Contingut:
- Història d’Irlanda
- Dublin
- Slieve Leage Cliffs
- Achill Island
- Connemara
- Galway
- Clonmacnoise
- Burren
- Cliffs of Moher
- Aran Islands
- Corca Dhuibhne (Península de Dingle)
- Skelling Islands
- Cashel
- Kilkenny
Història d’Irlanda
Irlanda és una terra amb rica i complexa història de la que convé conèixer una mica abans de visitar-la.
Prehistòria
Les primeres evidències de pobladors humans a Irlanda daten sobre el 10500 aC. De l’època posterior existeixen monuments tan sorprenents com el Poulnabrone Dolmen, una tomba megalítica que podria tenir fins a 6.000 anys d’antiguitat.
Els Celtes
El poble celta va colonitzar l’illa successives vegades durant l’últim mil·lenni abans de Crist. Aquests van portar importants descobriments com el ferro, la roda i el cavall, així com un gran coneixement culinari, ja que elaboraven cervesa, mantega, mel, pa, etc.
Al contrari que gran part d’Europa, l’Imperi Romà mai va arribar a conquerir Irlanda, pel que la cultura celta es va desenvolupar aquí durant segles.
Els celtes tenien una estructura social basada en petites comunitats i famílies i un món espiritual dominat pels druides i en la que s’establia una especial relació amb la naturalesa (culte a la terra, al cel, a l’aigua, als animals …).
D’aquesta època data la divisió tradicional d’Irlanda en quatre grans regions: Leinster a l’est (Dublin), Munster al sud-oest (Cork), Connacht a l’oest (Galway) i Ulster al nord (Belfast). L’herència celta segueix d’alguna forma viva en l’actualitat i forma part intrínseca de la identitat irlandesa.
El cristianisme
A meitats del segle V dC va començar a propagar-se el cristianisme a l’illa, en gran mesura gràcies a l’obra de St Patrick, que es creu que va utilitzar el trèvol de tres fulles (símbol avui d’Irlanda) com a metàfora de la Santíssima Trinitat.
La religió cristiana no va tardar en imposar-se, tot i que impregnada de les creences paganes ancestrals. Potser la millor proba d’això són les boniques creus celtes que salpiquen fins a l’últim racó d’Irlanda. Aquestes creus mostren una iconografia cristiana (crucifixió, judici final, etc.) però amb una ornamentació típicament celta.
De les primeres construccions cristianes es conserva l’excepcional Gallarus Oratory, realitzada amb una gran destresa constructiva a la Península de Dingle.
Durant els segles IX i X els víkings van desembarcar en nombroses ocasions a l’illa i van acabar per establir-se en diferents punts de la costa.
La dominació anglesa
La invasió del rei Henry II d’Anglaterra i les seves tropes normandes al 1169 va determinar la dominació anglesa de l’illa durant vuit segles. Els petits regnes irlandesos van estar sotmesos per la superioritat de l’exèrcit normand que en poc temps va controlar quasi tota l’illa. Tot i que amb el pas del temps, els irlandesos van anar recuperant part de les seves terres i els normands van adoptar costums de l’illa.
No va ser fins a segles més tard, al 1536, que Henry VIII d’Anglaterra va decidir conquerir de facto l’illa. El rei anglès va confiscar bens i terres als nobles irlandesos i va dissoldre les ordres monàstiques. També va trencar amb l’autoritat papal i es va erigir un cap de la nova església, separada de la fe catòlica que professava la majoria de la població irlandesa.
A finals del segle XVI van succeir diversos aixecaments d’irlandesos contra la dominació anglesa. Potser el més important va ser conegut com la Guerra dels Nou Anys, capitanejada al nord per Hugh O’Neil, rei de l’Ulster. Aquest va demanar ajuda al monarca catòlic Felipe III de Castella, tradicional enemic d’Anglaterra que va enviar 4.000 hores, la coneguda “Armada Española”.
La batalla definitiva, guanyada per Anglaterra, va tenir lloc a Kinsale (1601) després d’aquesta va venir la rendició dels rebels.
La independència
A l’abril de 1916 republicans irlandesos es van rebel·lar a Dublin, prenent diversos edificis públics, el més simbòlic va ser l’Oficina de Correu. No obstant, la insurrecció va ser xafada i el líders ajusticiats.
Dos anys més tard, al 1918, el partit republicà del Sinn Féin va guanyar per una gran majoria i poc després va declarar la independència d’Irlanda. Això va donar pas a una guerra de guerrilles entre l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) i les forces britàniques que es va saldar amb més de 2.000 morts, molts d’ells civils. Varis dels seus líders van ser empresonats a Kilmainham Gaol, una presó dublinesa.
El Tractat Anglo-irlandès va posar fi al conflicte i es va dividir l’illa en dos. Gran part de la regió de l’Ulster amb majoria protestant va seguir pertanyent al Regne Unit.
Una part de l’IRA no va acceptar la partició de l’illa i Irlanda es va veure immersa en una guerra civil entre 1922 i 1923, que va provocar més morts que inclús la Guerra Anglo-irlandesa o Guerra d’Independència Irlandesa i en la que va morir un dels considerats herois irlandesos: Michael Ó Coileáin o Michael Collins.
Dublin
- O’Connell Street Upper
- Grafton Street
- Temple Bar
- Trinity College
- Christ Church Cathedral
- St Patrick Cathedral
- Guiness Storehouse
- Kilmainham Gaol
- The Old Jameson Destillery
- Dublin Castle
- City Hall
- Dublinia
- Casino of Marino
- National Museum of Ireland – Archaeology
- National Gallery of Ireland
- National Museum of Ireland – Collins Barracks
- St Audoen’s Catholic Church
- St Mary Pro Cathedral
- St Stephen’s Green
- National Botanic Gardens
O’Connell Street Upper
Situat en ple centre de la ciutat, O’Connell és la principal artèria de Dublín. El carrer comença al riu Liffey, al pont O’Conell (un pont més ample que llarg) i acaba a Parnell Street.
És una avinguda molt agradable per passejar degut a les seves àmplies voreres i acostuma a estar plena de gent a qualsevol hora.
També és una de les principals zones comercials de la ciutat, ja que des d’ella es pot accedir a carrers com Henry Street o Parnell Street, dos importants carrers de botigues de Dublín.
A O’Connell es poden trobar diversos monuments entre els que destaca un dels més recents, el conegut com The Spire (L’Espiral), una gran agulla que s’eleva 120 metres fonent-se amb el blau o gris cel. The Spire va ser construït al 2003 al lloc on es trobava el monument Nelson’s Pillar, que va ser destruït durant una dels atacs de l’IRA (Irish Republican Army).
Altres que destaquen són l’estàtua del nacionalista del segle XIX que va donar nom al carrer, Daniel O’Connell, o les estàtues de Sir John Gray, James Larkin, Charles Stewart Parnell i el pare Theobald Mathew, fundador del moviment Pioner per l’Abstinència.
L’edifici de General Post Office (Oficina Central de Correus), construïda al 1818, està considerat com un dels millors monuments d’O’Connell. Aquest emblemàtic edifici té un gran valor històric ja que va ser el lloc on es va proclamar la República d’Irlanda després de la sublevació de 1916.
Oficina Central de Correus de Dublín
Tot i que després de l’Alçament de 1916 i la Guerra Civil Irlandesa molts edificis d’O’Connell van quedar destruïts i van ser reemplaçats, encara conserven alguns edificis antics com l’Hotel Gresham, de 1817, o el magatzems Clery’s Quarter que daten del 1822.
A O’Connell hi ha l’Oficina de Turisme
Grafton Street
Grafton Street està situat en ple cor de Dublín, entre la Universitat Trinity College i el Parc St Stephens Green, és un dels carrers per a vianants més importants i més concorreguts de tota la ciutat, a més d’una de les millors zones de compres.
La música de desenes de músics i artistes de carrer recorre Grafton Street.
Al nord de Grafton Street, a la intersecció amb Nassau Street (on acaba la zona per a vianants), es troba l’estàtua de bronze de la mítica venedora ambulant Molly Mallone, una dona que de dia es dedicava a vendre peix amb el seu carretó i de nit practicava la prostitució.
Al 1880, James Yorkston va compondre la cançó “Cockles and Mussels” (Escopinyes i Musclos) en honor a Molly, i avui en dia, la cançó s’ha convertit en un himne per a tots els ciutadans irlandesos.
L’estàtua va ser traslladada a Suffolk Street, degut a un període d’obres perllongat a Grafton Street i actualment continua estant allí, just al costat de l’Església de St. Andrew.
Temple Bar
Al centre de Dublín hi ha el Temple Bar, un barri amb molta personalitat i encant. Aquest districte està ple de restaurants i els típics pubs irlandesos.
Els estrets carrers de llambordes de Temple Bar conserven la més pura essència de la ciutat i constitueix el centre cultural i d’oci més gran de Dublín.
La zona de Temple Bar, situada entre Dame Street i el riu Liffey deu el seu nom a Sir William Temple, que va adquirir els terrenys a l’any 1600.
A partir de 1800 van començar a instal·lar-s’hi petites empreses, però el barri es trobava en ple declivi i els terrenys van ser adquirits per a la construcció d’una estació d’autobusos. Finalment el projecte va ser abandonat i els artistes i comerciants van decidir continuar a la zona. Temple Bar va començar a transformar-se en un lloc pròsper, sobre tot a partir de 1991, després de l’elecció de Dublín com a Capital Europea de la Cultura.
Avui en dia, Temple Bar està considerat com un dels barris més atractius de Dublín, disposant diferents espais culturals amb desenes de bars i pubs típics irlandesos.
El barri és conegut sobretot per la seva vida nocturna, les estrets carrers plens de pubs i restaurants que sempre estan plens de turistes i locals.
A més de ser un dels principals eixos de la vida nocturna de Dublín, Temple Bar acull durant el dia diferents mercats com el Food Market (Mercat de menjar), o el Book Market (Mercat de llibres de segona mà). La zona també és l’escollida per vàries associacions culturals, galeries d’art i algunes botigues de moda alternativa.
Trinity College
Establida al 1592 per la reina Isabel I, Trinity College és la universitat més antiga d’Irlanda ubicada al centre urbà de la ciutat.
Situada en ple cor de Dublín i construït sobre un antic monestir agustí, el campus ocupa una superfície de 190.000 m2 que conformen un oasi per als estudiants.
Tot i que en els seus inicis era un lloc exclusiu per als protestants, a partir de 1793 va començar l’admissió d’alumnes catòlics.
Al llarg de la història, el Trinity College ha vist passar per les seves aules algunes avantatjats alumnes que es van convertir en grans personalitats com Samuel Beckett, Bram Stoker, Oscar Wilde o Edmund Burke.
La Biblioteca del Trinity College posseeix la col·lecció més gran de manuscrits i llibres impresos d’Irlanda. Des de 1801 rep un exemplar de totes les obres publicades a Irlanda i Gran Bretanya, gràcies a això, actualment disposa de quasi 3 milions de llibres repartits en vuit edificis.
L’edifici de l’Antiga Biblioteca, construït entre 1712 i 1732, és el més antic dels que es conserven. La sala principal coneguda com “Long Room” (Habitació Llarga), té 65 metres de llarg i conté més de 200.000 dels llibres més antics de la biblioteca.
Les infinits prestatges plens de llibres inunden l’ambient amb la seva olor de fusta antiga mentre desenes de bustos de marbre vigilen l’estança. En una vitrina s’exposa l’arpa més antiga que es conserva d’Irlanda, realitzada en roure i saüc amb cordes de bronze.
El Llibre de Kells, la joia de la biblioteca, conté un text en llatí de quatre evangelis escrits amb una cal·ligrafia molt ornamentada, realitzada amb acoloris pigments.
Es creu que el Llibre de Kells va ser creat pels monjos de Iona a principis del segle IX. Després de saqueig de Iona a mans dels víkings, a l’any 806 dC, els monjos que van sobreviure es van traslladar a Kells.
Cents d’anys després, per raons de seguretat, el llibre va ser enviat a Dublín i va arribar a mans del Trinity College al 1661. Avui, es troba situat a l’Antiga Biblioteca acompanyat d’una exposició que explica a fons el seu contingut.
Ubicació: College Green, Dublín 2, Irlanda
Horari: De dilluns a divendres de 9:00 a 17:00 hores.
Preu: Antiga Biiblioteca i Llibre de Kells:
- Adults: 25 €.
- Estudiants i majors de 60 anys Ç: 20 €.
- Joves d’entre 13 i 17 anys: 19 €.
- Nens d’entre 6 i 12 anys: 13,50 €.
- Menors de 6 anys: Gratis.
- Família (2 adults i 2 nens): 65 €.
Transport: Grafton St. Línia 51D; Trinity College, línies 51X, 70B, 70X i 92.
Christ Church Cathedral
La Christ Church Cathedral, també coneguda com la Cathedral of the Most Holy Trinity (Catedral de la Santíssima Trinitat) és la més antiga de les dos catedrals protestants de Dublín (juntament amb la St. Patrick Cathedral).
Tot i que a Dublin hi ha una gran quantitat d’esglésies, la Christ Church Cathedral destaca com dels temples més importants de la ciutat, pel que no és necessari ser creient ni buscar la pau espiritual per atorgar-li una visita.
Va començar essent un petit temple de fusta creat pel cabdill víking Sitric Cáech a l’any 1038. Posteriorment, al 1172 va començar la construcció de l’actual església de pedra, un procés que es va allargar fins al segle XII.
Al 1562 la volta de la catedral va caure, emportant-se també la part sud de la nau, que va ser reconstruïda durant el segle XVII.
La catedral va ser restaurada pràcticament tota entre 1871 i 1878 i, tot i que es va intentar conservar al màxim el seu aspecte medieval, l’església va patir molts canvis tant a l’interior com a l’exterior, finalitzat amb un estil neogòtic.
Sota la Christ Church Cathedral hi ha una enorme cripta del segle XII que constitueix l’estructura més antiga de Dublín que encara es manté de peu. En ella es poden veure algunes exposicions a part de prendre alguna cosa en una peculiar cafeteria.
A la capella de St Laurence O’Toole es pot veure un petit reliquiari en el que es conserva el seu cor.
Des de la part exterior es pot veure un petit pont, construït al 1870, que comunica la catedral amb Synod Hall, el lloc on es troba el museu d’exposicions vikingues de Dublinia.
Ubicació: Christchurch Pl, Wood Quay, Dublín, D08 TF98, Irlanda.
Horari:
- De dilluns a dijous de 9:30 a 17:30 hores.
- Divendres i dissabtes de 9:30 a 17:00 hores.
- Diumenges de 12:30 a 15:00 hores.
Preus:
- Adults: 12 €.
- Estudiants i majors de 65 anys: 10 €.
- Nens de 5 a 12 anys: 3,50 €.
- Menors de 4 anys: entrada gratuïta.
- Famílies: 26 €.
Transport: Bus: Christchurch Place, línies 49X, 50X, 54A i 78A.
St Patrick Cathedral
Erigida en honor al patró d’Irlanda, la St. Patrick Cathedral és una de les dues catedrals que pertanyen a l’Església d’Irlanda, juntament amb la Christ Church Cathedral.
St. Patrick Cathedral és la església més gran d’Irlanda, va ser erigida al costat del pou en el que St. Patrick va batejar als conversos al voltant de l’any 450.
El lloc on es troba la catedral va ser on hi havia un petit temple de fusta des del segle V. A l’any 1991, els normands van construir una església de pedra al mateix lloc i a principis del segle XIII va ser reconstruïda per passar a ser l’edifici actual.
Al 1730 la catedral va patir les conseqüències d’un incendi i la torre occidental va haver de ser reconstruïda. Posteriorment, al 1749 es va afegir una agulla a la torre.
Després de patir diferents incendis, profanacions i abandonaments, la catedral va ser restaurada a partir de 1860 gràcies a una generosa donació de Sir Benjamin Guinness.
L’interior de la catedral allotja infinitat d’aspectes interessants que reflecteixen diferents moments històrics viscuts durant la seva existència, com és el cas de “La Porta del Capítol”, que commemora la fi de les disputes entre els comtes d’Ormond i Kildare els quals, a través d’un forat realitzat en aquesta porta, van donar-se la mà per a restaurar la pau perduda.
Al llarg del temple se situen un gran nombres de bustos, monuments sepulcrals i plaques mortuòries que pretenen commemorar a alguns dels ciutadans més cèlebres de la història irlandesa, com Douglas Hyde, Turlough O’Carolan o Jonathan Swift.
Un altre dels elements que destaca l’interior de la gran catedral degut a la seva antiguitat és el baptisteri que es conserva en perfectes condicions des de la creació durant l’època medieval.
Ubicació: St Patrick’s Close, Dublín, D08 H6X3, Irlanda
Horari:
- De dilluns a divendres de 9:30 a 17:00 hores.
- Dissabtes de 9:00 a 17:00 hores.
- Diumenges de 9:00 a 14:30 hores.
Preus:
- Adults: 11 €.
- Estudiants i majors de 60 anys: 10 €.
- Nens de 6 a 12 anys: 5,50 €.
- Menors de 6 anys: entrada gratuïta.
- Famílies: 31 €.
Transport: Bus: Patrick St. (Dean St.), línies 49, 49A, 54A, 77A i 150.
Guiness Storehouse
Guinness Storehouse (Magatzem de Guinness) va ser construït al 1904 per a ser utilitzat com a lloc de fermentació de la cervesa Guinness. L’edifici va complir la seva tasca fins al 1988 i a l’any 2000 va obrir les seves portes al públic per a mostrar les seves exposicions.
Per començar bé la visita, a la planta baixa de l’edifici principal (amb forma d’enorme pinta de cervesa) es pot veure una còpia del contracte de lloguer de la cerveseria per 9.000 anys. Va ser signat per Arthur Guinness al 1759.
Avançant cap a l’interior del magatzem es pot contemplar una exposició sobre els quatre ingredients que composen la cervesa. Simplement aigua, llúpol, ordi i llevat combinats a la perfecció són capaços d’aconseguir un sabor tan especial.
A la primera planta l’audioguia acompanya als visitants a través del procés d’elaboració de la cervesa. Una gran sala conté l’antiga maquinària que s’utilitzava a la fàbrica: un molí, un torrador, un alambí i barrils gegants de fusta. També es pot observar el món dels transport que rodeja la cervesa Guinness des del passat, quan els barrils eren transportats riu amunt en vaixell. Una gran zona està destinada als mestres tonelers, un ofici de gran importància però ple de sacrificis.
A la segona planta es pot fer un recorregut per les campanyes publicitàries de Guinness al llarg de la història. Una de les campanyes més famoses va ser la realitzada al 1916 en la que es van tirar mils d’ampolles amb els seus respectius missatges al mar. Desenes d’anys després, les ampolles continuaven apareixent per sorpresa dels que les trobaven.
A la tercera planta s’ofereix als visitants la possibilitat de provar els seus coneixements sobre l’alcohol a través de diferents jocs interactius.
Avançant una planta més, a la quarta planta, una exposició relata la història de l’edifici des de l’any 1904 fins a la seva conversió en un centre de visitants l’any 2000.
La visita finalitza al terrat, el conegut com a Gravity Bar, un agradable lloc des del que es poden admirar les vistes de la ciutat degustant una pinta, cortesia de la casa.
Edifici Guinness Storehouse amb el Gravity Bar
Com a curiositats: l’arpa, actual símbol d’Irlanda, és una marca registrada de Guinness. Quan el govern va voler utilitzar-la com a símbol nacional va haver de fer-ho col·locant-la de forma invertida. I com a segona curiositat: el conegut Llibre Guinness dels Records també té una relació amb la companyia cervesera, va tenir els seus inicis en una petita disputa sobre quin ocell volava més ràpid.
Ubicació: St. James’s Gate, Dublín 8, D08 VF8H, Irlanda
Horari:
- De dilluns a divendres de 10:00 a 17:00 hores.
- Dissabtes de 9:30 a 18:00 hores.
- Diumenges de 9:30 a 17:00 hores.
Preus:
- Adults: 20 €.
- Estudiants i majors de 65 anys: 17 €.
- Nens de 5 a 17 anys: 10 €.
- Menors de 5 anys: entrada gratuïta.
- Famílies: 51 €.
Transport: Bus: Thomas St./(Watling St.), línies 123, 51B i 78A.
Kilmainham Gaol
Transformat en museu, Kilmainham Gaol és una antiga presó. Inaugurada al 1796, ha estat la llar de molts dels personatges implicats en la lluita per la independència d’Irlanda durant més de 100 anys. Avui es poden veure les cel·les i les zones comunes que es mantenen impassibles davant les innumerables execucions.
La presó continua tenint un lloc molt especial en la memòria dels irlandesos ja que gràcies a la lluita dels valents patriotes que van ser empresonats i assassinats, Irlanda va aconseguir la independència.
A la presó s’empresonava tot tipus de presoners al mateix lloc, ja fossin dones, homes o nens amb petits delictes de furts. Les fosques cel·les en la que estaven empresonats només s’il·luminaven amb la tènue llum d’una vela, fons de calor insuficient per un lloc tant humit i fred.
Amb l’arribada de la fam de 1848, mils de persones es van veure obligades a robar per a poder menjar i això va empitjorà la vida a la presó, fent que els presos malvisquessin amuntegats. Tot i això, eren molts els que s’alegraven de trobar-se en presó per poder menjar alguna cosa.
L’últim pres va ser alliberat al 1924, poc abans del tancament de la presó. Es tractava d’Éamon de Valera, que posteriorment arribaria a ser president d’Irlanda.
Tot i que avui en dia, la presó del Kilmainham no alberga presos, encara continua essent un lloc carregat d’història.
La visita guiada al Kilmainham Gaol comença a la capella de la presó, on Joseph Plunkett es va casa amb Crace Gifford poc abans de ser afusellat per participar en l’Alçament de Pasqua.
El recorregut continua pels passadissos que donen a les antigues i lúgubres cel·les, i finalitza al pati en els que es portaven a terme les execucions. Un cop finalitzada la visita guiada es pot visitar el museu de la presó, en el que es mostres diferents objectes que van pertànyer als presos.
La visita guiada és només amb anglès.
Ubicació: Inchicore Rd, Kilmainham, Dublín 8, D08 RK28, Irlanda
Horari: Tots els dies de 10:30 a 17:15 hores.
Preus:
- Adults: 8 €.
- Majors de 60 anys: 6 €.
- Estudiants i nens de 12 a 17 anys: 4 €.
- Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
- Famílies: 20 €.
Transport: Bus: Old Kilmainham, línies 78A i 206; Emmet Rd. (Kilmainham Cross), línies 51B, 51C, 78A i 206.
The Old Jameson Destillery
L’antiga destil·leria Jameson fundada al 1780, va ser durant quasi 200 anys el lloc on es va portar a terme la creixent producció de whisky Jameson. Avui en dia la petita destil·leria alberga un museu en el que es desvela el procés artesà de l’elaboració dels whisky irlandès.
La visita comença amb un vídeo introductori, després del qual es realitza un recorregut a través del procés d’elaboració del whisky irlandès. Es passa per la mòlta, la maceració, la fermentació, la destil·lació i la maduració.
Després del llarg procés de fabricació del whisky arriba el moment de la degustació, es poden tastar diferents tipus de whisky per comparar-los amb Jameson.
La visita només és amb anglès.
Ubicació: Bow St, Smithfield, Dublín 7, D07 N9VH, Irlanda
Horari:
- De dilluns a dijous d’11:00 a 17:30 hores.
- Divendres i dissabtes d’11:30 a 18:30 hores.
- Diumenges de 12:00 a 17:30 hores.
Preus:
- Adults: 26 €.
- Estudiants i majors de 65 anys: 23 €.
- Joves de 13 a 17 anys: 12 €.
- Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
Transport:
- Bus: Arran Quay, línies 39 i 39A; Christian Youth Church, línies 37, 39B, 39C, 70 i 70A.
- Tramvia: Smithfiled, línia vermella.
Dublin Castle
Situat en ple cor de la ciutat, el Dublin Castle ha complert múltiples i diferents funcions al llarg de la seva història.
Antigament va ser utilitzat com a lloc d’assentament dels víkings, fortalesa militar, residència reial, seu del Tribunal de Justícia Irlandès i seu de l’Administració Anglesa a Irlanda, Dublin Castle és avui utilitzat per a celebracions de les recepcions estatals.
Tot i que després de l’incendi produït al 1684 la fortalesa va haver de ser reconstruïda i exteriorment no presenta l’aspecte que caldria esperar d’un castell, l’interior conserva en perfecte estat i les estances que van ser utilitzades per la Família Reial estan decorades al detall, amb precioses catifes, mobles i làmpades.
El castell es pot conèixer a través d’una visita guiada de 45 minuts durant la qual es recorren gran part de les estances, començant pel Replà de la Destrals de Guerra, lloc on se situava la guàrdia reial per a protegir l’entrada del Saló del Tro.
Durant el recorregut pels apartaments reials, es visita la Sala de James Connelly, el Saló Granard, les habitacions del Rei i la Reina i el Saló del Tro.
Després de la visita interior es canvia d’escenari per conèixer alguns aspectes de la ciutat del segle X, a la Torre de la Pólvora. Al soterrani es pot viatjar a través del temps per completar les restes del que un dia van ser els carrers de llambordes de la ciutat.
Les visites només es fan amb anglès.
Ubicació: Dame St, Dublín 2, Irlanda
Horari: Tots els dies de 9:45 a 17:45 hores.
Preus:
- Adults: 8 €.
- Estudiants i majors de 60 anys: 6 €.
- Joves de 12 a 17 anys: 4 €.
- Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
- Famílies: 20 €.
Transport: Bus: Werburgh St., línies 50X, 56A, 77, 77A, 77X, 150 i 151.
City Hall
La City Hall és un dels exponents de l’arquitectura georgiana de la ciutat. Construït entre 1769 i 1779 pel gremi de mercaders, l’edifici va ser creat com a seu de la Cambra de Comerç.
Al 1840 la Cambra de Comerç va tancar l’activitat quasi per complet i l’edifici va caure en abandonament fins que, al 1851, va ser adquirit per l’Ajuntament de Dublín.
L’edifici va funcionar com a centre de l’administració municipal de Dublín fins al 1995, i des de llavors s’utilitza per a celebrar sessions del Consell Municipal.
A l’entrada de l’edifici es troba la Rotonda, un ampli espai circular cobert per una cúpula sostinguda per 12 columnes. La Rotonda és una estança elegant decorada amb estàtues, algunes de les més antigues esculpides al 1772.
El soterrani de l’Ajuntament acull una exposició multimèdia que explica la història de Dublín des del període anterior a la invasió anglonormanda de 1170 fins a l’actualitat. La història es mostra a través d’una exposició d’objectes de diferents èpoques, pel·lícules d’arxiu i ordinadors previstos de programes interactius.
Resulta interessant passejar per la Rotonda per contemplar l’esplendor neoclàssic de l’edifici, però l’exposició sobre la història de la ciutat resulta bastant llarga i tediosa.
Web oficial
Ubicació: Dame St, Dublín 2, Irlanda
Horari: De dilluns a dissabte de 10:00 a 16:00 hores.
Preus: Entrada a l’edifici és gratuïta. El preu de les exposicions varien.
Transport: Bus: Parliament St., línies 37, 39, 39A, 39C, 70 i 70A.
Dublinia
Dublinia és un museu ubicat al Synod Hall, un edifici neogòtic construït al 1875 sobre l’església medieval de St. Michel.
Totes les exposicions de Dublinia compten amb recreacions de les escenes quotidianes a mida natural, capaces de transportar-te a una altra època. La visita està dividida en tres parts ben diferenciades: Dublín víking, Dublín medieval i una zona denominada “History hunters” (Caçadors d’històries).
- Dublín Víking: Retrocedint fins a l’any 800 és possible conèixer la manera de viure dels víkings endinsant-se a les cases i als vaixells per escoltar les seves obres poètiques, provar-se la seva roba, convertir-se en un guerrer víking o en un esclau.
- Dublín medieval: No es té molt sovint l’oportunitat d’entrar a la casa d’un ric comerciant de Dublín de l’Edat Mitja, poder veure els productes que s’oferien als mercats, o passejar pels carrers bruts de Dublín de fan cents d’anys.
- History hunters: Aquesta part compte amb arxius històrics.
Al final de les exposicions és possible pujar a la torre medieval de 96 escales que va pertànyer a l’església de St. Michel, però les vistes no valen la pena.
Els panells estan escrits en anglès, però a l’entrada s’entrega uns fullets que ho expliquen en castellà.
Ubicació: St Michaels Hill Christ Church, Dublín 8, Irlanda
Horari: Tots els dies de 9:45 a 17:45 hores.
Preus:
- Adults: 15 €.
- Estudiants i majors de 60 anys: 13,50 €.
- Nens de 3 a 12 anys: 8,50 €.
- Menors de 3 anys: entrada gratuïta.
- Famílies: 27 €.
Transport: Bus: Christchurch Place, línies 49X, 50X, 54A i 78A.
Casino of Marino
Dissenyat per Sir William Chambers com a casa d’esbarjo per al primer comte de Charlemont, James Caulfeild, el Casino of Marino és un dels edificis neoclàssics del segle XVIII més destacats d’Europa.
Es pot visitar el Casino of Marino a través d’una visita guiada en anglès, en el qual es pot veure la cuina, el vestíbul, el saló i els dormitoris, fins a un total de 16 estances ricament decorades que formen part de la fantasia creada pel l’arquitecte.
L’edifici del Casino of Marino amaga molts trucs sorprenents utilitzats per a conservar l’aparent simplicitat del disseny de l’edifici. D’aquesta forma, les columnes que rodegen l’exterior funcionen com a canonades ocultes, mentre que les urnes romanes del terrat amaguen xemeneies d’un manera estètica.
Ubicació: Cherrymount Cres, Marino, Dublín 3, Irlanda
Horari: Els tours guiats es realitzen a les 10:00, a les 12:00, a les 14:00 i a les 16:00 hores.
Preus:
- Adults: 5 €.
- Jubilats: 4 €.
- Estudiants: 3 €.
- Famílies: 13 €.
Transport: Bus: Malahide Rd. (Donnycarney Church), línies 20B, 27, 27B, 27C, 127 i 129.
National Museum of Ireland – Archaeology
El National Museum of Ireland – Archaeology de Dublín ofereix exposicions arqueològiques que expliquen l’evolució de la civilització irlandesa des de l’arribada dels primers habitants al Mesolític fins a la Irlanda Medieval.
El museu, obert al 1890, exhibeix objectes que daten des de l’any 7000 aC ordenats al llarg de set galeries.
A la planta baixa s’exposen objectes procedents de l’època prehistòrica a Irlanda: armes i eines de pedra, bronze i acer, a part de reconstruccions de petites granges i algunes tombes del període Neolític. A la mateixa planta també es poden veure una gran quantitat d’objectes realitzats en or durant l’Edat de Bronze, algunes mostres d’art irlandès creat després de l’arribada dels celtes a la illa, o bé alguns recipients de ceràmica i vidre provinents de l’Edat de Bronze a l’antic Xipre.
A la planta superior s’exhibeixen diferents recreacions que documenten la vida dels víkings després de la seva arribada a Irlanda a l’any 795 dC, a part de la situació d’Irlanda durant l’època medieval.
Al museu també es tracten alguns temes externs a Irlanda, com és el cas de l’exposició sobre l’Antic Egipte, en la que es poden veure objectes utilitzats durant les cerimònies religioses i les pràctiques d’enterraments, a més d’algunes mòmies.
A la planta baixa s’exposen objectes procedents de l’època prehistòrica a Irlanda: armes i eines de pedra, bronze i acer, a part de reconstruccions de petites granges i algunes tombes del període Neolític. A la mateixa planta també es poden veure una gran quantitat d’objectes realitzats en or durant l’Edat de Bronze, algunes mostres d’art irlandès creat després de l’arribada dels celtes a la illa, o bé alguns recipients de ceràmica i vidre provinents de l’Edat de Bronze a l’antic Xipre.
A la planta superior s’exhibeixen diferents recreacions que documenten la vida dels víkings després de la seva arribada a Irlanda a l’any 795 dC, a part de la situació d’Irlanda durant l’època medieval.
Al museu també es tracten alguns temes externs a Irlanda, com és el cas de l’exposició sobre l’Antic Egipte, en la que es poden veure objectes utilitzats durant les cerimònies religioses i les pràctiques d’enterraments, a més d’algunes mòmies.
Tot i que els objectes del museu estiguin exposats d’una manera una mica caòtica i és difícil seguir el fil de les exposicions, aquestes són bastant interessants i l’arquitectura de l’edifici també val la pena. Que l’entrada sigui gratuïta és un altre al·licient per a visitar-lo.
Ubicació: 35A Kildare St, Dublín 2, D02 YK38, Irlanda
Horari:
- De dimarts a dissabtes de 10:00 a 17:00 hores.
- Diumenges i dilluns de 13:00 a 17:00 hores.
- Els dijous del 4 de juliol al 12 de setembre de 10:00 a 20:00 hores.
Preus: Entrada gratuïta.
Transport: Bus: Kildare St., línies 7B, 7D, 10, 10A, 11, 11A, 11B, 14, 15, 20B, 25X, 27C, 33X, 39B, 40A, 41X, 46A, 51D, 58C, 70B, 74, 92, 116, 127, 145, 172 i 746.
National Gallery of Ireland
Ubicat al centre de Dublín, la National Gallery of Ireland alberga una col·lecció d’art irlandès i europeu des de l’Edat Mitja fins al segle XX.
El museu va ser inaugurat al 1864, però degut a l’impressionant augment de la col·lecció, l’edifici va haver de ser ampliat al 1903, 1968 i 2002 successivament.
La Galeria compta amb 54 sales en les quals s’exposen més de 800 obres d’art ordenades de forma geogràfica, història i temàtica.
A la primera planta es troben les obres que pertanyen a autors anglesos i irlandesos a més de la Galeria Nacional de Retrats.
La planta superior i l’entresòl són les parts més interessants i mostren obres de procedència italiana i espanyola a més d’algunes exposicions temporals.
Alguns dels grans mestres que compten amb obres seves exposades al llarg del museu són Caravaggio, Rembrandt, Monet, Velázquez, Picasso, Goya o Van Gogh.
Les exposicions estan distribuïdes de forma clara i organitzada, cosa que facilita la visita.
Ubicació: Merrion Square W, Dublín 2, D02 K303, Irlanda
Horari:
- De dimarts a dissabtes de 9:15 a 17:30 hores. Dijous fins a les 20:30 hores.
- Diumenges i dilluns d’11:00 a 17:30 hores.
Preus: Entrada gratuïta.Transport: Bus: Merrion Sq., línies 15X, 44, 44B, 44C, 48A, 50X, 65X i
National Museum of Ireland – Collins Barracks
El museu està ubicat als imponents edificis neoclàssics de l’antiga caserna militar Collins Barracks, construït al 1702.
El museu està organitzat de forma temàtica, pel que resulta senzill veure les exposicions. Al llarg de tres plantes del bloc sud, les galeries exposen una important col·lecció de plata irlandesa, a més de diferents peces de mobiliari irlandès de l’època, objectes construïts pels artesans de la fusta, i els més preuats instruments científics.
A les galeries del bloc oest es mostra el material de diferents tipus i períodes a través del qual es pretén donar a conèixer la història cultural nacional, a més de la del museu, en aquesta part destaca l’exposició “Com vestíem”, en la que es mostren els estils de les peces de vestir d’Irlanda entre els segles XVIII i XX.
Probablement una de les parts més importants del museu sigui l’exposició “Soldiers and Chiefs” (Soldats i comandaments), en la que es recórrer la vida militar d’Irlanda des de 1550 fins al segle XXI, a través dels ulls dels soldats.
El museu està allunyat del centre i la informació del museu només està amb anglès, no obstant, les exposicions són clares i còmodes de veure. El propi edifici val la pena.
Ubicació: Collins Barracks, Benburb St, Stoneybatter, Dublín, D07 XKV4, Irlanda
Horari:
- De dimarts a dissabtes de 10:00 a 17:00 hores.
- Diumenges i dilluns de 13:00 a 17:00 hores.
Preus: Entrada gratuïta.
Transport:
- Tramvia: Museu, línia vermella.
- Bus: línies 90, 25, 25A, 66 i 67.
St Audoen’s Catholic Church
Aquesta església, declarada monument nacional, va ser construïda entre 1181 i 1212 i és una de les esglésies medievals més antigues d’Irlanda.
Dedicada a St Audoen, bisbe de Rouen i patró de Normandia al segle VII, avui en dia l’església de St Audoen’s continua complint amb les seves funcions eclesiàstiques tot i el pas del temps.
Després de la seva mort a l’any 684, Audoen, bisbe de Rouen, va ser enterrat al terreny que anys més tard ocuparia l’església que se li va dedicar. Després de la seva construcció, l’església va començar a cobrar gran importància en la vida eclesiàstica i civil de la ciutat.
Al segle XIV va ser una època de prosperitat per a l’església que, al veure incrementat considerablement el nombre de fidels de la seva parròquia, es va decidir augmentar les dimensions de l’església al segle XV. Es van crear llavors la Capella de Sta Anna i la Capella de la Beneïda Verge Maria.
Al 1773, degut a la disminució de la congregació, van decidir treure el sostre d’una de les zones de l’església. Cinquanta anys més tard li va passar el mateix a la Capella de Sta Anna, que també va quedar a la intempèrie.
Després de tants anys, avui en dia la St Audoen’s Church continua essent el lloc recolliment dels fidels de la parròquia, a més d’oferir als turistes un interessant recorregut a través de la seva memòria.
Només entrar a l’església es pot veure una exposició en la que es mostra com la petita església del segle XII va anar ampliant-se fins a convertir-se en una important temple medieval.
Al llarg de l’exposició es poden veure diferents mostres dels objectes medievals trobats als terrenys de l’església, a més d’un tros d’un dels camins empedrats que travessaven la ciutat de Dublín durant els segles XII i XIII.
Tot i que hi ha parts de l’església que no van suportar bé el pas dels anys, encara conserven algunes de les parts més antigues com la nau o tres campanes que van ser creades al 1423.
Ubicació: High St, The Liberties, Dublín, Irlanda
Horari: De març a novembre, tots els dies de 9:30 a 17:30 hores.
Preus: Entrada gratuïta.
Transport: Bus: High St., línies 51B i 51C.
St Mary Pro Cathedral
Coneguda per les seves misses cantades en llatí, la St Mary Pro Cathedral, anomenada també “La Pro”, va ser construïda entre 1815 i 1825 sobre l’antiga Abadia Cistercenca de Santa Maria.
Perquè és una pro-catedral? Doncs perquè després de la seva construcció, Christ Church va obtenir el títol de catedral catòlica, el qual continua ostentant avui en dia tot i portar segles convertida en un temple protestant. Com que en cada ciutat només hi pot haver una catedral, La Pro només es podrà convertir en catedral quan el Papa revoqui el designi original i Christ Church deixi de ser-ho.
L’estil neoclàssic de La Pro ofereix un gran contrast amb la majoria d’esglésies de la ciutat, construïdes en un estil gòtic. L’exterior està inspirat en el temple atenès de Teseo, portant sis imponents cultures dòriques.
L’interior de l’església també és completament diferent al de les dues catedrals i la resta d’esglésies de la ciutat. Amb una mescla d’estil grec i romà, l’església ha estat objecte de controvertides opinions en les que se la catalogava tant de joia artística, com d’una monstruositat.
Ubicació: Pro-Cathedral House, 83 Marlborough Pl, North City, Dublín 1, D01 TX49, Irlanda
Horari:
- De dilluns a divendres de 9:30 a 17:00 hores.
- Dissabtes de 9:30 fins al final de la missa de la tarda a les 18:00 hores.
- Diumenges de 9:30 a 13:00 i de 16:30 fins al final de la missa de la tarda a les 18:00 hores.
Preus: Entrada gratuïta.
Transport:
- Bus: Marlborough St., línies 20B i 32X.
- A peu des de O´Connell Street.
St Stephen’s Green
Aquest parc va ser construït al 1664 i és un dels parcs públics més antics d’Irlanda. Es troba situat en ple centre de Dublín, al final de Gafton Street.
Fins al 1663, la zona es trobava fora de la ciutat i s’utilitzava per anar a pastar el ramat. Aquest mateix any el govern va decidir construir un parc. Al seu voltant es van construir edificis d’estil georgià que van atreure a l’alta societat fins a la zona.
Els jardins van ser dissenyats al segle XIX amb un estil victorià que conserven actualment. El terreny rectangular ocupa aproximadament 9 hectàrees, en les quals s’estén un preciós estanc habitat per cignes i gavines.
El parc St Stephen’s Green compta amb zones arbrades, infinites praderes, una font central i alguns monuments en honor a importants personatges irlandesos. Una de les zones més curioses és el parc per a cecs, que compta amb plantes aromàtiques que estan etiquetades amb Braille.
National Botanic Gardens
Construït al 1795 al costat del riu Tolka, és el millor centre botànic i d’agricultura de tota Irlanda. El terreny que ocupa el jardí avarca 20 hectàrees sobre les que hi ha més de 17.000 espècies de plantes.
El National Botanic Gardens de Dublín conté plantes de totes les parts del món, incloent-hi 300 espècies en perill d’extinció i algunes que ja s’han extingit al món salvatge. També posseeix una gran quantitat d’hivernacles de ferro forjat, construïts entre 1843 i 1869, que protegeixen les plantes més especials de les inclemències meteorològiques de la ciutat.
Per conèixer el jardí, el millor és perdre’s caminant pels seus senders que, rodejats per tot tipus d’arbres, portes fins alguns llocs especials com el Jardí de les roses, la Casa de les orquídies, el Jardí xinès, el Jardí de les roques o l’Hort.
Ubicació: Glasnevin, Dublín 9, D09 VY63, Irlanda
Horari:
- D’octubre a febrer: De dilluns a divendres de 9:00 a 16:30 hores. Caps de setmana i festius de 10:00 a 16:30 hores.
- De març a octubre: De dilluns a divendres de 9:00 a 17:00 hores. Caps de setmana i festius de 10:00 a 18:00 hores.
Preus: Entrada gratuïta.
Transport: Bus: Botanic Avenue, línies 4, 13, 13A, 19 i 83.
Slieve League Cliffs
Slieve League Cliffs (Slibh Liag en gaèlic) són els penya-segats més alts d’Europa, arribant fins a l’altura de 601 metres.
Quan s’està arribant als penya-segats hi ha una tanca que talla la carretera, aqueta tanca només és per evitar que s’escapin les ovelles, pel que es pot obrir i passar amb el cotxe, i tornar-la a tancar. Al costat de la tanca hi ha un aparcament on es pot deixar el cotxe, però des del l’aparcament fins als penya-segats hi ha 2 km de pujada, pel que és recomanable seguir fins a dalt amb el cotxe, i a dalt hi ha un altre aparcament on es pot deixar el cotxe i gaudir de les vistes increïbles.
Des de l’aparcament superior només hi ha uns metres fins al lloc més fotogènic dels penya-segats, el conegut com Bunglass Point.
Si s’és més aventurer i el temps ho permet, des d’aquí surten diferents senders que permeten recórrer més la zona.
Ubicació: Bunglas Road, Lergadaghtan, Teelin, Co. Donegal, F94 EV52, Irlanda
Horari: Tots els dies de 10:00 a 16:30 hores.
Preu: Entrada gratuïta
Achill Island
Achill Island és la illa més gran d’Irlanda, amb 24 km de llarg per 19 d’ample. Connectada per un pont l’illa és accessible amb cotxe. Aquest baluard de la cultura i la llengua gaèlica encanta per les seves impressionants vistes, platges i pobles.
També és un dels pocs llocs d’Irlanda on es pot banyar o practicar esports aquàtics, les millors platges són Keem, Doogort, Dooega, Dooagh i Dooiver.
Atlantic Drive
El viatge més pintoresc a Achill Island és l’Atlantic Drive, una carretera que ascendeix per les escarpades muntanyes que les travessa i acaba als majestuosos penya-segats de Menawn Cliffs.
És aconsellable començar pel Michael Davitt Bridge, la ruta està ben senyalitzada. La carretera de Cloughmore a Dooega ofereix alguns dels paisatges costers més espectaculars d’Irlanda.
A l’illa deshabitada de Achillbeg hi ha el fort promontori de Dún na Glais, el Kildawnit Castle, una majestuosa torre del segle XV i antiga fortalesa de la reina dels pirates, Grace o’Malley, i finalment Clare Island al fons, abans de pujar l’empinada costa per admirar la rocosa badia de Ashleam, un famós punt de referència d’Achill.
A la costa sud de l’illa es troben les rareses arquitectòniques de les Cathedral Rocks, mentre que els Cliffs of Croaghaun descendeixen espectacularment per un precipici de 2.000 peus fins al mar. Les espectaculars vistes de la Keel Beach i Keem Beach són la última parada abans de completar el recorregut.
Menawn Cliffs
Un dels millors miradors d’Achill Island està als majestuosos Menawn Cliffs. Des de dalt, es pot gaudir d’unes vistes espectaculars de tota l’illa d’Achill, la Clare Island i Keel Strand més avall.
Els Menawn Cliffs, a només 8 km de Dooega, s’eleven fins als 466 metres i es pot arribar a ells per un empinat camí de terra que condueix a un aparcament al cim.
Si el temps ho permet, hi ha un sender que porta encara més amunt dels penya-segats, on es troben làpides i ruïnes d’habitatges del segle XIX.
Keel Beach
Una de les vistes que més captiva és la de la immensa Keel Beach: castigada pel vent, encaixada entre les muntanyes, brillant sota el sol amenaçant núvols negres, aquesta extensió d’arena proporciona una emoció estupenda. Poca gent arriba fins aquí, té un aire d’autèntica frontera, poblada pels pocs habitants, els surfistes i un pintoresc supermercat que fa també de botiga de comestibles, pub i oficina de correus.
Keem Beach
La Keem Beach és una petita platja protegida rodejada d’alts penya-segats. Es troba al principi d’una vall entre els penya-segats de Benmore, a l’oest, i el mont Croaghaun, a l’est. Per arribar a la badia cal seguir l’Atlantic Drive, abans de girar cap al nord, cap a Golden Strand.
La carretera acaba aquí, després d’una sèrie de corbes tancades amb vistes al mar, es té la sensació d’haver arribat a la fi del món, l’únic que acompanya és la badia d’aigües turqueses i el silenci.
La Keem Beach és molt popular per practicar esports aquàtics i hi ha escoles de surf a la zona. La platja està vigilada durant la temporada de bany.
Cliffs of Croaghaun
Els fabulosos penya-segats de Croaghaun s’eleven fins a una altura de 687 metres. Són els tercers més alts d’Europa després de Hornelen a Noruega (860 m.) i el cap Enniberg a les Illes Feroe (754 m.).
Per admirar-los, cal seguir un sender que comença a la Keem Beach i tarda unes dues hores en completar-se. El sender és per a caminants experimentats i en bona forma física, ja que la primera part del camí, que no sempre està assolellada, implica una pujada empinada. I un cop s’arriba al cim, cal caminar al costat dels penya-segats sense cap tipus de barrera, cal prestar molta atenció a les condicions meteorològiques, que canvien bruscament, i especialment al vent.
Ubicació: Keel West, Co. Mayo, Irlanda
Slieve Deserted Village
Aquest poble està format per una col·lecció de cases de camp que semblen haver quedat congelades en el temps i són recordatoris de dies passats i de les penúries suportades pel poble d’Irlanda.
A la vessant sud del mont Slievemore, entre 80 i 100 casetes de pedra van ser abandonades i van caure en la ruïna. Es creu que la gent que va viure aquí durant més de 5.000 anys, fins a meitats del segle XIX. Tot i que les raons de l’abandonament no es coneix del tot, és possible que la terra fos presa per un tercer, cosa que hagués pogut provocar el desallotjament dels propietaris de les casetes.
Connemara
Situada a la zona occidental del comtat de Galway, Connemara (Chonamara en gaèlic) és un món quasi oníric, compost per eterns murs de pedra que divideixen terres on hi ha ovelles, llacs, pantans d’aigües fosques, carreteres que serpentegen entre els pobles, platges d’una arena blanca sorprenent i planes colpejades pel vent i la pluja.
El seu cor vibra de veracitat gaèlica, és una terra dura, afectada per la climatologia i pels temps durs, però també bucòlica, i com deis Oscar Wilde “d’una bellesa salvatge”.
Dog’s Bay
Dog’s Bay és una platja que apareix en els llistats de les millors platges d’Irlanda. En forma de ferradura, arena blanca i fina, aigües tranquil·les i clares, rodejada de penya-segats verds, aquesta badia és un enclavament natural meravellós.
Ubicació: Errisbeg West, Roundstone, Co. Galway, Irlanda
Connemara National Park
Connemara National Park (Pairc Náisiúnta Chonamara) és un dels 6 parcs Nacionals d’Irlanda i dels més populars i visitats, gràcies als seus paisatges naturals, la seva biodiversitat i els nombrosos senders aptes per a tots els nivells d’exigència. En aquest espai es troben els Twelve Bens (Beanna Beola), la serralada més alta del Comtat de Galway (i això que només arriben a 700 metres).
Una de les caminades més accessibles i transitades és el de Diamond Hill, que inicia al Centre de Visitants i puja fins al cim d’aquest turó de quasi 450 metres. Un cop a dalt, la recompensa és enorme: davant hi ha els Twelve Bens , la costa atlàntica i les seves illes, en unes esplèndides vistes panoràmiques. En total es recorregut és d’uns 7 km. Track de la ruta.
Ubicació: Letterfrack, Co. Galway, Irlanda
Kylemore Abbey
L’abadia és troba a la riba del riu Pollacapull i només pel preciós entorn val la pena visitar-la. Però a més, aquesta abadia és molt bonica, i la seva història també.
Mitchell Henry, un empresari anglès, va construir l’impressionant Kylemore Castle com a acte d’amor per la seva muller Margaret que s’havia enamorat d’aquesta zona anys enrere. Juntament amb els seu fills, van viure felices al castell, però el destí els tenia preparat un final amarg. Margaret va morir de disenteria al 1874, després d’un viatge a Egipte. En la seva memòria, Mitchell va construir una petita però bonica església neogòtica a prop del castell i va sepultar a Margaret en un mausoleu al bosc. Quan l’empresari va morir al 1910, les seves restes van ser col·locades a prop de la seva estimada perquè estiguessin sempre junts.
Des de llavors, el castell va passar per diferents propietats, fins a convertir-se en un convent benedictí al 1920, quan un grup de monges belgues el van comprar després de fugir de la seva nació a causa dels bombardejos alemanys. Al 1923 van obrir un internat per a nenes (Kylemore Abbey School ) i, tot i que l’escola no va tancar al 2010, les monges continuen vivint a l’abadia (en una zona privada).
En la visita es pot veure la part oberta al públic, així com els jardins, l’església i el mausoleu. Si es vol veure l’església des de fora, hi ha un punt panoràmics prop de l’aparcament des d’on es poden fer bones fotografies.
Ubicació: Pollacappul, Co. Galway, Irlanda
Horaris: Tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.
Preu:
- Adults: 18 €.
- Menors de 17 anys, estudiants i majors de 65 anys: 15,50 €.
- Menors de 13 a 16 anys: 9€.
- Menors de 13 anys: Entrada gratuïta.
- Famílies (2 adults + fins a 6 menors de 16 anys): 45 €.
Galway
The Latin Quarter
El Barri Llatí correspon al cor del casc antic de Galway i és una de les àrees més vibrants i pintoresques de la ciutat, amb els seus carrers de llambordes, edificis històrics, cafeteries, boutiques, pubs i galeries d’art.
El seu nom evoca la rica història de la ciutat durant l’Edat Mitja, quan Galway es va erigir com un important port comercial Aquest apel·latiu es deu a la diversitat de comerciants que freqüentaven aquests carrers, incloent-hi aquells provinents de països de parla llatina, com França, Espanya i Itàlia.
El millor consell és oblidar-se del Google Maps i perdre’s entre els carrerons, gaudint de cada racó sense haver de mirar el rellotge. Però també cal assegurar-se de passar per dos llocs concrets, els més importants d’aquest barri: la St Nicholas’ Collegiate Church (Eaglais Choláisteach San Nioclás en gaèlic), una de les més antigues de la ciutat i de vital importància durant l’Edat Mitja (es diu que va ser visitada per Cristòfol Colom al 1477), i el Spanish Arch.
El Spanish Arch va ser construït en pedra calcària al segle XVI com un punt de defensa més de l’antiga muralla. S’anomena així perquè era en aquesta zona on els comerciants i vaixells espanyols solien atracar.
Webs:
Ubicació:
- The Latins Quarter: 22 High St, Galway, H91 VX4E, Irlanda
- St Nicholas’ Collegiate Church: St. Nicholas Collegiate Church, Lombard St, Galway, H91 PY20, Irlanda
- Spanish Arch: 2 The Long Walk, Galway, Irlanda
Horari de St Nicholas’ Collegiate Church:
- Dilluns, dimarts, dijous i divendres: de 10:00 a 17:30 hores. Última entrada a les 17:00 hores.
- Dimecres de 11:00 a 17:30 hores. Última entrada a les 17:00 hores.
- Caps de setmana tancat.
Preus: 5 €. Menors de 12 anys entrada gratuïta.
The Long Walk
The Long Walk (An Siúlán Fada en gaèlic) és una zona pintoresca que es troba prop del port de Galway, aquí hi ha cases acolorides d’estil georgià (segles (XVIII – XIX), que queden molt maques, i des d’aquí s’arriba al Galway Docks, els molls plens de vaixells i iots.
Clonmacnoise
El conjunt monàstic de Clonmacnoise, fundat al segle VI, va ser durant un llarg temps un dels centres religiosos i polítics més importants d’Irlanda.
Les ruïnes que es conserven avui en dia pertanyen a una desena d’esglésies i torres construïdes entre els segles X i XVII. Fer fet, a Clonmacnoise es conserven dues torres circulars, un element arquitectònic d’Irlanda i que només podem trobar en altres conjunts medievals com Rock of Castle.
Mentre que dins dels murs del monestir hi ha moltes lloses i creus celtes. Però més enllà de la seva transcendència històrica, Clonmacnoise es troba en un idíl·lic enclavament de suaus i verds turons a la riba del riu Shannon.
En els primers segles de la nostra era, el cristianisme s’havia assentat poc a poc a Irlanda, sobre tot arrel de l’aparició de St Patrick, conegut com l’apòstol d’Irlanda.
Aquest va predicar l’Evangeli, adaptant-se a les costums i tradicions locals i creant una sort de clergat local a meitats del segle V, que barrejaria símbols cristians amb altres celtes i pagans.
Al 545 St Ciarán juntament amb un petit grup de monjos va fundar l’abadia de Clonmacnoise a meitat de l’illa d’Irlanda.
Segons la llegenda Diarmait mac Cerbaill considerat el primer gran rei d’Irlanda que es va convertir al cristianisme, el va ajudar a aixecar la primera església.
Aquest lloc està considerat un dels enclavaments més importants de l’arquitectura cristiana primitiva a Irlanda, juntament potser amb els que hi ha a la Península de Dingle. La ubicació escollida per a construir el temple va ser tremendament estratègica. Aquest lloc es trobava a la riba del riu Shannon, el més llarg de tota l’illa i que servia de via de comunicació entre el nord i el sud. Clonmacnoise se situava també a la ruta que unia la costa oest amb l’est. De fet, segueix estant a pocs quilòmetres de l’autopista que uneix Dublin amb Galway (la capital i la ciutat més gran de la costa occidental).
El riu Shannon marcava els límits naturals entre els antics regnes de Connacht (Connaught) i Meath (Tara) pel que el monestir era no només un encreuament de camins, sinó també un concorregut enclavament fronterer.
Gràcies a les excavacions realitzades s’ha sabut que hi havia gran quantitat d’edificis laics, tot i que al ser construïts de fusta no es conserven vestigis.
En el moment de màxim esplendor (entre els segles VIII i XII) Clonmacnoise devia tenir l’entitat de ciutat medieval amb no menys de 1.500 o 2.000 habitants.
Els edificis religiosos van començar a construir-se de pedra. El més preeminent d’ells va ser la catedral construïda al 909 per l’abat Colmán i el rei Flann de Tara.
Tot això va propiciar que es convertís en un centre religiós de gran importància i d’igual forma un focus comercial, artesà i cultural. Va arribar a tenir tal rellevància que durant segles va ser el lloc de sepultura dels grans reis Tara i Coonaught.
La prosperitat de Clonmacnoise no va passar desapercebuda i va ser saquejada en nombroses vegades per irlandesos, normands i víkings. I cap al segle XII el conjunt monàstic va començar a declinar, es especial pel desenvolupament uns quilòmetres més al nord de la ciutat d’Athlone, que va atreure les rutes comercials.
Les Creus Celtes
L’humit clima irlandès, amb les freqüents pluges i vents ha obligat a posar a resguard a bona part de les peces més valuoses del complex monàstic. Per això es va crear el petit però interessant Centre d’Interpretació que es troba al costat de la recepció del lloc arqueològic. En qualsevol cas, a l’exterior hi ha rèpliques de gran qualitat de les creus celtes, situades a la seva ubicació original. Les sales expositives tenen una forma circular i una cuidada il·luminació per donar més preeminència a les grans creus celtes de Clonmacnoise. D’entre elles destaca l’extraordinària Creu de les Escriptures, amb una imponent altura de més de 4 metres. Aquesta creu celta està considerada una de les més boniques i millor conservades del país. Gran part d’ella va ser tallada en un bloc de gres a principis del segle X i mostra uns delicats relleus per ambdós costats. Una de les cares mostra escenes bíbliques com la Crucifixió i el Judici Final, mentre que al revers pot veure’s a un monjo i a un guerrer. Es creu que representen a l’abat Colmán i al rei Flann impulsors de la construcció de la catedral de Clonmacnoise.
A altres sales es pot admirar la Creu del Sud amb una bonica ornamentació abstracta i la Creu del Nord la més antiga de totes (datada de l’any 800) i de la que només es conserva la base i el peu.
Al Visitors Centre també s’exposa un bon nombre d’esteles i làpides celtes. La majoria d’elles hi ha tallades creus celtes acompanyades de la inscripció “Or do” que significa “una oració per …”.
Clonmacnoise Abbey
Un sender enllosat porta fins a les ruïnes del complex monàstic que, tot i haver transcorregut molt de temps des del seu abandonament per part del monjos, conserva encara un aire solemne.
La Catedral de Clonmacnoise
El visitant troba davant de la catedral, un lloc central dins del recinte. Aquesta ha perdut la coberta i les voltes que la cobrien, però aguanten la resta dels seus murs.
La catedral es va aixecar a principis del segle X, tot i que d’aquesta època només es conserva el mur nord. La senzilla porta oest pertany al romànic tardà, però és la portada nord la que posseeix uns preciosos i deteriorats relleus gòtics.
A l’entorn de la catedral hi ha cinc petits temples de diverses èpoques. Entre els que es pot destacar el senzill i robust Temple de Dowling del segle XI i el Temple de Ciarán, on se suposa que va ser enterrat el fundador de l’abadia.
Escampades per tot el terreny cobert d’herba es troben cents de creus celtes, lloses i làpides cobertes de molsa i líquens. Però aquest com altres cementiris irlandesos no és un lloc tètric ni ombrívol sinó que està ple de calma i bellesa.
Les Torres Circulars
Al costat del mur nord del recinte, a tocar al riu Shannon, es conserven algunes de les edificacions més rellevants del monestir. En primer lloc, la robusta Torre Circular que en el seu dia hauria d’haver estat el campanar de l’església avui desapareguda. Va ser construïda al 1124 i pot veure’s encara la seva porta a pocs metres d’altura, ja que com en el cas de les torres de Rock of Cashel o de la Kilkenny Cathedral, en el seu dia segurament hi devia haver una escala exterior.
El Temple de Connor és l’única església que té teulada ja que l’Església d’Irlanda l’ha mantingut en ús des de fa tres segles. Està molt remodelat, però conserva alguns vestigis que fan pensar que l’edificació original devia ser del segle XII.
Però la construcció amb més encant de Clonmacnoise, podria ser el Temple de Finghin. I això que a dures penes es conserva part del cor, els presbiteri i una bonica porta romànica.
Al costat d’ells s’alça l’elegant Torre Circular coronada per una teulada cònica. Tot això amb un paisatge bucòlic de fons en el que el riu Shannon serpenteja entre camps verds.
Ubicació: Clonmacnoise, Co. Offaly, N37 V292, Irlanda
Horaris:
- De novembre a gener: de 10:00 a 17:00 hores. Última entrada a les 16:00 hores.
- De març a maig: de 10:00 a 18:00 hores. Última entrada a les 17:15 hores.
- De juny a agost: de 9:00 a 18:30 hores. Última entrada a les 18:00 hores.
- De setembre a octubre: de 10:00 a 18:00 hores. Última entrada a les 17:30 hores.
- Febrer tancat.
Preus:
- Adult: 8 €.
- Major de 65 anys: 6 €.
- Menors d’edat i estudiants: 4 €.
- Família: 20€.
Burren
Corcomroe Abbey
Corcomroe Abbey és una joia medieval del segle XIII. Unes ruïnes romàntiques amb cementiri. Entre les escultures de pedra de les tombes més nobles destaca la del rei Conor na Siudane Ua Briain, qui va manar construir aquest centre monàstic poc abans de morir, al 1267. Durant segles l’abadia va està habitada per monjos cistercencs fins que l’ocupació anglesa va obligar a desmantellar totes les construccions catòliques. A partir del segle XVII Corcomroe es va abandonar.
Ubicació: Corcomroe Rd, Abbey West, Co. Clare, Irlanda
Preu: Entrada gratuïta.
Poulnabrone Dolmen
De les més de 90 tombes megalítiques que s’han datat en aquest parc natural, el Poulabrone Dolmen és el més impressionant. Construït fa uns 6.000 anys, enormes lloses de pedra se superposen formant una gran taula, sota la que es va trobar un cementiri prehistòric. Les excavacions arqueològiques van descobrir ossos de 25 persones, a més de restes ceràmiques i primitives joies. La seva aparença solitària, en mig d’una plataforma rocosa i coberta de gebre a l’hivern, li dóna un aspecte més fred.
Ubicació: Poulnabrone, Co. Clare, Irlanda
Preu: Entrada gratuïta.
Cliffs of Moher
Els Cliffs of Moher modelats per segles d’erosió, s’aixequen majestuosament fins a arribar a l’altura de 214 metres sobre les aigües de l’Atlàntic. I no només són alts, sinó que també són extensos, ocupen una franja de 8 km de litoral.
Des del curiós centre de visitants, amagat sota un turó, surten varis senders sobre els penya-segats que es poden recórrer i que ofereixen vistes panoràmiques impressionants. La ruta principal porta fins a Torre O’Brien a la que es pot accedir, i passa per diferents punts panoràmics. A més de per la seva sobre acollidora bellesa natural, són un important santuari d’aus marines (com frarets, mascarells atlàntics i gavines).
Des de el Centre de Visitants fins a la Torre O’Brien hi ha un camí asfaltat de 800 metres que va passant per diferents plataformes i miradors. Però la xarxa de senders és més àmplia, de fet s’estén a ambdós costats d’aquest punt, oferint perspectives diferents. Són perfectament accessibles per a qui estigui una mica en forma, però cal recordar respectar simple els límits marcats.
El pàrquing està a l’altre costat de la carretera i es convenient reservar amb antelació per aconseguir un petit descompte, però caldrà seleccionar la data i hora concreta de la visita. En l’actualitat només es cobra l’aparcament, però el preu és per persona, potser convé fer una parada prèvia uns metres abans per tal que la resta dels passatges baixin del cotxe i no paguin.
Ubicació: Cliffs of Moher, Lislorkan North, Liscannor, Co. Clare, V95 KN9T, Irlanda
Horaris:
- Gener, febrer, novembre i desembre: de 9:00 a 17:00 hores.
- Març, abril, setembre i octubre: de 8:00 a 19:00 hores.
- De maig a agost: de 8 a 21:00 hores.
Preu: Entrada gratuïta
Aran Islands
Aran Islands és un arxipèlag de tres illes principals: Inishmore, Inishmaan i Inishheer, que enamoren per la seva bellesa natural, una rica història i la seva herència de la cultura gaèlica. Es troben molt a prop de les costes de Galway, pel que arribar-hi és senzill (hi ha ferris durant tot el dia).
Pel que respecta a cadascuna d’elles:
Inishmore (Inis Mór en gaèlic) és la més gran de les tres, és un mosaic de paisatges dramàtics, des de penya-segats escarpats fins a prats esquitxats d’antics monuments de pedra, com la fortalesa prehistòrica de Dún Aonglhasa.
Inishmaan (Inis Meáin) és més tranquil·la i menys desenvolupada, ofereix un refugi de pau i serenitat, amb la seva costa agresta i cases de pedra tradicionals.
Inisheer (Inis Oírr) és la més petita de les tres, és un paradís coster on el temps sembla que no hagi passat. Si es busca desconnexió, aquest serà com fer una teràpia de silenci i pau.
Corca Dhuibhne (Península de Dingle)
L’Aïllament d’aquest lloc ha permès que s’hagin preservat els enclavaments arqueològics i construccions medievals úniques al món. Aquí es poden trobar forts prehistòrics en escarpats penya-segats o misterioses esglésies i oratoris de la fosca Edat Mitja.
Tots els estius arriben a la península mils de turistes, però la regió ha aconseguit mantenir intacte tot el seu encant i autenticitat. De fet, aquest és un dels reductes on encara es pot escoltar de forma habitual l’irlandès o el gaèlic. Sense cap mena de dubte, la Península de Dingle (Corca Dhuibhne en gaèlic) és un territori que cal explorar-lo amb calma.
Dingle
Ubicat en una badia natural, Dingle és amb tan sols 2.000 habitants censats, la localitat més gran de tota la península. No obstant, a l’estiu multiplica la seva població i es converteix en un poble molt animat, sense cap dubte d’això contribueix l’enorme quantitat de pubs que hi ha.
A part d’això, Dingle sempre ha estat un petit poble coster en el que els seus habitants vivien de la pesca i la ramaderia i en els últims anys també del turisme. Per això no té grans monuments ni museus, ni falta que li fa.
Un passeig per Dingle pot ser agradable, en especial si es fa pel port, amb els seus petits vaixells amarrats al moll i els seus pubs de colors de cara al mar.
També val la pena recórrer la Green Street on hi ha diversos dels llocs més significatius de la localitat, entre ells algunes botigues pintoresques i la St Mary Church. Al seu costat hi ha An Diseart, un centre cultural instal·lat en un imponent edifici neogòtic. Aquesta institució estudia i promou l’idioma, el folklore irlandès i la cultura celta en totes les seves facetes.
Slea Head Drive
L’anomenada Slea Head Drive és una ruta circular que transita per les estretes i sinuoses carreteres de l’extrem occidental de la península. Aquesta ofereix un esplèndid recorregut per precipicis que cauen al mar, amb importants restes arqueològiques i preciosos enclavaments que han servit d’escenari a famoses pel·lícules.
Es tracta d’una rota perfecta per a un road trip, ja que la millor manera de recorre-la és amb cotxe o autocaravana i també és possible fer-la amb bicicleta. Es recomana, circular en sentit de les agulles del rellotge, donada que és estreta en alguns trams, per evitar topar-se amb grans vehicles en direcció contrària.
A l’estiu, inclús, és possible recórrer aquest circuit amb bus turístic, tot i que no és molt aconsellable. La millor manera de gaudir la bellesa de la Slea Head Drive és tenint la total llibertat d’aturar-se en qualsevol lloc, mirador o per fer alguna petita ruta a peu.
La Slea Head Drive ronda els 60 km i pot fer-se perfectament amb mig dia o un dia (en cotxe) depenent de la tranquil·litat en que es visiti.
Aquest recorregut forma part, a més, de la coneguda Wild Atlantic Way, una ruta turística que voreja tota la costa occidental irlandesa des del pintoresc poble de Kinsale al sud fins la frontera amb Irlanda del Nord.
Alguns trams de la Wild Atlantic Way s’han convertit en circuits turístics molt concorreguts, com el conegut Ring of Kerry (Anell de Kerry) situat a la propera Península d’Iveragh.
Dunbeg Fort
A 5 km del poble de Ventry es troba el Dunbeg Fort (An Dún Beag) una fortificació probablement de l’Edat de Ferro. Tot i que la seva data és incerta i alguns historiadors la situen en una època molt posterior.
En tota Irlanda s’han classificat unes 200 fortificacions d’aquest tipus, tot i que aquest és probablement el que es va construir en un lloc més impressionant. Dunbeg Fort s’assenta sobre un penya-segat rocós que cau sobre el mar. Els seus pobladors es van instal·lar aquí per a poder-se defendre millor dels atacs enemics.
A l’apropar-se a les ruïnes arqueològiques es travessen rases i terraplens defensius, abans d’arribar a un llarg mur de pedra que cobreix de costat a costat el premonitori. Darrere del mur, quasi al precipici es troba una construcció de pedra i base circular amb forma de rusc. No costa molt pensar, que la vida d’aquests homes havia de ser molt dura, obligats a viure en un lloc tan inclement.
Als voltants pot trobar-se altres construccions en forma de rusc conegudes com “clocháns” i que també es poden visitar.
La cabana de pedra del Dunbeg Fort ha perdut, però, la volta superior, probablement a l’estar exposada als vents. De fet, al 2017 part del conjunt arqueològic es va precipitar al mar, com a conseqüència de fortes tempestes. Pel que aquest monument nacional va haver d’estar tancat durant mesos en que es va portar a terme les obres de reparació i la instal·lació de noves tanques de seguretat.
A l’altre costat de la carretera, al Dún Beag Fort Visitor Centre es troben les taquilles, una petita botiga i a la sala adjacent es pot veure també un vídeo explicatiu.
Ubicació: Fahan, Dingle, Co. Kerry, Irlanda
Preu:
- Adult: 3,50 €.
- Estudiant: 2,50 €.
- Menor: 1,50 €.
Dunmore Head i Balsket Islands
El tram de carretera d’un 5 km que discórrer entre el Dunberg Fort i Dunmore Head és potser el més bonic de tota la Península de Dingle. L’estreta i sinuosa carretera s’agafa a la vessant de la muntanya, mentre que a l’altre costat un penya-segat rocós cau sobre l’oceà. Cal conduir amb precaució.
Hi ha diversos miradors, en alguns casos simples eixamplaments de la calçada, que permeten contemplant amb calma l’espectacular bellesa del litoral. Un cop més enllà, la Coumeenoole Beach ofereix un dels escassos recers de la zona als banyistes que no temen les baixes temperatures. Sobre la platja emergeix la imponent silueta de Dumore Head, un ondulat penyal cobert d’herba, assotant sense descans pels vents. Val la pena trepar per aquesta estreta franja de terra mentre es contempla el mar al sud, al nord i a l’oest.
Des de dalt del premonitori , on el vendaval és continuo s’estén un panorama excepcional, amb les Blasket Islands en primer terme. Aquest petit arxipèlag avui només el poblen aus marines, els conills i algunes ovelles, però va està habitat fins a l’any 1953.
La història d’aquestes illes i la petita comunitat que aquí residia resulta tan interessant que existeix un museu dedicat a elles, uns 4 km al nord, al pobre de Dunquin. D’abril a setembre una empresa local de ferris realitza els trajecte entre el moll de Dunquin i la Great Basket.
També el cinema s’ha sentit atret per la bellesa de l’abrupta costa d’aquesta zona de la Península de Dingle. David Lean va rodar aquí el seu clàssic “La filla de Ryan” del 1970, i més recentment també es van filmar algunes escenes de la nova saga de pel·lícules de “Star Wars”. De fet, en diversos llocs es poden veure cartells que recorden el pas de l’equip del rodatge d’aquesta gran superproducció per aquestes terres.
Ubicació: Coumeenoole North, Co. Kerry, Irlanda
Preu: Entrada gratuïta.
Reask Monsatic Settlement
En el seu tram nord la Slea Head Drive s’allunya del mar i s’endinsa en una zona d’una riquesa arqueològica inigualable i uns paisatges coberts de prats i murs de pedra, propis de la Irlanda rural.
La majoria d’aquestes construccions són vestigis d’un cristianisme primitiu o (paleocristianisme) que s’ha conservat durant més de mil anys, gràcies al relatius aïllament de la península.
Perdut entre prats verds i camins comarcals es troba el lloc monàstic de Reask, les ruïnes d’aquest antic monestir del segle VI, en que només queden en peu la part baixa de les construccions. No obstant, tenen un gran valor històric ja que mostren una estructura ben definida. En una part hi havia l’oratori i el cementiri, mentre que a l’altre costat d’un mur se situaven les barraques de pedra o clocháns on vivien els monjos. L’element més singular que s’ha conservat és la Pedra de Reask, una enorme llosa de 1,64 metres d’alçada amb inscripcions i gravats en espiral.
Ubicació: Reask, Ballyferriter Village, Co. Kerry, Irlanda
Preu: Entrada gratuïta.
Gallarus Oratory
L’oratori Gallarus, està considerada una de les construccions del cristianisme primitiu més importants d’Irlanda. Els estudiosos consideren que va poder ser una petita església, un oratori o inclús una capella funerària.
Es creu que l’oratori Gallarus pot tenir entre 900 i 1.200 anys d’antiguitat, per això sorprèn el seu excepcional estat de conservació. Tot i que, el més sorprenent és la seva senzillesa i a la vegada mestria amb que va ser construït.
L’edifici que recorda a la quilla invertida d’un vaixell, té 8 metres de llarg per 5 d’ample. Però potser l’element més interessant, és el rebaix progressiu dels murs fins a formar 5 metres d’altura un espècies de terrat a dues aigües que permetés que l’aigua o la neu no s’acumulés sobre l’oratori.
Els seus murs estan formats per grans lloses de pedra que encaixen unes amb les altres de forma admirable i sense que s’utilitzés cap classe de morter.
Ubicació: Gallarus, Co. Kerry, V92 Y028, Irlanda
Horari: Tots els dies de 10:00 a 17:00 hores.
Preu: 3 €
Kilmalkedar Church
A tan sols 3 km de l’oratori Gallarus es troba una altra modesta joia medieval. La Kilmalkedar Churchés una petita església amb característiques pròpies del romànic irlandès i que va poder estar inspirada en la preciosa Capella Cornac de Rock of Cashel.
Destaca la singular portada romànica amb una decoració geomètrica i un cap humà tallat a l’alt de les arquivoltes.
Tot i que la teulada va enfonsar-se en algun temps, l’edifici en línies generals s’ha preservat en bon estat. No es pot marxar d’aquí sense penetrar en ella i admirar els preciosos arcs i la finestra de doble esqueixada del seu interior.
Al voltant de Kilmalkedar Church hi ha un caòtic cementiri amb làpides de diferents èpoques. El ell destaca una pedra Ogham amb inscripcions celtes i també una enorme creu de roca ambdues probablement anteriors a l’església.
Ubicació: Kilmalkedar, Dingle, Co. Kerry, Irlanda
Preu: Entrada gratuïta.
Conor Pass
A part de la ruta costera Slea Head Drive i el poble de Dingle, la península té diversos atractius.
Entre ells destaca el Conor Pass, una sinuosa carretera que ascendeix fins al cim d’aquest bell port de muntanya (456 metres), considerat el més alt d’Irlanda. En dies assolellats les vistes des del Conor Pass són espectaculars, no obstant, la boira acostuma a ser habitual en aquest turó tan proper al mar.
Glanteenassig Forest Park
A la meitat de la península, lluny de qualsevol assentament humà i carreteres amples, es troba el Glanteenassig Forest Park, un preciós enclavament molt apreciat pels senderistes ple de turons suaus, boscos espessos i llacs foscos.
Ubicació: Glanteenassig, Co. Kerry, Irlanda
Horaris:
- Estiu de 8:00 a 22:00 hores.
- Hivern de8:00 a 18:00 hores.
Preu: Entrada gratuïta.
Inch Beach
Molt més accessibles és la Inch Beach situada al costat de la carretera que circula per la costa sud de la península. Aquest extraordinari braç d’arena, creat per l’acció del mar té 7 km de llarg i una franja de dunes pràcticament verges ja que no s’ha edificat en tota la zona.
No és difícil veure alguns surfistes quan el vent és propici i forma gran ones. També es van rodar aquí algunes escenes de pel·lícules com “La filla de Ryan” dirigida per David Lean, o “Un horitzó molt llunyà” dirigida per Ron Howard amb intèrprets com Tom Cruise i Nicole Kidman.
Ubicació: Co. Kerry, Irlanda
Skellig Islands
Les Skellig Islands, Patrimoni Mundial per la UNESCO, en realitat es tracta de poc més que unes roques, això si d’important mida, que sorgeixen del mar com a pics de muntanyes afilades a uns 12 km de la costa de la península d’Iveragh.
Des del segle VII al XIII una comunitat de monjos eremites, guiats segons la tradició per St. Finian, va habitar l’illa més gran, Skellig Michael (Sceilig Mhichíl).
Avui en dia perviuen les escales originals que els monjos van esculpir per arribar des del mar fins al monestir paleocristià, formant les clocháns, unes cabanes de pedra amb forma de rusc bastant primitives que se semblen els iglús. Les quasi 600 escales van ser un camí de plata pel invasors víkings que en successives rapinyes raptaren als monjos, i robaven les relíquies i objectes valuosos. Delmats, només va ser qüestió de temps que les durs hiverns acabessin per minvar la comunitat del monjos, arribant a desaparèixer al segle XII quan els pocs supervivents es van mudar a Ballinskellings davant de l’onada de freda coneguda com Petita Edat de Gel.
La vida secreta dels monjos era la de l’oració, la pesca i la subsistència, formant-se una comunitat monàstica que segons s’explica va cristianitzar alguns víkings com Olav Tryggvason sobre l’any 1000, que seria rei de Noruega.
Després de l’abandonament del recinte, durant segles es van fer pelegrinatges fins al monestir de les Skellig.
Després de les 600 escales, s’arriba a més de 200 metres sobre el nivell del mar, amb unes vistes excel·lents. Aquí hi ha les edificacions de pedra i una terrassa amb orientació cap al sud-est per aprofitar al màxim la llum i la calor del sol, i bordejada amb gruixuts murs de pedra que protegien el conjunt del fort vent. Algunes de les cabanes actuaven com a capella, refectori on menjaven els monjos o com a cel·les per a dormir. La població del monestir era molt modesta, i es pensa que podia constar d’uns 12 monjos.
Una creu que hi ha prop de l’oratori suposadament indicava el lloc on s’havia enterrat al fundador del monestir.
Si les Skelling Rocks ja eren de per si un dels destins favorits del sud d’Irlanda, l’estrena del Capítol VII de Star Wars ha situat aquestes illes com un destí massiu. I no només pels fans de la saga galàctica.
La tirada de Star Wars ha fomentat l’arribada del turisme a les Skelling Islands. L’escena final de la pel·lícula “El despertar de la Força” quan els protagonistes ascendeixen les escales de pedra fins a trobar-se amb un home encaputxat a l’estil monjo medieval (Luck Skywalker) genera un clima interestelar que sense dubte quedarà com un dels millors moments de la saga.
A part, les aus que troben refugi a les parets verticals de les Skellig Islands amb una densitat i concentració vertaderament inusual, és poden veure foques, balenes i delfins solcant les aigües.
L’accés a Skellig Islands està controlat i regulat per que el nombre de turistes que la visiten sigui sostenible i respectuós amb l’entorn i amb la colònia d’aus que l’habiten. Per això la única forma d’arribar-hi és amb vaixells que surten de Portmagee, el poble mariner molt característic per les cases de colors que formen una paleta en contrast amb el dur clima, o dels ports de Valentia i Ballinskelligs.
La sortida dels vaixells només és operativa des de maig a setembre, amb sortides de vegades a l’abril i a l’octubre en funció del temps i l’estat del mar.
Les empreses que operen el recorregut en vaixell són San Feehan des de Ballinskelligs, John O’Shea des de Caherdaniel, Sean Murphy des de Portmagee, i Michael O’Sullivan també des de Portmagee. Les sortides són al matí, entre les 10:00 i les 11:00 hores.
És aconsellable fer la reserva amb antelació, especialment si es vol visitar a l’estiu, perquè a l’estar limitat el nombre diari d’accessos, ens podríem trobar amb la desagradable sorpresa de que no hi hagi més visites aquell dia.
Cashel
Rock of Cashel
Rock of Cashel va ser un centre de poder dels reis de Munster. Aquest regne ocupava tota la zona sud-est de l’illa i va perdurar més de 1.000 anys arribant a ser el més pròsper de l’illa.
Van ser els reis de la dinastia dels Eóganacht, cap al segle V els que van instal·lar aquí la seva seu, en una imponent fortalesa construïda sobre un turó. Segons conta la llegenda, el mateix St Patrick va batejar als nets de Conall Corc, un dels reis més importants de la dinastia. Precisament a Rock of Cashel es pot contemplar la preuada Creu de St Patrick del segle XII.
Al segle X el clan dels Dál gCais va derrocar Eóganacht i es va fer amb el poder del regne. Alguns anys més tard aquesta família en una decisió estratègica, va entregar Rock of Cashel a l’església. Aconseguint el favor d’aquesta i privant a la família rival del seu antic tro reial.
De fet, la major part dels edificis que es conserven en l’actualitat són de caràcter religiós, pertanyents als segles XII i XIII.
Al 1152, Cashel va passar a ser un dels quatre arquebisbats d’Irlanda, pel que va seguir essent un centre de poder, però eclesiàstic, a partir de llavors.
Rock of Cashel va seguir utilitzant-se al culte durant segles, fins que es va abandonar definitivament a meitats del segle XVIII. Al 1869 va passar a formar part del patrimoni irlandès declarat Monument Nacional.
El preciós turó de Rock of Cashel és visible des de qualsevol lloc del poble de Cashel i es troba pràcticament dins del casc urbà.
Horari: de 9:00 a 17:00 hores.
Preu: 8 €.
Un cop passades les taquilles es pot optar per entrar al petit museu instal·lat a la Sala de la Coral dels Vicaris. Aquestes estances han estat restaurades i al soterrani es pot contemplar l’autèntica Creu de St Patrick, resguardada aquí de les inclemències del temps.
Sortint a l’exterior hi ha una rèplica d’aquesta creu, als peus de les imponents ruïnes de la catedral. Els seus murs de pedra fosca i les seves línies gòtiques resulten d’una enorme elegància, tot i els trossos enfonsats d’alguns murs i la quasi total absència de la teulada.
La catedral es va construir a meitats del segle XIII amb una estructura cruciforme, encaixonada entre tres construccions ja existents. Per un costat la Cormac’s Chapel i al nord, la Torre Rodona i un Aljub.
Val la pena recórrer el seu interior, atiat per la pluja i el fred, a l’haver desaparegut la coberta. Els seus murs desolats conserven les delicades finestres amb arcs apuntats i al transsepte sud hi ha restes de pintures murals.
La pèrdua de les voltes que cobrien la catedral ofereixen punts de vista curiosos, que permeten, per exemple, contemplar la Torre Rodona des de l’interior de la catedral.
Al costat del pòrtic d’entrada es troba el conegut com Castell o Torre Residencial, que tot i ser la construcció més moderna està parcialment enfonsat.
Adossada als murs de la catedral hi ha la Cormac’s Chapel, un edifici del segle XII i potser el més excepcional de Rock of Cashel.
La capella té relleus singulars al pòrtic nord, en els que destaca un centaure llançant fletxes a un lleó, a més de diversos motius celtes. Les parets de l’interior aixopluguen precioses pintures que representen el baptisme de Crist i els Reis Mags.
La capella ha estat recentment restaurada i degut a la fragilitat dels seus frescos només es permet l’accés a un nombre restringit de persones al dia.
Vorejant la catedral a través de les làpides i boniques creus celtes s’arriba fins al peu de la Torre Rodona. Construïda probablement al primer terç del segle XII, és l’edifici més antic de Rock of Cashel. D’ella sorprèn la porta, situada a 3,5 metres del terra.
Les torres rodones eren campanars independents de les esglésies i són un element arquitectònic únic a Irlanda. S’han preservat unes poques torres rodones d’entre els segles X-XII, tot i que la de Rock of Cashel és de les poques que es conserva íntegra, incloent-hi la seva teulada cònica.
Finalment tot el recinte es troba protegit per un mur exterior construït sobre la mateixa roca despullada del cim del turó.
Ubicació: St. Patricksrock, Cashel, Co. Tipperary, Irlanda
Horaris:
- De meitats de març a meitats d’octubre: de 9:00 a 17:30 hores. Última visita a les 16:45 hores.
- De meitats d’octubre a meitats de març: de 9:00 a 16:30 hores. Última visita a les 15:45 hores.
Preu:
- Adult: 8 €
- Majors de 65 anys: 6 €
- Menors i estudiants: 4 €
- Família: 20 €
Hore Abbey
Tot i que la gran atracció de la localitat és Rock of Cashel, es pot aprofitar per visitar les boniques ruïnes de Hore Abbey.
Aquestes es troben en un lloc quasi idíl·lic, rodejat de prats verds on pastures ramats de vaques i amb unes vistes al Rock of Cashel.
Aquesta abadia va ser construïda pels monjos benedictins al 1266, però pocs anys més tard, l’arquebiste McCarvill els va expulsar i li va entregar a l’ordre cistercenca. L’arquebisbe també va donar als monjos cistercencs molins i altres terrenys que pertanyien al poble, cosa que va provoca un gran rebuig social.
Tot i que la construcció de l’abadia original data del segle XIII, dos segles després es van realitzar importants reformes, per això es seu aspecte general és d’estil gòtic.
Hore Abbey ha estat abandonada molts segles pel que la gran part d’ella s’ha enfonsat. Pot veure’s com les esquerdes entre les pedres ha estat aprofitades com a refugi d’algunes plantes. No obstant, encara segueix en peu gran part de la nau central i la imponent torre de creuer de l’església.
Lamentablement no queda gran cosa del claustre, aquest tenia de particular de que era l’únic monestir cistercenc irlandès amb el claustre situat al nord.
Ubicació: G492+FQ, Horeabbey, Cashel, Co. Tipperary, Irlanda
Preu: Entrada gratuïta.
Kilkenny
Kilkenny Castle
A principis del segle XIII, un noble normand, William Marshall comte de Pembroke, va aixecar en aquest emplaçament un castell de pedra aprofitant la torre ja existent.
El comte de Pembroke va ser un dels cavallers més rellevants del seu temps. Va servir a quatre reis d’Anglaterra, entre ells Ricard I Cor de Lleó i Joan I. William Marshall va arribar a ser regent del fill del rei Joan I, quan aquest va accedir al tro amb 9 anys.
Al 1360 la poderosa família Butler de Ormond, d’origen també normand, es va fer amb la propietat del castell, que ostentaria durant 600 anys. El comtat d’Ormond va arribar a ser un dels més extensos i pròspers d’Irlanda i era controlat pel senyor de Kilkenny Castle.
Durant els anys en que va pertànyer a Butler, el castell va patir nombroses reformes i afegits pel que en l’edifici es poden trobar diversos estils arquitectònics. De fet, la fortalesa va passar a ser més aviat un luxós palau.
Al 1967 un dels últims marquesos d’Ormond es va deslligar dels castell que es trobava quasi en ruïnes, adquirint-lo l’estat irlandès per 50 £. Ja dècades abans la família l’havia abandonat com habitatge i havia venut el mobiliari i els sumptuosos interiors.
A partir d’aquest moment, el Kilkenny Castle Restoration Committee es va encarregar de portar a terme la caríssima reconstrucció de les teulades, murs i terres molt deteriorats per problemes estructurals i d’humitat. Mentre que va mantenir tots els elements que es conservaven en un estat acceptable com portes, finestres, xemeneies, paviments, etc.
Després d’una impecable restauració, la visita al Kilkenny Castle resulta una parada més que recomanable. El recorregut per les sumptuoses estances pot tardar-se a fer 1,5 hores. Els ciments medievals del segle XIII encara es conserven i d’aquesta planta inferior destaca sobretot la base de la torre oest, que permet veure el gruix dels murs del castell.
Més amunt hi ha les luxoses habitacions com el menjador d’estat o la sala dels tapissos. Però és a les sales superiors on estan les estances més interessants. En primer lloc, la Biblioteca coberta de prestatgeries amb llibres antics, entre ells un ”Don Quijote” o al costat de l’escala un immens arbre genealògic de la família.
A l’ala nord del castellà hi ha la immensa i elegant Galeria de pintures, construïda a principis del segle XIX, en la que destaca el sostre de fusta bellament decorada. Es tracta segurament de la sala més impressionant del castell i tot i que tingui poc de medieval, val la pena detenir-se a contemplar les bigues. Aquestes acaben en remats amb formes d’àliga, de llop i altres animals que sostenien la coberta de fusta pintada amb motius celtes i figures que tretes d’una pintura prerafaelita.
No és pot marxar sense fer un tomb pels jardins que envolten el castell i veure el riu Nore com serpenteja just als seus peus.
Ubicació: The Parade, Dukesmeadows, Kilkenny, R95 YRK1, Irlanda
Horaris:
- D’octubre a març: de 9:30 a 17:00 hores.
- D’abril a setembre: de 9:15 a 17:30 hores.
Preus:
- Adult: 8€. Visita guiada en anglès: 12 €
- Major de 60 anys: 6 €. Visita guiada: 10 €
- Menors de 12 a 17 anys i estudiants: 4 €. Visita guiada: 6 €
- Menors de 12 anys: Entrada gratuïta.
- Família (2 adults i 3 menors de 12 anys): 20 €. Visita guiada: 30 €
St Canice’s Cathedral
Sobre el segle VI es va construir a un turó proper al riu Nore, una església que segons la tradició la va aixecar el propi Sant Canice, aquest va ser un conegut abat irlandès que va predicar el cristianisme a Irlanda i Escòcia.
El primer assentament eclesiàstic va atreure a la població que més tard va donar lloc a una pròspera localitat mercantil. Però va ser precisament aquest temple el que va donar nom a la ciutat ja que Kilkenny procedeix de l’irlandès “Cill Chainnigh”, que significa església de Canice.
Poc queda d’aquella església original, en el seu lloc, avui es pot admirar una catedral d’estil gòtic anglès de pedra fosca i imponent.
Al seu exterior impressiones els portals i finestrals que s’estiren fins a culminar en els típics arcs ogivals gòtics.
A un costat, al costat mateix del transsepte es conserva una alta torre cilíndrica del període cristià celta del segle IX, i que és una de les poques torres d’aquestes característiques a les que encara es permet pujar-hi.
Al voltant de la catedral s’amuntonen làpides grises cobertes de floridura.
A l’interior del temple no és menys impressionant, ja que és la segona catedral més llarga d’Irlanda, després de la St. Patrick Cathedral de Dublin. En varis monuments funeraris que conté, ressalta una efígie de marbre negre del segle XVI del comte d’Ormond i la seva muller.
Ubicació: Coach Rd, Gardens, Kilkenny, Irlanda
Horaris:
- D’octubre a abril: de dilluns a dissabte de 10:00 a 17:00 hores. Última entrada a les 16:30 hores.
- De maig a setembre: de dilluns a dissabte de 9:00 a 18:00 hores. Diumenges de 13:00 a 18:00 hores. Última entrada a les 17:30 hores.
Preus:
- Catedral: 7,50 €. Amb visita guiada 12 €.
- Torre: 7 €.
- Catedral + Torre: 12 €. Amb visita guiada 16 €
Moisès 