En aquest viatge, a part d’informar els llocs turístics de la Selva Negra, també s’exposen altres localitats de l’estat de Baden-Wutermberg.
Aquest viatge es pot completar visitant també la zona d’Alsàcia (França), ja que estan molt a prop una de l’altre. Les localitats visitables de Baden Wurtemberg són:
- Història de la Selva Negra
- Baden-Baden
- Offenburg
- Gengenbach
- Schiltach
- Freudenstadt
- Karlsruhe
- Stuttgart
- Friburg de Brisgòvia
- Titisse-Neustadt
- Triberg
- St. Peter i St. Märgen
- Heidelberg
Història de la Selva Negra
La Selva Negra (en alemany: Schwarzwald és un massís amb gran quantitat de massa forestal ubicat al sud-est d’Alemanya, a l’estat de Baden-Wurtemberg.
Els romans anomenaven a la Selva Negra com a Marciana Silva, i antigament es denominava “Selva de la Frontera” (etimologia del germànic “marca” que significava frontera). Verdaderament es podria dir que els romans expressaven d’aquesta forma que la selva era ja una frontera natural al seu imperi.
La Selva Negra es va fer molt popular a Alemanya durant la dècada de 1970 per haver servit de fons per gram quantitat de pel·lícules i sèries de televisió, algunes d’elles protagonitzades per Roy Black i posteriorment, durant la dècada de 1980, amb sèries de televisió com Clínica de la Selva Negra.
Baden-Baden
La ciutat de Baden-Baden és un destí popular d’Alemanya amb els seus banys termals, els seus parcs i la seva oferta cultural. La ubicació als peus de la Selva Negra.
Festspielhaus Baden-Baden
Inaugurat al 1998, el Festspielhaus és un dels llocs més famosos de Baden-Baden i també garanteix nits de concent inoblidables.
Direcció: Beim Alten Bahnhof 2 a 76530 Baden-Baden, Alemanya
Preu: Visites guiades, des de 8 €.
La gran façana històrica del Festspielhaus, per cert pertany a l’antiga estació de ferrocarrils de la ciutat, es fon amb un edifici modern de concerts amb una de les millors acústiques del món. La casa ofereix nombrosos esdeveniments, com representacions d’òpera i ballet, així com concerts i altres actes. El Festspielhaus Baden-Baden, dissenyat per l’arquitecte Wilhelm Holzbauer, té una capacitat per a 2.500 espectadors, el que el converteix en un dels recintes més grans de música clàssica d’Alemanya.
L’avinguda Lichtentaler
Durant la visita a Baden-Baden no et pots perdre un passeig per la Lichtantare Allee, de 3 km de longitud. L’especial d’això: l’avinguda travessa un parc idíl·lic al mig del centre de Baden-Baden.
Durant el passeig per l’Oos, el riu travessa Baden-Baden, no només passaràs per algun dels llocs d’interès, sinó que també per altres llocs de Baden-Baden, començant pel Teatre de Baden-Baden, pel Museu Frieder Burda i el Staatliche Kunsthalle, també pots desvisar-te per la Gönneranlage i meravellar-te amb el Parkresidenz Bellevue, així com amb la Vila Schriever i el Palau Biron. Senzillament meravellós i una forma perfecta de tornar a baixar.
Banys termals a Baden-Baden
L’aigua termal brota de dotze fonts situades a 2.000 metres sota terra, i gràcies als seus nombrosos minerals és coneguda pel seu efecte curatiu a tot tipus de malalties. El millor lloc per gaudir de l’aigual calmant és als banys termals de Baden-Baden. El tradicional Friedrichsbad i les modernes Termes de Caracalla et conviden a passar unes hores de relaxament a les aigües termals a temperatures de fins a 38ºC.
Rosenneuheitengarten
Aquí pots passejar per nombrosos arcs de roses, des que broten les roses de color rosa i vermell, o asseure’s als bancs en mig de l’esplendor de les flors i gaudir de la seva fragància.
Direcció: Moltkestraße 3 a 76530 Baden-Baden, Alemanya.
Horari: D’abril a mitjans d’octubre, de dilluns a diumenge, des de les 9:00 fins al vespre.
Preu: Adults 1 €, menors de 18 anys gratis.
Offenburg
La ciutat té molts atractius. A Offenburg val la pena visitar la Gasthaus Salmen, així com la Sala dels Cavallers, els Banys Jueus, l’Antiga Cort Reial, l’Ajuntament, la Salzhaus i la Driefaltigkeitskirche.
Hi ha uns carrers comercials molt agradables, mentre es passeja pels carrers comercials, també es pot admirar les cases, que són molt boniques.
Donat que la ciutat té el seu propi tipus de vi, concretament el famós Riesling, es pot gaudir a un preu barat.
Gengenbach
Els seus atractius es concentren en uns pocs carrers i places, però tot sembla fet expressament per a ser un decorat de pel·lícula. De fet, aquí es van rodar els exteriors de “Charlie i la Fàbrica de Xocolata” de Tim Burton.
La visita al poble, si s’aparca fora de l’Historische Altstadt (Casc Antic), comença travessant l’arc de Kinzigtor o Torre de la Porta Superior, amb el seu característic rellotge i el seu campanar, como podria ser d’una altra manera tractant-se de la Selva Negra. Tot just a pocs metres hi ha la Plaça del Mercat, des d’aquí cal parar-se a contemplar la cridanera façana del Rathaus, que presumeix de ser en si mateix el Calendari d’Advent més gran del món, doncs les seves 24 finestres representen els 24 dies del compte enrere per a Nadal. Com que la plaça és un encreuament de carrers, també es veuen fileres de pintoresques cases cap al nord.
Al poble no li falten esglésies, restes de les muralles antigues i varis edificis notables. Un dels monuments més importants és la Stadtkirche Sankt Marien, església barroca de l’antiga abadia que sorprèn pel seu color interior. Però potser el més atractiu de Gengenbach són els carrers per Engelgasse i Höllengasse. Les cases d’aquests carrers empedrats, amb el característic entramat de fusta, estan coquetament engalonades amb vistoses flors i enfiladisses plantes, confeccionant una de les estampes més boniques que es poden veure a Alemanya.
A la part nord del casc antic destaca una altra torre: l’Obertor, és una de les cinc torres que es conserven de l’època medieval (segles XIV al XVI) i que servien com a entrades a la ciutat. Una altra de les torres és Niggelturm, que alberga en el seu interior el Narrenmuseum (Museu dels Bufons) i té un magnífic mirador de Gengenbach a l’últim pis.
Schiltach
L’Altstadt és la part més atractiva de Schiltach. Tot i que en fotos es veuen molts angles diferents, el cert és que la part antiga es recórrer en poc temps, en menys d’una hora.
Freudenstadt
El que més destaca del poble és la Marktplatz (Plaça del Mercat), molt característica, a més de per la seva mida, pels seus arcs, rodejada d’edificis històrics com la Stadkirche, l’església evangèlica de Freudenstadt i el Rathaus (Ajuntament). Altres construccions que presideix aquesta plaça és el Heimatmuseum (el Museu d’Història de Freudenstadt)
Aquesta plaça, a més de compta amb unes quantes fonts, està decorada de plantes i flors de tot tipus que li donen vida.
A pocs metres de la Marktplatz hi ha el Reichsgasse, un carrer de vianants amb molt d’encant ple de botigues, restaurants i cafeteries.
Karlsruhe
La ciutat residencial de Karlsruhe és coneguda per ser la seu dels Tribunals Superiors d’Alemanya. Però això no és tot. També és única la seva inusual disposició, que s’estén des del Palau Històric com un ventall. El centre de la ciutat, amb aquesta disposició simètrica, ofereix espai per a nombroses atraccions, des d’activitats emocionants i institucions culturals fins a paradisos de relaxació.
Castell de Karlsruhe
L’històric castell constitueix el centre arquitectònic de la ciutat de Karlsruhe, que té forma de ventall. Els 32 carrers radials de la ciutat, inclòs l’eix central Via Triumphalis, parteixen d’aquí i conformen el paisatge urbà simètric.
Residència de la noblesa
El Palau de Karlsruhe va ser construït al 1718 per Karl Wilhelm von Baden-Durlach com a palau d’esbarjo, però ràpidament es va convertir en residència i seu del govern dels margraves de la recent fundada ciutat de Karlsruhe. Com a tal, va servir als margraves durant dos segles, a l’igual que posteriorment als electors i als arxiducs de Baden.
Museu de Història Cultural
El Museu Estatal de Baden es troba al Palau de Karlsruhe des de 1921. L’exposició utilitza l’art i altres objectes des de la història, des de l’antiguitat fins als temps moderns.
Consell; Des de la torre del castell es pot admirar meravellosament el traçat en ventall de Karlsruhe.
Direcció: Schlossbezirk 10. 76131 Karlsruhe
Piràmide del mercat
El monument de Karlsruhe està situat a la plaça més famosa de la ciutat, on també es troba l’Ajuntament i l’església de la ciutat. Es tracta d’una piràmide de quasi 7 metres d’altura feta de gres, que es va erigir al 1823 sobre les restes de la Konkordienkirche. Marca el lloc de l’enterrament del fundador de la ciutat, el margrave Karl Wilhelm von Baden-Durlach.
Al segle XVIII, la Konkordienkirche es trobava a la Plaça del Mercat, i el margrave Karl Wilhelm va ser enterrat en la seva volta. No obstant, al 1807 l’església va ser derruïda. I per commemorar la tomba, la piràmide es va erigir 16 anys després al mateix lloc. No obstant, no hi ha una connexió directa entre la piràmide i la cripta; en el seu lloc, una gran placa proporciona la informació sobre la tomba sota terra.
Direcció: Marktplatz. 76133 Karlsruhe
Durlach
El districte de Durlach és més antic que la pròpia Karlsruhe. Fins a 1715 la residència dels margraves es trobava aquí, després Karl Wilhelm von Baden-Durlach va la traslladar a la recent construïda Karlsruhe.
El districte més gran de Karlsruhe, que des de 1938 encara era una ciutat independent, encanta per les seus petits i pintorescos carrers, la pintoresca Plaça del Mercat i les seves històriques muralles. El casc històric de Durlach és una zona amb poc trànsit, cosa que augmenta la sensació d’estar viatjant al passat medieval.
Jardí Botànic
Aquest oasis verd està situat al costat dels jardins del Palau de Karlsruhe i va ser traçat allí ja al segle XVIII pel margrave Karl Friedrich. Entre les escultures, fonts i una cafeteria amb una acollidora terrassa, es troben nombroses espècies vegetals inusuals i exòtiques.
El Jardí Botànic alberga varis hivernacles petits, però dissenyats amb molt d’encant, amb nombroses espècies de cactus i plantes tropicals, moltes de les quals es consideren verdaderes rareses. A més, hi ha més de 20 espècies diferents d’arbres dels diferents continents.
Direcció: Hans-Thoma-Straße 6. 76133 Karlsruhe
Gutenbergplatz
La Gutenbergplatz, a la Weststadt, es considera una de les places més populars de la ciutat. Està rodejada de nombroses botigues i restaurants, i al centre es troben les fonts de Krautkopf i Pelikan. No obstant, la Gutenbergplatz és especialment digna de veure quan se celebra el mercat, tres cops per setmana.
El mercat setmanal de la Gutenbergplatz no només és un dels més antics de Karlsruhe, sinó que també és un dels més bonics. Més de 40 comerciants anuncien diverses mercaderies, des de productes quotidians com fruita, verdura o productes de pa fins a especialitats inusuals de països llunyans.
Direcció: Gutenbergstraße 1. 76135 Karlsruhe
Stuttgart
Stuttgart és coneguda per ser la ciutat on va néixer la indústria automobilística. De fet, l’automòbil i la motocicleta van ser inventats a Stuttgart per Karl Benz i industrialitzats al 1887. Avui en dia, grans empreses com Mercedes-Benz, Porsche, Bosch i Daimler AG, tenen la seva seu a Stuttgart.
Estació Central de Stuttgart
L’estació de tren de Stuttgart és una enorme estació amb quatre nivells, que connecten amb la línia de metro i d’autobusos de la ciutat. A més, l’edifici en si té un gran valor històric. Va ser aixecat al 1928 i la seva torre compta amb 56 metres d’alçada.
La torre té la insígnia de Mercedes Benz. Això es deu a que després de la II Guerra Mundial, l’estació es va veure afectada i per a costejar la reparació, es va col·locar aquest logotip com a publicitat a la marca.
Una cosa que passa desapercebuda és que a la planta superior hi ha un restaurant i una terrassa amb un mirador, i es pot pujar de forma gratuïta.
Königstraße
Només sortir de l’estació de trens, hi ha la Königstraße, el duc Frederic II, rei al 1806, va començar a transformar Stuttgart en la seva residència reial. Per començar, va manar derruir les muralles de la ciutat i es va crear la Königstraße com un bulevard. A l’extrem sud hi havia la Porta del Rei, juntament amb els estables reials.
A l’actualitat, aquest carrer de 1,2 km, és un dels carrers comercials d’Alemanya més concorreguts i completament per a vianants. Al voltant d’aquest hi ha la majoria de llocs turístics i el cor de Stuttgart.
Schloßgarten
El Schloßgarten o Jardí del Castell, és un parc de 600 anys que es troba al costat est de la Königstraße. No obstant, aquest només és el començament del parc, ja que continua uns 2,6 km en direcció nord fins al riu Neckar. És una gran àrea per passejar.
Òpera de Stuttgart
A un costat del Schloßgarten, es troba l’edifici de l’Òpera de Stuttgart. Es va inaugurar al 1912 per ser un teatre Reial pel regne de Wüttemberg. Aquest és un dels pocs teatres d’òpera alemanys que no es van destruir a la II Guerra Mundial.
Schlossplatz
La Schlossplatz (Plaça del Castell) és la més gran del centre de Stuttgarg i està rodejada per la Neue Schloss i l’Altes Schloss. En els seus inicis, la plaça estava tancada al públic, ja que era utilitzada per a desfilades militars.
A partir de 1918 es va obrir al públic i a la dècada de 1960 es va desviar el trànsit, gràcies a que es va construir el metro. A la Scholssplatz es porten a terme concerts a l’aire lliure, fires per a nens i la fina de Nadal, la qual també inclou pista de gel.
Altes Schloss
L’antic castell data de l’any 950, quan Stuttgart era un assentament par a la cria de cavalls. Els comtes de Würtemberg el van convertir en la seva residència al segle XIV. Amb el pas dels segles s’ha canviat el seu estil renaixentista i s’han eliminat les fosses que hi havia al seu voltant.
Després de la seva reconstrucció de 1971, es va convertir en el Museu de l’Estat de Würtemberg, en aquest museu es mostra en detall la història de la regió, des de l’Edat de Pedra fins a l’actualitat. Posseeix una col·lecció d’art, en la que s’inclouen obres de les coves dels Monts Suabos, el aixovars funeraris dels prínceps celtes de Hochdorf i els rellotges renaixentistes del segle XVI.
L’entrada és gratuïta.
Neue Schloss
Al costat est de la Schlossplatz s’aixeca el Palau o Castell Nou, d’estil barroc tardà. La seva construcció va començar al 1746 per odre del jove duc Charles Eugene de 16 anys d’edat.
Charles Eugene va plantejar traslladar la capital al Palau Ludwigsburg, però el van convèncer de que es quedés a Stuttgart, d’aquesta forma, tornaria el poder polític i econòmic a la ciutat un cop més.
El duc va contractar arquitectes de tot Europa pel disseny del Nou Palau. No obstant, Charles Eugene va morir al 1791 i encara s’estaven portant a terme reparacions al palau, quan va passar a mans dels ducs successors.
Al 1918, Wilhelm II va ser l’últim rei de Würtemberg, ja que va abdicar al tro i l’Estat va adquirir el palau, des de llavors, va ser utilitzat per a les oficines de l’estat, seu policial i museu. Actualment és utilitzat pel Ministeri de Finances i Educació de l’Estat i esta obert al públic per a visites guiades.
Königsbau
L’edifici Königsbau està ple principalment de locals comercials. Es va començar a construir al 2004 i es va inaugurar al 2006. Compta amb cinc nivells, en els que es divideixen les botigues, oficines i al segon pis se li ha dedicat una àrea de menjar amb 13 restaurants, a nivell subterrani hi ha dues plantes d’estacionament amb 420 places.
Schillerplatz
Aquesta plaça porta el nom del poeta, filòsof, historiador i dramaturg alemany Friedrich Schiller. Al centre s’erigeix el memorial de Schiller des de 1939, el primer monument a Schiller a Alemanya.
Entre els edificis que rodegen la plaça està el Prinzebau (on hi ha el Ministeri de Justícia actualment), el Alte Kanzelei (antiga Cancelleria), l’altre costat de l’Altes Schloss, el Fruchtkasten (amb una col·lecció d’instruments musicals) i l’església col·legiata Stiftskirche.
Stiftskirche
L’església Stiftskirche és l’edifici més antic de Stuttgart, essent construït al voltant de l’any 1240. Amb el pas dels anys es va agregar un presbiteri gòtic, una nau gòtica tardana, estàtues dels comtes de Württemberg, una cripta, entre altres reformes.
A l’exterior es veuen dues torres d’altures irregulars, gàrgoles als racons superiors i estàtues d’evangelistes. En quan als vitralls, els originals es van destruir a la II Guerra Mundial. Les que es veuen avui en dia van ser creades durant la reconstrucció de l’església.
Karlsplatz
A un costat del Castell Antic, es troba la històrica plaça, la Karlsplatz, hi ha registres de que al 1393, aquesta era un jardí privat de la duquessa regent, rodejat per muralles. Més tard, al 1778 es rehabilita per ser un jardí públic i al 1898 es col·loca el monument en honor a Wilhelm I, rei de Prússia i emperador Alemany.
A dia d’avui, cada dissabte al matí es fa un mercat, majoritàriament d’articles usats, catifes, antiguitats i roba vintage i més curiositats.
Markthalle
Aquest edifici va ser construït al 1914 per a ser un mercat de verdures. És un dels mercats més bonics d’Alemanya, per això molts es van oposar quan van voler derivar-lo al 1973. Lamentablement, es va incendiar al 1993 i van haver de reconstruir-lo.
La seva façana destaca per tenir un estil Art Nouveau. A més, compta amb vàries escultures i relleus, per exemple hi ha quatre escultures de llangardaixos als racons de les dues portalades principals.
En l’interior, acull a més de 30 llocs diferents de carns, formatges, fruites, verdures i tot tipus d’aliments frescos. A la planta superior, disposa de gran varietat de restaurants per provar tot tipus de menjar.
Rathaus de Stuttgart
El Rathaus o es va erigir al 1956 com una torre del rellotge de 60,5 metres d’alçada. L’anterior s’havia construït al 1905 en estil gòtic tardà flamenc. No obstant, va ser destruït pels ataca aeris de la II Guerra Mundial.
El rellotge toca una cançó popular tots els dies a les 11:06 h, 12:06 h, 14:36 h i 18:36 h.
Hospitalkirche
L’església de l’Hospital és una de les tres més importants del centre de Stuttgart. Va ser construïda a l’estil gòtic tardà entre 1471 i 1493. Igual que altres edificis, l’església es va veure afectada pels bombardejos de la II Guerra Mundial. No obstant, només es va reconstruir el cor i la torre, la resta va quedar en ruïnes com a record contra la Guerra.
Del costat sud de l’església s’aixeca el Monument de la Reforma de Württemberg. Va ser creat al 1917 pel centenari d ela tesis de Lutero. Es tracta d’un crist ressuscitat que està rodejat per Martin Luther i Johannes Brenz, un reformador de Württemberg.
Johanneskirche
L’església de Sant Joan està situada sobre una península de Feuersee, traduït com el llac del foc. Es va aixecar al 1876 en estil neogòtic, per al ser reconstruïda després dels bombardejos, li van col·locar una voltes més modernes.
De totes formes, es va deixar incompleta com a record de la guerra. Probablement molts coincideixen al pensa que és l’església més bonica de Stuttgart.
Parc Rosenstein
El parc Rosenstein és el més gran d’estil anglès del sud-est d’Alemanya. Johann Bosch el va crear pel rei Wilhelm I de Württemberg, tot i que primer va ser necessari comprar les propietats de les persones que vivien a la zona i així permetre’s fer-lo d’aquesta extensió.
Al parc hi ha un parell de museus, com el Museu de les Ciències Naturals que està a l’antic Palau Rosentein de 1830. Per un altre costat hi ha el Museu am Löwentor i la Porta del Lleons.
Banys termals de Stuttgart
Stuttgart és la segona ciutat amb més quantitat d’aigua termal d’Europa, després de Budapest.
A Stuttgart hi ha tres centres termes importants: Mineralbad Das Leuze, MineralBad Cannstatt i Mineralbad Berg. El primer està més a prop del centre I l’últim és molt visitat pels locals.
Museus de Stuttgart
- Museu Porsche: Es mostren més de 80 models Porsche, inclosos els més famosos. El preu de l’entrada és de 8 € per adults i 4 € l’entrada reduïda.
- Museu Mercedes-Benz: Compta amb la història de la Mercedes- Benz des de que es van crear a Stuttgart, amb models d’aquella època. El preu de l’entrada és de 10 € la normal i de 5 € la reduïda.
- Hegel House: la casa natal del filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel, ara convertida en museu. Compta amb la història de Hegel i els seus treballs. L’entrada és gratuïta.
- Galeria Estatal de Stuttgart: la galeria mostra la primera etapa del postmodernisme. L’entrada normal costa 7 €, la reduïda 5 € i els dimecres l’entrada és gratuïta.
Friburg de Brisgòvia
Aquesta ciutat s’ha guanyat el títol de capital ecològica d’Alemanya, gràcies a ser la ciutat amb més instal·lacions mediambientals de la Unió Europea. A Friburg hi ha l’Institut per l’Ecologia, el Consell Internacionals per Iniciatives Mediambientals, l’Institut Frauhofer per sistemes d’energia i la Societat Internacional d’Energia Solar.
Així mateix, de les 15.306 hectàrees que té Friburg, 6.533 són de bosc. Però per si fos poc, un circuit ciclista de 400 km, raó per la qual tantes persones es traslladen en bicicleta a Friburg.
Casc Antic
Perdent-se pel casc antic es poden veure edificis molt ben conservats, els carrers són de vianants (amb l’excepció del pas del tramvia). Del centre de Friburg destaquen les llambordes amb mosaics, l’autor d’això va ser Alois Krems, que va tenir la inspiració durant el temps d’aprenent al sud de França. Els carrers va ser pavimentats amb basalt i vetes de marbre blanc entre 1901 i 1911.
Catedral de Friburg de Brisgovia
A l’eix de Friburg s’aixeca la catedral d’estil gòtic. La seva construcció va ser dividida en tres etapes, primer al 1120, després al 1210 i finalment al 1230. Això es reflecteix en com va evolucionar l’estil gòtic en cada ampliació que es va fer.
Al vestíbul del costat oest de la catedral, van col·locar escultures dels segle XIII que representen a personatges bíblics, incloent-hi a Satanàs. Mentre que els finestrals de la part sud estan decorats amb tres vidrieres més antigues. Cal ressaltar que tots els seus vitralls han estat creats a l’Edat Mitja i van sobreviure a la II Guerra Mundial.
Preu: 5 €, pujar a la torre: 4 € els adults i 2 € els estudiants.
Gran magatzem històric
En alemany és anomenat Kaufhaus i destaca per la seva façana vermella i l’extensa decoració. Va ser inaugurat al 1532 per a ser el Consell d’Administració del Mercat, però entre 1946 i 1947 l’edifici va ser el precursor del Parlament de Baden, ja que va ser aquí on es va dissenyar la constitució del mencionat territori.
Actualment, a l’interior hi ha vàries sales en les que es porten a terme prestigiosos esdeveniments, un d’ells és el més famós, el Saló de l’Emperador (Kaisersaal), també hi ha la Sala de la Ximeneia (Kaminzimmer) i la Sala Rococó (Rokokosaal).
Això si, només es pot visitar durant els esdeveniments o en una visita virtual.
Museus de Friburg
- Museu d’Història de Friburg: descobrir com era la vida de l’artista Breisgau Johann Christian Wentzinger, al segle XVII. Les habitacions d’estil barroc tardà exposen obres d’art de Wentzinger i la història de Friburg des de la seva fundació i construcció de la catedral, fina a les guerres i els temps moderns. Preu: 3 €.
- Augustinermuseum: l’antic monestir d’eremites agustins és ara un dels museus més grans del sud d’Alemanya. La seva col·lecció consta d’obres d’art de part de pintors alemanys, tapissos de l’Edat Mitja, vidrieres, mobles, rajoles, rellotges i altres objectes que documenten el simbolisme i la fe medieval. Preu: 7 €.
- Museu arqueològic Castillete de Colombi: a la mansió neogòtica Castillete de Colombi s’exposen objectes arqueològics de l’Edat de Pedra, Edat de Bronze, objectes de tombes celtes, troballes de l’Imperi Romà i molt més. Preu: 7 €.
Rathausplatz
La plaça de l’Ajuntament és una de les més concorregudes de Friburg. Per aquí transiten els turistes, locals i els recent casats que surten de l’oficina del registre. Durant l’època nadalenca es posa encara més bonic gràcies al mercat de nadal que munten a la plaça.
Al centre de la plaça hi ha el monument de Berthold Schwarz, l’inventor de la pólvora. Pots asseure’t al voltant de la font, a l’ombra dels arbres i passar l’estona tranquil·lament.
Altes Rathaus
A principis del segle XIV, el govern de Friburg va comprar l’edifici per a convertir-lo en Ajuntament. La façana és de gres vermell i els marcs de les finestres d’or negre. Però en el passat va està decorat amb pintures del renaixement, que posteriorment va ser remogudes.
De totes formes, va ser necessari reconstruir l’edifici quasi en tota la seva totalitat, degut que va quedar destrossat a la II Guerra Mundial. Ara és utilitzat per l’oficina de turisme, que es troba a l’interior.
Neues Rathaus
El complex on està el nou Ajuntament, va pertànyer a la Universitat durant 300 anys. No va ser fins al 1901 que el govern el va comprar i el va convertir en l’edifici que és avui.
D’aquesta forma, no només van ampliar les seves instal·lacions, sinó que van preservar intacte aquest edifici històric. Avui en dia és utilitzat cada estiu per a representacions teatrals al seu pati.
Martinstor
De l’antiga fortificació medieval de Friburg només queden dues torres, essent la Porta Martinstor la més antiga. Durant un temps va ser utilitzada també com a presó.
Al 1901, la ciutat ja havia crescut tant que els edificis veïns ultrapassaven l’altura de la torre, a més, el passadís es va quedar petit per al tramvia, així que enlloc demolir la torre, el que van fer va ser elevar-la de 22 a 60 metres i s’hi va afegir una porta més gran.
Actualment, dins de la part occidental de l’arc hi ha un McDonald’s, d’aquí que ara se l’anomena McDonald’s Tor.
Schwabentor
La Porta dels Schwzbentor va ser aixecada al voltant del 1250 i més endavant, al 1547, es va tanca el mur. Aquesta es va mantenir intacta, fins que al 1900 li van fer varis canvis, per exemple, es va duplicar l’alçada de la porta i se li va agregar una pintura d’un caçador de dracs. Al 1969 van construir un museu en el seu interior, en el que s’explica la història d ela regió.
Canals de Friburg
Els canals de Friburg, coneguts en Alemany com Bächle, creuen els carrers del centre històric, els 15,5 km de longitud van ser útils per abastir d’aigua usable a la ciutat. Des de 1544 es preocupen per mantenir-los nets, multant a qualsevol que els contamini.
Els canals de Friburg també han ajudat a crear un microclima i disminuir les temperatures d’estiu, en la vista que Friburg és la ciutat amb més sol d’Alemanya i que si que té un estiu calorós, els canals són de gran ajuda.
També es comenta entre els locals, que aquella persona que caigui en un canal, es casarà amb algú de Friburg.
Schlossberg
Només sortir del cas antic, pel sud est, es troba el Schlossberg, aquesta muntanya de 456 metres d’altura, ofereix una ruta de senderisme per a tot aquell que vulgui endinsar-se a la naturalesa sense allunyar-se de la ciutat.
Es pot pujar per qualsevol dels seus camins i guaitar per la Kanonenplatz, veure la torre Bismark i anar al mirador de Luwigshöhe, tot i que si encara es vol pujar més, es pot pujar a la torre Schlossberg, de del cim hi ha una vista de 360º sobre tota la ciutat i els voltants.
Hi ha un funicular a la base del turó. No obstant, no et porta fins al cim, sinó que et porta fins a la meitat. Sigui com sigui, no és un camí pesat.
Blaue Brücke
Quan es va inaugurar el pont al 1866, va se anomenat Pont de l’Emperador Guillem, no obstant, als locals no va agradar aquest nom i tot i que el van canviar pel nom de Pont Wiwilí, la gent l’anomena Pont Blau (Blaue Brücke).
El pont té una longitud de 158 metres i només el poden creuar els vianants i els ciclistes. Una pràctica que solen fer els més atrevits és pujar als arcs de 4 metres d’alçada.
El cert és que no està permès per precaució, ja que el pont està situat sobre les vies del tren, però això no ha detingut als joves a seguir pujant per passar una estona a les alçades.
Durant l’hivern, el pont està il·luminat amb les llums de Nadal.
Kirche Herz Jesus
Al 1897 es va construir l’església del Cor de Jesús amb estil romànic tardà, d’aquesta forma, no competiria amb la càtedra de Friburg, això no va impedir que l’arquitecte Max Meckel li col·loqués dues torres a la seva façana, que s’assemblen a les torres de la Catedral de Limburg de Lahn.
Seepark
Aquest parc compta amb 35.000 km2 i un llac al centre, el qual va ser excavat. També hi ha la Torre Seeparkturm, a la que es pot pujar per tenir una vista cap a tots els angles, també hi ha una àrea de joc de petanca i diferents senders per passejar.
Del costat oposat, es troba un petit temple anomenat Tempelchen i inclús un cinema a l’aire lliure. A més, hi ha l’opció de menjar al restaurant o fer una barbacoa.
Per arribar al parc es pot fer amb tramvia, que té parada just al costat, tot i que des del centre de Friburg és mitja hora caminant.
Titisee-Neustadt
Titisee-Neustadt és una ciutat a 32 km al sud oest de Friburg, és coneguda pel seu balneari, els seus esports d’hivern com el salt d’esquí, rutes de senderisme i ciclisme de muntanya a l’estiu.
Per un costat, es pot gaudir a l’aire lliure de senders com el que va de Hinterzarten a Titisee, anomenat “Esperiència de la naturalesa (Naturerlebnispfad)”, per un altre costat, també hi ha l’opció de relaxar-se en un balneari com Badeparadies Schwarzwald.
S’esculli el que s’esculli, no es pot deixar de banda passejar pel poble de Titisee i pel llac. Aquest compta amb 1,3 km de llarg i 20 metres de profunditat.
Triberg
Triberg és una de les localitats més visitades de la Selva Negra, està situada en una vessant d’una muntanya amb un bosc espès, pel que descendeix una de les principals atraccions d’aquest poble, la cascada més alta d’Alemanya.
Amb els seus 160 metres de salts d’aigua, el riu Gutach és l’encarregat d’aquest espectacle de la naturalesa. Realment no són les cascades més altes d’Alemanya, però serveix de reclam per a la zona.
Existeixen diverses entrades per accedir al recinte i varis pàrquings. El preu és de 7 €, però passades les 17 hores, la caixa està tancada i es pot entrar, estan obertes fins a les 22 hores, i a la nit estan il·luminades.
Els rellotges de cuco són molt típics de tota la Selva Negra i es troben botigues i tallers que ofereixen visiten en tot el territori. El que va especial relació de Triberg amb els rellotges és que aquí hi ha el rellotge de cuco més gran del món.
És possible visitar-los per dins, ja que ocupen un edifici sencer, un d’ells té una proporció exacta de 1:60.
St. Peter i St. Märgen
St. Peter es va fundar com una abadia l’any 1903, cosa que va donar com a resultat una construcció impressionant que crida l’atenció des de la carretera.
Es pot visitar l’església.
Continuant per la carretera panoràmica s’arriba a St. Märgen, un altre dels centres importants de pelegrinatge de la Selva Negra, juntament amb St. Peter.
L’església de St. Märgen és el centre de la visita d’aquesta localitat, però és molt més bonica des de la carretera panoràmica.
Moisès 