Arxiu de la categoria: Polònia

Polònia

Publicat el per
Respon

Continguts:

INTRODUCCIÓ

Història de Polònia

Polònia està situada  l’Europa centre-oriental i té frontera amb Alemanya, Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna, Bielorússia, Lituània i Rússia (districte de Kaliningrad). Compta amb una 38 milions d’habitants. Els polonesos són eslaus, com els txecs, els eslovacs, els ucraïnesos o els russos, pel que les llengües de totes aquestes nacions s’assemblen bastant, així com la seva cuina, les tradicions i les costums. Durant els seus 1000 anys d’existència, l’estat polonès ha modificat moltes vegades les seves fronteres, ha participat en diverses guerres i ha experimentat moments àlgids i dolents. La història de Polònia, com la de qualsevol país europeu, ha contribuït a crear la imatge del continent i segueix fent-ho avui en dia.

Els inicis de l’Estat Polonès

Tot i que el moment de naixement de Polònia normalment es considera des de la cristianització oficial de l’any 966, les terres poloneses havien estat poblades per cultures desenvolupades molt abans. En el territori polonès es construïen assentaments emmurallats com el de Biskupin. Durant els segles següents no hi va haver un estat comú i només la meitats del segle X, després de la unificació d’algues tribus eslaves, va néixer, primer el Principat i després el Regne de Polònia. La conversió oficial al cristianisme va permetre a l’Estat Polonès entrar en l’àmbit de la cultura de l’occident europeu. Fins llavors, la religió professada havia estat el culte eslau que venerava les forces de la naturalesa i permetia la poligàmia.

En la primera meitat del segle XII els contrastos en el si de la dinastia regent van provocar una fragmentació política de l’estat, que es va convertir en un mosaic de petits principats amb sobirans dèbils però independents. Només després de quasi 200 anys el príncep de Cracòvia, Władysław Łokietek, va aconseguir unificar sota el seu poder algunes terres poloneses i coronar-se rei. El seu fill Kazimierz Wielki, va seguir els passos del pare i durant el seu regnat Polònia va entrar en un període d’intens floriment.  Al 1364 va ser fundada la Universitat de Cracòvia, una de les més antigues d’aquesta part d’Europa. A més, el rei va promoure el desenvolupament de les ciutats, pel que els historiadors posteriors van dir d’ell que “va trobar una Polònia de fusta i va deixar una Polònia de maó”. Lazimierz Wielki va ser l’últim dels monarques de la dinastia Piast, fundadora de l’Estat Polonès.

Les guerres contra l’Ordre Teutònica

L’Edat Mitja va ser l’època dels cavallers, que lluitaven per la seva pàtria, per la glòria, pels botins i per la religió. Va ser llavors quan van néixer les ordres de caràcter religiós-militar (meitat monjos i meitat guerrers) que dedicaven la seva vida a la defensa de la fe: els misteriosos templers, l’ordre de Malta i, a Espanya, les ordres de Calatrava i d’Alcántara. Al 1226 el príncep polonès Konrad va convidar a les seves terres als cavalles teutònics (ordre fundada uns 30 anys abans i formada en la seva majoria per alemanys) per tal que l’ajudessin en la lluita contra els pagans prussians del Nord i del Nord-Est. Gràcies a la seva perfecta organització i formació militar, aquests cavalles van vèncer al prussians en pocs anys, conquerint així grans territoris per crear el seu propi estat. En breu, van començar a créixer en diversos llocs imponents castells de maó vermell, símbol del poder teutònic.

L’ordre es va convertir en un rival perillós per a Polònia i, de fet, des del segle XIV, els dos països lluitaven entre ells. Durant una d’aquestes guerres va tenir lloc una de les més grans batalles de l’Europa medieval. El 15 de juliol de 1410 es van enfrontar als camps de Grunwald més de 50.000 guerrers d’ambdós bàndols. Després d’un llarg dia de batalla, van guanyar els polonesos, recolzats per l’exèrcit lituà, mentre que el Gran Mestre i molts Cavallers importants de l’Ordre van morir. Tot i la greu derrota, l’Estat Teutònic va sobreviure encara un segle més. Al 1525 l’últim Gran Mestre va reconèixer al rei polonès com al seu monarca i va dissoldre l’Ordre Teutònica.

L’època dels Jagellons

A finals del segle XIV la reina de Polònia era Eduviges, una jove de la dinastia Angevina que es va casa amb el príncep lituà Jagiełło. Aquest matrimoni va donar origen a una nova dinastia que duraria al tro polonès quasi 200 anys: els Jagellons. Va ser una època de creixement ràpid per al Regne de Polònia i per al Gran Ducat de Lituània, units al principi en la persona del mateix sobirà i, des de 1569, per l’acte oficial de la Unió de Lublin sota el nom de la República de les Dues nacions. En les primeres dècades del segle XVII l’Estat Polonès va arribar a la seva màxima extensió territorial: quasi un milió de metres quadrats, des del Mar Bàltic fins al Mar Negre La cas Jagellònica va intentar també rivalitzar amb els Àustries en la política dinàstica, aconseguint durant vàries dècades tenir membres als trons de Bohèmia i d’Hongria, a més de en els de Polònia i Lituània.

L’època del govern dels Jagellons, especialment al segle XVI, es considera unànimement el Segle d’Or de Polònia: el seu moment de màxima riquesa, poder i floriment cultural. És també l’època de l’augment de la importància de la noblesa, que va aconseguir guanyar importants privilegis econòmics i polítics. Aquest últim, gràcies sobretot al paper especial portat a terme pel Parlament (escollit per la noblesa entre els membres de la mateixa) en el sistema polític de l’Estat polonès-lituà. L’ideal de la llibertat nobiliària va troba també el seu reflex en la tolerància religiosa. En una època de persecucions i guerres religioses, Polònia era “un país sense fogueres”, únic en tota Europa, on els catòlics, els protestants, els ortodoxos, els jueus i els musulmans tàrtars vivien junts.

Les tres capitals

Durant la història, Polònia ha tingut tres capitals en tres regions diferents. La primera va ser Gniezno a Wielkopolska (la Gran Polònia), famosa per la porta de la seva catedral que compta amb una rica decoració escultòrica. La següent capital va ser Cracòvia a Małopolska (la Petita Polònia), seu de la cort reial des del segle XIV fina a finals del segle XVI. Durant tot aquest temps la ciutat va créixer, es va enriquir i es va embellir, i degut a les seves nombroses esglésies (elegants i sumptuoses, sovint construïdes per arquitectes estrangers al servei dels reis polonesos) ha rebut el sobrenom de la “Roma polonesa”. Al 1596 la capital de Polònia va ser traslladada a Varsòvia, a la regió central de Mazovia, fet que va facilitar l’administració d’un país que en aquell temps era el més gran de tota l’Europa catòlica.

El difícil segle XVII

La mort de Segismón August, l’últim rei Jagellònic, va provocar un canvi dins del sistema polític de l’Estat Polonès. Des de llavors, el monarca tenia que ser escollit per una assemblea general de tota la noblesa, requisit impossible de realitzar a la pràctica donat que en els comicis (que tenint lloc a les afores de Varsòvia) participaven gairebé 20.000 nobles. El règim de Polònia va ser llavors únic a Europa i tenint el mateix temps elements de la monarquia i de la república, era sorprenentment modern. No obstant, una sèrie d’esdeveniments desafortunats van debilitar poc a poc al país. Les guerres amb Rússia i Suècia, les rebel·lions dels Cosacs i les invasions turques resultaren perjudicials per a Polònia. La debilitat del poder reial a costa del creixement dels magnats locals, representants de la noblesa més rica, va conduir a una llibertat abusiva i al deteriorament de l’estat. No obstant, encara al 1683 el rei Joan III Sobieski va ser declarat salvador de l’Europa cristiana després de la càrrega victoriosa dels hússars alats durant el setge turc de Viena. Aquests hússars eren una formació típica polonesa: una cavalleria pesada d’elit, armada amb llances llargues i cuirasses adornades amb ales de plomes. La victòria a Viena, por molt brillant que fos, va significar el cant del cigne de la grandesa polonesa. Mentre Polònia s’anava debilitant, creixia la potència dels seus veïns: Àustria, Rússia i Prússia.

L’ocàs de l’Estat Polonès i les reparticions

Al segle XVIII i l’època de la Il·lustració, quan es van assentar les bases de la present cultura europea, va ser un període trist per a Polònia. Els intents d’una reforma interna de l’estat, així com de reforçar la seva posició internacional, van resultar insuficients. La situació no va canviar ni tan sols amb l’aprovació de la Constitució del 3 de maig de 1791, la segona constitució moderna de la història mundial, precedida només per l’americana. La dèbil i apàtica Polònia es va convertir en un blanc fàcils per als seus veïns (Àustria, Rússia i Prússia), qui, després d’haver-se annexionat dues vegades varis territoris polonesos en l’últim quart de segle, finalment al 1795, es van repartir entre ells el que quedava de Polònia. D’aquesta manera, l’Estat Polonès independent desapareixia dels mapes d’Europa duran més d’un segle.

El segle XIX: sobreviure en una realitat difícil

La desaparició de Polònia no va significar la fi de la societat polonesa, que no va oblidar la seva herència quasi mil·lenària. Al segle XIX, quan una part dels polonesos vivia sota el poder de Prússia (la futura Alemanya), una altra sota el d’Àustria i una altra sota el de Rússia, va ser una de les èpoques més difícils de la història de Polònia. Els tres països van adoptar vàries polítiques, de vegades molt dures, davant la població polonesa. Tot i això, els polonesos van mantenir la seva identitat nacional cuidant la seva llengua i les seves tradicions. Poetes, escriptors, músics, pintors i escultors intentaven subratllar, sempre que podien, les seves arrels poloneses.

Aquesta lluita intel·lectual per mantenir viva la identitat nacional va esta acompanyada algunes vegades de la lluita armada. Al 1830-1831 i al 1863-1864 van tenir lloc insurreccions que, no obstant, van fracassar. Les derrotes militars van demostrar la impossibilitat d’aconseguir la independència a través de les armes i van confirmar la necessitat de preservar, sobre tot, la memòria de les tradicions i la cultura. Molts polonesos van emigrar, entre ells intel·lectuals i científics, mantenint viu el record de Polònia i del seu poble a través de les seves accions.

El període d’Entreguerres

La Primera Guerra Mundial va aportar un canvi important. Després de 123 anys d’absència, la Polònia independent va tornar al mapa d’Europa. La derrota dels imperis alemanys i austro-hongarès, així com els conflictes interns de la Rússia revolucionària, van permetre la reconstrucció de l’Estat Polonès a la tardor del 1918. Els primers mesos van resultar extremadament difícils: per un costat, s’estaven creant les bases de l’estructura estatal, unint de nou les terres separades des de feia més d’un segle; per un altre, Polònia havia de lluitar en defensa de les seves fronteres (serveixi com exemple la important batalla que va tenir lloc al 1920 a les afores de Varsòvia contra les forces soviètiques, que intentaren annexionar-se Polònia i convertir-la en un dels seus territoris dependents). La Segona República Polonesa, com oficialment s’anomenava l’estat, era un país multicultural i multi ètnic on coexistien, com segles enrere, vàries cultures i minories: la ucraïnesa, jueva, bielorussa i alemanya. El període d’Entreguerres va ser un moment d’explosió per a la cultura, la ciència i la indústria polonès, fins feia poc frenades pels països que se l’havien repartit. La Segons República Polonesa, com tota l’Europa d’Entreguerres, sobreviuria només 20 anys.

Polònia durant la Segona Guerra Mundial

L’1 de setembre de 1939 l’Alemanya Nazi va atacar Polònia, després d’haver-se assegurat la complicitat de la Unió Soviètic. Va ser l’inici de la Segona Guerra Mundial, el més sagnant i el més tràgic conflicte de la història de la humanitat, que duraria quasi sis anys. Polònia, després d’haver resistit 35 dies, es va rendir. La majoria del seu territori es va trobar llavors sota l’ocupació alemanya, mentre que la resta del seu territori de l’Est van ser annexionats per la Unió Soviètica, que va envair Polònia el 17 de setembre. Segons la ideologia nazi, els polonesos, com eslaus, eren considerats subhomes i per això van patir moltes persecucions i repressions. Els intents de la guerrilla no van tenir èxit i a més fan ser castigats cruelment pels alemanys, amb centenars de polonesos a diari executats o enviats als camps de concentració. Encara pitjor sort van patir el ciutadans polonesos d’origen jueu, que van ser objecte d’un ferma política d’eliminació física als camps d’extermini, construïts pels nazis als territoris ocupats.

A les regions sota l’ocupació soviètica, al situació de la població polonesa va ser realment millor, però també molt difícil i no exempta de persecucions, sobretot els primers anys. Més de 25.000 membres de la elit polonesa (militars, funcionaris, professors, intel·lectuals, etc.) van ser classificats com enemics de la classe obrera i assassinats per ordre de Stalin al 1940, fet negat durant dècades per les autoritats soviètiques. A més, vàries desenes de mils de polonesos van ser enviats als camps de treball situats en els més remots i inaccessibles racons de la Unió Soviètica. Només després de la ruptura de no-agressió per part de Hitler al 1941 i després de l’atac del Tercer Reich a Rússia, va canviar el sistema d’aliances i els polonesos es van convertir de presoners a aliats. Des del 1939 fins al 1945 els soldats polonesos lluitaren pràcticament en tots els fronts de la guerra contra Hitler, entre altres, a Noruega, Anglaterra, Itàlia, Egipte i la URSS, essent el quart poder aliat en quan a nombre d’habitants. En total, durant la guerra va morir el 15% de la població que Polònia tenia al 1939: 6 milions de ciutadans polonesos dels quals 3 milions eren d’origen jueu.

Polònia després del 1945

Després de 1945 el futur de Polònia es va decidir per via dels acords entre les grans potències vencedores: EEUU, URSS, i en menys grau Gran Bretanya. D’aquesta manera, juntament a altres països de l’Europa Centre-Oriental, com Txecoslovàquia, Hongria o Romania, Polònia es va trobar a la zona d’influència Soviètica. Tot i que oficialment independent, en realitat estava supeditada a les decisions que es prenien a Moscou. La implantació dels sistema declarat com socialista i la oficial presa de poder per part del poble (de fet el nou nom del país va ser la República Popular de Polònia) eren meres aparences per amagar un règim autoritari. L’estat va experimentar nombrosos problemes, i el creixent descontent de la societat va ser reprimit, de vegades de manera brutal, per les forces de l’ordre: la milicja (el nom de la policia polonesa) i l’exèrcit. Els anys de major tensió social van ser 1956, 1970, 1976i 1980. Va ser aquest últim any quan es va formar la unió de treballadors Solidarność (solidaritat), que després es va convertir en la força d’oposició més important i nombrosa, aglutinant a diversos grups socials, des d’obrers, fins intel·lectuals. Al desembre de 1981, per tal de mantenir el control sobre l’estat, el govern va declarar l’estat marcial, que duraria dos anys. A partir dels anys 80, el sistema econòmic i social  de Polònia, juntament amb el de tot el bloc oriental, va començar a esmorronar-se. Al 1989 van tenir lloc els acords de la Taula Rodona (anomenada així per la seva forma, que no afavoria a ninguna de les parts participants) entre el govern i l’oposició, i al junt d’aquest any es van celebrar les primeres eleccions de caràcter democràtic. Així va començar a debilitar-se el sistema imposat al 1945, que ràpidament es va estendre a altres països de l’Europa Centre-Oriental. La República de Polònia, ja sense l’adjectiu “Popular”, va patir una sèrie de profunds canvis polítics, socials i econòmics amb la intenció d’unir-se a l’Europa Occidental, de la que havia estat separada de manera artificial durant quasi 50 anys. la coronació d’aquest procés va ser l’accés a la OTAN al 1999 i a la Unió Europea l’1 de maig de 2004.

Informació pràctica de Polònia

Moneda

La moneda polonesa és el zloty (zł) que significa “or”. 1€ es equivalent aproximadament a 4zł. És molt fàcil canviar diners o pagar amb targeta de dèbit o crèdit. No es pot pagar amb euros.

Un zloty equival a 100 groszy (cèntims del zloty). Les monedes es divideixen en 1, 2 i 5 zloty; 1, 2, 5, 10, 20 i 50 groszy. Els bitllets, per la seva part, en 10, 20 50, 100 i 200 zloty

En totes parts existeixen oficines de canvi anomenades “kantor”, on no cobren comissió. En grans ciutats inclús n’hi ha d’obertes 24 hores del dia.

També es poden canviar en bancs o oficines de correus, no obstant, aquestes si que cobren comissió.

Els bancs obren tots els dies laborables entre les 8 o les 10 fins a les 15 o 18 hores ininterrompudament.

Els caixer automàtics es troben als bancs, grans superfícies comercials, a les estacions de trens i busos, aeroports, etc. Poden ser utilitzat per qualsevol targeta, no obstant, cal consultar amb el teu banc les tarifes que es poden aplicar a l’hora d’utilitzar-los.

L’ús de targetes de crèdit o dèbit és molt popular a Polònia tot i que hi ha llocs en que només es pot pagar en efectiu. S’admeten tot tipus de targetes europees internacionals. Les targetes de dèbit poden ser utilitzades en caixers i grans superfícies comercials, les de crèdit no tenen restriccions.

Seguretat

Polònia en general és un país segur per als turistes en comparació amb molts altres països. Si bé, els delictes violents contra estrangers són estranys, ocorren alguns delictes per motius racials. Cal mantenir sempre els objectes de valor fora de la vista, especialment en àrees turístiques i llocs concorreguts, com estacions de tren i bus. Els delictes menors, com els carteristes, són una preocupació vagis on vagis.

Les companyies de taxi no regulades operen en aeroports i estacions de tren, i sovint cobren de més. Es recomanable utilitzar només taxis oficial. Es poden verificar pel logotip de la companyia de taxis i els nombres de telèfon dels operadors a les portes i a la part superior del cotxe. Tanmateix, cal revisar el rebut de bars, discoteques i restaurants, ja que alguna vegada cobren de més als turistes, sobretot quan es paga en targeta de crèdit.

Temps

Tot i la fascinant història i la impressionant naturalesa de Polònia, no és un destí tropical. Polònia té quatre estacions diferents: hiverns freds i grisos i estius calorosos i plujosos. La primavera i la tardor ofereixen els millors moments per visitar Polònia ja que les temperatures són moderades i hi ha menys multituds.

Menjar típic

Pierogi: unes mandonguilles poloneses fetes d’una massa fina farcida de carn, chucrut, xampinyons, fruita, mató o patates amb ceba fregida. És un plat típic de Nadal.

Bigos: un guisat tradicional polonès que consisteix en chucrut ratllat, cabdells, salsitxes, xampinyons, espècies, prunes, panses i ceba.

Gołąbki: Són rotlles de cabdells bullits envoltats de carn i arròs assaonats i després fornejats amb una salsa de tomàquet lleugera. Els xampinyons o altres tipus de farcits també s’inclouen en moltes receptes.

Nalesniki: Aquestes són la versió polonesa dels Crêpes. Normalment es mengen per esmorzar o berenar; es poden farcir amb el que es vulgui.  El farcits dolços més populars són twaróg (mató dolç lleugerament àcid), melmelades, fruites, mel, Nutella i mató.

Zapiekanki: Es un tros de pa prim amb xampinyons i altres ingredients, és l’aperitiu favorit dels polonesos. És ideal per a festivals o dinars ràpids per endur-se.

GDÁNSK

Situada en el mateix mar bàltic. Gdansk és una ciutat treta d’un conte de fades. Com ocorre amb la resta de ciutats poloneses, després de la II Guerra Mundial, s’ha hagut de reconstruir pràcticament de zero. Això no hauria de ser un inconvenient per apreciar la bellesa de la ciutat, es van esforçar molt per deixar-la com al segle XIX. A l’estar al nord, cal tenir en compte les temperatures extremes sobretot a l’hivern. Si s’hi va a l’estiu, es poden visitar algunes platges dels voltants.

Carrer Ambre

Si ens remuntem a principis del segle XX, aquí ens trobaríem amb Danzig, una ciutat estat independent sota el protectorat polonès. Aquesta situació va durar 20 anys, fins que els alemanys la van incorporar al seu territori al 1939. No era la primera vegada que Gdansk tenia aquest estatus, ja que en temps de Napoleó I ja es parlava d’estat semiautònom. Aquesta dada és bastant rellevant, ja que després de la petició d’Adolf Hitler de l’annexió de Danzig a Alemanya i la posterior negativa d’aquesta ciutat estat, és quan s’inicia la II Guerra Mundial.

Mercat Llarg (Długi Targ)

El Mercat Llarg és considerat el cor de la ciutat. És l’artèria pel que passaràs diverses vegades. És en aquest lloc, entre els vistosos edificis, on es desplega el mercat de la ciutat. Del que avui gaudim és d’un carrer de vianants amb cafès, restaurants i comerços, en el passat va ser el camí en el que l’alta burgesia construïa les seves cases. Alguns dels llocs que més criden l’atenció són la Casa Daurada (Złota Kamienica), el barroc Palau d’Artús (Dwór Artusa. Oddział Muzeum Gdańska) i la fabulosa Font de Neptú (Fontanna Neptuna). Aquest carrer és una de les imatges més conegudes de Gdansk.

Ubicació: Długa, 80-831 Gdańsk, Polònia

Mercat Llarg de Gdánsk

Ajuntament de Gdánsk (Ratusz Staromiejski)

En el mateix carrer del Mercat Llarg (Długi Targ) es troba l’Ajuntament de la ciutat, val la pena una menció apart degut a la seva importància en el passat de Gdansk. Avui es pot visitar com a Museu d’Història (Muzeum Strefa Historyczna Wolne Miasto Gdańsk).

Ubicació: Ratusz Staromiejski, 33/35, Korzenna 33/35, 80-001 Gdańsk, Polònia

Ajuntament de Gdánsk (Edifici del Rellotge)

Palau d’Artús (Dwór Artusa. Oddział Muzeum Gdańska)

Aquest edifici amb nom emblemàtic pot donar ales a la imaginació. Era el lloc de reunió de diferents gremis importants de la ciutat, era aquí on es movia el diner, que a més, era molt, d’aquesta zona del continent. Es tracta d’un edifici gòtic del segle XIV que es pot visitar per una petita contribució de 5 PLN.

Palau d’Artús

La Ruta Reial

El casc antic o la part que més se sembla a un conte de fades està limitat per dues portes. És una bona manera de delimitar el més important de la visita de Gdansk en la coneguda com a Ruta Reial.

Porta verda (Zielona Brama)

Aquesta porta en realitat és taronja i delimita el nord de l’antiga ciutat. Aquesta porta creua el camí reial, un com es passa et trobes amb el riu Stara Motlawa. En els arcs que sostenen aquesta construcció hi ha músics o venedors d’artesania. Com a dada curiosa, la porta es va inspirar amb l’Ajuntament d’Ambers, això li dona un aire més flamenc a tota la ciutat.

Ubicació: Długi Targ 24, 80-828 Gdańsk, Polònia

Porta Daurada (Złota Brama)

Just a l’altre costat del centre històric de Gdansk es troba la Porta Daurada (Zlota Brama). Les vistes des d’aquí impacten, destaca l’Ajuntament i la Font de Neptú.

Ubicació: Długa 1, 22-100 Gdańsk, Polònia

Ruta Reial de Gdásnk
El començament o final de la Ruta Reial

Basílica de Sta. Maria de l’Assumpció de la Santíssima Verge Maria de Gdańsk (Bazylika Mariacka Wniebowzięcia Najświętszej Maryi Panny w Gdańsku)

La Basílica de Sta. Maria de l’Assumpció de la Santíssima Verge Maria de Gdańsk té l’honor de ser la més gran del món construïda amb maons. Com passa en altres enormes temples, es complicat veure-la en tot el seu esplendor, ja que està encaixada entre els estrets carrers de la ciutat. la basílica té una torre de quasi 80 metres que ofereix unes vistes bastant destacades del cas històric de Gdansk. En el seu interior es pot veure el contrast del maó exterior amb el blanc marfil que cobreix les parets interiors.

Ubicació: Podkramarska 5, 80-834 Gdańsk, Polònia

Basílica de Sta. Maria de l’Assumpció de la Santíssima Verge Maria de Gdánsk

Port de Gdansk

Just al sortir per la porta verda es poden divisar molls i el port de la ciutat. si es creua el pont Zielony Most w Gdansku es pot passejar pel costat del riu que ofereix unes vistes espectaculars del frontal de la part antiga de la ciutat. Podríem dir que s’està observant l’skyline si ens traslladem a una època en la que no s’havien inventat els gratacels.

Ubicació: Szeroka 67/68, 80-835 Gdańsk, Polònia

L’skyline medieval de Gdánsk

Antiga Grua de la Ciutat (Brama Żuraw)

Si es passeja per la ribera del riu Motlawa hi ha un edifici que segur que crida l’atenció. Es tracta d’una antiga grua portuària que es veu en tots els llocs amb el nom de Grulla, que es com es coneix en polonès. Es tracta d’una enorme grua de fusta que recorda a alguns molins dels Països Baixos. És a més un símbol de la ciutat. Avui en dia no s’utilitza per a la seva funcionalitat inicial, però es pot visitar el Museu Marítim (Narodowe Muzeum Morskie w Gdańsku) en el seu interior.

Ubicació: Szeroka 67/68, 80-835 Gdańsk, Polònia

Grua de Gdánsk

Torre de la Presó (Zespół Przedbramia)

Es tracta d’un edifici construït al segle XIV que formava part de la fortificació de la ciutat. entre els segles XVII i el XIX es va utilitzar com a presó i avui en dia es poden veure algunes restes del tocó es utilitzava el botxí. Va ser ja al segle XXI quan es va reutilitzar per establir-hi el Museu d’Ambre, una resina-mineral molt vinculada a Gdansk ja que és per aquesta zona on es troben el jaciments més importats d’ambre.

Ubicació: Targ Węglowy 26, 80-836 Gdańsk, Polònia

Antiga presó de Gdánsk

SOPOT

La seva situació idònia al sud del mar Bàltic, al nord de Polònia no va passa desapercebuda a tots aquells que van deixar impremta a la ciutat costera, acotada per boscos i oberta al mar. Des del seu assentament eslau al segle VII, quan era punt d’intercanvi comercial amb els veïns del Bàltic, va travessar per diverses vicissituds històriques. Va ser part de Prússia, època durant la qual magnats i nobles de Gdansk hi van construir els seus palauets.

Més tard, ja a principis del segle XX, va ser lloc de descans del Kaiser Guillem II d’Alemanya i de l’aristocràcia de Varsòvia i Berlín. Trobar aigües subterrànies curatives afegit a les excel·lències topogràfiques van fer que el doctor de les tropes de Napoleó, Jean Gerg Haffner, la convertís en una ciutat balneari. Haffner va manar construir instal·lacions adequades per a canalitzar el benefici de les aigües salades i dolces, fredes i calentes. Els efectes curatius d’aquestes aigües van atraure afluència de públic i la següent construcció de més establiments on rebre’ls, com el Centre Balneològic, veí del moll.

Ubicació de Sopot Molo: Plac Zdrojowy 2, 81-723 Sopot, Polònia

Vista del moll de Sopot, El Molo i la platja
Institut Balneològic de Sopot

Testimoni d’aquests fama són els carrers del poble on es concentres tots els possibles estils d’arquitectura polonesa a través dels segles; la Mansió Espanyola (la residència familiar més antiga de Sopot), edificis medievals convertits en col·legis amb capelles neogòtiques, coquetes cases construïdes sota la influència del renaixement italià, etc. I el bonic Far de Sopot, que va ser construït al 1903 com a part de l’Institut Balneològic. Avui en dia aquest far, serveix per contemplar des de dalt les millors vistes de la ciutat bàltica.

No obstant, l’artèria principal de Sopot és el carrer dels Herois de Monte Cassino, anomenat això en honor a la batalla homònima, on es troba la Casa Torta (Krzywy Domek), obra dels arquitectes Szotunsky i Zaleski, es van inspirar en els còmics de Jan Marcin Szancer (Polonès) i Per Dahlberg (suec), és un exemple avantguardista de l’arquitectura contemporània polonesa. Aquí es troben entre altes llocs d’oci, un centre comercial i Ràdio Muzyka.

Ubicació de la Casa Torta: Bohaterów Monte Cassino 53, 81-767 Sopot, Polònia

Casa Torta

Monte Cassino i els seus carrers adjacents estan adornats per cafès i restaurants per a tos els gustos. El carrer conflueix amb la Tadeusz Kosciuszki, presidida per l’Església de St. Jordi (Kościół św. Jerzego w Sopocie), d’estil neogòtic i lloc estratègic per, després de visitar-la, seguir passejant fins al moll de Sopot, El Molo, que va ser construït com el lloc d’esbarjo i punt d’amarratge per als creuers que arribaven a Gdansk, amb els seus 500 metres de longitud és el moll de fusta més llarg d’Europa.

Paratge imprescindible per veure i deixar-se veure, i contemplar el Bàltic, que passa per diferents tonalitats de blaus fins a tornar-se pràcticament negre en dies de tempesta. També per poder gaudir de les innumerables exposicions de tot tipus que s´hi fan.

El Molo és un observatori de primera per a gaudir de les competicions de vela, de triatló, de moltíssims concerts, i per descomptat, de les paradetes del cotitzat ambre.

El Molo

Al moll l’empara la omnipresència del llegendari Gran Hotel, a l’igual que el Molo, ha estat testimoni i sobrevivent de focs, naufragis i inclemències meteorològiques i econòmiques. A més de viure dues guerres mundials que no van deixar impune a aquesta ciutat balneària.

El Grand Hotel que ara opera, després d’una meticulosa renovació, es va construir al 1924 quan Gdansk era el Danzig alemany. Aixecat com un casino, va ser el no va més d’aquella zona i d’aquella època. També va servir de caserna general de Hitler durant la guerra. Va arribar a ser receptable de reunions secretes i utilitzat per motius molt més lúdics i intel·lectuals.

Ubicació de Grand Hotel: Powstancow Warszawy St, Pomorskie, 81-718 Sopot, Polònia

Façana principal del Grand Hotel

Era el lloc habitual, la llar del gran compositor i polític Ignacy Jan Paderewski que, després dels seus viatges pel món, tornava al Gran Hotel. Aquí la flor i nata de la societat l’esperava per gaudir dels seus concerts i de la seva carismàtica companyia.

A l’hotel s’ha allotjat el món del cinema, encara pengen de les seves parets fotografies de Greta Garbo i Marlene Dietrich. Joséphine Baker i Charles Aznayour van ser alguns dels músics que el van visitar. I entre polítics, estan Herni Kissinger i recentment Vladimir Putin. Científics com Maria Sktodowka, Madame Curie, literats de la talla de Henryk Sienkiewicz, … inclús el rei d’Espanya Alfons XIII i el president de Cuba Fidel Castro.

CASTELL DE MALBORK (ZAMEK W MALBORKU)

El Castell de Malbork és el castell més famós de Polònia, també és el castell més gran del món, si es té en compte la superfície.

El Castell de Malbork, també conegut com el Castell de la Ordre Teutònica de Malbork, traça els seus orígens al segle XIII. Aquesta enorme fortalesa medieval va ser construïda pels Cavallers Teutònics, una ordre d’origen alemany que van dominar la zona de Malbork i Gdansk (que s’anomenava Danzig) fins al 1457, en la Guerra dels Tretze anys, quan va passar a mans del Regne de Polònia.

Al llarg dels següents 500 anys, els castell va canviar de mans diverses vegades, passant en vàries ocasions d’Alemanya a Polònia. Entre altres coses, va ser residència de la família reial polonesa fins a finals del segle XVIII. Durant la II Guerra Mundial el 80 % del castell va ser destruït.

Després de la II Guerra Mundial el castell va tornar a formar part de Polònia. És a partir d’aquest moment quan s’inicien els treballs de restauració i avui és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Castell de Malbork

Castell baix

El castell baix és la part del Castell per on s’entra. Des d’aquí val la pena admirar les imponents muralles de maó vermell que rodegen tot el recinte i el protegien d’atacs enemics. La porta d’entrada és espectacular i tant ella com el pont llevadís i aquests murs van ser claus en la seva història.

Castell Baix

Castell mig

Per passar del castell baix al castell mig cal creuar diversos ponts i portes fortificades. És genial per fer-te una idea del terriblement ben protegits que estaven els Cavallers de l’Ordre Teutònica. Sabràs que has arribat al castell mig quan acabis en un enorme pati rodejat d’edificis medievals on es troben entre altres coses, el Museu de l’Ambre, la botiga de records i el restaurant. I una gran estructura dels Mestres de la Ordre.

Castell Mig

És en el castell mig on es troba el Palau del Gran Maestre, una de les parts de la fortalesa més impressionants. És una sèrie d’habitacions i sales medievals que es van utilitzar com a residència reial, salons de banquets i llocs de reunió.

Interior del Castell Mig
El Gran Refectori
El Refectori d’Estiu

És també en el castell mig on hi ha també el Museu de l’Ambre i la Terrassa Occidental, que són un jardins prop del Palau del  Gran Maestre que estan enganxats a les muralles.

Castell alt

La joia de la corona del Castell de Malbork i un dels llocs més espectacular. Per entrar al castell alt s’ha de creuar per un altre pont llevadís. Aquesta és la part més antiga del Castell de Malbork.

Aquí hi ha el Pati Central, és el cor del castell alt i una delícia, al centre hi ha un pou que es va instal·lar aquí en temps de l’Ordre Teutònica per tal que els cavallers teutònics poguessin tenir accés a aigua fresca.

Pati Central del Castell Alt

Les vistes de la torres (Wiezna Glowna) són les millors, però no ho mencionen a l’audioguia, així que quan s’està a la segona planta del castell, cal comprar una altra entrada a part. És molt barata.

No es pot perdre tampoc l’Església de la Santíssima Verge Maria, a la que està dedicat el castell. És la única part de la fortalesa que  no s’ha restaurat i visitar-la és essencial per entendre en quin estat estava el lloc abans que comencessin a reconstruir-lo.

Museu de l’Ambre de Malbork

És millor aquest Museu de l’Ambre que el que hi ha a la ciutat de Gdansk. En unes sales del castell mig, tènuement il·luminades hi ha el Museu de l’Ambre. Hi ha des de fragments d’aquest material natal fins a elaborades peces i objectes d’art i joieria elaborats amb ell.

Pipa de fumar del Museu de l’Ambre del Castell de Malbork
Museu de l’Ambre del Castell de Malbork

Informació de la visita al Castell de Malbork

El castell està ple d’habitacions i espais museïtzats, alguns connectats per escales antigues i estretes, altres per espais enjardinats entre les muralles.

Per veure’l bé s’hi ha de dedicar unes 3,5 hores.

La visita del castell per lliure és possible i molt fàcil. Es recomanable agafar una audioguia que ve amb l’entrada. L’audioguia porta un GPS i sap on estàs, així no tindràs que prémer cap botó per escoltar-ho. Quan s’entra a les habitacions s’activa l’àudio d’aquesta sala. I quan acaba d’explicar-te la història del lloc on ets, et diu cap on has d’anar per descobrir més.

El Castell de Malbork està obert tot l’any, la temporada d’estiu dura de l’1 de maig al 30 de setembre. La temporada d’hivern va de l’1 d’octubre al 30 d’abril.

Ubicació: Staroscinska 1, 82-200 Malbork, Polonia

Pàgina web oficial

Horaris: de 9 a 19 h (temporada d’estiu) i 10 a 16h (temporada d’hivern).

Preu: L’entrada al Castell de Malbork costa a partir de 47 zlotis (uns 10 €) l’entrada normal, 37 zlotis (uns 8 €) l’entrada reduïda per jubilats, etc. Los billetes pel Castell de Malbork inclouen sempre el preu de l’audioguia. Com a consell, si pots, reserva’ls per internet amb antelació a la sevapàgina web oficial. T’estalviaràs una gran cua.

  • Els dilluns l’entrada és gratis però s’ha de pagar 10 zlotis (uns 2 €) per l’audioguia. Però, no totes les sales estan obertes. Hi ha més informació aquí (en anglès).
  • També hi ha tours per la nit, quan el castell està il·luminat i el guia va vestit de cavaller teutó. No estan disponibles sempre però et pots informar aquí.

LEBA

Lluny dels canons de població costera mediterrània, Leba té un encant paral·lel al de les seves platges i ofereix un bell parc natural amb quilòmetres de platges verges, llacs, enormes dunes, pinars fins a la mateixa platja i un poble molt bonic i animat.

En els mesos d’estiu, Leba té molta activitat, el centre de la població és també el port, un llarg canal amb vàries ramificacions.

Els carrers del centre estan plens de botigues de records, menjar per emportar, bars, restaurants, supermercats, a preus molt econòmics. Hi ha moltes paradetes de bijuteria, artesania, joguines, dolços, etc.

És recomanat provar el peix fumat típic de la zona, molt gustós i molt econòmic.

Leba

Una altra opció divertida és el laberint, el Leva Lavirynt (Wspólna), un llarg traçat on perdre’s i passar una bona estona.

El laberint natural és el principal atractiu del parc, destinat només a persones valents amb bona orientació. El laberint principal ocupa una àrea de 5.000 m2, amb plataformes d’observació i 4 objectius per conquerir en el camí cap a la sortida. Un conqueridor hàbil pot completar el laberint en uns 20 minuts.

Atraccions addicionals:

  • Laberints clàssics, camins per confondre als que caminen, només té camí que va des de l’entrada al centre.
  • Boule, un joc de festa tradicional francès amb elements d’arcade.
  • Jardí màgic i jocs de fusta de gran format, varis jocs d’habilitat, lògica i trencaclosques, tots en format XXL.
  • Family place, jocs d’arcade, jocs mentals, jocs per a nens i adults.

Horari:

  • Maig, juny, setembre i octubre (fins al dia 10):  10 a 17 h.
  • Juliol i agost:  10  a 20 h. 

Preus:

  • Entrada normal: PLN 35 per majors de 4 anys.
  • Entrada amb descompte: 27 PLN per joves que estudien fins als 25 anys i jubilats amb la presentació d’una identificació vàlida.
  • Entrada de grup: 20 PLN / persona per a grups organitzats (nens i adolescents amb tutors) de més de 15 persones amb reserva prèvia. 
  • Nens fins a 4 anys: Gratis. 
    Labyrinth map: Gratis.

Ubicació: 84-360 Łeba, Polònia

 www.lebalabirynt.pl

Leva Lavirynt (Wspólna)

PARC NACIONAL SLOWINSKI (SLOWINSKI PARK NARODOWY)

El Parc Nacional Slowinski és l’espai natural que fa especial a Leba, cal pagar per entrar-hi, com en totes les reserves naturals poloneses, i les zones més accessibles estan molt massificades, però si surts del camí trobaràs espais verges, totalment solitaris i relaxants, amb unes vistes al mar Bàltic esplèndides i si tens valor, et pots banyar (l’aigua està bastant freda, inclús a l’agost). Aquesta reserva de la biosfera catalogada per la UNESCO té una gran massa boscosa i unes enormes dures que la protegeixen.

La curiositat principal d’aquest parc situat al litoral del Bàltic són les grans extensions de dunes mòbils que deixen al descobert en alguns llocs arbres morts, restes de boscos coberts per l’arena. La més alta de les dunes és Lacka Góra de 42 metres. Al parc es troben els llacs Lebsko i Gardno, refugi natural d’aus aquàtiques.

Un valor natural molt particular i interessant del parc és l’heterogeneïtat dels complexos vegetals que creixen a les platges arenoses i les dures. Aquí es poden contemplar boscos de pins, típics de les zones litorals, i vegetació palustre en nombroses torberes, així com la vegetació característica de les zones lacustres. Al parc hi ha presents valuoses espècies d’aus aquàtiques i de materials, entre les quals destaquen el pigargo, el mussol reial, el corb marí i la cigonya negra.

El parc està inscrit en la llista de reserves de la biosfera de la UNESCO i està inclòs en el Conveni Internacional RAMSAR.

Parc Nacional Slowinski

Preus

  • Entrada al parc:6 PLN
  • Aparcament Rąbka –  6 PLN per hora 
  • Aparcament Czołpino Leśny / bosc – 6 PLN per dia
  • Aparcament Czołpino (JW) – 6 PLN per dia 

https://slowinskipn.pl

VARSÒVIA (WARSAWA)

Història de Varsòvia

Origen de Varsòvia

A meitats del segle X, una petita vil·la polonès anomenat Bródno va començar a créixer i a competir comercialment amb les seves ciutats veïnes. Tres segles més tard, la població d’aquesta vil·la es va traslladar a un poble proper anomenat Warszawa (Varsòvia), que més tard es convertiria en ducat de Mazovia.

L’augment de la població de Varsòvia va donar lloc a la construcció d’importants edificis, com l’antic Castell Reial, les muralles, la columna de Zygmunt, la Plaça del Mercat. Aquí es va col·locar u na famosa estàtua de la sirena, que guarda una estreta relació amb la història de Varsòvia.
Al segle XVI, Varsòvia va passar a formar part del regne i es va convertir en capital de Polònia al 1596, quan el rei d’origen suec Zygmunt III va traslladar la cort a la ciutat del Vístula.

Invasions i guerres de Varsòvia

Al segle XVII va ser devastador per a la ciutat, que va patir incendis, epidèmies i invasions que van marcar el passat de Varsòvia. Després de la Guerra de Successió (1733-1738), Polònia va aconseguir expulsar al monarca imposat per Suècia i escollir un rei polonès, August III. El seu successor Stanisław II, va ser l’últim rei de Polònia com a nació independent.

Després de vàries invasions, al 1795, les potències d’Àustria, Prússia i Rússia es van repartir Polònia, que va desaparèixer del mapa durant 123 anys. La ciutat de Varsòvia va quedar annexada a Prússia.
En acabar la Primera Guerra Mundial, Polònia va recuperar la seva independència, tot i que les fronteres van ser dràsticament minvades.

Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial

Als pocs dies d’esclatar la Segona Guerra Mundial, Varsòvia va ser envaïda per les tropes alemanyes. Els nazis van cremar edificis històrics, van arrasar llibreries i universitats i un total de 10.000 persones van morir durant els tres mesos de setge.

Amb la victòria dels nazis van venir cinc anys d’invasió alemanya que es va caracteritzar per les purgues constants, els treballs forçosos i la omnipresència de la Gestapo. El detonant de tot això va ser la creació del gueto de Varsòvia al 1940, el gueto més jueu més gran d’Europa. Es calcula que els nazis van cremar a més de 455.000 jueus en un espai de 10 km2 tancats per un mur.

La vida al gueto de Varsòvia era inhumana. La fam, les malalties i la sobrepoblació s’unien a les constants deportacions a camps de concentració i extermini. Durant els tres anys que va durar el gueto de Varsòvia, el 88% de la seva població va morir. La fi va arribar amb l’Alçament del gueto de Varsòvia al 1941, un acte heroic que va durar 15 dies i que va acabar amb més morts i deportacions.

L’1 d’agost de 1944, la ciutat de Varsòvia es va alçar contra el terror nazi. Aquest episodi conegut com l’Alçament de Varsòvia va servir d’exemple per a tot Europa. Avui en dia, cada 1 d’agost a les 17:00 sonen les mateixes sirenes que anunciaven les bombes aquest mateix dia del 1944 i la ciutat es deté com a mostra de respecte.

Tots els successos es plasmen a la perfecció al Museu de la ciutat de Varsòvia, al Museu de l’Alçament i al Museu POLIN a través de fotografies, objectes antics i testimonis reals.

Sota el règim comunista

Mentre l’alçament de Varsòvia arribava a la seva fi i les tropes poloneses es debilitaven, l’Exèrcit Vermell va frenar el seu avançament per l’est i aquest va acampar a pocs quilòmetres de Varsòvia. Aquest fet fa pensar que la idea de Stalin era deixar que l’alçament polonès fracassés per envair Polònia.
I així va ser. L’1 de febrer de 1945 es va establir la República Popular de Polònia, sota el domini de la Unió Soviètica. La història de Varsòvia va iniciar 40 anys de règim comunista. En aquest temps es va reconstruir la ciutat que havia quedat totalment arrasada pels nazis, i les condicions poloneses milloraren, tot i que continuaren vivint sense llibertat fins al 1989.

El Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia data de la època comunista i va ser construït per ordre del propi Stalin.

Varsòvia en el segle XXI

Varsòvia va portar a terme una important feina de reconstrucció de tota la ciutat, que va ser premiada quan al 1980 la UNESCO va declarar Varsòvia Patrimoni de la Humanitat.

A l’any 2004, Polònia va entrar a la Unió Europea, tot i que la moneda de Polònia segueix sent el Zloty polonès. La capital no ha deixat de créixer i rebre turisme, i avui en dia és la novena ciutat més poblada de la Unió Europea.

La Ciutat Vella (Stare Miasto)

La Ciutat Vella és el barri més antic de la capital, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1980, és un patrimoni completament destruït  durant l’Alçament de Varsòvia (1944 durant la II Guerra Mundial). Per sort, anys més tard va ser reconstruït amb total fidelitat gràcies a un important esforç de tota la societat polonesa.

Per la reconstrucció de la Ciutat Vella de Varsòvia es van utilitzar materials originals, tals com maons i elements decoratius, rescatats dels escombralls que es van col·locar en els llocs originals.

A la Ciutat Vella no ens podem deixar per veure la Plaça del Mercat (Rinek Starego Miasta), la Basílica arxicatedral de Varsòvia Martiri de Sant Joan Baptista (Bazylika Archikatedralna w Warszawie p.w. Męczeństwa św. Jana Chrzciciela) i l’Església i Monestir de l’Assumpció de la Santíssima Mare de Déu de Varsòvia (Cerkiew i monaster Zaśnięcia Najświętszej Marii Panny w Warszawie).

Plaça del Mercat (Rynek Starego Miasta)

És el lloc més emblemàtic de la Ciutat Vella i punt de trobada de molts turistes i de molts varsovians, construïda a finals del segle XIII.

De la plaça destaquen bonics edificis de colors que la rodegen, tots amb una història darrera i l’Estàtua de la Sirena (Syrenka Warszawska), just al mig de la plaça.

Plaça del Mercat

Plaça del Castell i el Mirador de Santa Anna (Taras Widokowy na dzwonnicy kościoła św. Anny)

La Plaça del Castell (Plac Zamkowy, Warszawa) situada davant del Castell Reial (Zamek Królewski w Warszawie) és una gran plaça de forma triangular, en la que es troba la Columna de Zygmunt III Vasa, en honor al monarca d’aspiracions expandidores que va governar Polònia i Lituània durant 44 anys.

Per poc més d’1 € es pot pujar al Mirador del campanar de l’Església de Sta. Anna (Taras Widokowy na dzwonnicy kościoła św. Anny), situat en un dels laterals des del que s’obtenen unes vistes de la mateixa plaça i del centre de Varsòvia.

Plaça del Castell des del Mirador de Santa Anna

Castell Reial de Varsòvia (Zamek Królewski w Warszawie)

Els orígens d’aquest palau barroc es remunten al segle XIV, quan es va construir la Gran Torre en una de les principals places de Varsòvia. Amb el regnat de Zygmunt III, la capital de Polònia es va traslladar a Varsòvia i el monarca va manar ampliar les condicions de la torre i aixecar un gran castell que servís de residència reial.

A partir del segle XVI, una sèries de infortunis van acabat amb l’estructura original del castell: invasions estrangeres, incendis i bombardejos. En l’Alçament de Varsòvia de la II Guerra Mundial va quedar el castell amb escombralls.

El Castell Reial va poder ser reconstruït després del règim comunista gràcies a l’ajuda internacional i va tornar a obrir les portes al  1984. En les estances del palau es poden palpar les diferents funcions del castell, que ha servit com a residència reial, com a seu parlamentària i llar presidencial. És tot un símbol de la independència de Polònia.

Visitar el Castell Reial és endinsar-se en la història de Varsòvia i del país. Les principals estances que es visiten són la Sala d’Audiències, on treballen els senadors; la Capella, que alberga el cor de l’heroi polonès Tadeusz Kosciusko; la Sala de Marbre, la part més antiga del castell; el Saló d’Assemblees, on se celebren grans banquets, la Sala del Tro i la Càmera del Consell.

Les estances del rei i les diferents habitacions d’ús comú estan decorades amb pintures dels monarques i personatges històrics de Polònia, tapissos de Brussel·les, frescos religiosos i quadres amb moments  clau de la història de Varsòvia.

Des d’un dels laterals del castell surt un túnel elevat que comunica amb la Basílica arxicatedral de Varsòvia Martiri de Sant Joan Baptista (Bazylika Archikatedralna w Warszawie p.w. Męczeństwa św. Jana Chrzciciela). Es va construir després de l’intent d’assassinat del rei Zygmunt III mentre anava a missa. A més, l’ala est del castell acull una important col·lecció de pintura que inclou obres de Caneletto  de Rembrandt, com “Nena en un marc” i “Savi al pupitre”.

A l’any 2012, la gran sequera estival va revelar un tresor que havia estat 400 anys al fons del riu Vístula. Es tracta de joies i altres objectes de valor que els suecs van robar del castell al segle XVII, durant la invasió de Polònia.

Horari

Tots els dies: de 10 a 18 hores.
Divendres: de 10 a 20 hores.
Dilluns: tancat. 

Preus

Entrada general: 30 zł (6,50 €)
Entrada reduïda: 20 zł (4,30 €)
Menors de 16 anys: 1 zł (0,20 €)
Dimecres: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 4, 13, 20, 23 i 26.
Bus: línies 160, 190, 527 i 970.

Castell Reial de Varsòvia

Palau de Wilanów (Muzeum Pałacu Króla Jana III w Wilanowi)

Palau d’estil barroc situat a les afores de Varsòvia, construït pel rei Jan III Sobieski (1629-1696) al 1677. És conegut com el Versalles Polonès.

L’entrada val 20 PLN (6 €) i és recomanable visitar els jardins italians traçats amb composicions geomètriques, escultures mitològiques i flors, situats a la part del darrera del palau.

Palau de Wilanów

Palau de l’Illa i el Parc Lazienki (Pałac na Wyspie)

El Parc Lazienki es va construir al segle XVII en pur estil barroc i va ser conegut durant anys pel gran pavelló del llac on es banyava la reialesa (lazienki significa banys en polonès).

Es tracta del parc més gran de Varsòvia. En les seves 76 hectàrees alberga un gran llac, un teatre d’estil romà, l’estàtua més famosa de Chopin, el Palau Belvedere, la Casa Blanca, el Temple de Diana i el Palau Lazienki. Molts d’aquests edificis van haver de ser reconstruïts després dels bombardejos alemanys durant l’Alçament de Varsòvia.

En una illa artificial construïda sobre el llac del parc es troba el majestuós Palau Lazienki, una residència reial d’estil neoclàssic construïda al segle XVII. Degut a la seva màgica ubicació, l’edifici és conegut com el Palau de l’Illa. A més, el Palau Lazienki exposa una col·lecció de vestits de diferents èpoques i estils molt característics.

Horari

Dilluns: tancat.
Divendres: de 10 a 20 hores.
Resta de dies: de 10 a 18 hores.

Preu: entrada gratuïta.

Palau Lazienki

Palau de la Cultura i la Ciència (Pałac Kultury i Nauki)

El Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia té 42 pisos, 237 metres d’alçada i 3.000 habitacions, va ser durant molts anys el gratacels més alt de Polònia i avui en dia continua essent l’edifici més alt de Varsòvia.

A més de tractar-se de tot un punt de referència per la capital, és el símbol de la Varsòvia moderna. El Palau de la Cultura i la Ciència alberga diversos teatres, museus, cafeteries, un cinema i l’oficina d’informació turística.

Quan la història de Varsòvia passava per la seva etapa comunista, Stalin va voler obsequiar a la capital de Polònia amb un regal del poble rus. Va enviar als seus millors arquitectes a Nova York a estudiar de les noves corrents arquitectòniques i tornar amb idees fresques per construir un edifici sense precedents a Varsòvia.

Al 1955 va acabar la construcció del Palau. Uns 5.000 treballadors van formar part dels equips de construcció d’aquest gratacels que aviat es convertiria en un símbol de la Varsòvia comunista. Durant els primers anys, els varsovians es referien al palau com “l’edifici Salin”

Al principi, l’edifici Stalin va suscitar molta aversió entre els habitants de Varsòvia, que el veien com un símbol comunista. Avui en dia, la presència del Palau de la Cultura i Ciència està més acceptada i s’ha convertit en un símbol de la ciutat.

La seva estructura recorda al Emire State de nova York i a La universitat Estatal de Moscou. Té més de 3.300 sales de reunions i conferències, diversos museus i les dues sales de concerts més importants del país.

Mirador del Palau de la Cultura i Ciència

El mirador del Palau de la Cultura i Ciència és una visita imprescindible a Varsòvia. Des del mirador del pis 30 s’obtenen les millors vistes de la capital. Un ascensor et porta en qüestions de segons a una sala d’estil gòtic que comunica amb la terrassa mirador del gratacels, a 114 metres d’alçada.

Al mirador hi ha una cafeteria, i si es puja de nit, la vista és espectacular.

Ubicació: Plaza Defilad, 1.

Horari

Mirador de la torre: tots els dies de 10 a 20 hores.
Visita nocturna al mirador: divendres i dissabtes de 20 a 23 hores.

Preu

Adults: 20 zł (4,30 €)
Nens i estudiants: 15 zł (3,30 €)

Transport

Metro: estació Centrum (M1).
Tramvia: línies, 4, 15, 18, 35 i 36.
Bus: línies 127, 128 i 171.

Palau de la Cultura i la Ciència

La Barbacana (Barbakan Warszawski)

Al segle XV es van començar a construir les muralles de Varsòvia, amb l’objectiu de protegir la ciutat Vella d’atacs externs. Per això, es va aixecar també un bastió defensiu que servia de torre de vigilància i d’entrada principal de l’accés al centre històric de Varsòvia.

Al 1540, un arquitecte italià del Renaixement va dissenyar aquesta barbacana de 30 metres de llarg. En tota la història de Varsòvia només s’ha utilitzat una vegada, per defendre la ciutat de la invasió de Suècia al 1656.

Durant la II Guerra Mundial, la Barbacana va ser destruïda quasi tota pels bombardejos nazis. Anys després, la barbacana es va reconstruir utilitzant els maons original que es van poder recuperar dels escombralls. Avui en dia, és possible veure una línia fosca a la barbacana i les muralles, que representa l’altura dels ciments originals.

Ubicació: Stare Miasto (Ciudad Vieja).

 
Transport

Bus: línies 116, 178 i 180 fins Stare Miasto.
Tramvia: línies 4, 13, 18, 20, 23, 26 i 28 fins Stare Miasto.

La Barbacana

Museu de l’Alçament (Muzeum Powstania Warszawskiego)

Pocs episodis històrics tenen un museu dedicat a explicat el que va ocórrer en un període tan curt de temps, 63 dies. L’Alçament de Varsòvia va marcar un abans i un després en la història de la capital i serveix d’exemple a tot Europa.

L’Alçament de Varsòvia és considerat una lliçó de humilitat, valentia i noblesa dels ciutadans varsovians, que van se els únics que es van rebel·lar contra els nazis a Europa. L’1 d’agost de 1944 a les 17 hores van començar els disturbis que es van perllongar més de dos mesos.

Durant els primer dies, els alemanys van patir moltes pèrdues i els insurgents van arribar a controlar diversos punts estratègics del centre de Varsòvia, No obstant, els nazis estaven més ben preparats i tenien armes més potents, pel que aviat la balança es va inclinar al seu favor.

Els varsovians van lluitar heroicament durant 63 dies en els que van donar un exemple de resistència a tot Europa amb terribles conseqüències. El 2 d’octubre de 1944 Hitler va donar la ordre de destruït Varsòvia i la ciutat va ser arrasada.

El Museu  de l’Alçament de Varsòvia reuneix 800 objectes relacionats amb l’Alçament i més de 1.000 fotografies que plasmen amb extrema cruesa el que va ocórrer aquells dies. La col·lecció està formada per armes, uniformes, cartes d’amor, gravacions d’àudio, banderes esquinçades i molts més.

Es tracta d’una col·lecció centrada en la gent, els verdaders protagonistes de l’Alçament. El museu reflexa  a la perfecció com es va viure la insurrecció i com la vida dels varsovians va ser truncada per sempre.

Al llarg de museu hi ha repartides 63 pàgines de calendari que resumeixen els esdeveniments viscuts cada dia de la insurrecció. A més, l’última part del museu està dedicada a l’horror que va reemplaçar l’ocupació nazi, el règim comunista.

Ubicació: Grzybowska, 79 (distrito Wola).

Horari

Tots els dies: de 10 a 18 hores.
Dijous: de 10 a 20 hores.
Dimarts: tancat.

Preu

Entrada general: 25 zł (5,40 €)
Entrada reduïda: 20 zł (4,30 €)
L’entrada és gratuïta els diumenges.

Transport

Bus: línies 100 i 102.
Metro: estació Rondo Daszyńskiego.

Monument a l’Alçament

Tomba del soldat desconegut (Grób Nieznanego Żołnierza)

Al parc Ogrod Saski hi ha la Tomba del Soldat Desconegut. A les 12 hores del migdia, tots els dies, es realitza un canvi de guàrdia que homenatja i honra als soldats caiguts durant la guerra.

Ubicació: plac Marszałka Józefa Piłsudskiego 1-3, 00-078 Warszawa, Polònia

Tomba del soldat desconegut

Centre de Ciències Copèrnic (Centrum Nauki Kopernik)

El Centre de Ciències Copèrnic és un museu molt interactiu. Al llarg dels tres pisos, es pot posar a prova els sentits amb simuladors, jocs i experiments que alberga.

A aquest museu, que és un dels centres de ciència més moderns i grans de tot Europa, no només hi ha molt per veure sobre Copèrnic, sinó que tots es pot provar: comprovar la forà d’un terratrèmol, veure com batega el propi cor, sentir el mateix que Neil Armstrong al xafar la Lluna, descobrir propietats ocultes dels miralls i molt més.

L’objectiu del Centre Copèrnic és que tots els visitants es converteixin per un dia en investigadors i científics, des dels més petits als més grans.

Planetari Copèrnic

Junt al Centre de Ciències es troba el Planetari, el denominat El Cel de Copèrnic. A la cúpula del planetari es projecta un increïble cel estrellat i és possible veure en detall estrelles, planetes, sistemes astrals. A més, gràcies a una projecció en 3D, els visitants podran viatjar al fons de l’oceà.

Parc dels Descobridors

En les immediacions del museu científic es troba el Parc dels Descobridors, una zona verda pensada per a que els més petits juguin amb els estímuls de la llum i el so que projecten les canonades repartides pel jardí.

Ubicació: Wybrzeże Kościuszkowskie, 20.

Horari

De setembre a març:
De dilluns a divendres: de 9 a 18 hores.
Dissabte i diumenge: de 10 a 19 hores.

D’abril a juny:
De dilluns a divendres: de 8 a 18 hores.
Dissabte i diumenge: de 10 a 17 hores.

De juny a setembre:
Tots els dies: de 9 a 17 hores.

Preu

Entrada general: 31 zł (6,70 €)
Estudiants acreditats i majors 65 anys: 21 zł (4,60 €)
Menors de 2 anys: entrada gratuïta.

Transport

Bus: línies 185 i 385.
Metro: Centrum Nauki Kopernik (línia 2).

Centre de Ciències Copèrnic de Varsòvia

Mausoleu de la lluita i el martiri (Mauzoleum Walki i Męczeństwa)

Al 1941, la història de Varsòvia va iniciar uns dels seus capítols més foscos degut a l’entrada de les tropes nazis a la capital polonesa. Una de les eines més efectives del nou règim va ser la Gestapo, la policia secreta al servei dels nazis.

L’edifici que avui alberga la seu del Ministeri d’Educació i Assumptes Religiosos de Polònia va ser durant la II Guerra Mundial la caserna de la Gestapo a Varsòvia. En aquestes sales es van cometre tot tipus d’atrocitats que són narrades amb realisme i cruesa en aquest museu, un dels més importants per conèixer la història de Varsòvia.

L’antiga seu de la Gestapo a Varsòvia recrea les diferents sales que la policia nazi utilitzava per a detenir, interrogar i assassinar als sospitosos d’actuar contra el règim.

A les parets de les cel·les es poden veure inscripcions reals dels presoners polonesos detinguts durant la II Guerra Mundial. Podien estar empresonats en aquestes cel·les durant mesos, lligats amb grillons, i eren preguntats durant hores i torturats en funció de la gravetat del delicte.

Aquest mausoleu de la lluita i el martiri també alberga una recreació exacta de l’oficina del cap de la Gestapo a Varsòvia. Es poden veure l’uniforme, els papers sobre l’escriptori i vàries armes i eines utilitzades per a torturar als detinguts.

Aquesta antiga seu també alberga les sales on els detinguts esperaven en condicions inhumanes per ser interrogats. Estaven amuntegats en espais molt petits i podien passar dies sense menjar ni dormir.

La part més impactant del museu és la sala que exposa testimonis reals dels detinguts que van sobreviure a la Gestapo, així com les històries personals dels polonesos arrestats per la policia nazi mentre intentaven ajudar als seus compatriotes.

Tot i que a l’antiga seu de la Gestapo es cometessin verdaderes atrocitats, el museu recrea amb excessiu realisme el patiment i els actes inhumans que es van viure en aquestes sales.

La llum del museu és massa tènue i en el transcurs de la visita s’escolten crits de gent mentre està sent torturada, cosa que resulta bastant sinistre. Tot i que pot fer que tot això sigui molt realista, també el fa una mica desagradable.

Ubicació: Jana Chrystiana Szucha, 25.

Horari: De dimecres a diumenge: de 10 a 17 hores.

Preu

Entrada general: 10 zł (2,20 €)
Entrada reduïda: 5 zł (1,10 €)
Visita guiada: 60 zł (13 €)

Transport

Bus: Línia 222.

Mausoleu de la Lluita i el Martiri de Varsòvia

CRACÒVIA (KRAKOW)

Història de Cracòvia

Els òrígens de Cràcovia

Les restes arqueològiques han mostrat que la zona on s’ubica Cracòvia, juntament amb el mont Wawel i la riba del riu Vistula, ja havia estat habitada durant el Paleolític.

Al segle VI va arribar a Cracòvia el poble vislà o vistulà, una tribu eslava que es van instal·lar al turó de Wawel.

Al segle IX, quan Sant Metodi es trobava evangelitzant als pobles eslaus de la zona, es diu que els vistulans van tenir un mític i poderós governant al que la llegenda li atribueix la fundació de Cracòvia, el legendari cap Krakus.

Està documentat per un escrit d’un viatger sefardí, que a l’any 966 la ciutat de Cracòvia era un important centre de comerç.

Sembla ser que els vistulans van ser els primers, entre els pobles eslaus a la zona, en organitzar-se com estat i que va poder ser el germen de Polònia. El que si que es coneix és que al segle X ja formava part de Polònia i que va ser capital d’un voivodat, que era com es denominaven les divisions territorials a Polònia.

Cracòvia va ser el primer focus cristià de Polònia i al segle XI ja comptava amb un bisbe.

Cracòvia capital de Polònia

A l’any 1038 Casimir I el Renovador va fer de la ciutat de Cracòvia la seva seu, passat a ser capital de Polònia. Al segle XI es va iniciar la construcció de la Catedral de Wawel.

Cracòvia va ser la capital de Polònia des de 1038 fins al 1596, data en que Segismon III Vasa traslladà la capital a Varsòvia.

Al segle XIII la ciutat va patir diverses invasions tàrtares, quedant destruïda i restaurada per colons alemanys.

Al 1257 va rebre la carta de franquícia, acollint-se al dret de Magdeburg, mostra de la important penetració i influència germànica.

Al 1291 els polonesos van escollir per al tro a Wenceslao de Bohemia, proclamant-se rei de Polònia al 1300. Cracòvia va passar a dependre de la dinastia txeca.

Al 1311 i 1312 Cracòvia va aixecar les tropes contra l’ocupació i al 1320 va proclamar com a rei de Polònia a Ladislao Lokietek.

De 1333 a 1370 va governar Polònia el rei Casimir III el Gran, el gran reformador de Polònia. El seu regnat va convertir a Cracòvia en un important centre comercial, polític, cultural i científic. Al 1364 va manar fundar la Universitat de Cracòvia.

Des de 1386 fins al 1572 la dinastia Jagellon, la més important de la història de Polònia, va ocupar el poder. El matrimoni d’una filla de Lluís I el Gran, Eduviges, amb un Jagellon, el gran duc de Lituània, va donar com a fruit la formació de la República de les Dues Nacions.

Polònia i Lituània unides van ser una de les gran potències europees de l’època i van aconseguir un immens poder que s’estenia des del Bàltic fins al Càucas. Cracòvia va ser el centre polític d’aquell estat bicèfal.

Al 1440 es va coronar a Cracòvia a Ladislao III com a rei d’Hongria. Aquest esdeveniment convertiria Cracòvia en un estat catòlic rodejat de germanistes, ortodoxos i islamistes otomans.

Cracòvia va viure contínues lluites contra el poder germànic. Les guerres van debilitar Polònia i, tot i que va parar el perill alemany, va sorgir el rus.

El fet de que el poder econòmic s’anés desplaçant paulatinament cap a Pozan, al nord del país, per un costat, i, per un altre la ansiosa busca d’una sortida al mar Bàltic per la Pomerania, va contribuir que al 1596 el rei Segismon III Vasa traslladés la capital més al centre del país, de Cracòvia a Varsòvia.

Perduda la capital, Cracòvia va mantenir el seu prestigi com ho mostra el fet que la Catedral de Wawel va continuar sent el lloc de coronació dels reis de Polònia.

Caiguda i repartiment de Polònia

Al 1648 van estellar revoltes per la distribució de terres i poder, les anomenades “guerres cosaques”. Un noble polonès, Bogdan Khmelnitski, va derrotar i expulsar a la dinastia Vasa.

Després de la caiguda de la dinastia Vasa, el buit de poder va ser aprofitat pels russos que van ocupar el país. Posteriorment van ser els suecs els que van arribar a ocupar tota Polònia saquejant la pròpia Cracòvia.

Després de les guerres cosaques, Polònia va perdre la seva supremacia europea i va quedar arruïnada. Rússia es va annexa a Ucraïna, que fins llavors era polonesa.

Hi va haver una petita reacció nacional polonesa i nombraren rei a Joan III que passaria a la història per vèncer als turcs que setiaven Viena. La recuperació de la nació va durar poc i, poc després, començarien els repartiments de Polònia.

A partir de llavors, Cracòvia va participar de la trista història de Polònia. Empobrida i despoblada, Cracòvia va patir les conseqüències de les rivalitats entre Suècia, França, Prússia, Àustria i Rússia, i va patir en la seva terra diverses guerres de les grans potències.

Al 1772 es va produir la primera partició de Polònia entre Rússia, Àustria i Prússia. Al 1784 va passar a mans de Prússia.

Al 1792 els russos va envair Cracòvia i van crear la Confederació de Targowica.

Al 1793 Polònia va patir la segona partició, entre Rússia i Prússia, Cracòvia va quedar a mans russes fins al 1794.

Al 1795, després dels tercer repartiment de Polònia, els partícips van decidir suprimir la denominació de Regne de Polònia per a sempre, Polònia va deixar de ser un estat durant 100 anys.

Al 1796 va passar a dependre d’Àustria.

Al 1807, després de la derrota de Prússia, Napoleó va crear el Gran Ducat de Varsòvia al que es va incorporar Cracòvia al 1809. L’arribada de Napoleó va donar aires a les esperances dels polonesos per la seva independència.

Després de la caiguda de Napoleó al Congrés de Viena, es va acordar de nou la divisió de Polònia entre austríacs, prussians i russos. Només Cracòvia es va lliurar i les potències europees van reconèixer a la Ciutat Lliure de Cracòvia que comprenia un petit territori i que formalment, era una república independent.

La Ciutat Lliure de Cracòvia va passar a ser el símbol de l’independentisme polonès, un lloc de pelegrinatge, convertint-se en el centre intel·lectual, cultural i religiós de Polònia.

Al 1846 va esclatà una insurrecció a la Ciutat Lliure de Cracòvia que va ser aprofitada per Àustria per acabar amb la petita república i annexionar-se-la de nou.

Al 1850 Cracòvia va patir un gran incendi.

Cracòvia a la República de Polònia

Durant la I Guerra Mundial, Cracòvia va ser el centre polític de Polònia. Allí es va instal·lar el comitè nacional i els alemanys la van convertir en seva Caserna General creant el germen d’un estat polonès pro alemany.

Després de la I Guerra Mundial, al 1918, Polònia va recuperar la seva sobirania i Cracòvia es va incorporar al nou estat.

Durant la II Guerra Mundial es va establir a Cracòvia el gueto jueu de Podgorze.

Cracòvia va ser alliberada per les tropes soviètiques que no l’abandonarien fins la caiguda de la URSS.

Al 1978 va ser escollit papa l’arquebisbe de Cracòvia, Karol Wojtyla, que dirigia l’església catòlica com  Joan Pau II fins a la seva mort al 2005.

Al 1980 es iniciar a Gdansk les actuacions del Sindicat Solidaritat, que contribuiria a la plena independència de Polònia després de la caiguda de la Unió Soviètica.

Avui, l’antiga capital de Polònia és un lloc de pelegrinatge per a tots els polonesos.

Cracòvia és una ciutat moderna, la tercera més gran de Polònia i una de les ciutats més visitades d’Europa. Mèrits no li falten: durant les dues Guerres Mundials no va patir grans danys i al 1978 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per al UNESCO.

Plaça del Mercat  (Rynek Glowny)

Aquesta famosa plaça amb més de 40.000 m2 d’extensió, no només és la més gran de Polònia i una de les del món, sinó que també és el cor de la ciutat.

Durant segles la plaça va ser el lloc on se celebrava el mercat. També allí s’ha celebrat algunes fires, festivals, desfilades militars i execucions. Durant l’ocupació nazi de Polònia, el nom va canviar, dient-se plaça Adolf Hitler.

Com en pràcticament totes les ciutats poloneses, la Plaça del Mercat està rodejada per precioses façanes a tot color. Construïdes com cases per a nobles i burgesos, actualment la majoria són hotels i restaurants.

Basílica de Santa Maria (Basilika Mariacka)

La Basílica de Santa Maria de Cracòvia va ser construïda a finals del segle XIII, després que fos destruïda la primera parròquia d ela ciutat durant la invasió mongola de Polònia. De totes formes ha tingut vàries reconstruccions.

La seva façana de maó vermell, tan típic a Polònia, és d’estil gòtic. Crida molt l’atenció les seves dues torres, a diferents alçades (69 i 80 metres). La més baixa és el campanar. Des de la última, cada migdia, surt un músic tocant una melodia tradicional polonesa, anomenada Hejnal Maricki, amb la trompeta.

Això es fa des de fa segles. Originalment, per avisar de les invasions o perills que s’apropaven a la Cracòvia medieval. Després, per homenatjar a un d’aquests vigies-trompetistes que va ser assassinat durant un atac tàrtar.

I si l’exterior crida l’atenció, l’interior de la Basílica de Santa Maria encara més, en estil barroc tardà, té vidrieres, pintures, un retaule daurat impressionant i uns arcs de color vermell que porten fins al sostre blau fosc.

Basílica de Santa Maria
Interior de la Basílica de Santa Maria

web oficial de la Basílica (en anglès). 

Ubicació: A la Plaça del Mercat.

Horari

De dilluns a dissabte: de 11:30 a 18:00 hores.
Diumenges: de 14:00 a 18:00 hores.

Preu

Catedral:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Estudiants i majors de 65 anys: 8 zł (1,70 €).
Torre:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Estudiants: 10 zł (2,20 €).

Llotja dels Draps (Sukiennice)

Tot i que visualment sembli que està a un dels costats, aquesta imponent renaixentista i neogòtica, està just al mig de la plaça, donant un toc original i únic.

La Llotja dels Panys va ser aixecada a mitjans del segle XIII, i restaurada en vàries ocasions. Així, està considerada el primer centre comercial de la història. I és que a finals de l’Edat Mitja, aquest edifici era un dels llocs més importants per comprar i vendre de l’antic continent, especialment gràcies a la sal de les mines de Wieliczka (Kopalnia Soli Wieliczka) i efectivament, als panys.

Avui la cosa és ben diferent. La Llotja és principalment un dels principals monuments de Cracòvia.

La planta baixa és un passeig ple de llocs de souvenirs, mentre que al soterrani i el primer pis són dos museus: El Subterrani (Rynek Podziemny) i la Galeria Sukiennice. Aquesta última forma part del Museu Nacional (Muzeum Narodowe w Krakowie), i té un cafeteria amb terrassa.

web oficial de la Sukiennice

Ubicació: Rynek Główny 1-3.

Horari

De dimarts a diumenge: de 10:00 a 18:00 hores.
Dilluns: tancat.

Preu

Entrada general: 32 zł (6,90 €).
Entrada reduïda: 19 zł (4,10 €).
Diumenges: entrada gratuïta.

Transport

Autobusos: línies 124, 152, 304, 424 i 502.
Tramvia: línies 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 13, 14, 18, 19, 20, 24 i 52.

Llotja dels Draps (Sukiennice)
Interior de la Llotja dels Draps (Sukiennice)

Torre de l’Ajuntament de Cracòvia (Wieża Ratuszowa)

És un altre atractiu de la plaça, i està just a l’oest de la Llotja dels Draps (Sukiennice).

Construït de maons vermells i d’estil gòtic, té uns 70 metres d’alçada. És l’únic que queda de l’antic Ajuntament de Cracòvia, construït a finals del segle XIII i enderrocat al segle XIX.

Tot i que ha estat la casa consistorial i presó, avui forma part del Museu Històric de Cracòvia (Muzeum Krakowa). També es pot pujar fins a dalt del tot per veure el seu rellotge des de dins i per gaudir de les vistes panoràmiques de Cracòvia.

Ubicació: A la Plaça del Mercat.

Horari

Dilluns: de 10:00 a 15:00 hores.
De dimarts a diumenge: de 10:00 a 18:00 hores.

Preu

Adults: 18 zł (3,90 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Dilluns: entrada gratuïta.

Altres llocs de la Plaça del Mercat (Rynek Główny)

Estàtua d’Adam Mickiewicz

A l’est de la Llotja dels Draps (Sukiennice) hi ha un temple petit, blanc amb una cúpula verdosa, que sembla que desentoni bastant amb l’estil de la resta de monuments, és l’Església de Sant Adalbert (Kościół Świętego Wojciecha), construïda al segle X especialment per als comerciants que arribaven de tota Europa a treballar al mercat. Avui, se celebren concert de música clàssica.

Entre la Llotja i la Basílica de Santa Maria (Bazylika Mariacka) hi ha l’estàtua d’Adam Mickiewicz, un poeta romàntic del segle XIX que està enterrat a la Catedral de Wawel (Katedra Wawelska). Ell està representat en la figura principal, i les quatre de el rodegen simbolitzen la pàtria, la ciència, el valor i la poesia.

A l’extrem oest, una altra estàtua d’estil totalment diferent: l’Eros Bendato. Aquest enorme cap tombat és obra de l’artista polonès Igor Mitorai i, que al principi va causar controvèrsia, però ara és tremendament popular entre els locals.

Eros Bendato

Col·legi Major (Muzeum Uniwersytetu Jagiellońskiego Collegium Maius)

A uns 200 metres de la Plaça del Mercat (Rynek Główny) hi ha el Col·legi Major, és l’edifici històric de la Universitat Jagellònica. Està considerada com la millor i més antiga de Polònia i una de les més importats d’Europa, i entre els seus alumnes hi ha grans noms de la ciutat, com Mikołaj Kopernik i Karol Wojtyla.

Aquest lloc funciona com a seu de la Universitat des de 1400, tot i que la institució ja existia des de quasi 40 anys abans, quan va ser creada pel mític rei Kazimierz III. L’edifici tal com el coneixem avui és producte d’una remodelació de finals del segle XV, en estil gòtic tardà.

Actualment, l’edifici és un museu. Es pot visitar la biblioteca o la sala de conferències, a més de diferents exposicions de, per exemple, instruments científics antics.

Claustre del Col·legi Major

Ubicació: Jagiellońska 15.

Horari

De dilluns a divendres: amb guia de 10:00 a 13:00 hores i sense guia de 13:00 a 17:00 hores.
Dissabtes: de 10:00 a 15:00 hores (sense guia).

Preu

Exposició permanent sense guia:
Adults: 17 zł (3,70 €).
Estudiants: 10 zł (2,20 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Exposició permanent amb guia:
Adults: 26 zł (5,60 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Exposició completa (només amb guia):
Adults: 31 zł (6,70 €).
Estudiants: 25 zł (5,40 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 2, 13, 18 i 69.
Bus: línies 124, 152, 304, 424, 502, 601, 618 i 902.

Kazimierz, el barri jueu

Kazimierz va ser des de l’Edat Mitja, la llar de la comunitat jueva a Cracòvia. Ara per obra i gràcia de la gentrificació, és el típic barri hispter.

L’Holocaust va arrasar gran part de la seva població, quedant la zona en un estat ruïnós i pràcticament abandonada. Tot va canviar ja en els anys 90, quan Steven Spielberg (jueu d’origen rus i ucraïnès) va escollir Kazimierz per rodar part de la seva obra mestra: La llista de Schindler.

De totes les sinagogues que hi van haver, només en queden set, i no totes funcionen com a tal. Les més importants són la Sinagoga Vella (Stara Synagoga), la Kupa (Chabad Lubawicz) i la Remuh (Sinagoga Remuh).

Ubicació: 24, Szeroka Street.

Horari

Dilluns: de 10:00 a 14:00 hores.
De dimarts a diumenges: de 10:00 a 18:00 hores.

Preu

Adults: 18 zł (3,90 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Dilluns: entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.

També relacionat amb aquesta religió hi ha el Museu Jueu de Galicia (Zydowskiw Muzeum Galicja), web del Museu de Galicia (en anglès). Per cert! No té res a veure amb la comunitat autònoma espanyola, sinó que així s’anomenava la regió a la que va pertànyer Cracòvia durant anys.

Ubicació: Dajwór 18.

Horari

Tots els dies de 10:00 a 18:00 hores.

Preu

Adults: 20 zł (4,30 €).
Jubilats: 17 zł (3,70 €).
Estudiants: 15 zł (3,30 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.
Bus: línia 502.

Altres llocs que es poden visitar a Kazimierz són el Carrer Szeroka, el Cementiri Nou, les places Wolnica i Nova (Plac Nowy), en aquesta última hi fan un mercat molt popular.

Carrer Szeroka, amb botigues vintage
Vella Sinagoga de Cracòvia

Sinagoga i cementiri Remuh (Synagoga i Cementarz Remuh)

La Sinagoga Remuh és la més petita i l’única que queda en actiu (juntament amb la de Kupa) al barri.

A l’entrada es veuen plaques d’homenatge als assassinats en l’holocaust. Després a l’interior de la sinagoga hi ha el seu bimah (on es llegeix el Torà), el seu jeial (on es guarda) i poca cosa més.

Fora hi ha el Cementiri Remuh, que és més antic que el temple, com és típic en aquesta religió, les tombes són senzilles, i en lloc de flors hi ha pedretes, el que més crida l’atenció del cementiri és el mur. Els nazis van destruir tant la sinagoga com el cementiri, es van profanar les tombes i van utilitzar les làpides com a llambordes. Després de la guerra, a l’intentar reconstruir el barri, es van posar els trossos que es van poder recuperar a  la paret de l’esquerra del cementiri.

Ubicació: Szeroka 39.

Horari

Tots els dies de 10:00 a 16:00 hores (a l’estiu fins a las 18:00).
Tancat dissabtes i festius.

Preu

Adults: 5 zł (1,10 €).

Transport

Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.

Sinagoga Remuh
El detall de mur de Kasimierz
El cementeri Remuh es tremendament escènic però, recorda, és molt important religiosa i emocionalment per molta gent. Si veus grups resant, observa, però recorda mantenir-te allunyat

Castell de Wawel (Zamek Królewsi na Wawelu)

El Castell o Turó de Wawel és un recinte gran, amb edificis, patis i jardins, fortificat al costat del riu Vístula.

Es creu que és la part més antiga de Cracòvia i el germen de l’actual ciutat. Ha estat reconstruït unes quantes vegades, però podríem dir que l’actual va ser erigit pel mític rei Kazimierz III al segle XIV. De totes formes, les primeres construccions són del segle X, i també s’ha trobat indicis del segle IV.

Durant 500 anys va ser el cor polític del país, tot i que després la capital es va traslladar a Varsòvia, ha seguit sent un important testimoni de la història polonesa. De fet, ja al segle XX va ser la residència del president, i durant la invasió nazi, allí estava el despatx del governador de la Polònia ocupada.

Horari

Generalment de 9:30 a 16:00 o 17:00 hores (cada part del castell té diferents horaris). Els dilluns només obren al matí.

Preu

Sales d’Estay:
Adults: 35 zł (7,60 €).
Reduïda: 25 zł (5,40 €).

Apartaments Reials:
Adults: 25 zł (5,40 €).
Reduïda: 15 zł (3,20 €).

Tresor de la Corona
Adults: 35 zł (7,60 €).
Reduïda: 25 zł (5,40 €)

Armeria:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Reduïda: 10 zł (2,20 €)

Art Oriental: 
Adults: 20 zł (4,30 €).
Reduïda: 15 zł (3,20 €).

The Lost Wawel:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Reduïda: 10 zł (2,20 €).


Entrada gratuïta: Els dilluns des d’abril fins a octubre de 9:30 a 13:00 hores i els diumenges des de desembre fins a març de 10:00 a 16:00 hores.

Transport: Tramvia: línies 6, 8, 10, 13 i 18.

Castell de Wawel
Pati interior del Castell de Wawel

Tot i que és possible arribar-hi i gaudir dels patis, les vistes i els monuments per fora, és recomanable entrar a visitar tant el museu com la Catedral.

Com en moltes fortaleses d’Europa, el Castell de Wawel és avui un museu que es pot visitar, en el que es combinen les sales conservades com antany i les sales dedicades a més exposicions.

El castell és enorme i té moltes estàncies, distribuïdes del pati central, d’estil renaixentista. Les més rellevants són, potser, els salons d’Estat, els apartaments privats per als reis, i l’Armeria i el Tresor, on estan les Joies de la Corona.

També alberga una col·lecció d’art asiàtic molt bonica i una exhibició sobre la història del castell.

Més informació:  web oficial del Castell de Cracòvia

El Castell (a la dreta) i la Catedral (a l’esquerra) estan dins del recinte del Turó de Wawel

Catedral de Wawel de Cracòvia (Katedra Wawelska)

La Catedral de Wawel es va aixecar originalment al segle X, tot i això, el temple tal com el veiem ara és del segle XIV, igual que el castell. El seu estil és el gòtic, tot i que té alguns tocs renaixentistes i barrocs.

És el temple més important de Polònia, ja que ha estat el lloc de coronació i enterrament dels reis polonesos durant segles. Aquests reposen a la cripta, rodejats pels més importants herois nacionals, com Sant Estanislau, varis poetes, militars o el president Lech Kaczynky.

Tot i que n’hi ha vàries, no et pots perdre la Capella de Zygmunt (Segismón), construïda pel primer rei del mateix nom. Cal fixar-se com ha de ser aquesta, que a més de tenir la seva pròpia cúpula, es diu que és el monument renaixentista toscà més important fora d’Itàlia.

És molt famosa també, per la Campana de Zygmunt. És la més gran de la Catedral i un símbol nacional de Polònia, només toca 25 cops a l’any, sempre en festes assenyalades.

Ja fora, hi ha una estàtua del Papa Joan Pau II, qui va inaugurà el Museu de la Catedral a finals dels anys 1970. En aquest últim s’exposen objectes relacionats amb la història del temple, com joies, armes, vestits de coronació d’alguns reis.

Ubicació: En la Colina de Wawel.

Horari

De dilluns a dissabte: de 9:00 a 16:30 hores.
Diumenges: de 12:00 a 14:30 hores.

Preu

Adults: 22 zł (4,70 €).
Estudiants i pensionistes: 15 zł (3,20 €).

Transport

Tramvia: línies 6, 8, 10, 13 i 18.

Papa Joan Pau II, una de les figures més admirades de Polónia

Cova del Drac (Smok Wawelski)

Després de baixar unes 130 escales, s’arriba a la ribera del riu Vístula. Un cop allí, per rematar, es pot veure una escultura d’un drac, que escup foc. Construïda per un artista local a finals dels anys 1960, és de bronze i mesura 6 metres. Només obre en temporada d’estiu.

Això ve d’una llegenda una mica gore. Al turó vivia un enorme drac que tenia atemorits  als pagesos de la zona. Per a lliurar-se d’ell, un sabater va deixar una ovella farcida de sobre prop de la cova. Al dia següent, quan el drac se la va menjar, va haver de baixar al beure aigua al riu Vístula per a calmar les cremors, i tant va beure que va acabar explotant.

Ubicació: A los pies de la colina de Wawel, a orillas del Vístula.

Horari

Del 22 de abril fins al 29 d’octubre: de 10:30 a 18:00 hores.
Resta de l’any: tancat.

Preu

Entrada general: 9 zł (1,90 €).
Reduïda: 7 zł (1,50 €).

Antiga muralla i la Barbacana (Barbakan Krakowski)

La Muralla es va començar a construir al segle XIII i va arribar a tenir 39 torres, 8 portes i una fosa de 8 metres de profunditat, amb uns murs de 10 metres d’alçada.

Segons anava creixent la ciutat, van començar a enderrocar-la per diferents trams. L’últim va caure al segle XIX i, des de llavors, s’ha conservat. El tram actual mesura una mica més de 3 km i rodeja el centre històric. Afortunadament, dos dels seus principals elements, la Barbacana i la Porta de Sant Florià (Brama Floriańska), s’han mantingut.

La Barbacana de Cracòvia és una de les últimes que queden a Europa. És d’una forma circular molt curiosa, d’estil gòtic i està rodejada per una fosa. A l’estar just a la part exterior de la muralla, la seva funció era sobretot defensiva, tot i que el seu pati interior s’utilitzava també per a controlar l’accés a Cracòvia.

Ubicació: Basztowa, 31-134 (junto a la Puerta de Florian)

Horari: De dimecres a diumenge de 10:00 a 18:00.

Preu

Adults: 16 zł (3,40 €).
Estudiants: 12 zł (2,60 €).
Les entrades inclouen la visita a les muralles de la ciutat.

Transport

Tramvia: línies 2, 4, 14, 20, 24, 64, 69 i 72.
Bus: línies 124, 152, 601, 608, 618 i 902.

La Barbacana de Cracòvia

Porta de Sant Florià (Brama Floriańska)

A més de ser l’accés principal a la ciutat durant segles, allí s’iniciava el Camí Reial, que és el que portava als monarques drets fins al Castell de Wawel (Zamek Królewski na Wawelu).

La porta té una terrassa a la que es pot pujar, i un sota relleu de Sant Florià. Només creuar la porta, al Carrer Florianska, és la principal artèria comercial i una de les vies més boniques i turístiques de Cracòvia. Caminant entre les seves façanes acolorides, de seguida és veuen les torres de la Basílica de Santa Maria (Bazylika Mariacka) i en cinc minuts s’arriba a la Plaça del Mercat (Rynek Główny).

La Porta de Sant Florià és el punt millor conservat de la muralla de Cracòvia
Carrer Florianska

Antic gueto de Cracòvia (Podgorze)

A uns 2,5 km de la Plaça del Mercat (Rynek Główny) està on hi havia el gueto jueu de la ciutat entre el 1941 i 1943.

Per arribar-hi cal creuar un modern pont adornat amb curioses figures humanes fent acrobàcies, enseguida s’arriba a la Plaça dels Herois del Gueto (Plac Bohaterów Getta). Cor del barri, durant anys va ser el lloc on es posava el mercat, però durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en l’entrada al gueto.

En aquesta plaça es portaven a terme les famoses seleccions, i va ser l’últim lloc que van xafar milers de persones abans d’acabar a Auschwitz i altres camps de concentració. Avui hi ha 33 cadires grans de ferro que serveixen d’homenatge.

A la mateixa plaça hi ha la famosa Farmàcia de l’Àguila (Apteka pod Orłem), durant l’època del gueto, el seu propietari, Tadeusz Pankiewicz, va amagar i ajudar a molts jueus, inclús va declarar com a testimoni en els Judicis de Nuremberg. Avui, ell és Just Entre les Nacions, i la botiga és un petit lloc però interesantíssim museu.

Ubicació: Plac Bohaterów

Horari: De dimecres a diumenge de 9:00 a 17:00 hores.

Preu

Adults: 18 zł (3,90 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Dimecres: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.
Bus: línia Z69.

El monument de les Cadires a la Plaça dels Herois del Gueto

La autèntica fàbrica de Schindler (Fabryka “Emalia” Oskara Schindler)

Aquest empresari austríac, afiliat al partit nazi (com molts d’aquesta època), va comprar al 1939 aquesta fàbrica d’olles i vaixelles. Va començar a contractar a jueus per estalviar però, segons va anar obrint els ulls davant de la barbàrie que estava succeint, els seus motius van canviar. Al final, va acabar gastant-se part de la seva fortuna en suborns per salvar dels camps de concentració a unes 1.200 persones, coneguts com Schindlerjuden (els jueus de Schindler), Como no podia ser d’una altra manera, el van nombrar just Entre les Nacions, i està enterrat a Israel.

Després de la guerra, la fàbrica va funcionar com empresa de telecomunicacions fins al 2002. Després, es va rehabilitar com el museu que és avui i que va ser inaugurat l’any 2010. Algunes de les sales s’han mantingut tal qual estaven i també s’exposen objectes i fotografies de l’època.

La Fàbrica de Schindler
“Qui salva una vida, salva el món sencer”

Ubicació: 4, Lipowa.

Horari

Dilluns: de 10:00 a 14:00 hores.
De dimarts a diumenge: de 9:00 a 19:00 hores.

Preu

Adults: 32 zł (6,90 €).
Estudiants: 28 zł (6 €).
Dilluns: entrada gratuïta (excepte primer dilluns del mes).

Transport:

Tramvia: Limanowskiego, línies 6, 13, 23; Bohaterow Getta, línies 3, 9, 19, 24 i 50; Zablocie, línies 11 i 20.

Museu Nacional de Cracòvia (Muzeum Narodowe w Krakowie)

És la institució cultural més important de Cracòvia, i forma part del Museu Nacional de Polònia.

El Museu Nacional de Cracòvia (que també pots veure com MNK) va ser creat al 1879 i té vàries branques. El segon pis de la Llotja dels Draps (Sukiennice) és la més cèntrica i coneguda. Des de la caiguda del comunisme, la seu central és l’Edifici Principal (Gmach Glowny), que està a uns 20 minuts caminant del centre.

Al Museu Nacional de Cracòvia s’exposen més de 750.000 objectes artístics polonesos, que van des de la Prehistòria a l’art contemporani. Es poden veure armes, pintures, joies, instruments, mobles, vidrieres, armadures, roba…

La joia de la corona és La Dama de l’Armini. Aquesta obra de Leonardo da Vinci, pintada a finals del segle XV, representa a Cecilia Gallerani (amant del Duque de Milà) carregant efectivament un armini.

Per horaris web del Museu Nacional de Cracòvia (en anglès), o preguntar a l’oficina de turisme.

Museu Subterrani (Rynek Podziemny)

El museu més original de la ciutat és el Rynek Podziemny o Ryned Underground, com el seu nom indica està just sota la Plaça del Mercat (Rynek Główny), a uns 4 metres de profunditat sota la Llotja dels Panys. A primera vista no sembla que allí hi pugui haver un museu, però tant de misteri té una explicació: és una excavació arqueològica real.

Aquest museu, inaugurat l’any 2010 narra la història de Cracòvia des de la construcció de la Plaça del Mercat, en plena Edat Mitja. Hi h material audiovisual per avorrir, objectes antics, reproduccions, panells i molts altres trastos per tocar.

Ubicació: Rynek Główny 1.

Horari

Dilluns, dimecres i dijous: de 10:00 a 19:00 hores.
Dimarts: de 10:00 a 14:00 hores.
De divendres a diumenge: de 10:00 a 20:00 hores.

Preu

Entrada general: 32 zł (6,90 €).
Entrada reduïda: 28 zł (6 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.
Dimarts: entrada gratuïta.

Transport

A peu des de la Plaça del Mercat.
Autobusos: línies 124, 152, 304, 424 i 502.
Tramvia: línies 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 13, 14, 18, 19, 20, 24 i 52.

El Museu Subterrani

Església de Sant Pere i Sant Pau (Kościół św. Apostołów Piotra i Pawła)

Construïda pels jesuïtes a principis del segle XVII, va ser la primera construcció d’estil barroc polonès en el país. També és la que més fidels asseguts pot acollir.

L’arquitecte de l’església va ser un jesuïta italià, Bernardoni, qui també va treballar en la construcció de l’Església del Gesú de Roma.

La façana de d’església és simple, de roca dolomita, amb una porta imponent en tons blaus molt original. A cada finestra es veu una estàtua dels principals jesuïtes, entre ells, els espanyols Sant Ignasi de Loiola i Sant Francesc Xavier. Sobre la reixa de l’entrada també hi ha estàtues, en aquest cas dels dotze apòstols. El seu interior és molt blanc, pel que ressalta molt el retaule fosc, a més d’un enorme òrgan.

Ubicació: Grodzka 52.

Horari: Oberta tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. Els diumenges des de les 13:30 a les 17 a hores.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: línies 1, 6, 8, 13, 18 i 69.

L’exterior de l’Església de Sant Pere i Sant Pau

Església de Sant Andreu (Kościół św. Andrzeja w Krakowie)

Enganxada a l’anterior hi ha l’Església de Sant Andreu, construïda durant el segle XI en estil romànic, és de les poques esglésies-fortalesa que queden a Europa. De fet, allí es van refugiar part de la població durant l’atac tàrtar.

Destaca la façana de pedra amb torres i terrasses rematats en verd.

Ubicació: Grodzka 54.

Transport: Tranvía: líneas 1, 6, 8, 13, 18 y 69.

Església de Sant Andreu

Basílica Franciscana de Sant Francesc d’Assis i el Palau Arquebisbal (Bazylika Franciszkanów św. Franciszka z Asyżu a Pałac Arcybiskupi)

La Basílica de Sant Francesc d’Assis va ser construïda durat el segle XIII per l’Ordre dels Franciscans (que van arribar a Cracòvia procedents de Praga). Va ser un dels primers edificis fets amb maons a Polònia.

Tot i que per fora pugui sembla un temple gòtic més, per dins està decorada amb colors molt vius, el sostre d’estil “cel estrellat” recorda la Basílica de Santa Maria (Bazylika Mariacka).

En una de les seva capelles s’exposa una rèplica del sudari de Turí. Aquest temple és el que anava el Papa Joan Pau II quan estava a Cracòvia.

Oberta per a turistes de 6 a 19:30 h. L’entrada és gratuïta.

Davant de la Basílica hi ha el Palau Arquebisbal (Pałac Arcybiskupi), construït al segle XIV, és d’estil renaixentista i el segon edifici més gran de Cracòvia, després del Castell de Wawel (Zamek Królewski na Wawelu).

El Papa Joan Pau II, que va néixer a Wadowice (a 50 km.) i es va mudar als 18 anys a Cracòvia, va passar part de la Segona Guerra Mundial en aquest Palau. També és on es quedava, durant la resta de la seva vida.

Ubicació: Plac Wszystkich Świętych.

Horari: Tots els dies de 6:00 a 19:45 hores.

Preu:Entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 1, 6, 8, 13, 18 i 69.
Bus: línia Z69.

El Papa Joan Pau II té un lloc privilegiat a el edifici de l’Arquebisbat

AUSCHWITZ

Auschwitz

El que avui anomenem camp de concentració d’Auschwitz, va ser en realitat un conjunt de tres camps principals (Auschwitz I, Auschwitz II – Birkenau i Auschwitz III – Monowitz) i fins a 47 camps satèl·lit o subcamps. Auschwitz I va ser construït a mitjans del 1940 per l’exèrcit nazi a la proximitat d’Oświęcim, ciutat que renombraren com Auschwitz. Aviat la capacitat del camp es va veure superada, així que a la tardor de 1941 l’exèrcit alemany va enderrocar el poble de Brzezinka, situat a 3 km, per construir Auschwitz II – Bierkenau, probablement el més horrible de tots els que van fer els nazis.

El camp de Birkenau, que en el seu màxim apogeu, va albergar a més de 90.000 presoners, es van instal·lar 4 càmeres de gas que podien exterminar a 2.500 persones en cada torn. La xifra de víctimes d’Auschwitz varia segons la font, però s’accepta la xifra de 1.100.000 de persones (el 90% jueus) van ser assassinades abans que els aliats l’alliberessin el 27 de gener de 1945. A l’estiu del 1947 el Parlament de Polònia va aprovar una llei per al manteniment etern del camp i va inaugurar el museu avui conegut com Museu Estatal d’Auschwitz – Birkenau a Oświęcim, declarat Patrimoni de la Humanitat al 1979.

Abans de visitar-los cal saber que hi ha dos llocs als quals es pot accedir: Auschwitz I i Auschwitz II – Bikernau. Són dos camps diferents ubicats a 3 km l’un de l’altre. L’entrada és gratuïta si es va per lliure, tot i que es recomana la visita guiada per entendre millor la història (hi ha grups en castellà). En temporada alta és recomanable fer la reserva prèvia, inclús si es va per lliure, ja que l’accés a Auschwitz és limitat. De fet no es pot entrar per lliure entre les 10 i les 14 hores (en aquest horari és obligatori apuntar-se a grups guiats). En total, cal guardar-se unes 3,5 hores per la visita completa.

Visita a Auschwitz I

En aquest camp es troben totes les exposicions, en cada barracó s’exhibeixen fotos, objectes dels presoners, documents històrics, vídeos i altres materials que ajuden a comprendre les dimensions de la barbàrie i que fan que un senti dolor i impotència.

Muntanya de sabates d’Auschwitz

Un dels llocs més reconeguts d’aquest camp és la famós entrada amb el cartell “Arbeit macht frei” (el treball allibera), que era una de les primeres coses que els presoners veien quan baixaven del tren i eren conduits cap a l’interior. El camp, amb forma rectangular, és relativament petit. Bàsicament hi ha un carrer perpendicular i tres transversals, amb uns 30 blocs numerats. L’exposició permanent està repartida entre els blocs 4, 5, 6, 7  i 11, tot i que hi ha altres blocs amb exposicions temporals o espais visitables on es poden veure les latrines, lliteres, llisters i altres instal·lacions per als presoners.

Auschwitz

A més de les exposicions, el camp té diversos llocs significatius. El més devastador és la “càmera de gas i el crematori I”, l’únic d’aquest camp. És un lloc fred amb totes les seves sales buides, excepte una: la dels forns crematoris. Impossible assimilar l’ús que van tenir en el seu dia. A uns pocs passos es troba la forca on va ser executat Rudolf Höss, comandant del camp durant quasi tot el període des de la fundació a l’alliberament. També és emotiu i acollidor el paredó de afusellament ubicat entre els blocs 10 i 11. Allí les SS van executar milers de presoners polítics polonesos entre el 1941 i 1943.

Auschwitz
Auschwitz

Un altre lloc simbòlic és la plaça on els nazis passaven llista, un procediment llarguíssim que en els primers temps es realitzava fins a tres vegades al dia i que freqüentment acabava amb arrestos o víctimes mortals. Tampoc es pot perdre’s detall d’altres elements com el perímetre tancat que rodejava tot el camp. El postes de formigó de 3 metres d’alçada, el filat, el sistema d’il·luminació i els llocs de guàrdia van ser pràcticament infranquejables durant aquells 5 anys. Només dos presoners (Jerzy Tabeau i Roman Cieliczko) van aconseguir escapar a través del tancat. En definitiva, un lloc terrible, ple d’històries i records macabres.

Auschwitz

Visita a Auschwitz II – Birkenau

Tot i que a Birkenau es portar a terme les majors atrocitats pels nazis durant el genocidi de la II Guerra Mundial, la seva visita no resulta tan impactant com la d’Auschwitz I, ja que poc es conserva allí a excepció d’uns quants barracons de fusta reconstruïts, les vies del tren, l’entrada principal i les restes de les càmeres de gas i crematoris que els nazis es van encarregar de destruir davant la imminent arribada dels aliats. Això si, l’extensió del camp sobreacull. Tot i està pràcticament buit, o precisament per això, emociona contemplar la seva immensitat i pensar que tot allò va arribar a està ple de persones sobrevivint en condicions infrahumanes.

Via d’entrada d’Auschwitz

El camp d’extermini d’Auschwitz II- Birkenau pràcticament no disposa d’exposicions, a excepció d’algunes fotografies antigues exposades en punts concrets, diversos panells informatius i una zona amb biografies i fotografies de centenars de deportats a l’anomenada “sauna”. A nivell visual potser no és una visita tan dolorosa, però segur que si es visita amb grups guiats escoltareu  històries molts cruels.

Vies d’entrada a Auschwitz

En quant als espais visitables, en destaquen varis. Per exemple, l’entrada amb les vies del tren arribant fins a l’interior del camp, on es trobava la temuda plataforma de selecció. La vida de molta gent es decidia allí mateix, només baixar del tren. A l’esquerra i dreta d eles vies s’estenen hectàrees de terreny quasi buides, però hi ha molts barracons en els que es pot entre i veure com eren les condicions de vida dels presoners.

Sales d’Auschwitz

A la cantonada més allunyada de l’entrada es troben les ruïnes de les càmeres de gas i els crematoris, així com els camps on jeuen les restes dels milers de cadàvers incinerats en aquell període i els barracons d’infermeria, usats moltes vegades per experiments mèdics macabres. També en aquesta zona es troben els banys principals, o el que els nazis anomenaven la “sauna”, el lloc on despullaven als jueus i a la resta de presoners de la seva roba, per després dutxar-los, desinfectar-los, rapar-los i finalment introduir-los al camp. I al final de les vies, no molt lluny de les antigues càmeres de gas, es troba el Monument a les víctimes del feixisme a Auschwitz erigit l’any 1967.

Monument a les víctimes del feixisme a Auschwitz

Horaris i preus d’Auschwitz

Ubicació: Więźniów Oświęcimia 20, 32-603 Oświęcim, Polònia

Horari

  • Hora d’obertura: 07:30h
    • Hora de l’última entrada:
      • 14:00h al desembre
      • 15:00h al gener i novembre
      • 16:00h al febrer
      • 17:00h al març i octubre
      • 18:00h a l’abril, maig i setembre
      • 19:00h al juny, juliol i agost
      •  Després de l’hora de l última de entrada se pot està al recinte 90 minuts més.

Preus

  • Entrada per lliure (sense guia) gratis en ambdós camps.
  • Entrada amb guia en espanyol: 90 zł (19,40 €). Cal reservar-les amb antelació.
  • Excursió a Auschwitz-Birkenau 175 zł (37,60 €)
  • Pàrquing d’Auschwitz I: 8 zloty tot el dia (aprox.)
  • Pàrquing d’Auschwitz II: pàrquing gran 2 zloty/hora. Pàrquing petit, proper a la entrada, gratuït.
  • Bus entre ambdós camps: gratuït

MINA DE SAL DE WIELICZKA (KAPALNIA SOLI WIELICZKA)

Mina de Sal de Wieliczka

Wieliczka forma part de les mines de sal més antigues del món i han estat explotades sense interrupció des del segle XIII fins avui.

Les mines conegudes amb el sobrenom de “la catedral subterrània de la sal de Polònia” compten amb una profunditat de 327 metres i una longitud de més de 300 km de laberints  de galeries al llarg dels quals es troben càmeres i capelles amb boniques figures esculpides que il·lustren la història de la mineria de la sal.

La ruta turística descobreix la interessant història de la mina i permet el recorregut a través de 3,5 km de galeries al llarg de les quals es veuen 22 càmeres amb llacs subterranis, antigues eines i màquines i diferents escultures i baix relleus realitzades pels miners amb blocs de sal.

El moment més sorprenent del recorregut amb la visita a la Capella de St. Kinga, una impressionant sala de 54 metres de longitud que compta amb una exquisida decoració realitzada senzillament amb sal.

Existeixen diferents opcions per conèixer les mines en funció dels gustos del visitant. Aquestes alternatives que només estan disponibles per a grups petits: La ruta dels miners, la ruta del pelegrins, una visita especial per a famílies i una visita que desvetlla els misteris de la Mina Wieliczka.

Ubicació: Daniłowicza 10, 32-020 Wieliczka, Polònia

Horari: Tots els dies de 8:30 a 17:30 hores.

Preu

Adults: 126 zł (27,20 €).
Estudiants menors de 26 anys i jubilats: 116 zł (25 €).
Menors de 4 anys: entrada gratuïta.

Relleu en sal a les Mines de Sal de Wieliczka
Càmera de Copèrnic
Capella de Santa Kinga

CASTELL PIESKOWA SKALA

El castell i el monòlit que desafia la gravetat dominen un pintoresc paisatge de la Vall del Riu Pradnik. El nom Pieskowa Skala prové del polonès antic, es pot traduir com La Roca del Gos Petit, i va ser citat per primera vegada al 1315 pel rei Vladislao I de Polònia.

A Comtat de Cracòvia s’alça un dels castells més bonics de Polònia, construït en estil gòtic pel rei Casimir el Gran al segle XIV per salvaguardar la ruta entre Cracòvia i Silèsia.

Va ser reconstruït més tard, al segle XVI, en estil renaixentista i posteriorment va millorar la seva defensa mitjançant la creació de noves muralles d’estil italià. Durant segles va pertànyer a la poderosa família Szafraniec, responsable de l’ampliació renaixentista del pati i la lògia o galeria exterior sobre columnes.

Al segle XVII el nou propietari del castell, Michal Zebrzydowski va agregar un bastió a les fortificacions i va tancar la muralla exterior.

Al 1966 el castell de Pieskowa Skala va començar a funcionar com a museu i avui en dia es pot visitar. Alberga una col·lecció d’art europeu.

Ubicació: Sułoszowa 5, 32-045 Pieskowa, Polònia

Horaris i preus: Pieskowa Skala

Dilluns és el dia lliure a:

  • Exposicions: Història de Pieskowa Skala, interiors anglesos amb col·lecció de pintures, de 9:00 a 15:00 hores, última entrada a les 14:30 hores.
  • Patis: Visites individuals de 9:00 a 17:00 hores.
Castell de Pieskowa Skala
Pati interior de Pieskowa Skala
Monòlit de Pieskowa Skala