Frankfurt és la capital de l’estat federal de Hessen, i té una població d’uns 750.000 habitants.
Els primers registres sobre Frankfurt són de l’any 794, en l’època de Carlemany, rei que va habitar en aquesta ciutat durant un llarg temps. En aquests registres es parta d’un lloc anomenat Franovurd o Vadum Francorum (Gual dels Francs), que estava ubicat en un gual del riu Main.
Durant poc temps, entre el 83 i el 260, va formar part de l’Imperi Romà, però després la van ocupar els germànics, fins al 530, i posteriorment el francs. A l’època merovíngia va ser el lloc on vivien els reis francs.
A partir de l’any 843 va funcionar com a Seu del Parlament i era l’estat palatí més important de l’Imperi. A l’any 1220 va adquirir la categoria de ciutat imperial.
Des de 1536 va ser declarada seu permanent de les eleccions imperials i, a partir de 1562 fins al 1792, el lloc on es coronaven als emperadors, a la Kaiserdom. L’últim emperador en ser coronat allí va ser Franz II Habsburg.
Ja en aquesta època Frankfurt era una important ciutat comercial dons s’ubicava a la ruta comercial entre Gènova i els ports del Mar del Nord. Molts mercaders rics es van establir a la ciutat i al 1585 es crear la Borsa de Valors.
Amb la caiguda del Sacre Imperi Romanogermànic, Frankfurt va deixar de ser ciutat imperial i va passar a ser ciutat independent. Al 1810, sota el principat de Karl Theodor von Dalberg, es va convertir en capital del Gran Ducat de Frankfurt, que annexava diversos territoris alemanys.
El ducat va passar a formar part de la Confederació del Rin, formada per Napoleó I al 1806.
Després amb la derrota de Napoleó a Leipzig al 1813 el ducat va deixar d’existir, i al 1815 es va crear la Confederació Germànica, formada per 39 estats alemanys. Frankfurt, que novament havia passat a ser una ciutat independent dins d’Alemanya, es va convertir en seu del Govern Federal.
Al març de 1848 es va produir una revolució generalitzada en tots els estats que formaven la nova Confederació. Frankfurt es va convertir en seu del primer parlament escollit democràticament, es va realitzar la Paulskirche (Església de Sant Pau). Va fracassar al 1849 quan Prússia es va negar a acceptar les noves autoritats. L’enfrontament permanent entre Prússia i Àustria va culminar amb el triomf de Prússia a la Guerra de les Set Setmanes.
La Confederació Germànica es va dissoldre i Frankfurt va passar a ser una ciutat prussiana de l’estat Hessen-Nassau. Al 1867 es va crear la Confederació d’Alemanya del Nord, formada per 22 estats, amb el rei de Prússia com a president.
Al 1871, després de la victòria de Prússia i els seus aliats davant de França a la Guerra Franco-Prussiana, es va crear l’Imperi Alemany.
Entre 1879 i 1929 Frankfurt va ser una ciutat de gran importància dins de l’Imperi Alemany i van aparèixer vertaderes institucions com la Börse, l’AlterOper, l’Estació Central, la Universität i el primer aeroport.
Durant la Primera Guerra Mundial la ciutat no va patir danys significatius, inclús durant i després de la crisi generada al 1930 Frankfurt va continuar creixent. Però va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial, durant els severs bombardejos patits van morir més de 5.000 persones i els centre històric medieval va desaparèixer per complet.
Al finalitzar la guerra Frankfurt va passar a forma part del nou estat federat de Hessen com part de la República Federal d’Alemanya, en que la capital era Bonn.
Frankfurt és una de les ciutats alemanyes que ràpidament es va recuperar després de la Segona Guerra Mundial, tot i que va perdre la seva tradicional arquitectura en favor d’un estil més simple i modern. Si que es van reconstruir alguns edificis importants segons el seu estil original, com el Römer, la Paulskirche o la Goethe Haus.
Frankfurt va reprendre el seu ceptre de cor financer d’Alemanya. El tradicional Deutsche Bank, que fins aquest moment tenia la seu a Berlin, la va traslladar a Frankfurt. Al 1998 es va convertir en seu del Banc Central Europeu.
El riu Main segueix essent un dels rius comercials més importants d’Europa i l’aeroport de Frankfurt un dels de més trànsit internacional del món.
Actualment Frankfurt és el segon centre financer més important d’Europa, després de Londres.
Römerberg
La Plaça Römerberg està situada al cor del centre històric, és la plaça principal i un fantàstic punt de partida per conèixer tots els atractius turístics de Frankfurt. Rodejada de cases tradicionals del segle XV i XVI, amb el típic entramat de fusta i façanes de colors, aquesta plaça té alguns dels edificis històrics més importants de la ciutat com el Frankfurter Römer (Ajuntament), Paulskirche (Església de Sant Pau), Alte Nikolaikirche (Antiga Església de Sant Nicolau) i la Fountaine of Justice (Font de la Justícia), situada al mig.
Entre aquests edificis reconstruïts després de la Segona Guerra Mundial i fidels al disseny original, destaca el Römer (Ajuntament) aixecat al segle XV i lloc de coronació d’alguns reis i emperadors més importats del país. Es pot entrar al seu interior per veure la bonica sala Kaisersaal.
Altres imprescindibles d’aquesta plaça són la Paulskirche, símbol de la democràcia i de la ciutat, al ser el lloc on es va reunir el primer Parlament escollit democràticament al 1848, i l’AlteNikolaikirche, un dels pocs edificis que va sobreviure als bombardejos de la Segona Guerra Mundial.
Horari de la Römer: tots els dies de 10:00 a 13:00 i de 14:00 a 17:00.
Preu de la Römer: 2€.
Römerberg
Goethe-Haus
A la Goethe-Haus, casa on va néixer i viure Johan Wolfgang von Goethe, uns dels gran de la història de la literatura i autor de tan cèlebres obres com “Faust” i “Les desventures del jove Werther”.
Tot i quedar destruïda durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, es va aconseguir una impecable restauració i la recuperació de nombrosos objectes originals, retrats de família, pintures i l’escriptori on Goethe va crear algun dels seus grans èxits. Durant la visita a aquesta casa burgesa de tres pisos es pot veure diferents habitacions de la família i espais comuns com la cuita, el menjador i la biblioteca.
Ubicació: Großer Hirschgraben 23-25, 60311 Frankfurt am Main, Alemanya
Horari: de dilluns a dissabte de 10:00 a 18:00, diumenges de 10:00 a 17:00.
Preu: 7€.
Goethe-Hause
Main Tower
Entre els nombrosos gratacels que salpiquen la ciutat i que li ha valgut el sobrenom de “Mainhattan”, sobresurt la Main Tower de 200 metres d’altura i una dels millors miradors de Frankfurt.
Finalitzada al 1999, aquesta construcció està formada per dos edificis, un de forma circular i un altre cúbica, connectats entre si, i que alberguen 56 pisos de diverses seus de bancs i estudis de televisió.
La Main Tower forma part del districte financer que a part de ser la zona de negocis, concentra els gratacels més alts de la ciutat com l’Europaturm (337 metres), Commerzbank Tower (259 metres) i la Westendtower (208 metres), entre altres.
El millor moment per pujar a la Main Tower és al vespre per veure una impressionant posta de sol des de la seva fantàstica terrassa o sopar al restaurant giratori.
Ubicació: Neue Mainzer Str. 52–58, 60311 Frankfurt am Main, Alemanya
Horari: de diumenge a dijous de 10:00 a 21:00, divendres i dissabte de 10:00 a 23:00. Els mesos d’hivern tanca dues hores abans.
Preu: 7€.
Frankfurt des de la Main Tower
Alte Oper
Recorrent l’avinguda Neue Mainzer, que rodeja tot el casc històric, s’arriba en pocs minuts a la Opernplatz, presidida per l’imponent edifici de l’Alte Oper (Antiga Òpera).
Pràcticament destruïda per complet durant els bombardejos de 1944, aquest edifici d’estil clàssic va reobrir al 1981 com a sala de concerts i es permet fer visites guiades pel seu interior, per visitar-la cal reserva visita a aquesta pàgina.
Ubicació: Opernpl. 1, 60313 Frankfurt am Main, Alemanya
Alte Oper
Eschenheimer Turm
L’Eschenhaimer Turm és una antiga torre medieval del segle XV que contrasta amb els moderns gratacels ubicant al voltant, formava part de l’entramat de muralles i torres que rodejaven la ciutat per a protegir-se dels atacs d’enemics durant l’època medieval.
Tot i que la majoria de fortaleses van ser destruïdes durant diferents etapes i guerres, l’Eschenhaimer Turm, de 47 metres d’altura, s’ha conservat quasi intacta.
Ubicació: Eschenheimer Tor 1, 60318 Frankfurt am Main, Alemanya
Eschenhaimer Turm
Börse
La Frankfurter Börse impressiona per la seva façana d’estil neoclàssic i perquè a l’interior es mouen mils de milions d’euros cada any, al ser un dels mercats borsàtils més importants del món.
Per entrar a l’interior d’aquest edifici de 1843 cal fer una reserva a l’Oficina de Turisme o a aquesta pàgina i assistir a algun dels tours gratuïts que es realitzen als matins, de dilluns a divendres.
Ubicació: Börsenpl. 4, 60313 Frankfurt am Main, Alemanya
A pocs metres d’aquest edifici es troben les fotogèniques escultures de Bulle & Bär (l’Os i el Bou), que simbolitzen les baixades i alces de la borsa, respectivament, i que recorden el Bou de Wall Street de New York.
Bulle & Bär davant de la Frankfurter Börse
Zeil
Aquesta avinguda està plena de botigues de marques nacional i internacions, així com centres comercials, com la Zeil Gallerie, que té un mirador a la terrassa de l’últim pis amb vistes a la plaça Hauptwache i a l’Skyline, i My Zeil,un altre centre comercial que sorprès per la seva façana de miralls.
També hi ha en aquesta avinguda el mític Café Hauptwache, que és un edifici del 1730 que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial.
My Zeil
Kaiserdom St. Bartholomäus
La Catedral de Frankfurt o Colegiata de Sant Bartomeu va ser construïda entre els segles XIV i XV, i és l’edifici religiós més important i més gran de Frankfurt.
Lloc de coronació de reis i emperadors entre 1356 i 1792, aquesta impressionant església d’estil gòtic destaca per la seva façana de gres vermell i per la seva torre de 95 metres d’alçada, des d’on s’obtenen unes excel·lents vistes del centre històric.
Mentre que a l’interior (gratuït) destaca un retaule gòtic del segle XV a l’altar, la Capella de Santa Maria i la de l’Electorat, lloc on s’escollia a l’emperador.
Ubicació: Domplatz 1, 60311 Frankfurt am Main, Alemanya
Horari: de dijous a dissabte de 9:00 a 12:00 i de 14:30 a 18:00, diumenges de 14:30 a 18:00.
Horari: Entrada gratuïta.
Kaiserdom St. Bartholomäus
Eisener Steg
L’Eisener Steg (Pont de Ferro) és un pont molt estimat pels seus ciutadans, aquest pont de vianants de ferro, es va construir al 1868 en estil neogòtic per comunicar-se amb el sud de la ciutat, fins que va ser destruït pels aliats al 1945, juntament amb els altres ponts. Uns anys després es va reconstruir mantenint l’estructura original convertint-se en un dels més imprescindibles de Frankfurt.
Des de l’Eisener Steg, juntament amb el seu veí Alte Brücke, s’obtenen unes magnífiques vistes al riu Main.
Eisener Steg
Sachsenhausen Viertel
Un cop es creua l’EisenerSteg (Pont de Ferro) ja s’està a Sachsenhausen, el millor barri de Frankfurt per gaudir de l’ambient i el menjar local.
És aconsellable apropar-se a la part més antiga per passejar pels seus carrer de llambordes, amb cases amb entramat de fusta, fonts i nombroses tabernes.
En aquestes tabernes es pot degustar l’apfelwein, un tipus de sidra que és molt típica de la ciutat de Frankfurt, a part de menjar típic alemany. Alguns dels carrers on es concentren aquestes tabernes són Große Rittergasse, Paradiesgasse, Klappergasse, Textortraße, Neuer Wall, Brückenstraße i Schweizer Straße, aquesta última té dos dels locals més antics de Frankfurt: Apfelwein Wagner i Zum Gemalten Haus. Una altra opció més barata és menjar la típica salsitxa (Frankfurten Würstchen) que es venen pels carrers.
Carrer amb tabernes de Sachsenhausen
Städel Museum
El museu es va fundar l’any 1815 com a fundació del banquer i comerciant Johann Friedrich Städel i es considera com la fundació museística més antiga i prestigiosa d’Alemanya.
La varietat de la col·lecció ofereix una visió general quasi completa de més de 700 anys d’història de l’art europea, des de començaments del segle XIV, passant pel Renaixement, el Barroc i la modernitat clàssica, fins l’actualitat més vigent. En total, la col·lecció del Städel Museum comprèn unes 3.100 pintures, 660 escultures, més de 5.000 fotografies i més de 100.000 dibuixos i il·lustracions.
Els elements més destacats de la col·lecció són obres de Cranach, Dürer, Botticelli, Rembrandt, Vermeer, Monet, Picasso, Kirchner, Beckmann, Giacometti, Bacon, Richter, Tillmans o Wasmuht.
Ubicació: Schaumainkai 63, 60596 Frankfurt am Main, Alemanya
Horari: tots els dies de 9:00 a 21:00.
Preu: 16€.
Städel Museum
Liebieghaus
El Liebieghaus compta amb més de 3.000 obres en uns 1.600 m2 d’exposició, que el situen entre els museus internacionals més importants.
La col·lecció reuneix excel·lents escultures, des de l’Antic Egipte fins al Classicisme: amb obres de l’antiguitat egípcia, grega i romana, de l’Edat Mitja i del Renaixement, del Manierisme, del Barroc i del Rococó, del Classicisme, així com de l’Àsia Oriental, ofereix una visió general fonamentada de més de 5.000 anys d’història de l’escultura.
Entre les múltiples obres mestres de la col·lecció s’inclouen, entre altres, l’escultura de marbre d’Atenea (450 aC aprox.) segons el model de Miron, la figura de gres de la Verge (del 1520) de Tilman Riemenschneider i l’altar de terracota creat per Andrea della Robbia (de 1500).
Ubicació: Schaumainkai 71, 60596 Frankfurt am Main, Alemanya
Horari: Dimarts i dimecres de 12:00 a 18:00. Dijous de 10:00 a 21:00. Dissabte i diumenge de 10:00 a 18:00.
Preu: 8€.
Liebieghaus Skulpturensammlung
Museum Giersch
El Museu Giersch és una sala d’exposicions amb presentacions temporals.
Està dedicat als múltiples temes de l’art, la cultura i la ciència, amb un enfocament especial a la regió de Rhein-Main-Gebiet (Rin-Meno). El museu es va inaugurar l’any 2000, sota el patrocini de la Fundació Giersxh, i des de 2015, pertany a la Universitat Goethe. Amb les seves exposicions, publicacions i ofertes de formació i didàctics, arriba a un públic molt ampli. Com a entitat universitària, coopera amb socis d’investigació, ensenyament, així com a les col·leccions de la Universitat Goethe de Frankfurt.
La sala d’exposicions es caracteritza per un ambient especial. Té la seva seu en una casa d’estil neoclassicista, protegida com a patrimoni nacional, construïda al segle XX, ubicada a la riba de Sachsenhausen del riu Main.
Ubicació: Schaumainkai 83, 60596 Frankfurt am Main, Alemanya
Horari: de dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00. Els dijous tanca a les 20:00.
Museum Giersch de Goethe-Universität
Jüdischer Friedhof Battonnstraße
Una visita imprescindible, és apropar-se al commovedor Jüdischer Friedhof (Cementrir Jueu) per recordar les víctimes de l’Holocaust.
Aquest cementiri està rodejat per un mur amb més d’11.000 plaques que tenen inscrites, en cadascuna d’elles, el nom dels ciutadans jueus de Frankfurt morts als camps de concentració.
A l’interior dels murs es troba el cementiri jueu ple de làpides desordenades, algunes d’elles molt antigues, que es poden observar des d’una porta amb reixes o veure-les de prop si es demana la clau al Museu Jueu, situat a pocs metres.
Ubicació: Battonnstraße 47, 60311 Frankfurt am Main, Alemanya
Plaques del Jüdischer Friedhof
Palmengarten
El Palmengarten (Jardí de les palmeres) és un parc perfecte per a desconnectar de la ciutat passejant pels seus senders, espais verds i un gran estanc amb una gruta.
Aquest parc va obrir les portes al 1870, té una extensió de 22 hectàrees en el que es poden veure plantes de diferents racons del món, com Àsia, la Patagònia o Nova Zelanda.
Entre els llocs més destacats d’aquest jardí de roses, el jardí de roques, els jardins de bambú, el tropicarium i sobretot el Palmenhaus, en el que sembla que estiguis enmig d’una selva tropical.
Un dels paratges més bonics d’Alemanya és la Vall Superior del Mig Rin (Welterbe Kulturlandschaft Oberes Mittelrheintal), declarat Patrimoni de la Humanitat. Aquest tram del Rin, discórrer al llarg de tres Estats, des de Koblenz (Coblença) al nord, fins a Bingen al sud. En l’àmbit turístic configura el cor del que es coneix com la Ruta del Rin Romàntic o també la Ruta dels Castells del Rin, doncs és una regió on la quantitat de castells es compta en desenes.
L’interès per la Vall del Mig Rin va sorgir a inicis del segle XIX, quan els ideals del barroc van perdre força en favor de la corrent romàntica. Poetes com Schlegel, Goethe o Brentano van crear els primers mites relacionats amb el Rin, tot i que van ser les pintures de William Turner les que van acabar donant-li la fama. En elles es representen paisatge d’una bellesa dominats per les ruïnes d’algun castell. Els seus compatriotes britànics, entre els que es trobava Lord Byron, van començar a visitar la vall, que ràpidament va saber adaptar-se a la demanda turística.
Al 1827 es va fundar la naviliera Köln-Düsseldorfer (KD), que segueix essent avui en dia la més important de la regió. A meitats del segle XIX, els seus creuers pel Rin Romàntic (en vaixells de vapor) ja transportaven prop d’un milió de persones a l’any. A part, per tota la regió s’edificaven nous castells imitant l’estètica medieval. Al 2002, la vall del Mig Rin va ser protegida per la UNESCO, augmentant encara més la seva notorietat. Avui en dia existeixen moltes rutes per a turistes, tant de senderisme, com en cotxe, bicicleta, etc.
El recorregut complet va des de Köln (Colònia) fins a Wiesbaden (200 km de riu), tot i que la majoria d’atractius es concentren entre Koblenz (Coblença) i Bingen (65 km de riu).
Cal dir que a la vall hi ha uns 60 castells, alguns convertits en ruïnes i altres reconstruïts com hotels o restaurants. En aquest post s’exposen alguns dels castells més famosos de la vall, en concret 12 castells, un dels quals pertany a l’Estat de Nordrhein-Westfallen (Renània del Nord-Wesfàlia), que és el de Drachenburg, un altre pertany a l’estat de Hessen, que és el de Ehrenfels, i la resta s’ubiquen a l’estat de Rheinland-Pfalz (Renània- Palatinat).
Schloss Drachenburg es troba a uns 15 km al sud de Bonn, elevat sobre el turó Drachenfels, no molt lluny de les ruïnes del Burg Drachenfels, del segle XII. Drachenburg va ser un caprici del banquer Stephan Sarter, qui va planificar la seva residència ideal com una barreja de vil·la , palau i castell. Tot i que es va construir en un temps record, entre 1882 i 1884, Sarter mai va arribar a viure-hi. Després de la seva mort al 1902, el castell va passar per moltes mans i va tenir diferents funcions (incloent-hi un escola de l’elit nazi), fins que va ser adquirit per una fundació estatal, que el va restaurar i el va obrir a les visites turístiques.
No es pot accedir al castell en cotxe, per arribar-hi cal pujar a peu des de Königswinter i utilitzar l’històric Drachenfels Railway.
Schloss Arenfels s’ubicar a 35 km al sud de Bonn, just a mig camí cap a Koblenz. Tot i que els seus orígens es remunten a una fortalesa del segle XIII i a un castell renaixentista posterior, el Schloss Arenfels que es pot veure avui, està totalment reconstruït entre 1849 i 1855 en estil neogòtic. Ernst Friedrich Zwirner, un dels principals arquitectes de la catedral de Köln, va ser escollit pel comte von Westerholt-Gysenberg per portar a terme el seu somni. Actualment Arenfels és un hotel i lloc de celebració de noces, banquets i altres grans esdeveniments.
Ubicació: Schloss Arenfels 0, 53557 Bad Hönningen, Alemanya
Schloss Arenfels
Schloss Stolzenfels
Endinsant-nos ja a la vall del Rin Superior, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A 10 km al sud de Koblenz es troba el Schloss Stolzenfels, un dels principals castells de la ruta del Rin romàntic. Les seves arrels són del segle XIII, quan es va construir un primer castell amb funcions de peatge. Aquell primer castell va ser destruït durant la guerra al 1689 i no seria fins al 1836 quan es va iniciar la construcció del nou Schloss Stolzenfels. El seu impulsor va ser el rei Friedrich Wilhelm IV de Prússia i el disseny va córrer a càrrec de Schinkel, el gran arquitecte del neoclassicisme alemany.
El Schloss Stolzenfels pertany a l’Estat de Rheinland-Pfalz i pot ser visitat.
De tots els castells del Rin construïts en temps medievals, Marksburg és un dels dos que mai va ser destruït. Ubicat a uns 6 km al sud de Stolzenfels (tot i que a l’altre costat del riu), Marksburg és mencionat per primera vegada al 1231. Els seus primers propietaris van ser els Eppstein, una poderosa família d’arquebisbes i prínceps electors. Durant quasi tota la seva història el castell Marksburg va pertànyer a diferents nobles fins que al 1900 va ser adquirit per l’Associació Alemanya de Castells, que encara el gestionen.
Conduint cap al sud durant 27 km, immediatament al nord de la localitat de Sankt Goar, hi ha les ruïnes del Burg Rheinfels. Les seves obres es van iniciar al 1245 per ordre del comte Diether V. Von Katzenelnbogen. Inicialment va complir les funcions de peatge, però amb el temps es va anar ampliant fins a convertir-se en una de les fortaleses més grans del Rin. Part del castell està ocupat avui per un complex turístic format per un hotel, un restaurant i una centre de benestar, tot i que també es realitzen visites guiades.
Ubicació: Schlossberg 47, 56329 St. Goar, Alemanya
Horari: De 10:00 a 18:00.
Preu: Adults 6€, menors de 6 a 14 anys 3€.
Burg Rheinfels
Burg Katz
Burg Katz es troba just al costat oposat del Rin, a la localitat de Sankt Goarhausen. La seva construcció es va iniciar al 1371 pel mandat del comte Wilhelm II von Katzenelnbogen. Juntament amb Rheinfels, va construir un bastió militar sobre el riu Rin. Les tropes napoleòniques el van destruir per complet al 1806, però va ser reconstruït a finals del segle XIX respectant els dissenys originals. En l’actualitat és propietat d’un empresari japonès i no admet visites, però la seva bella estampa pot ser contemplada des de Sankt Goar o des del mirador Schöne Aussicht.
Ubicació: An d. Burg Katz 3, 56346 St. Goarshausen, Alemanya
Burg Katz
Burg Gutenfels
A la localitat de Kaub hi ha el Burg Gutenfels. Les primeres mencions d’aquest castell són de 1220, època en que va servi com a peatge. Més tard es va ampliar i fortificar fins a convertir-se en un verdader bastió defensiu, assetjat i pres en nombroses ocasions. Cap al 1808 Gutenfels presentava un aspecte ruïnós, però un arquitecte de Köln el va reconstruir a finals del segle XIX, respectant el disseny original. Avui en dia és un hotel i no es realitzen visites.
Molt a prop de Gutenfels, també a la localitat de Kaub, s’ubica un dels castells més bonics del Rin romàntic, Burg Pfalzgrafenstein. La seva peculiar ubicació, en mig d’un illot del Rin, respon a la seva funció duanera en el moment de la seva construcció, cap al 1326. L’element més antic és la torre de l’homenatge, erigida per ordre de Ludovic IV de Baviera. Més tard s’afegirien les muralles i altres elements com les torres o el bastió d’artilleria. Des de meitats del segle XX, Pfalzgrafenstein pertany a l’Estat de Rheinland-Pfalz, qui l’ha convertit en un museu.
El castell és visitable, però només es pot accedir a traves d’un servei de ferris des de Kaub.
Ubicació: 56349 Kaub, Alemanya
Burg Pfalzgrafenstein
Burg Sooneck
A 20 km al sud de Kaub s’emplaça el Burg Sooneck, també de propietat estatal i obert al turisme. Els escrits mencionen per primera vegada aquest castell al 1271 i es creu que poc després de la seva finalització va ser destruït en un setge. Sooneck seria reconstruït cap a l’any 1346 i aquesta vegada aguantaria en peu fins al 1689, quan va ser destruït (com tants altres) en el context de la Guerra dels Nous Anys o la Guerra del Palatinat. La seva última reconstrucció es va portar a terme entre 1834 i 1861, després de que quatre prínceps prussians compressin les ruïnes.
Ubicació: Burg Sooneck, 55413 Niederheimbach, Alemanya
Horari: De 10:00 a 18:00.
Preu: 6€.
Burg Sooneck
Burg Reichenstein
5 km més al sud està situat el Burg Reichenstein (també conegut com Falkenburg). La seva història té moltes similituds amb Burg Sooneck, doncs Reichenstein també va ser construït al segle XIII i destruït poc després, però més tard va ser reconstruït, assetjat, abandonat i novament reconstruït a finals del segle XIX. En aquest cas, la reconstrucció va ser més lliure, doncs es va optar per un estil neogòtic-tudor i es van crear nous edificis residencials. Des de 2015 funciona com hotel i lloc de grans celebracions.
Horari: el museu del castell pot visitar-se tots els dies de 9:00 a 17:00.
Preu: 11€.
Burg Reichenstein
Burg Rheinstein
El Burg Rheinstein està ubicat 1,5 km al sud del Burg Reichenstein. Aquest preciós castell d’aire medieval, enfilat parcialment sobre un penya-segat, va ser construït al 1323 per encàrrec de l’arquebisbe de Mainz (Magúncia). A aquestes alçades no sorprendrà descobrir que també va ser destruït durant la Guerra dels Nou Anys i que va ser reconstruït en ple fervor romàntic al segle XIX, en aquest cas pel príncep Friedrich de Prússia. Actualment el Rheinstein pertany a la família Hecher i funciona com a restaurant i museu.
Ubicació: Burg Rheinstein, 55413 Trechtingshausen, Alemanya
Horari: de 10:00 a 18:00.
Preu: 8€. Menors de 14 anys: 4€. Audioguia: 3€.
Burg Rheinstein
Burg Ehrenfels
Aquesta ruta dels castells del Rin acaba prop de Bingen, a l’Estat de Hessen. La construcció del Burg Ehrenfels va ser imposada al 1212 per l’arquebisbe de Mainz com a resposta als continus atacs de Henrich V del Palatinat. Més tard va servir de lloc duaner juntament a la Mäuseturm, una torre que encara s’alça avui en dia en un illot proper. Com molts dels castells, Ehrenfels va ser destruït durant la Guerra del Palatinat (1689). Aquesta vegada, però, no va ser reconstruït per cap dels successius propietaris i actualment només queden les ruïnes.
Mainz (Magúncia) és la capital de l’estat federat de Rheiland-Pfalz i al mateix temps, la ciutat més gran de l’estat amb prop de 200.000 habitants.
Mainz és un centre administratiu, cultural i econòmic important. Té universitat des de 1477 i és la seu de la cadena de televisió oficial alemanya ZDF. Manté forta rivalitat amb la ciutat Wiesbaden de l’estat federat de Hessen, situada davant de Mainz a l’altra riba del Rin.
La romana Mainz és una ciutat amb més de 2.000 anys d’història. Els primers llibres europeus impresos amb tipus mòbils van ser fabricats a Mainz per Johannes Gutenberg al 1450.
A l’antiguitat, el seu nom fou Mogontiacum, (Mogon) podria provenir del nom de la divinitat celta Mogon, amb el sufix (acum), és a dir “terra de Mogon”.
Fou la capital de la província romana de la Germània Superior. Els francs van emboscar als vàndals en travessar el Rin, i van matar el seu rei, Godigisel. Els vàndals van ser rescatats pels alans, que sota el seu rei Respendial, van fer retrocedir als francs a la Batalla de Bogontiacum al 406. El pas del Rin va suposar una violació del quer el Limes Germanicus una de les fronteres més segures de l’Imperi Romà tardà i, per tant, va ser un moment crític en el declivi de l’Imperi Romà d’Occident que va desencadenar una onada de destrucció de ciutats romanes i va provocar l’ensorrament de l’ordre cívic romà al nord de la Gàl·lia. Aquests fets també van donar peu a l’alçament dels tres usurpadors a Britànnia, província que es va perdre. Així doncs, els pas del Rin va ser un punt d’inflexió en el transcurs de les invasions bàrbares, durant les quals diverses tribus germàniques van migrar cap a l’oest i cap al sud des del sud d’Escandinàvia i del nord de Germània.
L’arquebisbe de Mainz fou un dels més poderosos prínceps alemanys a l’època del Sacre Imperi Romanogermànic, en ser un dels set prínceps electors.
A Mainz, Johannes Gutenberg va crear la impremta.
En diversos moments històrics ha estat ocupada pels francesos.
Durant la Segona Guerra Mundial va patir forts bombardejos que van destruir el 80% de la ciutat.
Està agermanada amb la ciutat de València des de 1978.
Kirschgarten Platz
El racó més bonic i especial de Mainz és la seva plaça Kirschgarten, es tracta d’un pintoresc espai ple de cases tradicionals alemanyes d’entramat de fusta.
Just al mig de la plaça hi ha una petita font, que està rodejada d’aquestes cases que li donen un toc màgic i especial.
Kirschgarten
Just al costat d’aquesta plaça hi ha el que segurament és més instagramable de Mainz, la intersecció de diversos carrers amb una casa típica d’entramat de fusta vermella i blanca al centre i la Dom St. Martin (Catedral) al fons.
Casa típica amb la Dom St. Martin al fons.
Ubicació: Liebfrauenpl. 4, 55116 Mainz, Alemanya
Marktplatz
Ubicada en ple cor de la ciutat, la Marktplatz és l’epicentre d’on transcórrer la vida social de Mainz.
A la part central s’eleva una columna de 7 metres anomenada Heunensäule, construïda fa més de 1.000 anys i la Marktbrunnen, una preciosa font renaixentista donada per Albert de Mainz i feta a mà al taller de l’escultor local Hans Backoffen.
És el punt perfecte per a dirigir-se als principals edificis per veure de Mainz, com el Gutenberg Museum o la Dom St. Martin.
Ubicació: Markt, 55116 Mainz, Alemanya
Marktplatz
Dom St. Martin
La Dom St. Martin és una autèntica joia de l’arquitectura romànica i una de les més importants d’aquest estil del món. Data del segle X i per a la seva construcció es van basar en l’Església de Pietro de Roma.
Durant anys, ha patit danys per incendis i guerres, pel que ha hagut de ser reconstruïda pràcticament en la seva totalitat. Finalment, es va crear una capa de gres vermell, que és la imatge que presenta actualment aquesta imponent catedral, un dels principals edificis de Mainz i un dels més aclamats d’Alemanya.
Juntament amb les Catedral de Worms i de Speyer, la Catedral de Mainz és una de les que es coneixen com a “Catedrals Imperials”. Si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta edificació, a part del material amb el que es va construir, és la imponent galeria de columnes que voreja tot l’edifici.
La construcció com a tal va començar l’any 975 sota les ordres de Willigis i durant el regnat de Otto II. To i que la inauguració va ser realitzada pel seu successor, el rei Henrich II. Precisament va ser Willigis qui es va encarregar d’una cosa tan sorprenent com la salvació de l’Imperi.
Entre altres qüestions, va ser aplaudit per promoure el comerç a Mainz, però també per prendre la decisió de construir aquesta Catedral, que per sorpresa de molts, va cremar en flames el dia de la seva consagració. No obstant, Willigis va aconseguir que del Papa el dret de presidir tant els sínodes de l’imperi com la coronació del rei.
L’any 1037 va acabar la construcció d’aquesta nova catedral. Aquest mencionat incendi no va ser l’únic moment dramàtic que ha presenciat aquesta construcció religiosa. Un dels instants més crítics va tenir lloc l’any 1973, quan els soldats de monarca Friedrich Wilhelm II de Prússia van aconseguir recuperar tot el territori, a excepció de la fortificada Mainz. Degut a aquest llarg setge, la ciutat va quedar pràcticament destruïda, tot i això, no va ser fins al 1793 quan les tropes del Sacre Imperi van aconseguir fer-se amb el control de la ciutat. Cal destacar, que, radicalment, la República de Mainz va quedar en el passat i els jacobins van ser perseguits fins al 1795.
Després de ser testimoni de nombrosos fets històrics i haver passat pel control de diversos bàndols, en l’actualitat és un santuari doble, que consta de dues estructures. Una de les qüestions a destacar és el seu passadís central, que va ser perfectament construït seguint el patró de la creu anomenada del triple cub.
També cal tenir en compte que, en aquesta ocasió, la Catedral no compta amb una cambra cuirassada. Però tot té una explicació: la quantitat d’obstacles a nivell estructural degut a la magnitud de l’edificació. Per si fos poc, aquesta edificació consta de sis torres, i a més, amb el pas del temps es va prendre la decisió d’incloure a la seva estructura una residència religiosa.
Horari: de dilluns a divendres de 9:00 a 17:00, diumenges i festius de 13:00 a 17:00.
L’entrada és gratuïta.
Ubicació: Liebfrauenpl. 4, 55116 Mainz, Alemanya
Dom St. MartinInterior de la Dom St. Martin
Gutenberg Museum
Gutenberg va ser el creador de la impremta i en el seu honor, es va obrir el museu que porta el seu nom a l’any 1900.
El Gutenberg Museum és tot un homenatge al conegut con “l’home del mil·lenni” i porta per un recorregut per la història de l’escriptura, els llibres i l’impremta. Resulta una visita indispensable i molt reconeguda on es pot veure la tecnologia que s’utilitzava, els llibres de grans escriptors que allí s’exposen, els cartells, grafits, i per suposat, l’obra més destacada del museu, la Biblia de Gutenberg, impresa per ell mateix al 1455.
Horari: De dimarts a dissabte de 9:00 a 17:00. Diumenges d’11:00 a 17:00.
Preu: Adults 5€. De 8 a 18 anys 2€. Menors de 7 anys gratuït.
Ubicació: Liebfrauenpl. 5, 55116 Mainz, Alemanya
Gutenberg Museum
Liebfrauenplatz
Columna de Claus a la Liebfrauenplatz
El Gutenberg Museum i la Dom St. Martin es troben a Liebfrauenplatz, una de les places més boniques de Mainz, contigua a la Marktplatz i en la que es pot veure la imponent Columna de Claus.
A la Liebfrauenplatz es on munta part del mercat de Nadal, i que la resta de l’any s’hi realitza tres vegades per setmana el Wochenmarkt Mainz Domplatz, un mercat de fruites i productes típics.
St. Stephan
Aquesta església és d’estil gòtic i el seu principal atractiu són les impressionants vidrieres de tons blaus que il·lustres escenes de l’Antic i el Nou Testament. Aquestes van ser realitzades per l’artista jueu Marc Chagall entre els anys 1978 i 1985. Més enllà de l’innegable valor artístic, l’autor va voler simbolitzar la reconciliació entre cristians i jueus.
Aquesta església parroquial patriòtica va ser fundada al 990 per l’arquebisbe Willigis, qui també va construir la Dom St. Martin, està ubicada a la part alta de la ciutat. Willigis volia utilitzar-lo per crear un lloc d’oració per l’imperi. Va ser col·legiata fins al 1803. L’església va albergar originalment un monestir. El rector del monestir administrava un dels arcedians (unitat organitzativa medieval, similar als decanats actuals) de la diòcesis.
No obstant, l’edifici actual data d’una època posterior, iniciat al 1267, es va completar al 1340. No obstant, va mantenir les especificacions de la planta de l’edifici Willigis i, per tant, el disseny com a sistema de cor doble.
Entre 1462 i 1499 es va afegir el claustre al costat sud. En època barroca, l’església estava decorada segons l’estil de l’època. No obstant, al 1857 va explotar una torre de pólvora propera (Mainz era una fortalesa federal al segle XIX), cosa que va provocar que el mobiliari barroc de l’església es perdés. Va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, en particular, la gran torre oest va haver de ser restaurada mitjançant un complicat procés. No obstant, les voltes de la nau i el cor oest no van ser restaurades i ara han estat substituïdes per un sostre pla de fusta.
En l’actualitat, St. Stephan és una església gòtica de saló de tres naus amb cors a l’est i a l’oest i un campanar octogonal de 65 metres d’alçada sobre el cor oest.
Ubicació: Kleine Weißgasse 12, 55116 Mainz, Alemanya
Preu: Entrada gratuïta.
St. StephanVitralls de l’Eslglésia de St. Stephan
Gedenkstätte St. Christoph
St. Chistoph és una església parroquial d’estil gòtic que va ser construïda entre 1292 i 1325.
Mainz va ser una ciutat que va patir molts bombardejos durant la Segona Guerra Mundial de l’exèrcit britànic i estatunidenc. L’atac més significatiu es va produir el 27 de febrer de 1945 i va acabar amb la vida de més de 1.200 persones. L’Església de St. Christoph és un monument a aquelles persones i es va deixar sense restaurar per a recordar aquella barbàrie. És per aquesta raó per la que és un dels temples més venerats i estimats dels habitants de Mainz.
Els semàfors de la ciutat de Mainz formen una de les imatges més curioses. Quan es recórrer la part antiga, així com la seva Universitat, cal prestar atenció als seus semàfors. En ells es descobreix a Det, un simpàtic follet amb barret punxegut que mostra quan es pot passar o quan s’ha de parar.
Det és un dels personatges més famosos dels dibuixos animats d’Alemanya.
Gutenbergplatz
Gutenbergplatz és una enorme plaça al centre de la ciutat, on es troba el Staatstheater (Teatre de la Ciutat) i l’estàtua de Johannes Gutenberg, una obra del conegut escultor danès Bertel Thorvaldsen.
Gutenbergplatz, amb el Staatstheater i l’estàtua de Johanes Gutenberg
Kurfürstliches Schloss
El Kurfürstliches Schloss és un dels monuments més emblemàtics de Mainz. És un del edificis d’estil renaixentista més importants d’Alemanya. Està situat al costat del riu Rin, a la part oest de la ciutat i avui en dia és utilitzar com a centre de conferències.
Worms és una ciutat situada a la riba del riu Rin, situada a la regió vitivinícola Rheinhessen. Té uns 85.000 habitants. Va ser fundada pels celtes, que la van anomenar Borbetomagus (Prat d’aigua). Més tard va ser conquerida pels vangions germànics. A l’any 14 aC, els romans vam capturar i fortificar la ciutat.
Worms ha estat bisbat catòlic des d’almenys el 614, inclús amb una menció anterior, al 346. En l’imperi franc, la ciutat era la ubicació d’un important palatinat de Carlemany, qui va construir un dels seus molts palaus administratius aquí. Els bisbes administraven la ciutat i el seu territori.
Worms va prosperar durant l’Alta Edat Mitja, havent rebut amplis privilegis del rei Henrich IV (més tard emperador Henrich III), més tard, la ciutat es va convertir en ciutat lliure imperial essent independent de qualsevol governant local i responsable només davant el propi emperador del Sacre Imperi.
També és destacable la comunitat jueva de Worms. La ciutat va ser un cenctre de judaisme asquenazita medieval. Es creu que en l’Alta Edat Mitja vivien més de 1.000 jueus, entre els que es trobaven el rabí Salomó Ben Isaac, o el cèlebre rabí francès Raschi, qui va portar a terme un dels millors comentaris del Torà de l’època i que, segons la documentació, s’ubica a Worms per l’any 1060. La comunitat jueva va ser establerta aquí a finals del segle X, i es va erigir la primera sinagoga de Worms al 1034. Al 1096, 800 jueus van ser assassinats per creuats i la plebea local.
La més important, entre des més de 100 dietes imperials que es van reunir a Worms, és la de 1521 (coneguda habitualment com la dieta de Worms) que va acabar amb l’edicte de Worms, en la que Martin Luther va ser declarat heretge després de refusar retractar-se de les seves creences religioses. Va ser condemnat al desterrament de l’Imperi. Worms va ser també el lloc de naixement de les primers bíblies de la Reforma, tant la bíblia alemanya de Martin Luther com el primer Nou Testament complet en anglès de William Tyndale sobre l’any 1523.
Al 1689 durant la Guerra dels Nou Anys, Worms va ser saquejada per les tropes de Louis XIV de França, tot i que els francesos només conserven la ciutat durant vàries setmanes. Al 1743 es va signar el tractat de Worms, formant una aliança política entre Gran Bretanya, Àustria i el regne de Sardenya. Al 1792 la ciutat va ser ocupada per les tropes de la primera república francesa durant les guerres revolucionàries franceses. Gran part del call jueu va ser destrossat de forma violenta durant els esdeveniments de la Nit dels Vidres Trencats, pel que al finalitzar la Segona Guerra Mundial ja no quedaven jueus a Worms.
Durant la Segona Guerra Mundial, Worms va quedar pràcticament en cendres, després de la guerra la ciutat interior va ser reconstruïda. En la postguerra, Worms es va convertir en part del nou estat de Rheinland-Pfalz, en canvi el barri de Rosengarten, a la riba oriental del Rin, es va perdre en favor de l’estat de Hessen.
La ciutat de Worms és una ciutat dinàmica, però plena d’història, tradicions, mites i llegendes, que formen part de les creences i cultures populars. De fet, aquesta ciutat és la dels enigmàtics Nibelungs , i això és respira en cada racó.
Si no s’és un expert en mitologia germànica, podríem dir que els Nibelungs eren un sers que habitaven a les coves dels boscos que s’estenien al llarg de la riba del Rin. Eren semblants als nans, però de color fosc, i posseïen un enorme tresor que protegien zelosament amb un drac, el drac Siegfried, el qual va ser vençut pel cavaller Sigurt, que més tard es va fer invencible al banyar-se amb la sang derramada pel drac. Sigurt és, en la tradició germànica, tot un heroi nacional que encara avui és venerat.
Dom St. Peter
Es tracta d’una basílica romànica que es va construir entre 1125 i 1181. No obstant ha patit diverses modificacions al llarg dels segles que han deixat petjada, pel que es poden veure decoracions barroques i del gòtic tardà en aquesta obra. A la seva part nord es pot admirar el Portal de l’Emperador i una preciosa representació de la Lluita de les Reines del Cantar dels Nibelungs.
La magnífica basílica té quatre grans torres rodones a les cantonades, dos cúpules i un cor en cada extrem, construïts de gres vermell. El seu gran altar barroc va ser construït per Balthasar Neumann després de la devastació de la ciutat per part de les tropes franceses al 1689. A la fosca i austera cripta descansen fins a cinc generacions de reis germànics.
Tot i que sembli un castell en miniatura inspirat en els castells de contes de fades infantils, es tracta del pont de barques més antic construït sobre el Rin, construït al 1897. Aquesta construcció està dividida en vuit plantes, que antigament eren ocupades per un hotel.
Formalment, la superestructura de la carretera segueix el model de l’antiga Porta de Mainz en forma de torre.
Ubicació: Nibelungenstraße, 68623 Worms, Alemanya
Nibelungenbrücke
Dreifaltigkeitskirche
L’església memorial de la Reforma de la Santíssima Trinitat, construïda entre 1709 i 1725. Aquí es trobava anteriorment la Haus zur Münze (la casa més bonica del món), que va ser destruïda per les tropes de Ludwig XIV durant la Guerra de Successió del Palatinat. L’església es va construir en aquest lloc perquè els habitants de Worms creien que Martin Luther es va presentar aquí davant de l’emperador al 1521. L’església es va cremar després d’un atac amb bomba al 1945 i va ser reconstruïda al 1959.
Dreifaltigkeitskirche
Al 1733, el pintor de Worms Ludwig Seekatz va crear un quadre monumental per a la recent construïda església de la Trinitat que representa l’escena del Reischtag de 1521. El quadre es va muntar a la paret oest de l’església, damunt de les galeries, i es va col·locar un marc d’estuc.
Segons la seva signatura, procedeix de Johann Martin Seekatz (nascut al 1669 a Grünstadt), pare de Ludwig Seekatz, es va fer càrrec de la pintura de l’església al 1725. Però va morir al 1729. El fill va continuar el treball sota el nom del seu pare. La pintura va ser restaurada al 1817 per Philipp Christian Seekatz, nevot de Ludwig Seekatz.
Es va cremar juntament amb l’església al 1945. Es conserva una aquarel·la (gouache –original 31 x 39 cm). Tot indica que Philip Christian Seekatz va crear aquesta imatge en relació amb els treballs de restauració del gran quadre. Es diferencia del seu model en diversos detalls.
En canvi, el més destacat es pot trobar en l’arquitectura: el gravat de Remshart i en la pintura de l’església, les pilastres de la paret, la cornisa sobre les finestres i el sostre en forma de cúpula estan ricament decorats.
Philip Christian Seekatz ha reduït tot això a línies i formes clàssicament simples. En la reconstruïda església es troba ara al lloc del quadre anterior un mosaic modern de Walter Eglin “Luther davant de l’emperador i l’imperi”. En el mur nord-oriental del cor, hi ha una placa commemorativa que recorda la magnífica “Haus zur Münzen”, que va està aquí i que juntament amb e Bürgerhof formava el districte de l’Ajuntament. La seva destrucció va ser percebuda com a un càstig de Déu, per això durant la reconstrucció es va construir al mateix lloc que l’església.
Worms sobre l’any 1521, àrea de l’actual Dreifaltigkeitskirche, en aquest moment aquí es trobava la “Haus zur Münze”
Avui en dia hi ha lletres d’argila a les parets de l’església que representen el credo dels apòstols i l’explicació de Luther sobre el mateix.
Horari: A l’estiu de 8:00 a 6:00, i a l’hivern de 9:00 a 5:00.
Ubicació: Marktpl. 12, 67547 Worms, Alemanya
Nibelingsmuseum
Situat a les velles muralles de la ciutat, un marc medieval ideal per albergar la més fantàstica de les llegendes nòrdiques.
En el seu interior hi ha un modern museu multimèdia per a viure la llegenda a través de l’Audiollibre transitable que reprodueix el Cantar dels Nibelungs, un poema èpic del segle XII que narra la història dels enfrontaments dels reines de la zona durant els segles V i XI. Altres sales interessants del museu les ocupen el Laboratori Mitològic i la Tomba deSigurt.
A Worms hi habitava una petita comunitat jueva. Antigament, en l’Alta Edat Mitja, més de mil jueus residien a Worms, però van desaparèixer violentament quan el seu barri va ser arrasat durant la denominada “Nit dels Vidres Trencats”. Aquest esdeveniment, ocorregut al novembre de 1938, va significar el linxament d’una gran part de ciutadans jueus de tot el país, tant a Alemanya com a Àustria, sense deixar de mencionar que molts altres van ser cruelment segrestats i internats als camps de concentració i els seus comerços i habitatges destruïts per la organització militar i de seguretat del partit nazi.
És per això que el cementiri jueu que es trobava a les afores de la ciutat va quedar íntegre després dels atacs. Dit cementiri és considerat com una de les més antigues necròpolis de la comunitat jueva en tot el continent europeu que es troba en conservació.
Actualment és possible visitar aquests cementiri, el qual va ser declarat com a Patrimoni Cultural i compta amb unes 2.500 làpides amb inscripcions en hebreu i traduccions en diverses llengües.
Amb respecte al barri jueu, després de la fatídica nit, només es va poder conservar i restaurar una sinagoga i un bany de dones.
Synagoge i Mikwe
’àrea delimitada per l’arc nord-est de la muralla medieval amb les seves típiques cases de diversos pisos va estar habitada per jueus des de finals del segle X. La primera sinagoga registrada a Worms es va construir al 1034. La inscripció del donant, tapiada a l’entrada de l’actual sinagoga romànica tardana, informa sobre les circumstàncies exactes. Diu que Jacob ben David i la seva esposa Raquel van utilitzar la seva riquesa per a construir “una casa”, la sinagoga, i decorar-la amb mobles. Aquesta sinagoga va ser construïda de pedra i es trobava a l’àrea de l’actual casa d’ensenyament Raschi (ieshivà).
Al 1174 es va construir la nova sinagoga, al mateix temps que la nova catedral romànica. La sinagoga va ser reconstruïda pels artesans de les obres de construcció de la catedral. L’ornamentació arquitectònica del portal i dels capitells de les columnes de l’interior és comparable a les formes de la catedral.
La sinagoga és una sala de dues naus orientada a l’est, dividida per dues columnes que sostenen la volta.
A l’Edat Mitja i a l’època moderna, la sinagoga va ser danyada i restaurada vàries vegades, però també va canviar per estils contemporanis. Els pogroms de 1349 i 1615 van tenir un impacte terrible.
Al 1212 es va afegir una sala de dones al nord de la sinagoga. Es tracta d’una sala d’estil gòtic, voltejada i amb suport central. Actualment, la sala serveix, entre altres coses, com a sala commemorativa dels jueus de Worms assassinats durant l’era nazi i com a sala per a festivals i esdeveniments culturals. El portal de l’entrada (avui dins el porxo) té les formes típiques de l’escola de Worms.
Synagoge
Durant la nit del pogrom de 1938, la sinagoga va ser incendiada i les ruïnes van ser objecte de vandalisme durant els anys següents. Degut a l’especial importància històrica i religiosa de la sinagoga, la ciutat, el govern federal i el govern regional van decidir després de la guerra reconstruir-la al 1961 utilitzant components originals de l’antiga sinagoga, tot i que ja no hi havia cap comunitat a Worms.
L’equipament central de la sinagoga:
Aron ha-kodesh (Arca sagrada) al mur est: s’utilitza per guardar els rotlles de la Torà (els cinc llibres de Moisès).
Ner-Tamid (Làmpada Eterna): indica que els rotlles de la Torà estan presents i es pot realitzar l’adoració.
Bima (pedestal): atri per a desenrotllar i llegir la Torà.
Ubicació: Synagogenplatz, 67547 Worms, Alemanya
Interior de la SynagogeMikwe
Jüdisches Museum Worms Raschihaus
La Raschihaus és un important edifici històric situat al barri jueu, està situat a la part sud del districte de les sinagogues, cosa que el converteix en una part central del Worms jueu. Aquest lloc ha estat una part important de la comunitat jueva de Worms durant segles, i la seva rica història es reflexa en l’arquitectura i els objectes exposats.
En l’actualitat, la Raschihaus alberga l’arxiu municipal de Worms i el museu jueu. El museu ofereix una oportunitat única per a explorar la rica història jueva de Worms.
El 18 d’abril de 1521 el reformador Martin Luther va ser cridat per Karl V a renunciar dels seus ensenyaments, però es va negar a fer-ho. Luther es va defensat amb aquestes paraules “Aquí estic. No puc fer altra cosa. Que Déu m’ajudi. Amén”. La seva decisió va tenir un enorme impacte en la política mundial, començant així un nou capítol en la història dels cristians. L’emperador Del Sacre Imperi Romano-Germànic va declarar a Luther com a traïdor. És per això que Luther es va haver de resguardar amb Friedrich de Sajonia al Castell de Wartburg a Worms.
Al 1868 es va inaugurar a Worms el monument a Luther més gran del món. Aquest monument està inspirat en el cèlebre himne luterà “Una poderosa fortalesa és el nostre Déu”, i va ser dissenyat per Ernst Rietschel. El monument conta la història de la reforma de Luther, amb una estàtua del reformador al centre, i dels seus seguidors asseguts als seus peus.
Ubicació: Lutherring, 67547 Worms, Alemanya
Monument a Martin Luther
Liebfrauenkirche
L’església va ser construïda al 1276 i acabada al 1465, aquesta és la única església gòtica sobrevivent de Worms. També va ser convent i es coneguda per albergar el timpà dels Reis Mags.
Ubicació: Liebfrauenring, 67547 Worms, Alemanya
Liebfrauenkirche
Schloss Herrnsheim
La història del castell i del posterior castell de Dalberg es remunta al 1460. Al 1689, l’antic castell va ser destruït durant la Guerra de Successió del Palatinat. Al 1714 es va construir el palau barroc amb jardins barrocs, que va patir greus danys al 1792. El castell actual va ser construït sobre les ruïnes segons els plànols de Mannheim Jakob Friedrich Dyckerhoff. A l’any 1840 es va tornar a canviar.
És un dels castells imperials més destacats de Rheinland-Pfalz.
Sota la direcció del senyor del Castell Wolfgang Heribert von Dalberg, el parc va ser redissenyat cap al 1790 pel famós arquitecte de jardins Friedrich Ludwig Skell, es van crear praderes, zones forestals, estancs i illes en forma de jardí anglès.
Els Dalberg van ocupar alts càrrecs al Tribunal Electoral a Mannheim i van gaudir d’importància política suprarregional. L’últim descendent del castell, el va vendre al 1883 a la família industrial de Worms, els barons von Heyl, qui al 1957 el van vendre a la ciutat de Worms.
Del castell destaca l’Orangerie que data del segle XIX, actualment està habilitat com a cafeteria. Així com també destaca la conservació de la planta baixa, incloses les pintures de les parets i el sostre, destaquem pintures franceses de la primera meitat del segle XIX amb un panorama de París i una escena del Bósfor al primer pis. La torre de la biblioteca és una altre punt destacat.
Actualment s’està portant a terme la renovació del castell en vàries fases de construcció. En la primera fase, llur finalització està prevista per al 2025/2026, es renoven les sales del soterrani i l’entresòl. El pla és tornar a utilitzar l’ala principal amb el Saló Blau per a celebracions i esdeveniments. També s’està considerant visites perllongades i una representació tipus museu de la història del castell.
De moment només es pot visitar el parc i la visita exterior del castell.
El Hagendenkmal és un monument situat al passeig del Rin que recorda a Hagen von Tronje, un heroi del Nibelungenlied. Es diu que va robar el llegendari tresor nibelung i el va enfonsar al riu.
El Hagendenkmal va ser creat al 1906 com a galvanoplàstic per l’escultor de Worms, Johann Hirt, i donat per Cornelius Wilhelm von Heyl zu Herrnsheim. La seva ubicació original va ser fins al 1932 al parc municipal de Bügerweide, però al juny de1932 es va traslladar a la ubicació actual.
La planificació de la font donada per Cornelius Wilhelm von Heyl va començar al 1890. Inicialment es va encarregar el projecte a l’arquitecte municipal Hofmann. El pla era tenir una estructura amb quatre grans imatges que representessin les “quatre trames principals de la saga dels Nibelungs” i coronades per una figura de Siegfried. El lloc escollit per a la reorganització va ser la Hagenstrasse/Marktplatz, al costat de la Dreifaltigkeitskirche. La idea de construir la font no es va reprendre fins molt més tard, tot i que en una escala molt més petita. La Siegfriedbrunnen es va instal·lar al 1921 després dels endarreriments provocats per la guerra.
La Siegfriedbrunnen va sobreviure quasi il·lesa dels atacs de la Segona Guerra Mundial.
Ubicació: Hagenstraße 4, 67547 Worms, Alemanya
Siegfriedbrunnen
Schicksalsrad
A Obermarkt es pot veure els daltabaixos de la llarga i agitada història de Worms a la Roda de la Fortuna. Esdeveniments històrics i gent de la ciutat, alegria de viure i esdeveniments destacats s’incorporen a aquesta obra d’art. Al 1986, el proveïdor regional d’energia EWR la va donar a la ciutat i als seus ciutadans en motiu de l’aniversari de la seva empresa. L’obra d’art en bronze va ser dissenyada per l’artista de Worms, Gustav Nonnenmacher.
No és una imatge fixa típica, la representació canvia constantment.
Ubicació: Obermarkt, 67547 Worms, Alemanya
Schicksalsrad
Winzerbrunnen
Winserbrunnen es considera el centre de la zona de vianants de Kämmererstrasse. Va ser donada al 1983 pel grup d’interès Wonnegauer Weinkeller i realitzada per l’escultor de Worms, Gustav Nonnenmacher. L’obra d’art aborda tant la història cultural viticultora des del pare Noé fins als grecs com el procés de producció del vi.
Ubicació: Am Römischen Kaiser 1, 67547 Worms, Alemanya
Winzerbrunnen
Gerechtigkeitsbrunnen
La Gerechtigkeitsbrunnen va ser construïda al 1778 en estil barroc tardà i originalment es trobava en aquest lloc la Siegfriedbrunnen com abeurador. La figura de la Justícia es troba al punt més alt de la font. A un costat hi ha les figures de Neptú i Hèrcules.
Ubicació: Petersstraße 7, 67547 Worms, Alemanya
Gerechtigkeitsbrunnen
Nibelungenliedbrunnen
Nibelungenliedbrunnen està situada a Wilhelm-Leuschner-Straße (zona de vianants, també anomenada KW pels habitants de Worms) a la cantonada amb Rathenaustraße
Aquesta font també va ser creada per l’escultor Gustav Nonnenmacher, en ella, l’artista va recrear escenes de la famosa saga dels Nibelungs.
Speyer (Espira) té aproximadament uns 50.000 habitants i es troba a la riba del Rin. Va ser fundada pels romans, en l’antiguitat, la zona es coneixia com Noviomagus i Civitas Nemelum, de la tribu teutònica dels nèmetes, que estaven assentats a la zona.
Un factor important en la fundació de Speyer és la seva localització en una de les rutes comercials europees importants al llarg del Rin. Existeixen poques localitzacions entre Basel i Mainz on les riberes del riu siguin suficientment altes com per a prevenir inundacions, però a la vegada suficientment baixes com per permetre l’accés al riu.
Durant l’Edat Mitja, vàries barques creuaven el Rin a l’altura de Speyer, cosa que demostra la seva importància com a lloc de pas. Durant els començaments de la reforma protestant s’organitzaven dietes a la ciutat: 1526 i 1529. A la segona, el moviment de L¡MartinLuther va rebre el nom de protestantisme.
La ciutat i la seva catedral van ser saquejades i incendiades el 31 de maig de 1689 per les tropes franceses comandades per Ezéchiel du Mas, durant la Guerra dels Nou Anys.
Technik Museum
El Technik Museum de Speyer és un museu que explora la tecnologia des de sota l’aigua fins a l’espai, hi podem trobar des de submarins, creuers de rescat, avions, l’òrgan més gran del món, locomotores de vapor, transbordadors espacials, exposicions navals, aeronàutiques, cotxes clàssics d’època, motocicletes de carreres, motors de bombers històrics, instruments musicals mecànics, a part de rareses i modes.
Ubicació: Am Technik Museum 1, 67346 Speyer, Alemania
Horari: Tots els dies de 9:00 a 18:00.
Preu:
Entrada a museu: Adults 22€, de 5 a 14 anys 17€, menors de 5 anys gratuït.
Entrada a museu per un dia + IMAX: 28€, de 5 a 14 anys 23€, menors de 5 anys gratuït.
Entrada a museu per dos dies + IMAX: 50€, de 5 a 14 anys 40€, menors de 5 anys gratuït.
IMAX DOME (no una pel·lícula): Adults 14€, de 5 a 14 anys 10€, menors de 5 anys gratuït.
A continuació s’exposen les exposicions populars que són les peces més populars del Technik Museum, aquestes peces estan repartides per les diferents àrees d’exposició, després s’exposen les àrees d’exposició (Ausstellungsbereiche) en que es divideix el Technik Museum, després s’exposa el Museum Wihelmsbau (àrea inclosa dins el Technik Museum, i per últim l’IMAX DOME Cinema)
Space Shuttle Buran (Transportador espacial Buran)
Un dels punts destacats del museu i part de l’exposició de vols espacials més gran d’Europa és el transbordador espacial Buran de Rússia. Aquest transbordador espacial va ser el resultat d’un dels projectes més ambiciosos de la història dels vols espacial russos. L’enorme llançadora mesura 36 metres de llarg per 16 d’amplada i pesa unes 80 tones. Com va ser el cas del model nord-americà, la reutilització després dels vols espacials propers a la Terra va ser de gran importància. El prototip OK-Buran-GLI mostrat al museu va ser construït al 1984 i es va utilitzar per provar el vol i l’aterratge després de la reentrada a l’atmosfera. Durant aquesta part del projecte, l’OK-GLI va completar 25 vols atmosfèrics entre 1984 i 1989 i va contribuir significativament a l’èxit del vol orbital d’un transbordador Duran al 1988.
A finals de la dècada de 1980 el finançament Buran es va fer cada cop més difícil a causa de problemes econòmics. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, es van aturar nous desenvolupament i, finalment, tot el programa es va interrompre al 1993.
Space Shuttle Buran
Boeing 747
El Boeing 747 porta més de 50 anys volant per tot el món. Va ser el 9 de febrer de 1969 quan el prototip de Jumbo va enlairar-se per primera vegada a reacció més gran del món i va donar forma als vols de passatgers en els anys següents. Només l’Airbus A380 va reemplaçar al jumbo en el paper d’avió de passatgers més gran. No obstant, la fascinació pel Boeing 747 no ha canviat i l’avió de fuselatge ample continuar atraient molt.
El Boeing és accessible per als visitants del museu, i també la bodega de carga i l’ala esquerra també. El revestiment interior es va desmuntar parcialment per donar una idea de la construcció de l’avió.
Boeing 747
Antonov AN-22
Mils d’espectadors van acudir a l’aeròdrom de Speyer el 29 de desembre de 1999 per presenciar l’aterratge d’un enorme avió de fuselatge ample, l’Antonov AN-22.
Amb una envergadura de 64 metres i un pes al buit de 114 tones, l’AN-22 és un dels avions d’hèlice més grans del món. Aterrar a la pista de Speyer, de poc menys de 1.300 metres de llarg, va ser un desafiament inclús per als experimentats pilots de proves que es van fer càrrec de l’Antonov a Kiev i van volar sense escales fins a l’aeroport de Karlsruhe/Baden-Baden. No obstant, els meticulosos preparatius, durant els quals per raons de seguretat es va haver de retirar parcialment l’estructura de la teulada d’un edifici al terreny del Technik Museum Speyer, van donar el seu fruit.
Després de només dues aproximacions de prova, els pilots van aterrar l’avió exactament a la pista sense problemes. Transportar-lo al recinte del museu va requerir un treball de precisió.
L’AN-22 va ser dissenyat com un avió de transport civil i militar que podia transportar càrregues de fins a 100 tones inclús a zones intransitables sense una pista sòlida. En cas d’emergència, una pista d’herba sòlida era suficient per l’enlairament i l’aterratge. L’enorme bodega de càrrega, de 33 metres de llarg i 4,4 metres d’ample té una capacitat per a tres camions de grava completament carregats i l’Antonov AN-22 no tindria problemes per enlairar-se amb aquesta càrrega.
Dades tècniques de l’Antonov AN-22: Longitut: 57,31 m; Altura: 12,54 m; Envargadura: 64,40 m; Superfície de l’ala: 345 m2; Pes al buit: 118,727 kg; pes màxim per l’enlairament: 225.000 kg; Velocitat de creuer: 580 km/h; Velocitat màxima: 600 km/h; Velocitat d’aterratge: 240 km/h; Distància de recorregut d’enlairament: 1.450 m; Distància de recorregut d’aterratge: 1.040 m; Autonomia a plena càrrega: 5.000 km; Motors: turbina d’hèlice 4x – Samara / Zuznetsov NK – 12MA: Potència del motor: 14.805 wps; Tripulació: 5.
Antonov AN-22
Seenotrettungskreuzer John T. Essberger (Creuer de Salvament Marítim)
El John Essberger va ser construït al 1975 com el primer gran vaixell de la classe de 44 metres del DGzRS . Els seus tres motors produeixen 72.000 CV i l’acceleren a una velocitat de 26 nusos (aprox. 48 km/h). Com tots els creuers de salvament marítim, el John Essberger és una construcció soldada a prova de bolcs.
El creuer compta amb un vaixell auxiliar, un hospital a bord, un potent sistema d’extinció d’incendis i un drenatge extern, una plataforma per a helicòpters, un bot inflable rígid ràpid addicional, així com àmplies instal·lacions de comunicació, navegació i rescat. En cas de catàstrofe greu al mar, els creuers de salvament d’aquesta mida poden albergar sota coberta a més de 300 nàufrags.
John T. Essberger
U-Boot U9 (Submarí U9)
Una de la part més destacable del Technik Museum és un submarí original de l’Armada alemanya, que els visitants poden veure per l’interior. El submarí U9 va ser construït per Howaldswerke a Kiel i posat en servei l’11 d’abril de 1967. Pertany a la classe de submarins 205 i, per tant, és la tercera generació de submarins almenys. Pesa 466 tones, mesura 46 metres de llarg per 5 metres d’ample i té un calat de 4 metres. La profunditat d’immersió nominal era de 100 metres i l’armament consistia en vuit tubs llançatorpedes de proa. A part de l’U9, al museu també s’exposen molts microsubmarins.
L’U9, durant el seu servei, va recórrer 174.850 milles nàutiques, el que equival a donar vuit vegades la volta a la Terra. El submarí va estar submergit durant 16.745 hores ii 11 minuts, cosa que correspon a 1 any i 11 mesos sota l’aigua. Gràcies a la forma especial del seu casc, l’U9 agafava una major velocitat quan viatjava sota l’aigua que quan viatjava a la superfície. La tripulació de 21 homes va poder estar sobra l’aigua durant dies amb el modern dispositiu de seguiment submarí i el sistema de snorkel. El submarí estava propulsat per un motor de tracció elèctric (1.500 CV), que s’alimentava d’una bateria de tracció. Aquest, a la vegada, s’alimentava mitjançant dos generadors acoblats permanentment als dos motors dièsel MB de quatre temps. (de 600 CV cadascun).
U-Boot U9
Hausboot Sean o’Kelley (Casa Flotant)
La família Kelly, que durant molts anys van encapçalar les llistes musicals amb nombrosos èxits. La casa flotant en la que van viure durant molts anys els membres de la família Kelly es pot veure a la zona exterior del Technik Museu. A mesura que la família anava tenint més èxit, i la família va créixer, el vaixell es va quedar petit. Per casualitat, Joey Kelly va conèixer el museu i la seva extensa exposició marina, pel que va decidir posar la casa flotant a disposició del museu com una nova exposició.
Al 2004, el vaixell va ser remodelat des del seu atracament a Bèlgica al costat del Rin, primer a Köln i després a Speyer, i transportant-lo al museu. El vaixell, construït al 1923, fa 34 metres d’eslora per 6,30 metres, té una alçada (calat inclòs) de 6 metres i pesa 185 tones.
Les cobertes de la casa flotant Sean o’Kelley són accessibles pels visitants del museu, i es pot veure l’interior del vaixell a través dels ulls de bou i les finestres.
Hausboot Sean o’Kelley
Red Bull Stratos
A l’octubre de 2012, l’esportista extrem i membre del museu Felix Baumgartner va saltar en paracaigudes des d’una altura de quasi 40 km. Amb aquest projecte, Red Bull va establir nous estàndards. En la càpsula espacial especialment construïda, unida a un globus de gran altitud ple d’heli, Baumgartner va volar una altitud de 38.959 metres i després va saltar protegit únicament per un vestit pressuritzat especialment dissenyat. Durant la caiguda lliure es va arribar a 1.42 km/h, cosa que el va convertir en la primera persona en superar la velocitat del so en caiguda lliure. Després de 4:19 minuts, Baumgartner va treure el paracaigudes i va aterrar com estava previst a Nou Mèxic (Estats Units).
Al museu es pot reviure aquest espectacular esdeveniment no només en seqüències de vídeo: el tràiler original de l’Airstream, que va servir de refugi a Felix abans i després de l’acció, va ser transportat des dels Estats Units a Speyer, especialment després de la missió. La peça central de l’exposició és els vestit pressuritzat original del primer vol de prova, que correspon exactament al vestit utilitzat en el vol final. L’exposició complementa l’extensa col·lecció espacial del museu.
Vestit pressuritzat de Felix Baumgartner
AUSSTELLUNGSBEREICHE (ÀREES D’EXPOSICIÓ)
Raumfarht (Viatges espacials)
Juntament amb Space Consult, el Technik Museum mostra una superfície de més de 5.000 m2 al voltant de 700 objectes únics que documenten la història dels viatges espacials des dels seus inicis dels anys 1960 fins a l’actualitat. A part del Transbordador Espacial Buran original, és pot admirar el mòdul de formació del laboratori espacial SPACELAB i una maqueta 1:1 del mòdul d’investigació de Columbus. Valuosos vestits espacials, documents originals, models i moltes altres peces espacials, com una càpsula d’aterratge original de la missió Soyuz TM-19 i una rèplica d’alta qualitat de la nau espacial Vostok 1. Al 2013, l’exposició espacial es va ampliar amb l’àrea temàtica “De Mond (La Lluna)” i ara presenta, a part de maquetes del mòdul lunar EAGLE de l’Apollo 11 i del vehicle lunar “Lunar Roving Vehicle”, una pedra lunar de 3.340 milions d’anys de valor inestimable.
La construcció del mòdul SPACELAB va ser un projecte espacial alemany més ambiciós i exitós dels anys 1980 amb la col·laboració amb l’ESA. En el primer vol amb l’astronauta alemany de l’ESA Ulf Merbold al novembre de 1983 (STS-9). SPACELAB va mantenir-se en funcionament amb èxit gins al 1998 i es va utilitzar en diverses configuracions en 22 missions espacials.
L’exposició espacial més gran d’Europa té una peça especialment valuosa, la càpsula original de la missió Soyuz TM-19, amb la que l’astronauta alemany Ulf Merbold va tornar a la Terra des de l’estació espacial russa MIR al 1994.
Soyuz, unió en rus, és el nom d’una sèrie de naus espacials russes tripulades per a tripulacions de fins a tres persones. La nau espacial Soyuz, desenvolupada als anys 1960 per l’OKB-1 Sergei Korolyov i posteriorment modificada diverses vegades, es va convertir en un ferri tripulat per a les estacions espacials de la sèrie Slyut, més tard per a la MIR i actualment per a l’Estació Espacial Internacional (ISS).
Soyuz TM-19
La pedra lunar exposada al Technik Museum va ser extreta d’una roca de basalt a la zona aterratge de Hadley Apennines l’1 d’agost de 1971 pels astronautes de l’Apollo 15 David R. Scott i James B. Irwin, un gran panorama mostra aquest lloc a la Lluna. Després de que la pedra arribés de la Lluna a la Terra, va estar emmagatzemada en un laboratori d’investigació de la NASA a Houston durant quasi 42 anys. El Technik Museum és l’únic museu d’Alemanya que exhibeix una pedra lunar original de l’Apollo.
La primera nau espacial soviètica tripulada, Vostok 1, constava de dos mòduls, la càpsula d’aterratge esfèrica i un equip. L’equipament contenia principalment el motor de frenada i el combustible necessari. L’equipament tècnic i científic de la càpsula d’aterratge estava compost principalment per sistemes de telemetria i comunicació, així com per sensor d’aterratge i el paracaigudes d’aterratge. El cosmonauta va ser lligat a un seient ejectable, que va ser catapultat abans d’aterrar. Degut a la forma esfèrica de la càpsula d’aterratge només es podien fer aterratges balístics. Per al cosmonauta això significava càrregues de fins a 10 G, deu vegades el seu pes corporal, perquè era difícil frenar el suficient la càpsula d’aterratge abans de l’impacte, per tant, calia aterrar per separat amb un paracaigudes.
El primer llançament no tripulat de la nau espacial Vostok va tenir lloc el 15 de maig de 1960 amb el nom de “Korabl Sputnik 1” sense escut tèrmic, sistema de paracaigudes ni seient ejectable. Els dos gossos “Belka” i Strelka”, així com dues rates i 28 ratolins a bord, van volar a l’òrbita terrestre amb la nau espacial “Korabl Sputnik 2”. Per a les probes finals del seient ejectable i del paracaigudes del pilot es va utilitzar un ninot de proba de la mida i pes d’una persona. El vol d’una hora i mitja del Korabl Sputnik 4 el 9 de març de 1961 va transcórrer sense contratemps i el gos “Chernushka” a bord i el ninot es trobaven bé després de l’aterratge.
Vostok 1
El 12 d’abril de 1961, el cosmonauta Yuri Gagarin es va convertir en la primera personal en volar a l’òrbita terrestre amb la nau espacial Vostok 1. Va orbitar la Terra una vegada i va aterrar a Kazajstan després d’una hora i 48 minuts. La URSS va llançar un total de sis missions Vostok tripulades entre 1961 i 1963.
La rèplica de la nau espacial Vostok que es mostra a l’exposició espacial del Technik Museu és una rèplica de mida original, en la que s’han reproduït exactament fins els detalls més petits.
El Lunar Roving Vehicle (LRV) era un vehicle de propulsió elèctrica dissenyat per a explorar la superfície lunar en les condicions especials de l’espai i la baixa gravetat de la lluna. Entre 1969 i 1972 es van portar a terme un total de sis allunatges amb un LRV a bord en cada una de les últimes missions, APOLLO 15, 16 i 17. Amb el rover, la ràdio d’acció dels astronautes es podia ampliar significativament en comparació amb els tres allunatges de l’APOLLO 11, 12 i 14.
Lunar Roving Vehicle
Feverwehfahrzeuge (Camions de Bombers)
Al Technik Museu és pot admirar una de les col·leccions més grans de camions de bombers històrics d’Europa, que s’estén des dels inicis dels camions de bombers fins a l’actualitat. Una raresa molt especial són les enormes vehicles dels Estats Units, especialment d’Ahrens-Fox, que van ser dissenyats específicament per a l’extinció d’incendis en edificis de gran altura.
A part dels vehicles, en nombroses aparadors s’exposen equips de bombers de tot el món. La col·lecció del Technik Museu també inclou dos vaixells de bombers i un bombarder aquàtic Canadair CL-215.
Camió de Bombers
Musikinstrumente (Instruments musicals)
Una característica especial del Technik Museum són els nombrosos instruments musicals mecànics. A part de l’òrgan de la Welte Philharmonic, a la sala Liller s’exposen molts d’aquests grans instruments. Toquen melodies populars a demanda.
Al Museu Wilhelmsbau, un edifici al terreny del Technik Museum ( i inclòs en el preu de l’entrada) hi ha molts altres òrgans i instruments musicals.
Òrgans
Oldtimer (Cotxes d’època)
El Technik Museum també alberga una extraordinària col·lecció d’automòbils clàssics. La col·lecció cobreix tota la gama de vehicles motoritzats i s’estén des de cotxes antics des dels inicis de la història de l’automòbil fins a l’actualitat. Particularment atractives són les nombroses exposicions especials de vehicles, que garanteixen que sempre hi hagi alguna cosa nova per veure al museu.
Exposició de cotxes d’època
Lokomotiven (Locomotores)
A la sala Liller i a la zona exterior es poden veure una vintena de locomotores. Una atracció molt especial és, per exemple, la Qian Jin, llur nom significa progrés, la única locomotora de vapor xinesa a Alemanya.
A part de nombroses locomotores de mida original, també es pot veure sistemes de maquetes i vitrines amb valuós equipament ferroviari.
Locomotora de vapor xinesa, Qian Jin
Flugzeuge (Avions)
L’aviació té una llarga tradició a Speyer, quan es va fundar el Technik Museum, estava clar que els avions serien el centre de l’exposició. Avui en dia, es poden veure més de 70 avions i helicòpters a la Sala Liller i a la zona exterior. A part dels productes més destacats, el Boeing 747 i el Antonov AN-22, també destaquen llegendes com el Junkers JU-52 i els avions de l’equip acrobàtic més famós del món.
El Junkers JU-52 degut a la seva fiabilitat es va convertir als anys 1930 en l’avió estàndard de l’aviació comercial. El JU 52/3m també va desenvolupar un paper com avió militar abans de la Segona Guerra Mundial. Per exemple, va servir com avió de combat i transport durant la Guerra Civil Espanyola. L’avió que es mostra al Technik Museum va volar amb subministres des de Neumünster a Narvik a l’abril de 1940, on va aterrar al gelat llac Hartvigvaan. Tant els avions britànics com els noruecs el van atacar i encara és veuen les senyals. Quan la neu es va desfer, l’avió es va enfonsar al llac i va estar allí a 75 metres de profunditat durant 46 anys. Va ser recuperat al 1986 i posteriorment portat al Technik Museum.
Junkers JU-52
Nutzfahrzeuge (Vehicles comercials)
Al Technik Museum també hi ha vehicles comercials i màquines històriques, des de simples furgonetes de repartiment com el Tempo E 400, passant per camions de grans dimensions, fins a autobusos clàssics. El globus captiu Delahaye utilitzat pels militars també és destacable. Motors de màquines gegants, com una serra de cinta amb motor o un motor dièsel amb generador, així com l’exposició de tecnologia agrícola històrica.
Vehicle comercial
Marine und U-Boot (Marina i submarins)
Al recinte exterior del museu s’ha creat un bonic museu naval, en el qual hi ha vaixells, làmpades, campanes, cordes i xarxes que ofereixen un visió general del transport marítim. El transport marítim està representat en la seva totalitat a través de nombroses exposicions a la zona exterior i a les sales de l’exposició.
Minisubmarí
Motorräder (Motocicletes)
Al Technik Museum es poden veure nombroses motocicletes històriques, incloses algunes de curioses, el més destacat de l’exposició és una àmplia col·lecció de motocicletes Münch d’alta qualitat, en les que inclou 26 peces úniques, algunes de les quals han estat àmpliament restaurades, dels anys 1967 al 1999.
Friedel Münch va ser el primer fabricant de motocicletes del món que es va atrevir a utilitzar un motor d’automòbil de quatre cilindres i així construir una motocicleta de carer que fins llavors era incomparablement potent, l’anomenada “Big Bike”. Aquesta bicicleta podria arribar a quasi 180 km/h. L’exposició Friedel Münch al Technik Museum mostra una visió única de l’art del disseny de motocicletes de Friedel Münch. S’exposen, entre altres coses, un exemplar del Münch Mammut 2000 i el prototip corresponent, al voltant de 30 dipòsits de motos, tots ells fabricats a mesura i dissenyats individualment per a la màquina i el conductor, dos rares transformacions amb sidecar i un tricicle, que també utilitza peces de Münch. El museu també presenta l’anomenada Daytona Bomber, una moto que va ser desenvolupada i construïda per establir el record mundial de l’hora al Daytona Beach Speedway (Estats Units) al 1970.
Motos en exposició al Technik Museum
MUSEUM WIHELMSBAU
El Museum Wilhelmsbau es troba al mateix recinte que el Technik Museum, a nomes uns passos de l’entrada principal i estar inclòs en el preu de l’entrada. El fascinant ganivet de rares amb mils d’objectes exposats dels segles XIX i XX fa viure a aquestes èpoques. Aquí es pot veure una notable col·lecció de grans orquestres totalment automàtiques, així com valuosos rellotges amb flauta i caixes de música, així com una dels col·leccions més grans d’armes i uniformes històrics. També hi ha vitrines decorades amb roba i nines històriques restaurades, així com la sala Rock’n’Roll, fan que la història cobri vida.
Instruments musicals
Instruments musicals: Fa més de 100 anys, quan ni tant sols existia el gramòfon, es feien instruments musicals reals, des de bateries que podien tocar-se com per art de màgia utilitzant aire comprimit i una mecànica complicada. El Museum Wilhelmsbau és un dels pocs museus del món on es pot veure tota la varietat d’aquests instruments musicals que es toquen sols. Entre ells podem trobar violins que toquen sols.
Joguines i nines: El Museum Wilhelmsbau és un tresor quasi inesgotable per a tots els amants dels jocs històrics. L’enorme col·lecció de nines, amb mils de nines de diferents estils, que del·laïta per a la vista. També hi ha una col·lecció de joguines històriques.
Nines al Museum Wilhelmsbau
Uniforme i armes: Un altre punt destacat és l’exposició històrica militar. A part d’una gran varietat d’uniforme, insígnies de rang, medalles i cascos, la col·lecció inclou una gran varietat de pistoles, rifles, sables i moltes altres armes històriques d’època fins a la Primera Guerra Mundial. A la sala de caça situada just al costat es mostren trofeus de caça de tot el món, així com escenes de la vida quotidiana del caçador.
Uniformes
IMAX DOME KINO
L’IMAX DOME Kino és un cinema ubicat al Technik Museum que és lúnic d’aquest estil a Alemanya. A diferència que en altres cinemes, a l’IMAX DOME la pel·lícula no es projecta en una pantalla plana, sinó que es projecta en una enorme cúpula.
Les pel·lícules IMAX es caracteritzen per una qualitat d’imatge i so molt alta, això significa que garanteix una experiència cinematogràfica que cap altre cinema pot oferir.
Pel·lícules que es passen l’IMAX DOME:
Apollo 11: 47 minuts. Documental en anglès.
Wunderwelt Südpazifik (Meravellós món del Pacífic Sud): 45 minuts. Vídeos del Pacífic Suc acompanyat amb música.
Delfine (Dofins): 45 minuts. Vídeos de delfins amb música de Sting
The Magic of Flight (La Màgia del Vol): 45 minuts. Espectacle acrobàtic aeri de l’esquadró volador estatunidenc “The Blue Angels”.
Pantalla circular de l’IMAX DOME
Kaiserdom
Els orígens de la catedral es remunten al 1030, quan l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad II, va manar edificar una catedral en un clar intent de mostra de poder davant del Papa de Roma. La seva impressionant planta està composta per tres naus, quatre torres i dues cúpules, i és un indubtable exponent de la simetria i l’equilibri tan característics de la regió de Rheinland-Pfalz.
El títol de Catedral Imperial (Kaiserdom) se li va atorgar degut a la seva relació amb els emperadors del Sacre Imperi Romano Germànic (amb la notable excepció de Fiedrich I Barbaroja, llurs restes van quedar repartides per mitja Europa). Tant la cripta imperial com les tombes es poden seguir veient avui en dia com part de la visita.
La UNESCO la va incloure al 1981 en la seva llista de Patrimoni de la Humanitat. La clara influència que va exercir la catedral en el desenvolupament de l’arquitectura romànica en Europa, i els impecables mètodes de restauració la van portar a terme després d’un fatídic incendi al 1689 i que van servir d’exemple per a generacions posteriors van ser les principals raons que van motivar aquests inclusió.
En aquesta reconstrucció, el rei bavarès Ludwig I va permetre que es pintés l’interior de la catedral en estil Natzarè.
El tresor de la Kaiserdom es mostra al Historisches Museum der Pfalz, amb la corona funerària de l’emperador Conrad II i altres objectes de valor.
Una visita imperdible és la torre sud de la Kaiserdom, amb un total de 304 escales que porten fins a una altura de 55 metres, amb unes vistes panoràmiques fabuloses de la ciutat de Speyer, el Rin i el Palatinat fins a la veïna ciutat de Baden. En dies de bona visibilitat es pot veure la Selva Negra, a una distància de més de 30 km. L’escala de pujada a la plataforma d’observació és d’acer bona part del camí, un gran contrast amb la pedra vermellosa de la Catedral.
Cal fer un tomb complet per fora de la Kaiserdom per gaudir també dels bonics jardins i el Mont dels Olivers a la part sud, un grup de figures de pedra que representen al Mont dels Olivers a Jerusalem amb l’apressament de Jesús. Les escultures van ser realitzades al segle XIX per l’escultor de Speyer, Gottfried Renn.
Kaiserdom: D’abril a octubre: de dilluns a dissabte de 9:00 a 19:00, diumenges i festius d’11:30 a 17:30. De novembre a març: de dilluns a dissabte de 9:00 a 17:00, diumenges i festius d’11:30 a 17:00.
Cripta i tombes imperials: Obre mitja hora després de la catedral i tanca mitja hora abans.
Torre i Saló Imperial: D’abril a octubre: de dilluns a dissabte de 10:00 a 17:00 (última entrada a les 16:00). Diumenges i festius de 12:00 a 17:00 (última entrada a les 16:00). De novembre a març: estan tancats.
Preu: Entrada combinada de tots els espais 19€.
Kaiserdom
Judenbad – Mikwe
Els banys jueus van ser instal·lats al segle XII al Pati dels Jueus, centre del call jueu medieval. Una escala condueix a una primera sala coberta amb voltes d’aresta. Per una altra escala en semicercle s’arriba al nivell de la capa freàtica, on es troba el bany pròpiament dit.
Ubicació: Kleine Pfaffengasse 22, 67346 Speyer, Alemanya
Judenbad – Mikwe
Altpörtel
Altpörtel era la porta occidental de la ciutat i part de les fortificacions medievals que incloïen 68 torres de muralla i la porta. Forma l’extrem de Maximilianstraße davant de la catedral.
Es va començar a construir el 1230, a la qual es va afegir 300 anys més tard l’últim pis de la torre amb el parapet de traceria gòtic tardà i els arcs arcats de la galeria. La teulada empinada amb el cimbori data del 1708. Amb 55 metres, és una de les portes de la ciutat més altes i importants d’Alemanya. El costat que dóna a la ciutat està ricament estructurat, les espitlleres del costat oest indiquen la funció defensiva de la torre.
La construcció de l’església és la resposta creativa a una gran catàstrofe. Al 1689, les tropes franceses del rei Lluís XIV van destruir la ciutat imperial lliure de Speyer a la Guerra de Successió del Palatinat. La ciutat va quedar en cendres, cases i esglésies van patir greus danys o van quedar completament destruïdes. La població va haver d’abandonar la ciutat i va estar exiliada durant deu anys.
La reconstrucció va començar quan les primeres famílies, que en la seva majoria integraven l’Ajuntament, van tornar de l’asil a Frankfurt am Main. Abans de la destrucció hi havia esglésies ne les que es portava a terme la predicació luterana des de meitats del segle XVI, però cap església que pertanyés als luterans, pel que van començar a construir una nova església luterana com a primer edifici públic de la ciutat. L’Ajuntament era el responsable perquè també era el líder religiós dels luterans a Speyer.
Menys de 80 anys després de la seva finalització, la principal església luterana va patir profanacions i robatoris. La Revolució Francesa havia arribat a Speyer i a Rheinland-Pfalz i va fer impossibles els serveis religiosos durant anys. Només amb la victòria de Napoleó i la posterior reorganització dels territoris alemanys va començar a organitzar-se novament la nova vida de l’església. La ciutat va perdre la seva llibertat imperial i es va convertir en la capital del districte del Rin al Regne de Baviera. El rei (catòlic) de Baviera era el responsable dels assumptes religiosos dels luterans reformats. Després de les primeres unions locals, al 1818 els pares de casa de tot el Palatinat van votar una unió de les denominacions protestants, que des de llavors es van unir a l’Església Evangèlica del Palatinat (Església Regional Protestant), la primer unió entre luterans i reformats.
En l’època del nacionalisme en ascens al segle XIX, se suposava que un monument commemoraria el Reichstag de 1529, ja que la protesta d’una minoria al Reichstag de Speyer al 1529 havia donat el seu nom als protestants. Es creia que la Dreifaltigkeitskirche estava molt a prop d’aquest esdeveniment central de la Reforma i, per tant, volia enfonsar la Dreifaltigkeitskirche en favor d’un nou edifici més gran i representatiu d’estil neogòtic. Els ciutadans, per la seva part, van protegir l’església.
Avui en dia quatre quadres de la galeria construïda al 1824 al costat del púlpit recorden la història del Reichstag de 1529 i de la Unió de 1818.
Tot i algunes renovacions i intervencions, el caràcter de l’interior de l’alt barroc luterà es va mantenir quasi sense canvis: una església pictòrica, pintada des del sostre sobre dues galeries, una església de culte, que amb el seu altar, la façana de l’òrgan, el disseny del púlpit i les hòsties els àngels reflecteixen l’esplendor la Dreifaltigkeitskirche
Ubicació: Große Himmelsgasse 4, 67346 Speyer, Alemanya
Horari:
Dimecres de 10:30 a 16:00.
Divendres de 14:00 a 17:00.
Dissabte de 10:30 a 16:00.
Diumenge i festius de 14:00 a 17:00.
Interior de la Dreifaltigkeitskirche
Maximilianstraße
Des de la Domplatz, davant mateix de l’entrada central de la Kaiserdom, el carrer principal és Maximilianstraße que condueix fins a l’Altpörtel. En aquest carrer en trobarem amb l’estàtua de Jakobspilger (Pelegrí del Camí de Santiago), una enorme estàtua de bronze amb un cartell que diu “Jakobspilger sobre el camí de Santiago de Compostela. Perquè no tenim aquí una ciutat permanent sinó que busquem la que està per venir. Hebreus 13,14”. L’estàtua té 3 metres d’alçada i és obra de Martin Meyer, essent donada al 1990 per la celebració dels 2.000 anys de la ciutat per part del bisbe de Speyer. En temps medievals, molts pelegrins iniciaven aquí el pelegrinatge cap a Santiago de Compostela i aquesta obra és un homenatge a tots ells.
Si es mira cap a la dreta de l’estàtua hi ha l’església barroca Dreifaltigskeitskirche. Continuant el passeig per la bonica Maximilianstraße podem gaudir dels típics bars alemanys fins arribar a una bonica torre defensiva d’estil medieval alemany, l’Altörtel. Sense cap dubte, en aquesta cèntrica zona de Speyer, se centra tota l’activitat d’oci i turisme.
Maximilianstraße
Kaiserslautern
A Kasiserslautern hi habiten uns 100.000 habitants. A la ciutat al seu districte hi viuen uns 50.000 membres del personal militar de l’OTAN (majoritàriament americans) els quals solen anomenar la ciutat com K-town.
Un assentament prehistòric del 800 aC a l’àrea de l’actual Kaiserslautern va ser descobert. Algunes tombes celtes de 2.500 anys d’antiguitat van ser trobades a Miesau, un poble a 29 kilòmetres a l’oest de Kaiserslautern. Les antiguitats descobertes es troben al Museu d’Història del Palatinat, a Espira (Speyer).
Els primers fets destacables de la història de Kaiserslautern es troben l’any 622, any en què es va fundar el regne de Lutra. Uns 350 anys més tard, el 985, Otó III del Sacre Imperi va concedir a Kaiserslautern els drets de mercat, duana i jurisdicció.
Kaiserslautern era el lloc de caça preferit de l’emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic (Frederic Barbarossa), el qual va governar el Sacre Imperi Romanogermànic des de 1155 fins a 1190. El petit riu Lauter feia de l’antiga part de Kaiserslautern una illa, en temps medievals. Les ruïnes del castell imperial de Kaiserpfalz de Frederic I Barbarossa, construït entre els anys 1152 i 1160, poden encara ser vistes davant la Rathaus (ajuntament). Un segon castell, el Castell de Nanstein, va ser edificat a Landstuhl per protegir la ciutat de les aproximacions per l’oest. A causa de la influència de l’emperador Frederic Barbarossa sobre el poble, aquest és inclòs en les cinc “ciutats Barbarossa”: Sinzig, Gelnhausen, Altenburg, Bad Frankenhausen i finalment Kaiserslautern.
La Stiftkirche, l’església més antiga de Kaiserslautern, va ser aixecada entre els anys 1250 i 1350. L’església de Sant Martí de Tours (St. Martinskirche) va ser construïda des del 1300 al 1350 per un orde religiós. Avui, una secció de la muralla original de la ciutat, encara s’aixeca al claustre de l’església.
Rodolf I d’Habsburg va donar a Kaiserslautern drets de ciutat, i el 1375 va ser inclosa al Kurpfalz (antic Palatinat) i conseqüentment es va tornar part de l’herència de la dinastia Wittelsbach. El 1519, Franz von Sickingen va obtenir la propietat del Castell de Nanstein. Es va convertir al Protestantisme, i el 1522 Nanstein va tornar a ser una fortalesa pels nobles locals que afavorien la Reforma Protestant. Sickingen i els nobles locals van començar la seva batalla contra de l’Arquebisbe de Trèveris; però l’atac va ser un fracàs, i es van retirar a Nanstein. Aquesta fortalesa va ser assetjada per Prínceps Catòlics Germànics. Sickingen va morir després que el castell es rendís, i els nobles protestants del Kurpfalz fossin sotmesos als Prínceps Catòlics.
El comte del Kurpflaz Joan Casimir, anà a Kaiserslautern durant la Guerra dels Trenta Anys (1618–1648). Una dura ocupació espanyola de l’any 1621 al 1632 va finalitzar quan les tropes protestants sueques van alliberar l’àrea. El 1635, tot i això, el cruel exèrcit croat sota les ordres de l’emperador austríac va entrar a Kaiserslautern i va matar 3.000 dels 3.200 habitants en tres dies de saqueig. Aquell mateix any havia sigut construït a Kaiserslautern el palau renaixentista de Joan Casimir. Landstuhl va ser salvada d’un destí semblant rendint-se sense lluitar. Kaiserslautern va tardar 160 anys a repoblar-se.
El conflicte no va acabar amb la Pau de Westfàlia el 1648. El Príncep Elector del Palatinat va tindre dificultats en molts àmbits i va manar que tots els castells, Nanstein inclòs, fossin destruïts. Els francesos envaïen i ocupaven repetidament l’àrea, residint a Kaiserslautern entre els anys 1686 i 1697. Tanmateix, després del Tractat d’Utrecht va ser restaurat com a part del Palatinat. Durant els turbulents episodis del segle xviii, el Palatinat era el camp de batalla entre les tropes franceses i alemanyes de diferents estats. El 1713, els francesos van destruir el castell de Barbarossa i les torres de les muralles de la ciutat. Des de 1793 (a la Batalla de Morlautern) fins que Napoleó va ser derrotat a la Batalla de Waterloo, el 1815, l’àrea va estar sota administració francesa, sent la ciutat de Kaiserslautern la seu de la sotsprefectura.
Mentre el poder francès es reduïa el 1815, Kaiserslautern i el Palatinat es van incorporar com una província a Baviera i van romandre així fins al 1918. Després la Primera Guerra Mundial, els francesos van ocupar de nou el Palatinat.
A la Segona Guerra Mundial, més del 60% de Kaiserslautern va ser destruït per bombes dels avions Aliats. El ferrocarril i moltes carreteres principals eren objectius prioritaris. Els atacs més durs, van succeir el 7 de gener, l’11 d’agost, i el 28 de setembre del 1944. De les 20,000 llars, 11,000 van ser destruïdes parcialment o completament. A la paret del cementiri oposada a la “Kleber Kaserne” encara hi ha peces i marques d’aquells assalts.
El 20 de març del 1945, mentre el Primer Exèrcit dels Estats Units d’Omar Bradley creuava el Rin a Remagen, la 80 Divisió dels Estats Units, la 319 d’Infanteria i part de la 3r Exèrcit de George Patton, van assetjar Kaiserslautern sense resistència. La guerra es va acabar en aquesta àrea, i hi va haver petites reconstruccions el 1948. El ritme de l’economia va ser lent fins al 1952, quan es van construir noves guarnicions de les tropes americanes, cosa que va fer que l’economia creixés a l’àrea.
Spinnrädl
Spinnrädl
La històrica posada Spinnrädl de Kaiserslautern va ser esmentada per primera vegada al llibre de plànols l’any 1742. És una de les cases d’entramat més antigues que es conserven de la ciutat i es troba al centre de la ciutat, no gaire lluny de Stiftsplatz i Schillerplatz.
La Fruchthalle no només és considerada la sala de concerts i festivals més bonica de Kaiserslautern al centre del centre de la ciutat, sinó també un dels edificis seculars més importants del Palatinat. És gràcies al disseny grandiós de l’arquitecte August von Voit (1801 – 1870) que aquest edifici va cridar l’atenció des del principi per la seva bellesa arquitectònica. Von Voit va completar part dels seus estudis d’arquitectura a Itàlia. El seu disseny de la Fruchthalle Kaiserslautern es basa en el model de l’arquitectura del palau florentí del primer Renaixement, és a dir, els Palazzi Medici i Strozzi. El 13 de juny de 1843, el rei Lludwig I va posar personalment la primera pedra per a la construcció de la Fruchthalle.
L’edifici deu el seu nom a la necessitat en aquell moment d’una ubicació adequada i resistent a la intempèrie per al mercat de fruites de Kaiserslautern. A més, es necessitava una sala gran per a diferents finalitats públiques. Des dels seus inicis, l’edifici va estar vinculat a la idea d’usos múltiples: des de 1845 fins a 1910, la planta baixa va ser utilitzada com a mercat. La sala de dalt s’ha utilitzat contínuament d’acord amb la seva intenció original des de la seva obertura fins avui. A més, l’edifici va funcionar com a lloc de trobada en el context de la Revolució del Palatinat de 1848/49, fet que li atorga la condició de lloc polític de record de la història de la República Federal d’Alemanya. En temps de guerra estava equipat amb llits de campament com a hospital, s’utilitzava com a punt central de recollida de material reciclable o s’utilitzava per a manifestacions polítiques de poder dels nacionalsocialistes. En la consciència col·lectiva de la gent de Kaiserslautern, la Fruchthalle és un palau de la gent, el centre de la vida social a Kaiserslautern.
Avui tenen lloc els “Concerts de la ciutat de Kaiserslautern” a la sala de ball de setembre a juny. Durant el gran esdeveniment cultural “Llarga Nit de la Cultura”, la Fruchthalle actua com a eix central al cor del centre de la ciutat i, com a part de l’Advent de Lauter, acull el tradicional mercat cultural i artesà de Nadal des de fa més de 30 anys. Les sales de Fruchthalle estan reservades per a tot tipus d’esdeveniments durant tot l’any.
Durant tota la seva existència, la Fruchthalle ha establert un referent per a l’arquitectura a Kaiserslautern. És un edifici catalogat i està considerat l’edifici secular més important del Palatinat.
El 23er Denkmal (Monument 23er) va ser erigit durant els anys1930 i 1931 en memòria del 3.963 soldats del 23er Regiment d’Infanteria de Baviera que van morir a la Primera Guerra Mundial. La cerimònia va tenir lloc el 12 de juny de 1931. El monument va ser dissenyat per l’escultor Stepp Mages. Es troba davant mateix de l’Oficina de Turisme.
Se sabia que en el segle XIV hi havia una comunitat jueva a l’Altenhof de Kaiserslautern; fonts antigues parlen d’una escola o una sinagoga jueva. No obstant, no va quedar ni un sol testimoni de la història i la cultura jueva a Kaiserslautern després de que la sinagoga d’aspecte oriental del segle XIX va ser demolida durant l’era nazi. Però les excavacions de 1995 van descobrir una troballa sensacional, un bany de culte jueu del segle XIV.
El micvé va ser descobert per casualitat durant les obres d’ampliació de la Kreissparkasse am Altenhof, ja que en aquest context es van fer possibles excavacions en els últims oberts de la vil·la Luthra, és a dir, a l’històric corral al sud de Lauter.
Mikwe
Inclús els historiadors que coneixien l’antiga existència d’una comunitat jueva en aquesta zona van quedar absolutament sorpresos amb el descobriment del micvé: es tracta d’un bany d’immersió ritual jueu del segle XIV, de 2,50 per 2,50 metres, excavat a la roca. Encara avui compta amb el subministrament d’aigua subterrània, però, després de que la comunitat jueva fos expulsada de Kaiserslautern al 1398, es va omplir d’escombralls al voltant de l’any 1400.
Gràcies al compromís financer de Kreissparkasse Kaiserslautern es va poder conservar aquest monument de la cultura jueva, es va assegurar amb una estructura protectora i es pot visitar amb visites guiades.
Ubicació: Am Altenhof 12-14, 67655 Kaiserslautern, Alemanya
Humbergturm
Humbergturm
Al 1896, ciutadans compromesos de Lauter van fundar l’Associació Humberg amb l’objectiu d’organitzar la construcció i finançament de la torre d’observació.
La construcció va començar al 1898, la torre, que ja havia arribat a fer 10 metres d’alçada, es va enfonsar al 1899, probablement degut a la mala qualitat del ciment. Després de la reconstrucció, la torre va ser inaugurada al 1900. Al 1909 es va dissoldre l’Associació Humberg. Durant la Segona Guerra Mundial, la torre va servir com a guàrdia aèria d’un batalló de comunicacions. Després de la guerra es va afegir una estructura octogonal de gres i una nova agulla. Al 1963, els George Scouts van instal·lar-hi un taulell d’orientació de llauna, que va ser renovat al 1995.
La Humbergturm es va construir segons els plànols de l’arquitecte Ludwig von Stempel. Es tracta d’un edifici monument de blocs de gres amb tocs neorromànics. La base octogonal té 8,65 metres d’alçada, l’escala del davant té 33 escales i l’escala de cargol de dins de la torre té 130 escales. La plataforma d’observació està a 28,16 metres del terra. L’altura total de la torre és de 35,77 metres.
Des de dalt de la torre s’obté una vista panoràmica de la ciutat.
St. Martins Platz
St. Martin Platz és una de les places més boniques de la ciutat. Es va salvar en gran mesura de la greu destrucció de la segona Guerra Mundial. L’encant d’aquest lloc el formen les boniques cases del segle XVIII i XIX, juntament amb els arbres centenaris i l’animada font. Aquí, a l’entrada del casc antic, es trobaven els grans magatzems, en els que s’emmagatzemaven, entre altres coses, els subministraments dels cereals de la ciutat.
Qualsevol que entri avui en aquesta plaça veurà una casa amb imponent arc al costat nord. Allí està enganxat l’escut d’armes de la família Kaiserslautern Rettig, que mostra un rave a la part inferior i un cap de cérvol a la part superior; el constructor era una guardaboscos. A l’edifici de l’esquerra es trobava antigament l’hotel Zum Donnersberg, on van passar la nit personalitats famoses, com el poeta Víctor Hugo i el rei Ludwig I de Baviera. Napoleó almenys va esmorzar en aquest hotel quan aquí canviaven els cavalls. La casa de la dreta de l’art és l’Alte Stadthaus, que va servir com ajuntament de Kaiserslautern fins al 1968, avui en dia es troba allí l’Escola de Música Emmerich Smola i l’Acadèmia de Música de Kaiserslautern.
Al costat oposat a la plaça hi ha la St. Martinskirche, que avui servei com església parroquial catòlica. Va ser construïda a principis del segle XIV per al monestir franciscà que el rei Rudolf d’Habsburg havia establert a la ciutat. Davant de l’entrada de l’església es pot veure una estàtua de Brückenheiligen Nepomuk.
Visible des de lluny, aquest impressionant exemple d’arquitectura es troba a en una cresta muntanyosa. Les ruïnes compostes per un castell superior i inferior, incloent-hi la gossera i la fosa, mesuren 50 per 90 metres. L’empinat camí cap al castell va des del centre de la ciutat, passant per la Capella Rochus, a través d’un antic bosquet, fins un extens altiplà. Tot i que el complex de defensa i residència va ser destruït pels francesos a la Guerra de Successió del Palatinat al 1689, fins a dia d’avui es conserven parts considerables: l’imponent mur d’escuts, de 25 metres d’ample per 11 metres d’alt, amb la resta de la Torre de l’Homenatge pentagonal darrera.
La construcció del castell probablement va començar en la segona meitat del segle XII, després de la fundació del Palatinat a Kaiserslautern er Friedrich Barbarroja, i després es va ampliar al segle XIII. Fins al segle XVII va ser propietat dels Senyors de Hohenecken, una família ministerial llurs membres van ser funcionaris de les corts dels emperadors i reis alemanys a l’Alta Edat Mitja.
Amb els seus 12 metres de diàmetre i 5 d’alçada, és impossible passar per alt la Kaiserbrunnen. Els personatge principals de la fons són l’emperador Friedrich Barbaroja i el rei Rudolf d’Habsburg, el peix com animal heràldic llegendari, el Elwedritsche (una criatura mítica regional. Altres símbols de l’àmbit històric son el barret de Napoeló, les armadures dels cavallers que vivien a Ritterberg, els ases i cavalls com a antics animals de càrrega o de transport, el vaixell d’emigrants i el segell de la ciutat. Per exemple, també hi ha un motor Opel i una màquina de cosir Pfaff, així com rodes i claus, són símbols de l’economia regional moderna. I per suposat, a la ciutat dels Diable Vermells no podria faltar un pilota de futbol signada pel ciutadà d’honor i campió del món de 1954, Fritz Walter.
I què signifiquen la resta d’animals? Doncs el mussol és símbol de saviesa per a la llarga tradició de la ciutat escolar i ara també universitària. Els elefants amb les torres de la ciutat simbolitzen la fortalesa de l’antiga muralla de la ciutat. El ratolí és la marca distintiva de l’escultor Rheinland-Pfalz, el professor Gernot Rumpf, que va crear la Kaiserbrunnen a partir de bronze i gres.
L’estadi Fritz Walter s’alça sobre la ciutat. Originalment s’anomenava “Betzenbergstadion”, el nom del turó sobre el qual es troba. L’estadi és la seu del FC Kaiserslautern i és un dels estadis de futbol més bonics i atmosfèrics d’Alemanya.
Aquí hi ha espai per a 49.780 aficionats, que corresponen a gairebé la meitat de la població de la ciutat. Fins a finals de la dècada de 1990, l’estadi va ser un dels pocs estadis de futbol pur de la Bundesliga. La proximitat dels espectadors al camp i la sonoritat de l’afició li van donar la fama de fortalesa difícilment conquerida pels equips visitants. No obstant això.
El FCK es va fundar l’any 1900. Avui dia encara prospera amb el mite dels jugadors il·lustres que defensen els valors esportius tradicionals. L’homònim Fritz Walter ja era una llegenda durant la seva vida. Va ser allà quan la selecció alemanya va aconseguir el “Miracle de Berna” l’any 1954 i va guanyar el títol de campionat del món. Uns bons 30 anys després, el club va batejar l’estadi amb el nom del fill guardonat de la ciutat. Fritz Walter va ser, entre altres coses, el primer capità d’honor de la selecció nacional.
Fritz Walter Stadion
El FCK va ser i és fascinant pels seus màxims espectaculars i mínims devastadors. El que segueix sent inoblidable és guanyar la final de la Copa DFB poc després del descens de la primera divisió el 1996 i, per descomptat, guanyar el trofeu de campionat dos anys després immediatament després de l’ascens, per cert, el quart títol de campionat per al FCK. El club tradicional va tornar a revelar que els “Diables vermells” fan honor al seu nom, el famós nom del club entre els aficionats. Els jugadors porten les samarretes vermelles des del 1948, i van ser presentades, és clar, per Fritz Walter.
Situat a les proximitats immediates de la sorprenent arquitectura de formigó armat de l’ajuntament, s’alça l’imponent edifici de pedra sorrenca del Pfalztheatre, emmarcat per dues màscares fetes amb marbre de Carrara.
La màscara frontal representa el rei africà, la màscara posterior representa l’àngel caigut. Ambdues són obres de l’escultor alemany Gunther Stilling.
El Pfalztheater es va inaugurar el 30 de setembre de 1995 i és un dels teatres de tres parts. Els espectadors podran gaudir de teatre musical (òpera, musical, opereta), teatre i ballet en dos espais (casa gran i escenari taller).
Durant les obres de construcció, durant les excavacions en aquest punt es van trobar parts de les antigues fortificacions de la ciutat i es van descobrir restes d’un assentament neolític, testimoni dels 6.000 anys d’història d’assentaments de la ciutat.
La Friedenskapelle (Capella de la Pau) és el tanatori de l’antic cementiri, construït entre 1832 i 1835. Hi ha constància que la capella va ser una de les primeres morgues bavareses. Anteriorment, a Baviera i al Rheinland-Pfalz era costum mantenir el difunt a la casa de mort fins a l’enterrament.
Leo von Klenze (1784-1864), com a president del comitè d’art arquitectònic de Munic i, juntament amb Karl Friedrich Schinkel, l’arquitecte més important del classicisme, es va oposar inicialment a parts dels plànols presentats per Ferdinand Beyschlag (Kgl. Bauinspection Kaiserslautern) . Seguint el model de Munic, ell mateix va projectar una nova façana i així va posar les bases d’un exemple destacat d’arquitectura classicista a Kaiserslautern. El 10 de març de 1832 foren retornats els “plànols elaborats pel Comitè d’Arquitectura i aprovats per Sa Reial Majestat (SKM)” amb la disposició “que l’execució d’aquest bell i econòmic projecte no quedarà subjecta a cap propietat”.
Després d’un concurs públic, es va encarregar les obres al mestre paleta Michael Schmeißer de Lauter. Després de les dificultats inicials per supervisar l’obra, el becari Bell se li va assignar com a cap de obra. Els costos de construcció fins a la seva finalització van ser de 7.000 florins.
Després de la seva finalització, el tanatori inicialment no va ser acceptat per la població. Amb l’obertura del nou cementiri de Kahlenberg el 1874, l’antic cementiri es va tornar cada cop menys important. En els anys següents, l’edifici va servir d’apartament per al conserge del cementiri i, després de la instal·lació d’una reixa (1910), com a magatzem de tres cotxes fúnebres de la ciutat.
L’any 1937 es va fer una reforma fonamental de l’interior. Després d’un concurs, els nacionalsocialistes van instal·lar al tanatori l’anomenat “bosc d’honor” per la seva “forma noble i estricta”. Al concurs que la ciutat va convocar es van presentar un total de 27 dissenys. L’interior es va redissenyar després segons els plànols dels dos guanyadors A. Mayer-Caster i K. Anders, tots dos de Ludwigshafen. L’escultor de Kaiserslautern Sepp Mages va ser l’encarregat d’adjuntar la gran àguila imperial com a relleu de pedra sorrenca.
Friedenskapelle
L’últim canvi de nom a “Capella de la Pau” va tenir lloc el 15 de setembre de 1949. El tanatori va ser utilitzat com a església protestant d’emergència durant molts anys, després pels Testimonis de Jehovà. L’any 2001, la congregació baptista de l’Església Lliure Evangèlica també va renunciar a la ubicació. La Capella de la Pau va tornar a estar buida durant 15 anys.
El 2016, el centre d’educació d’adults va crear un lloc de trobada sociocultural en cooperació amb el departament cultural de la ciutat, la regió del futur del Palatinat Occidental i l’Associació per a la Construcció de Cultura i Desenvolupament Urbà. Des de llavors, l’edifici catalogat ha estat àmpliament renovat amb l’ajuda de donacions i inversions personals i es va reobrir a finals de 2023.
Històric i notable. Fins i tot sense ser un historiador de l’art o de l’església, es pot veure que la col·legiata de Kaiserslautern és una cosa especial, sobretot la seva “frontera” de Marktstrasse amb la “Bella Font” al davant, que es va mencionar per primera vegada el 1571, és impressionant. De fet, es considera l’església del saló del gòtic tardà més important del sud-oest d’Alemanya i també és el bressol de la “Unió de l’Església de Rheinland-Pfalz”, perquè va ser aquí l’any 1818 on els luterans i els calvinistes del Rheinland-Pfalz es van unir per formar una unitat evangèlica.
Les arrels històriques de la col·legiata es remunten, com no podia ser d’una altra manera a Kaiserslautern, a Barbarroja i a l’orde premonstratenca. El 1158, l’emperador va cridar els religiosos a la seva ciutat palatina perquè poguessin construir un hospital i treballar com a pastors a Kaiserslautern. L’ordre va construir inicialment una basílica romànica de tres naus al lloc de l’actual col·legiata. I després a partir de la dècada de 1250 una nova església gòtica, que va ser consagrada a Santa Maria i Sant Martí. El monestir va ser dissolt per l’orde l’any 1511 i convertit en monestir seglar, que només va existir fins al 1565, però que encara existeix de nom avui dia. La col·legiata es va construir sobre els murs de diversos edificis anteriors. La més antiga d’aquestes és una petita capella de pedra sorrenca del segle IX. El cor, la fase constructiva més antiga de l’església actual, es va enllestir a finals del segle XIII, mentre que la nau, edifici d’alt gòtic amb naus laterals estretes, es va afegir a principis del segle XIV. Una característica estructural especial són les finestres de dos pisos. Un monument de marbre del professor Knoll al vestíbul d’entrada del portal principal commemora la fusió políticament significativa de l’església per formar la “Església unida protestant-evangèlica-cristiana”: mostra, entre d’altres, Johannes Calvin, Martin Luther, Philipp Melanchton, Ulrich. Zwingli, Ulrich von Hutten i Franz von Sickingen.
Avui la col·legiata és una església parroquial protestant.
La St. Martinkirche es considera un exemple viu d’església medieval de l’ordre mendicant.
St. Martinkirche
Construïda a principis del segle XIV com a església conventual franciscana, fou ampliada al segle XV i, després d’una història convulsa, finalment fou dissolta pels francesos a finals del segle XVIII. Avui serveix com a església parroquial catòlica.
El focus arquitectònic de l’interior de l’església és el cor amb la seva volta de creueria i una longitud de 21 metres. El sostre barroc data del segle XVIII.
L’estàtua que es troba davant de l’entrada mostra Sant Nepomuc, el sant del pont. Aquesta imatge va ser creada a principis del segle XVIII i solia situar-se a l’anomenada “Scherbrücke”, un pas proper sobre el Lauter, que avui passa sota terra. Darrere d’ell, a la rectoria de l’església, es van col·locar làpides conservades d’antics cementiris. Les restes de la muralla medieval de la ciutat encara avui voregen aquest conjunt.
Aquesta església va ser construïda entre 1711 i 1717 per la comunitat luterana. És un edifici rectangular sense passadís lateral ni cor.
A causa de la destrucció de les esglésies protestants de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial, es van celebrar oficis a la petita església Lutherkirche (Església de Luter) fins que la col·legiata va ser reconstruïda el 1950.
Avui la petita església és una església popular per a casaments, oficis de baptisme i actes culturals.
L’actual Museu Theodor Zink porta el nom del professor i historiador local Theodor Zink, qui va posar les bases del Stadtmuseum de Kaiserslautern, que va obrir les seves portes l’octubre de 1934 al que llavors era el Spittelmühle de la Stiftsplatz. Tanmateix, a causa de la Segona Guerra Mundial, el museu va ser tancat l’any 1941 i va reobrir l’any 1978, a l’antiga casa Rheinkreis al final de Steinstrasse. Juntament amb el Wadgasserhof situat davant, el Theodor-Zink-Museum s’ha convertit des d’aleshores en un museu municipal i atrau visitants amb la seva exposició permanent sobre la història de la ciutat, així com exposicions especials canviants sobre una gran varietat de temes.
L’exposició històrica de la planta superior s’estructura cronològicament i està dissenyada en gran part com un recorregut: presenta els fets i èpoques més importants des dels primers vestigis del poblament fins a l’actualitat. El visitant entra a l’exposició i primer torna al passat. Des de la prehistòria i la història primitiva, passa per l’edat del bronze i del ferro, així com l’imperi romà, fins a etapes importants de la història de la ciutat medieval i el primer període modern. A continuació, l’exposició porta el visitant a través del desenvolupament des de la residència del comte palatí Johann Casimir fins a la ciutat industrial.
L’última sala presenta les empreses del segle XX i de Kaiserslautern i els seus productes i tracta les conseqüències dels esdeveniments polítics, desenvolupaments i catàstrofes d’aquell segle per a la ciutat i els seus habitants. El passat recent es presenta de manera associativa i destacada amb fotografies i en un conjunt de béns de consum i duradors del segle XX.
Stadtmusem
A les sales del Wadgasserhof, es mostren col·leccions de folklore i artesania. Els mobles rurals i de classe mitjana reflecteixen les antigues condicions de vida a la regió. Les exposicions presenten motlles i mètodes de producció tradicionals i de llarga durada que s’han transmès durant generacions.
En un programa en constant canvi, les exposicions especials dels dos edificis del museu il·luminen diversos aspectes de la història de la ciutat o presenten artistes vinculats a la comarca.
L’edifici de Museumsplatz va ser construït entre 1875 i 1880 d’acord amb els plànols de Karl Spatz en estil neorenaixentista i acull una excel·lent col·lecció de pintures i escultures, així com artesania seleccionada a les sales d’exposicions permanents recentment renovades.
Erfenbach és un dels llocs que es va connectar de manera eficient a la xarxa ferroviària general a través de l’anomenada Bachbahn. Aquest mitjà de transport ha tingut un impacte durador en la història econòmica i social de la regió. Tant el transport de productes agrícoles com de productes d’empreses artesanals i industrials de mida mitjana, així com la còmoda connexió per als viatgers a les grans empreses industrials de Kaiserslautern van aportar beneficis econòmics considerables a les ciutats connectades amb Bachbahn. Els testimonis associats a la Bachbahn sobre l’experiència de la tecnologia i els seus canvis en la societat són posats a disposició del públic pel BachbahnMuseum d’Erfenbach amb l’esperit de preservació dels monuments. És un testimoni contemporani de la història econòmica i també de la història social en relació amb el progrés tècnic.
Els detalls s’expliquen mitjançant models que, en particular, representen la situació a l’entorn de totes les estacions de l’antiga Bachbahn i que s’amplien constantment. El sistema d’emmagatzematge i la infraestructura per al transport de mercaderies i persones es dissenyen individualment en el context de les condicions de les respectives ubicacions i s’expliquen als visitants. Utilitzant una maqueta de ferrocarril la línia de Bach es pot tornar a experimentar en miniatura.
El museu es troba al graner i als estables de l’antiga Granja Schermer de 1820, que va ser comprada per la família Götz i així es va salvar de la demolició.
A la planta baixa del museu, a l’antic estable de vaques, hi ha la sala d’exposicions “Haltepunkt Kunst”, amb escultures i quadres de l’artista d’Erfenbach Rudolf Blanz.
A les mateixes sales hi ha l’oportunitat de seure a l’interior original d’un vagó menjador i gaudir d’un romanç ferroviari amb detalls amorosos com ara una rèplica de taquilla.
Bachbahnmuseum
A principis del 2018 es va construir una fàbrica de cervesa a l’antiga la granja Schermer. Amb la fundació d’aquesta nova fàbrica de cervesa, ha revifat la tradició de les que abans hi havia més de 30 cerveseries a Kaiserslautern, de les quals ja no n’hi ha cap. El dipl. Braumeister Andreas Schlichting, que va aprendre l’ofici de fer cervesa a la BBK i va estudiar a Weihenstephan, elabora aquí una cervesa fosca i naturalment tèrbola a partir dels seus tres tipus de malta preferits. De Märzen el cos, de Bock la fruita i de Bavarian Dark el color. La nota de llúpol prové del Pilsener. A l’estil del Bachbahnmuseum, se serveix com a cervesa Bachbahn. Mentrestant, s’ha reunit una petita col·lecció de rètols de cerveseria, estores de cervesa, gerres de cervesa i estris de cerveseria que s’amplia constantment.
Ubicació: Siegelbacher Str. 113, 67659 Kaiserslautern, Alemanya
Gartenshau
La primera mostra hortícola estatal de Rheinland-Pfalz amb els seus “Jardins de la diversitat” es va crear l’any 2000 a l’antic guaret de la filatura i escorxador. Des d’aleshores, el Kaiserslautern Garden Show ha emocionat milers de visitants cada any d’abril a octubre amb el seu esplendor floral, nombrosos esdeveniments, ofertes culturals, oportunitats esportives i d’oci i elements inconfusibles com una de les exposicions de dinosaures més grans d’Europa i l’exposició LEGO. .
Gartenshau
Cada any, el Kaiserslautern Garden Show presenta una sèrie de noves ofertes que ajuden a mantenir viva la fascinació de l’espectacle del jardí. Fins i tot els visitants habituals sempre poden descobrir coses noves. Per exemple, un camp de golf d’aventura, l’exposició de dinosaures o la impressionant Weidenkirche al Kaiserberg.
Per descomptat, sempre mereixen una visita els mars de flors, les nombroses oportunitats lúdiques i esportives per a grans i petits, així com l’oferta cultural internacional i diversa, des del cinema a l’aire lliure fins al teatre infantil.
Un tros de l’Extrem Orient al sud-oest… no cal viatjar al Japó per descobrir la bellesa i l’efecte meditatiu d’un jardí japonès, l’any 2000, el jardí japonès de Kaiserslautern va obrir les seves portes a tothom que vulgui treure força i pau de l’harmonia de llum i ombra dissenyada amb art, plantes i pedres, aigua i camins…
Un dels “subproductes” més bonics del contacte de Kaiserslautern amb la seva ciutat bessona japonesa Bunkyo-ku és el Jardí Japonès, que s’ha ampliat i perfeccionat constantment des de la seva obertura. És un dels parcs d’aquest tipus més bells i més grans d’Europa!
Els elements típics dels jardins japonesos inclouen estanys, cascades, paraments de pedra, grava, cases de te, jardins de molsa i llanternes de pedra, la significació cultural original de la qual el visitant europeu no ha de ser necessàriament conscient per sentir l’efecte meditatiu de aquesta instal·lació dissenyada amb art.
El jardí sembla impressionant i “creix”. Això es deu principalment a la ubicació òptima: un antic parc les antigues faigs de roure, els grans avellaners i les rares tulipes es van integrar al jardí japonès de Kaiserslautern i són un autèntic cop de sort per als dissenyadors i també per als visitants.
Els esdeveniments culturals com els cursos de pintura i Ikebana, exposicions i esdeveniments enriqueixen l’oferta del Jardí Japonès de Kaiserslautern.
Ubicació: Am Abendsberg 1, 67657 Kaiserslautern, Alemanya
Japanischer Garten
Wilkpark Betzenberg
Una experiència animal per a grans i petitsamb entrada gratuïta!
Wilpark Betzenberg
El Wildpark urbà atrau més de 100.000 visitants cada any, inclosos molts convidats habituals que agraeixen molt les activitats a l’aire lliure gratuïtes durant tot l’any. Des de fa més de 50 anys, el Wildpark ha estat un destí d’excursions popular per a grans i petits. Els 115 animals que són autòctons de Kaiserslautern en estat salvatge o abans es poden observar fàcilment en deu recintes . Durant una passejada pel camí circular es poden admirar senglars, cérvols, muflons, daines i cabirols així com cavalls salvatges, gats salvatges, linxs, conills, uros i bisons. Alguns dels animals, com els linxs i els bisons, estan amenaçats d’extinció, per això el parc natural té una funció especial de protecció d’espècies.
La instal·lació ocupa una superfície d’unes 29 hectàrees i s’hi pot accedir a peu tant per la zona residencial de Betzenberg com per l’aparcament davant del restaurant Quack a Entersweiler Straße. El parc està emmarcat per una població d’arbres de 130 anys. L’atracció de visitants més recent, un castell de conte de fades amb seients addicionals, va ser creada el 2021 per l’Associació Forestal del Rheinland-Pfalz.
Ubicació: 67663 Kaiserslautern, Alemanya
Burg Eltz
El Castell d’Eltz és únic per múltiples raons: ha sobreviscut intacte a totes les guerres i ha estat sempre de la mateixa família; té una arquitectura incomparable, i els seus nou segles d’història queden reflectits en gran part del mobiliari que s’ha conservat fins avui; hi ha una Sala del Tresor i armadures amb una col·lecció de peces d’or i plata de gran renom mundial.
El Castell es distingeix per una excepcional arquitectura amb les seves sortides, parets entramades, teulades punxegudes o vuit torrasses de fins a 35 metres d’altura. El seu entorn no és menys excepcional, ja que està rodejat de bosc, enclavat en una vall i lluny de qualsevol edifici modern, és l’exemple perfecte d’un castell medieval.
Burg Eltz
Sala d’Armes
L’entrada de la Casa Rübenach va ser reconvertida en Sala d’Armes durant l’època romàntica. Aquí es mostren les “fletxes de canó” més antigues conservades i també armes blanques i de foc dels segles XIV i XVIII.
Sala d’Armes
Sala inferior de la Casa Rübenach
Aquesta cambra condicionada al 1311 va ser una sala d’estar utilitzada per la branca Eltz-Rübenach. Conté el quadre de la Verge amb el Nen i un gotim de raïm, obra mestra de Lucas Cranach mundialment coneguda.
Sala inferior de la Casa Rübenach
Cambra superior de la Casa Rübenach
Aquesta gran habitació, el dormitori principal es distingeix pel seu llit amb dosser de fusta i les pintures murals borgonyeses de 1450.
Cambra superior de la Casa Rübenach
Oratori del Dormitori
Aquest oratori gòtic situat a l’est del dormitori compta amb vidrieres de 1520 en les que es representa als senyors d’Eltz entre figures de la Història Sagrada.
Oratori del dormitori
Vestidor
Al vestidor contigu al dormitori també es poden admirar pintures murals realitzades al 1451 amb diversos ornaments i retrats de peu de Jutta i Lanzelot von Eltz “Vom Silbernen Löwen (El lleó de plata)”.
Vestidor
Escriptori
Al 1881, el comte Karl d’Eltz va encarregar transformar l’estança situada damunt de l’entrada de la Casa Rübenach en un escriptori per la seva muller Ludwine. Destaquen els murals de Eduard Knackfuss, amb motius de sarments neogòtics i retrats del comte, de la comtessa i dels seus dos fills i sis filles, tots ells vestits amb vestits i postures del romanticisme.
Escriptori
Sala dels Prínceps Electors
Aquesta sala rep el seu nom dels prínceps electors de la Casa Eltz: Jakob III, arquebisbe de Trier (1567-1581) i Philipp Karl, arquebisbe de Mainz (1732-1743). La seva decoració reflecteix l’estil en boga dels segles XVII i XVIII.
Sala dels prínceps electors
Sala dels Cavallers
Aquesta sala, construïda al 1520 a l’estil de la Baixa Edat Mitja, era el lloc on es reunien els membres de les tres branques de la Casa Eltz per a celebrar festes. Destaquen les armadures, el friso d’escuts, l’alicatat de l’època, les bigues de roure, les màscares de bufó i les Roses del Silenci.
Sala dels Cavallers
Sala de l’Àngel
En aquesta sala de forma irregular, també coneguda com “Sala de la Caça”, s’exhibeixen trofeus, armes de caça, exquisit mobiliari i una antiga espitllera dels inicis de la construcció del castell. La sala comunica amb el balcó de la capella, on s’exposa una col·lecció de canons en miniatura.
Sala de l’Àngel
Sala Wambolt
Aquesta sala porta el nom d’Anna Maria Wambolt de Umstadt, mare del comte Karl (1823-1900). Conté mobles talats i amb incrustacions, retrats de pintors holandesos, un tapís de l’any 1600 i diversos utensilis domèstics dels segles XVII i XVIII, com una filosa, un carret i una premsa per a roba.
Sala Wambolt
Sala de la Comtessa
Aquesta sala, coneguda també com Sala dels Nens, deu el seu nom a que en ella s’exhibeixen retrats dels membres més joves de la família Eltz. Es pot admirar el que potser sigui el llit pintat més antic d’Alemanya.
Sala de la Comtessa
Sala de les Banderes
Degut a les seves opulentes voltes estrellades, la Sala de les Banderes va ser construïda sobre el 1480, es considerada la més espectacular del castell en termes arquitectònics. Probablement va ser una capella abans de ser integrada a la Casa Rodendorf com a sala d’estar i menjador cap al 1510.
Sala de les Banderes
Cuina de la Casa Rodendorf
Aquesta cuina condicionada a finals del segle XV és una de les quatre cuines amb les que comptava el castell. Els utensilis abasten un període que va des del Renaixement fins al segle XX.
Cuina de la Casa Rodendorf
Sala del Tresor
La Sala del Tresor del Burg Eltz alberga una de les col·leccions privades més prestigioses del món amb més de 500 peces procedents de nou segles.
Es pot observar peces d’orfebreria fabricades principalment a Augsburg i Nüremberg, així com sumptuosa cristalleria i porcellana, notables joies, armes de guerra i de torneig i diverses curiositats.
La visita al Castell és guiada en alemany, tot i que es poden organitzar visites en francès i anglès prèvia sol·licitud.
La Sala del Tresor no forma part de la visita guiada, però naturalment està inclosa en el preu de l’entrada i es pot visitar durant els horaris d’obertura. Totes les peces exposades compten amb una nota explicativa en alemany, també hi ha un fulletó en diversos idiomes, inclòs el castellà.
Cochem és una petita localitat de gairebé 5.00 habitants, que està situada a la vall del riu Mosel, a la faldilla d’un turó coronat per un castell feudal, el Reichsburg.
La primera aparició documentada sobre Cochem correspon a la donació a l’any 866 d’una casa senyorial a “Villa Cuchema”.
Part de l’Electorat de Trier, a la Guerra dels Nou Anys, el rei Louis XIV de França; durant la invasió del ris i el Mosel va prendre el castell de Cochem. Les seves tropes van ocupar la zona i el 19 de maig de 1689 van destruir la fortalesa incendiant-la. No satisfets, la població també va ser destruïda quasi per complet.
Durant el segle XVIII, es va desenvolupar un important negoci en base del comerç pel riu Mosel.
Marktplatz
Situada en ple centre de la ciutat, aquesta plaça es troba rodejada de les peculiars cases alemanyes amb entramats de fusta, botigues de souvenirs i bars.
Al centre de la plaça es pot veure una font amb un genet. Aquí també hi ha el Radhaus, un edifici barroc que data del 1739 i que és realment una autèntica meravella. La Marktplatz és un dels llocs més fotografiats.
Marktplatz
Mosel Pomenade
És un dels carrers més populars i imprescindibles de Cochem, aquí prop de l’embarcador, es troba un petit parc des d’on s’obtenen una de les millors postals de Cochem, amb el Reichsburg a la part alta del turó i les casetes de colors estratègicament situades a la vessant. A la part dreta del carrer, direcció cap al castell, hi ha moltes botigues de souvenirs i bars.
Vistes des del Mosel Pomenade
Reichsburg
El Reichsburg és un castell situat a la part alta d’un turó, a la riba del riu Mosel, rodejat de vegetació i horts, que fan un enclavament insuperable. A part, des d’aquí es poden obtenir les millors vistes panoràmiques de Cochem. Cal avisar que la pujada és una mica dura ja que té molta pendent.
En quan a la història, els comtes de Bei Rhein van ser els primers que van viure-hi fins que els castell fos destrossat pels francesos al 1689, sobrevivint només l’anomenada Torre de les Bruixes. Posteriorment, al 1875, va ser reconstruït passat a ser d’estil gòtic, i finalment a finals dels segle XIX va passar de gòtic a neogòtic després de la restauració del francès Louis Renevé.
Horari: Les visites tenen horari fix ja que són guiades. Aquestes acostumen a ser cada hora, depenent de l’horari de tancament a l’hivern i estiu. Normalment l’horari és de 10:00 a 15:00 i a l’estiu de 9:00 a 17:00.
Preu: Adult 8,50€, entre 6 i 17 anys 4,50€, estudiants i discapacitats 7,50€.
Reichsburg
Martinstor i Ederttor
Martinstor i Ederttor són les dues portes més importants de Cochem.
La d’Ederttor és la més antiga de les portes medievals, de l’any 1332. Avui en dia encara té una part del que va ser la muralla connectada a ella. Deu el seu nom a que els habitants de Cochem sortien per aquí per arribar a Enderttor que era un poble que es trobava a les muntanyes. Conta la llegenda que els habitants d’Endertal després d’aconseguir obrir aquesta porta van ser enderrocats pels barrils de vi buits que els ciutadans de Cochem havien deixat allí apilats, per a deixar-los clar que a la ciutat no hi havia barrils de vi per saquejar.
La de Martinstor era na porta de peatge al costat del riu Mosel que permetia detenir als vaixells i així forçar a que paguessin la corresponent duana.
Bernkastel-Kues és una població d’uns 7.000 habitants, que va ser fundada sobre el 1300 a les proximitats del riu Mosel.
Marktplatz
Construïda per la burgesia en l’Edat Mitja, la Marktplatz es tracta d’una plaça molt pintoresca, rodejada de cases amb entramat de fusta de 400 anys d’antiguitat, amb acolorits adornaments i artístics penells . A la plaça es troba el Rathaus renaixentista de 1608 i la preciosa Michaelsbrunnen.
Per Nadal en aquesta plaça s’hi va el bonic mercat nadalenc i s’hi instal·la un gran arbre, a part, les cases decoren de forma exquisida i el Radhaus llueix un calendari d’advent.
La Marktplatz amb la Michaelsbrunnen
Spitzhäuschen
Just al costat de la Marktplatz es troba la Spitzhäuschen, un reflex de la cultura viva de l’Edat Mitja.
Es tracta de la casa més pintoresca de Bernkastel-Kues. Una construcció de 1416 amb forma punxeguda, llur base és més estreta que les plantes superior i que en l’actualitat és un despatx de vins on tastar la gama de més de 50 Riesling i vins negres de la zona.
La Karlsbader Platz està situada just darrera de l’oficina de turisme, aquí es troba una font que la ciutat txeca de Karlovy Vary, agermanada amb Bernkastel-Kues, va regalar a la ciutat. Una font que simbolitza la vida eterna, el dia i la nit, la Karlsbader Brunnen. La cara d’una nena representa el dia, mentre que el rostre del nen amb els ulls tancats fa referència a la nit. Les dues serps de la part alta encarnen el poder etern, amb gotims de raïm entre els cossos, i l’aigua cau al cercle etern de la vida.
Com a curiositat, just darrera de la font, en una cantonada, es pot veure les marques que fan referència al nivell on va arribar l’aigua en les diferents inundacions patides a la ciutat.
Karlsbader Platz amb la Karlsbader Brunnen
Pfarrkirche St. Michael
La Pfarrkirche St. Michael va ser construïda al segle XIII en connexió amb les fortificacions de la ciutat en estil romànic. La torre té 56 metres d’alçada, a voltants del 1486, a la torre aplanada es va afegir una agulla de vuit costats coberta de pissarra, rodejada de vuit petites torres. Des de llavors, la torre també alberga les campanes. La campana més antiga de les que hi ha, és més antiga que l’església: la campana de l’Evangeli data del 1300. A la planta baixa de la torre es troba el monument als caiguts en les guerres mundials. Anteriorment a la sala només es podia accedir des de l’exterior i des de 1924, aquesta connecta amb l’interior per una obertura que es va fer quan es va crear la Capella Memorial del Guerrer. El retaule de la capella, de pedra tova de dolor marró groguenc, procedeix de l’escultor de Bernkastel Paul Simon.
A excepció de l’ampliació occidental, a la que el sacerdot Petrus Carove, amant de l’art, li va donar un nou disseny i un magnífic frontó barroc amb estructures de gres al voltant de l’any 1730, al 1870 es va afegir una façana neogòtica. No va ser fins al 1968 que l’antiga façana barroca va ser restaurada sota la direcció de Dean Jonas.
L’interior de la Pfarrkirche és una creació arquitectònica uniforme del gòtic alt, una de les poques que ofereix la vall del Mosel. L’escut d’armes de l’arquebisbe i elector de Trier Kuno von Falkenstein (1361-1388) a la nau lateral indica l’època de la seva construcció. La nau de tres naus, originalment quasi quadrada, inicialment tenia dos trams. Abans de 1645, la nau central es va ampliar cap a l’oest mitjançant el tram junt a la torre de la galeria de l’òrgan. El fullatge bellament dibuixat en les consoles i capitells té alguna cosa de la frescor i la proximitat a la naturalesa del gòtic renà. Les columnes sense capitell de les que sorgeixen els nervis de les voltes anticipen l’estil gòtic tardà. L’edifici de l’església, llur decoració exterior es limita a la bonica porta nord, sembla ser una obra de transició entre dos estils arquitectònics.
La bella distribució espacial de l’església es deu sobretot al seu ric mobiliari. De l’època de la seva construcció daten la casa sacramental al cor i la tomba de Burgrave Reiner de 1372 a la nau sud. Entre ells es troba un quadre de Vespres fer amb argila i una Verge amb una túnica ricament doblegada de principis del segle XV. Una altra de les Vespres de fusta, més gran, a la capella de la torre data de principis del segle XVI. El magnífic grup de la crucifixió a l’altar major és de l’any 1496.
La tomba del degà Friedrich Zorn de 1601 a la sala del cor és obra de l’escultor de Trier Heinrich Hoffmann, fill del famós escultor estatal de Trier, Han Ruprecht Hoiffmann. A la Capella Kneip es troba l’anomenat “Altar de la Pesta”, que la vidua del secretari municipal Johann Meyer va fer erigir al 1631 pel net del vell mestre, un altre Hans-Ruprecht Hoffmann. L’altar recorda la pesta que va patir Bernkastel . Al panell central de l’altar es pot veure una imatge de l’antiga Marktplatz amb el taló de fons de la família orant. A l’altar de St. Nikolaus de 1750 reemplaça a un més antic, també dedicat a St. Nikolaus.
A la part alta del altar es troba Franziscus Xaverus, l’apòstol dels indis, amb un indi i un negre agenollats a la seva dreta i a la seva esquerra, aquestes figures no es van afegir fins tres anys més tard, després de la construcció de l’altar, donat per la mare del jesuïta Franz Anton Meisterburg, el pare de Meisterburg va partir com a missioner a l’Amazones al 1750.. En el curs d’una guerra religiosa, ell i altres jesuïtes van ser deportats a Portugal com a preseoners al 1757, i al 1762 va ser empresonat en horribles masmorres de la fortalesa de Santa Julia a la desembocadura del Tajo. Durant aquest temps, la seva família el va considerar desaparegut. Després d’anys d’agonitzant patiment, no va tornar a la seva ciutat natal fins al 1777, amb la seva anciana mare, i va passar la resta de la seva vida al monestir dels Caputxins.
L’altar Marien de la nau nord també data de 1750, és una obra d’alabastre d’estil rococó de gran valor artístic. A la fornícula central de la petxina es troba Maria vestida com una dona noble i elegant amb un vestit de Mosel, el nen Jesús, de peus al costat d’ella sobre un pedestal, està representat de forma realista com un nen feliç.
Davant de l’altar Marien es troben antigues pintures al fres de l’època de construcció de l’església. El púlpit, els bancs i la façana de l’òrgan son obres del període barroc. Les figures de fusta de les parets van ser col·locades pels gremis de la ciutat. El valuós Via Crucis sota la galeria de 1910 en un marc neogòtic prové del pintor Heinrich Lamers de Kevelaer. En cada una de les imatges l’artista ha immortalitzat motius i personatges de Bernkastel. En aquesta sala amb forma d’habitació també es troba la pila baptismal de marbre vermell clar de 1760.
La Pfarrkirche ja tenia òrgan al 1673, del que només se sap que estava al costat de l’evangèlic del cor. Aquesta obra va ser venuda a Longkam al 1744 per 1.000 Rechstaler. Al 1745, Johann Bernhard Nollet, de Luxemburg, va construir un òrgan amb dos manuals, la façana barroca de l’òrgan prové del tallista de fusta de Bernkastel, Johannes Günster, l’òrgan va ser renovat a fons per la companyia Klais de Bonn sota l’assessorament del Professor Hermann Schroeder de Köln, natural de Bernkastel. Actualment, l’òrgan només es pot tocar de forma limitada, ja que durant la última renovació de l’església es van eliminar grans parts.
Ubicació: Am Kirchhof 6, 54470 Bernkastel-Kues, Alemanya
Pfarrfirche St. Michael
Bärenbrunnen
Bärenbrunnen
La Bärenbrunnen (Font dels Ossos), amb dos ossos de mida natural, els animals heràldics de Bernkastel-Kues, són de bronze i basalt gris, que data de 1968.
Ubicació: Graacher Str. 35, 54470 Bernkastel-Kues, Alemanya
Burg Landshut
El castell va ser aixecat al segle XIII per l’arquebisbe de Trier, Heinrich von Finstingen, després de destruir un més antic del segle XII del comtes de Bieskastel. Anteriorment a aquests dos castells, als voltants de l’any 1000, hi va haver un altre construït sobre les ruïnes d’una assentament tardo romà del segle IV.
El 8 de gener de 1692, Landshut va ser destruït per un incendi i mai s’ha reconstruït. Actualment és propietat de la ciutat i en ell hi ha un restaurant.
Diuen de Trier que és la ciutat més antiga d’Alemanya, tot i que no està molt clar i altres ciutats com Augsburg reclamen aquest reconeixement. Sigui com sigui, el cert és que del que l’antiga Tréveris po presumir és de tenir un conjunt monumental, record del seu passat romà. Són nou els llocs de Trier i voltants nombrats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
En l’actualitat Trier té uns 110.000 habitants
Tréveris la van fundar els romans l’any 16 AC per August sota el nom d’Augusta dels Trèvers. La tribu gal·la dels trèvers donà nom a la ciutat. No obstant, existeix la creença de que realment va ser Trebeta, filla d’un rei assiri, qui fundaria la ciutat 1.300 anys abans de l’arribada dels romans.
Coneguda com “la segona Roma” per la importància que va arribar a tenir en el baix Imperi Romà.
Des dels segles XII i XIII fins a la Revolució Francesa, l’arquebisbe de Trèveris era un dels prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la Guerra dels Trenta Anys, Trèveris va ser conquerida pels espanyols l’any 1634, provocant l’entra de la guerra del Regne de França contra les Espanyes. Trier també pels francesos l’any 1645 i una altra vegada al 1674 i també al 1688 i, més prolongadament al 1794. L’any 1801 va ser conquerida per França, convertint-se en capital del departament francès de Saarland. Al 1814 va ser presa per Prússia.
Una altra dada significativa de Trier és que va ser la ciutat natal del filòsof d’origen jueu Karl Marx. El palauet barroc en el qual va venir el món es conserva convertit en un museu en el s’esposen documents relacionats amb la seva vida i obra.
Casa natal de Kark Marx
Hauptmarkt
Aquesta plaça del mercat és probablement la més bonica de Trier. Rodejada d’edificis gòtics i renaixentistes. La torre de l’Església gòtica de St. Gangolf domina la plaça, per visitar aquesta església cal buscar una porta barroca que porta fins al pati interior en el que es troba l’entra a l’església.
Hauptmark
A part dels bonics edificis de la plaça, alguns amb el típic entramat de fusta, a la plaça cal fixar-se amb la font, que data de 1595 i en ella es pot veure Sant Pere i les quatre virtuts.
Font de Sant Pere i les quatre virtuts
Porta Nigra
És el monument romà més conegut de Trier, no es tracta del típic arc que un pot imaginar com a monument commemoratiu. Aquesta porta és un gran edifici de dos arcs a nivell de carrer que permetien l’accés a la ciutat a través de les seves muralles. Aixecada al segle II, el seu nom es deu al to ennegrit que la Porta Nigra ha anat adquirint amb el temps.
Porta Nigra
A part d’observar l’exterior, val la pena entrar dins d’un dels monuments romans millor conservats. Una dada curiosa és que l’únic que la manté en peu és la gravetat i unes grapes de ferro (algunes d’elles es poden veure al visitar l’interior).
Per accedir a la Porta nigra cal entrada. L’accés es realitza per un lateral i des de la taquilla un moderna escala puja fins al quart nivell de l’edificació. El segon i tercer nivell té galeries que permeten rodejar el perímetre interior de la porta i anar d’una torre a una altra. Aquestes galeries, plenes de finestres, van servir de talaia defensiva.
Interior de la Porta Nigra
Passats els segles i essent història de l’època romana, la Porta Nigra va ser el refugi de Sant Simeó, un eremita grec que va passar sis anys a la torre oriental, en el seu honor la porta es va convertir en església al segle XII.
Preu: Adults 4€, entre 16 i 18 anys 2,50€, menors de 6 anys entrada gratuïta.
Trierer Dom
Situada a la plaça Domfreihof (Plaça de la Catedral). Sembla que els seus orígens es remunten a l’època de l’emperador Constantí. Va ser llavors quan Elena, la seva mare, va regala la seva casa al bisbe. Alguna cosa del cert hi devia haver en això, ja que en una investigació arqueològica es van trobar restes d’una casa sota la Catedral. És sense cap dubte aquest temple cristià un repàs a l’arquitectura alemanya al llarg dels segles. En ella hi ha elements de l’època romana, romànics, gòtics i barrocs.
L’interior de la Trierer Dom és bastant diàfan i compta amb un gran nombre d’altars i sepultures encastats a les parets. D’entre aquestes últimes, la que més crida l’atenció és la del Arquebisbe Baduin de Luxemburg, es pot veure només entrar al temple, pujant les escales que surten des de la nau central.
El que no es pot veure habitualment és el seu tresor més gran: la Santa Túnica, es guarda en una capella darrera de l’altar estesa i protegida per una coberta de vidre. Només es permet l’accés a la capella els coneguts com “Dies de la Santa Túnica” que se celebren cada any una setmana després de Pasqua.
Trierer Dom
Per una porta de la nau dreta es pot accedir al Claustre, molt cuidat, ofereix boniques vistes de les torres de la Catedral sobre els arcs gòtics que rodegen el pati, aquest és un senzill cementiri, tan senzill que si no s’hi fixa bé, pot ser que ni es vegin les làpides, amagades entre l’herba.
Al costat de la Trierer Dom es pot veure aquesta església catòlica, la més antiga d’Alemanya aixecada en aquest estil arquitectònic. Tot i que ambdós temples estan units per un claustre i una capella.
L’accés a la Liebfrauenbasilika es fa a través de la porta del carrer, coneguda com la porta del paradís, en els seus brancals es poden veure les escultures que decoren aquesta porta oest de l’església, les escultures són rèpliques, ja que les originals estan al Museum am Dom.
Aquesta església amb una planta en forma de flor que representa a la Nostra Senyora, a ella està dedicada la Liebfrauenbasilika, que a l’igual que la Trierer Dom, forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Construïda al segle XIII, en el seu interior hi ha dotze columnes que simbolitzen als dotze apòstols.
La Konstantin Basilika es va construir al 310 i va ser el Saló del Tro de l’emperador que dona nom a l’edifici. El material utilitzat en l’obra va ser maó i el que més sorprèn de la Basílica són les seves grans dimensions. De fet és la estructura romana de nau única més gran que es conserva en peu.
Pot tenir una gran importància històrica i arquitectònica, però no té cap encant ni per dins ni per fora.
D’abril a octubre: de dilluns a dissabte de 10:00 a 18:00, diumenges de14:00 a 16:00.
Novembre, gener, febrer i març: de dimarts a dissabte de 10:00 a 12:00, dilluns de 14:00 a 16:00.
Desembre: de dilluns a dissabte de 10 a 12:00 i de 14:00 a 16:00, diumenges de 14:00 a 16:00.
Konstantin Basilika
Kurfürsliches Palais
Es tracta d’un edifici rococó de color rosa, blanc i ple d’elements brillants daurats. Una cosa que trenca la visió, és que està al costat de la Basílica de Constantí, la sensació és molt rara.
Els jardins estan molt ben cuidats, amb els seus estancs, parterres i escultures.
Aquestes restes romanes es van descobrir fa només 30 anys quan s’anava a construir un aparcament en aquest lloc. Sota les restes un monestir del segle XVI, unes vinyes i dels refugis antiaeris de la Segona Guerra Mundial estaven aquestes termes.
Part del que queda d’aquest complex de l’antiga Tréveris es pot veure des del carrer, una gran estructura de vidre protegeix les termes, tot i que hi ha una part que queda oculta al vianants i cal entrar-hi. Durant el recorregut es passar pel que va ser el caldarium, els vestuaris o la piscina. En algunes zones es pot veure alguna recreació de canonades o sistema de circulació de l’aigua.
A menys de 100 metres de les termes hi ha la casa natal de Karl Marx, que es pot visitar, es tracta d’un palauet barroc convertit en museu.
Thermen am Viehmarkt
Kaiserthermen
Unes altres termes, les Termes Imperials, aquestes es van començar a construir al segle III, i després d’un temps en que es van parar les obres, l’edifici es va acabar al segle IV. Avui les Kaiserthermen formen part del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Amb un plànol a la mà es pot ubicar el recinte de la palestra, les piscines i altres dels elements típics d’unes termes com el caldarium o el frigidarium.
Després quan es baixa al laberint subterrani, la cosa millora, aquí hi ha les sales de les calderes, les cloaques i els canals de calefacció. També per aquest humits passadissos es podia arribar als diferents banys d’aigua freda i calenta.
Ubicació: Viehmarktpl., 54290 Trier, Alemanya
Subterrani de les Kaiserhermen
Amphitheater
Es tracta del monument romà de Tréveris més allunyat de la ciutat. Es pot arribar creuant el carrer ple de grafitis que cobreix els túnels subterranis.
L’Amfiteatre és un altre dels edificis romans de la ciutat que formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aixecat al segle II tenia una capacitat per a 18.000 espectadors. Si bé la grades han desaparegut, encara es poden veure alguns dels vomitorium pels que els espectadors entraven al recinte per veure els combats de gladiadors i les lluites d’animals. També es manté en peu el mur de quatre metres que rodeja l’arena. I el més singular de tot, el soterrani en el que guardaven les feres, presoners i gladiadors abans de sortir en escena.
L’accés a aquest soterrani es realitza per una escala a l’esquerra de l’arena. A baix hi ha una passarel·la que recórrer el que van ser les masmorres i espai per a gàbies.
D’abril a setembre: tots els dies de 9:00 a 18:00.
Octubre: tots els dies de 9:00 a 17:00.
De novembre a febrer: tots els dies de 9:00 a 16:00.
Març: tots els dies de 9: a 17:00.
Preu: Adults 4€, entre 16 i 18 anys 2,50€, menors de 6 anys entrada gratuïta.
Amphitheater
Rheinisches Landesmuseum
Ubicat a pocs metres de les Kaiserthermen i la Basílica, aquest museu és un recorregut per l’art i la vida en l’època romana.
Les seves col·leccions van des de l’Edat de Pedra fins al romans, els francs i el barroc.
El Rheinnisches Landmuseum és un dels museus arqueològics més importants d’Alemanya i documenta 200.000 anys d’història i desenvolupament cultural de tota la regió des de la prehistòria fins a finals del segle XVIII
En una superfície de 3.500 m2 s’exposen uns 4.500 objectes, entre ells la col·lecció més gran del nord del Alps de mosaics, les gegantesques tombes de Neumagen amb escenes quotidianes i el més gran tresor romà de monedes d’or del món amb més de 2.300 monedes d’or i un pes de 18,5 kg. A part d’exposicions permanents, en una superfícies addicional de 1.000 m2 se celebren exposicions especials d’importància nacional.
Heidelberg és una ciutat d’uns 150.000 habitants que pertany a l’estat federal de Baden-Württemberg.
La mandíbula de l’anomenat “Home de Heidelberg”, descoberta al 1907, constitueix una de les primeres proves de la vida humana a Europa fa uns 600.000 anys.
Al segle V aC, existia una fortalesa celta i u n lloc de culte a la Heiligenberg (Muntanya dels Sants).
A l’any 40 dC l’exèrcit romà va ocupar un fort i va construir allí campaments permanents, una torre de senyalització a la ribera del riu Neckar, així com un pont de fusta sobre el riu. Els primers assentaments civils es van desenvolupar sota la protecció del campament. Els romans per està aquí fins al 260 dC, quan el campament va ser conquerit pels pobles germànics.
No obstant, els orígens de la moderna Heidelberg es remunten al segle V, quan l’aldea Bergheim es mencionada per primera vegada en documents datats de l’any 769. Bergheim es va establir al mig de Heidelberg.
Schloss Hiedelberg
El Schloss Heidelberg és una fortalesa del segle XV que s’eleva uns 80 metres sobre la ciutat, l’accés és a través d’un camí una mica empinat, però val la pena, ja que el paisatge és molt bonic i l’esforç dóna la seva recompensa. Si és prefereix, també es pot pujar amb el funicular que et deixa just davant de les portes del Castell i el preu està inclòs amb l’entrada a la fortalesa.
En la visita es visita la part que queda del Castell, ja que gran part va ser destruït pels francesos a finals del segle XVII i per dos raigs caiguts al 1573 i al 1764. Dins posseeix estances molt interessants com el Deutches Apotheken-Museum (Museu de la Farmàcia) dels segles XVII i XVII i el barril més gran del mon amb una capacitat de 22.000 litres, també hi ha un restaurant que compta amb una estrella Michelin i una formidable terrassa a la que s’accedeix a través del Friedrichsbaum, un preciós palau renaixentista. També hi ha un pati gòtic-renaixentista.
Preu: 9€ (Inclou el viatge d’anada i tornada amb el funicular, la visita al Castell i al barril gran i entrada al Museu de la Farmàcia).
Schloss Heidelberg
Hauptstraße
El Hauptstraße recórrer tot el casc antic de quasi 2 km, connectant la plaça Bismark amb el Karlstor (un arc de triomf del segle XVIII). Al Hauptstraße hi ha tot tipus de botigues, bars i restaurants. Anualment, tots els grans esdeveniments de la ciutat discorren aquí, com el popular mercat de Nadal amb la seva pista de gel situada a la Karlplatz, el mercat d’artesania i innumerables actuacions musicals.
Aquest carrer tenia molt de trànsit, sobretot motos i inclús el tramvia, però des del 1969, el carrer va bloquejar tot el trànsit quasi en tota la seva totalitat convertint-se en un dels carrers de vianants més llarg, visitat i antic d’Europa.
En aquests carrer hi ha grans edificis històrics, com el Rathaus, l’Hotel zum Ritter St. Georg, la Haus zum Riesen, la Heiliggeistkirche i altres.
Hauptstraße
Universitätmuseum
La Universität de Heidelberg és la més antiga d’Alemanya, fundada l’any 1386 i és la principal responsable de l’ambient juvenil a la ciutat.
A l’edifici es troba la Rectoria i el Universitätmuseum que es va crear al 1996.
Just darrera de la Universitat Vella, en un carrer molt estret, es troba una de les construccions més curioses de Heidelberg, l’antiga presó d’estudiants.
Entre els anys 1778 i 1914 els estudiants que cometien faltes menors com robatoris, baralles o borratxeres eren empresonats aquí.
Aquesta presó es troba a la última planta i pot ser visitada. Els empresonats podien passar a les cel·les dies i inclús setmanes depenent del delicte, càstig que es va fer molt popular entre els estudiants i es va convertir en una espècie de ritus pel qual qualsevol estudiant preuat havia de passar per allà.
La presó està molt ben conservada, mostrant els llits originals fets de ferro, les taules de fusta decorades amb frases i signatures dels estudiants, així com grafitis dels propis universitaris a les seves parets.
És la plaça més important de Heidelberg, el seu nom es deu que aquí és un se situava el mercat medieval. En aquesta plaça es troben tres de les seves emblemàtiques construccions com són el Rathaus, la Heiliggeiskirche i la Herkulesbrunnen. A part d’aquests edificis, la Marktplatz té molt d’ambient.
Al Rathaus hi ha ubicada l’oficina de turisme. Aquest edifici es va construir als anys 1701 i 1703, després de la destrucció que va suposar la Guerra de Successió, sobre l’any 1693. Va ser remodelat en diverses ocasions i la part central d’estil barroc.
L’Herkulesbrunnen es va construir en honor al treball de reconstrucció que es va realitzar a la ciutat després de la fatídica Guerra de Successió del Palatinat, entre els anys 1706 i 1709.
Rathaus amb la Herkulesbrunnen a la Marktplatz
La Heiliggeiskirche és un dels edificis que miraculosament s’ha mantingut sense grans danys en la història a pesar de les guerres. Va començar a construir-se al 1398 en estil gòtic i no va ser fins al 1544 que es va donar per acabada. La seva primera construcció no tenia el campanar barroc que es va afegir al 1709, després d’un incendi. No es pot perdre la curiosa vidriera de la Física on es pot veure la coneguda equació d’Einstein i la data de la bomba d’Hiroshima.
Horari: de dilluns a dissabte d’11:00 a 17:00, diumenges de 12:00 a 17:00.
Preu: Entrada gratuïta. Pujada a la torre 2€.
Heiliggeiskirche
Alte Brücke
Aquest és el pont més conegut i visitat de Heidelberg.
Alte Brücke
Al un costat del pont es troba des de 1979 una popular estructura d’un mico i uns ratolins de bronze, conegut com “Hochwassermarken” el Mico del Pont. Conta la llegenda que, si et reflexes al mirall que porta el mico, a través d’ell podràs veure un altre mico.
També conta que, si toques els dits del mico, tornaràs a Heidelberg, i si a més toques el mirall, et portarà riquesa i si també toques els ratolins, tindràs molts fills.
L’entrada a la ciutat vella des d’aquest pont és preciosa amb una porta d’origen medieval i dures torres bessones que formaven part de l’antiga fortalesa de la ciutat.
Ubicació: Alte Brücke, 69117 Heidelberg, Alemanya
Hochwassermarken (el Mico del Pont)
Karlsplatz
Situada a peus del Schloss Heidelberg, aquesta plaça construïda al 1805 sobre el que va ser originalment un monestir franciscà, té un encant especial, sobretot si es visita Heidelberg per Nadal, doncs és aquí on es realitzar el mercat nadalenc i la pista de gel.
Al mig de la plaça hi ha una font aixecada en honor a Sebastian Münster, cèlebre cosmògraf professor d’hebreu i investigador de principis del segle XVI.
En aquesta plaça també s’hi torba l’Acadèmia de Ciències de Heidelberg i el Palais Boisserée. Aquest últim va ser construït a principis del segle XVIII per Franz von Sickingen, president de la Cort del Palatinat, però es va fer conegut pels germans Sulpiz i Melchio Boisswerée que el van utilitzar per guardar les pintures alemanyes de principis del segle XIX. A part, Johann Wolfgang von Goethe va estar uns anys vivint aquí i li va donar un gran prestigi a l’edifici.
Karlsplatz
Kornmarkt
Pròxima a la Marktplatz, és un lloc estratègic per gaudir de la bellesa del Schloss Heidelberg i dels bonics edificis de la conformen.
Curiosament, si s’hi fixa bé es pot observar unes línies que dibuixen el recorregut de la capella d’un hospital que existia al segle XVI i que estava dirigit per catòlics. També es pot veure l’estàtua d’una verge de 1718, la Madonna, realitzada pels jesuïtes per promoure el moviment del catolicisme.