El Tirol és una zona d’Europa que pertany tant a Àustria com a Itàlia. A part austríaca forma l’estat del Tirol pròpiament dit, mentre que a Itàlia es denomina Trentino-Alto-Adigio, aquesta divisió es va realitza al 1918 quan es va desintegrar l’Imperi Austro-hongarès.
A Àustria el Tirol forma un dels nou estats federats del país, essent el tercer en extensió. La capital és Innsbruck, una ciutat dinàmica i amb u na àmplia oferta pels turistes estiuencs, però també per aquells que l’escullen per practicar esports d’hivern.
El Tirol és una zona molt muntanyosa fins el punt de que posseeix dos pics més alts de tot Àustria: el Großglockner de 3.798 metres i el Wildspitze de 3.772 metres. Com succeeix en totes les zones d’alta muntanya els pics s’alternen amb les valls en les que la qualitat de les pastures ha fet que aquesta regió sigui ramadera, principalment. La conseqüència d’aquesta orografia s’aprecia en el clima, el qual és el típic de muntanya, amb estius assolellats però també humits per les tempestes, hiverns amb abundants nevades i tardors seques.
Donada l’altitud a la que es troba la major part de seu territori, són molt evidents durant tot l’any els contrastos entre les zones de muntanya i aquelles situades a les valls.
Des del Tirol també es pot aprofitar i visitar alguns llocs de l’Estat de Salzburg, ja que són molt properes, des d’Innsbruck a Salzburg hi ha unes dues hores.
Continguts:
- INNSBRUCK
- BRANDENBERG
- BREITENBACH
- BRIXLEGG
- KRAMSACH
- KUFSTEIN
- PERISTAU
- RATTENBERG
- SEEFELD
- P.N. HOHE TAUERN
- SWAROVSKI
- KRIMMLER WASSERFÄLLE (CATARACTES DEL KRIMML)
- HALL IN TIROL
- TOP OF TYROL
- MIEDERS
INNSBRUCK
- Goldenes Dachl (Teuladeta d’Or)
- Maria-Thereseien-Straße
- Annasäule (Columna de Santa Anna)
- Hofburg (Palau Imperial)
- Hofkirche (Església de la Cort)
- Stadtturm (Torre de la Ciutat)
- Dom St. Jakob (Catedral d’Innsbruck)
- Schloß Ambras (Castell d’Ambras)
- Basilika Wilten
- Innsbrucker Nordkettenbahnen Betriebs
- Begiselschanze (trampolí de Salt de Bergisel)
- Triumphforte (Arc de Triomf)
- Hellblinghaus
Goldenes Dachl (Teuladeta d’Or)
“Aprofita cada moment i no et perdis ni un ball, al més enllà no et podràs endur res”
Aquest és el dit que s’explica que figurava al relleu de la famosa Goldenes Dachl (Teuladeta d’Or) al casca antic d’Innsbruck. Es tracta només d’una suposició, perquè fins ara la inscripció no s’ha pogut desxifrar amb certesa.
L’esplèndid mirador va ser encarregat per Maximilià I al 1500 i està cobert amb 2.657 teules de coure daurades al foc, totes elles originals. El casc antic gòtic d’Innsbruck s’estén per ambdós costats de la Teuladeta d’Or.
El museu de la Teuladeta d’Or és un espai viu amb nombrosos interactius que expliquen la història d’un edifici únic al món i del seu creador Maximilià I, a més d’una apassionant crònica d’una ciutat pionera, més rica, viva i urbana que ninguna altra del centre Sacre Imperi Romanogermànic.
Horari del Museu
De maig a setembre de 10 a 17 hores.
Maria-Theresian-Straße
La seva llarga història de més de 700 anys va començar amb la presència d’unes poques granges a la part nova de la ciutat (Neustadt) . El centre de la ciutat estava a la part antiga, que estava protegida per un enorme mur medieval que la rodejava amb únic accés per la porta St. Jörgen, actualment l’inici del Herzog-Friedrich-Strasse, porta directament a la Teuladeta d’Or.
Amb el pas dels anys, cada vegada més nobles van construir les seves cases en les immediacions de les portes de la ciutat, prop de la cort i amb més confort que els seus vells i freds castells al camp. Algunes d’aquestes cases noves van ser reconvertides en autèntics palaus durant l’època del barroc. Alguns dels imponents edificis, com el Palais Gumpp, actualment seu del Parlament, o el Palais Trapp, amb la seva atractiva cort interior i cafè, embelleixen encara en aquesta part de la ciutat.
La Annasäule (Columna de Santa Anna), la Capella de St. George al Parlament i el Trimphforte (Arc de Triomf) són altres testimonis del passat de la ciutat, mentre que edificis moderns com els gran magatzems Kaufhaus Tyrol o la zona comercial Rathauspassage s’integren perfectament al paisatge urbà.
Annasäule (Columna de Santa Anna)
La Columna de Santa Anna va ser erigida el 26 de juliol de 1703 (dia de Santa Anna) per commemorar l’alliberació de les tropes bavareses que havien envaït el Tirol.
A dalt de la columna de marbre vermell d’estil corinti s’erigeix una estàtua de la Verge Maria rodejada pels Sant Cassià, Vigili, Jordi i Anna. La columna va ser construïda per Christoforo Bendetti, un escultor italià procedent de Trento.
Hofburg (Palau Imperial)
El Palau Imperial es va acabar de construir al 1500 sota el regnat de l’emperador Maximilià I (1459-1519). Les seves dimensions van ser les mateixes que les que presenta el Palau Imperial en l’actualitat, com es pot comprovar en una aquarel·la del famós pintor renaixentista alemanys, Alberto Durero. En ella es veu clarament un pati interior d’estil gòtic tardà i una escala coberta, la torre dels escuts “Wappenturn” i les grans estances per les dones, anomenades “Frauenzimmer”. Hi havia una gran sala de recepció amb arcs i pilars, ara anomenada “Gotischer Keller” (Bodega gòtica). Altres sales documentades són la “Künrstube”, on es guarden els trofeus de caça de l’emperador Maximilià I, una cambra de tresors “Silberkammer) i una sala de festa amb representació d’Hèrcules. A la pista de carreres davant de Palau Imperial, l’emperador, un entusiasta esportista i caçada, celebrava tornejos i altres competicions.
Gairebé 250 anys més tard, l’emperadriu Marie Thereseien (1717-1780) va visitar el Palau d’Innsbruck i el va considerar desfasat. Des de l’any 1665 ja no hi havia prínceps de Tirol i els governadors de la ciutat i del Tirol que actuaven sota les ordres de l’emperador van ocupar només la primera planta del Palau. Les sales de recepció de la segona planta estaven reservades per a ús exclusiu de la família imperial i havien caigut en desús. Al veure l’estat del Palau, l’emperadriu va ordenar una àmplia renovació i actualització de l’edifici en estil gòtic tardà vienès. Per això va fer anar als seus millors artistes a Innsbruck: Konstantin van Walters i Nicolaus Parcassi. La decoració de l’interior va córrer a càrrec de Martin van Meytens i els seus deixebles, i Franz Anton Maulbertsch. Les obres de renovació es van veure interrompudes per la Guerra del Set Anys i no van acabar fins als anys ’70 del segle XVIII.
La decisió de l’emperadriu Maria Theresien de celebrar a Innsbruck la boda del seu fill Leopold II amb Maria Ludovica de Borbó a l’any 1765, va constituir també un trasllat oficial, ja que els mobles, de porcellana i la vaixella van haver de ser portats des de fora. La boda amb quasi 2.000 convidats es va celebrar el 4 d’agost. Cal mencionar que la gran majoria dels convidats eren en realitat simples espectadors ja que no van participar en el banquet de la boda. La celebració va durar dues setmanes, durant les quals hi va haver grans banquets, visites a l’òpera i grans festes. El 18 d’agost de 1765, la celebració va ser interrompuda per la tràgica i sobtada mort del marit de l’emperadriu, l’emperador Franz I.
El dol de l’emperadriu per la mort del seu marit va ser immens: després de la tradicions celebració de dol, el cos va ser velat a la Sala dels Gegants i després traslladat en vaixell a Viena on va descansar a la Cripta Imperial de Viena.
Maria Thereseien va convertir la cambra on va morir el seu marit en una capella, va manar construir el Triumphforte (Arc de Triomf) amb una cara que recorda el feliç enllaç del seu fill i una altra que recorda la tràgica mort del seu marit, va fundar també l’ordre de les religioses on dotze tiroleses de la noblesa havien de resar cada dia durant hores per l’ànima de l’emperador mort. Aquesta última disposició de l’emperadriu va sobreviure tots els esdeveniments històrics posteriors i segueix vigent en l’actualitat, tot i que en un format més reduït.
Al segle XIX l’Arxiduc Carles Lluís d’Àustria (1833-1896) va ser el governador d’Innsbruck i va encarregar la renovació dels apartaments privats per a la seva sogra, l’emperadriu Elisabeth (Sisi). Els mobles per a les estances en estil rococó van ser fets per l’artista de la cort de Viena August La Vigne. Cada estança va ser decorada amb exquisides teles de seda en un color diferent. L’emperadriu Elisabeth va passar només unes nits a Innsbruck, mentre que el seu marit, l’emperador Francesc Josep, es passava regularment llargues temporades al Tirol durant les quals es va allotjar al Palau Imperial.
Amb la fi de la monarquia (1918), el Palau Imperial va passar a mans de l’Estat. L’administració del tercer monument històric d’Àustria està en mans del Ministeri Federal d’Economia. Durant els anys 2006-2010 es va concloure la tercera i última fase d’obres de sanejament general del Palau. Les sales del Palau s’utilitzen sovint per a actes estatals de representació.
Horari: cada dia de 09.00 -17.00 hores entrada possible fins les 16.30 hores.
http://www.hofburg-innsbruck.at
Hofkirche (Església de la Cort)
28 homes muntant guàrdia, per això a Innsbruck l’Església de la Cort se la coneix com “Schawarzmanderkirche” (l’Església dels homes negres). Les figures de bronze de l’emperador Maximilià I que es troba al seu interior. Una dada curiosa: vuit dels “homes negres” són figures de dones, i el sarcòfag de l’emperador està buit.
En realitat l’emperador Maximilià I està enterrat a Wiener Neustadt. Els murs i els fonaments d’aquesta església, però, no estaven preparats per suportar el pes de les impressionants i pesades figures que havien d’acompanyar a l’emperador en el seu últim descans. L’emperador havia planificat la seva instal·lació amb minuciós detall, tot i que no va ser fins tres dècades després de la seva mort que totes les figures van ser acabades. I qui vigila la tomba de l’emperador? Maximilià va escollir distingits membres de la seva família que havien destacat per les seves virtuts i actes heroics, incloses dues mullers, Maria de Borgogne i Maria Sforza, així com l’arxiduc Sigmund, el rei Fernando de Portugal i el mític rei Artur.
El monument fúnebre imperial ocupa un lloc central a l’església, que alberga també la tomba de llegendaris herois locals com el famós lluitador per la llibertat, Andera Hofer, que va liderar al 1809 a milers de valents tirolesos a la muntanya Bergisel contra les tropes napoleòniques, molt superiors en nombre. Per això va ser executat a Mantua. Però a Innsbruck se’l segueix venerant com un heroi. A l’Església de la Cort descansen també les restes mortals dels seus companys de lluita, Josef Speckbacher, Joachim Haspinger i Kajetan Sweth.
En una visita a l’Església de la Cort no pot faltar veure la Capella de plata, on descansen personatges importants de la història d’Innsbruck: l’arxiduc Ferdinand II i la seva muller, Philippine Welser. Ella va ser en el seu dia tan famosa coma una estrella de cinema d’avui: reina dels cors, experta en herbes medicinals i assenyalada com una bruixa per les males llengües. L’impressionant altar de plata amb una estàtua de la Verge del mestre Giovanni Lucchese domina la capella, alberga una curiositat: un òrgan llurs tubs estan fets de fusta.
A l’Església de la Cort hi ha dos òrgans: el primer té quasi 500 anys i es coneix com “Schwalbennerstorgel”, de Jörg Evert, és l’òrgan renaixentista més gran i millor conservat d’Àustria. El segon òrgan data de 1900 o va ser construït per Hans Maurchaer.
Horari: de dilluns a dissabte de 9 a 17 hores, diumenges i festius de 12:30 a 17 hores.
Stadtturm (Torre de la Ciutat)
Durant quasi 450 anys els vigilants de la Torre de la Ciutat van ser els encarregats d’avisar al habitants de la ciutat d’incendis i altres perills, mentre que les plantes inferiors de la torres servien de presó. Avui en dia és un popular lloc per admirar una vista espectacular sobre la ciutat, la muntanya de Bergisel i el Patscherkofel, el riu Inn i la serralada Nordkette, un cop superades les 133 escales que porten al mirador de la torre.
La Torre de la Ciutat data de l’any 1450, és una construcció més aviat petita si es compara amb altres edificis més moderns. Però al seu dia, l’alçada era notable i una clara mostra d’autoconfiança dels habitants d’Innsbruck. La cúpula bulbosa de la torre va ser instal·lada 100 anys després de la finalització i destaca encara entre les cases medievals del casc antic.
Horari: de juny a setembre de 10 a 22 hores, d’octubre a maig de 10 a 17 hores.
Dom St. Jakob (Catedral d’Innsbruck)
La Catedral d’Innsbruck data del 1180, s’anomena Catedral de Santiago i s’eleva majestuosament per damunt de les teulades d’Innsbruck i forma part d’una de les rutes de pelegrinatge medieval més importants pel cristians, el camí de Santiago. Al segle XVI i XVII va patir greus danys a causa d’un terratrèmol, cosa que va motiva la seva reconstrucció entre els anys 1717 i 1724. El famós pintor alemany Alberto Durero va queda impressionat per la imatge de la càtedra i la va immortalitzar en una de les seves famoses aquarel·les.
L’inconfusible repicar de les campanes de la catedral atrau als visitants de tot el món que queden meravellats de la seva excepcional bellesa. Els frescos barrocs del sostre són obra de Cosmas Damian Anam i il·lustren la vida de Santiago. Els estucats, realment únics pel que fa a l’escena que representen, són obra de l’artista muniquès ÁgidQuirin Asam.
L’obra que més destaca és la imatges miraculosa “Maria Hilf” de Lukas Cranach. Es tracta de la imatge de la mare de Déu més important dels Alps i ha estat copiada a tot el món. Originària de Dresde, l’arxiduc Leopold V la va regalar a la Catedral d’Innsbruck al 1650. A l’ala esquerra es troba el monument fúnebre de l’arxiduc Maximilià III, una celebrada obra en bronze de Gaspar Gras de l’any 1620.
La sala del cor permetia als nobles i a la família imperial observar als feligresos sense necessitat de mesclar-se amb ells. L’accés a l’església es eia per un pas privat des del Palau Imperial.
L’òrgan de la catedral té 3.729 tubs i 57 registres. Un altre so característic de la catedral és el de la campana “Mariahilferglocke”, de l’any 1846, la segona campana més gran del Tirol procedent de la famosa fundació local Grassmayr d’Innsbruck.
Horari: de dilluns a dissabte de 10:30 a 18:30 hores, diumenges i festius de 12:30 a 18:30 hores.
Schloß Ambras (Castell d’Ambras)
El Castell d’Ambras visible des de lluny degut a la seva ubicació a la vessant de les muntanyes sobre Innsbruck és un dels monuments més importants de la capital tirolesa.
El seu significat cultural i històric està inseparablement unit al personatge de l’arxiduc Ferdinand II (1529-1595), un autèntic sobirà renaixentista, un mecenes de les arts i les ciències.
Ferdinand II va ser el responsable de les magnífiques col·leccions d’Ambras. Per albergar-les i exposar-les al públic, va ordenar construir a la part inferior del castell un museu segons els més avançats criteris de l’època.
Horari: cada dia de 10 a 17 hores, últim accés a les 16:30 hores. Al novembre està tancat.
http://www.schlossambras-innsbruck.at
Basilika Wilten
La Basilika Wilten és considerada l’església rococó més bella del país, i és la segona de les dues esglésies més importants a Wilten, essent l’altra l’Església de l’Abadia de l’ordre premonstratense de Wilten. La basílica és la seu dels famosos nens cantors de Wilten. Segons conta la història, fa segles, legionaris romans van adorar aquí, a l’antic “Veldinena”, una imatge única de la Verge Maria.
Restes de l’antiga església del segle V, trobades sota de la basílica, semblen confirmar aquesta llegenda. Alguna cosa es percep encara: l’adoració de la Verge segueix viva després de tants segles. La representació “Mare de Déu sota les quatre columnes”, per exemple, una escultura del gòtic tarda, és venerada per innumerables fidels de tot el món.
A meitats del segle XVIII l’església fou renovada per complet el capellà Franz de Paula Penz. Artistes bavaresos, així com el pintor de frescos Mathias Günther i l’estucador Feichtmayr de Wessobnrunn, han contribuït de manera decisiva a la inconfusible bellesa i elegància de l’església i de les seves sales annexes.
Els delicats colors de la lluminosa nau i els estucats en forma de rocaille accentuen la belles i l’elegància clàssica de l’església.
Horari: De dilluns a divendres de 9 a 11 hores i a més els dimecres de 16 a 17 hores.
Innsbrucker Nordkettenbahnen Betriebs
A pocs minuts des del centre de la ciutat hi ha el parc natural més gran d’Àustria. Aquí es poden obtenir unes vistes espectaculars de 360º sobre la capital dels Alps i el Parc Natural de Karwendel.
El modern funicular Hungerburgbahn transporta els passatgers des del centre històric de la ciutat fins a la estació del zoo alpí i de la Hungerburg en tan sols 8 minuts. Després, després de travessar la plaça Hermann-Buhl-Platz, el viatge d’ascens continua fins a l’estació de Seegrube, situada a 1.905 metres d’altitud. És el lloc perfecte per observar als esportistes alpins més atrevits baixar per les vessants empinades a l’estiu en bicicleta i a l’hivern en esquís. La impressionant panoràmic i el món alpí que ofereix a 2.300 metres d’altitud al Hafelekar són fàcilment accessibles per tot el món amb els funiculars Innsbrucker Nordkettenbahnen.
Horari
Funicular Hungerburgbahn (Congress-Löwenhaus-Alpenzoo-Hungerburg):
dilluns – divendres: 7:15 – 19:15 hores
dissabtes i diumenges: 8:00 – 19:15 hores
Telefèrics Seegrubenbahn (Hungerburg-Seegrube):
Cada dia: 8:30 – 17:30 hores
Divendres al vespre: 18:00 – 23:30 hores
Telefèrics Hafelekarbahn (Seegrube-Hafelekar)
Cada dia: 9:00 – 17:00 hores
Bergiselschanze (Trampolí de Salt de Bergisel)
Situat al sud de la ciutat, el trampolí de salts olímpics de Bergisel s’ha convertit en tot un símbol i una atracció arquitectònica. Al 1925 es va erigir al mateix lloc el primer trampolí de salt que va adquirir honors olímpics al 1964 i al 1976 quan es va encendre alí la famosa flama olímpica.
El nou trampolí de salt d’esquí es va construir al 2001, reuneix de manera enginyosa tots els aspectes de la construcció: la pista d’impuls respon a la construcció clàssica d’un pont, la torre és una construcció en alt i el cap de la torre és una construcció d’acer.
La responsable d’aquesta obra mestra és la internacionalment reconeguda arquitecta iraquiana Zaha Hadid. Considerat el trampolí d’esquí més modern del món, aquest atrau a atletes i espectadors de tot el món.
Amb un aforament per a 28.000 persones es tracta, principalment, d’una instal·lació esportiva dedicada a esportistes i les seves competicions, però també ofereix altres possibilitats turístiques.
Per això és imprescindible una visita per a gaudir de la vista panoràmica i/o prendre un cafè des de la torre que es troba a 47 metres d’altura i permet una vista panoràmica de 360º de les muntanyes que rodegen la ciutat (Norkette, Patscherkofel, Serles, Hohe Munde, etc.).
Horari:
De novembre a maig: cada dia menys els dimarts, de 10 a 17 hores.
De juny a octubre: cada dia de 9 a 18 hores.
Triumphpforte (Arc de Triomf)
L’Arc de Triomf situat al final del carrer Maria-Theresien-straße va ser construït sota el mandat de l’emperadriu Maria Theresien després de l’enllaç matrimonial del seu fill Leopod II amb la princesa espanyola Maria Ludovica.
El relleu de marbre de Balhhasar Moll que adorna l’arc data de 1774 i recorda aquest feliç enllaç a la cara sud de l’Arc de Triomf, mentre que el relleu de la cara nord commemora la mort del marit de Maria Theresien, l’emperador Franz I, qui va morir durant la celebració de l’enllaç.
Helblinghaus
La casa de Helbling va ser construïda a l’Edat Mitja davant del Goldenes Dachl (Teuladeta d’Or). L’edifici va ser remodelat per Anton Gigl segons l’estil rococó al 1730. Decorada amb fulles d’acant, querubins i altres adornaments. Al segle XIX, Sebastian Hölbling va obrir aquí el seu famós Cafè.
No és visitable per dins.
ALPBACH
Alpbach és un reconegut com un dels pobles més bonics d’Àustria en el mesos d’estiu amb les seves tradicionals cases revestides de fusta i balcons plens de flors.
BRANDENBERG
Brandenberg es troba a 7 km de la sortida d’autopista Kramsach en un assolat altiplà i es divideix en cinc pobles: Aschau, Pinegg, Alta Muntanya, Unterberg i Poble.
En mig del paisatge romàntic i amb vistes a un gran paisatge de muntanya es troba l’oportunitat de relaxar-se.
El Brandenberger Ache amb la seva fascinat Tiefenbach i Kaiserklamm són fascinants meravelles naturals: l’experiència de senderismes i esports d’aigües braves es troben aquí. Des de poder-se connectar al Bike Trail Tirol i Alderweg Tirol.
BREITENBACH
Breitenbach deu el seu premi a la Comunitat Europea a la seva gent, les associacions i els organismes que van establir amistats a tot Europa mitjançant el cultiu de costums i tradicions.
A Breitenbach hi ha una gran cultura taverna, on nombroses empreses familiars ofereixen cuina tirolesa a un alt nivell.
BRIXLEGG
L’àrea de compres de la regió ofereix una bona selecció de botigues especialitzades. Hi ha moltes delícies culinàries per a descobrir als restaurants, tavernes i cafeteries.
Tots els primers dissabtes de mes, el mercat regional d’agricultors es fa a Herrnhausplatz, on els agricultors venen els seus propis productes.
Tiroler Bergbau- und Hüttenmuseum (Museu Miner i Metal·lúrgic)
Documentada en una àrea d’exposició de 400 m2 i el museu de la mineria Brixlegg il·lustra les tècniques de mineria i fusió històrics i ofereix l’oportunitat de conèixer una part important de la història d ela mineria del Tirol.
El coure es produeix des de l’Edat de Bronze i la plata s’extreu del mineral des de l’Edat Mitja.
Els adinerats contractistes de les muntanyes natives va haver d’entregar la plata guanyada a Hall al sobirà, el coure que els va permetre viure lliurement. Van convertir orgullosos castells en còmodes castells residencials.
En l’expedició minera i metal·lúrgica, el museu comença amb una visió general de les condicions geològiques del Tirol i una extensa col·lecció de minerals.
Les troballes prehistòriques, que comencen a l’Edat de Pedra fa més de 6.000 anys, formen la transició al començament de l’activitat minera. Que al segle XV, la mineria i la fundació era una empresa perfectament organitzada.
Un Spurnagelhunt (carro per transportar els minerals per la mina) original d’aproximadament 200 anys és el més destacat de l’exposició.
KRAMSACH
Kramsach és conegut per dues coses: el marbre vermell i el paisatge del llac ric en aigua.
Els excursionistes de muntanya trobaran a les muntanyes Rofan els llegendaris senders de la muntanya del llac Ziereiner i senders per caminar i fer senderisme a la zona dels llacs Kramsacher.
Els entusiastes de l’esport i les persones aventureres poden viure en altures vertiginoses o en aigües tronadores, ja sigui en tubs, kayak, ràftings o natació en aigües braves.
Els amants de la cultura també poden gaudir del museu a l’aire lliure més gran del Tirol, unes granges que formen el museu. També hi ha el Museu Cementiri (conegut coma a cementiri divertit) del mestre ferrer Hans Guggenbergerm que ofereix un tipus especial d’humor. Un cementiri sense morts amb tombes que fan riure.
KUFSTEIN
Kufstein destaca per la seva fortalesa del segle XII, a la que s’accedeix per un curiós tren cremallera.
També és encantadora la plaça central del poble.
PERISTAU
Peristau té el llac més gran del Tirol, 9 km de llarg per 1 km d’ample, d’aigües turqueses.
RATTENBERG
Rattenberg és un poble medieval que té un carrer principal i altres carrers estrets, les façanes de colors el converteixen en una estampa molt pintoresca. És el poble de Tirol més petit, a més es coneguda la seva tradició vidriera, hi ha nombroses tendes dedicades a la venda de cristalls.
Va pertànyer a Baviera fins al segle XVI. Diuen que la seva aparença actual és la mateixa que en aquest segle XVI. Està al costat del riu Inn i té un castell al qual es recomanable pujar-hi per tenir-hi una vista panoràmica. El castell està pràcticament en ruïnes.
SEEFELD
Seefeld és un dels destins turística afortunats d’Àustria, on a l’estiu està tan ocupat com a l’hivern.
El poble està entre els primers destins per practicar senderisme, muntanyisme.
L’Església de Seekircl és el símbol de Seefeld. Situada a l’entrada del poble, l’església parroquial dedicada a Sant Oswald, considerat un dels edificis gòtics més importants del Tirol.
Al segle XVI, l’emperador Maximilià va començar la construcció d’un monestir al costat de l’església. El monestir agustinià es va completar a principis del segle XVII, però el monjos es van mantenir allí només fins al 1785 quan l’emperador Josep II va dissoldre els monestirs i vendre les seves riqueses. Quan el Tirol va quedar en mans bavareses, el monestir va ser venut a mans privades i els edificis són ara l’Hotel Klosterbräu 5 estrelles.
Hi ha vàries rutes a les quals hi ha accés des del poble. Els telefèrics, rutes de cabanya a cabanya i vàries muntanyes pintoresques properes fan de Seefeld la base perfecta per a excursions i senderisme.
P.N. HOHE TAUERN
Situat entre les províncies de Carintia, Salzburg i Tirol. El Parc Nacional de Hohe Tauern, amb una superfície de 1.856 km2, és el més gran dels Alps i té un paisatge alpí i cultural únic i original. Comença a una altura de 1.000 m sobre el nivell del mar i arribar fins als 3.798 m, al cim del Großglockner. El paisatge d’alta muntanya és, especialment a l’estiu, una experiència inoblidable, amb els cims de més de 3.000 m, els seus glaciars, torrents de glaciars, cascades, llacs de muntanya, races alpines i els refugis, mantinguts en un perfecte estat al llarg dels segles.
El Parc Nacional de Hohe Tauern ofereix rutes guiades amb els guies del parc. Hi ha més de 30 rutes escollir, observació d’animals salvatges o activitats als cims. Els participants poden conèixer dades molt interessants sobre els animals salvatges, les plantes i les particularitats de l’àrea protegida.
Informació i reserves:
Ferienregion Nationalpark Hohe Tauern GmbH
A-5730 Mittersill, Gerlosstraße 18
T +43 (0)6562 409-39, F -20
ferienregion@nationalpark
SWAROVSKI
És un lloc mític molt viu amb la seva brillantor: Els Monts de Cristall de Wattens/Tirol. Inaugurat l’any 1995 amb motiu del centèsim aniversari de l’empresa, i des de llavors dues vegades remodelat, el laberint lluent ha tingut ja a més de 10 milions de visitants de tot el món.
Els monts de Cristall és una de les atraccions més visitades d’Àustria. Sota l’aureola de l’artista multimèdia André Heller, qui va crear el concepte d’aquest lloc màgic, el tresor cristal·lí en les entranyes del gegant llegendari creix contínuament. 14 càmeres de les meravelles guarden brillants obres d’art de cristall. Pintures, obres plàstiques i instal·lacions conviden a un viatge sensual en un laberint relluent, que sembla suspès entres els límits dels somnis i la realitat.
Horari: Tots els dies de 9 a 18.30 h, accés fins a les 17.30 h.
Els mons de Cristall Swarovski
El cor del jardí del Gegant és un núbol de cristall creat per Andy Cao i Xavier Perrot, amb una superfície aproximada de 1.400 m2 i uns 800.000 cristalls d’Swarovski col·locats a mà, aquesta mítica obra mestra és la més gran d’aquest tipus del món. A més, la torre de jocs alberga les més modernes idees sobre com els nen poden aprendre a experimentar el joc d’una forma completament diferent.
KRIMMLER WASSERFÄLLE (CATARACTES DEL KRIMML)
Krimmler Ache és un riu que és tributari del Salsach que passa per l’estat de Salzburg, i que forma una vall del mateix nom. Tot i que els voltants d’aquest riu són un atractiu per als senderistes pels paisatges naturals, l’atractiu més gran són les cataractes del mateix nom.
Les Cataractes Krimml tenen una altura total de 380 m, cosa que les converteix en les més altes de tot el país, i entre les més altes d’Europa. Des del segle XVIII aquest lloc ja estava considerat com un dels espectacles naturals més grandiosos del món, pel que era reservat per la monarquia, i no va ser públic fins a finals del segle XIX.
Aquestes cataractes estan entre les cinc de major altura de tot el món i rep les aigües de més de 20 glaciars del país. Depenent de la temporada, per aquest lloc passen entre 10 i 83 m3 d’aigua per segon, essent els mesos d’estiu a la tarda i nit quan és més impressionant degut a que el sol i la calor desfan els glaciars.
Fa algunes dècades, les cataractes estaven incloses en la zona protegida del Parc Nacional Hohe Tauern, i durant segles han estat considerades com un SPA natural, i és que degut al moviment de l’aigua, surten d’ella milions de ions carregats negativament que estimulen els sistema immunològic, millorant tant els pulmons com els sistema respiratori.
Un recorregut fins a les cataractes es pot començar al poble de Krimml, aquesta caminada és fàcil de fer i en ella també es pot aturar-se a menjar alguna cosa als restaurants locals, per acabar en un camí pavimentat que porta a unes vistes panoràmiques.
HALL IN TIROL
Burg Hasegg/Münze (Museu de la Moneda)
Hall, ciutat dels diners. Hall és una localitat d’uns 13.000 habitants molt propera a Innsbruck. Hall, llur topònim en alemany significa “sal” va tenir importància durant anys per tres motius: L’explotació de la sal gemma, l’encunyament de la moneda i per ser un port fluvial molt important. Digna visita és la “Casa de la Moneda” creada per l’arxiduc Segismón, impulsor del tàler, una de les monedes més importants que van circular per Àustria. En aquest museu es poden veure obres curioses com la moneda de plata més gran del món que es va fer en motiu del Campionat d’Europa de Futbol de 2008 i per la commemoració dels 500 anys de la proclamació del primer emperador europeu, Maximilià I. Com a dada a destacar és que aquesta moneda va ser la primera en que apareix la paraula Europa. Per últim i com atractiu a afegir, tots els visitants poden encunyar al museu la seva pròpia moneda i emportar-se-la com un record.
Hexenwasser Söll
Aquest gran parc és un immillorable ocasió per a jugar tots junts, grans i petits. En tot el recinte, situat a la vessant d’una muntanya, et vas trobant diferents eines, atraccions i objectes en els quals un ha de deixar-se portar i experimentar com quan era un en. Una gran oportunitat per deixa pas als petits com a mestres, i quedar-nos en un segon pla, aprenent. El parc de Hochsöll ha rebut diversos premis a la innovació al turisme.
TOP OF TYROL
Un cop passat el poble de Neustift, que és el característic poble tirolès amb terrasses de fusta plenes de flors, es veu a l’esquerra de la carretera, la cascada de Grawa i una mica després s’arriba a un pàrquing gratuït on es pot deixar el cotxe, al costat està el centre de venda de tickets.
A no ser que siguis molt experimentat i vagis amb l’equip adequat recomanable pujar en telefèric. El preu d’anada i tornada per arribar a Top of Tyrol val 25 € per persona.
Telefèric 1 i parada
Les vistes des del telefèric són una autèntica meravella. Es pot apreciar com van canviant els colors dels paisatge, del verd de la vall als tons més foscos de la roca o el turquesa del llac produït pel desgel.
Quan es baixa del primer telefèric ja s’està en ple glaciar de Stubai i es pot passejar per ell sense problemes ja que posen una espècie de tela damunt per poder caminar tranquil·lament sense risc a relliscar.
Seguint el camí de baixa per un lateral de l’estació hi ha una cova de gel que es pot recórrer al teu aire tranquil·lament durant 30 minuts.
El passeig per la cova és bastant entretingut i didàctic (hi ha molts cartells explicant qüestions relacionades amb la formació de la cova).
Telefèric 2 i Top of Tyrol
Continua la pujada al segon telefèric. Un aire gèlid dóna la benvinguda quan es posa un peu fora de la cabina del telefèric.
Recomanacions i suggeriments
- Arriba molt aviat per poder gaudir del paisatge relaxadament.
- Porta roba d’hivern, ja que inclús a l’estiu fa bastanta fresca, especialment al cim.
MIEDERS
A Mieders es troba una de les muntanyes russes més curioses del món. En realitat ni s’assembla a una muntanya russa, ja que consta d’un sol rail que corre pràcticament a ras del terra per la vessant d’una muntanya. És el Sommerrrodelbahn, un trineu d’estiu que surt a una altura de 1.620 m i baixa durant 2,8 km en un desnivell de 640 m. La velocitat arriba als 42 km/h.
Moisès 