Contingut:

• Història d’Euskadi
• Gipuzkoa (Guipúscoa)
• Bizkaia (Biscaia)
• Araba (Àlaba)

Història d’Euskadi

Habitat des del paleolític, quan els primers habitants es van establir a la cornisa cantàbrica, el que avui és Euskadi compta amb un passat ric i complex. Gràcies a la seva accidentada orografia, va aconseguir al llarg de la història mantenir tant la seva identitat com la seva autonomia política, estatus del qual encara gaudeix i que ha permès a la regió convertir-se en una de les més interessants d’Espanya.

Les primeres petjades humanes

L’origen dels bascos està ple d’enigmes, hi ha poques dades objectives i molts elements llegendaris, relats antics que s’amaguen amb les ombres de la mitologia. En molts casos es parla dels bascos com una de les comunitats més antigues d’Europa. Inclús la seva llengua, l’euskera, ostenta als fòrums lingüístics la categoria de parla atàvica: encara es desconeixen tant l’origen d’aquesta llengua, com el lloc del que van sortir les tribus que van acabar establertes a les valls i turons que banyen les onades del Kantauri Itxasoa (Mar Cantàbric).

El que se sap amb certesa és que els primers habitants del territori que avui en dia correspon a Euskadi es van assentar aquí fa uns 100.000 anys, en el Paleolític Inferior, i que la presència humana va ser més o menys ininterrompuda fins a l’última glaciació, fa uns 30.000 anys, quan els caçadors i recol·lectors que es movien per la cornisa cantàbrica es van veure obligats a buscar aixopluc dins de les moltes coves de la zona, com la de Santimamiñe, on van deixar petjada en forma de pintures i gravats rupestres. Serien aquells homes, sostenen alguns historiadors, de quins s’originarien tant els bascos com l’euskera, idioma preindoeuropeu.

Sigui com sigui, a partir de les glaciacions, la presència humana que s’havia tornat més complexa amb la introducció de rituals màgics i funeraris (els cromlecs, dòlmens i menhirs datats de voltants del V mil·lenni aC que omplien el territori ho demostren), a més d’estable, es feia també sedentària: a l’Edat de Ferro sorgeixen els primers poblats, la ramaderia ja no és transhumant i l’agricultura suplanta a la recol·lecció de fruits.

Els romans front les tribus basques

Quan els romans arriben a la península Ibèrica, a voltants del segle III aC, els bascos estan fragmentats en diferents tribus, a ambdues vessants dels Pirineus: allà els aquitans i aquí els vascons, els vàrduls, els autrígons i els caristis, que en el seu conjunt ocupen l’actual País Basc i part de la comunitat autònoma d’Aragó. Tot i això, l’avanç romà i la colonització del territori que s’havia fet imparable al llarg de tota la península Ibèrica, en arribar aquí s’estanca. Per un costat, per la seva peculiar orografia, amb moltes muntanyes, valls i terrenys abruptes que dificulten els desplaçaments i el manteniment de les zones conquerides; per un altre costat, per la resistència dels pobladors autòctons, que estableixen aliances amb els càntabres, celtes i fins i tot els cartaginesos de Hanníbal Barca, que lliuren la seva particular batalla contra els romans, per a enfrontar-se als invasors. Després de dos segles de guerres, Roma només pot donar per completada la colonització fins a les portes de l’actual Pamplona, en diferents enclavaments del que avui és la província d’Àlaba i a la zona d’Irun, on es troba el port d’Oiasso. La cornisa cantàbrica queda (més o menys), intacta.

Les invasions bàrbares i musulmanes

I intacta es manté també segles després, quan, a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els bàrbars comencen a envair la península Ibèrica, limitant la seva influència sobre el territori anteriorment ocupat per l’Imperi Romà. A l’any 418 els visigots s’assenten a la regió d’Aquitània, i després de més d’un segle de batalles i escaramusses entre ells i els francs, tant al nord com al sud, aconsegueixen fundar, a l’any 518, per obra del rei Leovigild, la ciutat fortificada de Victoriacum,  a prop de l’actual Vitoria. L’aïllament persisteix també durant la posterior invasió musulmana, a partir de 711. Ja que els exèrcits àrabs aconsegueixen només arribar fins a Pamplona, a Navarra, gràcies a un acord amb els seus habitants que faciliten la capitulació de l’antiga ciutat visigoda. També els àrabs van arribar només fins a les línies fronteres que havien establert els romans, i tret d’incursions en poblacions determinades (com Tudela, a Navarra), no van aconseguir conquerir les terres basques.

La Reconquesta, el Regne de Navarra i els furs

Al-Àndalus, nom genèric amb el que es coneixen les possessions àrabs a la península Ibèrica, es va estendre, en la seva època de màxima esplendor, des de l’estret de Gibraltar fins a una línia que va des de les terres galaiques fins a Saragossa, deixant, al nord, una bossa de territoris no conquerits a la franja de la cornisa cantàbrica: a més dels vascons, el dels càntabres i els àsturs. I són aquests últims, a l’any 722, a la Batalla de Covadonga, lliurada pel cabdell Pelayo, que aconsegueixen derrotar per primera vegada als musulmans. Una dècada després del seu desembarcament a Cadis, comença la Reconquesta de la península pels cristians, llur primer regne és precisament Astúries. Ràpidament, els territoris càntabres, de part dels bascos i dels galaics, a l’extrem oest, passen sota la influència política i militar d’Oviedo; mentre que el dels navarresos gaudeix de relativa autonomia sota el paraigua del Ducat de Bascònia, que posteriorment formarà part de la Marca Hispànica, una zona de seguretat entre els dominis carolingis, a l’altre costat dels Pirineus, i Al-Àndalus. Són dècades tumultuoses, de revoltes i divisions, amb la formació d’alguns ens territorials independents, com el Comptat d’Àlaba i els Senyoriu de Gipuzkoa i Senyoria de Biscaia, que arriben al seu cim al segle IX, amb el naixement de la Corona de Pamplona, que aviat es convertiria en Regne de Navarra.

En els segles de relativa estabilitat, els actors principals en el mapa peninsular, a part de Navarra, són Al-Àndalus, contra el qual combaten milers de bascos; els regnes galaic-portuguès i astur-lleonès; i els d’Aragó i Castella. I és aquest últim el que acaba imposant-se: al 1200, Alfons VIII s’annexiona Guipúscoa i Àlaba (llurs capitals, Donostia-Sant Sebastià i Vitoria-Gasteiz havien nascut al 1180 i 1811, respectivament, mentre que a finals del segle XIV és la Senyoria de Biscaia, encapçalat per la Bilbao i fundat per Diego López V de Haro (1300), el que entra en l’esfera castellana. A canvi de la seva incorporació voluntària a Castella, els territoris obtenien que els monarques juressin els furs, un corpus legislatiu que regulava des de feina segles la vida dels bascos, atorgant així formalment a ells una autonomia administrativa als seus històrics territoris, que es gestionava a través de les Juntes Generals, òrgans col·legiats d’autogovern. Uns privilegis (controlats i dirigits per la noblesa local) confirmats també després de la unió entre les corones de Castella i Aragó al 1469, gràcies al matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics, llur acció política portarà a la corona, al 1512,  a acceptar la integració voluntària del Regne de Navarra. El procés d’unificació territorial d’Espanya estava conclòs.

Les Guerres Bàndols

El que encara estava inacabada era la unitat social, cada cop més fragmentada i polaritzada. Des del segle XIV en endavant, a les actuals províncies basques es produeix un acusat augment demogràfic, i gràcies a les cartes pobles concebudes per la corona les ciutats (un sèrie de privilegis i exempcions per als residents), també  un creixement dels nuclis urbans. És el cas de Bilbao, per exemple, llur port, juntament amb el de Pasaia, es converteix en el principal impulsor de l’economia local: un lloc estratègic de primera ordre per on passa pràcticament tot el trànsit de la llana castellana i del ferro biscaí de l’època. Es configuren així dues macro-àrees ben diferenciades: per un costat, les capitals i les vil·les costeres, que gràcies a les prerrogatives atorgades gaudeixen de llibertat econòmica i social, i de relativa autonomia política; per l’altre costat, les zones rurals, que tot i estar lliures de llaços amb la corona gràcies als furs, encara estan sotmeses al control dels senyors locals. I és en aquest context quan, a l’últim quart del segle XIV i gran part del segle XV, es produeixen les Guerres de Bàndols que enfronten a la població. Es tracta d’unes lluites de la noblesa contra les vil·les, per a la restauració o la perpetuació dels privilegis perduts al llarg del la centúria; dels camperols contra els senyors, que abduïen drets de prosperitat sobre les terres comunals, històricament en usdefruit als primers; i en el sinus de la mateixa noblesa, amb l’enfrontament entre diferents famílies d’alt llinatge.  Com a conseqüència de tot això, s’enforteix el poder de la monarquia a les tres províncies, gràcies als acords de la mateixa amb l’aristocràcia local.

Comerç marítim i Carrera d’Índies

Amb el panorama interior una mica revoltat, i amb una sèrie de costums locals mal dirigides (com el fet que només el fill primigeni heretava el patrimoni familiar, i els altres s’havien de buscar la vida), molts bascos van decidir emigrar i buscar fortuna a ultramar. De les drassanes bilbaïnes i guipuscoanes surten gran part dels vaixells que travessen l’oceà en ruta cap a les Índies, amb una tripulació formada majoritàriament per bascos. Entre ells destaquen grans capitans com Juan Sebastián Elcano, de Getaria, primer navegant en circumnavegar el globus (en l’expedició de Magalhães), i Miguel López de Legazpi, de Zumarraga, que va colonitzar les Filipines. Molts d’aquests marins tornaven, amb les bodegues de les naus plenes de metalls preciosos i aliments desconeguts, com el moresc; altres, en canvi, es queden, i eviten enfrontar-se a una crisi que assota tot el país a meitats del segle XVII.

La Il·lustració i la Guerra de la Independència

El segle XVIII s’inicia sota els millors auspicis. Per un costat, les idees dels enciclopedistes francesos i dels filòsofs de la raó arriben les Bascongades amb força des dels seus territoris pirinencs veïns; per un altre, la burgesia urbana es fa promotora de les pujants iniciatives econòmiques i comercials, com la Real Compañía Guipuzcoana de Caracas, activa des de Sant Sebastià en el tràfic del cacau. En aquest context neixen també a Biscaia les anomenades societats d’amics del país, entre elles, La Bascongada, que es reuneix per a fomentar i difondre el coneixement cultural i econòmic, i es converteixen en catalitzadores de les idees afrancesades. No es d’estranyar que al País Basc, en un primer moment, es veiés amb bons ulls l’aliança entre Espanya i França segellada amb la signatura del Tractat de San Ildefonso al 1796, que unia ambdós països contra Gran Bretanya i els seus aliats, i amb el successiu Tractat de Fontainebleau (1807), mitjançant el qual Carlos IV recolzava Napoleó en la seva campanya contra Portugal, permetent el pas i aquarterament de les tropes franceses en territori espanyol. No obstant, l’aquarterament es converteix en ocupació primer i, després, en invasió, i el 6 de juliol de 1808 l’emperador francès acaba amb la dinastia borbònica, destituint al monarca i coronant rei al seu germà, José I. Al País Basc, com a la resta de la península, la societat es polaritza entre partidaris dels invasors i defensors acèrrims del poder reial i de les idees tradicionals. És l’inici de la Guerra de la Independència (Guerra del Francès), que acabarà cinc anys després amb la definitiva expulsió de les tropes napoleòniques de territori espanyol després de la Batalla de Vitoria, el 21 de juny de 1813.

Lliberals contra carlistes: l’abolició dels furs

Després de l’expulsió dels francesos torna al tro Fernando VII, que ja havia estat rei fugaçment entre març i maig del 1808. Amb la restauració borbònica es frenen les llibertats instaurades per les Corts de Cadis (1812) durant la invasió napoleònica. El País Basc vau sorgir als seus pobles, vil·les i ciutats dues corrents que s’enfronten en tres conteses successives al llarg del segle XIX. Tot i que originades en una disputa per la successió al tro entre els partidaris d’Isabel, única descendent de Fernando VII, i el germà d’aquest, Carlos María Isidro, que aspirava a la corona, les Guerres Carlistes de les dècades de 1830, 1840 i 1870 enfronten als liberals (defensors de la primera) contra els carlistes (que recolzen al segon). Els carlistes encarnen l’oposició més reaccionària al liberalisme, defenent la monarquia absoluta, el catolicisme i, sobretot, el manteniment dels furs. Les províncies basques quasi en la seva totalitat es declaren carlistes i tenen com a primer general a Tomás de Zumalacárregui, nascut a Ormaiztegui, Guipúscoa. Aquest militar mor a la Primera Guerra Carlista, que no és obstacle per a que es produeixin dues revoltes més dels partidaris del carlisme, fins que al 1876 té lloc la victòria definitiva dels liberals, amb una important conseqüència: l’abolició dels furs i dels privilegis que aquests representaven per a les províncies basques. Aquestes, mentrestant, s’han consolidat des del punt de vista econòmic gràcies sobretot a la indústria del ferro, cosa que fa multiplicar a les seves valls no només fosses  i fargues, sinó també mines de ferro i carbó. A principis del segle XIX, les petites ferreries biscaïnes que treballaven el metall de forma tradicional comencen a créixer gràcies a les noves tecnologies introduïdes amb la Revolució Industrial, i al trobar nous mercats a través del port de Bilbao, ubicat en una posició estratègica per al comerç marítim, i que converteix la capital biscaïna en destí de treballadors procedents de tota la regió.

El PNV i Sabina Aran

La definitiva derrota carlista, la supressió dels furs al 1876, la incipient supremacia de les ciutats i els enclavaments urbans industrialitzats davant al camp, l’economia rural i el caseriu generen en l’imaginari col·lectiu dels bascos de la segona meitat del segle XIX  un sentiment de pèrdua d’identitat i de temor davant els canvis inherents al progrés. Aquesta idealitzada Arcadia feliç basca, que només va existir en la imaginació d’alguns, dóna lloc a una nou ideari nacionalista, que es concreta al 1895 quan Sabino Arana i Goiri, un antic militant carlista biscaí que arribarà després a enfrontar-se als seus antics companys de bàndol acusant-los “d’espanyolisme”, funda el Partido Nacionalista Vasco (PNV), que reclama una nova configuració política enfront el Regne d’Espanya. Floreix a la vegada una afany per recuperar les tradicions, l’euskera i el folklore.

El nou segle, la II República i l’Estatut d’Autonomia

El segle XX s’obre amb un País Basc fortament industrialitzat, amb una economia boiant i altament enriquida amb respecte a les altres províncies espanyoles, i amb un creixent sentiment nacionalista, fomentat també per algunes vagues i revoltes obreres. Els anys 1920 transcorren en una aparent calma, però una dècada més tard tot canvia amb l’adveniment de la Segona República. Tot i que el tradicionalisme reprovava les idees republicanes, al País Basc l’aventura iniciada el 14 d’abril de 1933 amb la proclamació de la Segona República i l’exili d’Alfonso XIII compta des del principi amb molts recolzaments, com testimonia l’afirmació republicana a Eibar un dia abans de la data oficial. No obstant, les tensions amb els elements i sectors més conservadors, com l’Exèrcit, esclaten en una cruenta contesa que dura tres anys, durant els quals el PNV es col·loca en el marc republicà intentant obtenir per al País Basc un estatus autonòmic que arriba, en forma de projecte, al 1934 després de l’aprovació a les Corts republicanes, i que entra finalment en vigor al 1936, quan la Guerra Civil ja ha començat i les tropes del General Francisco Franco, recolzades també per la burgesia basca, ocupen tota la província alabesa i part de la guipuscoana, inclosa la seva capital, Sant Sebastià. La victòria franquista assenyala la suspensió de l’autonomia, i Espanya se submergeix en un temps de silenci, repressió i tristesa que dura fins a meitats de la dècada de 1970.

Fi del franquisme

Als anys 1970, la dictadura de Francisco Franco revela signes d’esgotament. La bonança econòmica i el qüestionament al règim s’estén per la societat espanyola. Les províncies basques comencen a veure’s sagnats pels assassinats de l’organització terrorista ETA. El 20 de desembre de 1973, Euskadi Ta Askatasuna (ETA) assassina a Madrid al almirall Luís Carrero Blanco, a la saó del Govern i home de confiança de Franco. El dictador mor el 20 de novembre de 1975, data a partir de la qual s’obre el procés autonòmic interromput amb la fi de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura. Durant quatre anys es redacta el nou Estatut d’Autonomia del País Basc, que entra en vigor al 1979, després d’un referèndum en el que compta amb el recolzament de més del 90% dels votants, i que atorga al Govern regional competència exclusiva en vàries matèries legislatives i una quasi total independència econòmica.

L’actualitat

Durant la dècada de 1980, la regió basca desplega un ampli autogovern i s’estableix un període de democràcia i llibertat, amb la única excepció de la intensificació dels assassinats d’ETA, que condicionen i extorsionen la vida política i civil de les dues dècades següents. Els processos de desindustrialització i regulació econòmica, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea) i els diferents governs apuntalen un temps de desenvolupament i creixement que modela una societat plural i moderna, d’empremta europeista i estructures econòmiques sòlides. El turisme, la gastronomia i el bon fer de les seves indústries atorguen a les terres basques el prestigi perdut durant els anys de violència terrorista, recuperat definitivament al 2011, quan ETA anuncia el cessament de l’activitat armada. La resta és el País Basc d’avui.

Gipuzkoa (Guipúscoa)

Contingut:

• Donostia-San Sebastián
• Santuario de Arantzazu
• Oñati
• Arrasate-Mondragón
• Ezkio-Itsaso (Caserío Museo Igartubeiti)
• Azpeitia
• Mutriku
• Zumaia
• Getaria
• Zarautz
• Orio
• Hernani
• Pasaia
• Errenteria
• Hondarribia

Donostia-San Sebastián

Situada al Golf de Biscaia i rodejada de muntanyes. Donostia és una ciutat perfecta per fer agradables passejades, ja sigui pels seus carrers del centre històric o per la badia de la Kontxa, la seva platja més famosa.

Però visitar Donostia no és només sinònim de gaudir de la cultura i completar rutes a peu i visitar els seus principals monuments, sinó també és sinònim de gaudir de la gastronomia basca, una de les  més delicioses del món.

Contingut:

• La Kontxa
• Miramar Jauregia (Palau de Miramar)
• Ondarretako Hordantza
• Haizearen Orrazi (Pinta de Vent)
• Txubillo (Mont Igeldi)
• Artzain Onaren Katedrala (Catedral del Bon Pastor)
• Donostiako Udaletxea (Ajuntament de Donostia)
• Part Vella de Donostia
• Koruko Andre Mariaren bailika (Basílica de Santa Maria del Cor)
• Constitución Plaza
• San Telmo Museoa
• Tour de Pintxos
• Donostiako Portua
• Pasealeku Berria (Passeig Nou)
• Mont Urgull
• Hotel María Cristina
• Bretxako Azoka (Mercat de la Bretxa)

La Kontxa

Coneguda per tots els visitants per ser un elegant passeig modernista, de més d’un quilòmetre de longitud que finalitza al Miramar Jauregia (Palau de Miramar), aquest destaca per la seva bonica barana blanca salpicada per més d’un centenar d’enormes faroles. A més, compta amb diversos edificis de la Belle Époque, època en que la família reial espanyola i l’alta aristocràcia europea estiuejaven a Donostia. Un dels exemples és la Perla Talaso-Kirol Zentroa (Balneari de La Perla), perfecte per fer-se un capritx amb vistes al mar, i l’Ajuntament situat en un antic casino.

Si es visita Donostia a l’estiu i no es té por de l’aigua freda del mar Cantàbric, es pot aprofitar per fer una capbussada a la platja de la Kontxa.

Miramar Jauregia (Palau de Miramar)

Entre les platges de la Kontxa Hondartza i Ondarretako Hondratza, sobre un monticle verd, el Miramar Jauregia, un dels edificis més bonics de Donostia. Rodejada d’un jardí, aquesta mansió va ser construïda a finals del segle XIX per la reina regent Maria Cristina com a residència d’estiu per a la monarquia espanyola.

Tot i que el palau d’estil anglès no està obert al públic, si que val la pena apropar-se per relaxar-ser als seus jardins mentre es gaudeix d’unes excel·lents vistes d’Ondarretako Hondratza, de la Kontxa Hondartza i de l’Illa de Santa Klara.

Ondarretako Hordantza

Situada a l’abric del Txubillo (Mont Igeldo), aquesta platja de l’antic barri de pescadors és perfecta per passar una estona tranquil·la en família o amics, ja que està poc massificada.

Des d’aquí també es beu la petita Illa de Santa Klara, situada al mig de la badia de la Kontxa, a la qual es pot arribar en vaixell en pocs minuts.

Haizearen Orrazia (Pinta de Vent)

Situat al final d’Ondarretako Hondartza, és una magnífica obra d’Eduardo Chillida i un altre dels llocs emblemàtics de Donostia. Aquest grup de tres escultures d’acer oxidat, situats en vàries roques, deu el seu nom a la força amb la que entren les ones a aquesta zona, pel que Eduardo Chillida, en to de broma, que el mar havia d’entrar a Donostia ja pentinat.

Txubillo (Mont Igeldo)

A aquesta muntanya de Donostia es pot pujar amb funicular o amb cotxe, i dalt s’obtenen unes imatges espectaculars de la badia de la Kontxa i de Donostia.

Conegut com el més antic d’Euskadi i el tercer d’Espanya, el funicular d’Igeldo, puja a la muntanya en pocs minuts des de prop del Haizearen Orrazia (Pinta de Vent) fins al cim, situat a 180 metres sobre el nivell del mar, on es troba l’Hotel Mercure, una torrassa del segle XVIII i un Parc d’Atraccions.

El millor moments per pujar, si es vol gaudir de les vistes de la badia de la Kontxa i de gran part de la costa guipuscoana és a la tarda vespre, ja que es pot veure la posta de sol i com la ciutat es va il·luminant poc a poc.

Artzain Onaren Katedrala (Catedral del Bon Pastor)

La Catedral del Bon Pastor va ser construïda a finals del segle XIX, és el temple religiós més gran i important de Donostia.

Situada al sud del Casc Antic, aquesta catedral d’estil neogòtic i amb una torre de 75 metres, està inspirada en la Catedral de Colònia i a l’interior destaca el mobiliari de la Capella Major, la Cripta, l’enorme òrgan i les precioses vidrieres.

Després de visitar la Catedral es pot fer un passeig per aquest barri, conegut com el centre romàntic pel seu estil parisenc de finals del segle XIX, fins arribar a la bonica Gipuzkoa Plaza, presidida per l’imponent edifici de la Gipuzkoako Foru Aldundia (Diputació Foral de Guipúscoa) i amb una preciosa zona enjardinada.

Horari de visites de la Catedral: tots els dies de 8:30 a 20:00 hores.

Donostiako Udaletxea (Ajuntament de Donostia)

Al principi de la Kontxa Hondartza, davant dels bonics jardins d’Alderdi Eder, es troba l’imponent edifici de l’Ajuntament de Donostia.

Inaugurat al 1887 amb la presència de la reina Maria Cristina d’Habsburg, va ser originalment un fantàstic casino on es reunia l’alta societat i un important reclam turístic, on se celebraven balls i festes.

Amb la prohibició del joc al 1924, el casino va tancar la seva activitat, i no va ser fins al 1947, quan es va traslladar la seu de l’Ajuntament.

Part Vella de Donostia

La part vella de la ciutat, situada als peus del Mont Urgull i repleta de carrerons empedrats, és el barri amb més encant de Donostia.

Recomano començar la ruta per Kale Nagusia que porta fins la Koruko Andre Mariaren bailika (Basílica de Santa María del Coro) per després continuar per tots els carres adjacents  fent una “S” que porta a racons plens d’encant com la Constitución Plaza, el San Telmo Museoa (Museo de San Telmo) o la San Bizente eliza (Iglesia de San Vicente), una de les més antigues i que al seu interior hi ha un bonic retaule de San Vicente de 1586.

A més, en aquesta zona també es concentres alguns dels millors restaurants de pinxos, pel que es recomanable venir en diversos moments del dia i així calmar l’estómac. Fer una ruta de pinxos per Donostia és una de les millors experiències.

Koruko Andre Mariaren Bailika (Basílica de Santa Maria del Cor)

Situada al cor de la Part Vella, aquesta basílica va ser construïda al 1750 sobre una antiga església romànica, aquesta joia arquitectònica enamora a primera vista per la seva portada principal a mode de retaule i d’estil plateresc, sobre la qual es pot observar la figura martiritzada de Donostia.

A l’entrar a l’interior, que combina elements gòtics, barrocs, xoriguerescos i neoclàssics, es veu al fons l’altar major, on es venera la imatge de la Verge del Cor, patrona de la ciutat de Donostia.

Constitución Plaza

Aquesta rectangular plaça d’estil neoclàssic, que recorda a la Plaza Nueva de Bilbao, es va construir després del setge i incendi de Donostia al 1813 i es caracteritza pels seus fantàstics porxos que alberguen terrasses i restaurants.

A part de ser un dels punts principals en les celebracions de les festes locals, com la tamborrada de Donostia o la fia del Día de Santo Tomás, val la pena observar l’edifici de l’antic Ajuntament.

San Telmo Museoa

Pels dies plujosos, que no són pocs en aquesta ciutat, es pot entrar al Museu San Telmo, el museu més important de Donostia.

Situat als peus del Mont Urgull, aquest museu va ser un convent gòtic del segle XVI i mostra a través de peces d’etnografia i art, l’evolució al llar de la història de la societat basca.

Entre les obres més important es troben quadres de Sorolla, El Greco o Rubens,  a part d’altres cedides pel Museo del Prado i el Museo Reina Sofía de Madrid.

Horari: de dimarts a diumenge de 10:00 a 20:00 hores.

Tour de Pintxos

La gastronomia es tot un art a Euskadi, i com es pot imaginar, a Donostia no és menys. És per això, que després de completar la visita als punts d’interès de la Part Vella, ens podem apropar a la 31 de Agosto kalea o a la mateixa Kale Nagusia (Carrer Major), per començar una ruta pels millors bars de pinxos.

Aquestes petites tapes s’han fet tan populars en els últims temps, que molts d’aquests locals ofereixen menús degustació que permeten provar una àmplia selecció dels seus millors pinxos o simplement demanar els favorits. Una altra de les tradicions és optar pel pintxo-pote, que inclou un pinxo i una beguda a un preu fix. Entre els pinxos més famosos no poden faltar el de truita de patates, de txangurro, de anxova, de xistorra o el de bacallà, entre molts.

Donostiako Portua

Aquest port ubicat a l’extrem oriental de la badia de la Kontxa i a peus del Mont Urgull, de forma triangular, disposa d’una zona per a vaixells de pesca i  una altra per vaixells d’oci, tot i que el més bonic són les façanes acolorides de les antigues cases de pescadors que guaiten des de la part baixa del  Mont Urgull.

Pasealeku Berria (Passeig Nou)

El Passeig Nou rodeja tot el Mont Urgull, vorejant el mar Cantàbric, el recorregut no comporta més d’una hora i es pot fer des del port de Donostia, passant per la desembocadura del riu Urumea, fins arribar al Zurriolako Zubia (Pont de Zurriola), decorat amb faroles d’estil Art Decó.

Al costat del pont es troba el Kursaal Konfresu Jauregia eta Auditorioa (Palau de Congressos i Auditori Kursaal), famós per ser la principal seu del reconegut Festival de Cinema. A pocs metres hi ha la Zurriola Hondartza, perfecta pels amants al surf.

Tot i que és un passeig molt agradable, cal tenir en compte que si el mar està molt revoltat, les ones poden saltar al passeig i produir situacions de risc, que sempre, cal evitar.

Mont Urgull

Es pot pujar fins al Mont Urgull amb una caminada d’uns 20 minuts des del Pasealeku Berria, on a dalt es gaudeix d’unes bones vistes de la Badia de la Kontxa i de la ciutat.

Aquesta muntanya va ser una fortalesa militar des del segle XII i es trobava rodejada de muralles on se situaven el canons que s’utilitzaven per a repel·lir els nombrosos atacs i setges al llar dels anys com el de les tropes franceses de 1813, que va acabar amb la capitulació de Donostia.

El cim del Mont Urgull està coronat pel Motako Gaztelua (Castell de la Mota) del segle XII i per la impressionant estàtua del Jesusen Bihotza estàtua (Sagrat Cor), de més de 12 metres d’alçada, tanmateix durant la pujada també es recomanable parar en diferents miradors i diversos punts d’interès com el Ingelesen Hileria (Cementiri dels Anglesos), l’Anderen Baeria (Bateria de les Dames i la Santiago Bateria.

Hotel María Cristina

Al baixar del Mont Urgull es pot vorejar el riu Urumea fins arribar a l’Hotel María Cristina, un altre dels luxosos edificis relacionats amb l’època de la reialesa i l’aristocràcia europea.

Inaugurat l’any 1912, aquest preciós hotel és el preferit per la majoria d’estrelles de Hollywood per passar uns dies quan venen al Festival de Cine de San Sebastián. A pocs metres de l’hotel, vorejant el riu, es troba el fantàstic Maria Cristina zubia (Puente de María Cristina), que té quatre obeliscos monumentals, ubicats al seus extrems.

Bretxako Azoka (Mercat de la Bretxa)

Aquest mercat d’estil neoclàssic, construït al 1870, es troba més de 40 llocs de fruites, verdures, peix, marisc i conserves mentre que a l’exterior se situen el llocs coneguts com “las caseras” on venen verdures entre les que destaquen deliciosos espàrrecs i diversos tipus de formatge local, entre els que no pot faltar els Idiazábal.

Horari: de dilluns a dissabte de 8:00 a 21:00 hores.

Arantzazuko Santutegia (Santuari d’Arantzazu)

El Santuari d’Arantzazu és un dels temples més carismàtics i importants d’Euskadi. Aquest complex religiós és un dels elements més representatius de l’art sacre contemporani d’Euskadi. Aquest temple ha estat destruït i construït en tres ocasions (1553, 1622 i 1834), la versió actual del temple (Segle XX) crida l’atenció a experts i inexperts, i no és per menys, les formes i estils de cadascun dels elements que el componen són autèntiques obres d’art.

La verge d’Arantzazu és una de les figures religioses més estimades de Gipuzkoa. A part el Santuari és tota una icona avantguardista artísticament i arquitectònicament parlant, la seva situació, a l’entrada del Aizkorri-Aratz Parke Naturala, el fa més atractiu. Espessos boscos, massissos rocosos i barrancs vertiginosos rodegen el Santuari.

És curiós comprovar que l’origen d’aquest Santuari, és a dir, la història del pastor que va trobar la imatge de la verge protegida entre arços, ha estat fidelment plasmada en l’edificació. L’exemple més palpable es troba a la pròpia façana, on centenars de pedres de forma triangular representen les espines d’aquest arbre.

La basílica de Arantzazu compta amb una llegenda: un pastor anomenat Rodrigo de Balzategi va trobar a la figura de la verge entre arços, i aquest sorprès li va preguntar a la verge, Arantzan zu? Una frase que en euskera es podria traduir com, tu entre arços? Aquesta trobada amb la verge, va convertir aquest lloc en lloc de pelegrinatge. Aquesta va ser la base de l’impressionant complex religiós que podem veure avui en dia.

La basílica i la cripta de Arantzazu poden ser visitades en visites lliures com en visites guiades. Els franciscans obren les portes del temple a les 9 i la tanquen a les 20 hores, un horari que permet visitar la basílica i la cripta de forma totalment gratuïta. Per les visites guiades és recomanable reservar amb cita prèvia, les visites guiades costen 2,5€.

Les expressions artístiques que es poden apreciar tant a l’exterior com a l’interior de la basílica porten la firma d’alguns dels artistes més importants i reconeguts d’Euskadi. Unes obres d’art que avançades al seu temps, constitueixen un dels complexos més avantguardistes de l’època, entre altres Jorge Oteiza, Néstor Basterretxea o Eduardo Chillida.

En resum, podem dir que els Santuari d’Arantzazu es divideix en tres espais, clarament diferenciats: l’exterior, l’interior i la cripta. A l’exterior, ens trobem una façana plena de formes punxegudes en honor a l’arç que protegia a la verge juntament amb les obres de la pietat i els 14 apòstols, ambdues de Jorge Oteiza. Abans d’endinsar-se en l’interior, la seva entrada ens rep amb les imponents portes de ferro d’Eduardo Chillida. Un cop a l’interior, l’enorme retaule de més de 600 m² i esculpit en fusta crida l’atenció dels visitants. Es tracta de l’obra de Lucio Muñoz. Entre aquests espais, hi ha diferents vidrieres, que, jugant amb la llum i els colors il·luminen el pas. Aquests dissenys són obra de Xabier Álvarez de Eulate. Per últim, a la cripta, ens trobem amb les pintures de Néstor Basterretxea.

Pàgina web

Oñati

Contingut:

• Sancti Spiritus Uniberstsitatea (Universitat Esperit Sant)
• Mikel Deunaren Eliza (Església de Sant Miquel)
• Bidaurretako Santa Klara Monasterioa (Monestir Santa Clara de Bidaurreta)
• Arrikrutzeko Kobak (Cova d’Arrikrutz)
• Txokolateixia
• Foruen Esparrantza Plaza

Sancti Spiritus Unibertsitatea (Universitat Esperit Sant)

És una de les edificacions més importants d’Euskadi a nivell arquitectònic. Una estructura ubicada juntament a l’actual facultat d’empresarials de la Universitat Mondragón, que va ser construïda al segle XVI pel bisbe Rodrigo Mercado de Zuazola. Aquesta universitat va està en actiu des de 1542 fins al 1901 i ella es van impartir classes de dret, medicina, filosofia o lletres entre altres. Si el seu exterior crida l’atenció, no es queda enrere el claustre o el retaule que guarda al seu interior.

Mikel Deunaren Eliza (Església de Sant Miquel)

L’església va ser construïda al segle XV i ampliada els segles posteriors. En l’actualitat aquest temple basc compta amb quatre edificacions o naus que reflecteixen l’estil de cada una de les èpoques en les que van ser construïts. Al seu interior, hi ha l’altar, un retaule i una cripta del segle XVII.

Bidaurretako Santa Klara monasterioa (Monestir Santa Clara de Bidaurreta)

Aquest temple religiós va ser construït entre els anys 1510 i 1520 per a albergar el sepulcre de Juan López de Lazarraga i la seva muller. Una edificació, habitada per monges de clausura de l’ordre franciscana, de la que cal destacar l’església.

Arrikrutzeko Kobak (Cova de Arrikrutz)

Les coves de Arrikrutz es troben a les afores del nucli urbà d’Oñati, juntament amb el Santuari Arantzazu. Una cavitat ubicada a l’interior de la serralada de Aizkorri que compta amb el títol honorífic de la cova més extensa de Gipuzkoa. Un espai creat per l’aigua sobre el massís càrstic que va ser coberta per figures d’animals prehistòrics.

Txokolateixia

El Centre d’Interpretació de la xocolata d’Oñati, es troba ubicat a l’antiga seu de la Chocolatería Orbea. Un espai en el que es mostra la tradició xocolatera d’Oñati.

Ubicació: Kale Barria Kalea, 29, 20560 txokolateixia, Gipuzkoa.

Horari:

• De dilluns a divendres de 10:30 a 13:00 hores i de 17:00 a 19:00 hores.
• Dissabte de 10:30 a 13:30 hores.

Foruen Enparantza Plaza 

Aquesta plaça representa el centre neuràlgic d’Oñati. Un espai de trobada en el que s’ubiquen edificacions de gran importància com l’Ajuntament i  San Miguel eliza (Església de San Miguel). Aquesta plaça és obra dels arquitectes Mariano José de Lascurain i Antonio Cortazar.

Arrasate-Mondragón

Arrasate està rodejat de belles muntanyes, als peus del Ulalaitz o Udalatx (1.017 metres d’altura), és ideal pels amants de la naturalesa per la multitud de rutes de senderisme o muntanya que es poden fer en les immediacions. Hi ha opcions per a tots els públics, rutes curtes i senzilles, algunes de més llargues amb més desnivell i d’altres per persones experimentades.

A part Arrasate és coneguda per ser el bressol del moviment cooperativista basc i per  la seva indústria serrallera.

El carrer central o Erdiko kale, més aviat recta, travessa tot el casc històric, i per aquí discorria el camí reial cap a Castella. En els ambdós costats l’envolten dos carrers en forma de mitja lluna; Ferrería i Iturriotz. Aquests carrers alberguen palauets amb boniques balconades, cases pairals i edificis antics amb façanes precioses.

Passejant pel poble et trobes amb la Herriko Plaza, se sa que és aquesta plaça perquè està flanquejada per l’Ajuntament, un edifici característic, del segle XVIII i d’estil barroc–rococó, amb l’escut del municipi, un gran balcó i uns porxos molt concorreguts en època de pluja.

I a l’altre costat de la plaça, la parròquia gòtica de San Juan Bautista, que com a curiositat, des de fora mireu cap amunt i observeu la façana de la parròquia, on es poden trobar gàrgoles curioses.

Els carrers confrontants a la part vella i els ravals que surten d’aquesta, també tenen el seu encant, amb les seves antigues cases, edificis singulars i alguna que altra plaça concorreguda, com la Seber Altube Plaza, en la que es troba l’Església del Monasterio de San Francisco, fundada al 1578 i d’estil barroc, en la que es pot veure el retaule txurrigueresco fet amb fusta de castanyer i noguer a finals del segle XVII. L’edifici que va albergar el monestir, és avui la casa de cultura “Kulturate”.

A part, el casc històric i voltants, en gran part per a vianants, és una zona amb molt de comerç, bars i ambient.

Ezkio-Itsaso (Caserío Igartubeiti baserria museoa)

El Caserío Igartubeiti va ser adquirit al 1992 per la Diputació Foral de Gipuzkoa per a la seva restauració, és un exponent de l’arquitectura en fusta dels segles XVI i XVII i fidel reflex de l’Edat d’Or del caserío basc.

En l’actualitat ofereix la possibilitat de veure en funcionament un lagar (premsa de poma) complet del segle XVI. A més, aquest caserío permet percebre les olors de la poma premsada, de l’herba, de les pells posades a assecar i del fum. Endinsa al visitant en la penombra de la cuita i la quadra, i els passos fan cruixir el pis de fusta de les golfes.

Però la casa està deshabitada, i no hi ha ningú que pugui explicar les històries que van passar en ella abans i després d’aquella època.

En aquest sentit, al Centre d’Interpretació es reviu la història dels caserío bascos al llarg de més de mil anys. A través de les veus de la família i veïns d’Igartubeiti es descobreix com van anar creixent i evolucionant els antics caseríos, com vivien i treballaven els seus habitants, com es relacionaven entre ells, en què creien, què produïen, com s’alimentaven, de quina manera es divertien i que els feia patir. El museu pertany a la Red de Museos Enogastronómicos de Euskadi.

Web oficial

Azpeitia

Contingut:

• Loialako Santutegia (Santuari de Loiola)
• Azpeitiako Udala (Ajuntament)
• Burnibidearen Euskal Museoa (Museu del Ferrocarril)
• Soreasuko Sebastian Deunaren Eliza (Església de Sant Sebastià de Soreasu)
• Azpeitiako Garbitoki Zaharra (Antic Safareig Municipal)
• Olazko Amaren Baseliza (Convent de Nostra Senyora d’Olatz)

Azpeitia és molt conegut pel Loiolako Santutegia (Santuari de Loiola), construït a partir de la casa natal de Sant Ignasi de Loiola (fundador dels Jesuïtes). No obstant, Azpeitia va més enllà, ja que el seu casc urbà és un dels més bonics de la província.

Azpeitia va ser fundada al 1310 per Fernando IV de Castilla, atret per la riquesa de la Vall de Iraurgui. La seva riquesa va ser certament problemàtica, ja que, pràcticament des de la seva fundació, el poble es va veure envoltat en tot tipus de conflictes. Alguns pel seu control, altres perquè no hi havia més remei (com al 1520, quan es van posar del costat comuner a la Guerra de les Comunitats).

Als segles XVI i XVII va experimentar un creixement degut a l’alça de les ferreries (instal·lacions en les que el mineral del ferro es transformava en metall). De fet, a dia d’avui existeix una gran siderúrgica que és hereva directa d’aquest temps.

Tot i els successos històrics o econòmics, el cert és que Azpeitia se situa en un lloc privilegiat del mapa religiós mundial. El poble és el lloc de naixement de Sant Ignasi de Loiola, el fundador de la influent Companyia de Jesús. Es podria dir que és un dels llocs de pelegrinatge obligat per als catòlics de tot el planeta.

Loiolako Santutegia (Santuari de Loiola)

La principal visita que es pot fer a Azpeitia és el Santuari de Loiola. De fet, la major part dels turistes que van a Azpeitia es limiten a veure aquest conjunt monàstic i segueixen el seu camí. El Santuari està situat a dos quilòmetres d’Azpeitia.

El Santuari és un impressionant conjunt històric-artístic en que una enorme cúpula de 65 metres d’altura és la principal senya d’identitat. L’edifici principal és d’estil barroc, al qual s’accedeix a través d’unes enormes escales imperials. La basílica és del mateix estil.

Per cert, també és recomanable passejar pels seus preciosos jardins.

Azpeitiako Udala (Ajuntament)

Ja al centre del poble, un bon punt de partida per a fer el recorregut és el propi edifici de l’Ajuntament. Es tracta d’un edifici de començaments del segle XVIII, destinat originalment per a un Convent d’Agustins. No obstant, després de la desamortització de Mendizábal va passar a mans municipals, que van decidir convertir-lo en la casa consistorials del poble.

Burnibidearen Euskal Museoa (Museo del Ferrocarril)

En les seves instal·lacions es poden veure desenes de trens diferents, així com tota classe d’objectes relacionats amb la cultura ferroviària: rellotges, documentació, indumentàries, etc. Aquesta antiga estació de Urola, i en dies bons es posa en marxa trens històrics per recórrer petits trams de l’antiga línia que unia Zumaia i Zumárraga.

Soreasuko Sebastian Deunaren Eliza (Església de San Sebastià de Soreasu)

Tot i que el Santuari de Loyola sembla que ho eclipsi tot, al centre d’Azpeitita hi ha lloc per aquest conjunt religiós, Soreasuko Sebastian Deunaren Eliza (Església de San Sebastián de Soreasu), que el seu origen podria ser templer. No obstant, no està del tot clar per les innumerables reformes que s’hi ha realitzat. El més cridaner d’aquesta església és que té fins a 8 capelles, a més de la pila on es va batejar Sant Ignasi de Loiola.

Azpeitiako Garbitoki Zaharra (Antic Safareig Municipal)

Al costat de l’Església de San Sebastià de Soreasu es troba l’Antic Safareig Municipal, construït al 1842. Tot i que avui en dia ha perdut el seu ús, durant més d’un segle va ser un dels rentadors més grans de la península, doncs compta amb 20 safarejos i una gran piscina central.

Olazko Amaren Baseliza (Convent de Nostra Senyora d’Olatz)

A les afores d’Azpeitia hi ha l’Olazko Amaren Baseliza (Convent de Nostra Senyora de Olatz), un temple del segle XIII que, tot i que viu a l’ombra del Santuari de Loyola, també és realment impressionant.

Mutriku

Contingut:

• Casc Antic i Patrimoni de Mutriku
• Geopakea de la Costa Basca

Mutriku té els seus orígens a principis del segle XIII, al 1209, moment en que a la vora d’una estreta badia del Cantàbric es va establir la vil·la Nueva de Motrico, per ordre del rei Alfonso VIII de Castella. No obstant, aquestes terres han estat habitades des de la prehistòria, com demostren la gran quantitat de restes arqueològiques que s’han trobat.

Aquest atractiu poble té altes cases pintades en tons acolorits com el blau i el verd, assentades sobre les vessants del mont Arno. Aquestes cases es disposen sobre un complicat entramat urbà compost per empinats carrers amb escales de descendeixen directament cap al port. La típica configuració de poble mariner.

Però Mutriku té més encants que el seu preciós casc antic o el seu bonic port pesquer. I és que Mutriku es troba situat dins del Geopakea de la Costa Basca, un espai que alberga formacions geològiques fascinants que daten de fa més de 60 milions d’anys, amb impressionants flysch i valls càrstiques de gran interès.

A més, aquest poble de mar, té al seu voltant paisatges verds i increïbles valls i boniques muntanyes que ofereixen moltes possibilitats als amants del turisme de muntanya.

Casc Antic i Patrimoni de Mutriku

Mutriku és conegut per tenir un dels cascs antics medievals millor conservats d’Euskadi.

La vista podria començar a la Txurruca Plaza, als peus de l’Andre Maria Zeruratzea parroquia (Parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció), construïda entre 1803 i 1843. Aquest temple, amb les seves característiques columnes dòriques, és un dels millors exemples de l’arquitectura neoclàssica guipuscoana, essent declarat Monument Nacional.

En aquesta mateixa plaça es poden veure altres interessants edificis. En primer lloc, l’Ajuntament , una construcció de planta rectangular alçada al 1731 i davant de la que s’alça una estàtua d’un home clau en la història de Mutriku, Cosme Damián Churruca.

Mutriku també destaca per la gran quantitat de palaus que salpiquen els seus carrers. Al carrer Conde de Motrico es pot veure el Arrietakua Jauregia (Palau Arrietakua), mentre que al carrer Erdiko Kalea es troba el Zabiel Jauregia (Palau Zabiel) del segle XVI, avui convertit en edifici de Zabiel Kultur Etxea (Casa de Cultura).

Al port de Mutriku es pot contemplar la Confraria de Pescadors i la Torre Berriatua, un important monument d’estil gòtic–renaixentista que va ser l’únic que va resistir a l’incendi de 1553. Aquí mateix també es pot veure un dels edificis més bonics i històrics: la Lonja Zaharra (Antiga Llotja), datada de principis del segle XV i que també és d’estil gòtic–renaixentista.

No obstant, l’edifici més singular de Mutriku es troba a les afores, al barri d’Astigarriblia, és l’Església de San Andrés, datada del segle XI, i per tant, una de les més antigues de tota Gipuzkoa. A més, té la particularitat de ser un temple dins d’un altre, separats ambdós per un passadís.

Geopakea de la Costa Basca

Com ja s’ha comentat, Mutriku està situat en ple Geopakea de la Costa Basca, i això fa que es puguin visitar els famosos flysch, una de les formacions geològiques més estranyes que s’hagin vist mai. És per això que aquesta és una de les zones més fotografiades de la costa basca, també per les nombroses platges i bonics penya-segats.

Si es vol gaudir de la naturalesa salvatge d’aquestes terres i dels seus bonics escenaris geològics, és recomanable La Ruta del Flysch. Aquests itinerari que connecta a peu les localitats de Zummia i Deba, permet veure la meravella geològica dels flysch durant més de 14 km.

Zumaia

Situada  en una posició privilegiada al costat del mar Cantàbric i de la badia on conflueixen els rius Urola i Narrondo, aquesta turística localitat és coneguda pel seu impressionant flysch, el seu bonic centre històric de traçat medieval, les seves fantàstiques platges i la San Telmo Ermita, a més de tenir una deliciosa gastronomia a base de peix i marisc fresc, gustoses carns i els seus cèlebres pinxos.

Contingut:

• Zumaiako Portua
• Alde Zaharra (Casc Antic)
• San Telmo Ermita
• Itzurun Hondartza
• Flisch de Zumaia

Zumaiako Portua

El millor és deixar el cotxe al pàrquing gratuït del port i començar la visita per aquest punt, assentat  a l’estuari del riu Urola, que té molt poca activitat pesquera i l’utilitzen principalment embarcacions recreatives. Després de veure el port, es recomanable fer un passeig per la vora del riu Urola i Narrondo en que es poden veure petites barques de pescadors, un pont de ferro i boniques cases, fins arribar a la zona del far i la Santiago Hondartza.

Alde Zaharra (Casc Antic)

Un dels punts més destacats i visibles d’aquesta zona és Zumaiako San Pedro Apostoluaren Eliza Parrokia (Església de Sant Pere Apòstol), construïda al segle XIII en estil gòtic i que alberga un preciós retaule de Juan Antxieta. Al sortir del temple, una opció seria apropar-se a la San Juan Iturri Plaza en la que hi ha una font que recorda a escenes de la pel·lícula “Ocho apellidos vascos”.

Al voltant d’aquesta plaça i el carrer San Jos kalea es troben diversos edificis del segle XVII amb façanes de pedra carreu i balcons de ferro forjat com les cases de Olazábal i Goikotorrede, a més dels palaus de Zumaia, Ubillos i de Foronda, actual casa de Cultura.

San Telmo Ermita

Des del casc antic es pot pujar caminant per la San Telmo kalea fins a San Telmo Ermita, situada sobre la Itzurrun Hondartza i el penya-segat format pel flysch.

Aquesta petita ermita, dedicada al patró dels mariners, té al seu interior un retaule rococó del segle XVIII realitzat amb fusta, i es va fer famosa per ser l’escenari de la boda dels protagonistes de la pel·lícula “Ocho apellidos vascos”, que la va convertir en visita imprescindible de Zumaia.

Per tenir la millor perspectiva de l’ermita penjada d’un precipici i amb el mar de fons, cal apropar-se al mirador situat al carrer Hondar-Gain Etxetaldea.

Itzurun Hondartza

Des del mirador de San Telmo Ermita també s’obtenen unes fantàstiques vistes de la Itzurun Hondartza, una de les millors platges d’Euskadi. Encaixonada entre imponents penya-segats verticals de pedra calcària, amb més de 100 metres d’alçada, aquesta platja d’arena fina i daurada de quasi 300 metres de longitud destaca per les seves aigües cristal·lines que són beneficioses per la salut al tenir grans concentracions de iode i pel ser fort onatge, que la converteixen en perfecta pels amants del surf.

Aquesta platja també es va fer famosa al rodar-se l’escena de desembarcament de Jon Snow, a la seva visita a Daenerys Targaryen a la fortalesa de Rocadragón, que surt a la setena temporada de “Joc de Trons”.

Flisch de Zumaia

Al penya-segat de l’extrem dret de la Itzurun Hondartza, es pot veure de forma més clara el fenomen geològic denominat flysch, format durant milers d’anys per l’erosió del mar i que deixa un paisatge que no sembla d’aquest món.

Aquestes capes de roques dures, intercalades amb altres més toves i desgastades, estan per tota la costa d’Euskadi, tot i que en aquest lloc s’han fet tan populars que s’ha creat la coneguda Ruta del Flysch, que discórrer al llarg d’uns 14 quilòmetres fins a Deba, on es troben les formacions més espectaculars tot i que menys accessibles que les de Zumaia.

Si es vol fer aquesta ruta de dificultat mitja, en la qual es pugen i es baixen penya-segats, és important conèixer el moment exacte de marea baixa per gaudir al màxim de l’experiència i un cop s’arribi a Deba puguis tornar amb l’Euskotren a Zumaia.

Si no es vol completar tota la ruta, també es pot fer un tram de la bonica costa per la part de dalt dels penya-segats sortint des de San Telmo Ermita. Una opció molt recomanable per observar aquest paisatge únic en tot el seu esplendor es reservar aquest passeig en vaixell pel Flysch.

Getaria

Contingut:

• Zarautz et Getaria arteko itsas pasealekua (Passeig de Zarautz a Getaria)
• Markorbe Hondartza
• Getariako Portua
• Alde Zaharra (Casc Antic)
• Cristóbal Balenciaga Museoa

Zarautz eta Getaria arteko itsas pasealekua (Passeig de Zarautz a Getaria)

Una bona forma d’arribar a Getaria és recorrent els 4,5 km del passeig de vianants que separa Zarautz i Getaria i que voreja la costa. Durant aquest passeig de poc més d’una hora, es pot gaudir de les impressionants vistes als imponents penya-segats erosionats de la costa basca, en que es pot observar el fenomen flysch.

Markorbe Hondartza

Des del Portu kalea situat davant Markorbe Hondartza s’obtenen les millors vistes del poble amb la platja a primer pla, el port i el San Anton Mendia (Muntanya de Sant Anton), conegut pels locals com el ratón de Getaria per la seva forma, al fons.

Getariako Portua

Getaria va tenir durant molts anys un dels majors ports pesquers del nord, cosa que va donar riquesa a la població en gran part per la pesca de balenes. En l’actualitat, en menor mesura, aquest poble encara basa part de la seva economia en la pesca gràcies a les seves modernes instal·lacions, les seves indústries conserveres i als restaurants que serveixen peix fresc acompanyat d’un bon txakoli.

El port destaca per les nombroses barques de colors i una animada activitat diària.

Alde Zaharra (Casc Antic)

El recorregut pot començar a Elkano kalea que alberga una Estàtua de Juan Sebastian Elcano, des d’on es pot arribar caminant a la Salbatore Deunaren Eliza (Església de Sant Salvador), construïda al segle XIV en estil gòtic i declarada Monument Nacional. Tampoc es pot perdre el Passadís de Katrapona, un carrer sota l’església que uneix el casc antic amb el port pesquer, record del sistema defensiu del poble.

Per acabar la ruta, es pot apropar-se a la torre gòtica de Aldamar i al gran Monumento a Juan Sebastian Elcano, que s’eleva sobre un antic baluard de la muralla de Getaria.

Cristóbal Balenciaga Museoa

Balenciaga va ser un dels més importants dissenyadors de moda de la història. Nascut en una humil família de Getaria al 1895, Balenciaga va treballar a París durant més de tres dècades i es va convertir en un dels grans referents de l’alta costura creant revolucionaris dissenys i vestint a les majors celebritats de l’època.

Al museu, ubicat al Palau Aldemar, on Balenciaga va passar una part de la seva infància, es pot conèixer la història del dissenyador i veure algunes de les seves famoses creacions.

Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 19 hores de març a octubre, la resta de mesos de 10 a 15 hores.

Zarautz

Contingut:

• Narros Jauregia (Palau de Narros)
• Zarautz Hondartza
• Itsas Pasealekua (Passeig Marítim)
• Alde Zaharra (Casc Antic)
• Zarautz eta Getaria arteko istas pasealekua (Passeig Zarrautz a Getaria)

Zarautz és un concorregut destí de vacances del nord gràcies a una llarga platja de quasi 3 km de longitud, una extensa oferta d’oci i una deliciosa gastronomia.

Narros Jauregia (Palau de Narros)

Aquest edifici del segle XVI i situat a un dels extrems de la platja, va ser lloc d’estiueig favorits dels aristòcrates i gent de classe alta de l’època. En aquest palau privat es pot observar a la façana un escut familiar amb la inscripció “Zarautz antes que Zarau”, a més d’un jardí d’estil anglès.

Zarautz Hondartza

La platja de Zarautz, de 2,8 km de llarg, coneguda com “La Reina de las Playas”, és una platja d’arena fina i fort onatge, situada entre les millors platges d’Euskadi, és perfecta pels surfistes i els amants d’esports nàutics, a més al seu tram final es troba el Biotipo Protegido de Iñurritza, un lloc protegit format per dunes, aiguamolls i un estuari en el que conviuen diferents espècies, tant de flora com de fauna i que es pot observar des d’una plataforma de fusta.

Si es vol gaudir d’unes bones vistes de la zona, de la Zarautz Hondartza i l’Illa Mollarri, és recomanable pujar al mirador situat a una antiga torre de vigilància al Talaimendiko Harmailak (Mirador de Talaimendi).

Itsas Pasealekua (Passeig Marítim)

La primera parada hauria de ser a la terrassa del restaurant del conegut Karlos Arguiñano, que està situat a un extrem de la platja, en la que és recomanable provar algun dels seus deliciosos pinxos. Aquest local també disposa de servei de menjar.

Passejant pel Passeig Marítim es pot gaudir de les vistes de la platja i de les originals escultures realitzades en bronze i acer inoxidable, característiques d’aquesta zona de la localitat.

Alde Zaharra (Casc Antic)

Des del Palacio de Narros comença el casc antic de Zarautz, en que ens podem trobar amb Andre Mari Benetazkoaren Parrokia (Parròquia de Santa María la Reial), construïda al segle XV en estil gòtic, en que es pot observar el retaule barroc de l’interior i pujar a la torre-campanar que alberga l’interessant Zarauzko Arte eta Historia Museoa (Museu d’Art i Història).

Al casc antic també podem trobar la bonica Plaça del Mercat presidida per l’Ajuntament que ocupa l’edifici conegut com a Casa de Portu, declarat Monument Històric Artístic per la seva arquitectura.

Per sortir d’aquesta plaça, es pot fer pel carrer Nagusia, en el que es troben edificis històrics com la Torre Luzea del segle XV, la Casa Makatza, el Mercat de Zarautz, fins arribar a la bonica Musika Plaza.

Zarautz eta Getaria arteko itsas pasealekua (Passeig de Zarautz a Getaria)

Una bonica passejada és el passeig de Zarautz a Getaria, que es fa recorrent els 4,5 km del passeig de vianants que separa Zarautz i Getaria i que voreja la costa. Durant aquest passeig de poc més d’una hora, es pot gaudir de les impressionants vistes als imponents penya-segats erosionats de la costa basca, en que es pot observar el fenomen flysch.

Orio

La part vella d’Orio, “Goiko Kale”, data del segle XIII. Parteix des de San Nikolas eliza (Església de Sant Nicolau) i pujar fins a les proximitats de Tours-ko Mattín Deunaren Parrokia (Parròquia de Sant Martí de Tours).

La San Nikolas eliza va ser acabada a principis del segle XVI i va substituir l’antiga, que era més petita, és d’estil barroc. De la decoració de l’interior cal destacar el retaule de l’altar major, també d’estil barroc, columnes salomòniques subjecten l’element ovalat on es col·loca la imatge de Sant Nicolau de Bari. Aquesta advocació està unida al caràcter mariner de la població, ja que aquest sant és el patró protector dels viatjants per mar i dels pescadors.

Orio és un lloc privilegiat. Està situat en un lloc preciós, on es junta el mar, el riu i la muntanya. Les dues platges del poble són platges molt tranquil·les: Antilla Hordantza és la platja principal i Oribazahar Hordantza  és l’altra, una mica més petita.

Durant els segles XII i XIII Orio va desenvolupar un canvi important pel poble directament lligat al Camino de Santiago de la costa. Després de passar Mendizorrotza venint de Donostia, els pelegrins creuaven Orio en direcció a Zarautz.

Avui en dia, Orio segueix essent una població de trànsit de pelegrins de Santiago, estant, tant Tours-ko Mattín Deunaren Parrokia (Parròquia de Sant Martí de Tours), San Nikolas eliza (Església de Sant Nicolau) com el Casc Històric d’Orio, considerat monuments i lloc, respectivament, afectes al Camino de Santiago de la costa.

L’entorn d’Orio és idoni per fer senderisme, pel que es proposen les següents rutes de senderisme que es troben senyalitzades:

Sender de PR Gi-158 Orio-Itxaspe: Aquest recorregut és representatiu de la zona baixa d’Orio i la ria, i al tractar-se d’una ruta de poc desnivell no representa cap dificultat.

Sender PR Gi-159 Lusarbe-Kukuarri: Aquest recorregut surt des de l’Àrea Recreativa de Lusarbe, situat a la carretera Igeldo–Orio, i recupera antics camins que discorren la zona. A través d’ells es pot conèixer la part alta d’Orio, que té la virtut d’oferir vistes inigualables de la costa i de l’interior de Gipuzkoa en un recorregut fàcil.

Ruta Orio-Kukuarri: Aquesta ruta de muntanya, connecta el nucli d’Orio amb la zona més elevada del municipi, el cim Kukuarri, i per això enllaça els dos recorreguts anteriors. Recomanable fer-lo en el sentit de les agulles del rellotge.

Volta a Gipuzkoa. Etapa Orio-Donostia: El sender GR121 recórrer el perímetre de Gipuzkoa en 21 etapes. Segons la guia editada per la Federación Guipuzcoana de Montaña, per Orio discórrer el final de la primera etapa (tram Donostia–Orio, de 15,6 km) i part de la segona (Orio–Zumaia).

Camino de Santiago de la costa: Des de Donostia i Igeldo, el Camino de Santiago de la costa continua fins a Orio. La duració de l’etapa Donostia–Orio és d’unes 4 hores.

Hernani

Contingut:

• Hernaniko Udaletxea (Ajuntament)
• Done Joan Bataiatzailearen Parrokia (Església de Sant Joan Baptista)
• San Agustin Komentua (Convent de Sant Agustí)
• Urumea Ibaia (Riu Urumea)
• Chillida-Leku
• Zapa Arkua (Arc de Zapa)
• Aierdi Arretxea
• Torre dels Gentils
• Santa Bárbara Auzoa

Hernani és un poble ubicat a només 10 km de Donostia, als peus del mont Sant Bárbara, el qual disposa d’un casc històric emmurallat, que va ser declarat conjunt monumental per la gran col·lecció d’edificacions medievals que conserva.

Tot i que en l’actualitat, Hernani és més conegut per la seva indústria, encara conserva intactes alguns dels seus elements històrics més destacats.

El poble d’Hernani es va originar al segle XIII. En un principi, únicament comptava amb dos carrers (Nagusia kale i Kardaberaz kale) i una plaça (Berria Plaza), però poc a poc es va anar estenent. Tot i que aquest nucli urbà ha perdut part de la seva muralla, segueix mantenint la majoria de carrers i edificacions de l’Edat Mitja.

Hernaniko Udaletxea (Ajuntament)

La casa consistorial original d’Hernani va ser construïda al segle XVII, per desgràcia va ser destruïda durant la última guerra carlista (1875). L’edificació actual va ser construïda a la mateixa ubicació l’any 1899. L’ajuntament formava part de la muralla sud, de fet, és aquí on es troba una de les portes d’entrada a la vil·la emmurallada. Aquest edifici de plata rectangular consta de 7 arcs i 2 cúpules que converteixen aquesta estructura en una d eles més famoses d’aquest nucli.

Done Joan Bataiatzailearen Parrokia (Església de Sant Joan Baptista)

Aquest temple construït entre 1548 i 1595 es troba al cor del casc històric, juntament amb l’Ajuntament. I es que la torre de l’església es troba literalment adossada a la casa consistorial. L’entrada des de Gudarien Plaza compta amb una escalinata que porta a contemplar espais com el retaule, l’òrgan o la tomba de Juan de Urbieta.

San Agustin Komentua (Convent de Sant Agustí)

Aquesta edificació religiosa es troba en un dels accessos d’Hernani, en un dels extrems del casc històric. Aquest convent creat al 1526 va patir múltiples atacs al 1808 fins quedar pràcticament destruït. Després de ser reconstruït al 1825, es va convertir en un dels espais arquitectònics de referència de la localitat. A més del seu claustre, també cal destacar l’església de San Agustín.

Urumea Ibaia (Riu Urumea)

El riu Urumea, també conegut com el riu de la sidra, ofereix un increïble paisatge natural des del seu naixement al poble navarrès de Leitza fins a la seva desembocadura a Donostia. El seu sobrenom de riu de la sidra és conseqüència dels múltiples viatges en vaixell que realitzaven carregats de barrils de sidra des de les localitats d’Astigarraga i Hernani fins a Donostia.

Chillida-Leku

Com el seu nom indica, aquest museu alberga gran part de les obres d’Eduardo Chillida. Pel carrers i places existeixen diverses de les seves obres mestres, entre elles, l’internacional Haizearen Orrazia (Pinta al Vent)  de Donostia. Però és aquí, al caserío Zabalaga d’Hernani, en un espai d’11 hectàrees, on es troba la major part de les seves obres (més de 40 escultures a l’aire lliure). A més, a l’interior del caserío es poden contemplar alguns dels seus esbossos.

Zapa Arkua (Arc de Zapa)

Aquesta és una de les portes d’entrada a l’antiga vil·la emmurallada. Una de les poques que queden de peu. Una estructura del segle XIV, que va ser restaurada l’any 2002 per poder gaudir d’aquest arc gòtic.

Aierdi Arretxea

Aquesta noble edificació ubicada al nº 15 de Nagusia kalea, va ser construïda al segle XVI. La seva façana crida bastant l’atenció, és pel seu escut, el seu aler i els seus balcons mostren  detalls ornamentals de gran riquesa.

Torre dels Gentils

La casa torre de los Gentiles, també coneguda com la casa Portalondo, es troba al límit del que va ser l’antic traçat medieval. Segons els historiadors, inclús va poder arribar a formar part de l’antic mur defensiu de la vil·la. Aquesta casa-torre va ser esclafada al segle XV. Avui en dia, les seves dues plantes es troben ocupades per locals comercials i habitatges.

Santa Bárbara Auzoa

El mont de Santa Bárbara és un espai idoni per a realitzar una petita ruta per la naturalesa. Una muntanya de roca calcària que convida a conèixer espais com el Santa Bárbara Gotorlekua (Fort de Santa Bàrbara), l’Ermita de Santa Bárbara i l’escola d’escalada Eskalarzeko.

El Fort és una construcció militar utilitzada durant la Primera Guerra Carlista, la Segona Guerra Carlista i la Guerra Civil. Avui en dia encara es pot passejar pels seus murs i passadissos.

L’Ermita, que és anterior al Fort, i es que a l’any 1625 ja existien indicis d’aquest temple religiós. Per desgràcia, l’edificació actual es va construir al 1955, poc queda de l’Ermita originària.

Les roques de Santa Bárbara porten escalant-se des dels anys 1950, des d’aquesta data s’han obert més de 120 vies d’escalada d’entre 18 i 28 metros d’altura.

Pasaia

Contingut:

• Albaloa
• Mater Museoa
• Víctor Hugo Exte Museoa
• Bocana de Pasaia
• Platako Itxasargia (Far de la Plata)
• Motora Pasaia
• Casa Pont
• Traineres
• Antiga Casa Consistorial i Santiago Plaza

Pasaia, abans es deia Pasajes, és un dels pobles més interessants i acollidors de la costa basca. Una petita localitat que, protegida per les muntanyes Ulía i Jaizkibel, ofereix un dels paratges amb més encant de tots Euskadi. Aquest nucli urbà, a només uns minuts de Donostia, té un clar sabor mariner. Les cases de pescadors, la badia, les traineres, el port, els passejos sobre la costa, la motora i les museus, tot està a Pasaia.

Pasaia és un poble que sempre ha viscut de cara al mar, al costat del port. És aquí, al voltant de la badia, on ens trobem els quatre districtes que formen Pasaia: San Juan (Donibane en euskera), San Pedro, Antxo i Trintxerpe. De tots, San Juan (Donibane) i San Pedro aglutinen la majoria d’atractius del municipi, essent San Juan el més visitat.

L’extens patrimoni cultural i històric de Pasaia és posa en valor als espais com Albaola o Mater, dos museus que han rescatat de l’oblit fets històrics i tradicionals estretament lligats amb Pasaia i Euskal Herria. I es que, tot i l’arquitectura popular i les cases de colors de Donibane criden l’atenció a primera vista, i no són els únics espais de Pasaia que obren la retina.

Ulía i Jaizkibel, les dos muntanyes que limiten Pasaia, ofereixen una vista singular de la localitat. Una panoràmica que aglutina mar i terra per oferir-nos una vista espectacular.

Com s’ha comentat, la majoria de visitants només es fixen en el districte de San Juan, tots ells compten amb certa importància en el dia a dia d’aquest poble basc.

San Juan (Donibane): Situat a la vessant del Jaizkibel, el districte de San Juan és un dels que tenen més encant. Aquest nucli urbà de pescadors compta amb tots els requisits necessari per seu un d’aquests racons que no s’obliden. Les seves cases de colors, la seva disposició entre la muntanya i el mar, els seus estrets carrers. Aquest districte es troba seccionat per un únic carrer empedrat que recórrer la riba de la badia de Pasaia fins arribar pràcticament a la seva desembocadura. Un passeig molt recomanat.

San Pedro: Situat davant de San Juan, compta amb similars característiques. Un districte, en el que, a l’igual que l’anterior, trobem cases de pescadors al costat de la badia i una bonica ruta costera que porta fins a Albaola. Visita també molt recomanada.

Antxo: Aquí trobem gran part de les infraestructures, és així com Antxo ha evolucionat al costat del ferrocarril, la carretera Madrid–París, el topo (ferrocarril Hendaia–Donostia) el propi port.Trintxerpe: Degut a la seva proximitat a Donostia, molts confonen Trintxerpe, el districte més poblat de Pasaia, amb un barri més de Donostia. No obstant, es tracta d’una zona residencial per excel·lència d’aquest poble basc. Un espai, que va viure la seva època daurada amb el boom de la indústria pesquera.

Albaloa

Albaola és un museu molt actiu, un espai viu, dinàmic i de gran interès històric. Aquí es poden conèixer les tècniques de construcció que utilitzaven els avantpassats, mitjançant la construcció de la rèplica de la Nao San Juan, un balener basc enfonsat a la costa de Canadà al 1565.

Horaris, preus, ireserves on line

Mater Museoa

Mater, l’últim vaixell pesquer de fusta de Pasaia, ha estat reconvertit en museu. Això si, un museu atípic, i es que igual que Albaola, Mater compta amb un dinamisme difícil de veure en els museus actuals. És així, com aquest Vaixell-museu recórrer els ports d’Euskadi donant a conèixer la cultura marítima, ensenyant a les noves generacions una manera de vida molt arrelada a Euskadi, la pesca.

Horaris, preus i reserves on line

Víctor Hugo Etxe Museoa

La casa de Víctor Hugo permet contemplar la Pasaia de l’any 1843 mitjançant  la col·lecció permanent “Víctor Hugo, viaje a la memòria”. Una bonica forma de conèixer una de les cases ponts de la localitat mentre es gaudeix del paisatge que va enamorar a l’escriptor. L’interior de la casa ha estat decorat amb mobles de l’època per mostrar al visitant la llar de Víctor Hugo. Aquest petit museu, fa tanmateix d’oficina de turisme.

Horaris, preus i reserves on line

Bocana de Pasaia

L’entrada natural al port és un altre dels espais que enamora de Pasaia. Un estret passeig marítim, que protegit pels penya-segats de Ulía i Jaizkibel dóna la benvinguda als milers de vaixells que vistent aquest port al llarg de l’any.

Platako Itsasargia (Far de la Plata)

El Far de la Plata representa un dels fars més emblemàtics de la costa Guipuzcoana. Una estructura de gran importància, que es troba situada entre Donostia i Pasaia, a la muntanya Ulía. Un entorn de gran bellesa que permet gaudir del mar en tot el seu esplendor.

Rutes de senderisme per anar al Far de la Plata

Motora de Pasaia

La motora de Pasaia és el mitjà de transport més emblemàtic de la localitat. Aquest vaixell que uneix San Juan i San Pedro és essencial pel dia a dia de Pasaia. Un transport, que ofereix rutes regulars a diari i que és útil per moure’s entre els diferents districtes.

Casa Pont

Un tipus d’edificació molt característica de Pasaia Donibane. I que degut a la seva naturalesa, limitada per la badia i la muntanya Jaizkibel, sense espai per a construir cases i carretera, les cases pont representen la millor solució a la problemàtica que la seva geografia representa.

Traineres

La tradició marinera de Pasaia és llegendària, un aspecte que encara perdura, en aquest sentit, les traineres que solquen la badia de Pasaia són testimoni. Valents homes i dones, que, abillats únicament amb la seva tècnica i força, remen contra vent i marea com ho feien els seus ancestres. És així, com la fórmula abans utilitzada per caçar balenes s’ha convertit ara en un esport.

Antiga Casa Consistorial i Santiago Plaza

El casc històric de Pasai Donibane compta amb un espai molt acollidor, un lloc de trobada, la Plaza de Santiago, es tracta de la típica plaça rectangular protegida en tres dels seus laterals mentre que un dels seus costats està obert al mar. És aquí, davant del mar, en mig d’un filera de cases, on es troba l’antic ajuntament de Pasaia, de l’any 1735.

Errenteria

Contingut:

• Alde Zaharra (Casc Antic)
• Fanderiako Errota Museoa (Molí de Fanderia)
• Jantziaren Zentroa (Centre del vestit)
• San Marko Gotorlekua (Fort de Sant Marc)
• Reserva Forestal de l’Añarbe

En els límits territorials en que es troba avui Errenteria, han existit assentaments humans des de la prehistòria, així ho testifiquen les restes arqueològiques trobades en diferents punts de la població.

L’aldea primitiva i originària del que avui es coneix com Errenteria, es denominava Orereta, un nom que es va modificar per Villanueva de Oiarso quan es va obtenir la carta puebla (carta de poblament) l’any 1320. Aquest nom, va tornar a modificar-se al 1791 pel de Renteria, i es que, tot i que va rebre la carta puebla amb el nom de Villanueva de Oiarso, popularment era coneguda com Renteria. Segons els historiadors, el nom de Renteria, es troba estretament relacionat amb els tributs reials derivats del comerç marítim. I és que Errenteria, antiga ciutat-port, era el lloc on s’havien de pagar les rendes en aquella època.

L’activitat portuària va convertir Errenteria en un dels nuclis urbans amb més comerç de la zona, una de les localitats més importants de Gipuzkoa. Desgraciadament, l’activitat mercantil va anar caient obligant a la vil·la a reconvertir-se. Va ser així, com en els segles XIX i XX, es van construir múltiples fàbriques al voltant del centre històric. Un entramat industrial, que va fer que el paisatge d’aquesta vil·la es transformés. Avui en dia, seguim descobrint aquella Errenteria de gran valor natural i industrial, envoltada de caseríos pels prats de la vall que protegeixen el nucli urbà.

Al llarg i a l’ample d’Errenteria, repartides pels seus carres i places, ens podem trobar amb una gran col·lecció d’escultures, monuments i vestigis industrials que fan al·lusió al renom amb els que era coneguda Errenteria “pequeña Manchester”. Una bonica excusa per recórrer gran part del nucli urbà.

Alde Zaharra (Casc Antic)

El casc històric d’Errenteria conserva intacte l’estructuració i la parcel·lació medieval originària. Un espai que ha estat declarat Bé Cultural. Edificis històrics que ens podem trobar passejant pel casc històric d’Errenteria: Errenteriako Udaletxea (Ajuntament), Andre Mariaren Zeruratzea Parrokia (Església Parroquial de Nostra Senyora de la Assumpció), l’Erromesen Madalena Basilika (Basílica de Maria Magdalena), la Casa-Torre Medieval Torrekua, la Casa-Torre Medieval Morrontxo, el Palau Barroc de Zubiaurre, la Capitanetxea (Casa Barroca del Capità), el Monestir de la Santíssima Trinitat del segle XVI, la Casa Solar Iturriza del segle XVIIIi el Mikelazulo (és un túnel que s’obre pas sota la torre nova, un element arquitectònic diferent).

Fanderiako Errota Museoa (Molí de Fanderia)

El Molí de Fandería va ser construït al segle XV per aprofitar la força de l’aigua. Un tipus d’energia, que a més de  donar vida als enormes mecanismes amb els que es molia el moresc, també va servir com a motor principal de la ferreria i fanderia que va albergar durant cert temps. I es que és bo saber que aquest espai ha albergat al llarg dels anys una ferreria, una fanderia, un molí, una fàbrica de farina i una fàbrica de pinsos, pel que la fa una de les edificacions amb més història d’Errenteria.

Aquests espai va tanca l’activitat a l’any 1966. Avui en dia, aquest lloc, també conegut com la “casa del río de Errenteria”, ens permet contemplar el funcionament del molí conèixer gran part del patrimoni cultural i fluvial d’Errenteria. El molí pot ser visitat de forma regular i gratuïta durant cert moments de l’any, pel que és recomanable consultar els horaris a l’oficina de turisme d’Errenteria.

Per tots aquells que no coneixien el terme fanderia, dir que, es tracta d’espais industrials on es treballava el ferro. Una modalitat industrial, que independitzada de les ferreries al segle XVIII, donava vida a peces de diferents perfils. El molí de fanderia es troba al barri de mateix nom, a les afores del casc històric, a bideforri (via de vianants i ciclistes) que uneix el nucli urbà d’Errenteria amb Oiartzun i el jaciment miner romà de Arditurri.

Jantziaren Zentroa (Centre del vestit)

Aquest museu ubicat a Kapitanetxea, edifici històric del segle XVII ubicat en ple casc històric d’Errenteria, ens permet conèixer l’evolució dels vestits i la forma de vestir a Euskal Herria a través de l’exposició permanent. El Centre del Vestit d’Errenteria compta amb la col·lecció més gran de vestits bascos del món. Més de 300 peces de diferents períodes històrics, que donen vida a aquest petit, intens i interessant museu.

San Marko Gotorlekua (Fort de Sant Marc)

La seva immillorable ubicació fa que sigui un important i privilegiat mirador de la costa guipuscoana, podent-se divisar des d’aquí les badies de la Kontxa, Pasaia i Txinguidi.

És una construcció  militar situada al cim del mont Bizarran a 260 metres d’altitud que va ser construïda durant els segle XIX sobre la població d’Errenteria per a la defensa de la zona. Avui en dia no té cap ús militar, el fort va ser ocupat per l’exèrcit fins a l’any 1970, i avui està integrat dins del Parc Natural de Lau Haizela, formant part de l’espai lúdic i cultural.

S’ha recreat l’espai militar de fa més de 100 anys instal·lant-hi diverses rèpliques: metralletes, canons, soldats, artilleria, etc. A més el visitant pot comptar amb informació sobre el que s’està veient gràcies als panels informatius instal·lats.

Horari: Caps de setmana i festius i cada dia de juliol i agost de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 18:00 hores.

Preu: Gratuït.

Reserva Forestal del Añarbe

Añarbe és un dels grans enclavaments naturals d’Errenteria. Un hàbitat de gran interès biològic per a la fauna i flora silvestre. Aquesta és la casa de moltes espècies com el porc senglar, el cabirol, el gat salvatge, la geneta o l’esquirol. Un espai natural de gran valor en que perdre’ns i gaudir de la naturalesa amb tota llibertat. En aquest mateix lloc, prop de l’embassament d’Añarbe, també hi ha les Aizpitarte kobazuloak (Coves d’Aizpitarte) i el Aitzetako Txabala Trikuharria (dolmen Aitzetako Txabala), espais interessant per visitar.

Hondarribia

Contingut:

• Aizpitarte Kobazuloak (Muralla d’Hondarribia)
• Andre Mari Atea (Porta de Santa Maria)
• San Nikolaseko portoia (Porta de Sant Nicolau)
• Erreginaren Baluarte (Baluard de la Reina)
• Apezpiku Plaza (Plaça del Bisbe)
• Nagusia Kalea
• Gipuzkoa Plaza
• Arma Plaza
• Castell Carlos V
• Andre Maria Eliza (Església de Santa Maria de l’Assumpció)
• Donostiako Aireportua (Aeroport de Donostia)
• Marina-Portua
• Mirador del Mont Jaizkibel i Guadalupeko Ama Birjinaren Santutegia (Santuari de la Mare de Déu de Guadalupe)
• Higesrko Itsasargia (Far d’Higuer)

Hondarribia, que antigament s’anomenava Fuenterrabia fins a la dècada de 1980, en aquest sentit, dir que el seu nom oficial és Hondarribia, un terme que s’ha trobat escrit en diversos documents històrics amb altres variants com “Ondarribia” i “Hundarribia”. Aquest nom, pot desglossar-se en dues paraules: “Hondar” i “ibi”, arena i gual en euskera. Així, es pot deduir que el significat és “gual d’arena”.

Hondarribia ostenta el títol de ciutat, un títol que se li va concedir al segle XVII com obsequi per sortir victoriós de les batalles de contenció contra les tropes franceses. Per tant podríem dir que estem a la ciutat del gual d’arena.

Hondarribia és un dels pobles més visitats d’Euskadi. La Badia de Txingudi, formada per les localitats d’Hondarribia, Irun i Hendaia, ofereix un bonic entorn en el qual poder realitzar activitats tant en terra ferma com activitats aquàtiques. La desembocadura del riu Bidasoa, convida a passejar mentre es contempla el mar. Un espai de gran valor paisatgístic.

Un municipi ubicat en plena costa basca, que sorprèn en totes les seves facetes. Un petit i pintoresc nucli urbà ubicat al nord, tocant amb França, banyat per la Badia de Txingudi, amb el seu inconfusible casc històric emmurallat, el seu antic barri de pescadors, la seva impressionant gastronomia i la seva refrescant platja, són alguns dels atractius més importants d’Hondarribia, però no els únics.

Aquest municipi va ser objectiu de múltiples atacs degut a la seva ubicació fronterera, destruint cases, vinyes i altres bens. Amb la única finalitat de defendre el municipi i els seus habitants, es va construir una gran muralla que rodejava el municipi. Avui en dia, aquesta enorme mola de pedra es conserva intacta en alguns punts del seu perímetre. Un espai ple d’història, que és totalment recomanable recórrer a peu. Aquesta muralla, no és l’únic element històric que es conserva d’aquella època, foses i altres elements encara persisteixen el pas del temps.

La proposta per conèixer Hondarribia és senzilla i completa. Començant per la zona alta, pel casc antic, intramurs. Aquí és on es troben espais que criden l’atenció, com la Aizpitarte kobazuloak (Muralla d’Hondarribia), el Castell de Carlos V o l’Andre Mari Atea (Porta de Santa Maria). Per accedir des de la part baixa de la localitat fins aquest punt, hi ha un ascensor ubicat a nivell del mar que porta directament fins a la part del darrera del Castell de Carlos V, còmode, pràctic i gratuït. Un cop a dalt, és totalment recomanable perdre’s pels carrers i places del casc antic, una autèntica meravella.

Un tram de la muralla, òbviament la part millor conservada, és transitable, per que és recomanable no perdre’s aquesta possibilitat de recórrer aquest enclavament històric. Un cop vist aquest espai, es pot baixar caminant fins a l’antic barri de pescadors, el Marina-Portua (barri de la Marina), també conegut com Portu Auzoa, aquí es pot gaudir de les famoses cases de pescadors, plenes de color i de vitalitat.

Avui en dia, la majoria d’elles acull un o varis bars a la planta baixa, plens de pinxos. Després es pot passejar pel Burtron Pasealekua (Passeig Butrón), un espai que recórrer gran part d’una de les ribes de la Badia de Txingudi. Si es realitza aquesta ruta en direcció al mar, en trobarem amb la platja i el port esportiu d’Hondarribia, on hi ha restaurants, bars i diferents serveis marítims de la població.

Si es realitza aquest recorregut en sentit contrari, s’arriba on es pot observar l’aeroport de Donostia, un petit espai aeri que s’ha fet famós per la seva proximitat al mar.

També hi ha alguns espais fora del centre urbà que mereixen una visita: Higerko Itsasargia (Far Higuer), el Guadalupeko Gotorlekua (Fort de Guadalupe), el Guadalupeko Ama Birjinaren Santutegia (Santuario de la Mare de Déu de Guadalupe), el Mont Jaizkibel o la bodega de txakolí Hiruzta.

Aizpitarte kobazuloak (Muralla d’Hondarribia)

Part de la muralla que antigament protegia al poble es manté de peu, i en alguns trams d’aquestes es pot transitar tant per la part superior com per la part inferior.

Andre Mari Atea (Porta de Santa Maria)

La porta de Santa Maria és un dels accessos a l’interior de la muralla que més crida l’atenció dels visitants, potser, un dels accessos més coneguts. És en aquesta porta on es troba l’escultura de “Hatxeroa”, un petit reconeixement a la figura del sapador, el soldat que obria el pas a la resta de la tropa.

San Nikolaseko Portoia (Porta de Sant Nicolau)

Aquesta porta representa un altre dels accessos a l’interior de la muralla. En aquest cas, el pont de vianants des del que s’accedeix fins aquesta porta és un dels elements que més importància cobra. Aquest pont, uneix el centre de la localitat amb la zona residencial d’Hondarribia. Un pont que permet deixar el cotxe a les afores del nucli urbà i accedir a al nucli amb total comoditat.

Erreginaren Baluartea (Baluard de la Reina)

Un dels espais més destacats de la muralla, la seva estratègica situació, va fer que durant els diferents atacs que va patir la localitat quedés parcialment danyat. Així i tot, avui en dia, segueix essent un dels espais més visitats de la muralla.

Apezpiku Plaza (Plaça del Bisbe)

El carrer i la Apezpiku Plaza (Plaça del Bisbe) és una de les localitzacions més antigues d’Hondarribia. Aquest enclavament és una picada d’ull a un dels fills cèlebres de la localitat, Don Cristóbal de Roja y Sandoval, arquebisbe de Sevilla, capellà de Carlos V i protector de Santa Teresa entre altres. Una persona, que va viure durant gran part de la seva vida en aquest mateix punt d’Hondarribia.

Nagusia Kalea

Nagusia Kalea, és l’artèria del casc antic d’Hondarribia, un carrer estret, de llambordes i amb certa pendent, que mostra els espais tan interessants com Jasokundeko eta Sagarrondoko Andre Maria Eliza (Església de Santa María de l’Assumpció), El Castell de Carlos V o l’Andre Mari Atea (Porta de Santa Maria).

Gipuzkoa Plaza

Aquesta petita i acollidora plaça està situada a la part baixa del casc històric, molt a prop del barri de la Maria. Les diferents botigues de souvenirs i els bars en ella ubicats, complementen a les edificacions històriques que la rodegen.

Arma Plaza

Espai emblemàtic d’Hondarribia, aquesta plaça ubicada davant del Castell de Carlos V i de l’Andre Maria Eliza (Església de Santa María de l’Assumpció), regala una de les millors vistes de tota la localitat. I no només per la perspectiva que s’obté sobre la Badia de Txingudi, sinó per les precioses cases de colors que la rodegen. És aquí, on està ubicada l’oficina de turisme d’Hondarribia.

Castell de Carlos V

La joia de la corona, una de les edificacions més populars d’Hondarribia. Actualment, el castell alberga el Parador de Turismo de Hondarribia. Desgraciadament, l’interior d’aquest castell és d’ús exclusiu pels hostes de l’hotel.

Andre Maria Eliza (Església de Santa María de l’Assumpció)

Aquesta imponent obra arquitectònica és una de les siluetes més emblemàtiques d’Hondarribia. Visible des de pràcticament qualsevol punt del municipi, l’església és un temple de característiques gòtiques, renaixentistes i barroques construït al segle XVI.

Donostiako Aireportua (Aeroport de Donostia)

L’aeroport de la província de Gipuzkoa se situa a la riba de la Badia de Txingudi, molt a prop de tots els punts d’interès citats. Un aeroport de petites dimensions, que actualment està reforçant la seva oferta de vols perquè les persones que vulguin visitar Gipuzkoa no hagin de desplaçar-se des de l’aeroport de Bilbao.

Marina-Portua

Marina-Portua és un dels espais més característics i emblemàtics d’Hondarribia. Ubicats a extramurs, les cases de colors, el gran ambient que s’hi crea i la impressionant gastronomia que s’hi troba, converteixen aquest lloc en una dels espais més importants de la ciutat. Aquest barri declarat Monument Històric-Artístic és una de les estampes més conegudes o fotografiades d’Hondarribia.

Mirador del Mont Jaizkibel i Guadalupeko Ama Birjinaren Santutegia (Santurari de la Mare de Déu de Guadalupe)

El mirador de Jaizkibel i l’Ermita de la Mare de Déu de Guadalupe composen un dels racons més especials d’aquesta zona. Des de la part alta d’aquesta muntanya s’obté una perspectiva preciosa d’Hondarribia i de les localitats de la rodegen.

Higersko Itsasargia (Far d’Higuer)

Davant de l’Illa d’Amuitz, alertant el perill que ocasionen les roques del cap del mateix nom, es troba el far. Aquest far construït al 1878, substitueix al far que al 1874 va ser destruït per les tropes carlistes. La seva ubicació permet obtenir unes bones vistes panoràmiques del mar i la costa basca.

Bizkaia (Biscaia)

Contingut:

• Bilbo (Bilbao)
• Burtroiko Gaztelua (Castell de Burtrón)
• Gaztelugatxeko Doniene (Sant Joan de Gaztelugatxe)
• Bermeo
• Mundaka
• Lekeito
• Gernika-Lumo (Guernica-Luno)
• Gorbeiako Parke Naturala (Parc Natural de Gorbeia)
• Balsameda

Bilbo (Bilbao)

Contingut:

• Bizkaiako Zubia (Puente Colgante)
• Guggenheim Bilbao Museoa
• Zarpikaleak (Casco Viejo)
• Bilboko Donejakue Katedrala (Catedral de Santiago)
• Erriberako Markatua (Mercat de la Ribera)
• Kale Barria (Plaça Nova)
• San Anton Eliza (Església de Sant Anton)
• Arriaga Antzokia (Teatre Arriaga)
• Azkuna Zentroa (La Alhóndiga)
• Miguel Unamuno Oroitarraia (Plaça Miguel Unamuno)
• Passeig per la Ria
• Gran Via
• Casilda Iturrizar Parkea (Parc Doña Casilda)
• Mames Deunaren Estadioa (Estadi San Mamés)

Bizkaiako Zubia (Puente Colgante)

El Pont de Biscaia (també conegut com a Puente Colgante) va ser el primer transbordador construït al món d’estructura metàl·lica. Està situat a la boca del riu Ibaizabal, en el punt en el que l’estuari navegable de Bilbao s’obria al mar fins al segle XIX. Va ser inaugurat el 28 de juliol de 1893 i el seu disseny va ser obra d’Alberto Palacio Elissague.

Al 2006 va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO per ser una de les construccions més excel·lents de la Revolució Industrial europea i de l’arquitectura del ferro.

Situat al tram final de la Ria de Bilbao, a pocs metres de la seva desembocadura al mar Cantàbric, el pont uneix Portugalete i Getxo i es per tant un motiu perfecte per visitar aquest dos encantadors pobles , amb carrers medievals del primer, i fastuosos palauets del segon.

El Pont de Biscaia és considerat una meravella de l’enginyeria del seu temps.

Des de la passarel·la superior, situada a 45 metres d’altura, es pot veure una extraordinària panoràmica de la Ria de Bilbao.

Pàgina web

Ubicació: Puente de Vizcaya Zubia, 48930 Areeta / Las Arenas, Bizkaia

Guggenheim Bilbao Museoa

Convertit en símbol del nou Bilbao, el Museu Guggenheim constitueix un dels projectes culturals més ambiciosos del segle XX.

La col·lecció permanent del museu inclou fonamentalment obres dels artistes més prominents de les últimes quatre dècades i es complementa amb fons prestats per Salomon R. Guggenheim Foundation i amb les programacions especials que de la Fundació. A part, algunes sales del museu estan dedicades a muntatges monogràfics i altres alberguen obres realitzades expressament per aquest museu.

L’art contemporani basc i estatal també estan representats amb una selecció d’obres que, com a noves adquisicions de la col·lecció permanent, proporcionen una àmplia visió de les tendències més actuals de l’art.

El Museu Guggenheim compta amb una col·lecció pròpia i singular, al temps complementa les col·leccions de la resta d’institucions Guggenheim. Els fons del museu compten amb obres d’alguns dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX, com Eduardo Chillida, Yves Klein, Willem de Kooning, Robert Motherwell, Robert Rauschenberg, James Rosenquist, Clyford Still, Antoni Tàpies i Andy Warhol, per citar-ne uns quants.

En quant a les exposicions permanents destaquen les següents obres: “La matèria del temps” de Richard Serra, “Instal·lació per a Bilbao” de Jenny Holzer, “Puppy” de Jeff Koons, “Font de foc” d’Yves Klein, “Mama” de Louise Bourgeois, “Tulipans” de Jeff Koons, “Arcs Rojos” de Daniel Buren, o “Escultura de boira” de Fujiko Nakaya.

Al desembre de 2018, el Museu Guggenheim va presentar ZERO, una nova sala que, a través d’una projecció immersiva, introdueix al visitant una experiència més plena del museu. Situada al vestíbul, ZERO dóna la benvinguda amb un apropament sensorial a la història del museu i el seu entorn, i una aproximació a l’edifici de Frank Owen Gehry i a la Col·lecció Permanent del Museu Guggenheim. A través de l’ús de la geometria i d’una gran projecció sobre una pantalla corba, a una sala coberta per miralls, el visitant es veu envoltat en un entorn calidoscòpic i una visió de 300º que multiplica per 14 l’espai real de la galeria.

El Museu Guggenheim acull, entre altres activitats, exposicions, concerts, festivals, conferències, projeccions i tallers. Consulta l’agenda d’exposicions.

Pàgina web

Ubicació: Abandoibarra Etorb., 2, Abando, 48009 Bilbao, Bizkaia

Horari: Estiu: de dilluns a diumenge de 10:00 a 22:00 hores. A partir del 20 de setembre: de dimarts a diumenge de 10:00 a 19:00 hores.

Preu:

• Adults: 15€
• Estudiant (18 a 25 anys): 7,50€
• Pensionista / Major de 65 anys / Persona amb discapacitat: 7,50€
• Menor de 18 anys: Entrada gratuïta.

Zarpikaleak (Casc Antic)

El Casc Antic o Siete Calles (Zazpikaleak), situat a la riba de la ria, és el barri més antic i animat de Bilbao.

D’origen medieval, aquest barri enamora pels seus carrers estrets  plens de botigues i tabernes tradicionals, a part de trobar varis dels principals atractius turístics de la ciutat com la Catedral de Santiago, el Teatre Arriaga o el Mercat de La Ribera.

Entre els 40 carrers de vianants del centre històric, n’hi ha 7 d’imprescindibles: Artecalle, Tendería, Belosticalle, Carnicería Vieja, Barrencalle, Barrencalle Barrena i Somera, la més antiga i on es concentres alguns dels locals de pinxos més famosos de la ciutat com el Bar Motrikes, en el que s’ha de demanar la famosa tapa de txanpi a la planxa.

Ubicació: Plaza Biribila, 1. 48005 Bilbao, Bizcaia

Bilboko Donejakue Katedrala (Catedral de Santiago)

La Catedral de Santiago, ubicada en ple cor del Casc Antic, està dedicada a l’apòstol Jaume, patró oficial de la vil·la des de 1643. Construïda a finals del segle XIV en estil gòtic, l’actual seu de la Diòcesis de Biscaia té tres naus, creuer alineat, tram de presbiteri, capella major i darrera girola a la que s’obren capelles.

Al nord hi ha un claustre gòtic-florit del segle XVI, que es comunica amb l’exterior per la Puerta del Ángel. En ella, es pot contemplar la concha que, habitualment, porten els pelegrins en el seu camí cap a Santiago. Al sud, hi ha un gran pòrtic de traçat irregular. La torre, amb una apuntada agulla, es disposa formant part de la façana dels peus del temple, en contacte amb la sagristia.

Aquesta torre i el pòrtic són obra neogòtica de l’arquitecte Severino de Achúcarro, acabades al 1887.

Pàgina web

Ubicació: Done Jakue Plazatxoa, 1, Ibaiondo, 48005 Bilbao, Bizkaia

Horari:

• De dilluns a dissabte: de 10:00 a 18:30 hores.
• Diumenge: de 13:00 a 18:30 hores.

Preu combinat Catedral de Santiago i Església de Sant Anton:

• Adults: 10€.
• Majors de 65 anys i discapacitats: 9€.
• Menors de 12 a 18 anys: 8€.

Erriberako Markatua (Mercat de la Ribera)

Ubicat a la ria, El Mercat de la Ribera és el mercat cobert més gran d’Europa i un veritable temple gastronòmic a Bilbao. Amb més de 10.000 m², aquest mercat alberga més de 180 botigues que venen productes frescos com peix, carn, verdures i especialitats locals.

Tot i estar reformat recentment, la seva estructura actual, inaugurada al 1929, conserva elements de l’arquitectura art déco, amb grans vidrieres i balcons que permeten l’entrada de llum natural.

Més enllà de la compra tradicional, el mercat s’ha reinventat com un lloc on gaudir de la gastronomia bilbaïna a la zona de bars i restaurants. És el lloc ideal per a degustar pinxos, formatges bascos, embotits de la zona i vins de la regió.

Com a curiositat, al 1990, el Mercat de la Ribera va obtenir el record Guiness per ser el mercat municipal més gran del món.

Pàgina web

Ubicació: 20 Bis, Erribera Kalea, Ibaiondo, 48005 Bilbao, Bizkaia

Horari:

• Dilluns: de 8:00 a 14:30 hores.
• De dimarts a divendres: de 8:00 a 14:30 hores i de 17:00 a 20:00 hores.
• Dissabte: de 8:00 a 15:00 hores.

Kale Barria (Plaça Nova)

La Plaça Nova està al cor del Casc Antic. Va ser construïda al segle XIX, i la idea de fer-ho va venir de la mà de l’esperit il·lustrat bilbaí de l’època. És d’estil neoclàssic i té forma rectangular amb 18 arcs en dos dels costats i 15 als dos restants, els arcs són de mitja punta, amb base sobre pilars quadrats i columna dòrica adossada.

Té una superfícies de 3.400 m² i es va inaugurar al 1851. El seu disseny va ser la suma del treball de tres arquitectes: Silvestre Pérez, Antonio Echevarría i Avelino Goikoetxea. El material utilitzat per a la construcció va ser pedra de carreuat gres daurada.

La plaça té cinc accessos, quatre d’ells pertanyen al projecte inicial, el cinquè es va realitzar posteriorment, i en l’actualitat és l’accés principal. A l’hora de construir els habitatges que rodegen la plaça es va utilitzar un llenguatge funcional, sense gaires referències decoratives.

La Plaça Nova comptava amb un jardí que es va perdre degut a unes obres. Avui, quatre massissos arboris decoren els quatre racons de la plaça. Sense cap dubte, és una plaça amb molt de caràcter, que convida a la tranquil·litat així com a les nombroses cafeteries que alberga als porxos.

Ubicació: Ibaiondo, 48005 Bilbao, Bizkaia

San Anton Eliza (Església de Sant Anton)

L’Església de San Anton és un dels monuments més representatius de Bilbao i apareix a l’escut de la ciutat. Construïda al segle XV sobre les restes d’una antiga fortalesa, aquest temple gòtic ha estat testimoni del creixement de Bilbao des dels seus orígens.

Ubicada a la riba de la ria, al costat del Mercat de La Ribera, l’església s’ha convertit en un símbol d’identitat bilbaïna. La seva estructura ha patit diverses reconstruccions al llarg dels segles, però segueix conservant la seva essència medieval amb detalls renaixentistes i barrocs a la seva façana.

Un recomanació és apropar-s’hi i contemplar una de les postals més icòniques de Bilbao amb l’església reflectida a la ria, especialment cap al vespre.

Pàgina web

Ubicació: Erribera Kalea, 24, Ibaiondo, 48005 Bilbao, Bizkaia

Horari:

• De dilluns a dissabte: de 10:00 a 18:30 hores.
• Diumenge: de 13:00 a 18:30 hores.

Preu:

• Adult: 8€
• Majors de 65 anys, menors entre 12 i 18 anys i discapacitats: 7€

Arriaga Antzokia (Teatre Arriaga)

El Teatre Arriaga va ser dissenyat al segle XIX per l’arquitecte municipal Joaquín Rucoba. Les obres de construcció de l’edifici es van realitzar entre 1886 i 1890. Després d’uns anys l’edifici va patir un incendi, pel que va caldre reconstruir-lo.

Per al disseny de les façanes es va agafar com a exemple el Teatre de l’Òpera de París, aquesta influència es posa de manifest, sobretot, en la composició de la façana principal i en els elements decoratius.

La façana principal s’organitza amb dues torres poligonals i es van utilitzar tres ordres en la seva composició: basamental, amb els accessos i l’entresòl; fust que li correspon amb el teatre; i àtic que allotja el rellotge.

La planta es va dissenyat amb forma d’arc de ferradura, característica de la tradició teatral italiana. Per a l’estructura de l’edifici es va utilitzar ferro, per a poder combatre el foc. No obstant, al 1914 un gran incendi va destrossar l’interior de l’edifici però al cap de cinc anys va ser reparat, conservant la façana original. Entre 1982 i 1986 va patir una altre remodelació en la que es va construir l’esca imperial que li dóna un aspecte més majestuós al teatre.

El teatre li deu el nom al compositor bilbaí Juan Crisóstomo Arriaga.

Pàgina web

Ubicació: Arriaga Plaza, 1, Ibaiondo, 48005 Bilbao, Bizkaia

Azcuna Zentroa (La Alhóndiga)

La Alhóndiga era antigament un magatzem de vi, després es va reconvertir en Azkuna Zentroa, un dels espais culturals més innovadors de Bilbao.

Reformat pel dissenyador Philippe Starck, aquest edifici combina història i modernitat. Té una estructura de maó original que contrasta amb elements contemporanis com una piscina amb terra de vidre, suspesa al sostre de l’atri. També té 43 columnes diferents, cadascuna dissenyada en un estil únic, des d’inspiració egípcia fins a formes futuristes.

El centre alberga exposicions, sales de cine (on es poden veure pel·lícules en versió original), una biblioteca i espais de coworking, a part de comptar amb un terrat on es possible relaxar-se amb una copa mentre es gaudeix de les vistes panoràmiques de la ciutat.

També és un lloc de trobada per als bilbaïns, que l’utilitzen com a punt de reunió per a actes culturals i esportius.

Pàgina web

Ubicació: Arriquíbar Plaza, 4, Abando, 48010 Bilbao, Bizkaia

Miguel Unamuno Oroitarraia (Plaça Miguel Unamuno)

La Plaça Miguel Unamuno és una animada plaça situada al cor del Casc Antic. Aquesta encantadora plaça, que porta el nom del famós filòsof i escriptor Miguel de Unamuno, és un destí popular tant pels bilbaïns com pels turistes.

Tot i que es desconeixen els orígens exactes de la plaça, està clar que ha estat un lloc de reunió central durant segles. La plaça ha estat testimoni d’innumerables esdeveniments històrics, des de mercats medievals fins a celebracions modernes. Els edificis que la rodegen, molts dels quals daten de l’Edat Mitja, ofereixen una visió del ric passat de Bilbao.

Les acolorides façanes dels edificis, amb els balcons ornamentats i elements decoratius, creen un conjunt visual impressionant. Els estrets i sumptuosos carrers que surten des de la plaça ofereixen una visió al passat de la ciutat i del seu caràcter únic.

Avui en dia, la Plaça Unamuno és un animat centre cultural. La plaça està plena d’encantadors cafès, bars tradicionals i restaurants, que ofereixen una àmplia gama de delícies culinàries.

La plaça també alberga vàries institucions culturals, com el Museo Arqueológico de Bizkaia. Aquest museus alberga una fascinant col·lecció d’artefactes del passat prehistòric i romà de la regió.

Ubicació: Ibaiondo, Bilbao, Bizkaia

Passeig per la Ria

Una ria a diferència d’un riu, aquesta rep aigua salada del mar i per tant no és d’aigua dolça. El passeig que uneix el Guggenheim amb l’Ajuntament (1,5 km) és molt bonic. Anar caminant per l’explanada a la riba de la ria que conforma el Nervión, lluny dels cotxes, és un plaer. Mentre es pot apreciar alguns del ponts més significatius de la ciutat, com el Puente de la Salve (amb tocs vermells) o el Zubizuri de Santiago Calatrava, molt controvertit perquè relliscava tant que van haver de cobrir-lo amb una moqueta.

Gran Via

A la Gran Vía de Don Diego López de Hari hi ha elegants edificis, botigues de moda i places emblemàtiques com la Plaça Moyúa, presidida per l’Hotel Carlton.

Per fer compres, aquest és el millor lloc de Bilbao. Aquí hi ha totes les botigues, llibreries, pastisseries, etc, Si només es vol passejar, aquí hi ha carrers amb una bellesa arquitectònica del segle XIX i XX.

Ubicació: Abando, Bilbao, Bizkaia

Casilda Iturrizar Parkea (Parc Doña Casilda)

Aquest parc, també conegut com “El Parque de los Patos”, és un lloc perfecte per desconnectar. Ubicat en ple centre de Bilbao, el Parc de Doña Casilda Iturrizar és un pulmó verd que ofereix tranquil·litat enmig del bullici urbà.

Inaugurat al 1907, porta el nom de la benefactora que va donar els terrenys per a la seva construcció. El seu disseny segueix l’estil dels jardins romàntics anglesos, amb amplis passeigs, estancs amb ànecs i una pèrgola on s’acostuma a organitzar actes i concerts.

A més, alberga el Museo de Bellas Artes.

Ubicació: Abando, 48011 Bilbao, Bizkaia

Mames Deunaren Estadioa (Estadi San Mamés)

Pocs equips hi ha a la lliga amb una afició com la de l’Athletic Club. I és que els dies que hi ha partit a l’Estadi de San Mamés la ciutat vibra, omplint-se de vermell i blanc per tots els racons.

Recentment reformat, aquest estadi conegut com “La Catedral”, és la llar de l’Athletic Club i un dels temples del futbol espanyol.

Pàgina web

Ubicació: P.º Rafael Moreno “Pitxitxi”, s/n, Basurto-Zorroza, 48013 Bilbao, Bizkaia

Burtroiko Gaztelua (Castell de Burtrón)

El Castell de Burtrón és un dels castells més bonics i importants d’Euskadi. Una fortalesa ubicada a la localitat de Gatika que trasllada a l’Edat Mitja.

El Castell de Burtrón està ubicat sobre un petit turó, rodejat de boscos centenaris. Un espai idíl·lic que va ser testimoni d’algunes de les batalles més violentes de Biscaia. I és que el castell va ser un dels grans protagonistes de les guerres banderisses. Cal recordar que l’estructura que avui es contempla amb forma de castell, va ser fins al segle XIV una casa torres. Una estructura típica en les residències de les grans famílies d’aquella època.

La família Burtrón va representar durant la Guerra de Bàndols al bàndol dels Oñacins. Sense cap dubte, una de les famílies més poderoses i temudes d’Euskadi.

De fet, la història d’aquest castell va començar a escriure’s al segle VIII amb la construcció de la casa del Burtrón. Una edificació construïda a l’Avant-església de Gatika pel capità Garminiz que al segle XI va ser transformada en torre medieval. Posteriorment, al segle XV aquesta torre va ser transformada en castell. Després de la Guerra de Bàndols el castell va acabar abandonat fins arribar a estar en estat de ruïnes. Al segle XIX el seu aspecte medieval va ser alterat per a convertir aquesta estructura per assimilar-la als castells de Baviera.

Les visites al Castell de Burtrón s’han suspès temporalment, si es vol visitar  el castell cal saber que avui en dia es pot gaudir de l’exterior, almenys fins que finalitzin les obres de restauració.

Ubicació: Butroi Auzoa, 12. 48110 Gatika

Gaztelugatxeko Doniene (San Joan de Gaztelugatxe)

San Juan de Gaztelugatxe és un dels llocs més visitats d’Euskadi. Una fortalesa formada per un imponent pont de pedra, 241 escales i una ermita. La seva particular composició i la seva privilegiada ubicació l’han convertit en un dels llocs més famosos d’Euskadi.

L’ermita de San Juan de Gaztelugatxe ha esta objecte de saquejos, guerres, incendis. Motiu pel que l’ermita que es veu avui no sigui l’original del segle XI. Aquest temple ha format partes de la línia defensiva de la costa basca en repetides ocasions. No és d’estranyar vista la seva estratègica situació.

Existeixen dues possibles teories sobre el significat de Gaztelugatxe: Gaztelu-aitz o Gaztelu-gatxe. Ambdues tenen un denominador comú, la paraula gaztelu (castell en euskera). La diferència es troba en al seva terminació: aitz (penya en euskera) i gatxe (aspre o difícil en euskera). Sigui quin sigui l’origen, estar clar que en ambdós casos es fa al·lusió a la seva peculiar composició.

El camí que condueix des del pont de pedra fins a la part més alta de San Juan de Gaztelugatxe està ple d’escales, fins a 241 escales.

La petita i pintoresca ermita es va crear en honor a Sant Joan Baptista. Una edificació que ofereix bones vistes de la costa basca. L’ermita es manté tancada la major part de l’any, obrint les portes únicament per a actes religiosos i turístics durant els dies festius, Setmana Santa i estiu.

Aquest temple religiós compta amb una petita botiga ubicada a l’entrada en la que venen souvenirs i refrescos, en cas de voler fer fotos de l’interior, el preu és d’1€.

Horari:

• Tots els dies de 9:30 a 19:00 hores.
• Ermita: Setmana Santa i estiu: de dimarts a dissabte d’11:00 a 18:00 hores. Diumenge d’11:00 a 15:00 hores.

Bermeo

Contingut:

• Bermeoko Portu Zaharra (Port Vell)
• Arrantzaleen Museoa (Museu del Pescador)
• Escultures de Bermeo
• Plaza Sabino Arana
• Anaia Frantziskotarren Komentua (Convento de San Francisco)

Bermeo és una de les vil·les més importants del litoral biscaí, conserva intacta gran part de la seva cultura i història. Un aspecte que es pot apreciar només caminant entre els seus carrers i places que condueixen al port. Aquesta vil·la fundada al 1236 per Don López Díaz II de Haro, va ser fins al 1602 capital de Biscaia, argumentació més que suficient per fer-se una idea de la importància que aquest nucli urbà ha tingut al llarg de la història.

Bermeoko Portu Zaharra (Port Vell)

Aquest port, que va arribar a ser el més important de Biscaia, té diversos atractius com la font de Tres Cantos, la més antiga de la regió, i vàries escultures que no deixen indiferent.

Pàgina web

Ubicació: Nardiz Tar Benanzio Kaia, 48370 Bermeo, Bizkaia

Arrantzaleen Museoa (Museu del Pescador)

Des del port es pot pujar per algunes de les empinades escales que porten fins al Casc Antic on es troba el Museo del Pescador.

En aquest interessant museu, situat a la Torre Ercilla del segle XV, es pot conèixer la llarga història de la tradició pesquera d’aquest poble i la seva relació amb el mar, tot i que abans d’entrar o al sortir del museu és recomanable apropar-se al Monument dels Pescadors, unes escultures de bronze que mostren a diversos integrants d’una família esperant l’arribada dels mariners i des d’on s’obtenen unes fantàstiques vistes del Port Vell.

Pàgina web

Ubicació: Torrontero enparantza, 48370 Bermeo, Bizcaia

Horari i preu aquí.

Escultures de Bermeo

A part del Monument dels Pescadors, hi ha altres escultures de ferro i bronze repartides per tot el municipi i que s’han convertit en un altre dels atractius turístics de Bermeo. Les més destacades podrien ser “El Regreso” situada al final de l’espigó del Port Vell i que representa a un fornit mariner amb un rem a l’espatlla i el seu petit de la mà, tornant a casa. Abans d’arribar a aquesta escultura es passa per davant d’una altra més gran, coneguda com “Olauta” i que representa una onada, i per l’emotiva “Última ola, último aliento”, que mostra a un nàufrag davant la presència d’un jove i el seu gos.

Un mica més allunyat es troba la figura de “La lechera”, situada davant del Convent de San Francisco, i de les “Vendedoras de pescado”, situats a ambdós costats de la Porta de San Juan, representant ambdues dos antics oficis del poble.

Plaza Sabino Arana

Caminant pel Port Vell, s’arriba situat just damunt, a la Plaça Sabina Arana, que a  part d’un quiosc de música al centre, a aquesta plaça hi ha la Casa Consistorial amb un bonic rellotge de sol i l’Església de Santa María, un dels millors exemples de l’estil neoclàssic de Biscaia i en el que val la pena creuar el seu magnífic pòrtic que recorda a un temple grec per a veure el retaule major.

Una altra de les esglésies que no es pot perdre l’oportunitat de veure-la és l’Església de Santa Eufemia d’estil gòtic i que té els seus orígens al segle XIII.

Ubicació: Arana Goiri Tar Sabinen Enparantza Plaza, 0A, 48370 Bermeo, Bizkaia

Anaia Frantziskotarren Komentua (Convento de San Francisco)

Aquest és un convent construït al segle XIV i un dels més antics d’Euskadi. A part de visitar l’església i una part del convent, la joia del complex religiós és el preciós claustre d’estil gòtic, considerat un dels més importants de Biscaia.

Abans d’entrar-hi o al sortir es pot apropar-se a la Plaça Frantzisko Deuna per a veure l’escultura de La Lechera i la font de Taraska.

Ubicació: Prantzisko Deuna Atea Plaza, 11, 48370 Bermeo, Bizkaia

Mundaka

Contingut:

• Mundakako Portu (Port de Mundaka)
• Santa Katalina Baseliza (Ermita de Santa Katalina)
• Alde Zaharra (Casc Antic)
• Ola Izquierda

Mundaka és un petit poble basc conegut internacionalment per la seva famosa onada esquerra, s’ha convertit en la meca del surf d’Euskadi. Aquest petit i encantador nucli urbà ubicat al marge esquerra de la ria d’Urdaibai ha estat lligat al mar des dels seus orígens. Antigament com a nucli de pescadors i comerciants marítims i avui com un dels millors punts de la costa basca per a la pràctica de surf.

Mundakako Portu (Port de Mundaka)

Una de les primeres coses que cal fer a Mundaka, és deixar el cotxe a l’aparcament situat a l’entrada del poble i baixar caminant per carrer Lorategi fins al Port.

Abans d’arribar al port es passa per davant d’un frontó i l’Església de Santa María de la Asunción, construïda al segle XVI, combinant estils gòtic i renaixentistes. L’antic Frontó de Mudaka encara manté la seva ubicació a la paret de l’església. I antigament és habitual que els joves dels pobles utilitzessin les façanes de les esglésies i cases com a frontó. Un fet que es continua fent a Mundaka.

Un cop en aquest antic port pesquer, situat a la desembocadura de la ria de Urbaibai, es pot gaudir de les boniques cases amb façanes de colors, les petites embarcacions d’esbarjo i les seves terrasses, perfectes per prendre alguna cosa amb vistes al mar.

Ubicació: Portu Kalea, 13, 48360 Mundaka, Bizkaia

Santa Katalina Baseliza (Ermita de Santa Katalina)

Des del port es pot vorejar el litoral per un bonic i breu passeig que porta fins a l’Ermita de Santa Katalina, situada en una posició privilegiada, en una petita península, just a l’entrada de la ria, aquesta esvelta ermita del segle  XIX ocupa el lloc d’una altra més petita del segle XVI que es va esfondrar i destaca pel seu estil de transició entre el gòtic i el renaixement.

Alde Zaharra (Casc Antic)

És aconsellable perdre’s pels carrerons del casc antic fins arribar a la Cruz del Calvario. A part d’aquesta creu renaixentista, en aquesta placeta es troba també la casa Simitur, un edifici neoclàssic de 1783 que té la façana decorada amb unes sorprenents pintures.

El punt final del recorregut pell casc històric és la Plaça Lehendakai Agirre on es troba l’Ajuntament, un edifici d’estil eclèctic construït al 1895.

Ola Izquierda

La Ola Izquierda, una de les millors d’Europa, atrau fins aquest racó d’Euskadi a surfistes de mig món. Aquesta onada que es crea en la barra de Mundaka i mor a la platja de Laida llueix a la tardor i hivern de les seves millors gales. I es que és en aquesta època de l’any quan la Ola Izquierda de Mundaka arriba fins al 4 metres d’altura gràcies als vents del sud. Un lloc de culte per tot amant del surf.

Lekeito

Contingut:

• Alde Zaharra (Casc Antic)
• Jasokundeko Andra Mari Eliza (Basílica de l’Assumpció de Nostra Senyora)
• Plages de Lekeito

Alde Zaharra (Casc Antic)

Just darrera del port es troba el Casc Antic, antic barri de pescadors. Recórrer els seus carrers estrets i empedrats com el de Arranegi i Ezpeleta, rodejats de palaus medievals, cases de pescadors i antigues esglésies farà descobrir racons amb encant com la Plaça Arranegiko Zabala, en la que encara es ven peix recent pescat i en la que es troba una bonica mansió barroca, Upa-Etxea.

Entre els edificis més destacats d’aquest barri hi ha l’antiga Cofradía de Pescadores de San Pedro, l’Ajuntament, el Palaus de Oxangoiti, Uriarte i Abaroa, la Iglesia de San José i la Torre Turpin, una torre defensiva del segle XVI convertida en casa medieval.

A part, aquesta zona és la millor per a provar bons plats de peix com el rap, el pop, els calamarsons o la kokotxas de bacallà.

Jasokundeko Andra Mari Eliza (Basílica de l’Assumpció de Nostra Senyora)

Aquest temple construït a la segona meitat del segle XV, en estil gòtic tardà basc, impressiona per les seves dimensions en la que destaca una torre de 50 metres d’alçada, una magnífica portalada gòtica i una sèrie d’arcbotants, gàrgoles i cresteries, que embelleixen el seu exterior.

A l’interior es troba el fantàstic retaule major realitzat en estil gòtic hispano-flamenc o isabelí, considerat un dels retaules més bonics del d’Euskadi i entre els més grans de tot Espanya.

Pàgina web

Ubicació: Abaroa Kalea, s/n, 48280 Lekeitio, Bizkaia

Horari: tots els dies de 8:00 a 12:00 i de 17:00 a 20:00 hores.

Platges de Lekeito

La Platja Isuntza, situada al costat del port, és la més concorreguda i és perfecta per a les famílies al tenir aigües tranquil·les i tots els serveis. Quan la marea baixa es pot creuar a l’Illa de San Nicolás, situada just davant, per un camí de ciment i pedra. Aquesta illa es va utilitzar antigament com a colònia de leprosos, té un excel·lent mirador al poble i tot el seu entorn des del punt més alt.

L’Illa de San Nicolás, una petita illa situada entre la platja de Isuntza i la de Karraspio a la que es pot accedir per un camí quan hi ha marea baixa.

Aquesta illa ofereix una curiosa història, fa només uns anys, es troba en ella monedes antigues de diferents procedències com Escòcia, Portugal o Castella. Entre elles es va trobar una moneda belga datada entre 1335 i 1383.

Aquesta curiosa troballa en parla de la importància que ha tingut Lekeito al llarg de la història, incloent-hi l’època medieval.

La Platja Karraspio és una platja de més de 500 metres de llarg, perfecta per als amants del surf i per a qui vulgui gaudir de més tranquil·litat.

La Platja la Salvaje és un platja que es forma a la desembocadura del riu Lea quan la marea baixa i meravella pel seu entorn natural i fantàstiques vistes.

Gernika-Lumo (Guernica-Luno)

Contingut:

• Refugis antiaeris
• Gernikako Batzarretxea (Casa de Juntes)
• Europako Herrien Parkea (Parc dels Pobles d’Europa)
• Centre de Gernika
• Gernikako Bakaren Museoa (Museu de la Pau de Gernika)

Situat al cor de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, en un espectacular entorn de valls, muntanyes, platges i maresmes, Gernika-Lumo és un municipi que va patir un terrible i esquinçador bombardeig per part de la Luftwaffe nazi i la Aviazione Legionaria, al servei de la causa franquista, causant la mort de molts innocents i la destrucció de quasi tots els edificis.

Després d’una gran reconstrucció i la rehabilitació dels edificis que van quedar en peu, la coneguda com la “Ciudad de la Paz” s’ha transformat en un destí perfecte per a passar un matí recordant la història als seus interessants museus i visitant algun dels seus atractius turístics com l’Arbre de Gernika, el Parc dels Pobles d’Europa o l’Església de Santa María.

Refugis antiaeris

Al refugi antiaeri d’Astra es pot veure un refugi de formigó, amb un fals sostre per no ser visible des de les altures pels avions, ara no té cap sostre, quan es va construir si, però va ser desproveït d’ell quan es va fer la rehabilitació de la zona, que va ser construït al 1936 per a protegir als treballadors de la fàbrica Talleres de Gernika.

Un altre dels refugis més importants de la ciutat és del Pasealeku, que estava format per quatre refugis de 10 metres de profunditat, un d’ells va quedar inacabat i només té 4 metres, excavats a la vessant de la muntanya, dels que s’ha pogut recuperar dos. En el que va quedar per acabar hi ha una maqueta dels quatre túnels que es poden visitar i a l’altre, hi ha una pantalla i accionant un botó, es fa una recreació del bombardeig.

Per accedir a aquest refugi es passa per davant l’escultura Homenaje a los Gudaris, soldats que van lluitar durant la Guerra Civil per a defensar la llibertat del poble basc.

Pàgina web

Ubicació:

• Refugi d’Astra: Ibarra Kalea, 4, 48300 Gernika-Lumo, Bizkaia
• Refugi de Pasealeku: Adolfo Urioste Kalea, 7, 48300 Gernika-Lumo, Bizkaia

Horari:

• Refugi d’Astra: de dilluns a divendres de 10:00 a 18:30 hores. Els dissabtes de 10:00 a 15: hores.
• Refugi de Pasealeku: de dilluns a divendres de 16:30 a 20:30 hores. Caps de setmana d’11:00 hores a 14:30 i de 16:30 a 21:00 hores.

Gernikako Batzarretxea (Casa de Juntes)

La Casa de de Juntes i l’Arbre de Gernika, ambdós supervivents del bombardeig, són icones per al poble basc al representar les seves llibertats.

Es pot començar la visita a aquests històrics punts pel Museu de Euskal Herria, ubicat al Palau barroc de Alegría i on es fa un repàs a la història i cultura del poble basc durant un recorregut de tres plantes. Cal tenir en compte que una bona opció és comprar l’entrada combinada, únicament es pot comprar a l’Oficina de Turisme, que inclou també el Museo de la Paz.

A pocs metres del museu es troba la Casa de Juntes, on se celebren els plens de les Juntas Generales de Bizcaia i l’Arbre de Gernika, un roure situat al jardí de la Casa de Juntes i en que se celebra la presa de possessió i el jurament del Lehendakari.  A l’ombra d’aquest simbòlic arbre, l’actual data de 2015, es van construir els furs, una agrupació de lleis que van que Euskadi gaudeixi de certa autonomia respecte altres comunitats autònomes.

Pàgina web

Ubicació: Allende Salazar Kalea, s/n, 48300 Gernika-Lumo, Bizkaia

Horari:

• Museu de Euskal Herria: de dimarts a dissabte de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 19:00 hores. Diumenge de 10:30 a 14:30 (juliol i agost també de 16:00 a 19:30 hores).
• Casa de Juntes: tots els dies de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 18:00 hores; a l’estiu tanca a les 19:00 hores. Cal fer una reserva prèvia que es fa exclusivament on line.

Europako Herrien Parkea (Parc dels Pobles d’Europa)

Aquest és un espai verd ple d’arbres i arbustos originaris d’Euskadi com faigs i roures, i el so de l’aigua d’un rierol.

Al final del passeig es pot creuar un pont que porta fins a l’escultura Gure Aitaren Etxea (La casa del nostre pare), una escultura d’Eduardo Chillida que va ser realitzada per a commemorar el 50 aniversari del bombardeig de Gernika i des de la que en el seu interior es podia divisar l’Arbre de Gernika originalment, ja que ara han crescut els arbres i jo es pot veure.

A més a pocs metres d’aquest monument es troba l’obra de l’escultor britànic Henry Moore, Large Figure in a Shelter (Gran figura en un refugi).

Pàgina web

Ubicació: Allende Salazar Kalea, 48300 Gernika-Lumo, Bizkaia

Centre de Gernika

Al centre de Gernika sobresurt l’Església de Santa María, aquest temple construït al segle XV combina l’estil gòtic amb el renaixentista i l’espadanya barroca, destaca per un imponent exterior de pedra tallada i maçoneria mentre que a l’interior es poden veure les voltes de creu sostingudes per vuit columnes clàssiques d’ordre jònic.

Al centre de Gernika, també destaca un mural realitzat en ceràmica que representa la famosa pintura del “Guernica” de Pablo Picasso, que es va realitzar per a commemorar el 60 aniversari del bombardeig. El quadre original, que es troba actualment al Museo Reina Sofía de Madrid, va ser pintat al 1937, a petició del Govern de la Segona República Espanyola i s’ha convertit en una de les gran obres de la història de la pintura, a part d’un símbol dels terribles patiments que causa la guerra.

Gernikako Bakaren Museoa (Museu de la Pau de Gernika)

En aquest edifici situat a la Plaça de los Fueros, just darrera de l’Ajuntament, es recorda aquell dilluns, 26 d’abril de 1937, en el que nombrosos avions de la Legion Condor alemanya i l’Aviació Legionària italiana, van destruir Gernika i van matar a molts dels seus habitants. Durant la visita es veu un breu documental del bombardeig, a part de molt material fotogràfic i documental sobre aquest dia i els posteriors, tot des d’un punt de vista del record, per tal que no torni a passar, descartant l’idea de venjança i rancor.

Pàgina web

Ubicació: Foru Plaza, 1, 48300 Gernika-Lumo, Bizkaia

Horari:

• De meitats de març a meitats d’octubre: de dimarts a dissabte de 10:00 a 19:00 hores. Dilluns i diumenge de 10:00 a 14:30 hores.
• De meitats d’octubre a meitats de març: de dimarts a divendres de 10:00 a 18:00 hores. Dissabte de 10:00 a 14:30 i de 16:00 a 18:00 hores. Diumenge de 10:00 a 14:30 hores. Dilluns tancat.
• Les portes del museu tanquen una hora abans del tancament.

Preu:

• Adults: 6,5€
• Estudiants, jubilats, família nombrosa, pelegrins i carnet jove: 4,5€
• Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
• Els dissabte a la tarda és gratuït (no cal reservar)
• Compra d’entrades on line.

Gorbeiako Parke Naturala (Parc Natural de Gorbeia)

El Parc Nacional de Gorbeia és l’espai protegit més gran d’Euskadi, amb una superfícies de més de 20.016 hectàrees. Està situat entre les províncies d’Àlaba i Biscaia, i pren el nom del cim més alt, Gorbeia, de 1.480 metres d’altitud.

De fet, Gorbeia, situat just al límit entre Àlaba i Biscaia, i coronat per una creu de 17 metres d’altura convertida en un símbol per a tots els bascos, és el millor atractiu del parc.

Es poden visitar dos centres d’interpretació o parketxes, un està situat prop del poble de Sarria a la Vall de Zuia (Àlaba) i l’altre a la localitat d’Areatza (Biscaia). En aquests parketxes es pot trobar informació sobre el parc natural, així com exposicions que descriuen les característiques d’aquest espai natural.

Aquest parc natural és una zona de gran riquesa ecològica, i compta amb una gran activitat de flora i fauna. A Gorbeia predominen els faigs, tot i que també es troben extenses zones de coníferes i roures. A la vessant cantàbrica predominen les coníferes i pastures, mentre que a la mediterrània els boscos de fulla caduca són els amos dels terrenys.

L’animal més representatiu es el cérvol, és tot un espectacle escoltar la brama al mes de setembre.

Imprescindibles al Parc Natural de Gorbeia:

Creu de Gorbeia: La creu de 17 metres d’altura amb una estructura que recorda la Torre Eiffel corona el cim de Gorbeia. L’actual creu és la tercera (les anteriors es van esfondrar), i dos dels seus peus estan a la província de Biscaia i els altres dos a la d’Àlaba.

Fageda i cascada de Beluastegi

Menhir d’Arlobi: Té uns 5 metres d’altura. Des de la Casa del Parque de Sarria, un sender de 7 km porta fins al menhir.

Ull d’Atxular

Fageda d’Otzarreta

Aquest bosc encantat destaca per la peculiaritat dels seus faigs, arbres podats antigament per a obtenir llenya que avui mostren formes tortes i verticals.

El que fa únic al bosc d’Otzarreta és la forma vertical i quasi escultòrica de les seves branques. Molts d’aquests arbres van ser podats fa dècades pels carboners locals per a obtenir carbó vegetal, una pràctica que va donar origen als faigs remots. Gràcies a aquesta tècnica, avui mostren troncs robustos i branques que s’eleven com braços cap al cel, creant una silueta inconfusible  que captiva especialment a la tardor.

El riu Zubizabala travessa el bosc, serpentejant entre els arbres i agregant un murmuri de fons que se suma a l’encant del lloc. Els dies de boira o humitat, l’escena es torna casi mística, amb cada branca i arrel emergint la molsa com un xiuxiueig visual.

La fageda es recórrer amb facilitat. Des de l’aparcament proper fins a l’entorn de l’aiguamoll de Saldropo, el sender discórrer entre arbres i praderes en un trajecte d’anada i tornada que no requereix experiència prèvia. El passeig acostuma a durar entre una i dues hores.

Cascada de Gujuli/Goiuri: Aquesta cascada amb més de 100 metres d’altura, és la segona més alta d’Euskadi. Es pot veure des del mirador (de lluny) o es pot anar al poble, creuar les vies del tren i apropar-se al canyó (molt més espectacular).

Cova de Mairuelegorreta

Gorgs de Zaldibartxo: La zona més freqüentada per al bany per la gent de la zona. Estan situats a menys d’1 km del Parketxe de Sarria i són les primeres cascades que es visiten en la Ruta de les Cascades del riu Bayas.

Cascada d’Uguna: A uns 3 km de l’àrea recreativa dels aiguamolls de Saldropo (Zeanuri a Biscaia), es troba un dels salts d’aigua més bonics de Biscaia, també anomenada “Cascada de Uguzpe).

Cova de Supelegor: Està situada al massís d’Itxina i segons la mitologia basca, en aquesta cova habitava la deessa Mari.

Piano del Gorbeia: Està situat en una finca privada al barri Arbaizarte de Orozko, a la que es pot arriba en cotxe.

Menhir de Kurtzegan: Amb més de 5 metres d’altura i 7 tones de pes, és un dels monòlits més grans d’Euskadi. Està situat a la collada que hi ha entre les muntanyes de Kurtzegan i Kolometa, al municipi d’Orozko.

Cova d’Artzegi: Està situada a uns 25 minuts de l’aparcament de les canteres de Murua, en direcció a la cova de Mairuelegorreta. En època de pluges, el rierol Zubialde recórrer la cova formant una petita cascada a la boca de la cova.

Cascades d’Aldarro: Estan situades a uns 4 km del Parketxe de Sarria, i són uns dels salts d’aigua més bonics de la Ruta de les Cascades del riu Bayas.

Pàgina web

Balsameda

Contingut:

• Zubi Zaharra (Pont Vell)
• Alde Zaharra (Casc Antic)
• Plaza de San Severino
• Xocolates Kaitxo

Balmaseda és la vil·la més antiga d’Euskadi. Era l’any 1199 quan Don Lope Sánchez de Mena li atorgava fur a aquest poble que es trobava a la cruïlla entre Santander, Àlaba i Burgos. D’aquesta connexió entre Castella i Biscaia la seva importància comercial, una importància que li va regalar la que segueix essent la seva icona més de vuit segles després, el Pont Vell. És la posta clàssica del poble.

Zubi Zaharra (Pont Vell)

El Pont Vell també s’anomena Pont de la Muza, és un pont amb tres arcs romànics, el central molt més gran, rematats amb una torrassa gòtica.

El Pont Vell és tan antic com la mateixa vil·la. La torre de guàrdia és del segle XV, el gran arc central és posterior, i pel costat de la vil·la, encara es veu l’escut rococó pintat. És dels pocs ponts fortificats medievals que s’han conservat bé.

Al permetre el pas sobre el riu Cadagua, era part important de la ruta comercial que la unia a Castella, la que va donar riquesa a la vil·la. Aquí es cobrava un peatge que donava accés al recinte emmurallat.

Ubicació: El Cristo Kalea, 2, 48800 Balmaseda, Bizkaia

Alde Zaharra (Casc Antic)

Un cop es creua el Pont Vell, s’entra a l’antic recinte emmurallat, tot i que ja no queden muralles. La majoria de monuments de Balmaseda estan aquí.

Palau Buniel o Horcasitas: Un edifici del segle XVII que va acollir la Duana Reial de la vil·la fins a la seva desaparició al 1841. Davant hi ha un curiós i enorme rellotge calendari solar que té uns set metres d’alçada i pesa unes cent tones.

Palau de Urritia, també del segle XVII.

Església de San Juan del Moral: Església del segle XV, si s’està a Balmaseda a les 12, a les 18 o a les 20 hores, es pot escoltar l’himne de la població que es toca des del rellotge de la seva torre. L’església està tancada al culte i hostatja el Museo de la Historia de Balmaseda, que és gratuït. Davant de la seva entrada, l’escultura “Los Pelegrinos” recorda que la vil·la és part del Camino olvidado a Santiago.

Conjunt Monumental Santa Clara: Un convent del segle XVII que avui acull l’Hotel Convento San Roque (l’únic al casc antic de la vil·la), i el Centro de Interpretació de la Pasión Viviente de Balmaseda, també gratuït.

Casa de Indianos i altres edificis de l’època, alguns una mica fora del casc històric, si es vol tenir més informació sobre el patrimoni indià de Balsameda es pot trobar aquí.

El Casc Històric també és un bon lloc per gaudir de la gastronomia, el restaurant Teike, del xef Iñigo Ramos, va guanyar el premi a la millor truita del Biscaia al 2023. Però no només la truita està bona, la gastronomia de fusió amb tocs internacionals i tradicionals i ingredients locals. Tenen des d’hamburgueses i menú del dia fins a menú degustació de set plats. Pagina web del Restaurant Teike.

Plaza de San Severino

Cor de la població, dedicada al patró. Durant les festes de San Severino, a voltants del 23 d’octubre (dia del seu sant), en aquesta plaça se celebra el concurs de putxeras, un guisat de fesols preparat en olles (putxeras) que utilitzaven els maquinistes i altres personal ferroviari de la línia Balsameda – La Robla, avui convertit en una delicatessen Slow Food.

A la plaça s’aixeca el monument estrella de Balmaseda, l’Església de San Severino, no es pot deixar enganyar per la façana barroca, l’església és gòtica, del segle XV, i amaga una joia renaixentista, la Capella del Santo Cristo.

Un altre gran edifici de la plaça és la Casa Consitorial, es posterior, barroc en el seu origen, però amb retocs classicistes. Davant d’ell pots convertir-te en Guàrdia Romana amb les seves armadures, estan aquí perquè recorden un altre dels esdeveniments més importants de l’any a Balmaseda, la Pasión Viviente de la Setmana Santa, la més famosa d’Euskadi.

També en aquesta plaça hi ha una altra festa important de Balmaseda, el Mercat Medieval, al maig, per completar el trio de les “fiestas grandes” de Balmaseda. Més de 400 veïns amb vestits d’època i hi ha titelles, joglars, músics, equilibristes, etc. I aquesta plaça és un dels escenaris més importants d’aquesta festa.

Xocolates Kaitxo

Una altra cosa recomanable per a fer a Balmaseda és provar una de les millors xocolates del món i veure on s’elabora. Hi ha un obrador de xocolata on segueixen el procés artesanal que cada any guanya uns quants premis als Internacional Chocolate Awards. Es tracta de Kaitxo. També són artesans del cafè, amb cafè d’especialitat, de fet el nom de la marca és un joc de paraules entre kafé, txokolate i kaixo (hola en euskera).

A la Pàgina web de Kaitxo hi ha un calendari i els preus de les experiències de visita i el seu espai de treball, es pot reservar i comprar. Disposa de motles varietat de xocolates.

Ubicació: Encartaciones Hiribidea, 72, 48800 Balmaseda, Bizkaia

Araba (Àlaba)

Contingut:

• Vitoria-Gasteiz
• Laguardia
• Mirador del Salt del Nervión

Vitoria-Gasteiz

Contingut:

• Santa Maria Katedrala
• Plaza de la Virgen Blanca
• Plaza del Matxete
• Alde Zaharra (Casc Antic)
• Plaza Burulleria
• Ruta dels Murals
• Andra Mari Sortez Garbiaren Santa Maria Katedrala (Catedral Nova)

Santa Maria Katedrala

La Catedral de Santa Maria de Vitoria es troba situada a la part alta d’un turó sobre el que es va assentar la primitiva Gasteiz que dóna origen a la ciutat, i en un espai delimitat pel seu primer recinte emmurallat. Va format part de la muralla medieval, com testimonien les restes trobades i el pas de ronda que recórrer l’edifici.

Agrupa a un conjunt d’edificacions de diferents usos construïts en diferents moments històrics distants. El temple, del segle XIII, presenta planta de creu llatina, amb tres naus, la central amb més altura que les laterals, i cobertes per voltes de creu, un ampli transsepte i capçalera. Al seu interior hi ha quatre capelles rectangulars i una girola a la que s’obre unes altres tres capelles poligonals. Compta, a més, amb un bonic trifori i un pòrtic del segle XIV que ha estat policromat al llarg de la seva història amb tres portalades. La torre de planta octogonal, i el campanar està datat entre els segles XVI i XVII.

L’Església de Santa Maria és l’edifici principal i més antic del conjunt. La Capella de Santiago, oberta a l’hastial del braç del transsepte al costat de l’Epístola (sud), és en l’actualitat l’Església de Santa Maria, amb un accés independent des de la Plaça de Santa Maria. Al costat sud es troba el pòrtic absitat que protegeix la portalada i sobre ell, al seu terç meridional, s’aixeca la torre del campanar que es remata amb un capitell arribant a l’altura d’uns 60 metres. Pel costat oriental s’ubiquen una sèrie d’edificis entre els que destaca la sagristia barroca tardana.

La Catedral de Santa Maria va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2015 en el context del Camino de Santiago interior Nord

Durant el recorregut per aquest temple gòtic, font d’inspiració de “Un Món sense fi” de l’escriptor Ken Follet per a la segona part del seu best seller “Els Pilars de la Terra”, es té una àmplia visió de les obres de restauració que s’estan portant a terme per a curar les diverses malalties estructurals de l’edifici i que estan incloses dins d’un programa únic en el món, conegut amb el lema “Obert per obres”,

D’aquesta forma original es pot veure des dels reforços dels ciments, les deformacions a la nau de vidre i fins i tot els treballs de rehabilitació a l’impressionant pòrtic de Santa Maria del segle XIV.

La visita guiada es pot completar amb la pujada a la Torre per gaudir d’unes excel·lents vistes de la ciutat o l’accés a un tram de les muralles, que formen part del mur exterior del temple catòlic.

Tot i que normalment és fàcil trobar places per a realitzar aquesta visita, no està de més reservar amb antelació des de la pàgina web.

Ubicació: Santa Maria Plaza, s/n, 01001 Vitoria-Gasteiz, Araba

Horaris i reserves a la pàgina web

Plaza de la Virgen Blanca

Aquesta àmplia plaça, també coneguda com a Plaça Vella, està rodejada de cases de façanes blanques i bonics balcons, aquest gran espai té al centre el monument dedicat a la Batalla de Vitoria contra les tropes de Napoleó i les famoses lletres gegants “Vitoria Gasteiz”, que simbolitzen la designació d’aquesta ciutat com la “capital verda” d’Europa.

Des de la plaça es pot accedir fàcilment a la Plaça Nova d’estil neoclàssic i que forma un quadrat perfecte amb porxos de 61 metres a cada costat, presidida per la Casa Consistorial.

Per gaudir de les millors vistes de la ciutat és aconsellable pujar a la balconada de Mikel Deuna Goiaingeruaren Eliza (Església de Sant Miquel Arcàngel) en la que es troba la icònica estàtua de Zeledon i  si s’està a la ciutat el 4 d’agost, cal saber que és molt important estar abans de les 6 de la tarda a aquesta plaça per a veure com baixa volant el personatge de Zeledon amb paraigua, per a donar el tret d’inici de les populars festes patronals de Vitoria.

Plaza del Matxete

Situada a pocs metres de la Plaça de la Virgen Blanca i anomenada així pel matxet que es guarda a una fornícula a l’absis de Mikel Deuna Goiaingeruaren Eliza (Església de Sant Miquel Arcàngel).

A part de veure el matxet sobre el qual juraven els seus càrrecs els representants de la ciutat, no es pot perdre el pòrtic de l’Església de Sant Miquel, el bonic carrer de porxos conegut com els Arquillos de Vitoria, Done Bikendi Martiri Eliza (Església de Sant Vicenç Màrtir) i sobretot, el Goiuri Jauregia (Palau de Vila Suso), d’estil renaixentista i que alberga un valuós tapís flamenc del segle XVI.

La Mikel Deuna Goiaingeruaren Eliza (Església de Sant Miquel Arcàngel) és el temple més antic del que es tinguin notícies, donat que se cita al 1181, amb motiu de la concessió del fur de la població a la vil·la de Vitoria. De visita obligada és la Capella de la Virgen Blanca, patrona de la ciutat, en la que presideix una talla policromada de meitats del segle XIX. Follet de l’Església de Sant Miquel Arcàngel.

El Goiuri Jauregia (Palau de Vila Suso) deu el seu nom a que, com estava construït a la muralla, la seva entrada principal estava a la part de dalt o Vila Suso. Va ser ordenat construir sobre l’any 1539 per D. Martin de Salinas, ambaixador de l’Emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. Al rehabilitar aquest edifici durant la dècada de 1980, es va trobar un enterrament amb una làpida i existeix la llegenda sobre el fantasma que hi habita. En l’actualitat el palau s’utilitza com a seu de Congressos.

Alde Zaharra (Casc Antic)

El Casc Històric de Vitoria està sobre un turó i conserva l’antic traçat medieval en forma d’ametlla. Els seus carreres pintorescos recorden amb els seus noms als oficis artesans de l’Edat Mitja que es realitzaven en aquesta zona com el carrer Hedeguke (Correría), Errementari (Herrería), Zapatari (Zapatería), Pintore (Pintorería) i sobretot el preciós (Aiztogile) Cuchillería o Cutxi pels locals. A part, els casc antic compta amb algun dels edificis més importants de la ciutat com els Palaus Escoriatza Eskibel, Montehermoso, Goiuri (Villasuso) i Bendaña, la fantàstica portalada de San Pedro Eliza (Església de Sant Pere) i la Casa del Cordón d’estil gòtic i residència de pas de Felipe I de Castella, el Hermoso i la seva muller Juana I de Castella, la Loca.

Plaza Burulleria

Antiga necròpolis medieval, aquesta plaça està rodejada per impressionants edificis medievals com El Portalón del segle XV, la Casa Armera dels Gobeo-Guevara i San Juan del segle XVI i l’espectacular Hurtadoko Andatarren Dorrea (Torre dels Hurtados d’Anda), una de les construccions més antigues i que formava part del sistema defensiu de Vitoria.

A més, en una de les façanes laterals es pot veure el preciós mural “Al fil del Temps” que forma part de l’itinerari d’art urbà de la ciutat.

A la plaça també hi ha l’estàtua de Ken Follet.

Ruta dels Murals

Aquestes obres d’art van néixer al 2007 com un moviment col·lectiu entre artistes i veïns de la ciutat, creant un museu a l’aire lliure i un gran reclam turístic per a Vitoria, i tot i que n’hi ha molts, una selecció dels més importants són: “Al hilo del tiempo”, “El triumfo de Vitoria”, “Cubiertos de Cielo y Estrellas”, “La noche más corta”, “La luz de la esperanza”, “¿Qué haremos con lo que sabemos?” i “Askuz-Esku” que aquest últim està format per dos murals units amb una mà (Eskua en euskera).

Tot i que no és un mural, una altra obra d’art de carrer més famosa de Vitoria és l’escultura del Caminant, situada al núm 17 d’Eduardo Dato Kalea, que representa a un home caminant que queda fascinat per la ciutat que decideix quedar-se aquí.

Andra Mari Sortez Garbiaren Santa Maria Katedrala (Catedral Nova)

La Catedral de Maria Immaculada o Catedral Nova, situat davant del Parc de la Florida, està construïda en estil neogòtic, a principis del segle XX, aquesta ciutat es va idear per a que la ciutat tingués un temple més gran i que no presentés problemes estructurals de la Catedral Vella tot i que el resultat no va ser l’esperat per problemes de finançament i l’elecció d’un estil que havia quedat obsolet, que van fer suprimir del projecte inicial les dues torres altes amb capitell de la façana i del cimbori, quedant una catedral poc esvelta i faltada d’ornamentació exterior.

Tot i això, val la pena apropar-se per a veure les seves enormes dimensions i la portada de l’exterior, mentre que a l’interior es troben vàries capelles interessants, el Museu d’Art Sacro i la cripta.

Pàgina web

Ubicació: Monseñor Cadena y Eleta Kalea, 2, 01008 Vitoria-Gasteiz, Araba

Horari:

• Catedral: de dilluns a dissabte d’11:00 a 14:00 hores.
• Museu d’Art Sacro: De dimarts diumenge d’11:00 a 14:00 hores i de 16:00 1 18:30 hores. Caps de setmana i festius tancat a la tarda.

Preu: entrada gratuïta.

Laguardia

Contingut:

• La Muralla
• Església de Sant Joan Baptista
• Casc Antic
• Cellers de Laguardia

El seu nom inicial “La Guarda de Navarra” era conseqüència de la seva situació estratègica enfront a Castella i de la seva importància militar. Va ser fundada al segle X com a defensa del Regne de Navarra i al 1164 Sancho IV el Savi de Navarra li va concedir el fur de població i va determinar l’extensió del seu terme. Al 1486, per ordre dels Reis Catòlics, va ser incorporada a Àlaba. Avui en dia conserva quasi intacte el seu traçat medieval.

La vil·la medieval de Laguardia és la capital de la Arrabako Errioxa (Rioja Alavesa), però tot i que està enganxada a la comunitat de la Rioja, pertany a Euskadi. De fet, està considerat el poble més bonic d’Àlaba i és l’únic poble d’Euskadi que pertany a l’associació “Pueblos més bonitos de España”.

Laguardia és sinònim de bodegues i vins de Rioja, però aquest poble té molt més: preciosos carrers empedrats plens de cases senyorials,  una muralla molt ben conservada, vàries esglésies i varis jaciments arqueològics entre altres coses.

La Muralla

La Muralla de Laguardia és un dels principals atractius turístics. Aquesta vil·la medieval va ser fortificada al segle XIII, construint una muralla amb carreus de gres.

El poble conserva una bona part de la muralla i dels seves portes d’entrada i és un dels llocs més antics per visitar de Laguardia. A vil·la hi ha 5 portes: La Porta dels Pagans (oest), Mercadal (sud), Sant Joan (sud-est), Santa Engràcia (nord-est) i Carnisseries (est), tot i que aquesta última no es va obrir fins al segle XV.

Església de Sant Joan Baptista

Entrant per la porta de Sant Joan es troba l’Església de Sant Joan i la Capella del Pilar. La seva portalada sud és d’estil gòtic i està decorada amb unes columnes que representen l’Anunciació. El retaule barroc està dedicat a Sant Joan Baptista.

Als peus de l’església es troba la Capella del Pilar d’estil barroc, que es va construir destruint una antiga portalada gòtica.

La torre va ser una de les portes de la muralla, que es va reformar al segle XVI per a complir la funció de campanar.

Pàgina web

Casc Antic

cadascun d’aquests carrers està ple de d’esplèndids edificis medievals, renaixentistes, barrocs i neoclàssics.

Entre aquests destaquen:

• Casa de la Primicia: És l’edifici civil més antic de Laguardia, que data de finals del segle XI. Era el lloc de magatzem dels impostos dels delmes i primícies, que eren entregats a l’església.
• Casa Palacio de Samaniego: Aquí va néixer el famós Félix Mª Sánchez Samaniego. Va ser construïda al segle XVII i a la seva façana hi ha l’escut de la família Ramírez de la Piscina Acedo.

Els tres carrers principals desemboquen a la Plaça el Gaitero, allí es pot observar una escultura metàl·lica anomenada “Viajeros”. Són dues plaques de bronze amb bosses i maletes sobre una placa i sabates sobre l’altra placa. És un homenatge als viatgers, doncs segons el seu artista, Koko Rico, unes sabates o una maleta poden evocar un record del viatge en el que van ser utilitzats.

En aquesta mateixa Plaça el Gaitero hi ha l’Erregeen Andra Mariaren Eliza (Església de Santa María de los Reyes), llur construcció va començar al segle XII i va finalitzar al XVI. L’interior de l’església és bonic, però el que més bonic és la seva porta gòtica. És un dels pòrtics policromats d’Espanya, plens d’imatges de la vida de la verge.

Al costat de l’església hi ha la Torre Abacial, una torre-castell del segle XIII, que va formar part del sistema defensiu de la vil·la.

Aquesta torre va ser convertida en campanar de l’Església de Santa María de los Reyes i es pot visitar. Des de dalt es pot gaudir d’una vistes de la Rioja Alabesa.

Des de la Plaça de Gaitero per la Calle Santa Engrancia fins a la Plaça Major, el centre neuràlgic de la vil·la. A aquesta plaça amb porxos hi ha el Laguardiako Udaletxea (Ajuntament), un edifici del segle XIX, en que a la façana destaca l’escut de Laguardia i un rellotge de carilló. Aquest rellotge va ser construït al 1998 i s’ha convertit en una icona de Laguardia. Té uns ninots, dantzaris que ballen al ritme de la desfilada de Sant Joan (festes locals de Laguardia).

Cellers de Laguardia

Laguardia està rodejat per més de 3.000 hectàrees de vinya i alberga unes 50 bodegues. Hi ha moltes bodegues que organitzen visites guiades amb tast de vins, inclús algunes que són allotjaments d’agroturisme perfectes per a desconnectar.

Algunes d’elles es troben en ple Casc Antic, però la majoria estan a les afores del poble, rodejades de preciosos paisatges d’infinites vinyes.

Les bodegues més destacades de Laguardia, tot i que n’hi ha moltes, podrien ser:

Bodegas Ysios: Dissenyada per Santiago Calatrava.

Bodega El Fabulista: Ubicada a la casa natal del fabulista Félix Mª Semaniego.

Bodegas Carlos San Pedro Pérez-Viñaspre: Es pot visitar la seva cova del segle XIV.

Bodega Casa Primicia: Situada a l’edifici més antic de Laguardia i ha estat guardonada com el Best of de enoturisme.

Bodegas Solar de Samaniego: Una de les bodegues més boniques de Laguardia, amb un impressionant disseny interior.

Mirador del Salt del Nervión

El Salt del Nervión és, gràcies als seus 222 metres d’altura, el salt d’aigua més alt de la Península Ibèrica.

Aquest lloc majestuós ha de ser visitat en època de pluges o desgel, si es va en una altra època, pot ser que només hi hagi un fil o estigui la cascada seca.

Entre Burgos i Àlaba i enganxat a la carretera BU-556 hi ha un pàrquing amb el cartell que marca l’entrada al Parque Natural de Monte Santiago, que està a 4 km del Salt del Nervión, pel que si se segueix una carretera empedrada, es troben dos aparcaments més, un dels aparcaments està a 1 km de l’entrada i a 3 km del Salt del Nervión, i l’altre està a 2 km de l’entrada i a 2 km del Salt del Nervión. Per tant, aquest últim és el més proper al Salt del Nervión i des d’on comença un passeig per arribar al mirador. No té pèrdua, ja que aquest últim pàrquing es troba també el Centre d’Interpretació, això si, aquests 2 km cal fer-los caminant.

Des d’aquí comença un agradable passeig fins al Mirador del Nervión per un camí empedrat que no té pèrdua.

A mig camí, hi ha una de les lloberes del Monte Santiago (n’hi ha 4 en total). Antigament aquí es feien les batudes de llops. Els pastors, cansats de que els llops ataquessin als ramats, van crear un sistema en que per soroll i escarafalls, eren capaços de dirigir als llops cap a una caiguda controlada a un pou de 2 metres d’alçada.

A l’alçada de la llobera hi ha una separació de camins: l’esquerra (camí principal) va al Mirador del Salt del Nervión, i el dret, després de travessar el riu Delika, dirigeix a un mirador menys concorregut del Nervión i del Valle de Delika però igual d’espectacular (o potser una mica més), es pot observar el salt just des del davant.

Des del Mirador del Salt del Nervión (camí de l’esquerra), s’obtenen unes imatges impressionants, i també es poden veure aus rapaces, i sobretot un gran nombre de voltors lleonats.

Des de l’altra bifurcació (la de la dreta), es creua el riu Delika i s’arriba a l’altre costat del Canyó, però cal saber que depèn de l’aigua que porti el riu, és més difícil creuar-lo. Des del Canyó encara no es veu el Salt del Nervión, però les vistes són espectaculars. Es passeja pel costat del Canyó, el qual té un protecció amb una tanca que fa més segur el passeig. I quan es veu el Salt del Nervión, no es veu des de dalt, però les vistes frontals són molt boniques.

També es pot veure el Salt del Nervión des de baix, que dóna una exposició diferent. Tot i que aquest camí és una mica més exigent que el de la part superior, de fet des del pàrquing del restaurant de Delika hi ha uns 3,5 km fins a la base de la cascada, el camí és rocós i implica creuar el riu diverses vegades, tot i que sense cap tipus de dificultat.

Pàgina web