Toledo és una parada obligatòria pels amants de la història, al conviure pacíficament durant segles cristians, musulmans i jueus, respectant les seves costums. Gràcies a aquest gran exemple, Toledo és tolerància, coneguda com la Ciudad de las Tres Culturas, a part de conservar un gran llegat d’edificis i elements arquitectònics.
Contingut:
- Catedral
- Sinagoga de Santa María la Blanca
- Museo Sefardí – Sinagoga del Tránsito
- Monaterio de San Juan de los Reyes
- Puente de Alcántara
- Puente de San Martín
- Alcázar
- Puerta de Bisagra
- Mezquita del Cristo de la Luz
- Plaza Zocodover
Catedral
La Catedral de Toledo, també anomenada Catedral Primada de España es va iniciar al 1226. Sota el regnat de Fernando III el Santo, en temps de l’arquebisbe Rodrigo Jiménez de Rada. Es va edificar sobre els ciments d’una església visigoda del segle VI, utilitzada com a Mezquita en època musulmana. Les últimes aportacions es fan fer als segle XV quan al 1493 es van tancar les voltes dels peus de la nau central, en temps dels reis Catòlics. Durant els segles posteriors es van fer diferents reformes puntuals, com les façanes al segle XVIII o la construcció de l’última porta d’accés des del carrer, anomenada La Llana, al 1800.
L’estructura de l’edifici té influència del gòtic francès del segle XIII, mesurant 12 metres de longitud i 59 metres de llarg. Consta de 5 naus més el creuer i la doble girola. Les naus externes són una mica més amples que les anteriors; totes tenen cobertes amb voltes quadripartites excepte en el creuer i la capella major que es reforcen amb tercelets.
La part més antiga del temple és la capçalera que manté alguns dels triforis originals, d’origen mudèjar, que s’estenien al llarg de les naus. La resta van ser substituïts, en època del gòtic, per grans vitralls.
Una sèrie de capelles menors s’obren a les naus laterals i girola del temple, que es van solucionar amb plantes alternatives de rectangles i triangles, cosa que va fer que cadascuns d’elles fossin de diferent mida. Entre les mes rellevants hi ha la Capilla Mozárabe, la de Santiago, la de los Reyes Nuevos, la de la Virgen del Sagrario, la de San Pedro i la del Tesoro o San Juan. A la capçalera de la nau central se situa la Capilla Mayor i la Capilla de la Descensión als peus de la nau de l’evangeli.
El temple posseeix tres zones d’accés principals i altres tres accessòries. Entre les primeres destaca el conjunt de tres portes de la façana occidental que donen a la Plaza del Ayuntamiento, anomenades del Perdón, la del Juicio Final i la del Infierno, d’estil gòtic. A la façana nord s’obre la Puerta del Reloj, datada del segle XIV; a la façana sud apareix la Puerta de los Leones o Puerta Nueva, datada de finals del segle XV i principis del XVI. Com accessòries es troba la Puerta Llana, oberta a la calle Cardenal Cisneros i ja a l’interior del temple, comunicant l’església amb el claustre, s’obren la Puerta de Santa Catalina d’estil gòtic i la Puerta de la Presentación d’estil plateresc.
La torre, situada al costat nord-est de la façana principal és d’estil gòtic-flamíger. Va començar a construir-se al 1380. Té una altura de 92 metres, exteriorment, el seu cos quadrat es divideix en sis trams desiguals. El primer és llis, de planta quadrada, amb estreps als angles. El segon ressalta un fris de pissarra negra sobre el que apareixen els escuts de l’arquebisbe Martínez Contreras. El tercer es remata amb un fris d’arquets cecs apuntats amb rajola valenciana de Manises en blau i blanc. El quart continua amb els ressalts de tram anterior coronant-se amb un fris d’enfilall de boles i caps sobresortits al davant. Al 1432 arriba el cinquè tram, en el que s’obren un parell de finestres en cadascun dels quatre costats. Un últim tram és el més petit i té forma octogonal, ressaltant en aquest els escuts de l’arquebisbe Juan Cerezuela (1434-1442). Corona la torre un capitell metàl·lic en forma de prisma piramidal de vuit costats, realitzat al segle XIV.
Sinagoga de Santa María la Blanca
Situada al barri jueu de la ciutat, aquest edifici religiós mudèjar construït al 1180, va ser utilitzat durant més de 200 anys com a sinagoga, fins que va ser reconvertida en església sobra l’advocació de la verge al 1411.
Destaca el seu sobri exterior que contrasta amb un preciós interior de parets blanques, pilars octogonals i arcs de ferradura, que han servit com a model per altres sinagogues de tot el món.
Horari: tots els dies de 10:00 a 17:45.
Museo Sefardí – Sinagoga del Tránsito
El Museo Sefardí està ubicat a la Sinagoga del Tránsito o Sinagoga de Samuel ha-Leví, considerada la més bella sinagoga medieval conservada al món. L’exposició permanent té om objectiu donar a conèixer la història dels jueus a Espanya, la seva arribada a la Península Ibérica en època romana, la seva edat d’or cultural durant l’Edat Mitja, la seva expulsió pels reis Catòlics al 1492, el fenomen de la conversió i la seva persecució per la Inquisició. El guió expositiu arriba fins a l’actualitat, posant el focus a l’exili i el desenvolupament de les comunitats sefardites per tot el món.
Monasterio de San Juan de los Reyes
Construït al 1476 per ordre del reis Catòlics, d’estil gòtic isabelí, aquest edifici franciscà, impressiona pel claustre de dos pisos ple d’escultures i elements decoratius a part de pel seu interior en que es troba una església amb diferents escuts i símbols dels reis Catòlics, així com un preciós retaule.
Horari: tots els dies de 10:00 a 17:45.
Puente de Alcántara
Puente de Alcántara
Creuar el pont és la forma més habitual d’entrar a la ciutat emmurallada de Toledo. Aquest antic pont romà de quasi 200 metres de llarg, va ser construït sobre el riu Tajo entre els anys 103 i 104.
El pont sostingut per 5 pilars, que arriben a un màxim de 25 metres d’altura, té en el seu arc central dedicat a Trajano i als pobles de la zona que van ajudar a la construcció, l’element més decoratiu.
Va ser declarat Monument Nacional al 1921.
Puente de San Martín
Un altre pont que creua el Tajo és el Puente de San Martín, construït al segle XIV, substituint un altres de barques ubicat en les immediacions.
Destruït durant la guerra fratricida entre Pedro I i Enrique II, va ser reedificat per ordre el bisbe Pedro Tenorio, és de 5 arcs apuntats sobre robustos pilars i compta amb dues torrasses hexagonals als seus extrems. L’entrada a la ciutat està presidida per una gran escut imperial amb els seus corresponents reis sedents.
Va ser declarat Monument Nacional al 1921.
Alcázar
L’Alcázar és una fortalesa medieval situada a la part més alta de la ciutat. Aquest enorme edifici rectangular té els seus orígens en l’època romana, tot i que no va ser fins al 1525 quan el rei Carlos I va portar la seva cort a aquesta ciutat i va reconstruir l’edifici amb la forma que es pot veure avui en dia.
La visita interior és prescindible, ja que a dins hi ha el Museo del Ejército, si però que val la pena apropar-s’hi per gaudir dels seu exterior i entrar a la Biblioteca de Castilla-La Mancha, de manera gratuïta, amb bones vistes de la ciutat i una de les quatre torres des de la última planta, on està la cafeteria.
Horari: de dijous a dimarts d’11:00 a 17:00.
Puerta de Bisagra
Aquesta porta és un dels accessos principals a la ciutat emmurallada en l’època medieval, és d’origen musulmà, totalment remodelada sota els regnats de Carlos V i de Felipe II, es caracteritza per està composta per dos cosses amb dos alts murs amb minares que els uneixen, formant un bonic pati entre ells.
Entre els seus elements destaca l’escut imperial de Toledo, amb la seva àliga bicèfala i flanquejat per dues grans torrasses.
Mezquita del Cristo de la Luz
Prop de la Puerta de Bisagra es troba aquesta ermita o església, que va ser construïda al 999 com una Mezquita i està considerada com l’edifici millor conservat de l’època musulmana de la ciutat degut que tot i la conquesta cristiana de Toledo al segle XII i algunes remodelacions posteriors, s’ha respectat en part el conjunt arquitectònic podent observar els arcs de ferradura típics de l’art musulmà.
Horari: tots els dies de març a octubre de 10:00 a 17:45.
Preu: 4€.
Plaza Zocodover
La Plaza Zocodover és el centre neuràlgic i una plaça major durant molts segles. Aquesta plaça rectangular amb porxos, llur nom prové de l’àrab, està rodejada d’edificis d’arquitectura castellana ii té diversos accessos d’entrada entre els que destaca l’Arco de la Sangre.
A part, aquesta plaça és un bon lloc per provar els típics massapans a alguna de les botigues que la rodegen, comprar algun souvenir o prendre alguna cosa en alguna terrassa.
Moisès 