Contingut:
- Història de Finlàndia
- Santa Claus Village
- Zoo Artic de Ranua
- Castell de Gel de Kemi
- Hèlsinki
- Seurasaari
- Suomenlinna
- Parc Nacional de Nukksio
- Turku
- Porvoo
- Naantali
Història de Suècia
Finlàndia ha estat sempre un petit lloc nòrdic a mig camí entre Orient i Occident. La història de Finlàndia és un relat de rutes comercials, xocs de cultures i la vida entre els grans veïns.
Història de Finlàndia fins al 1323
El territori de Finlàndia ha estat des de l’Edat de Gel, aproximadament des de l’any 8800 aC. La població es va assentar en un primer moment al costat de les vies aquàtiques, i des de llavors Finlàndia sempre ha estat travessada per un intens flux comercial. El nom de Turku, la ciutat més antiga de Finlàndia, significa “mercat”.
Les mencions escrites de Finlàndia no comencen fins als segles XII-XIII. En aquesta època, les creuades van portar a Finlàndia a l’esfera d’influència del papa de Roma i les xarxes comercials de la medieval Lliga Hanseàtica.
L’Església Catòlica es va expandir per Finlàndia des de Suècia, mentre que l’ortodoxa ho va fer des de l’est, des de Novgorod, actual territori rus. La disputa entre Suècia i Novgorod pel domini del territori va acabar al 1323 amb la firma de la Pau de Pähkinäsaari, també anomenada Tractat de Nöteborg. En virtut del Tractat, la fe catòlica es va instal·lar a Ponent, mentre que al Llevant ho va fer l’ortodoxa. Avui encara existeix aquesta frontera religiosa, tot i que la Reforma Protestant va substituir el catolicisme pel luteranisme.
Regió oriental de Suècia, 1323-1809
A l’any 1323, després de la Pau de Pähkinäsaari, la major part del territori de Finlàndia va passar a formar part de Suècia. La història de Finlàndia, durant uns 500 anys, és la història de Suècia. El territori de Finlàndia era un tampó de Suècia cap a l’est llurs fronteres van canviar nombroses vegades en diverses guerres.
Els finesos es consideres europeus occidentals, perquè el període sota domini suec va inculcar profundament als finesos la tradició cultural oriental. Per exemple, a la Guerra dels Trenta Anys van lluitar soldats finesos amb les tropes sueques al centre d’Europa. Al mateix temps, no obstant, es van mantenir els contactes amb els centres comercials orientals i amb l’Església Ortodoxa.
Successos importants:
- 1523 Gustav Vasa accedeix al tro de Suècia i la separa de la unió dels països nòrdics de l’Edat Mitja.
- 1543 Apareix a Finlàndia la primera cartilla en finlandès.
- 1550 Es funda Hèlsinki per a competir amb Tallinn pel comerç al Bàltic.
- 1640 Es funda a Turku la primera universitat de Finlàndia.
Finlàndia com part de l’Imperi Rus, 1809-1917
Rússia va conquerir a Suècia el territori de Finlàndia entre els anys1808 i 1809. Finlàndia es va convertir en una regió autònoma dins de la Rússia tsarista, i la major part de les lleis dels temps de domini suec van seguir vigents. En el període de domini rus, Finlàndia es va convertir en un territori especial que es va desenvolupar sota el mandat del tsar. Per exemple, el centre de Hèlsinki es va construït durant el temps de domini rus.
A partir de 1899, Rússia va endurir la seva postura davant el Gran Ducat de Finlàndia. Finlàndia no va participar en la Primera Guerra Mundial, però el nacionalisme va influir també en el territori finlandès. A Finlàndia se li va concedir el seu propi parlament al 1906, les primeres eleccions es van organitzar al 1907. Finlàndia va declarar la seva independència el 6 de desembre de 1917. El govern bolxevic que havia ascendit al poder a Rússia després de la Revolució d’Octubre va reconèixer la independència el 31 de desembre de 1917.
Successos importants:
- 1812 Hèlsinki es converteix en capital.
- 1827 Turku, l’antiga capital, resulta destruïda en un incendi, cosa que reforça la posició de Hèlsinki.
- 1860 Finlàndia adopta la seva pròpia moneda, el marc finlandès.
- 1906 Sufragi universal, també per a les dones.
- 06/12/1917 Finlàndia declara la independència.
Primera fase de la independència, 1917-1945
La posició de Finlàndia en els primers temps de la independència era fràgil. Només independitzar-se, a Finlàndia va estellar una sagnant guerra civil. A la guerra combatien els rojos (el moviment obrer) i els blancs (tropes del govern). Els blancs van rebre el recolzament d’Alemanya, els rojos, de Rússia. La guerra va concloure amb la victòria de les tropes blanques.
Finlàndia va quedar fortament integrada en l’àmbit d’influència d’Alemanya, perquè la Unió Soviètica es va convertir en una amenaça per a la seguretat de l’estat. En la dècada del 1930, a Finlàndia, com en molts altres llocs d’Europa de boga els moviments de dreta i d’extrema dreta.
A l’agost del 1939, l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica van acordar que Finlàndia quedés sota la influència de la Unió Soviètica. Finlàndia va lluita dues vegades durant la Segona Guerra Mundial contra la Unió Soviètica. Finlàndia va perdre ambdues guerres, però la Unió Soviètica mai la va envair. Els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial segueixen avivant sentiments entre els finlandesos.
Com Finlàndia va poder defendre el seu territori durant el temps que va seguir a la independència, les guerres que va lliurar Finlàndia al segle XX es consideren el període en que es va establir la independència de l’estat finlandès.
Successos importants:
- 1918 Guerra Civil entre rojos i blancs.
- 1921 La Llei d’escolarització obligatòria estableix sis anys d’educació pública obligatòria per a tots.
- 1939-1940 Finlàndia es veu envoltada en la Segona Guerra Mundial a l’esclatar la Guerra de l’Hivern entre Finlàndia i la Unió Soviètica.
- 1941-1944 La Segona Guerra Mundial continua entre Finlàndia i la Unió Soviètica en l’anomenada Guerra de Continuació.
Consolidació, industrialització i Guerra Freda, 1945-1991
Com a perdedor de la guerra, Finlàndia va haver de pagar a la Unió Soviètica grans indemnitzacions de guerra en forma de mercaderies. Com a indemnitzacions de guerra van haver d’entregar, per exemple, trens, vaixells i matèries primes. Finlàndia va finançar la construcció de les mercaderies amb préstecs i ajudes. La producció de les indemnitzacions de guerra va fer a Finlàndia transformar-se de país agrícola a estat industrial. Degut a la industrialització, va començar el moviment migratori del camp a la ciutat.
A l’any 1948, Finlàndia i la Unió Soviètica van signar un Tractat d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua, en virtut del qual ambdós estats es comprometien a defendre’s mútuament d’amenaces exteriors. En la pràctica, durant tota la Guerra Freda Finlàndia va estar a l’àrea d’influència de la Unió Soviètica, i tota política exterior i interior va estar guiada pel temor d’aquesta.
Successos importants:
- 1948 Tractat d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua entre Finlàndia i la Unió Soviètica.
- 1952 Jocs d’Hivern a Hèlsinki
- 1968 Es funda a Finlàndia la institució escolar igualitària.
Part d’Europa, 1991 en endavant
El col·lapse de la Unió Soviètica i el creixement econòmic basat en crèdits de la dècada de 1980 van causar una crisis econòmica a Finlàndia en la dècada de 1990. La pitjor etapa de la crisis va ser el principi de la dècada de 1990, amb un atur molt elevat, empreses en fallida i falta de fons de l’estat.
Aproximadament des de 1995, a Finlàndia va començar el creixement econòmics, llur principal empresa va ser el fabricant de telèfons mòbils Nokia. Finlàndia va ingressar a la Unió Europea al 1995 i va ser dels primers països en adoptar l’euro.
Successos importants:
- 1991 Pitjor crisis econòmica de la història de Finlàndia.
- 1995 Finlàndia ingressa a la Unió Europea.
- 2000 Finlàndia va ocupar la primera posició en comprensió lectura en estudis PISA.
- 2002 Adopció de l’euro com a divisa d’ús corrent.
- 2023 Finlàndia s’incorpora a l’OTAN.
Santa Claus Village
Santa Claus Village és un dels destins turístics més famosos de Finlàndia, d’Europa i del món. Un lloc que volen visitar joves i adults per igual, per ser la llar oficial d’un dels personatges més màgics del planeta: el Pare Noel.
Ubicat a unes 8 km al nord del petit poble de Rovaniemi, just al Cercle Polar Àrtic, Santa Claus Village és un enorme espai que barreja botigues, experiències, restaurants i hotels. És com alguna cosa a mig camí entre un centre comercial a l’aire lliure i un parc temàtic, amb el Nadal com a eix transversal.
Bàsicament es tracta d’una espècie de poble en miniatura, construït i ampliat segons ha anat adquirint la fama. Tot va començar al 1950, quan Eleanor Roosevelt (Primera Dama dels Estats Units en aquest moment) va visitar la zona després de la II Guerra Mundial. Par a commemorar l’arribada de la primera turista a la regió després del conflicte, es va construir una cabana junt al Cercle Polar Àrtic. Poc a poc el lloc va anar agafant fama, a finals del segle XX es va associar amb la figura del Pare Noel i la resta ha anat venint.
Santa Claus Village és un espai obert, no cal comprar entrada ni pagar per l’aparcament. Es pot visitar les 24 hores del dia, tot i que les diferents atraccions tenen horaris determinats. Per tant, és millor que es realitzi la visita al matí o a primera hora de la tarda.
És important distingir entre quatre tipus de coses que es poden fer a Santa Claus Village:
- En primer lloc hi ha les botigues, en les que es pot comprar absolutament qualsevol cosa relacionada amb el Nadal. Els preus no estan tan inflats com podria esperar-se.
- L’eix central són les experiències, que van des de conèixer al Pare Noel fins a alimentar el rens, passant per excursions en trineu de huskies o una acadèmia d’elfs. Algunes són gratuïtes, altres de pagament i altres mixtes.
- Es pot dormir a Santa Claus Village, pel que els hotels també tenen una presència destacada. Si es fa el viatge en furgoneta o autocaravana es pot dormir a l’aparcament.
- Per últim, els restaurants, hi ha moltes propostes diferents que inclouen tots els moments del dia, tots els gustos i tots els preus.
La veritat és que la visita podria fer-se de forma gratuïta, ja que entrar a les botigues és gratis i algunes experiències també són gratuïtes. No obstant, és pràcticament impossible anar-hi i no comprar coses o participar en algunes experiències.
Cal comptar amb almenys mig dia per una vista completa a Santa Claus Village. No obstant, pensant que hi ha moltes activitats, restaurants i hotels, bé es podria planejar passar-hi una nit.
A l’estiu no hi ha tanta cua, però a l’hivern hi poden haver dues hores de cua per veure a Santa Claus.
Central Square
La Central Square de Santa Claus Village fa honor al seu nom i és el punt sobre el que s’articula la resta. Es tracta d’un enorme espai obert, en el qual al voltant hi ha els edificis més destacats del ressort i en que sona la música nadalenca les 24 hores del dia.
Per molts visitants és la primera visita, ja que està just davant de l’aparcament d’autobusos.
Sense dubte és una de les zones imprescindibles de Santa Claus Village. Els edificis que l’envolten estan plens de detalls.
Santa Claus Office
La Santa Claus Office no només és l’edifici més destacat de tot el ressort, sinó que el seu interior ofereix l’experiència més destacada: conèixer al Pare Noel.
La visita al Pare Noel és “gratuïta”, però té truc, la primera part és un petit recorregut per l’interior, en el qual es veuen diferents objectes relacionats amb el Pare Noel. Bàsicament són distraccions mentre es fa cua.
Quan arribi el torn, una simpàtica elfa surt a rebre’s. I pregunta d’on sou i com anava el viatge, que després li explica al Pare Noel, i aquest va fen preguntes.
Amb el Pare Noel s’està entre 5 i 10 minuts, fent fotografies però també conversant amb ell.
Mentre es para amb el Pare Noel, no es permet fer fotografies, els seus elfs els que s’encarregaran d’immortalitzar el moment, fent vàries fotografies instantànies i inclús gravant en vídeo al més pur estil late-night. Al sortir, un d’ells ensenya el material, i és aquí quan cal pagar per aquest material. La opció més econòmica és digital. Us donen un codi en el que es pot descarregar les fotos i el vídeo d’una pàgina web. Això costa 45€, i si es vol imprimir al moment cobren 10€ extra per la petita impressió i 30€ per una impressió mida DIN-A4.
Compte amb el horaris, ja que són molt reduïts. Van canviat durant les diferents èpoques de l’any, però a mode re referència a l’estiu és de 10 a 17 hores i a l’hivern de 9 a 19 hores.
Santa Claus Main Post Office
Es tracta de l’oficina de correus central del Pare Noel, on arriben les cartes que li envien els nens i nenes de tot el món. Té una petita part per visitar, en la que es pot veure on es guarden les cartes que reben de diferents països, i un petit espai en que el Pare Noel descansa de la seva feina. També hi ha una petita tenda en que es que es poden comprar souvenirs nadalencs.
No obstant, des de Santa Claus Main Post Office també es poden enviar cartes des d’allà mateix. Es pot fer de dues maneres: enviant la posta de manera immediata o fent que arribi just abans de Nadal. Hi ha bústies diferents per les dues opcions. A més quan arriben, aquestes arriben des del Cercle Polar Àrtic, i tenen un segell específic que no es pot aconseguir en cap altre lloc del món.
Entre la posta i el segell, costa uns 4€ per postal.
La Santa Claus Main Post Office té un horari similar al de la Santa Claus Office (de 10 a 17 hores a l’estiu i de 9 a 19 hores a l’hivern).
Santa Claus Gift Hous – Xmas Boulevard – Oficina de Turisme
Just davant de la Santa Claus Office, a l’altre costat de Central Square, hi ha un edifici multi usos que també es de visita obligada. Conegut com Santa Claus Gift House o Xmas Boulevard, és un centre comercial en el que hi ha diverses botigues, un restaurant i una cafeteria.
Entre les botigues es pot trobar l’Artic Circle Info, una Oficina de Turisme que ajuda a resoldre dubtes sobre Santa Claus Village i els seus voltants. A més d’obtenir un plànol de la zona, a l’Oficina de Turisme es poden comprar diferents certificats que acrediten que s’ha aconseguit la proesa de creuar el Cercle Polar Àrtic.
Cercle Polar Àrtic
A un dels costats de la Central Square hi ha un espai súper especial: la línia que marca el Cercle Polar Àrtic. El paral·lel que es troba tant pintat al terra com en els pilons vermells.
Creuant els mítics 66º 33’ 45” et trobes a l’Àrtic, en una zona en la que és de dia durant tot l’estiu i de nit durant l’hivern. A partir d’aquí també és possible veure les aurores boreals (des de setembre fins a març aproximadament).
El Cercle Polar Àrtic al seu pas per Rovaniemi es pot visitar les 24 hores del dia, de fet, es pot visitar estant allí o a casa, ja que hi ha una webcam pública funcionant tot el temps. Hi ha turistes que truquen als seus familiars perquè puguin veure’ls entrant a la regió àrtica.
Experiències
Al marge de les botigues i restaurants, Santa Claus Village també es caracteritza per oferir tot tipus d’activitats en qualsevol època de l’any. Hi ha molt per escollir, però potser les tres més destacades són:
- Artic Circle Husky Park: a part d’organitzar excursions amb trineus tirats per huskies, també tenen un espai en el que es poden visitar i conviure amb ells. Preu de 30€ per persona a canvi d’acariciar-los durant una hora.
- Elf Hat Academy: l’oportunitat de poder treballar com els Elfs del Pare Noel, ja que tenen la seva pròpia acadèmia. Allí ensenyen com convertir-se en excel·lents ajudants del Pare Noel. Preu de 25€ per personal per una sessió de 25 minuts.
- Santa Claus Reindeer: molt més econòmica que les anteriors (5€ per persona), es pot entrar al recinte amb el rens i alimentar-los amb les branques que et donen. És un experiència molt bonica i en que s’ensenya molts sobre aquests animals. També és possible donar un tomb sobre ells o comprar un carnet de conduir de rens.
Santa Claus Village té bastants més llocs per fer experiències d’aquest estil, a més d’un munt d’agències que in situ organitzen tot tipus d’activitats pels voltants.
Altres edificis significatius
També hi ha la Roosevelt Cottage, la cabana que va iniciar tot aquest conjunt.
Darrera de Santa Claus Reindeer també hi ha (tot i que només obre a l’hivern) la Mrs. Santa Claus Christmas Cottage, on es pot conèixer a Mama Noel.
Zoo Artic de Ranua
Situat a uns 80 km de Rovaniemi, el Zoo Àrtic de Ranua és el més septentrional del món.
El zoo esta construït en ple bosc, així que passejar per ell és una bonica experiència. L’hivern el terra està nevat i sortir-se del camí és complicat, ha que ens enfonsaríem a la neu i és complicat passejar.
Durant la visita es pot observar als animals autòctons que habiten en les zones àrtiques. A través de passarel·les de fusta es va passejant per vàries zones ben diferenciades veient els animals molt de prop. Al llarg del camí es veuen animals àrtics en els seus hàbitats naturals, tals com ossos polars, ants, mussols nevats, etc. La distància aproximada que cal caminar durant la visita és d’una mica més d’1 km. Al parc hi ha unes 50 espècies diferents i un total aproximat de 200 animals.
El primer que es veu al llarg del passeig és la zona de les aux. Aquí hi ha mussols àliga, falcons, ànecs, cignes. Algunes de les espècies més impressionants són els càrabs lapons.
Passant la zona de les aus hi ha la zona del rosegadors, i d’aquí a la part més bonica del zoo, en la que es troben els ossos bru i els ossos polars.
En aquesta zona es poden observar aquests majestuosos animals a través d’una successió de passarel·les de fusta que permeten observar-los des de dalt. Des del lloc privilegiat es poden veure aquests ossos en el seu hàbitat. Cal comentar que a l’hivern no es veuen els ossos polars, ja que estan hivernant fins a l’abril.
El golafre és una de les feres depredadores de Lapònia. És un animal de la mida d’un gos mitjà/gran, amb una agilitat sorprenent per córrer i trepar pels arbres. No molt estimat pels criadors de rens, ja que un sol d’ells podria matar quatre o cinc rens en un atac i menjar-se només part d’un.
Finalment es veuen multitud d’animals de clima fred com rens, ants, cabirols, guineus, bous mesquers i altres animals.
El zoo té una botiga de souvenirs i una cafeteria. Davant mateix hi ha una altra botiga de souvenirs i una botiga de Fazer, la famosa fàbrica de xocolata finlandesa.
El zoo obre tots els dies de l’any: de setembre a maig de 10:00 a 16:00 hores i de juny a agost de 10:00 a 19:00 hores.
Abans de visitar el zoo a l’hivern, convé mirar el temps que acompanya ja que són moltes hores a l’aire lliure sense possibilitat de buscar calor enmig de la visita. Cal anar sempre preparat amb roba adequada i inclús portar mitjons de recanvi per a escalfar-nos.
Castell de gel de Kemi
A una hora i mitja de Santa Claus Village en direcció a Suècia, hi ha aquest preciós castell de gel.
És igual si s’està a 30º o a -40º, doncs els Castell de Gel de Kemi (LimiLinna 365) està sempre obert. Es tracta d’una instal·lació interior que està constantment a -5º. Quan ja fa fred de veritat, es posen a construir el famós castell a l’exterior.
Al castell hi ha a disposició un bar on es pot veure directament d’un got de gel o inclús menjar alguns dels plats que tenen al menú. Les cadires estan cobertes per una calenta pell de ren. Així mateix es poden contemplar algunes obres d’art fetes amb gel i una petita torre en la que es pot pujar. Des de dalt es pot baixar per un tobogan. A l’entrada t’entreguen una manta posar-se per sobre, i va de meravella posar-se-la sota el cul per baixar pel tobogan.
El joc de llums combinat amb el gel és un espectacle, a més abans d’entrar-hi ja et submergeixes en cert ambient hivernal-nadalenc, doncs està decorat amb motius de l’època. També hi ha una reproducció a escala del trenca gels Sampo.
Hèlsinki
Hèlsinki és una ciutat del Mar Bàltic i té un litoral sinuós fet de badies, platges i illes com Suomenlinna i Pihlajasaari, a les que ràpidament s’arriba en ferri. Potser molta gent s’espera una ciutat amb un casc antic similar als d’Europa del sud i una arquitectura centenària, però la capital de Finlàndia té una història curta, és potser la més jove de les capitals dels països nòrdics. Tot i que està clarament marcada per una avantguarda i una tradició en disseny destacable. La seva arquitectura Art Noveau i funcionalista dibuixa una ciutat atípica.
Hèlsinki va ser fundada al 1550 pel rei Gustav I de Suècia, la ciutat va passar anys en l’anonimat, fins que el segle XIX i un parell de tsars russos van decidir que mereixia una mica de glamur. Resultat: una ciutat neoclàssica, amb la seva Plaça del Senat i la seva catedral blanca que fan sentir-se com en una pel·lícula.
Avui Hèlsinki és una barreja curiosa: fortaleses que semblen tretes d’un conte, mercats vibrants on es pot provar des d’arengades fins a coses que no se sap que són, i barris de disseny escandinau. I per si això fos poc, el mar i els parcs de la ciutat.
Contingut:
- Senaatori (Plaça del Senat)
- Tuomiokirkko (Catedral de Hèlsinki)
- Catedral Ortodoxa Uspenski
- Kauppatori (Plaçade Mercat)
- Kanja Kauppahalli (Antic Mercat)
- Temppeliaukio Kirkko (Església de Pedra)
- Kampin Kappeli (Capella del Silenci)
- Rautatientori (Estació Central)
- Carrer Huvilakatu
- Sibeliuksenpuisto (Parc Sibelius)
- Museus de Hèlsinki
- Allas Sea Pool
- Sauna
Senaantori (Plaça del Senat)
La Plaça del Senat és el lloc on va començar la gran reforma de la ciutat de les mans de l’arquitecte Carl Ludvig Engel. Està rodejada de bonics edificis, com el Palau del Govern, la Casa Sederholm (l’edifici de pedra més antic de la ciutat, la Biblioteca Nacional o la Universitat, i es veu presidida per una estàtua eqüestre del tsar Alexandre II de Rússia. A més està molt a prop del port de creuers i de l’estació ferroviària.
Tot i que les relacions històriques amb els seus veïns de l’est no són del tot ideals (amb guerres i ocupacions pel mig), Alexandre II va ser bastant generós amb algunes peticions finlandeses, inclosa la de concedir el finès com a llengua oficial del país, juntament amb el rus i el suec, o la d’establir una moneda pròpia: el marc finlandès. Així que se li té certa estima.
Per Nadal, aquesta plaça acull un dels mercats més bonics d’Europa. De fet, en aquesta zona s’organitzen petits concerts de nadales, trobades amb el Pare Noel i moltes altres activitats.
Tuomiokirkko (Catedral de Hèlsinki)
Al nord de la Plaça del Senat i sobre una enorme escalinata s’eleva la Catedral de Hèlsinki. Si bé per fora impressiona bastant, gràcies a la seva mida i a l’elegància del seu estil neoclàssic, per dins és bastant austera i sòbria, com bona catedral luterana que és.
La catedral va ser construïda entre els anys 1830 i 1852, en honor al Gran Duc de Finlàndia, i la seva visita és totalment gratuïta.
Catedral Ortodoxa Uspenski
Entrant al districte de Katajanokka es troba la Catedral Ortodoxa Uspenski, edificada a partir del 1862 el cim d’un petit turó. Cal recordar que Finlàndia va ser ocupada per l’Imperi Rus durant molts anys (1809-1917). Aquesta, al contrari que la seva veïna, té un interior més ornamentat, amb frescos amb tons daurats, un minuciós altar, un làmpada impressionant i altres detalls que captiven només posar-hi el peu. Cal dir que és la catedral ortodoxa més gran d’Europa de l’Est.
A part del seu interior, destaquen les cúpules d’or i la façana de maó. Destaca també les seves 13 torres, que representen a Jesucrist i als 12 apòstols.
I a l’estar sobre una zona alta, a l’igual que la catedral luterana, els voltants del temple podrien ser considerats com un dels millors miradors de Hèlsinki.
L’accés a aquesta catedral és gratuït. Els dilluns està tancada.
Kauppatori (Plaça del Mercat)
En aquesta plaça hi ha l’Old Market Hall (Vanha Kauppahalli), un mercat cobert ple de llocs de productes típics finlandesos (ains, pastissos, salmó, etc.).
A la mateixa plaça cada matí hi ha un mercat de fruita i verdura, i altres on preparen menjar.
La Plaça del Mercat és un lloc molt concorregut, ja que és un lloc de pas, es troba al port des del que surten els ferris cap a Suomenlinna, i no està massa lluny de la Plaça del Senat on està la Catedral de Hèlsinki. Allí també es troba una de les saunes més interessants de Hèlsinki, amb piscines al mar.
Kanja Kauppahalli (Antic Mercat)
A l’Antic Mercat de Hèlsinki és un edifici de 1889 fet de maó. Està a prop de la Plaça del Mercat, i en ell hi ha diversos llocs de tot tipus: peixateria, fruiteria, carnisseria, forns de pa (el pa finlandès és una autèntica delícia i hi ha una varietat immensa), aliments típics de la gastronomia finlandesa. També hi ha bars i restaurants.
Temppeliaukio Kirkko (Església de Pedra)
L’Església de Pedra és un dels temples més icònics de Hèlsinki. L’edifici és bastant recent, ja que va ser inaugurat al 1969, però enamora per la seva curiosa arquitectura. Està literalment excavada en una gran roca i rep la llum natural a través de la cúpula de vidre. Un perfecta mostra d’art modern.
Kamppin Kappeli (Capella del Silenci)
Aquesta capella, amb un disseny avantguardista de fusta en una plaça del centre de Hèlsinki, es va obrir l’any 2012 amb la idea de ser un lloc de pau, independentment de les religions (tot i que a dins hi ha una enorme creu).
La Capella del Silenci rep cada any uns 350.000 visitants. Aquest edifici de quasi 12 metres d’alçada, es tan curiós per fora com per dins. La seva avantguardista façana trenca de ple amb l’estètica de qualsevol edifici dels voltants. Està feta completament de fusta i no té finestres.
Només entrar s’entén el perquè del seu nom, el silenci més absolut contrasta totalment amb la vida de fora. Per a molts, és un lloc perfecte per asseure’s una estona i reflexionar o meditar entre monument i monument.
Rautatientori (Estació Central)
L’Estació Central és un dels principals nusos de comunicació del país. Connecta el centre amb l’aeroport, amb totes les principals ciutats nacionals, i per suposat, amb la famosa Lapònia, la regió més al nord de Finlàndia.
No obstant, més enllà de la seva importància com a eix de transports, l’edifici està considerat un perfecte exemple d’Art Noveau. Les seves escultures, la seva torre del rellotge i les seves ornamentacions en tons verds li atorguen un aspecte realment especial. Tal és la seva fama que, com es va publicar al diari Helsinki Times, aquest edifici va ser escollit per la BBC com una de les estacions de tren més boniques del món.
Carrer Huvilakatu
Huvilakatu és un dels carrers més acolorits de Hèlsinki i, per suposat un dels més fotografiats. Poc importa si es passa en un dia de sol o en una tarda d’hivern, els edificis enlluernen en qualsevol moment de l’any. Una zona residencial que no té cap monument especial per veure, però tot i això és realment pintoresca.
Sibeliuksenpuisto (Parc Sibelius)
El Parc de Sibelus és un pulmó verd que es troba al barri de Töölö. Aquest parc està dedicat a Jean Sibelius, considerat el millor compositor finlandès de tots els temps i una figura molt estimada. Es pot visitar el Monument a Sibelius, una estructura de 600 tubs metàl·lics que suposadament genera so amb les bufades de vent, al costat mateix del bust del compositor.
I més endavant s’arriba al Cafè Regatta, un dels llocs més fotogènics de Hèlsinki. Es una petita cabana tradicional de fusta pintada de vermell (que era una antiga cabana de pescadors), amb jardins i terrasses amb boniques vistes. Aquí es pot provar una xocolata desfeta i/o les delicioses pastes de canyella tan típiques d’aquesta zona, els Korvapusti.
Museus de Hèlsinki
Museu Ateneum (Ateneumin Taidemuseo): Especialitzat en art escandinau i clàssic. En ell s’exposen obres d’art de l’Edat d’Or finlandesa, del període que va des del segle XIX a l’Edat Moderna (anys 1950). Es poden descobrir obres d’Albert Edelfelt, els germans Von Wright, Pekka Halonen o Helen Schjerfbeck. Va ser el primer museu de tot el món que va exposar un quadre de Van Gogh. Preu: 20€.
Museu Nacional de Finlàndia (Kansallismuseo): Si es prefereix la història, és recomanable passar per aquest museu, on s’aprèn més sobre la història del país (i algunes curiositats sobre Finlàndia i els finlandesos). Aquest museu està dedicat a la història del país des de la Prehistòria fins al segle XIX. L’edifici és un dels exemples més significatius de l’arquitectura romàntica finlandesa.
Allas Sea Pool
Si no importa arriscar-se a una hipotèrmia, banyar-se a la piscina per porta aigua del Mar Bàltic, amb unes vistes precioses del port. També té una altra piscina amb la temperatura una mica més agradable, a més el complex també compta amb sauna. Preu: 18€.
Sauna
Hi ha dues coses que els finlandesos estimen per sobre de tot: una és el karaoke i l’altra la sauna (de fet, la paraula “sauna” deriva del finès). Només cal pensar que en un país amb 5 milions d’habitants, existeixen 3 milions de saunes.
Hi ha saunes molt cares, però n’hi ha d’altres que estan bé de preu, com el Löyly Helsinki (suoLöylykonti Sörnäinen) (per uns 19€ es té accés a la sauna) i l’històric Kotiharjun que acull sessions de sauna des de 1928 (el preu és de 16€).
Seurasaari
L’illa de Seurasaari és ideal per trobar-se amb la naturalesa. A l’illa hi ha un museu a l’aire lliure en el s’exposa un model de granja de la Finlàndia del passat, en total de 88 edificis. Per una altra banda, hi ha un teatre a l’aire lliure en el que es fan diferents actes, sobretot a l’estiu. Els edificis són de fusta i no han canviat al llarg dels anys. Tot està rodejat de naturalesa, en que els animals són part de l’illa. De les cases de fusta, n’hi ha de tot tipus, l’Església de Karuna, mansions amb jardins i llars més humils.
El museu es va fundar l’any 1909, l’encarregat va ser Axel Olai Heikel, que va ser arqueòleg. Disposa d’un restaurant així com una platja petita per prendre el sol o nadar.
La part negativa, és que des del 2025 ja no es pot entrar als edificis, perquè el departament de museus de Finlàndia ha anunciat que plega. De totes formes, això no pren que es pugui visitar l’illa i segueixi tenint aquest atractiu històric.
Per arribar a Seurasaari no és necessari agafar cap vaixell, ja que hi ha un pont de fusta que la uneix amb la ciutat i es pot accedir amb cotxe.
Suomenlinna
- Església de Suomnelinna
- Suomenlinna Museum i Sukellusuene Vesikko (Submarí Vesikko)
- Plaça de les Armes
- Dic Sec
- Kustaanmiekko
- Kuninkaaporti (Porta del Rei)
La fortalesa de Suomenlinna va ser construïda al segle XVIII per a contrarestar l’expansionisme rus, ocupant un petit arxipèlag en les aigües del Mar Bàltic, a la costa de Hèlsinki. Tot i que després va resultar abandonada, visitar-la permet explorar els seus polvorins, búnquers, línies defensives, la drassana, així com descobrir curiositats.
Suomenlinna va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La fortalesa de Suomenlinna va ser construïda al 1748 sobre un arxipèlag de sis petits illots, amb el propòsit de fer front a possibles atacs de la potència russa. En aquella època, Finlàndia formava part de la Corona Sueca, pel que va rebre el nom de Sveaborg, terme que significa “Castell Suec”.
No obstant, al 1808, l’exèrcit rus es va fer amb la fortalesa, ocupant-la per més de 100 anys. Temps durant el qual, va ser utilitzada com a base naval, i inclús com a camp de presoners en els anys que va dura la Guerra Civil Finlandesa.
Al 1917, amb la declaració de la independència de Finlàndia, el bastió va passa a mans de l’exèrcit finlandès, essent rebatejada amb l’actual denominació, que no significa altra cosa que “Castell Finlandès”. Finalment, va quedar en desús i va ser abandonada, fins que el govern del país va decidir conservar-la i restaurar-la. Degut a això, avui en dia, s’ha convertit en un lloc turístic que manté viva, en el record, la història més cruenta de la capital finlandesa.
La fortalesa de Suomenlinna és un lloc permanentment habitat per uns 800 helsinguins, i obert al públic sense necessitat de cap horari ni limitació, en qualsevol data, també sense la necessitat de pagar entrada. Això si, cal estar pendent de no envair espais privats durant la visita. Degut a això, a part de les infraestructures militars, dins de la fortalesa hi ha també cafeteries, botigues, talleres i inclús escoles.
Per visitar-la, és recomanable seguir una ruta d’1,5 km (només d’anada) senyalitzada amb panells de color blau, que recórrer de nord a sud les dues illes principals de la fortalesa. Comença a l’embarcador principal, al costat del centre de visitants, lloc on arriben els ferris de Hèlsinki. Seguint aquest recorregut, es pot visitar els llocs més interessants de Suomenlinna.
El centre de visitants de Suomenlinna, situat al moll, està obert tot l’any, i ofereix informació dels serveis disponibles i actes que es fan a la fortalesa. Hi ha una exposició introductòria que pot proporcionar informació útil, tant per efectuar la visita com per a conèixer la història, així com un mapa turístic amb els llocs de més interès marcats.
Únicament està subjecta a horari de visitants, que obre de 10:00 a 18:00 des del 2 de maig al 30 de setembre, i de 10:00 a 16:00 la resta de l’any, així com els diferents museus que es troben a l’interior. El preu de les entrades oscil·la entre els 5€ i els 7€. A l’estiu es pot adquirir un tiquet combinat.
Per començar l’itinerari color blau, cal travessar el túnel situat sota la torre del campanar, situat en mig dels barracons de color rosa on es troba el centre de visitants.
Església de Suomenlinna
El primer lloc d’interès que es troba és l’Església Ortodoxa de Suomenlinna (Suomenlinnan Kirkko), construïda l’any 1854 durant el període d’ocupació russa.
Al 1929, un cop proclamada la independència de la República de Finlàndia, va ser reconvertida en luterana, essent enderrocades les quatre torres secundàries i substituïda la cúpula principal per un far envidriat, el qual encara segueix en funcionament per facilitar el trànsit aeri i naval.
Suomenlinna Museum i Suekellusvene Vesikko (Submarí Vesikko)
Hi ha un total de sis museus dins de la fortalesa. El més important és el conegut com a Museu de Suomenlinna, ja que exposa tota la història a través d’objectes, troballes i una pel·lícula de mitja hora de durada projectada en diversos idiomes, incloent-hi l’espanyol. Està just al costat del Moll de la Badia de Drassanes.
Un cop es creua el pont que condueix cap a l’illa de Susisaari, seguint el sender del litoral (fora de la ruta blava), s’arriba fins al casc del submarí Vesikko, únic submarí finlandès supervivent de la Segona Guerra Mundial. Al seu interior, condicionat com a museu, es pot percebre les claustrofòbiques emocions que sent la tripulació a bord d’aquest tipus d’embarcacions. Està obert només durant l’estiu.
Plaça de les Armes
Travessant els túnels de l’antiga fortalesa s’arriba a la Plaça de les Armes, construïda al 1760 com a centre neuràlgic de la ciutadella. Va patir grans danys al 1855 a conseqüència de la Guerra de Crimea, tot i que posteriorment, va ser sotmès a un sever procés de reconstrucció.
Aquí és on es troba ubicat el sepulcre d’Augustin Ehrensvärd, artífex de la fortalesa de Suomenlinna, qui es va dedicar de manera plena al seu disseny i construcció.
Dic Sec
Un dels llocs més curiosos de Suomenlinna és el conegut com Dic Sec, la drassana més antiga de Finlàndia, i encara es troba en funcionament.
La seva construcció va començar al 1750. Les dàrsenes i els edificis de manteniment van servir com a base de l’esquadró Sveaborg de la flota de l’arxipèlag suec fins al 1808. Tanmateix, la drassana va arribar a albergar la Fàbrica Estatal d’Aeronaus, que va produir els primers avions nacionals del país. En la dècada del 1930, la piscina interior de la drassana es va utilitzar com a base de submarins per a la Marina. Avui en dia és utilitzat per a la restauració d’antics velers.
Kustaanmiekka
Continuant pel sender de color blau, s’arriba fins al final de l’illa de Susisaari, potser el lloc més sorprenent i espectacular de tota la visita. A aquest lloc, durant els llargs dies d’estiu acudeixen famílies senceres de helsinguins per a prendre un bany i gaudir d’una jornada de pícnic.
En aquesta zona, formada per una gran extensió d’ondulats turons, es troba un gran nombre de vestigis procedents de les antigues línies defensives construïdes per l’exèrcit rus, una projecció de muralles en planta d’estrella, els canons, bastions, búnquers i polvorins.
Kuninkaanporti (Porta del Rei)
La Porta del Rei està ubicada al sud-est molt a prop dels bastions. Va ser construïda en el mateix lloc on es va ancorar la nau que transportava al rei Adolf Federic de Suècia, durant la seva visita per a revisar els treballs de construcció.
La Porta del Rei té dues plantes. La façana està corbada cap a dins i al centre hi ha una petita rústica emmarcada per pedres de marbre. En la dècada de 1770, la porta de la fortalesa es va convertir en pont llevadís de dues parts, i davant d’ella, es va construir un moll i l’Escala del Rei amb pedra de gres portada des d’Estocolm.
Aquesta està decorada amb motllures escalonades, orificis per a rifles i plaques commemoratives. Augustin Ehrensvärd, el fundador de la fortalesa, va tallar un famós text dedicat al poble finlandès, visible sobre els tauletes de marbre adherides a una de les portes “Més enllà, queda’t aquí en el teu propi terreny i no ho facis. No dependre de l’ajuda estrangera”.
Parc Nacional de Nukksio
El Parc Nacional de Nuuksio està ubicat a la zona de Espoo i a uns 25 km del centre de Hèlsinki.
Al principi de cada ruta hi ha mapes que donen les indicacions sobre els trajectes a agafar, la distància, etc. A part, un cop es comença l’excursió, hi ha senyals per tot el trajecte, de manera que es difícil sortir-se del camí.
En tota la zona hi ha refugis on es pot fer foc i coure unes salsitxes.
Entre els atractius més destacats hi ha la granja de rens i Haltia, però n’hi ha més.
La naturalesa d’aquesta zona de Finlàndia ofereix boscos, rius, llacs, etc. Haukkalampi és un bon exemple de lloc molt interessant, ja no només pel llac, sinó perquè és de fàcil accés i té varis serves al seu voltant. Així si, si es camina una mica més, s’acaba a Mustalampi, que ofereix uns paisatges preciosos dels que es pot gaudir asseguts en una cabana coent unes salsitxes.
Nukksio Retierpark (Granja de Rens)
A Nuuksio no hi ha rens en llibertat, només està a Lapònia, aquí hi ha la granja d rens. L’entrada costa 25€ (10E els nens) i inclou alimentar als rens, una beguda i una tikkupulla (una pasta que es fa en un pal sobre el foc) en una cabana lapona.
El preu és una mica car, pel que si només es volen veure els rens, no fa falta entrar, quedant-se fora s’observen des de les tanques, això si des d’una mica lluny.
Haltia
Una forma interessant per començar l’excursió és per Haltia, el centre finlandès de naturalesa. Aquí es pot descobrir com són els preuats boscos finlandesos, tant la seva fauna com la flora.
A Haltia es pot veure diferents exposicions dedicades a la naturalesa. Dins hi ha l’oportunitat de conèixer quina classe d’animals viuen a Finlàndia. Tanmateix, també es descobreix com és la vegetació en aquest país. Aquesta part més de museu té una part interactiva molt significativa. Per exemple, un joc molt xulo que consisteix en buscar bolets i cal diferenciar els verinosos dels comestibles.
A part d’aquesta zona de museu, a Haltia hi ha una botiga de records, es pot llogar equipament per a l’excursió al Parc Natural de Nuuksio (incloent-hi bicicletes) i també hi ha informació sobre les rutes.
Turku
- TurunTuomiokirkko (Catedral de Turku)
- Kahna Suurtori (Antiga Plaça Major)
- Kaupahalli (Mercat Central)
- Forum Marinum
- Turun Linna (Castell de Turku)
Turku o Ǻbo (el seu nom en suec) comença a documentar-se al 1229, moment en que el Bisbat es va traslladar allí, pel que es considera l’any de la seva fundació. Però des de 1150 ja es coneixia com a punt de trobada de navegants i habitants del continent. Turku va ser al llarg de la seva història un important port comercial (i actualment de passatgers).
Al 1556 el rei de Suècia Gustav Vasa va erigir Finlàndia com Gran Ducat, llur capital era Ǻbo/Turku. I al 1815 va sorgir l’Acadèmia d’Ǻbo, un col·legi universitari, sucursal de l’Acadèmia Reial sueca, pel que la seva influència s’estenia a nivell universitari. A la importància naval i eclesiàstica de Turku, s’hi suma la seva importància cultural i universitària. Al 1640 era la primera ciutat universitària de Finlàndia. Fins al 1808 va conservar la seva preponderància cultural, eclesiàstica i universitària.
Va ser part de l’Imperi Rus a partir de la Guerra de Finlàndia (1808-1809), i al 1827 el tsar Alexandre I va situar la capital de Finlàndia a Hèlsinki, quan es va decretar que Turku estava massa a prop de Suècia. En aquest mateix any un incendi va destruir quasi la totalitat de la ciutat i també es va traslladar l’Acadèmia a Hèlsinki.
Turun Tuomiokirkko (Catedral de Turku)
La catedral està situada al turó Unikankare, en ple centre de la ciutat, al costat de la plaça antiga del mercat. Va ser construïda en fusta a finals del segle XIII i consagrada com la principal catedral de Finlàndia al 1300, a més seu del bisbat. Va patir ampliacions durant els segles XIV i XV, per les que van utilitzar pedra com a material.
La Catedral de Turku té un gran valor històric, ja que va ser un dels únics que va sobreviure a l’incendi de 1827, tot i que els seus danys van ser considerables. Per exemple, va haver-se de reconstruir la torre, llur capitell té una alçada de 101 metres, pel que es pot veure des de lluny. Però el seu valor també és arquitectònic, considerant-se una de les millores obres de l’arquitectura finlandesa.
Al seu interior destaquen l’impressionant òrgan principal, construït per Veikko Viertanen. També retaules i frescos d’estil romàntic. En ells es representa un important monument de la història de l’Església de Finlàndia, el moment en el que Mikael Agricola presenta al rei Gustav Vasa la primera traducció al finès del Nou Testament. El reformista Mikael Agricola va ser bisbe de Turku des de 1554 i promotor de la Reforma Protestant a Suècia i Finlàndia. Però també és el pare de la llengua literària finlandesa, va escriure el bctiria (Llibre ABD) i va crear les normes d’ortografia del finès modern.
Kahna Suurtori (Antiga Plaça Major)
Des de la Catedral de Turku, si es creua el carrer Uudenmaankatu, s’arriba a l’Antiga Plaça Major, on es troba la Casa Brinkkala des de la qual es proclama tots els anys la Pau de Nadal, una celebració en la que participen tots els habitants de Turku i que es retransmesa per la televisió a tota Finlàndia.
Kaupahalli (Mercat Central)
És un mercat cobert ubicat en un bonic edifici de maó de 1896 dissenyat per l’arquitecte Gustaf Nyströn. Hi ha diferents llocs de menjar, botigues de delicatessen i artesania i petites cafeteries i restaurants. Recorda molt al Mercat de Hèlsinki, que data de la mateixa època.
El Mercat de Kauppahalli es tan bonic per fora com per dins, on hi ha una barreja d’antic i modern de manera harmoniosa, el ferro i la fusta. De fet, alguns cafès recorden vagons de tren, vistos des de fora.
Forum Marinum
Situat al costat del Castell de Turku, de fet el Forum Marinum comença al moll, on hi ha un enorme vaixell que pot visitar-se (només a l’estiu), el Suomen Juotsen.
La visita captiva des del primer moment, quan es veu la tremenda col·lecció de motors de totes les èpoques. En 850 m2 s’explica la història de la Marina finlandesa i el comerç marítim finlandès. Però també la cultura i la història del rescat marítim i de la guàrdia costera, la pesca professional al mar, la pesca recreativa, la cultura de l’arxipèlag, etc.
L’exposició de la Marina s’ha renovat i inclou la història de l’Armada finlandesa, així com l’artilleria i la infanteria costeres.
Turun Linna (Castell de Turku)
El Castell de Turku és una imponent fortalesa construïda en la dècada de 1280 en una illa en la desembocadura del riu Aura que utilitzarien els governants suecs. Primer va ser campament fortificat, però en les primeres dècades del segle XIV es va reconstruir com a fortalesa tancada. L’Edat d’Or del castell va tenir lloc al segle XVI, durant el regnat del rei Joan III de Suècia, Duc de Finlàndia. En aquesta època es va construir el Pis de Renaixement i el Saló de Rei i de la Reina.
Al llarg de la seva història va ser un bastió defensiu, seu de la cort, centre administratiu, presó del destronat rei suec Erik XIV, germà del Duc, magatzem després de l’incendi de 1614, que va destruir la major part del castell. Hi va haver una altra restauració quan va ser danyat a la Segona Guerra Mundial per un incendi, i actualment alberga el Museu Històric de Turku.
Porvoo
- Vanja Porvoo (Ciutat Vella)
- Antics Magatzems al costat del riu
- Näsinmäen Puistomestsä (Parc Nacional Urbà de Porvoo)
- Arxipèlag de Porvoo
Porvoo és la segona ciutat més antiga del país (1380), després de Turku, i una de les més cèlebres ciutats de fusta de Finlàndia, no més pel seu centre històric de cases de colors, sinó pels seus vells magatzems de color vermell ocre situats al costat del riu, una de les imatges més fotografiades de Finlàndia. A més, Porvoo, es troba a prop de Hèlsinki, a només 48 km al sud-est de la capital finlandesa.
Viatjar a Porvoo a l’estiu és viatjar a una ciutat plena de vida, de restaurants, cafès amb terrasses encantadores, i d’espais on tenen lloc molts actes culturals. Ja que Porvoo és una ciutat on la cultura i l’art tenen un gran pes.
Passejar per l’Old Porvoo és un plaer, pels seus carrers empedrats i admirar les cases de colors dels segles XVIII i XIX, així com passejar al costat del riu de Porvoo és descobrir els antics magatzems. I des d’aquí es pot travessar qualsevol dels ponts que porten als boscos del Parc Nacional Urbà de Porvoo, que s’estén 10 km al sud de Porvoo per terra i per mar. Només creuar algun dels ponts, hi ha magnífiques vistes de l’Old Town i dels vells magatzems de fusta.
Per no parlar de les xocolateries famoses com la més antiga fàbrica de xocolata de Finlàndia, la Brunberg, on tastar els cèlebres “pusus”, o The Little Chocolate Factory, una fàbrica artesanal que fa bombons deliciosos.
I si es visita Porvoo més d’un dia, es pot gaudir de la bellesa de l’arxipèlag, cents d’illes i illots rocosos s’estenen davant de la ciutat, oferint passejos en vaixell, visites a pintoresques poblacions, activitats de turisme actiu. I a l’hivern, un mar gelat en el que esquiar, patinar o pescar.
Vanja Porvoo (Ciutat Vella)
Porvoo es transforma amb les estacions, a l’estiu acostuma a rebre bastants turistes, que s’allotgen en bonics hotels B&B del centre històric, donant-li encara més vida, sobre tot perquè els dies són eterns a l’estiu a Finlàndia. I la gent gaudeix de les terrasses, dels concerts i dels actes a l’aire lliure. A més la Ciutat Vella llueix espectacular els dies de sol, amb els seus colors vius. A la tardor, el bonic parc nacional que rodeja la ciutat adorna el conjunt de la Ciutat Vella i del barri dels antics magatzems amb tonalitats de tardor. A l’hivern acostuma a nevar, i durant les poques hores de dia, el casc antic cobert de neu es converteix en una autèntica postal, a l’igual que per la nit, quan la Ciutat Vella i el passeig al costat del riu s’il·luminen.
Antics Magatzems al costat del riu
Només cal passar a l’altre costat del pont sobre el riu Porvoo per contemplar els antics magatzems vermells que s’estenen a la ribera, i donar-se compte de perquè és una de les zones més fotografiades. El color intens i la bellesa d’aquests magatzems i el seu reflex al riu composen una bonica postal.
Gran part d’aquests magatzems es van construir a la dècada de 1780 i un d’ells funcionava com a duana del poble. Actualment han deixat la seva funció original d’emmagatzematge i han passat a ser restaurants, allotjaments i botigues.
A part dels vells magatzems, la ribera del riu ofereix boniques vistes a qualsevol hora del dia, sobre tot al capvespre d’estiu. Un lloc ideal per a menjar o prendre alguna cosa i gaudir d’un moment relaxant-se davant del riu, veient els vaixells o a gent pescant.
Näsinmäen Puistomestsä (Parc Nacional Urbà de Porvoo)
L’objectiu d’aquests parcs nacionals urbans és preservar tant la naturalesa que rodeja les ciutats com l’entorn cultural que formen un tot complet i integrat.
El Parc Nacional Urbà de Porvoo es va establir al 2010 i s’estén al llarg de 10 km al sud del centre històric de Porvoo, a través de l’estuari del riu fins a l’arxipèlag, i 8 km a l’est. Arribar al Parc és molt senzill: per terra, des del mateix poble, a través dels carrers, senders i rutes en bicicleta; i per aigua, navegant o remant pel riu i pel mar. A més, travessant qualsevol dels ponts que creuen el riu es pot admirar les millors panoràmiques del casc antic. És un plaer passejar pel bosc amb vistes de la Ciutat Vella des d’una bona alçada, així com dels antics magatzems del costat del riu.
Arxipèlag de Porvoo
Cal recordar que Finlàndia és un país amb cents de mils d’illes, i com en altres llocs del país, a Porvoo la gent també gaudeix de boniques experiències del seu arxipèlag. Com navegar per les aigües a l’estiu, tant en vaixell com en canoa o kayak, gaudir de les platges d’arena de Sondby, anar en ferri a Pellinki, l’estiu nocturn de Sandholmusuden, o anar en bicicleta des del centre fins al port de Hamari. Hi ha empreses que ofereixen passejos en vaixell per l’arxipèlag.
L’arxipèlag de Pellinki està situat a 30 km al sud de Porvoo i a 80 km de Hèlsinki. Està format per nombroses illes i illots, essent les principals Lillpellinge, Storpellinge, Ölandet i Sundön, unides per ponts i accessibles per ferri des de Tirmo (surt cada 15 minuts). Les poblacions més gran a l’illa de Lillpellinge són Österby i Söderby, i la població més gran de Sundön és Suni.
A 5 km de Porvoo es troba Hamari, una encantadora població que va ser una important drassana al segle XVIII i s’ha fet molt popular en els últims anys. Es pot arribar en bicicleta i gaudir de la Platja d’Örnshamn, del turó de Haikko Telegraph, que té excel·lents vistes al mar. També es pot anar caminant o en bicicleta fins a la Torre de l’Aigua de Hamari, o visitar l’antiga serradora de Sahasaaret, davant del poble.
Naantali
- Casc Antic
- Església Conventual
- Merimasku Kirkko (Església de Merimasku)
- Museu de Naantali
- Jardí de Kultaranta
- Muumimaailma (Moomin Wolrd)
Naantali és una bonica ciutat del sud-est de Finlàndia, situada al Mar Bàltic. La seva situació geogràfica és privilegiada. Es troba a només 15 km de Turku i a un pas de l’Arxipèlag de Turku. Una bona part de la ciutat se situa a l’illa de Luonnonmaa, que està coberta de boscos i de camps. No obstant, la majoria de la població viu a la part peninsular. L’encant de Naantali radica en part en aquesta geografia que fa d’ella un lloc de bellesa natural.
Naantali destaca també pel seu casc antic. En ella destaquen una bonica església-convent medieval i un característics edificis de fusta dels segles XVIII i XIX. Posseeix l’establiment balneari més gran d’Escandinàvia i el parc d’atraccions Muumimaailma (el món del Moomins) situada la illa de Kailo. A més, Naantali també es coneguda pel gran festival de música clàssica que se celebra al junt i pel Carnaval de la Marmota, al juliol. Aquests atractius i la seva geografia fan que Naantali sigui una de les ciutats més turístiques de Finlàndia.
Naantali és, juntament amb Turku, una de les ciutats més antigues de Finlàndia, fundada en torn a la seva església-convent al 1443 pel rei de Suècia que va rebre drets de comerç i altres privilegis gràcies al qual va començar a créixer econòmicament. Però després de la Reforma de 1527, el convent es va tancar i els drets comercials es van suspendre, pel que l’existència de Naantali es va veure amenaçada. A més, al 1628, l’església del convent i la ciutat van patir un gran incendi, després del qual es va reconstruir seguint el pla de la ciutat medieval.
Va caldre esperar al segle XVIII per a que Naantali comencés a cobrar importància turística, quan es va convertir en ciutat balneari, gràcies al descobriment al 1723, per part del metge Peter Efving de les aigües de Viluluota eren beneficioses per la salut. A partir d’aquest moment, la ciutat va començar a atreure turisme termal, procedent sobretot de Rússia, que arribaven atrets per les termes de Kalevanniemi. A més, al 1922, el Palauet de Kultaranta, situat a l’illa de Luonnonmaa, es va convertir en la residència oficial del president de la jove república finlandesa. Als anys 1950, es van establir les indústries que la van convertir en una de les ciutats més riques de Finlàndia.
Casc Antic
Només passejar pel Casc Antic de Naantali per veure les cases de fusta dels segles XIX i XX entre els estrets carrers, val la pena. A part, cadascuna d’elles té un nom: Tympii, Humpii, Pusa, Isokarhu, Hattu, Jereies, etc. les portes decorades, els carrers empedrats i els bonics edificis públics. A més, com tota ciutat costera finlandesa, Naantali té molt d’ambient en els restaurants i cafeteries dels seus carrers i del port.
Església conventual
L’Església conventual de Naantali, construïda entre el 1460 i el 1480, l’únic edifici del convent que queda. A l’estiu de 2005 es van realitzar excavacions arqueològiques del cementiri de l’església i es van trobar eines, joies i monedes.
Merimasku Kirkko (Església de Merimasku)
L’Església de Merimasku és l’església de fusta més antiga de Finlàndia, construïda al 1726.
Museu de Naantali
El Museu de Naantali està situat al centre del casc antic, a prop del port. Es tracta d’un complex format per la Casa Hiilola, la Casa Sau-Kallio i la Casa Humppi. La Casa Hiilola, museu des de la dècada de 1920, convida a visitar els interiors d’una casa burgesa del segle XIX a Finlàndia. La Casa Sau-Kallio al final d’un bonic jardí i de l’antic pavelló d’aigua de les termes de Viluluoto Well, on es mostra com solien viure els artesans. I per última part del museu, la Casa Humppi és on es pot veure una exposició sobre la història del convent de Naantali i la història de la ciutat.
Jardí de Kultaranta
Situat al costat oposat de la badia de Naantalinlahti, a la mansió Kultaranta, un castell de granit que es va construir un any abans de que es declarés la independència de Finlàndia al 1916. Era una vil·la d’estiu del comerciant Alfred Kordelin, avui és la residència d’estiu del president finlandès. El jardí posseeix 16 hectàrees amb mils de roses de diferents varietats. Destaquen varis jardins: el jardí vermell, el jardí blau, la pèrgola, els miradors, les fonts i els paisatges de tanques vegetals.
Muumimaailma (Moomin Wold)
A Naantali se situa el Moomin World, un parc d’atraccions dels Moomins. Tot i que a Espanya no es coneixen, a Finlàndia estan per totes parts. Els Moomins són personatges cèlebres a Finlàndia, criatures que viuen als boscos finlandesos creats als anys 1940 per l’autora finlandesa Tove Jansson. Hi ha una infinitat de llibres sobre els Moomins i una sèrie televisiva que va fer que es fessin coneguts mundialment. De fet, al Japó hi ha molts fans que viatgen fins a Finlàndia per a conèixer el Museu del Moomin a Tampere i el Moomin World a Naantali.
El Moomin Word de Naantali es troba en una illa de Kalio davant de la costa de Naantali, a la que s’arriba ràpidament des del centre travessant un pont. El parc representa la Vall del Moomin, i allí estant tots els personatges dels contes. Crida l’atenció la casa de la família Moomin, de color blau, la casa de Hermulen groga, l’estació dels bombers, el bard de Moomin papa i altres llocs que poden visitar-se.
Moisès 