Continguts:
INFORMACIÓ DE LLOMBARDIA
Llombardia és una de les 20 regions d’Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d’Europa.
La componen 11 províncies: Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Monza i Brianza, Pavia, Sondrio i Varese, i la ciutat metropolitana de Milà. La capital és Milà (Milano).
Amb 10 milions d’habitants, allotja una sisena part de la població d’Itàlia, i al voltant del 20% del PIB és produït en aquesta regió; fent-la la més poblada i rica d’Itàlia.
Els seus destins turístics principals són Milà (segona ciutat més visitada d’Itàlia), Brescia, Màntua, Pavia, Cremona i Bèrgam, i els llacs: Llac de Garda, Llac de Como, Llac Maggiore i Llac d’Iseo.
La llengua oficial, com a la resta d’Itàlia, és l’italià. Les llengües tradicionals locals són els diversos dialectes del llombard (llombard occidental i llombard oriental), a més d’altres dialectes de l’Emilià, parlats en algunes parts de les províncies de Màntua, Pavia i Cremona. Aquests no són àmpliament parlats degut a la intensa emigració de la resta d’Itàlia.
L’actual àrea de la Llombardia va ser poblada almenys ja al segon mil·lenni aC, com demostren les restes arqueològiques.
Des d’aquí també es pot aprofitar per visitar la part de Gènova (Liguria), ja que tan sols separen dues hores aquestes ciutats. També queda a prop la regió de Vèneto, amb diversos llocs per poder gaudir.
LAGO MAGGIORE
- Isola Bella
- Isola Madre
- Isola dei Pescatori
- Angera
- Cannobio
- Verbania
- Stresa
- Arona
- Ermita de Santa Caterina del Sasso
El Lago Maggiore, en català: Llac Major, és un llac alpí que es troba al nord d’Itàlia i al sud de Suïssa. És el segon llac més gran d’Itàlia, després del Lago di Garda.
Al costat del llac dominen els cantons de Ticino a Suïssa i arriben les províncies de Varese, Novara i Verbania di Cuisio Ossola a Itàlia, banyat per dues regions d’Itàlia: Piamonte i Lombardia.
Compta amb 212 km2 de superfície i 65 km de llarg. El Lago Maggiore està rodejat d’encantadors poblets i encantadores illes. Al trobar-se prop de Milà i de l’aeroport de Malpensa, és ideal visitar-lo en un dia.
La seva bellesa, l’arquitectura dels pobles i la seva tranquil·litat el fan el lloc perfecte per unes vacances. El Lago Maggiore té origen glaciar i al nord està rodejat pels Alps Lepontinos, comptant amb cims de més de 2.000 metres.
La major forma de conèixer-lo és recorrent a través de la carretera perimetral que el rodeja. El recorregut és de 170 km, també es pot recórrer en tren o utilitzant el ferri que connecta a vàries localitats que el rodegen. A l’estiu és recomanable deixar el cotxe en un dels pobles i moure’s en tren o ferri, per evitar trànsit.
Isola Bella
Les Illes Borromeas o arxipèlag Borromeu (la Isola Madre, la Isola Bella, la Isola dei Pescatori, la Isola di San Giovanni i la Scoglio della Malghera són les més famoses de tot el Lago Maggiore i potser del nord d’Itàlia.
La més famosa de les Illes Borromeas és la Isola Bella. El seu principal atractiu és el palau barroc de la família Borromeo conegut com el Palazzo Borromeo. Aquest té uns magnífics jardins que van ser dissenyats pels millors artistes. Hi ha terrasses, fonts, grutes i plantes exòtiques. Durant la visita es poden veure 10 terrasses que cauen cap al llac i que són una autèntica meravella.
Isola Bella és un antic poble de pescadors que es va convertir en un paradís per al turista degut a la seva bellesa. Aquí va viure Napoleon Bonaparte i Benito Mussolini.
Isola Bella en l’antiguitat s’anomenava “illa inferior” i era poc més que un illot que albergava un poble de pescadors. Posteriorment, quan aquesta zona del Lago Maggiore va passar a mans de la família Borromeo (al segle XV), va néixer la idea de crear alguna cosa espectacular i memorable en aquesta illa. La idea va començar a posar-se en pràctica a partir de 1632, amb la construcció del Palazzo Borromeo i la illa va passar a anomenar-se Isola Bella. Carlo III Borromeo va ser el demandant de la construcció, amb la intenció de cedir l’edifici a la seva esposa Isabella d’Adda.
Al 1671 es van inaugurar els jardins d’Isola Bella i es va portar a terme una remodelació, que va donar a la illa la forma d’un vaixell, on el Palazzo Borromeo era la proa i els jardins la popa.
A Isola Bella es pot arribar amb ferri des de Stresa. El trajecte és de pocs minuts, solen vendre el bitllet que inclou altres illes.
L’entrada a Isola Bella costa 20€ per persona. Els nens paguen 11€. La visita pot fer-se en dues hores, segons el ritme. Cal considerar que el palau és molt bonic i ric de sales decorades.
Horari d’obertura: de 10 a 18:30, la última entrada entra a les 17:30. El palau tanca a les 18 i els jardins a les 18:30.
Isola Madre
Isola Madre, anteriorment anomenada Isola di San Vittore, és l’illa més gran de les Illes Borromeas, amb una amplada de 220 metres i una longitud de 330 metres. En ella es troba un bonic palau que va pertànyer als Borromeo i un jardí amb plantes exòtiques en el que concorren en llibertat blancs paons, faisans i lloros. Aquí es troben les palmeres més altes d’Itàlia.
El Palazzo Borromeo va ser construït sobre les restes de l’església d’àpside i planta quadrada. En ell es troben valuosos quadres familiars en harmonia amb les porcellanes i llibreries, tapissos i suggeridors baldaquins, exponents de la vida cortesana i genealogies aristocràcies trobades especialment en els segles XVI i XVII.
L’entrada per visitar Isola Madre costa 17€ per persona, els nens 8,5€. I està oberta de 10 a 18 (última entrada a les 17:30).
A l’igual que lsola Bella, es consideren unes dues hores per visitar-la.
Isola dei Pescatori
Isola dei Pescatori (illa dels pescadors) o Isola Superiore (perquè es troba més al nord que la resta d’illes) té un caràcter més popular que les altres illes veïnes. L’illa és un gran poblat miner en el qual hi ha molts restaurants per degustar la gastronomia local.
És la més petita de les tres illes Borromeo, ja que mesura només 100 metres d’ample per 350 de llarg. De les tres és la única habitada i no circules vehicles a motor. Només hi ha dos carrers: un corre al llarg del llac, i l’altre serpenteja a través de petites botigues i patis del poble.
Els carrerons estrets i sinuosos es poden creuar fàcilment a peu, passant per les botigues d’artesania, restaurants de peix i meravelloses vistes al llac.
Dins del poble es poden admirar les cases antigues construïdes en varis pisos i connectades per llargs balcons on s’assecava el peix. La pesca segueix sent l’activitat principal de l’illa, tot i que el turisme és ara una part important per l’economia dels seus habitants.
La petita i antiga Chiesa di San Vittore, que data del segle XI i està situada en ple centre de l’illa, mereix una visita. D’origen romànic, va ser ampliada en estil gòtic al Renaixement i encara conserva frescos del segle XVI.
Isola dei Pescatori és una petita illa, però no falten trattories i posades per a tots els pressupostos que serveixen principalment peix del llac i plats tradicionals del llac. També hi ha un característic mercat on comprar la típica artesania local.
A l’estiu és recomanable reserva amb antelació si es desitja menjar en un restaurant amb vistes al llac, ja que solen estar plens. També hi ha diverses geladeries i bars on prendre un aperitiu.
L’illa es recorre en poc temps, però atrapa la seva bellesa, els seus carrerons com trets d’uns altres temps, com les seves cases antigues. És una illa senzilla i al mateix temps màgica, perquè és una illa “real” que ha viscut, a diferència de les altres dues on et queda la sensació d’un lloc perfecte, però fora d’aquest món real.
Per sort, aquesta illa és gratuïta.
Angera
Angera és un altre poble recomanat del Lago Maggiore, conegut per la seva famosa Rocca Borromeo o també conegut com el Castello Borromeo amb els seus jardins medievals. Es tracta d’un antic fort que es troba en un lloc suggestiu, a dalt d’un turó, al costat del llac. Aquesta magnífica fortalesa medieval disposa de torres, corredors, patis i sales decorades amb pintures.
A aquesta roca es pot visitar el Museo della Bambola (museu de la nina) que, estranyament, està entre els museu d’aquest tipus més gran del continent europeu. Hi ha més de 1.000 peces entres joguines i nines, molts daten del segle XVIII.
Al voltant del castell es pot gaudir de les seves muralles, jardins i vistes panoràmiques.
Altres llocs d’interès històric i artístic que visitar a Angera són el Museo Diffuso amb més de 50 obres difoses pel centre històric i les fraccions properes, el Santuario della Madonna della Riva, la Sala della Mioliche i el Museo Archeologico.
A Angera es poden recorre alguns senders per visitar els punts panoràmics més pintorescos, com per exemple: l’Anello di San Quirico, un preciós passeig d’uns 7 km que serpenteja entre boscos, vinyes i ofereix precioses vistes del llac. La ruta està ben senyalada, transcorre pels voltants del Monte San Quirico i passa pels municipis de Ranco i Angera. Al cim de la muntanya es troba la característica Chiesa di San Quirico Martire.
A pocs passos del casc antic d’Angera, es pot visitar l’Oasis Bruschera, hàbitat de rèptils, amfibis, aus i mamífers. Un lloc meravellós pels amants de la naturalesa.
A l’estiu es pot gaudir de les platges d’Angera: la spiagge de la Noce i la spiagge de la Nocciola. La primera compta amb més serveis, inclús un parc infantil, mentre que la segona és més salvatge.
A Laveno és possible arribar pujant al seu funicular que porta directament a Sasso del Ferro, el punt amb més altitud. Fins al cim hi ha més de 1.000 metres d’altura, pel que es pot gaudir d’una vista privilegiades dels voltants, amb una panoràmica única dels Alps i el llac. Aquesta encantadora localitat compta amb un port des d’on surten els ferris que recorren el llac.
Laveno posseeix l’únic port natural del Lago Maggiore.
Cannobio
Cannobio es troba a la llera oest del Lago Maggiore, a la regió de Piamonte. Cannobio té encantadors carrerons, vistes sobre el llac i excel·lents restaurants. També hi ha una petita platja, coneguda com Bandiera Azzurra.
Verbania
Verbania és un conjunt de pobles que amb el temps han quedat sota la mateixa alcaldia. De fet, compta amb 2 diferents fraccions.
La principal atracció de Verbania és la Villa Taranto, amb el seu famosíssim Giardini Bonanici (Jardí Botànic). De fet és un dels jardins més bonics del Lago Maggiore, amb més de 20.000 varietats de plantes, petits insectes i fauna típica.
La següent zona recomanable és la fracció d’Intra, essent la més gran del municipi de Verbania. El seu centre històric es caracteritza per nombrosos carrerons, i petits patis que tanquen bars i botigues característics. Piazza Ranzoni, ubicada a pocs passos de la llera del llac, és la plaça principal d’Intra. Aquesta plaça alberga diversos bars i discoteques que també ofereixen taules a l’aire lliure.
Des de la Piazza Ranzoni és possible arribar en pocs minuts a la part alta de la ciutat, on es troba la basílica de San Vittore, patró d’Intra.
Verbania és coneguda com “Giardi Lago Maggiore”, gràcies als seus exuberants parcs, jardins i les seves elegant vil·les.
Stresa
Stresa és un petit poble amb vistes al Lago Maggiore, caracteritzat per nobles vil·les, bonics jardins i un increïble paisatge amb el panorama dels Alps i la vista de les Illes Borromeas.
Stresa és una encantadora aldea que ha atret a nombrosos personatges famosos des de fa molts anys, entre ells, l’escriptor Ernest Hemingway. Es pot recorre els seus carrers, on també es van gravar diversos films coneguts. Un dels atractius de Stresa són les seves boniques vil·les, com la Villa Dicale, la més coneguda de Stresa, que data de les últimes dècades del segle XVIII.
En aquest poble hi ha un telefèric que condueix fins al cim del monte Mottarone en 20 minuts. En els últims anys tristament conegut pel desastre del telefèric. En aquest lloc es troba l’estació d’esquí i d’esports d’hivern, amb vistes impressionants.
Stresa és un dels pobles més visitats del Lago Maggiore, gràcies a ser proper amb les Illes Borromeas, i el fet que des de Stresa es poden agafar els petits ferris que porten a aquestes illes: Bella, Madre i Pescatori.
A Stresa es pot arribar fàcilment des de Milano en tren, en tan sols una hora. El bitllet costa unes 6€.
Arona
A l’extrem sud-occidental del llac es troba el poble d’Arona, un dels més grans del Lago Maggiore, ja que compta amb més de 10.000 habitants fixos, que augmenten durant l’estiu o els períodes vocacionals d’Itàlia. Arona posseeix jaciments que demostres el seu origen preromà.
Arona s’ubica a la província de Novara, al costat piemontès del Lago Maggiore. Es pot arribar fàcilment des de Milano o Torino, és una ciutat amb un encant única, que es troba en un context de grans atractius artístic-naturalistes.
És un típic poble de llac amb cases acolorades, carrers estres i empedrats, amb racons plens d’encant, punts des dels quals admirar el llac i els seus colors. Aquí es pot visitar la Collegiata di Santa Maria que data del segle XV, portada de marbre del segle XV i campanar romànic del segle XII. La Chiesa di Santi Martiri (o de San Graziano), que data del segle X, on es conserven les restes dels màrtirs patrons d’Arona.
La preciosa Piazza del Popolo a la ribera del llac és el cor d’Arona, una de les principals places de la ciutat, ideal per a prendre un aperitiu o menjar alguna cosa amb vistes al Lago Maggiore.
La seva principal atracció és la famosa estàtua coneguda com “El Coloso di San Carlo Borromeo”, també conegut amb el sobrenom de “Sancarlone”, es tracta d’una monumental estàtua que data del segle XVII. Aquesta enorme estàtua està dedicada a San Carlo Borromeo, ja cardenal, qui va ser uns dels reformadors de l’església. L’estàtua mesura més de 35 metres, convertint-la en la seva estàtua de més alçada d’Itàlia, i mundialment la segona, després de l’estàtua de la Llibertat de New York.
Una de les coses que es veuen durant la visita són les 10 boniques terrasses que arriben fins al llac.
Ermita de Santa Caterina del Sasso
L’ermita està ubicada al poble de Leggiuno. Per arribar a l’ermita des dels aparcament es pot utilitzar una escalinata de pedra on es pot anar admirant el llac, o prendre un particular ascensor de 55 metres d’altura construït a l’interior d’un pou (1€). La visita és gratuïta.
La història de l’Ermita de Santa Caterina del Sasso prové d’un comerciant que es trobava navegat pel Lago Maggiore i va ser sorprès per una tempesta, naufragant el seu vaixell. El mercader va aconseguí sobreviure i arribar fins aquest punt on va decidir entregar-se a la Verge Santa Caterina d’Alexandria i dedicar-se a la vida ascètica, construint aquesta ermita i posterior monestir.
L’estampa més bonica s’obté des de l’arcada que avantposa a l’església (particularment per la tarda). El temple està ple de frescos i al fons es troba la capella originària; també conté el cos momificat del comerciant, Alberto Besozzi.
LAGO DI COMO
- Bellagio
- Nesso
- Torno
- Cernobbio
- Moltrasio
- Carate Urio
- Laglio
- Brienno
- Argegno
- Lenno
- Tremezzo
- Menaggio
- Bellano
- Varenna
- Lecco i Como
Durant segles, inclús remuntant-nos a l’Imperi Romà, el Lago di Como ha estat escollit per molts aristòcrates com el refugi perfecte per ubicar les seves segones residències. El motiu és senzill: el seu enclavament en un entorn privilegiat, amb els Alps reflectits a les seves aigües, crea un panorama únic.
Ja se sap que el poder crida al poder, així doncs durant segles ha anat creant aquesta fama de lloc per a l’elit social: George Clooney, Madonna, Napoleó, Da Vinci o la Reina Victòria.
Els simples mortals ens conformem en passar un parell de dies recorrent-lo, ara a més de l’entorn, també es poden gaudir de les exuberants vil·les i jardins.
El Lago di Como té una cosa que el fa reconegut a simple vista en qualsevol mapa: la seva forma de Y invertida, composta pel braç de Lecco, el braç de Como i el braç de Colico.
Si es recorre el llac en cotxe és fàcil adonar-se de que aquest característic perfil dificulta la seva orografia i divideix el llac en diferents trams:
- Des de Lecco a Bellagio: carretera estreta i amb corbes. No hi ha massa interès.
- Des de Bellagio a Como: carretera estreta i amb corbes. Hi ha alguns pobles bonics com Nesso o Torno i miradors molt bonics sobre el llac.
- Des de Como fins a Menaggio: és la zona amb més concentració de vil·les privades, tot i que no hi ha facilitat per parar a la pròpia carretera. També hi ha pobles bonics com Cernobbio, Moltrasio, Carate Urio, Laglio, Brienno, Argegno, Lenno, Tremezzina i Menaggio.
- Des de Menaggio a Piona: millor carretera. És una zona amb més atractiu i es pot passar de llarg.
- Des de Piona fins a Lecco: es pot fer per una carretera secundària al costat del llac o bé agafant la SS36 per anar més ràpid. Hi ha un parell de pobles interessants com Bellano i Varenna i boniques vistes al llac.
A més de geogràficament, el Lago di Como també està dividit territorialment, doncs fa de límit entre les regions de Como i Lecco.
Curiositats del Lago di Como:
- El nom inicial que li van donar els romans fa ser el de Llac Lario, posteriorment es va canviar per la presència i importància dels Mestres Comacini a tota la zona.
- És el llac més profund d’Itàlia i el cinquè d’Europa, amb 418 metres, dels quals 200 són per sota el nivell del mar.
- En aquest llac transcorren la majoria d’escenes de l’obra “I promessi sposi” d’Alessandro Manzoni.
- El 27 d’abril del 1945 al poble de Dongo, Benito Mussolini va ser capturat juntament amb la seva amant Clara Petacci per un grup de partisans. Un dia després dels va afusellar a la Villa Belmonte.
- Al 1946 es va veure per primera vegada el “Monstre del Llac de Como”, més conegut com a Larrie, tot i que no hi ha proves.
Pobles més bonics del Lago di Como, tant a la ribera del llac com amagats a la muntanya, al llac de Como es dispersen molts poblets de cases de pedra, de palaus enormes i d’humils esquadres. Els favorits són: Varenna, Nesso, Bellagio, Menaggio i Lenno.
Bellagio, la perla del Lago di Como
Conegut com “La Perla del Llac”, Bellagio seria l’exemple perfecte de l’ambient senyorial i una mica pijo del que està empopada tota la zona. Es tracta d’un antic poble de carrers estrets i empinats en un promontori sobre el llac que al 1800 va ser escollit per la burgesia llombarda per a ubicar les seves esplèndides mansions. Té una ubicació estratègica, just al centre del llac, així que des d’aquí es poden fer excursions amb vaixell a altres localitats properes.
Els llocs que no es pot perdre per visitat a Bellagio són: la Villa Melzi, la Villa Serbelloni i la Chiesa di San Giacomo.
Nesso, un dels pobles més bonics del Lago di Como
Aquest petit poblet a la ribera del llac té un dels llocs que més impressionen: l’Orrido di Nesso, es tracta d’una cascada que ha obert una gruta al mig del poble i que acaba a les aigües del Lago Lario.
La millor opció per aparcar el cotxe es la plaça al costat de la cascada i baixa les (moltes) escales que porten fins a la desembocadura. Allí a més, hi ha un bonic pont medieval. L’esforç val la pena.
Torno
Va ser un important centre urbà durant l’Edat Mitja i d’aquesta època daten les seves principal joies: la Chiesa di Santa Tecla i la Chiesa di San Giovanni, dos dels monuments més importants de tot el Lago di Como. És petitet, però si es disposa de temps, val la pena visitar-lo.
Cernobbio
No es tracta d’un poble petit, sinó un dels principals centres vocacionals del llac. De fet és un dels llocs amb més concentració de vil·les, de les que destaquen la impressionant Villa del Este, on es va rodar la pel·lícula “El jardí de l’Alegria” d’Alfred Hitchcock, i la Villa Erba. També val la pena la plaça davant el llac amb la Chiesa del Santissimo Redentore.
A Cernobio també es pot agafar una carretera panoràmica que arriba fins al com del Monte Bissinio, des d’on hi ha una bones vistes del llac.
Moltrasio
A Moltrasio cal mencionar la Villa Passalacqua, on s’ha allotjat personatges importants com Napoleó Bonaparte o Winston Churchill, i la Villa Fontanelle, que va ser propietat del mític estilista Gianni Versace.
Carate Urio
Aquest poble té racons molt bonics on poder fer alguna foto com per exemple la Chiesa de San Quirico e Giulitta, amb una curiosa panoràmica del llac.
Laglio
A aquest poble té una vil·la George Cloone: la Villa Oleandra.
Brienno
És un poble molt característic, d’origen celta i de cases medievals de pedra amb façanes de colors penjades sobre el llac, la Chiesa di Sant’Anna i el seu campanar del segle XI és el primer que et trobes, més endavant, cap al centre del poble hi ha la Chiesa dei Ss. Nazaro e Celso.
Argegno
Un altre poble medieval amb bastants opcions d’allotjament, restaurants i cafeteries. A esquena d’Argegno s’obre la Val Intelvi, que connecta el Lago di Como amb el Lago di Lugano i on es troben algunes boniques aldees. Com a punt destacable hi ha el mirador Belverdere di Pigra al que cal pujar-hi amb telefèric.
Lenno, un dels pobles més famosos del Lago di Como
A Lenno es troba la Villa del Balbianello, un dels principals motius per viatjar fins al Lago di Como. No només és preciosa sinó que aquí es van rodar escenes de les pel·lícules llegendàries com Star Wars Episodi III o Casino Royal. I després de la visita, res millor que banyar-se a les aigües cristal·lines del llac des de Lido de Lenno.
Molt a prop, es troba Isola Comacina, la única illa del Lago di Como. Davant de la costa de Ossuccio emergeix aquesta petita illa que va ser habitada molt abans que l’Edat Mitja fins que va caure sobre ella una maledicció. Va caure en les tenebres durant varis segles fins que al segle XX va renéixer de nou.
En l’actualitat h ha un restaurant (gens econòmic) i diverses ruïnes interessants, com la Basílica di Santa Eufemia, l’antic castell o varis edificis que formaven part d’un projecte per tal que alguns artistes habitessin de nou la illa.
Tremezzo
Es troba a poca distància de Lenno i disposa de precioses vil·les, com Villa Carlotta i Villa Quiete.
Menaggio
Si parlem dels pobles més bonics del Lago di Como no pot faltar Mennaggio, una autèntica joia, té una ribera del llac molt bonica, amb un port blanc amb boniques vistes i racons màgics.
Bellano
Aquí es troba un dels secrets millor guardats del llac: l’Orridio di Bellano, una cascada amagada en una gola.
Varenna, el poble del amor
El seu “passeig de l’amor” a la riba del llac ja és una raó per parar aquí, però a més, la resta d’aquest poble pesquer és un absolut encant: des de la Piazza Principale on hi ha una església fins als carrers que baixen al llac.
A uns 4 km de Varenna, es troba el Castello di Vezio, es pot pujar fins aquí amb cotxe i gaudir d’una de les millors panoràmiques d’aquesta zona.
Lecco i Como
Si els seus pobles es mereixen una visita, també la mereixen les dues grans ciutats: Lecco i Como. Amb una posició estratègica al llac, són ciutats que han estat testimonis del sorgiment d’aquest enclavament como destí de prestigi i pels seus carrers han passat diferents pobladors al llarg de la història.
MILANO
- Cenacolo Viciano “L’Últim Sopar” de Leonardo da Vinci
- Basilica di Sant-Ambrogio
- Colonne di San Lorenzo
- Chiesa di Santa Maria Presso San Satiro
- San Bernardino alle Ossa
- Chercha dei Navigli
- Cimiterio Monumentale di Milano
- Piazza Gae Aulenti
- Bosco Verticale di Milano
- Barri de Brera i la Pinacoteca de Brera
- Castello Sforzesco
- Il Dito – L.O.V.E.
- Piazza Mercanti
- Galleria Vittorio Emanuele II
- Duomo di Milano
- Scala di Milano
- Quadrilatero d’Oro
- Stadio San Siro
To i que hi ha moltes persones que només dediquen un dia a Milano, es considera que la ciutat com a mínim es mereix 2 dies.
Milano és la capital de Lombardia, i la segona ciutat més gran d’Itàlia, i compta amb una àrea metropolitana més gran del país. El més senzill per moure’s per Milano és amb transport públic, que es troba integrant i els bitllets són vàlids per tramvia, metro i bus.
Es important planificar les visites en funció de la disponibilitat de les entrades per a dos punts d’interès que són fonamentals, el Duomo i l’Últim Sopar, per això, si s’està interessat en visitar-los, el primera que s’ha de fer es comprar les entrades pel dia i l’hora que més interessi. En funció d’aquestes visites, es planificaran els punts d’interès.
Cenacolo Viciano “L’Últim Sopar” de Leonardo da Vinci
Una de les obres més importants i conegudes de Leonardo da Vinci, és ”l’Últim Sopar” o “Cenacolo Vinciano”, és una pintura mural que es troba ubicada sobre una paret de l’antic refectori de Santa Maria delle Grazie, un convent dominicà de la ciutat de Milano.
Aquesta obra, pintada pel mestre Leonardo, a petició del duc Ludovico Sforza, entre els anys 1495 i 1948, té unes dimensions de 8,8 metres d’ample per 4,6 metres d’alt, i és una obra mestra de la pintura, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1980. Aquest mural s’allunya dels frescos tradicionals, pel que s’hauria requerit més temps, va sobreviure el bombardejos de la II Guerra Mundial.
La visita al Cenacolo Viciano es realitza per grups i amb horari establert i l’entrada, la qual és recomanable adquirir-la amb antelació, s’adquireix on line a través de la pàgina web oficial, i en cas de que no en quedin disponibles, es pot contractar una visita guiada.
Després de visitar la famosa pintura de Leonardo da Vinci, és recomanable visitar Chiesa di Santa Maria delle Grazie, que compta amb un bonic claustre i àpside obra de Bramante.
Basilica di Sant’Ambrogio
A escassos 800 metres hi ha la que seria l’església més popular i estimada pels milanesos, la Basílica di Sant’Anbrogio, amb origen al segle XI, i amb estil romànic llombard en el que destaquen els seus acolorits maons vermells.
Destaca per la seva façana amb les seves dures tores asimètriques, el seu quadripòrtic i el seu atri davanter, amb els seus arcs i pilars que li donen un aspecte superb.
La Basílica, de la qual es té constància de la seva fundació al segle V pel bisbe Ambrogio va patir algunes modificacions, quedant el seu aspecte original en el reformat al segle XI, però patint greus danys durant els bombardejos de la II Guerra Mundial.
Colonne di San Lorenzo
Ubicades a la zona centre, les Colonne di San Lorenzo són de les poques ruïnes de l’època romana que es conserven a la ciutat de Milano, i són el punt de reunió de la gent jove de la ciutat.
Aquestes 16 columnes de marbre construïdes al segle II i que originalment es trobaven en una altra ubicació, formaven part de l’atri de la Chiesa di San Lorenzo.
Just al costat dret de les columnes, hi ha uns murals en que s’han representat a Napoleó Bonaparte i al compositor Giuseppe Verdi.
Chiesa di Santa Maria Presso San Satiro
Ubicada en un dels carrers més importants de la ciutat, Via Torino, la Chiesa di Santa Maria Presso San Satiro, d’estil renaixentista, no mereix una visita per si mateixa, sinó més aviat per un petit secret que amaga.
Bramante al no comptar amb espai suficient per la realització del cor, es va enginyar un fals cor, que es converteix en un engany visual, mitjançant la creació d’una perspectiva que ens enganya, i ens fa creure que existeix una profunditat al cor de quasi 10 metres, quan en realitat no arriba al metre de profunditat, gràcies al treball dels relleus i motlles creats amb guix i pintats perquè aparentin profunditat.
Només per ser un cor fals, ja val la pena visitar-lo, però un cop dins, cal no perdre’s altres obres de l’artista a l’interior de l’església, com són el transsepte de cinc òculs, la cúpula o la sagristia de Bramante.
San Bernardino alle Ossa
Aquesta curiosa, i per molts, macabra església, compta amb un enorme ossari, a les seves parets hi ha infinitats de calaveres i ossos provinents del cementiri en el que s’enterraven als morts de l’hospital de leprosos de Sa Barnaba in Brolo.
Sembla ser que els morts de l’hospital eren enterrats al cementiri que hi ha tocant a Chiesa di Santo Stefano Maggiore, i quan va està ple, es va haver de construir un ossari, on juntament amb el qual es va construir Chiesa di San Bernardino alle Ossa.
La visita és gratuïta, no obstant es demana la voluntat pel manteniment.
Cerchia del Navigli
El barri de Navigli, és el barri dels canals.
Aquest barri i els seus canals s’han convertit en un dels ambients nocturns més important de la ciutat, però en origen, els canals de Naviglio Grande i Naviglio Pavese, els únics que avui es poden visitar en aquesta zona, eren un referent pel transport de mercaderies i passatgers de la ciutat.
Sembla ser que, en els seus inicis, els canals de Milano van generar molts problemes a l’hora de navegar-lo, però gràcies a l’enginy i la intervenció de Leonardo da Vinci, es va aconseguir que els més de 150 km navegables de canals amb els que comptava Milano, es convertissin en una útil via per al transport.
El millor dels canals és passejar pel seu costat, buscant algun dels ponts per veure una posta de sol, però també hi ha diversos punts d’interès per visitar, com el Vicolo dei Lavandai (Carreró de la Rentadores), on a pesar del nom, els “rentadors” s’encarregaven de rentar la roba.
Cimiterio Monumentale di Milano
En pocs cementiris al món es pot trobar una varietat artística i monumental com en aquest cementiri. Construït a finals del segle XIX, i amb una extensió que supera els 250.000 m2 sembla un museu a l’aire lliure.
En les seves instal·lacions hi ha panteons familiars i escultures que recorden a les obres del artistes italians més importants, per qüestió de trobar, es pot observar una escultura de Cenacolo Vinciano (l’Últim Sopar) a mida natural, lloc de descans de la família Campari. Hi ha molts punts d’interès en aquest cementiri, com una Colonne di Trajano, el Famedio, panteó ple de personatges famosos de la història italiana, un monument a l’extermini nazi.
Piazza Gae Aulenti
Aquesta plaça, situada molt a prop del cementiri, es concentra gran part de la zona moderna de Milà. Amb 100 metres de diàmetre, i amb una elevació de 6 metres sobre el nivell del carrer, aquesta plaça va ser dissenyada per l’arquitecte Cesar Pelli, com a complement a les torres homònimes.
Inaugurada al desembre de 2012, està dedicada a l’arquitecta milanesa Gaetana Aulenti, morta aquest mateix any, i entre les seves obres es troben algunes de prestigi internacional com la reforma de l’estació d’Orsay, al museu actual, la restauració del Palazzo Grassi a Venècia com a museu, i molts més treballs de gran prestigi.
A més de la pròpia plaça, cal destacar els edificis que la composen, entre ells la Torre Unicredit de 231 metres d’altura, que és l’edifici més alt d’Itàlia. Just al costat de la plaça, tampoc es pot perdre’s l’edifici IBM Studios, amb un bonic disseny modern, i al seu costat el Parc Biblioteca degli Alberi, lloc molt bonic per fer un passeig i desconnectar una mica de la ciutat.
Bosco Verticale di Milano
Més que un monument, el Bosco Verticale di Milano, són dos edificis residencials dissenyats per Boeri Studio i construïts al 2014 que compten amb més de 2.000 espècies de plantes a les seves façanes.
Aquest complex, que ha rebut nombrosos premis internacionals, és una meravella visual i a més trenca amb l’estètica de l’entorn de la Piazza Gae Aulenti, i els seus edificis amb façanes de vidre.
Barri de Brera i la Pinacoteca de Brera
Des de la Piazza Gae Aulenti i gaudint de la visual Corso Como, ens podem endinsar al centre històric de Milano, amb les seves precioses cases senyorials, moltes d’elles antics palaus.
L’edifici més important del barri és la Pinacoteca de Brera, un antic palau d’estil barroc, en el que destaca el seu impressionant pati interior del segle XVII, i l’escultura central de Napoleón Bonaparte.
Pels amants de l’art, la visita a la Pinacoteca és obligada, ja que compta amb obres que van des del segle XIII fins al segle XX, de pintors com El Greco, Rubens, Tiziano, Raffaello o Caravaggio.
Per cert, una cosa que poca gent visita de la Pinacoteca de Brera és el Giardini Botanici (Jardí Botànic), llur nom és Hortus Botanicus Braidensi, i que va ser creat a finals del segle XVIII. Es troba obert al públic i és un agradable passeig.
Castello Sforzesco
El Castello Sforzesco, amb origen al segle XV, va ser manat a construir per Francesco Sforza, i avui en dia és la seu de diversos museus.
L’estructura és preciosa, i enorme, i val la pena recorre’l i fixar-se en els detalls d’aquesta fortalesa defensiva, com els baluards i les muralles amb les seves torres defensives.
Al costat del castell hi ha l’enorme Parco Sempione, es tracta d’un jardí amb un gran llac artificial, zones verdes i vegetació. En una de les seves entrades hi ha l’Arco della Pace, en honor a les victòries de Napoleó.
Il Dito – L.O.V.E.
De camí cap al centre de Milano, és aconsellable passar a conèixer aquesta curiosa escultura situada a la Piazza Affari, just davant de la Borsa de Milano, que es troba ubicada a l’edifici del Palazzo Mezzanotte. Aquesta obra, en que el seu nom oficial és L.O.V.E., fent referència a les paraules Amor, Odi, Venjança i Eternitat, és obra de l’artista Maurizio Cattelan.
Segons explica, aquesta obra, a la que a Milano se la coneix com “Il Dito de Cattelan”, va ser un regal que va fer l’autor a la ciutat, i va posar com a condició que l’obra que regalés aniria ubicada davant del Palazzo della Borsa, imagineu-vos la cara que posarien quan la van rebre.
La interpretació de l’obra, més enllà del gest obscè en que tots pensem al veure-la per primera vegada, dirigit òbviament a aquests senyors que amb el seu treball diari juguen amb la salut econòmica de la resta, també es diu que l’autor pretenia criticar el feixisme, ja que l’edifici de la Borsa està ubicat en un palau feixista, i per això, hauria tallat els dits a una mà fent la salutació feixista.
Piazza Mercanti
Es diu que la Piazza Mercanti és una de les places més boniques de Milano, ja que els seus edificis són tots d’origen medieval.
Galleria Vittorio Emanuele II
No hi ha visita a Milano sense passar per la impressionant galeria comercial de Vittorio Emanuele II, que connecta la Piazza del Duomo amb la Piazza della Scala.
Construït durant el segle XIX, està format per dos edificis connectats per una impressionant volta de vidre, i que s’ha convertit en una de les galeries comercials més importants d’Europa, on s’ubiquen les marques més prestigioses.
La zona central, forma un octògon, cobert per una cúpula de vidre que genera una imatge de gran bellesa. Per cert, una cosa curiosa que hi ha al centre de la galeria, és un escut d’un bou, sobre el que veureu que la gent posa el taló d’un dels seus peus als testicles i giren sobre si mateixos. Explica la llegenda, que per a tenir sort, i tornar a Milano, s’ha de posar el peu esquerra als testicles del bou, i girar tres vegades endarrere, i per complicar-ho més, cal fer-ho amb el ulls tancats.
L’explicació més plausible, és que el bou, Torino en italià, s’associa a la rivalitat dels milanesos amb aquesta ciutat, i per això, van començar a xafar-lo, i d’aquelles coses, venen les actuals.
Duomo di Milano
El Duomo o Catedral di Milano és una preciosa catedral gòtica de quasi 160 metres d’alt, essent una de les catedrals més grans del món, i que compta amb una preciosa façana principal.
Els treballs de reconstrucció del Duomo es van iniciar a finals del segle XIV, sobre les restes d’altres esglésies, per ordre del Visconti. Els treballs de reconstrucció van durar 5 segles. Creant una preciosa catedral gòtica, amb detalls de cada un dels artistes que van passar per ella.
La visita és imprescindible, i encara més pujar a les seves terrasses panoràmiques des d’on es pot observar en detall les escultures i detalls del Duomo.
Les entrades es compren a la pàgina oficial, i existeixes diverses opcions, només visitar la catedral, visitar la catedral i les terrasses, l’àrea arqueològica i el museu, o es pot comprar l’entrada de la pujada a les terrasses amb ascensor o per l’escala.
Scala di Milano
El Teatro allà La Scala és un teatre d’òpera molt famós i conegut per tot el món. Ha estat ubicat en dos edificis, doncs originalment se’l coneixia com Teatro Ducale però aquest va patir un incendi l’any 1779, per aquesta raó al 1778 es va realitzar la construcció del nou teatre conegut com La Scala.
El nom del teatre es deu al lloc de construcció, ja que les seves bases estan plantades a l’antiga Chiesa di Santa Maria allà Scala, posteriorment degut a la II Guerra Mundial, el teatre va ser bombardejat i quasi destruït en la seva totalitat, aquest fet va donar peu a una nova remodelació, novament a l’any 2002 el teatre va tancar les portes per a ser renovat i al 2004 es va realitzar la inauguració.
No és un simple teatre, es tracta d’un dels majors teatres d’òpera amb reconeixement mundial que converteix el Teatro allà Scala en una verdadera opció per visitar, al teatre es poden veure racons d’interès:
- Museo Teatrale allà Scala: L’interior del Teatre disposa d’un particular museu on es poden trobar una varietat de pintures i vestits relacionats amb l’òpera.
- El vestíbul del teatre: És un ampli espai, ple d’harmonia per no té decoració.
- L’auditori del teatre: És un enorme recinte ple de luxes i detalls, està realitzat en fusta amb un vellut vermell i decorat amb tons daurats que fan que la seva aparença sigui luxosa i imponent.
- La Piazza della Scala: Es tracta d’una plaça ubicada a les afores del teatre, compta amb un entorn molt agradable i al centre hi ha una estàtua de Leonardo da Vinci.
El teatre obre tots els dies de 9 a 17:30 hores, cal mencionar que només es pot visitar a través de l’assistència a les obres teatrals que es realitzen o en el seu defecte assistint al museu del teatre.
El preu dels adults és de 7€, pels estudiants i majors de 65 anys el preu és de 5€, i els menors de 12 anys gratis.
Quadrilatero d’Oro
El Quadrilatero della Moda de Milano és una de les àrees més exclusives de la ciutat amb botigues de les marques internacionals més conegudes del món.
Està molt a prop de la Piazza Duomo, al cor de Milano. S’anomena quadrilàter perquè és el quadrilàter imaginari que queda principal inclòs entre els carrers: Via Montenapoleone, Via Alessandro Manzoni, Via della Spiga i Via Sant’Andrea.
A l’interior del Quadrilatero della Moda, hi ha altres carrers molt coneguts, com: Via Gesù, Via Santo Spirito, Via Bagutta, Via Borgospesso.
El quadrilàter va néixer entre 1975 i 1980, en l’època en la qual Giorgio Armani va fundar l’empresa en aquesta zona. Pocs anys més tard, Giani Versace va obrir el seu primer negoci a la Via della Spigna, iniciant un cicle virtuós d’empreses de la moda
El Quadrilatero della Moda, com se la coneix en italià, està delimitat per quatre vies importants de milà:
Via Montenapoleone
La via més important del quadrilàter i la més famosa de Milano, llur nom es remunta al 1804, durant la dominació napoleònica. És una via històrica de la capital llombarda, on el rei Vittorio Emanuele va reunir per primera vegada el Club italià d’Automòbils, i on Giuseppe Verdi va compondre una de les seves obres mestres: Nabuco.
Entre els negocis de luxe que hi ha a la Via Montenapoleone: Bulgari, Louis Vuitton, Dolce&Gabbana, Prada, Fendi, Dior, Versace, Balenciaga, Philipp Plein, Montblanc, Rolex, Falconeri, Ermenegildo Zegna, entre altres.
Via della Spiga
La Via della Spiga és la paral·lela perfecta de Via Montenapoleone, en principi un carrer de tallers, artesans, artistes, ara és un dels carrers del quadrilàter que conserva el seu encant original, amb espai dedicats a l’art i tallers. També hi ha botiges de luxe i bars importants.
A aquesta via es troben molts bars i restaurants realitzats per les marques de luxe.
Entre les botigues i marques prestigioses que es troben a la Via della Spiga: el Martini Bar Bistrot by de Dolce&Gabbana on degustar excel·lents aperitius al millor estil milanès, the bar at Ralph Lauren, LongChamp, Michael Kors, Tiffany, entre altres empreses una mica menys conegudes, però igualment d’alta costura.
Via Alessandro Manzoni
Un dels carrers més elegants de Milano, dedicada al famós escriptor Alessandro Manzoni, és una àmplia avinguda, amb molts locals comercials, botigues, bars, cafès i allotjaments. Al final de la Via Manzoni hi ha el Teatro allà Scala.
Entre les botigues, hotels i negocis que es troben en aquesta via: Armani Bamboo Bar, el Armani hotel Milano, el Caffè Manzoni, la Chiesa di San Francesco di Paola, Caffè dell’Opera, a part d’altres galeries d’art, una farmàcia, joieries, bancs i altres.
Via Sant’Andrea
Originalment el Quadrilatero della Moda de Milano tancava amb aquesta via, avui en dia, l’espai s’ha mogut més cap a Corso Venezia, que és una passarel·la de Via Sant’Andrea i és una via molt més important.
A Via Sant’Andrea hi ha marques famoses com Gianfranco Ferrè, Givenchy, Jimmy Choo, Moschino, Chanel, Furla, entre altres.
Corso Venezia, per l’altra banda, és una avinguda àmplia que acaba a la Piazza San Babila, i l’església del mateix nom, a pocs passos de la Piazza Duomo. A aquesta via es troben alguns dels atractius més interessants de Milano, com Porta Venezia, els Giardini Villa Reale, els Giardini Indro Montanelli, el Museo Civico di Storia Naturale di Milano, el Planetario.
Passant la Porta Venecia, l’avinguda canvia de nom, i s’anomena Corso Buenos Aires, una altra via important del shopping a Milà, amb marques més populars i econòmiques.
Stadio San Siro
L’estadi Giuseppe Meazza de Milano, més conegut com Stadio San Siro és conegut internacionalment per ser la seu dels clubs italians AC Milano i Inter Milano, també és famós pels grans concerts que solen organitzar-se.
L’estadi es pot visitar quasi tots els dia (menys els dies de partit) i fer un tour dirigit que comprèn: els vestuaris d’ambdós clubs, la zona mixta, les graderies i creuar el túnel de la Champions League.
El preu és de 30€, i de 23€ per menors de 14 anys i majors de 65 anys. Els menors de 6 anys entren gratis.
El Tour de Stadio San Siro acostuma a està obert tots els dies de 9:30 a 17:00 hores.
BERGAMO
- Piazza Vecchia
- Palazzo Nuovo i Palazzo della Ragione
- Capella Colleoni
- Via Gombito
- Basilica di Santa Maria Maggiore
- Duomo di Bergamo
- Convento di San Francesco
Situada al nord d’Itàlia, a la regió de Lombardia, aquesta ciutat es troba dividida en dues parts: Città Alta (Ciutat Alta) i Città Bassa (Ciutat Baixa), connectades per un antic funicular. La Città Alta, que es troba a la vessant i part superior d’una muntanya, té el casc antic medieval emmurallat i els punts més interessants per visitar. I la Città Bassa, construïda en major part al segle XX, és la part més moderna i residencial.
Piazza Vecchia
La Piazza Vecchia, siutada al cor de la Città Alta, és la plaça més bonica de Bergamo. Aquesta plaça medieval, rodejada d’edificis històrics com el Pallazo della Ragione, Palazzo del Podestà, la Torre Civica i el Palazzo Nuovo, té al centre la Fontana Contarin, una antiga font adornada amb escultures de lleons i dos esfinx.
Es pot pujar a dalt de la Torre Civica, construïda entre els segles XI i XII, per gaudir de les millors vistes del casc antic. A les 10 del vespre, les campanes repiquen 100 vegades, seguint la tradició de fa segles amb la finalitat d’avisar el tancament de les portes de la ciutat emmurallada.
Palazzo Nuovo i Palazzo della Ragione
Ambdós a la Piazza Vecchia.
El Palazzo Nuovo va tardar més de tres segles en construir-se, va ser pensat per a ser la seu de l’Ajuntament tot i que posteriorment va albergar la Biblioteca Civica Angelo Mai, una de les més importants d’Itàlia. L’edifici impressiona per la seva façana de marbre i per un elegant interior en el que destaca l’atri tallat en forma d’arbre conegut com Colonna Camozzi.
El Palazzo della Ragione construït a finals del segle XII, és el palau comunal més antic d’Itàlia, es va utilitzar com a tribunal i a l’interior es pot veure una impressionant sala plena de pintures a les parets i un sostre de fusta.
Cappella Colleoni
La Cappella Colleoni va ser construïda al 1472, situada al costat de la Basílica di Santa Maria Maggiore,
Aquesta capella és realment un mausoleu, que es va realitzar enderrocant una antiga sagristia per a construir un edifici que albergarà les tombes de Bartolomeo Colleoni i la seva filla Medea, provinents d’unes famílies més poderoses de la ciutat. La façana de la capella està realitzada en marbre policromat en el que dominen els colors blanc, vermell i negre i en el que es poden veure diversos relleus amb històries bíbliques i estàtues.
A l’interior, a més de les tombes de Colleoni i la seva filla, hi ha diversos relleus, un altar major i uns preciosos frescos que decoren la cúpula.
Cal tenir en compte que tot i que l’entrada és gratuïta no es pot fer fotos a l’interior.
Via Gombito
Passejar per Via Gombito, el carrer principal del casc antic de la ciutat és traslladar-se a l’Edat Mitja. Aquest carrer comença a la Piazza Mercato delle Scarpe i hi ha tot tipus de botigues, restaurants i cafès com la popular pastisseria Nessi, on es pot provar la Polenta e Osei, uns dolços típics de la regió. Altres racons amb encant d’aquest carrer són la Fontana del Gombito i la Torre del Gombito del segle XIII, en la que es poden pujar 200 escales per gaudir d’unes vistes de la ciutat.
Una altre dels millors carrers és Via Bartolomeo Colleoni, un carrer empedrat una mica més curt que Via Gombito però de pareguda bellesa.
Basilica di Santa Maria Maggiore
Aquesta basílica va començar a construir-se al 1137, en bellesa guanya a la Catedral, és d’estil llombard romànic i té una façana sense entrada que sobresurten les escultures fetes de marbre de Verona.
L’interior de l’església d’estil barroc és la part més interessant, on es poden veure tapissos de Firenze (Florència) decorant les parets, vàries tombes, un cor de fusta i diversos frescos.
Duomo di Bergamo
Caminant per la Via Pignolo s’arriba al Duomo di Bergamo, dedicada al patró de la ciutat, San Alejandro. Aquesta església del segle V té al seu interior un valuós conjunt pictòric, diverses capelles i la tiara de Papa Joan XXIII.
Abans de marxar de la Piazza del Duomo, no es pot perdre el petit Baptisteri situat davant de la Catedral, darrera d’una tanca.
Convento di San Francesco
Situat prop de la Piazza Mercato del Fieno, remunta la seva construcció al segle XIII. Una dels grans avantatges d’aquest convent és que no hi ha molts turistes i que permet relaxar-se mentre es visita els dos magnífics claustres: Delle Arche i del Pozzo. A més d’admirar varis frescos realitzats entre el segle XIV i XVII, des de la terrassa del convent hi ha unes magnífiques vistes de Bergamo i dels paisatge i muntanyes de l’entorn.
LAGO ISEO
L’ambient que rodeja el Lago Iseo juntament amb els seus poblets i atraccions és completament ple de descans i tranquil·litat. A més, és bonic i ofereix una gran quantitat d’activitats recreatives i aventureres. Les vistes que s’aprecien des del llac i els seus voltants són esplèndids i plenes de color.
Iseo
Iseo és la capital del llac i és el poble amb més activitat turística de la localitat, ubicat al mateix llac compta amb un petit port, un petit casc antic i edificis d’aspecte medieval.
Pisogne
Es troba al costat continental al nord del llac, es considera un dels pobles més bonics de la zona i d’una visita obligada. Tot i que té molta semblança amb la resta de pobles, compta amb una essència especial.
Monte Isola
És una illa que es troba just al mig del llac, allí se li dóna l’honor a les tradicions de la localitat i no és molt concorregut per cotxes. Per arribar-hi, cal comprar el bitllet pel ferri.
Sarnico
Sarnico està ubicat al sud del llac, essent un dels pobles més grans d’aquesta zona. Està rodejat de muntanyes. El seu centre històric és molt petit però molt maco, amb embarcacions a la llera del llac i arbres al seu voltant. Compta amb miradors cap a les immenses muntanyes.
Sulzano
Sulzano posseeix un agradable ambient i és un poble molt bonic. Fàcilment des d’aquí es pot traslladar-se a Monte Isola.
BRESCIA
- Tempio Capitolino (Capitolium)
- Santuario Reppublicano
- Basilica Romana
- Teatro Romano
- Monastero di Santa Giulia
- Duomo Vecchio
- Duomo Nuovo
- Palazzo Broleto i Torre del Pegol
- Torre della Pallata
- Castello di Brescia
- Piazza della Loggia
Tempio Capitolino (Capitolium)
Brescia és el llegat que van deixar els romans, ruïnes descobertes a principis del segles XIX i una de les millors d’Itàlia.
A la Piazza del Foro es pot observar les restes del mateix, el que era el centre de vida civil i religiós de Brixia i per on, a més, creuaven dels dos grans carrers de les ciutats romanes, el Demumanus i el Cardo. A la mateixa plaça, restes del Tempio Capitolino, han estat restaurants per a transmetre’ls com eren al 73 dC. Aquí es venerava a la Triada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i va ser aixecat damunt d’un Santuario Reppublicano.
El Tempio Capitolino té tres cel·les; el terra de la primera i la segona està decorat amb bells mosaics i en elles hi ha exhibides diferents pedres romanes, inscripcions honoràries i sepulcrals així com bases de monuments i tres pedestals dedicats a la triada. A la última de les cel·les, a través d’una maqueta interactiva de Brixia i un vídeo es viu una experiència evocadora al llarg de la ciutat romana.
Santuario Reppublicano
A més, una de les millors coses de Brescia es troba sota la Piazza del Foro i és el que es conserva de l’antic Santuario Reppublicano que posteriorment va ser demolit per a la construcció del Tempio Capitolino. Són increïbles frescos, mosaics al terra i la decoració que ha sobreviscut a segles d’història així com la labor de reconstrucció que s’ha fet.
Basilica Romana
A més del Tempio Capitolino i el Santuario Reppublicano, a la Piazza del Foro també es poden veure restes de la Basilica Romana, que amb els seus 47 metres de llarg i 19 d’ample, només conserven fragments i per reconstruir-la caldrà posar-li molta imaginació.
Teatro Romano
Per darrera, es troba el Teatro Romano, amb una capacitat per a 15.000 espectadors, construït al segle III dC assentat sobre un turó i on encara es poden veure les grades i reviure aquests moments de l’espectacle romà. Va ser reutilitzat en l’època medieval per a realitzar assemblees públiques.
Monastero di Santa Giulia
El compleix monàstic de Santa Giulia va ser aixecat sobre una antiga casa romana i va anar ampliant-se fins al Renaixement. Dedicat a San Salvatore, va ser edificat pel Duc Desiderio al 753 i dirigit per les monges benedictines fins al segle XVIII.
Dins del complex es poden realitzar dos itinerari, el primer per visitar el museu de la ciutat, i el segon, per recorre la història del monestir a través de les seves edificacions, i per això, ja es pot dedicar unes 2 o 3 hores tranquil·lament.
Museo di Santa Giulia
Un transcurs per la història de Brescia que a partir de diferents troballes arqueologies han permès representar 3.000 anys de vida; des de la prehistòria, passant per la Brixia romana, l’Edat Mitja i fins al segle XIX. Es poden conèixer els primers assentaments de Brescia, les diferents modificacions dels terreny segons les civilitzacions que els van ocupar així com passejar per l’art i cultura en forma de frescos, escultures i mosaics que valen molt la pena.
Una de les millors coses és que des del museu s’accedeix a la Domus Ortaglia, una àrea de 1.000 m2 que conté les ruïnes de les antigues cases romanes, i que es troba als jardins del monestir. És un complex molt ben conservat, on es pot admirar la seva decoració original, frescos, mosaics i objectes de l’època.
Itinerari pel Monastero di Santa Giulia
Per conèixer la història del monestir que millor que passejar per ell i descobrir es diferents espais rehabilitats. El recorregut passejant al llarg d’unes sales on s’explica la història del monestir i s’exposen algunes escultures rellevants.
Posteriorment, a lla Chiesa di Santa Maria in Solario, construïda al segle XII, es pot recorre dues sales on admirar dues de les joies de Brescia, la lipsanoteca i la Creu de Desiderio. La lipsanoteca és un reliquiari de marfil del segle IV (es creu que procedent de Milano) decorat amb diverses escenes religioses la interpretació de les quals encara està a debat així com el seu ús incert, i la Creu de Desiderio, una creu del segle VIII que va donar al monestir el rei Desiderio i que està recoberta per 211 gemmes, moltes d’elles reutilitzades d’altres objectes ornamentals.
A Chiesa di San Salvatore, es pot veure com ha anat evolucionant l’arquitectura ja que va ser fundada per Desiderio al segle VIII però ampliada posteriorment amb estil de l’època, el romànic al segle XII i el gòtic en l’última renovació. A més es pot veure el Cor de les Monges, les parets del qual estan recobertes d’espectaculars frescos.
Per últim, al llarg de tota la visita, es pot anar veient i travessant algun dels tres claustres del monestir.
Duomo Vecchio
Popularment conegut com “rotonda” per la inusual forma circular de la seva planta, la vella catedral de Brescia, va ser erigida a finals del segle XI, i el seu interior consta d’un gran espai central de 19 metres diàmetre circulant per un deambulatori i, entre els seus tresors, guarda un sarcòfag de marbre vermell de Verona on hi ha Berardo Maggi, bisbe de Brescia, mort al segle XIV.
Duomo Nuevo
El Duomo Nuovo es troba al costat del Duomo Vecchio. Situat a la mateixa plaça de l’oficina de turisme.
Imposa per la seva façana de marbre blanc, que va començar a construir al segle XVII tot i que la construcció total de la catedral no es va acabar fins 2 segles més tard. A més destaca per aixecar la tercera cúpula més alta d’Itàlia, a 80 metres.
Palazzo Broletto i Torre del Pegol
Un dels palaus medievals més importants de la ciutat és el Palazzo Broletto, on es desenvolupava l’assemblea municipal i es trobaven les oficines del govern. La seva adjacent Torre del Pegol, construïda al segle XII quasi en tota la seva totalitat de fusta, mesura 53 metres i la part de dalt hi ha una campana.
Torre della Pallata
Un altre dels símbols medievals de Brescia erigida al segle XIII, té 31 metres d’altura i a la base de la mateixa hi ha una font del segle XVI que representa la ciutat de Brescia i els rius de la zona.
Castello di Brescia
El Castello di Brescia s’alça al Monte Cidneo i està envoltat per jardins. És una ciutadella fortificada amb torres, baluards, patis, antics ponts llevadissos, fosses, magatzems i galeries subterrànies, etc. Es pot passejar pels jardins, pujar a les torres, passar per sota els túnels i tenir vistes de tota la ciutat de Brescia.
Al seu interior, el castell alberga el Museo delle Armi “Luigi Marzoli” (Museu d’Armes Antigues), el Museo del Risorgimento i l’Observatori Astronòmic Specola Cidneo. Però, un lloc gratuït per veure a Brescia i que és per amants de les maquetes ferroviàries i dels viatges en tren, es troba en un dels antiga magatzems del castell, una gran maqueta amb diversos trens de circulació així com altres mostres ferroviàries que s’exhibeixen en vitrines.
Piazza della Loggia
Diuen que la Piazza della Loggia és una de les places venecianes més harmonioses. Antigament hi havia una intricada de carrerons medievals, durant un segle es va treballar per construir tot el que avui alberga.
La Loggia és l’edifici simbòlic de la ciutat on van participar diversos arquitectes famosos en el seu disseny i la qual presumeix de la seva decoració escultòrica. A la mateixa plaça, també hi ha el Monte Vecchio della Pietà, el qual alberga un museu que conserva i protegeix fragments romans trobats al llarg d’anys d’excavacions, i per últim, un element que recorda a Praga, és la Torre dell’Ororlogio Astronomico.
LAGO DI GARDA
El Lago di Garda és un dels llacs més bonics del nord d’Itàlia, amb pobles de posta, una rica història i una bellesa natural. El llac és el més gran d’Itàlia, s’estén entres tres regions: Lombardia a l’oest, Veneto a l’est i Trentino-Alto Adigio al nord.
Sirmione
Castello di Scaligero
El símbol de la ciutat de Sirmione per la seva importància en el passat i força en el present és el Castello di Scaligero. De fet, l’entrada a la ciutat és la porta del castell. Aquest va ser construït al segle VIII sobre unes antigues restes romanes, i es tracta un dels castells més ben conservats d’Itàlia.
Grotte di Catullo
Les famoses Grotte di Catullo són en realitat les restes d’una antiga vil·la romana construïda entre el segle I aC i el segle I dC a la zona nord de la ciutat. El complex arqueològic és el testimoni més important de l’època romana a la zona i és l’exemple més impressionant de vil·la romana present al nord d’Itàlia. El nom de coves de Catullo prové perquè a l’inici de les excavacions es va confondre amb una cova, revelant després la verdadera identitat.
Balneari de Sirmione
Una altra atracció que té Sirmione, són aigües termals i els tractaments de relax i bellesa, són increïbles piscines termals a l’aire lliure, vistes al llac, per un moment en que carregar energia i gaudir dels plaers de la vida és una experiència inoblidable.
Platges de Sirmione
Gràcies a la seva forma i ubicació, a Sirmione es pot gaudir de diverses platges on prendre el sol i nadar en aigües del Lago di Garda. Entre les més conegudes, Jamaica Beach, Lido Beach Galeazzi i Beach Punta Gro.
Isola del Garda
Isola del Garda, també coneguda com Isola Borgheses, és l’illa més gran de les illes del Lago di Garda i es troba a uns 200 metres de la costa, prop de San Felice. Es pot arribar en vaixell i es propietat dels Comtes de Cavazza. Es pot realitzar visites guiades a l’encantador parc i a la villa Ferrari, un admirable exemple de vil·la construïda a principis del 1900, que és l’únic exemple d’estil gòtic venecià del Lago di Garda.
L’illa és habitada des de l’època romana com demostren les làpides i les restes de temples que s’hi troben, va ser durant molt temps un refugi pels pirates abans de convertir-se en un centre eclesiàstic per la intervenció de Sant Francesc d’Assis. Durant segles, l’illa ha estat visitada per personatge coneguts, A més de Sant Francesc d’Assis, també Dante Alighiere, Sant Antoni de Pàdua i Adelaide Malanotte, entre altres.
Riva del Garda
Riva del Garda és una de les ciutats més septentrionals del llac i posseeix un encant molt especial. Aquí, de fet, el llac s’estreny i s’esconya entre els alts precipicis del Monte Rocchetta, on l’aigua és més freda i més blava, i el paisatge s’embolica per la proximitat de les Dolomites.
Riva del Garda és un centre turístic molt ben equipat, organitzat i ric en històrica, habitat des de l’època romana amb gran evidència del seu passat medieval. El centre és la Piazza 3 di Novembre, allí es pot admirar la Torre Apponale, el monument més important del 1220, l’Ajuntament que va ser reconstruït pels venecians al 400 i el Palazzo Pretorio que va ser construït al 1375 per Scala.
Val la pena també visitar la Chiesa dell’Inviolata, un bon exemple d’estil barroc construïda al 1603, el barri medieval del Marocco (deriva de “Marocche” els monticles de pedra sobre els que van sorgir els edificis), sense oblidar, per suposat gaudir de la riba del llac.
Limone sul Garda
Limone sul Garda és una de les ciutats més antigues i millor conservades del llac di Garda. Els orígens del nom són incerts: pot venir de “limes”, “frontera” en llatí, tot i que en realitat són les llimones que dominen aquesta petita perla del Garda. Gràcies a la brisa del llac i el seu microclima d’aquesta zona es cultiven des de sempre “limonere”, terrasses protegides, una sobre una altra, on es troben magnífics camps de cítrics.
A més de les famoses llimones, hi ha cedres, mandarines, entre altres cítrics.
El centre històric de Limone sul Garda és un agradable centre amb els seus carrerons, places i antigues cases de pescadors directament al llac. No es pot perdre la Chiesa San Pietro in Oliveto, construïda al segle IX, és una de les esglésies romàniques més antigues de la zona i gràcies a la restauració de 1989 avui es poden admirar els frescos originals.
Altres punts destacats inclouen la Piazza XX Settembre, l’antiga plaça del mercat amb la Torre Viconti del segle XVI, la Basílica de San Nicolas, l’Ajuntament del segle XIX (Palazzo Bovara) i el pont Azzone Visconti, construït en el Renaixement, el pont s’utilitza per connectar Lecco al ducat de Milano i avui és l’accés a la ciutat pels que arriben de Milano o de Garda.
Malcesine
Situat al costat est del Lago di Garda i quasi a la meitat de camí entre sud i nord. Posseeix uns paisatges preciosos, que a més hi ha la possibilitat de pujar la muntanya en telefèric per tenir una vista espectacular del llac.
Malcesine també té un centre històric encantador. El centre històric és molt més gran del que sembla, de totes maneres, degut a la gran afluència de turistes està inundat de petites botigues i restaurants de tot tipus.
El Porticciolo di Malcesine (Port de Malcesine) està ubicat en una plaça amb edificis mitjans-alts a ambdós costats, que li donen un encant especial.
Molt a prop del port hi ha el Palazzo dei Capitani, es tracta d’una construcció del segle XIII, tot i que després va ser destruïda per algun incendi o terratrèmol. A finals del segle XV va ser reconstruït a l’estil venecià i un segle després va ser adquirit per Verona per allotjar al (Capitano dei lago). És monument Nacional des de l’any 1902. L’entrada és gratuïta.
Una altra cosa per fer a Malcesine és pujar al telefèric fins a Monte Baldo. Des d’aquí és possible tenir unes vistes privilegiades del llac i les Dolomites. És recomanable evitar hores punta, ja que normalment hi ha cues per poder accedir al telefèric.
Desenzano del Garda
Al sud, prop de Sirmione, Desenzano és el poble més conegut i amb més turisme. Els principals llocs per veure a Desenzano són:
Catedral di Santa María Maddalena
Dedicada a Santa María Maddalena, la catedral de Desenzano està a pocs minuts del Porticciolo Vecchio (Port Vell). L’arquitecte Giulio Todeschini de Brescia (1524-1603) es va encarregar del disseny; la construcció es va perllongar des de 1586 fins al 1611, any en que va ser consagrada pel bisbe de Verona, la diòcesi a la pertany la ciutat. L’edifici consta de tres naus, seguin l’esquema clàssic. Una filera de columnes de marbre rodeja la nau central, sobre la que s’alça una senzilla però solemne volta de canó, visible des de varis quilòmetres de distància. La façana té elements decoratius barrocs. L’interior és d’un estil típic de finals del Renaixement. Allí es troben fantàstiques pintures dedicades a Maria Magdalena. Moltes de les obres són d’Andrea Celesti (1637-1712), Gian Battista Tiepolo (1669-1770), Zenon Veronese (1484-1553), Palma il Giovane (1544-1628) Andrea Bertanza i Pietro Calcinardi. Entre els elements de la basílica destaca l’altar realitzat en marbre i que la seva autoria s’atribueix a l’estudi de Santo Calegari. A la capella dedicada al Santíssim Sagrament penjar un fabulós quadre Cenacolo Vinciano (l’Últim Sopar)” de Gian Battista Tiepolo.
Castello di Desenzano
Per gaudir de les millors vistes de la ciutat i del llac cal pujar fins a la terrassa del castell. Aquest castell va ser construït al cim d’un turó, des d’on es divisa el port i part del territori proper, en plena Edat Mitja, cap a l’any 1000, sobre unes antigues ruïnes romanes i va ser ampliat 5 segles després. A pesar del seu aspecte defensiu, el recinte, d’una increïble bellesa, mai ha estat utilitzat com una fortalesa militar, sinó més bé com a refugi a la població de la localitat. El castell s’aixeca sobre un pla rectangular; sense dubte, l’element més representatiu és la imponent torre ubicada a l’entrada situada més al nord per a protegir el pont llevadís, que encara avui en dia conserva vàries de les seves antigues cadenes. Des del 2007, el castell està obert al públic: es pot visitar una gran part de l’edificació i pujar fins al lloc de vigilància, des d’on hi ha bones vistes del llac.
Porticciolo Vecchio (Port Vell)
Desenzano posseeix un dels ports més grans del llac. A l’antiguitat va ser el centre de l’activitat econòmica de la ciutat gràcies al comerç de cereals i gra; de fet, va arribar a ser el port de panís més important de la regió de Lombardia. En l’actualitat segueix sent un dels principals punts neuràlgics.
El port està flanquejat per edificis de l’arquitecte Giulio Todeschini, es va construir a l’època de la República de Venècia i encara avui manté el seu caràcter. La seva amplitud i el seu disseny fortificat li van permetre acollir als vaixells mercants que arribaven carregats d’oli d’oliva, vi, cítrics, tèxtils i eines de ferro. Després tornaven als seus llocs d’origen amb les ampolles plenes de gra. Amb el desenvolupament del transport per carretera i ferroviari, el port de Desenzano va anar perdent paulatinament la seva importància, tot i que no el seu atractiu ni la seva bellesa. Després de la seva renovació, en l’actualitat acull a nombroses embarcacions d’oci.
Vila Romana
En ple centre de la ciutat, a molts pocs passos de la càtedra, es troba la Villa Romana, considerada el millor exemple conservat al nord d’Itàlia de la última època d’aquesta civilització de l’antiguitat. Va ser descoberta al 1921 i s’estén al llarg d’una hectàrea. La primera pedra es va col·locar al segle I AC i es va completar a principis del segle XV.
Durant la visita es poden recorre les habitacions de l’amo de la vil·la, Decentius (es pensa que el nom és l’origen de la denominació de la ciutat) i dels seus convidats. Totes les estàncies conserven gran part dels terres originals, magnífics mosaics realitzats amb pedra i pasta de vidre de colors. El disseny segueix patrons geomètrics de gran complexitat juntament amb escenes figuratives, com la collita del raïm, molt característica d’aquest període. A l’entrada del recinte s’ubica l’”Antiquarium”, un petit museu en el que es poden veure diferents objectes com escultures, joies, làmpades i altres utensili.
Museo Civico Archeologico Giovanni Rambotti
Obert a l’any 1990, el Museo Civico Archeologico Giovanni Rambotti guarda valuoses tresors de l’antiguitat. Al seu interior es conserva l’arada més antiga del món; segons els científics, aquesta eina per a cultivar la terra, va ser descoberta a l’any 1978 enterrada en una capa de torba, data de l’Edat de Bronze, cap a l’any 2000 aC. Està realitzada amb una única peça de fusta de roure que es conserva en unes condicions pràcticament perfectes i composta de tres parts: l’arada pròpiament dita, la part de subjecció al jou i l’eix per controlar la direcció i la profunditat dels solcs.
Gardaland
A més de visites inoblidables, Garda també disposa d’una gran gamma de moderns parcs temàtics perfectes per a divertir-se en família. La majoria d’aquesta parcs queden a pocs quilòmetres de llac, a la província de Verona. El més famós és Gardaland, el parc més gran d’Itàlia, amb més de 35 atraccions temàtiques per a nens i adults que s’enriqueix cada any. El parc es troba a Catelnuovo del Garda.
Moisès 