Continguts essencials per a viatge a la Baviera:

• HISTÒRIA DE BAVIERA
• MUNICH
• DACHAU
• STARNBERGER SEE
• OBERAMMERGAU
• MONESTIR D’ETTAL
• PALAU LINDERHOF
• PARTNACHKLAMM
• HÖLLENTALKLAMM
• MITTENWALD I GOLES LEUTASCHER GEISTERKLAMM
• CASTELL BURGHAUSEN
• LLAC CHIEMSEE I PALAU HERRENCHIEMSEE
• SCHÖNAU AMB KÖNIGSEE
• NEUSCHWANSTEIN
• BREITACHKLAMM BEI OBERSDORF
• LINDAU
• AUGSBURG
• NÖRDLINGEN
• DINKELSBÜHL
• ROTHENBURG
• NUREMBERG
• POTTENSTEIN
• RATISBONA O REGENSBURG
• WÜRZBURG

HISTÒRIA DE BAVIERA     

L’Estat lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern [ˈbaːjɐ̪n]; Freistaat Bayern és l’estat més meridional dels setze Länder o estats federats d’Alemanya. El nom oficial és Freistaat Bayern, Estat Lliure de Baviera o República de Baviera, atès que històricament Freistaat és un sinònim de república. Antigament rebia els noms de Bavera o Bavària en català. És la regió alemanya amb una personalitat històrica i política més diferenciada de la resta; l’antic regne de Baviera va ser autònom fins que el 1871 es va annexionar a l’imperi alemany La capital és Munic (München)

Geografia

Baviera limita amb Àustria pel sud, amb la República Txeca a l’est, amb l’estat lliure de Saxònia pel nord-est, amb l’estat lliure de Turíngia pel nord, amb l’estat de Hessen pel nord-oest i amb el land de Baden-Württemberg per l’oest.

Amb els seus 70.549,11 km² de superfície és el land més gran d’Alemanya, i la seva població és d’uns 12,4 milions d’habitants (2005), cosa que dóna una densitat de població de 177 hab./Km².

La capital de Baviera és la ciutat de Munic (München en alemany).

Història

Entre el 3900 i el 3500 aC va desenvolupar-s’hi la cultura Altheim, quan els assentaments agrícoles ja eren voltats per fortificacions. Hi ha també nombroses restes de l’edat de bronze (1800 aC-1200 aC), i finalment de l’edat del ferro, que en aquesta zona es denomina època Hallstatt.

Època cèltica

Durant el període Hallstatt trobem l’aparició a Baviera dels celtes. Una de les seues característiques socials eren els seus forts llaços familiars i de clans. Una d’aquestes tribus, els vindileci s’assentaren en el territori comprés entre els rius Inn i Lech, i van fundar la seua capital a Manching, prop d’Ingolstadt.

Els celtes bàvars tingueren una gran relació amb l’àmbit mediterrani, especialment amb etruscos i grecs, amb els quals comerciaven. Ciutats com Ratisbona (Regensburg), Kempten, Straubing i Passau són fundacions cèltiques.

Època romana

L’any 15 aC, les legions romanes, sota el comandament de Drus i Tiberi van derrotar els pobles cèltics i van arribar fins al Danubi. Aquest riu es va constituir com a frontera (limes) de l’imperi. El sud de Baviera es va dividir en dues províncies, Raetia i Noricum. La ciutat de Vindelicorum, actualment Augsburg, va ser fundada per l’emperador August, d’on prové el seu nom (ciutat d’August), i va ser la ciutat principal d’aquesta àrea.

Al segle iii, Raetia i Noricum van ser atacades per les tribus germàniques dels marcomans i els alamans. Les primeres incursions van ser rebutjades per Marc Aureli, però les dues províncies van ser devastades a finals del segle iii per les invasions i les guerres civils. Una vegada pacificades, van viure cent anys de tranquil·litat, fins que noves invasions van deixar finalment la zona sota domini germànic.

Grans migracions i origen del cristianisme

No està clar l’origen dels pobles bàvars, però es creu que provenen d’una tribu coneguda pels romans com els baiovars, que s’instal·laren al sud de Baviera entre el 450 i el 550 dC, i es pensa que provenien de l’actual Bohèmia (oest de l’actual República Txeca). Les tribus d’alamans es convertiren en els veïns occidentals dels baiovars, separats pel riu Lech, mentre que la regió situada al nord, a l’altra banda del Danubi va ser ocupada pels francs. La situació va romandre estable fins a l’actualitat, amb la suma d’aquests tres territoris i amb l’annexió de Francònia el 1803.

En un principi el paganisme va perviure llarg temps, fins que missioners irlandesos, anglosaxons i francs van començar a cristianitzar aquesta regió des de principis del segle vii. En aquesta època es fundaren els bisbats de Passau, Freising, Passau i l’actual Salzburg, que estaven sota el control directe del bisbe missioner anglosaxó Bonifaci de Crediton.

Els monestirs benedictins, com el de Weltenburg i Benediktbeuern també tingueren gran importància en l’establiment del cristianisme i el desenvolupament cultural des de finals del segle VII i principis del VIII.

Ducat de Baviera

El ducat de Baviera va ser fundat a mitjan segle vi, amb la dinastia dels Agilofing, que provenia probablement dels territoris de l’estat merovingi situat a l’oest, del qual era vassall.

El primer duc de Baviera de qui es té notícia fou Garibald I (555-591). Segons la Lex Naiuvariorum, el primer codi legal bavarès, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.

Per a perpetuar el seu estatus, els Agilofing van iniciar una política de matrimonis amb dinasties d’alamans, longobards i francs. El paper dels ducs en aquesta època era bàsicament guerrer i judicial. La principal ciutat era Ratisbona i el ducat va créixer cap al que després va ser Àustria.

Sota el regnat de Tassil III (748-788), últim duc de la dinastia Agilofing, el ducat va estendre’s fins a la regió austríaca de Caríntia.

Va ser un estat independent fins al 1871, en què s’incorporà al segon imperi alemany^[2] (Alemanya pròpiament dita) sense deixar de ser un regne (ho havia estat des del 1806, amb la dissolució del primer imperi). La monarquia bavaresa, com l’imperi alemany, fou abolida al final de la Primera Guerra Mundial, quan fou proclamat l’actual estat lliure federat, que s’incorporà a la República de Weimar.

Economia

Baviera és des de fa molt temps una de les economies més importants d’Alemanya i d’Europa; el seu PIB va sobrepassar els 434.000 milions d’Euros l’any 2007. Aquest PIB supera el de 20 de 27 països de la UE. El PIB per habitant és de 34.716€.

Destaquen de manera significativa les regions metropolitanes de Munic i Nuremberg.

Altament agrícola fa tot just mig segle, l’Estat Lliure de Baviera s’ha convertit en la “meca europea de l’alta tecnologia” Bill Gates i en un soci comercial amb presència mundial. El recent rècord d’exportació amb més de 154 mil milions d’euros l’any 2007 subratlla l’alta capacitat competitiva de l’economia bavaresa a nivell internacional.

L’economia bavaresa es conforma, a banda de les companyies amb presència global com Allianz, Infineon, European Aeronautic Defence and Space company EADS, Siemens, BMW, Audi, Adidas, Puma i MAN, d’una densa xarxa d’empreses petites i mitjanes de la indústria, artesanals i de serveis. El sector de serveis ocupa una posició destacada a Baviera. És així que Baviera s’ha convertit en la seu asseguradora número 1 i bancària número 2 d’Alemanya. En el sector turisme, Baviera es troba a la punta. Els recintes firals de Munic i Nuremberg gaudeixen de gran importància internacional.

MUNICH

• Marienplatz
• Odeonplatz
• Residenz
• BMW Welt
• Fàbrica-Museu BMW
• Hofbräushaus
• Església St. Peter
• Deutsches Museum
• Olympiapark
• Palau Nymphenburg

Marienplatz

Marienplatz és el centre i cor de Munich des  del seu naixement. Originalment la plaça s’anomenava Schrannen, però va ser remombrada com a Marienplatz per demanar a la Verge Maria que protegís la ciutat de l’epidèmia de còlera que l’assediava.

Marienplatz ha estat lloc de celebració d’importants esdeveniments públics i festejos des de temps immemorables, ja sigui celebracions, tornejos o execucions. Amb el pas del temps ha conservat el seu paper com a cor de la ciutat i continúa essent un dels punts més importants i estimats de Munich.

Marienplatz compta amb nombrosos punts d’interès, aquests són els més destacats:

• Mariensäule (Columna de Santa Maria): erigida en el centre de la plaça al 1638 en celebració del final de la invasió sueca, la gran columna està coronada per una estàtua de la Verge Maria rodejada per quatre angelets que simbolitzen les victòries de la guerra, la peste, l’heregia i la fam.
• Nou Ajuntament: construït en un llamatiu estil neogòtic, aquest recarregat edifici és un dels més característics de tota la ciutat. Es possible pujar a dalt de la torre.
• Carrilló: tots els dies a les 11, 12 i 17 hores (varia en funció de l’època) el famós carilló de l’Ajuntament Nou es fa amo de les mirades de tots els visitants. Les figures de la mida real que el composen realitzen la “Dansa de Cooper” al son d’una agradable melodia que commemora l’acte que va tenir lloc l’any 1917 per a celebrar la fi de la peste.
• Antic Ajuntament: amb més de 500 anys d’antiguitat encara conserva l’estil gòtic i un  llamatiu interior medieval.
• Fischbrunnen: dissenyada l’any 1864 i reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, aquesta petita fons és un dels punts de trobada més populars de la ciutat.
• Viktualienmarkt: mercat d’aliments, formatges, flors i infinitat de productes.

Transport:

Metro: Marienplatz, línies U3 i U6.
Autobús: línia 52.
S-Bahn: línies 1 i 8.

Odeonplatz

Odeonplatz és una atractiva plaça rodejada de majestuosos edificis, va ser dissenyada com a entrada triomfal per a la ciutat.

Aquests són els punts que val la pena destacar:

• Felhernhalle: símbol de l’honor de l’exèrcit bavarès, aquesta important construcció va ser dissenyada l’any 1841 i és el punt més destacat de la plaza. La seva arquitectura i les seves escultures recorden a la Loggia dei Lanzi de Florència.
• Església dels Teatins: amb una imponent façada groga d’estil rococó, l’església constitueix un dels principals símbols de la ciutat.
• Hofgarten: aquest agradable jardí d’estil italià resulta ideal per oblidar-se del trànsit i dels soroll en ple cor de la ciutat. Des d’aquest s’accedeix al Jardí Anglès (Englischer Garten).

Transport:

Metro: Odeonsplatz, línies U3, U4, U5 iU6.
Autobús: línia 100.

Residenz

Utilitzat com a residència oficial pels monarques bàvars entre 1385 i 1918, la Residenz és el palau urbà més gran d’Alemanya.

Construïda al 1385 com un modest Castell, amb el pas dels ans els Wittelsbach el van anar transformant en un extens i luxós complex de 10 patis dividit en 130 habitacions.

Avui en dia encara conserva interessants parts amb estils procedents de quatre segles diferents.

La Residenz compta amb nombroses estàncies de gran bellesa decorades amb valuosos tapissos i elements artístics que reflecteixen la brillantor als ulls dels visitants. Entre les estàncies més destacades:

• Teatre Cuvilliés: construït entre 1751 i 1755 i destruït durant la Segona Guerra Mundial, aquest magnífic teatre d’estil rococó va ser reconstruït per reflectir l’esplendor d’altres temps.
• Tresor: amb una extensa col·lecció que comença la seva història al 1565 a mans del duc Albert V, el tresor dels Wittelsbach conté les insígnies reials i les joies de la família des de l’Edat Mitja fins al Classicisme, formant una de les col·leccions més important del món en el seu estil.
• Antiquarium: la sala de les antiguitats és una impressionant habitació d’estil renaixentista construïda per mostrar l’antiga col·lecció de frescos d’Albert V.

Ubicació: Residenzstraße, 1

Horari: Varia en funció de l’època de l’any.

Preu:

Residència
Adults: 7 €
Estudiants: 6 €
Tresor
Adults: 7 €
Estudiants: 6 €
Residència, Tresor i Teatre Cuvilliés
Adults: 13 €
Estudiants: 10,50 €

Transport:

Metro: Odeonsplatz, líneas U3, U4, U5 y U6.
Autobús: líneas 100 y 153.

BMW Welt

El BMW és un impressionant concessionari amb una àmplia exposició de vehicles.

Ocupant un elegant edifici futurista ubicat juntament a la seu mundial de BMW i davant el Parc Olímpic de Munich.

Les instal·lacions ofereixen una exhibició en la que es mostren els models més acutals de la marca, incloent-t’hi motos i vehicles de la Fórmula 1. Els més curiosos poden passar-se per l’Estudi de Disseny i Tecnologia, on poden conèixer els sistemes de tracció i les motors híbrids de la marca.

Al concessionari hi ha una tenda de merchandising.

Ubicació: Davant de l’Olympiapark

Horari:

Edifici: de dilluns a dissabte de 7:30 a 0:00 hores. Diumenges de 9:00 a 0:00 hores.
Exposició: tots els dies de 9:00 a 18:00 hores.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport:

Metro: Olympiazentrum, línies U2 i U3.
Autobús: línia 173.

Fàbrica – Museu BMW

Al llarg de les 2,5 hores de duració que té el Tour  per la fàbrica BMW es pot veure com es produeixen totes les peces del vehicle, des del tall de l’acer fins a la pintura. També es veu com es fabrica el motor i com s’ensambla el xassis.

Per visitar la planta de producció, s’ha de reservar de forma anticipada per telèfon o e-mail. Un cop confirmada, només cal presentar-se al lloc d’informació del BMW Welt.

• 49 (0) 89 125016001
• infowelt@bmw-welt.com

Ubicació: S’accedeix pel BMW Welt, davant de l’Olympiapark

Horari:

Tour en anglès de dilluns a divendres a les 11:30 hores.
Tour en alemany de dilluns a divendres a les 14:00 i a las 18:00 hores.

Preu:

Adults: 7,50€.
Tarifa reduida: 6,50€.

Transport:

Metro: Olympiazentrum, línies U2 i U3.
Autobús: línia 173.

Hofbräuhaus

Amb un origen que es remonta al 1589, quan era la fàbrica de cervesa que abastia a la família Wittelsbach, la Staatliches Hofbräuhaus a Munich és una de les cerveseries més importants de la ciutat.

Al 1828 la fàbrica va ser traslladada i la cerveseria va obrir al públic per decret. La cerveseria es va convertir en el centre de la vida pública i política de Munich, comptant amb importants personatges com Lenin entre els clients més assidus.

La importància de com a lloc de reunió en el món de la política va convertir la cerveseria en testimoni d’importants esdeveniments com la proclamació de la “República Soviètica de Munich” o del programa dels 25 punts pel que passaria a regir-se el partit nazi.

La cerveseria va quedar  completament destruïda durant els bombardejos de 1945 i varis anys després, al 1958, es va inaugurar la construcció actual.

Cada dia més de 35.000 persones passen per les enormes sales de la cerveseria, que ja s’ha convertit en una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, especialment durant la celebració de l’Oktoberfest.

Ubicació: Platzl 9

Horari: De 9:00 a 00:00 hores.

Transport:

Metro: Marienplatz, línies U3 i U6.
Rodalies: línies S1, S2, S3, S4, S6, S7, S8, S27, SP1 i SP2.
Autobús: línia 52.

Peterskirche

Localitzada al centre de Munich, l’esglésa de Sant Pere (Peterskirche), també coneguda com Alter Peter, és el temple catòlic més antic d’Alemanya i una dels principals emblemes de la ciutat.

Presentat un fidel reflex dels diferents avatars als que s’ha enfrentat al llarg de la seva història, l’interior de l’església presenta una peculiar barreja d’elements gòtics, barrocs i d’estil rococó, entre els que destaquen especialment l’altar major i els frescos del sostre.

Un dels punts de l’interior és la segona capella de l’esquerra, en la que es troba una relíquia poc usual, es tracta del esquelet de Santa Munditia cobert per or i decorat amb pedres precioses, cosa que pot resultar una mica macabra.

Un dels punts més interessant de l’esglésa és la seva torre de 56 metres d’alçada a la que es pot accedir per gaudir d’un dels millors miradors de la ciutat.

Cal tenir en compte que són 306 escales empinades que separen el mirador del terra.

Ubicació: Rindermarkt,1

Preu:

Adults: 2€ .
Estudiants: 1€.

Transport:

Metro: München Marienplatz, línies U3 i U6.
Autobús: línia 52.
Rodalies: línies S1, S2, S3, S4, S6, S7, S8, S27, SP1 i SP2.

Deutsches Museum

Amb una variadíssima col·lecció de més de 100.000 objectes, el Deutsches Museum és un extens museu que compta amb una de les col·leccions de ciència i tecnologia més grans de tot el món.

El museu es troba dividit en quatre localitzacions diferents. L’edifici principal, el Centre de Transports, els Astillers Aeronàutics i el Deutsches Museum de Bonn.

Fundat l’any 1903 i reformat després de la Segona Guerra Mundial, el museu compta amb una superfície de 5 hectàries dividides en 50 seccions, pel que s’estima que portaria aproximadament 8 dies per conèixer-lo completament.

Les exposicions són molt variades i inclouen temes com la mineria, la física atòmica, el medi ambient, la tècnica tèxtil, el paper, els instruments musicals, el ferrocarril, el petroli, el vidre, l’aviació, els motors, la ceràmica o la física.

Entre els elements més destacats del museu es troba el primer avió a motor dels germans Wright, el primer automòbil de Karl Benz, o el submarí U1.

Tot i que a priori sembli interessant, el cert és que visitar el Deutsches Museum resulta pesat. L’edifici és difícil de recórrer, requereix massa temps, hi ha massa objectes i la informació està majoritàriament en alemany.

Ubicació: Museumsinsel, 1

Horari: Tots els dies de 9:00 a 17:00 hores.

Preu:

Adults: 14 €
Nens de 6 a 17 anys: 4,50 €
Edifici principal + Centre de Transports + Astilleros Aeronàutics: 21 €

Transport:

S-Bahn: Isartor.
Metro: Fraunhofer Strasse, línies U1 i U2.
Tramvia: Deutsches Museum, línia 16 i Isartor, línia 18.
Autobús: Boschbrücke, línia 132.

Olympiapark

Construit pels Jocs Olímpics de 1972, Olympiapark és un pulmó verd de més de 300 hectàries d’extensió.

En mig de la seva immensitat i verdor, el parc compta amb instal·lacions de inclouen un estadi, una pista de patinatge sobre gel, una piscina coberta, un pista de ciclisme, un amfiteatre, un pavelló olímpic, un aquari de peixos mediterranis i tropicals, i inclòs una petita capella.

Una de les parts més interessants del parc és l’Olympiaturn, una torre de televisió de 290 metres d’alçada que ofereix la possibilitat de contemplar el parc a vista d’ocell, ja sigui des de la seva plataforma d’observació o des del restaurant giratori.

Ubicació: Al nord de Munich

Transport:

Metro: Olympiazentrum, línies U2 i U3.
Autobús: línia 173.

Palau de Nymphenburg

Història

La Fundació del Palau de Nymphenburg com a residència d’estiu es deu al naixement del tan esperat hereu al tro, Max Emanuel, que va ser entregat a la parella electoral bavaresa Ferdinand Maria i Henriette Adelaide of Saboy després de 10 anys de matrimoni, al 1662.

Hofmark Kemnathen, a l’oest de la seu reial, va ser planificat com el lloc de construcció, un lloc a l’aire lliure, a 2 hores de Munich en aquell moment. Al 1664 va començar la construccions segons els plans del nord italià Agostino Barelli, qui també va dissenyar l’Església Theatine de Munic.

El “Lusthauß Nymphenburg“, construït segons els models italians, inicialment era només un poderós pavelló cúbic, rodejat per la Hofmarkskirche, alguns edificis auxiliars i agrícoles i un petit jardí emmurallat de disseny geomètric. A voltants del 1679, el castell estava acabat en la seva primera forma.

Durant el regnat de l’elector Max Emanuel (1680 – 1726), el Palau de Nymphenburg va rebre les dimensions actuals. Sota la direcció de l’arquitecte de la cort Henrico Zuccalli, es van construir dos pavellons escalonats al nord i al sud de l’estructura existent de 1701, que estaven connectats al bloc central per galeries.

Degut a la Guerra de Successió espanyola, les obres de construcció es van parar novament, ja que Max Emanuel va haver de passar el període de 1704 a 1715 fora de Baviera.

Quan l’elector va tornar a Munich des de París al 1715, el van acompanyar nombrosos artistes francesos o artistes formats a França. Amb la major expansió del seu palau.

Junt amb l’arquitecte de jardins de París Dominique Girard, l’arquitecte de la cort Joseph Effner van concebre el pla general de Nymphenburg per l’any 1715, un pla ideal segons el qual es va portar a terme l’expansió addicional.

Karl Albrecht, elector de Baviera i emperador (va governar de 1726  a1745, i des de 1742 emperador Karl VII), va continuar les obres de construcció iniciades pel seu pare. Va enriquir el complex amb el castell rodó, el palau i  la rotonda formen el centre planificat “Carlsstadt”

El seu llegat més apreciat, va ser l’Amalienburg a Nymphenburg Park. François Cuvilliés el Vell, un arquitecte format a París, va portar l’art de la cort de Munich a aquesta joia rococó enginyosa i elegant. Executat per diversos artistes i tallers de la cort especialitzats, es va crear una de les creacions més encantadores de l’art europeu de l’època.

Sota l’elector Max III Joseph (1745 1777, la sala de vall del Palau de Nymphenburg va rebre l’actual decoració pomposa. Johann Baptist Zimmermann creat aquí en relació amb François Cuvilliés el Vell, una obra important del cortesà rococó de Munich.

Quan Baviera es va convertir en regne a principis del segle XIX, Nymphemburg va rebre una funció important. L’elector Max IV Joseph, el primer rei de Baviera com Max I Joseph des de 1806 va fer que algunes habitacions fossin reconstruïdes i moblades amb elegants mobles classicistes.

El director dels jardins de la cort, Friedrich Ludwig Sckell, va transformar el jardí geomètric francès en un parc paisatgístic amb característiques angleses.

El rei Max I Joseph va morir a Nymphenburg al 1825. El Palau de Nymphenburg va seguir essent la residència favorita dels reis bavaresos en el període següent. El rei Lluis II de Baviera va veure la llum el 25 d’agost de 1845.

Visitar el castell

1 Sala de ball (sala gran o de pedra)

Northern Apartment
2 Northern Salettl
3 Antesala
4 Dormitoris
5 Gabinets
Northern Karl Theodor Room
6 Gran galeria de las belleses de Max Emanuel
7 Heràldica Sala
8 Karl Theodor Room
9 Northern Gallery

Apartament sud
10 Salettl sur
11 pasadís
12 Dormitoris
13 Armari de laca xinesa
14 Galeria
sur Sala Karl-Theodor sur
14 a + b antesala i armari d’escriptura

Apartament Queen
15 Perruqueria / Galeria de bellesa King Ludwig I
16 Oficina
17 Habitacions la criada
18 Galeria petita
19 sala d’audiències
20 habitació
21 bany King Maximilian II

Del parc barroc al jardí paisagístic

L’elector bavarès Ferninand Maria li va donar a la seva muller Henriette Adelaide el Schwaige Kemnat a l’oest de la seu reial de Munich amb motiu del naixement del tant esperat hereu al tro Max Emanuel al 1663. Aquí l’electora va crear el seu “borgo delle ninfe”, un palau d’estiu amb un petit jardí. A partir de 1701, Max Emanuel va fer ampliar el castell, redissenyar el jardí i construir un canal per portar l’aigua des del Würn al parc. No obstant, Max Emanuel va haver d’abandonar Baviera al 1704 degut a la derrota de la Guerra de Successió Espanyola. Com a resultat, tot el treball es va interrompre inicialment.

No va ser fins el 1715 que el castell i el jardí s’expandissin significativament fins a convertir-se en el complex barroc. Basat en un disseny de Dominique Girard, el Parc Nymphenburg es va completar amb l’ajuda de Joseph Effner. Al costat oest del castell, es va crear un jardí axialment simètric amb una planta baixa de disseny elaborat i sales de cobertura en ambdós costats amb instal·lacions per al passatemps de la societat de la cort.

A aquesta zona ajardinada li segueix l’extens parc forestal, dominat pel canal central-axial i estructurat per nombroses avingudes i línies de visió. El pavelló de Parkschlösschen Badenburg i Pagodenburg amb els seus jardins regulars, el Madgalenenklause com una ruïna artificial i l’Amalienburg construït entre 1731 i 1739 també es van ubicat aquí en una disposició simple.

Al segle XVIII, el Pagodenburg va ser precedit per un jardí regular amb un dipòsit d’agua.
Pintura de Franz Joachim Beich, 1722/23

Al 1800, l’elector de Baviera Max IV Joseph va encarregar el paisatgisme dels jardins del palau. Només les parts centrals axials del jardí barroc, es a dir, la planta baixa del castell, reduïda a les seves estructures bàsiques, el canal amb les avingudes als dos costats i la cascada. Entre 1804 i 1823 Friedrich Ludwig von Sckell, el principal artista de jardineria del seu temps, va realitzar el paisatgisme del complex de Nymphenburg.

Com a resultat, Sckell va crear paisatges variats, en els que els pavellons barrocs es van incorporar amb la mateixa eficàcia que els Monopteros classicistes al Gran Llac, construïts al 1865 en lloc de dos predecessors de fusta. Friedrich Ludwig von Sckell va aconseguir crear un jardí paisatgístic clàssic, llur atractiu particular va ser la continuació d’elements distintius del jardí de  l’època de l’estil anterior i fonamentalment diferent. D’aquesta forma, l’estructura bàsica del sistema s’ha mantingut quasi sense canvis fins al dia d’avui.

Amalienburg

Davant el Magdalenenklause, l’elector Karl Albrecht va fer construir el palau de plaer i caça d’Amalienburg per a la seva muller Maria Amalia, una filla imperial, a partir de 1734. Al 1739 es va completar l’edifici, dissenyat com un petit complex palatí independent.

L’Amalienburg és una de les creacions més precioses del rococó europeu. La planta, la construcció exterior i la seqüència d’habitacions formen una obra d’art total d’exquisida bellesa. François Cuvilliés el Vell, que també va supervisar a tots els artesans involucrats, va proporcionar el disseny de l’arquitectura i la decoració. Els principals involucrats en l’execució van ser Johann Baptist Zimmermann com a treballador d’estuc, Johann Joachim Dietrich com a escultor i Joseph Pasqualin Moretti com a pintor.

L’edifici, simple en l’exterior però noble, llur centre està lleugerament accentuat per una cúpula plana amb plataforma, té una seqüència d’habitacions sorprenentment unificada. Al mateix temps, no obstant, les habitacions individuals es diferencien d’acord amb les regles de l’art de la cort francesa i cada una està dissenyada de manera diferent amb gran refinament.

El Gran Saló o Sala dels Miralls forma el centre del palau. El Gabinet Blau i la Sala de Descans estan connectats al sud, la Sala de Caça i la Sala de Faisans al nord. Els edificis d’ala curta contenen el guarda-roba, la Sala de Gossos i rifles, la retirada i la cuina. La riquesa de la decoració augmenta cap al centre i culmina amb la Sala dels Miralls, una sala circular amb cúpula plana. Plata, blanquinós i blau delicat són els colors principals. En l’alternança de finestres, miralls i portes, en el joc de la llum real i reflectida, els límits de les habitacions sembren anul·lar-se. Et sents com si estiguessis en un pavelló obert, mitat pèrgola, meitat gruta, sobre la volta celestial en forma de cúpula

Similar a la Sala de Ball, la Sala de Descans o Sala Groga també té un rica decoració. El tallat platejat de les parets, sobre un fons de color groc, s’uneix amb el treball d’estuc amb respatller blau pàl·lid que s’estén fins al sostre blanc per formar una tela elegant, que es mou rítmicament. El revestiment de les parets realitzat per l’escultor de la cort Johann Joachim Dietrich és una de les millors obres de tall de la cort ’aquesta època. Al costat del nínxol del llit estan els retrats dels clients: l’elector Karl Albrecht i l’electora Maria Amalia, ambdós amb vestits de caça.

La Sala de Caça, espacialment la contrapart de la Sala de Relaxació, està moblada com una petita sala de pintura, on les pintures d’estil rococó s’incorporen a la decoració de la paret platejada sobre un fons de color palla i es disposen en dues files una damunt de l’altra. Les representacions de caceres i festivals cortesans, pintades per Peter Jakob Horemans, que fan referència a la parella electoral i la cort, són de gran encant.

La Sala del Faisà o Gabinet Indi crea una atmosfera exòtica. La decoració de la paret aquí pintada i encerada a l’estil xinès sobre el paper tapís de tela. El motiu del faisà es refereix al jardí de faisà que es va establir al 1734 prop d’Amalienburg.

La Sala de Gossos i Rifles té pintures decoratives: escenes de caça i trofeus de caça, executats a l’estil indi en blau sobre fons blanc.

La cuina es també una creació extraordinària amb caràcter estranger. Mentre que el sostre blau i blanc està pintat amb escenes xineses, les parets estan revestides amb rajoles holandeses. El més destacat d’aquest planell imaginatiu són colorits quadres de rajoles amb florers i escenes xineses.

Marstallmuseum

Degut a la seva rica col·lecció, el Marstallmuseu és un dels més importants del seu tipus del món. Està ubicat a l’històric “Leibpferde-Stallung” en un dels edificis de cavallers del sud del Palau de Nymphenburg. A l’edifici de l’estable, que es va completar al 1740 sota el mandat de Karl Albrecht, els preciosos cavalls Wittelsbach hi estaven durant els mesos d’estiu. A l’hivern, els cavalls i els carruatges principescos s’allotjaven als estables principals i a les cotxeres de Marstallplatz, prop de la residència de Munich.

El primer Marstallmuseum es va inaugurar al 1923 a l’antiga escola d’equitació construïda per Klenze. El trasllat de la col·lecció al Palau de Nymphenburg a finals de 1939 i la destrucció de l’extens complex Marstall al centre de Munich van portar a la inauguració del Museu Marstall actual al 1950.

Amb més de 40 carruatges, trineus i accessoris de muntar representatius de la possessió del Wittelsbach, el museu documenta 300 anys de construcció de carruatges principescos, així com la cultura de la conducció i la conducció. El més destacat del museu sempre ha estat el cotxe de coronació de l’emperador Karl VII, un dels cotxes estatals més bells del rococó francès. El ric patrimoni de carruatges i trineus de gala de Wittelsbach va culminar al segle XIX en el magnífics vehicles del rei Lluis II.

Magnífics arnesos, preciosos accessoris de muntar i documents pictòrics històrics donen vida al món cortesà dels viatges i la representació. Una sala de nou disseny també descriu el desenvolupament del Münchner Hof-Marstall des del segle XVI fins a principis del segle XX.

Horaris:

Palau de Nymphenburg i Marstallmuseum amb museu “Nymphenburger Porzellan”: D’abril a octubre: tots els dies de 9 a 18 h.

Capella del Castell: D’abril a octubre: tots els dies de 9 a 18 h. Entrada des del pati principal al segon pavelló nord

Park castles (Amalienburg, Badenburg): D’abril a octubre: tots els dies de 9 a 18 h. L’última entrada a totes les propietats és 20 minuts abans de l’hora d’obertura especificada.

Parc del Palau de Nymphenburg:

Horari d’obertura de la porta principal: De maig a setembre: tots els dies de 6 a 21:30 h. Les altres portes del parc estan tancades mitja hora abans.

Les fonts solen estar en funcionament des de setmana santa fins a octubre tots els dies de 10 a 12 h. i de 14 a 16 h.

Les històriques estacions de bombeig dels pous (pou verd al “petit poble” i “Johannisbrunnhaus” a l’ala nord del castell) es poden visitar tots els dies de 10 a 16 h., de setmana santa a octubre.

La casa dels geranis, des d’abril a octubre, tots els dies de 9 a 18 h.

Preu:

Entrada completa “Nymphenburg”: 15 €. L’entrada completa dóna dret a visitar el Palau, el Museu Marstall amb el museu “Nymphenburger Porzellan” i els castells del parc (Amalienburg, Badenburg, Pagodenburg i Magdalenenklause).

Palau de Nymphenburg: 8 €.

Marstallmuseum amb museu “Nymphenburger Porzellan”: 8 €.

Entrada gratuïta: Els nens i joves de fins a 18 anys i els estudiants tenen entrada gratuïta.

Transport:

Tramvia: línies 12, 16 i 17.
Autobús: línia 51.

DACHAU

El Camp de Concentració de Dachau (1933) va ser el primer establert per Hitler després de convertir-se en canceller d’Alemanya i va està en funcionament durant 12 anys.

Visitar-lo permet conèixer de prop el terrible destí dels 200.000 empresonats, entre els que es trobaven presoners, polítics, homosexuals, sense sostre. De tots ells, uns 600 van ser espanyols.

L’entrada és gratuïta, es cobra un tarifa fixa per l’aparcament. El seu horari és de 9 a 17 hores.

STARNBERGER SEE

Amb 58 quilòmetres de perímetre, el Starnberger See és un dels majors llacs d’Alemanya i el més pròxim a Munich. A l’estiu, es converteix en extraordinàries platges.

L’ideal és vorejar-lo parcialment en busca d’una zona tranquil·la de bany, sovint acompanyades de grans explanades en la que poder fer un pícnic o una barbacoa. No falten a prop de l’aigua les cerveseries i restaurants.

El paisatge, amb els Alps al fons, és simplement sensacional, de la mateixa forma que l’aigua cristal·lina i gèlida d’aquest llac natural procedent del desglaç glacial.

A més, Starnberger està vorejat de carrils per a bicicletes, i no faltes activitats esportives, també accessibles pels turistes.

També hi ha Ferrys que porten de punta a punta, amb sortida i tornada a Starnberg. El tour complet costa 16,50 €, hi ha viatges més econòmics per trajectes concrets.

Existeixen zones habilitades per banyar-se al voltant de tot el llac. A la cara oest hi ha les més accessibles, com la de Feldafing, en aquest tram hi ha grans explanades de gespa, o Tutzing, al costat del poble amb una petita platja.

Sobre la cara est, hi ha una zona de platja propera a Starnberg, és fàcil arribar-hi.

I a uns 6 quilòmetres d’Starnberg s’arriba a Berg, una petit poble en la que existia un palau propietat de la reialesa bavaresa, els Wittelsbach. Aquí a la vora de l’aigua va ser trobat sense vida el metge i el rei Lluís II de Baviera. Avui en dia es troben creus, una d’elles dins l’aigua i una capella en la seva memòria.

OBERAMMERGAU

Poble típic bavarès amb les façanes de les cases pintades a l’estil lüftlmalerei, típic de la regió i que ha convertit aquest poble en un dels més bonics d’Alemanya.

El tema de les pintures poden ser contes, temes religiosos o aspectes quotidians.

MONESTIR D’ETTAL

De camí al Palau de Linderhof es inevitable topar-se de ple amb el Monestir d’Ettal. Les enormes dimensions de la seva cúpula fan que la seva imponent figura es divisi des de lluny.

Es tracta d’un monestir benedictí o abadia en el que viuen i treballen 50 monjos desenvolupant diverses funcions a l’igual que l’ús variat que se li dóna a cada un dels seus edificis: té un internat amb 400 alumnes, una fàbrica de cervesa molt famosa en la que es poden comprar, una destil·leria i un hotel.

L’estil original del Monestir d’Ettal és gòtic tardà, encara que un incendi posterior va fer que es remodelés en un estil barroc actual.

La cúpula és el més impressionant de tot el conjunt, un dodecàgon de 25,3 metres de diàmetre decorada amb un gran fresc del segle XVIII que representa el rapte i coronació de Sant Benet.

PALAU DE LINDERHOFF

Breu història del Rei Boig

El Rei Boig va néixer al 1845 com a Ludwing Otto Friedrich Wilhelm, el príncep hereu de la corona bavaresa va somniar tota la seva infància en ser rei de conte i va mostrar una gran admiració per les llegendes tradicionals com Tristan i Isolda. El seu gran ídol va ser Richard Wagner, segurament el personatge que va marcar la seva vida. I és que als 18 anys, recent proclamat Rei Lluís II de Baviera, va decidir convertir-se en mecenes. El primer fruit va ser aquest patrocini, precisament, l’estrena de l’òpera Tristan i Isolda a Munich (1865). No obstant, aquell mateix any el monarca es va veure obligat a enviar-lo a l’exili per la pressió del govern, qui culpava al polèmic compositor de exercir una mala influència sobre ell.

Diuen que Lluís II, en conseqüència, va caure en una profunda melancolia i que va esta a punt d’abdicar per seguir a Wagner, al que es diu que hagués pogut amar. Sigui com sigui, a partir d’aquells anys, el rei va començar a prestar cada cop menys atenció a les seves obligacions i va decidir tancar-se en el seu propi món de contes. Per això va manar construir tres castells: Neuschwanstein, Herrenchiemsee i el Palau de Linderhof.

El Rei Boig va està incapacitat per governar i diagnosticat d’esquizofrènic. Lluís II passava els seus dies de retirada amb el seu psiquiatra, quan el 13 de juny de 1886 van sortir a passejar pel llac Starnberg. Veien que no tornaven, varis homes van sortir a buscar-lo. Després d’hores de buscar, al final van trobar els cossos surant per l’aigual del llac. Les estranyes circumstàncies de les seves morts van aixecar tot tipus de sospites i teories, però mai es va saber que va succeir exactament.

El Palau de Linderhof

El Palau de Linderhof és un dels tres anomenats Castells del Rei Boig, i va ser l’únic que va veure completat Lluís II. Molt a prop del lloc que avui ocupa el palau, el seu pare Maximilià II tenia una petita casa que solia utilitzar quan visitava el seu vedat de caça privat. El conjunt que podem veure ara és el fruit de diverses construccions i reconstruccions ideades per Lluís II entre 1867 i 1886, any de la seva mort. Lluís II era un gran admirador de Lluís XIV, el famós Rei Sol, i la seva idea de la monarquia absoluta (que ell no va poder fer mai). En ell es va inspirar per construir els castells i palaus. Linderhof, en concret, està molt influenciat amb Versalles.

L’entrada al Palau de Linderhof té vàries modalitats, essent gratuït l’accés de jardins i el parc. El tiquet complet inclou la visita guiada a l’interior del palau (uns 30 minuts), que només es fa en anglès o alemany. Tot i que no s’entenguin aquests idiomes, val la pena si es té interès per aquests llocs. No es poden fer fotos a l’interior del palau. Les dues sales de Tapissos, la Càmera d’Audiències, la Sala del Miralls, el Dormitori, …, cada habitació és més luxosa i recarregada que l’anterior, reflectint totes elles la excèntrica del Rei Boig.

Jardins i voltants del Palau

La visita al Palau de Linderhof no acaba en absolut en l’interior. Al contrari, tant interessant o més interessant que el propi palau són els seus jardins, l’enorme parc que el voreja i els diferents edificis que formen part del complex, als que es pot entrar amb el tiquet complet o un específic. Una de les zones més espectaculars són els jardins situats al sud del palau, amb el seu estanc, el doll d’aigua de fins a 22 metres i varis nivells de terrasses. En el lloc més alt, el petit Temple de Venus corona el conjunt i ofereix unes vistes magnífiques del castell i l’entorn natural.

Al nord de Linderhof també hi ha un bonic jardí, amb la Font de Neptú i una petita cascada que baixa d’un turó. Un cop vistos tots els jardins, és molt recomanable caminar pel parc visitant altres llocs destacats. Potser el més popular és la Gruta de Venus, un dels més delirants capritxos del Rei Boig, que va suposar en la seva època un repte tecnològic. Inspirada en l’òpera Tannhäuser del seu amic Wagner, aquesta cova estava pensada per a que el rei escoltés al seu compositor preferit. No li faltava de res, il·luminació artificial, calefacció i fins i tot efectes especials per a produir onades i recrear un arc de Sant Martí.

No molt lluny de la Gruta de Venus es troba un altre dels edificis més bonics del parc, el Quiosc Morisco, un petit pavelló realitzat per Prúsia per l’Expo Universal de 1867 que Lluís II va comprar i redecorar uns anys més tard. Per allargar al màxim cal arribar fins a la Barraca Hunding i l’Ermita de Gurnemanz, petites edificacions de fusta reconstruïdes en les últimes dècades. Per últim,, al costat més oriental del parc es pot completar la visita entrant a la Lògia Reial (l’antiga casa de camp de Maximilià II, que avui alberga una petita exposició) i la Casa Marroquí, comprada en una altra Expo Universal (la de 1878, també a París).

Ubicació: Ettal, Baviera, Alemanya

Preus:

• Jardins i parc: Gratuït
• Palau i edificis del parc:8,50 €
• Només edificis del parc: 5 €
• Només Lògia Reial: 2 €
• Menors de 18 anys: Gratuït
• Aparcament: 4 €

Horaris del Palau:

• D’abril a 15 d’octubre: de 9 a 18 hores.
• Del 16 d’octubre a finals de març: de 10 a 16:30 hores.

Mapes: interior del palau | parc

Web oficial: schlosslinderhof.de

PARTNACHKLAMM

El congost de Partnachklamm és una de les visites més populars, més de 300.000 persones el visiten cada any des que va ser obert al turisme l’any 1912 i declarat monument natural.

Es tracta d’una gola natural de 700 metres de longitud oberta a diari.

Des de l’estadi olímpic d’esquí de Garmish-Partenkirchen s’inicia el camí cap a l’entrada de Partnachklamm. Uns 2 quilòmetres que poden fer-se a peu o amb carro de cavalls, disponibles darrera l’estadi.

Preu: 5 € per adult.

HÖLLENTALKLAMM

Una caminada pel congost , que es va obrir al turisme fa més de 100 anys, és una experiència inoblidable per a tots. Perquè el Höllentalklamm ofereix un paisatge únic i estrany i presenta una gran visió de les forces de la naturalesa. Goles de fins a 150 metres de profunditat, innumerables cascades, enormes roques i trossos de gel, així com senders sinuosos, passarel·les, ponts, túnels et conviden a una aventura òptica.

El Höllentalklamm és adequat tant com una caminada manejable per a inexperts com escala per excursions d’un dia. El clima fresc i humit del congost és particularment refrescant als dies d’estiu i recompensa l’ascens per Hammersbach.

Amb una longitud de 1.000 metres, el Höllentalklamm forma el final del Höllental, que es troba entre Blassenkammm i Waxensteinkamm al massís de Zugspitze. Al llarg dels anys, Hammersbach ha deixat un tall profund i estret de calcària. El Hammersbach és alimentat per innumerables riuets que transporten la pluja i l’aigua del desglaç.

Es pot arribar al congost directament a través de la ruta de senderisme fàcil al llarg de Hammersbach, començant des de la plaça del poble d’Obergrainau o des del districte de Grainau de Hammersbach. O pot arribar a l’entrada del congost a través de diversos recorreguts més desafiants, com Stangensteig, des de Osterfelderkopf a través de Hupfleitenjoch o el descens des de Zugspitze a través de Höllentalferner.

Cal tenir en compte que el Höllentalklamm, a diferència del Partnachklamm, només es pot arribar a peu i que està prohibit accedir-hi amb objectes voluminosos com bicicletes. A l’hivern, els voluntaris de la secció Garmisch-Partenkirchen del Club Alpí Alemany desmantellen els ponts i les passarel·les i només les reconstrueixen al maig o juny. A l’hivern, es recomana no passar pel congost, ja que existeix risc d’allaus a Höllental.

MITTENWALD I LEUTASCHER GEISTERKLAMM

Mittenwald està prop de la frontera amb Àustria. Aquesta petita ciutat és preciosa, inserta un paisatge de muntanyes espectaculars. Es pot agafar el Karwendelbahn, un telefèric que porta fins al Karwendel, el segon pic més alt d’Alemanya (2.400 m.) per apreciar les vistes espectaculars. El funicular tarda 7 minuts en pujar fins als 2.291 metres. I el preu del bitllet és de 30 € anada i tornada.

Ja a Àustria i a menys de 4 quilòmetres de distància es troba el Leutascher Geisterklamm, és una impressionat gola de pedra calcària sobre el que s’ha col·locat passarel·les als costat per poder recorre’l durant 970 metres.

BURGHAUSEN

Banyada pel Salzach, a la frontera amb Àustria, Burghausen és un dels tresors més guardats de Baviera. Per un costat, amb el seu casc històric barroc, i per un altre costat, el seu preciós castell, el recinte fortificat més llarg del món, amb 1.051 metres de llarg.

La ciutat se situa a la frontera amb Àustria, en concreta amb la regió de Salzburg. De fet, es el mateix riu Salzach el que delimita la separació entre Baviera i la regió austríaca. Un riu que ha marcat la història de la ciutat des de la seva fundació, doncs assemptament i castell estan vinculats a la ruta de la sal, i a la seva protecció. Una ruta fluvial que permetia el transport de la sal a través del Salzach, des de les mines a la zona de Hallein, a escassos quilòmetres de Salzburg, fins a la mateixa Burghausen, lloc des del qual s’emprenia el transport terrestre cap a altres punts del Sacre Imperi Romà Germànic.

Ja al segle XII, el Castell de Burghausen va caure en mans de la família Wittelsbach, governant de Baviera. Durant la divisió del ducat de Baviera, a la Baixa Edat Mitja, Burghausen es va convertir en la segona plaça en importància dins del ducat Baviera-Landshut.

Al llarg dels segles, el complex es va anar ampliant, sumant nombroses instal·lacions defensives i residencials al complex principal del castell. D’aquí que el recinte emmurallat actual aculli tot un veïnat en que encara resideixen unes desenes de famílies. Un espai que supera lleugerament el quilòmetre de longitud, sobre un estret promontori que comunica amb el casc antic de Burghausen, a l’oest.

En quan al centre històric, el de Burghausen, com tant altres de la zona compresa entre Innsbruck i Passau (cas de la mateixa Salzburg), ofereix uns palauets i esglésies catòliques d’estil barroc. Edificis que segueixen el denominat estil Salzach-Inn, caracteritzat, entre altres, per les façanes a nivell per sobre la teulada, l’ús de color pastís o els miradors.

Donada la seva disposició, entre el riu i el castell, el centre històric és molt senzill de visitar, amb uns quants carrers longitudinals. Destaquen la Stadtplaz, plaça que allargada plena de palauets o Die Grüben, també coneguda com Street of Fame. Aquesta denominació respon a unes plaques de bronze que es troben al terra, amb les signatures d’alguns dels grans intèrprets de la història del jazz. És el cas de Lionel Hampton, B.B. King, Stéphane Grappelly, Ella Fitzgerald o Chick Corea, entre altres. Tots ells han passat per la Setmana Internacional de Jazz de Burghausen, festival que se celebra des de 1970 durant el mes de març.

Per visitar el castell cal tenir en compte que l’accés al recinte és possible tot l’any, de forma gratuïta. No obstant, l’edifici principal del recinte, el castell en si mateix, alberga dos museus de pagament en horari restringit. L’entrada a ambdós és a través del pati principal, al final de tot el recinte.

Un d’ells és el Museu Municipal de Burghausen, que només obre de meitats de març a principis de novembre. La entrada costar 4,5 €, acull dues exposicions principals que presenten la vida a la ciutat i al castell a l’Edat Mitja.

L’altre museu forma part de la Xarxa Bavaresa de Palaus i Castells Públics, com la Residenz de Munich, el Castell de Nuremberg o el Castell de Neuschwanstein, entre altres. També costa 4,5 € i aquest està obert tot l’any, tancant a les 16 hores a l’hivern i ales 18 hores a l’estiu.

Un altre punt d’interès de Burghausen és el claustre barroc de Raitenhaslach, fundat al segle XII i barroquitzat a meitats del segle XVIII.

A més els amants de la fotografia poden prendre unes imatges panoràmiques des de l’altre costat del riu Salzach, ja a Àustria. En cas de desplaçar-se en cotxe, simplement cal creua el pont que uneix Ach i el cas històric de Burghausen, i pujar al mirador (està indicat) uns metres més amunt, a Duttendorf. És possible accedir-hi a peu també, a través d’una escala, visible des del riu.

PALAU DE HERRENCHIEMSEE

El Palau de Herrenchiemsee és un palau reial erigit per Lluís II de Baviera a la illa de Herrenchiemsee al llac Chiemsee, entre 1878 i 1886. Aquest magnífic palau és junt a Neuschwanstein i el Palau de Linderhof una de les grans bogeries del rei Boig.

Per arribar a la illa cal comprar els bitllets per la barca que ens porta fins a la illa en un curt passeig, un cop allà s’arriba al palau en un passeig d’uns 10 minuts o través d’un carruatge.

Davant del palau hi ha uns jardins amb laberints, enormes fonts decorades i un embarcador privat. El palau, que originalment havia de ser una rèplica exacta de Versalles, consta únicament de l’ala principal, ja que Lluís II es va quedar sense diners durant la construcció i va morir abans de la finalització de les obres.

A l’interior s’alternen les estàncies moblades de tot luxe com la Gran Sala dels Miralls, l’escala i el dormitori, amb les habitacions buides que per falta de finançament mai podrien ser decorades com s’havia previst. A l’ala sud s’alberga, en vàries estàncies inconclusives, el Museu de Lluís II de Baviera.

Horaris:

• D’abril a octubre: de 9 a 18 h.
• De novembre a març: de 9:40 a 16:15 h.
• Fonts en funcionament entre l’1 de maig i el 3 d’octubre.

Preus: Entrada general: 9 €. Menors de 18 anys: Gratuïta.

• Pàgina oficial Palau de Herrenchiemsee
• Informació i plano del Palau

SCHÖNAU AM KÖNIGSSEE

Königssee està prop de Berchtesgaden i Salzburg, és un dels llocs màgics entre muntanyes. Pertany al municip de Schönau am Königssee, la regió turística més gran de la vall de Berchtesgaden, i s’estén des dels 600 metres fins als 2.713 metres sobre el nivell del mar.

Königssee és també un llac d’aigües cristal·lines, aquest petit llac només s’hi pot accedir a peu o en vaixell. Es pot admirar les empinades parets rocoses que voregen el color verd maragda de les seves aigües. Amb aproximadament 8 quilòmetres de llar i més d’un d’ample, a més amb una profunditat de 192 metres, és el tercer llac més profund d’Alemanya.

Les magnifiques goles, com Wimbachklamm i Almbachklamm són imprescindibles, i el conegut Niu de l’Àguila, a l’alt de Kehlsteien, prop de la localitat de Berchtesgaden. Un edifici de pedra més que un refugi sembla una fortalesa a l’alt dels Alps, va ser un regal de Marin Bormann a Hitler en nom del partit nazi al 1939, i es va convertir en la residència favorita del Führer. Un viatge al passat que es tota una aventura, amb pujada amb ascensor daurat i excavat a la roca. Val la pena pujar-hi, ja que des d’aquest punt es veuen les millors imatges de la zona.

El llac Königssee i l’Església de Sant Bartomeu, s’asseu al costat, són un petit racó del paradís. Aigües que es converteixen en un mirall que reflexa el cel blau i les parets dels congostos dels cims de les Watzmanns. Sant Bartomeu és l’emblema del llac Königssee i només s’hi pot arribar en vaixell. Una església que data del segle XII, ubicada en una petita península. L’aigua del llac està molt freda, inclús a l’estiu, pel que el bany no és molt apropiat.

NEUSCHWANSTEIN

Breu història del Castell de Neuschwanstein

La història del Castell de Neuschwanstein és la història del Rei Lluís II de Baviera (1945 – 1886), conegut com al Rei Boig, fill de Maximilià II, va passar llargs estius al Castell de Hohenschwangau somniant amb grans herois de la mitologia germànica com Parsifal, Sigurd o Lohengrin (Cavaller del Cigne). Les òperes sobre aquests cavallers realitzades pel seu admirat i protegit Richard Wagner, van avivar el seu desig de convertir-se en un rei de conte. I per això, poc després de ser coronat va manar construir un palau acord a la seva idealitzada i romàntica visió dels castells medievals.

El nou Castell de Hohenschwangau, que no seria conegut com a Castell de Neuschwanstein fins després de la seva mort, va començar a construir-se al 1868 a escassos 2 quilòmetres del castell del seu pare, des d’on podia veure l’abans de les obres. Però els somnis dels Rei Boig de tancar-se en un món de conte mai es van veure assolits. Lluís II va morir al 1886 quan el castell encara estava en construcció i al llarg de la seva vida tan sols l’havia gaudit d’un total de 5 mesos. Poques setmanes després del seu enterrament els seus hereus van obrir el Castell de Neuschwanstein al públic i amb els diners recaptats van pal·liar els deutes generats pels seus excessos. Avui en dia rep 1,5 milions de visitants a l’any i és una de les 5 principals atraccions turístiques d’Alemanya.

Visitar el Castell de Neuschwanstein

El Castell de Neuschwanstein es troba a la localitat de Schwangau. El que el fa especial no és la seva bellíssima estampa, sinó la seva idíl·lica ubicació en un congost a peus dels Alps Bavaresos, des d’on es domina un preciós vall en el que no faltes els bonics pobles i grans llacs.

A més, per si fos poc, a menys de 2 quilòmetres es troba el Castell de Hohenschwangau, on va passar bona part de la seva infància Lluís II. Castell que és recomanable veure’l primer per conèixer la seva vida amb cert ordre cronològic.

Ambdós castells es poden visitar per separat o amb un tiquet combinat que s’agafa a l’oficina central del poble, a mig camí entre ambdós. Les visites es fan en grup amb horaris fixos, o sigui que convé reservar les entrades amb antelació o estar a primera hora per evitar cues, o pitjor encara, quedar-se sense entrades. El Castell de Neuschwanstein es pot divisar des de molts llocs, però el lloc on tot el món fa les típiques fotos és el Pont de Maria (Marienbrücke), un pont penjat que creua el congost de Pöllat. Es troba a uns 600 metres de l’entrada i es pot arribar caminant (uns 45 minuts des del poble) o en bus (que para molt a prop del mirador).

Quan s’hagin acabat les fotos, cal baixar durant uns 10 minuts fins al castell per començar el recorregut en grup per l’interior. Els guies parlen anglès o alemany, però hi ha audioguies en castellà. La visita dura 30 minuts i no pot igualar l’impacte que causa l’exterior del castell, però tot i això hi ha sales i habitacions espectaculars. L’interior és més bonic el veí Castell de Hohenschwangau.

A dins del castell no es poden fer fots. En total es visites 14 espais, però els més espectaculars són la Sala del Tron i la Sala dels Cantors, juntament amb la cuina, una de les més avançades per l’època. La Sala del Tron, que no estava destinada a actes oficials, es simplement el paradigma dels deliris de Lluís II, que es va fer construir aquesta espècie de luxosa capella com a reivindicació del seu rol de mediador entre Deu i l’home.

Però segurament l’estància favorita de Lluís II va ser la mencionada Sala dels Cantors, un lloc de culte a les sagues de la tradició cavalleresca medieval (Tanhäuster, Parsifal, Lohengrin etc.) representades en les òperes de Wagner, al que per certa manera va dedicar aquest castell. De fet per tot el Castell de Neuschwanstein es poden veure murals on apareixen les gestes d’aquests cavallers. I aquí i allà es veuen també referències a l’animal predilecte de Lluís II: el Cigne (schwan en alemany) que apareix en pintures, escuts, noms, brodats, segells, etc.

Si es vol fer un passeig virtual pel Castell de Neuschwanstein es pot consultar la web oficial, on a més, explica molt bé la història del rei, del castell, de les sagues medievals en les que es va inspirar per decorar-lo.

Ubicació: Schwangau, Alemanya

Horaris:

• Les visites són guiades, en grup i amb horari fix Duració: 30 minuts
  • Horari de les guixetes:
    • D’abril al 15 d’octubre: de 7:30 a 17 h.
    • Del 16 d’octubre a març: de 8:30 a 15 h.
  • Horari del Castell de Neuschwanstein:
    • D’abril al 15 octubre: de 9 a 18 h.
    • Del 16 d’octubre a març: de 10 a 16 h.

Preus:

• Adults: 13 €
• Menors de 18: gratis
• Estudiants, +65 i minusvàlids: 12 €
• Audioguies: gratis
• Pàrquing: 5€ (tot el dia)
• Atenció: important consultar els preus dels tickets combinats, ja que suposen un interessant estalvi si s’han de visitar els dos castells i/o el Museu de los Reis Bavaresos. A més, si s’hi va en temporada alta, és recomanable reservar online els tiquets (comporta una petita taxa extra, però val la pena).
• També existeix el tiquet combinat «Königsschlösser» per visitar els 3 Castells del Rei Boig: Neuschwanstein, Linderhof i Herrenchiemsee, per 26 €.

Web oficial: neuschwanstein.de | hohenschwangau.de

BREITACHKLAMM BEI OBERSDORF

Just al principi de la caminada circular condueix a un camí segur a través de l’impressionant Breitachklamm. Aquí, l’aigua del Breitach ha estat excavant a través del massís Schrattenkalk d’Engenkopf durant 10.000 anys. Per sortir del congost, el camí d’entrada superior, un tram manejable una mica empinat, condueix per unes escales de pedra fins a la guixeta superior.

No molt lluny de l’entrada superior, el Zwingsteg travessa el congost a una altura vertiginosa. A l’altre costat hi ha un ascens manejable fins al Engenkopf. Aquí, la variant curta de la ruta de senderisme circular condueix de tornada a Tiefenbach per una carretera bona. En mig de prats i flors solejats i panoràmics.

Els que optin per la ruta circular al voltant d’Engenkopf per damunt de Breitachklamm seran compensats amb boniques vistes, pau i tranquil·litat i magnífics prats de flors. Al sud d’Engenkopf, un àmplia vista del veí Kleinwalsertal s’obre sobre un pujol solejat. Un breu ascens a Alpe Osterberg es veu recompensat amb una meravellosa panoràmica muntanyosa. En el remot costat oest d’Engenkopf, la caminada condueix per una carretera alpina asfaltada, però difícilment transitable, en mig d’impressionants prats coberts amb una varietat de rars tipus de flors i gespa, fins Sessealpe i Alpe Dornach.

Gràcies als camins ben practicables, la caminada circular també es recomana en condicions d’humitat- Degut a la creixent quantitat d’aigua, el congost es converteix en una experiència especial. Cal tenir en compte les condicions d’humitat i ombra del congost, és per això que el congost és una experiència refrescant en els dies d’estiu particularment calorosos.

 

Contacte

BREITACHKLAMMVEREIN eG
Klammstrasse 47
87561 Tiefenbach
Alemanya

Tel. +49 8322 987670
info@breitachklamm.com

Horari:

Temporada d’estiu
de 9 h – última entrada a les 17 h. – tanca a les 17:30 h.
Temporada d’hivern
de 9 h – última entrada a les 16 h. – tanca a les 16:30 h.

LINDAU

Lindau és la ciutat més gran de Baviera a la vora del llac de Constança. El pintoresc casc antic i el seu port composen un lloc meravellós, incloent-hi el far del segle XIII, També són d’interès els 6 metres d’alçada del Lleó de Baviera (Lowe) i la torre de 33 metres d’alçada del nou far, el Neuer Leuchtturm, ambdós construïda al 1856. El casc antic és només per a vianants, també val la pena explorar els seus carrers alineats amb cases d’estil gòtic, renaixentista i barroc. És particularment atractiu Maximilanstrasse, el carrer principal de la ciutat, amb les seves arcades, fonts i cafeteries.

A 20 minuts en cotxe, des de  Lindau, està la ciutat més assolellada del llac de Constança, Lindenberg, als peus dels Alps. És un balneari famós pel seu patrimoni i els formatges.

AUGSBURG

Les Cases Gremials són una de les majors atraccions turístiques de la ciutat. Als seus carrers s’observa l’esplendor que havia tingut i té Augsburg.

La Catedral d’Augsburg és un temple catòlic que va originar la seva construcció al segle XI de caràcter romànic. Posteriorment va anar transformant-se amb diferents reformes fins a ser gòtica. El seu interior és d’estil barroc. A la plaça, davant de la catedral es troben el ciments de l’Església de Sant Joan del segle X i les restes de les antigues muralles.

El Rathaus va ser projectat per l’arquitecte Elias Holl entre 1615 i 1624. Si és impressionant el seu exterior, l’interior no es queda endarrere amb el Saló Daurat.

La Mozarthaus és la casa natal del pare de Mozart i del seu fill Wolfgang Amadeus.

A Augsburg també hi ha el Botanischer Garten, el que va començar sent un viver a la dècada de 1930 ha acabat essent un jardí botànic de 10 hectàrees de flora de tot el món. Avui en dia hi ha 3.100 espècies, 1.200 de les quals són tropicals i subtropicals i creixen en hivernacles. A l’exterior hi ha un jardí japonès atmosfèric, un rocós, un jardí de roses amb 280 varietats, un jardí d’apotecaris, un jardí de grangers u un jardí per a flors d’estiu. Pels seus camins hi ha unes 450 espècies d’arbustos i plantes perennes,

L’hivernacle principal és un paradís d’espècies tropicals com vainilla, plàtans i arbres de cacau. I a finals d’hivern, la casa més petita de Victoria-Regia està plena de papallones.

NÖRDLINGEN

El meteorit i la ciutat medieval

Fa milions d’anys, en aquesta regió va caure un meteorit de grans dimensions. I Nördlingen es va aixecar a l’interior de l’enorme cràter de 25 km de diàmetre produït per l’impacte. La zona és un dels Geoparcs més importants d’Alemanya, pel seu valor geològic. Es coneix com Geoparc Ries i existeixen nombroses rutes que recorren tota la regió.

Molt més tard, durant l’Edat Medieval, va ser una ciutat estat i d’aquesta època conserva un patrimoni molt rellevant. Les muralles i torres que la rodejen, vàries esglésies gòtiques i nombrosos edificis civil revelen la importància d’aquest enclavament.

Georgkirche

Situada juts al centre de la población, l’església de St. Georgkirche es va començar a construir al 1427 en estil gòtic tardà i es va completar 80 anys després. La pedra amb la que es va construir és amb petits cristalls verdosos compostes de suavita, una roca que es va crear amb l’impacte del meteorit i extremadament rara.

El campanar de l’església es conegut com la Torre Daniel i es va concloure al 1490, té 90 metres d’alçada, són 350 escales, a meitat de les escales hi ha una roda que funcionava (i segueix funcionant) com a politja per pujar aliments als guardians de la torre.

Marktplatz

És el centre d’activitat del poble, i on se situen els edificis més significatius de Nördlingen:

• Brot- und Tanzhaus: amb el seu entramat de fusta pintada i la seva façana decorada, es va construir a meitats del segle XV i era ocupat pels forners a la planta baixa i els comerciants de teles al primer pis. Però també s’hi celebraven festes i balls en ocasions especials, d’aquí el nom de la casa.
• Steinhaus zu Nördlingen (Ajuntament de Nördlingen): va ser l’habitatge privat dels comtes de Oettingen. No obstant, des de 1382 ha estat la seu de l’Ajuntament. Destaca la seva escala lateral amb elements gòtics i renaixentistes. Els sòtans es van utilitzar en el seu moment com a presó i sala de tortura. Molt a prop, sota l’escala, no es pot perdre un curiós sota relleu amb un personatge sarcàstic conegut com “el mirall dels tontos” amb una lema sota que resa “Ara som dos tontos”.

El Museu del Cràter

El Rieskrater-Museum se centra en cràter de la regió del Ries provocat per un meteorit que va caure aquí fa més de 14 milions d’anys.

Només es coneixen 180 cràters del meteorit al món i el cràter alemany és un dels més significatius.

El museu compta amb una excel·lent col·lecció de fragments d’aquest tipus de roca estel·lar, provinents de tot el planeta, però no del meteorit del Ries. Les altes temperatures que es van produir en l’impacte, van provocar que el meteorit es desintegrés junt amb les roques ja existents.

DINKELSBÜHL

Dinkelsbühl es va lliurar dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, pel que pot conservar els seus edificis, esglésies. Dinkelsbühl és una de les ciutats antigues i no restaurades d’Alemanya.

Sense ser una ciutat monumental o amb llarga llista d’edificis i museus per visitar, Dinkelsbülh és una ciutat que enseguida atrapa al visitant. Fundada pels reis carolingis al segle VIII, la ciutat conserva l’atractiu medieval.

La imponent Església de Sant Jordi domina la Markplatz, és una de les esglésies construïdes en estil gòtic tardà més boniques del sud d’Alemanya. L’entrada principal es troba sota una torre. Un pòrtic romànic precedeix la majestuosa església llur volta en ventall subjecten 11 parells d’esveltes columnes. Són molt cridaners els altars ricament decorats, així com el púlpit i el tabernacle. Com a curiositat, la finestra que va donar el gremi de forners de la ciutat i que es pot veure al final de la nau dreta, la decoració d’aquesta finestra no és ningun element típic gòtic, en ella el que hi ha són grans i bonics pretzel.

Just davant de la façana de l’Església de Sant Jordi es troba el Weinmarkt, el mercat del vi, es tracta d’un carrer amb alguns edificis més bonics de Dinkelsbühl construïts pels voltants del 1600. El primer d’ells, just davant de l’església, és de color vermell, i com tots els altres del carrer, amb una teulada a dues aigües. El nom d’aquest edifici és Aldermen’s Inn i va ser la casa d’hostes en la que s’hi van allotjar personatge tan rellevants com l’emperador Carles V o el rei Carles Gustau de Suècia.

Un dels altres atractius de Dinkelsbühl és la seva muralla. Va començar a ser construïda al 1372. Encara que a principis del segle XIX van ser demolides la major part dels merlets, el mur i les torres es conserven completes, la longitud de la muralla és de 2,5 quilòmetres i compta amb 20 torres, 4 de les quals són portes.

ROTHENBURG

La ciutat medieval millor conservada d’Alemanya, Rothenburg, encaixa perfectament en la descripció de ciutat romàntica. L’ideal és passejar per la muralla que la rodeja per obtenir les millors perspectives de l’arquitectura medieval i pujar a la part superior de la torre de l’Ajuntament del segle XIII per gaudir d’una panoràmica de la ciutat.

NUREMBERG

• Hauptmarkt
• Frauenkirche
• Schönner Brunnen
• Sebalduskirche
• Museumbrücke i Hospital de l’Esperit Sant
• Lorenzkirche
• Kaiserburg
• Weißgerbergasse
• Henk
• Henkersteg i Kettensteg
• Pati dels Artesans
• Altres llocs d’interès de Nuremberg

Nuremberg és la segona ciutat de Baviera després de Munich. Per un costat es poden trobar cases amb entramat de fusta, esglésies gòtiques dins de la ciutat medieval a l’ombra de la torre del Castell Imperial, que va ser una de les residències més importants dels emperadors del Sacre Imperi Romà. Per un altre costat, Nuremberg i les ciutats dels voltants són la llar de moltes empreses alemanyes molt conegudes, com Adidas, Diehl, Faber-Castell, Playmobil, Puma o Siemens.

Nuremberg va arribar a la seva època daurada quan es va convertir en Ciutat Imperial del Sacre Imperi Romà Germànic, al segle XII. Això, juntament amb la seva privilegiada ubicació, es va consolidar com a un centre cultural i comercial essencial en aquells temps.

Al segle XX, potser per aquesta influència prèvia d’icona imperial, va ser escollida com a enclavament del Tercer Reich. Va ser aquí on es van publicar les Lleis de Nuremberg, antisemites i racistes i aquí es van celebrar nombrosos mítings i esdeveniments multitudinaris. En paraules de Hitler, Nuremberg era “la més alemanya de les ciutats alemanyes”. Això va provocar que quedés en cendres en un atac el 2 de gener de 1945. Al 1946 es van celebrar a Nuremberg els famosos Judicis de Nuremberg després de la Segona Guerra Mundial.

Per últim allí és pot degustar el plat més famós, les salsitxes de Nuremberg amb chucrut.

Hauptmarkt

Aquesta plaça és el centre neuràlgic de la ciutat. Al seu voltant es distribueixen diversos monuments importants, com la Frauenkirhe o la Schöner Brunner. A prop s’ubica de l’antic Ajuntament, que en els seus subterranis hi va haver una presó de la que avui es poden visitar les seves cel·les.

A la Hauptmarkt es celebra, des de 1350, un mercat agrícola. També s’hi celebren altres mercats, un per Pasqua, un altre a la tardor. Però el més espectacular, és el seu mercat de Nadal. A aquesta plaça també hi ha moltes parades de musics tocant pel carrer, que són realment bons, i és un motiu per anar passejant pel centre i escoltant bona música.

Frauenkirche

Aquesta imponent església gòtica de maons vermells presideix la Hauptmarkt. Va ser construïda per ordre de l’emperador Karl IV al 1352 sobre una sinagoga que ell mateix va destruir, amb la idea de crear una gran Capella Reial Imperial.

Al seu exterior crida l’atenció el rellotge Männleinlaufen, un carilló amb un espectacle que es pot veure a les 12 del migdia i que es va dissenyar per a commemorar la Bula d’Or de 1356 per la que l’emperador podia es escollit sense que fos necessària l’aprovació papal. Quan es posa en moviment, set electors giren entorn a l’emperador que es manté assegut.

Schönner Brunnen

L’anomenada Font Bonica és una font gòtica i amb forma d’agulla de quasi 20 metres d’alçada. Està decorada per més de 40 figures que narren la història del Sacre Imperi Romà Germànic.

L’original es troba al Museu Nacional i data del segle XIV, la que es veu és una còpia del 1912.

Hi ha moltes llegendes i supersticions entorn a ella. La més popular diu que si busques l’anell daurant que hi ha amagat i el gires tres vegades se’t complirà un desig.

Sebalduskirche

Es va construir al segle XIV sobre un altre temple romànic. Darrera del seu altar hi ha les relíquies del patró de la ciutat, St. Sebaldus.

Museumbrücke i Hospital de l’Esperit Sant

L’estampa creuant el pont Museumbrücke és una de les fotografies més boniques de Nuremberg. Des d’aquí es veu l’Hospital de l’Esperit Sant, medieval i destinat a cuidar dels ancians, que s’emplaça en una illa sobre el riu Pegnitz.

Lorenzkirche

La seva construcció data de meitats del segle XIII. Destaquen les seves dues torres de 80 metres d’alçada, des de 1525 és evangelista luterana.

Té un enorme rosetó a la façana principal, també té nombrosos vitralls. a dins hi ha un dels òrgans més grans del món.

També és recomanable passejar pel carrer de vianants de 300 metres que parteix d’ella, la Karolinenstraße, plena de comerços interessants.

Kaiserburg

Situat sobre un turó, aquest castell medieval d’arenisca amb tocs gòtics i romànics és un dels monuments principals de Nuremberg. Es remunta al segle XI, però va anar agafant rellevància quan Nuremberg va ser declarada Ciutat Imperial i va tenir funcions militars.

Està compost per un conjunt d’edificacions molt variat en les que destaquen: el Pou Profund (de 50 metres, per abastir d’aigua), la Capella Romànica Doble (per l’Emperador Barbarroja al 1170 i amb dues plantes, perquè els nobles no es barregessin amb els altres), el Museu del Castell Imperial (amb armadures, tapissos, armes, etc.) i la Torre Sinwell (la Torre del Museu de l’Homenatge amb un observatori a 385 metres amb les millors vistes de Nuremberg), etnre altres.

Weißgerbergasse

El carrer dels Adobers considerada la més bonica de la ciutat. La formen un conjunt de cases acolorides que van pertànyer al gremi d’artesans del cuir i que gràcies a que va fent una corba, crea una estampa molt particular.

Henkersteg (Pont del Botxí) i Kettensteg (Pont de la Cadena)

El Henkersteg (segle XV) és una bonica construcció amb fusta que connecta la ciutat amb l’Illa de Trödelmarkt. Es denomina així perquè fins al segle XIX, el botxí local habitava a la torre contigua (es pot visitar).

A prop del Henkersteg hi ha el pont penjant de ferro més antic d’Europa, el Kettensteg. Mesura 68 metres i és de meitats del segle XIX. És bastant curiós.

Patí dels Artesans

Aquesta plaça (realment són dos carrers) que es recolza a la muralla medieval sembla un petit escenari de cases tradicionals en la que es troben diversos comerços d’artesania: bufadors de vidre, teixidors, joieres, etc. I allí es pot observar la Torre Frauentorturm.

Al desembre es vesteix de Nadal i sembla un poblet màgic.

Altres llocs d’interès de Nuremberg

• Museu Nacional Germànic: originalment es va erigir al 1852 (va tenir posteriors reconstruccions) per aglomerar col·leccions de la història i cultura germana. És un dels més grans del país en aquest sentit. Allí es poden trobar obres d’Alberto Durero o la Schönner Brunnen original.
• Haubsbrauerei Altstadthof: a través d’aquesta cerveseria es pot recórrer els subterranis de la ciutat mitjançant túnels antiaeris i prendre una bona cervesa.
• Sala dels Judicis de Nuremberg: es visita la “Sala 600” del Palau de Justícia. Aquí es van celebrar els judicis contra els líders del nazisme entre 1945 i 1946.
• Museu de la Joguina: Nuremberg és considerada la “Ciutat Alemanya de la Joguina”, pel que hi ha molts plans per fer amb nens com visitar aquest museu. El Playmobil és d’aquí, i també els llapis Staedler, que van nèixer al 1660.
• Teatre Estatal: una de les òperes més rellevants d’Alemanya.

POTTENSTEIN

Encaixat en profundes valls se  la coneix com la Suïssa Franconia. Aquesta preciosa comarca compta amb nombrosos senders, piscines naturals per banyar-se. Després d’una corba tancada de la carretera apareix per sorpresa el pintoresc poble de Pottenstein. Les cases descansen sobre penya-segats, en el punt més alt hi ha un castell que domina la zona. No lluny d’allí es troben les Coves del Diable (Teufelshöle), immenses cavitats rocoses amb capritxoses formes. Per recorre-les es tarda uns 45 minuts a través de boscos de estalactites i estalagmites. Es recomana anar-hi ben abrigat, en ninguna època de l’any el termòmetre supera els 9º de temperatura.

RATISBONA

Després de dos mil·lennis encara segueix en peu, gràcies a això visitants de tot el món podem gaudir del seu centre històric, des de 2006 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Al no ser bombardejada per les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. També se la coneix com la ciutat italiana més nòrdica. L’origen de la ciutat es remunta a l’època de l’Imperi Romà quan el Danubi era la frontera nord de l’Imperi. A la ciutat encara es pot contemplar restes de fortificacions com la Porta Pretoria que la protegien dels embats amb les tribus germanes.

Un aspecte distintiu de Ratisbona són les seves colorides façanes i les seves innumerables places com la Haidplatz, la Bismarckplatz on es troba l’òpera, Neupfarrplatz i per últim la Dultplatz, on se celebra el Dult, el local Oktoberfest amb les típiques tendes de cervesa i atraccions. Un altre lloc inoblidable és el cèlebre pont medieval Steinerne Brücke de 335 metres sobre el Danubi. Sota d’ell, hi ha un conjunt de jardins i prats anomenat Jahninsel Grillplatz on famílies i joves es reuneixen per jugar i passar l’estona. Tampoc es pot perdre un altre símbol de la ciutat, com és la seva catedral o Dom St. Peter, així com el Monestir de Priesterseminar St. Wolfgang, la Kloster Sankt Emmeram, i per acabar, el Castell dels Thun und Taxis. Lluny de la ciutat i amagat entre boscos s’erigeix el Walhalla, llur nom fa referència a la morada dels deus germànics, temple dedicat als herois de la pàtria alemanya,

Per acabar, una recomanació, existeix a la vora del riu un lloc de menjar anomenat Wurstkuchl, aquest restaurant competeix amb Munich de tenir la recepta més antiga de Würst.

WÜRZBURG

• Residenz
• Rathaus
• Pont Vell
• Fortalesa de Marienburg

Aquesta petita ciutat té uns 130.000 habitants, dels quals una cinquena part són estudiants de la seva universitat.

Compta amb 50 esglésies, quasi totes catòliques i només dues protestants.

El 90 % de Würzburg va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial.

Residenz

Es tracta de la principal obra del barroc al sud d’Alemanya i un dels palaus més importants d’Europa. La seva construcció a partir de 1720 es deu al propòsit dels Prínceps-Bisbes de residir al centre de la ciutat i abandonar el castell que tenien al turó.

De la participació de nombrosos artistes en la decoració i mobiliari d’aquest palau, destaca la figura del venecià Tiépolo, qui sobre el sostre de voltes de l’escala principal va crear el que està considerat com el fresc continuo més gran del món. En aquesta impressionant pintura de 1758 es representen els cinc continents, i va ser realitzada en 18 mesos ocupant 600 metres quadrats.

Durant el recorregut pel palau crida l’atenció també la gran Sala Blanca decorada amb estuc, així com la Sala de l’Emperador.

Informació completa per visitar el Palau Residencial de Würzburg

Rathaus

L’Ajuntament és l’edifici més antic de la ciutat, del segle XIV, el qual va pertànyer a un Comte al que un dia van matar i la casa es va convertir en seu municipal.

Pont Vell de Würzburg

Al costat oposat de l’eix del centre de la ciutat, un dels principals monuments de Würzburg, davant es troba la Fortalesa de Marienberg.

De menys dimensions, aquest pont medieval recorda al Pont de Carles de Praga, tant per la seva estructura de pedra com per les diverses escultures que el flanquegen.

Es considera el primer pont de pedra d’Alemanya i va ser construït al 1120. A finals del segle XV es van construir els pilars de pedra de l’actual pont sobre el riu Meno, tot i que la connexió entre ells era de fusta. Ja al 1512 els arcs també es van construir de pedra per estalviar-se el cost del manteniment de l’estructura de fusta. Va ser al voltant del 1730 quan es van començar a instal·lar les figures barroques de Sants, les quals tenen una altura de 4,5 metres, i tot i que van ser molt danyades durant els bombardejos de 1945, al final van poder ser restaurades.

A destacar que fa uns 15 anys aquest lloc s’ha convertit en una cita obligada als vespres per bona part dels residents de la ciutat i turistes per prendre una copa de vi sobre aquest pont medieval amb vistes a la citada Fortalesa i a les vinyes que s’estenen pels turons que rodegen la ciutat.

La copa de 250 cl. (schoppen) es pot comprar en alguna de les botigues que es troben a l’inici del pont, per un preu de 5,50 € més 5 € de fiança per la copa de vidre.

Fortalesa de Marienberg

A l’altre costat del riu Meno, s’aixeca la Fortalesa de Marienberg. els orígens d’aquesta fortalesa es remunten a més de 3.000 anys, si bé el castell actual va ser fundat al 1201.

Des de 1253 fins al 1719 va ser la residència dels Prínceps-Bisbes de Würzburg, curiosa figura que agrupava el poder civil i el poder eclesiàstic.

La fortalesa va ser reconstruïda al 1600 com un castell renaixentista. A l’actualitat es pot visitar el pati, la torrassa i la capella amb visites guiades que inicien a cada hora, i durant les que es pot veure l’ambient i decoració medieval de la fortalesa. Durant la visita és imprescindible anar al mirador del jardí, al que es pot accedir per un passadís situat junt a la capella i des d’on s’obtenen unes panoràmiques de la ciutat.

La visita de Marienberg es pot completar visitant el Museu de Franconia que es troba en un dels edificis del complex. Aquí es poden veure peces arqueològiques, així com armadures i armes medievals.