Continguts:
- Logroño
- Bodegues de vi
- Monasterios de Suso y Yuso
- Ezcaray
- Parque Natural Sierra de Cebollera
- Calahorra
- Senda de los Dinosaurios
- Cueva de los 100 Pilares de Arnedo
- Santo Domingo de la Calzada
- Termas de Arnedillo
LOGROÑO
Logroño és la capital de la Rioja i unes de les ciutats amb millor qualitat de vida d’Espanya.
Travessada pel riu Ebre i parada obligada del Camino de Santiago francès, aquesta ciutat ofereix un bonic centre històric per a vianants, rodejat de parcs molt ben cuidats, en el que destaca la Concatedral i la Calle Laurel, perfecta per anar de tapeo.
Muralla de Revellín
Entre els trams millor conservats de l’antiga muralla medieval que rodejava la ciutat destaquen el Cubo del Revellín, una sòlida fortificació construïda entre 1522 i 1524, i la Puerta del Revellín, la única entrada original que es manté en peu.
Just davant de la muralla es troba el Monumento a la Valvanerada, un homenatge a tots els que realitzen la marxa nocturna a peu de 63,2 km entre Logroño i el Monasterio de Valvanera.
A pocs metres d’aquestes restes també es troba el Parlamento de La Rioja, que va ser un antic convent del que es conserva una fantàstica portada barroca del segle XVII i un claustre, habilitat com a Sala de Plens.
Calle Portales
Després de creuar la Puerta del Revellín, es pot recórrer la Calle Portales, que creua el centre històric. Aquest carrer que deu el seu nom als portals que ocupen gran part de la vorera sud, és la principal artèria comercial de la ciutat i compta amb nombroses terrasses per prendre alguna cosa.
Concatedral
Al tram final de la Calle Portales es passa per davant de la Concatedral de Santa María de la Redonda, situada a la bella Plaza del Mercado. Tot i que els seus orígens es remunten a una església romànica rodona del segle XI, d’aquí el seu nom, l’estructura arquitectònica actual es va construir al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII i d’ella destaquen les imponents torres barroques que reben el popular nom de “torres gemelas”.
També val la pena entrar a l’interior per veure el retaule major, la Capilla de nuestra Señora de la Paz i sobretot, una petita pintura a l’oli conegut com “El Calvario de la Rioja”, atribuïda al mestre Miguel Ángel i situada al deambulatori, darrera el retaule major.
Horari: de dilluns a dissabte de 8:30 a 13:00 i de 18:00 a 20:45, diumenges de 9:00 a 14:00 i de 18:00 a 20:45.
Casco Antiguo
Després de veure la Concatedral es pot sortir a la Plaza del Mercado per la Calle Caballerías que porta fins a la Iglesia de San Bartolomé, d’estil gòtic i el temple religiós més antic de Logroño.
Després d’observar la magnífica portada ogival es pot continuar la ruta pel casc antic passant per la Calle Herrerías i la Calle del Marqués de San Nicolás, fins acabar a la Calle Ruavieja.
La Calle Ruavieja és una carrer de llambordes que forma part del Camino de Santiago, és famosa pels calados, unes bodegues de vi situades a la part baixa de les cases com la de San Gregorio, del segle SVI, i la de l’antic Palacio de los Yanguas, actual centro de la Cultura de La Rioja.
Puente de Piedra
El Puente de Piedra o anomenat Puente de San Juan de Ortega és un dels quatre ponts que travessen l’Ebre.
El pont actual construït a finals del segle XX, després d’enfonsar-se l’anterior que datava del segle XII, és un dels símbols de la ciutat, a l’aparèixer en el seu escut i ser el punt d’entrada del Camino de Santiago a la ciutat.
Parque del Ebro
Després de creuar el Puente de Piedra es pot fer una tomb pel Paseo de la Florida que discórrer en paral·lel a la riba del riu Ebre i uneix el Parque de la Ribera i el Parque del Ebro.
El Parque del Ebro és el pulmó verd del centre de Logroño gràcies a una àmplia zona arbrada amb xops, saücs, pins i altres arbres que a part compta amb diversos punts d’interès com la Pasarela i la Puerta del Ebro, el Frontón de Revellín, la Chimenea de maó i els Molinos.
De tornada es pot creuar l’Ebre pel Puente de Hierro, construït al 1881 per la companyia Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona.
Plaza de Santiago
El Puente de Hierro porta fins a la Calle Sagasta i fins a la Plaza de Santiago, presidida per la Iglesia de Santiago el Real i un dels punts claus pels pelegrins que realitzen el Camino de Santiago.
A l’interior d’aquest temple d’estil barroc es troba la cripta, la capilla de Santa Elena, el retaule major, i la Virgen de la Esperanza, patrona de la ciutat i a la plaça també hi ha la popular Fuente del Peregrino i un enorme Juego de la Oca, que fa referència al Camino de Santiago francès mostrant en les seves caselles les diferents parades de la ruta jacobea, al terra.
A pocs metres d’aquesta plaça, baixant per la Calle de Santiago, es troba el Cafè Moderno, un dels locals més emblemàtics de la ciutat, amb més de 100 anys d’antiguitat, i en que és típic provar l’entrepà de calamars.
Calle Laurel
Coneguda com “La senda de los elefantes”, per les possibilitats de sortir trompa si es consumeix una copa de vi o una cervesa per cada tapa.
Aquest carrer estret ple de bars és recomanable menjar l’especialitat de cada local acompanyat d’una cerveseta petita o un vi en les seves barres exteriors i així gaudir de l’ambient que es forma durant el migdia i sobretot, al capvespre.
A part a la Calle Laurel es troba també el Mercado de San Blas, un lloc on es poden comprar bons productes típics d’aquesta terra com embotits i formatges.
Paseo Espolón
El Paseo Espolón o Paseo del Príncipe de Viana, presidit per l’estàtua eqüestre del general Baldomero Espartero, és una de les places més emblemàtiques de Logroño.
Aquest espai de zones enjardinades amb diferents tipus de flors, bancs per asseure’s i fonts, té un auditori on es realitzen concerts i espectacles, que es conegut com la Concha del Espolón i a part té un pàrquing subterrani de pagament, ideal per deixar el cotxe a prop del centre històric.
A pocs metres d’aquesta plaça es troba la Calle San Juan, un dels carrers del casc antic més de moda pel tapeo, juntament amb la Calle Laurel.
BODEGUES DE VI
Una ruta d’enoturisme per les millors bodegues de la Rioja, aprenent tot el procés d’elebaoració del via, que va des de la plantació de la vinya fins la distribució de les ampolles per tot el món, és una bona opció.
Un dels llocs més emblemàtics i importants per apropar-se a la cultura del vi és el Museo Vivanco, en el que a part de conèixer la història es pot visitar una impressionant bodega i fer varis tasts.
Altres bodegues més famoses de la Rioja són les López de Heredia, Muga, Marqués de Cáceres, Tritium, Lecea, Bilbaínas i les situades a prop de Logroño com les Franco Españolas i Viña Ijalba.
A part de la visita a les bodegues val la pena apropar-se a observar les grans extensions de vinyes perfectament alineades de la Rioja Alta que ofereixen a la tardor un fantàstic paisatge de colors ocres, vermells com els situats al voltant d’Haro i Briones, dues precioses localitats que també mereixen una visita.
Cal tenir en compte que gran part del valor d’aquest vi únic al món prové de la diversitat del sòl argilós i d’un fantàstic microclima.
Les millors bodegues per visitar segons enoturismospain, amb horaris, reserves i preus.
MONASTERIOS DE SUSO Y YUSO
El Real Monasterio de Yuso, amb el més antic Monasterio de Suso, situats ambdós al poble de San Millán de la Cogolla, a peus de la Sierra de la Demanda i declarats Patrimoni de la Humanitat, són dos llocs imprescindibles ver visitar a La Rioja.
El Monasterio de Suso té els seus orígens a finals del segle XI quan San Millán va ser enterrat en una tomba excavada en una cova, que segles més tard es va ampliar amb una abadia benedictina, de la que encara es conserva l’església i que alberga actualment el cenotafi del sant.
Altres punts d’interès del monestir són els sarcòfags de Los Siete Infantes de Lara, les tombes de les reines de Pamplona i l’alfombra del portalejo, un sòl d’estil mossàrab de principis del segle XI.
A part aquest monestir es considera el bressol del castellà i l’euskera al trobar-se les Glosas Emilianenses, els documents més antics en els que apareixen ambdós idiomes escrits. Una de les còpies d’aquests escrits es pot veure a la preciosa Sala de los Códices y Antorales del Monasterio de Yuso, situat a poca distància del de Suso i fundat pels monjos benedictins al segle XI per albergar les restes mortals de San Millán. Altres llocs imprescindibles d’aquest monestir és l’església, el claustre, els marfils romànics del segle XI, que van pertànyer a una antic reliquiari, i la valuosa biblioteca, considerada entre les millors de l’espanya monasterial.
EZCARAY
Situat a la vora del riu Oja i a peus de les imponents muntanyes de la Sierra de la Demanda, en el que a part del seu fantàstic entorn natural, aquesta petita localitat nombrada “Primera villa turística de La Rioja” enamora per la serva arquitectura tradicionals en el que predominen els casalots blasonats de pedra i les cases emporxades amb entramats de fusta, totes elles plenes de flors en els seus balcons.
Entre els llocs amb més encant destaquen la Real Fábrica de Tejidos de Paños de Santa Bárbara, la Plaza del Quiosco i l’espectacular Mirador de la Picota de San Torcuato.
Real Fábrica de Tejidos de Paños de Santa Bárbara
Al llarg dels segles XVII i XVIII la importància tèxtil de la població era notòria en tota Espanya, doncs eren molts els fabricants que acudien a segellar els seus draps a Ezcaray abans de que sortissin al mercat, culminant-se amb la creació de la Real Fábrica de Santa Bárbara.
Al 1752, el marqués de la Ensenada va recolzar mitjançant les franquícies reials la creació de La Real Fábrica de Santa Bárbara, en honor de la reina Bárbara de Braganza, muller de Fernando VI. Es van construir dos grans edificis dedicats a la manufacturació de draps i sargetes, arribant a ser una de les millors d’Espanya. Poc després, al 1773, es va sol·licitar al rei Carlos III el privilegi de la Compañía General. Va passar a denominar-se Compañía Real de San Carlos y Santa Bárbara. Al 1785 va passar a la Real Hacienda, fet que va suposar un nou ressorgiment de l’activitat a la població. D’aquesta època data el singular edifici de “El Fuerte” o el “Tinte”, com se va conèixer a la seva època, que comptava amb 12 calderes i era incombustible.
LA decadència va començar a partir de 1808. Les conseqüències de la guerra de la independència van obligar a emigrar nombrosos veïns per la falta de treball.
Al 1845 la Real Fábrica va tancar l’activitat. Tot i això, a meitats del segle XIX, existien 29 fàbriques tèxtils que donaven treballa a unes mil persones.
En l’actualitat acull les dependències de l’Ajuntament, l’Albergue La Real Fábrica i el Teatro Real.
Mirador de la Picota de San Torcuato
Un mirador espectacular des del que s’obté una panoràmica perfecta de tota la vall i dels grans cims de la Sierra de la Demanda. El sender per arribar-hi és de 2 km d’anada i tornada i no presenta cap dificultat.
PARQUE NATURAL SIERRA DE CEBOLLERA
Aquesta serra amb pics de més de 2.000 metres d’altura, amb extensos boscos de pi i faig, cascades i una variada fauna, és una bona opció per fer-hi alguna ruta de senderisme.
Entre les rutes més importants i assequibles destaca la de les Cascadas del Puente Ra que surt de la Ermita de Lomos de Orio i recórrer, de forma circular, quasi 7 km seguint el curs del rierol.
Altres rutes interessants són el Sendero de Villoslada de Cameros, (1,5 km), la Senda de la Blanca (1 km), el Sendero del Achihuelo (9,5 km) i el de la Laguna de Cebollera (14 km). Es pot trobar més informació sobre cadascuna d’elles al Centro de Interpretació de la Sierra de Cebolelro, situat a Villoslada de Cameros o la web https://sierradecebollera.es/rutas.
CALAHORRA
Calahorra és la segona ciutat en importància en població de La Rioja. Aquesta antiga ciutat de més de 2.000 anys d’antiguitat encara manté el traçat romà al seu casc antic i algunes restes, a part del Museo de la Romanización, que visitar-lo ajuda a entendre el passat. També és recomanable apropar-se a edificis històrics com la Catedral de Santa María del segle XVII, el Palacio Episcopal, la Iglesia Parroquial de Santiago Apóstol i el Santuario del Carmen, entre altres.
Com a curiositat, comentar que Calahorra també és coneguda com la “Ciudad de la Verdura“ al tenir les millor hortes de tot el país que es poden descobrir realitzant alguna ruta de senderisme per l’entorn i apropant-se al Museo de la Verdura.
Museo de la Romanización
El museu alberga les restes arqueològiques més importants d’època celtibèrica i romana que ha anat apareixent tant a Calahorra com en la resta de La Rioja.
A l’exposició, distribuïda entres plantes i cinc sales, es pot trobar algunes peces de gran valor com les monedes encunyades a la localitat o la “Dama de Calahorra”, escultura de gran bellesa que s’ha convertit en un símbol de la ciutat.
La col·lecció que s’exposa és àmplia i enriqueix amb els materials recuperats d’excavacions arqueològiques portades a terme en tota la província.
Se situa en un palauet modernista, construït al 1930, que es coneix popularment com la Casa de Millonario. Conserva diverses vidrieres de portes i finestres, sòls de marqueteria i sostres de les sales nobles originals, així com l’ascensor, considerat el més antic de La Rioja.
L’entrada és gratuïta.
Iglesia de Santiago
Aquesta església es va començar a construir a principis del segle XVII per substituir a l’antic temple que s’ubicava tocant a la muralla, anomenat Santiago El Viejo.
La façana és molt austera compaginant-se perfectament l’estil barroc i el neoclassicisme. Al centre d ela mateix, sorprèn una fornícula de mig punt amb una imatge de Santiago apòstol presidint sota un frontó corbat.
L’interior és el d’una majestuosa església barroca, molt sòbria, de tres naus de la mateixa alçada i planta de creu llatina. Té capelles entre els contraforts. Als braços de l’encreuament s’obren dues capelles cruciformes cobertes amb cúpules sobre petxines.
Horari: tots els dies de 10:00 a 20:30.
Santuario del Carmen
Situat a les afores de la ciutat, a l’altre costat del riu Cidacos.
En els seus orígens era el Convent de los Carmelitas Descalzos, fundat al 1603. La construcció tant de les dependències com de l’església va ser dirigida pels propis carmelites.
El seu estat actual difereix de l’església original, ja que va ser ampliada a la segona meitat del segle XVIII amb la construcció de les naus laterals.
Afectat per la desamortització, desapareixen algunes obres artístiques i van haver de vendre’s alguns retaules per poder finançar les obres de reparació a meitats del segle XX.
La façana de tipologia carmelitana, consta de tres cossos amb el central més alt, units per aletons, i corona el conjunt un frontó recte rematat per piles i boles.
El seu interior posseeix un gran retaule classicista del segle XVII, obra de tracistes de l’Ordre, amb una Virgen del Carmen barroca atribuïda a Gregorio Fernández. Aquesta imatge va ser coronada canònicament com a Reina de la Ribera al 1957. La última capella de la dreta Tal com s’entra) conserva la làpida del bisbe Alfonso de Mena y Borja, anomenat El Obispo Incrédulo, ja que no es creia que els monjos s’aixequessin a mitjanit per resar les matines. Una nit, va baixar de secret al convent, al comprovar que era cert que els monjos resaven a aquestes hores, es va excusar públicament i va demanar ser enterrat en aquest temple al lloc on el xafessin els monjos a l’entrar a resar. I així es va fer, tot i que la làpida sepulcral es troba a la paret i no al terra, ja que molestava el pas.
Horari: tots els dies de 8:00 a 20:00.
Museo de la Verdura
Aquest museu és un centre interactiu i didàctic, pel que està dotat amb noves tecnologies, pantalles tàctils i audiovisuals que presenten diferents aspectes de les verdures més importants de Calahorra, des de la terra i l’agricultura fins a la gastronomia, i la importància dels productes agrícoles en una alimentació sana i saludable.
El centre consta amb sis espais expositius:
- El territorio y el hombre: característiques de la terra i del treball dels agricultors de Calahorra i La Rioja Baja.
- La agricultura y la huerta: evolució dels sistemes d’explotació agrícola, els sistemes de regadiu, la maquinària i apers al llarg de la història.
- Nuestras verduras: presentació del cultiu i elaboració de set verdures característiques de les horta de Calahorra, carxofa, cardo, ceba, coliflor, espàrrec, enciam i pebrot.
- La conserva: desenvolupament del sector conserver a Calahorra a través de l’exposició d’antigues etiquetes de conserves i diversos documentals.
- Otros sistemes de conservación: les verdures com a productes de quarta i cinquena gama, netes, precuinades i congelades.
- Todo para comer: Gastronomia de la verdura, la cuina al llarg de la història i utensilis necessaris per cuinar.
Horari:
- De dijous a dissabte: d’11:00 a 13:00 i de 17:00 a 19:00.
- Diumenge i festius: d’11:00 a 14:00.
- De dilluns a dimecres: tancat.
Preu:
- General 3€.
- Amb Carnet Jove: 10 % de descompte.
- Amb Carnet d’Estudiant: Gratuït.
- Dijous Gratuït.
- Menors de 14 anys i majors de 65: 50 % de descompte.
Catedral de Santa María
El temple actual és el resultat de diverses construccions realitzades des del segle XV fins al XVIII. Tot i això, la impressió general és unitària i coherent degut a l’estil gòtic tardà amb el que s’ha edificat al llarg dels segles, mantenint les estructures originals.
Està formada per tres naus. La central més ampla i elevada, separada de les altres per sis robustos pilars. En l’esquema general destaca l’estructura de creu llatina formada per la capella major, creuer i nau central que es manifesta en amplada i sobre tot el traçat.
Al llarg del recorregut per l’interior es poden admirar 16 capelles amb els seus corresponents retaules que presenten varietat d’estils i formes diferents.
Destaca a l’interior, a part de la seva classicista i austera façana, la Puerta de san Jerónimo, situada al costat nord de l’edifici. Construïda al llarg del segle XVI, combina diferents estils en els seus tres cossos: plateresc, gòtic, renaixentista i manierista.
La seva original ubicació al costat del riu es deu al lloc en el que va ocórrer el martiri de San Emeterio i San Celedonio.
Horari:
- Hivern: de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 18:00.
- Estiu: de 10:00 a 13:00 i de 17:00 a 20:00.
Preu: Visites guiades (Catedral + Museu Diocesano + Sacristía) 2€.
SENDA DE LOS DINOSAURIOS
Al jaciments es troben cents d’icnites, que són petjades fossilitzades de dinosaures de fa més de 100 milions d’anys, recordant que aquests enormes vertebrats terrestres xafaven amb força les toves argiles, quedant enterrades després per sediments fins que tornaven a veure la llum per moviments de terra.
Un dels grans jaciments que es pot visitar es troba a la comarca d’Enciso amb més de 1.400 icnites, situades entre les millors conservades d’Europa. Durant el recorregut d’uns 6 km, que surt des de la localitat d’Enciso i és conegut com la Senda de los Dinosauriios, es passa per tres importants jaciments com el de la Virgen del Campo, el de La Senoba i el de Valdecillo.
Destrés de la ruta es pot completar l’experiència i ampliar els coneixements al Centro Paleontológico de Enciso i al Barranco Perdido, un parc de paleoaventura ple de divertides activitats per a grans i petits.
CUEVA DE LOS 100 PILARES DE ARNEDO
Aquesta cova està situada a la preciosa vall del Cidacos, a la població d’Arnedo. Aquest extens e intricat entramat de coves van ser excavades sota el Cerro de San Miguel pels locals com a cementiri o per amagar-se dels atacs que es produïen durant l’Edat Mitja, per després utilitzar-se com a frescos habitatges, estables, bodegues i centres religiosos.
Durant la visita per l’interior d’aquestes muntanyes vermelloses de terra argilosa i plenes de forats, s’arriba a la famosa Cueva de los 100 Pilares.
A part d’aquestes cavitats, a Arnedo, la tercera ciutat en població de La Rioja, hi ha altres imprescindibles com les esglésies de Santo Tomás, Santa Eulalia i San Cosme y San Damián, el Museo del Calzado i les vistes des del Castillo i el Cerro de San Miguel.
SANTO DOMINGO DE LA CALZADA
Santo Domingo, el fundador del poble, va aixecar un pont per creuar el riu Oja, un alberg i un hospital de pelegrins, en torn al qual va créixer aquesta localitat a partir del segle XII, fins a convertir-se en una de les més interessants de la regió.
Catedral de Santo Domingo
Consagrada l’any 1106, es va convertir en catedral l’any 1232. La planta és de creu llatina, seguint el model d’església de pelegrinatge. Construïda en selleria, consta de tres naus, capelles entre els contraforts, doble creuer, capçalera de cinc panys amb capelles. Compte a més amb cor baix, sagristia de l’any 1602 i claustre del segle XIV. La portada principal s’obre al sud i està formada per tes cossos.
Al seu interior hi ha el retaule construït per Damián Forment, el sepulcre del sant en el braç de creuer al costat de l’epístola, davant hi ha el galliner, que conté un gall i una gallina vius, que recorden el miracle del Camino de Santiago.
Sota el sepulcre es troba una cripta amb relleus encastats de San Juan Evangelista i un mostrari d’obres des del segle XIII fins al XV. De la catedral destaquen les capelles i la Torre Exenta, la torre està separada de l’edifici principal de la catedral. Es coneix com exempta per aquesta raó. A part de la seva alçada, la torre crida molt l’atenció per la seva decoració barroca. L’edifici actual és del segle SVIII i es possible pujar fins a la part més alta, on es tenen bones vistes de tot l’entorn de Santo Domingo de la Calzada. A més alberga un petit museu de campanes i rellotges.
Segons la llegenda, un matrimoni alemany viatjava amb el seu fill cap a Santiago de Compostela. A l’arribar a Santo Domingo de la Calzada es van hostatjar i la filla de l’hostal es va enamorar del jove pelegrí. Como que no va ser volguda pel jove, la noi va decidir venjar-se posant una copa de plata entre les pertinences del noi i denunciar el robatori a les autoritats. Quan va ser registrat en abandonar el poble va ser condemnat a mori a la forca per haver robat la copa.
Els pares van seguir el viatge i, a la tornada, van trobar encara al seu fill viu, doncs Santo Domingo de la Calzada li sostenia els peus. Van anar corrent a explicar el succés al corregidor, qui no s’ho va creure, i els va assegurar que el noi estava tan viu com el gall i la gallina rostits que anava a menjar-se en aquell moment. De sobte, les aus van recuperar el vol en senyal de la realitat del miracle. És per aquesta llegenda que va sorgir la dita “Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada”.
Antiguo Hospital de Peregrinos
Sense sortir de la Plaza del Santo, hi ha un altre edifici per conèixer. Es tracta del Parador de Santo Domingo de la Calzada, construït sobre el que va ser l’hospital de pelegrins que va aixecar el sant al segle XI, d’aquell hospital poc queda, tot i que els que s’allotgen a l’hotel poden recórrer les seves estances adornades amb arcs gòtics, artesanats de fusta i una decoració que et transporta a una altra època.
Centro Histórico
Com es pot imaginar, la Plaza del Santo és un bon punt de partida per explorar la resta del casc històric de la localitat. Des d’allí es pot començar a recórrer la Calle Mayor, que és la principal via d’aquesta zona del poble. Allí s’ubicaven en el passat moltes de les cases de famílies nobles, com la Casa Trastámara, on va viure i morir el rei Enrique II de Castilla i l’edifici civil més antic de la localitat, o la Casa de Lorenzo de Tejada, amb una bonica façana blasonada.
Val la pena recórrer, a part, altres carrers veïns i fixar-se en les antigues façanes, que donen compte de la importància del poble en el passat. Queden també algunes restes de les muralles de Santo Domingo de la Calzada, tot i que la major part d’elles van desaparèixer o es van utilitzar per a construir altres edificis. Per exemple, l’Ajuntament està aixecat sobre una part d’aquella muralla.
TERMAS DE ARNEDILLO
Són tres piscines naturals situades a la riba del riu Cidacos, emanen aigües de fins a 50º de temperatura amb propietats curatives al contenir diferents minerals com soci, calci i magnesi.
Aquestes basses estan obertes tot l’any, les 24 hores del dia, pel que si es pot gaudir d’un increïble bany nocturn en una nit estrellada d’estiu. A pocs metres d’aquestes termes es troba el Balneario de Armadillo.
Moisès 