking (800 – 1050) va ser molt important per als nòrdics. Les expedicions es van multiplicar i els víkings originaris de Suècia, també denominats varegs, es van dirigir cap a l’est. La seva idea era enriquir-se a través del comerç. Els varegs es desplacen cap a l’actual Rússia, on tenen trobades amb nombroses poblacions eslaves. L’expansió continua després cal al sud, i es desenvolupen estretes relacions comercials entre els víkings, Constantinoble i Bagdad. No obstant, tot i que els varegs van tenir influència allí, només es van integrar al cap d’algunes generacions.

Al segle IX, la cristianització de Suècia va anar agafant forma lentament. El regne s’unifica més a finals del segle X i Suècia s’annexiona Finlàndia al segle XIII. Al segle XV, la influència de la Hansa i de Lübeck es fa més fort, es creen nombroses ciutats i l’agricultura es transforma encara més. No obstant, la pesta negra causa estralls. La Unió de Kalmar neix al 1397: els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia van esta sota el mandat de la Reina Margarida I de Dinamarca, però les lluites internes es van multiplicar i algunes revoltes burgeses o camperoles. El “Bany de sang d’Estocolm” de 1520 va posar fi a la Unió de Kalmar al 1521.

Dels Vasa fins a la Segona Guerra Mundial

Després, la dinastia Vasa va pujar al poder i va assentar les bases de l’estat suec. La Reforma Protestant estava en marxa i es va instaurar la monarquia hereditària. En aquesta època, i fins al 1658, el Regne de Suècia es va fer cada cop més influent. Es va estendre més enllà del mar Bàltic, va vèncer al Regne de Dinamarca en vàries ocasions i va formar part de la Guerra dels Trenta Anys, recuperant molts territoris. Era l’apogeu del Regne de Suècia.

El declivi va està marcat per una derrota a la Gran Guerra del Nord (1700-1721) i la pèrdua de Finlàndia a les Guerres Napoleòniques. Més endavant, Suècia es va unir igualment a Noruega de 1814 al 1905.

Així doncs, al segle XIX, Suècia era una societat camperol i pobre. A meitats del segle XIX, l’agricultura sueca va patir una successió de males collites. No hi havia menjar per a tothom i la gent passava fam. Molts van optar per abandonar el país en busca d’una vida millor. Entre 1820 i l’inici de la Primera Guerra Mundial al 1914 van emigrar als Estats Units un milió de suecs. Això representava més del 20% de la població. No obstant, aquells que no disposaven de recursos per emigrar es van quedar a Suècia.

Per aquella època eren molts els que consideraven que l’església sueca concentrava massa poder i que les antiquades idees i valors eren injustes i desfasades. També hi havia qui pensava que el rei tenia massa poder. Al segle XIX eren els homes qui havien de tenir quasi tot el poder, tant a la societat com dins de la família. Aquells que no acceptaven aquest estat de coses podien patir el refús d’amics i familiars.

L’església sueca ha exercit influència en molts àmbits, per exemple, en la disposició de bastants lleis del país. Bona part de les costums i tradicions tenen origen en l’església.

A finals del segle XIX Suècia va experimentar un període d’industrialització, en particular als voltants de les principals ciutats: Estocolm, Göteborg i Malmö. Els obrers, que solien tenir sous baixos i jornades de treball molts llargues, se sentien descontents i van entrar en conflicte amb els patrons. Els treballadors aspiraven a canviar la situació, però no era senzill. Els propietaris de les empreses tenien molts diners i molt poder. No obstant, els obrers eren més i van pensar que junts també serien més forts. Així doncs, es van organitzar i van crear sindicats i partits polítics. D’aquesta manera van poder començar a canviar les condicions de vida dels treballadors.

A principis del segle XX, Suècia va començar a intensificar els seus intercanvis amb altres països. El comerç internacional va augmentar i la gent podia viatjar entre els països sense necessitat de passaport.

A la primera meitat del segle XX va haver dues grans guerres. Al 1914 es va iniciar la Primera Guerra Mundial, en que van participar molts països europeus. Quatre anys després, al 1918, es va imposar de nou la pau. Suècia no va participar a la Primera Guerra Mundial, però es va veure afectada per ells. Durant la guerra va escassejar el menjar. Moltes persones van manifestar el seu descontentament a través de disturbis i enfrontaments en diversos punts del país, sobretot a les ciutats. Tot i que eren molts els que creien que els obrers suecs iniciarien una revolució, els polítics finalment es van veure obligats a escoltar al poble, aprovant varis canvis transcendentals. Al 1919, el parlament suec va establir que la jornada laboral no podia superar les vuit hores, i aquest mateix any les dones van aconseguir el dret a vot a les eleccions parlamentàries.

A la dècada de 1920 van millorar les condicions de vida per bona part de la població sueca. La gent volia exercir la seva influència dins de la societat i va començar a unir-se per diferents causes, per exemple, mer a la millora de la situació de l’habitatge. Molts vivien en apartaments precaris i sense calefacció i exigien als propietaris que els milloressin les condicions. Llavors es va fundar també un bon nombre d’universitats populars i associacions d’estudis a les que tot el món podia assistir. Això va permetre formar a una gran part de la població, i no només aquells que disposaven de recursos i possibilitats per a estudiar en escoles superiors i universitats. La gent va comprendre que podia determinar no només el seu propi futur, sinó també el del país, cosa que va ajudar a promoure la democràcia del país.

Alguns científics sostenien que els éssers humans podien classificar-se en races i que algunes eren superiors a les altres. Cert sector de la població els va creure, i a Suècia les principals víctimes del racisme i la discriminació derivats d’aquests pensaments van ser els jueus, els samis i els romanís.

Al 1922 es va establir a Suècia un institut estatal de biologia racial, la seva funció consistia en trobar les causes de la delinqüència, l’alcoholisme, els trastorns mentals i altres fenòmens considerats problemàtics per a la societat sueca. Al 1934 es va aprovar una llei que establia que no totes les persones podien tenir fills. Milers de persones van ser esterilitzades per la força. Això significa que van ser operades contra la seva voluntat per impedir que tinguessin descendència. Avui en dia ja no existeix aquest institut de biologia racial. Al 1976 es va prohibir l’esterilització de persones a Suècia.

Suècia no va participar a la Segona Guerra Mundial. El Govern no volia que Suècia participés, però al començament de la guerra, Suècia va accedir a moltes de les exigències de l’Alemanya nazi. Per exemple, va detenir als jueus alemanys que tractaven de buscar refugi a Suècia. No obstant, Suècia també va ajudar durant la guerra a opositors de l’Alemanya nazi, també va ajudar a la veïna Finlàndia, entre altres coses, permetent que famílies sueques acollissin a 70.000 nens finlandesos que no podien seguir vivint amb les seves famílies.

La Postguerra

Al no haver participat a la Segona Guerra Mundial, Suècia no va tenir danys estructurals, pel que les seves empreses van poder tornar a fabricar ràpidament i vendre béns i serveis. Un gran nombre de països volien comercialitzar amb Suècia i les companyies sueques van obtenir importants beneficis. En aquesta època es va aconseguir un nivell d’atur molt reduït. Suècia es va convertir en un país ric i el Govern va introduir nombrosos canvis polítics. Es va aprovar el dret a l’atenció mèdica a tots els ciutadans. Els treballadors van aconseguir tenir quatre setmanes de vacances pagades. També es va atorgar a les dones que cuidaven els fills a casa una subvenció estatal i es va desenvolupar un xarxa de guarderies públiques per afavorir a les dones grans possibilitats de treballar fora de casa. L’Estat va assumir la responsabilitat de que el poble tingués una bona economia, una bona salut, bons habitatges, etc. La pobresa va disminuir i Suècia es va convertir en el que s’acostuma a denominar estat del benestar.

STOCKHOLM

Estocolm, en suec Stockholm, és la capital de Suècia i la ciutat més gran de Suècia, en la que resideixen gairebé un milió de persones i gairebé 2,5 milions a la seva àrea metropolitana. La ciutat està composta per 14 illes on el llac Mälaren desemboca al mar Bàltic. A l’est de la ciutat i al llarg de la costa, es troba la cadena d’illes conegudes com l’Arxipèlag d’Estocolm.

• Història d’Estocolm
• Gamla Stan (Ciutat Vella)
• Stadhuset (Ajuntament)
• Kungliga slottet (Palau Reial)
• Riddarholmskyrkan
• The ABBA Museum
• Vasamuseet
• Storkyrkan (Catedral de Sant Nicolau)
• Nationalmuseum
• Riksdagshuset (Parlament de Suècia)
• Nobelprismuseet (Museu Nobel)
• Södermalm
• Kungsträdgården
• Metro

Història d’Estocolm

La primera menció de la ciutat en els manuscrits sobre la història va ser a meitats del segle XIII. Prèviament, hi havia hagut assentaments víkings en l’antiga ciutat de Birka, que més tard va ser abandonada per a fundar una nova ciutat. A l’any 1252, el rei suec Birger I de Suècia va fundar Estocolm a l’actual Gamla Stan (Ciutat Vella), amb l’objectiu d’establir un nucli defensiu per a protegir a Suècia d’invasions estrangeres.

La ubicació escollida per aquesta ciutat emergent va ser clau en el desenvolupament d’Estocolm, que es troba entre el llac Mälaren i el mar Bàltic. La població d’aquesta nova ciutat va créixer ràpidament i es va anar expandint per les petites illes de l’arxipèlag. Avui en dia, Estocolm s’aixeca sobre 14 illes connectades per 57 ponts.

Però el veritable auge d’Estocolm com a ciutat va ser quan va ingressar a la Lliga Hanseàtica, juntament amb altres ciutats comercials d’Escandinàvia com Oslo o Copenhaguen. Al 1436, Estocolm es va convertir en la capital Sueca.

L’Edat Moderna a Estocolm va estar marcada per la successió de reis i les contínues guerres amb els altres països escandinaus. Al segle XV, els regnes de Suècia, Noruega i Dinamarca estaven units sota la figura del mateix monarca a l’anomenada Unió de Kalmar. Al 1448, Suècia va intentar independitzar-se d’aquesta coalició, cosa que va provocar la invasió de les tropes noruegues.

El rei danès Christian II va organitzar un banquet al Palau Reial per a celebrar la seva recent coronació i va convidar als nobles, religiosos i polítics més destacats d’Estocolm. El que havia de ser un plàcid sopar per a honrar al nou rei va resultar ser una trampa, i Christian II va executar sense pietat a tots els seus convidats en una nit coneguda com el “Bany de sang d’Estocolm”. Els cadàvers van ser amuntegats a la plaça de Stortorget durant dies, i la pluja i la sang van tenyir de vermell els carrers de Gamla Stan.

No obstant, el fill d’un dels nobles assassinats va aconseguir escapar de Suècia i reunir un exèrcit que, anys més tard, va tornar a Estocolm i va derrotar a les tropes daneses. El 6 de juny de 1523, Suècia va obtenir la seva independència. El dia nacional de Suècia és festiu a Estocolm per a commemorar aquests esdeveniments que van marcar el passat d’Estocolm.

Des dels seus orígens, la ciutat d’Estocolm ha estat lligada a la reialesa. La monarquia sueca va establir a la capital la seva residència, que es manté allí en l’actualitat. El rei Gustav Vasa, que va recuperar Suècia de les mans del Christian II el Tirà, va iniciar una època de prosperitat i desenvolupament que va marcar l’Edat Moderna a la història d’Estocolm.

Avui en dia, la família reial sueca viu al Palau Reial d’Estocolm, on celebren molts actes oficials. L’Ajuntament d’Estocolm es una altra de les seus en les que la monarquia de Suècia rep les seves visites més selectes. A més, aquí se celebra cada any el banquet dels Premis Nobel des de que, al 1986, l’inventor de la dinamita Alfred Nobel donés la seva fortuna a la creació d’aquests guardons.

A meitats dels anys 1950 es va començar a construir el metro d’Estocolm, que aviat es convertiria en la galeria d’art més llarga del món gràcies a les estacions ambientades en paisatges de somni.

Uns anys més tard, Estocolm va tornar a ser notícia gràcies al rescat de l’històric buc Vasa de les aigües del port de la ciutat. Les restes d’aquesta nau del segle XVII s’exposen al Museu Vasa, un dels millors museus de la capital.

Entre els esdeveniments més destacables del segles XX i XXI, destaca l’assassinat del primer ministre Olof Palme al 1986, metre passejava pel centre d’Estocolm. L’any 2003, la tragèdia va tornar a colpejar a la ciutat quan la ministra d’Assumptes Externs Anna Lindh va ser assassinada en un centre comercial d’Estocolm.

L’afluència de bicicletes i espais verda de la capital van convertir Estocolm en la primera Capital Verda Europea al 2010. A més, la ciutat ha seguit creixent en els últims anys, sobretot gràcies a l’arribada d’immigrants de diferents països, que han fet de la multiculturalitat un símbol distintiu d’Estocolm.

Gamla Stan (Ciutat Vella)

Els primers assentaments a Estocolm es van produir al segle XII en l’actual barri Gamla Stan, Avui en dia, la Ciutat Vella s’aixeca principalment sobre l’illa de Stadsholmen, tot i que s’ha anat estenent per les illes veïnes: Riddarholmen, Helgeandsholmen i Strömsborg.

Gamla Stan Condensa la història d’Estocolm amb els seus empedrats i estrets carrers, les places amb cases antigues i monuments. És la zona mes bona d’Estocolm, plena de cafeteries i restaurants. A Gamla Stan també hi ha moltes botigues d’artesania i antiguitats.

Que veure a Gamla Stan:

Stortorget: La plaça més bonica de Gamla Stan és una de les imatges més pintoresques i famoses d’Estocolm. El seu principal atractiu són les cases medievals de colors que van pertànyer a l’antiga noblesa de Suècia. Stortorget també està plena d’història, ja que aquí va tenir lloc el famós “Bany de sang d’Estocolm”.

Museu Nobel: A la plaça Stortorget es troba l’antic edifici de la Borsa, actual seu de l’Acadèmia Sueca i que avui alberga el Museu dels Premis Nobel.

Catedral de Sant Nicolau: És la principal catedral d’Estocolm i alberga l’escultura de Sant Jordi lluitant contra el drac.

Palau Reial: Un dels edificis més impressionants d’Estocolm, el majestuós Palau Reial es troba a l’entrada de Gamla Stan i constitueix la porta de benvinguda a la Ciutat Vella.

Marten Trotzigs Gränd: És un dels carrers més estrets del món i es troba a Gamla Stan i és possible recorre’l, fa menys d’un metre d’amplada.

Ubicació: Illa de Stadsholmen

Transport:

• Bus: línies 3 i 53.
• Metro: parada Gamla Stan

Stadhuset (Ajuntament)

L’Ajuntament d’Estocolm és un elegant edifici de maó vermell que s’erigeix sobre l’illa Kungsholmen, i la seva arquitectura recorda als palaus venecians.

L’agulla de les tres corones que decora la Torre de l’Ajuntament es pot veure des de pràcticament tots els punts d’Estocolm. Per aquest motiu, per la història que amaga i pel seu embruixat interior, l’Ajuntament és un dels edificis favorits dels habitants de la ciutat. De fet, cada dissabte se celebren unes 50 bodes, que no sobrepassen els 6 minuts de durada.

L’Ajuntament alberga dues estances d’una bellesa excepcional: El Saló Blau i el Saló Daurat. La idea original de l’arquitecte Ragnar Östber va ser decorar la sala principal amb rajoles blaves i grans finestrals que reflecteixen el cel. No obstant, el temps a Estocolm no es caracteritza per tenir el cel destapat, pel que finalment la sala va quedar amb maons vermells, però mantenint el nom original, Saló Blau. L’òrgan del Saló Blau és el més gran d’Escandinàvia.

Cada mes de desembre, les mirades de tot el món es bolquen cap a Estocolm gràcies a la celebració dels Premis Nobel. El banquet d’aquesta prestigiosa cerimònia té lloc al Saló Blau de l’Ajuntament, on els premiats, els nominats, el jurat i la reialesa de Suècia es reuneixen per sopar i ballar en aquest escenari únic. El ball té lloc al Saló Daurat, la sala més impressionant de l’Ajuntament. Les seves parets estan decorades amb 18 milions de rajoles d’or que narren la història d’Estocolm.

Un dels principals atractius de l’Ajuntament és pujar a la torre i gaudir d’una vista panoràmica de la ciutat sueca des de 160 metres d’altura. Des de dalt, el skyline d’Estocolm es fon amb el mar i el seu sobrenom de “la Venècia del Nord” és més palpable que mai.

Tot i que és possible visitar-lo, es tracta d’un edifici institucional i no d’un monument turístic. Per això, l’única manera de visitar-lo és unir-se a les visites guiades que el propi Ajuntament organitza cada dia en diversos idiomes, especialment en suec i anglès. Els horaris de les visites poden canviar en funció de la temporada, pel que és recomanable consultar amb antelació la web oficial.

Pàgina web

Ubicació: Hantverkargatan 1, 111 52 Stockholm, Suècia.

Horari: Normalment les visites guiades en angles són cada hora des de les 10:00 a les 15:00 hores.

Preu:

• Adults:150 kr (14,13€)
• Estudiants i jubilats: 130 kr (12,24€)
• Entre 7 i 19 anys: 60 kr (5,65€)
• Menors de 6 anys: Entrada gratuïta

Transport:

• Bus: línies 3 i 53.
• A 5 minuts caminant des de l’Estació Central.

Kungliga slottet (Palau Reial)

El Palau Reial es va construir a finals del segle XVIII sobre les restes d’un antic castell medieval que va ser arrasat per un incendi. L’estil del palau actual és barroc italià, i les més de 600 estances el converteixen en una de les residències reials més grans d’Europa.

Es troba a l’entrada de Gamla Stan, a pocs metres del Parlament de Suècia. Tot i que avui en dia no és la residència oficial de la monarquia, el rei de Suècia treballa des del Palau Reial i manté allí les oficines de la Cort.

Que veure al Palau Reial:

Apartament reials: Ocupen la gran part de les estances del palau, habitacions, sales de recepció i apartaments per a convidats. Els apartaments reials representen el luxe i la decoració ostentosa de la monarquia sueca.

Saló dels Banquets: Com tot palau reial, la sala dels banquets és una de les estances més grans i elegants de l’edifici. Avui en dia, se segueixen celebrant aquí els banquets de les bodes reials.

Biblioteca Bernadotte: La majestuosa biblioteca del Palau Reial alberga volums històrics que conformen la col·lecció reial de llibres, uns 100.000 aproximadament.

Capella Reial: Aquesta elegant capella decorada amb or i marbre data de finals del segle XVII. El majestuós òrgan capta l’atenció a tots els visitants, així com escultures, estàtues i frescos al sostre.

Saló d’Estat (Rikssalen): Alberga el tro de la reina Cristina, protegit per teles de vellut blau, i dues estàtues gegants a ambdós costats.

Carruatges: A les cavallerisses del Palau Reial es guarden els carruatges històrics que han servit a la família reial de Suècia durant moltes generacions.

Museu Tre Kronor: Aquest museu ressuscita l’antic palau reial que va ser arrasat per un incendi al 1697. A través de maquetes i objectes de l’època, Tre Kronor ofereix un recorregut pel palau des dels seus inicis com a fortalesa medieval fins a la consolidació com a residència reial.

El Tresor: Al Palau Reial s’exposen les joies més valuoses de la monarquia sueca. La majoria dels objectes exposats són corones d’or i plata decorades amb pedres precioses que s’utilitzen en comptades ocasions. A la sala “El Tresor” també s’exposa l’espasa del monarca Gustav Vasa (1496-1560), el ceptre del rei Erik XIV i la font baptismal de plata que encara utilitza la família reial.

Museu d’Antiguitats del rei Gustav III: A la sala est del Palau Reial s’ubica un dels museus més antics d’Estocolm, la col·lecció privada d’art del rei Gustav III. L’exposició, present des de 1794, alberga més de 200 escultures de bronze i marbre portades d’Itàlia i altres països d’Europa, entre les que destaca “Endymion”.

El canvi de Guàrdia: Se celebra tots els dies davant de l’explanada del Palau Reial a les 12:15 hores a l’hivern i a les 11:45 hores a l’estiu. Els diumenges i festius es realitza una hora més tard. Durant 40 minuts, els guàrdies desfilen al ritme de la Banda Reial. Es recomana arribar-hi en temps suficient per l’afluència de gent, sobretot en temporada alta.

Pàgina web

Ubicació: Kungliga slottet, 107 70 Stockholm, Suècia.

Horari:

• D’octubre a abril: tots els dies de 10:00h a 16:00h.
• De maig a setembre: tots els dies de 10:00h a 17:00h.

Preu:

• Adults: 230 kr (21,67€)
• Estudiants: 210 kr (19,78€)
• Entre 7 i 17 anys: 100kr (9,42€)
• El preu augmenta amb l’opció de visita guiada.

Transport:

• Tramvia: parada Gamla Stan.
• Bus: línies 2, 55, 57, 76, 96, 191 i 192.

Riddarholmskyrkan

En les immediacions del Palau Reial es troba l’Església de Riddarholmen, que ha servit de panteó de la monarquia sueca des del segle XVII. Es tracta d’un dels monuments d’Estocolm més antics de la capital i la única abadia medieval de la ciutat.

L’Església de Riddarholmen es va construir a finals del segle XIII i la seva torre d’agulla és visible des de pràcticament tots els punts d’Estocolm. La seva façana de maó vermell va ser tot un avenç per a l’època, símbol de modernitat i progrés en l’arquitectura que imperava Suècia en el moment.

Des de Gustav II Adolf (segle XVII), tots els reis suecs han estat enterrats a l’església, a excepció de la reina Cristina, que descansa a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

L’Església de Riddarholmen només obre de maig a setembre, donat que en l’actualitat no funciona com a temple religiós, l’església només ofereix visites guiades i permet l’entrada entre maig i setembre.

Pàgina web

Ubicació: Birger Jarls Torg 2, 112 28 Stockholm, Suècia.

Horari: De maig a setembre, tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.

Preu:

• Adults: 65 kr (6,09€)
• Estudiants: 45 kr (4,21 €)
• Entre 7 i 17 anys: 30 kr (2,81 €)

Transport:

• Metro: estació Gamla Stan.
• Bus: línies 3 i 53.

The ABBA Museum

Al 1974, la banda sueca va guanyar el certamen d’Eurovisió amb la cançó “Waterloo”. A partir d’aquest moment, els èxits d’aquest grup no van parar de créixer i aviat es convertirien en la banda de pop més famosa.

Més que un museu, és un centre de culte a la banda sueca. A ABBA The Museum és recórrer per la vida d’Agnetha, Björn, Benny i Anni-Frid des de la seva infància a Estocolm fins a l’aterratge al món de la música.

En diferents sales del museu s’exposen vídeos de les seves actuacions, fotografies inèdites, guitarres, objectes personals, recreacions dels seus despatxos i també una reproducció del Polar Studio on van gravar molts dels seus temes.

La part més valuosa del museu és la col·lecció de vestits originals i discos d’or d’ABBA. L’exposició inclou els seus acolorits vestits amb els que es van donar a conèixer a Eurovisió, els vestits utilitzats en el musical “Mamma Mia” i altres estrambòtics vestits que van marcar l’estil d’ABBA.

A través de les fotografies, retalls de premsa i fragments d’entrevistes, es pot segui la petjada dels seus integrants d’ABBA a l’actualitat. Què va ser d’ells després de la desaparició del grup? A ABBA The Museum es pot conèixer els camins de cadascun dels seus integrants en solitari.

ABBA The Museum és un museu molt interactiu. Els visitants poden sentir-se com Meryl Streep passejant pels escenaris de “Mamma Mia”, ballar amb hologrames dels quatre artistes, gravar-se actuant o provant els seus coneixements del grup al quiz-test d’ABBA.

Entre els objectes més especials, destaquen un telèfon Ring-Ring del que només coneixen el número d’ABBA i un piano de la casa de Benny.

Pàgina web

Ubicació: Djurgårdsvägen 68, 115 21 Stockholm, Suècia.

Horari: Tots els dies de 10:00 a 20:00 hores.

Preu:

• Adults: 239-299 kr (28,02€)
• Jubilats: 200-260 kr (24,36€)
• Estudiants: 200-260 kr (24,36€)
• Nens d’entre 7 i 15 anys: 100-120 kr (11,24€)
• Famílies: 499-699 kr (65,51€)
• Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Bus: línia 67
• Tramvia: línia 7

Vasamuseet

El Museu Vasa és un dels millors museus d’Estocolm. En aquest gran recinte ubicat a l’illa de Djurgården s’exposa un vaixell de guerra del segle XVII rescatat del fons del mar després d’haver-hi estat 333 submergit.

Al 1626, el rei suec Gustav II Adolf va ordenar construir un gran buc de guerra per blindar l’armada sueca. L’embarcació resultant va batre tots els rècords de l’època: 64 canons, 1.200 tones i un màstil capaç de portar 10 veles.

El 10 d’agost de 1628, el Vasa es disposava a partir des del port d’Estocolm. Els canons disparaven la senyal de celebració i totes les comportes estaven obertes. A mesura que el Vasa abandonava el port, el vent es va tornar més intens i va vorejar el vaixell, provocant que entrés aigua per les canoneres. El vaixell no va suportar el seu propi pes i el Vasa es va enfonsar o molt pocs metres del port d’Estocolm.

La història del Vasa va cridar l’atenció del tècnic marí suec Anders Franzen, que després de dos anys de busca va localitzar el Vasa a l’estiu de 1956. Finalment, el Vasa va ser rescatat del fons del mar i va tornar a la llum 333 anys després.

Avui en dia, el Vasa és la nau del segle XVII millor conservada del món. Manté el 98% de les peces originals i cents d’escultures tallades en la fusta. El Vasamuseet es va construir amb l’únic propòsit d’albergar aquest gegant marí o oferir als visitants una idea concisa de la navegació de l’època.

Al museu hi ha una maqueta del Vasa tal i com lluïa al segle XVII, una col·lecció d’objectes originals trobats a bord i imatges de les restes d’humans al buc. El Museu Vasa també projecta una pel·lícula de 15 minuts que mostra la història del Vasa i el seu resat.

Pàgina web

Ubicació: Galärvarvsvägen 14, 115 21 Stockholm, Suècia.

Horari:

• De setembre a maig: tots els dies de 10:00 a 17:00, els dimecres fins a les 20:00 hores.
• De juny a agost: tots els dies de 8:30 a 18:00 hores.

Preu:

• Adults:195-230 kr (21,67€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Bus: línies 67,69 i 76.
• Tramvia: línia 7.tegrada en nombroses obres d’art, inclús en murals moderns.

Storkyrkan (Catedral de Sant Nicolau)

La Catedral de Sant Nicolau va ser la primera església d’Estocolm, i apareix per primera vegada en els escrits històrics cap al 1279. Es tracta de la catedral més important de la ciutat, coneguda com Storkyrkan (que en suec significa “gran església”).

Al seu interior de maó s’han celebrat coronacions, bodes reials i altres actes de gran calat històric. Gràcies a la seva excel·lent ubicació a pocs metres del Palau Reial, la catedral ha estat la més transitada per la monarquia sueca.

La Catedral de Sant Nicolau alberga la famosa escultura medieval de fusta i Sant Jordi i el Drac, que simbolitza la victòria sueca sobre Dinamarca. A més, a l’interior de la catedral es troba la pintura més antiga d’Estocolm, Vädersolstavlan, que representa un peculiar fenomen astronòmic de l’Edat Mitja.

Pàgina web

Ubicació: Trångsund 1, 111 29 Stockholm, Suècia (Gamla Stan).

Horari: Tots els dies de 9:30 a 17: hores.

Preu:

• Adults: 120 kr (11,30 €)
• Jubilats: 90 kr (8,47 €)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Metro: línies verda i vermella.
• Bus: línies 3 i 53.

Nationalmuseum

Al costat del mar, a la península de Blasieholmen, s’erigeix un majestuós edifici renaixentista que alberga la galeria d’art més important de Suècia, el Museu Nacional. En aquest edifici de tres plantes s’exposen quadres, escultures, peces de ceràmica i dibuixos gravats que daten del segle XVI al segle XX.

Gran part de les obres d’art que s’exposen han estat donades per membres de la noblesa sueca i pel rei Gustav III. Entre les pintures més importants, destaquen obres de Rembrant (El jurament dels bàtaus), Goya (La veritat, el temps i la història, Zurbaran (La Verònica), Manet (Jove pelant una pera) i molts més.

A part de la seva col·lecció de pintura, el Museu Nacional també exposa una important mostra d’escultures clàssiques al pati interior del museu. A més, la galeria dedica vàries sales a objectes de porcellana, tapissos, fotografies, gravats i obres d’art de l’últim segle.

Les pròpies parets del museu estan decorades amb frescos que representen la història de l’art a Suècia.

El Museu Nacional d’Estocolm és la galeria d’art més important de Suècia, no es pot deixar de visitar-lo i gaudir no només amb la seva col·lecció d’art, sinó també amb l’arquitectura interior.

Pàgina web

Ubicació: Södra Blasieholmshamnen 2, 111 48 Stockholm, Suècia.

Horari: De dimarts a diumenge: d’11:00 a 17:00 hores. Els dijous fins a les 20:00 hores. Els dilluns tancat.

Preu:

• Adults: 160 kr (15,07€)
• Última hora: 80 kr (7,53€)
• Entrada gratuïta a menors de 20 anys i els dijous de 17:00 a 20:00 hores.

Transport: Bus: línies 2, 55, 57, 65 i 76.

Riksdagshuset (Parlament de Suècia)

L’actual edifici del Parlament Suec va ser inaugurat al 1905. La necessitat d’espai i renovació va provocar que al 1983 es fusionés amb l’antic edifici del Banc de Suècia, amb vistes al mar. Avui en dia, el Parlament Suec ocupa l’illa de Helgeandsholmen quasi en la seva totalitat.

Set dels edificis governamentals del Riksdag estan comunicats per conductes subterranis. Un dels passadissos és conegut com a la “pista de carreres”, perquè els diputats corren cada vegada que sona la senyal de la votació.

Estances de la Cambra:

Sala de Plens: És el centre de la democràcia sueca. Es tracta de la cambra on es debaten i es prenen decisions nacionals. Com a curiositat, els diputats electes es col·loquen en els escons  per circumscripció territorial, i no per afiliació política, cosa que fomenta la comunicació.

Gran Escala: Aquesta bonica escala de marbre és la via d’accés al Riksdag per al rei i altres visites importants. El passadís que envolta l’escala està decorat amb bustos i medalles de diferents presidents que ha tingut Suècia.

Vestíbul del Banc: Aquest bonic vestíbul de marbre ha mantingut el nom que tenia quan servia al Banc de Suècia. És el lloc de pas dins del Parlament, ja que connecta vàries estances. A més, ofereix restaurants, oficina de correus i punts d’informació.

Comissió d’Hisenda: L’antiga biblioteca del Riksdag i sala de lectura alberga avui les reunions de la Comissió d’Hisenda. En les seves estanteries descansen toms enquadernats de totes les sessions del Parlament.

Sala de la Segona Cambra: És potser la sala més bonica del Parlament, gràcies als frescos que decoren les parets i a la volta envidriada que il·lumina l’espai. La seva estructura octogonal és original del 1905.

Corredor de Comunicació: Aquesta galeria de 45 metres de longitud servia per a que els diputats poguessin debatre després de cada ple i intercanviar impressions. Avui en dia s’utilitza com la gran sala de festes del Rikstag.

La única forma de visita el Parlament de Suècia és unir-se a les visites guiades que organitza el propi Parlament. El Riksdag és visitat per més de 100.000 persones a l’any i s’ha convertit en una de les principals atraccions turístiques d’Estocolm. Es poden consultar els horaris de cada temporada a l’entrada del Parlament.

Pàgina web

Ubicació: Riksgatan 1, 100 12 Stockholm, Suècia.

Horari: Consulta la web

Preu: Entrada gratuïta.

Transport:

• Metro: Gamla Stan
• Bus: línies 57 i 65.

Nobelprismuseet (Museu Nobel)

En ple cor d’Estocolm, en la concorreguda plaça Stortorget de Gamla Stan, es troba el Museu Nobel, un lloc on descobrir la importància d’aquest certamen i l’origen dels premis.

El museu s’ubica a la planta baixa de l’antic edifici de la Borsa, que alberga també la seu de l’Acadèmia Sueca, la institució encarregada d’escollir als guanyadors anuals dels Premis Nobel.

El famós inventor Alfred Nobel va néixer a Estocolm al 1833 i es va consolidar com un dels més innovadors enginyers en el camp de l’armament. L’invent més famós d’Alfred Nobel va ser la dinamita.

Al donar-se compte del mal que podria haver causat a la humanitat inventant aquest explosiu, Alfred Nobel va decidir canviar el seu testament i dedicar tota la seva fortuna a una societat que premiés cada any a les persones que desenvolupessin beneficis per al món en els àmbits de la física, la literatura, la pau, la ciència, etc. Els Premis Nobel acabaven de néixer.

El Museu Nobel aprofundeix en la història dels premis, des de la vida del seu creador Alfred Nobel, fins a objectes personals d’alguns dels premiats més destacats. A la col·lecció s’exposen articles de valor incalculable, com les eines de Marie Curie, una de les primeres mostres de penicil·lina de Fleming o una rèplica del testament de Nobel.

A la sala principal del museu s’exposen vídeos, imatges i objectes que descriuen la carrera dels premiats més rellevants i de les seves aportacions en cada matèria. A través de pantalles tàctils, els visitants poden escollir a quin premi Nobel escollir.

Pàgina web

Ubicació: Stortorget 2, 103 16 Stockholm, Suècia.

Horari:

• Abril i maig: dimarts, dimecres si dijous d’11:00 a 17:00 hores; divendres d’11:00 a 21:00 hores; dissabte i diumenge de 10:00 a 18:00 hores; dilluns tancat.
• De juny a agost: de dissabte a dijous de 10:00 a 19:00 hores; divendres de 10:00 a 21:00 hores.
• De setembre a març: de dissabte a dijous d’11:00 a 17:00 hores; divendres d’11:00 a 21:00 hores; dilluns tancat.

Preu:

• Adults: 150 kr (14,05€)
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.
• Estudiants i majors de 65 anys: 110 kr (10,30€)

Transport:

• Bus: línies 2, 3, 55, 47, 59 i 76.
• Metro: Gamla Stan.

Södermalm

Al sud de Gamla Stan es troba l’illa de Södermalm, que alberga un barri homònim que s’ha convertit en la zona més alternativa d’Estocolm. Al barri hipster de Södermalm es concentren nombroses botigues i restaurants que combinen avantguarda i tradició.

L’ambient bohemi de Södermalm és palpable en tots els carrers. El que va començar essent un barri obrer de gent humil s’ha convertit en bressol dels dissenyadors i artistes. Aquest escenari tan singular ha fet que molts comparin Södermalm amb el SoHo de Nova York.

Entre les cases antigues perfectament escalonades, les avingudes amb pujades i els nombrosos espais verds es colen escenaris de novel·la. Pels amants de la saga “Millennium”, Södermalm és una visita imprescindible d’Estocolm. El famós escriptor suec Stieg Larsson es va inspirar en aquest barri d’Estocolm per ambientar la seu de la revista i l’habitatge dels protagonistes.

Coses que es poden veure a Södermalm:

Excel·lents miradors: La ubicació privilegiada de Södermalm al sud de Gamla Stan permet gaudir d’unes excel·lents vistes de la Ciutat Vella. Per això, el barri compta amb dos miradors de somni: l’Ascensor Katarina i el Sky View. L’elevador de metall es troba al costat del riu i te un preu simbòlic de 10 kr. Si es busca una experiència més completa, l’esfèric mirador Sky View de l’Ericsson Globe ofereix un recorregut de mitja hora per la cúpula d’aquest estadi per a contemplar amb calma Estocolm des de les altures.

Museus: Al barri més hipster de la capital s’ubiquen dos dels millors museus d’Estocolm: el Museu de la Ciutat d’Estocolm i el Museu de Fotografia.

Botigues i restaurants: Södermalm és una de les millors zones on menjar d’Estocolm. Juntament amb els restaurants d’avantguarda, hi ha cafeteries i bars on degustar els productes típics de Suècia. A part, les compres a Södermalm són una para imprescindible si es busca articles de disseny i botigues alternatives.

Ubicació: Södermalm, Estocolm, Suècia. (Al sud de Gamla Stan).

Transport:

• Tren: línies 40 i 44 fins a Stockholms södra.
• Metro: línies vermella i verda fins a Slussen.
• Bus: línies 57, 66, 193 i 194.

Küngsträdgärden

Davant del moll de Strömgatan es troba el parc més visitat d’Estocolm, a més de centre d’oci i punt de trobada a la ciutat, Kungsträdgärden és un parc conegut col·loquialment com a Kungsan i concentra nombroses cafeteries i restaurants, així com galeries d’art.

Degut a la proximitat amb el Palau Reial, va funcionar com a Jardí del Rei i va servir de zona d’esbarjo per als monarques i hort durant el segle XVI. Més tard, Kungsträdgärden es va convertir en parc d’entrenament de l’exèrcit.

La millor època per a visitar-lo és a la primavera, en aquests mesos, s’omple de color gràcies als cirerers amb flor del parc. No obstant a l’estiu, s’hi fan concerts diaris al parc, ballarins i altres actes culturals. A l’hivern, es converteix en una pista de gel, amb cents de locals i turistes patinant a totes hores. A més, al parc s’instal·len adornaments de Nadal.

Pàgina web

Ubicació: Jussi Björlings allé, 111 47 Stockholm, Suècia.

Transport:

• Bus: línies 2, 55, 57, 65, 76, 96, 191 i 192.
• Tramvia: línia 7.

Metro

El metro d’Estocolm va començar a construir-se al 1944, al final de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, la xarxa de metro s’ha anat ampliant fins cobrir pràcticament tota la ciutat. Les parades apareixen senyalades amb una lletra “T” blanca i blava.

Actualment, el metro d’Estocolm consta de 7 línies i més de 100 estacions, algunes d’elles decorades com autèntiques obres d’art.

Tot i que no es tingui previst utilitzar aquest mitjà de transport per moure’s per la ciutat, val la pena visitar les estacions més boniques del metro. Des de va varis anys, els artistes locals es dediquen a pintar els túnels del metro i a esculpir formes fantàstiques a les estacions i donar-li a cadascuna d’elles una temàtica pròpia.

T-Centralen: Plena de rajoles blanques i blaves que formen autèntiques trepadores al sostre i a les parets, l’estació que serveis d’engranatge per a les principals línies del centre d’Estocolm és una de les que més criden l’atenció.

 

Kungsträdgärden: És un veritable jardí subterrani. El sostre està pintat de verd i el terra combina varis tons i formes que la converteixen en una de les estacions més boniques d’Estocolm.

Rådhuset: Una autèntica cova s’amaga en aquesta estació. Les parets de terra i el sostre abrupte simulen una autèntica cova vikinga. És l’estació més sorprenent del metro d’Estocolm.

Thorildsplan: És l’estació favorita dels amants del videojocs. Les rajoles de les parets simulen figures del “comecocos” i altres jocs de la dècada de 1980.

Horari: Tots els dies de 5:00 a 00:30 hores, durant els caps de setmana durant tot el dia.

DROTTNINGHOLMSSLOT

El palau de Drottningholm és un dels palaus reials de Suècia, residència de la família reial. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El palau està ubicat a l’illa de Lovön.

El palau pren nom al 1580 durant el regnat de Joan III de Suècia. El rei havia decidit construir un palau per la seva esposa la reina Catalina Jagellon. De fet Drottningholm significa “illot de la reina”.

Al 1661 el palau va passar a mans de la reina Eduviges Leonor, i es va incendiar el 30 de desembre d’aquell mateix any. Llavors la reina va encarregar la reconstrucció a l’arquitecte Nicodemus Tessin el Vell, qui no va poder concloure l’obra, deixant-la al seu fill Nicodemus Tessin el Jove. Eduviges Leonor formava part del govern com a Regenta a causa de la minoria d’edat del seu fill Karl XI i va planificar un edifici fastuós acord amb el paper de gran potència que havia adquirit Suècia a Europa posterior de la Pau de Westfalia. L’obra dels Tessin estava influïda principalment pel neoclassicisme de França i els Països Baixos.

El palau va ser obsequiat al 1744 a la princesa de l’època Lluïsa Ulrica com a regal de boda. Durant el temps de Lluïsa Ulrica, l’interior del palau va ser remodelat i transformat a un estil rococó francès. Al 1762 es va incendiar el teatre del palau, relativament modest, i la reina Luisa Ulrica va decidir construir un de nou de gran fastuositat. Conservat en perfecte estat, actualment és una de les joies del teatre barroc on es realitzen representacions amb la maquinària escènica original. Tanmateix es va construir una ala per contenir la biblioteca i una galeria de retrats. La reina va vendre Drottningholm a l’Estat suec al 1777.

Per molt de temps, el palau va està en un relatiu abandonament i el deteriorament va ser patent durant el segle XIX. Entre 1907 i 1911 es va realitzar una restauració significativa, en que es va posar electricitat, drenatge, xarxa d’aigua i calefacció. A partir de 1977 es va començar una altra restauració artística del palau, que va acabar al 2002.

Des de 1981. El Palau de Drottningholm és una de les residències oficials de la família reial sueca.

Pàgina web

Ubicació: Drottningholm Palace, 178 93 Drottningholm, Suècia.

Horari:

• D’octubre a abril: dissabtes i diumenges de 10:00 a 16:00 hores.
• De maig a setembre: tots els dies de 10:00 17:00 hores..

Preu:

Drottningsholmsslott + Kina Slot:

• Adult: 250 kr (23,58€)
• Estudiant: 230 kr (21,70€)
• Entre 7 i 17 anys: 125 kr (11,79€)
• Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Drottningsholmsslott:

• Adult: 170 kr (16,04€)
• Estudiant: 150 kr (14,15€)
• Entre 7 i 17 anys: 85 kr (8,02€)
• Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Metro: fins estació Brommaplan, després busos 301, 323, 177 o 178 fins a Drottningholm.
• Ferri: des de Stadshuskajen fins Drottningholm.

Drottningholms Slottsteater

El teatre de Drottningholm és una de las joies teatrals del món on es realitza el festival d’òpera homònim a l’estiu amb preferència d’òperes barroques i de Haydn, Händel, Gluck i Mozart, amb èmfasis en representacions informades històricament o de període.

La sala per a 400 espectadors va ser dissenyada en estil barroc entre 1664 i 1703 pels arquitectes Nicodemus Tessin , el Vell i el Jove, inaugurant-se al 1766.

La Capella

El disseny de la Capella del palau va fer-se a càrrec de Nicodemus Tessin el Vell, i seria completat pel seu fill Nicodemus Tessin el Jove al maig de 1746. Al seu interior hi ha un òrgan de 1730 encara en funcionament. Destaquen també els tapissos de temps de Gustau V. En l’actualitat és utilitzada per gent del municipi de Lovön, que acudeixen al culte l’últim diumenge de cada mes.

Els Jardins

El jardí barroc

El traçat més antic dels jardins va ser creat a finals del segle XVI per la reina Eduviges Leonor. Els Tessin va projectar avingudes que conduïssin a l’entrada principal del palau, rodejades per arbres. Les estàtues de bronze que adornen les avingudes van ser dissenyades per l’artista renaixentista Adrien de Vries. El jardí va experimentar la decadència del palau durant el segle XIX, però va ser arreglat per iniciativa del rei Gustau VI Adolf.

El jardí anglès

Deu el seu origen al rei Gustau III. Localitzat al nord del jardí barroc, consisteix en àmplies àrees de gespa, junt amb arbres distribuïts en avingudes, dos estancs amb canals i ponts que els creuen. La majoria de les estàtues del jardí són d’antigues peces de marbre portades des d’Itàlia pel propi Gustau III, i es troben en certa manera amagades entre els arbres, una disposició que té la finalitat de sorprendre al caminant.

Kina Slott (El Pavelló xinès)

Dins dels límits del parc existeix un altre palau de dimensions més petites, satèl·lit del Palau de Drottningholm. La seva construcció va ser encarregada per la reina Lluïsa Ulrica a partir de 1769. D’estil rococó francès, incorpora decoració basada en l’art xinès. La seva aparença exòtica respon a una moda artística del segle XVIII.

SMÖGEN

Smögen és un poble de la costa oest de Suècia, de fet, Smögen està situat en una illa, connectada al continent per un pont que ofereix vistes espectaculars del mar i del paisatge de la costa.

El principal atractiu de Smögen és el moll, que s’estén al llarg d’aproximadament un quilòmetre. Aquest pintoresc moll està vorejat d’acolorides cases de pescadors, botigues, restaurants, cafeteries.

hSmögen és famós per la seva vida marina. Els aficionats a bussejar, snorkel o navegació poden trobar un paisatge sota l’aigua, amb una rica biodiversitat i aigües sorprenentment clares. Els penya-segats i formacions rocoses que rodegen l’illa són perfectes pels aventurers que volen fer escalada i senderisme, oferint vistes panoràmiques del mar i les illes circumdants.

Però si el que es pretén es relaxar-se, Smögen compta amb vàries platges encantadores on prendre el sol o nada en les aigües fresques del Mar del Nord. Les platges de Vallevik i Sandö són especialment populars. Durant l’estiu, aquest punt de Suècia cobra vida amb nombrosos actes i festivals, incloent-hi concerts a l’aire lliure i mercats locals que ofereixen productes artesanals i frescos del mar.

De fet, Smögen ha estat profundament lligat a la pesca i a la navegació. Des del segle XVI, la localitat ha estat un important centre pesquer, i els seus habitants han viscut del mar. Les cases de fusta pintades de colors vius que voregen el port daten d’aquesta època, i molts d’elles han estat preservades per a mantenir el caràcter històric del poble.

A part del seu patrimoni pesquer, Smögen també té un rica tradició cultural. Durant l’estiu, la població es converteix en un centre cultural amb nombroses galeries d’art, exposicions i actuacions musicals.

El Museu de Smögen ofereix una visió fascinant de la vida a l’illa al llarg dels segles, amb exposicions sobre pesca, la navegació i la vida quotidiana dels habitants locals.

Així doncs, Smogen és un paradís per als amants de la naturalesa i les activitats a l’aire lliure. Les illes i l’arxipèlag circumdant ofereixen innumerables oportunitats per a explorar en kayak o barca. Les aigües del voltant de Smögen són ideals per navegar, i hi ha vàries empreses locals que ofereixen lloguer de barques i excursions guiades.

Pels senderistes, la ruta Soteleden, que s’estén al llarg de la costa, ofereix senders que serpentegen a través de boscos, penya-segats i platges. Aquests senders permeten gaudir de la bellesa natural de la regió i descobrir la fauna i flora locals, incloent-hi aus marines i foques.

GÖTEBORG

• Götaplatsen
• Göteborgs skärgård (Arxipèlag de Göteborg)
• Liseberg
• Slottsskogen
• Universeum
• Volvo Museum
• Haga

Göteborg és la segona ciutat de Suècia, després de la capital. També està considerada com la ciutat més feliç del món. A part és u na ciutat tan cosmopolita com Estocolm.

Götaplatsen

Un espai neuràlgic de la ciutat és la plaça Götaplatsen. Ella serà el punt de partida si es vol passejar per llocs de Göteborg. És una plaça on es pot sentir el pols de Göteborg, a més gaudeix d’estar propera amb el Teatre de Göteborg, la Sala de Concerts i el Museu d’Art.

Aquest lloc va ser inaugurat durant l’Exposició Commemorativa de Göteborg a l’any 1923, des de llavors, és una de les zones més destacades. La plaça Götaplatsen alberga un dels símbols de la ciutat que roba totes les mirades, l’Estàtua de Posseïdor, obra del destacat artista Carl Miles. Per un altre costat, aquesta plaça és l’escenari de nombrosos esdeveniments culturals durant diferents èpoques de l’any.

Göteborgs skärgård (Arxipèlag de Göteborg)

L’arxipèlag de Göteborg és una de les grans fascinacions d’aquesta ciutat sueca. De fet, la majoria de turistes arriben fins a Göteborg per veure la seva bellesa i esplendor. Es tracta d’un conjunt d’illes de Suècia localitzades en aigües del Skagerrak, estan dividides en dos grups (Nord i Sud) i cada una posseeix nombroses illes impressionants.

Les illes més famoses de l’arxipèlag Sud són Brännö, Asperö, Stursö i Vrångö, llur proximitat amb la ciutat és un gran avantatge. No obstant, arribar a cada una de les illes restants és bastant senzill. Per la seva part, les illes de l’arxipèlag Nord competeixen en bellesa, recomanables són Björkö, Källö-Knippla, Öckerö i Fotö.

Liseberg

És un divertidíssim parc d’atraccions construït al 1923. Té més de 20 atraccions diferents que desperten emocions a grans i petits. A més, es considera que Liseberg és el parc més gran d’Escandinàvia.

Una muntanya russa d’acer i una muntanya russa de fusta són les favorites de tots. A l’any s’estima que rep prop de 3 milions de visitants.

Slottsskogen

Slottsskogen té les característiques d’un jardí anglès amb gespa i arbres. És un bonica forma de connectar amb la naturalesa i passar una estona, és una de les àrees de pau de Göteborg.

En el passat era un bosc que pertanyia a l’antiga fortalesa de Ǻlvsborg, no obstant, avui ofereix moltes possibilitats, per exemple hi ha una àrea de jocs, on les persones practiquen frisbee, futbol i golf. Inclús pots conèixer molt de prop pingüins i foques, que es troben al zoològic, són moltíssims els animals que hi ha.

El Slottsskogen és la seu del Festival Way Out West, que es realitza anualment.

Universeum

L’any 2001 va obrir les portes el Museu Universeum, un centre científic públic i museu dividit en sis seccions. Totes les àrees són diferents i l’experiència serà molt més gratificant si es coneix cada una d’elles.

En aquest sentit, al Dödliga Skönheter hi ha rèptils verinosos, però no es preocupis, es totalment segur per apropar-s’hi a una distància prudent. Mentre que al Kelejdo hi ha una exhibició sobre investigació criminal. Al Regnskogen et sentiràs en una selva tropical, ja que hi ha animals tropicals.

Per la seva part, a Explora i Akvariehellen es troba un departament d’experiments sobre humans i un Ocean Tank de 1.400.000 litres amb taurons i altres animals marins.

Volvo Museum

Al barri d’Arendal, a l’illa de Hisingen, a pocs quilòmetres de la ciutat de Göteborg, hi ha el Volvo Museum. Aquí els amants dels vehicles estaran extasiats perquè disposa d’informació detallada sobre la companyia d’automòbils Volvo, des del primer model fins als més actuals.

Una altra curiositat que es pot veure és l’escriptori conjunt dels primers pioners de la companyia, Assar Gabrielsson i Gustaf Larson.

Es pot visitar de dimarts a diumenge, excepte els dies festius de Suècia.

Haga

Carrers de llambordes i edificis de fusta fan de Haga, el districte més trendy de Göteborg. Un estil sofisticat i chic fan que aquest barri destaqui entre tots els altres, tot i que cal saber que té una connotació històrica. Haga no sempre va desbordar bon estil, sinó que anteriorment era un barri obrer.

La de Haga història s’inicia al 1840 quan diferents famílies obreres van decidir establir les seves llars a Haga. Ells van fer cases improvisades de fusta, el material més abundant i econòmic de l’època. També van combinar la fusta amb les roques per evitar que el foc consumís les seves cases.

Això va cridar l’atenció als agents immobiliaris, que van observar el potencial de la zona i van obrir restaurants, antiquaris i boutiques de les principals firmes de moda. I mica en mica, la zona va anar guanyant popularitat i es va transformar en un barri de luxe. En l’actualitat es poden veure pintoresques botigues de regals, boniques cafeteries i desenes de basars on els dissenyadors més aclamats venen les seves confeccions.

MALMÖ

• Stortorget (Centre de Malmö)
• Parcs de Malmö
• Malmöshus Slott (Castell de Molöhus)
• Ribergsborg (Platja de Malmö)

La ciutat va començar el seu desenvolupament a finals del segle XVIII, quan la construcció del port, i va prosseguir fins a finals del segle XIX, quan es va convertir en una de les ciutats industrials més importants del nord d’Europa. En l’actualitat, ha perdut gran part del seu protagonisme a Suècia a favor d’Estocolm o Göteborg, però no deixa de ser la tercera ciutat i la capital més important del sud de Suècia amb  molta diferència. Malmö és una ciutat viva i agradable, amb parcs i zones per passejar i relaxar-se, i no per això deixa de banda l’aspecte comercial i d’oci.

No obstant, la construcció del pont d’Øresund, que va ser inaugurat l’any 2000, va canviar el caràcter de la ciutat, la va apropar a Copenhague, de la que només la separa ara 40 minuts en tren, i li va donar un sentit com a segona ciutat més important de la regió que comparteix Dinamarca i Suècia.

Stortorget (Centre de Malmö)

El punt central de la ciutat és l’Stortorget, situada a només 400 metres de l’estació de ferrocarrils, en la que està situat l’Ajuntament i d’on surten també el carrer comercial de Malmö. La història de la plaça remunta al segle XVI, quan Malmö era encara part de Dinamarca, i es va convertir en la plaça més gran de mercat d’Escandinàvia. L’edifici principal del conjunt és l’Ajuntament, un edifici de maó vermell que va ser construït en temps de dominació danesa, però que va ser reformat completament a mitjans del segle XIX fins donar-li l’aparença que té avui. A la seva dreta està l’edifici, també de maons, de la Farmàcia del Lleó, que destaca per la seva façana i, que en un dels seus murs laterals, conserva curiosos anuncis de productes i serveis de finals del segle XIX i principis del segle XX.

A més, a la mateixa plaça, que al centre té una estàtua eqüestre del rei Karl X Gustav, té altres edificis dignes de menció, com la casa de l’antic magnat alemany Joergen Kock, en una cantonada, que avui alberga un hotel, a més de l’edifici de façana de color crema de la residència del governador, del segle XVIII. A més per temes pràctics, a la plaça hi ha l’oficina local de l’entitat Øresund Direkt, en la que es pot trobar informació pràctica per viure o estudiar a la zona.

Darrera de l’Ajuntament, hi ha la Sankt Petri kyrka, que és l’edifici més antic de Malmö. Es va construir al segle XIV, sota la influència de les esglésies del nord d’Alemanya, tot i que la torre no és tan antiga, ja que al llarg de la història s’ha esfondrat almenys dues vegades, pel que la que es pot contemplar ara data de la reconstrucció realitzada al 1890. L’interior és curiós, tot i que segueix la mateixa línia austera de les esglésies protestants de la zona, les parets blanques i, com a decoració principal, el retaules situat darrera de l’altar i un púlpit elevat al centre de l’església.

De l’Stortorget es passa en tan sols 100 metres a un dels llocs més pintorescos de la ciutat, la Lilla Torg, en la que hi ha bastants edificis baixos amb façana de maons i de fusta i on hi ha també molts restaurants i terrasses freqüentades pels turistes que visiten la ciutat, especialment a l’estiu.

L’Stortoget és també el començament del Södergatan, el carrer comercial principal de Malmö que s’omple de vida quan el temps acompanya. El carrer creua tota la part central de Malmö, la Gamla Stad, i segueix com a carrers per a vianants fins al sud un cop travessa la plaça Gustav Adolf i el canal que delimita el centre, fins a la plaça Triangeln i el seu centre comercial.

A partir d’aquí, cap al sud, apareixen barris més residencials que comercial, tot i que algun, com l’intercultural Möllevången, té una vida i una  manera de ser  especial.

Parcs de Malmö

Malmö és una ciutat que compta amb un bon nombre de parcs dels que, sense dubte, el més interessant és la zona que queda a l’oest del centre de la ciutat en la que els parcs de Kungsparken i Slottsparken creen un pulmó verd al centre de Malmö, ofereixen un magnífic passeig rodejat d’arbres, jardins i canals que envolten la Fortalesa i Castell de la Malmöhus que alberga el museu de Malmö. A l’entrada d’aquests parcs està l’edifici de la Biblioteca Municipal, que combina l’edifici de maó antic, que alberga en l’actualitat el Museu de la regió d’Skaane, amb una ampliació de disseny modern. A la zona d’Slottsparken es pot trobar també interessants escultures.

Malmöshus Slott (Castell de Molöhus)

El Castell de Malmöhus té el seu origen al 1434, quan Erik de Pomerània va ordenar la construcció de la fortalesa que va acabar sent la base del castell actual. El castell és el més antic d’estil renaixentista d’Escandinàvia i recorda a la fortalesa de la propera Landskrona. La major part del que avui es conserva, no obstant, procedeix del segle XVI, Al segle XVIII es va convertir en una presó i als anys 30 del segle XX es va convertir, un cop reformat, en el principal museu de la ciutat, que inclou petites col·leccions d’Art, amb especial importància de les obres escandinaves i russes dels últims cent anys.

Ribergsborg (Platja de Malmö)

Una de les sorpreses de Malmö es troba al nord-oest del parc i el castell, a la costa, es troba el començament de la platja de Ribergsborg, una de les més grans dins de la ciutat escandinava amb els seus casi 3 km d’arena, precedit per un parc en el que les praderes de gespa permeten asseure’s al sol els dies que ho permet, i en que si ens apropem a la riba del mar, podem trobar una vista excepcional en la que es pot contemplar el pont del Øresund i la major part d ela zona de la costa danesa propera a Copenhague, una de les millors vistes que es pot trobar en tota la regió.

LUND

• Lunds Domkyrka (Catedral)
• Historiska museet vid Lunds universite
• Kungshuset
• Lunds Universitet
• Hökeriet
• Konsthall
• Saluhallen
• Drottens Kyrkoruin

Lund és una de les ciutats més antigues i principals de Suècia, amb més de 1000 anys d’història. És un important centre industrial, científic i educatiu, gràcies a la seva universitat i al parc científic Ideon.

Està situada a 18 km al nord-est de Malmö, i a uns 40 minuts en tren de Copenhague.

És una ciutat petita que es veu amb un matí o una tarda.

Lunds Domkyrka (Catedral)

És un temple luterà acabat de construir al segle XII, encara que la primera pedra es va posar l’any 1002, no es va acabar fins al 1145.

És potser, l’obra romànica més significativa dels països nòrdics. D’ella destaquen les seves torres franquejant l’entrada.

El seu interior, mereix una visita, encara que només sigui per veure el fantàstic Rellotge Astronòmic del segle XIV que donar l’hora dures vegades al dia, a les 12 i a les 3 de la tarda.

La part superior és el Rellotge Astronòmic pròpiament dit que mostra, entre altres coses, les diferents fases de la lluna i la posició del sol.

La part inferior és un calendari, mitjançant el qual es pot calcular la data en la que cauran diferents fases religioses o en quin dia de la setmana caurà una data determinada.

També és recomanable visitar la seva gran cripta subterrània amb nombrosos pilars, entres els que destaca una columna que té un relleu d’un home abraçant-la.

Segons la llegenda, la figura de l’home representa al gegant Finn, que hauria construït la catedral. Prop d’ella, es troba una altra amb una figura molt similar, però una dona, que representa la muller de Finn.

Historiska museet vid Lunds universite

Està situat darrera de la Domkyrka i és el segon museu arqueològic més gran de Suècia. En ell es poden veure nombroses restes de l’Edat de Ferro i de l’Edat de Bronze.

Kungshuset

Segons la traducció literal és “la casa del rei”. Va ser manat construir pel rei Frederick II de Dinamarca perquè servís com allotjament del bisbe de la Domkyrka, situada just davant.

Poc després de fundar-se la Universitat de Lund, el rei Karl XI de Suècia va donar a la Universitat per a utilitzar-lo com a edifici principal i biblioteca.

Lunds Universitet

La Universitat de Lund és una de les més antigues i prestigioses del nord d’Europa. Està constantment considerada coma una de la 100 millors universitats del món.

Els seus orígens es remunten a l’any 1425 quan un Studiom Generale franciscà va ser fundat a un costat de la Catedral de Lund, el que la convertiria en la institució d’educació superior més antiga d’Escandinàvia.

Encara que la universitat en la seva forma actual no va ser fundada fins al 1666, després del Tractat de Roskilde per a promoure la cultura sueca a les províncies daneses.

Hökeriet

És una antiga botiga que es conserva en un edifici construït sobre l’any 1815. Avui es poden comprar menjars i alguns productes artesanals o relaxar-se fent una fika en la seva petita saleta que fa de cafeteria.

Els suecs tenen la costum de fer una fika, és a dir, una pausa, quasi obligada per prendre cafè, relaxar-se o xarrar. A aquesta petita pausa se li atribueix el secret de la productivitat sueca.

Livets Museum (Museu de la Vida)

El Livets Museum explica el cos humà utilitzant les noves tecnologies. Però també fent ús dels objectes històrics per a il·lustrar aspectes de la salut, les malalties i la medicina, des de temps passats fins a l’actualitat.

Saluhallen

El mercat de Lund i un lloc de trobada per a menjar des de 1909, en el que es poden trobar unes de les millors botigues de menjar, beguda i delicatessen de la ciutat.

És molt acollidor i el menjar de les diferents parades està bé de preu (per ser Suècia). També hi ha diversos bars i restaurants, si es vol alguna cosa més sofisticada.

Drottens Kyrkoruin

Són les ruïnes de l’Església de Drotten, la segona església medieval més gran de Lund, que data de l’any 1050. L’entrada és gratuïta i s’accedeix a ella a través d’un restaurant.

ALES STENAR

Ales Stenar és el nom d’un conjunt megalític de 67 metres de longitud que es troba prop d’Ystar, a la regió d’Scania, concretament al terme de Kåseberga, mirant al mar Bàltic. Està format per 59 blocs de granit alineats en forma de vaixell.

Segons el folklore de la regió, sota el monument es troba enterrat el llegendari rei Ale el Fort. Les estimulacions més fiables realitzades mitjançant la tècnica de carbó situen la seva creació fa uns 1.400 anys, cap al final de l’Edat de Ferro nòrdica, a l’any 600 aproximadament.

A finals del 2012, noves excavacions realitzades prop del conjunt van descobrir, a uns 50 metres de distància, les restes d’un dolmen de 22 per 10 metres que data del 2580-2460 aC i que possiblement hagués estat destruït posteriorment per ser utilitzat per formar part del conjunt.

Com quasi qualsevol monument megalític hi hagut bastanta especulació sobre el seu origen i el significat. La majoria de les construccions tipus vaixell es consideren monuments funeraris, i en molts dels jaciments d’aquest tipus que  hi ha a Escandinàvia s’han trobat tombes d’una o vàries persones. Tot i això, a l’àrea que rodeja les pedres d’Ales en la que s’han realitzat excavacions arqueològiques no s’ha identificat de manera totalment certa cap tomba.

Una teoria és que si el monument es forma de vaixell no fos un lloc d’enterrament podria haver estat construït en honor a la tripulació d’algun vaixell que s’enfonsés al mar. Una altra teoria diu que el vaixell va ser construït com a calendari, per determina les dates certes al llarg de l’any. L’alineació de les pedres en relació al sol és tal que el sol es posa sobre la punta del nord-est del monument durant l’estiu i surt per la punta oposada a l’hivern.

Durant les excavacions per intentar datar científicament l’origen del monument, al 1989, els arqueòlegs van trobar dins de la forma del vaixell un atuell decorat de fang i amb restes d’óssos humans calcinats al seu interior.

Es pensa que els óssos provenen d’una pira i que van ser col·locats a l’atuell en una data posterior a l’origen del monument. De fet els continguts de l’atuell pertanyen a vàries èpoques; hi ha material datat entre el 330 i 540 dC i també hi ha restes d’entre el 540 i 650 dC.

KIRUNA

• Kiruna Kyrka
• Kirunagruvan (Mina de Ferro)
• Museu Hjalmar Lundbohmsgården
• Aurora Boreal

Kiruna Kyrka

Es conta que Hjalmar Lundbohn, fundador de la ciutat de Kiruna al segle XIX,  li va demanar a l’arquitecte que construís un església a imatge d’un kota-tipi sani. El principal temple és una pintoresca església construïda al segle XX de fusta de color vermell fosc. D’estil Art Noveau i amb el campanar separat de la nau, és una de les joies arquitectòniques d’aquesta regió de l’àrtic. Sota el sostre de vidre de l’església és on comença la trama de l’assassinat d’un religiós a la novel·la “Aurora Boreal”, primera entrega de la popular sèrie d’Asa Larsson. Autora que, per cert, va créixer a Kiruna.

L’interior de l’església és bastant sobri, com acostuma a passar amb els temples luterans. Una llarga catifa vermells condueix la mirada fins al fons, on destaca el retaule inspirat en el paradís, realitzat pel príncep Eugen. Aquest, aficionat a l’art i la pintura, va ser l’últim fill del rei de Suècia Oskar II.

Kirunagruvan (Mina de Ferro)

Parlar de Kiruna és sinònim de la Companyia minera LKAB, la ciutat està vinculada des del seu naixement a l’extracció d’aquest mineral en el seu subsòl, el principal recurs de la regió. I és que el gegantesc jaciment produeix gran part de ferro que s’utilitza a Europa, es carrega en vagons de tren rumb a Narvik, el gran port de l’Àrtic a Noruega, des d’on surten vaixells a Alemanya, França, Anglaterra. La mina de Kiruna, amb 1.600 metres de profunditat, és la més gran de ferro del món.

Museu Hjalmar Lundohmgården

El geòleg JJohan Olof Hjalmar Lundbohm va ser el primer gerent de la mina, càrrec que va exercir durant la meitat de la seva vida. Es diu que ell va fundar també la ciutat de Kiruna com tal a l’any 1900 i va fer grans aportacions per a millorar la qualitat de vida dels lapons. Testimoni d’aquesta època és la seva casa familiar, una gran mansió de fusta convertida en el Museu Hjalmar Lundbohmsgården.

L’entrada és lliure i a dins es conserven objectes i fotografies en blanc i negre i a color d’aquells primers anys de Kiruna, els seus habitants i els miners. Un lloc històric i curiós de Kiruna per poder conèixer com era la vida a principis d’aquesta ciutat de la Lapònia sueca.

Aurora Boreal

La Lapònia sueca és dels millors llocs del món per veure l’Aurora Boreal. Només cal visitar Kiruna a la tardor, hivern o primavera. I és que per a contemplar aquest màgic fenomen es necessita foscor, per això a l’estiu no són visibles, perquè hi ha el sol de mitjanit.

Per a veure les aurores boreals el millor és allunyar-se del centre de la ciutat, buscant forats sense núvols.

JUKKASJÄRVI

• Márkanbáiki (Museu del Poble Sami)
• Jukkasjärvi Kyrka
• Hotel de Gel de Jukkasjärvi

Márkanbáiki (Museu del Poble Sami)

A 14 km de Kiruna, a la localitat de Jukkasjärvi,  hi ha diversos emplaçaments imperdibles. El primer d’ells és Márkanbáiki (Museu del poble Sami)

Kiruna en llengua sami s’anomena Giron. La població actual a Suècia s’estima entre 20.000 i 40.000 persones, concentrades fudamentalment al nord del país. És un didàctic recorregut amb panells, objectes, tipis i inclús una finca amb un ramat de rens, es pot aprendre sobre aquest poble original de Lapònia: els samis. Com eren, i que són en l’actualitat, els habitants autòctons d’aquesta regió històrica del nord d’Europa, territori compartit amb Noruega, Finlàndia i Rússia més enllà de les fronteres. Els seus costums, hàbits, forma de vida en aquest clima tan dur.

L’entrada costa 230 SEK, però en alguns allotjaments del poble les regalen.

Més informació del poble sami, en anglès web oficial

Jukkasjärvi Kyrka

Tornant a les novel·les d’Åsa Larsson, la segona entrega protagonitzada per l’advocada Rebecka Martinsson comença a la petita església de Jukkasjärvi, a només uns passos del museu local. A “Sang derramada”  un terrible assassinat a una pastora es perpetra a aquesta senzilla construcció de fusta vermella, a peu del llac, commocionant a tota la ciutat.

Construïda al segle XVII, es tracta de l’església de fusta més antiga que es conserva a la Lapònia. Al fons hi ha el cementiri local. Al seu interior hi ha un òrgan decorat amb motius samis i una lluna blava destaca al sostre, connectant amb l’antiga religió politeista dels pobles lapons, que adoraven als esperits i elements de la naturalesa

Hotel de Gel de Jukkasjärvi

Aquest allotjament és un autèntic palau gelat amb obres d’art que cada any es renoven, ja que durant l’estiu es desglaça, és l’hotel de gel més gran del món. Amb una capella on se celebren bodes íntimes al costat del llac, cada habitació té un disseny diferent. També té un bar on prendre alguna consumició, esculpir el teu propi bloc de gel, etc. I dormir a -5ºC. Una experiència extrema i única.

Pel qui no s’atreveixi o no vulgui gastar-se tants diners per dormir en un iglú, és bastant car dormir-hi, es pot pagar l’entrada de 25€ i accedir a les hores que els hostatges han deixat l’habitació (de les 11:00 a les 14:00 hores). La veritat és que el lloc és dels més curiosos per veure.

PARC NACIONAL D’AVISKO

El Parc Nacional d’Abisko és el santuari de la naturalesa més important de Suècia, està compost per muntanyes, llacs com el Tornesträsk, cascades i paisatges molt bonics. Es tracta d’un espai protegit al ser la llar dels óssos, alces, linxs boreals, guineus àrtiques, lemmings i altres espècies autòctones. Està només a una hora en cotxe o tren de Kiruna. I si per si fos poc, és un lloc ideal amb la major possibilitat de veure l’Aurora Boreal, estadísticament. De fet, a Abisko es troba l’Aurora Sky Station.

Ruta Njakajaure

Hi ha diverses rutes de senderisme que recorren aquest parc nacional, de diferents nivells i dificultats. Cal tenir en compte que hi acostuma a haver bastanta neu i gel, pel que cal portar un bon calçat (botes de muntanya) amb sola resistent i de gore-tex perquè no cali el peu. La ruta Njakajaure és senzilla i de les  més populars. Es tracta d’un sender circular de 5 km que comença al pàrquing de l’Estació Turística d’Abisko. Discórrer cal a l’interior de la muntanya, per la riba del riu Torne fins al petit llac de Njakajaure. La ruta del Wikiloc: Ruta Njakajaure.

Està molt ben senyalitzat, pel que no té pèrdua. La ruta té espectaculars vistes a la muntanya i zones de passarel·les de fusta, sobre les partes més penjades o pantanoses. Amb un mica de sort, es pot veure la fauna salvatge com ramats d’alces pasturant pels prats.

Ruta Trollsjön

Referent a la ruta de senderisme més popular d’Abisko, és el sender que va a Trollsjön, només està obert a l’estiu. El conegut com el llac del Trolls és el més clar i cristal·lí de Suècia. Allí hi ha una bonica cascada: Laktajakk Vattenfall, bastant accessible depenent de la quantitat de neu. Per arribar a la cascada cal estacionar el cotxe en un apartat de la carretera principal i caminar pel sender seguint les indicacions de Laktajakk, una àrea de descans i pícnic. Creuar les vies del tren i pujar un petit sender costa amunt. L’esforç mal la pena per les vistes.

Canyó d’Abisko

Aquesta gola de roca i aigua és un dels enclavaments més fotografiats d’Abisko. Està només a uns passos de l’Estació Turística i té passarel·les de fusta per poder contemplar el forat per on rugeix el desglaç fins a desembocar al llac Tornesträk. Aquesta cascada no és natural: la van fer els obrers durant la construcció de la línia fèrria que va a Noruega, responsable de transportar el carbó que s’extreu a les mines de Kiruna al port Àrtic a Narvik.

Pel camí del Canyó hi ha un parell d’edificis històrics: una casa de fusta anomenada The Annex, construïda al 1902 ja per a fins turístics. I el Border Defense Museum, edifici destinat a la Segona Guerra Mundial, quan en aquest emplaçament es va instal·lar una de les defenses sueques per frenar als nazis. I és que a l’altre costat de les muntanyes, a Narvik, es van lliurar cruels batalles pel control de l’Àrtic.

Des del Canyó d’Abisko hi ha un sender que porta fins al llac Tornesträk, on hi ha la petita sauna i espai d’esbarjo de l’hotel. Val la pena contemplar la seva mansa superfícies, d’aigües transparents: aquest llac amb aparença de fiord té 185 metres de profunditat, el segon del país.

Aurora Sky Nation

Sobre el mont Nuolja s’ha instal·lat la Aurora Sky Station,, una estació turística a quasi 1.000 d’altura. Es pot pujar amb cotxe o en telecadira i té impressionants vistes sobre el Parc Natural d’Abisko. A més de mirador i restaurant, ofereixen diferents activitats per a gaudir de les nits àrtiques i les llums de nord. Cal tenir en compte que l’Aurora Sky Station té dues temporades, hivern i estiu. Obre de novembre a març, i a l’estiu quan ofereixen activitats especials per fer a Abisko, com una caminada guiada sota el sol de mitjanit.