Contingut:

• Münster
• Dortmund
• Wuppertal
• Düsseldorf
• Zons am Rhein
• Köln
• Schloss Augustusburg i Falkenlust
• Bonn
• Aachen

Münster

• Història de Münster
• Prinzipalmarkt
• Stadt Münster (Ajuntament)
• Lambertikirche (Església de Sant Lambert)
• St. Paulus Dom (Catedral de Münster)
• Überwasserkirche (Església sobre l’aigua)
• Schloss Mïnster (Palau Episcopal)
• Clemenskirche
• Erbdorstenhof
• Stadtmuseum (Museu de la ciutat)
• Kunstmuseum Pablo Picasso (Museu d’Art Pablo Picasso)
• LWL – Museum für Kunst und Kultura (Museu Estatal d’Art i Història Cultural)
• Bibelmuseum (Museu de la Bíblia)
• Archäologisches Museum
• Geomuseum

Història de Münster

Münster va ser fundada al voltant de l’any 793 pel missioner Liudger, que va crear un monestir a la zona de la plaça de la catedral, on estava l’assentament saxó de Mimigernaford. El nom actual de la ciutat ve del nom llatí del monestir, doncs Münster significa catedral.

L’any 805 ja es va convertir en diòcesi, essent Liudger el primer bisbe. Més tard, a la segona meitat del segle XII Hermann II von Katzenelnbogen seria el primer Príncep-Bisbe de Münster.

La ciutat es va convertir en un important centre comercial a Westfàlia i, a l’Edat Mitja, era la ciutat més gran. A part, va ser un de les ciutats més importants de la Lliga Hanseàtica a Westfàlia, a la qual va pertànyer des del segle XIV.

La història de Münster està marcada pels nombrosos conflictes entre el governant, el Príncep-Bisbe, i els ciutadans que intentaven alliberar-se del poder episcopal, especialment, en els primers anys del segle XVI, quan la Reforma recorria el Sacre Imperi Romà, arribant a Münster a la dècade de 1520. I va ser en aquest marc quan hi va haver la Rebel·lió de Münster o Regne anabaptista de Münster. El que va passar al febrer de 1534 és que els anabaptistes es van fer amb el poder de la ciutat, la qual va pertànyer sota el seu control fins al juny de 1535, quan després d’un setge liderat pel bisbe, la ciutat va caure. Els anabaptistes van ser assassinats i els seus tres líders, Jan van Leiden, que s’havia proclamat rei, Bernd Krechting i Bernd Knippoerdolling, van ser torturats i executats. Com avís constant, els seus cossos van ser penjats a les cel·les de ferro a l’església de St. Lamberti (Sant Lambert), que encara estan allí.

Münster va jugar un paper important en la Guerra dels Trenta Anys, doncs la Pau de Westfàlia es va negociar aquí i a la propera Osnabrück, entre 1643 i 1648. Aquest va ser la fi d’aquest episodi bèl·lic a Europa.

A part, en el marc d’aquesta Pau, es va ratificar, al Saló de la Pau de l’Ajuntament de la ciutat, el Tractat de Münster o Pau de Münster, pel que es va posar fi a la Guerra dels 80 Anys entre Països Baixos i Espanya. Gràcies a aquest, els Països Baixos van aconseguir la seva independència.

Al 1802, un any després de la mort de l’últim Príncep-Bisbe, Münster va ser conquerida per Prússia durant les Guerres Napoleòniques. No obstant, uns anys després, al 1806, les tropes de Napoleó van ocupar Münster fins al 1813, quan les tropes prussianes i russes van expulsar als francesos durant les Guerres d’Alliberació.

Després del Congrés de Viena, Münster va pertànyer finalment a Prússia i es va convertir en la capital de la província de Westfàlia.

Durant la Segona Guerra Mundial es van produir 102 atacs aeris a la ciutat, que va ser una de les més danyades del país. Així, prop del 91% de casc antic i el 63% de tota la ciutat va quedar destruït.

El 2 d’abril de 1945. Münster va ser presa sense lluita per les tropes estatunidenques i britàniques, que van trobar el casc antic desert i ple d’escombraries, cosa que va fer que un oficial estatunidenc digués: “Sembla Pompeya”.

Al 1946, Münster passaria a formar part de l’Estat federat de Nordrhein-Wesfalen (Renània del Nord – Westfàlia), però ja no seria la seva capital, doncs aquest paper va declinar per la ciutat de Düsseldorf. A la dècada de 1950 el casc històric va ser reconstruït, mantenint, en gran part, el seu aspecte anterior a la guerra, doncs els ciutadans es van mostrar en contra d’una reconstrucció moderna.

Prinzipalmarkt

A prinzipalmarkt és on hi ha molts dels llocs d’interès de Münster, és un carrer llarg que està definit per característiques cases de comerciants a dues aigües, totes amb façanes diferents i amb suports plens de botigues.

Pla plaça està tancada pel nord per l’església de St. Lamberti i pel sud per la Stadthausturm (torre de la casa de la ciutat), que és l’únic edifici de l’administració de principis del segle XX d’estil neorenaixentista. L’edifici més famós del Prinzipalmarkt és el Stadt Münster (ajuntament).

Aquest carrer ha estat el tradicional centre econòmic i polític de Münster, que va començar a desenvolupar-se a partir del segle XII, al costat del districte de la catedral. Amb algun que altre canvi, la seva estructura s’ha mantingut igual des del segle XVI.

No obstant, després dels greus danys de la Segona Guerra Mundial, els seus edificis van ser reconstruïts utilitzant-se elements originals i materials antics, això si, moltes façanes són ara més senzilles que les originals.

Sigui com sigui, passejant pel Prinzipalmarkt encara es pot recordar part de la història de la ciutat, quan Münster era un important centre comercial membre de la Lliga Hanseàtica.

Stadt Münster

Un dels símbols de la ciutat és el Stadt Münster. Va ser a meitats del segle XIII, quan es va construir l’ajuntament en aquest lloc, en línia directa amb la catedral i el palau episcopal, una clara provocació per emfatitzar el reclam de l’autogovern dels ciutadans.

L’edifici va anar ampliant-se i modificant-se amb els segles i la seva elaborada façana gòtica, que es creu que és de finals del segle XIV, mostra la riquesa de Münster, que, per aquell temps, va millorar el seu nivell econòmic gràcies a ser membre de la Lliga Hanseàtica.

L’ajuntament es va fer famós durant la Pau de Westfàlia, que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i va marcar un nou camí per a una ordre de pau europea i per al desenvolupament del dret internacional actual.

Més específicament, a la Cambra del Consell de l’Ajuntament de Münster va tenir lloc el jurament solemne del Tractat de Münster, el 15 de maig de 1648.

Durant la Segona Guerra Mundial, l’ajuntament va ser greument danyat i va haver de reconstruir-se a meitats del segle XX.

Abans d’entrar-hi cal fixar-se en ells capitells de les columnes davant de l’entrada, que tot i que no són les decoracions originals, són interessants, un d’ells representa als líders anabaptistes.

Al vestíbul de l’ajuntament, es pot veure de forma gratuïta un vídeo sobre la Pau de Westfàlia, a part d’alguns fragments originals de la façana de l’ajuntament i objectes sobre la història de la ciutat.

Crida l’atenció una mà empunyant una espasa, doncs, és l’espasa Send, que des de 1578, es col·locar a un racó de l’ajuntament durant la fira Send. Aquesta recorda el dret de mercat i el dret penal més estricte que regia durant aquesta fira, per aquell que osses violar la pau del mercat. L’espasa és una rèplica, i no perquè es destruís durant la Segona Guerra Mundial, sinó perquè va ser robada a l’any 2000.

Al vestíbul hi ha també l’entrada a la Cambra del Consell o Saló de la Pau, un important testimoni dels esforços per la peu i la seguretat a Europa. Degut a la seva importància històrica, s’ha mantingut igual des de la Pau de Westfàlia.

Gran part del seu interior és original, ja que al 1942, es va traslladar al castell de Wöbbel a Lippe. Això si, els vitralls de les finestres o la xemeneia de pedra es van perdre durant la Guerra, no obstant, les que es veuen avui en dia no són una rèplica, sinó que daten de la primera meitat del segle XVII i venen d’un altre edifici, la Krameramtshaus.

La sala està revestida per panells de fusta d’estil renaixentista del segle XVI, decorats, en la seva majoria, amb temàtica religiosa. No obstant, et pots apropar al moble que hi ha darrera de la taula de l’alcalde, ja que té uns 20 panells petits decorats amb motius molt curiosos, com una dona colpejant un os o dos micos barallant-se.

Penjat de la paret, hi ha els retrats dels sobirans i enviats durant les negociacions de la Pau de Westfàlia.

Tanmateix, s’exhibeixen alguns objectes curiosos, com el Gall d’Or de la ciutat, un recipient per a beure de plata daurada, una sabata de meitats del segle XVII i una mà tallada sobre una caixa de roure, llurs orígens són desconeguts.

L’entrada costa 2€ i obre de 10:00 a 17:00 entre setmana i fins a les 16:00 els caps de setmana i festius. Durant la visita hi ha un àudio en alemany que explica la història del lloc, tot i que s’ofereix audioguies en diferents idiomes.

Juntament a l’ajuntament hi ha la bonica Stadtweinhaus, l’antiga bodega de la ciutat, que va construïda al 1615 i és l’únic edifici annex a l’ajuntament que queda dels que es van construir en el passat, tot i que va haver de reconstruir-se després de la Segona Guerra Mundial. Avui es pot recordar el seu antic ús en la vinacoteca de la seva planta baixa.

Al patí del darrera de l’ajuntament hi ha l’escultura “La tolerància a través del diàleg” d’Eduardo Chillida de 1993.

Lambertkirche

L’església gòtica de St. Lambert va ser construïda entre 1375 i 1525 com a església dels ciutadans, gràcies al finançament dels comerciants. A finals del segle XIX, la torre va haver de ser reconstruïda, en aquest cas d’estil neogòtic. Tanmateix, va patir danys durant la Segona Guerra Mundial, pel que va tornar a ser restaurada a meitats del segle XX.

A l’interior hi ha les cel·les on van estar exposats al 1536 els cossos dels líder anabaptistes, diuen que les restes òssies es van poder veure durant 50 anys. Les cel·les van estar danyades per la Segona Guerra Mundial i van ser restaurades.

L’exterior de l’església guarda més elements dignes de veure, com la bonica representació de l’Arbre de Jesse sobre la porta de l’entrada o les 11 estàtues al portal oest que guarden una petita curiositat, si ens fixem amb els rostres dels evangelistes Lluc i Joan, es veu representat a dos famosos alemanys: Goethe i Schiller, respectivament.

L’església és una de les poques d’Alemanya que té una torrassa, i com a tal, té un guardià, que des de 2014 és Martje Thalmann, la primera donar en ocupar aquest lloc. Les seves obligacions estan escrites des de 1383, d’aquesta forma, ha d’advertir dels perills que puguin succeir a la ciutat, com un incendi, i per les nits, a excepció dels dimarts, ha de tocar una tradicional botzina de coure, des de les 9 de la nit fins a mitjanit, cada mitja hora. Aquesta torrassa no està oberta al públic.

L’entrada de l’església de St. Lambert està a la Lambertikirchplatz, que és una plaça bonica amb algunes façanes històriques. Des d’aquesta plaça surt el carrer comercial més antic de Münster, el Salztrasse (Carrer de la Sal), passejant per ell, cal mirar al terra i es pot veure pedres de totes les ciutats hanseàtiques incrustades al paviment.

St. Paulus Dom

La Catedral de Sant Pau va ser construïda entre 1225 i 1264. L’edifici actual és la tercera catedral que es va aixecar en aquest lloc i combina elements del romànic i del gòtic. Durant la Segona Guerra Mundial va patir diversos danys, tot i que es va reconstruir mantenint el seu aspecte original, el portal oest va ser reemplaçat per un senzill mur de gres.

Es pot entrar a la Catedral a través del Paradís, un pòrtic bellament decorat amb escultures antigues de diferents segles. Un cop a dins, és difícil no veure l’enorme estàtua de Sant Cristòfol, que està recolzat en n tronc d’arbre. Diuen que veure la imatge d’aquest sant salva de la mort sobtada. També crida l’atenció un Via Crucis de finals del segle XX, que està al deambulatori, en aquest, les figures de bronze representen personatges històrics, com Clemens August von Galen, el Papa Joan Pau II o la Mare Teresa de Calcuta.

Però el seu element més característic és un rellotge astronòmic de meitats del segle XVI, amb un calendari que arriba fins al 2071. El primer, de 1408, va ser destruït durant el Regne dels anabaptistes per incloure imatges bíbliques. Després de diversos canvis i restauracions, el rellotge segueix en funcionament. De dilluns a dissabte al migdia i els diumenges i festius a les 12:30 es posa en moviment.

La Catedral és també el lloc d’enterrament dels bisbes de la diòcesi. La tomba del cardenal Clemens August von Galen, conegut com el “Lleó de Münster”, està en una capella propera al rellotge. El bisbe va criticar algunes de les accions del règim nacionalsocialista en els seus sermons, essent el més important el que va pronunciar al 1941 a l’església de St. Lambert contra el programa d’eutanàsia nazi.

La catedral està a l’antiga zona d’immunitat catedralícia , que tenia jurisdicció pròpia i incloïa la plaça i els edificis del voltant. Caminant per aquesta zona, es veu un placa que marca on acabava l’àrea.

Überwasserkirche

Des de la Domplatz (Plaça de la Catedral) es veu una torre d’una església gòtica, és la Überwasserkirche (Església sobre l’aigua), doncs estava fora de les muralles, a l’altre costat del riu Aa, tot i que també se la coneix com a Liebfrauenkirche.

L’edifici actual d’aquesta església, que és una de les més antigues de la ciutat, va començar a construir-se a meitats del segle XIV. Durant el Regne anabaptista es va enderrocar i es van col·locar canons a la plataforma com a defensa. Tot i que va ser reconstruïda, es va tornar a perdre a causa d’un huracà, i a dia d’avui, sembla que li falti alguna cosa.

Els anabaptistes van retirar també les boniques escultures gòtiques que decoraven la façana i les van utilitzar per a reforçar les muralles. Avui es poden veure al Museu Estatal d’Art i Història Cultural LWL.

El Monestir associat a ella es va fundar al segle XI per dames d’origen noble i va ser abolit a la segona meitat del segle XVIII. Els seus bens es van utilitzar per a la creació d’un seminari, del que va sorgir la Universitat de Münster, que va prendre la imatge del segell de l’abadessa del monestir.

Com tota la ciutat, la Überwasserkirche va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, però va ser reconstruïda. El seu interior és bastant senzill.

Schloss Münster

El Palau de Münster va ser referència del Príncep-Bisbe fins al 1803 i avui en dia és la seu de la Universitat, una de les més grans d’Alemanya.

El Palau Episcopal va ser construït en estil barroc, a la segona meitat del segle XVIII, per al penúltim Príncep-Bisbe segons els plans de Johann Conra Schlaun (arquitecte que el va dissenyar). El resultat va ser un complex de 91 metres de llarg que combina el gres i el maó vermell, bastant típic a Münster. Durant la Segona Guerra Mundial, l’edifici va patir greus desperfectes, i a meitats del segle XX, va ser reconstruït mantenint el seu aspecte exterior fidel a l’original.

Si es mira el plànol es pot veure que els jardins es troben en una zona amb forma pentagonal. I es que antigament, aquí hi havia la ciutadella. Sigui com sigui, part dels jardins estan ocupats per un jardí botànic de la Universitat, en ell es pot entrar en diferents hivernacles i fer un agradable passeig de forma gratuïta.

Clemenskirche

És una església que sorprèn, doncs aquesta església barroca de maó , que està una mica amagada, guarda un bell interior en el que destaquen elements del rococó. La cúpula està decorada amb un bonic fresc.

A meitats del segle XVIII, el Príncep-Bisbe Clemens August de Baviera va fundar l’hospital de Clemens, que tenia associat aquesta església. L’arquitecte contractat va ser Johann Conrad Schlaun.

Durant la Segona Guerra Mundial, l’església i l’hospital van ser destruïts, quedant en peu només la façana i part dels murs circumdants. A meitats del segle XX la Clemenskirche va ser reconstruïda fidel a l’original.

Erbdorsfenhof

Erbdrostenhof és un palau barroc construït a meitats del segle XVIII segons els plànols de Johann Conrad Schlaun, per al Droste zu Vischering Adlof Heidenreich.

Durant la Segona Guerra Mundial, a l’igual que quasi tota la ciutat, l’edifici va patir danys greus i va haver de ser restaurat.

Al seu interior, on hi ha una col·lecció d’instruments històrics, destaca la Sala de Ball.

Avui en dia, a aquest edifici s’organitzen diferents esdeveniments i es pot visitar. Això si, només es pot veure el vestíbul, que està obert de dilluns a dijous de 8:30 a 17:00 i els divendres fins a les 15:00, i els caps de setmana i festius està tancat.

Stadtmuseum

Molt a prop del Erbdrostenhof hi ha l’edifici de color blanc del Stadtmuseum Münster, que és d’accés gratuït, tot i que les donacions són benvingudes.

Aquest museu consta amb nombroses maquetes i objectes que ajuden a entendre les diferents etapes de la història de la ciutat en 33 espais diferents. Això si, en general la informació està només en alemany.

Horari:

• De dimarts a divendres de 10:00 a 18:00.
• Dissabtes i diumenges d’11:00 a 18:00.

Pàgina web

Kunstmuseum Pablo Picasso

Aquest museu té la col·lecció més extensa del món de litografies de Pablo Picasso, així com altres fons del pintor, i també grans col·leccions d’artistes com Braque, Chagall, Miró i Matisse. No obstant, el museu no té una exposició permanent, sinó que es basa en exposicions temporals centrades, no només amb Picasso, sinó en artistes de l’època del pintor.

Pel que és recomanable consultar quines exposicions hi haurà. També cal dir que la informació és tota en alemany, tot i que l’entrada inclou audioguies amb diversos idiomes.

Pàgina web

Horari: De dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00.

Preu: 12€.

LWL – Museum für Kunst und Kultur

Aquest museu alberga obres que van des de l’art sacre medieval de Westfàlia, fins al renaixement, el barroc i el segle XIX, passant per obres del modernisme internacional i l’art contemporani.

Pàgina web

Horari: De dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00.

Preus: Adults 9€. Menors de 17 anys entrada gratuïta.

Bibelmuseum

Horari: De dimarts a divendres de 10:00 a 18:00

Preu: Gratuït.

Pàgina web

Archäologisches Museum

Horari: De dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00

Preu: Gratuït.

Pàgina web

Geomuseum

Horari: De dimarts a divendres de 10:00 a 18:00

Preu: Gratuït.

Pàgina web

Dortmund

• Història de Dortmund
• Alter Markt
• Reinolkirche
• Stadtkirche Sankt Petri
• Friedensplatz
• Westenhellweg
• Westfalenpark
• Signal Iduna Park
• Museus de Dortmund

A priori, Dortmund és la ciutat menys interessant de la regió de Nordrhein-Wesfalen, ja que Köln i Düsseldorf són més atractives. No obstant Dortmund és la vuitena ciutat més gran d’Alemanya, i el més conegut és l’equip de futbol Borussia de Dortmund.

Una de les coses que criden més l’atenció de Dortmund és el gran nombre de bicicletes, i és que arriba un punt en que sembla que hi hagi més bicicletes que vianants, això és degut a que Dortmund és una de les ciutats més verdes del país.

La història de Dortmund està lligada íntimament a les mines de carbó i l’acer, ja que té un passat industrial molt marcat. És aquest el motiu pel que es veuen en diversos punts de la ciutat escultures i conjunts d’elles que representen aquest passat orgullós de la ciutat, i per suposat, dels seus habitants.

Història de Dortmund

Per parlar de Dortmund, arranquem a l’època de Carlemany, amb les guerres saxones del 772, és a dir, quan Dortmund encara no existia i tota aquesta àrea era zona de boscos habitats pels seminòmades saxons.

En la seva concepció del nou món, Carlemany volia tornar a construir l’imperi romà i per a tal, amb la complicitat del papat, va començar un seguit de guerres santes per evangelitzar les tribus que havien ocupat el territori de part d’Europa, amb la caiguda de l’imperi romà.

També hem de dir, només per ubicar-nos, que en aquesta època, la ciutat important era Aquisgrà i més pròxim a Dortmund, Paderborn era el centre de domini de Carlemany. Dortmund quedava a mig camí entre Duisburg i Paderborn, així que es va desenvolupar ràpidament.

Després de la caiguda dels francs carolingis, van pujar al poder els francs saxons, amb Heinrichs I com a rei el 919, el qual va donar més rellevància a Dortmund, convertint-se en la ciutat més important de Westfàlia i Hellweg, el camí reial, rebent en nombres ocasions les visites reials.

Evidentment, la ciutat va anar creixent amb comerciants i artesans i a poc a poc, Dortmund va anar convertint-se en un dels grans centre urbans de l’època, amb mercat i renom dins d’Europa.

Després de la Guerra dels Trenta Anys, la ciutat va patir una crisi econòmica i va perdre els seus estatuts de ciutat imperial. El 1808 va formar part dels territoris conquerits per Napoleó i després, va quedar del costat de Prússia, a partir del 1815.

La història de Dortmund va tornar a pegar un cop de timó amb el procés d’industrialització de principis del segle XIX. La ciutat, que havia patit un gran retrocés, va tornar a florir gràcies a la indústria minera del carbó. El ferrocarril del 1847 i el canal Dortmund-Ems amb el port fluvial del 1899, van ser els dos altres factors que van ajudar a convertir a Dortmund en la ciutat important que és avui en dia.

Aquest passat industrial va donar pas a les empreses de tecnologia i es que Dortmund és actualment una de les ciutats més potents d’Alemanya en el sector. Tanmateix, el seu casc històric, petit i bonic ens porta a aquesta essència alemanya que tots coneixem i adorem, i que tant recorda als contes de fades. Per cert, els germans Grimm són de la zona.

Això sí, la ciutat que veiem actualment és, una vegada més, una reconstrucció. Dortmund va patir més de 100 atacs aeris, quedant més del 90% de la ciutat destruïda. El 12 de març de 1945 es calcula que es va bombardejar Dortmund amb més de 4.800 tones de bombes. Queda clar que era un gran centre industrial, que calia eliminar.

Alter Markt

Aquest és el centre neuràlgic del casc antic de la ciutat. Sens dubte és la zona més bonica de Dortmund. En aquesta zona hi ha el més destacat de Dortmund, des de l’Evangelische Stadtkirche St. Reinoldi fins a l’avinguda comercial principal i un gran nombre de bats, restaurants i botigues.

L’estàtua Bläserbrunnen que representa a una persona amb una banya serveix de recordatori, juntament amb la font que hi ha sota seu, de la història de la ciutat i del seu passat rural. Aquesta zona de l’Alter Markt té més de 800 anys d’història. Com acostuma a passar en totes les ciutats, és aquí on solen quedar els habitants de la ciutat o també on se celebren les victòries de l’equip de futbol local, el Borussia de Dortmund.

Reinolkirche

L’església evangelista Reinoldikirche, que data del segle XIII és el més destacat per veure a Dortmund, no només perquè és l’església més antiga de la ciutat, sinó perquè esta dedicada al seu patró, St. Reinoldus. Com és d’esperar, per la seva antiguitat, l’estil és romànic tardà amb influència gòtica. Està situada en ple centre de Dortmund i té una torre molt visible, de més de 100 metres d’alçada, en la qual es pot pujar per tenir unes vistes panoràmiques de la ciutat.

Stadtkirche Sankt Petri

L’estil d’aquesta església, també evangelista, és gòtic, tot i que està bastant reconstruïda ja que va patir molts danys durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i és que Dortmund va ser una de les més damnificades en aquest aspecte. Si l’església destaca per algun motiu no és precisament per la seva façana, sinó que destaca pel seu interior. A l’altar hi ha més de 600 figures tallades en fusta que daten del segle XVI.

Friedensplatz

El bonic de les ciutats medievals és que estan repletes de places, Dortmund no és una excepció i així ho demostra la Friedensplatz. Aquesta plaça és una de les principals de Dortmund, i està rodejada de molts dels edificis més destacats de la ciutat, essent l’Ajuntament un d’ells.

Tot i que ens trobem al casc històric de la ciutat, l’edifici de l’ajuntament és d’estil neorenaixentista de finals del segle XIX i fet amb gres vermell. Per suposat, abans n’hi havia un altre en el mateix emplaçament, també era l’ajuntament.

Westenhellweg

En aquesta avinguda es troben totes les botigues que es puguin imaginar, així com cafeteries, restaurants, etc. Amb 750 metres de longitud es converteix amb l’avinguda comercial principal de la ciutat i del país. El millor és passejar per aquesta avinguda a mesura que es va descobrint el casc històric de Dortmund.

Westfalenpark

Sortint del centre medieval de Dortmund hi ha el Westfalenpark, un parc de 70 hectàrees, en el que és la zona verda més gran de la ciutat.

Aquí hi ha un llac amb barquetes per navegar per ell. El parc està dividit en diversos jardins, entre els que més destaca és el Deutsches Rosarium que, com el seu nom indica, disposa de molts roser, més de 3.000 espècies.

I si agraden els edificis alts, a Westfalenpark es pot accedir al mirador de 200 metres de la torre de televisió de Dortmund, o Floriantum. La torre data del 1959, és similar a la de Berlin. El Floriantum és una de les torres més altes d’Alemanya, i per suposat, una icona de la ciutat de Dortmund.

Signal Iduna Park

Aquest estadi és un dels més importants d’Alemanya, i a més és un dels més moderns i grans de tota Europa.

Pàgina web

Museus de Dortmund

• Museum für Kunst und Kulturgeschichte: museu d’art, obert els dimarts, dimecres, dissabtse i diumenges de 11.00 a 18.00 i els dimarts i divendres fins a les 20.00 amb entrada gratuïta.
• Naturmuseum Dortmund: Museu natural. Obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 18.00 amb entrada gratuïta.
• Museu Hoesch: museu de l’acer. Obert els dimarts i dimecres de 13.00 a 17.00, els dijous obra a partir de les 9.00 i els caps de setmana a les 10.00. L’entrada és gratuïta.
• Binarium Museum Dortmund: El museu binari, dels videojocs. Obert de dimecres a diumenge de 10.00 a 17.00. Entrada 8€.
• Westfälisches Schulmuseum: museu de l’escola. Obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 17.00 amb entrada gratuïta.
• Kindermuseum Adlerturm: Museu dels infants. Obert de dimarts a diumenge de 10.00 a 17.00 amb entrada gratuïta.
• Brauerei-Museum: museu de la cervesa. Obert de dimarts, dimecres i divendres de 13.00 a 17.00, els dijous de 10.00 a 20.00 i els dissabtes de 12.00 a 17.00 amb entrada gratuïta.
• Nahverkehrsmuseum: museu del transport local. Obra només el tercer diumenge de cada mes de 11.00 a 17.00 i l’entrada costa 3€.
• Apotheken-Museum: museu de la farmàcia.
• Automobil-Museum Dortmund: museu de l’automòbil tot i que actualment està tancat.

Wuppertal

• Història de Wuppertal
• Von de Heydt – Museum
• Schwebebahn (Museu penjant del Ferrocarril)
• Stadthalle
• Tony Cragg’s Skulpturenpark
• Luisenviertel
• Neumarkt

Història de Wuppertal

Wuppertal és una ciutat de creació recent, nascuda de l’agregació el 1929 de les ciutats d’Elberfeld, Barmen, Ronsdorf, Cronenberg i Vohwinkel, aleshores amb el nom de Barmen-Elberfeld. El nom actual, escollit per consulta popular el 1930, significa «vall del Wupper», un afluent del Rin que rega la ciutat.

Les primeres evidències que es tenen sobre poblament als nuclis històrics es remunten des de l’any 1000 aC en l’edat de ferro pels vestigis trobats durant l’excavació que es va realitzar l’any 2003. Al lloc d’excavació de 2m x 3m també es van trobar diverses ceràmiques que proven la presència d’un assentament permanent.

Els inicis dels barris que avui en dia formen Wuppertal van començar a poblar-se a la fi del primer mil·lenni. Els seus noms van aparèixer per primera vegada documentats a les següents dates: Cronenberg 1050, Barmen 1070, Elberfeld 1161, Scholl 1182, Ronsdorf 1246, Beyenburg 1298, Langerfeld 1304, Dönberg 1355 i Vohwinkel 1356. Gairebé totes aquestes comunitats eren propietat del ducat de Berg.

El maig i juny del 1943, i el març 1945 durant la Segona Guerra Mundial la ciutat de Wuppertal va ser bombardejada pels aliats, 6500 persones van morir per les bombes o la tempestat de foc i 38% de la superfície urbanitzada va ser aniquilada.

Encara perviuen barris històrics com l’Ölberg «Turó de l’oli», amb cases obreres, restaurades amb molta sol·licitud, i també uns barris més elegants, de cases burgeses. A Wuppertal s’han catalogat més de 4.500 monuments nacionals, de períodes com el Classicisme, el Modernisme – Art Nouveau o la Bauhaus. Un dels monuments més coneguts és la Stadthalle, una sala de concerts inaugurada en 1900 pel kàiser Guillem II. En l’àmbit de l’art modern no és menys important el teatre de la ballarina Pina Bausch.

A Wuppertal hi ha la seu de l’Institut Wuppertal del clima, medi ambient i energia, un dels principals centres per a l’estudi del clima a la Unió Europea.

Von de Heydt – Museum

Amb obres mundialment famoses de la pintura holandesa i del segle XIX, amb pintures de Claude Monet, Franz Marc, Ernst Ludwig Kirchner i Otto Dix, Pablo Picasso i Francis Bacon, el Museu Von de Heydt és un dels museus més importants i de renom internacional. La col·lecció del museu inclou art des del segle XVI fins a l’actualitat. L’atenció se centra en l’impressionisme, el expressionisme i els anys 1920. Al voltant de 3.000 pintures d’alta qualitat, 500 escultures i 30.000 làmines gràfiques formen part de l’inventari, que es presenta en grans exposicions itinerants.

Des dels seus inicis al segle XIX, el museu ha estat influenciat per la burgesia de les ciutats de Barmen i Elberfeld, que es van fusionar per formar “Wuppertal” al 1929. En particular, la família de banquers d’Elberfeld Von der Heydt i els entusiastes de l’art organitzats en l’Associació d’Art Barmer van adquirir obres importants i les van donar al seu museu.

El museu està situat al centre de Wuppertal-Elberfeld. Les obres d’art es presenten a l’antic ajuntament d’Elberfeld, construït entre 1827 i 1842, que va ser reobert després d’una renovació al 1990 amb un nou concepte arquitectònic.

Pàgina web

Horari: de dimarts a diumenge d’11:00 a 18:00.

Preu:

• Adults: 12€.
• De 7 a 17 anys: 2€.
• Menors de 6 anys: Gratuït.
• Famílies de 2 adults i fins a4 menors de 17 anys: 24€.

Schwebebahn

No es pot visitar Wuppertal sense un viatge en el ferrocarril penjant de la ciutat, que segueix essent un mitjà de transport habitual i una gran font d’afecte més d’un segle després de la seva construcció.

Creat per l ‘enginyer i empresari Eugen Langen, és el ferrocarril elevat elèctric amb vagons suspesos més antic del món.

La línia és utilitzada per més de 80.000 persones al dia i té 20 estacions; algunes de les quals són un plaer, com l’Art Nouveau Werther Brücke.

Encara millor si s’adquireix un bitllet per a Kaiserwagen de luxe, un tren patrimonial vermell que encara circula en la línia i que porta el nom del Kaiser Wilhelm II, qui el va muntar en la proba reial del 1900.

El tiquet per un dia costa 3€ i és possible recórrer tot el sistema i utilitzar-lo diverses vegades el mateix dia per aquest preu.

Stadthalle

El Stadthalle Vuppertal és una joia arquitectònica, construïda a principis del segle XX en estil d’Art Nouveau i recentment restaurat per mantenir el seu estat original l’edifici té un gran saló amb una acústica comparable a la Musikverein de Viena. El vestíbul que dóna la benvinguda als visitants compta amb columnes de marbre negre, a part de tres sales més petites com la Sla Mayolica. La sala principal s’ha utilitzat per a concerts, teatre musical, fires comercials i altres esdeveniments.

En el jardí que  hi ha darrera de l’edifici hi ha una platja artificial durant els mesos d’estiu.

El soterrani alberga un restaurant car.

Els noms dels compositors estan gravats sobre les finestres i la façana se sembla molt a l’edifici del Reichstag de Berlin.

És un lloc únic amb excel·lent acústica i impressionants detalls artístics on es realitzen esdeveniments memorables com el XXL Festival Tango al setembre, l’IHK New Year’s Reception, vàries fires comercials i exposicions, entre molts altres.

Pàgina web

Tony Cragg’s Skulpturenpark

A pocs minuts a l’est de la Hauptbahnhof hi ha un parc de 14 hectàrees, enriquit amb escultures de Sir Tony Cragg i altres escultors importants contemporanis.

El Skulpturenpark es troba en els antics terrenys de Vil·la Herberts, el lloc de l’industrial químic del segle XX, Kurt Herberts.

El parc va ser comprat per Tony Cragg al 2006 i s’ha convertit en un parc paisatgístic anglès, on l’art modern interactua amb boscos de faigs, til·les, roures i castanyers al llarg d’un sender sinuós.

En l’exposició permanent es troben nombroses peces de Cragg, així com de Thomas Schütte, Henry Moore, Jaume Plensa, Richard Deacon i Markus Lüpertz.

Part de la col·lecció s’exhibeix en una sala de cubs de vidre, mentre que també hi ha una cafeteria.

Pàgina web

Horari:

• De l’1 de març a 31 d’octubre: de dimarts a diumenge d’11:00 a 18:00.
• De l’1 de novembre al 28 de febrer: de divendres a diumenge d’11:00 a 17:00.

Preu:

• Adults: 12€.
• Menors de 18 anys: Gratuït.

Luisenviertel

Luisenviertel és un casc antic amb un desenvolupament excepcional. Ubicat al centre d’Elberfeld, ofereix nombrosos pubs, restaurants, botigues i boutiques que conviden a explorar la seva història i diversos detalls interessants.

En aquesta zona és una barreja del vell i el nou, amb edificis catalogats i característiques modernes com cafeteries veganes. Els preus són econòmics o raonables per a tots els gustos culinaris. L’ambient és relaxat amb tocs multiculturals i molts esdeveniments per gaudir. Aquí sempre hi ha alguna cosa per a tothom: des d’estudiants universitaris fins a artistes internacionals; des de la processó catòlica del Divendres Sant fins la Kölner Liesel; des de pubs pintorescos fins a cafeteries genials; des de botigues úniques fins a bars amb xerrades felices sense por al contacte.

El Luisenviertel és en definitiva, un lloc que val la pena veure per experimentar el costat més bonic de Wuppertal.

Neumarkt

Neumarkt és la plaça principal de Wuppertal, la plaça es va dissenyar a principis del segle XX quan es va construir el nou Elberfelder Rathaus al costat nord.

A la plaça s’hi realitza un mercat de dilluns a dissabte a partir de les 7:00 amb productes frescs, flors, formatge, pa o pastissos.

Düsseldorf

Mapa de Düsseldorf

• Història de Düsseldorf
• Basilika St. Lambertus
• Altstadt
• Stadterhebungsmonument
• Johanneskirche
• Volksgarten i Südpark
• Burgplatz
• Marktplatz
• Goethe Museum
• Königsalle
• Kaiserswerth
• Museum Kunstsammlung Nordrhein-Wesfalen
• Passeig pel Rin
• Les cases de Gehry
• Rheinturm
• Little Tokyo
• Schloss Benrath

Düsseldorf és una ciutat que combina història, cultura i modernitat convertint-se en un destí que no deixa diferent a cap viatger. Amb una rica herència com a centre comercial des de l’Edat Mitja, la ciutat ha crescut com a un centre econòmic de la regió. Els seus orígens es remunten al segle VII, quan va ser fundada com a un petit poble pesquer i des de llavors, ha experimentat un creixement significatiu, especialment durant la Revolució Industrial.

Düsseldorf és coneguda per la seva arquitectura contemporània, les seves àmplies avingudes comercials, la seva vibrant vida nocturna, a part d’una varietat de museus de renom i l’Alstadt (casc antic).

Història de Düsseldorf

Les restes més antigues de presència humana a la zona del Rin daten de l’època de l’Imperi Romà.

En els segles VII i VIII es produeixen els primers assentaments a la desembocadura del riu Düssel al Rin.

La primera referència a Düsseldorf es produeix a l’any 1135, moment en que la ciutat és coneguda com a Dusseldorp.

Al 1186 va passar a formar part del Comtat de Berg, del que arribaria a ser la capital (Berg, primer va ser un comtat i amb els anys es convertiria en Ducat. Seria el Comte Adolf V de Berg el que li donaria a Düsseldorf estatus de ciutat, passant aquesta a tenir uns determinats privilegis, que en aquella època anaven des de poder tenir un mercat i formar gremis fins a gaudir de cert autogovern.

En els següents segles es van construir molts dels edificis més representatius de la ciutat.

Del 1690 a 1716, sota el govern de Johann Wilhelm II, més conegut com Jan Wellem, Düsseldorf va viure un important creixement, tot i que amb la seva mort va començar una forta decadència, motivada en gran part pel trasllat de la capitalitat a Munich, però també per les Guerres Napoleòniques.

Quan Napoleó va ser derrotat, Düsseldorf va passar a formar part juntament amb tota Renània del Regne de Prússia.

A partir de la meitat del segle XIX la ciutat va començar a ressorgir gràcies a la Revolució Industrial.

Durant la Segona Guerra Mundial Düsseldorf va ser durament bombardejada, ja que era un blanc estratègic per la importància de la seva indústria i les seves refineries de petroli.

A l’any 1946 va ser nombrada capital de l’Estat de Nordrhein-Westfalen. A partir d’aquest moment Düsseldorf va ser reconstruïda a gran velocitat, aconseguint viure una nova època d’esplendor a nivell industrial i econòmic.

Basilika St. Lambertus

La Basilika St. Lambertus és coneguda per la seva impressionant arquitectura romànica i gòtica, de l’exterior destaca la seva imponent torre que s’alça sobre el casc antic de la ciutat.

L’interior és igualment impressionant, amb alts sostres de voltes, columnes ornamentades i una decoració sacra exquisida. Destaca especialment el seu altar major, decorant amb intricades talles i obres d’art religiós. L’església alberga també una sèrie de capelles laterals, cada una amb el seu propi estil i devoció, oferint una experiència única.

Altstadt

L’Altstadt (casc antic) és el lloc on s’ubiquen molts dels punts forts per veure a la ciutat.

Conegut també com “el bar de cervesa més gran del món” per les seves cerveseries tradicionals, bars i pubs que ofereixen una àmplia varietat de cerveses locals i internacionals, aquesta zona és el lloc amb ambient tant de dia com de nit, on tot el món es reuneix per gaudir de l’animada atmosfera i  la rica cultura cervesera de la regió.

A part de la seva reputació com a centre de vida nocturna, l’Alstadt de Düsseldorf també alberga una gran quantitat d’edificis històrics i llocs d’interès cultural, entre ells es troba la Basilika St. Lambertus, nombrosos museus, galeries d’art i boutiques que ofereixen una gran varietat de productes locals i artesanies.

Stadterhebungsmonument

El Stadterhebungsmonument és el monument icònic en ple cor de Düsseldorf que commemora l’estatus de la ciutat a la regió. També conegut com el Monument de l’Elevació de la Ciutat, va ser erigit al 1988 per celebrar el 700 aniversari de la concessió de l’estatus de ciutat a Düsseldorg pel Comte Adolf V de Berg al 1288. Dissenyat per l’artista Bert Gerresheim, el monument és un obra d’art impressionant que representa moments clau de la història de la ciutat.

El monument és composa d’una sèrie d’escultures i relleus que representen escenes històriques i símbols relacionats amb el desenvolupament i la identitat de Düsseldorf.

Johanneskirche

La Johanneskirche és una destacada església protestant construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic, aquesta església és una fita arquitectònica que destaca per la seva imponent torre i el seu elegant interior. La construcció de la Johanneskirche va començar al 1875 sota la direcció de l’arquitecte Julius Raschdorff i va ser completada al 1881. Des de llavors, ha estat un important lloc de culte i un símbol de la fe protestant a la ciutat.

L’interior és igualment impressionant per la seva bellesa i solemnitat. Amb sostres alts de voltes, boniques vidrieres i detalls arquitectònics elaborats, aquesta església, a part de la seva funció religiosa, també acull regularment concerts, recitals i altres esdeveniments culturals, atraient a una àmplia audiència interessada en la música sacra i la cultura alemanya.

Volksgarten i Südpark

El Volksgarten i el Südpark són dels parcs més emblemàtics de Düsseldorf i que ofereixen una escapada tranquil·la i natural enmig de la ciutat.

El Volksgarten és un extens parc urbà conegut pels seus jardins, senders i paisatges. Establert al segle XIX, el parc ha estat un refugi popular durant generacions, oferint àrees verdes per a relaxar-se, fer pícnics i gaudir d’activitats a l’aire lliure.

Per l’altre costat, el Südpark, situat al sud de Düsseldorf, és un dels parcs més grans de la ciutat i un important pulmó verd. Amb una extensió d’aproximadament 70 hectàrees, el Südpark compta amb àmplies àries de prats, boscos i llacs, així com senders per caminar i per anar amb bicicleta.

Burgplatz

La Burgplatz és una plaça històrica de Düsseldorf que també serveix com a un important centre cultural i turístic de la ciutat. Situada a la riba del riu Rin, aquesta plaça és coneguda pel seu ric patrimoni històric i la proximitat a diversos llocs d’interès destacats.

A part del castell, la Burgplatz alberga altres punts d’interès notables, com el Museu Schifffahrt (Museu Marítim) i el Schlossturm (Torre del Castell), on es té l’oportunitat d’explorar la rica història de la ciutat i la seva relació amb el riu Rin. La plaça també és el lloc popular per a passejar i relaxar-se, amb amplis espais oberts, bancs a l’ombra dels arbres centenaris i vistes del riu i del casc antic.

Marktplatz

La Marktplatz (Plaça del Mercat) és una històrica plaça ubicada al centre de Düsseldorf que ha estat un punt focal de la vida comercial i cultural de la ciutat durant segles. Rodejada per edificis històrics, la plaça és coneguda pel seu ambient i la seva importància com a centre d’intercanvi comercial des de l’Edat Mitja.

Al centre de la plaça es troba el Jan-Wellem-Reiterdenkmal, un monument eqüestre en honor a Johann Wilhelm, un destacat governant de Düsseldorf del segle XVII, i just darrera hi ha el Rathaus.

Aquesta plaça també alberga una varietat d’esdeveniments i activitats al llarg de l’any, des de mercats a l’aire lliure fins a festivals culturals i concerts, la plaça sempre està plena d’energia i ofereix alguna cosa per a tots els gustos.

Des de la mateixa plaça és pot gaudir d’un passeig pels carrers empedrats que la rodegen, explorant botigues, cafès acollidors i restaurants tradicionals.

Goethe Museum

Un homenatge a l’escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe i la seva connexió amb Düsseldorf. Situat al Palau Jägerhof, una elegant mansió del segle XVIII, el museu alberga una impressionant col·lecció d’art i artefactes relacionats amb la vida i obra de Goethe, oferint l’oportunitat de submergir-se en la vida de l’autor i explorar el seu llegat literari, així com la seva relació amb la ciutat, on va passar un període significatiu de la seva joventut.

El museu presenta una varietat d’exposicions permanents i temporals que exploren diversos aspectes de la vida i obra de Goethe. Es pot explorar manuscrits originals, cartes, pintures i objectes personals de l’escriptor, així com aprendre sobre la seva influència en la literatura alemanya i europea. A part, el Palau Jägerhof es si mateix és una obra mestra arquitectònic, amb les seves sales decorades i el seu jardí barroc.

Pàgina web

Horari: de dimarts a diumenge d’11:00 a 17:00, els dissabtes de 13:00 a 17:00.

Preu: 4€.

Königsalle

La Königsalle, comunament abreviada com Kö, és una de les avingudes més luxoses i exclusives de Düsseldorf, situant-se entre els carrers comercials més famosos del món.

Inaugurada al 1804, aquesta icònica avinguda és coneguda per les seves botigues de dissenyadors, boutiques d’alta gama i elegants cafès a l’aire lliure. S’estén al llarg d’un tram arbrat del canal Stadtgraben i està franquejada per jardins i parcs, cosa que la converteix en un destí de compres verdaderament únic i encantador.

Com es pot imaginar és un paradís pels amants de la moda i el luxe, amb una impressionant varietat de marques internacionals de renom que inclouen des de Louis Vuitton i Gucci fins a Prada i Chanel. A part de les seves exclusives botigues, l’avinguda compta amb elegants galeries comercials com Kö-Galerie i el Sevens Home of Saturn, que ofereixen una experiència de compra de primer nivell.

Això si, tot i que les compres no siguin la intenció principal per visitar Düsseldorf, és recomanable no deixar escapar l’oportunitat de gaudir d’un relaxant passeig al llarg del canal o prendre un cafè en una de les nombroses terrasses.

Kaiserwerth

Kaiserswerth és un dels districtes més coneguts de Düsseldorf per la seva rica història i la seva ubicació propera a l’aeroport.

Famós pel seu cas antic, on es troben edificis històrics, carrers empedrats i encantadores places, aquest districte, que alguna vegada va ser una ciutat independent, és un dels llocs que no deixa indiferent a ningú. Entre els punts destacats es troba el Kaiserswerth Castle, una imponent fortalesa medieval que data del segle XII i que ofereix vistes panoràmiques del riu i els voltants.

A part de la seva riquesa arquitectònica, és conegut pel seu important llegat històric i cultural. El districte és el lloc de naixement de Santa Isabel d’Hongria, qui va fundar un hospital aquí al segle XIII i és venerada com a patrona de la caritat. Aquí també es pot explorar el Stiffung Diakonie Kaiserswerth, un complex històric que inclou l’hospital original, l’església i altres edificis associats amb la vida i obra de la santa.

Museum Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen

Aquest museu és una institució cultural de renom internacional que alberga una impressionant col·lecció d’art modern i contemporani. Fundat al 1961, està compost per tres edificis diferents: K20, K21 i F3 Schmela Haus, cada un dedicat a diferents períodes i estils artístics. La col·lecció del museu inclou obres mestres d’artistes com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Andy Warhol i Gerhard Richter, entre altres, oferint una experiència única i diversa en el món de l’art.

El K20, ubicat a Grabbelplatz, se centra en l’art del segle XX i alberga una àmplia gama de pintures, escultures i obres gràfiques d’artistes internacionals de renom. Per un altre costat, el K21, ubicat a Ständehaus, s’enfoca en l’art contemporani i ofereix una plataforma per artistes emergents i experimentals. A part, el F3 Schmela Haus, un edifici històric restaurat, exhibeix exposicions temporals i projectes especials que exploren temes actuals en el món de l’art contemporani.

Passeig pel Rin

El passeig pel Rin és un dels llocs més emblemàtics, estenent-se al llarg d’ambdós costats del Rin, aquest passeig fluvial és un destí perfecte per a passejar, fer exercici o simplement relaxar-se i gaudir de les vistes panoràmiques de l’aigua. Envoltat per parcs, jardins i edificis històrics mentre es recórrer es pot connectar amb la naturalesa mentre s’explora la ciutat.

Les cases de Gehry

Les cases de Gerhy, també conegudes com Neuer Zollhof, són un conjunt de tres edificis residencials ubicats al port MedienHafen i és un dels llocs més fotografiats de Düsseldorf.

Dissenyades per l’arquitecte Frank Gehry, aquestes estructures són un exemple icònic de l’arquitectura contemporània i s’han convertit en un símbol de la ciutat. Construïdes entre 1998 i 1999, les cases de Gerhy presenten formes orgàniques, amb exteriors revestits d’acer inoxidable que es pleguen i es corben de manera única.

Situades en una ubicació privilegiada a la riba del riu Rin, les estructures destaquen entre els edificis més tradicionals del port, creant un contrast sorprenent però harmoniós amb l’entorn.

Rheinturm

Aquesta és una torre de comunicacions que va ser construïda entre 1979 i 1981 i té una altura aproximada de 240 metres, convertint-la en una de les estructures més altes d’Alemanya. A part de la seva funció com a torre de transmissió de senyals de ràdio i televisió també és un mirador espectacular de la ciutat i el Rin des de la seva plataforma d’observació.

Per al turista, a part de les vistes, la característica més distintiva és la seva il·luminació exterior, per la nit, la torre s’il·lumina amb una varietat de colors, convertint-la en un espectacle visual impressionant que es pot veure des de diversos punts de la ciutat.

A part del mirador, a la part alta de la torre hi ha un restaurant giratori, conegut com Top 180, que ofereix l’oportunitat de gaudir del menjar amb vistes panoràmiques en constant canvi de la ciutat i els seus voltants.

Pàgina web

Horari: de 18:00 a 0:00.

Preu:

• Adults: 12,50€.
• Menors de 6 anys: Gratuït.
• Entre 6 i 13 anys: 8€.
• Entre 14 i 17 anys: 9€.

Little Tokyo

Aquest districte transporta al Japó i ofereix una autèntica experiència japonesa. És la llar d’una gran comunitat japonesa, el barri compta amb una àmplia varietat de restaurant, botigues i activitats cultural que reflecteixen la rica herència nipona. A part pels amants de la gastronomia, Little Tokyo ofereix una deliciosa selecció de restaurants japonesos autèntics, des de sushi fins a ramen, i inclús, es pot gaudir de l’autèntica cerimònia del té en alguns dels salons de té tradicionals o explorar el mercat japonès per provar dolços i snacks únics.

A part del menjar, Little Tokyo ofereix una sèrie de llocs culturals i activitats per explorar. Si s’és fan de la cultura japonesa es pot visitar la botiga manga i anime per descobrir les últimes novetats en còmics i producte relacionats o visitar alguns dels seus temples.

Schloss Benrath

Aquest palau és una magnífica residència barroca situada a les afores de Düsseldorf. Construït entre 1755 i 1773 sota el patrocini del Príncep Karl Teodor de Baviera, el palau és un destacat exemple de l’arquitectura rococó del segle XVIII. Dissenyat per l’arquitecte Nicolai de Pigage, el palau Benrath consta de tres ales principals que rodegen un impressionant pati central, i està rodejat per jardins i parcs paisatgístics.

El palau alberga una sèrie de sales luxosament decorades i apartaments que mostren l’opulència i l’esplendor de la vida aristocràtica del segle XVIII. A part, compta amb un museu històric que ofereix una visió fascinant de la història i la cultura de la regió.

Pàgina web

Horari: En aquest enllaç

Preu: 14€.

Zons am Rhein

Zons am Rhein situat molt a prop de Düsseldorf i pertanyent a la ciutat de Dormagen, es tracta d’una antiga ciutat de duanes pels vaixells que volien anar cap a Düsseldorf o a Köln, que va construir una fortalesa al seu voltant per a protegir-se dels pirates.

Tot i que és cert que hi ha documents mencionant la ciutat que es remunten al segle VII, no és fins al segle XIV que l’arquebisbe de Köln, Friedrich III de Saawerden, la funda oficialment. Aquest, llur escultura presideix a l’entrada al recinte, va ser l’encarregat de construir el fortificat castell Firedestrom i la conseqüent muralla. La ciutat va sobreviure multitud de catàstrofes, entre elles tres grans incendis, bombardejos durant la guerra dels Trenta Anys i inundacions per part del Rin.

La ciutat també es coneix per Feste Zons, que literalment significa “fortalesa de Zons”. Aquest nom es deu a la muralla que la rodeja, encara en l’actualitat, tota la ciutat sencera. Obviament ara la ciutat és una mica més gran, però encara es conserva el recinte emmurallat en molt bon estat. Tot i això, al 1970 va passar a formar part de la ciutat de Dormagen.

La ciutat és perfecta per fer un passeig, i no cal nombrar les coses per veure-hi, ja que tot està molt a prop i es veu simplement donant un tomb.

Köln

Mapa de Köln

• Història de Köln
• Kölner Dom
• Museum Ludwing
• Hogenzollernbrücke
• Köln Triangle
• Fischmarkt
• Groß St. Martin
• Kölner Rathaus
• Duftmuseum im Farina Haus (Museu del Perfum)
• Altstadt
• Schildergasse
• Schokoladenmuseum
• Hahnentor
• Belgisches Viertel
• Rheinpark

Köln, o Colònia, està situada al costat del riu Rin i amb més de 2.000 anys d’antiguitat, aquesta ciutat universitària destaca pels seus edificis històrics, com la fantàstica Kölner Dom (Catedral), a part de la seva gran oferta cultural, i com no, el caràcter dels locals, que solen ser més oberts que a la resta del país.

Història de Köln

Köln, la quarta ciutat d’Alemanya amb una població d’1 milió d’habitants. Va ser fundada a meitats del segle I aC com a colònia militar pels romans que la van batejar com Oppidum Ubiorum. A l’any 50 aC, l’emperadriu romana Agrippina, muller de l’emperador Claudio i nascuda a Oppidum Ubiorum, eleva la colònia a rang d’una ciutat romana que va començar amb el nom Colonia Claudia Ara Agrippinensium, convertint-se amb Trier (Tréveris) en la ciutat més important que va tenir l’Imperi Romà en terres germanes.

Cap al 450 dC va acabar el domini romà a Köln a causa de la invasió de tribus de germans i va formar part de l’Imperi dels Francs. L’evangelització cristiana, ja molt forta durant l’època romana, s’anava completant i Köln es va convertir en una seu arquebisbal de primera categoria. L’antiga catedral romànica es va començar a construir al segle IX. A l’any 1164, després de conquerir la ciutat rebel de Milano a mode càstig, l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Friedrich Barbaroja, va robar les famoses relíquies dels Tres Reis Mags per entregar-los a l’arquebisbe de Köln. A fi d’acollir en condicions als pelegrins que venien a veure les relíquies miraculoses i llur nombre anava creixent més cada any, el cabildo catedràtic de Köln va decidir construir una nova catedral: gran i en el nou estil francès (gòtic).

A l’any 1248 l’arquebisbe Konrad von Hochstaden va col·locar la primera pedra i fins al 1320, el cor de la catedral va ser acabat completament, incloent-hi les magnífiques vidrieres, quasi totes van ser salvades, amagant-les en un lloc segur durant la Segona Guerra Mundial i han tornat al seu lloc.

Durant el segle XIV, Köln va arribar a ser la ciutat més gran del Sacre Imperi Romanogermànic amb uns 50.000 habitants i el centre de comerç més poderós de l’Europa Central. Políticament, durant tota l’Edat Mitja (i fins la invasió napoleònica de 1794), Köln tenia l’estatus de ciutat arquebisbal lliure, governada pel seu arquebisbe com si fos un príncep secular. L’arquebisbe de Köln, juntament amb el Trier i el de Mainz (Magúncia), va ser un dels tres prínceps clericals que en la junta dels quatre seculars (el rei de Bohèmia, el marcgraviat de Brandenburg, el duc de Sajonia i el comte de Palatinat) tenien el dret d’escollir a l’Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Durant segles, la majoria dels arquebisbes de Köln van dedicar molt de temps a l’ampliació del seu poder polític i a l’acumulació de riqueses que al govern de les ànimes. I la població rebel de Köln, orgullosa del seu poder econòmic, es va aixecar fins a tres ocasions per expulsar l’arquebisbe de la ciutat: al 1704 (fracassat), al 1250 (fracassat) i al 1288 (amb èxit: l’arquebisbe residia fora de la ciutat des d’aquell any i fins al segle XIX, però seguia regnant en l’arquebisbat, tot i que no directament en la ciutat de Köln.

La ciutat va demostrar el seu poder també als camps de la cultura i la ciència. Albertus Magnus (1200-128), potser és el ciutadà de Köln més il·lustre i importantíssim científic, teòleg i filòsof de l’Edat Mitja, va estudiar a la Sorbonne de Paris, on després va desenvolupar una càtedra, abans de tornar a Köln, on va donar important impulsos a la discussió científica i al 1248 va fundar una escola superior al convent dels dominicans que anava a ser la precursora de la Universitat. Al 1388 es va fundar la Universitat de Köln (com primera universitat municipal d’Europa, no eclesiàstica), la tercera més antiga d’Alemanya, després de Heidelberg i Erfurt.

Una altra gran figura de la vida cultural a la Köln medieval va ser el pintor gòtic Stefan Lochner (1400-1451) qui va obtenir fama en tota Alemanya i llurs obres mestres, el Tríptic dels Patrons de la Ciutat (Adoració dels Reis Mags, al cor de la Catedral de Köln) i el Judici Final que es troba junt amb la famosa i encantadora, Verge al Rosal al Wallraff-Richartz-Museum (Museu de Belles Arts de Köln).

Cap al 1520, van paralitzar la construcció de la Catedral, degut a la falta de recursos i també perquè l’estil gòtic ja no estava de moda. La torre sud de la Catedral va quedar a una altura de 60 metres, la torre nord a la meitat més o menys. Al segle XVI dos arquebisbes de Köln es van convertir al protestantisme, intentant d’introduir la llibertat religiosa: el primer va abdicar, el segon, Gebhard Truschsess, va ser derrotat al 1588. Després la seu arquebisbal de Köln va ser ocupada per la dinastia bavaresa dels Wittelsbacher fins al 1761.

L’últim dels arquebisbes bavaresos va ser Clemens August, important mecenes que va manar construir en estil rococó el Palau d’Augustusburg, prop de Köln.

Entre 1794 i 1814 Köln va ser ocupada per les tropes franceses de Napoléo. La influència francesa va arribar a envair molts àmbits de la vida i fins i tot el dialecte de Köln que va adoptar moltes paraules franceses. Després de la derrota de Napoleó, al 1815, Köln, sense massa ganes, va formar part del Regne de Prússia, perdent el seu estatus de ciutat lliure i depenent de les autoritats del rei luterà de Berlin.

Per molts habitants de Köln, una data prou important en la història de la ciutat va ser el 1823 quan per primera vegada es va organitzar el Carnaval (Dilluns de Roses), convertint en oficial les activitats carnavalesques populars que existien ja des de feia molt de temps. En els Carnavals era (i és) molt comú burlar-se de les autoritats, i en el segle XIX, sobretot les noves autoritats prussianes eren el blanc dels atacs humorístics i paròdies durant les Carnavals. Però cal reconèixer també que sense el recolzament reial de Prússia, la Catedral de Köln difícilment hagués estat acabada. Finalment al 1842, l’Ajuntament de Köln va decidir en acord amb les autoritats prussianes concloure la Catedral inacabada, la més gran d’Alemanya que havia de convertir-se en un símbol nacional. A l’any 1880 es va celebrar el remat final de l’obra gegantesca i durant vuit anys (fins que va acabar la Torre Eiffel de París), les dues torres de la Catedral de Köln amb una altura de quasi 160 metres, podien presumir de pertànyer a l’edifici més alt del món.

Entre 1917 i 1933, el futur Canceller d’Alemanya, Konrad Adenauer, va ocupar el càrrec d’alcalde major de Köln i com opositor als nazis va ser expulsat de l’Ajuntament al 1933.

Durant la Segona Guerra Mundial, més del 90% del casc antic de Köln va ser destruït pels bombardejos, només la Catedral es va salva de miracle, essent respectada i només danyada lleument. Però les 12 magnífiques esglésies romàniques (tret de la més petita, St. Maria Lyskirchen) van ser destruïdes en gran part i la seva reconstrucció va durar fins al 1985.

Kölner Dom

La Kölner Dom, Patrimoni de la Humanitat, és el monument més visitat i va ser, fins que va finalitzar la construcció del Monument a Washington al 1884, el monument més alt del món.

A aquestes dades cal afegir que aquesta impressionant església gòtica va tardar més de 600 anys en construir-se, del 1248 a 1880, i tot i que durant la Segona Guerra Mundial la catedral va patir greus destrosses pels bombardejos aliats, la seva estructura es va mantenir intacta.

Tot i que la façana exterior està una mica ennegrida pel color de la pedra a causa del pas del temps i la contaminació, val la pena entrar gratis al seu imponent interior per veure els vitralls i sobretot, un preciós reliquiari de 1225 que guarda els relíquies dels Reis Mags i que va convertir aquesta ciutat, en un dels centres de pelegrinatge més importants de l’època medieval.

Altres relíquies i valuosos objectes religiosos es troben a la Cambra dels Tresors (6€ entrar-hi) com el bastó de Sant Pere, que es diu que va arribar a Köln a finals del segle X i és molt venerat pels locals.

Es pot pujar les 509 escales d’una de les torres (8 €) per gaudir de les millors vistes de la ciutat i el Rin.

Horari: tots els dies de novembre a abril de 6:00 a 19:00, la resta de mesos tanca a les 21:00.

Museum Ludwing

Situat junt amb la Catedral, en un modern edifici que contrasta amb la Catedral i altres edificis antics dels voltants, aquest museu disposa d’una gran varietat d’obres del segle XX i XXI, que van des de l’art abstracte, al surrealisme fins al Pop Art i a més, alberga una de les col·leccions més importants de Pablo Picasso.

Horari: de dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00.

Hogenzollernbrücke

Situat sobre el riu Rin i construït entre els anys 1907 i 1911, amb pilars de formigó i més de 400 metres de longitud, aquest pont metàl·lic va ser volat al 1945 pels propis alemanys per evitar que entressin les tropes aliades a la ciutat i posteriorment reconstruït al 1948.

En l’actualitat té fins a 6 vies de tren i una passarel·la per a vianants que permet creuar-lo i gaudir de les vistes des del pont amb la Catedral al fons., sobretot de nit, quan s’il·luminen ambdós.

Com en altres molts ponts del món, en aquest també és tradició col·locar cadenats com a signe d’amor etern.

Köln Triangle

Un cop es creua el pont de Hollenzollern s’obtenen unes de les millors postes de Köln, tant de dia com de nit, amb el riu Rin i la Catedral de fons, però si es vol tenir unes vistes més completes es aconsellable pujar al Köln Triangle, el millor mirador de la ciutat.

Aquest modern edifici envidriat de més de 100 metres d’alçada, que alberga les oficines i l’Agència Europea de Seguretat Aèria, té una terrassa al pis 28 des de la que es pot gaudir d’unes vistes panoràmiques de 360 º espectaculars de tota la ciutat i en especial de la Catedral, que queda just davant.

Un bon moment per pujar-hi és poc abans del vespre per gaudir d’una magnífica posta de sol sobre la ciutat.

Horari: tots els dies de 12:00 a 20:00, els caps de setmana obre a les 10:00.

Fischmarkt

Després de tornar a creuar el Hohenzollern o el Deutzen, es pot fer un passeig per la riba del Rin fins a la plaça Fischmarkt, una de les més boniques de Köln.

En aquesta antiga plaça de l’època medieval es realitzava la venda de peix fresc procedent del riu, la majoria d’Holanda, i no va ser molt afectada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, podent conservar els seus colors i fotogèniques cases d’estil gòtic tardà.

Com a curiositat, a la part alta de les cases que la rodegen, es pot veure unes corrioles, a l’estil de les cases d’Amsterdam, que permetia pujar els productes o mobles als pisos més alts a través d’un sistema de politges.

Groß St. Martin

Groß St. Martin (Gran Església de Sant Martí) està considerada l’església romànica més important per visitar a Köln.

Construïda sobre les restes d’una capella romana i transformada posteriorment en un monestir benedictí, no va ser fins, entre 1150 i 1250, que va adquirir el seu aspecte actual, amb una magnífica torre de 75 metres flanquejada per 4 torres més petites, que s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat.

Kölner Rathaus

El Radhaus, situat entre les boniques places Alter Markt i Rathausplatz, està considerat l’ajuntament més antic d’Alemanya, amb més de 900 anys d’història, va ser restaurat després de patir greus destrosses durant la Segona Guerra Mundial i en l’actualitat alberga la seu municipal.

En l’exterior hi destaca la torre d’estil gòtic del segle XV i una alçada de 61 metres, decorada amb fins a 124 figures de pedra, i la lògia, una galeria exterior d’estil renaixentista que serveix d’entrada a la sala principal i de balcó de l’ajuntament.

A l’interior es troba la part més antiga de l’ajuntament, conegut com a Saalbau, un saló de reunions que té les escultures de pedra dels Nou de la Fama i l’Emperador, la seva gran joia.

Horari: de dilluns a dijous de 8:00 a 16:00, els divendres de 8:00 a 12:00.

Duftmuseum im Farina Haus (Museu del Perfum)

Davant del Rathaus, es localitza la històrica Casa Farina, on el seu propietari, l’italià Giovanni Maria Farina, va inventar al 1709 la famosa Eau de Cologne, un perfum d’essències molt diferent a tots amb un aroma més dens.

Durant la visita guiada pels seus diferents pisos, que dura uns 45 minuts, es pot descobrir els secrets i curiositats de la fàbrica de perfum més antiga del món, a part dels mètodes de producció i els utensilis originals utilitzats per Farina, que el converteixen en una dels museus més interessants de Köln.

Horari: tots els dies de 10:00 a 18:00.

Alstadt

L’Atlstadt està ple d’antigues esglésies, places amb encant, interessants museus i cases d’estil medieval amb façanes de colors. Tot i que pràcticament el 90% d’aquesta zona va quedar greument danyada durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció fidel a la seva arquitectura original a partir del 1950 va fer que es conservés tot el seu encant medieval.

Entre els llocs més destacats de l’Altstadt hi ha les monumentals Heinzelmännchenbrunen, Willi Osterman Brunnen (Font d’homenatge al Carnaval), algunes esglésies romàniques i la plaça Heumarkt, presidida per l’estàtua eqüestre de Fredrich Wilhelm III de Prússia. En aquesta enorme plaça, que està plena d’ambient per les tardes, hi ha diversos restaurants ideal per provar plats típics alemanys com el Schnitzel (escalopa) o el Schweinshaxe (braó) acompanyat amb la famosa cervesa Kölsch en l’emblemàtic Gilden im Zims, el Hänneschen und die Pfeffermühle o el Servus Colonia Alpina.

Schildergasse

Per anar de compres és recomanable el carrer comercial Schildergrasse, un dels carrers amb més botigues d’Europa, i que té en l’edifici en forma de balena Weltstadthaus, un dels punts més sorprenents de Köln.

A prop d’aquest carrer també hi ha la botiga Dufthaus 4711, ubicada en un històric edifici i en la que des de 1792 es creen colònies úniques. Val la pena entrar al seu interior per  veure la font de perfum i comprar la famosa Eau de Cologne.

Schokoladenmuseum

Pels amants de la xocolata és una visita imprescindible, ubicat en un modern edifici a la riba del Rin, a l’estreta península de Rheinau.

Situat entre els 10 museus més visitats d’Alemanya, amb més de 600.000 visitants a l’any, aquest museu permet conèixer la història de la xocolata, des dels seus orígens en les plantacions de cacau de Llatinoamèrica, als diferents mètodes d’elaboració i comercialització per tot el món.

Entre les seves meravelles es troba una font de xocolata calenta de 3 metres d’alçada on es pot sucar un gofre i degustar aquest menjar.

Horari: tots els dies de 10:00 a 18:00.

Hahnentor

Passant per davant de la Basilika st. Aposteln, una de les esglésies romàniques de la ciutat, s’arriba a Hahnentor, una antiga porta del segle XIII restaurada, que formava part de la muralla defensiva de rodejava en l’època medieval la ciutat.

Flanquejada per dues muralles, aquesta porta té al centre l’escut d’armes de Köln i ha estat utilitzada com a presó.

Belgisches Viertel

A pocs metres de Hahnentor, es troba el Belgisches Viertel (barri belga), un dels barris més alternatius i bohemis de Köln.

Aquesta zona, que gira al voltant de la Brusseler Platz i està situada a ocs quilòmetres del centre, està cada vegada més de moda gràcies als seus imponents edificis neoclàssics que alberguen galeries d’art, botigues de disseny, boutiques, teatres, restaurants, bars i discoteques.

A part de la seva extensa oferta d’oci i cultura, en les parets d’alguns edificis es concentren, juntament a les del barri de Ehrenfeld, les millors mostres d’art urbà de la ciutat.

Rheinpark

Aquest espai verd de 40 hectàrees engloba jardins, senders per passejar i zones per a practicar esports a l’aire lliure, a part d’uns banys públics semblants a unes termes romanes.

En aquest parc té parada el Rheinseilbahn, un telefèric que creua el Rin i des del que es tenen unes vistes magnífiques de la ciutat.

Un altre dels parcs més bonics de Köln, situat davant mateix del Rheinpark, a l’altre costat del Rin, és el Flora und Botanisher Garten (Jardí Botànic), amb quasi 10.000 tipus de plantes.

Schloss Augustusburg i Falkenlust

Augustusburg és un dels primers exemples de l’estil rococó a Alemanya. El palau es troba a la petita ciutat de Brühl a uns 20 km de Köln.

El conjunt està format per dues edificacions: Augustusburg, la major de les dues i residència, i el Falkenlust, antic pavelló de caça. Ambdós es troben connectats per una gran avinguda que travessa els bonics jardins que rodegen aquest espectacular conjunt, només comparable amb altres grans palaus europeus.

Tant el conjunt monumental com els jardins francesos que el rodegen formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1984.

Des del segle XIII aquest lloc ha estat propietat dels prínceps-arquebisbes de Köln. Primer es va edificar al segle XIII un castell-fortalesa el qual va ser destruït per les tropes franceses al segle XVII. Posteriorment, sobre les ruïnes de l’anterior castell, l’arquebisbe Clement August de Baviera va manar construir al 1725 el majestuós edifici d’estil rococó que ha arribant fins als nostres dies. Sorprenentment, s’ha mantingut en un excel·lent estat de conservació i sense patir grans canvis a pesar dels danys patits durant la Segona Guerra Mundial.

A més, Augustusburg va ser utilitzat per a fins de representació per part del Govern d’Alemanya des de 1948, cosa que va contribuir al bon manteniment del palau i els jardins.

Nombrosos artistes vinguts de tota Europa van contribuir en la creació dels interiors del palau.

La visita discórrer per les Sales d’Hivern, equipades amb luxoses estufes de porcellana xinesa i diferents salons fins arribar al lloc més bell del palau, l’escala monumental.

L’escala era el lloc de recepció de les visites que arribaven en carruatges. Aquesta escala d’estuc i marbre, minuciosament decorada i custodiada per escultures oferia una verdadera exhibició de luxe, elegància i poder del príncep a l’acollida dels il·lustres visitants. Del sostre culminant aquesta original obra, es despenja una bonica làmpada sota els frescos de Carlo Carlone. El disseny de l’elegant escala monumental se li atribueix a Balghasar Neumann.

A continuació, la visita discórrer per les Sales d’Estiu, més lluminoses i amb vistes als jardins. També es passar per la Sala de l’Audiència, la Sala de la Música, el Menjador i el Saló dels Tapissos o l’habitació del príncep. Totes elles luxosament decorades i que recorden a les estàncies dels grans palaus europeus de l’època.

A l’exterior hi ha els jardins francesos, en que val la pena recorre’ls per gaudir-los. En ells hi ha diverses fonts i estàtues així com un canal.

Davant del palau surt una gran avinguda que creua una petita zona boscosa que condueix fins al Falkenlust, que aquest es troba rodejat pel seu propi parc i era l’antic pavelló de caça del príncep. L’edifici consta de dues plantes i està construït a l’estil d’una casa de camp.

Pàgina web

Horari:

• De dimarts a divendres de 9:00 a 12:00 i de 13:30 a 16:00.
• Cas de setmana i festius de 10:00 a 17:00.
• Dilluns tancat.
• Desembre i gener tancat.

Preu:

• Adults: 8€
• Nens i estudiants: 5€.

Bonn

Mapa de Bonn

• Història de Bonn
• Altes Rathaus
• Bonner Münster
• Beethoven-Haus
• Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität Bonn
• Museumsmeile
• Sterntor
• HARIBO
• Schloss Drachenburg i ruïnes de Drachenfels
• Poppelsdorfer Schloss i Botanisher Gärten

Història de Bonn

Els romans van construir un pont sobre el riu Rin al voltant de l’any 10 AC prop d’un lloc anomenat Bonna. Es creu que aquest lloc va poder ser creat amb anterioritat pels celtes en llur llengua bonna significa ciutat. Després de la Batalla del Bosc de Teutoburg al 9 aC va ser transformada en un fort que albergava 7.000 legionaris. L’assentament romà de Castre Bonnensia (important en la defensa limítrof de l’imperi)va donar origen a la ciutat.

Durant l’imperi carolingi Bonn es va convertir en un centre religiós. Des del segle XIII fins al 1794, quan va ser ocupada per França, va pertànyer al territori dels arquebisbes electors de Köln, que van establir aquí la seva residència. L’herència d’aquella època de grandesa ha quedat en els seus edificis d’estil barroc, com la seu principal de la Universitat i el Palau Poppelsdorf, i en les cases de finals del segle XIX i les d’estil art nouveau. El compositor Ludwigvan Beethoven (1770-1827) va ser organista de l’últim dels prínceps electors. Al segle XIX, després de la derrota de Napoleó, al gener de 1814 la ciutat va passar a pertànyer al Regne de Prússia.

Després de la Primera Guerra Mundial i fins al 1926, bon va ser ocupada successivament per tropes canadenques, britàniques i franceses. Durant la Segona Guerra Mundial, unes 1.000 persones, principalment jueus, van ser víctimes del nazisme. Uns altres 8.000 van ser deportades a camps de concentració o forçades a l’exili. Al 1945, la ciutat va ser ocupada per les tropes britàniques.

La destrucció de Berlin i la divisió d’Alemanya després de la guerra va portar a l’elecció de Bonn com a nova capital en detriment de les també candidates Frankfurt , Kassel i Stuttgart, donat que Konrad Adenauer, el primer canceller, es va educar aquí, entre altres coses. Va ser capital de la República Federal d’Alemanya des de 1949 fins al 1990, quan com a conseqüència de la reunificació de la República Federal d’Alemanya amb la República Democràtica d’Alemanya es va declarar Berlin ciutat capital d’Alemanya. El trasllat del govern es va fer al 1999.

Tot i no ser capital de l’estat, Bonn conserva la seva personalitat jurídica i diplomàtica. En l’actualitat és la seu d’estaments de l’ONU; és més, al 1999, durant la presidència alemanya al Consell de la Unió Europea, Bonn va acollir tres important cimeres de la Unió Europea que van tractar sobre les relacions polítiques i comercials amb Japó, Canadà i els Estats Units.

Altes Rathaus

En ple cor de Bonn es troba la Bonner Marktplatz, la plaça en la que se celebra el mercat des de temps remots. Al voltant de la plaça hi ha diversos edificis històrics, entre els que sobresurt l’Altes Rathaus (antic ajuntament). Va ser construït al 1738 en estil barroc per Michael Leveilly. El més notable de l’Altes Rathaus són les seves famoses escales, escenari d’importants discursos de presidents alemanys i personalitats com Charles de Gaulle, J. F. Kennedy o Gorbachov en els temps en que Bonn va ser capital de la República Federal d’Alemanya.

Bonner Münster

La Bonner Münster, dedicada a Sant Martí, és la catedral catòlica llur construcció es va iniciar al 1050. La primera fase de les obres es va allargar fins al 1239, motiu pel que es van sumar diversos elements gòtics al projecte final, que seguia els canons romànics. Tot i que aquests estils predominen en l’exterior, la decoració interior és sobretot barroca. A destacar: el claustre del segle XII, l’òrgan, l’agulla de la catedral (que s’eleva fins als 92 metres), la cripta i els altars de marbre.

Altres edificis religiosos que hi ha per veure a Bonn, si es disposa de temps, són la St. Remigius Kirche, de 1307, en la que Beethoven va ser batejat i on va tocar l’òrgan amb només 12 anys; la Doppelkirche, de 1511, amb dues esglésies en una i amb frescos del segle XII; i la Kreuzbergkirche, a les afores de Bonn, decorada amb estil rococó i amb una rèplica de l’Escala Santa de Roma.

Beethoven-Haus

El 16 de desembre de 1770, Ludwig van Beethoven naixia a Bonngasse 20. Allí va passar els seus primers quatre anys de la vida juntament amb la seva família, abans de mudar-se a altres cases que no s’han conservat. En total, Beethoven va viure 22 anys a Bonn (després es va instal·lar a Viena) on va demostrar des de molt petit que era un prodigi de la música. Avui la seva casa natal, convertida en museu, exhibeix retrats, manuscrits, instruments i objectes del dia a dia que parlen de la vida i obra del geni alemany.

Pa petjada de Beethoven a Bonn és molt profunda. A la Münsterplatz, davant de la Bonner Münster, es pot veure l’estàtua de bronze del compositor, realitzada al 1845 per a commemorar el 75 aniversari del seu naixement.

Un altre gran compositor i pianista vinculat a la ciutat és Robert Schumann, que va passar els seus últims anys a Bonn abans de morir al 1856. Es pot visitar la seva última residència (amb biblioteca i memorial), ubicada a les afores de la ciutat.

Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität Bonn

inspirat en l’Escorial. En un lateral destaca la porta de Koblenz, de 1751, d’estil barroc, presidida per l’estàtua daurada del Arcàngel Miquel.

Avui la Universitat de Bonn es troba entre les millors d’Alemanya i és una de les més destacades del món en la branca de les matemàtiques. Entre els seu alumnes es compten 11 premis Nobel i personatges tan il·lustres com Marx, Nietzsche, Thomas Mann, Max Ernst o el papa Benedicte XVI.

Junt a la Uniersitat es troba el Hofgarten, un enorme parc que acostuma a estar ple d’estudiants i que ha estat escenari de múltiples manifestacions històriques. En el mateix complex de la Universitat i als voltants del parc hi ha tres museus vinculats a la Universitat de Bonn: l’Akademisches Kunstmuseum, amb una gran mostra d’estàtues gregues i romanes; l’Ägyptisches Museum, un petit museu d’art egipci; i l’Arithmeum, un curiós i modern museu de matemàtiques on s’exhibeix, entre altres coses, una gran col·lecció de calculadores.

Museumsmeile

Cinc dels museus més importants de la ciutat es concentres a l’anomenada Museumsmeile (milla dels museus).

El més popular de tots és el Haus der Geschichte, que està entre els més visitats d’Alemanya. Aquest enorme museu repassa la història recent d’Alemanya, des de 1945 fins als nostres dies, a través d’objectes domèstics, vehicles, fotografies, publicitat, roba, premsa, etc.

El següent museu més rellevant és el Koenig Museum, un museu d’història natural que pot ser ideal si es visita Bonn amb nens. Hi ha quatre plantes plenes de diorames amb diferents hàbitats salvatges.

Si agrada l’art contemporani, el millor museu per visitar és el Kunstmuseum Bonn.

La millar la completen el Bundesckunsthalle (centre d’exposicions) i el Deutsches Museum Bonn (tecnologia moderna).

Sterntor

La ciutat de Bonn va tenir unes muralles medievals amb diverses portes d’entrada. L’únic que queda en peu d’aquelles fortificacions és la Sterntor, construïda al 1244, aquesta porta es trobava originalment a la propera Sternstraße, però al 1898 va ser demolida per donar pas al creixent trànsit. Per sort, només uns anys més tard, va ser reconstruïda en el seu emplaçament actual i avui està protegida com a monument històric.

HARIBO

Més enllà de Beethoven, potser HARIBO sigui la icona més internacional de Bonn. L’empresa va ser creada al 1920 pel pastisser Hans Riegel, que va utilitzar un acrònim per batejar-la: HAns RIegel BOnn. Per aquella època el capital de l’empresa es reduïa a poc més d’un sac de sucre i algunes eines, però avui HARIBO té 16 fàbriques i prop de 7.000 treballadors. Es pot visitar la seva seu (a les afores sud de Bonn) o a la HARIBO Store que hi ha al costat de la Universitat.

Schloss Drachenburg i ruïnes de Drachenfels

Tot i que no es troben dins dels límits de la ciutat, aquests estan situats a 13 km al sud de Bonn.

El Schloss Drachenburg és un palau relativament modern, de l’any 1884, d’estil historicista construït en tan sols dos anys pel corredor de borsa Stephan von Sarter, qui quasi no el va utilitzar. Seguint la tradició romàntica de l’època, l’edifici recorda un castell de conte. Es pot visitar, però val la pena anar-hi encara que només es vegi per fora.

Les ruïnes de Drachenfels, per la seva part, es troben a 650 metres del castell, pujant per un turó homònim. En aquest punt hi va haver una fortalesa defensiva de l’any 1167, de la que avui només queda una torre. El lloc, però, és molt visitat per les llegendes que rodegen a Drachenfels (roca del drac) i per les fantàstiques vistes que ofereix sobre la vall del Rin. 

A Königswinter es pot agafar un tren cremallera que té parada en els dos llocs. Una bona opció és pujar amb el cremallera fins a les ruïnes i baixar a peu, ja que pel camí es troba un mirador immillorable sobre el Schloss Drachenburg.

Poppelsdorfer Schloss i Botanisher Gärten

El Palau de Poppelsdorf és una antiga residència del príncep Clement August. Actualment alberga els instituts de biologia i de mineralogia de la Universitat de Bonn, a part d’un museu amb una gran mostra de roques i meteorits.

Davant del palau s’ubica el Botanisher Gärten der Universität Bonn, amb un col·lecció de més d’11.000 espècies de plantes i alguns dels nenúfars més grans del món.

Aachen

Mapa d’Aachen

• Història d’Aachen
• Marschiertor
• Theater Aachen
• Elisenbrunnen
• Aachener Dom
• Domschatzkammer (Tresor de la Catedral)
• Fischmarkt
• Domhof (Plaça de la Catedral)
• Hof
• Katschhof
• Rathaus i Marktplatz am Rathaus
• Dreiländereck

Història d’Aachen

Per no enredar-se amb els noms de la ciutat, depenent de l’idioma, els alemanys l’anomenen Aache, els francesos Aix la Chapelle, pels seus banys termals i per la Capella Palatina, i en català és Aquisgrà, que se suposa que prové de la font dedicada al deu celta de l’aigua Grannus, és possible que en alguns llocs es vegi escrit Öche, que és el nom en el dialecte de la ciutat, el Öcher Platt.

El seu passat és molt interessant i el seu desenvolupament s’ha vist marcat per les aigües termals, per Carlemany i per la seva situació fronterera.

Durant l’Edat de Ferro, es assentar en aquesta zona els celtes, que van rendir homenatge al deu de l’aigua Grannus. Els van seguir els romans, que, al voltant del naixement de Crist, van aixecar un assentament a l’àrea actual de la ciutat i, aprofitant les fonts calentes i sulfuroses, el van convertir en balneari amb diverses instal·lacions termals.

Als romans els van seguir els francs. I en aquesta època, al 765, quan la primera menció escrita de la ciutat, que tracta de l’estança del rei Pipinus II el Jove a Aquis Villa durant el Nadal i la Pasqua. I va arribar Carlemany, fill i successor de Pipinus, qui va manar construir un magnífic palau basat en models romans i bizantins. Carlemany va passar molt de temps allí i va fer d’Aachen la seva residència. De fet, va morir aquí el 28 de gener de 814 i va ser enterrat a la Capella Palatina. Louis el Pietós, el seu únic fill supervivent, va ser coronat a Aachen i també va escollir la ciutat per viure-hi. L’últim emperador carolingi a Aachen va ser Lotharius I.

Al 936, Otto I va reviure la tradició carolíngia i es va coronar rei d’Aachen. Des d’aquest moment, la ciutat va ser el lloc de coronació de quasi tots els reis alemanys durant quasi 600 anys. La cerimònia tenia lloc a l’actual catedral.

Friedrirch I Barbarroja, que va ser coronat al 1152, va elevar Aachen a ciutat imperial. Gràcies als privilegis otorgats , la població va créixer ràpidament i, a meitats del segle XIV, era una de les ciutats més grans d’Alemanya.

Però tot arriba a la seva fi i l’apogeu d’Aachen com a lloc de coronació va acabar al 1531, amb Ferdinand I. En endavant, Frankfurt seria el lloc de coronació.

La Reforma va portar disturbis religiosos a Aachen, degut al catolicisme de l’emperador i al protestantisme que anava calant al poble. Aquests problemes, van començar al voltant del 1530 i van perdurar fins al 1614, empitjorant significativament l’economia de la ciutat.

Al 1656, un gran incendi va incendiar la ciutat, provocant que es perdessin la majoria d’edificis medievals. Els anys següents, el metge Fronçois Blondel va convertir Aachen en un dels balnearis més moderns d’Europa, que va ser visitat per grans celebritats, com Pere I el Gran   de Rússia, Friedrch II el Gran de Prússia o Händel.

Les tropes revolucionàries franceses van ocupar la ciutat al 1794, i al 1802 es va introduir la constitució francesa, amb el que els ciutadans d’Aachen es van convertir en francesos. Durant aquest període, es van secularitzar els monestirs, es van demolir les muralles i es van construir parcs i carreteres.

Napoleó acostumava a venir a Aachen i la seva primera muller, l’emperadriu Josefina també es va beneficiar de les seves aigües. Al 1811, el seu fill va ser batejat al baptisteri de la catedral.

Al 1814, va acabar el període francès i la ciutat es va incorporar al Regne de Prússia. Es van construir nous edificis i es va fundar la Universitat Politècnica al 1870.

Durant les dues Guerres Mundials, degut a la seva estratègica posició, la ciutat va ser un important lloc de reunió de les tropes en el seu camí cap a França a través de Bèlgica.

Després de la Primera Guerra Mundial, Aachen va estar ocupada pels aliats fins al 1930. Durant la postguerra, es va desenvolupar un moviment separatista, que, a l’octubre de 1923, va ocupar l’ajuntament de la ciutat i va proclamar la República Renana. Aquesta no va tenir molt èxit, i després de alguns enfrontaments violents, es va acabar al novembre.

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va patir nombrosos atacs que van ocasionar moltes morts i la destrucció de gran part de la ciutat. A l’octubre de 1944, Aachen es va convertir en la primera ciutat alemanya conquerida per les tropes aliades. La regió va ser ocupada primer per tropes estatunidenques i després va formar part de la zona d’ocupació britànica.

Marschiertor

La muralla d’Aachen era de doble anell construït en dues etapes. A partir de 1172 es va construir el mur interior, que era conegut com la muralla de Barbaroja. I és que quan Aachen va ser elevada a ciutat imperial per part de l’emperador, els ciutadans la van protegir amb aquest primer anell d’uns 2,5 km de llarg. Amb el creixement de la ciutat, es va haver d’aixecar un segon anell al voltant del 1300. Amb el temps, les muralles van anar demolint-se i avui en dia no queden moltes restes visibles.

De la muralla Barbaroja es pot veure algunes seccions a Templergraben. La paraula graben significa fossa i és per això que ens podem fer una idea del seu antic recorregut mirant el mapa actual de la ciutat, doncs el casc històric està rodejat per uns pocs carrers que porten aquests terme en el seu nom.

Del mur exterior queden en peu 5 torres de les 23 que tenia, la torre Lavenstein, la torre Llarga, la torre de Maria, la torre Pfaffen i la torre de Adalbert; i dues portes de la ciutat de les 11 que hi havia, la Marschiertor i la Ponttor, que, tot i haver patit danys durant la Segona Guerra Mundial, van ser restaurades. Aquestes eren dues de les quatre portes principals de la ciutat.

La Marschiertor era l’entrada sud, en ella es pot veure l’escultura d’un soldat, que recorda a la Milícia de la Ciutat Imperial que custodiava les entrades a Aachen. Aquests per guanyar més diners, també tallaven agulles de fusta per les soles de les sabates.

La porta ha tingut diversos usos al llarg de la seva història i avui és la seu del Club de Carnaval més antic de la ciutat.

Theater Aachen

Situat en ple casc històric, és un edifici d’estil clàssic inaugurat al 1825. En el seu disseny va treballar-hi el que es diu que va ser l’arquitecte més important de Prússia, Karl Friedrich. Després de la Segona Guerra Mundial es va haver de reconstruir. El teatre es troba en l’antic jardí del Kapuziner Karree (monestir del Caputxins).

Encara quedar algun record d’aquest monestir.

Elisenbrunnen

Just al costat del teatre es troba un dels monuments més coneguts d’Aachen: Elisenbrunnen (la font d’Elisa), un lloc on fa olor a ous podrits degut a les aigües termals que broten d’ella.

A començaments del segle XIX, es va decidir construir una nova font representativa, on els hostes de l’spa poguessin rebre aigua termal de la font de l’emperador. Així va sorgir Elisenbrunnen, que va ser dissenyada en estil clàssic pels arquitectes Johann Peter Cremer i Karl Friedrich Schinkel. La font inaugurada al 1827, porta el nom de la princesa de Prússia Elisabeth Ludovika, filla del rei bàvar Maximilian I.

A la Segona Guerra Mundial, va ser destruïda quasi per complet, però va ser reconstruïda fidel a l’original a meitats del segle XX. I és que la font era molt apreciada pels habitants, tant, que el famós arquitecte Mies van der Rohe, que va néixer i viure a Aachen 19 anys, va aconsellar la seva reconstrucció sense canvis.

L’olor a ous podrits ve de les aigües termals que surten a un 52ºC dels abeuradors amb forma de boca de drac. Aquesta prové de la font de l’emperador i té un alt contingut en sofre, d’aquí la seva olor característica. Aquesta aigua, segons les autoritats sanitàries, no es potable, degut a la seva composició química només es pot veure sota prescripció mèdica.

A les partes de la font es veuen plaques de marbre amb els noms dels personatges importants que han gaudit d’aquestes aigües al llarg de la història.

Elisenbrunnen és un lloc amb molt d’ambient, on s’organitzen alguns esdeveniments, allí hi ha també l’Oficina de Turisme.

Darrera de la font hi ha l’Elisengarten, un petit parc dissenyat a meitats del segle XIX pel conegut arquitecte de jardins prussià Peter Joseph Lenné.

Gràcies a les excavacions arqueològiques, se sap que s’ha construït en aquesta zona des de l’època romana. Així, es van trobar restes d’edificis romans per als visitants de les termes properes. També es van trobar restes de les construccions medievals i restes més modernes del monestir de les Ursulines, demolit a meitats del segle XIX. En una vitrina arqueològica es poden veure algunes troballes d’aquestes. També es poden veure més restes arqueològiques a l’entrada de la botiga de decoració Butlers.

En aquests jardins, si fa bo, hi ha molta gent descansant i gaudint del sol. En un dels costats hi ha botigues i cafeteries, on es pot comprar algun gelat. Els dies de mal temps, sempre es pot entrar a la Xocolateria Didi, on venen trossos de xocolata de diferents gustos incrustats a una cullera de fusta, només cal demanar un got de llet i esperar que es vagi desfent.

Al jardí hi ha la Kreislauf des Geldes (font dels Diners) que representa la circulació dels diners, on estan representats l’estalvi, la cobdícia o l’avarícia. Si fa calor la gent es refresca en aquesta font.

Aachener Dom

L’Aachener Dom (Catedral d’Aachen) és el monument més important de la ciutat, i dins d’ella la Capella Palatina és el més interessant.

Carlemany va decidir, a finals del segle XIII, fer d’Aachen la seu de l’Imperi Franc. Va ser llavors quan va manar construir la Capella Palatina com a part del seu palau. Carlemany va morir l’any 814, i va ser enterrat en ella.

La Capella Palatina es considera l’edifici més representatiu de  l’art carolingi, i en el seu moment, va ser l’edifici més alt al nord dels Alps. L’església es va construir sobre les restes d’unes termes romanes i està basada en models bizantins, especialment en l’església de San Vitale a Ravenna. Des de l’any 936 fins al 1531, quasi tots els reis romano-alemanys van ser coronats aquí.

Amb els anys, aquest edifici de planta octogonal va patir diverses remodelacions i ampliacions. Avui en dia, és un edifici heterogeni que s’ha vist influenciat per diversos estils arquitectònics que s’han anat desenvolupant en els seus més de 1.000 anys d’història.

Durant la Segona Guerra Mundial, es van protegir les obres d’art i el propi edifici i es va organitzar un grup de voluntaris que evitaven la propagació d’incendis a l’edifici. Tot i això va patir danys i es van perdre parts del tresor, l’estructura bàsica de la catedral es va mantenir intacta.

L’entrada principal de la catedral es troba a la Porta del Llop, a Domhof o atri de la Catedral. Aquesta port de bronze de l’època carolíngia, al voltant de l’any 800, té dos tiradors de forma de cap d’animal que guarden un petit secret associat a la llegenda del diable i la catedral.

Segons aquesta llegenda, els habitants d’Aachen es van quedar sense diners per acabar l’església. Com que volien fer-ho abans de que Carlemany tornés de les seves campanyes, van arribar a un acord amb el diable, que els va prometre els diners necessaris a canvi de l’ànima del primer que entrés a la catedral. En poc temps la capella va està acabada i el diable es va amagar darrera de la porta de bronze a esperar l’ànima, però els astuts habitants van fer passar primer a una lloba. Quan el diable es va donar compte de l’engany, va sortir furiós i va tancar la porta amb tanta força que va pessigar el dir polze  en un dels tiradors i va aparèixer un esquerda a la porta. Així que cal buscar l’esquerda al racó inferior dreta i també el polze que es troba a l’interior del tirador de la porta dreta.

Al vestíbul de l’entrada hi ha dues estàtues antigues de bronze, una representa la lloba i l’altra una pinya. Aquesta s’associen també amb la llegenda, així la lloba seria l’animal al que li arrencar l’ànima, i la pinya és l’ànima.

Dins la catedral és aconsellable seure al octògon i mirar al voltat per descobrir tots els seus tresors, molts d’ells de l’època medieval.

Si es mira amunt, es pot veure el mosaic que decora la cúpula. Aquesta va ser realitzat a finals del segle XIX en base a dibuixos històrics. No és l’únic mosaic per veure, doncs l’església està decorada amb molts que representen motius bíblics i històrics.

Penjant del sostre hi ha la làmpada Barbaroja, que amb els seus 4,16 metres de diàmetre, simbolitza la muralla de Jerusalem celestial. Aquest regal de l’emperador Fredrich I Barbaroja i la seu millor Beatriu de Borgonya data de voltants del 1170 i té un total de 48 veles, que encara s’encenen en ocasions especials.

Cal fixar-se també en la galeria del pis superior, on es veuen columnes antigues. I es que Carlemany va rebre permís del Papa per endur-se antic material de la construcció de Roma i Ravenna. Durant el domini francès, van ser portades a París, i després de la seva devolució parcial al 1815, es van col·locar de nou en la dècada de 1840, algunes restaurades i altres reconstruïdes. A part, les galeries estan separades per reixes de bronze de l’època carolíngia.

 A la galeria superior es troba el Tro Reial o de Carlemany, que va erigit per ordre d’aquest emperador al 790. Aquest és una senzilla cadira de marbre que es diu que està feta de les restes del Sant Sepulcre de Jerusalem. Entre 936 i 1531, quasi tots els reis alemanys ascendien a aquest tro després de ser ungits i coronats a l’Altar Major. Això si, Carlemany no va ser coronat rei a Aachen, però es creu que va assistir en aquest tro a les misses a la Capella. El tro ha sobreviscut a totes les modificacions i destruccions de la capella i prop d’ell es pot veure peces originals del terra carolingi. Aquest part de la catedral només es pot veure amb una visita guiada.

L’Altar Major de la Catedral està fet de lloses de marbre de l’època de Carlemany, té un panell daurat magníficament decorat conegut com la Pala d’Or. Aquest va ser realitzat provablement cap a l’any 1020.

Al Cor Gòtic, on només s’entra amb una visita guiada, es poden veure les altes finestres que es troben entre les més altes d’Europa. Tot i que les vidrieres van ser destruïdes durant la Segona Guerra Mundial, es van tornar a realitzar a meitats del segle XX. A part, guarda alguns dels majors tresors de la catedral.

Aquí es troba el púlpit o Ambó de Heinrich II, manat construir per aquest rei i decorat amb pedres precioses, peces antigues dels segles III o IV, relleus de coure i sis relleus de marfil del segle VI, que presenten una original decoració.

Al cor destaquen les dos santuaris-reliquiaris daurats, que són una de les obres d’orfebreria més importants del segle XIII. Un és de Carlemany i l’altre el de Maria.

El Santuari de Carlemany va ser acabat al 1215. Es diu que conté les restes de Carlemany i estudis científics podríem recolzar la seva autenticitat.

El Santuari de Maria va ser acabat al 1239, alberga les quatre grans relíquies d’Aachen i està magníficament decorat.

Horari: De dilluns a dissabte d’11:00 a 19:00 i diumenges de 13:00 a 17:45.

Preu: L’entrada a la càtedra és gratuïta. Per pujar a la galeria superior i entrar al Cor Gòtic només es fa amb visita guiada en anglès o alemany, i costar 5 €.

Domschatzkammer

El Tresor de la Catedral és un dels tresors eclesiàstics més importants del món i inclou gran quantitat d’obres d’art de diferents períodes artístics. Aquí es poden veure treballs d’orfebreria, talles de marfil, manuscrits i treballs tèxtils.

Algunes de les obres més destacades són: el bust de Carlemany, el Sarcòfag de Porserpina, que és un sarcòfag romà de marbre de principis del segle III on es diu que hi podria haver estat enterrat Carlemany, importants reliquiaris, el ganivet de caça de Carlemany del segle XIII, la creu pectoral de Carlemany ,la creu otoniana de Lotarius o la Corona de Margaret de York. També es mostren els panys del Santuari de Maria fabricats especialment per cada pelegrinatge.

Horari: De dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00, i els dilluns de 10:00 a 14:00.

Preu: 7€.

Fischmarkt

La Fischmarkt (Llotja del Peix) està situat al costat de la Aachener Dom, i l’edifici més significatiu de la Llotja és la Casa de l’Herba, el primer ajuntament d’Aachen.

A partir del segle XII, els ciutadans més adinerats van exigir més representació en assumptes de govern. Així, a meitats del segle XIII, es va construir aquest ajuntament que, provablement, es troba sobre els ciments de l’època carolíngia. El seu nom vindria d’un espai verd en els que es portaven a terme execucions i festes públiques. L’edifici va acabar quedant petit i, a meitats del segle XIV, es va construir el nou. La Casa de l’Herba va passar a funcionar com a tribunal de justícia i presó. Les escultures del pis superior, que són còpies de les originals, es creu que són les representacions més antigues dels electors reials.

Com en tot Aachen, aquí també hi ha una font, la Fischpüddelchen, que representa un petit nen agafat a dos peixos. La figura és va fondre durant la Segona Guerra Mundial, però es va tornar a recrear. Aquesta es troba davant del Baptisteri de la Catedral, que va ser el lloc on es va batejar, entre altres, al fill de Napoleó. Com a curiositat, en aquella època hi havia un doble portal gòtic que separava l’atri de la catedral de la Llotja del Peix. Amb motiu d’aquest bateig al 1811, l’arc va ser demolit perquè poguessin entrar al pati a cavall.

Domhof

L’estret Spitzgässchen comunica la Llotja del Peix amb la Domhof (Plaça de la Catedral) En aquesta zona encara ens podem imaginar, en certa manera, l’ambient medieval d’Aachen, a part es poden veure dos aparadors perfectament decorats de dues botiges amb molt d’encant, una és la botiga que ven dolços des de 1896 i l’altra és una fàbrica tradicional de veles, que és la fàbrica de les veles de la Làmpada de Barbarroja.

La Plaça de la Catedral està rodejada de boniques façanes i està decorada amb dues fonts. Una és de bronze i és al dels pardals, que està decorada amb aquest ocells. A part, és una de les pocs fonts potables de la ciutat. L’altra està feta en gres de Heilbronn i està dissenyada d’acord a l’estil gòtic del Cor de la Catedral  i dels capelles que es allí.

Un altre carrer amb encant prop de la Llotja del Peix és Kockerellstraße, aquí hi ha diversos negocis i en una cantonada es troben les restes de la façana de l’antiga casa Wespien, que era una casa barroca dissenyada per Johann Joseph Couven en la dècada de 1730. El seu propietari era un ric fabricant de teles que va arribar a ser alcalde de la ciutat.

Aquí hi ha l’església catòlica de Sankt Foillan, que està separada de la Catedral per un petit carreró. De fet, la torre d’aquesta església presenta una localització inusual degut a la seva aproximació amb la Catedral i acostuma a passar desapercebuda. És una de les esglésies més antigues d’Aachen, llurs orígens es remunten al segle XII. Després dels danys patits en la Segona Guerra Mundial, va ser reconstruïda en estil neogòtic. A l’interior hi ha vàries escultures antigues.

Hof

Hof és una plaça amb cafeteries, pubs, restaurants, on també hi destaca el Pòrtic Romà, que recorda el passat romà d’Aachen, també s’ha reconstruït la façana dels antics banys termals de San Quirino.

Des de Hof surt un carreró, el Köbergasse, d’aspecte medieval que acaba en una de les escultures més emblemàtiques de la ciutat, la Printenmädchen (Jove de la Printen). Des d’aquí s’observa la font del monstre Bahkauv, una criatura mítica d’Aachen. En aquesta zona, Büchel, hi havia un punt d’aigua que s’utilitzava com a rentador. Segons, la llegenda, aquesta criatura vivia al canal d’aigües residuals de les fonts termals de Büchel i només sortia a la nit a molestar al borratxos que tornaven a casa.

Katschhof

La Katschhof és una plaça molt àmplia amb unes vistes espectaculars de dos dels edificis més famosos, la Catedral i l’Ajuntament.

El nom de Katschhof recorda que aquí estava antigament la picota, fins, aproximadament, finals del segle XVIII. Avui, s’organitzen en ella festivals i mercats, inclòs el mercat de Nadal.

Antigament entre la Catedral i l’Ajuntament, es trobava el Palau Imperial de Carlemany. La Kaschhof era el complex interior entre la Capella Palatina i l’antic saló del rei. Aquest es connectaven per un corredor de pedra a l’oest i per una passarel·la de fusta a l’est. Aquí hi havia un pòrtic que s’utilitzava com a Palau de Justícia i les termes de Carlemany. A partir del segle XII, el paisatge de pedra va donar pas a una Llotja de Draps i a la Casa de la Comèdia. Durant l’època prussiana, es van construir edificis residencials. Després dels danys patits durant la Segona Guerra Mundial, la plaça va ser restaurada com un espai obert seguint el model antic.

Actualment, aquí hi ha el Centre Charlemagne – Neues Stadmuseum Aachen (Centre Carlemany – nou museu de la ciutat) que tracta sobre la història d’Aachen i és també el punt de partida de la Ruta Carlemany, que connecta els llocs més importants de l’antiga ciutat.

Així mateix, també hi ha la Domsinschule, una escola primària de cant de la catedral, llurs orígens es remunten a l’època de Carlemany. De fet, el Cor de la Catedral és un dels més antics d’Alemanya i, com a curiositat, la nadala alemanya més antiga prové d’Aachen. Es diu que data del segle XI i s’anomena Sei uns Wilkommen, Herre Christ (et donem la benvinguda Jesucrist).

Just davant de l’Ajuntament, hi ha el Hühnermarkt (Mercat de Pollastres), on es pot veure la font del lladre de gallines, que representa a un lladre que, per error, s’ha emportat un gall i el seu cant el traeix.

Si es vol descobrir com vivien els burgesos del segle XVIII i principis del segle XIX, es pot entrar al Couvenmuseum, el seu nom recorda als arquitectes de l’època barroca de la ciutat, Johann Joseph i Jakob Couven, pare i fill. El museu es troba en una bonica casa Monheim, la única dissenyada per Jakob Couven que va sobreviure a la Guerra, i les seves habitacions estan decorades amb elements i mobles de l’època.

Rathaus i Marktplatz am Rathaus

El Rathaus (Ajuntament) gòtic es va construir a la primera meitat del segle XIV, quan la Casa de l’Herba es va quedar petita. L’edifici es va aixecar sobre les restes del Saló del Rei del Palau de Carlemany i va incorporar la Torre Granus, que data de finals del segle VIII i formava part de l’antic palau. Aquest ha patit danys al llarg de la seva història i ha passat per diverses remodelacions. Com era d’espera, també va patir greus desperfectes durant la Segona Guerra Mundial, però va ser restaurat a meitats del segle XX en base a models històrics.

Al seu interior es poden veure sales interessants, com la bonica Sala Blanca o la Sala dels Mestres Artesans, on antigament s’avaluava la qualitat de les teles abans de ser venudes. Però de totes elles, la més interessant és l’àmplia Sala de la Coronació, que en el moment de la seva construcció, era la sala secular més gran del Sacre Imperi Romà Germànic. Les seves parets estan decorades amb murals de meitat del segle XIX amb escenes de la vida de Carlemany i, a part, també alberga còpies del Tresor Imperial, que actualment, està a Viena, però que antigament, es guardava a Aachen. Aquí tenia lloc, fins al 1531, els banquets després de les coronacions reials, i que actualment, és el lloc on s’atorga el Premi Internacional Carlemany, dels qual es pot aprendre durant la visita.

Tanmateix, en l’Ajuntament hi ha informació sobre temes històrics de la ciutat i un vídeo amb imatges d’Aachen després de la Segona Guerra Mundial. I no podem oblidar les magnífiques vistes que s’obtenen de la Kaschhof des d’alguna de les seves finestres.

Horari: Tots els dies de 10:00 a 18:00. La visita s’ha de fer amb audioguia.

Preu: 6€.

Pel que respecta a la Marktplatz am Rathaus, en la mateixa plaça, al centre es troba la Font del Mercat o de Carlemany, que, ja des de 1334, decora aquest lloc, tot i que ha patit diversos canvis al llarg de la seva història. La figura de l’emperador es va incloure en la primera meitat del segle XVII i, a finals del segle XVIII, va acabar a París com a botí de guerra després de l’ocupació francesa, va ser tornada a començaments del segle XIX. Durant la Segona Guerra Mundial, la font va ser desmantellada i no es va tornar a muntar fins al 1948. L’escultura que es veu avui en dia no és l’original, aquesta es troba al Centre Carlemagne.

Una altra part bonica de la plaça és la filera de cases que es troben davant de l’ajuntament. La Casa de l’Unicorn, que avui en dia és un restaurant, va ser mencionada al 1349 i servia com a hotel i posada, a part, tenia estables pels cavalls de la ciutat. La casa no va sobreviure a l’incendi de 1656, pel que va haver de ser reconstruïda a principis del segle XVIII. La Casa del Cigne Daurat, que també alberga un restaurant, ja s’utilitzava cm a posada a meitats del segle XV. Aquesta es va convertir en un popular lloc de reunió, on la gent discutia de política i bevia cervesa. I l’edifici de pedra de la cantonada, la Casa Löwenstein, es va construir al mateix temps que l’Ajuntament i és un dels pocs edificis gòtics que va sobreviure al gran incendi de la ciutat del 1656. No se sap amb certesa quina va ser la seva funció original. Actualment alberga sales de l’Ajuntament i altres institucions.

Un altre edifici de la plaça que crida l’atenció és el Postwagen, actualment un restaurant que es troba en dues cases de finals del segle XIX, que van haver de ser reconstruïdes després de l’incendi, rebent l’aspecte que tenen avui en dia. Després dels danys de la Segona Guerra Mundial, es van reconstruir de nou fidels a l’original. El Postwagen està al costat de la Granusturm (Torre Granus) i sembla que formi part també de l’Ajuntament. Un dels habitants més coneguts de la casa de fusta de la dreta va ser un llibreter que llegia amb dificultat. Per això, descrivia els llibres que venia d’una manera imaginativa, però no del tot realista.

Dreiländereck

Dreiländereck és un lloc on es pot tenir el peu en tres països al mateix temps, Alemany, Bèlgica i Països Baixos. Aquest triangle fronterer ofereix bones vistes dels voltants, doncs es troba a la part alta d’un turó. També hi ha rutes de senderisme i alguna atracció turística, com una torre d’observació o un laberint.