Istanbul

Contingut:

Història d’Istanbul

Istanbul és la ciutat més gran de Turquia i una de les més grans d’Europa. Així mateix és la capital administrativa de la província d’Istanbul, una de les 81 províncies en les que està dividida Turquia.

Està dividida per l’Estret del Bòsfor en dues parts, una a l’Àsia i l’altra a Europa.

La prodigiosa història d’Istanbul i la seva permanent activitat econòmica és deguda a la seva situació entres dues corrents de civilització: la del Mediterrani al mar Negre i la d’Europa a l’Àsia.

Fins a l’any 330 es va denominar Bizanci i, posteriorment, fins al 1453, Constantinoble. La seva actual denominació, Istanbul, li va ser atorgada el 28 març de 1930.

Istanbul va ser la capital de l’Imperi Romà d’Orient i de l’Imperi Otomà. El 29 d’octubre de 1923 es va establir la República i la capital es va traslladar a Ankara.

La gran majoria de la seva població és de confessió musulmana, amb minories de cristians i de jueus. Des del punt de vista religiós també és la seu del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, cap de l’Església Ortodoxa.

Al 1985 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Origen: Bizanci

Bizanci va ser fundada al costat europeu l’any 667 aC per un colons grecs de Megara, al llarg d’un golf profund i resguardat,: La Banya d’Or.

Al segle V aC va ser ocupada i destruïda pels perses. Al 479 aC, l’espartà Pausanias va començar la reconstrucció. Al 409 aC va passar a mans dels atenesos fins all 405 aC en que, de nou, van ser expulsats pels espartans. El atenesos van tornar a ocupar-la al 390 AC.

Durant el regnat d’Alexandre Magne, 336 a 323 aC, va pertànyer al macedonis. Fins al 2797 aC, en que els celtes li van imposar un tribut, va ser relativament independent.

Imperi Romà

L’any 191 aC va ser reconeguda per Roma com a ciutat lliure, tot i que l’any 100 aC va ser possessionada per la República.

L’any 197 dC l’emperador Septimi Severo la va saquejar i va destruir les seves muralles. Després va decidir reconstruir-la a imatge d’altres colònies occidentals, doblant el recinte emmurallat.

Imperi Bizantí

Constantí I el Gran va començar a erigir la nova Roma a l’any 324 i al 330 va ser quan va ser consagrada sota el nom de Constantinoble, o ciutat de Constantí, convertint-la en capital de l’Imperi Romà a Orient, conegut com l’Imperi Bizantí.

Pels seus habitants va ser sempre una capital romana. Va ser construïda sobre “set turons”, a imatge de Roma, i dividida en 14 regions, deus d’elles es trobaven dins de les muralles. La primera Catedral de Santa Sofia, construïda per Constantí II al costat del Gran Palau i consagrada l’any 360, va patir grans danys al 532, pel que Justinià va aixecar una nova catedral.

Degut a la seva posició estratègica entre Europa i Àsia, Constantinoble controlava tant la ruta entre aquests continents com el pas del Mar Mediterrani al Mar Negre, cosa que va motivar que, durant segles, fos la gran urbe europea medieval mentre que la part occidental de l’Imperi Romà entrava en una profunda crisi política, econòmica, comercial i demogràfica.

La ciutat va passar de 30.000 habitants a l’època de Septimi Severo , fins a 400.000 durant el regnat de Justinià.

Durant els segles VII i VIII l’Imperi va patir una petita crisi. Als segles IX i X, amb el Cisma d’Orient, va tornar una altra època de renaixement. Tot i que amb creuades va començar la decadència de l’Imperi, la ciutat va conservar la seva importància com a centre cultural i comercial del Mediterrani.

Constantí XI, últim emperador de l’Imperi, va morir defensant la ciutat. Se la va denominar Constantinoble fins la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient al 1453 i a Europa fins el segle XX enlloc d’Istanbul.

Imperi Otomà

El 29 d’octubre de 1923, la història d’Istanbul va donar un gir important quan Mustafa Kemal Atatürk va establir la República i la capital la va traslladar a Ankara.

Al 1930, Istanbul va adoptar oficialment el nom d’Istanbul. A la dècada dels anys 1950 i 1960 va patir un gran canvi estructural. Un gran nombre de descendents grecs; pertanyents a la nombrosa comunitat grega, van marxar cap a Grècia després de l’assalt a les comunitats armènia, grega i jueva, esdevingut al 1955.

Als anys 1960, sacrificant edificis històrics, es va construir a Istanbul una moderna xarxa de transport públic.

Al 1963 es va signar l’Acord d’Ankara, primer pas en el procés d’integració a la Unió Europea.

Durant els anys 1970, Istanbul va experimentar un important creixement demogràfic degut a l’emigració procedent d’Anatòlia, que buscava treball en moltes fàbriques construïdes a les afores de la ciutat. Això va provocar una explosió immobiliària  i que molts dels pobles de la perifèria fossin absorbits per la ciutat.

Informació pràctica

Documentació

Actualment els ciutadans espanyols poden entrar a Turquia amb el passaport o el DNI, indistintament, tan sols és necessari que la validesa sigui d’almenys 6 mesos i l’estància al país no pot superar els 90 dies.

Moneda

Des de l’1 de gener de 2009, la moneda oficial de Turquia és la Lira Turca (TL). La nova moneda substitueix a la Nova Lira Turca que es va implantar al 2005 i que, després de quatre anys d’utilització, ha canviat de nom.

Actualment, a Turquia hi ha bitllets d’1, 5, 10, 50, 100 i 200 TL. Les monedes són d’1 Lira i de 50, 25, 10, 5, i 1 kurus (YKR). 100 UKR = 1TL.

Es pot trobar caixers automàtics per tot Istanbul. Els bancs obren de dilluns a divendres de 9:00 a 17:30.

Tot i que la opció recomanada és sempre treure Lires Turques directament dels caixers automàtics, també es pot canviar euros o dòlars per tenir la moneda d’Istanbul el millor és fer-ho a les cases de canvi. Tenen una taxa de canvi una mica pitjor que els bancs, però no cobren comissió.

Tipus de canvi: 10 TL = 0,30 €.

Tot i que en gran part dels establiments accepten cobrar en euros o dòlars sense cap problema, la millor opció és pagar amb moneda del país. El canvi que acostumen a fer no és mol favorable pel viatger.

Transport

La xarxa de transport públic d’Istanbul funciona bastant bé, tot i que en algunes ocasions es trobi a faltar més freqüència de pas, és bastant puntual.

El jetó és una fitxa que s’utilitza per pagar un trajecte simple en els principals mitjans de transport d’Istanbul. Seria equivalent al bitllet senzill d’altres ciutats. Els jetons es compren als llocs de les diferents estacions i s’utilitzen per passar pels torns.

El preu del jetó és de 5 TL (0,10 €).

Com a curiositat, les jetons eren un tipus de fitxes que es van produir a Europa entre els segles XIIIi XVII, eren utilitzades per a fer comptes i com a substitutes de les monedes en els jocs.

Tramvia

El tramvia d’Istanbul és la forma més còmoda i econòmica de recórrer el centre històric de la ciutat. La xarxa de tramvia compta amb tres línies, dues d’elles normals i una de caràcter turístic (la línia nostàlgica).

Línies:

  • T1 (Bagcilar – Kabataş): La línia T1 és la línia més interessant. Passa pel Gran Basar, la Mesquita Blava, Santa Sofia, el Basar de les Espècies i molts altres punts d’interès.
  • T3 (Kadıköy – Moda): Conegut com el tramvia nostàlgic, aquesta línia té un interès turístic.
  • T4 (Topkapi – Habibler).

L’horari del tramvia d’Istanbul és de 6:00 a 00:00. La freqüència, depenent de l’hora i dels dia de la setmana, oscil·la entre els 5 i 10 minuts.

El preu de les línies normals és d’un jetó. El tramvia nostàlgic té un preu menor i es paga directament al conductor.

Metro

El metro d’Istanbul va ser inaugurat el 16 de setembre del 2000 i compta amb dues línies. És la forma més econòmica d’arribar a l’aeroport.

  • Línia M1 (Aksaray – Havalimani): Aquesta línia té un interès especial, i és que connecta l’aeroport amb el centre d’Istanbul. Les parades més importants són: Havalimani (a la terminal de l’aeroport de Atatürk), Zeytinburnu (on es pot fer l’intercanvi amb la línia T1 del tramvia) i Aksaray (que és una de les zones amb més hotels).
  • Línia M2 (Taksim – 4.Levent): Aquesta línia no té massa interès turístic.

A l’igual que el tramvia, el metro d’Istanbul té un horari de 6:00 a 00:00. La freqüència de pas, depenent de l’hora i dels dia, varia entre els 5 i els 10 minuts.

El preu del metro d’Istanbul és d’un jetó.

Funicular

Els funiculars d’Istanbul connecten les parts més baixes de la ciutat amb la Plaça Taksim i les seves proximitats.

A Istanbul hi ha dues línies de funicular:

  • Funicular Karaköy-Beyoğlu Tünel, aquest és el segon transport suburbà més antic del món per darrere del metro de Londres. La construcció del funicular d’Istanbul va ser una iniciativa de l’enginyer francès Eugene Henri Gavand que va veure la necessitat de connectar dos districtes de negoci de l’època. El Sultà Abdülaziz va concedir el permís de la construcció al 1869 i el funicular es va inaugurar el 17 de gener de 1875.
  • Funicular Kabataş-Taksim, aquest funicular, bastant més modern que l’anterior, connecta l’última parada del Tramvia T1 amb la Plaça Taksim.

L’horari dels dos funiculars d’Istanbul és de 6:00 a 00:00. La freqüència de pas oscil·la entre els 5 i 10 minuts, depenent de l’hora i el dia de la setmana.

El preu del funicular de Tünel és de 1 TL (0, 02€). El de Kabataş-Taksim és d’un jetó.

Bus

Els busos són el mitjà de transport més barat per desplaçar-se per la ciutat, però utilitzar-los és relativament complicat. A Istanbul hi ha quasi 500 línies, 3.000 busos i 8.000 parades.

Hi ha dos tipus de busos a Istanbul:

  • Busos normals: Dins d’aquesta categoria es poden trobar busos de titularitat pública i privada. Ambdós realitzen les mateixes rutes i tenen el mateixos preus. Els primers es diferencies pel logotip de la IEET, l’empresa del govern. Els bitllets dels busos es poden adquirir als llocs marcats amb els cartells “I.E.T.T.” o “ Bilet “, llocs que no es troben en totes les parades. Els privats, a part d’acceptar els mateixos bitlles, tenen l’avantatge d’acceptar diners en efectiu. Per saber quin bus és millor agafar és preguntar a l’hotel, ja que només les parades importants tenen informació sobre els busos i les rutes. Web oficial IETT
  • Minibusos: Són petits autobusos que van recollint gent pel carrer. No hi ha parades i els destí està indicat a la part davantera del bus. Si es vol utilitzar, només cal indicar-li al conductor. El pagament es realitzar en efectiu.

Per la quantitat de mitjans de transport que hi ha la ciutat, la recomanació és no perdre temps tractant d’agafar els busos. La ruta més interessant pels turistes és la que va des de Eminönü a Eyup.

Pels trajectes que no es puguin fer en metro o tramvia, el més recomanable és agafar un taxi.

Vaixells

Els vaixells d’Istanbul són tan importants pels habitants de la ciutat com el metro o els tramvies, i és que els ferris són la morma més ràpida de fer certs trajectes.

Durant els mesos d’estiu, l’empresa que gestiona els vaixells amplia les seves rutes fins a llocs vocacionals com Çınarcık.

A Istanbul existeixen varis molls tant a la part europea com a la part asiàtica.

A la part asiàtica, els molls més importants són: Üsküdar (al nord) i Kadiköy (al sud). A la part europea es troben: Eminönü (al sud del Pont Galata), Karaköy (al nord el Pont Galata) i Beşiktaş (entre els dos ponts del Bòsfor).

Si es decideix creuar en vaixell a la part asiàtica, és recomanable agafar el vaixell que va des de Eminönü fins a Üsküdar. Les vistes de la part europea són magnífiques, especialment al capvespre.

L’horari dels vaixells és més reduït que els altres transports i hi ha línies que acaben a les 21:00. Cal comprovar l’horari als molls abans d’arriscar-se a no poder creuar per mar.

Els preus dels ferris d’Istanbul varien en funció del trajecte. Els vaixells que creuen d’un continent a l’altre tenen un preu de 15 TL (0,40 €), mentre que els vaixells turístics que recorren el Bòsfor comencen a partir de 45 €.

Taxis

Els taxis d’Istanbul són una de les formes més ràpides i econòmiques per desplaçar-se per la ciutat, el preu d’un trajecte normal en taxi pel centre de la ciutat és d’entre 8 TL (0,20 €) i 12 TL (0,30 €).

Com a punt negatiu, alguns taxistes d’Istanbul condueixen de forma esbojarrada i és possible emportar-se un ensurt. Si el taxi condueix molt ràpid, se li pot dir “ yavas gidin” perquè redueixi la velocitat.

Tot i que Istanbul no ´s un dels destins més picarescos, sempre hi ha alguns consells a tenir en compte a l’hora d’agafar un taxi:

  • Si és possible, demanar el taxi des de l’hotel o restaurant on ens trobem.
  • Utilitzar només taxis oficials: tots van pintats de groc, amb el cartell Taksi i tenen taxímetres digitals.
  • Que no oblidin posar el taxímetre: si no l’encenen, el millor és baixar del taxi.
  • Cal senyalar el destí en un mapa, ja que molts taxistes no parlen anglès.
  • Cal vigilar el canvi, i si no té canvi, espera que el busqui, molts taxistes diuen que no tenen monedes petites.

La baixada de bandera dels taxis a Istanbul té un preu de 19,17 TL (0,50 €). El preu per quilòmetre és de 12,89 TL, (0,40 €) i si el taxi està detingut durant més de 5 minuts, s’afegiran 2,20 TL (1,10 €) per minut. El preu mínim per trajecte és de 70 TL (2 €). Si en el trajecte es travessen els ponts del Bòsfor, el client ha de pagar el peatge.

Istanbulkart

La targeta Istanbulkart és una targeta moneder que serveix per utilitzar tots els mitjans de transport públic a Istanbul.

Amb la targeta Istanbulkart es pot pagar els busos, el metro, els tramvies, els vaixells i el funicular. En el futur, es planteja que la targeta també serveixi per pagar en altres llocs com parquímetres, taxis i museus.

Els principals avantatges de comprar la Istanbulkart respecte al Jetó són les següents:

  • Tarifes més barates: Amb la targeta Istanbulkart s’obtenen descomptes en cada viatge i, enlloc de pagar 15 TL (0,40 €) per trajecte, només es paga 7,69 TL (0,20 €), tot i que varia una mica depenent del trajecte.
  • Transbords més barats: Amb la Istanbulkart es pot fer fins a 5 transbords en diferents mitjans de transport amb descompte.
  • Més comoditat: No caldrà comprar un Jetó per a cada viatge.

La targeta Istanbulkart es pot comprar a les estacions de metro, als molls i a les estacions de busos més importants.

Per a recarregar-la hi ha màquines en aquests mateixos llocs. També es pot fer en estancs i algunes botigues. Es possible fer la recàrrega amb monedes i bitllets.

Santa Sofía (Ayasofya Camii)

Santa Sofia és el símbol d’Istanbul. Va ser construïda durant el mandat de Justinià entre els anys 532 i 537 i és una de les obres mestres de l’art bizantí.

Entre 1204 i 1261 va ser l’església del Papa. Després va deixar de funcionar com església durant més de 900 anys, al 1453 va ser presa per l’Imperi Otomà i convertida en mesquita. Els otomans la van dotar de minarets, una escola teològica i un menjador públic.

Al 1935, Atatürk va transformar el temple en un museu, fins que, recentment, a l’any 2020 ha estat convertida de nou en una mesquita.

Situada al punt més alt d’Istanbul, Santa Sofia defineix la panoràmica de la ciutat. Els seus quatre minarets i la seva cúpula de més de 30 metres de diàmetre són la imatge més característica de la metròpolis turca.

L’interior de Santa Sofia resulta sobrecollidor: les dimensions de la sala principal (70 per 74 metres), la il·luminació difusa i les columnes monolítiques reben als visitants.

Lamentablement, amb la recent reconversió de Santa Sofia en mesquita, les imatges estan prohibides al temple, pel que s’han col·locat unes cortines per cobrir els històrics mosaics de la segona planta, a part dels enormes medallons que decoraven les instal·lacions.

A la segona planta també es conserva la tomba d’Enric Dandolo, duc venecià que va morir a Constantinoble al 1205.

Web oficial de Santa Sofia

Ubicació: Plaça Sultanahmet.

Horari: És possible visitar-la al llarg de tot el dia excepte durant les 5 resades diàries.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.

Santa Sofia
Interior de Santa Sofia

Mesquita Blava (Sultanahmet Camii)

La Mesquita Blava és la mesquita més important d’Istanbul. El seu nom amb turc és Sultanahmed Camii, Mesquita del Sultà Ahmed, ja que va ser construïda pel Sultà Agmed I entre 1609 i 1616. Va ser inaugurada al 1617 durant el mandat de Mustafa I.

Tot i que a simple vista sembli tenir unes dimensions similars a Santa Sofia, veient les mides reals es pot veure que és aproximadament la meitat. La cúpula central té 23 metres de diàmetre i 43 metres d’alçada.

La Mesquita Blava compta amb sis minarets el que, en el moment de la seva construcció, va provocar molta polèmica, ja que la Meca també en tenia sis. Posteriorment i per apaivagar als fidels, a la Meca es va construir un setè minaret per a marcar la diferència.

A l’entrar s’entén perquè el seu nom: hi ha més de 20.000 rajoles de color blau que adornen la cúpula i pa part superior de la mesquita. Totes les rajoles van ser portades de la ciutat de Iznik (Nícia).

La il·luminació de la mesquita prové de les més de 200 vidrieres i de les làmpades d’aranya que pengen del sostre.

Per entrar a la Mesquita Blava, igual que en la resta de mesquites de la ciutat, cal portar roba apropiada i descalçar-se abans d’entrar. Les dones han de portar les espatlles i el cabell tapat. Si no es disposa de res per tapar-los, a l’entrada deixen tot el que es necessita per entrar.

A part de veure-la de dia, és recomanable apropar-se per la nit a una plaça que hi ha entre la Mesquita Blava i Santa Sofia, per veure ambdues il·luminades. Una altra bona opció es accedir gratis a la terrassa de l’Hotel Seven Hills o sopar al Panoramic Restaurant, el Grace Rooftop i el Mesopotamian Terrace Restaurant, tres dels restaurants on menjar a Istanbul més recomanats, amb vistes a les dues mesquites.

Ubicació: Plaça Sultanahmet.

Horari: Tots els dies de 8:30 a 11:30, de 13:00 a 14:30 i de 15:30 a 16:45.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.

Mesquita Blava
Interior de la Mesquita Blava

Palau Topkapi

El Palau Topkapi és el millor reflex de l’època imperial a Istanbul i simbolitza el poder que va arribar a tenir Constantinoble com a seu de l’Imperi Otomà.

Des d’aquest palau els sultans van governar el seu imperi fins a meitats del segle XIX.

La construcció del Palau Topkapi va començar poc temps després de que Mehmed II prengués Constantinoble. El palau inicial va ser inaugurat al 1465. Durant les dècades següents el palau va ser ampliat pels diferents governants.

Al 1856, el Sultà Abdulmecid va decidir traslladar la seva residència al Palau Dolmabahçe, un palau de cort occidental.

Amb els seus 700.000 m2,, el Palau Topkapi compta amb quatre patis i múltiples edificis en el seu interior: sala d’armes, cuina, estables reials, tresor i molts més.

En el mateix recinte (a l’interior de les seves muralles) es troba el Museu Arqueològic i altres edificis d’interès.

D’entre múltiples parts que té el palau, una de les més importants és el Tresor, que compta amb alguns dels objectes més valuosos del món, com el diamant del cullerer (un diamant de 88 quirats que va pertànyer a Leticia Ramolino, mare de Napoleó) o el punyal topkapi (l’arma més cara del món , construït en or amb maragdes incrustades).

L’Harem era el lloc on residia el Sultà, la seva família i un conjunt d’entre 500 i 800 dones d’alt nivell cultural ensinistrades en certes habilitats. La Reina Mare era la màxima responsable de l’Harem.

Per accedir a l’Harem és necessari adquirir una entrada independent.

Ubicació: Eminönï, 34122 Cankurtaran (Pujant per darrere de Santa Sofia).

Horari: De dimecres a dilluns de 9:00 a 18:00. Dimarts tancat.

Preu:

  • Palau: 500 TL (14,20 €).
  • Harem: 225 TL (6,40 €).
  • Palau + Harem: 650 TL (18,50 €).

Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.

Vista aèria del Palau Topkapi

Cisterna Basílica (Yerebatan Sarnıcı)

cas de ser atacada.

La Cisterna Basílica va ser construïda en temps de Justinià I (527-565) per abastir al Palau Bizantí. L’emplaçament, al que es deu el seu nom, va ser el subterrani d’una basílica de la que avui no en queda res.

La Cisterna Basílica té unes dimensions de 140 per 70 metres i es calcula que podia emmagatzemar unes 100.000 m3 d’aigua.

La Cisterna Basílica té 336 columnes de 9 metres d’alçada. Els estils de les columnes són molt variats, ja que van ser reutilitzades d’antigues estructures i monuments.

Columna amb base de cap de Medusa

El passeig turístic es fa a través d’unes passarel·les que van per sobre de l’aigua. Aquestes passarel·les van ser col·locades a finals del segle XX, ja que anteriorment el passeig es feia en barca.

Entre les 336 columnes de la cisterna n’hi ha dues que tenen com a base un cap de Medusa, el ser mitològic que convertia en pedra a tothom que el mirés.

Hi ha diverses teories sobre què signifiquen aquests grans caps a l’interior de la cisterna, tot i que la teoria més acceptada és que es van posar aquí per finalitats pràctiques, per se utilitzades com a base de les columnes.

Ubicació: Yerebatan cd, 2 (A l’oest de Santa Sofia).

Horari: Tots els dies de 9:00 a 19:00.

Preu: Adults: 300 TL (8,50 €). Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.

Cisterna Basílica
Torre Galata

Torre Galata (Galata Kulesi)

La Torre Galata és una de les torres més antigues del món. Des de la seva part més alta s’obté una de les millors vistes d’Istanbul.

La primera Torre Galata va ser construïda de fusta a l’any 528 per a servir com a far. Al 1348 va ser reconstruïda pels genovesos amb el nom de Torre de Crist.

Durant la conquesta de Constantinoble al 1453, la torre va ser ocupada pel Sultà Mehmet II.

La seva altura, de tan sols 61 metres, no es el que més crida d’atenció de les seves mides. El que resulta sorprenent és el diàmetre i l’amplada de les parets. El diàmetre de la torre a la base és de 16,5 metres a l’exterior i de 8,9 a l’interior, aquesta diferència indica que els murs tenen una amplada de 3,7 metres a la base. L’amplada dels murs de la Torre Galata va disminuint segons es va ascendint, arribant als escassos 20 cm a la part superior.

Ubicació: Büyük Hendek Cd, Bereketzade.

Horari: Tots els dies de 8:00 a 23:00.

Preu: Adults: 650 TL (18,50 €).

Transport: Tramvia fins a Karakÿ, línia 1. En aquest punt, agafar el funicular de Tünel.

Església de Sant Salvador de Chora (Kariye Camii)

L’Església de Sant Salvador de Chora és un dels millors exponents de l’art bizantí que poden trobar-se al món.

Construïda entre 1316 i 1321 segons els plans de Teodor Metoquines, l’església compta amb espectaculars frescos i mosaics bizantins considerats com els millors conservats del món.

Com a curiositat, Chora significa “fora de la ciutat”, i és que l’església es va construir a la part exterior de les muralles de l’antiga Bizanci.

A l’igual que Santa Sofia, després de la conquesta de Constantinoble per l’Imperi Otomà, Sant Salvador de Chora va ser convertida en mesquita. Al 1948 va començar la seva restauració i 10 anys més tard va ser oberta al públic com a museu.

Durant l’època que va servir de mesquita, els frescos van ser tapats amb guix, un detall que va ajudar en la conservació d’aquests.

Si bé els mosaics i frescos són impressionants, la seva relativa llunyania (no arriba el tramvia ni el metro) fan que, tot i que molta gent la catalogui d’imprescindible, jo no la recomanaria, a no sé que agradi l’art bizantí, llavors Sant Salvador de Chora encantarà.

Ubicació: Keriye Camii Sok.

Horari: Tots els dies de 9:00 a 17:00 hores (a l’estiu fins a les 19:00).

Preu: Adults: 65 TL (1,80 €).

Transport: Bus o Taxi.

Església de Sant Salvador de Chora
Frescos de l’Església de Sant Salvador de Chora

Parc Gülhane (Gülhane Parkı)

El Parc Gülhane és el parc més antic d’Istanbul. Es troba als peus del Palau Topkapi, del que va ser part durant la seva època daurada.

El parc va obrir al públic al 1912, comptava amb diverses atraccions entre les que es trobava un parc zoològic. Durant els últims anys el parc ha estat restaurat i ara acull diversos museus d’Istanbul.

És el lloc ideal per a relaxar-se una estona, a cèntrica ubicació del parc, al cor del centre històric, fa que un passeig entre arbres s’agraeixi.

Ubicació: Als peus del Palau Topkapi.

Transport: Tramvia: Gülhane, línia T1.

Parc Gülhane

Palau Domabahçe (Dolmabahçe Sarayı)

El Palau Domabahçe va substituir al Palau Topkapi com a residencia dels sultans des de 1856 al 1924, any en que es va abolir el califat.

L’estil del palau és una combinació d’estils occidentals barroc, rococó i neoclàssic barrejats amb l’estil tradicional otomà.

El palau va ser construït entre els anys 1843 i 1856 per ordre del Sultà Abdülmecid. En la seva construcció van intervenir quatre arquitectes del Departament Reial d’arquitectura de l’Imperi Otomà. Amb una façana de més de 600 metres i una superfície de 15.000 m2, el Palau Domabahçe és l’edifici més gran del país. Té 285 habitacions, 43 sales, 68 lavabos i 6 banys turcs.

Al 1984 va ser convertit en museu.

La visita té quatre parts: Selamlik, Harem, Museu del Rellotge i Pavelló de Vidre. Les parts més importants són les dues primeres.

Selamlik: Aquesta part, que alberga les dependències administratives i els salons oficials, és la part més bonica de tot el palau. Les parts més destacables són l’Escala de Vidre i el Saló del Tro. Aquesta última sala, per les seves dimensions (2.000 m2 i 36 metres d’alçada) i l’elegància, (56 columnes i la làmpada d’aranya més gran del palau, és totalment aclaparadora.

Harem: Comprèn les dependències privades del Sultà i la seva família. Aquesta part del palau és menys interessant que l’anterior i la visita dura menys temps.

Per a visitar Selamlik i l’Harem cal fer-ho en grup. Tot i que les visites guiades són només en anglès i turc, hi ha fulletons en altres idiomes (inclòs el castellà) per seguir les indicacions.

Tot i que el Palau Domabahçe té algunes sales boniques, la seva cort Occidental, la relativa llunyania i que només es pugui recórrer en una visita guiada li fan perdre punts. És recomanables si es disposa de temps, per pocs dies a Istanbul hi ha millors coses per veure.

Ubicació: Domabahçe Caddesi.

Horari: De dimarts a diumenge de 9:00 a 16:00 (a l’hivern tanca a les 15:00).

Preu:

  • Adults: 120 TL (3,40 €).
  • Harem: 90 TL (2,60 €).

Transport: Kabataş, línea T1.

Palau Dolmabahçe

Pont Galata (Galata Köprüsü)

El Pont Galata és un pont basculant de 490 metres de longitud que es troba ubicat a l’estuari reconegut com la Banya d’Or, unint el vell Istanbul amb la zona més moderna.

El primer pont sobre la desembocadura de la Banya d’Or va ser construït al 1845. Varis anys després, al 1863, l’arribada de Napoleó III va provocar que fos substituït per un pont de fusta. Després d’aquest es van construir dos ponts més al 1875 i 1912, i al 1992 va ser creat el pont actual.

En l’actualitat al nivell inferior el Pont Galata existeixen diversos restaurants i cafeteries en els que, a part de provar el peix més fresc i altres plats típics turcs, resulta molt agradable contemplar l’anada i tornada dels transbordadors mentre els pacients pescadors venen la seva captura als restaurants.

Ubicació: A la Banya d’Or.

Pont Galata

Plaça Taksim (Gümüşsuyu)

Considerada el cor de la moderna Istanbul, la Plaça Taksim està situada a la part europea de la ciutat, en un important districte comercial, turístic i d’oci conegut pels seus restaurants, botigues i hotels.

Degut a la gran rellevància de la plaça a la ciutat, és el lloc favorit per a al celebració d’esdeveniments públics i celebracions socials, tot i que també és coneguda com a punt de partida de diferents manifestacions polítiques que en nombroses ocasions van acabar de forma violenta.

El nom de la plaça, Taksim, significa “distribució” en turc, i li va ser donat degut a que era el lloc en el que se centralitzava la distribució d’aigua de la ciutat des de 1732. Fins a principis del segle XX el lloc ocupava l’extrem nord de la ciutat però amb l’ampliació d’aquesta es va anar convertint en el cor del nou Istanbul.

La Plaça Taksim és una zona plena de bars, restaurants i alguns dels hotels més luxosos de la ciutat. En aquesta plaça es conserva el Monument al Aiguader i el Monument a la República.

Des de la plaça surt una de les principals artèries comercials de la ciutat, Istiklal Caddesi (Avinguda de la Independència), una agradable avinguda de vianants que es pot recórrer utilitzant el tramvia nostàlgic (línia T3), que arriba fins a l’estació del Funicular de Tünel.

Plaça Taksim

Museu Arqueològic (İstanbul Arkeoloji Müzeleri)

El Museu Arqueològic d’Istanbul va ser fundat pel pintor i arqueològic turc Osman Hmadi al 1891. El seus orígens es remunten a una reduïda col·lecció d’antiguitats que es van instal·lar al 1846 al Palau Topkapi. Al 1869 es va convertir en el museu de  la cort.

Al 1891, el Museu Arqueològic va obrir les portes convertint-se en el primer museu de Turquia. Està situat entre el primer pati del Palau Topkapi i el Parc Gülhane.

La col·lecció del Museu Arqueològic està repartida en tres parts:

Museus Arqueològics: Alberga alguns objectes mundialment coneguts. El més important és la gran col·lecció de sarcòfags, entre els que es troba el Sarcòfag d’Alexandre del segle IV.

Col·lecció d’Art Oriental: En aquesta part es troben sepulcres otomans i troballes de les cultures egípcia, sumèria i accàdia. Els objectes més valuosos de la col·lecció oriental són peces de la Porta Babilònica d’Istar.

Col·lecció de ceràmiques i joies: Aquesta col·lecció està allotjada al Pavelló de les Rajoles, un edifici que va ordenar construir Mehmed II. Hi ha poques sales i potser el més interessant és el propi edifici.

Amb la gran col·lecció de sarcòfags i la seva enorme recopilació d’objectes, el Museu Arqueològic és una delícia pels amants de les antiguitats. El Sarcòfag d’Alexandre i el Sarcòfag de Meleagre són impressionants.

Si hi hagués un punt negatiu, aquest seria l’estat de conservació, algunes sales del  museu semblen oblidades i tenen un aspecte bastant lúgubre. Les plantes superiors dels Museus Arqueològics no són tan interessants com la resta del museu.

Ubicació: Entre el Palau Topkai i el Parc Gülhane.

Horari: De dimarts a diumenge de 9:00 a 17:00. Dilluns tancat.

Preu: 60 TL (1,70 €). Menors de 12 anys: entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: Gülhane, línia T1.

Museu Arqueològic

Museu d’Art Turc i Islàmic (Türk ve İslam Eserleri Müzesi)

El Museu d’Art Turc i Islàmic és un dels museus més importants d’Istanbul. Està ubicat en un palau que conté més de 40.000 objectes i una interessant secció etnològica.

El palau es va construir quan Ibrahim Pasa, visir del Sultà Soliman el Magnífic, es va casar amb la filla d’aquest.

Des de l’assassinat d’Ibrahim Pasa al 1536 (va ser acusat de traïció), l’edifici va ser utilitzat per a diverses finalitats fins que al 1983, i després de descartar altres edificis, es va escollir aquest palau per albergar el museu. La seva ubicació al costat de l’Hipòdrom de Constantinoble i la Mesquita Blava és envejable.

La col·lecció del Museu d’Art Turc i Islàmic està composta en diverses categories: catifes, ceràmiques, escultures, sarcòfags i inclús diverses versions de l’Alcorà i faristols per llegir-los. Un dels objectes que més crida l’atenció és la Porta de la Gran Mesquita de Cizre.

A part de la col·lecció d’objectes, al museu hi ha una petita i interessant secció etnològica on es poden veure recreacions de la vida diària de diferents punts geogràfics i temporals de Turquia.

Si ja s’ha visitat el Museu Arqueològic, el Museu d’Art Turc i Islàmic conté una gran varietat d’objectes, per un altre costat, la secció d’etnologia està molt ben cuidada.

Al pati del museu hi ha una terrassa amb unes fantàstiques vistes a la Mesquita Blava, sense dubte, és un lloc perfecte per prendre un té.

Ubicació: At Meydani 46, Sultanahmet.

Horari:

  • Des d’abril a octubre: de dimarts a diumenge de 9:00 a 19:00.
  • Des de novembre a març: dimarts a diumenge de 9:00 a 17:00.

Preu: Adults 60 TL (1,70 €). Menors de 12 anys: entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: Sultanahmet, línia T1.

Museu d’Art Turc i Islàmic

Hipòdrom de Constantinoble (Sultanahmet Meydanı)

Prop de la Cisterna Basílica i la Mesquita Blava es troba l’Hipòdrom de Constantinoble, d’origen romà i amb diversos punts d’interès a tenir en compte.

Construït durant l’any 200 dC com a centre social i d’oci, en aquest ampli espai se celebraven diferents espectacles com les increïbles carreres de carros, tot i que en l’actualitat només queden algunes restes com la columna de Constantí de 32 metres d’alçada, realitzada l’any 330 per a celebrar la designació de Constantinoble com a capital del nou Imperi Romà.

Altres monuments destacables són la columna serpentina que simbolitza la victòria de les ciutats gregues en les Guerres Mèdiques i un Obelisc Egipci, que és el monument més antic d’Istanbul, amb més de 3.500 anys.

Prop d’aquesta plaça hi ha el petit Arasta Basar, un mercat a l’aire lliure ple de llocs d’artesans, joies, catifes i souvenirs.

Obelisc Egipci
Columna de Constantí

Mesquita Soliman (Süleymaniye Camii)

Aquesta mesquita del totpoderós Soliman el Magnífic va ser construïda entre els anys 1520 i 1566. És un enorme temple que va rivalitzar en mida amb Santa Sofia, impressiona pel seu exterior amb una enorme cúpula central de 27 metres de diàmetres rodejada per altres més petites i quatre alts minarets, mentre que a l’interior brillen les rajoles d’Iznik per la llum que passa pels seus amplis finestrals i les grans làmpades que disposa, a part de l’espai que ocupa el mimbar i el mihrab, realitzats en marbre blanc.

Al sortir val la pena apropar-se al jardí per veure la tomba de Soliman el Magnífic, la de la seva muller Roxelana i Sinan, l’arquitecte que va realitzar aquesta obra mestra.

Horari: Tots els dies de 9:30 a 16:30; excepte durant el temps d’oració.

Mesquita Soliman
Interior de la Mesquits Soliman

Mesquita Rüstem Pasha (Rüstem Paşa Camii)

Abans de creuar el Pont Galata és recomanable apropar-se a l’amagada Mesquita Rüstem Pasha, una de les joies menys conegudes d’Istanbul.

Construïda sobre els suports de l’antic mercat d’Eminönü, entre el 1550 i 1561, aquest temple otomà enamora a primera vista pels seus mosaics de rajoles amb motius florals i geomètrics que revesteixen les parets i columnes interiors, a part de preciosos tapissos que formen l’encatifat.

Mesquita Rüstem Pasha
Interior de la Mesquita Rüstem Pasha

Mesquita Ortakoy (Büyük Mecidiye Camii)

Interior de la Mesquita Ortakoy

Sortint per la riba del Bòsfor des del Palau Dolmabahçe s’arriba a la Mesquita Ortakoy, una de les més fotogèniques d’Istanbul.

Aquesta mesquita, aixecada a meitats del segle XIX, enamora a primera vista per la seva façana de pedra blanca, dos alts minarets i una cúpula plena de detalls, mentre que a l’interior es crea un ambient màgic gràcies a la llum que passar a través de les vidrieres acolorides i el color rosa de la cúpula.

Mesquita Ortakoy

Cafè de les Catifes

Cafè de les Catifes

Una bona opció és acabar el dia prenent un te al Cafè de les Catifes mentre es pon el sol. Per arribar en unes 20 minuts a aquest mirador, situat a la part asiàtica de la ciutat, al tradicional barri d’Üsküdar, cal creuar l’Estret del Bòsfor amb un ferri que es pot agafar al port d’Eminönü.

Si s’arriba a temps és recomanable recórrer una petita part d’aquest barri per observar els edificis d’estil otomà, els mercats de peix i espècies, la bonica Mesquta Yeni Valide i sobretot,, conèixer la forma de vida i costums dels locals, i un cop cap al final de la tarda, comprar refrescs o el te en un quiosc, i asseure’s a la zona de les catifes per veure els colors de la posta de sol sobre l’Estret del Bòsfor.

Després d’aquesta fantàstica experiència es pot tornar amb ferri nocturn que passarà per davant de la Torre de la Donzella i que permetrà veure la ciutat il·luminada.

Barri Balat

El barri Balat, situat a la part europea, a l’anomenat districte de Fatih, i antic barri jueu, és un dels barris més de moda d’Istanbul.

Després de l’expulsió dels jueus sefardites de la península ibèrica, entre el 1492 i 1498, una gran comunitat es va assentar en aquest barri a l’empara del Sultà otomà Beyazid II fins al 1950, quan molts d’ells van emigrar cap a Israel.

El barri va caure en un absolut abandonament fins que la UNESCO va intervenir restaurant gran part de les antigues cases otomanes de fusta i transformant-lo en un barri hípster ple de cafeteries originals, coma la Incir Agacı Kahvesi i Ask-i Ruba Kafe, botigues de moda i artesania, llibreries i galeries d’art.

Un passeig per Balat pot començar recorrent el carrer Vodina, una artèria comercial plena de cafeteries amb encant, fins arribar a al Sinagoga Ahrida (la més antiga d’Istanbul), per després continuar pels carrers Merdivenli Ykş i Kiremit Cadesi, famosos per les seves cases de colors.

Per arribar a Balat es pot caminar uns 40 minuts des de la zona de Sultanagmet, agafar un taxi o un bus des del port d’Eminönü.

Cases del Barri Balat

Barri Çukurcuma

Si sobra temps, a prop de la Plaça Taskim es troba Çukurcuma, un dels barris més bohemis de la ciutat.

La millor forma e conèixer aquest barri és perdre’s pels seus estrets i empinats carrers que porten fins a racons plens d’encant i nombroses botigues d’antiguitats, fins arribar al Museu de la Innocència, construït pel cèlebre escriptor turc Orhan Pamuk (premi Nobel de Literatura) conjuntament amb la seva novel·la epònima.

Hamam de Çemberlitaş

Localitzat al centre històric de la ciutat, al costat del Gran Basar, el Mamam de Çemberlitaş  és probablement el bany turc més conegut d’Istanbul.

El Hamam de Çemberlitaş va ser construït per Sinan al 1584 durant el mandat de la Sultana Nurbanu, nascuda a Venècia a meitats del segle XVI i portada a Istanbul per corsaris otomans. El toc de Sinan s’aprecia al contemplar les cúpules des de l’interior.

Que sigui el bany turc més famós fa proposar l’evidència, és el més car, cosa que no implica un millor servei. Alguns dels viatgers que l’han visitat recentment no han quedat molt contents amb el tracte rebut.

Per un altre costat, Hamam de Çemberlitaş , tot i que admet homes i dones, compta amb diferents sales i els tractaments es fan per separat. Si es vol un bany mixt cal acudir al Hamam de Suleymanioye.

Ubicació: 8 Vezirhan Caddesi, Çemberlitaş.

Horari: De dilluns a dissabte de 6:00 a 00:00.

Preu: Tot i que hi ha una opció que no es rep cap servei, si s’opta pel paquet més comú es rep un massatge i neteja exfoliant de 15 minuts i un massatge amb oli de mitja hora. El preu del servei complet és d’aproximadament 60 €.

Transport: Tramvia: Çemberlitaş, línia T1.

Hamam de Çemberlitaş

Hamam de Suleymaniye

Amb més de 450 anys d’història, el Hamam de Suleymaniye és un dels banys turcs més antics d’Istanbul.

El Hamam de Suleymaniye es troba a peus de la Mesquita Suleymaniye, de la que es considera una part. Es va construir al 1557 durant el mandat de Suliman el Magnífic. Va ser dissenyat per Sinan com a part del complex que també incloïa la pròpia mesquita i altres edificis com un hospital i una escola de primària.

El Hamam de Suleymaniye és l’únic bany turc mixt d’Istanbul. Sense perdre un àpex del seu encant original es converteix en el hamam preferit per les parelles i famílies. Tots els massatges i tractaments se donen al mateix temps a la parella a la mateixa sala. Com a curiositat , tots els massatgistes són homes.

Ubicació: Mimar Sinan Caddesi, 20.

Horari: Tots els dies de 9:45 a 22:00.

Preu: Aproximadament 40 €. Els preus varien en funció del servei contractat. El preu de l’entrada inclou, a part de les tovalloles, xancles i la roba necessària (un bikini i un pantaló curts per a les dones i un pestemal per als homes, un massatge amb sabó i una neteja exfoliant.

Hamam de Suleymaniye

Compres a Istanbul

Istanbul és la capital de les compres, pels seus carres és fàcil trobar cents de botigues d’artesania, moda, productes gastronòmics i inclús falsificacions.

Productes típics d’Istanbul:

  • Catifes: Les catifes són potser el producte més conegut de Turquia. A Istanbul es pot comprar catifes de tots els preus i qualitats. Per evitar problemes a l’aeroport, no oblidar demanar la factura i portar-la a l’hora de passar per la duana.
  • Antiguitats: Tot i que la major part dels objectes que s’ofereixen a les botigues d’Istanbul siguin falsos, si es troba un objecte vertader i té més de 100 anys, per treure’l de Turquia cal tenir una llicència d’exportació del Museu Provincial, cosa difícil d’aconseguir.
  • Falsificacions de roba: Istanbul és un dels paradisos més propers a Europa Occidental per comprar roba falsificada de qualitat. Un dels millors carrers per això és Cadircilar Caddesi, carrer a la que s’arriba per l’oest del Gran Basar i on sembla que les lleis no existeixin.
  • Delícies turques i Baklavas: Les delícies turques i els blakavas són dos dels postres típics de Turquia. Aquests dolços són bastant econòmics i seran un regal perfecte per comprar a Istanbul.
  • Altres productes gastronòmics: Fruits secs, te, formatges i espècies són alguns dels ingredients tradicionals de la cuida turca. El safrà és una de les espècies que es poden comprar a Istanbul a preus molts assequibles.

Tot i que caminant pels carreres et pots trobar amb desenes de llocs i mercats, els mercats per comprar a Istanbul que cap visitant pot perdre’s són el Gran Basar i el Basar de les Espècies.

Gran Basar (Kapalıçarşı)

El Gran Basar d’Istanbul és un dels mercats més grans i antics del món. És un dels millors llocs de la ciutat per fer compres d’artesania, joies i roba.

L’àrea coberta on es troba el Gran Basar d’Istanbul té 45.000 m2 i en ell treballen unes 20.000 persones. El nombre de visitants diaris oscil·la entre els 300.000 i els 500.000 depenent de l’època.

El Gran Basar compta amb més de 3.600 botigues que es distribueixen en 64 carrers. Per accedir al recinte hi ha 22 portes d’accés.

Els orígens del Gran Basar es remunten a l’època de Mehmed II, quan al 1455 va construir prop del seu palau l’antic basar (Eski Bedesten). A l’igual que en moltes altres ciutats, al voltant d’aquest edifici es van anar instal·lant tallers d’artesans formants carrer gremials.

Amb el temps els edificis van anar creixent en nombre de carrers i van ser coberts. Poc després tot el complex va ser emmurallat.

Visitar Istanbul i no endinsar-se al Gran Basar no és una bona opció. Els seus mils de llocs de colors són un passeig que portarà tot el temps que s’hi vulgui dedicar, cents de venedors estan esperant amb ànsia negociadora. Cal regatejar els preus.

A l’hora de decidir què comprar al Gran Basar, es poden trobar records del viatge a part dels millors productes típics de Turquia, però, sobretot, és viure una apassionant experiència i es poden fer les millors fotografies.

 Ubicació: Entre Nurosmaniye, Mercan i Beyazit.

Horari: De dilluns a dissabtes de 8:30 a 19:30. Diumenges tancat.

Transport: Tramvia: Beyazit, línia T1.

Basar de les Espècies (Mısır Çarşısı)

El Basar de les Espècies, també anomenat Basar Egipci (Mısır Çarşısı) és un dels mercats més antics d’Istanbul i un dels llocs de la ciutat per a comprar productes típics com espècies. Es troba a Eminönü, a escassos passos del Pont Galata.

El Basar Egipci està construït en forma de L i compta amb 6 portes d’entrada, és un mercat molt acolorit i els botiguers decorren els seus llocs de tal forma que visitar-lo és un plaer per als sentits.

Els inicis del Basar de les Espècies es remunta al 1663. Es va construir al mateix temps que la Nova Mesquita i adjacent a aquesta amb l’objectiu de mantenir-la econòmicament.

El nom de Basar Egipci prové de quan Istanbul marcava el final de la ruta de la seda i era el centre de distribució de tot Europa, de fet, des del segle XIII ja comercialitzava espècies amb Venècia.

Durant el segle XV, les espècies arribaven a la Índia i al sud-est asiàtic fins a Egipte, i des d’aquí a Istanbul pel mar Mediterrani.

Salvant les distàncies amb el Gran Basar, el Basar de les Espècies és el lloc ideal per comprar dolços, fruits secs, formatges i altres productes típics d’Istanbul. A la seva part exterior hi ha el mercat d’aus i la Nova Mesquita.

Ubicació: Misir Carsisi (al costat del Pont Galata.

Horari: De dilluns a dissabte de 9:00 a 19:00. Diumenge tancat.

Transport: Tramvia: Eminönü, línia T1.

Sant Petersburg (Санкт-Петербург)

Continguts:

Història de Sant Petersburg

Situada al nord-est d’Europa i coneguda com la “Venècia del nord”, Sant Petersburg és la segona ciutat més important de Rússia tant a nivell històric, com cultural i poblacional. Compta amb més de 5 milions d’habitants.

Creació de Sant Petersburg

Sant Petersburg va ser fundada al 1703 sota el regnat de Pere el Gran amb l’objectiu de crear una ciutat que fos un pont entre Rússia i Europa, un lloc que tindria una gran força a nivell polític i econòmic.

Situada en un entorn estratègic a nivell comercial, Sant Petersburg ha estat motiu de conflicte entre Rússia i Suècia. Localitzada a la sortida del mar Bàltic, va ser escenari de la famosa “guerra del nord” entre ambdós països.

El sobrenom de “Venècia del nord” prové d’aquesta època, quan es va començar a construir la ciutat i es va prendre com a referència el territori italià. Pere I va estudiar els plànols de la ciutat i va decretar la creació de canals per assimilar-se a altres ciutats importants d’Europa com Amsterdam.

Al 1738 va ser també la seu de la primera escola russa de ballet, a part de la primera orquestra filharmònica i el primer conservatori rus de música.

Durant el regnat de Pere el Gran es va portar a terme la construcció de mesquites, esglésies i palaus imperials per posar la ciutat a l’altura de grans centres culturals del món.

Canvi en la capital

Al 1712 es va produir un canvi en la capital del país, desplaçant el centre del poder de Moscou a Sant Petersburg. Aquest succés va permetre l’entrada de més capital a la ciutat, així com l’arribada d’una gran quantitat de ciutadans de Rússia i d’altres països d’Europa.

Aquest no va ser l’únic canvi que viuria Sant Petersburg al llarg de la història, degut a que també es van succeir algunes variacions en el propi nom del territori, el qual va deixar de conèixer com a Sant Petersburg per adoptar altres denominacions.

El primer de tots va ser Petrograd, un nom que en rus vol dia “La ciutat de Pere” en honor a Pere el Gran. Més tard i després de perdre l’estatus de capital, va passar a anomenar-se Leningrad, en honor al líder del país, Vladimir Lenin.

La ciutat revolucionària

Al llarg de la història, la ciutat ha estat epicentre de vàries revolucions que canviarien el rumb de tot el país, posicionant-se a l’avantguarda dels principals moviments socials i polítics del segle XX.

La primera revolució va tenir lloc al 1905, quan el país va assistir entre altres actes al “Diumenge Sagnant”, amb la mort d’una gran quantitat de treballadors i camperols a mans de la guàrdia imperial del Tsar. Tots els aixecaments i revoltes van conduir a la creació del manifest de 1906 i a la proclamació del nou Tsar com a líder suprem i amb tots els poders.

Fruit de la pèssima situació bèl·lica del país i a les continues humiliacions a les que eren sotmesos els soldats soviètics, al febrer de 1917 es va portar a terme una vaga obrera a tota la ciutat (en aquella època Petrograd).

Tot això va provocar l’inici d’una revolució en que el partit bolxevic de Lenin portaria la veu cantant. Es va formar un govern provisional i es va crear el Soviet de Petrograd.

El 25 d’octubre es va realitzar el famós “Assalt al Palau d’octubre”, que va resultar tot un èxit pel partit bolxevic i va concloure amb l’arrest i la detenció de diversos líders del govern.

El partit de Lenin va resultar essent el grup amb més força i influència de la ciutat, cosa que va desencadenar una Guerra Civil russa, successos que es van produir entre 1917 i 1923.

Al 1918 Sant Petersburg va deixar de ser capital de Rússia per tornar a localitzar-se a Moscou. Més tard, al 1924, va passar a denominar-se Leningrad en honor al líder de totes les revoltes socials del moviment bolxevic, Vladimir Lenin.

Segona Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial el gran enemic de Rússia, Alemanya, va començar el seu setge a la ciutat. Van ser un anys molt durs en la història de Sant Petersburg dels quals la població moria de fam i el bloqueig alemany impedia que les assistències arribessin als ciutadans.

L’alliberació de la ciutat no es va produir fins al 1944, gràcies a l’exèrcit rus i a la situació de debilitat que mostrava l’exèrcit alemany després de tres anys de lluita.

Al 1945 se li va concedir el títol de “Ciutat heroica”.

Actualitat

A l’any 1991, just després de la dissolució de la Unió Soviètica, més del 50 % dels ciutadans va decidir per via democràtica restituir el nom original de la ciutat, Sant Petersburg.

Informació pràctica

Documentació necessària

Per entrar a Rússia és obligatori portar el passaport amb una vigència mínima de 6 mesos i sol·licitar un visat.

És possible obtenir aquest visat per a viatjar a Sant Petersburg a l’ambaixada Russa. En el cas de Catalunya, aquest tràmit es realitzar en les centrals de visats russos. A Barcelona a l’Av. Roma, 67.

El visat té un preu de 58 € i el tràmit acostuma a durar uns 10 dies hàbils des de que se sol·licita.

Per a sol·licitar-lo és necessari aportar la següent informació:

  • Passaport original en vigor.
  • Carta d’invitació proporcionada per l’hotel.
  • Assegurança d’assistència mèdica que cobreixi la totalitat del viatge. Només són vàlides les assegurances amb determinades empreses, pel que és necessari consultar-ho a la pàgina del Ministerio de Asuntos Exteriores abans de contractar-lo. Web del Ministerio de Asuntos Exteriores de Rusia
  • Formulari de sol·licitud imprès i fotografia de carnet.

Temps a Sant Petersburg

Els hiverns a Sant Petersburg són bastant durs, registrant-se temperatures mitges màximes que difícilment superen els -4ºC, i temperatures mínimes que poden arribar a 35ºC durant els mesos de desembre, gener i febrer.

És important tenir en compte que durant els mesos d’hivern no és possible realitzar algunes activitats com els passejos amb vaixell, ja que els rius i canals solen congelar-se, ara com a contrapunt, aquests mesos serveixen per poder gaudir de meravellosos paisatges blancs.

Durant els curts i humits mesos d’estiu, el temps a Sant Petersburg és suau. En cap moment s’arriba a calor, ja que durant els mesos de juliol i agost les temperatures màximes poder arribar als 20ºC.

Les nits blanques són un fenomen que té lloc a Sant Petersburg entre finals de maig i meitats de juliol, quan el sol no es pon per complet en cap moment del dia, oferint bonics capvespres interminables.

Moneda

La moneda oficial de Rússia és el ruble i les seves sigles pera a denominar-la són RUB. Els bitllets són de 5, 10, 50, 100, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 rubles i les monedes d’1, 5, 10 i 50 kopeks, i d’1, 2, 5, 10 RUB (100 kopeks = 1 RUB).

El tipus de canvi acostuma a ser més o menys 100 ₽ = 1 €.

Transport

Metro

Si es compara amb Moscou, el metro de Sant Petersburg no és tant extens ni pompós, però és capaç de deixar a altres sistemes subterranis a un nivell molt baix tant per la seva eficiència com per la seva bellesa.

El metro de Sant Petersburg pot arribar a 100 de profunditat essent el més profund del món.

Els plans de construcció del metro de Sant Petersburg van començar al 1899, però es van veure notablement atraçats després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial i la Revolució de 1917. Després d’aquests contratemps, començaria la història del metro unida a la història de Sant Petersburg, ja que les obres es veurien interrompudes amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial.

Després de la guerra, finalment es veuria inaugurada la primera línia de metro al 1955. Des de llavors el sistema ha continuat la seva expansió i actualment compta amb 5 línies compostes amb 69 estacions, amb un total de 120 km.

El Metro funciona tots els dies de la setmana entre les 5:45 i la 0:30. La freqüència de pas durant les hores punta és d’entre 2 i 4 minuts, tot i que varia en funció de la línia i l’horari.

El preu del bitllet senzill per desplaçar-se per tota la ciutat és de 60 ₽ (0,60 €). El sistema de pagament es realitza a través d’un sistema de tokens (zheton) que es poden comprar a les taquilles de totes les estacions. Si s’utilitza el metro vàries vegades es pot adquirir una targeta electrònica de recàrrega, d’aquesta manera el preu per trajecte serà de 41 ₽ (0,41 €).

Les diferents línies del metro de Sant Petersburg són un llibre obert que narra la història de Sant Petersburg a través de les seves instal·lacions, pel que molts turistes decideixen recórrer les estacions més boniques del metro com si es tractés d’un museu.

La línia 1, inaugurada al 1955, és la més antiga i va ser projectada durant el període de Stalin, cosa que es veu amb la seva grandiositat i triomfalisme de les seves estacions.

La línia 2 va ser inaugurada 6 anys després, però a través de les instal·lacions es pot sentir aquest fort canvi polític i ideològic en el que la funcionalitat s’imposa a la bellesa i els elements decoratius.

La resta de línies presenten un aspecte més modern i funcional, tot i que també compta amb algunes estacions peculiarment boniques en les que s’aborden temes tan variats com la història del comunisme, l’antiga Grècia o el mar.

Taxis

Existeixen diferents companyies de taxis a Sant Petersburg i cada una compta amb les seves tarifes. A part dels taxis legals, és molt comú l’ús de cotxes privats sense llicència que s’utilitzen pel transport de passatgers.

Para un cotxe al carrer només és recomanable per aquells que coneguin l’idioma i la ciutat. És important que alguns cotxes porten el cartell de “taxi” al sostre i els conductors poden insistir que es tracta d’un taxi oficial, tot i que en moltes ocasions no és així.

És important no pujar mai en un cotxe que hi hagi més d’una persona, i pel propi benestar és pràcticament imprescindible acordar el preu per avançat mostrant clarament el destí per evitar malentesos i acabar pagant xifres desorbitades.

Els primers taxis van aparèixer a Sant Petersburg al 1906 per conviure amb els cotxes de cavalls que complien la mateixa finalitat.  Durant la Revolució de 1917 tots els taxis de Sant Petersburg van ser confiscats per atendre les necessitats del govern i de l’Exèrcit Roig. No seria fins al 1929 quan els taxis podrien tornar a ser utilitzats pels ciutadans.

Després de la Unió Soviètica pràcticament qualsevol podia exercir de taxista. Els vehicles oficials erren pocs i les tarifes bastant elevades, pel que la majoria dels ciutadans locals van optar per les opcions més econòmiques i sense legalitzar.

Actualment els preus dels taxis oficials de Sant Petersburg han baixat notablement però encara existeix un gran nombre de taxis que operen de forma il·legal, pel que si es vol agafar un taxi, el més recomanable és trucar per telèfon i reservar un servei de confiança.

L’augment de les aplicacions mòbils dedicades al servei de transport privat de passatgers ha fet la vida més fàcil als turistes a l’hora de desplaçar-se per les ciutats com Sant Petersburg, on agafar un taxi en ocasions pot ser una mica complicat degut a la barrera idiomàtica.

Una de les opcions més utilitzades tant per turistes com per locals, és Yandex, una empresa similar a Google que domina el mercat del servei de transports privat a Rússia. A través de la seva aplicació és fàcil reservar un vehicle indicant el punt de recollida i el de finalització.

Bus

La xarxa de busos de Sant Petersburg és extensa i cobreix la pràctica totalitat de la ciutat, però des del punt de vista turístic no són la millor opció, ja que les rutes estan indicades en ciríl·lic.

Bus Turístic

El bus turístic de Sant Petersburg és una forma pràctica de recórrer la capital imperial de Rússia. Es pot pujar i baixar en qualsevol de les seves parades per a descobrir la ciutat al vostre aire.

El bus turístic compte amb dues rutes en les que es realitzen 25 parades als principals punts turístics de Sant Petersburg. Durant tot el trajecte a bord del bus descapotable de dues plantes es gaudeix de comentaris gravats en espanyol sobre la història de la ciutat i els llocs que es recorren.

Algunes de les parades imprescindibles del bus turístic de Sant Petersburg són la Catedral de Sant Isaac, la Catedral de Kazan, el Jardí d’Estiu o la Plaça del Palau, on es troben alguns dels monuments més importants de la ciutat: el Palau d’Hivern, el Museu de l’Ermitage i la Catedral de Sant Pere i Sant Pau.

El bitllet vàlid per dos dies té u n preu de 30 € pels adults i 26 pels nens d’entre 7 i 13 anys. Els menors de 6 anys paguen 11 €.

Els horaris:

  • Línia vermella: des de 9:00 a 19:00, cada 25 minuts. El recorregut complet dura 90 minuts.
  • Línia verda: des de 9:00 a 19:00, cada 30 minuts. El recorregut complet dura 1 hora.

Plaça del Palau (Дворцовая площадь)

Centre neuràlgic de la ciutat durant l’antic Imperi Rus, la Plaça del Palau és el cor de Sant Petersburg, un majestuós espai de grans dimensions rodejat per elegants construccions que li aporten un caràcter senyorial.

Al llarg dels anys la plaça ha estat testimoni dels principals esdeveniments que marcarien la història russa i la tindrien gran influència en la història mundial.

La Plaça del Palau es troba en un important encreuament de camins entre l’Avinguda Nevsky, una de les grans artèries de la ciutat i el Pont del Palau, que proporciona l’accés a l’Illa de Vasilievski.

A la Plaça del Palau hi ha diversos punts turístics:

Museu de l’Ermitage: Amb una col·lecció formada per més de 3 milions d’obres d’art i un del museu més important del món.

Palau d’Hivern: Amb una imponent façana d’estil barroc de 150 metres de longitud, que ha estat testimoni d’alguns des principals capítols de la història de Sant Petersburg i actualment és l’edifici principal dels edificis que conformen el Museu de l’Ermitage.

Columna d’Alexandre: Al centre de la plaça s’alça la impressionant Columna d’Alexandre que, amb més de 47 metres d’alçada i un pes de 600 tones, és la més gran del món en el seu estil. Sobre la columna de granit vermell es troba col·locat un àngel d’imponents dimensions.

Edifici de l’Estat Major de Sant Petersburg: Construït entre 1819 i 1829 amb un elegant estil neoclàssic, composa una imponent construcció amb un pòrtic format per un gran arc de triomf coronat per majestuoses escultures d’un carruatge tirat per cavalls.

En una ciutat tan gran com Sant Petersburg no és fàcil trobar llocs com la Plaça del Palau, considerada la principal plaça de la ciutat, i un espai agradable per a passejar i gaudir de la calma mentre es contemplen les majestuoses construccions que l’envolten. En termes pràctics, ve a ser per a Sant Petersburg el que la Plaça Roja és per a Moscou.

Transport:

  • Metro: Admiralteyskaya (Адмиралтейская), Nevsky Prospeckt ( Невский проспект ) i Gostiny Dvor (Гостиный Двор).
  • Bus: línies 7, 10, 24 i 191.
Plaça del Palau amb el Museu de l’Ermitage al fons

Museu de l’Ermitage (Государственный Эрмитаж)

Amb una col·lecció formada per més de 3 milions d’obres d’art el converteixen en un dels museus més importants del món.

El Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg va tenir l’origen amb una petita però important col·lecció adquirida per Caterina la Gran en la que s’incloïen peces d’artistes de la talla de Rubens, Rembrandt, Rafael o Tiziano.

A mesura que la col·lecció va anar creixent, Caterina va encarregar la construcció d’un edifici annex al Palau d’Hivern en el que començarien a exposar-se les seves peces més preuades. Aquesta harmoniosa construcció d’estil neoclàssic es quedaria petita ràpidament, pel que es va encarregar la construcció del Gran Ermitage, un edifici de tres plantes que va ser ampliat amb el pas del temps.

Declarada amant de l’art i la diversió, es diu que Caterina va arribar a adquirir més de 4.000 pintures, uns 10.000 gravats, 10.000 dibuixos, 40.000 llibres i unes 15.000 medalles i monedes al llarg de la seva vida.

El Museu Ermitage compta amb una de les pinacoteques més importants del món, tot i que al llarg de les seves extenses instal·lacions es pot trobar una temàtica molt variada que inclou tot tipus d’exposicions.

Pintura: L’Ermitage compta amb una de les col·leccions pictòriques més importants del món. Entre els seus llenços es poden veure valuoses peces de grans artistes de la talla de Tiziano, Rafael, Carabaggio, Leonardo da Vinci, Tintoretto, El Greco o Goya.

Escultura: Amb una de les col·leccions escultòriques més importants d’Europa, al museu es pot trobar obres d’artistes com Rodin, Antonio Canova o Lorenzo Bartolini.

Arts decoratives: La zona més acolorida de les exposicions està composta per exquisits mobles, joies, treballs en metall, vaixelles, tapissos, vestits i més de 20.000 peces de porcellana entre altres nombrosos elements.

Arsenal: Amb més de 15.000 peces des de l’Edat Mitja fins al segle XX, la col·lecció d’armes i armadures de l’emperador Nicolau I de Rússia està formada per armes de foc, espases, escuts i tot tipus de material procedent tant de Rússia com d’Europa occidental.

Art oriental: Més de 190.000 peces que inclouen monedes, medalles, vaixelles, escultures i tot tipus de peces procedents de diferents èpoques en països orientals.

Cultura russa: Formada per més de 350.000 objectes procedents dels segles X al XX, aquesta col·lecció composta per elements del dia a dia ofereix un fidel retrat de la història del país.

Numismàtica: Amb una de les col·leccions més grans del món en el seu estil, compta amb monedes de nombroses èpoques i diferents zones geogràfiques.

Web oficial

Ubicació: Palace Square (Дворцовая площадь), 2.

Horari: De dimarts a diumenge de 10:30 a 18:00 (dimecres i divendres fins a les 21:00). Dilluns tancat.

Preu:

  • Edifici principal i palaus: 500 ₽ (5 €).
  • Estudiants: entrada gratuïta.
  • Tercer dijous de cada mes: entrada gratuïta.

Transport:

  • Metro: Admiralteyskaya (Адмиралтейская), Nevsky Prospeckt ( Невский проспект ) i Gostiny Dvor (Гостиный Двор).
  • Bus: línies 7, 10, 24 i 191.
Museu de l’Ermitage

Palau d’Hivern (Зимний дворец)

Antiga residencia oficial dels tsars russos, el Palau d’Hivern de Sant Petersburg és una important construcció d’estil barroc que en l’actualitat constitueix la par més important del Museu de l’Ermitage.

Al llarg dels anys, el Palau d’Hivern ha estat protagonista d’alguns dels esdeveniments que marcarien el rumb de la història del país. Al 1905 el palau va ser l’escenari de la massacre produïda en l’assalt durant el que passaria a conèixer-se com “Diumenge Sagnant”.

Després de la Revolució de Febrer de 1917 el palau es va convertir en la seu del govern i poc després seria atacat per l’Exèrcit Roig.

El Palau d’Hivern de Sant Petersburg és una important construcció d’estil barroc que reflecteix el poder i la grandesa de la Rússia Imperial. Per fer-se una idea de la magnitud de les instal·lacions, el palau presenta una façana de 150 metres de longitud i compta amb més de 1.700 portes, prop de 2.000 finestres, 1.500 habitacions i més de 100 escales.

Un cop a l’interior ens trobem en diferents estances de majestuoses dimensions decorades amb tot el luxe i detalls.

El Palau d’Hivern és una visita imprescindible de Sant Petersburg, ja que es tracta de l’edifici més important entre els que alberguen les col·leccions del Museu de l’Ermitage. Constitueix un dels llocs més interessants i concorreguts de Sant Petersburg gràcies a les espectaculars obres d’art que composen un elegant i cuidada decoració.

Kunstkamera (Кунсткамера)

Construït a l’Illa Vasilievski al 1727 sota l’encàrrec de Pere el Gran per a convertir-se en el primer museu del país, la Kunstkamera de Sant Petersburg reuneix tot tipus d’exposicions peculiars i poc comunes.

En el moment de la inauguració del museu, les curiositats i rareses naturals despertaven un gran interès entre la societat de l’època, pel que, amb l’excusa de l’adquisició de coneixements, es van anar reunint tant animals com humans amb diferents anomalies anatòmiques.

Durant el recorregut per les exposicions del Museu Kunstkamera ens trobem amb una peculiar i incoherent col·lecció de rareses que van ser recollides en la busca d’elements naturals com un aspecte fora del comú, per a presentar-ho com a accidents de la naturalesa.

Entre les peces més peculiars de la col·lecció (per dir-ho d’una manera”, es troba el cap de Willems Mons, el germà d’una de les amants del tsar.

El museu també compta amb una important col·lecció de minerals i pedres precioses, a part de la secció dedicada a l’antropologia i etnografia que reuneix més de 2 milions d’objectes.

Web oficial

Ubicació: Universitetskaya Naberazhnaya (Университетская набережная), 3.

Horari: de dimarts a diumenge d’11:00 a 18:00. Dilluns tancat.

Preu:

  • Adults: 300 ₽ (3 €).
  • Estudiants 100 ₽ (1 €).
  • Entrada gratuïta: El tercer dijous de cada mes.

Transport: Bus: Línies 7, 10, 24, 47 i 191.

Kunstkamera

Plaça del Senat (Сенатская площадь)

Inaugurada al segle XVIII per a convertir-se en una de les principals places de sant Petersburg, la Plaça del Senat es troba flanquejada per les imponents construccions de l’edifici de l’Almirallat, el Senat i la Catedral de Sant Isaac.

La Plaça del Senat de Sant Petersburg compta amb diversos espais verds plens de vegetació, pel que resulta un plaer recorre-la sense pressa.

Un dels punts clau de la plaça és el Genet de Bronze, un impressionant monument de 13 metres d’altura en el que es representa a Pere I portant el seu país cap a un futur pròsper.

Si l’escultura impressiona per les seves dimensions i pel seu atractiu disseny, també destaca l’enorme roca de granit vermell sobre la que s’aixeca. Coneguda com la “Pedra del Tro”, es tracta d’una sola peça que pesa més de 1.500 tones. Traslladar-la fins al lloc en que es troba va durar 9 mesos i per fer-ho va caldre el treball de més de 400 homes.

Transport: Bus: Línies 3, 10, 22, 24, 27, 70, 71, 100, 191, K169, i K252.

Plaça del Senat

Catedral de Sant Isaac (Исаакиевский собор)

Construïda sota l’encàrrec de Pere el Gran, la Catedral de sant Isaac de Sant Petersburg és una impressionant joia arquitectònica d’estil neoclàssic, que constitueix un dels temples més grans del món.

Durant la Segona Guerra Mundial la catedral es va convertir en un enorme blanc massa visible durant els bombardejos, pel que van decidir pintar-la de color gris per tal que passés més desapercebuda. Durant aquest període el temple es va utilitzar per a protegir les obres que es van recollir d’altres museus i construccions imperials.

La Catedral de Sant Isaac compta amb  quatre façanes d’aspecte grec decorades amb frontons dissenyats amb escultures i relleus, que es troben protegides per enormes columnes de granit que li aporten un caràcter imponent.

Si les cúpules de Sant Isaac impacten des de l’exterior, el seu grandiós interior resulta igual de sorprenent gràcies als impressionants frescos que decoren les voltes amb detallades imatges que pràcticament semblen cobrar vida.

La catedral destil·la brillantor i color gràcies a la seva decoració consistent en mosaics i columnes de pedres semiprecioses i marbre. Crida especialment l’atenció un vitrall localitzat a l’altar central dedicat a “la Resurrecció de Crist”.

Un dels principals atractius de la Catedral de Sant Isaac és la seva impressionant cúpula central de color daurat que resulta visible pràcticament des de tots els punts del centre històric. Pujar a la cúpula ofereix un meravellós panorama de la ciutat, un preuat premi pels que vulguin pujar les 226 escales.

Web oficial

Ubicació: St. Isaac’s Square (Исаакиевская площадь), 4.

Horari: De dijous a dimarts de 10:30 a 18:00 (de maig a setembre fins a les 23:30). Dimecres tancat.

Preu:

  • Adults: 350 ₽ (3,50 €).
  • Estudiants: 200 ₽ (2 €).
  • Joves entre 7 i 18 anys: 100 ₽ (1 €).
  • Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport:

  • Metro: Admiralteyskaya (Адмиралтейская).
  • Bus: Línies 3, 22 i 27.
Catedral de Sant Isaac

Església del Salvador sobre la Sang Vessada (Спас на Крови)

Amb una semblança vibrant amb cúpules decorades de colors inimaginables, l’Església del Salvador sobre la Sant Vessada és una majestuosa construcció d’estil rus d’aspecte similar a la Catedral de Sant Basili de Moscou.

La construcció de l’Església del Salvador sobre la Sang Vessada de Sant Petersburg va començar al 1883 sota l’encàrrec d’Alexandre III, que escolliria aquest lloc per rendir homenatge al seu pare, assassinat dos anys abans en aquest mateix punt.

Durant la Revolució de 1917 l’església va patir importants danys i les materials més valuosos va ser saquejats. Al 1932 va ser tancada i va caure en l’abandonament, arribant a plantejar-se inclús el se enderroc.

Durant el bombardejos produïts a la Segona Guerra Mundial l’església patiria la seva desgràcia i fortuna més gran, al ser afectada per una de les bombes que mai arribaria a explotar, quedant amagada a la cúpula principal.

Durant aquest període l’església seria utilitzada com a dipòsit d’aliments, continuant la seva trista història com a magatzem i traster mentre s’allunyava cada cop més la bellesa que la feia brillar en els seus orígens.

Vint anys més tard, la bomba seria localitzada i retirada amb molt de compte. Anys després es portaria a terme una reconstrucció de l’església, que obriria de nou les seves portes al 1997.

Des de l’exterior de l’església impacten les cinc cúpules banyades en coure dotades de colors impossibles que li aporten un caràcter de somni.

Un cop a l’interior, ens trobem amb una impressionant decoració barroca formada per més de 600 mosaics de caràcter monumental que es despleguen com si fossin catifes instal·lades per a cobrir els sostres i parets creant una meravellosa estampa de llum i color.

Web oficial

Ubicació: neberezhnaya kanala Griboyedova (Небережный канал Грибоедова)

Horari: De dijous a dimarts de 10:30 a 18:00 (de maig a setembre fins a les 23:30). Dimecres tancat.

Preu:

  • Adults: 350 ₽ (3,50 €).
  • Estudiants: 200 ₽ (2 €).
  • Joves entre 7 i 18 anys: 100 ₽ (1 €).
  • Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport:

  • Metro: Nevsky Prospekt (Невский проспект) línia 2.
  • Bus: Línies 3, 7, 22 i 27.
Església del Salvador sobre la Sang Vessada
Interior de l’Església del Salvador sobre la Sang Vessada

Museu Rus (Русский музей, Михайловский дворец)

Rivalitzant amb la Galeria Tretiakov de Moscou pel lloc de millor galeria d’art rus del món, el Museu Rus de Sant Petersburg va ser inaugurat al 1898 sota l’encàrrec del tsar Nicolàs II.

El naixement de la col·lecció va començar d’una manera relaxada, quan es va començar a recopilar els regals que rebia la família de l’emperador. Més tard aquest fons va continuar engrandint-se gràcies a les adquisicions del tsar Nicolàs II.

Al 1917, després de la Revolució Russa, un gran nombre de col·leccions privades van ser nacionalitzades per a passar a formar part de les col·leccions del Museu Rus.

En l’actualitat, el Museu Rus compta amb més de 400.000 peces d’art rus que daten des del segle XI fins als nostres dies.

Les exposicions del museu composen un fidel relat de la història de Rússia mostrant des de peces tant valuoses i variades com icones del segle XI, fins a creacions d’artistes contemporanis.

L’edifici principal del museu és el Palau Mikhailovskiy, tot i que compta amb altres interessants seus com el Palau Stroganov, el Castell Mijaillovski i el Palau de Marbre.

A l’interior del Palau Mikhailovskiy encara es conserven algunes de les estances de l’antiga residència reial, com el vestíbul i la Sala Blanca, espais que destaquen no només per l’atractiu dels elements exposats, sinó també per la seva opulenta decoració.

El Museu Rus de Sant Petersburg és un dels millors en el seu estil i els amants de l’art podrien enamorar-se de les seves exposicions, però pels visitants que no disposin de massa temps a la ciutat es tracta d’una temàtica massa específica.

Web oficial

Ubicació: Inzhenernaya Ulitsa (Инженерная улица), 4.

Horari: Dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge de 10:00 a 18:00. Dijous de 13:00 a 21:00. Dimarts tancat.

Preu:

Adults: 500 ₽ (5 €)
Estudiants: 250 ₽ (2,50 €)
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Gostiny Dvor (Гостиный двор) o Nevsky Prospekt (Невский проспект).

Museu Rus

Castell Mijailovski (Михайловский замок)

Construït entre 1819 i 1825 sota l’encàrrec de l’emperador Pau I, el Castell Mijailovsky de Sant Petersburg és una majestuosa construcció d’estil neoclàssic en la que s’exposa la galeria de retrats de la col·lecció del Museu Rus.

L’emperador Pau I vivia atemorit amb la idea de que hi hagués plans per assassinar-lo, pel que, com a mesura de seguretat, va ordenar construir un castell que s’elevaria com una petita fortalesa sobre una illa artificial a la que només era possible accedir-hi a través de ponts llevadissos.

El Castell Mijailovski va ser construir amb una peculiar barreja d’estils que reuneix elements gòtics, classicistes i renaixentistes que li aporten un aspecte únic i molt especial, de tal forma que mostra una aparença diferent en funció de l’angle en que es miri.

Desafortunadament per a Pau I, els seus pitjors temors es van veure confirmats poc després de mudar-se al nou castell. L’enemic es trobava dins i un grup d’oficials entestats en fer-lo abdicar van acabar assassinant-lo.

Després de l’assassinat de Pau I, la família es va traslladar de nou al Palau d’Hivern i el castell va caure en l’abandonament fins que al 1823 va ser donat a la Universitat d’Enginyeria de l’Exèrcit.

Al Castell Mijailovski s’exposen les col·leccions del Museu Rus dedicades a la galeria de retrats. Entre les parets del museu es poden veure pintures oficials que van funcionar com a àlbum familiar per a la monarquia russa que es va anar succeint des de finals del segle XVII fins a principis del segle XX.

Web oficial

Ubicació: Sadovaya Ulitsa (Садовая улица), 2.

Horari: Dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge de 10:00 a 18:00. Dijous de 13:00 a 21:00. Dimarts tancat.

Preu:

Adults: 500 ₽ (5 €)
Estudiants: 250 ₽ (2,50 €)
Menors de 16 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Gostiny Dvor (Гостиный двор) o Nevsky Prospekt (Невский проспект).

Castell Mijailovsky

Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau (Петропавловская крепость)

Amb una ubicació estratègica a la petita Illa de Zayachi, la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau és una de les principals atraccions turístiques de Sant Petersburg, només superada pel Museu de l’Ermitage.

Al 1703 es va començar l’obra de la fortalesa instal·lant sis bastions que s’unirien amb imponents muralles. Amb el pas dels anys les instal·lacions es van anar ampliant i millorant, tot i que es creu que no haguessin estat efectives en cas d’haver tingut que suportar algun conflicte bèl·lic.

A partir de 1720 la fortalesa es va convertir en caserna general de la policia secreta, a part de les presons més temudes de l’imperi rus per les que van passar nombrosos reaccionaris polítics.

Al 1917 la fortalesa va ser escollida per a bombardejar el Palau d’Hivern. Després de la Revolució d’Octubre, una part de la fortalesa va passar a convertir-se en un laboratori on tindria lloc importants experiments en tecnologia de coets i una altra part es va convertir en museu.

El primer edifici que es va assentar entre les muralles de la fortalesa va ser l’Església de Sant Pere i Sant Pau, una construcció de fusta que seria substituïda per l’actual catedral del segle XVIII.

El principal punt d’interès de la fortalesa és la Catedral de Sant Pere i Sant Pau.

La fortalesa és ara la seu central del Museu Estatal d’Història de Sant Petersburg, mentre que la Casa de la Moneda és l’únic edifici que encara conserva la seva funció principal.

La Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau és un espai amb una situació estratègica que li proporciona boniques vistes de la ciutat. Al costat de la muralla hi ha una inesperada platja.

Web oficial

Ubicació: Illa de Zayachi (Заячий остров).

Horari: de dijous a dimarts de 10:00 a 18:00 (dimarts fins a les 17:00). Dimecres tancat.

Transport:

  • Metro: Gorkovskaya (Горьковская), línia 2.
  • Bus: Línia 46.

Catedral de Sant Pere i San Pau (Петропавловский собор)

Amb una història fidelment unida a l’evolució de la ciutat i a ala de la dinastia dels Romanov, la Catedral de Sant Pere i Sant Pau és el temple més antic de la ciutat i un dels edificis més alts del cor de Sant Petersburg.

Construïda sota la protecció de les muralles de la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, la catedral va ser dotada d’un estil barroc que constituïa un important punt d’inflexió en un moment en que les esglésies es construïen amb un marcat estil ortodox tradicional.

Al llarg de la seva història, l’estilitzat campanar de 122 metres d’alçada ha tingut una vida plena d’aventures i desventures de les que afortunadament aconseguiria sortir-se airós. Un dels principals incidents va tenir lloc al 1756, quan l’impacte d’un raig va provocar un important incendi després del qual va caldre reconstruir-la.

Catedral de Sant Pere i Sant Pau

L’estret campanar està coronat per una impressionant agulla que compta amb l’escultura d’un àngel a la part superior. En el moment de planificar la visitat és important tenir en compte que cada dia a les 12:00 és pot gaudir d’un espectacle en el que les campanes repiquen per fer sonar l’himne nacional.

Un cop a l’interior de la catedral ens trobem amb unes làmpades de cristall i parets profusament decorades amb acolorides pintures en les que narren històries de la Bíblia, tot i que les icones constitueixen el principal focus d’atenció per als visitants del temple.

Un altre dels punts de més expectació són les tombes de gran part dels membres de la dinastia Romanov.

Ubicació: A la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau.

Horari: Tots els dies de 10:00 a 18:00 (dissabtes a partir de les 11:00).

Preu:

  • Adults: 550 ₽ (5,50 €)
  • Menors de 18 anys: 300 ₽ (3 €).

Transport:

  • Metro: Gorkovskaya (Горьковская), línia 2.
  • Bus: Línia 46.
Interior de la Catedral de Sant Pere i Sant Pau

Creuer Aurora (Крейсер Аврора)

Símbol de la Revolució d’Octubre de 1917, el Creuer Aurora és un imponent buc de guerra que va participar en les dues Guerres Mundials i que en l’actualitat es conserva com un dels museus més especials i carregats d’història de Sant Petersburg.

Com un agradable ancià de 120 anys amb infinitat d’històries a les seves espatlles, el Creuer Aurora compta com va patir el primer atac per part dels russos al ser confós amb un vaixell enemic. Prosseguint el seu camí cap a Japó, realitzaria una escala bastant productiva a l’Àfrica, en la que el vaixell va acabar ple de cocodrils, camaleons i tortugues que es convertirien en importants protagonistes de les aventures i desventures de la tripulació.

L’Aurora tindria un dels papers protagonistes durant alguns dels principals capítols de la història russa, havent participat en la Primera Guerra Mundial i actuant com a metxa que donaria inici a la Revolució d’Octubre amb la canonada que va donar inici a l’assalt al Palau d’Hivern.

Durant la Segona Guerra Mundial el buc va ser bombardejat i acabaria enfonsant-se, aguantant sota l’aigua fins que fos reparat per a convertir-se en un museu carregat de vida i d’històries.

El Creuer Aurora disposa d’una visita dinàmica i entretinguda apta per a tots els públics, oferint la possibilitat de passejar per la coberta i descobrir els cabines de la tribulació entre altres estances. Resulta molt interessant recórrer les instal·lacions del buc tenint en compte el seu important paper en la història de la ciutat.

Web oficial

Ubicació: Embarcador Petrogradskaya (Петроградская пристань).

Horari: De dimecres a diumenge de 10:00 a 18:00. Dilluns i dimarts tancat.

Preu:

  • Adults: 600 ₽ (6 €)
  • Estudiants: 400 ₽ (4 €).

Transport:

  • Bus: Línia 49.
  • Metro: Gorkovskaya (Горьковская) (línia 2) i Admiralteyskaya (Адмиралтейская) (línia 5).
Creuer Aurora

Museu Fabergé (Музей Фаберже)

Inaugurat l’any 2013 per a mostrar les belles peces fabricades pel joier oficial de la cort imperial russa, el Museu Fabergé de Sant Petersburg ocupa les meravelloses instal·lacions del Palau Shuvalov.

Kark Gustavovich Fabergé va ser un joier rus nascut al 1846 que es va convertir en l’orfebre i joier oficial de la cort imperial russa i d’altres monarquies d’Europa.

Una de les seves peces clau són les Ous Fabergé, coneguts a nivell mundial gràcies als seus dissenys elegants i de gran qualitat en els que es cuida al màxim cada detall.

El tsar Alexandre III va començar a encarregar aquests atractius treballs en miniatura per a la seva muller, tradició que va continuar amb el seu fills Nicolàs II. D’aquesta manera, entre els anys 1885 i 1917 van ser creats 69 ous de pasqua de colors i formes impossibles.

Desafortunadament, l’arribada de la Revolució Russa va posar fi a la tradició i van ser moltes les joies que van desaparèixer. Actualment 8 ous continuen en parador desconegut.

Al Museu Fabergé el continent és tant important com el contingut, ja que el palau va ser restaurat per mostrar el seu antic esplendor com si encara es trobés habitat. L’extensa col·lecció formada per més de 1.500 peces inclou molt més que els coneguts Ous de Fabergé, ja que compta amb altres peces de gran valor que documenten la història de Sant Petersburg, com rellotges, coberts i tot tipus de joies.

La temàtica del Museu Fabergé és bastant específica, pel que no és una opció interessant per a tots els públics, sinó per aquells interessats en les peces de joieria.

Web oficial

Ubicació: Fontanka river embankment, 21.

Horari: Tots els dies de 10:00 a 20:45.

Preu:

  • Adults: 500 ₽ (5 €)
  • Estudiants i joves d’entre 7 i 18 anys: 250 ₽ (2,50 €).
  • Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport:

  • Metro: Gostiny Dvor (Гостиный двор) (línia 3) i Mayakovskaya (Маяковская) (línia 2).
  • Bus: Línies 7, 24, 27 i 128.

Catedral de Kazan (Казанский кафедральный собор)

Construïda entre 1801 i 1811, la Catedral de Nostra Senyora de Kazan és un impressionant temple d’aspecte similar a la Basílica de Sant Pere del Vaticà que s’alça imponent sobre l’Avinguda Nevsky, una de les principals artèries del cor de Sant Petersburg.

Columnes de la Catedral de Kazan

Després de la Revolució de 1917 la Catedral de Kazan de Sant Petersburg va deixar d’utilitzar-se per als serveis religiosos i va ser convertida en el Museu d’Història de la Religió i l’Ateisme, gràcies a la qual es va salvar la major part de la seva decoració interior.

El punt de vista més conegut del temple és el de l’Avinguda Nevsky, i resulta sorprenent que, tot i la monumentalitat creada per les columnates que envolten la imponent construcció, no es tracti de la seva façana, sinó d’un dels laterals.

Després de travessar la monumental façana de la Catedral de Kazan ens trobem amb un espai d’aspecte sobri amb una escassa il·luminació natural, tot i que profusament decorat. A l es instal·lacions els fidels guarden cua pacientment per apropar-se i besar a la miraculosa icona de la Verge de Kazan, un dels principals símbols de la fe russa.

Essent sincers, l’exterior de la Catedral de Kazan resulta més impactant que el seu interior, però la seva cèntrica ubicació i el seu aspecte la converteixen en una de les visites imprescindibles de Sant Petersburg. L’entrada és gratuïta i això també és un al·licient.

Ubicació Nevsky Prospekt (Невский проспект), 25.

Horari: De dilluns a divendres de 8:30 fins a l’últim servei (pot variar). Dissabte i diumenge de 6:30 fins a l’últim servei.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport: Metro: Nevsky Prospekt (Невский проспект).

Catedral de Kazan

Avinguda Nevsky (Невский проспект)

L’avinguda Nevsky (Nevsky Prospekt) és l’ànima de la ciutat i una de les principals artèries de Sant Petersburg. Compta amb una longitud de 4 km a través dels quals es poden veure infantats de contrastos entre les diferents cares de la ciutat.

Al llarg de la seva història l’Avinguda Nevsky ha estat d’alguna manera una espècie de “ciutat sense llei”, una zona d’alliberació allunyada del domini del poder imperial en la que va sorgir una peculiar convivència entre la noblesa i la pobresa més extrema, bohemis en busca d’un ambient relaxat, prostitutes i els seus clients i alguns artesans amb escàs poder adquisitiu.

Aquest panorama va crear un ambient digne de ser retratat, cosa que farien diferents artiste3s de l’època com Gogol, Dostoievski i Tolstoi a través de les seves obres.

Al llarg dels seus 4 km l’Avinguda Nevsky compta amb nombroses botigues, cafeteries, restaurants, museus i llocs d’interès, com la Catedral de Kazan o l’Església del Salvador sobre la Sang Vessada.

Avinguda Nevsky

Illa Vasilievski (Васильевский остров)

Escollida per Pere el Gran com a lloc ideal per establir el cor administratiu de la ciutat, l’Illa Vasilievski compta amb una ubicació estratègica que li aporta boniques vistes de la ciutat. Pel que va començar la construcció de diferents edificis i monuments. El seu somni no tardaria en convertir-se en el seu pitjor malson quan l’illa va començar a patir grans inundacions, pel que finalment la idea va caure en l’oblit.

L’Illa Vasilievski de Sant Petersburg està plena de llocs d’interès i des d’allí s’obtenen excel·lents vistes de la ciutat des de la distància, aconseguint una majestuosa estampa que inclou el riu Neva, el Palau d’Hivern, el Museu de l’Ermitage i la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau entre altres imponents construccions.

Llocs destacables de l’illa que val la pena visitar:

Moll dels Esfinxs (Сфинксы): Símbol de força i saviesa, aquestes imponents estàtues vigilen la escalinata del Neva. Van ser portades des d’Egipte a bord d’un buc rus en un viatge que duraria un any.

Moll dels Esfinxs

Kunstkamera (Кунсткамера): Inaugurat al 1718 per mostrar la peculiar col·lecció d’objectes reunits per Pere el Gran.

Strelka (Стрелка Васильевского острова): L’extrem més oriental de Vasilievski, conegut com “fletxa”, ocupa la part oriental de l’illa. Allí es trobava l’antic port de la ciutat i reuneix alguns dels llocs de més interès de l’illa, a part d’oferir excel·lents vistes de la ciutat.

Antiga Borsa (Здание Биржи): Imponent edifici antic de la Borsa construït entre 1805 i 1810, actualment acull el Museu Naval que ofereix un recorregut a través de la història de la marina russa.

Antiga Borsa

Palau Menshikov (Дворец Меншикова): Construït com a residència per al príncep Alexander Menshikov, el barroc Palau Menshickov conserva a la perfecció la seva decoració original per albergar el Museu d’Arts Aplicades de Sant Petersburg.

Palau MenshikovPalau Menshikov

Ubicació: A l’oest de Sant Petersburg.

Transport: Metro: Vasileostrovskaya (Василеостровская) (línia 3) i Admiralteyskaya (Адмиралтейская) (línia 5).

Palau de Caterina (Екатерининский дворец)

Localitzat a la ciutat de Pushkin, a les afores de de Sant Petersburg (a uns 25 km.), el Palau de Caterina és un dels més imponents de Rússia.

A mesura que anava creixent, l’emperadriu Isabel va començar a pensar que la residència de la seva mare era incòmoda i no estava de moda, pel que va encarregar que s’engrandissin les instal·lacions aportant un estil rococó.

Tant l’interior com l’exterior es van tornar més luxosos, arribant a un punt al palau que es construïa i reconstruïa amb un ritme frenètic per tal que estigués sempre a la última moda.

Després de la Segona Guerra Mundial, quan l’exèrcit alemany va abandonar Leningrad, va destruir l’interior del palau, deixant-lo arrasat. La bella Sala Ambre és un dels espais que van sortir pitjor parats, ja que va ser desvalisat per complet i fins avui no ha estat possible esbrinar on estaven les peces robades.

El recorregut pel palau ofereix un viatge en el temps en el que es recorren les supèrbies instal·lacions profusament decorades seguint la moda de l’època. Entre les estances més luxoses hi ha el Saló de Tro, un espai decorat amb tot tipus de luxe de detalls en el que tenien lloc les celebracions més importants, o l’impressionant Saló de Ball, un espai brillant, ple de llum i carregat de màgia.

El màxim de la visita al palau és la reproducció de la impressionant Cambra d’Ambre, un luxós espai decorat amb panells, mobles i tot tipus d’elements realitzats amb ambre, un material que en el seu moment tenia un preu dotze vegades més alt que l’or.

Les habitacions privades de l’emperador, diferents menjadors, despatxos i nombroses estances elegantment decorades completen el recorregut pel palau. Un cop a l’exterior, els jardins també composen un autèntic espectacle, ja que es troben decorats amb belles fonts, petits palauets i zones enjardinades.

Web oficial

Ubicació: Sadovaya Ulitsa (Садовая улица), 7, Pushkin.

Horari: De dimecres a dilluns de 10:00 a 18:00. Dimarts tancat.

Preu:

  • Adults: 1.200 ₽ (12 €).
  • Estudiants: 610 ₽ (6,10 €).
  • Menors de 16 anys: entrada gratuïta.

Transport:

  • Des de l’estació de metro Kupchino (Купчино): busos 186 o 342 fins la parada del carrer Sadovaya – Palau de Caterina.
  • Des de l’estació de metro Moskovskaya (Московская): bus 299 fins el carrer Sadovaya – parada Palau Caterina.
  • Des de l’estació de metro Moskovskaya ((Московская): bus 187 fins la parada Egypt Gate i després caminar 15 minuts.
Palau de Caterina

Palau de Peterhof (Государственный музей-заповедник “Петергоф”)

El Palau de Peterhof està situat a uns 30 km de Sant Petersburg, no obstant s’hi pot arribar amb bus.

Amb una excel·lent barreja entre clàssic estil europeu i la majestuositat  que caracteritza les construccions de l’Imperi Rus, el Palau de Peterhof és un dels palaus reials més sumptuosos i bells del món.

Després de dominar el delta del riu Neva, Pere el Gran va encarregar la construcció d’una nova residència d’estiu a la costa. Per això reuniria un equips d’arquitectes i tot tipus d’artistes que donaries vida el seu somni de crear un sumptuós palau amb exuberants jardins.

Un cop finalitzada la construcció, Pere el Gran va realitzar un viatge al Palau de Versalles que l’inspiraria a encarregar l’ampliació del complex, (cosa que faria constantment fins a la seva mort), especialment els espectaculars jardins.

Durant el recorregut pel palau hi ha la possibilitat de conèixer algunes de les estances més emblemàtiques per viatjar en el temps i meravellar-se amb el majestuós Saló de Ball, la Sala dels Retrats, la Sala Xinesa o el sorprenent Saló del Tro.

A l’igual que passa a Versalles, els impressionants jardins cobren tanta importància com el palau. La zona més coneguda del jardí és el Parc Inferior, on es pot veure un sistema format per 18 fonts entre les que destaca la Gran Cascada. Aquesta impressionant font està decorada amb escultures daurades i es troba destruïda en diferents nivells que descendeixen de forma ordenada fins a desembocar al mar.

El Palau de Peterhof és una de les joies arquitectòniques de Rússia i resulta un complet plaer recórrer els seus jardins i submergir-se en la història dels Romanov a través de les majestuoses estances palatines.

És important tenir en compte que les fonts (un dels principals atractius dels jardins del Palau de Peterhof) es congelen durant els mesos d’hivern i només és possible veure-les en funcionament des de maig fins a octubre.

Web oficial

Ubicació: Razvodnaya Ulitsa (Разводная улица), 2.

Horari: Tots els dies de 10:30 a 21:00.

Preu:

  • Parc interior (jardins i fonts principals): 1.000 ₽ (10 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.
  • Palau gran: 1.200 ₽ (12 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.

Transport: Des de l’estació de metro Artovo (Автово): bus línies 200, 204 i 210.

Palau de Peterhof
Foto aèria del Palau de Peterhof

Ponts de Sant Petersburg

Sant Petersburg és coneguda com la “Venècia del nord”, composta per canals i ponts de diferents estils. La ciutat està formada per 40 illes dividides per 60 canals i unides per prop de 500 ponts.

Cadascun dels ponts té la seva peculiaritat, ja sigui pel seu estil, la seva decoració, o la seva història. Els ponts de sant Petersburg constitueixen un dels principals encants de la ciutat i resulta un autèntic plaer contemplar-los, ja sigui durant un passeig en vaixell, o bé amb els peus a terra ferma.

Durant la nit es porta a terme una de les principals atraccions de Sant Petersburg en la que s’obren tots els ponts llevadissos en una meravellosa barreja d’enginyeria, disseny i història que ofereix un espectacle molt bonic.

Dels 500 ponts que té la ciutat, cal destacar els següents:

Pont del Banc: Construït entre 1825 i 1826, el pont més estret de la ciutat també és un dels més coneguts. En una barreja d’enginyeria i bellesa, aquest pont de terra de fusta està decorat amb grans figures de lleons amb ales daurades que subjecten els tensors de ferro del pont entre les seves goles.

Pont del Banc
Pont Blau

Pont Blau: Amb una amplada de quasi 100 metres, aquest pont va ser pintat de color blau per a facilitar la vida dels ciutadans que no sabien llegir, ja que, d’aquesta manera, no tenien que preocupar-se pel nom del pont. Encara es conserven també el Pont Vermell, el Pont Verd i el Pont Groc.

Pont Anichkov: Decorat amb quatre cavalls i els seus domadors, aquest pont de tres arcs és un dels favorits dels habitants de Sant Petersburg tot i tractar-se d’una reconstrucció.

Pont Anichkov

Pont de la Trinitat: Construït al 1903 amb un atractiu estil Art Nouveau, el Pont de la Trinitat és un dels ponts més llargs de la ciutat.

Pont de la Trinitat

Pont de l’Ermitage: Construït sobre el Canal d’Hivern, el pont de granit més antic de la ciutat uneix el Teatre de l’Ermitage amb el Museu de l’Ermitage.

Pont de l’Ermitagge

Pont del Palau: Símbol de Sant Petersburg i una de les principals artèries de la ciutat, aquest pont de 1.400 tones ofereix un impressionant espectacle durant la seva obertura.

Pont del Palau

Compres

A continuació s’enumeren els principals productes típics de Sant Petersburg.

  • Matrioskas: Regna sobre la resta de souvenirs, les matrioskas són conjunt de nines de fusta buides de diferents mides que es col·loquen una dins de les altres. Es troben de tot tipus i en tots els colors al llarg de totes les botigues de  Sant Petersburg.
  • Ous Fabergé: Originalment creats com a peces d’art de valor incalculable per a l’alta noblesa, actualment es poden trobar rèpliques més assequibles d’aquestes joies, dotades de similar bellesa i cuidades al detall.
  • Ambre: Rússia compta amb la major part de la reserva mundial d’ambre en el seu territori, pel que és possible aconseguit tot tipus de joies i peces d’excel·lent qualitat amb preus molt competitius.
  • Parament tradicional: L’opció més coneguda són les peces de ceràmica de gzhel, amb peces suaus i ben tractades de colors blau i blanc. També es poden trobar coberts i plats de fusta decorats amb colors vius.
  • Mocadors i xals: De textura suau, colors vibrants i treballats, els mocadors més populars que es poden trobar són els de Pavlovsky Posad.
  • Artesania de fusta: Les caixetes de fusta lacades i decorades amb petits detalls són l’opció ideal per a guardar petites joies o tresors personals de petita mida.
  • Records de l’antiga URSS: Ideals per a col·leccionistes nostàlgics en moltes botigues i mercats es troben insígnies, gorres i tot tipus de productes de l’antiga Unió Soviètica.
  • Abrics de pell: Símbol d’estatus i utilitzats per a combatre les temperatures extremes de la ciutat durant els durs mesos d’hivern, els abrics de pell més populars que es poden comprar a Sant Petersburg són els de visó, guineu polar i mustela.
  • Productes gastronòmics: Vodka, caviar, mel, licors d’herbes, etc. molts dels productes típics de Rússia s’empaqueten a la perfecció per als turistes en el viatge de tornada.

Principals zones comercials:

  • Avinguda Nevsky (Невский проспект): El carrer comercial més famós de Sant Petersburg. Ple de restaurants i botigues de tot tipus. Nevsky Prospekt és una de les principals artèries de la ciutat, a part d’una de les zones comercials més importants.
  • Plaça Sennaya (сенная площадь): Als voltants de la plaça es pot trobar tot tipus de botigues i restaurants, a part dels centres comercials de Pik i Sennaya.
  • Centre Comercial Gostiny Dvor (Большой Гостиный Двор): Conegut com “el pati dels comerciants”, aquest centre comercial va ser construït entre 1761 i 1785. Durant aquesta època els incendis estaven a l’ordre del dia, pel que es va edificar bàsicament utilitzant pedra.
  • Centre Comercial Galeria (ТРЦ Галерея): Aquest enorme centre comercial de 4 plantes compta amb quasi 300 botigues, pel que és possible trobar pràcticament tot allò que es busqui.

Moscou (Москва)

Continguts:

Història de Moscou

Antiga colònia mongola, Moscou és una ciutat plena d’història i històries que amb el pas del temps s’han anat convertint en una de les ciutats amb més riquesa cultural d’Europa, a més de ser una de les capitals més poblades del món.

El nom de la ciutat procedeix del riu que la travessa, denominat Moscova, Moskva en rus antic.

Es desconeix la data exacta de la creació de la ciutat, tot i que per començar a explicar la història de Moscou s’acostuma a utilitzar la data del 4 d’abril de 1147, tot i que nombrosos arqueòlegs i historiadors han demostrat que ja existia una població al segle XI.

Segle XIII

Va ser a principis del segle XIII quan Moscou es va convertir en capital del principal i va adquirir gran importància, acollint la construcció de vàries esglésies i monestirs, llocs que van que la zona creixés social i culturalment.

En aquest moment Moscou va queda com a colònia de l’Imperi Mongol, creixent molt gràcies a la contínua arribada de població de tots i cadascun dels llocs de Rússia.

Expansió global

Moscou va començar un període de creixement a tots els nivells i els avanços científics de l’època van provocar que es posicionés globalment. Un altre punt d’interès va ser la conquesta de Constantinoble per l’Imperi Otomà, que va acabar per convertir-la en una dels centres més importants del cristianisme ortodox en tot el món.

Va ser Ivan III qui al segle XV nombraria a la ciutat capital de totes les rússies, títol que va conservar fins al 1712, quan Pere el Gran va decidir traslladar la capital de l’imperi a Sant Petersburg.

Napoleó i la resistència russa

Al 1812 la ciutat va viure una de les seves grans victòries gràcies a la derrota de Napoleó i les seves tropes en una avançament pel país soviètic. Els moscovites van cremar els camps i totes les zones en les que el seu exèrcit parava a descansar o recollir subministres. Es van veure sols, abandonats i sense res per menjar. Tot això sumat a les temperatures extremes de la zona va provocar un desgast total als sodats francesos, que va fer que perdessin pràcticament la totalitat del seu exèrcit desplaçat.

Revolució Bolxevic

Al 1917 va començar la Revolució Bolxevic, un moviment polític-social que va remoure el país des dels seus ciments. Al 1922 el govern comunista va decidir tornar la capital a Moscou i a més de dotar a la ciutat de tots els avanços de l’època. Autobusos, línies de ferrocarril, metro, i tota una sèrie d’innovacions que la van convertir en una de les més desenvolupades de tot Europa.

Més tard va començar a Moscou un procés de reconstrucció que afectaria a vàries de les esglésies i catedrals de la ciutat, amb un clar missatge d’ateisme lligat a la idea de país que tenia la recent instaurada URSS.

Un exemple d’aquest devastador moviment és la Catedral de Crist Salvador, que va ser demolida al 1931 sota les ordres de les autoritats soviètiques tant sols 48 anys de la seva inauguració.

Història recent de Moscou

Al 1965 va ser declarada com a “ciutat heroica” gràcies a la feina feta per les tropes de l’exèrcit durant la segona Guerra Mundial. En aquest punt de la història de Moscou, la ciutat va ser escenari d’un cop d’estat al 1991, quan membres del govern soviètic no van voler acceptar les reformes portades a terme del primer ministre Mijaíl Gorbachov. La URSS es va dissoldre, però Moscou va continuar essent la capital de la recent creada Federació Russa.

Actualment Moscou és un dels centres polítics més importants de tota Europa, essent una de les ciutats amb més població del continent, amb més de 12 milions d’habitants, només superada per Istanbul i posicionant-se la sisena a nivell mundial.

Informació pràctica

Documentació necessària

Per entrar a Rússia és obligatori portar el passaport amb una vigència mínima de 6 mesos i sol·licitar un visat.

És possible obtenir aquest visat per a viatjar a Moscou a l’ambaixada Russa. En el cas de Catalunya, aquest tràmit es realitzar en les centrals de visats russos. A Barcelona a l’Av. Roma, 67.

El visat té un preu de 58 € i el tràmit acostuma a durar uns 10 dies hàbils des de que se sol·licita.

Per a sol·licitar-lo és necessari aportar la següent informació:

  • Passaport original en vigor.
  • Carta d’invitació proporcionada per l’hotel.
  • Assegurança d’assistència mèdica que cobreixi la totalitat del viatge. Només són vàlides les assegurances amb determinades empreses, pel que és necessari consultar-ho al Ministerio de Asuntos Exteriores abans de contractar-lo.
  • Formulari de sol·licitud imprès i fotografia de carnet.

Temps a Moscou

Els estius acostumen a ser calorosos, els mesos més càlids són juliol, agost i setembre, arribant a temperatures màximes de 24ºC.

Els hiverns són durs, durant els mesos més freds, com són gener i febrer, acostumen a tenir temperatures mínimes de -9ºC, tot i que es pot arribar a registrar-se temperatures mínimes de -42ºC.

Moneda

La moneda oficial de Rússia és el ruble i les seves sigles pera a denominar-la són RUB. Els preus estan indicats amb ₽. Els bitllets són de 5, 10, 50, 100, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 rubles i les monedes d’1, 5, 10 i 50 kopeks, i d’1, 2, 5, 10 RUB (100 kopeks = 1 RUB).

El tipus de canvi acostuma a ser més o menys 100 ₽ = 1 €.

Transport

Metro

El Metro és el millor transport per visitar Moscou. El Metro va ser inaugurat al 1935 durant el període de Stalin, el metro de Moscou és un dels més grans i bonics del món. La bellesa d’algunes de les seves estacions l’han convertit en una de les principal atraccions turístiques.

Conegut com el Palau del Poble per la seva bellesa i majestuositat de les seves instal·lacions, el metro de Moscou connecta diferents punts de la ciutat d’una manera ràpida, econòmica i eficient, desplaçant a més de 7 milions de passatgers cada dia.

El Metro funciona tots els dies de la setmana entre les 5:30 i la 1:00. La freqüència de pas durant les hores punta és d’entre 1 i 3 minuts, tot i que varia en funció de la línia i l’horari.

El preu del bitllet senzill per desplaçar-se per tota la ciutat és de 55 ₽ (0,55 €). Els bitllets senzills permeten canviar de tren tantes vegades com es vulgui, sense límit de distancia ni de temps. També existeix la possibilitat de comprar un bitllet diari per 230 ₽ (2,30 €) o un de 3 dies per 438 ₽ (4,40 €).

El Metro compta amb 14 línies amb una extensió total de 380 km que es divideixen en 222 estacions. Les línies són el millor llibre d’història que es pot trobar a Moscou, ja que a través de la decoració de les seves estacions es narren els principals capítols que marcarien la història de la ciutat.

Un dels detalls curiosos del Metro de Moscou és que, tot i que els anuncis de les parades es realitzen només en rus, quan els tren es dirigeixen cap al centre de la ciutat s’escolta un veu masculina, i quan és des del centre cap a les afores es tracta d’una veu femenina.

A cada estació està escrit el nom de la parada, però, a apart de que apareixen en rus, no són massa visibles des del tren. Pel que és aconsellable anar amb el mapa del Metro i saber quantes parades s’han de realitzar per poder baixar.

Plànol del Metro de Moscou

Taxis

Existeixen diferents companyies de taxis a Moscou i cada una compta amb les seves tarifes. A part dels taxis legals, és molt comú l’ús de cotxes privats sense llicència que s’utilitzen pel transport de passatgers.

Para un cotxe al carrer només és recomanable per aquells que coneguin l’idioma i la ciutat. És important que alguns cotxes porten el cartell de “taxi” al sostre i els conductors poden insistir que es tracta d’un taxi oficial, tot i que en moltes ocasions no és així.

És important no pujar mai en un cotxe que hi hagi més d’una persona, i pel propi benestar és pràcticament imprescindible acordar el preu per avançat mostrant clarament el destí per evitar malentesos i acabar pagant xifres desorbitades.

Actualment els preus dels taxis oficials de Moscou han baixat notablement però encara existeix un gran nombre de taxis que operen de forma il·legal, pel que si es vol agafar un taxi, el més recomanable és trucar per telèfon i reservar un servei de confiança.

L’augment de les aplicacions mòbils dedicades al servei de transport privat de passatgers ha fet la vida més fàcil als turistes a l’hora de desplaçar-se per les ciutats com Moscou, on agafar un taxi en ocasions pot ser una mica complicat degut a la barrera idiomàtica.

Una de les opcions més utilitzades tant per turistes com per locals, és Yandex, una empresa similar a Google que domina el mercat del servei de transports privat a Rússia. A través de la seva aplicació és fàcil reservar un vehicle indicant el punt de recollida i el de finalització.

Bus

Els busos de Moscou són un mitjà de transport còmode per a arribar a les afores, però per general els embussos que es generen a la ciutat el converteixen en un mitjà de transport lent i poc puntual.

Bus Turístic

El bus turístic de Moscou realitza dues rutes amb 42 parades als principals punts turístics de la ciutat. Durant tot el trajecte a bord del bus descapotable es gaudeix de comentaris gravats en espanyol sobre la història i els llocs que es recorren.

Algunes parades del bus turístic de Moscou que val la pena destacar és la Plaça Roja, l’estació de Metro Kropotkinskaya, el Museu Pushkin, la fàbrica Octubre Roig i el Jardí Alexander.

El bitllet vàlid per dos dies té u n preu de 33 € pels adults i 30 pels nens d’entre 7 i 13 anys. Els menors de 6 anys paguen 16 €.

Els horaris:

  • Línia vermella: des de 10:00 a 18:00, cada 20 minuts. El recorregut complet dura 1 hora.
  • Línia verda: des de 10:00 a 18:00, cada 40 minuts. El recorregut complet dura 2 hores.

Kremlin (Московский Кремль)

Centre administratiu i religiós d ela ciutat, el Kremlin és el cor de la ciutat, a part de ser una de les atraccions més emblemàtiques no només de Moscou, sinó que de tota Rússia. Es tracta d’un lloc històric únic al món, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Construït al segle XII com una ciutat medieval amb instal·lacions de fusta, el Kremlin va anar creixent fins a convertir-se en un recinte majestuós, seu del Principal de Moscou.

La paraula Kremlin significa ciutat fortificada. A Rússia és possible trobar varis kremlin que es conserven al cor d’algunes ciutats medievals que en l’actualitat s’han expandit al voltant de les muralles.

El recinte del Kremlin de Moscou compta amb una superfície total de 27 hectàrees emmarcades per 2.500 metres de muralles unides per 20 torres de fins a 80 metres d’altura.

Els elements més representatius del Kremlin són les muralles vermelles i els penells amb forma d’estrella vermella que es troben sobre les torres.

A l’interior del recinte hi ha museus, que ja en parlaré més endavant, edificis històrics i esglésies, a més d’altres edificis que generalment no es visiten com el Gran Palau del Kremlin, el Palau Estatal del Kremlin i la Residència Presidencial.

Vista aèria del Kremlin

Catedral de la Dormició (Успенский собор)

També coneguda com la Catedral de l’Assumpció, la Catedral de la Dormició és un imponent temple construït amb pedra blanca coronat per cúpules daurades, en que l’interior està decorant amb acolorits murals i valuoses icones.

Catedral de la Dormició

Catedral de l’Anunciació (Благовещенский собор)

Catedral de l’Anunciació

Construïda entre els segles SIV i SVIII, la Catedral de l’Anunciació va ser dissenyada i decorada al gust dels tsars que es van anar succeint.

Catedral de l’Arcàngel Miquel (Архангельский собор)

Construïda entre el 1505 i 1508 per a ocupar el lloc d’un altre temple més antic, la Catedral de l’Arcàngel compta amb una intensa decoració formada per bonics frescos dels segles XVI i XVII, a part de cridaneres icones i boniques làmpades.

Catedral de l’Arcàngel Mique

Museu de l’Armeria (Оружейная палата)

Museu de l’Armeria

Amb una rica col·lecció composta per tot tipus de tresors reials, l’Armeria del Kremlin és un dels millors museus del món en el seu estil. Tot i el seu nom, l’Armeria del Kremlin, compta amb una col·lecció variada que inclou tot tipus d’objectes:

Peces d’or i de plata

L’art rus compta amb fines peces artesanals amb incrustacions d’or i pedres precioses. Gran part d’elles estan decorades amb enormes safirs blaus, la pedra preferida d’Ivan el Terrible. Entre els elements més preuats podem trobar valuoses icones i alguns dels mítics Ous Fabergé.

Regals dels ambaixadors

Una de les zones més variades del museu és la destinada als regals dels ambaixadors, ja que aquesta comprèn objectes peculiars que inclouen peces realitzades amb ous d’estruç, cocos, marfil, o minerals poc comuns.

Armes i armadures

Com no podria ser d’una altra forma, l’Armeria del Kremlin compta amb una extensa col·lecció de luxoses armes russes decorades amb marfil, or i plata que van ser creades pels millors artesans de l’època.

La col·lecció d’armes del museu no només compta amb peces procedents de Rússia, sinó que posseeix exòtiques peces de diferents països europeus, exposant una variada col·lecció composta per armadures, escuts, dagues i armes de foc,

Carruatges reials

Amb una de les millors col·leccions de carruatges del món, el museu compta amb carruatges reials realitzats pels principals artesans de l’època, boniques peces d’art en les que cada detall és cuidat al màxim.

Arnesos cerimonials i cadires de muntar

Els tsars de l’imperi rus comptaven amb ostentoses cadires de muntar a cavall brodades amb fil d’or i decorades amb pedres precioses. També s’exposen els arnesos dels cavalls, que destil·laven el mateix luxe i riquesa que les cadires.

Informació pràctica del Museu de l’Armeria del Kremlin

Ubicació: Al recinte del Kremlin

Horari: De divendres a dimecres de 10:00 a 18:00. Dijous tancat.

Preu: Adults 1.000 ₽ (10 €). Menors de 16 anys: 500 ₽ (5 €).

Transport: Metro: Biblioteka imeni Lenina (Библиотека им. Ленина), línia 1.

Informació pràctica del Kremlin

Horari:

  • Des del 15 de maig al 30 de setembre: de 9:30 a 18:00.
  • Des de l’1 d’octubre al 14 de maig: de 10:00 a 18:00.

Preu:

  • Conjunt arquitectònic i Plaça de les Catedrals: Adults: 700 ₽ (7 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.
  • Armeria: Adults 100 ₽ (10 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Biblioteka imeni Lenina Lenina (Библиотека им. Ленина), línia 1.

Plaça Roja (Красная Площадь)

Coneguda a nivell mundial per la seva grandiositat i la bellesa de les seves construccions, la Plaça Roja de Moscou és el cor i ànima de Moscou i de tota Rússia.

És comú pensar que el nom de la plaça prové del color vermell predominant dels seus edificis, o bé del fet de que es tractava del centre neuràlgic del bloc comunista, però la realitat és que la paraula “Krásnaya” significa vermell, però també significa bonic, pel que, de forma molt encertada, es va denominar “plaça bonica”.

Al llarg dels anys la Plaça Roja de Moscou ha mantingut la seva atenta mirada essent testimoni de nombrosos esdeveniments històrics que marcarien el destí del país. Símbol del poder imperial de l’antiga Unió Soviètica, la plaça fou el centre d’un dels conflictes que enfrontarien a dos de les principals potències mundials en una conflicte que marcaria la història de la humanitat.

La plaça està delimitada per quatre imponents construccions. Una de les més destacades i centre de les mirades de tots els visitants és la Catedral de San Basili. Aquest bonic temple de peculiar aspecte i colors inimaginables és el tresor més preuat dels país i la seva imatge més representativa.

Al costat oposat a la Catedral de San Basili es troba l’imponent edifici vermell que ocupa el Museu d’Història Nacional.

Durant el període de la Unió Soviètica la Plaça Roja de Moscou es va convertir en escenari ideal per a les desfilades militars, pel que es van eliminar els obstacles que van aparèixer al pas dels tancs. Entre aquestes construccions afectades i havia la Catedral de Kazan, que desafortunadament va ser demolida per tal que deixés de molestar.

Un dels lateral de la plaça està emmarcat per la muralla del Kremlin, un dels espais més imponents de Moscou en que es troba l’antiga residència del tsar. Just cavant del Kremlin es troben les impressionants Galeries GUM, uns luxosos grans magatzems construïts a finals del període imperial.

L’interessant panorama de la Plaça Vermells de Moscou es completa amb dues construccions de menor mida, però plenes d’interès. Es tracta de la Catedral de Kazan i el peculiar Mausoleu de Lenin, on es pot veure el cos del líder embalsamat.

Plaça Roja amb el Museu d’Història Nacional al fons
Plaça Roja amb la Catedral de Sant Basili al fons

Catedral de Sant Basili (Храм Василия Блаженного)

Construïda entre 1555 i 1561 sota l’encàrrec d’Ivan el Terrible, la Catedral de San Basili és el símbol de Moscou i de tota Rússia, una construcció de somni digna del millor dels contes de fades.

La Catedral de San Basili és una orgullosa supervivent que, aixecant-se majestuosa en mig de les construccions quadriculades i monocromàtiques que caracteritzaren el període comunista, s’ha mantingut en peu refent-se de varis incendis, escapant de la invasió de Napoleó i fugint del cruel pla de demolició de Stalin que va arribar a destruir alguns temples com la Catedral del Crist Salvador.

Cridant l’atenció com un tortell de colors coronada per boniques i acolorides cúpules de diferent disseny, la seva visió és una imatge de postal tant de dia com de nit.

Un cop a l’interior ens trobem amb un temple de reduïdes dimensions compost per un laberint format per nou capelles profusament decorades entres les que es troba una torre central que s’eleva a mode de campanar.

Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Informació pràctica de la Catedral de Sant Basili

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь)

Horari: Tots els dies d’11:00 a 17:00.

Preu: Adults 700 ₽ (7 €). Menors de 16 anys: entrada gratuïta.

Catedral de Sant Basili

Museu d’Història Nacional (Государственный исторический музей)

Ocupant un dels edificis més imponents de la mítica Plaça Roja, el Museu d’Història Nacional de Moscou va ser inaugurat al 1872 per a relatar la història dels país a través de les seves exposicions.

Després de la seva imponent façana que contrasta a la perfecció amb la muralla del Kremlin, el Museu d’Història Nacional dóna la benvinguda als visitants amb un majestuós hall decorat amb pintures que detallen l’arbre genealògic de la monarquia russa.

El recorregut continua amb les exposicions dedicades a la història antiga obrint pas a les edats de Pedra, Bronze i Metall. Mentre es va passant per la història russa ens trobem en diferents peces arqueològiques i documents que relaten els principal esdeveniments que marcarien la història del país.

La segona planta del museu està dedicada a la part més recent de la història de Rússia, explicant amb exposicions dedicades als capítols dels segles XVIII, XIX i XX.

El museu tracta una temàtica molt concreta, pel que no és l’opció més recomanable pels visitants que comptin amb un temps limitat per conèixer Moscou. Això si des de fora és espectacular..

Informació pràctica Museu Història Nacional

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь)

Horari:

  • Des de setembre a maig: de dimecres a dilluns de 10:00 a 18:00 (divendres i dissabte fins a les 21:00). Dimarts tancat.
  • Des de juny fins agost: tots els dies de 10:00 a 21:00.

Preu: 500 ₽ (5 €).

Transport: Metro: Okhotny Ryad (Охотный Ряд), Teatralnaya (Театральная) i Ploschad Revolyutsii (Площадь Революции)

Museu d’Història Nacional

Catedral de Kazan (Казанский собор на Красной площади)

Localitzada al costat del Museu d’Història Nacional, a la Plaça Roja, la Catedral de Kazan de Moscou és un temple ortodox de petites dimensions que a primera vista podria passar desapercebut, però l’encant radica especialment en la senzillesa dels seus trets.

La Catedral de Kazan va ser construïda al 1612 per a celebrar el final de la invasió polonesa. En un primer moment va ser construïda de fusta, però, després de quedar destruïda quasi per complet durant un incendi, va ser reconstruïda amb maó.

Anys després, al 1936, Stalin va decidir que les esglésies de la plaça erren una molèstia per a les desfilades militars, pel que va encarregar una neteja que acabaria amb aquest petit temple. Afortunadament, la seva veïna, la Catedral de Sant Basili, va aconseguir salvar-se d’aquest moviment destructiu.

La catedral que es pot veure en l’actualitat va ser reconstruïda amb l’ajuda de les fotografies que es van fer abans de la seva destrucció, pel que no es va aconseguir una imatge bastant fidel a la del temple original.

Amb una bonica façana típica russa decora amb maons en forma d’arcs, la Catedral de Kazan està coronada per petites cúpules i un delicat campanar de petites dimensions.

Un cop dins, hi ha un temple petit i suaument il·luminat en el que les veles i l’encens ofereixen un ambient acollidor que es completa encara més durant les celebracions en les que ressonen els bells càntics del cor.

Catedral de Kazan

Galeries GUM (ГУМ)

Localitzades en ple cor de Moscou, a la Plaça Roja, les Galeries GUM, també conegudes com a Magatzems GUM, són el centre comercial més important de Rússia, un espai luxós i elegant.

El centre comercial va ser construït al 1890 i al 1921 es va nacionalitzar sota l’encàrrec de Lenin per convertir-se un dels miralls que reflectirien fidelment la història de Moscou. Temps després de la seva inauguració, les Galeries GUM farien plorar a Stalin en públic per primera vegada, al veure pels seus passadissos a l’elit del Partit Comunista en busca d’articles de luxa. En la seva època d’esplendor va arribar a tenir més de 1.200 botigues a les seves instal·lacions.

Durant el període soviètic el centre comercial va ser nacionalitzat i a les seves instal·lacions es van construir habitatges comunals, però amb la fi de la Unió Soviètica les galeries tornarien a passar a mans privades.

La imponent façana de més de 240 metres de longitud és una de les imatges més representatives de Moscou, però això és l’embolcall que dóna pas als majestuosos interiors.

La major part de les botigues de l’interior són de alta gama i estan fora de l’abat de la majoria de butxaques, però resulta un autèntic plaer passejar per les seves elegants instal·lacions completant els refinats aparadors.

Enmig del luxe de les galeries es poden trobar algunes botigues de souvenirs, així com alguns restaurants totalment assequibles i diversos quioscos en els que serveixen els gelats.

Informació pràctica de les Galeries GUM

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь)

Horari: tots els dies de10:00 a 22:00.

Galeries GUM
Interior de les Galeries GUM

Mausoleu de Lenin (Мавзолей В.И. Ленина на Красной площади)

Construït durant el període soviètic sota l’encàrrec de Stalin, el Mausoleu de Lenin és un petit monument ubicat a la Plaça Roja en el que es pot veure el cos embalsamat de Lenin.

Tot i el desig exprés de Lenin de ser enterrat amb la seva mare a Sant Petersburg, les ordres de Stalin al respecte van ser clares i contundents. Va encarregar que Lenin fos embalsamat per exposar-lo al públic, conservant el seu cos per tots els mitjans possibles fins al final dels temps.

El Mausoleu compta amb un laboratori amb el seu propi equip d’experts (biòlegs, bioquímics i anatomistes) que s’encarreguen del “servei de manteniment” de Lenin. D’aquesta manera, l’antic líder és reparat una i una altra vegada per mantenir-se en vida per sempre.

Per això, durant dos mesos a l’any es tracta el cos amb una solució màgica i es vesteix al líder amb un vestit nou, tornant a col·locar-lo en el tranquil sarcòfag de vidre per continuar impassible davant dels ulls dels visitants.

Mausoleu de Lenin

Teatre Bolshoi (Большой театр)

Construït al 1825, el mític Teatre Bolshoi compta amb una enorme riquesa artística i cultural que el converteix en el teatre de ballet i òpera més conegut de Rússia, a part d’un dels més importants a nivell mundial.

Tan sols 28 anys després de la seva construcció va patir un devastador incendi que deixaria l’interior reduït a cendres, pel que fa ser necessari un intens treball de reforma i restauració. Aquest no seria l’únic gran incendi que patiria el teatre, ja que va tornar a cremar-se durant més d’una setmana, i va haver de reconstruir-se de nou.

Posteriorment, al llarg dels últims anys s’ha portat a terme importants reformes cuidant al màxim cada detall i treballant de forma artesanal per a convertir-lo en un dels tècnicament millor equipats del món respectant al màxim la seva decoració original.

La imponent façana envolta un interior amb un ambient espaiós i ple de llum i color dotat d’una elegant decoració de vellut vermell i estuc decorat amb un sumptuós mobiliari.

Al llarg de la seva història, l’escenari del Bolshoi ha tingut el plaer de presentar l’estrena d’algunes de les obres clàssiques més prestigioses de la història com són: El Llac dels Cignes, La Bella Dorment, El Trencanous o Romeu i Julieta.

Per conèixer l’interior del teatre, si es disposa de temps i pressupost suficient, el més recomanable és comprar entrades per una funció. Les visites guiades al teatre no són una opció molt recomanable, ja que només es realitzen un cop al dia en anglès o rus.

Ubicació: Theatre Square (Театральная площадь),1

Horari: Dimarts, dimecres i divendres a les 11:30 (visita guiada).

Preu: 2.000 ₽ (20 €).

Transport: Metro: Okhotny Ryad (Охотный Ряд), Teatralnaya (Театральная)

Teatre Bolshoi
Interior del Teatre Bolshoi

Monestir Novodévichi (Новодевичий Монастырь)

Construït al 1524 per a convertir-se en el convent més ric i important de Rússia, el Convent Novodévichi és un harmoniós conjunt arquitectònic que va funcionar com a lloc de reclusió de nombroses dones de la noblesa que es mostraven rebels, l’excusa ideal d’Ivan el Terrible i de Pere el Gran per alliberar-se de les seves impertinents mullers quan volien desfer-se d’elles.

Anys després el monestir va deixar enrere aquest turbulent passat per a convertir-se en un autèntic oasi allunyat del soroll de Moscou en el que en l’actualitat encara es respira una tranquil·litat inusitada.

El complex del monestir Novodévichi compta amb esglésies de diferents estils arquitectònics compostes per senzilles parets blanques en contrast amb les cridaners cúpules daurades, blaves i verdes.

Les dues construccions més destacades del complex són la Catedral de Nostra Senyora de Smolensk i l’Església de la Intersecció de la Porta.

Al costat del Convent hi ha el bonic Llac dels Cignes, un agradable espai que va servir d’inspiració a Tchaikovsky per a la creació del mític ballet. Desafortunadament, en l’actualitat no està habitat per cignes, no obstant continua essent un lloc emblemàtic.

Al Monestir també hi ha el cementiri més important de Moscou, el Cementiri de Novodévichi. Amb més de 27.000 tombes és el lloc de descans d’alguns personatges que han marcat en la història del país com són l’astronauta Pável Beliáyev, el president Boris Yeltsin o l’escriptor Nikolái Dógol.

Un dels aspectes més sorprenents del peculiar cementiri és la original forma d’algunes de les tombes. La del ministre de comunicacions té forma de telèfon, mentre que la d’un dels comandants de la Segona Guerra Mundial està dissenyada en forma de tanc.

El Monestir Novodévichi és un bonic complex arquitectònic que juntament amb el cementiri va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta d’una visita agradable, tot i que està allunyat del centre de Moscou, pel que és recomanable si es disposa de temps.

Ubicació: Novodevichy Passage (Новодевичий проезд), 1

Transport: Metro Sportivnaya (Спортивная), línia 1.

Monestir Novodévichi

Torre Ostánkino (Останкинская Телебашня)

Inaugurada al 1967, la Torre Ostánkino va ser el primer edifici que es va construir amb més de 500 metres d’altura i durant diversos anys va ser l’edifici més alt del món. Es tracta d’una torre de telecomunicacions amb una plataforma d’observació i varis restaurants.

Està localitzada al nord de la ciutat, es va construir per oferir els serveis de televisió i telefonia a més de 15 milions de persones. A la part superior compta amb una mirador situat a 340 metres d’altura.

Just sota de la plataforma d’observació es troba “El setè Cel”, un restaurant circular giratori en el que es pot apreciar de bones vistes.

L’opció de la Torre Ostánkino a la zona nord de Moscou, no és una opció molt recomanable, ja que queda una mica allunyada del centre. En el cas que s’hi vulgui anar, és important tenir en compte que és obligatori portar el passaport i reservar amb antelació. Els menors de 7 anys no hi poden accedir.

Ubicació: Akademika Koroleva St (Академика королева), 15

Horari: tots els dies de 10:00 a 23:00.

Preu: Depenent dels horaris el preu pot variar: entre setmana entre 900 ₽ (9 €) i 1.200 ₽  (12 €). Caps de setmana 1.400 ₽ (14€).

Transport:

  • Metro: VDNKh (ВДНХ).
  • Troleibús: línies 13, 69, 73 i 36.
Torre Ostánkino

Centre Panrus d’Exposicions (Выставка достижений народного хозяйства)

Inaugurat al 1939, el Centre Panrus d’Exposicions (VDNKh) va ser un dels llocs d’esbarjo de Moscou durant el període soviètic. En un primer moment l’immens recinte va ser construït per albergar una exposició agrícola, però dues dècades més tard va ser profundament transformat per rendir homenatge als èxits econòmics, científics i tecnològics de Rússia.

La falta de finançament per part de l’estat va provocar que a finals de la dècada de 1980 la major part dels pavellons mostressin un terrible aspecte decadent i es veiessin convertits en magatzems, que passarien a convertir-se en un cementiri de luxoses construccions abandonades.

Afortunadament al 2014 començaria una profunda restauració dels pavellons que encara continua en procés per tornar-li el seu majestuós aspecte.

Després de passar per l’enorme arc triomfal de l’entrada ens trobem amb una extensa albereda sobre la que s’obre l’imponent pavelló principal del recinte.

El centre Panrus d’Exposicions de Moscou es troba una mica allunyat del centre, però, si es disposa de temps, val la pena conèixer-lo per fer-se una idea de la majestuositat de les construccions que es van portar a terme durant la Unió Soviètica.

Durant el recorregut pel centre es pot gaudir d’una selecció de cançons més populars del període soviètic, un dels detall que aporta un peculiar caràcter nostàlgic a les instal·lacions.

Si es té planejat visitar el Centre Panrus d’Exposicions es pot aprofitar la visita per conèixer el Museu de la Cosmonàutica, ja que es troba a l’entrada de la fira.

Ubicació: Prospekt Mira (проспект Мира), 19.

Transport: VDNKh (ВДНХ).

Centre Panrus d’Exposicions

Museu de la Cosmonàutica (Музей космонавтики)

Aquest museu compta amb una completa col·lecció de rendeix homenatge a l’important lloc que va ocupar Rússia en la carrera per fer realitat el somni de l’home de conquerir l’espai.

El museu està localitzat sota de l’impressionant obelisc de 100 metres dedicat als Conqueridors de l’Espai que es va construir al 1964 per a celebrar el llançament de l’Sputnik.

El Museu de la Cosmonàutica rendeix un especial homenatge a Yuri Gagarin, considerat un autèntic heroi nacional que va portar a terme la inigualable gesta de ser el primer en orbitar al voltat de la Terra. En les exposicions es pot veure la càpsula espacial en que es va realitzar aquest gran viatge.

El recorregut pel museu porta a un interessant viatge que permet descobrir nombroses peces originals que van ser utilitzades en els viatges espacials al llarg de la història, entre les que es pot veure el primer Sputnik (satèl·lit artificial), o els primers elements de propulsió dels coets, llur tecnologia encara no ha estat superada.

En les exposicions es pot veure l’evolució dels vestits espacials de diferents èpoques, a part de nombrosos elements i documentació gràfica capaç de crear un meravellós relat a través de la història espacial.

Com a dada curiosa, al museu es poden veure alguns gossos que van ser els primers aventurers que van viatjar a l’espai per tornar victoriosos.

El Museu de la Cosmonàutica resulta interessant per conèixer una part tan important per Rússia com és la seva gran carrera en el món espacial.

Abans d’abandonar el museu, és recomanable passar per la botiga, on hi ha tubs de menjar espacial a part de trossets de meteorits amb preus molt assequibles, una oportunitat única d’emportar-se un peculiar record de l’espai.

Ubicació: Prospekt Mira (проспект Мира), 11.

Horari: tots els dies de 10:00 a 19:00 (dijous i dissabtes fins a les 21:00). Dilluns tancat.

Preu: Adults 350 ₽ (3,50 €). Menors d’entre 7 i 18 anys 210 ₽ (2,10 €).

Transport: Metro VDNKh (ВДНХ).

Museu de la Cosmonàutica

Catedral de Crist Salvador (Храм Христа Спасителя)

Localitzada al cor de Moscou, la Catedral de Crist Salvador és un majestuós temple inspirat en l’Església Sofia d’Estambul que compta amb una història única i plena d’avatars digna dels millors relats.

La Catedral va ser construïda entre 1839 i 1883 sota l’encàrrec del tsar Alexandre I per rendir homenatge als morts en la Guerra Patriòtica de 1812.

Després de la Revolució Russa de 1917 es va portar a terme una persecució religiosa que portaria a la destrucció de nombrosos temples, entre els que es veuria inclosa la Catedral de Crist Salvador.

Al 1931 Stalin va ordenar la destrucció de la Catedral utilitzant explosius, i va decidir que el nou espai disponible fos ocupat pel gratacels més alt del món. La imponent construcció comptaria amb una altura de 415 metres i estaria coronada per una estàtua de Lenin de 100 metres d’altura.

Afortunadament les obres de construcció de l’edifici es veurien interrompudes per la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial, pel que el projecte mai arribaria a materialitzar-se.

Al 1958, després de l’intent fallit de la construcció del gratacels, es va instal·lar una impressionant piscina que es convertiria (com no pot ser d’una altra manera) amb la més gran del món. Comptava amb aigua calenta, cosa que feia possible gaudir de les instal·lacions durant tot l’any.

Al 1994 la piscina va ser clausurada i un any després començaria la construcció de la Catedral de Crist Salvador seguint el projecte original. Les obres es van portar a terme a passos de gegant, pel que només 5 anys després fou inaugurada.

Amb una imponent façana de pedra i marbre blanc i sota cinc cúpules daurades d’estil bizantí ens trobem amb un temple de dimensions extravagants decorat amb trossos de granit i pedra de tons inimaginables.

Igual que passar amb la resta de temples de la ciutat, la catedral ofereix un relat històric i està decorada amb nombroses icones, imatges i escultures entre les que destaquen les que rendeixen homenatge a aquells que van donar la seva vida pel país durant la guerra de 1812.

Una de les parts més interessant de la visita de la Catedral és la pujada a les cúpules, que comptes amb diverses terrasses exteriors des d’on s’obtenen boniques vistes panoràmiques de la ciutat.

La Catedral de Crist Salvador és el temple ortodox més alt del món i un dels més importants de la ciutat, juntament amb la bonica Catedral de San Basili. Val la pena fer-hi una visita sobre tot per gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix.

Ubicació: Ulitsa Volkhonda (Улица Волхонда), 15.

Horari: Tots els dies de 8:00 a 18:00.

Preu: Entrada gratuïta. Pujar a les cúpules 400 ₽ (4 €).

Transport: Kropotkinskaya (Кропоткинская), línia 1.

Catedral de Crist Salvador
Interior de la Catedral de Crist Salvador

Búnquer 42 (Бункер-42)

Construït com a lloc de comandament per a les forces nuclears de la Unió Soviètica, el Búnquer 42 permet endinsar-se a la cara més oculta de Moscou per a descobrir un dels secrets més ben guardats de la URSS.

Durant la Guerra Freda russa es va forjar un període de tensió entre els blocs comunista i capitalista, pel que es va començar a témer la llegenda d’un imminent conflicte nuclear, cosa que va portar a la construcció d’aquest búnquer.

En aquest moment, les impressionants instal·lacions es veurien envoltades en històries d’espionatge i missatges creuats que tindrien un important impacte sobre el transcurs de la Guerra Freda.

El búnquer, amb una entrada oculta en un edifici neoclàssic incapaç d’aixecar sospites, el búnquer s’obre pas a través de la terra en mig d’un complex sistema de túnels i diferents estances amb una superfícies de 7.000 m2.

Després de baixar més de 50 metres de profunditat a través d’empinades escales del búnquer ens trobem amb un entramat de túnels i estances en les que s’exposen fotografies i objectes que documenten a la perfecció el període de la història en el que les dues principals potències es van veure enfrontades.

Durant el recorregut es descobreix que les instal·lacions comptaven amb un complex sistema de reciclatge d’aire i suficient combustible i aliments per a mantenir a unes 30.000 persones durant 90 dies sense necessitat de sortir al món exterior.

El Búnquer 42 ofereix la possibilitat de realitzar un viatge al passat per a conèixer el refugi des del que Stalin va dirigir l’Exèrcit Rus durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial.

Les instal·lacions del búnquer ofereixen una estranya sensació d’angoixosa seguretat, oferint als visitants la possibilitat de gaudir del simulacre d’una explosió d’una bomba nuclear després de la qual s’activen les alarmes i comença a estendre’s el pànic.

Ubicació: Passatge Kotelnicheskiy (Котельнический проезд), 11.

Horari:

  • Guerra Freda: 11:30, 13:30, 15:30 i 17:30 (excepte els dilluns).
  • Desclassificat i Secrets del Búnquer: depèn del dia de la visita.

Preu:

  • Guerra Freda: Adults 2.200 ₽ (22 €). Estudiants 1.300 ₽ (13 €).
  • Desclassificat: Adults 1.800 ₽ (18 €). Estudiants 1.000 ₽ (10 €).
  • Secrets del Búnquer: 2.800 ₽ (28 €).

Metro: Taganskaya (Таганская), línia 7.

Búnquer 42

Torre Spasskaya (Спасская башня)

Torre Spasskaya

Localitzada al mur est del Kremlin, a la Plaça Roja, la Torre Spasskaya (Torre del salvador )és la més alta i la més cridanera del recinte. La torre compta amb un enorme rellotge encarregat de marcar l’hora oficial de la ciutat.

La torre va ser construïda al 1491 durant el regnat d’Ivan III. En aquests temps la seva porta constituïa l’entrada principal al recinte del Kremlin. Aquesta entrada només podria utilitzar-la els caps d’estat o els alts càrrecs, però sempre desmuntant els cavalls i traient-se el barret en senyal de respecte.

Anys després de la seva construcció, va ser coronada amb un capitell i després de la creació de la URSS es va eliminar l’àguila imperial de la part superior i en el seu lloc es va instal·lar una estrella vermella que funciona a mode de penell.

La Torre Spasskaya és un dels punts de referència de Moscou. La seva majestuosa ubicació a la Plaça Roja, al costat de la Catedral de San Basili, fa que resulti impossible que passi inadvertida, i tots els visitants tornen a casa amb les seves imatges entre les seves fotografies.

L’enorme rellotge de 6 metres de diàmetre de la part superior de la torre no només marca l’hora oficial de la ciutat, sinó que és l’encarregat d’indicar l’arribada de l’any nou, reunint cada any a mils de ciutadans sota la seva atenta mirada.

Ubicació: Plaça Roja (Красная Площадь).

Transport: Bibioteka imeni Lenina (Библиотека им. Ленина), línia 1.

Estàtua de Pere el Gran (Памятник Петру I)

Estàtua de Pere el Gran

Estimada per uns i odiada per molts altres, l’Estàtua de Pere el Gran és un impressionant monument de 94 metres d’alt ubicat al riu Moscova que constitueix una de les atraccions més convertides de Moscou.

L’obra és de l’artista rus Zurab Tsereteli, conegut per la creació d’altres peces igual de peculiars. En un primer moment la monumental obra va ser creada com un monument a Cristòfol colom, però no va aconseguir vendre-la, pel que l’artista va substituir el cap per la de Pere el Gran.

En una ocasió un grup terrorista va planejar la destrucció col·locant explosius a la seva base per volar-la pels aires, i posteriorment es va arribar a recollir fons per a realitzar la seva demolició. També s’ha ofert el seu trasllat a Sant Petersburg, però finalment ningú ha aconseguit moure l’estàtua de la seva peculiar ubicació.

Gran part de l’odi dels moscovites cap a l’escultura es deu a la poca estima que li tenen a Pere el Gran, ja que l’emperador va ser el creador de Sant Petersburg i sempre va estar enamorat d’aquesta ciutat, arribant a nombrar-la capital del país mentre arrancava aquest títol de les mans de Moscou.

Tot i que molts no dubten en catalogar-la com una de les escultures més lletges del món, l’estàtua de Pere el Gran de Moscou és un monument que, per bé o no, no deixa a ningú indiferent i genera grans expectació, pel que val la pena fer-li una breu visita per conèixer-la de primera mà.

Ubicació: Krymskaya Naberezhnaya (Крымская набережная).

Carrer Tverskaya (Тверская улица)

Unida a la mítica Plaça Roja, el carrer Tverskaya és l’avinguda més emblemàtica de Moscou i una de les zones comercials més populars de la ciutat. Compta amb nombroses botigues, restaurants i llocs d’interès i està animada a qualsevol hora del dia.

A principis del segle XVIII el carrer Tverskaya es va convertir en una de les zones més populars de la ciutat i de la classe acomodada va començar a instal·lar-se allí. Durant el segle XX el carrer patiria la seva remodelació més gran, quan sota l’encàrrec de Stalin es van enderrocar alguns edificis per ampliar les voreres i proporcionar monumentalitat a l’avinguda.

Durant aquesta peculiar remodelació, alguns edificis que es trobaven dins els plans de Stalin van aconseguir sortir en vida gràcies a un sistema de rails que va aconseguir moure alguns edificis complets sense causar-los cap dany.

El carrer Tverskaya va ser la primera avinguda en comptar amb servei d’enllumenat elèctric i la pionera en permetre el pas de tramvies. Es tracta del carrer amb més història de Moscou.

El carrer Tverskaya és una de les principals artèries de la ciutat, i al llarg dels seus 1.600 metres de longitud és possible trobar nombrosos punts d’interès. A part de comptar amb tot tipus de comerços ideals per fer-se amb algun capritx, val la pena prestar atenció als llocs següents:

Hotel Nacional: Construït a principis del segle XX, l’elegant Hotel Nacional es va convertir en un dels millors hotels de l’època gràcies a que comptava amb les més modernes comoditats, una excel·lent ubicació i una esplèndida decoració.

Hotel Nacional

Duma Estatal: Símbol del immens poder soviètic, aquesta mola de formigó es va col·locar sobre les restes de l’antiga església i diversos edificis del segle XVII que van ser enderrocats per a fer-li lloc a l’edifici del govern.

Duma Estatal

Club Anglès: Al núm. 2 es troba l’únic palau del carrer que no ha patit cap reconstrucció. Al 1831 es va convertir en un dels edificis més emblemàtics de la zona quan es va instal·lar-hi el Club Anglès, un important club social d’elit. Actualment alberga el Museu d’Història Contemporània de Rússia.

Hostatgeria Savvinskoie: Al núm. 6 hi ha una construcció amb una història feliç. Construït amb un estil modern amb aspecte de palauet, aquest edifici de 23.000 tones va ser desplaçat 50 metres mentre els seus habitants dormien.

Ajuntament de Moscou (Мэрия Москвы): Al núm. 13 s’aixeca un imponent edifici vermell que es va construir al 1782 pel general-governador de Moscou. A l’igual que els seus veïns, aquest edifici també va ser desplaçat 13 metres per permetre l’ampliació del carrer.

Ajuntament de Moscou

Ubicació: Al costat de la Plaça Roja.

Transport: Metro: Tverskaya (Тверская) línia 2, Pushkinskaya (Пушкинская) línia 7, Chekhovskaya (Чеховская) línia 9 i Okhotny Ryad (Охотный Ряд) línia 1.

Parc de la Victòria (парк победы)

Construït com un gran monument a l’aire lliure per commemorar un dels capítols més importants de la història del país, el Parc de la Victòria és una meravellós espai verd que rendeix homenatge a la victòria del poble soviètic durant la Gran Guerra Pàtria.

El parc va ser inaugurat al 1995 per a celebrar el 500 aniversari del final de la segona Guerra Mundial i des de llavors s’ha convertit en un dels espais més estimats pels moscovites, ja que simbolitza el triomf de Rússia sobre l’Alemanya nazi.

El punt que més crida l’atenció del parc és el Monument a la Victòria, un impressionant obelisc triangular que es perd en l’infinit gràcies als seus 150 metres d’alçada. A la part alta de l’obelisc, difícil de divisar-ho, hi ha una escultura de Niké, Dehesa grega de la victòria.

Al parc es pot visitar el Museu de la Gran Guerra Patriòtica, un espai ideal per conèixer la història de la participació de Rússia a la Segona Guerra Mundial.

Davant mateix del museu s’obre la Plaça dels Vencedors i en les immediacions es troba l’albereda central, dividida en cinc terrasses amb fonts que recorden els cinc anys que va durar la guerra. Durant la nit aquestes superfícies es vesteixen de color vermell amb un joc de llums per a recordar la sant vessada durant les contínues batalles.

L’aigua és un dels elements claus del parc, que compta amb 1.418 fonts, xifra que recorda els dies que Rússia va formar part del conflicte.

El Parc de la Victòria ofereix la possibilitat de passejar pels jardins i relaxar-se i reflexionar sobre alguns dels esdeveniments històrics que marcarien el rumb del país.

El dia 9 de maig, Dia de la Victòria, és un dia de celebracions en el que la ciutat es vesteix de les millors gales per transmetre la seva forma de mirar cap al futur amb alegria i optimisme.

Ubicació: Al Mont Poklonnaya (Поклонная гора).

Transport: Metro: Park Pobedy (Парк Победы), línies 3 i 8A.

Parc de la Victòria

Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Музей Победы)

Amb una completa exposició que narra a la perfecció la participació de Rússia a la Segona Guerra Mundial, el Museu de la Gran Guerra Patriòtica exposa armament, uniformes i diferent documentació relacionada amb aquesta guerra.

Al llarg del recorregut pel museu ens trobem amb nombrosos objectes que constitueixen el millor dels relats sobre la Segona Guerra Mundial. Cartes, armament, uniformes, fotografies, diaris i diferents documents recreen un fidel i tràgic relat sobre la participació russa al conflicte.

La part central del museu és la Sala de la Fama, un espai en el que es rendeix homenatge als herois que van participar a la Gran Guerra Pàtria. La sala compta amb torres de marbre blanc en les que es poden veure tallats els noms de més de 11.000 herois que van donar la vida pel seu país.

A les plantes superiors es poden veure diferents exposicions dedicades a les batalles més importants en que es mostres detalladament els esdeveniments per oferir als visitants un complet viatge en el temps.

El museu documenta alguns dels capítols més importants de la història russa i pot resultar imprescindible pels apassionats per la història, però si no es disposa de massa temps es pot prescindir d’ell.

Ubicació: Ploshchad’ Pobedy (площадь Победы), 3.

Horari:

  • Dimarts, dimecres i diumenge: de 10:00 a 20:30 hores.
  • Divendres i dissabte: de 10:00 a 21:30.
  • Dilluns tancat.

Preu:

  • Edifici principal: 300 ₽ (3 €).
  • Entrada a l’exposició a l’aire lliure: 300 ₽ (3 €).
  • Entrada a l’exposició “Motors de Guerra”: 150 ₽ (1,50 €).
  • Entrada combinada (edifici principal, exposicions a l’aire lliure i exposició “Motors de Guerra): 400 ₽ (4 €).

Transport: Metro: Park Podeby (Парк Победы), línia 3.

Museu de la Gran Guerra Patriòtica
Interior del Museu de la Gran Guerra Patriòtica

Museu Pushkin (Государственный музей изобразительных искусств имени А.С. Пушкина)

Localitzat al cor de Moscou, el Museu Pushkin és un dels museus de Belles Arts més importants de Rússia. Les seves riques i variades col·leccions agafen obres mestres des de l’antiguitat fins als nostres dies.

El museu deu els seus orígens a Ivan Vladimirovich Tsvestaiev, un professor que tenia la il·lusió de contribuir a l’educació amb la creació d’un museu. Les seves ganes d’aconseguir fer realitat el seu somni el portaria a aconseguir el cèntric terreny en el que s’instal·laria el museu.

Després de la seva inauguració al 1912, el Museu Pushkin a anat evolucionant i creixent a mesura que la ciutat es transformava gràcies als esdeveniments que marcarien la història del país.

La Revolució Socialista d’Octubre marcaria un punt d’inflexió en la història del museu, que després de ser nacionalitzat veuria créixer les seves col·leccions a passos grans a mesura que s’alimentava amb les peces de mansions abandonades i museus precintats.

Darrere de la seva imponent façana d’estil clàssic emmarcada per columnes d’estil jònic, el Museu Pushkin compta amb una col·lecció rica i variada que inclou més de 300.000 obres entre les que es troben dibuixos i gravats, escultures de l’antic Egipte, vaixelles gregues, pintures d’artistes europeus i nombroses icones bizantines.

Monet, Rembrant, Botticelli, Picasso, Van Gogh, Ronoir i Matisse són alguns dels grans mestres llurs peces pengen orgulloses a les parets del museu.

El Museu Pushkin de Moscou és un dels més importants del país juntament amb el Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg, pel que, si durant l’estança a la ciutat es vol dedicar un temps a algun museu, el Museu Pushkin és la millor opció.

Ubicació: Volkhonka (Волхонка улица), 12.

Horari: de dimarts a diumenge d’11:00 a 20:00 (dijous i divendres fins a les 21:00. Dilluns tancat.

Preu:

  • Adults 500 ₽ (5 €).
  • Estudiants 250 ₽ ( 2,50 €).
  • Menors de 6 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Kropotkinskaya (Кропоткинская), Borovitskaya (Боровицкая) i Biblioteka imeni Lenina (Библиотека им. Ленина)

Museu Pushkin

Galeria Tretiakov (Государственная Третьяковская галерея)

Inaugurada al 1856 per un comerciant rus il·lusionat amb la idea de crear la seva pròpia col·lecció, la Galeria Tretiakov de Moscou és el museu de belles arts amb la col·lecció d’art més important del món.

L’edifici principal de la Galeria Tretiakov és una de les construccions més boniques de la citat, un autèntic espectacle digne del millor conte de fades.

Amb el pas dels anys el museu ha vist créixer notablement la seva col·lecció i actualment compta amb més de 150.000 peces, pel que s’ha vist obligat a augmentar la mida de les seves instal·lacions adquirint edificis propers.

L’edifici principal compta amb més de 60 sales al llarg de les quals s’estenen les obres més famoses dels principals artistes russos com Ivan Aivazovski, Ivan Argunov, Vasili Surikov, Abran Arkhipov, Andrei Kolkutin, Orest Kiprensk o Valentin Serov.

Durant el recorregut per les sales ens trobem amb una extensa col·lecció composta per icones, pintures i escultures que es dediquen a narra la història de l’art rus d’una manera visual i atractiva.

La Galeria Tretiakov de Moscou compta amb obres de valor incalculable, però per a la majoria dels visitants de la ciutat es tracta d’un museu amb una temàtica massa específica.

Ubicació: Lavrushinsky Lane (Лаврушинский переулок), 10.

Horari:

  • Dimarts, dimecres i diumenge: de 10:00 a 18:00.
  • Dijous, divendres i dissabte: de 10:00 a 21:00.
  • Dilluns tancat.

Preu:

  • Adults: 500 ₽ (5 €).
  • Persones amb mobilitat reduïda: 250 ₽ (2,50 €).
  • Menors de 18 anys: entrada gratuïta.

Transport: Metro: Tretyakovskaya (Третьяковская), línies 6 i 8.

Galeria Tretiakov

Estacions de Metro

Les estacions del metro de Moscou no són estacions normals i corrents, són una meravella, poden presumir de ser un autèntic museu sota terra. De fet el metro de Moscou és conegut com “El Palau del Poble”. Totes les estacions són precioses, no se’n lliura cap, però clar, algunes destaquen més que les altres.

Per cert, les estacions del metro de Moscou estan en el més profund del subsòl, les escales mecàniques són molt llargues. Així com les connexions que hi ha entre les parades també són llargues.

Les estacions més boniques del Metro de Moscou són:

Kievskaya (Киевская)

Línia marró. És potser una de les més boniques i més elegants. El que destaca d’aquesta estació és la seva forma ovalada i els seus 18 mosaics que commemoren la unió entre Rússia i Ucraïna. Quasi tots els mosaics tenen elements comunistes. Aquesta estació també té connexió amb la línia blau clara i amb la línia blau fosca.

Kievskaya

Belorusskaya (Белорусская)

Línia marró. Aquesta estació té els sostres blancs que té gravats i mosaics. La parada de metro també té connexió amb la línia verda, però l’estació més bonica és la que correspon amb la parada de la línia marró.

Belorusskaya

Komsomolskaya (Комсомольская)

Línia marró. Aquesta estació més que un museu sembla la sala d’un palau barroc. Amb làmpades antigues penjant del sostre que ven bé podria passar per un saló d’un dels luxosos palaus de Sant Petersburg. Aquesta parada també té connexió amb la línia vermella.

Komsomolskaya

Novoslobodskaya (Новослободская)

Línia marró. És una de les estacions de metro que més crida l’atenció per les vidrieres tan acolorides que té i la seva forma de voltes.

Novoslobodskaya

Taganskaya (Таганская)

Línia marró. La parada de metro més blava de Moscou. Té connexió també amb la línia lila i la groga.

Taganskaya

Ploschad Revolyutsii (Площадь Революции)

Línia blau fosc. És la parada de metro de la Plaça de la Revolució, molt a prop de la Plaça Roja. És una de les més boniques, sembla que estiguis a la sala d’un museu amb les seves 76 estàtues de bronze, de les quals compleixen desitjos. Des d’aquesta estació també hi ha connexió amb la línia vermella i la verda.

Ploschad Revolyutsii

Elektrozavodskaya (Электрозаводская)

Línia blau fosc. Aquesta estació crida l’atenció per la seva impressionant il·luminació. Té moltes làmpades circulars al sostre. També té escultures que decores el terra tan bonic que té formant una combinació perfecta.

Elektrozavodskaya

Park Pobedy (Парк Победы)

Línia blau fosc. És l’estació més profunda del metro de Moscou, i la tercera més profunda del món. Contrasta amb altres estacions de metro ja que aquesta és molt moderna. El terra sembla un taulell d’escacs i la imatge que hi ha al final de l’estació passa perfectament per la sala d’un prestigiós museu.

Park Podeby

Slavyansky Bulvar (Славянский бульвар)

Línia blau clar. Té el mateix estil que les estacions de metros de París, amb cartells de color verd i el mateix estil de lletra, només que al metro de Moscou està en ciríl·lic. Té connexió amb la línia vermella i la línia taronja.

Slavyansky Bulvar

Mayakovskaya (Маяковская)

Línia verd fosc. És una estació de metro molt avantguardista. Compta amb un sostre de voltes amb làmpades incrustades i 34 mosaics al sostre amb elements soviètics.

Mayakovskaya

Novokuznetskaya (Новокузнецкая)

Línia verd fosc. La decoració d’aquesta estació gira entorn a la resistència soviètica front la Segona Guerra Mundial i destaca, sobretot, pel contrast que hi ha entre el sostre tan blanc i les parets de marbre. Aquesta estació té connexió amb la línia taronja i la groga.

Novokuznetskaya

Compres

Moscou és un destí amb una oferta comercial del més variada on es pot trobar des de acolorides peces de fusta pintada, fins a joies amb peces semiprecioses i deliciosos productes gourmet.

A continuació s’enumeren els principals productes típics de Moscou.

  • Matrioskas: Regna sobre la resta de souvenirs, les matrioskas són conjunt de nines de fusta buides de diferents mides que es col·loquen una dins de les altres. Es troben de tot tipus i en tots els colors al llarg de totes les botigues de Moscou.
  • Ous Fabergé: Originalment creats com a peces d’art de valor incalculable per a l’alta noblesa, actualment es poden trobar rèpliques més assequibles d’aquestes joies, dotades de similar bellesa i cuidades al detall.
  • Ambre: Rússia compta amb la major part de la reserva mundial d’ambre en el seu territori, pel que és possible aconseguit tot tipus de joies i peces d’excel·lent qualitat amb preus molt competitius.
  • Parament tradicional: L’opció més coneguda són les peces de ceràmica de gzhel, amb peces suaus i ben tractades de colors blau i blanc. També es poden trobar coberts i plats de fusta decorats amb colors vius.
  • Mocadors i xals: De textura suau, colors vibrants i treballats, els mocadors més populars que es poden trobar són els de Pavlovsky Posad.
  • Artesania de fusta: Les caixetes de fusta lacades i decorades amb petits detalls són l’opció ideal per a guardar petites joies o tresors personals de petita mida.
  • Records de l’antiga URSS: Ideals per a col·leccionistes nostàlgics en moltes botigues i mercats es troben insígnies, gorres i tot tipus de productes de l’antiga Unió Soviètica.
  • Productes gastronòmics: Vodka, caviar, mel, licors d’herbes, etc. molts dels productes típics de Moscou s’empaqueten a la perfecció per als turistes en el viatge de tornada.

A Moscou hi ha diverses galeries comercials i zones de botigues, entre les que val la pena destacar les següents:

  • GUM (ГУМ): És el centre comercial més important de Rússia i el més visitat de Moscou. Situat en plena Plaça Roja.
  • TsUM (ЦУМ): Aquests grans magatzems ocupen un bell edifici històric d’estil neogòtic amb una bonic emplaçament al costat del mític Teatre Bolshoi.
  • Okhotny Ryad Shopping Center (Охотный Ряд): Localitzat en els immediacions de la Plaça Roja, aquest gran centre comercial subterrani compta amb tot tipus de botigues i restaurants.
  • Carrer Arbat (Арбат улица): Localitzat en ple cor del centre històric de la ciutat, Arbat és un dels principals carrers comercials de Moscou. Al llarg de la història ha constituït un dels llocs més prestigiosos de la ciutat per a viure, pel que els seus edificis es van convertir en la llar de nombrosos artistes i membres de la noblesa.
  • Mercat de Izmailovo (Измайловский, рынок): Construït com si fos una ciutadella  medieval russa, aquest mercat és el lloc ideal per a comprar matrioskas, articles de pell, records de la URSS i tot tipus de productes artesans a millor preu. El mercat es troba una mica allunyat del centre, el més recomanable per arribar-hi és agafar el metro baixant a la parada Partizanskaya.
  • Eliseevsky (Елисеевский): Inaugurada al 1901 per a convertir-se en la botiga preferida de la noblesa, Eliseevsky ha sobreviscut al pas del temps amb un establiment majestuós en el que es poden comprar productes típics.

La Rioja

Continguts:

LOGROÑO

Logroño és la capital de la Rioja i unes de les ciutats amb millor qualitat de vida d’Espanya.

Travessada pel riu Ebre i parada obligada del Camino de Santiago francès, aquesta ciutat ofereix un bonic centre històric per a vianants, rodejat de parcs molt ben cuidats, en el que destaca la Concatedral i la Calle Laurel, perfecta per anar de tapeo.

Muralla de Revellín

Entre els trams millor conservats de l’antiga muralla medieval que rodejava la ciutat destaquen el Cubo del Revellín, una sòlida fortificació construïda entre 1522 i 1524, i la Puerta del Revellín, la única entrada original que es manté en peu.

Puerta de Revellín

Just davant de la muralla es troba el Monumento a la Valvanerada, un homenatge a tots els que realitzen la marxa nocturna a peu de 63,2 km entre Logroño i el Monasterio de Valvanera.

A pocs metres d’aquestes restes també es troba el Parlamento de La Rioja, que va ser un antic convent del que es conserva una fantàstica portada barroca del segle XVII i un claustre, habilitat com a Sala de Plens.

Calle Portales

Després de creuar la Puerta del Revellín, es pot recórrer la Calle Portales, que creua el centre històric. Aquest carrer que deu el seu nom als portals que ocupen gran part de la vorera sud, és la principal artèria comercial de la ciutat i compta amb nombroses terrasses per prendre alguna cosa.

Concatedral

Concatedral

Al tram final de la Calle Portales es passa per davant de la Concatedral de Santa María de la Redonda, situada a la bella Plaza del Mercado. Tot i que els seus orígens es remunten a una església romànica rodona del segle XI, d’aquí el seu nom, l’estructura arquitectònica actual es va construir al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII i d’ella destaquen les imponents torres barroques que reben el popular nom de “torres gemelas”.

També val la pena entrar a l’interior per veure el retaule major, la Capilla de nuestra Señora de la Paz i sobretot, una petita pintura a l’oli conegut com “El Calvario de la Rioja”, atribuïda al mestre Miguel Ángel i situada al deambulatori, darrera el retaule major.

Horari: de dilluns a dissabte de 8:30 a 13:00 i de 18:00 a 20:45, diumenges de 9:00 a 14:00 i de 18:00 a 20:45.

Casco Antiguo

Després de veure la Concatedral es pot sortir a la Plaza del Mercado per la Calle Caballerías que porta fins a la Iglesia de San Bartolomé, d’estil gòtic i el temple religiós més antic de Logroño.

Després d’observar la magnífica portada ogival es pot continuar la ruta pel casc antic passant per la Calle Herrerías i la Calle del Marqués de San Nicolás, fins acabar a la Calle Ruavieja.

La Calle Ruavieja és una carrer de llambordes que forma part del Camino de Santiago, és famosa pels calados, unes bodegues de vi situades a la part baixa de les cases com la de San Gregorio, del segle SVI, i la de l’antic Palacio de los Yanguas, actual centro de la  Cultura de La Rioja.

Puente de Piedra

El Puente de Piedra o anomenat Puente de San Juan de Ortega és un dels quatre ponts que travessen l’Ebre.

El pont actual construït a finals del segle XX, després d’enfonsar-se l’anterior que datava del segle XII, és un dels símbols de la ciutat, a l’aparèixer en el seu escut i ser el punt d’entrada del Camino de Santiago a la ciutat.

Puente de Piedra

Parque del Ebro

Després de creuar el Puente de Piedra es pot fer una tomb pel Paseo de la Florida que discórrer en paral·lel a la riba del riu Ebre i uneix el Parque de la Ribera i el Parque del Ebro.

El Parque del Ebro és el pulmó verd del centre de Logroño gràcies a una àmplia zona arbrada amb xops, saücs, pins i altres arbres que a part compta amb diversos punts d’interès com la Pasarela i la Puerta del Ebro, el Frontón de Revellín, la Chimenea de maó i els Molinos.

Parque del Ebro

De tornada es pot creuar l’Ebre pel Puente de Hierro, construït al 1881 per la companyia Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona.

Plaza de Santiago

El Puente de Hierro porta fins a la Calle Sagasta i fins a la Plaza de Santiago, presidida per la Iglesia de Santiago el Real i un dels punts claus pels pelegrins que realitzen el Camino de Santiago.

A l’interior d’aquest temple d’estil barroc es troba la cripta, la capilla de Santa Elena, el retaule major, i la Virgen de la Esperanza, patrona de la ciutat i a la plaça també hi ha la popular Fuente del Peregrino i un enorme Juego de la Oca, que fa referència al Camino de Santiago francès mostrant en les seves caselles les diferents parades de la ruta jacobea, al terra.

A pocs metres d’aquesta plaça, baixant per la Calle de Santiago, es troba el Cafè Moderno, un dels locals més emblemàtics de la ciutat, amb més de 100 anys d’antiguitat, i en que és típic provar l’entrepà de calamars.

Calle Laurel

Coneguda com “La senda de los elefantes”, per les possibilitats de sortir trompa si es consumeix una copa de vi o una cervesa per cada tapa.

Aquest carrer estret ple de bars és recomanable menjar l’especialitat de cada local acompanyat d’una cerveseta petita o un vi en les seves barres exteriors i així gaudir de l’ambient que es forma durant el migdia i sobretot, al capvespre.

Calle Laurel

A part a la Calle Laurel es troba també el Mercado de San Blas, un lloc on es poden comprar bons productes típics d’aquesta terra com embotits i formatges.

Paseo Espolón

El Paseo Espolón o Paseo del Príncipe de Viana, presidit per l’estàtua eqüestre del general Baldomero Espartero, és una de les places més emblemàtiques de Logroño.

Aquest espai de zones enjardinades amb diferents tipus de flors, bancs per asseure’s i fonts, té un auditori on es realitzen concerts i espectacles, que es conegut com la Concha del Espolón i a part té un pàrquing subterrani de pagament, ideal per deixar el cotxe a prop del centre històric.

Paseo Espolón

A pocs metres d’aquesta plaça es troba la Calle San Juan, un dels carrers del casc antic més de moda pel tapeo, juntament amb la Calle Laurel.

BODEGUES DE VI

Una ruta d’enoturisme per les millors bodegues de la Rioja, aprenent tot el procés d’elebaoració del via, que va des de la plantació de la vinya fins la distribució de les ampolles per tot el món, és una bona opció.

Un dels llocs més emblemàtics i importants per apropar-se a la cultura del vi és el Museo Vivanco, en el que a part de conèixer la història es pot visitar una impressionant bodega i fer varis tasts.

Altres bodegues més famoses de la Rioja són les López de Heredia, Muga, Marqués de Cáceres, Tritium, Lecea, Bilbaínas i les situades a prop de Logroño com les Franco Españolas i Viña Ijalba.

A part de la visita a les bodegues val la pena apropar-se a observar les grans extensions de vinyes perfectament alineades de la Rioja Alta que ofereixen a la tardor un fantàstic paisatge de colors ocres, vermells com els situats al voltant d’Haro i Briones, dues precioses localitats que també mereixen una visita.

Cal tenir en compte que gran part del valor d’aquest vi únic al món prové de la diversitat del sòl argilós i d’un fantàstic microclima.

Les millors bodegues per visitar segons enoturismospain, amb horaris, reserves i preus.

Bodegues de La Rioja

MONASTERIOS DE SUSO Y YUSO

El Real Monasterio de Yuso, amb el més antic Monasterio de Suso, situats ambdós al poble de San Millán de la Cogolla, a peus de la Sierra de la Demanda i declarats Patrimoni de la Humanitat, són dos llocs imprescindibles ver visitar a La Rioja.

El Monasterio de Suso té els seus orígens a finals del segle XI quan San Millán va ser enterrat en una tomba excavada en una cova, que segles més tard es va ampliar amb una abadia benedictina, de la que encara es conserva l’església i que alberga actualment el cenotafi del sant.

Altres punts d’interès del monestir són els sarcòfags de Los Siete Infantes de Lara, les tombes de les reines de Pamplona i l’alfombra del portalejo, un sòl d’estil mossàrab  de principis del segle XI.

A part aquest monestir es considera el bressol del castellà i l’euskera al trobar-se les Glosas Emilianenses, els documents més antics en els que apareixen ambdós idiomes escrits. Una de les còpies d’aquests escrits es pot veure a la preciosa Sala de los Códices y Antorales del Monasterio de Yuso, situat a poca distància del de Suso i fundat pels monjos benedictins al segle XI per albergar les restes mortals de San Millán. Altres llocs imprescindibles d’aquest monestir és l’església, el claustre, els marfils romànics del segle XI, que van pertànyer a una antic reliquiari, i la valuosa biblioteca, considerada entre les millors de l’espanya monasterial.

Monasterio de Suso
Monasterio de Yuso

EZCARAY

Situat a la vora del riu Oja i a peus de les imponents muntanyes de la Sierra de la Demanda, en el que a part del seu fantàstic entorn natural, aquesta petita localitat nombrada “Primera villa turística de La Rioja” enamora per  la serva arquitectura tradicionals en el que predominen els casalots blasonats de pedra i les cases emporxades amb entramats de fusta, totes elles plenes de flors en els seus balcons.

Entre els llocs amb més encant destaquen la Real Fábrica de Tejidos de Paños de Santa Bárbara, la Plaza del Quiosco i l’espectacular Mirador de la Picota de San Torcuato

Real Fábrica de Tejidos de Paños de Santa Bárbara

Al llarg dels segles XVII i XVIII la importància tèxtil de la població era notòria en tota Espanya, doncs eren molts els fabricants que acudien a segellar els seus draps a Ezcaray abans de que sortissin al mercat, culminant-se amb la creació de la Real Fábrica de Santa Bárbara.

Al 1752, el marqués de la Ensenada va recolzar mitjançant les franquícies reials la creació de La Real Fábrica de Santa Bárbara, en honor de la reina Bárbara de Braganza, muller de Fernando VI. Es van construir dos grans edificis dedicats a la manufacturació de draps i sargetes, arribant a ser una de les millors d’Espanya. Poc després, al 1773, es va sol·licitar al rei Carlos III el privilegi de la Compañía General. Va passar a denominar-se Compañía Real de San Carlos y Santa Bárbara. Al 1785 va passar a la Real Hacienda, fet que va suposar un nou ressorgiment de l’activitat a la població. D’aquesta època data el singular edifici de “El Fuerte” o el “Tinte”, com se va conèixer a la seva època, que comptava amb 12 calderes i era incombustible.

LA decadència va començar a partir de 1808. Les conseqüències de la guerra de la independència van obligar a emigrar nombrosos veïns per la falta de treball.

Al 1845 la Real Fábrica va tancar l’activitat. Tot i això, a meitats del segle XIX, existien 29 fàbriques tèxtils que donaven treballa a unes mil persones.

En l’actualitat acull les dependències de l’Ajuntament, l’Albergue La Real Fábrica i el Teatro Real.

Real Fábrica de Tejidos de Paños de Santa Bárbara

Mirador de la Picota de San Torcuato

Un mirador espectacular des del que s’obté una panoràmica perfecta de tota la vall i dels grans cims de la Sierra de la Demanda. El sender per arribar-hi és de 2 km d’anada i tornada i no presenta cap dificultat.

Vistes des del Mirador de la Picota de San Torcuato

PARQUE NATURAL SIERRA DE CEBOLLERA

Aquesta serra amb pics de més de 2.000 metres d’altura, amb extensos boscos de pi i faig, cascades i una variada fauna, és una bona opció per fer-hi alguna ruta de senderisme.

Entre les rutes més importants i assequibles destaca la de les Cascadas del Puente Ra que surt de la Ermita de Lomos de Orio i recórrer, de forma circular, quasi 7 km seguint el curs del rierol.

Altres rutes interessants són el Sendero de Villoslada de Cameros, (1,5 km), la Senda de la Blanca (1 km), el Sendero del Achihuelo (9,5 km) i el de la Laguna de Cebollera (14 km). Es pot trobar més informació sobre cadascuna d’elles al Centro de Interpretació de la Sierra de Cebolelro, situat a Villoslada de Cameros o la web https://sierradecebollera.es/rutas.

Parque Natural Sierra de Cebollera

CALAHORRA

Calahorra és la segona ciutat en importància en població de La Rioja. Aquesta antiga ciutat de més de 2.000 anys d’antiguitat encara manté el traçat romà al seu casc antic i algunes restes, a part del Museo de  la Romanización, que visitar-lo ajuda a entendre el passat. També és recomanable apropar-se a edificis històrics com la Catedral de Santa María del segle XVII, el Palacio Episcopal, la Iglesia Parroquial de Santiago Apóstol i el Santuario del Carmen, entre altres.

Com a curiositat, comentar que Calahorra també és coneguda com la “Ciudad de la Verdura“ al tenir les millor hortes de tot el país que es poden descobrir realitzant alguna ruta de senderisme per l’entorn i apropant-se al Museo de la Verdura.

Museo de la Romanización

El museu alberga les restes arqueològiques més importants d’època celtibèrica i romana que ha anat apareixent tant a Calahorra com en la resta de La Rioja.

A l’exposició, distribuïda entres plantes i cinc sales, es pot trobar algunes peces de gran valor com les monedes encunyades a la localitat o la “Dama de Calahorra”, escultura de gran bellesa que s’ha convertit en un símbol de la ciutat.

La col·lecció que s’exposa és àmplia i enriqueix amb els materials recuperats d’excavacions arqueològiques portades a terme en tota la província.

Se situa en un palauet modernista, construït al 1930, que es coneix popularment com la Casa de Millonario. Conserva diverses vidrieres de portes i finestres, sòls de marqueteria i sostres de les sales nobles originals, així com l’ascensor, considerat el més antic de La Rioja.

L’entrada és gratuïta.

Web oficial

Museo de la Romanización

Iglesia de Santiago

Aquesta església es va començar a construir a principis del segle XVII per substituir a l’antic temple que s’ubicava tocant a la muralla, anomenat Santiago El Viejo.

La façana és molt austera compaginant-se perfectament l’estil barroc i el neoclassicisme. Al centre d ela mateix, sorprèn una fornícula de mig punt amb una imatge de Santiago apòstol presidint sota un frontó corbat.

L’interior és el d’una majestuosa església barroca, molt sòbria, de tres naus de la mateixa alçada i planta de creu llatina. Té capelles entre els contraforts. Als braços de l’encreuament s’obren dues capelles cruciformes cobertes amb cúpules sobre petxines.

Horari: tots els dies de 10:00 a 20:30.

Iglesia de Santiago

Santuario del Carmen

Situat a les afores de la ciutat, a l’altre costat del riu Cidacos.

En els seus orígens era el Convent de los Carmelitas Descalzos, fundat al 1603. La construcció tant de les dependències com de l’església va ser dirigida pels propis carmelites.

El seu estat actual difereix de l’església original, ja que va ser ampliada a la segona meitat del segle XVIII amb la construcció de les naus laterals.

Afectat per la desamortització, desapareixen algunes obres artístiques i van haver de vendre’s alguns retaules per poder finançar les obres de reparació a meitats del segle XX.

La façana de tipologia carmelitana, consta de tres cossos amb el central més alt, units per aletons, i corona el conjunt un frontó recte rematat per piles i boles.

El seu interior posseeix un gran retaule classicista del segle XVII, obra de tracistes de l’Ordre, amb una Virgen del Carmen barroca atribuïda a Gregorio Fernández. Aquesta imatge va ser coronada canònicament com a Reina de la Ribera al 1957. La última capella de la dreta Tal com s’entra) conserva la làpida del bisbe Alfonso de Mena y Borja, anomenat El Obispo Incrédulo, ja que no es creia que els monjos s’aixequessin a mitjanit per resar les matines. Una nit, va baixar de secret al convent, al comprovar que era cert que els monjos resaven a aquestes hores, es va excusar públicament i va demanar ser enterrat en aquest temple al lloc on el xafessin els monjos a l’entrar a resar. I així es va fer, tot i que la làpida sepulcral es troba a la paret i no al terra, ja que molestava el pas.

Horari: tots els dies de 8:00 a 20:00.

Santuario del Carmen

Museo de la Verdura

Aquest museu és un centre interactiu i didàctic, pel que està dotat amb noves tecnologies, pantalles tàctils i audiovisuals que presenten diferents aspectes de les verdures més importants de Calahorra, des de la terra i l’agricultura fins a la gastronomia, i la importància dels productes agrícoles en una alimentació sana i saludable.

El centre consta amb sis espais expositius:

  • El territorio y el hombre: característiques de la terra i del treball dels agricultors de Calahorra i La Rioja Baja.
  • La agricultura y la huerta: evolució dels sistemes d’explotació agrícola, els sistemes de regadiu, la maquinària i apers al llarg de la història.
  • Nuestras verduras: presentació del cultiu i elaboració de set verdures característiques de les horta de Calahorra, carxofa, cardo, ceba, coliflor, espàrrec, enciam i pebrot.
  • La conserva: desenvolupament del sector conserver a Calahorra a través de l’exposició d’antigues etiquetes de conserves i diversos documentals.
  • Otros sistemes de conservación: les verdures com a productes de quarta i cinquena gama, netes, precuinades i congelades.
  • Todo para comer: Gastronomia de la verdura, la cuina al llarg de la història i utensilis necessaris per cuinar.

Horari:

  • De dijous a dissabte: d’11:00 a 13:00 i de 17:00 a 19:00.
  • Diumenge i festius: d’11:00 a 14:00.
  • De dilluns a dimecres: tancat.

Preu:

  • General 3€.
  • Amb Carnet Jove: 10 % de descompte.
  • Amb Carnet d’Estudiant: Gratuït.
  • Dijous Gratuït.
  • Menors de 14 anys i majors de 65: 50 % de descompte.
Interior del Museo de la Verdura

Catedral de Santa María

El temple actual és el resultat de diverses construccions realitzades des del segle XV fins al XVIII. Tot i això, la impressió general és unitària i coherent degut a l’estil gòtic tardà amb el que s’ha edificat al llarg dels segles, mantenint les estructures originals.

Està formada per tres naus. La central més ampla i elevada, separada de les altres per sis robustos pilars. En l’esquema general destaca l’estructura de creu llatina formada per la capella major, creuer i nau central que es manifesta en amplada i sobre tot el traçat.

Al llarg del recorregut per l’interior es poden admirar 16 capelles amb els seus corresponents retaules que presenten varietat d’estils i formes diferents.

Destaca a l’interior, a part de la seva classicista i austera façana, la Puerta de san Jerónimo, situada al costat nord de l’edifici. Construïda al llarg del segle XVI, combina diferents estils en els seus tres cossos: plateresc, gòtic, renaixentista i manierista.

La seva original ubicació al costat del riu es deu al lloc en el que va ocórrer el martiri de San Emeterio i San Celedonio.

Web oficial

Horari:

  • Hivern: de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 18:00.
  • Estiu: de 10:00 a 13:00 i de 17:00 a 20:00.

Preu: Visites guiades (Catedral + Museu Diocesano  + Sacristía) 2€.

Catedral de Santa María

SENDA DE LOS DINOSAURIOS

Al jaciments es troben cents d’icnites, que són petjades fossilitzades de dinosaures de fa més de 100 milions d’anys, recordant que aquests enormes vertebrats terrestres xafaven amb força les toves argiles, quedant enterrades després per sediments fins que tornaven a veure la llum per moviments de terra.

Un dels grans jaciments que es pot visitar es troba a la comarca d’Enciso amb més de 1.400 icnites, situades entre les millors conservades d’Europa. Durant el recorregut d’uns 6 km, que surt des de la localitat d’Enciso i és conegut com la Senda de los Dinosauriios, es passa per tres importants jaciments com el de la Virgen del Campo, el de La Senoba i el de Valdecillo.

Destrés de la ruta es pot completar l’experiència i ampliar els coneixements al Centro Paleontológico de Enciso i al Barranco Perdido, un parc de paleoaventura ple de divertides activitats per a grans i petits.

Petjades de dinosaures a la Senda de los Dinosauros

CUEVA DE LOS 100 PILARES DE ARNEDO

Aquesta cova està situada a la preciosa vall del Cidacos, a la població d’Arnedo. Aquest extens e intricat entramat de coves van ser excavades sota el Cerro de San Miguel pels locals com a cementiri o per amagar-se dels atacs que es produïen durant l’Edat Mitja, per després utilitzar-se com a frescos habitatges, estables, bodegues i centres religiosos.

Durant la visita per l’interior d’aquestes muntanyes vermelloses de terra argilosa i plenes de forats, s’arriba a la famosa Cueva de los 100 Pilares.

Cuevas de Arnedo

A part d’aquestes cavitats, a Arnedo, la tercera ciutat en població de La Rioja, hi ha altres imprescindibles com les esglésies de Santo Tomás, Santa Eulalia i San Cosme y San Damián, el Museo del Calzado i les vistes des del Castillo i el Cerro de San Miguel.

SANTO DOMINGO DE LA CALZADA

Santo Domingo, el fundador del poble, va aixecar un pont per creuar el riu Oja, un alberg i un hospital de pelegrins, en torn al qual va créixer aquesta localitat a partir del segle XII, fins a convertir-se en una de les més interessants de la regió.

Catedral de Santo Domingo

Consagrada l’any 1106, es va convertir en catedral l’any 1232. La planta és de creu llatina, seguint el model d’església de pelegrinatge. Construïda en selleria, consta de tres naus, capelles entre els contraforts, doble creuer, capçalera de cinc panys amb capelles. Compte a més amb cor baix, sagristia de l’any 1602 i claustre del segle XIV. La portada principal s’obre al sud i està formada per tes cossos.

Al seu interior hi ha el retaule construït per Damián Forment, el sepulcre del sant en el braç de creuer al costat de l’epístola, davant hi ha el galliner, que conté un gall i una gallina vius, que recorden el miracle del Camino de Santiago.

Sota el sepulcre es troba una cripta amb relleus encastats de San Juan Evangelista i un mostrari d’obres des del segle XIII fins al XV. De la catedral destaquen les capelles i la Torre Exenta, la torre està separada de l’edifici principal de la catedral. Es coneix com exempta per aquesta raó. A part de la seva alçada, la torre crida molt l’atenció per la seva decoració barroca. L’edifici actual és del segle SVIII i es possible pujar fins a la part més alta, on es tenen bones vistes de tot l’entorn de Santo Domingo de la Calzada. A més alberga un petit museu de campanes i rellotges.

Segons la llegenda, un matrimoni alemany viatjava amb el seu fill cap a Santiago de Compostela. A l’arribar a Santo Domingo de la Calzada es van hostatjar i la filla de l’hostal es va enamorar del jove pelegrí. Como que no va ser volguda pel jove, la noi va decidir venjar-se posant una copa de plata entre les pertinences del noi i denunciar el robatori a les autoritats. Quan va ser registrat en abandonar el poble va ser condemnat a mori a la forca per haver robat la copa.

Els pares van seguir el viatge i, a la tornada, van trobar encara al seu fill viu, doncs Santo Domingo de la Calzada li sostenia els peus. Van anar corrent a explicar el succés al corregidor, qui no s’ho va creure, i els va assegurar que el noi estava tan viu com el gall i la gallina rostits que anava a menjar-se en aquell moment. De sobte, les aus van recuperar el vol en senyal de la realitat del miracle. És per aquesta llegenda que va sorgir la dita “Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada”.

Catedral de Santo Domingo de la Calzada

Antiguo Hospital de Peregrinos

Sense sortir de la Plaza del Santo, hi ha un altre edifici per conèixer. Es tracta del Parador de Santo Domingo de la Calzada, construït sobre el que va ser l’hospital de pelegrins que va aixecar el sant al segle XI, d’aquell hospital poc queda, tot i que els que s’allotgen a l’hotel poden recórrer les seves estances adornades amb arcs gòtics, artesanats de fusta i una decoració que et transporta a una altra època.

Antiguo Hospital de Peregrinos i actual Parador de Santo Domingo de la Calzada

Centro Histórico

Com es pot imaginar, la Plaza del Santo és un bon punt de partida per explorar la resta del casc històric de la localitat. Des d’allí es pot començar a recórrer la Calle Mayor, que és la principal via d’aquesta zona del poble. Allí s’ubicaven en el passat moltes de les cases de famílies nobles, com la Casa Trastámara, on va viure i morir el rei Enrique II de Castilla i l’edifici civil més antic de la localitat, o la Casa de Lorenzo de Tejada, amb una bonica façana blasonada.

Val la pena recórrer, a part, altres carrers veïns i fixar-se en les antigues façanes, que donen compte de la importància del poble en el passat. Queden també algunes restes de les muralles de Santo Domingo de la Calzada, tot i que la major part d’elles van desaparèixer o es van utilitzar per a construir altres edificis. Per exemple, l’Ajuntament està aixecat sobre una part d’aquella muralla.

Casa Trastámara

TERMAS DE ARNEDILLO

Són tres piscines naturals situades a la riba del riu Cidacos, emanen aigües de fins a 50º de temperatura amb propietats curatives al contenir diferents minerals com soci, calci i magnesi.

Aquestes basses estan obertes tot l’any, les 24 hores del dia, pel que si es pot gaudir d’un increïble bany nocturn en una nit estrellada d’estiu. A pocs metres d’aquestes termes es troba el Balneario de Armadillo.

Termas de Arnedillo