Continguts:

• Història de Moscou
• Informació pràctica
• Kremlin (Московский Кремль)
• Plaça Roja (Красная Площадь)
• Catedral de Sant Basili (Храм Василия Блаженного)
• Museu d’Història Nacional (Государственный исторический музей)
• Catedral de Kazan (Казанский собор на Красной площади)
• Galeries GUM (ГУМ)
• Mausoleu de Lenin (Мавзолей В.И. Ленина на Красной площади)
• Teatre Bolshoi (Большой театр)
• Monestir Novodévichi (Новодевичий Монастырь)
• Torre Ostánkino (Останкинская Телебашня)
• Centre Panrus d’Exposicions (Выставка достижений народного хозяйства)
• Museu de la Cosmonàutica (Музей космонавтики)
• Catedral de Crist Salvador (Храм Христа Спасителя)
• Búnquer 42 (Бункер-42)
• Torre Spasskaya (Спасская башня)
• Estàtua de Pere el Gran (Памятник Петру I)
• Carrer Tverskaya (Тверская улица)
• Parc de la Victòria (парк победы)
• Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Музей Победы)
• Museu Pushkin (Государственный музей изобразительных искусств имени А.С. Пушкина)
• Galeria Tretiakov (Государственная Третьяковская галерея)
• Estacions de Metro
• Compres

Història de Moscou

Antiga colònia mongola, Moscou és una ciutat plena d’història i històries que amb el pas del temps s’han anat convertint en una de les ciutats amb més riquesa cultural d’Europa, a més de ser una de les capitals més poblades del món.

El nom de la ciutat procedeix del riu que la travessa, denominat Moscova, Moskva en rus antic.

Es desconeix la data exacta de la creació de la ciutat, tot i que per començar a explicar la història de Moscou s’acostuma a utilitzar la data del 4 d’abril de 1147, tot i que nombrosos arqueòlegs i historiadors han demostrat que ja existia una població al segle XI.

Segle XIII

Va ser a principis del segle XIII quan Moscou es va convertir en capital del principal i va adquirir gran importància, acollint la construcció de vàries esglésies i monestirs, llocs que van que la zona creixés social i culturalment.

En aquest moment Moscou va queda com a colònia de l’Imperi Mongol, creixent molt gràcies a la contínua arribada de població de tots i cadascun dels llocs de Rússia.

Expansió global

Moscou va començar un període de creixement a tots els nivells i els avanços científics de l’època van provocar que es posicionés globalment. Un altre punt d’interès va ser la conquesta de Constantinoble per l’Imperi Otomà, que va acabar per convertir-la en una dels centres més importants del cristianisme ortodox en tot el món.

Va ser Ivan III qui al segle XV nombraria a la ciutat capital de totes les rússies, títol que va conservar fins al 1712, quan Pere el Gran va decidir traslladar la capital de l’imperi a Sant Petersburg.

Napoleó i la resistència russa

Al 1812 la ciutat va viure una de les seves grans victòries gràcies a la derrota de Napoleó i les seves tropes en una avançament pel país soviètic. Els moscovites van cremar els camps i totes les zones en les que el seu exèrcit parava a descansar o recollir subministres. Es van veure sols, abandonats i sense res per menjar. Tot això sumat a les temperatures extremes de la zona va provocar un desgast total als sodats francesos, que va fer que perdessin pràcticament la totalitat del seu exèrcit desplaçat.

Revolució Bolxevic

Al 1917 va començar la Revolució Bolxevic, un moviment polític-social que va remoure el país des dels seus ciments. Al 1922 el govern comunista va decidir tornar la capital a Moscou i a més de dotar a la ciutat de tots els avanços de l’època. Autobusos, línies de ferrocarril, metro, i tota una sèrie d’innovacions que la van convertir en una de les més desenvolupades de tot Europa.

Més tard va començar a Moscou un procés de reconstrucció que afectaria a vàries de les esglésies i catedrals de la ciutat, amb un clar missatge d’ateisme lligat a la idea de país que tenia la recent instaurada URSS.

Un exemple d’aquest devastador moviment és la Catedral de Crist Salvador, que va ser demolida al 1931 sota les ordres de les autoritats soviètiques tant sols 48 anys de la seva inauguració.

Història recent de Moscou

Al 1965 va ser declarada com a “ciutat heroica” gràcies a la feina feta per les tropes de l’exèrcit durant la segona Guerra Mundial. En aquest punt de la història de Moscou, la ciutat va ser escenari d’un cop d’estat al 1991, quan membres del govern soviètic no van voler acceptar les reformes portades a terme del primer ministre Mijaíl Gorbachov. La URSS es va dissoldre, però Moscou va continuar essent la capital de la recent creada Federació Russa.

Actualment Moscou és un dels centres polítics més importants de tota Europa, essent una de les ciutats amb més població del continent, amb més de 12 milions d’habitants, només superada per Istanbul i posicionant-se la sisena a nivell mundial.

Informació pràctica

Documentació necessària

Per entrar a Rússia és obligatori portar el passaport amb una vigència mínima de 6 mesos i sol·licitar un visat.

És possible obtenir aquest visat per a viatjar a Moscou a l’ambaixada Russa. En el cas de Catalunya, aquest tràmit es realitzar en les centrals de visats russos. A Barcelona a l’Av. Roma, 67.

El visat té un preu de 58 € i el tràmit acostuma a durar uns 10 dies hàbils des de que se sol·licita.

Per a sol·licitar-lo és necessari aportar la següent informació:

• Passaport original en vigor.
• Carta d’invitació proporcionada per l’hotel.
• Assegurança d’assistència mèdica que cobreixi la totalitat del viatge. Només són vàlides les assegurances amb determinades empreses, pel que és necessari consultar-ho al Ministerio de Asuntos Exteriores abans de contractar-lo.
• Formulari de sol·licitud imprès i fotografia de carnet.

Temps a Moscou

Els estius acostumen a ser calorosos, els mesos més càlids són juliol, agost i setembre, arribant a temperatures màximes de 24ºC.

Els hiverns són durs, durant els mesos més freds, com són gener i febrer, acostumen a tenir temperatures mínimes de -9ºC, tot i que es pot arribar a registrar-se temperatures mínimes de -42ºC.

Moneda

La moneda oficial de Rússia és el ruble i les seves sigles pera a denominar-la són RUB. Els preus estan indicats amb ₽. Els bitllets són de 5, 10, 50, 100, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 rubles i les monedes d’1, 5, 10 i 50 kopeks, i d’1, 2, 5, 10 RUB (100 kopeks = 1 RUB).

El tipus de canvi acostuma a ser més o menys 100 ₽ = 1 €.

Transport

Metro

El Metro és el millor transport per visitar Moscou. El Metro va ser inaugurat al 1935 durant el període de Stalin, el metro de Moscou és un dels més grans i bonics del món. La bellesa d’algunes de les seves estacions l’han convertit en una de les principal atraccions turístiques.

Conegut com el Palau del Poble per la seva bellesa i majestuositat de les seves instal·lacions, el metro de Moscou connecta diferents punts de la ciutat d’una manera ràpida, econòmica i eficient, desplaçant a més de 7 milions de passatgers cada dia.

El Metro funciona tots els dies de la setmana entre les 5:30 i la 1:00. La freqüència de pas durant les hores punta és d’entre 1 i 3 minuts, tot i que varia en funció de la línia i l’horari.

El preu del bitllet senzill per desplaçar-se per tota la ciutat és de 55 ₽ (0,55 €). Els bitllets senzills permeten canviar de tren tantes vegades com es vulgui, sense límit de distancia ni de temps. També existeix la possibilitat de comprar un bitllet diari per 230 ₽ (2,30 €) o un de 3 dies per 438 ₽ (4,40 €).

El Metro compta amb 14 línies amb una extensió total de 380 km que es divideixen en 222 estacions. Les línies són el millor llibre d’història que es pot trobar a Moscou, ja que a través de la decoració de les seves estacions es narren els principals capítols que marcarien la història de la ciutat.

Un dels detalls curiosos del Metro de Moscou és que, tot i que els anuncis de les parades es realitzen només en rus, quan els tren es dirigeixen cap al centre de la ciutat s’escolta un veu masculina, i quan és des del centre cap a les afores es tracta d’una veu femenina.

A cada estació està escrit el nom de la parada, però, a apart de que apareixen en rus, no són massa visibles des del tren. Pel que és aconsellable anar amb el mapa del Metro i saber quantes parades s’han de realitzar per poder baixar.

Taxis

Existeixen diferents companyies de taxis a Moscou i cada una compta amb les seves tarifes. A part dels taxis legals, és molt comú l’ús de cotxes privats sense llicència que s’utilitzen pel transport de passatgers.

Para un cotxe al carrer només és recomanable per aquells que coneguin l’idioma i la ciutat. És important que alguns cotxes porten el cartell de “taxi” al sostre i els conductors poden insistir que es tracta d’un taxi oficial, tot i que en moltes ocasions no és així.

És important no pujar mai en un cotxe que hi hagi més d’una persona, i pel propi benestar és pràcticament imprescindible acordar el preu per avançat mostrant clarament el destí per evitar malentesos i acabar pagant xifres desorbitades.

Actualment els preus dels taxis oficials de Moscou han baixat notablement però encara existeix un gran nombre de taxis que operen de forma il·legal, pel que si es vol agafar un taxi, el més recomanable és trucar per telèfon i reservar un servei de confiança.

L’augment de les aplicacions mòbils dedicades al servei de transport privat de passatgers ha fet la vida més fàcil als turistes a l’hora de desplaçar-se per les ciutats com Moscou, on agafar un taxi en ocasions pot ser una mica complicat degut a la barrera idiomàtica.

Una de les opcions més utilitzades tant per turistes com per locals, és Yandex, una empresa similar a Google que domina el mercat del servei de transports privat a Rússia. A través de la seva aplicació és fàcil reservar un vehicle indicant el punt de recollida i el de finalització.

Bus

Els busos de Moscou són un mitjà de transport còmode per a arribar a les afores, però per general els embussos que es generen a la ciutat el converteixen en un mitjà de transport lent i poc puntual.

Bus Turístic

El bus turístic de Moscou realitza dues rutes amb 42 parades als principals punts turístics de la ciutat. Durant tot el trajecte a bord del bus descapotable es gaudeix de comentaris gravats en espanyol sobre la història i els llocs que es recorren.

Algunes parades del bus turístic de Moscou que val la pena destacar és la Plaça Roja, l’estació de Metro Kropotkinskaya, el Museu Pushkin, la fàbrica Octubre Roig i el Jardí Alexander.

El bitllet vàlid per dos dies té u n preu de 33 € pels adults i 30 pels nens d’entre 7 i 13 anys. Els menors de 6 anys paguen 16 €.

Els horaris:

• Línia vermella: des de 10:00 a 18:00, cada 20 minuts. El recorregut complet dura 1 hora.
• Línia verda: des de 10:00 a 18:00, cada 40 minuts. El recorregut complet dura 2 hores.

Kremlin (Московский Кремль)

Centre administratiu i religiós d ela ciutat, el Kremlin és el cor de la ciutat, a part de ser una de les atraccions més emblemàtiques no només de Moscou, sinó que de tota Rússia. Es tracta d’un lloc històric únic al món, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Construït al segle XII com una ciutat medieval amb instal·lacions de fusta, el Kremlin va anar creixent fins a convertir-se en un recinte majestuós, seu del Principal de Moscou.

La paraula Kremlin significa ciutat fortificada. A Rússia és possible trobar varis kremlin que es conserven al cor d’algunes ciutats medievals que en l’actualitat s’han expandit al voltant de les muralles.

El recinte del Kremlin de Moscou compta amb una superfície total de 27 hectàrees emmarcades per 2.500 metres de muralles unides per 20 torres de fins a 80 metres d’altura.

Els elements més representatius del Kremlin són les muralles vermelles i els penells amb forma d’estrella vermella que es troben sobre les torres.

A l’interior del recinte hi ha museus, que ja en parlaré més endavant, edificis històrics i esglésies, a més d’altres edificis que generalment no es visiten com el Gran Palau del Kremlin, el Palau Estatal del Kremlin i la Residència Presidencial.

Catedral de la Dormició (Успенский собор)

També coneguda com la Catedral de l’Assumpció, la Catedral de la Dormició és un imponent temple construït amb pedra blanca coronat per cúpules daurades, en que l’interior està decorant amb acolorits murals i valuoses icones.

Catedral de l’Anunciació (Благовещенский собор)

Construïda entre els segles SIV i SVIII, la Catedral de l’Anunciació va ser dissenyada i decorada al gust dels tsars que es van anar succeint.

Catedral de l’Arcàngel Miquel (Архангельский собор)

Construïda entre el 1505 i 1508 per a ocupar el lloc d’un altre temple més antic, la Catedral de l’Arcàngel compta amb una intensa decoració formada per bonics frescos dels segles XVI i XVII, a part de cridaneres icones i boniques làmpades.

Museu de l’Armeria (Оружейная палата)

Amb una rica col·lecció composta per tot tipus de tresors reials, l’Armeria del Kremlin és un dels millors museus del món en el seu estil. Tot i el seu nom, l’Armeria del Kremlin, compta amb una col·lecció variada que inclou tot tipus d’objectes:

Peces d’or i de plata

L’art rus compta amb fines peces artesanals amb incrustacions d’or i pedres precioses. Gran part d’elles estan decorades amb enormes safirs blaus, la pedra preferida d’Ivan el Terrible. Entre els elements més preuats podem trobar valuoses icones i alguns dels mítics Ous Fabergé.

Regals dels ambaixadors

Una de les zones més variades del museu és la destinada als regals dels ambaixadors, ja que aquesta comprèn objectes peculiars que inclouen peces realitzades amb ous d’estruç, cocos, marfil, o minerals poc comuns.

Armes i armadures

Com no podria ser d’una altra forma, l’Armeria del Kremlin compta amb una extensa col·lecció de luxoses armes russes decorades amb marfil, or i plata que van ser creades pels millors artesans de l’època.

La col·lecció d’armes del museu no només compta amb peces procedents de Rússia, sinó que posseeix exòtiques peces de diferents països europeus, exposant una variada col·lecció composta per armadures, escuts, dagues i armes de foc,

Carruatges reials

Amb una de les millors col·leccions de carruatges del món, el museu compta amb carruatges reials realitzats pels principals artesans de l’època, boniques peces d’art en les que cada detall és cuidat al màxim.

Arnesos cerimonials i cadires de muntar

Els tsars de l’imperi rus comptaven amb ostentoses cadires de muntar a cavall brodades amb fil d’or i decorades amb pedres precioses. També s’exposen els arnesos dels cavalls, que destil·laven el mateix luxe i riquesa que les cadires.

Informació pràctica del Museu de l’Armeria del Kremlin

Ubicació: Al recinte del Kremlin

Horari: De divendres a dimecres de 10:00 a 18:00. Dijous tancat.

Preu: Adults 1.000 ₽ (10 €). Menors de 16 anys: 500 ₽ (5 €).

Transport: Metro: Biblioteka imeni Lenina (Библиотека им. Ленина), línia 1.

Informació pràctica del Kremlin

Horari:

• Des del 15 de maig al 30 de setembre: de 9:30 a 18:00.
• Des de l’1 d’octubre al 14 de maig: de 10:00 a 18:00.

Preu:

• Conjunt arquitectònic i Plaça de les Catedrals: Adults: 700 ₽ (7 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.
• Armeria: Adults 100 ₽ (10 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Biblioteka imeni Lenina Lenina (Библиотека им. Ленина), línia 1.

Plaça Roja (Красная Площадь)

Coneguda a nivell mundial per la seva grandiositat i la bellesa de les seves construccions, la Plaça Roja de Moscou és el cor i ànima de Moscou i de tota Rússia.

És comú pensar que el nom de la plaça prové del color vermell predominant dels seus edificis, o bé del fet de que es tractava del centre neuràlgic del bloc comunista, però la realitat és que la paraula “Krásnaya” significa vermell, però també significa bonic, pel que, de forma molt encertada, es va denominar “plaça bonica”.

Al llarg dels anys la Plaça Roja de Moscou ha mantingut la seva atenta mirada essent testimoni de nombrosos esdeveniments històrics que marcarien el destí del país. Símbol del poder imperial de l’antiga Unió Soviètica, la plaça fou el centre d’un dels conflictes que enfrontarien a dos de les principals potències mundials en una conflicte que marcaria la història de la humanitat.

La plaça està delimitada per quatre imponents construccions. Una de les més destacades i centre de les mirades de tots els visitants és la Catedral de San Basili. Aquest bonic temple de peculiar aspecte i colors inimaginables és el tresor més preuat dels país i la seva imatge més representativa.

Al costat oposat a la Catedral de San Basili es troba l’imponent edifici vermell que ocupa el Museu d’Història Nacional.

Durant el període de la Unió Soviètica la Plaça Roja de Moscou es va convertir en escenari ideal per a les desfilades militars, pel que es van eliminar els obstacles que van aparèixer al pas dels tancs. Entre aquestes construccions afectades i havia la Catedral de Kazan, que desafortunadament va ser demolida per tal que deixés de molestar.

Un dels lateral de la plaça està emmarcat per la muralla del Kremlin, un dels espais més imponents de Moscou en que es troba l’antiga residència del tsar. Just cavant del Kremlin es troben les impressionants Galeries GUM, uns luxosos grans magatzems construïts a finals del període imperial.

L’interessant panorama de la Plaça Vermells de Moscou es completa amb dues construccions de menor mida, però plenes d’interès. Es tracta de la Catedral de Kazan i el peculiar Mausoleu de Lenin, on es pot veure el cos del líder embalsamat.

Catedral de Sant Basili (Храм Василия Блаженного)

Construïda entre 1555 i 1561 sota l’encàrrec d’Ivan el Terrible, la Catedral de San Basili és el símbol de Moscou i de tota Rússia, una construcció de somni digna del millor dels contes de fades.

La Catedral de San Basili és una orgullosa supervivent que, aixecant-se majestuosa en mig de les construccions quadriculades i monocromàtiques que caracteritzaren el període comunista, s’ha mantingut en peu refent-se de varis incendis, escapant de la invasió de Napoleó i fugint del cruel pla de demolició de Stalin que va arribar a destruir alguns temples com la Catedral del Crist Salvador.

Cridant l’atenció com un tortell de colors coronada per boniques i acolorides cúpules de diferent disseny, la seva visió és una imatge de postal tant de dia com de nit.

Un cop a l’interior ens trobem amb un temple de reduïdes dimensions compost per un laberint format per nou capelles profusament decorades entres les que es troba una torre central que s’eleva a mode de campanar.

Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Informació pràctica de la Catedral de Sant Basili

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь)

Horari: Tots els dies d’11:00 a 17:00.

Preu: Adults 700 ₽ (7 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.

Museu d’Història Nacional (Государственный исторический музей)

Ocupant un dels edificis més imponents de la mítica Plaça Roja, el Museu d’Història Nacional de Moscou va ser inaugurat al 1872 per a relatar la història dels país a través de les seves exposicions.

Després de la seva imponent façana que contrasta a la perfecció amb la muralla del Kremlin, el Museu d’Història Nacional dóna la benvinguda als visitants amb un majestuós hall decorat amb pintures que detallen l’arbre genealògic de la monarquia russa.

El recorregut continua amb les exposicions dedicades a la història antiga obrint pas a les edats de Pedra, Bronze i Metall. Mentre es va passant per la història russa ens trobem en diferents peces arqueològiques i documents que relaten els principal esdeveniments que marcarien la història del país.

La segona planta del museu està dedicada a la part més recent de la història de Rússia, explicant amb exposicions dedicades als capítols dels segles XVIII, XIX i XX.

El museu tracta una temàtica molt concreta, pel que no és l’opció més recomanable pels visitants que comptin amb un temps limitat per conèixer Moscou. Això si des de fora és espectacular..

Informació pràctica Museu Història Nacional

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь)

Horari:

• Des de setembre a maig: de dimecres a dilluns de 10:00 a 18:00 (divendres i dissabte fins a les 21:00). Dimarts tancat.
• Des de juny fins agost: tots els dies de 10:00 a 21:00.

Preu: 500 ₽ (5 €).

Transport: Metro: Okhotny Ryad (Охотный Ряд), Teatralnaya (Театральная) i Ploschad Revolyutsii (Площадь Революции)

Catedral de Kazan (Казанский собор на Красной площади)

Localitzada al costat del Museu d’Història Nacional, a la Plaça Roja, la Catedral de Kazan de Moscou és un temple ortodox de petites dimensions que a primera vista podria passar desapercebut, però l’encant radica especialment en la senzillesa dels seus trets.

La Catedral de Kazan va ser construïda al 1612 per a celebrar el final de la invasió polonesa. En un primer moment va ser construïda de fusta, però, després de quedar destruïda quasi per complet durant un incendi, va ser reconstruïda amb maó.

Anys després, al 1936, Stalin va decidir que les esglésies de la plaça erren una molèstia per a les desfilades militars, pel que va encarregar una neteja que acabaria amb aquest petit temple. Afortunadament, la seva veïna, la Catedral de Sant Basili, va aconseguir salvar-se d’aquest moviment destructiu.

La catedral que es pot veure en l’actualitat va ser reconstruïda amb l’ajuda de les fotografies que es van fer abans de la seva destrucció, pel que no es va aconseguir una imatge bastant fidel a la del temple original.

Amb una bonica façana típica russa decora amb maons en forma d’arcs, la Catedral de Kazan està coronada per petites cúpules i un delicat campanar de petites dimensions.

Un cop dins, hi ha un temple petit i suaument il·luminat en el que les veles i l’encens ofereixen un ambient acollidor que es completa encara més durant les celebracions en les que ressonen els bells càntics del cor.

Galeries GUM (ГУМ)

Localitzades en ple cor de Moscou, a la Plaça Roja, les Galeries GUM, també conegudes com a Magatzems GUM, són el centre comercial més important de Rússia, un espai luxós i elegant.

El centre comercial va ser construït al 1890 i al 1921 es va nacionalitzar sota l’encàrrec de Lenin per convertir-se un dels miralls que reflectirien fidelment la història de Moscou. Temps després de la seva inauguració, les Galeries GUM farien plorar a Stalin en públic per primera vegada, al veure pels seus passadissos a l’elit del Partit Comunista en busca d’articles de luxa. En la seva època d’esplendor va arribar a tenir més de 1.200 botigues a les seves instal·lacions.

Durant el període soviètic el centre comercial va ser nacionalitzat i a les seves instal·lacions es van construir habitatges comunals, però amb la fi de la Unió Soviètica les galeries tornarien a passar a mans privades.

La imponent façana de més de 240 metres de longitud és una de les imatges més representatives de Moscou, però això és l’embolcall que dóna pas als majestuosos interiors.

La major part de les botigues de l’interior són de alta gama i estan fora de l’abat de la majoria de butxaques, però resulta un autèntic plaer passejar per les seves elegants instal·lacions completant els refinats aparadors.

Enmig del luxe de les galeries es poden trobar algunes botigues de souvenirs, així com alguns restaurants totalment assequibles i diversos quioscos en els que serveixen els gelats.

Informació pràctica de les Galeries GUM

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь)

Horari: tots els dies de10:00 a 22:00.

Mausoleu de Lenin (Мавзолей В.И. Ленина на Красной площади)

Construït durant el període soviètic sota l’encàrrec de Stalin, el Mausoleu de Lenin és un petit monument ubicat a la Plaça Roja en el que es pot veure el cos embalsamat de Lenin.

Tot i el desig exprés de Lenin de ser enterrat amb la seva mare a Sant Petersburg, les ordres de Stalin al respecte van ser clares i contundents. Va encarregar que Lenin fos embalsamat per exposar-lo al públic, conservant el seu cos per tots els mitjans possibles fins al final dels temps.

El Mausoleu compta amb un laboratori amb el seu propi equip d’experts (biòlegs, bioquímics i anatomistes) que s’encarreguen del “servei de manteniment” de Lenin. D’aquesta manera, l’antic líder és reparat una i una altra vegada per mantenir-se en vida per sempre.

Per això, durant dos mesos a l’any es tracta el cos amb una solució màgica i es vesteix al líder amb un vestit nou, tornant a col·locar-lo en el tranquil sarcòfag de vidre per continuar impassible davant dels ulls dels visitants.

Teatre Bolshoi (Большой театр)

Construït al 1825, el mític Teatre Bolshoi compta amb una enorme riquesa artística i cultural que el converteix en el teatre de ballet i òpera més conegut de Rússia, a part d’un dels més importants a nivell mundial.

Tan sols 28 anys després de la seva construcció va patir un devastador incendi que deixaria l’interior reduït a cendres, pel que fa ser necessari un intens treball de reforma i restauració. Aquest no seria l’únic gran incendi que patiria el teatre, ja que va tornar a cremar-se durant més d’una setmana, i va haver de reconstruir-se de nou.

Posteriorment, al llarg dels últims anys s’ha portat a terme importants reformes cuidant al màxim cada detall i treballant de forma artesanal per a convertir-lo en un dels tècnicament millor equipats del món respectant al màxim la seva decoració original.

La imponent façana envolta un interior amb un ambient espaiós i ple de llum i color dotat d’una elegant decoració de vellut vermell i estuc decorat amb un sumptuós mobiliari.

Al llarg de la seva història, l’escenari del Bolshoi ha tingut el plaer de presentar l’estrena d’algunes de les obres clàssiques més prestigioses de la història com són: El Llac dels Cignes, La Bella Dorment, El Trencanous o Romeu i Julieta.

Per conèixer l’interior del teatre, si es disposa de temps i pressupost suficient, el més recomanable és comprar entrades per una funció. Les visites guiades al teatre no són una opció molt recomanable, ja que només es realitzen un cop al dia en anglès o rus.

Ubicació: Theatre Square (Театральная площадь),1

Horari: Dimarts, dimecres i divendres a les 11:30 (visita guiada).

Preu: 2.000 ₽ (20 €).

Transport: Metro: Okhotny Ryad (Охотный Ряд), Teatralnaya (Театральная)

Monestir Novodévichi (Новодевичий Монастырь)

Construït al 1524 per a convertir-se en el convent més ric i important de Rússia, el Convent Novodévichi és un harmoniós conjunt arquitectònic que va funcionar com a lloc de reclusió de nombroses dones de la noblesa que es mostraven rebels, l’excusa ideal d’Ivan el Terrible i de Pere el Gran per alliberar-se de les seves impertinents mullers quan volien desfer-se d’elles.

Anys després el monestir va deixar enrere aquest turbulent passat per a convertir-se en un autèntic oasi allunyat del soroll de Moscou en el que en l’actualitat encara es respira una tranquil·litat inusitada.

El complex del monestir Novodévichi compta amb esglésies de diferents estils arquitectònics compostes per senzilles parets blanques en contrast amb les cridaners cúpules daurades, blaves i verdes.

Les dues construccions més destacades del complex són la Catedral de Nostra Senyora de Smolensk i l’Església de la Intersecció de la Porta.

Al costat del Convent hi ha el bonic Llac dels Cignes, un agradable espai que va servir d’inspiració a Tchaikovsky per a la creació del mític ballet. Desafortunadament, en l’actualitat no està habitat per cignes, no obstant continua essent un lloc emblemàtic.

Al Monestir també hi ha el cementiri més important de Moscou, el Cementiri de Novodévichi. Amb més de 27.000 tombes és el lloc de descans d’alguns personatges que han marcat en la història del país com són l’astronauta Pável Beliáyev, el president Boris Yeltsin o l’escriptor Nikolái Dógol.

Un dels aspectes més sorprenents del peculiar cementiri és la original forma d’algunes de les tombes. La del ministre de comunicacions té forma de telèfon, mentre que la d’un dels comandants de la Segona Guerra Mundial està dissenyada en forma de tanc.

El Monestir Novodévichi és un bonic complex arquitectònic que juntament amb el cementiri va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta d’una visita agradable, tot i que està allunyat del centre de Moscou, pel que és recomanable si es disposa de temps.

Ubicació: Novodevichy Passage (Новодевичий проезд), 1

Transport: Metro Sportivnaya (Спортивная), línia 1.

Torre Ostánkino (Останкинская Телебашня)

Inaugurada al 1967, la Torre Ostánkino va ser el primer edifici que es va construir amb més de 500 metres d’altura i durant diversos anys va ser l’edifici més alt del món. Es tracta d’una torre de telecomunicacions amb una plataforma d’observació i varis restaurants.

Està localitzada al nord de la ciutat, es va construir per oferir els serveis de televisió i telefonia a més de 15 milions de persones. A la part superior compta amb una mirador situat a 340 metres d’altura.

Just sota de la plataforma d’observació es troba “El setè Cel”, un restaurant circular giratori en el que es pot apreciar de bones vistes.

L’opció de la Torre Ostánkino a la zona nord de Moscou, no és una opció molt recomanable, ja que queda una mica allunyada del centre. En el cas que s’hi vulgui anar, és important tenir en compte que és obligatori portar el passaport i reservar amb antelació. Els menors de 7 anys no hi poden accedir.

Ubicació: Akademika Koroleva St (Академика королева), 15

Horari: tots els dies de 10:00 a 23:00.

Preu: Depenent dels horaris el preu pot variar: entre setmana entre 900 ₽ (9 €) i 1.200 ₽  (12 €). Caps de setmana 1.400 ₽ (14€).

Transport:

• Metro: VDNKh (ВДНХ).
• Troleibús: línies 13, 69, 73 i 36.

Centre Panrus d’Exposicions (Выставка достижений народного хозяйства)

Inaugurat al 1939, el Centre Panrus d’Exposicions (VDNKh) va ser un dels llocs d’esbarjo de Moscou durant el període soviètic. En un primer moment l’immens recinte va ser construït per albergar una exposició agrícola, però dues dècades més tard va ser profundament transformat per rendir homenatge als èxits econòmics, científics i tecnològics de Rússia.

La falta de finançament per part de l’estat va provocar que a finals de la dècada de 1980 la major part dels pavellons mostressin un terrible aspecte decadent i es veiessin convertits en magatzems, que passarien a convertir-se en un cementiri de luxoses construccions abandonades.

Afortunadament al 2014 començaria una profunda restauració dels pavellons que encara continua en procés per tornar-li el seu majestuós aspecte.

Després de passar per l’enorme arc triomfal de l’entrada ens trobem amb una extensa albereda sobre la que s’obre l’imponent pavelló principal del recinte.

El centre Panrus d’Exposicions de Moscou es troba una mica allunyat del centre, però, si es disposa de temps, val la pena conèixer-lo per fer-se una idea de la majestuositat de les construccions que es van portar a terme durant la Unió Soviètica.

Durant el recorregut pel centre es pot gaudir d’una selecció de cançons més populars del període soviètic, un dels detall que aporta un peculiar caràcter nostàlgic a les instal·lacions.

Si es té planejat visitar el Centre Panrus d’Exposicions es pot aprofitar la visita per conèixer el Museu de la Cosmonàutica, ja que es troba a l’entrada de la fira.

Ubicació: Prospekt Mira (проспект Мира), 19.

Transport: VDNKh (ВДНХ).

Museu de la Cosmonàutica (Музей космонавтики)

Aquest museu compta amb una completa col·lecció de rendeix homenatge a l’important lloc que va ocupar Rússia en la carrera per fer realitat el somni de l’home de conquerir l’espai.

El museu està localitzat sota de l’impressionant obelisc de 100 metres dedicat als Conqueridors de l’Espai que es va construir al 1964 per a celebrar el llançament de l’Sputnik.

El Museu de la Cosmonàutica rendeix un especial homenatge a Yuri Gagarin, considerat un autèntic heroi nacional que va portar a terme la inigualable gesta de ser el primer en orbitar al voltat de la Terra. En les exposicions es pot veure la càpsula espacial en que es va realitzar aquest gran viatge.

El recorregut pel museu porta a un interessant viatge que permet descobrir nombroses peces originals que van ser utilitzades en els viatges espacials al llarg de la història, entre les que es pot veure el primer Sputnik (satèl·lit artificial), o els primers elements de propulsió dels coets, llur tecnologia encara no ha estat superada.

En les exposicions es pot veure l’evolució dels vestits espacials de diferents èpoques, a part de nombrosos elements i documentació gràfica capaç de crear un meravellós relat a través de la història espacial.

Com a dada curiosa, al museu es poden veure alguns gossos que van ser els primers aventurers que van viatjar a l’espai per tornar victoriosos.

El Museu de la Cosmonàutica resulta interessant per conèixer una part tan important per Rússia com és la seva gran carrera en el món espacial.

Abans d’abandonar el museu, és recomanable passar per la botiga, on hi ha tubs de menjar espacial a part de trossets de meteorits amb preus molt assequibles, una oportunitat única d’emportar-se un peculiar record de l’espai.

Ubicació: Prospekt Mira (проспект Мира), 11.

Horari: tots els dies de 10:00 a 19:00 (dijous i dissabtes fins a les 21:00). Dilluns tancat.

Preu: Adults 350 ₽ (3,50 €). Menors d’entre 7 i 18 anys 210 ₽ (2,10 €).

Transport: Metro VDNKh (ВДНХ).

Catedral de Crist Salvador (Храм Христа Спасителя)

Localitzada al cor de Moscou, la Catedral de Crist Salvador és un majestuós temple inspirat en l’Església Sofia d’Estambul que compta amb una història única i plena d’avatars digna dels millors relats.

La Catedral va ser construïda entre 1839 i 1883 sota l’encàrrec del tsar Alexandre I per rendir homenatge als morts en la Guerra Patriòtica de 1812.

Després de la Revolució Russa de 1917 es va portar a terme una persecució religiosa que portaria a la destrucció de nombrosos temples, entre els que es veuria inclosa la Catedral de Crist Salvador.

Al 1931 Stalin va ordenar la destrucció de la Catedral utilitzant explosius, i va decidir que el nou espai disponible fos ocupat pel gratacels més alt del món. La imponent construcció comptaria amb una altura de 415 metres i estaria coronada per una estàtua de Lenin de 100 metres d’altura.

Afortunadament les obres de construcció de l’edifici es veurien interrompudes per la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial, pel que el projecte mai arribaria a materialitzar-se.

Al 1958, després de l’intent fallit de la construcció del gratacels, es va instal·lar una impressionant piscina que es convertiria (com no pot ser d’una altra manera) amb la més gran del món. Comptava amb aigua calenta, cosa que feia possible gaudir de les instal·lacions durant tot l’any.

Al 1994 la piscina va ser clausurada i un any després començaria la construcció de la Catedral de Crist Salvador seguint el projecte original. Les obres es van portar a terme a passos de gegant, pel que només 5 anys després fou inaugurada.

Amb una imponent façana de pedra i marbre blanc i sota cinc cúpules daurades d’estil bizantí ens trobem amb un temple de dimensions extravagants decorat amb trossos de granit i pedra de tons inimaginables.

Igual que passar amb la resta de temples de la ciutat, la catedral ofereix un relat històric i està decorada amb nombroses icones, imatges i escultures entre les que destaquen les que rendeixen homenatge a aquells que van donar la seva vida pel país durant la guerra de 1812.

Una de les parts més interessant de la visita de la Catedral és la pujada a les cúpules, que comptes amb diverses terrasses exteriors des d’on s’obtenen boniques vistes panoràmiques de la ciutat.

La Catedral de Crist Salvador és el temple ortodox més alt del món i un dels més importants de la ciutat, juntament amb la bonica Catedral de San Basili. Val la pena fer-hi una visita sobre tot per gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix.

Ubicació: Ulitsa Volkhonda (Улица Волхонда), 15.

Horari: Tots els dies de 8:00 a 18:00.

Preu: Entrada gratuïta. Pujar a les cúpules 400 ₽ (4 €).

Transport: Kropotkinskaya (Кропоткинская), línia 1.

Búnquer 42 (Бункер-42)

Construït com a lloc de comandament per a les forces nuclears de la Unió Soviètica, el Búnquer 42 permet endinsar-se a la cara més oculta de Moscou per a descobrir un dels secrets més ben guardats de la URSS.

Durant la Guerra Freda russa es va forjar un període de tensió entre els blocs comunista i capitalista, pel que es va començar a témer la llegenda d’un imminent conflicte nuclear, cosa que va portar a la construcció d’aquest búnquer.

En aquest moment, les impressionants instal·lacions es veurien envoltades en històries d’espionatge i missatges creuats que tindrien un important impacte sobre el transcurs de la Guerra Freda.

El búnquer, amb una entrada oculta en un edifici neoclàssic incapaç d’aixecar sospites, el búnquer s’obre pas a través de la terra en mig d’un complex sistema de túnels i diferents estances amb una superfícies de 7.000 m².

Després de baixar més de 50 metres de profunditat a través d’empinades escales del búnquer ens trobem amb un entramat de túnels i estances en les que s’exposen fotografies i objectes que documenten a la perfecció el període de la història en el que les dues principals potències es van veure enfrontades.

Durant el recorregut es descobreix que les instal·lacions comptaven amb un complex sistema de reciclatge d’aire i suficient combustible i aliments per a mantenir a unes 30.000 persones durant 90 dies sense necessitat de sortir al món exterior.

El Búnquer 42 ofereix la possibilitat de realitzar un viatge al passat per a conèixer el refugi des del que Stalin va dirigir l’Exèrcit Rus durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial.

Les instal·lacions del búnquer ofereixen una estranya sensació d’angoixosa seguretat, oferint als visitants la possibilitat de gaudir del simulacre d’una explosió d’una bomba nuclear després de la qual s’activen les alarmes i comença a estendre’s el pànic.

Ubicació: Passatge Kotelnicheskiy (Котельнический проезд), 11.

Horari:

• Guerra Freda: 11:30, 13:30, 15:30 i 17:30 (excepte els dilluns).
• Desclassificat i Secrets del Búnquer: depèn del dia de la visita.

Preu:

• Guerra Freda: Adults 2.200 ₽ (22 €). Estudiants 1.300 ₽ (13 €).
• Desclassificat: Adults 1.800 ₽ (18 €). Estudiants 1.000 ₽ (10 €).
• Secrets del Búnquer: 2.800 ₽ (28 €).

Metro: Taganskaya (Таганская), línia 7.

Torre Spasskaya (Спасская башня)

Localitzada al mur est del Kremlin, a la Plaça Roja, la Torre Spasskaya (Torre del salvador )és la més alta i la més cridanera del recinte. La torre compta amb un enorme rellotge encarregat de marcar l’hora oficial de la ciutat.

La torre va ser construïda al 1491 durant el regnat d’Ivan III. En aquests temps la seva porta constituïa l’entrada principal al recinte del Kremlin. Aquesta entrada només podria utilitzar-la els caps d’estat o els alts càrrecs, però sempre desmuntant els cavalls i traient-se el barret en senyal de respecte.

Anys després de la seva construcció, va ser coronada amb un capitell i després de la creació de la URSS es va eliminar l’àguila imperial de la part superior i en el seu lloc es va instal·lar una estrella vermella que funciona a mode de penell.

La Torre Spasskaya és un dels punts de referència de Moscou. La seva majestuosa ubicació a la Plaça Roja, al costat de la Catedral de San Basili, fa que resulti impossible que passi inadvertida, i tots els visitants tornen a casa amb les seves imatges entre les seves fotografies.

L’enorme rellotge de 6 metres de diàmetre de la part superior de la torre no només marca l’hora oficial de la ciutat, sinó que és l’encarregat d’indicar l’arribada de l’any nou, reunint cada any a mils de ciutadans sota la seva atenta mirada.

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь).

Transport: Bibioteka imeni Lenina (Библиотека им. Ленина), línia 1.

Estàtua de Pere el Gran (Памятник Петру I)

Estimada per uns i odiada per molts altres, l’Estàtua de Pere el Gran és un impressionant monument de 94 metres d’alt ubicat al riu Moscova que constitueix una de les atraccions més convertides de Moscou.

L’obra és de l’artista rus Zurab Tsereteli, conegut per la creació d’altres peces igual de peculiars. En un primer moment la monumental obra va ser creada com un monument a Cristòfol colom, però no va aconseguir vendre-la, pel que l’artista va substituir el cap per la de Pere el Gran.

En una ocasió un grup terrorista va planejar la destrucció col·locant explosius a la seva base per volar-la pels aires, i posteriorment es va arribar a recollir fons per a realitzar la seva demolició. També s’ha ofert el seu trasllat a Sant Petersburg, però finalment ningú ha aconseguit moure l’estàtua de la seva peculiar ubicació.

Gran part de l’odi dels moscovites cap a l’escultura es deu a la poca estima que li tenen a Pere el Gran, ja que l’emperador va ser el creador de Sant Petersburg i sempre va estar enamorat d’aquesta ciutat, arribant a nombrar-la capital del país mentre arrancava aquest títol de les mans de Moscou.

Tot i que molts no dubten en catalogar-la com una de les escultures més lletges del món, l’estàtua de Pere el Gran de Moscou és un monument que, per bé o no, no deixa a ningú indiferent i genera grans expectació, pel que val la pena fer-li una breu visita per conèixer-la de primera mà.

Ubicació: Krymskaya Naberezhnaya (Крымская набережная).

Carrer Tverskaya (Тверская улица)

Unida a la mítica Plaça Roja, el carrer Tverskaya és l’avinguda més emblemàtica de Moscou i una de les zones comercials més populars de la ciutat. Compta amb nombroses botigues, restaurants i llocs d’interès i està animada a qualsevol hora del dia.

A principis del segle XVIII el carrer Tverskaya es va convertir en una de les zones més populars de la ciutat i de la classe acomodada va començar a instal·lar-se allí. Durant el segle XX el carrer patiria la seva remodelació més gran, quan sota l’encàrrec de Stalin es van enderrocar alguns edificis per ampliar les voreres i proporcionar monumentalitat a l’avinguda.

Durant aquesta peculiar remodelació, alguns edificis que es trobaven dins els plans de Stalin van aconseguir sortir en vida gràcies a un sistema de rails que va aconseguir moure alguns edificis complets sense causar-los cap dany.

El carrer Tverskaya va ser la primera avinguda en comptar amb servei d’enllumenat elèctric i la pionera en permetre el pas de tramvies. Es tracta del carrer amb més història de Moscou.

El carrer Tverskaya és una de les principals artèries de la ciutat, i al llarg dels seus 1.600 metres de longitud és possible trobar nombrosos punts d’interès. A part de comptar amb tot tipus de comerços ideals per fer-se amb algun capritx, val la pena prestar atenció als llocs següents:

Hotel Nacional: Construït a principis del segle XX, l’elegant Hotel Nacional es va convertir en un dels millors hotels de l’època gràcies a que comptava amb les més modernes comoditats, una excel·lent ubicació i una esplèndida decoració.

Duma Estatal: Símbol del immens poder soviètic, aquesta mola de formigó es va col·locar sobre les restes de l’antiga església i diversos edificis del segle XVII que van ser enderrocats per a fer-li lloc a l’edifici del govern.

Club Anglès: Al núm. 2 es troba l’únic palau del carrer que no ha patit cap reconstrucció. Al 1831 es va convertir en un dels edificis més emblemàtics de la zona quan es va instal·lar-hi el Club Anglès, un important club social d’elit. Actualment alberga el Museu d’Història Contemporània de Rússia.

Hostatgeria Savvinskoie: Al núm. 6 hi ha una construcció amb una història feliç. Construït amb un estil modern amb aspecte de palauet, aquest edifici de 23.000 tones va ser desplaçat 50 metres mentre els seus habitants dormien.

Ajuntament de Moscou (Мэрия Москвы): Al núm. 13 s’aixeca un imponent edifici vermell que es va construir al 1782 pel general-governador de Moscou. A l’igual que els seus veïns, aquest edifici també va ser desplaçat 13 metres per permetre l’ampliació del carrer.

Ubicació: Al costat de la Plaça Roja.

Transport: Metro: Tverskaya (Тверская) línia 2, Pushkinskaya (Пушкинская) línia 7, Chekhovskaya (Чеховская) línia 9 i Okhotny Ryad (Охотный Ряд) línia 1.

Parc de la Victòria (парк победы)

Construït com un gran monument a l’aire lliure per commemorar un dels capítols més importants de la història del país, el Parc de la Victòria és una meravellós espai verd que rendeix homenatge a la victòria del poble soviètic durant la Gran Guerra Pàtria.

El parc va ser inaugurat al 1995 per a celebrar el 500 aniversari del final de la segona Guerra Mundial i des de llavors s’ha convertit en un dels espais més estimats pels moscovites, ja que simbolitza el triomf de Rússia sobre l’Alemanya nazi.

El punt que més crida l’atenció del parc és el Monument a la Victòria, un impressionant obelisc triangular que es perd en l’infinit gràcies als seus 150 metres d’alçada. A la part alta de l’obelisc, difícil de divisar-ho, hi ha una escultura de Niké, Dehesa grega de la victòria.

Al parc es pot visitar el Museu de la Gran Guerra Patriòtica, un espai ideal per conèixer la història de la participació de Rússia a la Segona Guerra Mundial.

Davant mateix del museu s’obre la Plaça dels Vencedors i en les immediacions es troba l’albereda central, dividida en cinc terrasses amb fonts que recorden els cinc anys que va durar la guerra. Durant la nit aquestes superfícies es vesteixen de color vermell amb un joc de llums per a recordar la sant vessada durant les contínues batalles.

L’aigua és un dels elements claus del parc, que compta amb 1.418 fonts, xifra que recorda els dies que Rússia va formar part del conflicte.

El Parc de la Victòria ofereix la possibilitat de passejar pels jardins i relaxar-se i reflexionar sobre alguns dels esdeveniments històrics que marcarien el rumb del país.

El dia 9 de maig, Dia de la Victòria, és un dia de celebracions en el que la ciutat es vesteix de les millors gales per transmetre la seva forma de mirar cap al futur amb alegria i optimisme.

Ubicació: Al Mont Poklonnaya (Поклонная гора).

Transport: Metro: Park Pobedy (Парк Победы), línies 3 i 8A.

Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Музей Победы)

Amb una completa exposició que narra a la perfecció la participació de Rússia a la Segona Guerra Mundial, el Museu de la Gran Guerra Patriòtica exposa armament, uniformes i diferent documentació relacionada amb aquesta guerra.

Al llarg del recorregut pel museu ens trobem amb nombrosos objectes que constitueixen el millor dels relats sobre la Segona Guerra Mundial. Cartes, armament, uniformes, fotografies, diaris i diferents documents recreen un fidel i tràgic relat sobre la participació russa al conflicte.

La part central del museu és la Sala de la Fama, un espai en el que es rendeix homenatge als herois que van participar a la Gran Guerra Pàtria. La sala compta amb torres de marbre blanc en les que es poden veure tallats els noms de més de 11.000 herois que van donar la vida pel seu país.

A les plantes superiors es poden veure diferents exposicions dedicades a les batalles més importants en que es mostres detalladament els esdeveniments per oferir als visitants un complet viatge en el temps.

El museu documenta alguns dels capítols més importants de la història russa i pot resultar imprescindible pels apassionats per la història, però si no es disposa de massa temps es pot prescindir d’ell.

Ubicació: Ploshchad’ Pobedy (площадь Победы), 3.

Horari:

• Dimarts, dimecres i diumenge: de 10:00 a 20:30 hores.
• Divendres i dissabte: de 10:00 a 21:30.
• Dilluns tancat.

Preu:

• Edifici principal: 300 ₽ (3 €).
• Entrada a l’exposició a l’aire lliure: 300 ₽ (3 €).
• Entrada a l’exposició “Motors de Guerra”: 150 ₽ (1,50 €).
• Entrada combinada (edifici principal, exposicions a l’aire lliure i exposició “Motors de Guerra): 400 ₽ (4 €).

Transport: Metro: Park Podeby (Парк Победы), línia 3.

Museu Pushkin (Государственный музей изобразительных искусств имени А.С. Пушкина)

Localitzat al cor de Moscou, el Museu Pushkin és un dels museus de Belles Arts més importants de Rússia. Les seves riques i variades col·leccions agafen obres mestres des de l’antiguitat fins als nostres dies.

El museu deu els seus orígens a Ivan Vladimirovich Tsvestaiev, un professor que tenia la il·lusió de contribuir a l’educació amb la creació d’un museu. Les seves ganes d’aconseguir fer realitat el seu somni el portaria a aconseguir el cèntric terreny en el que s’instal·laria el museu.

Després de la seva inauguració al 1912, el Museu Pushkin a anat evolucionant i creixent a mesura que la ciutat es transformava gràcies als esdeveniments que marcarien la història del país.

La Revolució Socialista d’Octubre marcaria un punt d’inflexió en la història del museu, que després de ser nacionalitzat veuria créixer les seves col·leccions a passos grans a mesura que s’alimentava amb les peces de mansions abandonades i museus precintats.

Darrere de la seva imponent façana d’estil clàssic emmarcada per columnes d’estil jònic, el Museu Pushkin compta amb una col·lecció rica i variada que inclou més de 300.000 obres entre les que es troben dibuixos i gravats, escultures de l’antic Egipte, vaixelles gregues, pintures d’artistes europeus i nombroses icones bizantines.

Monet, Rembrant, Botticelli, Picasso, Van Gogh, Ronoir i Matisse són alguns dels grans mestres llurs peces pengen orgulloses a les parets del museu.

El Museu Pushkin de Moscou és un dels més importants del país juntament amb el Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg, pel que, si durant l’estança a la ciutat es vol dedicar un temps a algun museu, el Museu Pushkin és la millor opció.

Ubicació: Volkhonka (Волхонка улица), 12.

Horari: de dimarts a diumenge d’11:00 a 20:00 (dijous i divendres fins a les 21:00. Dilluns tancat.

Preu:

• Adults 500 ₽ (5 €).
• Estudiants 250 ₽ ( 2,50 €).
• Menors de 6 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Kropotkinskaya (Кропоткинская), Borovitskaya (Боровицкая) i Biblioteka imeni Lenina (Библиотека им. Ленина)

Galeria Tretiakov (Государственная Третьяковская галерея)

Inaugurada al 1856 per un comerciant rus il·lusionat amb la idea de crear la seva pròpia col·lecció, la Galeria Tretiakov de Moscou és el museu de belles arts amb la col·lecció d’art més important del món.

L’edifici principal de la Galeria Tretiakov és una de les construccions més boniques de la citat, un autèntic espectacle digne del millor conte de fades.

Amb el pas dels anys el museu ha vist créixer notablement la seva col·lecció i actualment compta amb més de 150.000 peces, pel que s’ha vist obligat a augmentar la mida de les seves instal·lacions adquirint edificis propers.

L’edifici principal compta amb més de 60 sales al llarg de les quals s’estenen les obres més famoses dels principals artistes russos com Ivan Aivazovski, Ivan Argunov, Vasili Surikov, Abran Arkhipov, Andrei Kolkutin, Orest Kiprensk o Valentin Serov.

Durant el recorregut per les sales ens trobem amb una extensa col·lecció composta per icones, pintures i escultures que es dediquen a narra la història de l’art rus d’una manera visual i atractiva.

La Galeria Tretiakov de Moscou compta amb obres de valor incalculable, però per a la majoria dels visitants de la ciutat es tracta d’un museu amb una temàtica massa específica.

Ubicació: Lavrushinsky Lane (Лаврушинский переулок), 10.

Horari:

• Dimarts, dimecres i diumenge: de 10:00 a 18:00.
• Dijous, divendres i dissabte: de 10:00 a 21:00.
• Dilluns tancat.

Preu:

• Adults: 500 ₽ (5 €).
• Persones amb mobilitat reduïda: 250 ₽ (2,50 €).
• Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Tretyakovskaya (Третьяковская), línies 6 i 8.

Estacions de Metro

Les estacions del metro de Moscou no són estacions normals i corrents, són una meravella, poden presumir de ser un autèntic museu sota terra. De fet el metro de Moscou és conegut com “El Palau del Poble”. Totes les estacions són precioses, no se’n lliura cap, però clar, algunes destaquen més que les altres.

Per cert, les estacions del metro de Moscou estan en el més profund del subsòl, les escales mecàniques són molt llargues. Així com les connexions que hi ha entre les parades també són llargues.

Les estacions més boniques del Metro de Moscou són:

Kievskaya (Киевская)

Línia marró. És potser una de les més boniques i més elegants. El que destaca d’aquesta estació és la seva forma ovalada i els seus 18 mosaics que commemoren la unió entre Rússia i Ucraïna. Quasi tots els mosaics tenen elements comunistes. Aquesta estació també té connexió amb la línia blau clara i amb la línia blau fosca.

Belorusskaya (Белорусская)

Línia marró. Aquesta estació té els sostres blancs que té gravats i mosaics. La parada de metro també té connexió amb la línia verda, però l’estació més bonica és la que correspon amb la parada de la línia marró.

Komsomolskaya (Комсомольская)

Línia marró. Aquesta estació més que un museu sembla la sala d’un palau barroc. Amb làmpades antigues penjant del sostre que ven bé podria passar per un saló d’un dels luxosos palaus de Sant Petersburg. Aquesta parada també té connexió amb la línia vermella.

Novoslobodskaya (Новослободская)

Línia marró. És una de les estacions de metro que més crida l’atenció per les vidrieres tan acolorides que té i la seva forma de voltes.

Taganskaya (Таганская)

Línia marró. La parada de metro més blava de Moscou. Té connexió també amb la línia lila i la groga.

Ploschad Revolyutsii (Площадь Революции)

Línia blau fosc. És la parada de metro de la Plaça de la Revolució, molt a prop de la Plaça Roja. És una de les més boniques, sembla que estiguis a la sala d’un museu amb les seves 76 estàtues de bronze, de les quals compleixen desitjos. Des d’aquesta estació també hi ha connexió amb la línia vermella i la verda.

Elektrozavodskaya (Электрозаводская)

Línia blau fosc. Aquesta estació crida l’atenció per la seva impressionant il·luminació. Té moltes làmpades circulars al sostre. També té escultures que decores el terra tan bonic que té formant una combinació perfecta.

Park Pobedy (Парк Победы)

Línia blau fosc. És l’estació més profunda del metro de Moscou, i la tercera més profunda del món. Contrasta amb altres estacions de metro ja que aquesta és molt moderna. El terra sembla un taulell d’escacs i la imatge que hi ha al final de l’estació passa perfectament per la sala d’un prestigiós museu.

Slavyansky Bulvar (Славянский бульвар)

Línia blau clar. Té el mateix estil que les estacions de metros de París, amb cartells de color verd i el mateix estil de lletra, només que al metro de Moscou està en ciríl·lic. Té connexió amb la línia vermella i la línia taronja.

Mayakovskaya (Маяковская)

Línia verd fosc. És una estació de metro molt avantguardista. Compta amb un sostre de voltes amb làmpades incrustades i 34 mosaics al sostre amb elements soviètics.

Novokuznetskaya (Новокузнецкая)

Línia verd fosc. La decoració d’aquesta estació gira entorn a la resistència soviètica front la Segona Guerra Mundial i destaca, sobretot, pel contrast que hi ha entre el sostre tan blanc i les parets de marbre. Aquesta estació té connexió amb la línia taronja i la groga.

Compres

Moscou és un destí amb una oferta comercial del més variada on es pot trobar des de acolorides peces de fusta pintada, fins a joies amb peces semiprecioses i deliciosos productes gourmet.

A continuació s’enumeren els principals productes típics de Moscou.

• Matrioskas: Regna sobre la resta de souvenirs, les matrioskas són conjunt de nines de fusta buides de diferents mides que es col·loquen una dins de les altres. Es troben de tot tipus i en tots els colors al llarg de totes les botigues de Moscou.
• Ous Fabergé: Originalment creats com a peces d’art de valor incalculable per a l’alta noblesa, actualment es poden trobar rèpliques més assequibles d’aquestes joies, dotades de similar bellesa i cuidades al detall.
• Ambre: Rússia compta amb la major part de la reserva mundial d’ambre en el seu territori, pel que és possible aconseguit tot tipus de joies i peces d’excel·lent qualitat amb preus molt competitius.
• Parament tradicional: L’opció més coneguda són les peces de ceràmica de gzhel, amb peces suaus i ben tractades de colors blau i blanc. També es poden trobar coberts i plats de fusta decorats amb colors vius.
• Mocadors i xals: De textura suau, colors vibrants i treballats, els mocadors més populars que es poden trobar són els de Pavlovsky Posad.
• Artesania de fusta: Les caixetes de fusta lacades i decorades amb petits detalls són l’opció ideal per a guardar petites joies o tresors personals de petita mida.
• Records de l’antiga URSS: Ideals per a col·leccionistes nostàlgics en moltes botigues i mercats es troben insígnies, gorres i tot tipus de productes de l’antiga Unió Soviètica.
• Productes gastronòmics: Vodka, caviar, mel, licors d’herbes, etc. molts dels productes típics de Moscou s’empaqueten a la perfecció per als turistes en el viatge de tornada.

A Moscou hi ha diverses galeries comercials i zones de botigues, entre les que val la pena destacar les següents:

• GUM (ГУМ): És el centre comercial més important de Rússia i el més visitat de Moscou. Situat en plena Plaça Roja.
• TsUM (ЦУМ): Aquests grans magatzems ocupen un bell edifici històric d’estil neogòtic amb una bonic emplaçament al costat del mític Teatre Bolshoi.
• Okhotny Ryad Shopping Center (Охотный Ряд): Localitzat en els immediacions de la Plaça Roja, aquest gran centre comercial subterrani compta amb tot tipus de botigues i restaurants.
• Carrer Arbat (Арбат улица): Localitzat en ple cor del centre històric de la ciutat, Arbat és un dels principals carrers comercials de Moscou. Al llarg de la història ha constituït un dels llocs més prestigiosos de la ciutat per a viure, pel que els seus edificis es van convertir en la llar de nombrosos artistes i membres de la noblesa.
• Mercat de Izmailovo (Измайловский, рынок): Construït com si fos una ciutadella  medieval russa, aquest mercat és el lloc ideal per a comprar matrioskas, articles de pell, records de la URSS i tot tipus de productes artesans a millor preu. El mercat es troba una mica allunyat del centre, el més recomanable per arribar-hi és agafar el metro baixant a la parada Partizanskaya.
• Eliseevsky (Елисеевский): Inaugurada al 1901 per a convertir-se en la botiga preferida de la noblesa, Eliseevsky ha sobreviscut al pas del temps amb un establiment majestuós en el que es poden comprar productes típics.