Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d’Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l’oceà Atlàntic nord. Té una àrea total de 92.391 km² i és el país més occidental del continent europeu. El territori portuguès limita al nord i a l’est amb Espanya; i al sud i a l’oest, amb l’oceà Atlàntic; i inclou els arxipèlags de les Açores i de Madeira.
El territori portuguès ha estat testimoni durant els passats 3.100 anys d’un constant flux de civilitzacions: fenicis, celtes, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs hi han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVI Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d’ultramar i colònies es van estendre per tot el globus. En l’actualitat és un país desenvolupat, i econòmicament pròsper; és un dels vint països del món amb millor qualitat de vida.
Continguts:
- HISTÒRIA DE PORTUGAL
- PORTO
- AMARANTE
- AVEIRO
- BRAGA
- GUIMARÃES
- PARQUE NACIONAL PENEDA-GERÊS
- LISBOA
- SINTRA
- BOCA DO INFERNO
- ÓBIDOS
- ÉVORA
- CARVOEIRO
- FARO
- LAGOS
- SAGRES
- SILVES
HISTÒRIA DE PORTUGAL
La història de Portugal té els seus orígens que es remunten a la baixa edat mitjana, ampliant els seus territoris durant l’Era de l’exploració fins a crear un vast Imperi Portuguès, i convertint-se en una potència mundial entre els segles xv i xvi. Portugal va entrar en decadència perdent gran part de la seva riquesa i estatus, començant per la pèrdua de la seva força militar i naval a la Batalla d’Alcazarquivir, i de la seva flota, que va ser incorporada a l’Armada Espanyola, que no va permetre que el país defensés les seves possessions d’ultramar. Va tornar a patir una altra sotragada el 1755 amb la destrucció gairebé total de la seva capital pel terratrèmol de Lisboa de 1755, a començaments del segle xix amb les Guerres Napoleòniques i el 1822 amb la independència de la seva gran colònia, el Brasil. Una revolució el 1910 va deposar la monarquia, però la República va ser incapaç de solucionar els problemes d’un país immers en una conflictivitat social, la corrupció i els enfrontaments amb l’església. El 1926 un cop d’Estat va donar pas a una dictadura que es mantindria en el poder fins al 1974, quan una revolució de militars d’esquerres va imposar la democràcia. A l’any següent, Portugal va declarar la independència de totes les seves colònies d’Àfrica. És soci-fundador de l’OTAN, de l’OECD i l’EFTA. El 1986 va ingressar a la CEE, actual Unió Europea.
Molt abans que Portugal hagués aconseguit la seva independència, ja hi havia hagut diversos intents per a assolir una autonomia major, i fins i tot la independència, promoguda pels comtes que governaven les terres del Regne de Galícia i Portucale. Per tal d’acabar amb aquest desig independentista de la noblesa local en relació amb el domini lleonès, el rei Alfons VI de Castella entregà el comtat de Galícia, que aleshores incloïa les terres de Portucale al comte Ramon de Borgonya. Després de molts fracassos militars de Ramon contra els moros, Alfons VI decidí donar el 1096 al seu cosí, Enric de Borgonya, el govern de les terres al sud del regne de Galícia, formant així el Primer Comtat de Portugal. Sota el govern d’Enric, el comtat conegué no només una política militar més eficaç en la lluita contra els moros, ans també una política independentista més activa, malgrat no haver-la aconseguit. Després de la seva mort, quan el seu fill Alfons, pujà al poder, Portugal aconseguí la seva independència amb la signatura del Tractat de Zamora, al mateix temps que conquistava localitats importants com ara Santarém, Lisboa, Palmela i Évora. Tan bon punt acabà la Reconquesta del territori portuguès el 1249, la independència del nou regne fou posada a prova diverses vegades pel Regne de Castella. Primerament, amb la crisi de successió de Ferran I de Portugal, que culminà amb la batalla d’Aljubarrota, el 1385.
Amb la fi de la guerra, Portugal inicià el procés d’exploració i expansió conegut que començà l’era dels descobriments portuguesos, amb figures quimèriques com ara Enric el Navegador, i el rei Joan II. Ceuta fou conquerida el 1415; el cap Bojador el 1434, i l’exploració de la costa africana, prosseguí fins que Bartolomeu Dias el 1488 comprovà que existia una comunicació entre els oceans Atlàntic i Índic, i fundà el Cap de Bona Esperança a l’extrem meridional del continent. Poc després de descobrir-se les terres de Nord-amèrica pels espanyols, foren descobertes les terres del Brasil i el camí marítim a l’Índia, durant el regnat de Manuel I l’Afortunat. Així, començà a crear-se l’Imperi Portuguès, les conquestes de Goa, Malaca i Ormus en Orient per Afonso de Albuquerque, i durant la primera meitat del segle xvi s’inicià la colonització del Brasil durant el regnat de Joan III.
El país tingué el seu “segle d’or” en aquest període. Tanmateix, en la Batalla de Kasr al-Kabir (1578) el jove rei Sebastià i part de la noblesa portuguesa van morir. Pujà al tron Enric, que morí dos anys després, per la qual cosa comença la segona crisi de successió, que es resol amb la pujada al tron portuguès de Felip II d’Espanya, el primer dels tres reis espanyols. Aquest domini acabà l’1 de desembre del 1640 gràcies a la noblesa nacional que després d’haver vençut la guàrdia reial en un sobtat cop d’Estat, coronà Joan IV com a rei de Portugal.
Després de la restauració de la independència de Portugal, l’Estat entrà en guerra contra Espanya, que acabaria el 1668, amb la signatura del Tractat de Lisboa en què Espanya reconeixia definitivament la restauració de Portugal.
A finals del segle xvii i la primera meitat del segle xviii començà l’exploració minera del Brasil i s’hi descobriren pedres precioses que feren de les corts de Joan V una de les més riques d’Europa. Aquestes riqueses servien, sovint, per a pagar els productes importats, principalment d’Anglaterra (per exemple, gairebé no existia la indústria tèxtil al regne, i tots els teixits eren importats d’Anglaterra). El comerç internacional es basava en la indústria vinícola i el desenvolupament econòmic del regne fou impulsat, durant el regnat de Josep de Portugal gràcies als esforços del marquès de Pombal, ministre entre 1750 i 1777. Implantà diverses reformes mercantils per tal de revertir la situació econòmica. Fou en aquest regnat que el terratrèmol de 1755 devastà Lisboa i Algarave l’1 de novembre, 1755.
Per tal de no trencar amb l’aliança amb Anglaterra i en refusar adherir-se al Bloqueig Continental, Portugal fou envaït pels exèrcits napoleònics el 1807. Les Corts i la família reial portugueses es refugiaren al Brasil, i la capital es traslladà a Rio de Janeiro fins al 1821, quan Joan VI—des de 1816 el rei del “Regne Unit de Portugal, el Brasil i l’Algarve”, retornà a Lisboa per a jurar la primera constitució portuguesa. L’any següent, el seu fill, Pere IV fou proclamat emperador del Brasil, tot i que l’Imperi del Brasil i el Regne de Portugal seguiren units durant gairebé deu anys; després se n’independitzà.
Portugal visqué, la resta del segle xix, períodes de gran pertorbació política i social (com ara la guerra civil i d’altres revoltes i aixecament militars incloent-hi la Revolució de Setembre) que acabaren amb l’Acta Addicional a la constitució, el 1852. Inicià llavors, una política de foment protagonitzada per Fontes Pereira de Melo. A finals del segle xix les ambicions colonials portugueses xocaren amb les angleses. Després de cedir a les exigències britàniques, i a causa dels problemes econòmics creixents, la monarquia quedà desacreditada, i Carles I i el príncep Lluís Felip foren assassinats l’1 de febrer, 1908.
La República fou instaurada poc després, en la Revolució del 5 d’octubre de 1910, i el rei Manuel II s’exilià a Anglaterra. Després de diversos anys d’inestabilitat política, amb lluites constants de treballadors, homicidis polítics i crisis financeres —problemes agreujats per la participació en la Primera Guerra Mundial— l’Exèrcit prengué el poder el 1926. El règim militar designà com a ministre de Finances António de Oliveira Salazar (1928), professor de la Universitat de Coimbra, i poc després el designà com a President del Consell de Ministres (1932). Al mateix temps que les finances eren restaurades, s’instituí l’Estat Nou, règim autoritari de corporativisme d’Estat, amb un partit únic i sindicats estatals, amb afinitats al feixisme des de 1945. El 1968 el succeí Marcelo Caetano.
El règim rebutjà la descolonització de les Províncies Ultramarines, la qual cosa portà a la guerra colonial portuguesa, començant a Angola (1961) i seguida de Guinea Bissau (1963) i Moçambic (1964). Malgrat de les crítiques d’alguns dels oficials més antics de l’Exèrcit, entre ells el general António de Spínola, el govern semblava determinat a continuar amb aquesta política. Amb el seu llibre “Portugal e o Futuro” (“Portugal i el Futur”), defensava la insustentabilitat d’una solució militar en les guerres d’Ultramar, Spínola fou destituït, la qual cosa agreujà el malestar creixent dels oficials joves de l’Exèrcit, que desencadenà en la Revolució dels Clavells.
El 25 de novembre de 1975 diversos sectors de l’esquerra radical, provocats per les notícies d’una possible instauració d’una dictadura comunista, donaren un cop d’Estat. Tanmateix no tenien cap líder clar. El Grup dels Nou reaccionà i posà en pràctica un pla militar de resposta encapçalat per António Ramalho Eanes. Triomfà i l’any següent es consolidà la democràcia. El mateix Ramalho Eanes és elegit com a primer President de la República. S’aprovà una constitució democràtica i es restabliren els poders polítics locals i els governs autònoms de les Illes.
La primera fase després de la revolució va ser la unió d’un corrent conservador dels militars al voltant d’António de Spínola i un vessant socialista al voltant del primer ministre vasco Gonçalves, així com el general Francisco da Costa Gomes i Otelo Saraiva de Carvalho i Salgueiro Maia, que eren membres del MFA (Moviment de les Forces Armades). Una vegada establert el corrent socialista, van començar les nacionalitzacions i la reforma agrària. La Constitució de 1976 definia el pas al socialisme amb la destinació de l’Estat. El general Spínola va ser obligat a marxar a l’exili al Brasil.
Quan en les primeres eleccions presidencials després de la Constitució de 1976 el general António Ramalho Eanes es va imposar clarament a Otelo, es van establir les bases per crear un model d’Estat parlamentari a la manera de l’Europa occidental. Eanes i el representant del Partit Socialista, Mário Soares (primer ministre des del 1976 fins al 1978 i des del 1983 fins al 1985, president de la República entre 1986 i 1996) van apropar el país a la Comunitat Europea, sent l’ingrés el 1986, al costat del d’Espanya, les negociacions del qual havien estat més problemàtiques.
El 1979 va guanyar les eleccions parlamentàries, per primera vegada després de la Revolució dels Clavells, un grup polític situat en el centredreta, (govern de Francisco de Sá Carneiro i Francisco Pinto Balsemão). El govern es va posar d’acord amb l’oposició socialista per dur a terme una reforma constitucional. La nova Constitució, que va entrar en vigor el 1982 va eliminar algunes institucions que havien sorgit després de la Revolució, entre elles el Consell Revolucionari, i va crear un Tribunal Constitucional a l’estil dels països democràtics. El 1985 Aníbal Cavaco Silva es converteix en primer ministre pel Partit Socialdemòcrata de tall conservador. Dos anys més tard el partit va aconseguir la majoria absoluta. Cavaco Silva es va mantenir en el poder fins al 1995, impulsant una política econòmica neoliberal i privatitzant aquelles empreses que s’havien nacionalitzat després de la revolució. Des del 1995 fins al 2002, el govern va estar en mans del socialista António Guterres. Macau, l’última colònia d’Àsia, va ser retornada a la sobirania xinesa el 20 de desembre de 1999.
En les eleccions parlamentàries del 17 de març de 2002 la dreta portuguesa va tornar a aconseguir la majoria dels vots. Amb un 62,3% dels vots escrutats, el PSD sota la direcció de José Manuel Durão Barroso hauria aconseguit un 40,1% dels vots, seguit pel Partit Socialista i els conservadors del Partit Popular amb un 37,9% i un 8,8% respectivament. Barroso va formar una coalició en la qual el líder del Partit Popular, Paulo Portes va rebre la cartera de Justícia, Treball i Assumptes Socials. Els socialistes van mantenir a les seves mans la Presidència de la República a causa que el successor de Soares va ser Jorge Sampaio.
El 2004 Barroso va ser nomenat successor de Romano Prodi com a president de la Comissió Europea. El seu successor en el càrrec de primer ministre, Pedro Santana Lopes, només va governar durant un curt període, ja que al novembre d’aquest any l’Assemblea Nacional es va dissoldre per triar un nou primer ministre. Al febrer de 2005 van tenir lloc les eleccions i en elles el Partit Socialista va aconseguir per primera vegada en la seva història una majoria absoluta. José Sócrates va ser nomenat primer ministre.
El 22 de gener de 2006 els votants portuguesos van triar a Aníbal Cavaco Silva com a nou President de la República. Va aconseguir majoria absoluta en la primera volta, per la qual cosa no es va haver d’enfrontar en una segona volta amb el seu principal rival, el candidat socialista renegat Manuel Alegre que va quedar davant del candidat oficial del partit socialista Mário Soares.
PORTO
- Ponte Lúis I
- Palácio da Bolsa
- Mercado do Bolhão
- Capela das Almas
- El McDonald’s més bonic de Portugal
- Livraria Lello
- Torre dos Clérigos
- Sé do Porto
- Igreja de São Francisco
- Casa da Música
- Castelo do Queijo
- Farolim de Felgueiras
Ponte Luís I
Aquest pot és la icona de Porto. Inaugurat l’any 1886, aquest pont metàl·lic creua el Duero fins al barri de Vila Nova de Gaia. Es pot creuar per dalt, on passa un tramvia, i per sota, on ho fan el cotxes. Tant des de dalt com des de baix, hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat.
Com a curiositat, el govern va refusar el projecte de Gustave Eiffel, l’arquitecte que va dissenyar la Torre Eiffel, finalment es va acabar decantant pel seu soci, Théophile Seurig.
El més bonic no és creuar el pont, sinó observar-lo amb la ciutat al fons. Si es vol tenir unes vistes privilegiades, una bona idea és apropar-se fins al Monestir de la Serra Pilar. El mirador és totalment gratuït i les vistes no tenen preu, sobre tot quan el sol comença a amagar-se darrera de Porto.
Palácio da Bolsa
Aquest edifici neoclàssic està considerat Monument Nacional de Portugal, a més de ser reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, és espectacular tant per dins com per fora. Va ser construït al segle XVIII sobre un convent de franciscans que va ser destruït per un incendi.
L’entrada per adults costa 8,50 € i es pot reservar per internet.
Mercado do Bolhão
Aquest mercat és el més bonic de la ciutat, ubicat en ple centre de Porto, la seva edificació neoclàssica accentua la seva bellesa. Allí hi ha de tot, des de fruita fresca a un preu immillorable fins a alguns souvenirs.
Capela das Almas
Just al costat del famós mercat es troba aquesta curiosa capella coberta de rajoles blanques i blaves, d’estil neoclàssic, va ser construïda al segle XVIII, encara que les rajoles es van incorporar l’any 1929.
Esta composta per 16.000 rajoles que val la pena ser contemplades amb detall, il·lustracions religioses de la vida de Santa Catalina i Sant Francesc d’Assís, els sants als que està dedicada aquesta església.
El McDonald’s més bonic de Portugal
A la Praça da Liberdade, el lloc de l’històric Cafè Imperial, es troba el McDonald’s més bonic de Portugal. Està construït sobre l’antic Cafè Imperial, un edifici dels anys 30. El seu interior mereix una visita per apreciar la bellesa de l’estil Art Déco combinada amb la modernitat de la cadena americana.
Livraria Lello
Aquesta llibreria està considerada una de les més boniques del món. De fet, es diu que les famoses escales de l’edifici van ser la inspiració de Hogwarts als llibres de Harry Potter. Pot tenir sentit, ja que la seva autora va viure a Porto durant alguns anys.
Des de 2015, davant l’afluència de turistes, l’entrada és de pagament i costa 5,50 €.
Torre dos Clérigos
No pots marxar de Porto sense pujar les 240 escales de la Torre dos Clérigos. Aquest edifici barroc de 76 metres d’alçada és un dels monuments més reconeguts del Skyline de la ciutat. Des de la part superior s’obtenen unes vistes estupendes de Porto.
L’entrada a la torre i el museu costa 4 €, mentre que l’església és gratuïta.
Sé de Porto
La Catedral de Porto és molt curiosa, ubicada a la zona de Batalha, aquesta està rodejada de les antigues muralles que van protegir la ciutat. A més, la pròpia catedral té aspecte de fortalesa. El més curiós és que després de quasi 1.000 anys d’existència, ha passat per tantes reconstruccions que té diversos estils.
No obstant, l’imprescindible és visitar el seu claustre.
L’entrada és gratuïta, però si es vol visitar el claustre costa 3 €.
Igreja de São Francisco
A Porto hi ha moltes esglésies, però pocs interiors tan espectaculars com el de l’església barroca de São Francisco, aquesta està coberta d’or. Té tant d’or, que fa uns anys va ser tancada al culte per ser massa ostentosa per la pobresa que la rodejava.
Visitar-la costa 4 €.
Casa da Música
Ubicat a Boavista, aquest edifici dissenyat per Rem Koolhas li queda com anell al dit al modern barri, el seu disseny es trencador i ha estat comparat amb el de la Filharmònica de Berlin o el del Walt Disney Concert Hall de Los Ángeles. Mal la pena apropar-se i gaudir de la seva arquitectura.
Castelo do Queijo
La fortificació va ser construïda al segle XV sobre l’estructura primitiva que ja existia. El rei Joan IV de Portugal va ordenar la construcció d’una nova fortalesa al 1643, dissenyada per l’enginyer militar francès Michael de l’École.
Dins es pot conèixer la història militar de Porto, comprar artesanies i gaudir de la platja i les seves vistes.
Farolim de Felgueiras
Ubicat en un passeig marítim de la ciutat, s’endinsa a l’aigua amb un petit espigó. Es tracta d’una instal·lació en desús, però amb molt d’encant. Les vistes són magnífiques i es molt agradable caminar fins al final i veure les ones feroces de l’oceà Atlàntic. Inclús en un dia relativament tranquil, es pot veure la força del mar colpejant contra aquest antic far. És emocionant i amb molta probabilitat de mullar-se mentre l’aigua de l’oceà salpica la paret.
AMARANTE
- Ponte de São Gonçalo
- Igreja e Mosteiro de São Gonçalo de Amarante
- Igreja de São Domingos
- Igreja de São Pedro
- Solar dos Magalhães
- Museu Municipal Amadeo de Souza-Cardoso
- Parque Aquático de Amarante
Amarante és una ciutat lligada a un pont, una població heroica que va defendre la seva morada fins a la última gota de suor i sang. És una ciutat discreta i fotogènica perla del nord de Portugal que reclama el seu merescut lloc. A 60 km. de Porto i al costat del riu Támega està molt ben situada al costat de l’autovia A4.
És recomanable no entrar al casc històric amb cotxe, per molt que tinguem la sensació de creuar el Ponte de São Gonçalo, millor fer-ho a peu i aparcar a l’avinguda Alexandre Herculano, que transita en paral·lel al Támega. Un cop aparcat, creuar a peu el pont que va representar la lluita heroica del poble d’Amarante contra l’invasor francès.
Ponte de São Gonçalo
El “vull i no puc” es va convertir en l’efímera invasió francesa que Portugal al 1808 va tenir a Amarante i al pont de São Gonçalo com a escenari més èpic. Després de saquejar Porto, les tropes franceses van començar la retirada fins a topar-se amb Amarante. Buscaven un pas sobre el riu i allí el van trobar. El problema per ells és que la població de la ciutat es va unió per impedir el seu pas. Després d’una defensa numantina, els gals van imposar la seva força i es van venjar arrasant tota la ciutat. El que no es va ressentir va ser el pont de São Gonçalo, havia estat aixecat tan sols 20 anys abans després de que l’original del segle XIII es va enfonsar per una crescuda del riu Támega.
Igreja e Mosteiro de São Gonçalo de Amarante
La panoràmica del pont de São Gonçalo es completa amb l’església i el monestir del mateix nom. Es poden visitar de 8 a 18 hores amb entrada lliure. Es tracta d’una construcció que té estils renaixentistes, barrocs, manieristes i vuitcentistes. Del primes és el pòrtic decorat amb estàtues de sants i que s’assemblen als d’una església italiana. Al costat hi ha una galeria voltada presidida per les estàtues dels reis que van governar Portugal durant la construcció del monestir, João III i la seva esposa Catalina d’Àustria, que van ser els que el van iniciar, però també, Sebastiao i Felipe I.
A l’interior hi ha un altar barroc daurat, els seus claustres i l’enteixinat de la sagristia. També es pot visitar la toma de São Gonçalo, presidida per una estàtua del sant totalment desgastada, quin és el motiu? La tradició diu que per trobar amor s’ha de donar “mimos” al Sant Valentí portuguès. Una d’aquestes costums tontes que l’únic de fan es danyar el patrimoni.
Igreja de São Domingos
Un carrer empinat empedrat que surt just a l’església i el monestir de São Gonçalo permet contemplar amb major amplitud i claredat. Sense solució de continuïtat i immersos en l’encant de la ciutat ens topem amb un altre dels imprescindibles d’Amarante, la diminuta església de São Domingos. Aquest temple és d’estil barroc del segle XVIII, el Crist que presideix l’altar està fet de paper maixé.
Igreja de São Pedro
Aquesta església d’estil barroc amb una imponent torre, imprescindible entrar a la sagristia i admirar el sostre de fusta de castanyer.
Solar dos Magalhães
No és més que ruïnes, però gràcies a elles ens podem imaginar la majestuositat de la casa pairal que hi havia abans de l’entrada com elefant en terrisseria de les tropes de Napoleó Bonaparte en Amarante. El Solar dos Magalhães es troba molt a prop de l’estació de ferrocarrils i una tanca obliga a contemplar-lo des de la distància. Es va aixecar al segle XVII i va acabar calcinada després de que els amarantins es refugiessin en ella durant el brutal pas dels soldats francesos. Com el seu nom indica, va pertànyer a la família Magalhães.
Museu Municipal Amadeo de Souza-Cardoso
Amarante compta amb un dels museus més importants de Portugal, està dedicat al artista Amadeo de Souza-Cardoso, amarantí i rellevant artista portuguès dels segle XX. El museu ha obert un espai en uns claustres del monestir de São Gonçalo. El ell ens podem trobar retrats, esbossos, vinyetes i alguns quadres que porten la signatura d’aquest peculiar artista.
L’entrada al museu té el preu d’1 € i està obert de dimarts a diumenge de 10 a 12:30 hores i de 14 a 17:30 hores.
Parque Aquático de Amarante
El parc és molt popular en aquesta zona de Portugal on a l’estiu les temperatures augmenten considerablement. Està a 2 km. del centre d’Amarante i compta amb 3 tobogans, vàries piscines i un ampli espai per a descansar i prendre el sol.
L’entrada és de 13 € per als adults i 7 € per als nens. Està obert de juny a setembre de 10:30 a 19 hores.
AVEIRO
- Igreja Paroquial de Nossa Senhora da Glória
- Bairro Beira Mar
- Praia da Costa Nova
- Museu de Aveiro
- Igreja da Misericórdia de Aveiro
- Canais de Aveiro
- Praça da República
- Museu de Arte Nova
- Parque Infante Dom Pedro
- Salinas de Aveiro
Igreja Paroquial de Nossa Senhora da Glória
Entrar a la catedral, situada en un antic convent dominic, al cor del centre històric, és una de les millors coses que fer a Aveiro. El seu exterior impressiona pel seu magnífic portal barroc amb dues columnes salomòniques a cada costat i un fris amb elements vegetals, mentre que a l’interior hi ha vàries obres interessants com un retaule de la capella de la Visitació i sobre tot, un creuer gòtic del segle XV situat a l’atri.
Horari de vista: tots els dies de 9 a 19 hores.
Bairro Beira Mar
Una de les zones més visitades de la ciutat és el barri Beira Mar. Aquest barri de passat mariner i dividit per canals, enamora pels seus vells magatzems de sal, pintoresques cases de façanes de colors i edificis senyorials.
La ruta pot començar a la Praça do Peixe, una animada plaça rodejada de terrasses que té el mercat del peix, obre tots els matins, i que és el seu principal reclam. A partir d’aquest punt es pot perdre’s pels carrers estrets plens d’encant en els que es barregen edificis elegants amb altres decadents, petites esglésies i algun que altre grafit.
Praia da Costa Nova
La praia do Costa Nova, famosa per les cases pintades de colors vius i ratlles blanques, situades en un passeig marítim. Aquests antics magatzems d’utensilis dels pescadors, actualment s’han convertit en pintoresques cases de fusta, ideals per a passar unes fantàstiques vacances a pocs metres del mar.
La platja d’arena fina és àmplia i de diversos quilòmetres de longitud, pel que no hi ha problema de trobar lloc, això si, cal anar en compte amb el fortes onades i la temperatura freda de l’aigua, que solen ser característiques d’aquesta zona.
Al costat nord es troba la praia da Barra, perfecta per donar un passeig a través d’una passarel·la de fust i veure un imponent far, el més alt de Portugal.
Museu de Aveiro
El Museu de la ciutat, situat en un antic Convent de Jesús de l’Ordre Femenina Dominicana del segle XV, és un altre lloc per visitar a Aveiro. Aquest museu repassa la història, l’art i la cultura de la ciutat gràcies a les peces recollides en cases i centres religiosos. Tot i que el que més impressiona del museu és el propi edifici en el que destaquen la tomba i el cor amb túmul de la Princesa Joana, el claustre amb vàries capelles, la sala del Capítol, el cor alt ricament decorat i sobre tot, l’església de Jesús amb una magnífica talla daurada i rajoles. Horari de visita: de dimarts a diumenge de 10 a 12: hores i de 13:30 a 18 hores.
Igreja da Misericórdia de Aveiro
L’Església de la Misericòrdia, finalitzada al 1653 i situada a la Plaça de la República, és un altre dels temples religioses d’Aveiro. La seva façana plena de rajoles i una portada d’estil clàssic i una imatge de la Verge de la Misericòrdia, situada entre quatre columnes corínties, mentre que a l’interior alberga magnífiques rajoles amb dibuixos del segle XVI, vàries talles, la capella major i un retaule que reprodueix la façana de l’església.
Canais de Aveiro
També es pot passejar pels Canals d’Aveiro pujat a “moliceiro”, unes barques típiques semblants a les gòndoles que s’utilitzaven en el passat per portar el “moliço”, una espècie d’alga que s’utilitzava coma adob.
Durant el recorregut, de poc menys d’una hora, es té la perspectiva única de les cases plenes de color al costat del canal i l’antiga fàbrica de ceràmica, un imponent edifici de color vermell amb una gran xemeneia.
Praça da República
Situada al cor del centre històric, l’emblemàtica i elegant Praça de la República, té al mig una escultura dedicada al polític José Esteva, aquesta està rodejada d’importants edificis com el Teatre Aveirense, l’Església de la Misericòrdia i l’Ajuntament del segle XVIII, que té una torre del rellotge amb l’escut d’armes d’Aveiro.
Al costat de la plaça es troba la Confeiteria Peixinho, una de les millors cafeteries per provar els “ovos moles”, uns dolços realitzats amb rovell d’ou, sucre i bastant a prop també es troba la Praça del Marques de Pombal, una altra de les places principals de la ciutat, amb diverses construccions destacades com la casa de Santa Zita, l’Església de les Carmelites i el palauet dels vescomtes Almeidinha. Aquesta zona també és perfecta per provar alguna de les especialitats lusitanes en algun restaurant.
Museu de Arte Nova
El Museu de l’Art Nouveau, situat a l’espectacular Casa do Major Pessoa és conegut pels amants d’aquesta renovació artística també coneguda com a Modernisme.
A més de ser el centre interpretatiu dels 28 edificis d’estil Art Nouveau repartits per la ciutat, a l’interior hi ha una gran col·lecció de rajoles pintades a mà, un saló de te, un jardí i una exposició sobre el modernisme.
Horari: de dimarts a divendres de 9:30 a 12:30 hores i de 14 a 18 hores; dissabtes i diumenges de 14 a 18 hores.
Parque Infante Dom Pedro
Construït al 1862 al costat del Convent de Sant Antoni, aquest parc es beneficia del pas d’un riu per a crear un paisatge romàntic d’estancs i fonts, ideals per a relaxar-se o fer un pícnic.
Salinas de Aveiro
L’economia d’aquesta ciutat i gran part de la regió ha estat des de fa segles molt lligada a l’extracció de sal i encara que aquesta activitat s’ha anat reduint, encara avui en dia es pot veure la recol·lecció artesanal. Cal tenir en compte que aquesta sal marina és de gran valor ja que no té additius i és rica en elements naturals.
BRAGA
- Sé de Braga
- Bom Jesus do Monte
- Centro Histórico
- Santuário de Nossa Senhora do Sameiro
- Castelo da Dona Chica
Sé de Braga
És la Catedral o La sé, la més antiga de Portugal amb quasi 1.000 anys d’antiguitat. Aquest temple que barreja diversos estils arquitectònics com el romànic, el gòtic, el manuelí i el barroc, va rivalitzar durant l’Edat Mitja en importància religiosa amb la Catedral de Santiago de Compostela.
A l’actualitat segueix mantenint les mateixes joies com les dues torres i un arc romànic a l’exterior, mentre que a l’interior es pot veure la Capella de Sant Gerald, decorada en talla barroca i rajoles, la Capella del Reis, que té les tombes dels pares del primer Rei de Portugal, i la Capella de Nostra Senyora de la Glòria, d’estil gòtic i decorada amb rajoles.
Horaris: tots els dies de 9:30 a 12:30 hores i de 14:30 a 17:30 hores (a l’estiu tanca a les 18:30 hores).
Bom Jesus do Monte
El santuari del Bom Jesus do Monte està situat a 5 km. del centre històric a sobre d’un pujol, aquest complex està format per una església d’estil neoclàssic i una espectacular escalinata barroca, a més de ser un dels centres de pelegrinatge més importants del país.
Mentre es puja per les escales de zig-zag es veuen les fonts per a la purificació de l’ànima, estacions de viacrucis, fonts al·legòriques, capelles i diferents estàtues.
Un cop a l’església, a més de veure la talla de fusta del Senyor del Passos, situada a l’altar major, es pot gaudir d’unes vistes espectaculars de la ciutat.
Horaris: tots els dies de 8 a 20 hores.
Centro Histórico
Passejar per la Rua do Souto que creua el casc històric. L’arc de Porta Nova que té els seus orígens en una antiga porta medieval, va ser reconstruït al segle XVIII a l’estil barroc i destaca per l’escut d’armes del l’arquebisbe Jose de Bragança.
Mentre que la Plaça de la República amb una bonica arcada, és el punt de partida dels principals carrers de la ciutat i està plena de terrasses i restaurants i històrics cafès com Astoria, el Vianna o el A Brasileira. A més té varis edificis interessants com el Convent dels Congregats, l’Església de Nostra Senyora de Lapa i la Torre Managem, que són les restes d’un antic palau medieval.
A l’avinguda de la Llibertat, avinguda comercial de Braga, es troben elegants edificis com el magnífic Teatre Circ.
Santuário de Nossa Senhora do Sameiro
Situat a 7 km. de Braga. Aquest temple marià que atreu molts pelegrins d’aquesta branca del cristianisme, va ser construït al segle XIX a l’estil neoclàssic i es troba rodejat per un jardí amb fonts, capelles i altres edificis religiosos.
A l’interior es troba la escultura del sant patró i un tabernacle de plata situat a l’altar major. Tot i que els seu valor històric i artístic no és tan valuós com el de d’altres esglésies, el bonic és el seu entorn i les seves increïbles vistes de tota la regió.
Horaris: de dilluns a dissabte de 7:30 a 17:30 hores, i diumenges de 6:30 a 17:30 hores (a l’estiu tanca a les 19 hores).
Castelo da Dona Chica
Està situat a 5 km. al nord de la ciutat. Dissenyat per l’arquitecte Ernesto Korrodi al 1915 per a vivenda d’un matrimoni brasiler, aquest edifici en el que es barregen diferents estils està rodejat d’un jardí exòtic, que va quedar sense acabar al 1919, per divorci de la parella.
La propietat va anar canviant de mans fins que es va completar l’obra al 1991, tot i que en l’actualitat, després d’una sèrie de disputes legals, es troba en un estat d’abandonament i deteriorament que no li resta encant.
GUIMARÃES
Guimarães és una de les ciutats més turístiques del nord de Portugal.
“Aquí va néixer Portugal” és el que es pot llegir en un dels trossos de muralla que rodegen el centre de Guimarães. Portugal va aconseguir la seva independència l’any 1128. Guimarães és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 2001.
Castelo de Guimarães
El Castell de Guimarães està considerat un monument nacional. El seu origen és del segle X o segle XI encara que després ha anat tenint bastantes modificacions. Ha estat el punt clau de moltes batalles portugueses i com anècdota es conta que aquí va néixer Alfons I, primer rei de Portugal.
Les muralles del castell es poden visitar gratis, però si que hi ha un recinte i la torrassa principal cal pagar entrada. El castell des de fora té una imatge molt bonica, de castell medieval, per dins no ofereix més que muralles, però si es visita Guimarães és un dels llocs per veure.
Paço dos Duques de Bragança
El Palau del Ducs de Bragança es troba molt a prop del castell, pel que les visites poden fer-se seguides. És un palau del segle XV, encara que després va passar a ser una caserna militar. En l’actualitat és un museu, i una part del palau està reservada com a residència oficial del president de Portugal.
Igreja de São Miguel do Castelo
L’església de Sant Miquel està just al costat del castell, és molt petita pel que sembla més una ermita se suposa que aquí es ser batejat Alfons I, primer rei de Portugal.
Centro Histórico
El casc antic és petit, però hi ha alguns carrers estrets amb molt d’encant, també és bonica la Plaça de Oliveira, amb cases amb bacons d’estil medievals. També és curiosa l’Església de Nossa Senhora da Oliveira per l’estructura que es troba a la porta, es tracta del Padrão de Salado, es va construir en honor a una batalla contra el nord d’Àfrica al segle XIV.
PARQUE NACIONAL PENEDA-GERÊS
- Sojao
- Ponte de Ladeira
- Santuário de Nossa Senhora da Peneda
- Castro Laboreiro
- Lindoso
- Santuário de São Bento da Porta Aberta
- Gerês
- Ponte do Diablo
El Parc Nacional de Peneda-Gerês serveix per endinsar-se a la naturalesa, ja sigui fent senderisme, esports aquàtics o observant animals, entre la fauna autòctona es troben cérvols, llops, àguiles reials, petits cavalls salvatges anomenats “garranos”, entre altres.
El parc ocupa una àrea de més de 700 km2 i en la serralada estan ubicades diversos llogarets encantadors. Algunes d’aquests són: Laboreiro, Pedena, Soajo, Amarela, Gerês i Pisco.
També hi ha vàries cascades, miradors i ponts que es poden veure mentre es va de vila en vila. Això si, tot i que tot sembla que estigui a prop, cal saber que al conduir per carreteres de muntanya les distàncies es fan més llargues. Per això és recomanable dedicar-li més d’un dia només per fer turisme pels llogarets i dedicar-li temps a algunes rutes caminant per la naturalesa per arribar a les cascades.
Sojao
Diuen que aquest llogaret és un dels més bonics del parc, a l’igual que els altres, les seves cases són de pedra i la població no passa dels mil habitants. Una cosa molt característica d’aquí són els graners de granit, essent el més antic de l’any 1782. Aquest s’utilitzen com a magatzem i assecat del moresc. Cada família té el seu i es reparteixen a parts iguals.
Ponte de Ladeira
A uns 900 metres dels graners de Soajo es troba aquest pont de pedra construït fa uns 500 anys. Per arribar-hi només cal agafar el sinuós caminho da Ladeira, acompanyat per la vegetació i en poc temps es veu el frondós paisatge que envolta al pont.
Santuário de Nossa Senhora da Peneda
Aquest és un dels llocs més importants i visitats del nord de Portugal. El Santuário da Peneda es va començar a construir a finals del segle XVII i la seva església es va acabar al 1875. Un cop es pugen les escales de 300 metres, tens als peus la sorprenent vista de les casetes de Peneda, les muntanyes als costats i fins i tot una cascada
Castro Laboreiro
Aquest llogaret destaca per les ruïnes cal castell, el qual és provable que anteriorment fos una fortalesa. Tot i que avui en dia només es poden veure algunes muralles, es creu que tenia cinc torres. A Castro Laboreiro també es poden visitar els ponts de pedra, l’aqüeducte, esglésies medievals i molins.
Com a curiositat, cal mencionar que hi ha una raça de gos anomenada Castro Laboreiro que és originar d’aquest llogaret.
Lindoso
Lindoso és un altre llogaret d’agricultors i pastors dins del Parc Nacional. Aquí encara s’aixeca un castell que data del 1278 i, per suposat, també es poden veure els graners de granits tan propis de la zona.
Santuário de São Bento da Porta Aberta
Al 1615, es va construir primer una petita ermita en aquest lloc, fins que al 1880 es va reconstruir el santuari que es veu avui en dia. El seu nom ve de l’ermita que sempre ha tingut les portes obertes per a rebre els viatgers.
Gerês
Aquest és un llogaret ubicat a la vall del riu Gerês, que a part es conegut per les seves termes. Per banyar-se al balneari es pot visitar Termas do Gerês o el spa de l’hotel Aguas do Gerês, ideal per acabar un llarg dia d’excursió. També hi ha el Parc das Termas, que per 1,5 € es pot caminar entre la naturalesa i fer un passeig en vaixell pel llac.
Des de Gerês surten varis senderons fins a vàries cascades, tals com la cascada do Tahiti, la cascada do Pinçães o la cascada do Arado.
Ponte do Diablo
També conegut com Ponte da Mizarela, aquest creua el riu Rabagão. Va ser construït a l’Edat Mitja amb un únic arc i una altura de 13 metres. Però per si no fos suficient, el paisatge que el rodeja encara el fa destacar més.
LISBOA
- Elevador da Bica
- Torre de Belém
- Convento do Carmo
- Praça Dom Pedro IV
- Rua Augusta
- Pastéis de Belém
- Mosteiro dos Jerónimos
- Santuário del Cristo Rei
- Bairro Chiado
- Castelo de São Jorge
- Sé de Lisboa
- Padrão dos Descobrimentos
- Praça do Comércio
- Parque das Nações
Elevador da Bica
Per arribar-hi cal dirigir-se al barri Alto, i un cop allí, amagat entre estretes façanes i balcons amb roba estesa, es troba la Rua da Bica, on el groc elevador puja i baixa cada 15 minuts els 200 metres de recorregut que té. El preu és de 3,80€, i si s’agafa anada i tornada es pot utilitzar la tornada per altres elevadors de la ciutat com Lavra o Gloria.
Al llarg del recorregut es passa pel costat de tabernes, portes de cases on el veïns parlen, balcons plens de flors i els famosos cordills plens de roba estesa.
Torre de Belém
Possiblement el lloc més famós de Lisboa, aquesta torre, que més que una torre és un fortalesa, s’ubica al barri que porta el seu nom, el barri de Belem, i és un dels llocs Patrimoni de la Humanitat de Lisboa.
La dada curiosa és que els seus balcons i cúpules tenen influencia àrab. El seu arquitecte, Francisco de Arruda, va viure un gran temps al Marroc i on va néixer la seva influencia àrab.
L’entorn de la torre també és meravellós, donar un passeig i seure’s una estona en els coneguts Jardins de la Torre de Belem és una recomanable, així com entrar en ella, on la targeta Lisboa Card inclou aquesta entrada a la torre i als canyons que defenien el Tajo d’invasors al segle XVI.
Convento do Carmo
En ple barri de Chiado es troba el Convent do Carmo, un dels llocs en que es va veure afectat pel terratrèmol que va destruir quasi tot Lisboa l’any 1755 i que en aquest cas va deixar el convent fet pols.
Després el terratrèmol, el convent va començar a reconstruir però en mig de la seva reconstrucció, l’ordre dels monjos que l’habitava es va extingir i expulsar i les obres es van paralitzar deixant a mitges la seva construcció, donant com a resultat una església a mig fer, que avui en dia queda com a record d’aquell fatídic terratrèmol que va acabar amb 60.000 persones i que es va sentir en mitja Europa.
Praça Dom Pedro IV
Una de les places més famoses i boniques de Lisboa és la praça Dom Pedro IV o coneguda també com la praça de Rossio. Lloc de trobada dels lisbonesos i lloc perfecte per prendre un cafè en un dels llocs més cèlebres de la ciutat: el famós cafè da Nicola, de 200 anys d’antiguitat, que va ser llibreria i avui en dia també restaurant. Un clàssic de Lisboa.
Però per a recomanable, molt a prop de Rossio, el Restaurant Uma… tot un plaer per a tots els sentits don el plat estrella és l’arròs caldós de marisc.
El restaurant és molt petit, molt humil i el porta un senyor gran. És un clàssic de la ciutat, així que és recomanable reservar.
Rua Augusta
El carrer que va des de la plaça de Rossio fins a la plaça del Comerç és la coneguda com Rua Augusta, possiblement el carrer més famós per veure a Lisboa, on hi ha molt d’ambient de restaurants i cafeteries.
Per aquest carrer es passa moltes vegades, ja que és una artèria principal del barri de Baixa, on es troben la majoria de llocs per visitar.
En aquest carrer hi ha la mítica Casa Portuguesa del Pastís de Bacallà, són com unes croquetes de bacallà i formatge que estan molt bones.
Un dels protagonistes del carrer és l’Arc da Augusta, creuar aquest arc i topar-se amb la plaça del Comerç, pletòrica, plena de llum i amb el Tajo al fons és bestial.
Des de 2013, per 2,50€, es pot pujar dalt de l’arc i tenir una de les vistes de la plaça i la Rua Augusta. Aquesta entrada no està inclosa a la Lisboa Card.
Pastéis de Belém
La pastisseria Pastéis de Belém, un lloc per als més golosos, per menys de 3€ es poden provar els mítics pastissets de Belem.
Aquests pastissets són com una barreja de flam i crema però calents i coberts de pasta de full.
Mosteiro dos Jerónimos
Amb un espectacular interior, el Monestir de los Jerónimos i el seu preciós claustre replet de rajoles i impressionants arcs, llur dada més al·lucinant és que va ser construït en el mateix lloc on el descobridor Vasco de Gama i la seva tripulació resaven abans dels seus viatges a les amèriques. D’aquí la seva ubicació, al costa del Tajo.
El monestir es va finançar al 100% amb els diners ingressats per les colònies al nou continent, es va fer per commemorar la tornada del descobridor Vasco de Gam i entre aquestes parets no només es va inventar la recepta dels famosos pastissets de Belem, sinó que al 2007 es fa signar el tractat de Lisboa que va donar origen a la Unió Europea.
El preu de l’entrada al monestir és de 10€, gratuït amb la Lisboa Card.
Santuário del Cristo Rei
El gegantesc crist de 28 metres d’alçada, inspirat en el Cristo Rei de Rio de Janeiro, des d’on es tenen unes vistes imponents.
Per arribar-hi es pot fer perfectament amb cotxe o amb transport públic, pel que cal creuar el Tajo de la parada de ferri de Casi do Sodre fins Cacilhas, i un cop allí agafar el bus 101 que deixa a la porta.
Bairro Chiado
Si es vol descobrir llocs alternatius que estiguin fora de la ruta, allunyats de les masses de turistes i que conservin alguna mica d’essència. El barri de Chiado és adequat, lloc de poetes i escriptors, on carrerons com el Beco da Ricarda us esperen.
L’epicentre d’aquest barri és la famosa Rua Garret, un dels carrers imprescindibles de Lisboa, on es troba el mític Café A Brasileira, un dels cafès més antics de Lisboa on el típic es demanar-se un pastisset de nata, i per suposat, la Livraria Bertrand, la més antiga del món.
Castelo de São Jorge
Antigament conegut com Castelo dos Mouros, una altra visita 100% imprescindible que s’ha d’incloure com a prioritària és pujar en elevador des de la Baixa fins als 52 metres d’altura del turó de San Jorge on es troba el morisc Castillo de San Jorge i la seva impressionant muralla d’ilmenites àrabs que semblen de pel·lícula.
De les 11 torres que té, no es pot deixar la torre Ulises, on es troba el periscopi da Vinci amb visites 360º a la ciutat.
Dins de la fortalesa hi ha jardins, una petita cafeteria, el museu arqueològic i una impressionant càmera fosca.
El preu és de 10€, però amb la Lisboa Card: 7,50€.
Sé de Lisboa
A l’entrada de la Catedral de la Sé es pot veure el taüt de San Vicente, patró de la ciutat, llur llegenda conta que quan va morir, a aquest fèretre el van acompanyar dos corbs. Per aquesta raó l’escut de la ciutat té aquests dos animals.
L’entrada a la catedral és gratuïta.
Padrão dos Descobrimentos
El Monument als Descobriments té 52 metres d’alçada i forma de caravel·la, es va fer als anys 60 i es va fer per commemorar els 500 anys dels descobriments portuguesos.
En ell hi ha 33 personatges importants de l’era dels descobriments liderats pel Rei Manuel I, que apareix al davant i que de fet va ser qui va abanderar i acoquinar tots els descobriments dels portuguesos a recòndits llocs de la Índies o Amèrica.
La visita es pot fer per 4,80 € amb la Lisboa Card, i des de dalt del monument hi ha un extraordinari mirador des d’on es pot veure una gegantesca rosa dels vents que hi ha dibuixada al terra als peus del monument.
Praça do Comércio
Al centre de la plaça hi ha el cavall del Rei José I, monarca que estava al tro el dia del famós terratrèmol que va arrasar la ciutat i va donar origen a aquesta plaça.
El terratrèmol va destruir el Palau Reial i la seva reconstrucció es va reemplaçar per la plaça llur ubicació exacta era el lloc exacte que ocupava el palau.
Al final de la plaça, al costat del Tajo, hi ha el moll de les Columnes, on antigament desembarcaven els reis per entrar a Palau. Avui en dia és un moll de vaixells, preciós, amb una de les millors vistes de la ciutat.
Parque das Nações
La zona més moderna de Lisboa és el Parque das Naçoes. Es va crear als 90 per albergar l’Exposició Mundial de 1998. Un gran complex d’entreteniment molt lligat a la cultura, ideal per passar-hi un dia.
Hi ha un museu de la ciència i tecnologia, un gran aquari o la moderna església de Nostra Senyora dels Navegants, inaugurada al 2014, crida l’atenció la seva arquitectura tan actual, que contrasta amb les altres parts de la ciutat.
SINTRA
- Palácio Nacional da Pena
- Castelo dos Mouros
- Palácio de Monserrate
- Poço Iniciático do Quinta Regaleira
- Convento dos Capuchos
- Chalet e Jardim da Condessa d’Elda
Palácio Nacional da Pena
El Palau de Pena de Sintra està declarat coma de les set meravelles oficials de Portugal. I això que ens els seus inicis van ser més humils, va començar essent un monestir al segle XV però un raig i un terratrèmol el van destruir.
Al segle XIX, el poderós (i extravagant) Ferran II de Portugal, va decidir comprar el terreny i va edificar aquest preciós palau d’estiu per a la família reial. És obra del famós enginyer prussià Ludwig von Eschwege. Per a fer-lo es va inspirar en els estils manuelins i moriscos, així com en els grans castells del Rin.
L’entrada als exterior costa 7,50 €, mentre que si es vol entrar a l’interior del palau costa 14 €. Però si veus que el castell és preciós i només havies pagat l’entrada exterior, no et preocupis. A l’interior podràs pagar la diferència i accedir al castell, una de les meravelles arquitectòniques de Portugal.
El parc en si ja val la pena visitar-lo, amb camins secrets i preciosos jardins, albergar més de 500 espècies d’arbres de tot el mon.
Una zona del Parc da Pena molt bonica és la Vall dels Llacs, està a 15 minuts caminant des del castell. Allí es pot gaudir d’un paisatge de conte.
Castelo dos Mouros
Com diu el seu nom, va ser construït al segle IX com a fortificació estratègica per les seves vistes sobre el mar i la regió.
Després de la invasió de Portugal central per les creuades cristianes al segle XII, el castell va perdre popularitat i va caure en mal estat. El castell es va deteriorar encara més després de l’incendi i dels terratrèmols dels segles XVII i XVIII. Afortunadament, el castell va ser restaurant al segle XIX i en l’actualitat es un altre atractiu a la zona.
Palácio de Monserrate
El Palau de Monserrate és una mansió del segle XIX finançada per Sir Francis Cook, l’home més ric d’Anglaterra en aquells temps. És el millor exemple d’esplendor de l’arquitectura d’estil islàmic a Sintra. Combina influències gòtiques, índies i mudèjars.
L’entrada per adult costa 8 €, l’entrada també inclou l’accés al parc, el seu principal atractiu.
Els principals atractius del parc són els seus jardins tranquils, contenen plantes exòtiques. Les espècies botàniques de tot el mon estan distribuïdes per àrees geogràfiques.
Poço Iniciático do Quinta Regaleira
Una de les visites més fotogèniques de Sintra és la Quina da Regaleira. Es tracta d’una mansió gòtica rodejada de jardins, grutes i llacs que semblen de conte. Un dels punts més bonics és el Pou de la Iniciació, una galeria subterrània a la s’accedeix per una escala espiral. Es diu que va ser usada per rituals maçònics.
Tot i ser un dels atractius turístics més bonics de Sintra, no està tan massificat com altres llocs.
L’entrada costa 6 €.
Convento dos Capuchos
Contrasta amb les elaborades construccions de Sintra, i el seu principal atractiu és l’ambient tranquil que es respira. Es tracta d’un monestir franciscà que es fusiona a la perfecció amb el bosc que el rodeja. Les cel·les on vivien els monjos són molt austeres, fetes únicament de pedra i suro.
L’entrada costa 7 €.
Chalet e Jardim da Condessa d’Edla
II el va manar construir per a que la seva muller, la Comtessa d’Edla, se sentís el més a prop possible de la seva terra. Per això l’arquitecte va agafar com a models xalets alpins, afegint-hi molts elements decoratius com rajoles, pintures murals i suro. Al voltant de la mansió hi ha un bonic jardí amb diversos tipus de vegetació.
L’entrada costa 9,50 €.
BOCA DO INFERNO
Aquesta meravella natural, situada entre petits penya-segats erosionats i creats per la força de l’oceà Atlàntic, abans era una cova marina, fins que es va derruir i va quedar un enorme arc de pedra.
Es seu nou es deu al soroll de l’aigua que provoquen les ones quan es parteixen entres les roques durant les tempestes.
La millor hora per apropar-s’hi és al vespre per poder veure la posta de sol.
ÓBIDOS
El petit poble de Óbidos va se declarat Patrimoni Nacional gràcies al seu atractiu medieval, els seus carrers empedrats, les seves cases tradicionals emblanquinades, la seva muralla, el seu castell i la seva gran riquesa històrica ¡ cultural.
Castelo de Óbidos
El castell està situat a sobre d’un pujol i els seus murs mesuren 13 metres d’alt. El castell es va construir al segle XII i va ser declarat Monument Nacional al 2007, a més d’estar considerat una de les 7 meravelles de Portugal. Actualment el castell funciona com un hotel, La Pousada do Castelo, ideal per una escapada, però si no tenim pressupost, sempre podem visitar la cafeteria i els jardins.
El més destacable del castell és el seu excel·lent grau de conservació i la seva integració perfecta amb la muralla principal. Això és el que ha portat a ser reconegut coma un dels pobles més bonics de Portugal i un dels millors exemples de ciutat emmurallada tradicional del país.
Muralha de Óbidos
La muralla de Óbidos, tenen un perímetre de 1.500 metres, entre torres de planta circular i quadrada. Es pot accedir a la muralla a través de quatre portes i dos porticons. La porta més famosa és la Porta da Vila, en que hi ha una capella decorada amb rajoles blaves i és un dels símbols de la població.
Des de la porta hi ha unes escales que pugen a la muralla, que data del segle XIV, des d’on hi ha unes vistes panoràmiques. A més, es pot donar un passeig rodejant la ciutat, una ruta d’1,5 km. que té una durada de 2 hores aproximadament. Es recomana realitzar el recorregut amb precaució perquè no hi ha seguretat en la ruta.
Rua Direita
Des de la Porta da Vilaes travessa la muralla i s’accedeix a l’interior de la vila, només entre hi ha la Rua Direita, el carrer principal de Óbidos.
És un carrer empedrat, amb cases tradicionals blanques i pintades amb tons blaus i mostassa. En tot el carrer es troben botigues d’artesania i souvenirs i en algunes es pot degustar licor, dolços típics o xocolata.
Igreja de Santa Maria
L’Església principal de Óbidos és la de Santa Maria, d’estil renaixentista, que data del segle XII. El senzill exterior contrasta amb l’interior que està bastant carregat i decorat, ple de rajoles pintades.
Davant de l’església hi ha la plaça de Santa Maria, on es troba el pelourinho, una columna de pedra on se sentenciava als criminals, se’ls lligava i se’ls apedregava.
Aqueduto de Óbidos
L’aqüeducte de Óbidos està a les afores de Óbidos i té 3 km. de longitud. Està molt ben conservat.
ÉVORA
- Igreja e Mosteiro de São Francisco e Capela dos Ossos
- Jardim Público de Évora e Palácio de Dom Manuel
- Palácio Cadaval e Igreja de São João Evangelista / Igreja dos Lóios
- Termas Romanas de Évora
- Templo Romano de Diana
- Sé Catedral de Évora
- Universidade de Évora
- Aqueduto da Água da Prata
- Cromeleque dos Almendres
Una coqueta ciutat que fa de capital de tot l’Antelejo portuguès. Està declarada Patrimoni de la Humanitat.
Évora es recorre perfectament en un dia i es pot anar caminant a tots els monuments. Per començar la visita, el millor és deixar el cotxe fora de les muralles.
Avui per avui és la localitat amb més monuments nacionals després de Lisboa. S’ha de tenir en compte que la història de la ciutat. Va viure una època d’esplendor durant l’antiguitat i va entra en decadència durant l’època visigoda fins que els musulmans la van revitalitzar de nou. Amb la Reconquesta va està dominada per diverses dinasties portugueses que també van deixar petjada.
Igreja e Mosteiro de São Francisco e Capela dos Ossos
És un antic convent que amb una desamortització va quedar abandonat per passar, posteriorment a mans privades. Val la pena per la Capella dels ossos, el major atractiu de la ciutat.
Al seu interior també es troba un petit museu d’art sacre i una col·lecció de pessebres.
Un cop acabada la visita del convent, s’ha de baixa a veure la Capella dels ossos, una habitació totalment coberta d’ossos de calaveres. Va ser decorada per un monjo franciscà amb l’objectiu de transmetre un missatge sobre l’efímer i transitori de la vida. Data del segle XVI i es van utilitzar uns 5.000 esquelets que van ser traslladats de tots els cementiris dels voltants.
L’entrada a la Capella dels ossos costa 3 € i val la pena. És un lloc tant macabre per que surt de l’habitual i és curiós.
Jardim Público de Évora e Palácio de Dom Manuel
Al sortir del Convent de Sant Francesc et trobes a mà esquerra amb el Jardí Públic d’Evora, és un parc i allí es troba el Palau de Dom Manuel, lloc de descans dels reis de Portugal durant varis segles, del que crida l’atenció els arcs d’estil mudèjar.
Tant el parc com el Palau són gratuïts.
Palácio Cadaval e Igreja de São João Evangelista / Igreja dos Lóios
L’interior de l’Església de Sant Joan Evangelista està completament revestit de rajoles pintades a mà del segle XVIII.
El Palácio Cadaval és petit i no té res que ressalti especialment, de fet es més bonic des de l’exterior que des de l’interior.
L’entrada conjunta de l’Església i el Palau és de 3 €.
Termas Romanas de Évora
Ubicades en una bonica plaça, només es poden veure una petita cavitat però està en molt bon estat de conservació.
L’entrada és gratuïta.
Templo Romano de Diana
Just davant del Palácio Cadaval està el Templo Romano de Diana, les restes romanes més importants que hi ha a Évora i un altre dels símbols de la ciutat.
Sé Catedral de Évora
És uns dels símbols de l’època de la Reconquesta i que data dels segle XII. Està situada a la part més alta de la ciutat i es conserva quasi tota la seva estructura de granit de l’època medieval, tot i que ha tingut bastants modificacions posteriors.
Hi ha varis tipus d’entrada, però val la pena la que inclou la visita al claustre i al terrat de l’edifici, costa 4 € i permet veure la Catedral al complet.
Universidade de Évora
La Universitat de Évora es va funda l’any 1559 i és un edifici amb forma quadrada en el que el visitant es barreja amb els estudiants. Al principi estava gestionada pels jesuïtes, fins que van ser expulsats de Portugal i va està tancada durant 200 anys. Oberta de nou al 1973 s’ha convertit en una institució de referència a Portugal.
El conjunt parteix d’un gran pati central on els estudiants fan vida i que té pel darrera una edificació més moderna. Es recomanable que un cop vist el pati, es pugi al pis de dalt des d’on es poden fer fotos del mateix pati.
L’entrada a la Universitat d’Évora costa 3 €.
Aqueduto da Água da Prata
La construcció de l’Aqüeducte da Água de Prata es va iniciar per ordre de Dom João III, al 1532. Sota la direcció de l’arquitecte regi Francesc de Arruda, es van fer 18 km. d’aqüeducte.
Les arcades de granit renaixentista s’asseuen , molt probablement, sobre l’antic aqüeducte romà. Acabat l’any 1537.
Cromeleque dos Almendres
El recinte megalític dels Almendres és el major monument megalític de la península ibèrica i un dels més antics del planeta. Aquest monument és 2.000 anys més antic que el conegut Stonehenge de Gran Bretanya. Va ser construït fa 7.000 anys, quan la humanitat feia la transició, a Europa Occidental, de caçadors recol·lectors per a pastors i agricultors. Avui en dia consta d’aproximadament 100 monòlits.
CARVOEIRO
Existeix a l’Algarve un poble tranquil, però no avorrit, compost per casetes blanques salpicades de colors alegres, i amb uns penya-segats de pel·lícula. On sona la banda sonora de les ones de l’Atlàntic, i en el que la trama principal no serà altra cosa que un passeig entre escarpades costes, coves i els bonics paisatges típics de l’Algarve.
Tan sols aparcar el cotxe i caminar entre els carrerons de Carvoeiro es veu l’encant natural. Carvoeiro no s’ha deixat endú per l’urbanisme descontrolat, continua sent petit, no hi ha grans hotels, no hi ha edificis alts, no hi ha cadenes de fast food, aquí encara es respira la tranquil·litat dels pobles mariners.
El primer que cal fer és un passeig pels carrers del poble, des de la Praia de Carvoeiro passant per la Rua do Paraiso, el mirador Alto da Praia do Carvoeiro, i pel camí cal deixar-se emportar per les vistes i les casetes.
També es pot recórrer el Broadwalk, una passarel·la de fusta que passar pels penya-segats i formacions rocoses que voregen el poble. El Broadwalk comença al costat del Forte de Nossa Senhora da Encarnação, tot i que primer s’ha de passar pel mirador del mateix nom, que ofereix la perspectiva de la platja des d’un altre angle.
El Broadwalk et portarà a conèixer un dels tresors millor guardats de Carvoeiro: Algar Seco, es tracta d’un parc coster ple de coves, arcs i formacions rocoses.
Carvoeiro està rodejat de les millors platges de l’Algarve, de totes, sense dubte la més famosa és la Praoa de Benagil, amb la seva enorme cova en forma de cúpula foradada. La platja és accessible amb cotxe, però per arribar a la zona de les coves només es possible fer-ho amb vaixell. El passeig amb vaixell passa per l’Algar Seco, el Far de Alfazina i la Praia de Benagil.
Una altra platja de postal és la Praia da Marinha, una de les postals més típiques de Portugal, gràcies als seus peculiars penyals rocosos i les aigües cristal·lines. En aquest cas, es pot arribar en cotxe, però també es recomanable el tour que inclou les visites a l’Algar Seco, la Praia de Benagil per acabar navegant entre els arcs de la Praia da Marinha.
Porta sabates còmodes ja que la superfície rocosa pot resultar incòmoda i van amb xancles.
FARO
Ilha Deserta
En realitat s’anomena Ilha Barreta, però s’ha guanyat el sobrenom d’Ilha Deserta per la seva tranquil·litat. És un lloc ideal per passejar i prendre el sol en la seva extensa platja de 7 km.
L’arena és molt fina, amb petxines i caragols de mar al costat de l’aigua cristal·lina. Hi ha molts turistes, però al ser tan extensa, no és gens aclaparadora. A la illa només hi ha un restaurant i bastant car comparat amb els estàndards portuguesos. Es pot accedir-hi amb vaixell des del port de Faro per 10 € anada i tornada. Es tarda uns 40 minuts en arribar-hi.
Praia de Faro
Tocant a l’Ilha Deserta hi ha la platja de Faro, es tracta d’una altra platja llarguíssima similar a l’anterior. Hi ha una gran varietat de bars i restaurants al llarg del passeig marítim. Aquesta acostuma ha està més massificada que l’Ilha Deserta, però també és molt bonica.
Costa 3 € anar i tornar amb vaixell des del port de Faro. També s’hi pot arribar amb cotxe a través d’un estret pont que connecta la platja amb la ciutat de Faro, però t’hauràs d’arma de paciència per aparcar en temporada alta.
LAGOS
Ponta da Piedade
Ponta da Piedade és la principal icona de Lagos. Aquest monument natural és impressionant pels seus increïbles penya-segats i les seves formacions rocoses. Com indica el seu nom és un cap i s’hi pot accedir caminant fins a la punta. Des d’aquí s’obtenen unes vistes espectaculars de la costa i en dies clars es pot veure fins a Sagres. No obstant, la millor manera d’apreciar les coves i el seu contrast amb l’aigua turquesa es des d’un vaixell.
Praia Dona Ana
La platja Dona Ana és considerada una de les més pintoresques de tot l’Algarve, normalment està molt plena.
Avenida dos Descobrimentos
Una altra activitat interessant és passejar pel passeig marítim a la tarda. Hi ha moltes parades on venen des d’imitacions fins a precioses artesanies.
SAGRES
Aquí és on al segle XII es pensava que s’acabava el món.
Fortaleza de Sagres
Per arribar-hi cal travessar el poble de Sagres i seguint la carretera fins al final s’arriba a la Fortalesa de Sagres, hi ha un gran pàrquing gratuït.
Abans d’entrar a la fortalesa val la pena donar un passeig pels penya-segats. Amb molt de compte, doncs la zona és un camp de rasclers, inclòs en l’interior de la fortalesa. Els rasclers són canals que el pas de l’aigua crea a la superfície de la roca, com es pot veure en paisatges càrstics de roca calcària. Si es camina cap a la dreta es pot veure el cap de São Vicente, el far i la praia do Tonel, cal a l’esquerra hi ha els penya-segats i la praia da Mareta. Un cop a l’interior de la fortalesa, el millor que es pot fer és recórrer tot el perímetre, és un passeig molt bonic directament sobre els penya-segats, doncs la única part construïda és la que defensava la fortalesa per terra. També es pot veure algun bastió durant el recorregut, però no és el més interessant.
Per la porta da Praça s’accedeix a l’interior de la fortalesa. Quasi tot és un reconstrucció del segle XVIII ja que la fortalesa va quedar molt malmesa durant el saqueig del corsari Francis Drake a finals del segle XVI. Per si fos poc, un tsunami provocat pel terratrèmol del 1755 va acabar de destrossar la fortalesa. En el passat hi va haver una fosa i un pont llevadís, elements que avui han desaparegut.
Als dos costats de l’entrada es troben els bastions Santa Bàrbara i Sant Antoni. Des d’aquí es podia defensar per terra el fort i avui són un magnífic mirador tant de l’interior com de l’exterior del recinte.
A la dreta de l’entrada és impossible no veure la Igreja Nossa Senhora da Graça, aquesta petita església pintada de blanc immaculat. Diuen que el seu campanar està construït sobre l’antic ossari del cementiri de la fortalesa. Està oberta als visitants i en l’interior destaca l’altar cobert de les típiques rajoles portugueses i el seu retaule daurat.
Més o menys al centre de la fortalesa, rodejada de rasclers, es troba la Cambra Sonora. Des de l’exterior sembla un laberint, sorprèn el so del mar des de dins, és tan intens el so de l’aigua contra les roques com si estiguessis en un penya-segat.
L’entrada a la fortalesa és de pagament. Hi ha diferents tarifes, i els diumenges a partir de les 14 hores, l’accés és gratuït per a els europeus. Entra general: 3 €.
Horaris:
De maig a setembre: de 9:30 a 20 hores.
D’octubre a abril: de 9:30 a 17:30 hores.
A l’interior de la fortalesa hi ha una botiga de souvenirs, lavabos i restaurant.
Cabo São Vicente
El Cabo de São Vicente és el punt més sud-occidental de l’Europa continental. Per allí van passar fa segles molts navegants rumb cap aquestes terres que havien estat descobertes poc abans i que van deixar clar que la fi del mon no estava ni a Finisterre ni en aquest cap portuguès.
Són molts els que visiten aquest lloc per la tarda. La posta de sol és de les més boniques de l’Algarve.
SILVES
- Praça Al-Mutamid
- Praça do Município
- Igreja da Misericórdia de Silves
- Sé Catedral de Silves
- Castelo de Silves
- Casa da Cultura Islâmica e Mediterrânica
Un cop s’arriba a Silves, no hi ha problema per recórrer la ciutat a peu. El seu centre medieval és compacte.
Silves va ser fundada pels romans, però sota el domini àrab va ser quan la ciutat va aconseguir el seu màxim esplendor. Al segle XIII van rendir la ciutat al regne de Portugal. Al tallar-se en aquest moment les rutes comercials amb el nord d’Àfrica, va començar la decadència de la ciutat, la qual es va veure malmesa pel terratrèmol de 1755. Avui en dia la ciutat recorda amb els seus edificis el pas de diferents cultures que han convertit a Silves en la ciutat que avui podem visitar.
Praça Al-Mutamid
Aquesta àmplia plaça rendeix homenatge al passat musulmà de Silves. En concret a Al-Mutamid, el rei poeta educat en aquesta ciutat portuguesa que més tard va governar el regne taifa de Sevilla al substituir al seu pare. La plaça és un gran espai rectangular, amb molts arbres, en que destaca un colorit mural en que es fa referència a la història de la ciutat, al pas dels àrabs i també dels cristians.
En un dels extrems de la plaça hi ha una font decorada amb grans escultures que representen a homes i dones que van viure a Silves en l’època de Al-Mutamid. Cada una de les set figures que decoren el monument està tallada en una pedra diferent, totes es recolzen sobre bases d’acer. A més hi ha quatre plaques sobre l’aigua inscrites amb textos àrabs.
Praça do Município
Al final de la plaça anterior cal dirigir-se a la dreta per arribar a una altra plaça, la praça do Município. És un petit espai amb arbres en que destaca una font, un quiosc i una part de l’antiga muralla de la ciutat. Al nivell superior està l’edifici que allotja el Centre d’Interpretació del Patrimoni Islàmic.
A la dreta de la plaça es conserva una de les portes que donaven accés a la medina. Es tracta de la Porta da Cidade de Silves. És la més ben conservada de l’antiga muralla i destaca per la seva mida i aquesta entrada en forma de colze tan característica de les portes almohades. Annexa a la porta està la torre que en el seu moment es va allotjar l’Ajuntament de Silves.
Igreja da Misericórdia de Silves
Es troba en un atractiu i fotogènic racó en que s’uneixen la seva façana blanca i l’entrada a la Catedral amb cases blanques cobertes de buguenvíl·lees
L’exterior de l’església és senzill, excepte un detall que s’ha de buscar pel lateral, una fantàstica porta manuelina, aquesta està decorada amb motius aquàtics, pinyes i caps. No està a l’entrada principal, ni tan sols en una entrada, doncs està construïda per sobre del nivell del carrer. En quan a l’interior cal fixar-se en els set panels del retaule, en cada un s’il·lustra una de les obres de misericòrdia.
Sé Catedral de Silves
La Catedral de Silves és una de les més importants de l’Algarve. Va ser construïda al segle XII als peus del castell, sobre una Mezquita. Un segle més tard, es va reconstruir, i ha estat restaurada en vàries ocasions després dels danys de de diversos terratrèmols. L’interior, d’estil gòtic romana pràcticament inalterat, i tot i que poc té a veure amb les grans esglésies gòtiques d’Europa, si que és un bon exemple d’aquest estil arquitectònic del sud de Portugal.
L’accés costa 1,5 € i permet veure les vidrieres, les voltes del sostre i les tombes, entre les que es troba la del rei João II.
Castelo de Silves
Quan s’arriba a Silves, des de la carretera s’obtenen les millors perspectives de la ciutat dominada pel castell.
Davant la porta del castell de color vermell espera al visitant una escultura del rei Sancho I, monarca que va assetjar Silves durant més de tres mesos aconseguint la primera victòria dels portuguesos a l’Algarve. Després de creuar les primeres torres d’aquest castell, un dels millors conservants de l’Algarve, es troba l’oficina i la botiga.
En aquest lloc hi va haver inicialment una construcció visigoda. Sobre ella, els àrabs van aixecar el seu castell, el qual va ser convertit en fortalesa davant de l’assetjament constant dels cristians. L’aspecte actual data de la minuciosa restauració del segle XX.
El més atractiu del castell és el recorregut pel passeig de ronda, des d’aquest lloc la perspectiva de la ciutat, l’entorn i l’interior de la pròpia fortalesa és magnífica. Es distingeixen les ruïnes excavades del palau almohade. Sobre elles s’ha realitzat una petita recreació de com devia ser l’interior de les estàncies del palau en temps dels àrabs.
Unes escales porten al gran aljub que data del segle XII. El subjecten vàries columnes i totes les parets estan emblanquinades. On abans s’emmagatzemava aigua ara s’hi realitzen excavacions temporals.
L’entrada costa 2,80 €.
Casa da Cultura Islâmica e Mediterrânica
A l’antic Escorxador de Silves, un excel·lent exemplar de l’arquitectura neoàrab de la regió, construït al 1914, funciona actualment com la Casa de la Cultura Islàmica i Mediterrània, on els visitants poden assistir a conferències i visitar exposicions d’arts plàstiques.
Moisès 