Llocs imprescindibles de la visita a Dresde i als voltants:

• DRESDE
• PALAU DE MORITZBURG
• PARC NACIONAL SUÏSSA SAJONA
• GÖRLITZ
• ERZGEBIRGE

Dresde

• Història de Dresde
• Altstadt
• Neumarkt
• Frauenkirche
• Residenz Schloss
• Fürstenzug
• Hofkirche
• Palau Zwinger
• Samperoper (Òpera)
• Brühl
• Albertinum
• Synagoge
• Neustadt
• Yenidze

Història de Dresde

Dresden és la capital de l’Estat Lliure de la Sajonia, és una d eles ciutats monumentals més boniques d’Alemanya i de tota Europa, famosa també pel seu tràgic passat. La que va ser residència reial dels reis de Sajonia durant segles, té avui un gran esplendor cultural i artístic després d’un procés de reconstrucció i restauració que va durar dècades. Dresden és una ciutat a costat del riu Elba reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Els orígens de Dresden es remunten al segle XIII. La seva llarga història com a capital i residència reial dels reis de Sajonia la van convertir en una de les ciutats més monumentals i belles de Centreeuropa. Un dels personatges més importants de la seva història és Frederic August I, el Fort, elector de Sajonia i Rei de Polònia. Ell va marcar opulència i monumentalitat des de Dresden, i juntament amb els seu fill Frederic August II, van ser els inspiradors dels edificis barrocs i col·leccions d’art úniques que han fet a Dresden mereixedora del sobrenom “Florència de l’Elba”. Durant els segles XVIII i XIX la ciutat va ser un dels centres més importants del moviment romànic. Però la tragèdia va arribar amb la II Guerra Mundial, quan Dresden va acabar reduïda en cendres pels bombardejos britànics i estatunidencs, que durant tres dies i ja quasi el final de la guerra derramaren sobre ella mils de bombes. Una desgràcia majúscula en la que van morir 30.000 persones. La reconstrucció com a gran ciutat socialista va començar durant la RDA i va seguir després amb la reunificació d’Alemanya. Endarrere van quedar els anys de complexa i fatídica història. Dresden ha recuperat avui tota la bellesa i ganes de viure que li van estar arravatades durant un dels episodis més cruels de la història recent. Les fidels recreacions e les façanes originals li donen un toc històric a la ciutat que llueix ara com si 4.000 tones de bombes incendiàries no li haguessin passat per sobre.

Altstadt

L’Alstadt, ubicat al costat esquerra del riu Elba, és el centre històric de Dresden. El nucli ha estat renovat, combinant el tradicional i el modern i alberga edificis fascinants que llueixen la mateixa opulència que lluïen en l’època del Renaixement, en l’època barroca i en el segle XIX. A més del seu atractiu urbanístic, a Altstadt hi ha places, esglésies, palaus i museus que alberguen col·leccions de fama mundial. I institucions de diverses arts que li atorguen un encant i interès de cultural especial. També hi ha restaurants, botigues i agradables carrers per passejar.

Neumarkt

Aquests és la plaça més famosa i concorreguda de l’Altstadt i forma part de la ciutat des de 1548. Va ser recuperada per primera vegada després dels anys causat en la Guerra del Set Anys (de 1756 a1763) i després pels causats per la II Guerra Mundial. Ara recrea l’estructura històrica i les típiques cases a dues aigües. Aquí s’ubiquen el Verkehrs Museum(el museu del transport), una bona oferta d’hotels, botigues, restaurants i un dels símbols més importants de Dresden: la Frauenkirche. A la plaça també hi ha la prestigiosa botiga de porcellana Meissen, aquesta porcellana és la més antiga d’Europa (des de 1710), té una fama mundial, és molt cara i ha estat sempre present en la història de Dresden degut a la fascinació que tenia August El Fort per ella. Si es vol comprar alguna peça de Meissen, a la mateixa plaça hi ha el centre comercial QF Passage, on h ha una outlet de Meissen amb preus més assequibles que a la botiga oficial. A la planta soterrània dels QF Passage es troba l’Oficina d’Informació Turística de Dresden.

Frauenkirche

El símbol més emblemàtic de la reconstrucció de Dresden: la Frauenkirche (Església de Nostra Senyora). A més de ser l’església luterana més gran de la història i domina tot l’horitzó amb la seva increïble arquitectura, aquest lloc de culte va està 50 anys en ruïnes en ple Neumarkt després de la II Guerra Mundial. Va ser construïda entre l 1726 i 1746, destruïda la nit del 13 al 14 de febrer de 1945,  i la seva reconstrucció va començar a planificar-se als anys 90. Al 2005, després d’anys d’obres, l’església va renéixer al mateix lloc tornant-li a la plaça la seva activitat religiosa i musical. La Frauenkirche és un important centre de música en viu de Dresden i una bona alternativa a la programació de l’Òpera Semper. Al 1736 va ser Johan Sebastian Bach l’encarregat de celebrar allí el primer concert de música religiosa. El programa de concerts és poden consultar en aquest enllaç: programa de concerts. Si s’observa la façana de l’edifici es veu el contrast de color de les pedres, algunes negres, altres de color arena. Les pedres negres són pedres originals recuperades després de l’atac que s’ha pogut reubicar en la seva posició original. El color fosc de la pedra es deu a la oxidació típica que pateix la pedra arenosa amb la humitat. Des de la torre es pot gaudir d’una vistes panoràmiques de Dresden.

Residenz Schloss (Palau Reial)

El Palau de Dresden va ser durant segles el centre de poder dels prínceps i reis electors de Sajonia. És un edifici d’estil renaixentista del segle XV, reformat a l’estil barroc després d’un incendi al segle XVIII i finalment destruït durant la II Guerra Mundial. Ara és un complex museístic part de la Col·lecció Estatal d’Art de Dresden (Staatliche Kunstsammlungen Dresden) que va començar la seva recuperació al 1985. Aquests museus posen de manifest l’opulència de la reialesa de Sajonia.

Si es compra l’entrada combinada al Palau es pot visitar:

• La Volta Verda, una de les cambres de tresors més riques d’Europa.
• El Gabinet  de Gravats en Coure que alberga unes 515.000 obres de més de 20.000 artistes de 8 segles, un dels museus de dibuix, obres de gravat i fotografies més importants del món.
• El Gabinet Numismàtic, una de les col·leccions de monedes universals més gran i antiga d’Alemanya.
• L’Exposició d’Armadures que reuneix les possessions de ducs i prínceps electors, una d eles col·leccions de vestits i armes decoratives més valuoses del món.
• La Royal State Apartment, una successió de luxoses estàncies dins del palau que van ser construïdes per la boda reial del fill d’August El Fort i que després d’anys destruïdes porten al present la creació original de les estances i zones privades on habitava la reialesa.
• Pujada a la Torre, que encara que són més de 200 escales, la vista panoràmica de la ciutat és de les millors.

Horari d’obertura: De 10 a 18 hores, els dimarts tancat.

Fürstenzug

El Fürstenzugo Desfilada dels prínceps està ubicat al carrer Augustustrasse a l’Altstadt i una de les peces de Neurmarkt i de Schlossplatz. Aquest espectacular mural de porcellana que decora una de les parets del Palau Reial és el més gran del món, 24.000 rajoles de porcellana de Meissen en 101 metres de llarg. És un dels pocs monuments que van sobreviure quasi intactes al bombardeig de la II Guerra Mundial gràcies a les altes temperatures que és capaç de suportar la porcellana. Representa la història dels Wettins, la família governant de la Sajonia, com una processó de genets.

Hofkirche

La Hofkirche o la catedral de la Santíssima Trinitat s’ubica a les places Schlossplatz i Theatreplatz, al costat del Palau Reial. D’estil barroc i la típica pedra arenosa que caracteritza molts edificis de l’Altstadt, aquesta església data del segle XVIII i des de 1980 ha estat la catedral de la diòcesis de Dresden-Meissen. Impressionant el seu recarregat exterior ornamentat amb vàries escultures de sants i una torre de 83 metres d’alçada. A l’interior està el púlpit d’estil rococó i els frescos del sostre. Si es visita el Palau Reial i es puja a la Torres es té una visita fantàstica d’aquest temple.

Palau Zwinger

El Palau Zwinger és un palau barroc de l’any 1711 situat en ple Altstadt. Testimoni de grans festes i celebracions del príncep elector August El Fort. Ara destaca per les seves col·leccions d’art i ciència que alberga. Passejar per la gran plaça central i els seus jardins amb fonts permet apreciar aquesta gran obra del barroc. L’entrada al jardí i la pujada a les terrasses és gratuïta, no així l’entrada a l’interior del  palau, en el que es pot veure diferents exposicions d’art. Aquest palau alberga tres museus:

• La Pinacoteca dels Antics Mestres (Gemäldegalerie Alte Meister). Una col·lecció d’obres mestres entre les que es troba pintura italiana del Renaixement, obra de pintors holandesos i flamencs del segle XVII, pintura antiga alemanya i magnífics quadres d’artistes espanyols i francesos del segle XVII.
• La Sala de Matemàtica i Física. Es pot veure i gaudir de globus, rellotges, màquines, miralls ustoris, telescopis i altres instruments científics antics.
• La Col·lecció de Porcellanes. Aquesta col·lecció és una quantitat excepcional. August El Fort paria de “maladies de porcelaine”, una addicció a l’or blanc. Les obres exposades pertanyen al període xinès Ming, fons de l’època de govern del Kaiser kangxi i porcellanes japoneses Imari i Kakiemon de principis dels segles XVII i XVIII. Per suposat que està present també la porcellana Meissen.

Horari d’obertura: De 10a 18 hores, dilluns tancat.

Samperoper (Òpera Samper)

La Semperoper és l’Òpera Estatal de Dresden, dissenyada per l’arquitecte Gottfried Semper al segle XIX i considerada una de les joies de l’arquitectura teatral del món. És un lloc mític, doncs allí es van estrenar grans òperes alemanyes de compositors de renom com Richard Wagner i Richard Strauss. A l’igual que la resta del centre de Dresden, ella també va ser víctima del bombardeig de 1945 i minuciosament reconstruïda al 1986.

Brühl

Una de les seccions arquitectòniques més boniques al costat de l’Elba és la Terrassa de Brühl, també coneguda com “El balcó d’Europa”. Va ser el jardí privat del compte Brühl durant el segle XVIII i ara és una àrea pública amb un ample carrer de vianants i excel·lents vistes al riu, els ponts de la ciutat i al Neustadt (El barri Nou). A aquesta gran terrassa s’ubiquen edificis emblemàtics com l’Acadèmia d’Art, una construcció de 1904 d’estil neorenaixentista on cursen els estudis els futurs artistes, o com l’Albertinum, la gran pinacoteca amb obres de mestres moderns. Des de novembre de 2019 es pot accedir a l’antiga Fortalesa de Dresden (Festung), reconvertida en una espai d’exposició multimèdia anomenat Festung Xperience que conta la història de l a ciutat de Dresden.

Val la pena també, passar per sota la terrassa de Brühl, al costat del riu, on s’aprecien les antigues muralles de la fortalesa de Dresden.

Albertinum

L’Albertinum és una pinacoteca que alberga les obres dels mestres moderns (Galerie Neue Meister) i la col·lecció d’escultures de les Staatliche Kunstsammlungen Dresden. Es troba ubicat al final de la Terrassa Brühl. La col·lecció contempla uns fons d’art modern que van dels segle XIX fins a l’època actual d’artistes de renom, la qual cosa la converteix en un dels museus més importants d’Alemanya. No es pot perdre l’obra de Caspar David Friedrich.

Al 1941 quan la guerra era imminent, els directors dels museus de Dresden van transportar les grans obres mestres fora de la ciutat a fortaleses i monestirs per protegir-les del desastre. Després de la guerra va haver-hi un saqueig per part de la URSS, qui va transportar les obres als seus museus de Moscou i Sant Petersburg, però al 1956 durant el període comunista, el líder de la RDA va aconseguir que les obres retornessin al territori.

Horari d’obertura: De 10 a 18 hores. Dilluns tancat.

Synagoge

La sinagoga de Dresden es troba entre la Terrassa Brühl i el Carolabrücke, però l’edifici modern que trobem avui no és la primera sinagoga que aquesta ciutat va tenir. L’antic edifici va ser destruït al 1938 i el nou es va aixecar al mateix lloc al 1996. A Dresden, abans de la II Guerra Mundial, vivia una comunitat jueva de 5.000 persones. Després de la guerra es va veure reduïda a 150. Però Alemanya va poder d’alguna manera compensar la seva història quan al 1990 els jueus refugiats de la URSS van necessitar emigrar. Alemanya va oferir asil a 2.000 persones en senyal del compromís i penediment que sentia per les atrocitats del passat. Aquest nova comunitat va ser destinada a Dresden i acollida per la petita comunitat jueva alemanya del moment (uns 200). La sinagoga actual, de disseny modern, té les façanes minimalistes en forma d’escames sense finestres i guarda el torá a la paret més propera a Jerusalem, tal com dicta la tradició. Al pati interior conserva una àrea quadrada esbossada amb una fina vara metàl·lica que mostra la posició de l’antiga sinagoga. Ara existeix una comunitat jueva  amb una vida molt activa.

Neustadt

El Neustadt és la ciutat nova, construïda la marge dret del riu Elba. El camí recomanat per arribar a Neustadt des de l’Altstadt és creuar el Augustusbrücke, un dels ponts més bonics i importants de la ciutat. Al final del pont, l’estàtua de Frederic August I (elector de Sajonia i rei de Polònia) el Goldener Reider (el Cavaller Daurat) dona la benvinguda al barri nou.

Al segle XVII aquesta zona de la ciutat va patir un greu incendi i després de la recuperació es va reincorporar com a  “la Ciutat Nova” prop de Dresden (el Neustadt) d’aquí el seu nou. La reconstrucció d’estil barroc es va fer amb carrers atractius que es pot apreciar pels voltants del Königstrasse. El Neustadt és ara un barri vibrant ple de vida cultural i amb bones propostes gastronòmiques, hi ha bon ambient tant de dia com de nit. El centre neuràlgics està a Louisestrasse entre Alaunstrasse i Görlitzer. En aquesta zona es troben restaurants i bars molt agradables com Lila Sobe per degustar unes originals tapes alemanyes, o el Der Löwe, un restaurant que s’ha mantingut amb el seu disseny original des de 1987.

En aquest barri també hi ha el Kunsthofpassage, un curiós laberint de passatges que connecta patis interiors d’edificis del Neustadt llurs façanes han estat intervingudes per diversos artistes. Els passatges es mantenen oberts 24 hores i l’accés és gratuït.

Visita obligada també és  el Neustädler Markthalle, l’antic mercat de data de 1899 però que va tornar a obrir al 2000 després d’una minuciosa renovació. L’interior manté les seves baranes de ferro forjat. Un lloc agradable per comprar o menjar alguna cosa.

Al Neustadt també hi ha Pfunds Molkerei, considerada la lleteria més bonica del món, aquesta tenda decorada amb porcellana i luxoses làmpades va servir d’inspiració per a la pastisseria Mendel’s de la pel·lícula “El Gran Hotel Budapest”. A més de provar un got de llet o la beguda típica alemanya buttermilk, amb suc de fruita, es pot comprar productes com formatges, pastes i souvenirs.

L’únic inconvenient és que no es poden fer fotos a l’interior i hi ha poques taules per prendre alguna cosa.

Horari de la visita: De 10 a 18 hores.

Durant el passeig des de Pfunds Molkerei fins al casc antic es troben diversos graffitis a les parets de grans edificis i carrers.

Yenidze

Encara que a primera vista sembli una mesquita, Yenidze va ser una antiga fàbrica de tabac. Els administradors de la companyia de cigarrets eren d’origen turc i volien que aquest edifici de 1907 tingués un etil morisc-bizantí. Amb el pas del temps s’ha reconvertit en un edifici d’oficines i un altre lloc curiós per visitar a Dresden.

A més disposa d’un bon restaurant sota la seva espectacular cúpula vidriada, des don es tenen unes fantàstiques vistes a Dresden i al riu Elba. El menjador obre tots els dies de 12 a 23 hores.

PALAU DE MORITZBURG

El Palau de Moritzburg és una joia del barroc en un escenari natural inigualable, un espai, a més al se s’adapta en una perfecta sintonia. És el destí perfecte per una escapada d’un dia, per conèixer també els seus jardins amb calma.

Història del Palau de Moritzburg

El palau va passar de pavelló de caça a palau dels plaers, acostuma a passar en moltes ocasions amb palaus de cases nobiliàries o reials, i al Palau de Moritzburg hi trobem quelcom similar al propi Versalles o al Linderhof de Lluís II de Baviera, L’edifici que avui veiem va començar essent un pavelló de caça, el lloc d’esbarjo del duc de Sajonia.

Va ser Maurici (Moritz) de Sajonia qui va manar aixecar un pavelló de caça en aquest indret. Les obres van començar al 1546, en el que va ser una senzilla construcció renaixentista sobre un llac artificial. Alguns diuen que és un palat de conte de fades, precisament per estar on està, i és probable que ja llavors donés la sensació a pesar de tots els canvis que ha patit.

Des de llavors Moritzburg es va convertir en una zona de caça per a la casa Wettin (governants de Sajonia), un indret al que anaven de forma recurrent a relaxar-se i a oblidar, per uns dies, el ambient de la cort. A més, estant tant a prop de Dresden era el lloc idoni.

Un segle més tard, l’elector Joan Jordi II de Sajonia va realitzar una ampliació entre 1661 i 1671. Entre altres coses, va incloure una capella que es un bon exemple del barroc temprà. Aquesta capella, protestant, va ser consagrada al catolicisme al 1697 pel net de Joan Jordi, August II el Fort, qui ho va fer per assegurar-se el tro de Polònia, país catòlic.

Tot i aquest canvi de fe, August II El Fort no va imposar la nova religió entre els seus súbdits sajons i no es va oblidar del seu lloc d’origen. Al contrari, va deixar un segell inesborrable a Sajonia, on va ordenar la construcció d’una enorme quantitat d’obres que van embellir la regió, especialment Dresden.

De fet, va ser August II El Fort qui va portar a terme la renovació de Moritzburg, que el va deixar tal com el veiem en l’actualitat. El mateix rei que  va aixecar Zwinger a Dresden i va remodelar Pillnitz a les afores de la mateixa ciutat, va convertir Moritzburg en un palar barroc el 1723 i el 1733.

El que abans era una pavelló de caça aixecat per Moritz s’havia convertit en el Palau de Mortizburg. I juntament amb la gran remodelació d’August, també es va fer un parterre en forma de “U”.

El que volia fer August II El Fort a Moritzburg era una palar de plaers, una idea no del tot allunyada al que pretenia per a Pillnitz i el Zwinger. No obstant, Moritzburg anava més encaminat als plaers mundans i a festes relacionades amb la caça. La seva idea era la de tenir un temple a Diana (deessa de la caça) rodejat d’animals exòtics, com el que havia de ser una espècie de zoològic. Encara que després de la seva mort al 1733, els treballs van quedar paralitzats per sempre.  a ser una

Els últims canvis al Palau de Moritzburg van ser fets pel net d’August II El Fort, l’elector Frederic August III. Entre 1770 i 1776, va ampliar els terrenys, deixant-los amb una extensió propera a la que podem visitar avui.

El Palau de Mortizburg

La petita localitat de Moritzburg s’obre al llac artificial que domina el Palau. Una passarel·la àmplia i allargada arriba fins a l’illot de l’edifici.

L’aspecte senzill i alegre d’aquest barroc no fa menys imponents al Palau de Moritzburg, llurs torres li donen cert aspecte de castell. No obstant, prima la delicadesa i la bellesa amb el que està dissenyat.

Un gran edifici rectangular és el punt d’accés, que a la vegada està travessat per un altre edifici més gran, també rectangular, i que forma dos patis a l’interior. Dels racons d’aquesta secció neixen les quatre torres.

A l’interior, una de les sales que més criden l’atenció és el menjador, on hi ha una del les col·leccions més grans de trofeus de cérvols del món, així com el més pesat cérvol roig.

Bona part dels interiors tenen una decoració llur leitmotiv és la caça, animals, el món salvatge. Es pot veure també una interessant col·lecció de porcellana asiàtica i de la veïna Meißen.

Per una altra part, es pot contemplar algunes habitacions en un barroc més recarregat que el de l’exterior. Garlandes d’or, tapissos i grans làmpades que, no obstant, no arriben al horror vacui, al contrari, solen ser sales i habitacions amb molta llum, alegres.

Jardins del Palau de Moritzburg

En el mateix illot on s’alça el palau, en ambdós costat hi ha dos embarcadors que es fonen amb el llac. A la part del darrera, un curt camí salva l’estret canal i ens port fins al jardí francès en forma de “U”. A pesar de la seva bonica aparença, mai va arribar a acabar-se, ni en temps d’August ni en els del seu net Frederic August.

Des de la parterre en forma de “U” el visitant té vàries possibilitats per gaudir de la resta dels jardins, que són, pràcticament un bosc traçat per camins.

El més interessant del conjunt està en línia recta cap a l’est. Allí, després d’una bona caminada, es troba el Palauet dels Faisans i el Far de Moritzburg. Aquest petit palau d’estil rococó va ser manat construir per August II El Fort com a lloc de celebracions al voltant dels faisans, i com a punt de caça d’aquests animals, casi al costat de l’altre llac.

Als voltants es pot trobar la Font de Venus, que està connectada mitjançant canals als diferents llacs de la zona.

Per la seva part, el far (l’únic de tota Sajonia) com els embarcadors de la zona, servien als Wettin per navegar pels llacs que rodegen Moritzburg, però hi ha alguna cosa més, aquest llac va servir per recrear la batalla dels Dardanels al 1770, que va acabar amb victòria de Rússia sobre Turquia (enemic de la cristianitzat). Aquí es va organitzar una batalla naval a petita escala en la que els vaixells disparaven focs artificials.

Al parc també es pot veure un antic edifici barroc tapiat, anomenat Casa de l’Infern. Només es pot veure per fora però la vista és captivadora, inclús podria haver sortit en algun dels quadres de Caspar David Friedrich.

Horaris i preus del Palau de Moritzburg

Horaris i preus del Palau de Mortizburg

El Palau obre tots els dies de l’any de 10 a 18 hores, i està tancat del 5 al 17 de novembre.

El Palauet dels Faisans està obert de l’1 de maig al 31 d’octubre, així com el far, però aquest a més pot estar tancat segons la climatologia.

El preu de la visita a Moritzburg és de 8 €. L’entrada combinada del Palau de Moritzburg i el Palauet dels Faisans és d’11 €.

PARC NACIONAL SUÏSSA SAJONA

Els alemanys anomenen la Suïssa de … a qualsevol racó de naturalesa impactant, pel que no és d’estranyar que a la zona més bucòlica de Sajonia l’anomenin la Suïssa Sajona.

No és un parc nacional a l’ús perquè engloba pobles, planes de cultiu, carreteres i altres infraestructures, però el que crida l’atenció i el que l’ha fet famós són les seves muntanyes arenoses erosionades en forma de pinacles, travessats per alguns dels meandres més idíl·lics plaents del riu Elba.

Com passa Alemanya, tot està condicionat per a gaudir de la naturalesa a peu o en bicicleta. Al llarg del riu Elba discórrer un carril que és una delícia per fer caminant o pedalant. Sembla Arcàdia feliç: cada element del decorat, ja sigui un campanar, una vaca, un arbre, un pal de la llu o una casa de labors sembla posat a propòsit per no trencar l’harmonia.

Si es vol donar un passeig curt o una primera aproximació al parc, és recomanable anar a Pirna, i allí començar a caminar pel carril al costat del riu fins a Wheler, un poblet encantador, i després seguir cap a Rhaten. Són un total d’uns 12 km que després es pot tornar en tren.

Un indret imprescindible és Bastei, a meitat del camí entre Wheler i Rhaten, però a uns 200 metres d’altitud sobre el nivell del riu. Allí es troba el conjunt de pinacles d’arena més espectacular del parc, el que surt a totes les fotografies. Hi ha un hotel i diversos llocs per menjar, entre ells el Panoramarestaurant Bastei, que com el seu nom indica té una sala envidriada amb unes vistes de l’Elba i la seva vall que hipnotitzen.

Al 1851, algú va tenir la feliç idea de construir una passarel·la de ciment unint a mitja alçada part del massís de pinacles que amb els criteris d’ara seria una aberració mediambiental. Però com que el fet, fet està, avui el caminet permet donar un passeig aeri per damunt d’aquestes crestes de pedra, amb el riu Elba serpentejant al fons del precipici i amb nombrosos escaladors.

Altres llocs d’interès són Köningstein, que té un castell superb d’origen medieval, i Bad Standau, la ciutat més gran i amb més serveis de la Suïssa Sajona, que manté un balneari des del segle XVIII i un curiós elevador de ferro que puja al millor mirador de la comarca.

Web del parc.

GÖRLITZ

La ciutat alemanya de Görtlitz compta amb una bagatge arquitectònic tant de pel·lícula, que ha estat elegida per roda moltes d’elles. Aquest Görlitzwood està replet de belles edificacions, que venen des de l’Alta Edat Mitja quan travessaven les dues grans vies del Renaixement: la Règia, que unia Kíev i Santiago de Compostela, i la que connectava el nord d’Alemanya amb els Balcans.

Görlitz de cine, aquí s’han rodat pel·lícules com “Lector” de Kate Winslet, “La lladre de llibres”, ”La Volta al món en 80 dies” on el globus es posa a la Plaça Untermarkt, on hi ha el senyorial Hotel Börse, “Maleits bastards” on Brad Pitt, en un descans es pren canyes al bar N13 per després anar a menjar al Lucie Schulte, de vins excel·lents i romàntics patis, “Gran Hotel Budapest” on George Clooney degusta un Nespresso, “Monument Men”.

Görlitz, que era una ciutat tèxtil amb el monopoli del indi de les Índies, utilitzat per al tenyit blau a Europa, es va veure gratament beneficiada per les influències religioses, comercials i culturals de tots els que per allí passaven, que la van convertir en una pròspera urbe, on les diferents corrents del Gòtic, Renaixement, Barroc, Modernisme i Historicisme van deixar el millor de si, sobrevivint la seva majoria a la devastació de la guerra.

Avui en dia Görlitz compta amb més de 4.000 monuments catalogats, entre els que seguir les seves empremtes, per exemple, de la seva era tèxtil a la Casa de l’Anyil, un conjunt d’edificacions dedicades a la fabricació de tèxtils durant els segles XV i SVI.

Al dibuixar el mapa de fronteres al final de la II Guerra Mundial a Görlitz li va tocar ser el punt fronterer delimitat pel riu Neisse. D’aquesta manera, el flanc occidental del Neisse era Alemanya, mentre que l’oriental separat per un fràgil pont era Polònia.

Uns pocs metres i minuts separen les ciutats de Görlitz, a Alemanya, i Zgrozelec, a Polònia. I això permet donar un tomb per Polònia observant aquella casa que destaca amb el seu color roig, residència natal del místic teòsof luterà Jakob Böhme, del segle XVI, llurs restes descansen a l’altre costat del pont al melancòlic cementiri de Nikolai, no lluny del panteó de la musa de Goethe, Minna Herzlieb.

I, ja posats, descobrir les seves 20 esglésies intactes, inclosa la sinagoga Art Nouveau, i observar com el pas fronterer sobre el riu Neisse es franqueja amb tota naturalitat, integrant-se com una curiositat d’aquesta ciutat de conte.

A la unicitat de la façanes dels bonics edificis de Görlitz cal afegir les sorpreses que guarden els seus interior.

Per exemple, comerços d’artesania amb detalls, com la tenda Görtlitzer Weihnachtshaus al carrer Fliischerstrasse 19, que alberga la casona barroca que a l’interior està exclusivament dedicat a ornaments nadalencs, oberta tot l’any.

De fet, encara es pot degustar l’apetitosa gastronomia silesià, servida en la seva bella ceràmica de tons blaus al restaurant d’estil barroc Dreibeiniger Hur o en Destille, al carrer Nikolai del barri més antic de Görlitz.

Impressionat la Bibliteca de les Ciències d’arqueria i fusta o el Schönhof, que ha estat considerat un dels edificis més antics del renaixement alemany i que avui alberga l’ineludible Museu de Silèsia, bell testimoni de molts anys en que Görlitz va pertànyer a Silèsia abans de ser una de les sis regions de Sajonia.

Al pujar les 165 escales de la torre Reichenbacher Turm, emblema de la ciutat i Casa-Museu, es gaudeix d’unes vistes panoràmiques perfectes per a fer-se una idea de l’urbanisme de Görlitz.

Es divisa la torre de l’Ajuntament, d’estil renaixentista i neogòtic coronada per un magnífic Rellotge astronòmic.

També es veu la Font de Neptú i els palauets que s’estenen des de la Berliner Strasse, la Postplatz, Marienplatz i Demianiplatz fins Wochenmarkt i l’imprescindible i arrodonit Bastió Kaisertrutz que, junt amb Barockhaus, alberguen col·leccions d’art municipal i història de Görlitz.

ERZGEBIRGE

Erzgebirge és un indret idíl·lic, ple de valls, rius i pobles pintorescos que tenen el seu origen en més de 800  anys d’història minera.

És justament a la mineria que Erzgerbirge li deu la seva riquesa, el seu nom (traduït vol di Muntanyes de Mineral), la seva importància econòmica, i formar part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Qui vulgui realitzar una excursió de descobriment per Erzgerbirge, pot caminar al llarg de les sèquies, passar pels portals dels túnels o escòries, i passejar per les ciutats de muntanya visitant el tresor subterrani, perquè en totes parts es pot explorar vestigis de la mineria.

La regió també és coneguda per les seves tradicions i costums molt arraigades, com les processons de muntanyes o les Mettenschichten (antigues costums mineres alemanyes al Nadal), que són encara una part integral de l’hivern i el Nadal a Erzgebirge.

El que el fa especial es que “Montanregio Erzgebirge / Krusnohori” és una experiència transfronterera, amb 22 components: 17 al costat alemany i 5 al costat xec.