Beffroi de l’Hôtel Ville (Campanar de l’Ajuntament)
El Beffroi de l’Hôtel Ville domina Lille des d’una altura de 104 metres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, també és el campanar civil més alt d’Europa, un cop superats les primeres 100 escales, només cal pujar amb ascensor fins a dalt i admirar Lille i els seus voltants amb una vista de 360º. De fet, en un dia clar, es pot veure la Vall de Lys i les muntanyes de Flandes.
El campanar només es considera un símbol de llibertat pels municipis d’Alta França, sinó també un punt de referència de la ciutat. Construït entre les dues guerres, l’ajuntament combina l’arquitectura tradicional flamenca i un material modern, formigó armat.
Ubicació: Pl. Simon Vollant, 59000 Lille
Beffroi de l’Hôtel Ville
Grand Place
El cor de la ciutat es troba a la Grand Place, també coneguda com la Place du Général de Gaulle, creada a Lille al 1890.
Punt de trobada de tots els habitants de Lille, està dominada per quatre estàtues de dones: la Dehesa del centre que commemora el setge de Lille pels austríacs al 1792, i les tres Gràcies, que coronen l’edifici de la Voix du Nord. Les estàtues representen les tres províncies de la regió: Artois, Flandes i Hainaut.
La Grand Place, fundada a l’Edat Mitja, està dedicada al comerç, del que LaVieille Bourse segueix sent el sumptuós símbol. Durant el període nadalenc, s’instal·len aquí l’enorme sínia i un mercat d’artesania, mentre que durant la resta de l’any és el lloc de trobada dels habitants de Lille. Els seus 10.000 m2 estan rodejats de terrasses, bars i bistros.
Ubicació: Pl. du Géneral de Gaulle, 59800 Lille
La Grand Place amb la Vieille Bourse al fons
La Vieille Bourse (La Vella Borsa)
La Vieille Bourse situada entre la Grand Place i la Place du Théâtre és un conjunt d’edificis d’estil renaixentista flamenc. Aquest monument es va construir a petició dels rics comerciants de la regió al 1652. El seu petit pati interior, rodejat per quatre portes i 24 residències idèntiques, és el lloc habitat per la població local, on es pot trobar un mercat de llibres de segona mà, venedors de flors i taules per jugar a escacs.
Hi ha una infinitat de cariàtides que adornen els pilars. La mateixa opulència es troba en la decoració de les finestres, amb timpans de vegades corbats o triangulars, adornats amb enredaderes, garlandes i fruits carnosos, a l’estil renaixentista flamenc. Els lleones de Flandes esculpits als portals recorden la pertinència de Lille als Països Baixos.
La Vieille BoursePati interior de la Vieille Bourse
Palais des Beaux Arts (Museu de Belles Arts)
Amb nombrosos quadres de prestigi en un luxós edifici de l’estil Belle Époque de 1892, el Museu de les Belles Arts està considerat un dels museus més rics de França. Passejant pels passadissos d’aquest magnífic edifici del segle XIX, es pot admirar diverses col·leccions d’obres europees, sobretot flamenques i neerlandeses: Rubens, Goya, Delacroix, Courbet, però també Rodin i Cladel són alguns dels grans artistes exposats a la col·lecció permanent.
Ubicació: Pl. de la République, 5900 Lille
Palais des Beux Arts
Vieux-Lille
Vieux-Lille és un barri històric situat al nord de la ciutat i forma part d’un dels seus 12 districtes. És el lloc més encantador i ric de Lille i encara conserva molts carres amb llambordes, vorejats per magnífics edificis d’arquitectura flamenca, que s’estenen al llarg de quasi 2 km, conservant vestigis dels canals que creuaven la ciutat en segles anteriors.
Les seves façanes de maó i pedra testimonien el passat de la ciutat, des del segle XIV fins al XX. El Vieux-Lille és un barri popular no només entre els turistes, sinó sobretot entre la gent de Lille, està ple de galeries d’art, petites boutiques i botigues de luxe, així com famosos cafès, bars i restaurants.
Cases de Vieux-Lille
Marché de Wazemmes
Wazemmes és un animat barri de Lille al que la gent hi acudeix tots els dimarts, dijous i diumenges al matí per visitar el seu famós, popular i acolorit mercat, ubicat en un gran edifici de maó vermell, exemple clàssic de l’arquitectura del nord de França.
Tot i que no és un dels mercats més concorreguts de Lille, és una de les millors experiències que es poden viure a la ciutat: els colors i les olors dels productes locals i exòtics en una fabulosa varietat de fruita fresca, carns, embotits i formatges. Es pot provar el millor de la gastronomia local als llocs de menjar al carrer: sense perdre’s la tarte au maroilles, un boníssim pastís de formatge, i els gofres de vainilla, caramel, praliné, castanyes i gerds.
Ubicació: Pl. Nouvelle Aventure 5900 Lille
Marché de Wazemmes
Citadelle de Lille
Oculta en la verdor del seu parc, la Citadelle de Lille va ser construïda per Vauban, per ordre de Louis XIV, per a protegir la ciutat després de la seva conquesta. Originalment era una petita ciutat rodejada per cinc bastions, formant una estrella, amb una circumval·lació de 2.200 metres. Per construir-la va caldre coure 70.000 milions de maons, extreure 3 milions de blocs de pedra de les canteres i extreure 60.000 peus de gres.
La porta d’entrada reial porta una inscripció en llatí, un vertader elogi a la glòria del rei Sol. La Citadelle formava part d’una doble línia de fortaleses entre Gravelines, Dunkerke i Maubeuge/Rocroi. Era el famós Pré Carré, dissenyat per Vauban, que incloïa 28 ciutats fortificades.
En dies de sol, és un dels llocs favorits dels habitants de Lille per passejar. De fet, el Parc de la Citadelle és l’espai verd més gran de la ciutat, ric en activitats, tant esportives com culturals, gràcies a la valorització del seu patrimoni històric i natural. Està rodejat d’un gran bosc, travessat pel diu Deúle i els seus canals. És un lloc molt popular entre les famílies per la presència d’un zoo i un miniparc d’atraccions pels més petits.
Ubicació: Avenue du 43e regiment d’infanterie, 59800 Lille
La Citadelle de Lille
Cathédrale Notre-Dame-de-la-Treille (Catedral de l’Arquebisbe)
Aquesta catedral té una història singular, tot i que el pla per la seva construcció, presentat al 1853, era grandiós i tenia l’ambició de donar a la ciutat una immensa estructura religiosa, mai va arribar a materialitzar-se i es va preferir una construcció molt més modesta.
L’església no es va acabar fins al 1990, amb la realització de la façana, pel que existeix una marcada diferència d’estil entre aquesta i altres parts de l’església.
Ubicació: Pl. Gilleson, 59800 Lille
Cathédrale Notre-Dame-de-la-TreilleInterior de la Cathédrale Notre-Dame-de-la-Treille
Maison Coillot
La Maison Coillot és una cas d’Art Nouveau dissenyada per Hector Guimard. La casa es va construir amb pedra franca, maó, ferro forjat i ceràmica. Avui consta d’una botiga a la planta baixa i allotjament en tres nivells en el primer apartament. Construïda sobre un terreny amb pendent, té una doble façana asimètrica.
A part del seu exterior, val la pena veure l’interior, l’atri és una obra mestra de Guimard, llur firma està a la porta d’entrada.
Ubicació: 14 Rue de Fleurus, 59000 Lille
Art de carrer
En els últims anys, la ciutat de Lille ha descobert una viva efervescència cultural, que aviat va començar a expressar-se a través de l’art de carrer. La zona on es troben més concentració de murals és el barri de l’estació de Saing-Sauveur, prop del Boulevard Jean-Baptiste Lebas.
Artistes locals i internacionals es reuneixen de forma regular per canviar el vestit dels carrers de Lille, per obtenir mapes actualitzats amb les obres de la ciutat, cal mirar la web, compost per pintors, professors i activistes de l’educació popular.
Luxembourg té unes quantes peculiaritats, la primera, el nom, el mateix del país del que és capital, tot i que també s’anomena Ciutat de Luxembourg. La segona, hi ha tres idiomes oficials, així que es pot dir Luxembourg o Ville de Luxembourg en francès, Luxembourg o Stadt Luxembourg en alemany, o Lëtzebuerg o Stad Lëdzebuerg en Luxembourgès, a la capital l’idioma més parlat és el francès. La tercera, és una de les ciutats més internacionals del món, amb u n 71% dels habitants estrangers.
Tampoc li falta història: va ser una de les places fortes més importants d’Europa. De fet, les seves fortificacions i barris antics han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. I la seva disposició geogràfica, en una plataforma rocosa tallada sobre el curs natural format per riu Alzette, és espectacular, a part de crear diferents altures amb diferents barris: la Ciutat Alta, la Ciutat Baixa, Clausen, Pfaffenthal, Kirchberg …
La fundació de Luxembourg: de fortalesa a dinastia
Els orígens de Luxembourg es remunten a l’Alta Edat Mitja, al cim d’un promontori rocós, Roche du Bock (la roca de Bock), es va construir una petita fortificació, Lucilinburhuc. Adquirida pel comte Sigefroi al 963, la petita fortalesa va donar origen al Comtat de Luxembourg.
Diversos comtes es van anar passant en el desenvolupament del Comtat de Luxembourg. Amb el pas dels anys, el Comtat va anar adquirint cada cop més importància i poder polític.
La Schueberfouer és l’antiga festa popular del Gran Ducat de Luxembourg, es remunta a més de 6 segles. Forma part de l’ànima dels Luxembourguesos i dels nous residents. Autoritzada per primera vegada al 1340 per Jean l’Aveugle, comte de Luxembourg, la Schueberfouer era originalment una fira comercial que se celebrava a l’altiplà de Saint Esprit, al centre de Luxembourg. Va ser llavors un mercat de productes diversos i més tard un mercat de ramats. La fira era una oportunitat per promoure l’economia Luxembourguesa. El país estava idealment situat entre Flandes i Itàlia, i constituïa un lloc privilegiat per al comerç, ja que era una porta d’entrada entre aquest dos grans actors comercials de l’època. Durant la Fira de Luxembourg, els comerciants gaudien de total protecció i se’ls permetia comercialitzar.
Al 1610, la fira es va traslladr al barri de Limpertberg, ocupant el seu emplaçament actual al Champ du Glacis. El “Fouer” oferia llavors menjar i beure, així com balls, jocs d’habilitat i diverses formes d’entreteniment. Va ser amb l’era industrial, al segle XIX, quan apareixen les primeres atraccions.
Tradicionalment, el “Fouer” és anunciat pels carrers de la ciutat per un comparsa de músics. Toquen el “Hämmelsmarsch” (marxa d’ovelles) pels carrers de la ciutat, acompanyats d’ovelles decorades amb cintes per a l’ocasió. L’ovella “Lämmy” és la mascota del Schueberfouer.
El Schueberfouer ha evolucionat fins a convertir-se en el parc d’atracció més gran de la Gran Regió. Cada any atrau a més de 2 milions de visitants.
Aquesta gran fira se celebra a finals d’agost.
Al 1354, el seu descendent Carles IV va elevar el Comtat de Luxembourg a rang de Ducat. Gràcies a nombroses reagrupacions territorials, Luxembourg ocupava ara un vast territori que s’estenia entre els rius Mosa i Mosela. Al 1364, Luxembourg va arribar a una superfície de més de 10.000 km2. El territori Luxembourguès estava en el seu apogeu.
Luxembourg, focus d’una turbulenta història a Europa
Degut a la seva situació estratègica entre França, Alemanya i Bèlgica, Luxembourg es va convertir en objecte de cobdícia per a les potències rivals. El territori va canviar de mans diverses vegades. Dels Borgonyons als Habsburg, passant pels espanyols i els francesos, el destí de Luxembourg es va decidir sovint per aliances polítiques i conflictes militars.
Annexió de Luxembourg pels borgonyons i el principat neerlandès
A falta d’hereu masculí, el Ducat de Luxembourg va passar a mans borgonyones al 1443. Va ser annexionat pel duc de Borgonya, Felip III el Bo. El francès es va convertir en la principal llengua administrativa. Luxembourg pertanyia llavors als Països Baixos, com a principat relativament autònom. El seu destí estava lligat a aquest regne.
La Ciutat de Luxembourg, Gibraltar del Nord
Posteriorment, com a resultat de matrimonis reials, Luxembourg va passar a mans dels Habsburg d’Espanya al 1555. Degut a la seva situació estratègica, Luxembourg es va veure envoltat en nombroses guerres entre França i Espanya. Va ser en aquesta època quan la ciutat de Luxembourg es va transformar en una fortalesa de renom. Es va convertir en el “Gibraltar del Nord”.
Cessió de Luxembourg a França i fortificacions de Vauban
El Tractat dels Pirineus de 1659 cedeix el sud de Luxembourg a França. La ciutat de Thionville passa a ser francesa. Més tard, les tropes de Louis XIV van assetjar la ciutat de Luxembourg. Aquesta també va passar a França al 1684. Va ser llavors quan es van construir les fortificacions de Vauban.
Devolució de Luxembourg a Espanya i annexió per Àustria
Al 1697, Luxembourg va tornar a ser espanyola. Els Habsburg van recuperar el Ducat en virtut del Tractat de Ryswick, posant fi als desitjos d’expansió de França. La Guerra de Successió espanyola va entregar Luxembourg a Àustria al 1715.
Pacificació de Luxembourg al segle XVIII
El període austríac va ser finalment pacífic per a Luxembourg. Nombrosos avenços socials i econòmics, com la llibertat religiosa i la igualtat fiscal, van assentar les bases del Luxembourg actual.
Luxembourg, el Departament Forestal francès
No obstant, després del bloqueig de les tropes revolucionàries de 1795, la fortalesa va revertir a França. Sota el regnat de Napoleó, Luxembourg es va convertir en el Departament de Vosgues.
Part del territori Luxembourguès s’assigna a Prússia. Prússia col·loca una guarnició prussiana a la ciutat de Luxembourg.
Amb el Tractat de Londres de 1839, Luxembourg va adquirir la seva independència i la seva forma actual. Part de Luxembourg va ser cedida a Bèlgica (la província de Luxembourg Belga) després de la Revolució Belga.
Luxembourg va adoptar una constitució al 1848
Amb el nou Tractat de Londres de 1867, Luxembourg va adquirir l’estatut d’Estat perpètuament neutral i independent. La fortalesa va ser desmantellada. La guarnicions prussianes abandonen el país.
Luxembourg és una monarquia parlamentària, dirigida per un Cap d’Estat en la persona del Gran Duc.
Història del Luxembourg modern
Industrialització i prosperitat al Luxembourg del segle XX
L’estatus neutral de Luxembourg , combinat amb el ràpid desenvolupament de la seva indústria siderúrgica, ha contribuït al seu creixement econòmic i prosperitat.
A finals del segle XIX i a principis del XX, Luxembourg també va experimentar una revolució industrial amb el desenvolupament de la siderúrgia. El paisatge es va transformar, no només al sud del país, a la regió de Minett, sinó també a la capital.
Els treballadors italians i portuguesos van començar a afluir al país. Era el començament d’una societat multicultural. El país s’urbanitza. En aquest període es van assentar les bases del Luxembourg modern.
Les guerres mundials i l’ocupació alemanya de Luxembourg
Les dues guerres mundials es van cobrar un alt preu a Luxembourg. Un cop més, la seva posició estratègica el va convertir en objectiu de les forces invasores. L’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial va causar considerables patiments i pèrdues humanes. No obstant, els luxembourguesos van demostrar la seva capacitat de resistència i van redescobrir la seva determinació un cop finalitzada la guerra.
La integració europea, el camí de Luxembourg cap a la prosperitat
Des de la postguerra, Luxembourg ha apostat per la diversificació econòmica i la integració europea. Després de Benelux al 1944, Luxembourg es va convertir en membre fundador de la Unió Europea juntament amb França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos. Desenvolupa un paer destacat en la configuració d’Europa i és seu de vàries institucions europees clau.
La llegenda de Mélusine a Luxembourg
Mélusine era la muller del comte de Sigefroi, fundador de la ciutat de Luxembourg.
Conta la llegenda que durant una cacera d’ossos entre les ruïnes d’un vell castell quan el comte Sigefroi va ser seduït per la veu d’una bonica jove. Enamorat, va demanar a Mélusine que es casés amb ell. Ella va acceptar, però amb la condició de no abandonar mai el castell, també li va ser prometre que mai l’espiaria quan volgués estar sola.
El comte Sigefroi i la seva muller es van instal·lar en aquell vell castell. Van viure feliços per sempre, però un dia, curiós per veure que feia la seva muller quan estava sola, el comte la va espiar per l’ull del pany. La va veure tombada a la banyera, pentinant-se la seva llarga cabellera, però en lloc de cames, tenia una llarga cua de peix.
Traicionada, Mélusina va desaparèixer per sempre al riu Alzette.
Conta la llegenda que Mélusina reapareix cada 7 anys en forma de serp. Espera que algú l’alliberi del seu encanteri, cus una camisa, afegint una puntada cada 7 anys. Quan la camisa estigui acabada, Mélusine serà alliberada del seu destí, però, a canvi, tots els habitants de Luxembourg desapareixeran amb ella.
L’estàtua de Mélusine es troba a la riba del riu Alzette, en el mateix lloc on es diu que va desaparèixer.
Aquest pont va ser construït al 1900 i el seu arc de pedra va ser el més gran del món durant molts anys.
El pont va ser restaurat fa pocs anys i, en el seu interior, hi ha una passarel·la per a ciclistes i vianants des de la que s’obtenen unes vistes magnífiques de la Vallée de la Pétrusse (Vall de Pétrusse).
Pont Adolphe
Vallée de la Pétrusse (Vall de Pétrusse)
Des del Pont Adolphe es pot baixar a la Vallée de la Pétrusse, situada a la riba d’un petit riu amb el mateix nom.
És un dels pulmons de la ciutat de Luxembourg, que alberga una gran quantitat de llocs d’interès com jardins, parcs i restes arqueològiques.
Vallée de la Pétrusse
Place de la Constitution
Pujant de nou, pel Pont Adolphe, a pocs metres hi ha la Place de la Constitution, en aquesta plaça es troba el Monument du Souvenir GëlleFra (Monument del Record), un obelisc amb una figura daurada d’una dona que porta una corona de llorer a les mans, erigit en honor als mils de luxembourguesos caiguts durant la Primera Guerra Mundial.
Per Nadal, aquí es munten un dels millors mercats nadalencs de la ciutat.
Place de la Constitution
Cathédrale Notre-Dame de Luxembourg
Davant de la Place de la Constitution es troba la Cathédrale Notre-Dame, construïda al segle XVII pels jesuïtes en una barreja d’estil gòtic, barroc i renaixentista.
L’entrada és gratuïta, i dins es pot visitar la cripta on es pot veure el Cenotafi de Jean l’Aveugle (Joan el Cec).
Cathédrale Notre-Dame
Place de Clairefontaine
Per darrera de la Cathédrale Notre-Dame es troba la Place de Clairefontaine, que alberga el monument a la Gran Duquessa Charlotte erigit al 1990.
El nom de la plaça prové d’un refugi que pertany a l’Abadia de Clairefontaine que estava a prop de la frontera belga i que va ser enderrocat.
Aquesta plaça és el centre del districte administratiu de Luxembourg.
Place de Clairefontaine
Palais Grand-Ducal
A uns pocs metres de la Place de Clairefontaine es troba el Palais Grand-Ducal, la residència oficial dels Ducs de Luxembourg.
En els seus orígens, aquest edifici estava ocupat per l’Ajuntament, a meitats del segle XVIII es va reformar i ampliar per albergar al Congrés. Però des de finals del segle XIX és l’edifici principal de l’estat. Durant l’ocupació alemanya, va ser utilitzat pels nazis com a taverna i sala de concerts, per que va ser molt danyat.
Actualment, és l’edifici principal de la ciutat i un dels llocs més importants de Luxembourg. Al residir els ducs, només pot visitar-se en els mesos de juliol i agost durant les vacances estivals d’aquests. Les visites són guiades i tenen una duració de 75 minuts.
El preu de les visites guiades és de 18 €. Es pot reservar a través de la web
Tot i que no s’hi vagi a l’estiu, és totalment recomanable apropar-s’hi per veure l’edifici per fora i el típic canvi de guàrdia.
Palais Grand-Ducal
Place Guillaume II
A uns pocs metres del Palais Grand-Ducal hi ha la Place de Guillaume II, on es troba l’oficina de turisme de la ciutat i l’Ajuntament. Allí es pot veure l’estàtua eqüestre de Guillaume II.
Per Nadal, en aquesta plaça també es munta un mercat nadalenc.
Place Guillaume II
Chemin de la Corniche
El camí de Wenzel és un preciós passeig de vianants que s’estén per la Vall d’Alzette, sobre les muralles de la Ville-Haute (Ciutat Alta), des del Plateau du Saint Esprit fins al Rocher du Bock.
El passeig circular de Wenzel comença al Chemin de la Corniche, diuen d’ell que és el balcó més bonic d’Europa, les vistes des d’aquí a la Ciutat Baixa del Grund i l’Abbaye Neumünster són impressionants.
Chemin de la Corniche
Grund
Des del Chemin de la Corniche es pot agafar una baixada per arribar al Grund. El barri de Grund se situa a la part baixa de Luxembourg, on es va iniciar la ciutat. Antigament allí vivien els artesans i hi havia moltes fàbriques i tallers, però avui en dia hi ha un barri ple de carrerons empedrats i racons de conte.
Un lloc amb encant és el pont de la Rue Münster, des d’on es pot gaudir d’una altra perspectiva de les casetes de Grund.
Grund
Abbaye Neumünster
Caminant per l’altra part del riu, s’arriba a l’Abbaye Neimënster, es tracta d’un edifici d’una església i quatre ales, que tanquen un pati interior.
Inicialment l’abadia complia una funció religiosa, però al llarg de la seva història ha tingut diversos usos com un hospital militar i una presó.
Després d’un llarg procés de restauració que va durar 10 anys, actualment és un centre cultural, el “Centre Culturel de Rencontre Abbaye de Neimënster”, alberga concerts, actuacions, seminaris i exposicions.
Obre de dilluns a divendres de 8 a 19 hores. Caps de setmana de 10 a 18 hores.
Abbaye Neumünster
Muralla de Luxembourg
Per darrera de l’AbbayeNeumünster es troba un dels trams de la muralla de Luxembourg que encara es manté en peu.
Es tracta del pont du Stierchen que creua el riu Alzette. Les vistes des d’aquí són precioses.
Muralla de Luxembourg
Klouschtergaart
Creuant el pont s’arriba a Klouschtegaart, un jardí en forma de terrasses als peus de les Casemates du Bock, llur funció es preservar els cultius i plantes rares i oblidades típiques de la regió.
Klouschtergaart
Allí es troba una de les estàtues més curioses de Luxembourg, Mélusina, aquesta sirena de color fúcsia va ser creada mitjançant impressió 3D al 2015.
Estàtua de Mélusina
Casemates du Bock
Una de les coses més curioses de Luxembourg, es tracta d’una sèrie de túnels excavats a les roques amb més de 20 km d’extensió, són un dels complexos de galeries militars més llargs del món.
Van ser construïdes a meitats del segle XVIII per allotjar a les tropes i albergar material defensiu. Al seu interior podien albergar a 1.200 soldats i 50 canons, que gaudien sense sortir del Bock de dormitoris, cuines, despenses i un pou per abastir-se d’aigua.
Les Casemates du Bock i les de la Vall de la Pétrusse es van tornar a utilitzar durant les dues guerres mundials, refugiant fins a 35.000 persones en cas d’alerta.
Es poden visitar de dilluns a diumenge de 10:45 a 15 hores. Són visites autoguiades d’un màxim de 45 minuts. L’entrada a les Casemates du Bock costa 8 €.
Casemates du Bock
Rives de Clausen
Rives de Clausen
És el barri més alternatiu de Luxembourg, a la Rue Emile Mousel, s’ubiquen fàbriques antigues que han estat transformades en restaurants, pubs i discoteques.
Église Saint-Michel
És el temple més antic de Luxembourg, va ser construïda al 987, però destruïda vàries vegades en diferents guerres, pel que el que es veu avui en dia és una reconstrucció de 1688.
Église Saint-Michel
Three Towers (Porta de les Tres Torres)
Aquesta porta era una de les antigues portes que donaven accés al casc antic de Luxembourg. La torre central quadrada data del segle XII, però la més antiga va ser construïda al 1050.
Al costat d’aquesta hi ha la Spanischer Turm(Torreta Espanyola), des d’on es poden obtenir precioses vistes de la vall.
Three Towers
Ascenseur Panoramique du Pfaffenthal
Aquest ascensor uneix el barri de Pfaffenthal amb el parc de pescadors de la via alta.
L’ascensor arriba fins a 60 metres d’altura, pel que és recomanable pujar-hi per gaudir de les vistes.
Funciona de les 5:45 a 01:00 hores.
Ascenseur Panoramique du Pfaffenthal
Fort Thüngen
Des del barri de Pfaffenthal es pot pujar per un agradable passeig, tocant a la muralla, fins al barri de Kirchberg. En aquest passeig es van trobant algunes fortaleses que s’han convertit en atractius turístics de la ciutat com Fort Obergrünewald i, finalment, el Fort Thüngen. Aquesta fortalesa va ser construïda al segle XVII i estava rodejada per una profunda fossa, al que només es podia accedir a través d’un túnel subterrani de 169 metres de llarg a través de les roques d’Obergrünewald.
Es coneguda com els Tres Glans pels glans que coronen les seves torres.
Fort Thüngen
Mudam Musée d’Art Moderne
Sobre les restes del Fort Thüngen s’ha construït el Mudam Musée d’Art Moderne del Gran Duc Jean, un modern edifici dissenyat per Ieoh Ming Phi, l’arquitecte que va construir la piràmide del Museu Louvre de París.
El museu alberga més de 200 obres de 100 artistes. Es realitzen exposicions temporals, visites guiades, tallers, etc.
Obre de dijous a dilluns de 10 a 18 hores, dimecres de 10 a 23 hores, i els dimarts tancat.
El preu de l’entrada és de 8 €.
Mudam Musée d’Art Moderne
Philharmonie Luxembourg
Al costat del Mudam Musée d’Art Moderne es troba la Philharmonie Luxembourg, aquest preciós edifici rodejat de més de 800 columnes va ser dissenyat per l’arquitecte francès Christian de Portzamparc.
Per visitar el seu interior es pot assistir a un dels seus concerts o realitzar una visita guiada, que té lloc en determinades dates. Es pot reservar a través de la seva web
Philharmonie Luxembourg
Parlement Européen
El Parlement Européen és tota una icona de Luxembourg. Allí es troba la secretaria general de Luxembourg. Les vistes a l’edifici Konrad Adenauer es realitzen a través de l’Oficina d’Enllaç del Parlament Europeu a Luxembourg; són gratuïtes i duren aproximadament una hora. Durant la visita es realitza una presentació sobre el Parlament Europeu i la resta de les institucions europees.
És recomanable reservar la vista almenys amb una antelació de dos mesos.
Ja que aquest emplaçament és un edifici administratiu, no es pot visitar l’hemicicle, a diferència de Brusel·les i Estrasburg.
Les visites no es realitzen en dies festius ni durant les sessions plenàries.
Parlement Européen
Chocolate House Nathalie Bonn
És el lloc ideal per anar a menjar una xocolata desfeta. Aquesta xocolateria és un paradís pels enamorats de la xocolata. Aquí hi ha bombons i figures de xocolata de tot tipus, però el més típic són unes cullerades de xocolata amb diferents porcions de cacau, amb coco, amb mel, amb menta, amb avellana … que es dissolen en un got de llet i estan boníssimes.
També hi ha pastissos i inclús coses salades per menjar.
Chocolate House Nathalie Bonn
Luxembourg American Cemetery and Memorial
Luxembourg va ser durament castigada durant la Segona Guerra Mundial, i els seus habitants van patir la invasió nazi al maig del 1940, essent Luxembourg un dels principals escenaris de la cruenta Batalla de les Ardenes a finals del 1944 i principis del 1945.
Hi ha multitud de records d’aquells durs dies per tot Luxembourg, però els més emblemàtics o representatius de tanta infàmia són el Cementiri Militar Alemany de Sandweiler i el Cementiri i Monument Americà de Luxembourg.
A menys de 6 km del centre de la ciutat de Luxembourg, al petit barri de Hamm, es troba aquest últim, el Cementiri i Monument Americà de Luxembourg, on hi ha enterrats 5.076 soldats americans, on la gran majoria van perdre la vida en la citada Batalla de les Ardenes, la més llarga i cruenta en la que participessin els americans.
El cementiri es va establir aquí el 29 de desembre de 1944, tretze dies després de que els alemanys comencessin la seva contraofensiva, mentre la Batalla de les Ardenes continuava lluitant-se.
Té una expansió de 7 hectàrees de gespa rodejades de bosc, i la zona de les tombes es divideix en nou parts separades per passadissos i fonts en una distribució i perfecció geomètrica sobre acollidora.
El 20 de març de 1951 es va signar l’acord pel qual se cedia de forma perpètua l’ús dels terrenys del cementiri als Estats Units, tot i que realment no és part del territori estatunidenc, com passa amb el cementiri de Normandia.
Durant la dècada de 1950 es van reemplaçar les làpides de fusta originals per làpides fetes de marbre blanc de Lasa, dotant d’una frivolitat addicional al lloc.
Com a curiositat, cal dir que hi ha 4.958 creus llatines i 118 estrelles de David (jueus) i 22 grups de germans que descansen un al costat de l’altre en tombes adjacents.
A l’avantsala del cementiri hi ha una capella memorial i dues pedres en record d’on estan inscrits els noms dels 371 desapareguts llurs cossos mai es van arribar a trobar.
Una altra dada curiosa és que el Tercer Exèrcit, al càrrec del General George S. Patton, va mantenir el control del cementiri fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, dons el General Patton va sobreviure a les dos grans guerres, no obstant, tot i no caure en el camp de batalla, està enterrat aquí, dons irònicament va morir d’un accident de trànsit al poc temps d’acabar aquesta última, així que seguint el seu desig de ser enterrat amb els seus homes, descansa eternament mirant cap a ells.
American Cemetery and Memorial
Cimetière Militaire Allemand de Sandweiler
A tant sols 1,5 km d’allí descansen els caiguts del bàndol alemany, al Cementiri Militar Alemany de Sandweiler, amb tombes de 10.913 soldats alemanys (4.829 dels quals estan enterrats en una fossa comú), i tot i que no és tan vistós o impactant com l’anterior cementiri, una visita ràpida val la pena.
Aquest va ser el primer cementiri alemany fora d’Alemanya, i va ser creat per la Volkbund Deutsche Kriegsgräberfürsorge. Existeix un segon cementiri alemany amb 262 cossos que es troba al districte de Clausen.
Vianden es troba al nord de Luxembourg, quasi a l a frontera amb Alemanya. El seu famós castell es va aixecar sobre un promontori a més de 300 metres d’altura a l’Edat Mitja, entre els segles XI i XIV, es diu que es va construir sobre unes ruïnes d’una altra fortalesa d’origen romà.
En un principi el Castell de Vianden va ser domini dels Comtes del mateix nom, però a inicis del segle XV va passar a formar part de les propietats de la Casa Nassau. Quatre segles més tard, al segle XIX, aquesta fortalesa va perdre importància i va ser venuda peça a peça, literalment. Per sort, el Gran Ducat de Luxembourg va fer-se amb el castell a la dècada del 1970 i el va restaurar, convertint-lo en un dels castells més importants de Luxembourg.
A finals de juliol i principis d’agost s’hi celebra el Festival Medieval, durant aquest període, dins del castell hi ha joglars, demostracions de batalles, talles de cal·ligrafia medieval i molt més.
El castell obre tots els dies de l’any, a excepció d’Any Nou i Nadal, i horaris poden variar segons l’època de l’any, es millor consultar els horaris i preus a la web oficial.
El preu al 2024 és de 10 €, hi ha disponible una audioguia en espanyol per 2 € més.
Cal dir que la fortalesa és més bonica per fora que per dins, ja que els castell està pràcticament buit. De les més de 20 sales que es poden recórrer, més de la meitat no tenen absolutament res, ni un moble, ni un quadre, etc. A part, en moltes de les habitacions, l’únic que es veu per poder saber com era abans, és un petit cartell en el que posa el nom de la sala, ni tan sols hi ha una explicació de la mateixa, en el cas que es vulgui saber més per cada habitacle cal agafar l’audioguia.
Château de Vianden
Grand Rue
La Grand Rue va des de Vianden Breck fins pràcticament l’entrada del Castell. En aquest gran carrer ple de casetes de colors es troben alguns dels atractius d’aquest poble Luxembourguès, com Trinitarierkirche (Església de la Trinitat), el Stadhous (Ajuntament).
Echternach
Més enllà del primer assentament romà al segle I, que en temps de l’Imperi estava sota el domini de Triers, el naixement d’Echternach se situa al segle VII, a l’Alta Edat Mitja. En concret a l’any 698, quan Saint Sillibrord d’Utrecht, un monjo d’origen anglès, va fundar l’abadia que va arribar a convertir-se en un dels monestirs més influents de la zona, d’aquí que Echternach sigui considerada la població més antiga del Ducat de Luxembourg.
Un sender voreja el petit llac d’Echternach, de superfície mansa i transparent, rodejat d’arbres de ribera, és un meravellós enclavament per gaudir de la naturalesa de Luxembourg.
Al costat del llac es troba la Vil·la Romana d’Echternach, amb un petit centre d’interpretació per conèixer la història d’aquest assentament erigit fa quasi 2 mil·lennis. Restes de columnes, mosaics i murs són els vestigis de la que probablement fos la rica hisenda d’un patrici que va escollir instal·lar-se a l’altre costat del riu Süre, lluny de Triers.
Römervilla
Place du Marché
La Place du Marché és el centre neuràlgic a cor del poble, ple d’edificis històrics fortificats i un creuer. Entre tots ells destaca la façana neogòtica dels antics Jutjats, avui Hotel de Ville o Ajuntament. I sense dubte, l’edifici més cridaner és l’antiga Llotja Medieval, amb arcs gòtics i estàtues de sant adossats als murs.
Les cases tradicionals pintades de color pastís son braseries i botigues de souvenirs que conformen un conjunt encantador, on molts dels seus habitants es concentren per prendre un cafè en alguna de les seves terrasses.
Place du Marché
Abbaye d’Echternach
El monument més important d’Echternach és l’abadia benedictina on Saint Sillibrord de Nordhumbria va fundar aquest monestir que donaria origen a la ciutat. De l’antic temple només queda la cripta, on es guarda el sepulcre del sant i bisbe, abat de la incipient comunitat monàstica fins a la seva mort al 739.
La basílica actual, amb dues torres idèntiques, va ser reconstruïda al segle XVIII, després d’afrontar successives ampliacions i reformes com el gran monestir medieval que va arribar a ser. El ser és que el lloc impressiona: baixar i recórrer la silenciosa cripta, un silenci només interromput pel monòton degoteig de la font natural, fins els sepulcres merovingis.
Abbaye d’Echternach
Rokoko Pavillon Echternach (Pavelló Rococó)
En direcció cap al riu Süre, deixant enrere l’abadia, s’obre un extens parc on els locals passegen i gaudeixen de la naturalesa, allí es troba el Pavelló Rococó, és un petit però bonic edifici d’esbarjo, on antigament, els ducs organitzaven balls i recepcions exclusives.
Rokoko Echternach
Château de Bourscheid
El Castell de Bourscheid és el castell més gran de Luxembourg. Encara és possible apreciar l’evolució del castell de principis del segle XI a meitats del segle XV, des de la zona central fins a la porta d’accés.
Cal dir que el castell no ha estat restaurat, pel que no hi ha molt que s’aguanti al terra. El castell es va subhastar peça a peça a principis del segle XIX.
Després de la seva reconstrucció, el castell es va convertir en un museu, i no és un museu qualsevol, es tracta de la col·lecció de fotografia The Family of Men d’Edwuard Steichen. Edwuard Steichen era el director de fotografia del MoMA i va crear una col·lecció de fotografies de tot el món amb l’objectiu de representar a la humanitat en totes les fases de la vida, del naixement a la mort. La primera exhibició va ser al MoMA al 1955 i, després, quatre còpies van recórrer el món. Més de 10 milions de persones l’han vist. Després de 8 anys d’exhibicions, les còpies es van guardar i, als anys 1990, van arribar al Château Clervaux, ja que Edwuard Steichen era Luxembourguès i, entre els llocs que se li van oferir, va escollir aquest castell.
Des del 2003, The Family of Men forma part del Registre de la memòria del món de la UNESCO.
Château de ClervauxInterior del Château de Clervaux
Les Châteaux de Beaufort
Beaufort té dos castells. Al segle XI es va aixecar el primer castell. Amb els anys, cert abandonament i degut al material de la seva construcció, el gres, va anar deteriorant-se. El cas és que, a principis del segle XVII, el baró Jean de Beck, governador del Ducat de Luxembourg, el va comprar per traslladar allí la seva residència. Quan va arribar i es va donar compte del dineral que costaria restaurar-lo, va decidir construir-ne un de nou d’estil renaixentista en els terrenys que acabava de comprar.
Així doncs, Beaufort té dos castells, el castell medieval en ruïnes i el castell renaixentista completament moblat, ja que el castell va estar habitat pels seus propietaris fins al 2012. Va ser quan va passar a mans del govern, que l’havia comprat anys enrere amb la propietària com a usufructuària, és més, la criada de la senyora encara viu al castell.
A part de les habitacions, cuines, sales i despatxos, totalment decorats, del castell renaixentista, també es visiten els estables, on hi ha una col·lecció de carruatges; la destil·leria, hi havia una petita producció i venda de licor; la conservera, on s’enllaunaven pèsols i bajoques, i el jardí.
Al castell renaixentista només es pot accedir amb visita guiada.
Moisès 