Dolomites

Les Dolomites comprenen 9 sistemes muntanyosos que s’estenen entre dos països (Itàlia i Àustria), a Itàlia comprèn  cinc províncies (Belluno, Bolzano, Trento, Pordenone i Udine) ubicades en tres regions del nord d’Itàlia (Véneto, Trentino Alto Adige i Friuli Venecia Julia). És un lloc d’una bellesa natural innegable, amb les seves valls verdes, fabulosos llacs, encantadors poblets, grutes, penya-segats i per suposat, magnífiques muntanyes.

Al 2009 les Dolomites van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

S’anomenen Dolomites perquè aquestes muntanyes es distingeixen de les altres dels Alps, precisament per la roca particular de la que estan formades: la dolomita (terme derivat del geòleg francès Déodat de Dolomieu), qui va explicar com es van formar aquestes muntanyes: fruit de la mineralització en abundància de magnesi i calci, sediments rics en organismes marins, com algues, petxines i corals, que abundaven al mar original.

Contingut:

Des d’aquí també es pot aprofitar i fer una excursió a Venècia, ja que només està a dues hores i val la pena un visita.

La ruta per les Dolomites està pensada per fer-ho amb una setmana i es pot seguir realitzant els següents itineraris:

Dia 1Lago di MissurinaLago di LandroLago d’AntornoTre Cime di Lavaredo
Dia 2Cinque TorriLa MarmoladaAlleghe
Dia 3Lago di SorapisLago di DobbiacoLago di Braies
Dia 4Seceda
Val di Funes
Dia 5Alpe di SuisiLago di Carezza
Dia 6Passo Gardena
Dia 7Parco Naturale Admello Brenta

Aquest enorme llac  és una posta perfecta de Dolomites. A l’hivern és possible patinar per la superfícies gelada mentre que a l’estiu es poden llogar barques i kayaks per navegar per sota l’hombra de les muntanyes de Cadini di Misurina.

El Lago di Misurina està ple de restaurants on es pot degustar alguns dels plats típics del nord d’Itàlia, però també és un lloc molt agradable per a fer un pícnic. És un lloc molt accessible, a peu de carretera, pel que sempre està ple de visitants.

Lago di Misurina

Aquest llac està a prop de Misurina però és molt més tranquil. També es pot trobar al mapa com Dürrensee, el seu nom amb tirolès.

A aquesta regió d’Itàlia és molt comú trobar noms amb italià i en un dialecte alemany. També és curiós escoltar als italians de la zona, doncs tenen un accent alemany en les seves expressions que al principi descol·loca.

Al Lago di Landro es pot fer un petit passeig i gaudir de la tranquil·litat dels seus paisatges.

Lago di Landro

Aquest petit llac és un dels més fotogènics de les Dolomites. El seu petit pont de fusta ofereix una estampa única. És una parada quasi obligatòria ja que està situat a mig camí cap a les Tre Cime di Lavaredo, un absolut paisatge imprescindible de qualsevol ruta per les Dolomites.

Lago d’Antorno

Les Tre Cime di Lavaredo són unes de les icones naturals més especials de les Dolomites. Aquests tres gegants de pedra arriben fins 3.000 metres d’alçada i són una bellesa indescriptible. Per apreciar-los en tot el seu esplendor és necessari fer una ruta a peu que arriba fins a la base.

En primer lloc, és necessari arribar al refugi Auronzo. Si s’hi arriba en cotxe cal pagar un peatge de 30 € per vehicle per utilitzar l’aparcament d’aquest refugi durant un dia. També és possible arribar-hi amb bus des de Misurina o a peu des del Lago d’Antorno.

Un cop al refugi hi ha dues opcions, o bé fer la ruta circular 101 de 10 km que rodeja la Tre Cime o bé fer una ruta lineal (part de la 101) d’anada i tornada fins al refugi Locatelli, que es completa amb 2 o 3 hores. A prop del refugi Locatelli hi ha unes coves precioses on es pot obtenir una gran estampa de les Tre Cime emmarcades per la pedra.

Les tre Cime di Lavaredo des les coves

Quan s’acaba la ruta, si encara queden forces, hi ha un altre camí que condueix fins a una de les postals més boniques de Dolomites: el Mirador de Cadini di Misurina. El sender 117 porta en 40 minuts d’anada i 40 de tornada des de l’aparcament del refugi Aurozno fins a aquest preciós camí amb vistes a la paret muntanyosa de les Tre Cime.

Mirador del Cadini di Misurina

Per arribar a Cinque Torri és necessari agafar un telecadira. També es pot pujar i baixar caminant, però es tarda unes 3 hores i la ruta és pur ascens.

El telecadira (Seggovia delle Cinque Torri a Google Maps), més panoràmic impossible, i porta fins al refugi Scoiattoli, a 2.200 metres d’altura, i davant mateix els cinc magnífics monòlits.

Cinque Torri

Un cop a dalt es pot fer una ruta circular molt senzilla que ofereix diverses perspectives diferents de les Cinque Torri, mentre es van descobrint trinxeres originals de la Primera Guerra Mundial. Aquesta zona va ser molt important durant el conflicte entre italians i austrohongaresos, com s’explica en el curiós museu a l’aire lliure que hi ha durant la ruta, el Museo all’aperto delle Cinque Torri. Els diferents senders estan molt ben indicats al refugi Scoiattolli.

Al pas Pordoi s’inicia una ruta lineal de 7 km d’anada i tornada fins al Mirador de la Marmolada, la muntanya més alta de les Dolomites (amb 3.345 metres d’altura) i llar d’eterns glaciars.

Mirador de la Marmolada

Es comença pujant per una pista fins arribar a un sender que ofereix les primeres imatges del glaciar de la Marmolada. Una caminada molt fotogènica i especial. El destí serà el refugi Viel dal Pan. Des d’aquí ja es pot tornar al punt de partida o continuar fins al Lago Fedora, el qual implica uns altres 7 km de ruta.

Refugi Viel dal Pan

Alleghe és un dels pobles més bonics de les Dolomites. Està situat a la riba d’un llac del mateix nom i als peus del Monte Civetta. No hi ha massa a fer a Alleghe més enllà de recórrer els seus carrerons, visitar la Chiesa de San Biagio i prendre alguna cosa en algun dels seus bars i restaurants.

Alleghe

La fotografia del Lago di Sorapis, amb les aigües turqueses glaciars i les majestuoses muntanyes és de postal. L’esforç per arribar-hi no és menor, però val la pena.

El primer que cal saber és que aquesta és una caminada de dificultat mitja, són dues hores d’ascens quasi constant entre estrets senders i zones rocoses. És cert que algunes parts del camí estan exposades al penya-segat. S’ha llegit en alguns blogs que el sender és perillós, i cal dir que quan el camí està exposat al precipici, acostuma a haver-hi cordes i cadenes per agafar-se, així que està ben condicionat i cuidat. La caminada val la pena.

Això si, és aconsellable fer aquesta caminada a primera hora del matí, per evitar multituds que el recorren a diari. El camí comença al pas de Tre Croci, on hi ha diversos aparcaments. La ruta és lineal de 10 km en total i és preciosa. La recompensa és un llac blau i increïblement bonic.

Lago di Sorapis
Ruta cap al Lago di Sorapis

Aquest llac és molt accessible. Tant que només cal aparcar el cotxe a la riba i limitar-se a gaudir-lo. El Lago de Dobbiaco és un altre llac cristal·lí preciós de les Dolomites, llur color verd maragda prové del reflex quasi perfecte de la vegetació del voltant.

Lago di Dobbiaco

L’arxiconegut Lago di Braies és l’estrella de les Dolomites. És un lloc de somni, hi ha diversos aparcaments de pagament, com més a prop del llac, més cars.

El Lago di Braies (Pragser Wildsee en alemany), es troba a les Dolomites de Prags al Tirol del Sud. És el llac més fotografiat de les Dolomites degut a les seves espectaculars aigües color turquesa i el seu encantador embarcador de fusta, mentre que al fons s’alça la Croda de Becco amb els seus 2.810 metres d’altura. No per res es rep el nom de “la joia dels llacs dolomítics”.

Durant la visita es pot donar un passeig pel llac mentre es gaudeix de la sobre acollidora l del lloc. Aquest llac es troba rodejat d’importants cims, entre elles: Croda del Becco (2.810 m.), Monte Nero, Piccolo Apostolo i Sasso del Signore. És el llac natural més gran de les Dolomites.

En recomanable arribar al llac molt aviat al matí o a última hora de la tarda. Un cop al llac, es pot llogar una barqueta per navegar per ella o simplement recórrer la riba per alguns dels múltiples senders que surten des del llac.

Barquetes al Lago di Braies

Seceda és una cresta muntanyosa que mira vertiginosament sobre el Val Gardena. A la part de dalt hi ha un refugi i diversos senders de diferents durades per a qui vulgui conèixer la zona en profunditat.

Cresta de Seceda

Per arribar-hi, s’ha d’agafar un telefèric des d’Ortisei (preus i horaris aquí), també des de Col Raiser, gràcies al telecadira de Fermeda. Hi ha també rutes a peu que porten fins a la part alta des de Ortisei i des de Col Raiser (més informació).

Si s’opta per pujar des d’Ortisei, després es pot visitar aquest bonic poble, passejant pels seus carrers plens de botigues de muntanyisme, apropar-se a la Chiesa de San Giacomo, que ofereix una imatge de postal perfecta de l’església amb el fons de les muntanyes.

Els seus extensos prats verds emmarcats per les muntanyes del grup Odle i Ruefen, les seves diminutes esglésies de colors i els seus pobles pintorescos són absoluts imprescindibles.

El primer que es pot visitar és la Chiesetta de San Giovanni in Ranui, una imatge icònica de les Dolomites. Després es pot anar al Mirador de Santa Maddalena, un lloc preciós des d’on també es poden fer fotografies amb el poblet, les muntanyes i la vall verda als peus. La Chiesa di Santa Maddalena també és un absolut encant.

Chiesetta di San Gionavi in Ranui a Val di Funes

Aquesta zona protegida de les Dolomites regala de nou prats verds salpicats per casetes de muntanya. Al fons, com sempre, les eternes muntanyes rocoses, quasi verticals. L’altiplà d’Alpe di Suisi, el més alt d’Europa, és un absolut encant.

Alpe di Suisi

Per arribar-hi hi ha tres opcions: en bus (rutes i preus aquí), en telefèric des de Suisi (Seis am Schlern) (preus i horaris aquí) on es pot deixar el cotxe a un ampli aparcament, o a través del propi vehicle fins a Compatsch. Aquesta última opció té truc, perquè l’accés està tancat a vehicles privats de les 9:00 a les 17:00 hores. Així que o si va molt aviat o a la tarda.

Un cop a dalt hi ha diversos senders per a tots els públics. Es poder recórrer a peu o en bicicleta, essent el més popular el que porta fins al banc panoràmic des d’on s’aprecien les muntanyes de Sassolungo i Sassopiatto.

Banc panoràmic d’Alpe di Suisi

El Lago di Carezza es troba a la Val d’Ega, a la regió del Trentino Alto Adige. Està al municipi de Nova Levante, a 26 km de Bolzano i a 85 km de Trento.

El Lago di Carezza és un petit llac alpí a les Dolomites al Tirol del Sud i és un dels llacs més visitats del nord d’Itàlia. El nom d’aquest llac glaciar prové d’unes plantes de fulla ampla: les “Caricaceae”. Durant l’estiu i primavera les acolorides flors violàcies adornen la riba del llac.

El Lago di Carezza és un llac glaciar de clor turquesa intens, amb un bosc d’avets rodejant-lo i el teló de les muntanyes Latemar de fons.

És un lloc molt popular, amb visitants a totes hores del dia, pel que és aconsellable rodejar el llac fent un petit passeig, per observar totes les perspectives d’aquesta bellesa natural.

En llengua Ladina se’l coneix com “Lec de Ergbando”, és a dir, el llac de l’arc de Sant Martí. La seva profunditat màxima (a la primavera) és d’uns 22 metres, mentre que a l’octubre pot arribar a 6 metres. A l’hivern acostuma a congelar-se i cobrir-se de neu.

El llac és bastant accessible, ja que es troba al costat de la carretera. El seu color, els boscos d’avets que el rodegen i la cadena muntanyosa que es reflecteix a les seves aigües, el converteixen en una verdadera postal.

Lago di Carezza

Passo Gardena és una carretera panoràmica que només està oberta durant els mesos d’estiu, i que ofereix unes vistes panoràmiques dels Odle, les Torres del Sella, els Cinque Dita i Punta Grohoman.

Passo de Gardena, es troba a l’alta muntanya a les Dolomites del Tirol del Sud, a una altura de 2.121 m. El Passo de Gardena connecta la Val Gardena amb la Val Badia, una vall lateral de Val Pusteria.

Aquest lloc ofereix un encant particular, la panoràmica que es veu des de Passo Gardena és de postal. El paisatge del Passo de Gardena és impressionant: al sud es troba el massís Sella, els pics Cir al Grupo Puez, amb el Parc Natural Puez-Odle al nord, el Grupo Sassolungo a l’oest i a l’est els pics de Val Badia amb el Grupo Fanes. A la cresta neixen diversos riuets, un d’ells és el riu Frea que desemboca al riu Gardena.

Carretera panoràmica de Passo Gardena

El Parco Naturale Adamello Brenta és l’espai protegit més gran de Trentino, amb les més de 62.000 hectàrees d’extensió, i alberga nombrosos llacs alpins i exemplars florístics i faunístics de gran interès, entre la comunitat d’ossos bru que viuen als boscos d’aquestes muntanyes.

Al Parc no es pot perdre’s el Lago Tovel, conegut com el “llac vermell”, Val Genova (la vall de les cascades), el sender de les flors, el villaggio delle marmotte, la cascada de vallesinella, fer el giro dels 5 lagos, i per suposat practicar esports a l’aire lliure, des de senderisme, canoes, bicicleta de muntanya, entre molts altres.

Cascada a la Val Genova del Parc Natural Adamello Brenta
Giro dei 5 Laghi