Continguts:

• INTRODUCCIÓ
• KØBENHAVN
• ROSKILDE
• HELSINGØR
• HILLERØD
• MØN
• ODENSE
• AARHUS
• BILLUND
• KOLDING
• JELLING
• SKAGEN
• DANSKE VADEHAVSØER (ILLES FRISIES)
• RIBE

INTRODUCCIÓ

Dinamarca té una economia capitalista de mercat amb un estat de benestar extens, i ocupa, segons algunes publicacions, el nivell més elevat d’igualtat de la renda del món. Dinamarca és un país ric i modern, amb un dels estàndards de vida més elevats d’Europa. La llengua nacional, el danès, està molt relacionada amb el suec i el noruec, llengües pròpies dels altres països escandinaus amb els quals Dinamarca té enllaços culturals i històrics molt importants. El 82% de la població de Dinamarca, i el 90,3% dels danesos són membres de l’Església luterana. El 9% de la població és estrangera, la gran majoria provinents d’altres països escandinaus.

Clima

Malgrat que Dinamarca està situada entre dos mars, el Bàltic i el mar del Nord, les precipitacions anuals són moderades, d’entre 700 i 800 mm a l’oest i d’entre 500 i 600 mm a l’est. Les temperatures són equilibrades, al mes de juliol hi ha una mitjana de 16 °C a la zona del mar del Nord i a l’est, a Sjælland, pot arribar a 18 °C. Les temperatures diürnes són sobre els 20 °C mentre que les nocturnes són al voltant dels 13 °C. A l’hivern la influència del corrent del Golf i del seu derivat, el corrent de l’Atlàntic Nord, es fa notar fent que les temperatures no baixin excessivament, a tot el país les temperatures es mantenen a prop del punt de congelació, uns 2 °C durant el dia i al voltant de -3 °C a la nit. La temperatura de l’aigua a la costa varia des del 3 °C a l’hivern fins als 17 °C a l’estiu.

Economia

L’economia de Dinamarca opera amb mercats eficients, amb estàndards de vida superiors a la mitjana Europa. L’economia danesa és moderna, amb tècniques agrícoles d’alta tecnologia, una moneda estable i una alta dependència del comerç internacional. La taxa d’atur és baixa (2% el 2008), i el govern ha aplicat polítiques amples de benestar. Tot i ser un petit país, Dinamarca és un exportador net d’aliments i energia, i gaudeix d’un superàvit en la seva balança de pagaments. Dinamarca és l’economia més competitiva i dinàmica de la Unió Europa, segons el Report del Fòrum Econòmic Mundial del 2008. A més ha estat catalogat com el millor país per a fer negocis del món.

Dinamarca és membre de la Unió Europea, i ha implementat i superat els criteris de convergència per adoptar l’euro, però la població s’hi va oposar en un referèndum el 2000, tot i que la corona danesa està fixada amb l’euro mitjançant el Mecanisme de Taxa de Canvi Europeu.

Dinamarca és la llar de moltes companyies multinacionals, entre les quals: A. P. Moller-Maersk Group, Danfoss, Lego, Bang & Olufsen, Carlsberg, Vestas, Novozymes i les farmacèutiques Lundbeck i Novo Nordisk. Dinamarca també és coneguda pel seu moviment de cooperativa quant a l’agricultura i per la seva indústria d’aliments (Danish Crown i Aria Foods).

Els danesos tenen una perspectiva positiva del comerç lliure; en una enquesta recent, el 76% va respondre que la globalització és bona. El 70% del comerç es realitza dins la Unió Europea.

Història

Les troballes arqueològiques més antigues de Dinamarca daten del 130.000 al 110.000 aC, durant el període Interglacial Riss-Würm. El territori ha estat habitat des del 12500 aC i hi ha proves de la pràctica de l’agricultura des del 3900 aC. L’Edat de bronze nòrdica (1800 al 600 aC) a Dinamarca fou caracteritzada per la construcció de túmuls, els quals deixaren diversos objectes com ara els lurs i el carro solar de Trundholm. Durant l’Edat de ferro preromana (del 500 aC a l’1 dC), els grups nadius començaren a migrar cap al sud, tot i que els primers danesos arribaren al país entre l’Edat de ferro prerromana i l’Edat de ferro germànica, durant l’Edat de ferro romana (1 al 400 dC). Les províncies romanes mantenien relacions i rutes comercials amb les tribus nadiues de Dinamarca; de fet, s’han trobat monedes romanes en territori danès. L’evidència d’una influència cultural celta significativa data d’aquest període i es reflecteix en la troballa del calderó de Gundestrup. Els historiadors creuen que abans de l’arribada dels precursors dels danesos, que hi arribaren de les illes daneses de l’est (Sjælland i Escània) i parlaven una forma primerenca de germànic septentrional la major part de Jutlàndia i algunes illes eren habitades pels juts. Aquests foren convidats a emigrar a la Gran Bretanya com a mercenaris del rei britònic Vortigern, i els foren donats els territoris sud-orientals de Kent, l’Illa de Wight, i altres àrees. Foren, posteriorment, absorbits pels invasors anglesos i saxons. La població juta que romangué a Jutlàndia fou assimilada pels danesos.

Els víkings

Els víkings escandinaus expulsaren els angles i juts de Jutlàndia i s’hi establiren. Els víkings eren guerrers i navegants escandinaus els quals dominaren els mars d’Europa. Exploraren i colonitzaren Islàndia, Groenlàndia, i Vinland. Gràcies a llurs habilitats en la construcció de vaixells, saquejaren i conqueriren regions de França i les Illes Britàniques. També reeixiren en l’establiment de rutes comercials entre les costes i els rius d’Europa, que s’estenien des de Groenlàndia fins a Constantinoble mitjançant els rius russos. Dinamarca així es convertí en una potència nord-europea.

Els danesos s’unificaren i es convertiren oficialment al cristianisme el 965 dC sota el regnat de Harald Blåtand, la història del qual està registrada en les Pedres de Jelling. El seu fill, Sven I, conquerí Anglaterra entre el 1013 i el 1014. Canut II estengué el regne, el qual inclogué Noruega i la regió meridional de Suècia. Després de la seva mort, la unió amb Anglaterra i Noruega es dissolgué, i Dinamarca entrà en un període de guerres civils i violència.

Posteriorment, durant els segles xii i xiii els danesos continuaren expandint els seus dominis i conqueriren la major part dels territoris costaners del mar Bàltic, establint un reialme poderós i pròsper. Amb el progrés econòmic, el feudalisme danès arribà al seu zenit i es desenvoluparen la indústria pesquera i la ramaderia, i sorgí un grup de mercaders i artesans important. Tanmateix, les discòrdies entre la noblesa i la corona forçaren el rei, Eric V a signar la Carta Magna danesa, o carta de privilegis, per mitjà de la qual la corona se subordinava a la llei i el Danehof, una assemblea de nobles, es convertia en una institució administrativa.

Durant el regnat de Valdemar IV i la seva filla Margarida I el regne tornà a enfortir-se i, després de la Batalla de Falköping, Margarida féu que el fill de la seva germana, Eric de Pomerània fos coronat rei de Dinamarca, Noruega i Suècia, en la Unió de Kalmar. Suècia s’independitzà i tornà a unificar-se en diverses ocasions. Davant la repressió brutal de Cristià II, la situació es resolgué el 17 de juny de 1532 quan el rei suec Gustau Vasa conquerí la ciutat d’Estocolm, i declarà la independència definitiva de Suècia. Dinamarca i Noruega romangueren en una unió personal fins a la resolució del Congrés de Viena el 1814.

Era moderna

El rei Cristià IV de Dinamarca atacà Suècia en la Guerra de Kalmar de 1611 al 1613, però no aconseguí el seu objectiu de forçar Suècia a reunificar-se amb Dinamarca. La guerra no provocà cap canvi territorial, però Suècia fou forçada a pagar una indemnització de guerra d’1 milió de riksdaler de plata, quantitat coneguda com el pagament d’Älvsborg. Cristià féu ús dels diners per a fundar diversos pobles i fortaleses, entre els quals, Glückstadt (fundada com a rival d’Hamburg, Christiania (després de l’incendi que destruí la ciutat original), Christianshavn, Kristianstad i Kristiansand. Cristià també construí un gran nombre d’edificis, entre els quals, Børsen, Rundetårn, Nyboder i el castell de Rosenborg. Inspirat en la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, fundà la Companyia danesa i planejà prendre Sri Lanka com a colònia, però la companyia només pogué aconseguir Tranquebar en la costa índia.

En la Guerra dels Trenta Anys, Cristià provà de convertir-se en el líder dels estats luterans d’Alemanya, però fou derrotat en la Batalla de Lutter en la qual un exèrcit catòlic, sota el comandament de Albrecht von Wallenstein ocupà i saquejà Jutlàndia. Dinamarca evità donar cap concessió territorial, però la intervenció del rei suec Gustau II Adolf a Alemanya fou vista com un senyal que el poder militar de Suècia estava creixent mentre que la influència danesa en la regió estava en declivi. El 1643, l’exèrcit suec envaí Jutlàndia i el 1644 Skåne. El 1645, en el Tractat de Brömsebro, Dinamarca cedí Halland, Gotland, les últimes regions d’Estònia, i diverses províncies de Noruega. El 1657, el rei Frederic III declarà la guerra a Suècia i marxà cap a Bremen-Verden. Fou derrotat i els exèrcits de Carles X Gustau conqueriren Jutlàndia i Fiònia, així com la major part de Sjælland abans de signar el Tractat de Roskilde el febrer de 1658, el qual donà a Suècia el control d’Escània, Blekinge, Trøndelag i l’illa de Bornholm. Carles X Gustau es penedí de no haver destruït completament Dinamarca, i l’agost de 1658 començà un setge de dos anys de Copenhaguen però no aconseguí conquerir-la. En el tractat de pau següent Dinamarca aconseguí mantenir la seva independència i reprendre el control de Trøndelag i Bornholm.

Dinamarca assajà de reprendre el control d’Escània en la Guerra d’Escània (1675-1679) però fracassà. Després de la Gran Guerra del Nord (1700-1721), Dinamarca aconseguí restaurar el control d’aquelles regions del Ducat de Schleswig i Holstein governades per la casa de Holstein-Gottorp. Dinamarca prosperà durant les últimes dècades del segle XVIII atesa la seva neutralitat que li permeté comerciar amb tots dos costats en les guerres contemporànies. En les Guerres Napoleòniques, Dinamarca al començament provà de tenir una política de neutralitat per a continuar amb el comerç lucratiu amb l’Imperi Francès i amb el Regne Unit, i s’uní a la Segona Lliga de la Neutralitat Armada amb l’Imperi Rus, Suècia i Prússia. El Regne Unit el considerà com a acte hostil i atacà Copenhaguen el 1801 i 1807. Dinamarca llavors decidí aliar-se amb Napoleó. El control britànic de les rutes marítimes entre Dinamarca i Noruega fou desastrós per a l’economia de la unió, i Dinamarca es declarà en fallida. El Congrés de Viena demandà la dissolució de la unió entre Dinamarca i Noruega, la qual fou confirmada en el Tractat de Kiel de 1814. Dinamarca havia tingut l’esperança de restaurar la unió escandinava el 1809, però aquestes esperances foren destruïdes quan els estaments de Suècia rebutjaren la proposta per a permetre Frederic VI de Dinamarca succeir a Gustau IV Adolf de Suècia que havia estat deposat, i en comptes, donaren la corona a Carles XIII. Noruega formà una unió amb Suècia que durà fins a 1905. Dinamarca conservà les colònies d’Islàndia, les Illes Fèroe i Groenlàndia. A més de les colònies nòrdiques, Dinamarca mantingué el control de l’Índia Danesa (Tranquebar) de 1620 a 1869, la Costa Daurada Danesa (Ghana) de 1658 a 1850, i les Índies Orientals Daneses (les Illes Verges Americanes) de 1671 a 1917.

El moviment nacional i liberal danès cresqué durant la dècada de 1830, i després de les Revolucions de 1848, Dinamarca es convertí, pacíficament, en una monarquia constitucional el 5 de juny de 1849. Després de la Segona Guerra de Schleswig, el 1864, Dinamarca fou forçada a cedir Schleswig i Holstein a Prússia. Dinamarca retornà a la seva política tradicional de neutralitat, la qual conservà durant la Primera Guerra Mundial.

Segles XX i XXI

Després de la derrota d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles oferí la regió, aleshores alemanya, de Slesvig-Holstein a Dinamarca. Amb por d’un irredemptisme alemany, Dinamarca refusà considerar reprendre aquests territoris i insistí a fer un plebiscit per al retorn de Schleswig. Els dos Plebiscits de Schleswig tingueren lloc el 10 de febrer i el 14 de març. El 10 de juliol de 1920, després del plebiscit i la signatura del rei (del 6 de juliol) en el document de reunió, el rei Cristià X cavalcà cap a la frontera antiga. La reunificació del Nord de Schleswig (Sønderjylland) se celebra cada 15 de juny a Valdemarsdag.

La invasió alemanya de Dinamarca el 9 d’abril de 1940, només tingué dues hores de resistència militar abans que el govern danès es rendís. La cooperació econòmica entre Alemanya i Dinamarca continuà fins al 1943, quan el govern danès refusà continuar cooperant i l’armada danesa enfonsà els seus vaixells i envià la majoria dels seus oficials a Suècia. Durant la guerra, el govern donà molt suport als jueus que vivien dins el país, i la resistència aconseguí fer sortir la majoria dels jueus a Suècia. Dinamarca encapçala moltes operacions internes o de sabotatge en contra de les instal·lacions alemanyes. Islàndia trencà els enllaços polítics amb Dinamarca i es convertí en una república independent. El 1948, les Illes Fèroe reberen autonomia. Després de la guerra, Dinamarca es convertí en un dels membres fundadors de les Nacions Unides i l’OTAN, i el 1973, s’uní a la Comunitat Econòmica Europea (en l’actualitat la Unió Europea) al mateix temps que el Regne Unit i Irlanda, en un referèndum públic. Groenlàndia rebé autonomia el 1979. Ni Groenlàndia ni les Illes Fèroe són membres de la Unió Europea; les illes declinaren fer-se membres el 1973, i Groenlàndia se separà de la comunitat el 1986, a causa de les polítiques pesqueres de la comunitat.

Horaris

Horaris

• Comerços: 09:00-18:00 (de dilluns a dijous), 09:00-19:00 (divendres) i 09:00-14:00 (dissabtes).
• Supermercats: 09:00-20:00.
• Restaurants: 11:30-14:30 i 17:30-20:30*

*Hi ha locals que obren fins més tard, però per sopar no convé arribar més tard de les 20:00 si no volem trobar-nos amb la cuina tancada.

Moneda

Corona danesa (DKK).

1 € equival a aproximadament 7,4 DKK

El més pràctic és consultar a quan està just abans de viatjar-hi, per assegurar-te que t’apliquen un canvi just quan canviïs allí.

Per canviar moneda es pot acudir als bancs, que solen tenir una taxa de canvi relativament bona, o a les cases de canvi que hi ha distribuïdes per Copenhague.

Hi ha bitllets de 50, 100, 200, 500 i 1000 DKK, i monedes de 25 y 50 øre (1 corona es divideix en 100 øre), 1, 2, 5, 10 i 20 DKK.

Les targetes Visa i Mastercard s’accepten en la majoria de establiments (i al tractar-se d’una moneda diferent, es recomanable pagar amb targeta sempre que es pugui). En molts llocs s’accepten euros, però és probable que et tornin  el canvi en corones daneses.

Ús de mòbils

• Red GSM compatible amb la resta d’Europa
• Prefix per trucades a España: +0034
• Prefix per trucades a Dinamarca: +0045 

Telèfons d’interès

Emergències, policia i ambulància: 112

• Ambaixada Espanyola: (+45) 35424700

Seguretat

Copenhague és una ciutat totalment segura, però en alguns llocs, especialment turístics (i sobrer tot en temporada alta) cal tenir en compte amb els carteristes. També convé evitar de nit algunes zones de Noorebro i Nordvest. Tampoc perdis de vista les teves pertinències en les estacions de transport públic ni a l’aeroport.

KØBENHAVN

• Rådhuspladsen
• Strøget
• Kogens Nytorv
• Nyhavn
• Amalienborg
• Frederiks Kirke (Església de Marbre)
• Kastellet
• Gefionspringvandet (Font de Gefion)
• St. Alban Kirke
• Den Lille Havfrve (La Sireneta)
• Tivoli
• NY Carlsberg Glyptotek
• Sankt Nicolaj Kirke
• Vor Frue Kirke
• Rosenborg Slot
• Christiansborg Slot
• Guinness World of Records Museum
• Nationalmuseet
• Operaen
• Planetarium
• Rundertärn (Torre Rodona)
• Det Kongelige Bibliotek (Biblioteca Reial)
• Christiania

Rådhuspladsen

Al centre de Copenhague es troba la Rådhuspladsen (Plaça de l’Ajuntament), una gran plaça presidida por una escultura de Hans Christian Andersen i en la que desemboca la part sud del famós carrer Strøget.

Antigament, aquesta plaça era un mercat de fenc i una de les portes d’entrada a la ciutat, com han demostrat les restes de fortificacions trobades al seu voltant. A mitjans del segle XIX aquestes fortificacions van ser derruïdes per destinar aquest espai a una gran exposició.

Finalment, a finals del segle XIX es va decidir construir-hi el nou ajuntament. Així va ser com la Rådhuspladsen es va convertir en un dels centres neuràlgics de Copenhague.

Què hi ha a la Rådhuspladsen:

• L’Ajuntament de Copenhague, que es reconeix pel seu aspecte rogenc i la seva torre del rellotge. Fa ser inaugurat al 1905 i és obra de Martin Nyrop, que es va inspirar en l’Ajuntament de Siena. Es pot recórrer el seu interior amb visites guiades, per poder apreciar el rellotge astronòmic de Jens Olsen (que proporciona un calendari per als pròxims 500.000 anys), el gran Saló Principal o pujar a la torre i gaudir de Copenhague des de  les altures.
• La Politikens Hus, seu de Politiken, un dels diaris més importants de Dinamarca.
• La Industriens Hus, un modern edifici completament envidriat i seu de la Confederació de Indústries Daneses.
• El Palace Hotel, al costat de l’edifici de l’Ajuntament, que també compta amb una torre punxeguda (tot i que molt més baixa).
• La Font del Drac, esculpida en bronze a principis del segle XX, obra de Thorvald Bindesboll i Joakim Skovgaard. En ella es pot apreciar un drac lluitant contra un bou i altres monstres de la mitologia escandinava.
• La Verjrpigerne (Noia del Temps), una escultura daurada que rotava segons el temps que feia (la noia sortia amb un paraigües quan havia de ploure i amb una bicicleta quan havia de fer sol). Tot i que ara no funciona, encara poden apreciar-se les dues figures. Es troba a la cantonada entre l’H.C. Andersen Blyd amb Vesterbrogade, a la torre de Rishshuset. Es reconeix ràpid per l’enorme baròmetre que hi ha sota.
• La columna coronada per figures de dos músics tocant el lur, un instrument molt utilitzat pels pobles escandinaus durant l’Edat Mitja.
• L’escultura de Hans Christian Andersen, escriptor de contes infantils més famós del país.

A més, al voltant de la Rådhuspladsen hi ha bastants bars i discoteques i una de les principals estacions de bus de Copenhague, pel que és una zona sempre animada.

Direcció: Rådhuspladsen, 1599 Copenhague.

Transport:

• Tren: estació central de Copenhague.
• Autobús: nº 10, 11A, 12, 26 i 33.

Strøget

El carrer més famós de Copenhague és Strøget i és el carrer per a vianants més llarg d’Europa, rodejada de botigues i restaurants, mils de persones hi transiten cada dia (en concret, les estadístiques indiquen unes 125.000 persones).

Strøget es va crear als anys 60 del segle XX com a via d’escapament a la intensa circulació de vehicles que estava turmentant al centre de Copenhague. Amb el pretext d’unes vacances de Nadal, l’Ajuntament va tancar el carrer al trànsit i ja l’ha mantingut fins ara. Avui en dia es pot gaudir d’una gran xarxa de carrers per a vianants que el rodegen i que s’han anat estenent per Copenhague des de fa dècades.

Realment, Strøget no és un sol carrer, sinó que posseeix ramificacions de carrers més petits que s’estenen per totes les direccions, com Frederiksberggade, Østergade, Nygade, Vimmelskaftet, Amagertorv.

És quasi impossible que visitar Copenhague i no passar per Strøget, ja que aquest limita amb dues places molt transitades: a l’oest per la Rådhuspladsen; i a l’est per la Kongens Nytorv, rodejada per edificis històrics i presidida per l’estàtua de Christian V a cavall.

Al tractar-se d’un carrer molt transitat també per turistes, està plena de botigues de souvenirs on comprar postals o algun record de la ciutat.

Per menjar per aquí, no hi ha problema, doncs hi ha una infinitat de restaurants i cafeteries per a tots els gustos i pressupostos.

El millor de Strøget és l’ambient, la gent que ve i ve, els músics i els artistes que amenitzen el passeig, les terrasses tan acollidores, etc.

Direcció: Strøget, Copenhague.

Trasnport: Metro: Kongens Nytorv

Kogens Nytorv

Una de les places més famoses de Copenhague és la Kongens Nytorv, en ple centre de la ciutat i rodejada d’edificis històrics com el Teatre Reial o l’Hotel d’Anglaterre.

La plaça està presidida per l’estàtua eqüestre del Rei Christian V, que va ordenar posar-hi llambordes, i d’ella parteixen algunes de les principals artèries de la capital danesa, com el carrer Strøget o el canal de Nyhavn.

Aquesta ubicació no és causal, i de fet el monarca va manar la reconstrucció per la seva posició estratègica, amb fins militars, doncs es trobava a la mateixa distància de totes les muralles de la ciutat.

La estàtua de Christian V, inspirada en l’estàtua de Lluís XIII que presideix la Place des Vosgues a París, l’estàtua eqüestre de Christian V mostra al monarca vestit com un emperador romà.

Realment, hi hagut dues versions d’aquesta escultura, que originalment, al segle XVII, va ser veta amb plom pel francès Lamoureux. Però per un problema d’estabilitat (un dels peus del cavall estava aixecada i no se sostenia bé) al 1939 es va decidir refondre-la i tornar-la a fer, aquesta vegada amb bronze. La nova versió de l’escultura no veuria la llum fins l’any 1946.

Llocs d’interès:

• El Palau de Charlottenborg, dels segle XVII, i el Palau Thott, actualment ambaixada francesa.
• El Teatre Reial, bonic edifici del segle XIX.
• Al mes de juny, els estudiants danesos que es graduen a l’institut acudeixen a aquesta plaça per a celebrar-ho.
• El carrer Strøget.
• Tots els hiverns, la Kongens Nytorv acull una pista de patinatge sobre gel gratuïta (es poden llogar el patins allí).
• El Canal Nyhavn, l’estampa més famosa de Copenhague, amb les seves façanes de maó i els vells vaixells de fusta.
• L’Antic quiosc, d’estil neobarroc, amb cafeteria i una agradable terrassa.

Direcció: Kongens Nytorv, 1050, Copenhague.

Transport: Metro: Kongens Nytorv (M1 y M2).

Nyhavn

El Nyhavn o Port Nou és, provablement, el lloc més fotografiat de les postals de Copenhague i la primera imatge que acut a la nostra ment quan pensem en la capital danesa.

Freqüentat a totes hores tant per turistes com per danesos, el Nyhavn té molta història, gastronomia, oci i vida nocturna.

El Nyhavn va ser construït per ordre del Rei Christian V al segle XVII, com entrada a Copenhague per als comerciants i mariners que arribaven en vaixell des del mar per a fer negocis amb les seves mercaderies.

Avui en dia, Nyhavn està integrat al centre de la ciutat i es pot recórrer fàcilment  a peu. A ambdós costats del Nyhavn es pot contemplar les típiques façanes daneses de colors, a més vells vaixells de fusta amarrats als peus de les cases. I es que des de fa vàries dècades el Nyhavn és un port-museu, on aquests vaixells que ja no s’utilitzen ens recorden la importància històrica d’aquest lloc.

L’escriptor Hans Christian Andersen va viure en les cases 18 i 20 durant bona part de la seva vida. Va ser aquí on va escriure, per exemple, el famós conte La Princesa i el Pèsol.

A l’entrada del canal es pot veure una ancora, anomenada Mideakeret, es tracta d’un monument en honor als prop de 2.000 mariners danesos que van perdre la vida durant la II Guerra Mundial. L’ancora data de 1872 i va ser utilitzada en una de les embarcacions que van formar part de la contesa, tots els anys, el 5 de maig, es fa una cerimònia per recordar els soldats caiguts en el conflicte.

Direcció: Nyhavn, 1051, Copenhague.

Transport:

• Metro: Kongens Nytorv (M2).
• A peu: baixant per Strøget.

Amalienborg

El Palau de Amalienborg en Copenhague és la residencia oficial de la família reial danesa durant l’hivern. En realitat no es tracta d’un sol palau, sinó de quatre distribuïts en voltant d’una plaça presidida per l’estàtua del seu fundador, el Rei Frederick V )la Plaça Amalienborg).

Els quatre edificis que conformen aquest complex reial són d’estil rococó, l’estil imperant a Europa en l’època que van ser construïts (meitats del segle XVIII). L’arquitecte encarregat del disseny va ser Nicolai Eigtved).

En un principi no van ser concebuts amb la idea de que la família reial danesa els utilitzés, sinó més aviat com a residència d’algunes famílies aristocràtiques. Però a finals del segle XVIII un incendi va acabar amb el que llavors era el Palau Reial i els reis es van traslladar a Amalienborg.

Aquests són els quatre palaus:

• Palau de Frrederick VIII o Palau Brockdorf, actual residència de l’hereu al tron.
• Palau de Christian VII o Palau Moltke, obert al públic.
• Palau de Christian VIII o Palau Levetzau, obert al públic, alberga el museu dedicat a la història de la família reial danesa.
• Palau de Christian IX o Palau Schack, on resideix la reina.

El canvi de guàrdia se celebra només quan la reina està al palau. Aquests dies es fa a les 11:30 i dura aproximadament mitja hora.

Com en la majoria de canvis de guàrdia, els soldats relleven als seus companys a ritme de marxa militar, recorrent el trajecte entre el Palau de Rosenborg i el Plaça de Amalienborg.

El conjunt d’Amalienborg està considerat un dels millors exemples de l’arquitectura danesa.

Si fa bon dia, també es pot passejar pels jardins del palau, plens de fonts, escultures i flors (obren tots el dies).

Direcció: Amalienborg Palace, 1257, Copenhague.

Transport:

• Metro: Kongens Nytorv.
• Autobús: 1A i 20E (parades de Bredgade i de Store Kongensgade), 26 (parada de Dronningens Tværgade) y 350S (parada de Kongens Nytorv).

Horari:

• De 11:00-16:00 (novembre a abril – tancat els dilluns).
• De 10:00-16:00 (maig a octubre).

Tancat tots els dilluns de novembre a abril i els dies 22, 23, 24, 25, 26 i 31 de desembre.

Preu:

• Adults: 95 DKK
• Estudiants: 65 DKK
• Menors de 17 anys: gratis
• Entrada combinada Rosenborg + Amalienborg: 145 DKK (vàlida durant 36 hores)
• Copenhagen Card: gratis.

Frederiks Kirke (Església de Marbre)

Davant del Palau de Amienborg s’ubica una de les esglésies més populars de la capital danesa, l’Església de Frederik (Frederiks Kirke) o Església de Marbre (Marmorkirken), un temple luterà amb una immensa cúpula (que la seva construcció va allargar-se durant més de  anys).

A meitats del segle XVIII el Rei Frederik V va encarregar la construcció d’aquestes església a Nicolai Eigtved, arquitecte de la cort, amb la idea de rendir homenatge als 300 anys de regnat de la dinastia Oldemburg.

Tot i que el disseny original d’Eigtev era d’estil rococó, l’església va acabar sent d’estil barroc. Això es deu, en part, a la mort d’Eigtved durant l’execució del projecte, que va passar a mans de successius arquitectes fins que va quedar abandonat per l’excés de cost que suposava les obres. No obstant, casi un segle i mig després i gràcies a una donació privada del banquer Carl Frederik Tietgen va poder-se reprendre la construcció de l’església. Seria Ferdinand Meldahl qui s’encarregaria d’acabar-la, dotant-la de la gran cúpula que la corona, inspirada en la Basílica de Sant Pere del Varicà.

Tot i que en el projecte original l’església es va concebre com un complex de dimensions més grans, amb dues torres laterals, després de l’abandonament de les obres durant el segle XIX i fins que va poder-se reprendre’s la seva construcció, va quedar simplement com un edifici de plata octogonal rematat per una cúpula.

Si hi ha alguna cosa que caracteritzi la majoria d’esglésies daneses és l’austeritat, però en aquest cas és una excepció, doncs l’interior de l’església és impressionant.  L’església està decorada amb les escultures de diversos personatges històrics danesos.

L’enorme cúpula de l’església és la més gran dels països nòrdics, amb 31 metres de diàmetre. El seu pes el suporten 12 columnes de marbre a les que es deu, en part, el seu nom.

Es pot pujar a la cúpula, des de la que es gaudeix de bones vistes del centre de Copenhague, però l’horari de les visites és irregular i hi ha un límit de nombre de persones que poden accedir a diari.

Des del terra fins a la part més alta de la cúpula hi ha casi  metres, l’interior de la cúpula està decorat amb pintures dels dotze apòstols acompanyats de dotze medallons que simbolitzen el renaixement (l’au fènix), la fe (una creu), la flor de lis (puresa), l’himne (la lira), el baptisme (el colom), l’eucaristia (el vi), la vigília (el gall), els quatre evangelistes i Crist (representat per un xai).

Direcció: Frederiksgade 4, 1265, Copenhague.

Transport:

• Metro: Kongens Nytorv.
• Autobús: 1A i 20E (parades de Bredgade i de Store Kongensgade).

Horari:

Església

• Dilluns a dijous i dissabtes de 10:00-17:00
• Divendres i diumenges de 12:00-17:00
• Si se està celebrant algun servei religiós, l’església està tancada al turisme.

Pujada a la cúpula

• Dilluns a divendres entre el 15 de juny i el 31 d’agost a les 13:00
• Resta de l’any només dissabtes i diumenges a les 13:00 i a les 15:00

Preu: Gratis

Kastellet

El Kastellet, o Parc Churchill és un parc en el que passejant es descobreixen diversos edificis com la fortalesa Kastellet, una església o un molí.

En seu origen va ser una ciutadella fortificada per a reforçar la seguretat de la muralla defensiva de Copenhague. Avui en dia els seus edificis s’utilitzen com casernes militars i oficines. 

Així trobem:

• La Casa del Comandant, que era on vivia el comandant del Kastellet. Ara és la residència oficial del cap danès de defensa.

• L’església que va ser construïda al 1704 amb estil barroc i al 1725 es va ampliar amb una presó a la part del darrera de la construcció.

Entre los murs de la presó i l’església hi havia forats a las cel·les dels presoners perquè els reclusos poguessin seguir els serveis religiosos.

• El Molí de vent que va ser construït al 1847 per reemplaçar a l’altre de 1718 que va ser destruït per una tempesta l’any anterior.

El motiu del molí és que una ciutat fortificada necessitava tenir subministres en cas d’assetjament per això es van construir nombrosos molins de vent als bastions. Al 1800, es trobar un total de 16 molins de vent a les muralles de Copenhague. 

Gefionspringvandet (Font de Gefion)

La font de Gefion es troba ubicada al port de Copenhague, no molt lluny de la Sireneta.

La mateixa representa el mite de la creació de la Illa de Selandia en que actualment es troba ubicada Copenhague.

D’acord amb la llegenda del rei suec Gylfi va prometre a la deessa Gefjun tot el territori que ella pogués llaurar en una nit. Llavors, per aconseguir la màxima superfície, Gefjun va convertir els seus quatre fills en bous i quan va passar la nit tot el territori llaurat va ser llançat al mar danès ubicat entre Escania i la Illa de Fiona creant l’actual Selandia. El forat causat es va convertir en un llac anomenat Lögrinn i Leginum.

La font donada per la Fundació Carlsberg, es troba situada al parc Langelinie al costat de la fortalesa de Kastellet.

És el monument més gran de Copenhague i va ser esculpida pel danès Anders Bungaard. A la part alta de la font es troba l’estàtua d’una dona, la deessa pagana Gefjun, que fustiga als quatre bous per a què llaurin sense descans.

Aquesta font també és utilitzada com una font dels desitjos.

St. Alban Kirke

L’any 1887 es decideix donar un lloc de culte a la comunitat anglicana de Copenhague, i s’edifica aquesta església en homenatge a St. Alban, un soldat de l’exèrcit romà del segle IV que va decidir convertir-se al cristianisme, i per tat va morir martiritzat.

Aquest temple gòtic està ubicat al costat de la Font de Gefion, va ser un regal del príncep de Gal·les Edward. Edward volia casar-se amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla de Christian X, cosa que va aconseguir l’any 1863, passant anys més tard al tron com Edward VII.

De l’interior de l’església cal destacar els seus vitralls. Les misses són en anglès, quedant potser com una reminiscència de qui va pagar la seva construcció.

Direcció: Churchilparken, Copenhague.
Preu: Entrada gratuïta.

Den Lille Havfrvre (La Sireneta)

Totes les ciutats tenen algun símbol que les defineix de cara a la resta del món, Brusel·les té el Menneken Pis, Nova York a l’Estàtua de la Llibertat i París la Torre Eiffel. Copenhague té a la Sireneta (Den Lille havfrue), inspirada en la del conte d’Andersen, rep als visitants posant sobre una roca del port.

La Sireneta de Copenhague va ser creada a principis del segle XX per l’escultor Evuard Eriksen, gràcies a l’encàrrec de la família Jacobsen, propietaris de la fàbrica de la famosa cervesa Carlsberg.

Eriksen pretenia prendre com a model a una famosa ballarina del Ballet Reial, anomenada Ellen Price, però davant la negativa d’aquesta de posar-se nua, va acabar utilitzat com a referència a la seva pròpia muller.

Aquesta escultura de bronze pesa uns 180 kg i mesura una mica més d’1 metre en homenatge al conte d’Andersen (un relat, per cert, bastant més obscur que l’edulcorada versió de Disney que tots coneixem).

Posteriorment, la família d’empresaris cervesers la va cedir a l’Ajuntament, que va decidir instal·lar-la sobre una roca al Parc Langelinie, al port de Copenhague, i d’aquesta manera convertir-la en icona de la ciutat.

Des de que va ser instal·lada a la roca l’any 1913, la Sireneta de Copenhague ha estat víctima de tot tipus d’actes vandàlics i reivindicacions vàries: ha estat decapitada dues vegades, li han amputat un braç i l’han pintat de diferents colors al llarg dels anys.

Fins i tot ha portat un burka, que algú li va posar com a protesta contra l’entrada de Turquia a la Unió Europea, i lamentablement, fins i tot un vestit del Ku Klux Klan.

A pesar de tots aquests actes vandàlics, sempre s’ha tornat a restaurar (ja que conserven el motlles originals) i així ha permès complir recentment un segle de vida.

No tot han estat disgustos al llarg de la vida d’aquesta sirena, al 2010 va viatjar fins a Shangai, on va presidir el pavelló danès durant l’Expo.

A més, des de fa uns anys compta amb companyia, doncs el seu alter ego masculí, anomenat Han, va ser instal·lat a Elsinor, una altra localitat danesa. També està pujat a sobre d’una roca i també mira cap al mar, tot i que aquest és d’acer inoxidable.

La Sireneta també té una germana moderna, instal·lada l’any 2000 a uns metres d’ella, es tracta d’una escultura de Bjorn Noergaard, coneguda com La Sireneta genèticament alterada.

Direcció: Langelinie, 2100, Copenhague.

Transport:

• Tren: estació de Østerport.
• Autobús: nº 26.
  

Tivoli

Aquest vell parc d’atraccions és avui un dels espais d’oci predilectes, rep quasi 4 milions de visitants estrangers cada any.

La història del Tivoli, que presumeix ser un dels parcs d’atraccions més antics del món, comença l’any 1843, quan va obrir les portes per primera vegada.

El Rei Christian VIII va ordenar la seva construcció amb la idea de dotar a la ciutat d’un lloc de lleure on distreure’s i no donar la guerra, políticament parlant, però el veritable fundador del parc va ser George Carstensen, un oficial de l’armada danesa que va convèncer al monarca per adquirir el terreny on avui hi ha el Tivoli, que llavors es trobava a les afores de la ciutat, abans que la ciutat creixés fins al punt que la veiem avui.

Actualment pot completar-se l’estàtua dedicada a George Carstensen a l’etrada principal del parc. Amb la construcció de l’Ajuntament i l’Estació Central al costat del Tivoli, l’eix central de Copenhague va quedar desplaçat cap aquí i l’antic parc d’atraccions va quedar ubicat en ple cor de la capital danesa.

El nom de Tivoli ve de la ciutat italiana amb el mateix nom, on va existir un dels jardins més bonics del Renaixement.

Que veure al Tivoli:

• La Fragata de St. George, un enorme vaixell que avui alberga un restaurant flotant.
• La Pagoda, inspirada en la pagodes xineses que conté un restaurant dedicat a aquest tipus de menjars.
• El Teatre de Pantomima, el pavelló més antic del parc, que acull espectacles musicals i d’oci.
• La porta principal per Vesterbrogade, construïda a finals del segle XIX i que s’ha mantingut pràcticament igual fins avui.
• L’edifici del restaurant Nimb, una espècie de palau d’estil àrab realment curiós.

Per raons climàtiques, les atraccions del Tivoli només estan obertes entre abril i setembre, quan a més hi ha nombrosos espectacles pirotècnics i concerts a l’aire lliure aprofitant les hores de sol.

També obre entre mitjans de novembre i desembre, quan s’instal·la un gran mercat de Nadal.

La resta de l’any pot visitar-se el Tivoli igualment, ja que alguns restaurants i la Sala de Concertes estan oberts.

Els jardins del Tivoli són un lloc emblemàtic de la capital danesa.

Direcció: Vesterbrogade 3, 1630, Copenhague.

Transport:

• Tren: estació central de Copenhague.
• Autobús: 2A, 12, 26, 33 i 250S.

Horari:

• Diumenge a dijous de 11:00-23:00 entre novembre-desembre, abril-setembre i Halloween (finals doctubre-31 de desembre)
• Divendres i dissabtes de 11:00-00:00 entre novembre-desembre, abril-setembre i Halloween (finals de octubre-31 de desembre)
• Cap d’any: 11:00-00:30
• Tancat entre gener i abril.

Preu:

• Adults: 100 DKK (de dilluns a dijous i del 8 d’agost al 25 de setembre) i 110 DKK (divendres, dissabte i diumenge i del 24 de juny al 8 d’agost)
• Menors de 7 anys: gratis
• Copenhagen Card: gratis.

*Aquest és el preu només de l’entrada al parc. El preu de les atraccions varia i es paga a part.

NY Carlsberg Glyptotek

Situada en ple centre, al costat dels Jardins del Tivoli, la NY Carlsberg Glyptotek és un dels museus més interessants de Copenhague, doncs disposa d’una magnífica col·lecció d’art antic, com obres del segle XIX entre les que es troben escultures de Degas o quadres de Van Gogh i Pisarro.

La Gliptoteca NY Carlsberg va néixer com a resultat d’una donació privada de l’hereu de l’imperi cerveser Carlsberg. Carl Jacobsen, aficionat a l’art antic, havia anat recopilant una bona col·lecció d’escultures gregues, romanes, egípcies i etrusques, a les que posteriorment va anar incorporant altres franceses i daneses.

A finals del segle XIX va decidir donar-les al govern danès, amb la condició de que aquest s’encarregués de construir un museu on tindre-les i exposar-les al públic. Com la mansió del propi Jacobsen es quedava petit per a una col·lecció cada vegada més àmplia, es va decidir ubicar el nou museu al costat dels Jardins del Tivoli, oberts uns anys abans. L’emplaçament, no va convèncer a Jacobsen, que el considerava massa vulgar, però al final va acabar cedint i el museu va ser inaugurat al 1906.

El més destacable del museu és la mostra d’escultures gregues, una de les més grans del món. I es que el cert és que la col·lecció privada de Jacobsen s’havia centrat, en un principi, només en les escultures (d’aquí el nom de gliptoteca, que procedeix del grec i significa alguna cosa semblant a “tallar”).

Però amb el temps i sobretot gràcies a una donació de 20 obres de Guaguin (llur muller era danesa), la col·lecció es va ampliar per a incorporar també una mostra d’impressionistes francesos i danesos del segle XIX.

Així mateix, hi ha un ampli espai dedicat a les quasi 2.000 peces d’art de l’antic Egipte i una petita mostra d’art modern, que inclou quadres de Miró.

Avui en dia, h i ha més de 10.000 obres reunides entre les parets del museu amb quadres de Cézanne, Van Gogh, Pisarro, Monet, Sisley i Renoir. Recomanable no perdre’s els bronzes de Degas i les escultures de Rodin, que es troben a l’ala francesa, incloent-hi una de les versions de la seva obra més famosa, El petó.

Al llarg del segle XX, la NY Carlsberg Glyptotek va anar ampliant les seves instal·lacions a mesura que anava creixent la seva col·lecció. Actualment, les seves instal·lacions estan comunicades pel Jardí d’Hivern, on es pot prendre alguna cosa al Cafè Glyptoteket.

També és recomanable pujar al mirador de l’edifici nou, des d’on s’obtenen unes vistes espectaculars de Copenhague.

Direcció: Dantes Plads 7, 1556, Copenhague.

Transport:

• Tren: estació central de Copenhague (Københavns Hovedbanegård).
• Autobús: nº 1A, 2A, 11A, 40 i 66 (parada “Glyptoteket” a Tietgensgade).

Horari:

• De dimarts a diumenge de 11:00-18:00
• Dijous de 11:00-22:00
• Tancat tots els dilluns, 1 de gener, 5 de juny i 24 i 25 de desembre

Preu:

• Adults: 95 DKK
• Menors de 27 anys: 50 DKK
• Menors de 18 anys i tots els visitants els dimarts: gratis
• Copenhagen Card: gratis.

Sankt Nicolaj Kirke

L’Església de St. Nicolau (Nikolaj Kirke), està ubicada al barri d’Indre By (el més antic de la ciutat) alberga, actualment, un important espai dedicat a l’art modern, el Centre Contemporani Nikolaj (Nikolaj Kunsthal).

Resulta interessant apropar-se a visitar aquesta església reconvertida en museu, doncs posseeix una arquitectura impressionant, gràcies a la serva torre quadrada, que guarda un dels campanars més alts de Copenhague. La torre data del segle XVI i es manté en pau gràcies a sis enormes arcbotants.

No obstant, l’església que avui veiem no és l’original, que havia estat construïda al segle XIII i que va ser destruïda durant l’incendi del 1728, aquest que va arrasar bona part del centre històric de Copenhague. Només la torre va quedar en peu. L’església seria reconstruïda a principis del segle XX i des de 1957 s’utilitza com a galeria d’art contemporani.

Tot i que mai va tornar a utilitzar-se per a fins religiosos, quan es va reconstruir l’església se la va dotar d’un nou òrgan, pensant en celebrar concerts i acompanyar tot tipus d’esdeveniments culturals. Aquest òrgan és una de les peces amb més reconeixement internacional gràcies al seu estil neobarroc, que va construir tot una fita en la història d’aquest instrument.

El verdader inici del Centre d’Art Contemporani Nikolaj va arribar durant la dècada dels 60, quan un avantguardista grup d’artistes, Fluxus, va utilitzar les seves sales per a les seves presentacions de música experimental. Encara pot veure’s al museu algun vestigi d’aquest període, com la gramola de Knud Petersen, líder d’aquest moviment.

Actualment, el centre acull vàries col·leccions d’obres d’artistes contemporanis danesos i estrangers, distribuïdes al llarg de les seves tres galeries. A més, se solen organitzar exposicions temporals i una mostra anual d’art específicament pensada per als més petits.

Direcció: Nikolaj Plads 10, 1067, Copenhague.

Transport:

• Tren: estació de Nørreport Station.
• Metro: Kongens Nytorv
• Autobús: nº 15, 26, 29, 40, 1A, 2A, 65E.

Horari:

• Dimarts a diumenge de 12:00-17:00.
• Dijous de 12:00-21:00.
• Tancat tots els dilluns.

Preu:

• Adults: 50 DKK
• Jubilats i mobilitat reduïda: 25 DKK
• Menors de 15 anys i tots els visitants els dimecres: gratis

Vor Frue Kirke

Vor Frue Kirke (Església de Nostra Senyora), és la Catedral de Copenhague.

Amb un disseny auster pel que solen ser les catedrals de les capitals del món, aquesta és el tercer edifici que s’aixeca en aquest lloc: Primer va ser una església gòtica del segle XII que al 1728 es va cremar en un incendi. El segon edifici fa ser destruït al 1807 per l’artilleria britànica que va decidir que la torre era perfecta per practicar la punteria dels seus canons. L’actual data del 1820, i va ser dissenyada per Christian Frederik Hansen.

L’església per fora és poc espectacular, però per dins és un espai ple d’obres d’art de l’escultor danès Bertel Thorvaldsen, la seva nau principal alberga 12 estàtues de marbre dels 12 apòstols.

A l’altar hi ha un àngel agenollat davant d’una imatge de Crist, sent aquesta una de les escenes més famoses de Thorvaldsen.

Diuen que algun diumenge es pot veure a la Reina Margarida de Dinamarca assistint a missa, i es que enlloc de fer-ho des del reservat reial, ho fa des dels bancs, per així està més a prop del poble.

Direcció: Norregade 8, Copenhague.
Horaris: De 8:00 a 17:00 tots el dies.
Preu: Entrada gratuïta.

Rosenborg Slot

Enmig d’un impressionat jardí es troba el Castell de Rosenborg de Copenhague (Rosenborg Slot), un antic palau construït al segle XVII i amb aquest aspecte de conte que tenen molts edificis de la capital danesa.

El Castell de Rosenborg va ser construït com a residència estival del Rei Christian IV, tot i que pocs anys després, durant el regnat del seu nét Frederik, va deixar d’utilitzar-se. Només tornaria a ser habitat en un parell de situacions d’emergència, quan la família reial es va veure obligada a traslladar-se allí; en l’incendi del Palau de Christiansborg a finals del segle XVIII i en l’atac de la marina britànica a Copenhague a principis del segle XIX.

Els arquitectes del projecte original van ser Bertel Lange i Hans van Steenwinckel, i va ser dissenyat en un estil renaixentista holandès (que també es pot apreciar a l’antic edifici de la Borsa de Copenhague), el castell va tenir vàries remodelacions fins a la seva inauguració definitiva al 1624. El més característic són les seves façanes de maó vermell, les seves escasses dimensions (és més allargat que ample) i les seves torres de color verd.

Des del Castell de Rosenborg surt la Guàrdia Reial per a realitzar el canvi de guàrdia que culmina davant del Palau d’Amalienborg.

Des de que el Rei Christian IV va idear aquest castell, els jardins van ser un dels principals protagonistes. De fet, a vegades es coneix el Castell de Rosenborg com Kongens Have (el jardí del rei), i es que els jardins van ser dissenyats abans que l’edifici.

Durant la primavera i l’estiu és freqüent veure a danesos i turistes prendre el sol o fent un pícnic als jardins, que a l’estar en ple centre de la ciutat són uns dels més populars de la capital danesa.

El Castell de Rosenborg es pot visitar per dins, doncs alberga un museu bastant interessant que repara la història de la corona danesa des del segle XV fins al segle XIX. La col·lecció inclou joies, objectes decoratius, armes vestits i tot tipus d’elements relacionats amb la reialesa. A més, es pot recórrer algunes estàncies, com els apartaments reials o el Saló Vermell.

Si no es disposa de molt de temps, entrar al museu no és imprescindible, però si didàctic, si us interessa entendre una mica millor la història danesa. 

Direcció: Øster Voldgade 4A, 1350, Copenhague.

Transport:

• Metro: Nørreport.
• Autobús: 14, 42, 43, 184, 185, 5A, 6A, 173E, 150S, 350S.

Horari:

• Tots els dies de 10:00-14:00 (de novembre a abril – tancat els dilluns).
• Tots els dies de 10:00-15:00 (del 13 al 28 de febrer por vacances d’hivern).
• Tots els dies de 10:00-16:00 (maig, setembre i octubre).
• Tots els dies de 09:00-17:00 (juny, juliol i agost)
• Tancat l’1 de gener, 23, 24, 25, 26 i 31 de desembre.

Preu:

• Adults: 105 DKK
• Estudiants: 70 DKK
• Menors de 17 anys: gratis
• Entrada combinada Rosenborg + Amalienborg: 145 DKK (vàlida durant 36 hores)
• Grups (mínim 12 persones): 80 DKK
• Copenhagen Card: gratis.

Christiansborg Slot

A l’illot d’Slotsholmen es troba el Palau de Christiansborg de Copenhague (Christiansborg Slot), que no és precisament un dels més antics, tot just té un segle de vida, però si un dels més visitats per turistes i locals, actualment és la seu del Parlament, des de la seva torre s’obtenen unes vistes espectaculars de Copenhague.

El cert és que aquest Palau de Christiansborg no és el primer, ni tan sols el segon, construït en el mateix emplaçament. Durant el regnat de Christian IV, sobre les restes d’una fortalesa, es va aixecar el primer palau. No obstant, Christian VI, uns quants anys després, el va derivar per aixecar el seu propi palau, però sembla que el karma li va tornar la jugada perquè l’any 1974 va ser totalment destruït per un incendi, va ser llavors quan la família reial va traslladar la seva residència a Amalienborg.

Mentrestant es van iniciar les obres de reconstrucció del palau, inaugurat l’any 1828, i altre cop, va tornar-se a crema pocs anys després.

El palau actual data de 1928, quan es va finalitzar la última restauració de l’edifici. Les obres van córrer a càrrec de l’arquitecte Thorvald Jørgensen, que va dotar a aquest nou edifici d’un estil neobarroc. No obstant, es tracta d’un plau de línies senzilles i elegants, sense ornamentació exagerada, molt de l’estil dels palaus nòrdics de l’època.

Avui en dia, Christiansborg Slot alberga les oficines del primer ministre danès i el Parlament o Folketing, a més del Tribunal Suprem.

El Palau de Christinsborg és l’únic edifici del món que acull sota el mateix sostre les tres branques del poder: executiu, legislatiu i judicial.

A part d’aquestes institucions, el palau compta amb varis espais dedicats a la monarquia, com el magnífic Saló del Tro o les Cavalleries Reials.

Que veure al Palau de Christiansborg:

• Sobre les finestres es poden contemplar els retrats de personatges rellevants de la història danesa.
• El palau presumeix de comptar amb la torre més alta de Copenhague, de 106 metres, rematada per una corona. En el seu interior, diversos quadres de Joakim Skivgaard representen antigues llegendes daneses.
• El Saló del Tron, on es troba el balcó en que són proclamats els monarques danesos i decorat amb varis tapissos que representen els esdeveniments més importants de la història danesa.
• El luxós Saló de Vellut o l’impressionant Saló d’Alexandre, que compta amb un friso on es representa la llegenda d’Alexandre Magne a Babilònia.

Direcció: Prins Jørgens Gård 1, 1218, Copenhague.

Transport:

• Tren: estació central o Nørreport.
• Autobús: nº 1A, 2A, 26, 40, 66 i 350S.
• Metro: Kongens Nytorv.

Horari:

Saló de Tro:

• Tots els dies de 10:00-17:00 (tancat tots els dilluns entre abril i octubre i los dies 24, 25 i 31 de desembre fins el 8 de gener).
• Tancat els dies 6 i 20 de juny i 4 de juliol.

Ruïnes:

• Tots els dies de 10:00-17:00 (tancat tots els dilluns entre abril i octubre).

Cavalleries:

• Tots els dies de 13:30-16:00 (tancat tots els dilluns entre abril i octubre).
• Tots els dies de 10:00-17:00 (juliol).

Parlament:

• Entrada gratis durant las sessions parlamentàries (si no, només es pot entrar amb visita guiada).

Preu:

Entrada combinada (Saló del Tro, ruïnes de l’antic palau i cavalleries):

• Adults: 150 DKK
• Estudiants: 125 DKK
• Menors entre 4 i 17 anys: 75 DKK

Ruïnes o cavalleries:

• Adults: 50 DKK
• Estudiants: 40 DKK
• Menors entre 4 i 17 anys: 25 DKK

Saló del Tro:

• Adults: 90 DKK
• Estudiants: 80 DKK
• Menors entre 4 i 17 anys: 45 DKK
• Copenhagen Card: gratis.

Guinness World of Records Museum

Registres en abundància en l’únic museu Guinnes World Records d’Europa.

Els rècords mundials més increïbles de totes les parts. El més ràpid, el més alt, el més fort, etc. Això és el que trobaràs en aquest museu.

Posa’t a prova a la nova sala d’activitats del museu i explora les meravelles en les noves pantalles tàctils grans, presentant-te als registres més sorprenents.

Veuràs fites espectaculars de la història humana, rècords fantàstics, meravelles úniques del regne animal i molts registres estranys i grotescos, que mai sabies que existien, al passar per l’home més alt del món en l’entrada d’Strøget.

Direcció: Østergade 16. 1100 København K.

Horari:

• Dilluns a dijous i diumenge: De 10:00 a 17:00
• Divendres i dissabte: De 10:00 a 19:00

Preu:

• Adults: 105 – 215 DKK
• Menors (entre 4 i 11 anys): 60 – 130 DKK
• Copenhagen Card: gratis.

Nationalmuseet

El Museu Nacional de Dinamarca (Nationalmuseet) alberga la col·lecció més important del país.

El Museu Nacional conté una exposició permanent sobre diversos períodes històrics, conté peces procedents de  l’art egipci, de l’Edat de Gel i de les embarcacions vikingues.

Ubicat en una antiga mansió del segle XVIII, el Palau del Príncep, que en els anys 30 de segle XX va ser reconvertit en museu: actualment aquest és el museu més grans dedicat a la història del país, però també a les cultures foranies.

L’origen de la col·lecció va ser la Cambra Reial d’Art, una institució de la monarquia danesa que va ser fundada a mitjans del segle XVII, i que tenia una àmplia mostra de pintures, objectes i tot tipus d’antiguitats. Dos segles després aquesta col·lecció va passar a ser propietat del govern i es va convertir en l’actual Museu Nacional de Dinamarca.

El museu es divideix en quatre plantes:

• La planta baixa acull una de les millors mostres d’Europa dedicades a ala Prehistòria, amb peces como banyes d’or o cascos de l’Edat de Bronze.
• La primera planta se centra en l’Edat Mitja i la Etnografia: cal recórrer la sala dedicada a les músiques del món, un de les més interessants d’aquest pis.
• Al segon pis hi ha una exposició dedicada exclusivament a  la cultura inuit, on s’exposen vestits, kayaks i instruments de pesca.
• Per últim, el soterrani està orientat al públic infantil: es tracta del Museu dels Nen, amb tot tipus de mostres interactives i recreacions històriques com els vaixells víkings o un castell medieval. Una experiència molt divertida i sobretot didàctica per que viatgen amb nens.

Al llarg del recorregut, trobarem també, espais dedicats a diverses cultures del món, com la precolombina, l’egípcia, la grecoromana o la japonesa. A més, el museu ens ajudarà a conèixer en profunditat la història de Dinamarca i els seus habitants.

El Museu Nacional de Dinamarca també disposa d’exposicions.

Direcció: NationalmuseetPrinsens PalæNy Vestergade 101471, Copenhague.

Transport:

• Tren: estació central.
• Autobús: nº 1A, 2A i 11A (parada de Stormbroen).

Horari:

• De dimarts a diumenge de 10:00-17:00.
• Tancat tots els dilluns i els dies 24, 25 i 31 de desembre.

Preu:

• Adults: 75 DKK
• Menors de 18 anys: gratis

Operaen

L’Òpera de Copenhague (Kongelige Teater) és, tot i la seva joventut, un dels edificis més famosos de la capital danesa i està considerada un dels millors exemples de l’arquitectura modera d’Europa.

La seva construcció on exempta de polèmica, es va portar a terme gràcies a la donació d’un multimilionari que va costejar les obres i va oferir aquesta nova òpera com a regal als danesos.

L’any 2005 es va inaugurar aquest espectacular edifici gràcies a la generositat del multimilionari Marsk Mc-Kinney Møller, un empresari dedicat a la indústria naval que va destinar 2.500 milions de corones daneses (uns 400 milions de dòlars) a la construcció d’un espai dedicat a l’òpera i al teatre.

La polèmica va arribar quan alguns danesos va qüestionar la participació de Mc

Kinney Møller, que va rebre total llibertat per part del govern per a decidir sobre alguns aspectes del disseny de l’edifici, i no només sobre la seva aparença, sinó també sobre la seva ubicació: l’empresari va impulsar la condició de que la nova òpera se situés prop de la residència de la família reial danesa, al Palau d’Amalienborg.

A més, l’empresari va demanar que Aida, de Verdi, fos la primera obra en que s’inaugurés l’òpera.

El disseny de l’edifici va ser de Henning Larse, tot i que com era d’esperar no van ser poques les discrepàncies amb Mc-Kinney Møller, especialment

Respecte a la coberta de la façana, que Larsen pretenia fer-la de vidre i que l’empresari exigia que fos metàl·lica (perquè creia que suportava millor el pas del temps), tal com podem veure-la avui.

L’obsessió de Møller per imposar el seu criteri a l’hora de dissenyar l’edifici era tal que el va portar a viatjar per tot el món per conèixer altres òperes famoses, provar personalment els seients de l’auditori i recobrir els sostres amb panells d’or de 24 quirats.

Els ponts que porten fins a l’òpera que sembla una illa estan fets amb fustes nobles procedents d’arbres plantats al segle XIX.

Respecte a l’auditori, es conegut afectuosament coma “la carabassa” pel color ataronjat i les ondulacions dels seus balcons.

El resultat d’aquest costós projecte va acabar per entusiasmar als crítics musicals, que alabaren la qualitat del so. I és que els balcons van ser dissenyats siguin un patró especial per a que els seus forats milloressin el so d’aquest enorme auditori que compta amb dues sales (una amb una capacitat per a més de 1.500 persones i l’altra més petita dedicada a la música de càmera).

Existeixen visites guiades en anglès. Costen 10 DKK i es fan a diari (començant a entre les 9:30 i les 10:00 i les 16:30 i les 17:00 hores, depenent del calendari de funcions.

Direcció: Ekvipagemestervej 10, 1438, Copenhague.

Transport: Metro: Kongens Nytorv.

Horari: L’horari varia segons les funcions, que solen començar entre les 19:00 i les 20:00 hores.

Preu:

• El preu de les entrades oscil·la en funció de l’obra, però sol estar entre 100 i 1.000 DKK.
• Hi ha algunes funcions gratis.

Planetarium

A la illa de ven, situada entre Dinamarca i Suècia, a l’estret d’Oresund, es troben les restes d’Uraniborg, el castell que va fe construir l’astrònom danès Tycho Brahe.

Uraniborg es va convertir en un centre d’investigació i estudi que va arribar a tenir més de 40 astrònoms treballant en les seves instal·lacions.

Posteriorment Brahe va decidir construir Stjernborg (Castell de les estrelles), un observatori subterrani que permetia aconseguir major precisió en les mesures astronòmiques. L’observatori de Stjernborg va ser completat l’any 1584, cosa que el converteix en el primer observatori astronòmic exclusivament per a mesura en precisió les posicions de les estrelles i les òrbites dels planetes.

Les excavacions arqueològiques de 1950 revelaren les restes de l’observatori i es van reconstruir els edificis de la part superior del complex.

Les observacions realitzades per Tycho Brahe aquí i la quantitat de dades recopilades van suposar un canvi fonamental sobre la concepció de l’Univers en la seva època.

Tycho Brahe també va dissenyar els voltants del castell de la illa de Ven, un  dels jardins renaixentistes més avançats de la seva època. En l’actualitat es pot veure més de la meitat del jardí original.

També es pot visitar el Museu Tycho Brahe, en el que es mostren alguns dispositius astronòmics originals d’Uraniborg, i en que es poden obtenir informació sobre la vida i obra de l’astrònom.

La illa pertany en l’actualitat a Suècia.

Rundertärn (Torre Rodona)

Al centre de la ciutat s’alça la Torre Rodona de Copenhague (Rundetärn), un curiós monument de data del segle XVIII que el seu atractiu, a més de la seva arquitectura, són les bones vistes que ofereix de la ciutat.

Tot i veure’s afectada per nombrosos incendis, com el que va assolir un terç de Copenhague l’any 1728, la Torre Rodona sempre ha estat reconstruïda.

La Torre Rodona és un dels tres elements que formava part de l’anomenat Trinitatis Complex, una iniciativa del Rei Christian IV, que pretenia crear un observatori astronòmic, una biblioteca i una església pels estudiants universitaris. L’arquitecte encarregat del projecte seria Hans Steenwinckel el Jove, que portaria a terme la construcció d’aquesta torre que actualment continua ostentant el títol d’observatori astronòmic més antic d’Europa.

Però la torre no només és única per les seves vistes, també ho és per la seva arquitectura, doncs en el seu interior una rampa de 209 metres de llarg gira en espiral fent set girs i mig fins arribar a la part més alta.

Aquesta rampa empedrada amb forma de cargol és una rara avis de l’arquitectura europea, conta la llegenda que el monarca Christian IV la va recórrer sencera a cavall el dia de la inauguració. Avui en dia, la torre acull una competició de monocicles.

El perquè d’aquesta estructura tan poc comuna es senzill, la rampa facilitava la pujada del material astronòmic fins a l’observatori, carregant-lo en pesats carros.

La torre s’eleva 35 metres del terra per a oferir una de les millors panoràmiques de Copenhague. I no només de dia, doncs la torre continua funcionant com a observatori astronòmic per al públic, i gràcies a un gran telescopi també permet contemplar el cel nocturn.

L’últim tram de pujada fins a la part superior de la torre és amb escales, a més la torre compta amb una biblioteca que alberga exposicions temporals i altres esdeveniments culturals, com concerts.

A la façana de la torre es pot veure un jeroglífic daurat datat del 1642, any en que es va acabar la construcció, i en el que es diu una cosa com “que Déu atorgui saviesa i justícia al cor del rei coronat”, en referència al monarca Christian IV.

Direcció: Rundetaarn, Købmagergade 52A, 1150, Copenhague.

Transport: Metro: Nørreport.

Horari:

• Tots el dies de 10:00-20:00 (21 de maig a 21 de setembre) i de 10:00-18:00 (21 de setembre a 21 de maig).
• Tancada 24 i 25 de desembre i 1 de gener.

Preu:

• Adults: 25 DKK
• Menors entre 5-15 anys: 5 DKK
• Copenhagen Card: gratis.

Det Kongelige Bibliotek (Biblioteca Reial)

La Biblioteca Reial de Dinamarca, a Copenhague, presumeix de ser la més gran de tots els països nòrdics, de fet la seva col·lecció és tan àmplia que està repartida en varis edificis, dels que és més famós, sense dubte, l’anomenat Diamant Negre, inaugurat al 1999 a la zona de Christianhavn.

La biblioteca fa ser fundada pel monarca Federick III a mitjans del segle XVII, amb l’objectiu de reunir sota el mateix sostre els llibres publicats fins al moment, tot i que no era senzill, es va aconseguir recopilar una quantitat d’obres (en vàries llengües) que van donar origen, més d’un segle després, a una de les millors discoteques obertes al públic.

Amb el pas dels anys, aquesta biblioteca reial es va fusionar amb la de la Universitat de Copenhague (del segle XV) i, posteriorment, amb la Biblioteca Nacional Danesa de Ciències i Medicina i amb l’Arxiu de Folklore Danès, donant lloc a una vasta institució que actualment compta amb quatre espais; tres especialitzats (en ciències socials, humanitats i ciències) i un edifici principal que reuneix tot tipus de temàtiques, el Slotsholmen o Diamant Negre.

El Diamant Negre s’ha convertit en la seu més important d ela Biblioteca de Copenhague. Es troba al port de la ciutat, al canal de Christianshavn, i va se dissenyat pels arquitectes Schmidt, Hammer & Lassen.  A més d’albergar mils d’exemplars de vàries temàtiques, acull col·leccions especial i concerts.

El Diamant Negre és conegut com tal pel seu aspecte semblant a aquests preciosa pedra, amb un exterior format per dos cossos fets de marbre negre i vidre (que facilita les vistes al mar des de nombrosos balcons). En el seu interior, vuit plantes connectades per varis corredors i de parets blanques i ondulades contenen sis sales de lectura i més de 250.000 obres (en diferents idiomes).

Direcció: (Diamant Negre) Søren Kierkegaards Plads 1, 1221, Copenhague.

Transport:

• Metro: Kongens Nytorv.
• Autobús: 2A, 9A i 40.

Horari:

• Dilluns a dissabte de 08:00-21:00 (hivern).
• Dilluns a dissabte de 08:00-19:00 (estiu).
• Tancada els diumenges, l’1 de gener, 17, 18, 19 i 21 d’abril, 16 i 29 de maig, 5 i 9 de juny i 24, 25, 26 i 31 de desembre.

Christiania

Si hi ha un lloc de crida l’atenció a tots els que viatgen a Copenhague és aquests. La Ciutat Lliure de Christiania (Fristaden Christiania) és un espai d’autogovern que es proclama independent de Dinamarca, ubicat al barri de Christianhavn.

Aquesta comuna, que no nomé no es considera danesa, sinó que ni es considera part de  la Unió Europea, compta amb quasi 1.000 veïns des de que es va establir l’any 1971.

Al novembre de 1971 un grup de danesos que buscaven un espai obert on poguessin jugar els seus fills es van assentar en uns barracons militars que havien quedat abandonats, donant origen a Christiania. El que havia començat amb una protesta social va acabar més aviat com un moviment polític, doncs la societat danesa va comença a debatre sobre l’ús que s’havia de donar a aquesta vella caserna.

Va ser en el context d’aquest debat quan el moviment social Provo va proposar adjudicar-se aquest espai per posa en pràctica una comuna basada en els seus principis.

Provo neix a Holanda com a contractura d’influència anarquista que, des de l’humor i el pacifisme, ataca estructures tradicionals de l’Estat i proposa mesures com la legalització de la marihuana o la lluita contra la contaminació.

Des de llavors, aquesta comunitat lliura va anar creixent en habitants i el govern va decidir mantenir-la (o almenys, no desmantelar-la) a mode d’experiment social.

Tot i que la comunitat Christiania funciona com un petit estat, amb el seu propi govern, infraestructures i comerços, sempre ha patit l’assetjament de la policia danesa, doncs des del seu naixement era un dels majors centres d’Europa de tràfic de marihuana i altres drogues.

Fins l’any 2004 la venda i consum de marihuana era legal a Christiania, el que suposava un important nombre de visitants que cada dia treien el cap a les autoritats daneses. De fet, la zona era coneguda com el Green District.

Es pot recórrer Christiania tant per lliure com en visites organitzades, si es va per lliure, cal llegir les normes de la comunitat abans d’entrar, i ser molt respectuosos especialment amb el tema de les fotografies, estan prohibides.

Respecte a la seguretat, convé anar en compte a la zona de Pusher Street, on de vegades intenten vendre droga al marge de la policia que, no obstant, patrulla tots els dies per allí.

Per la resta, es recomanable recórrer Christiania sense presses i sense perjudicis, aprofitar per prendre alguna cosa a les seves cafeteries o comprar algun record (ja que els preus aquí són bastant inferiors a la resta de Copenhague debut a l’absència d’impostos), passejar pels voltants del llac o gaudir d’algun dels concerts a l’aire lliure que organitzen a l’estiu.

ROSKILDE

• Roskilde Domkirke
• Vikingeskibsmuseet (Museu de Vaixells Vikings)

Roskilde Domkirke

La Catedral és el gran símbol de Roskilde. Va ser construïda sobre l’any 1170 i en èpoques posteriors va ser ampliada amb altres naus que, no són molt difícils d’identificar a simple vista.

L’edifici, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat, està en ple centre de la ciutat, just darrera de la plaça de l’Ajuntament, i les seves torres dominen tota la ciutat. La veritat és que una catedral de maó resulta una mica xocant als que estem acostumats a grans catedrals de pedra espanyola, però aquest material és l’element més característic de l’edifici. Curiosament es tracta d’una de les primeres grans obres de Dinamarca en les que es va utilitzar els maons, que en l’interior de l’església es combina en els murs amb zones enguixades, que permeten combinar els tons blancs i vermells en un estil gòtic temprà. La pedra queda pràcticament exclosa dels materials de construcció utilitzats.

A més  a més d’una importància arquitectònica real, la catedral de Roskilde té per Dinamarca un sentit simbòlic de que, des dels voltants de l’any 1400, alberga les tombes dels membres de la família reial morts, una tradició que encara és manté, ja que l’últim membre de la família reial que reposa a l’interior de la catedral és la Reina Ingrid, mare de l’actual Reina Margarida II, que va morir al 1990.

Vikingeskibsmuseet (Museu de Vaixells Vikings)

Des de la catedral , i allunyant-se del centre de la ciutat en direcció al fiord, el Museu de Vaixells Víkings és la següent parada obligada. L’edifici alberga els cascos de cinc vaixells víkings del segle XI, que van ser localitzats al fiord de la ciutat i van ser reflotats als anys 60 del segle XX.

El museu és un edifici d’estil modern situat al bonic paisatge del fiord de Roskilde. Es recomanable passar per allí algun dia clar i assolellat en el que es pugui gaudir de la vista del mar o donar una volta per la costa. A Dinamarca no es pot parlar de fiords espectaculars com els noruecs, però tot i això la zona de la costa de Roskilde resulta molt bonica, també és possible sumar-se a alguna de les excursions turístiques en vaixell que surten del port de Roskilde, inclòs una en una rèplica d’un vaixell víking.

Sobre el museu, cal admetre que decepciona una mica  a aquells que volen saber-ho tot sobre els víkings. La veritat és que és realment curiós veure els vaixells, però el pas del temps fa que quedi d’ells només una versió reduïda del que devien ser els cascos dels vaixells. L’entrada val la pena, però cal tenir en compte que és difícil poder veure un vaixell víking enorme o una exhibició de luxe, ja que el visitant ha de fer servir molt la imaginació per veure com vivien els antics pobladors d’Escandinàvia.

A més, a l’exterior, hi ha un lloc en el que expliquen les fases de construcció dels vaixells, es mostren algunes rèpliques construïdes posteriorment i es pot assistir al procés de fabricació d’una d’elles. Sempre ajuda una mica més a imaginar-se la situació real de poder veure alguna d’aquestes rèpliques atracades al petit moll al costat del museu o navegant pel fiord.

HELSINGØR

Helsingør, Elsinor en català, la petita ciutat és el punt de referència de la regió del nord de la illa de Selanda i, a part de ser un nus de comunicacions, té un gran valor històric i edificis que val la pena visitar, en especial el Castell de Kronborg, que va unir per sempre la ciutat amb el mite de Hamlet.

Helsingør és una de les ciutats més interessants de Dinamarca. La ciutat està volcada al mar i té una especial relació amb la ciutat sueca de Helsingborg, de la que a dures penes se separa per 2 km de mar o 20 minuts de vaixell. A la línia de costa, la imatge del Castell de Krongorg rivalitza amb la nítida visió que en dies clars es té de la costa sueca. I és que el pas de Helsingør a Helsingborg és la distància més reduïda que hi ha entre ambdós costats de l’estret d’Øresund que separa Dinamarca de Suècia.

Kronborg Slot

La història del castell es remunta a una fortalesa, Krogen, construïda en la dècada de 1420 pel Rei Erik V de Pomerania per a protegir la ciutat i assegurar que els vaixells comercials paguessin el peatge de l’estret, un peatge per navegar per aigües del mar Bàltic. Kronborg va adquirir el nom actual al 1585, quan va ser construït (1574 – 1585) per Frederik II en un magnífic palau renaixentista. Sobre l’obsolet castell va construir un magnífic castell renaixentista, amb torres que adorna amb columnes i escultures, influenciat pels prínceps europeus. Aquest rei va ser mecenes entusiasta del teatre i actors van realitzar presentacions al palau quan ell tenia la seva cort al 1579. A la nit del 25 de setembre de 1629 el castell va ser devastat pel foc i només va sobreviure la capella gràcies a la fortalesa dels seus arcs.

Al 1639, Christian IV va reconstruir el castell, sobretot la façana, amb reformes i noves decoracions que amplia a l’estil barroc. La conquesta sueca de Kronborg l’any 1658 per Carl Gustaf Wrangel va demostrar que el castell estava lluny de ser inexpugnable. Posteriorment, les defenses es van reforçar considerablement. Al 1690 Christian V va adaptar Kronborg com a defensa avançada contra els atacs per terra. A partir de llavors el castell no s’utilitza generalment com a residència de la família reial i al 1785 l’exèrcit el converteix en caserna i presó. Algunes de les habitacions van ser reconstruïdes, però després l’exercit abandona el castell al 1922, va ser renovat totalment i restaurat tal i com havia estat en l’època de Frederik II i Christian IV. L’any 2000 el castell va ser escollit Patrimoni Mundial de la UNESCO com a reconeixement a la seva rica història i significació cultural.

Les sales més impressionants són el Gran Saló, de 62 metres, la Cambra del Rei, llur sostre va ser pintat per l’artista holandès Gerrit van Honthorst i que va arribar a ser el més llarg d’Europa. Es va acabar al 1582 i esta decorat amb quadres procedents del Rosenborg Slot. Les làmpades són del segle XVII. La bella Lille Sal llueix se tapissos (només s’han conservat aquests dels 40 originals encarregats per Frederik II al voltant de l’any 1580) en els que apareixen reis danesos i versos sobre les seves gestes. De les parets de la Sala de Ball pengen una sèrie de grans pintures que es van fer originalment des de 1618 fins 1631 pel Gran Saló del Castell de Rosenborg, a Copenhpague. La Slotkirken, la capella, llueix un bonic altar, bancs de roure amb intricades talles, un balcó reial i un òrgan que data del segle XVIII. Les estances reials presenten sostres ornamentats i xemeneies de marbre. Les parets van estar cobertes per cuir repujat d’or. El pati del castell va tenir l’aparença actual quan el Rei Frederik II va convertir el castell medieval de Krogen en l’actual castell (1574 1585). El petit pou al centre pati va ser erigit al 1934, on abans s’alçava una magnífica font construïda l’any 1583.

El castell alberga el Museu Marítim i de Comerç de Kronborg (Handels-og Søfartsmuseet) creat l’any 1915, i la seva col·lecció inclou peces relacionades amb la flota danesa i el comerç d’ultramar, així com restes de la fortalesa original del segle XV. A les casamates es troba l’estàtua del cap víking Holger Danske, una estàtua que va ser esculpida per Hans-Pedersen Dan, que segon conta la llegenda despertarà si Dinamarca es troba en perill per defendre el país. La llegenda no es va originar a Dinamarca, sinó que va aparèixer per primera vegada a la “Chanson de Roland”, una obra capital en la literatura francesa medieval. Holger el danès apareix a l’obra com un dels grans guerrers de Carlemany, anomenat “Ogier le Danois”. Més tard, la història de Holger va vagar pel nord, apareixen per primera vegada a Escandinàvia a voltants de l’any 1510. Una versió danesa de la història va ser publicada al 1534 titulada “Kong Olger Danskes Krønike” (Crònica del rei danès Olger). L’autor, Christiern Pedersen, va estar a Helsingør i la figura heroica es va associar a Kronborg..

HILLERØD

Frederiksborg Slot

El Castell de Frederiksborg (Frederiksborg Slot) és un imponent castell renaixentista construït en tres illots del llac Slotsseoen. Situat a Hillerød, és la icona més reconeguda de la ciutat danesa al nord de Copenhague. A més, des de 1882 és el Museu Danès d’Història Nacional.

Història de Frederiksborg Slot

Originalment, aquest castell era conegut com a Hillerødsholm. Propietat de la família noble Gøyes, era de proporcions més reduïdes. No va ser fins l’any 1550 quan el Rei Federico II va adquirir aquesta propietat al intercanviar-la per una altra a la seva propietària, Birgitte Gøye. El gust del rei pel castell radicava en seu interès por la caça del cérvol, abundant en aquesta regió de la illa de Selandia.

Aquest mateix rei va ser qui va iniciar l’ampliació del castell amb un caràcter purament recreatiu, canviant-li es seu nou a l’actual. Fins aquell moment, tots els castell danesos es trobaven pròxims als ports marítims i sempre van tenir un caràcter defensiu.

El Rei Christian IV de Dinamarca, que havia nascut al Frederiksborg, va heretar del seu pare el castell. L’any 1599, el jove rei el va demolir per complet i va ordenar reconstruir-lo seguint l’estil renaixentista flamenc. En acabar-se l’any 1620 es va convertir en l’edifici renaixentista més gran de tota Escandinàvia.

El castell fa ser utilitzat principalment com a escenari de les coronacions de la major part dels reis danesos fins al 1840. La catedral de Roskilde, a 40 km de distància, va servir pel contrari, de panteó de la família reial danesa. Degut a la seva importància, el castell va ser capturat i saquejat pels suecs l’any 1659, arribant a ser usat com a pavelló de caça per la reina de Suècia.

Al desembre de 1859, mentre s’hi allotjava el Rei Frederik VII, es va iniciar un gran incendi. En poc temps es va arruïnar la major part de l’edifici, tot i que algunes sales importants, com la capella, van salvar-se juntament amb més de 300 pintures i obres d’art. La reconstrucció va ser finançada pel rei, l’estat i mecenes com J.C. Jacobsen, que van permetre que a l’any 1878 el castell es reobrís, però com a Museu d’Història Nacional de Dinamarca.

Exterior de Frederiksborg Slot

El castell actual ocupa la superfície de l’illot nord del llac Slotssoen. Segueix l’estil renaixentista flamenc holandès, destacant per l’ús de maons vermells combinat amb arenisca blanca. El conjunt està format per tres grans ales, que independents entre si s’uneixen per formar part d’un complex destinat a glorificar al Rei Christian IV. L’escut del rei i el de la serva esposa Anna Katharina de Brandenburg presideixen la gran porta de l’entrada al castell.

Cada una de las tres ales principals (anomenades del Rei, de la Capella i de la Princesa) és de tres pisos d’altura. Existeix una quarta ala, la de la Terrassa només d’una planta i decorada amb escultures mitològiques.

Totes les cantonades del castell estan rematades per una torre, entre elles destaquen:

• La torre Mønttårnet: es troba al sector oest i mira cap al llac. És una planta octogonal. La torre Jægerbakkettårnet: es troba a l’est i mira cap al llac. És una planta octogonal.
• La torre de la capella. és la més alta i impressionant, doncs la seva part superior està recoberta de coure i decorada amb esferes daurades i obeliscs.

Per últim, existeixen unes altres dues torres més la planta rodona, mirant ambdues cap a l’illot central.

Font de Neptú

El pati exterior del castell està decorat amb una multitud d’escultures de deus clàssics, però només la font de Neptú es considera una obra mestra, aquesta font, realitzada en bronze, és obra de l’escultor Adrian de Vries, qui la va fondre a Praga entre els anys 1620 i 1622.

La font representa el paper preponderant de Dinamarca com a potència naval entre els països nòrdics durant el segle XVII, concretament, l’escultura central de Neptú representa al Rei Christian IV. La font original es troba a Estocolm (Suècia), doncs al 1659 el castell va ser pres pels suecs, que van desmantellar la font. Actualment es pot veure a Frederiksborg una còpia de la font feta per Heinrich Hansen al 1888.

Museu d’Història Nacional de Frederiksborg

El Museu Frederiksborg va ser fundat per un decret reial al 1878 i es va obrir al públic poc després. La col·lecció original es va compondre de les pintures que s’havien salvat del gran incendi. Gràcies al mecenatge de J.C. Jacobsen, la col·lecció es va ampliar per incloure altres pintures i mobles. Avui en dia és un autèntic registre de retrats de les figures més importants de la història danesa, des de l’Edat Mitja fins als nostres dies. Tant l’ala del Rei, l’ala de la Princesa i la Sala de l’Audiència estan incloses en la visita del museu.

Capella de Frederiksborg

La capella del palau es va consagrar al 1617. Des del regnat de Christian IV s’ha utilitzat com a església parroquial. És la part millor conservada del palau renaixentista i està formada per una llarga nau de dos pisos que s’estén al llarg de l’ala oest. El sostre està ricament decorat amb estucs. Per la seva part, els pilars i les galeries van ser decorades amb frescos amb motius bíblics a la dècada de 1960, durant el regnat de Frederik III de Dinamarca.

L’element més destacat de la capella és l’òrgan, construït per E. Compenius al 1610, i ricament decorat amb banús, marfil i plata.

Mentre que la major del castell va ser destruït per l’incendi de 1859, la capell i els seus mobles van patir danys menors. A més, s’ha utilitzat des de 1693 com a capella cerimonial de les Ordres de l’Elefant i de Dannebrog. Degut a això, la capella alberga una gran quantitat d’escuts d’armes dels membre d’ambdues ordres, com el de la Reina Sofia d’Espanya, dama de l’Ordre de l’Elefant.

Gran Saló de Frederiksborg

El Gran Saló o Sala dels Cavallers es troba a l’ala oest del castell, just sobre la capella. Tot i que es va destruir durant l’incendi del 1859, es va reconstruir per complet. El cassetonat del sostre està profusament decorat, arribant-se a usar segments preservats de l’incendi. Les parets estan decorades amb tapissos que representen al Rei Christian IV i quadres que representen a membres de la família reial del segle XIX. En un dels costats del Gran Saló es troba una tarima elevada, en la que es col·loquen els músics durant els balls de gala.

Sala d’Audiències

És una altra de les poques habitacions que es van salvar del gran incendi. Va ser decorada durant el regnat de Christian V, combinat amb estils renaixentistes i barrocs. El sostre està decorat amb pintures al·legòriques dels continents: una reina cristiana per Europa, un negre per Àfrica, un turc per Àsia i un natiu americà per Amèrica. El centre de la sala està presidit per la gran làmpada, en la que hi ha una escultura d’un cérvol tallat per Hans Ocksen. La cadira al racó nord-est permetia al rei accedir a la sala des de l’entrada de l’edifici.

Els jardins de Frederiksborg

Els jardins del palau es troben al nord i oest del castell. L’origen d’aquests jardins es troba en un vedat de caça de cérvols establert per Christian IV, amb un pavelló pel té anomenat Sparepenge. Aquest pavelló fou derivat just abans de que al 1720 Frederik IV encarregués el disseny d’un nou jardí d’estil barroc. Al costat d’aquest jardí s’hi va construir un de caràcter romàntic al 1800 per Frederik VII.

El jardí barroc va quedar en desús i abandonat fins a finals del segle XVIII, però va ser recreat a l’última dècada del segle XIX. Un element destacat del jardí són les cascades, per les que flueix l’aigua des del complex central. Avui en dia els jardins estan oberts al públic de manera totalment gratuïta.

Horaris:

• D’abril a octubre; de 10 a 17 h.
• De novembre a març: de 11 a 15 h.

Preu:

• Adults: 75DKK.
• Nens (de 6 a 15 anys): 20DKK.
• Estudiants i  majors de 65 anys: 60DKK.

MØN

Møns Klint

Els penya-segats de Møns Klint, de pedra calcària coberts de frondosa vegetació, s’estenen al llarg de varis quilòmetres de la costa de l’illa de Møn, al sud-est de Dinamarca, ja que constitueix la matèria prima de moltes indústries daneses. Stege és part del municipi de Vordingborg, a Selandia, que alguna vegada va ser un port pesquer, actualment es destaca pel seu desenvolupament turístic. La ciutat es troba aproximadament al centre de la illa, on la llacuna Stege es comunica directament amb el mar.

Els penya-segats arriben a mesurar els 128 metres en el seu punt més alt, són producte de la sedimentació glaciar i l’erosió marítima i es pot arribar fins a la vora mateix a través de sendes del bosc. A les platges sota els penya-segats abunden el fòssils. Aquests impressionants penya-segats van començar a formar-se fa 70 milions d’any, quan  el paisatge de Dinamarca era molt diferent a l’actual, de fet tota la zona estava sota un mar càlid i ple de vida microscòpica, com algues calcàries que van anar dipositant-se unes sobre altres durant mils d’anys, formant una gruixuda capa de guix al fons del mar.

En algun moment, aquest fons marí de color rosa va sortir de les profunditats, es va plegar sobre si mateix en capes de 50 metres d’espessor, i després durant els següents 4.000 anys, el mar es va dedicar a tallar aquests magnífics penya-segats.

Cada any desapareix una capa d’entre 20 i 40 cm de penya-segat, i es preveu que dins de 10.000 anys hauran estat devorats pel mar.

Per saber-ho tot dels penya-segats de Stege, el millor és visitar el GeoCenter Møns Klint, un espai d’exposicions que compta amb vàries sales d’exhibició de la naturalesa, ecologia, fauna i flora del lloc, a més de l’exposició de la “Cova dels artistes” on es mostren les obres de cinc pintors inspirades en aquest paisatge. El GeoCenter és una bella obra arquitectònica, que reprodueix tots els sentits i elements escenogràfics imaginables.

GeoCenter es troba a Stengårdsvej 8, Borre, i està obert tots els dies de 10 a 17 h o 18 h, segons l’època de l’any. Hi ha entrades amb descompte per a nens de 3 a 11 anys i majors de 65 anys i també paquets per a famílies.

ODENSE

• Sankt Knuds Kirke
• Eventyrhaven
• H.C. Andersens Barndomshjem
• Odense Rådhus
• The FunenVillage
• Egeskov Slot

Sankt Knuds Kirke

La catedral d’Odense fa referència a St. Canut (St. Knud), un rei víking assassinat mentre resava amb el seu germà i altres soldats. Després de tot el relacionat amb H. C. Andersen, aquest edifici és un dels llocs més interessants per visitar a Odense. L’edifici d’estil gòtic, no sempre va ser així, l’estil d’avui en dia pertany a una reconstrucció que es va fer l’any 1247 sobre les ruïnes d’una catedral anterior de pedra, després d’un incendi durant la gerra civil entre Erik IV i el seu germà Abel.

Entre les coses a veure a la catedral, es troben les restes del Rei Knud i les restes de l’antiga catedral situats a la cripta. També destaca l’òrgan i el retaule de fusta.

Eventyrhaven

Aquest parc es troba darrera de la catedral de St. Kund i la plaça de l’Ajuntament. Aquest jardí se situa al centre de la ciutat i està ple d’escultures dedicades a l’autor, pèrgoles i meravellosos ponts. A més també hi ha una petita muralla xinesa que li dóna un aire exòtic, un entorn de tranquil·litat ideal per fer un pícnic.

H.C. Andersens Barndomshjem

Aquesta casa – museu  és un lloc ideal per visitar a Odense i conèixer la vida i obra de l’escriptor Hans Christian Andersen. Al museu es poden veure estris personals de l’escriptor, així com la seva roba, quaderns de notes, caretes, etc. L’exposició sobre curiositats exposa diferents edicions de les seves obres i dels seus 156 contes.

Direcció: Hans Jensens Stræde 45. 5000 Odense C

Horari:

• 2 de gener – 14 de juny: dimarts – diumenge 10-16
• 5 de juny – 15 de setembre: dilluns – diumenge 10-17
• 16 – 30 de setembre . Desembre: dimarts – diumenge 10-16
• Tancat 24-25, així com 31 de desembre i 1 de gener. 

Odense Rådhus

Odense Rådhus (Flakhaven, 2): El centre és una zona de vianants. Al Flakhaven, una plaça a la voregen carrers com Vestergrade, es troba el Rådhus (Ajuntament). La seva part més antiga va ser construïda de maó vermell al segle XIX, inspirat en estil italià. Va ser dissenyat per Johan Daniel Hernholdt i Carl Lendorf. Conté nombroses obres d’art, incloent-hi una escultura, la “Primavera de Funen”. En motiu del 200 aniversari de Hans Christian Andersen al 2005 es van completar treballs de renovació integral a l’interior de l’edifici, inclosos els passadissos de l’entrada, sales de reunions, sala de banquets i càmera del Consell. A la plaça de St. Knud, davant de l’Ajuntament, es pot veure una estàtua realitzada per Utzon Franck. A l’agost se celebra a la plaça i al pati interior el Blomsterfestival, amb colorades i imaginatives composicions florals.

The Funen Village

Funen Village és un museu a l’aire lliure, el museu recrea un poble aproximadament de fa 200 anys, amb persones vestides i comportant-se d’acord a l’època que representa. Al poble es pot entrar a cada casa, taller, botiga o estable passejant i aprenent sobro com era la vida en aquesta època.

Egeskov Slot

El Castell d’Egeskov és un dels millors castells conservats d’estil renaixentista de Dinamarca. Aquest castell té el seu origen en una casa senyorial adquirida per Frands Brockenhuus al 1545 a través del seu matrimoni amb Anne Tinhus i que, posteriorment, després d’augmentar la seva extensió, va passar a ser l’actual castell al 1554.

El castell va obrir les seves portes al públic al 1986 per la família Ahlefeldt-Laurvig-Bille, si bé la primera entrada de visitants va ser al 1960 per la mateixa família. Actualment és un dels pocs castells de Dinamarca habitats que estan oberts al públic.

El disseny actual del castell és de 1883 – 1884, tot i que encara es poden observar mostres de l’època d ela guerra civil danesa de 1534 – 1536 en la que es va construir. El castell està construït com una verdadera fortificació amb una fossa d’uns 5 metres i una entrada principal (en aquell moment única) a la que s’accedeix mitjançant un pont llevadís, actualment existent.

El Castell d’Egeskov destaca entre els diferents castells de Dinamarca per esta rodejat d’aigua i pel seus pilars de roure. De fet, segons conta la llegenda es deu el seu nom a Egeskov, que en danès significa “bosc de roures”, a que es va necessitar un bosc sencer de roures per a construir els pilars.

Aquest castello està format per dos edificis que s’uneixen mitjançant un mur que alberga una escala que permet desplaçar-se sense ser vist entre la bodega i la primera planta, essent de gran utilitat en l’època d’incertesa de la seva construcció per anar d’un edifici a un altre i poder escapar-se en cas de guerra.

A la planta baixa es troba la sala de caça on no destaca només la passió per la caça, sinó també els objectes etnogràfics dels seus nombrosos viatges amb joies i armes, entre altres.

A més es troben a la planta baixa, la sala groga d’estil barroc tardà del segle XVIII amb el seu mobiliari de porcellana de Meissen de 1740 i la torre de l’escala amb els retrats familiar i la porta tallada que alberga el muntacàrregues.

Per l’altre costat, a la primera planta hi ha 6 sales diferents:

• La Sala de les Cerimònies posa de manifest els dos edificis sobre els que es va construir el castell.
• La Sala de Rigborg destaca entre tots els castells de Dinamarca per exposar “El Palau de Titania”, casa de nines cedida pel fons LEGO i construïda com a regal d’un pare a la seva filla perquè poguessin viure elfs que havia vist al jardí al 1907

• La sala de música.
• La sala vuitcentista d’estil victoriana amb objectes de finals del segle XIX.
• La sala del majordom, actualment, sala de convidats, amb el seu llit amb dosser i cobertor de mosaic.
• Finalment, al sostre es pot veure la sala de la Ceràmica en la que exposen objectes del segle XIX, en especial objecte de pisa.

A més de les diferents sales, a la primera planta es pot veure el passadís de caça amb  trofeus de caça del comte i la fletxa amb la que foren abatuts i l’art llarg més antic de Dinamarca.

També poden veure’s en aquesta planta, la torre del Nord on destaquen les vistes als jardins, i la torre del Sud amb un gran armari i el llit amb dosser.

Com a curiositat el Castell d’Egeskov és conegut com “L’home de fusta”, a l’aigua sota la torre, hi ha un home de fusta dormint, i segons conta la llegenda, si es mou, el castell s’enfonsarà a la fossa a la Nit de Nadal, per això mai s’ha celebrat el Nadal al castell.

El castell de més de 20 hectàrees compta, a més, amb un antic parc d’unes 1150 hectàrees amb diferents laberints, museus, parc de jocs amb tirolines, ponts entre els arbres per a nens, etc. Pel que el converteix en un dels castells més atractius de Dinamarca dels que poder gaudir.

Així, destaquen els 4 laberints i val la pena senyalar el de bambú que, no només és el més modern sinó que a més, és el més gran del món construït amb aquestes plantes.

Per un altre costat, entre els diferents jardins, es pot trobar varis tipus com el jardí renaixentista amb les seves fonts i figures d’art topiari, l’anglès o el de verdures, el que més sorprèn és el jardí de les fúcsies que amb més de 104 espècies diferents, fa d’aquest castell un dels més important a nivell d’aquesta espècie, a més, compta amb un rellotge solar construït l’any 1986 pel famós poeta i matemàtic Piet Hein.

Finalment, a diferència d’altres castells de Dinamarca, el Castell d’Egeskov compta amb diferents museus i exposicions a l’exterior. Així, per exemple, una de les que més sorprèn és el museu de joguines d’època amb la col·lecció de nines.

També cal destaca el museu de vehicles que inclou un Cadillac del Rei Christian X o les motos i avions.

Inclús a l’exterior del museu, al mig del no res, es pot veure alguns dels avions de l’època, una cosa que et deixa totalment sorprès, ja que està al mig de la intempèrie.

A més dels museu de vehicles normals, també es pot gaudir d’un altre museu de vehicles d’emergència i rescat, on no et pot perdre l’ambulància del Museu Falck.

També hi ha el Museu dels Comestibles, amb nombrosos detalls, o el de la Roba d’època que pertanyia a Maria Antonieta.

Horari:

• 25/04 – 19/06 i 01/09 – 18/10 –> Obert de 10:00 – 17:00 h
• 20/06 – 16/08 –> Obert de 10:00 – 19:00 h
• 17/08 – 31/08 –> Obert de 10:00 – 18:00h

Preu:

• 180 -210 DKK (Adults en funció de la temporada)
• 95-130 DKK (nens entre 4-12 anys en funció de la temporada)

AARHUS

• Aarhus Domkirke
• Den Gemle By
• ARoS Aarhus Art Museum
• Moesgaard Museum
• Tivoli Friheden

Aarhus Domkirke

La construcció de la Catedral d’Aarhus es va iniciar al segle XII, una magnífica basílica romànica, va ser un projecte gegantesc, que no es va acabar fins aproximadament al 1350. Es van utilitzar maons vermells, un material que no s’utilitzava a Dinamarca abans del 1160. Els murs exteriors de la catedral i les boniques capelles al llarg de la paret oriental són els únics elements romànics sobrevivents en l’actualitat.

La catedral tal com és avui, és el resultat d’una reconstrucció radical amb estil gòtic, realitzada des de 1449 fins al 1500, transformant el pesat edifici en una catedral gòtica, inspirada en les grans esglésies contemporànies de les ciutats

hanseàtiques del voltant del mar Bàltic. Es va agregar una altura considerable completada amb voltes  en creu i una estrella a la nau, així com passadissos i el creuer. Però la culminació va ser el presbiteri completament reconstruït i ampliat, ara amb tres naus de la mateixa alçada, un ambulatori i 13 finestres altes i punxegudes que donen cascades de llum a aquest espai brillant.

Amb una longitud de 93 metres, la Catedral d’Aarhus és l’església més llarga de Dinamarca i té una capacitat per a 1.200 persones. Des del principi es va dedicar a St. Climent, el sant patró dels mariners.

Els Frescos

Fins la Reforma, la majoria de parets de la catedral estaven decorades amb frescos, molts d’ells han desaparegut, però la Catedral d’Aarhus és l’església de Dinamarca amb l’àrea total més gran de parets i arcs coberts per frescos, inclòs un de 220 m², el més gran de Dinamarca. Representa a St. Cristòfol i St. Climent. Uns altres frescos inclouen St. Jordi i el Drac, una imatge de tres nivells que representa el Purgatori, El dia del Judici, St. Miquel Pescador de les Ànimes i molts més. Tots els frescos es van fer entre 1470 i 1520, excepte el que rodeja l’anomenada finestra de lepra al racó nord-oest de la catedral, va ser pintat sobre l’any 1300, i és l’obra d’art més antiga de la catedral, la única que queda de l’església romànica.

La Font

La font està feta de bronze i fosa a Flensburg al 1481 pel fundador de la campana Peter Hansen.

El bisbe Jens Iversen Lange, que ja havia donat un magnífic retaule nou, dos anys abans, el va donar. La font té la forma d’un con truncat i descansa sobre els quatre evangelistes. Aquestes són figures extraordinàries: conserven els seus cossos humans, però estan coronades amb caps simbòlics d’animals: St. Joan amb cap d’àliga, St. Marc amb cap de lleó i St. Lluc amb cap de bou. En un arc gòtic es representen quatre escenes: el baptisme, la crucifixió, Crist al dia del judici i la coronació de Maria. Entre aquestes escenes es representen nou apòstols de peu sobre petites mènsules,. Es possible identificar a Peter amb la seva esquadra i a Barholomew amb la pell penjant del braç. La identitat de la resta és incerta. Durant els primers dos segles, la font estava oberta, el sacerdot batejava als nens submergint-los tres vegades a l’aigua. La font ara està coberta per un plat de llaura, i als batejos per un plat de plata de 300 anys.

El Púlpit

Després de la Reforma, el danès es va convertir en obligatori com idioma de  l’església i el sermó es va convertir en la part central del servei. El públic actual constituït per Michael van Groningen va ser erigit al 1588. És una obra molt fina d’estil renaixentista, tallada en roure, amb nou relleus que representen nou motius de l’Antic i el Nou Testament, començant amb la Caiguda, després amb l’Anunciació, el Naixement a Betlem i l’Últim Sopar.

En aquest últim, els apòstols són representats com a individus, movent vigorosament els caps sobre colls llargs i fibrosos. Segons la costum, St. Joan està assegut sobre la falda de Jesús quan era nen. Més notablement, Judes és molt original concebut: pel general, es mostra aïllat dels altres apòstols amb una expressió malvada i fosca, però aquí és part de la comunitat, fàcilment recognoscible per la bossa a la mà. Se’l veu més a prop de l’espectador, donant mitja volta d’esquena.

En els últims relleus es veu la Crucifixió, la Resurrecció, la Pentecosta i finalment el Dial del Judici.

La catedral té cinc portals de gelosia de ferro forjat molt fins, tots fets pel mestre alemany Smith Caspar Fincke. La seva marca, un martell i una clau col·locats un davant de l’altre, generalment es veu en un racó d’un dels grans panells que componen els portals.

El Vaixell Votiu

La Unitat del Vaixell Votiu es remunta al 1720. Es desconeix el seu origen, segons un restaurador experimentat de vaixells votius, va ser construït a Holanda. El tsar rus, Pere el Gran, va regnar sobre grans extensions de terra, també volia governar els mars, llavors va ordenar bucs de guerra d’Holanda, que era una nació de constructors navals molt experimentats. En lloc de dibuixos, l’enginyer va fer un model que havia de ser enviat a Rússia, pel camí a Rússia, el vaixell que transportava el model va trobar una violenta tempesta a Skagen, el vaixell va naufragar però aquesta maqueta va arribar a terra quasi sense danys. En una subhasta, alguns pescadors d’Aarhus van comprar el model, el van donar a la catedral. Amb els seus 2,65 m de llarg i 3,50 m d’alçada, és el vaixell votiu més gran de qualsevol església danesa. Els vaixells que pengen de les esglésies simbolitzen la navegació de l’home des del bressol fins a la tomba.

L’Altar

Per Pasqua del 1479 es va inaugurar el retaule major. És el tresor més preuat de la catedral. Va ser realitzat en un taller del mestre artesà Bernt Notke a Lübeck. És un anomenat pentatich amb tres conjunts de panells, els panells del dia de la Festa estan en exhibició des del matí de Nadal fins el dimecres de Cendra, els panells de la marea de la passió són visibles des del dimecres de Cendra fina el matí de Pasqua, els panells del dia de Festa tornen a ser visibles i el retaule està en aquesta posició fins l’Advent. El primer diumenge d’Advent es revela el tercer i últim grup de panells, els panells d’Advent, que es poden veure fins la nit de Nadal.

L’Òrgan

L’òrgan fa ser construït al 1730 pel constructor d’òrgans alemany, Lambert Daniel Kastens, alumne de Schnitger a Hamburg. Al 1876, l’instrument va ser ampliat pel constructor d’òrgans amb seu a Aarhus, JA Demant, que li va proporcionar amplitud més romàntica de so. També ha tingut una ampliació l’any 1927 per Theodor Frobenius. I a l’any 1981 es va restaurar.

Veient la longitud de l’acústica de la catedral, a la dècada de 1960 es va decidir construir un altre òrgan, que s’utilitzaria per bodes i altres serveis, Bruno & Sons va construir l’òrgan al 1970, i és un exemple típic d’un instrument neobarroc.

Den Gemle By

El Museu Den Gamle By és un dels millors museus etnogràfics de Dinamarca. En ell es pot aprendre com era la vida en diferents zones rurals i urbanes del país des de la segona meitat del segle XIX fins a finals del segle XX.

Repartides en varis carrers empedrats, es troben 75 cases històriques i reals que han estat portades des de diferents parts del país i els seus interiors mostren una fidel reproducció del mobiliari de cada època.  A més, hi ha 34 botigues de diferents temps, una farmàcia, un bar de jazz, una escola, una oficina de correus, etc. I gent passejant pel carret amb les vestimentes pròpies de cada època i entorn, que actuen como ho feien els seus avantpassats.

També hi ha varis museus dins d’aquest, de joguines antigues, de pòsters danesos, de rellotges, de porcellanes i altres objectes decoratius, etc.

ARoS Aarhus Art Museum

L’edifici es composa de 8 plantes en total, i a la última hi ha un pati exterior en el que es pot divisar el centre d’Aarhus, ja que el museu està en un lloc cèntric.

ARoS és el museu amb major col·lecció d’art disponible fora de Copenhague. Destaca la terrassa panoràmica i multicolor, obra de l’artista danès Olafur Eliasson. Entre les obres d’art que s’esposen es troba una col·lecció de pintura danesa del segle XVIII i obres de representants, com Eckersberg o Købke, de l’Edat Daurada del segle XIX. També, entre les obres modernes, hi ha treballs de Rude o Landstrom.

Aquest museu compta amb sales infantils, un cafè i una interessant llibreria.

Pàgina oficial en anglès: https://www.aros.dk/en/

Horari:

• Dimarts, dijous, divendres, dissabte i diumenge: de 10 a 17 h.
• Dimecres: de 10 a 22 h.

Moesgaard Museum

Visita un dels llocs més populars de Dinamarca i gaudeix d’una experiència familiar única a mesura per ser més prudent sobre la gent del passat i del present.

Al Museu Moesgaard, com a convidat, s’acosta molt a la gent del passat i del present a través d’històries escenificades i dramatitzades. Les exposicions es basen en les darreres investigacions i tecnologia dissenyades per fer-vos més intel·ligents a les persones de manera entretinguda i sorprenent.

Preu:

• Adults: 170 DDK (per internet 160 DDK).
• Menors de 18 anys: Gratis.
• Estudiants: 110 DDK.

Tivoli Friheden

El Tivoli Friheden es troba entre els arbres del bell bosc de Marselisborg, a un passeig de la ciutat. Entre les més de 40 atraccions i parades de fira del parc, destaquen:

• La cobra Picadora: la millor muntanya russa del parc.
• L’Sky Tower: un salt al buit d’uns 40 metres d’altura.
• La Bille By: una ciutat sencera dedicada a les famílies amb fills petits.
• Cinemàgic 5D: un cine en 5D que projecta unes pel·lícules que també són jocs d’habilitat.

A més, entre els mesos d’abril i octubre, també s’organitzen concerts i esdeveniments culturals.

BILLUND

Legoland

Legoland és un parc molt accessible per un dia, no és com d’altres parcs que sembla que hagis d’anar a contrarellotge per veure el màxim de coses. El parc està dividit en nou zones diferents.

Muniland

Aquesta zona és la primera que et trobes només entrar. Aquí hi ha rèpliques de ciutats, carrers i monuments més famosos del món. Està fet amb més de 20 milions de peces de LEGO. Aquí també hi ha el Lego Torre amb més de 36 metres d’alçada per poder veure tot el parc des de dalt.

Atraccions destacades d’aquesta zona:

• Escola de trànsit SEAT per a nens de 7 a 12 anys.
• LEGO Safari, viatge en Jeep entre animals salvatges.
• Miniland: Rèplica d’edificis i monuments.
• Monorail: Un passeig pel parc a 4 metres d’alçada.

Duploland

Aquesta zona està pensada pels més petits.

Atraccions destacables d’aquesta zona:

• Legonlod: una sínia per als més petits.
• Cases de jocs Duplo: poden escollir ser policies, botigues o grangers.
• Duplo Express: Mini tren elèctric.

Zona d’Imaginació

Viure l’experiència de NINJAGO en el cine 4D més gran d’Escandinàvia.

Lego Ninjago World

Aquesta zona és per posar a prova les habilitats de Ninja. Endinsar-se en el laberint de Lloyd’s Laser. En aquesta zona també es pot fer escalada o pujar The Rider per a prendre a dominar els quatre elements.

Legoredo

Visitar l’oest, el poble indi, molt popular entre les famílies amb nens.

A Legoldmine et converteixen en buscador d’or. La Casa Encantada amb una decoració de fantasmes fets amb construccions LEGO. I també hi ha les canoes de ràpids i salts d’aigua.

Recomanacions d’aquesta zona:

• LEGO Canoe: un passeig en canoa per ràpids i agües braves.
• Àliga Voladora: novetat del 2018. Una muntanya russa de vertigen.
• La Casa Encantada: per perseguir fantasmes, monstres i vampirs.

Knights Kingdom

Legoland també té el seu castell de princeses i cavallers. La diferència és que aquí hi ha també víkings. Des del castell es pot fer el recorregut per veure el seu interior i acaba en una muntanya russa. Els víkings estan a la zona de l’aigua.

Atraccions destacades d’aquesta zona:

• Vikings River Splash: un vaixell víking que es precipita 8 metres d’alçada.
• La muntanya russa del Drac Medieval: un recorregut pel castell encantat en una muntanya russa trepidant.

Terra d’aventura

Aquesta és una altra de les zones de Legoland on l’aigua és la protagonista. La competició a la brigada de bombers és per grups o famílies en les que s’estimula el treball en equip.

Atraccions recomanables d’aquesta zona:

• Brigada de bombers: competicions amb altres famílies a veure qui apaga abans el foc.
• Corredors de la selva: velocitat i evitar mullar-te amb les bombes d’aigua.

Terra Pirata

Una de les coses que més sorprèn de les atraccions de Legoland Billund és que hi ha moltes atraccions relacionades amb aigua, tot i que aquí el clima no convida a mullar-se. Però si el sol no calenta massa, hi ha uns assecadors gegants a la sortida d’algunes atraccions d’aquesta part del parc. Són de pagament, així que cal portar monedes soltes.

Un dels plats forts d’aquesta zona és fer una guerra d’aigua entre grups. Un dels equips està al vaixell pirata i l’altre està al voltant de l’aigua. La qüestió és acabar el més mullat possible.

Atraccions destades:

• Trencaones pirata: s’inclina i gira com un autèntic vaixell pirata.
• Pirata Splash Battle: El lema es disparar primer i evitar mullar-se.

Terra Polar

Atraccions recomanades d’aquesta zona:

• Polar X-Plorer: una muntanya russa amb una caiguda de 5 metres.
• Badia de pingüins: per aprendre sobre diferents colònies de pingüins.

Horari:

El parc està tancat des de finals de Halloween fins a març.

Per Setmana Santa el parc obre de 10 a 20 h, i les atraccions fins a les 18 h.

Abril, maig i primeres setmanes de junt, l’horari és de 10 a 18 h, les atraccions estan obertes fins a les 17 h. Els caps de setmana i festius funciona com la Setmana Santa.

Juliol és l’estrella del parc, entre setmana obre de 10 a 21 h, les atraccions fins a les 20 h. Curiosament aquests caps de setmana Legoland tanca abans.

Agost, els horaris semblants als de juliol.

Setembre: els nens comencen el col·legi a finals d’agost, pel que hi ha dies de setembre que està tancat entre setmana.

Preu:

Hi ha varis tipus de passes, i cada un té un preu diferent:

• Ticket d’un dia: 50 €.
• Ticket d’un dia + Buffet (plats calents i freds: amanides, carns, pizza): 65 €.
• Ticket de dos dies: 70 €.

Si els tickets s’agafen on line fins a 7 dies abans, hi ha un descompte del 10 %.

KOLDING

Koldinhus

A Dinamarca un dels castells interessant per la seva història és el Castell de Koldinghus, ubicat en un petit turó de la ciutat de Kolding. És una construcció del segle XIII i tenia un clar objectiu de defensa del territori. Està prop d’un llac i de l’església de St. Nicolau.

Actualment el castell es pot veure en bones condicions ja que després de l’incendi del 1808 es van realitzar treballs de restauració, per poder oferir un aspecte quasi com l’original. En el seu interior és possible veure les diferents sales i estàncies amb elements decoratius de l’època, obres d’art. D’entre totes les estàncies és interessant destacar la sala de les Audiències, la Capella i la seva gran Biblioteca, que és un lloc privilegiat per estar-hi.

Un altre lloc molt especial és la masmorra a la que es pot arribar pujant per la torre i és una zona des d’on es pot gaudir dels paisatges increïbles que sorprenen als visitants que tenen l’oportunitat de pujar-hi.

La visita del castell és possible fer-la diàriament, de 10 a 17 h. El preu per accedir a l’interior és de 80 DKK per adults i gratuït pels menors de 18 anys.

JELLING

Jelling Monumenterne (Pedres de Jelling)

El conjunt de Jelling va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Es tracta de dos monticles funeraris construït sobre una alineació de pedres que traçaven la silueta d’un vaixell. El monticle nord es va construir sobre una impressionant càmera funerària de fusta, el seu interior ha estat saquejat i queden poques restes, i el monticle sud no contenia res.  Entre ells, es va construir una església blanca amb dues grans pedres rúniques; una és una declaració d’amor del rei a la seva muller; mentre que a l’altra es pot llegir “El Rei Harald va ordenar construir aquest monument en honor a Gorm, el seu pare, i a Thyra, la seva mare; el mateix Harald que per si va conquerir tota Dinamarca i Noruega, i als danesos va fer cristians”, la inspiració mostra la conversació vikinga del paganisme al cristianisme, i és a més, el primer testimoni escrit on apareix el nom del país.

SKAGEN

Skagens Lighthouse

• Skagens Lighthouse (Far d’Skagen i Grenen)
• Råbjerg Mile
• Den Tilsandede Kirke
• Skagens Museum

La majoria de gent que ve aquí és per veure xocar els dos mars. La llarga platja que va des del Far Grus (Skagen Fyr), un imponent edifici que domina tot el paisatge, fins la punta de Grenen, està contínuament picat pel vent, rodejat d’unes cobertes de canyís i salpicat per enormes búnquers de la II Guerra Mundial. A la tardor i hivern les tempestes són freqüents i el mar està molt enfurismat, amb ones xocant amb força, i el cel gris cobert de núvols, augmentes la sensació d’estar a la fi del món.

A l’impressionant paisatge cal afegir-li que aquesta és una importantíssima zona de pas d’aus migratòries, així com un perfecte hàbitat per a aus marines. Però és que, també la fauna és molt rica i fàcil de veure, de fet es quasi segur, que amb una mica de sort, a la punta d’arena es pugui trobar foques comuns descansant o prenent el sol,, a les que es pot apropar-se fins quedar a uns dos metres (sempre respectant la distància per no molestar als animals, que indiquen uns cartells col·locats a tal efecte).

Sense dubte, és un dels llocs més impressionants i màgics de Dinamarca, que et fan sentir molt petit en comparació amb la naturalesa.

Råbjerg Mile

A uns pocs km al sud del poble d’Skagen es troba una de les majors dunes migratòries d’Europa, que cada any es desplaça varis metres. A l’estiu és visitat per molta gent, però fora d’aquesta època hi ha un gegantesc arenal per vosaltres sols. El lloc impressiona per trobar-se un paisatge aparentment desèrtic aquí, i per tenir la sensació d’aïllament, de naturalesa salvatge, comences a caminar per la duna i arriba un moment que pots sentir-te perdut en mig del desert (però tranquils, que caminant una mica es veu el final). A més els voltants de les dunes hi ha torberes entollades, plenes de molsa, líquens i plantes carnívores.

Den Tilsandede Kirke

L’església enterrada és un perfecte exemple de la força de la naturalesa a Skagen. A les afores del poble hi ha aquesta església, que en el seu dia va ser la més gran de la regió, però fa més de 200 anys va ser abandonada del tot  davant l’avenç imparable de les dues, que la van cobrir per complet. Avui en dia només queda el campanar gòtic en mig d’un paisatge fantasmagòric on no canten ni els ocells, amb unes dunes plenes de molsa i liquen, amb un ampli clar del bosc.

És un dels highlights de la zona i val la pena dedicar-li una estona.

Skagens Museum

A diferència dels anteriors llocs, per entrar a aquest museu cal pagar (14 € els majors de 27 anys i 10 € els menors de 27 anys). Té la col·lecció més gran de quadres de pintors d’Skagen, l’escola més famosa de Dinamarca. El museu és bonic i té quadres de Maria i P.S. Krøyer, Anna i Michael Ancher, Laurits Tuxen, Viggo Johansen i Holger Drachmann. Que ens podem quedar igual, però són els pintors danesos més afamats. A finals del segle XIX es van instal·lar a Skagen, atrets per la llum especial del lloc.

DANSKE VADEHAVSØER (ILLES FRISIES)

• Fanø
• Rømø
• Mandø

Una de moltes joies secretes de Dinamarca es troba a la part occidental de la costa danesa i en part del Mar de Wadden. L’arxipèlag que s’estén des d’Holanda, a través d’Alemanya i fins a Dinamarca és conegut com les Illes Frisies.

Un grup més petit d’illes daneses per Rømø, Fanø i Mandø, que estan situades en una proximitat bastant propera a la terra ferma. Aquesta regió d’illes, especialment Fanø, és més coneguda per les seves aus, foques i ostres.

Fanø

Fanø està situat a la part nord del Parc Nacional del Mar de Wadden  i està inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. També va ser classificat com el millor lloc natural de tota Dinamarca al 2017.

Fanø és coneguda per la seva naturalesa i vida animal, principalment aus i foques, però també per la seva àmplia gama d’esdeveniments que es fan al llarg de l’any. Aquests esdeveniments són el safari de foques, un festival de teixit, una reunió internacional d’estels, un festival internacional de libèl·lules, un torneig internacional de golf, etc.

Fanø també és conegut per les boniques platges d’arena, que tenen un quilòmetre d’ample, que les converteix en un excel·lent destí per viure un estiu danès L’Illa de Fanø té una població al voltant de 500 foques, que descansen sobre el banc d’arena de les platges al sud-est de l’illa.

També es pot reservar una excursió d’ostres, durant la qual es té l’oportunitat d’aprendre més sobre la vida de les ostres i la seva presència al Mar de Wadden, i per suposat, degustar-les.

Una altra gran activitat que es pot fer a l’illa és recorre-la en bicicleta a través de petits senders i la naturalesa pintoresca de l’illa, fins arribar a les dures d’arena de la platja. També pots trobar-te alguns cérvols, entre ells el cérvol vermell. A la illa es lloguen bicicletes. A Nordby, ciutat principal de la illa hi ha l’oficina de turisme on disposen de mapes de l’illa per poder-la fer en bicicleta.

Mentre caminis per la platja, cal mantenir els ulls oberts per veure si hi ha ambre, especialment al voltant de les algues marines i en aigües poc profundes. Durant el temps ventós i les tempestes, el mar neteja aquest preciós fòssil, que quan és llimat i polit, és un material de fama mundial per a la fabricació de joies.

Rømø

L’Illa de Rømø forma part del parc Nacional del mar de Frisia a la que s’arriba a través d’un dic de 9 km. És una petita illa habitada, abans dedicada a la pesca i ara bàsicament del turisme.

La part oest de l’illa és pràcticament una platja, una de les més extense del nord d’Europa, amb quasi 10 km d’extensió. A aquesta platja es pot accedir en cotxe fins a la mateixa platja. A més té un Food track al mig de la platja.

A la illa no es pot pernoctar, només té un càmping.

La Platja de Lakolk és molt plana, pel que les diferències de marea alta i baixa són molt grans.

L’arena està plena d’estels, aquí fa vent i se sol practicar windsurf i surf.

La resta d ela illa són espais naturals i zones de pastura i es poden veure les vaques de terres altes i cases típiques, amb herbes als terrats.

Al sud de l’illa està l’oficina de turisme a Havneby. Aquí també hi ha el port, restaurants i alguna botiga. A més, al mig de l’illa hi ha on parar, poder fer pícnic i inclòs banyar-se.

Des d’aquí es pot agafar un ferry fins a l’illa alemanya de Sylt, la més gran de les Illes Frisies.

Mandø

Probablement una de les illes més tranquil·les de Dinamarca, la raó principal es deu a les marees, amb marea alta l’illa està fora de la connexió amb terra ferma.

L’Illa de Mandø està situada al mig del Mar Wadden entre Farø i Rømø, i forma part del municipi de Ribe. Per poder accedir a l’illa és necessari que la marea sigui baixa, per tant serà la marea qui decideixi quan es pot entra o sortir de l’illa, de manera general els accessos s’inunden dos cops al dia. Per accedir a l’illa hi ha dos maneres: una a través d’una carretera asfaltada i pública i que només és recomanable utilitzar si es coneixen les marees i, altra a través d’un camí de grava col·locada a uns 60cm per sobre del fons del mar, perfectament senyalitzat pel que transita el traktorbus. La distància a recórrer són uns 6 km. Actualment l’illa està molt poc poblada, uns 30 habitants. L’illa compta amb un supermercat, botigues de souvenirs i una oficina d’informació turística.

RIBE

• Ribe Domkirke
• Museet Ribes Vikinger
• Ribe Museum

Ribe Domkirke

Ribe és una ciutat danesa amb molta història i un dels seus atractius és conèixer la seva catedral. Es tracta d’una construcció coneguda com la Catedral de Nostra Senyora Maria, ubicada a Torvet, a 5 minuts de l’oficina de turisme.

És un temple històric degut a que va ser en l’època dels víkings quan es va fundar la catedral com la primera església cristiana de la zona, concretament va ser un monjo d’Hamburg. Té un estil romànic molt definit i es conserva en perfecte estat, en el seu interior és interessant destacar alguns aspectes importants a l’hora de conèixer la catedral.

La catedral va tenir canvis importants al llarg del segle XII a causa d’un gran incendi, pel que bona part de la seva estructura és més moderna que la resta, reconstruint-se amb maons vermells. Es pot apreciar una volta d’estil gòtic i una porta principal feta de fusta i la última restauració del segle XX va deixa una porta de bronze realitzada per Anne Marie Carl-Nielsen.

Es poden apreciar alguns mobles antics i les torres de la catedral, amb sis campanes en total. També es pot apreciar el retaule realitzat per Ebbe lo Jehn Petersen, així com un vaixell que és una obra de B.Cl. Jensen.

Museet Ribes Vikinger

El Museu Víking de Ribe és on es pot conèixer la vida dels víkings a aquesta zona de Dinamarca, un museu prop del Riu Ribe de la ciutat.

És un museu que permet veure una escenificació de la vida dels víkings a Dinamarca, les seves costums, la seva forma de viure, tot a través de les excavacions arqueològiques que s’han produït i de les troballes en forma d’objectes, a més de fer un viatge també per l’Edat Mitja. El museu ofereix exposicions temporals i permanents, amb nombrosos objectes reals i una recreació d’un vaixell víking, entre altres elements.

A més ofereix una pel·lícula relacionada amb els víkings i una zona on els visitants poden viatjar a l’Edat Mitja i vestir-se com un cavaller medieval, a més de conèixer una casa típica de l’època amb els diferents elements decoratius en el seu interior.

També té una botiga amb souvenirs relacionats amb els víkings, en la qual es pot trobar llibres, joies artesanals, algunes pintures, plats, etc.

Horari: Tots els dies de 10 a 16 hores a l’hivern i a l’estiu fins a les 18 hores.

Preu: 70 DKK els adults, i gratuït els menors de 18 anys.

Ribe Museum

El Museu d’Art de Ribe és un museu que es troba en una zona natural, rodejat d’un llac i de bonics jardins.

És un museu que intenta oferir un recorregut històric per alguns artistes de Dinamarca, amb obres tan populars com Jens Juel, C. W. Eckersberg, Christen Købke, Kristian Zahrtmann, Anillo L. A, Anna og Michael Ancher, entre molts llurs obres es troben presents dins del Segle d’Or de Dinamarca.

El seu interiors està dividit en diferents sales on s’ofereixen exposicions temporals i permanents.

Horari:

• De setembre a juny, de dimarts a diumenge: d’11 a 16 hores.
• Juliol i agost, de dilluns a dijous: d’11 a 17 hores.

Preu: 60 DKK, menors de 18 anys gratuït.