Contingut:
- Donostia-San Sebastián
- Santuario de Arantzazu
- Oñati
- Arrasate-Mondragón
- Ezkio-Itsaso (Caserío Museo Igartubeiti)
- Azpeitia
- Mutriku
- Zumaia
- Getaria
- Zarautz
- Orio
- Hernani
- Pasaia
- Errenteria
- Hondarribia
Donostia-San Sebastián
Situada al golf de Vizcaya i rodejada de muntanyes. Donostia és una ciutat perfecta per fer agradables passejades, ja sigui pels seus carrers del centre històric o per la badia de la Kontxa, la seva platja més famosa.
Però visitar Donostia no és només sinònim de gaudir de la cultura i completar rutes a peu i visitar els seus principals monuments, sinó també és sinònim de gaudir de la gastronomia basca, una de les més delicioses del món.
La Kontxa
Coneguda per tots els visitants per ser un elegant passeig modernista, de més d’un quilòmetre de longitud que finalitza al Miramar Jauregia (Palau de Miramar), aquest destaca per la seva bonica barana blanca salpicada per més d’un centenar d’enormes faroles. A més, compta amb diversos edificis de la Belle Époque, època en que la família reial espanyola i l’alta aristocràcia europea estiuejaven a Donostia. Un dels exemples és la Perla Talaso-Kirol Zentroa (Balneari de La Perla), perfecte per fer-se un capritx amb vistes al mar, i l’Ajuntament situat en un antic casino.
Si es visita Donostia a l’estiu i no es té por de l’aigua freda del Cantàbric, es pot aprofitar per fer una capbussada a la platja de la Kontxa.
Miramar Jauregia (Palau de Miramar)
Entre les platges de la Kontxa Hondartza i Ondarretako Hondratza, sobre un monticle verd, el Miramar Jauregia, un dels edificis més bonics de Donostia. Rodejada d’un jardí, aquesta mansió va ser construïda a finals del segle XIX per la reina regent Maria Cristina com a residència d’estiu per a la monarquia espanyola.
Tot i que el palau d’estil anglès no està obert al públic, si que val la pena apropar-se per relaxar-ser als seus jardins mentre es gaudeix d’unes excel·lents vistes d’Ondarretako Hondratza, de la Kontxa Hondartza i de l’Illa de Santa Klara.
Ondarretako Hondratza
Situada a l’abric del Txubillo (Mont Igeldo), aquesta platja de l’antic barri de pescadors és perfecta per passar una estona tranquil·la en família o amics, ja que està poc massificada.
Des d’aquí també es beu la petita Illa de Santa Klara, situada al mig de la badia de la Kontxa, a la qual es pot arribar en vaixell en pocs minuts.
Haizearen Orrazia (Pinta de Vent)
Situat al final d’Ondarretako Hondartza, és una magnífica obra d’Eduardo Chillida i un altre dels llocs emblemàtics de Donostia. Aquest grup de tres escultures d’acer oxidat, situats en vàries roques, deu el seu nom a la força amb la que entren les ones a aquesta zona, pel que Chillida, en to de broma, que el mar havia d’entrar a Donostia ja pentinat.
Txubillo (Mont Igeldo)
A aquesta muntanya de Donostia es pot pujar amb funicular o amb cotxe, i dalt s’obtenen unes imatges espectaculars de la badia de la Kontxa i de Donostia.
Conegut com el més antic d’Euskadi i el tercer d’Espanya, el funicular d’Igeldo, puja a la muntanya en pocs minuts des de prop del Haizearen Orrazia (Pinta de Vent) fins al cim, situat a 180 metres sobre el nivell del mar, on es troba l’Hotel Mercure, una torrassa del segle XVIII i un parc d’atraccions.
El millor moments per pujar, si es vol gaudir de les vistes de la badia de la Kontxa i de gran part de la costa guipuscoana és a la tarda vespre, ja que es pot veure la posta de sol i com la ciutat es va il·luminant poc a poc.
Artzain Onaren Katedralka (Catedral del Bon Pastor)
La Catedral del Bon Pastor va ser construïda a finals del segle XIX, és el temple religiós més gran i important de Donostia.
Situada al sud del Casc Antic, aquesta catedral d’estil neogòtic i amb una torre de 75 metres, està inspirada en la Catedral de Colònia i a l’interior destaca el mobiliari de la Capella Major, la Cripta, l’enorme òrgan i les precioses vidrieres.
Després de visitar la Catedral es pot fer un passeig per aquest barri, conegut com el centre romàntic pel seu estil parisenc de finals del segle XIX, fins arribar a la bonica Gipuzkoa Plaza, presidida per l’imponent edifici de la Gipuzkoako Foru Aldundia (Diputació Foral de Guipúscoa) i amb una preciosa zona enjardinada.
Horari de visites de la Catedral: tots els dies de 8:30 a 20:00 hores.
Donostiako Udaletxea (Ajuntament de Donostia)
Al principi de la Kontxa Hondartza, davant dels bonics jardins d’Alderdi Eder, es troba l’imponent edifici de l’Ajuntament de Donostia.
Inaugurat al 1887 amb la presència de la reina Maria Cristina d’Hamburg, va ser originalment un fantàstic casino on es reunia l’alta societat i un important reclam turístic, on se celebraven balls i festes.
Amb la prohibició del joc al 1924, el casino va tancar la seva activitat, i no va ser fins al 1947, quan es va traslladar la seu de l’Ajuntament.
Part Vella de Donostia
La part vella de la ciutat, situada als peus del Mont Urgull i repleta de carrerons empedrats, és el barri amb més encant de Donostia.
Recomano començar la ruta per Kale Nagusia que porta fins la Koruko Andre Mariaren bailika (Basílica de Santa María del Coro) per després continuar per tots els carres adjacents fent una “S” que porta a racons plens d’encant com la Constitución Plaza, el San Telmo Museoa (Museo de San Telmo) o la San Bizente eliza (Iglesia de San Vicente), una de les més antigues i que al seu interior hi ha un bonic retaule de San Vicente de 1586.
A més, en aquesta zona també es concentres alguns dels millors restaurants de pinxos, pel que es recomanable venir en diversos moments del dia i així calmar l’estómac. Fer una ruta de pinxos per Donostia és una de les millors experiències.
Koruko Andre Mariaren bailika (Basílica de Santa María del Coro)
Situada al cor de la Part Vella, aquesta basílica va ser construïda al 1750 sobre una antiga església romànica, aquesta joia arquitectònica enamora a primera vista per la seva portada principal a mode de retaule i d’estil plateresc, sobre la qual es pot observar la figura martiritzada de Sant Sebastià.
A l’entrar a l’interior, que combina elements gòtics, barrocs, xoriguerescos i neoclàssics, es veu al fons l’altar major, on es venera la imatge de la Verge del Cor, patrona de la ciutat de Donostia.
Constitución Plaza
Aquesta rectangular plaça d’estil neoclàssic, que recorda a la Plaza Nueva de Bilbo, es va construir després del setge i incendi de Donostia al 1813 i es caracteritza pels seus fantàstics porxos que alberguen terrasses i restaurants.
A part de ser un dels punts principals en les celebracions de les festes locals, com la tamborrada de Donostia o la fia del Día de Santo Tomás, val la pena observar l’edifici de l’antic Ajuntament.
San Telmo Museoa
Pels dies plujosos, que no són pocs en aquesta ciutat, es pot entrar al Museu San Telmo, el museu més important de Donostia.
Situat als peus del Mont Urgull, aquest museu va ser un convent gòtic del segle XVI i mostra a través de peces d’etnografia i art, l’evolució al llar de la història de la societat basca.
Entre les obres més important es troben quadres de Sorolla, El Greco o Rubens, a part d’altres cedides pel Museo del Prado i el Museo Reina Sofía de Madrid.
Horari: de dimarts a diumenge de 10:00 a 20:00 hores.
Tour de Pintxos
La gastronomia es tot un art a Euskadi, i com es pot imaginar, a Donostia no és menys. És per això, que després de completar la visita als punts d’interès de la Part Vella, ens podem apropar a la 31 de Agosto kalea o a la mateixa Kale Nagusia (Carrer Major), per començar una ruta pels millors bars de pinxos.
Aquestes petites tapes s’han fet tan populars en els últims temps, que molts d’aquests locals ofereixen menús degustació que permeten provar una àmplia selecció dels seus millors pinxos o simplement demanar els favorits. Una altra de les tradicions és optar pel pintxo-pote, que inclou un pinxo i una beguda a un preu fix. Entre els pinxos més famosos no poden faltar el de truita de patates, de txangurro, de anxova, de xistorra o el de bacallà, entre molts.
Donostia Portua
Aquest port ubicat a l’extrem oriental de la badia de la Kontxa i a peus del Mont Urgull, de forma triangular, disposa d’una zona per a vaixells de pesca i una altra per vaixells d’oci, tot i que el més bonic són les façanes acolorides de les antigues cases de pescadors que guaiten des de la part baixa del Mont Urgull.
Pasealeku Berria (Passeig Nou)
El Passeig Nou rodeja tot el Mont Urgull, vorejant el mar Cantàbric, el recorregut no comporta més d’una hora i es pot fer des del port de Donostia, passant per la desembocadura del Urumea, fins arribar al Zurriolako Zubia (Pont de Zurriola), decorat amb faroles d’estil Art Decó.
Al costat del pont es troba el Kursaal Konfresu Jauregia eta Auditorioa (Palau de Congressos i Auditori Kursaal), famós per ser la principal seu del reconegut Festival de Cinema. A pocs metres hi ha la Zurriola Hondartza, perfecta pels amants al surf.
Tot i que és un passeig molt agradable, cal tenir en compte que si el mar està molt revoltat, les ones poden saltar al passeig i produir situacions de risc, que sempre, cal evitar.
Mont Urgull
Es pot pujar fins al Mont Urgull amb una caminada d’uns 20 minuts des del Pasealeku Berria, on a dalt es gaudeix d’unes bones vistes de la Badia de la Kontxa i de la ciutat.
Aquesta muntanya va ser una fortalesa militar des del segle XII i es trobava rodejada de muralles on se situaven el canons que s’utilitzaven per a repel·lir els nombrosos atacs i setges al llar dels anys com el de les tropes franceses de 1813, que va acabar amb la capitulació de Donostia.
El cim del Mont Urgull està coronat pel Motako Gaztelua (Castell de la Mota) del segle XII i per la impressionant estàtua del Jesusen Bihotza estàtua (Sagrat Cor), de més de 12 metres d’alçada, tanmateix durant la pujada també es recomanable parar en diferents miradors i diversos punts d’interès com el Ingelesen Hileria (Cementiri dels Anglesos), l’Anderen Baeria (Bateria de les Dames i la Santiago Bateria.
Hotel María Cristina
Al baixar del Mont Urgull es pot vorejar el riu Urumea fins arribar a l’Hotel María Cristina, un altre dels luxosos edificis relacionats amb l’època de la reialesa i l’aristocràcia europea.
Inaugurat l’any 1912, aquest preciós hotel és el preferit per la majoria d’estrelles de Hollywood per passar uns dies quan venen al Festival de Cine de San Sebastián. A pocs metres de l’hotel, vorejant el riu, es troba el fantàstic Maria Cristina zubia (Puente de María Cristina), que té quatre obeliscos monumentals, ubicats al seus extrems.
Mercat de la Bretxa
Aquest mercat d’estil neoclàssic, construït al 1870, es troba més de 40 llocs de fruites, verdures, peix, marisc i conserves mentre que a l’exterior se situen el llocs coneguts com “las caseras” on venen verdures entre les que destaquen deliciosos espàrrecs i diversos tipus de formatge local, entre els que no pot faltar els Idiazábal.
Horari: de dilluns a dissabte de 8:00 a 21:00 hores.
Arantzazuko Santutegia (Santuari d’Arantzazu)
El Santuari d’Arantzazu és un dels temples més carismàtics i importants d’Euskadi. Aquest complex religiós és un dels elements més representatius de l’art sacre contemporani d’Euskadi. Aquest temple ha estat destruït i construït en tres ocasions (1553, 1622 i 1834), la versió actual del temple (Segle XX) crida l’atenció a experts i inexperts, i no és per menys, les formes i estils de cadascun dels elements que el componen són autèntiques obres d’art.
La verge d’Arantzazu és una de les figures religioses més estimades de Gipuzkoa. A part el Santuari és tota una icona avantguardista artísticament i arquitectònicament parlant, la seva situació, a l’entrada del Aizkorri-Aratz Parke Naturala, el fa més atractiu. Espessos boscos, massissos rocosos i barrancs vertiginosos rodegen el Santuari.
És curiós comprovar que l’origen d’aquest Santuari, és a dir, la història del pastor que va trobar la imatge de la verge protegida entre arços, ha estat fidelment plasmada en l’edificació. L’exemple més palpable es troba a la pròpia façana, on centenars de pedres de forma triangular representen les espines d’aquest arbre.
La basílica d’Arantzazu compta amb una llegenda: un pastor anomenat Rodrigo de Balzategi va trobar a la figura de la verge entre arços, i aquest sorprès li va preguntar a la verge, Arantzan zu? Una frase que en euskera es podria traduir com, tu entre arços? Aquesta trobada amb la verge, va convertir aquest lloc en lloc de pelegrinatge. Aquesta va ser la base de l’impressionant complex religiós que podem veure avui en dia.
La basílica i la cripta de Arantzazu poden ser visitades en visites lliures com en visites guiades. Els franciscans obren les portes del temple a les 9 i la tanquen a les 20 hores, un horari que permet visitar la basílica i la cripta de forma totalment gratuïta. Per les visites guiades és recomanable reservar amb cita prèvia, les visites guiades costen 2,5€.
Les expressions artístiques que es poden apreciar tant a l’exterior com a l’interior de la basílica porten la firma d’alguns dels artistes més importants i reconeguts d’Euskadi. Unes obres d’art que avançades al seu temps, constitueixen un dels complexos més avantguardistes de l’època, entre altres Jorge Oteiza, Nestor Basterretxea o Eduardo Chillida.
En resum, podem dir que els Santuari d’Arantzazu es divideix en tres espais, clarament diferenciats: l’exterior, l’interior i la cripta. A l’exterior, ens trobem una façana plena de formes punxegudes en honor a l’arç que protegia a la verge juntament amb les obres de la pietat i els 14 apòstols, ambdues de Jorge Oteiza. Abans d’endinsar-se en l’interior, la seva entrada ens rep amb les imponents portes de ferro d’Eduardo Chillida. Un cop a l’interior, l’enorme retaule de més de 600 m2 i esculpit en fusta crida l’atenció dels visitants. Es tracta de l’obra de Lucio Muñoz. Entre aquests espais, hi ha diferents vidrieres, que, jugant amb la llum i els colors il·luminen el pas. Aquests dissenys són obra de Xabier Álvarez de Eulate. Per últim, a la cripta, ens trobem amb les pintures de Nestor Basterretxea.
Oñati
La Sancti Spiritus Unibertsitatea (Universitat Esperit Sant) és un dels atractius més importants d’Oñati, però no és l’únic, San Miguel eliza (Església de Sant Miquel) o el Bidaurretako Santa Klara monasterioa (Monestir Santa Clara de Bidaurreta).
Sancti Spiritus Unibertsitatea (Universitat Esperit Sant)
És una de les edificacions més importants d’Euskadi a nivell arquitectònic. Una estructura ubicada juntament a l’actual facultat d’empresarials de la Universitat Mondragón, que va ser construïda al segle XVI pel bisbe Rodrigo Mercado de Zuazola. Aquesta universitat va està en actiu des de 1542 fins al 1901 i ella es van impartir classes de dret, medicina, filosofia o lletres entre altres. Si el seu exterior crida l’atenció, no es queda enrere el claustre o el retaule que guarda al seu interior.
San Migel eliza (Església de Sant Miquel)
L’església va ser construïda al segle XV i ampliada els segles posteriors. En l’actualitat aquest temple basc compta amb quatre edificacions o naus que reflecteixen l’estil de cada una de les èpoques en les que van ser construïts. Al seu interior, hi ha l’altar, un retaule i una cripta del segle XVII.
Bidaurretako Santa Klara monasterioa (Monestir Santa Clara de Bidaurreta)
Aquest temple religió va ser construït entre els anys 1510 i 1520 per a albergar el sepulcre de Juan López de Lazarraga i la seva muller. Una edificació, habitada per monges de clausura de l’ordre fransicana, de la que cal destacar l’església.
Arrikurtzeko kobak (Cova de Arrikrutz)
Les coves de Arrikrutz es troben a les afores del nucli urbà d’Oñati, juntament amb el Santuari d’Arantzazu. Una cavitat ubicada a l’interior de la serralada de Aizkorri que compta amb el títol honorífic de la cova més extensa de Gipuzkoa. Un espai creat per l’aigua sobre el massís càrstic que va ser coberta per figures d’animals prehistòrics.
Txokolateixia
El Centre d’Interpretació de la xocolata d’Oñati, es troba ubicat a l’antiga seu de la Chocolatería Orbea. Un espai en el que es mostra la tradició xocolatera d’Oñati.
Foruen Enparantza Plaza
Aquesta plaça representa el centre neuràlgic d’Oñati. Un espai de trobada en el que s’ubiquen edificacions de gran importància com l’Ajuntament i San Miguel eliza (Església de San Miguel). Aquesta plaça és obra dels arquitectes Mariano José de Lascurain i Antonio Cortazar.
Arrasate-Mondragón
Arrasate-Mondragón està rodejat de belles muntanyes, als peus del Ulalaitz o Udalatx (1.017 metres d’altura), és ideal pels amants de la naturalesa per la multitud de rutes de senderisme o muntanya que es poden fer en les immediacions. Hi ha opcions per a tots els públics, rutes curtes i senzilles, algunes de més llargues amb més desnivell i d’altres per persones experimentades.
A part Arrasate és coneguda per ser el bressol del moviment cooperativista basc i per la seva indústria serrallera.
El carrer central o Erdiko kale, més aviat recta, travessa tot el casc històric, i per aquí discorria el camí reial cap a Castella. En els ambdós costats l’envolten dos carrers en forma de mitja lluna; Ferrería i Iturriotz. Aquests carrers alberguen palauets amb boniques balconades, cases pairals i edificis antics amb façanes precioses.
Passejant pel poble et trobes amb la Herriko Plaza, se sa que és aquesta plaça perquè està flanquejada per l’Ajuntament, un edifici característic, del segle XVIII i d’estil barroc-rococó, amb l’escut del municipi, un gran balcó i uns porxos molt concorreguts en època de pluja.
I a l’altre costat de la plaça, la parròquia gòtica de San Juan Bautista, que com a curiositat, des de fora mireu cap amunt i observeu la façana de la parròquia, on es poden trobar gàrgoles curioses.
Els carrers confrontants a la part vella i els ravals que surten d’aquesta, també tenen el seu encant, amb les seves antigues cases, edificis singulars i alguna que altra plaça concorreguda, com la Seber Altube Plaza, en la que es troba l’Església del Monasterio de San Francisco, fundada al 1578 i d’estil barroc, en la que es pot veure el retaule txurrigueresco fet amb fusta de castanyer i noguer a finals del segle XVII. L’edifici que va albergar el monestir, és avui la casa de cultura “Kulturate”.
A part, el casc històric i voltants, en gran part per a vianants, és una zona amb molt de comerç, bars i ambient.
Ezkio-Itsaso (Caserío Igartubeiti baserria museoa)
El Caserío Igartubeiti va ser adquirit al 1992 per la Diputació Foral de Gipuzkoa per a la seva restauració, és un exponent de l’arquitectura en fusta dels segles XVI i XVII i fidel reflex de l’Edat d’Or del caserío basc.
En l’actualitat ofereix la possibilitat de veure en funcionament un lagar (premsa de poma) complet del segle XVI. A més, aquest caserío permet percebre les olors de la poma premsada, de l’herba, de les pells posades a assecar i del fum. Endinsa al visitant en la penombra de la cuita i la quadra, i els passos fan cruixir el pis de fusta de les golfes.
Però la casa està deshabitada, i no hi ha ningú que pugui explicar les històries que van passar en ella abans i després d’aquella època.
En aquest sentit, al Centre d’Interpretació es reviu la història dels caserío bascos al llarg de més de mil anys. A través de les veus de la família i veïns d’Igartubeiti es descobreix com van anar creixent i evolucionant els antics caseríos, com vivien i treballaven els seus habitants, com es relacionaven entre ells, en què creien, què produïen, com s’alimentaven, de quina manera es divertien i que els feia patir. El museu pertany a la Red de Museos Enogastronómicos de Euskadi.
Azpeitia
Azpeitia és molt conegut pel Loiolako Santutegia (Santuari de Loyola), construït a partir de la casa natal de San Ignacio de Loyola (fundador dels Jesuïtes). No obstant, Azpeitia va més enllà, ja que el seu casc urbà és un dels més bonics de la província.
Azpeitia va ser fundada al 1310 per Fernando IV de Castilla, atret per la riquesa de la Vall de Iraurgui. La seva riquesa va ser certament problemàtica, ja que, pràcticament des de la seva fundació, el poble es va veure envoltat en tot tipus de conflictes. Alguns pel seu control, altres perquè no hi havia més remei (com al 1520, quan es van posar del costat comuner a la Guerra de les Comunitats).
Als segles XVI i XVII va experimentar un creixement degut a l’alça de les ferreries (instal·lacions en les que el mineral del ferro es transformava en metall). De fet, a dia d’avui existeix una gran siderúrgica que és hereva directa d’aquest temps.
Tot i els successos històrics o econòmics, el cert és que Azpeitia se situa en un lloc privilegiat del mapa religiós mundial. El poble és el lloc de naixement de Sant Ignasi de Loiola, el fundador de la influent Companyia de Jesús. Es podria dir que és un dels llocs de pelegrinatge obligat per als catòlics de tot el planeta.
Loiolako Santutegia (Santuari de Loyola)
La principal visita que es pot fer a Azpeitia és el Santuari de Loyola. De fet, la major part dels turistes que van a Azpeitia es limiten a veure aquest conjunt monàstic i segueixen el seu camí. El Santuari està situat a dos quilòmetres d’Azpeitia.
El Santuari és un impressionant conjunt històric-artístic en que una enorme cúpula de 65 metres d’altura és la principal senya d’identitat. L’edifici principal és d’estil barroc, al qual s’accedeix a través d’unes enormes escales imperials. La basílica és del mateix estil.
Per cert, també és recomanable passejar pels seus preciosos jardins.
Azpeitiko Udala (Ajuntament)
Ja al centre del poble, un bon punt de partida per a fer el recorregut és el propi edifici de l’Ajuntament. Es tracta d’un edifici de començaments del segle XVIII, destinat originalment per a un Convent d’Agustins. No obstant, després de la desamortització de Mendizábal va passar a mans municipals, que van decidir convertir-lo en la casa consistorials del poble.
Burnibidearen Euskal Museoa (Museo del Ferrocarril)
En les seves instal·lacions es poden veure desenes de trens diferents, així com tota classe d’objectes relacionats amb la cultura ferroviària: rellotges, documentació, indumentàries, etc. Aquesta antiga estació de Urola, i en dies bons es posa en marxa trens històrics per recórrer petits trams de l’antiga línia que unia Zumaia i Zumárraga.
Soreasuko Sebastian Deunaren Eliza (Església de San Sebastià de Soreasu)
Tot i que el Santuari de Loyola sembla que ho eclipsi tot, al centre d’Azpeitita hi ha lloc per aquest conjunt religiós, Soreasuko Sebastian Deunaren Eliza (Església de San Sebastià de Soreasu), que el seu origen podria ser templer. No obstant, no està del tot clar per les innumerables reformes que s’hi ha realitzat. El més cridaner d’aquesta església és que té fins a 8 capelles, a més de la pila on es va batejar Sant Ignasi de Loiola.
Azpeitiako Garbitoki Zaharra (Antic Safareig Municipal)
Al costat de l’Església de San Sebastià de Soreasu es troba l’Antic Safareig Municipal, construït al 1842. Tot i que avui en dia ha perdut el seu ús, durant més d’un segle va ser un dels rentadors més grans de la península, doncs compta amb 20 safarejos i una gran piscina central.
Olazko Amaren Baseliza (Convent de Nostra Senyora de Olatz)
A les afores d’Azpeitia hi ha l’Olazko Amaren Baseliza (Convent de Nostra Senyora de Olatz), un temple del segle XIII que, tot i que viu a l’ombra del Santuari de Loyola, també és realment impressionant.
Mutriku
Mutriku té els seus orígens a principis del segle XIII, al 1209, moment en que a la vora d’una estreta badia del Cantàbric es va establir la vil·la Nueva de Motrico, per ordre del rei Alfonso VIII de Castilla. No obstant, aquestes terres han estat habitades des de la prehistòria, com demostren la gran quantitat de restes arqueològiques que s’han trobat.
Aquest atractiu poble té altes cases pintades en tons acolorits com el blau i el verd, assentades sobre les vessants del mont Arno. Aquestes cases es disposen sobre un complicat entramat urbà compost per empinats carrers amb escales de descendeixen directament cap al port. La típica configuració de poble mariner.
Però Mutriku té més encants que el seu preciós casc antic o el seu bonic port pesquer. I és que Mutriku es troba situat dins del Geopakea de la Costa Basca, un espai que alberga formacions geològiques fascinants que daten de fa més de 60 milions d’anys, amb impressionants flysch i valls càrstiques de gran interès.
A més, aquest poble de mar, té al seu voltant paisatges verds i increïbles valls i boniques muntanyes que ofereixen moltes possibilitats als amants del turisme de muntanya.
Mutriku és conegut per tenir un dels cascs antics medievals millor conservats d’Euskadi.
La vista podria començar a la Txurruca Plaza, als peus de l’Andre Maria Zeruratzea parroquia (Parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció), construïda entre 1803 i 1843. Aquest temple, amb les seves característiques columnes dòriques, és un dels millors exemples de l’arquitectura neoclàssica guipuscoana, essent declarat Monument Nacional.
En aquesta mateixa plaça es poden veure altres interessants edificis. En primer lloc, l’Ajuntament , una construcció de planta rectangular alçada al 1731 i davant de la que s’alça una estàtua d’un home clau en la història de Mutriku, Cosme Damián Churruca.
Mutriku també destaca per la gran quantitat de palaus que salpiquen els seus carrers. Al carrer Conde de Motrico es pot veure el Arrietakua Jauregia (Palau Arrietakua), mentre que al carrer Erdiko Kalea es troba el Zabiel Jauregia (Palau Zabiel) del segle XVI, avui convertit en edifici de Zabiel Kultur Etxea (Casa de Cultura).
Al port de Mutriku es pot contemplar la Confraria de Pescadors i la Torre Berriatua, un important monument d’estil gòtic-renaixentista que va ser l’únic que va resistir a l’incendi de 1553. Aquí mateix també es pot veure un dels edificis més bonics i històrics: la Lonja Zaharra (Antiga Llotja), datada de principis del segle XV i que també és d’estil gòtic-renaixentista.
No obstant, l’edifici més singular de Mutriku es troba a les afores, al barri d’Astigarriblia, és l’Església de San Andrés, datada del segle XI, i per tant, una de les més antigues de tota Gipuzkoa. A més, té la particularitat de ser un temple dins d’un altre, separats ambdós per un passadís.
Geopakea de la Costa Basca
Com ja s’ha comentat, Mutriku està situat en ple Geopakea de la Costa Basca, i això fa que es puguin visitar els famosos flysch, una de les formacions geològiques més estranyes que s’hagin vist mai. És per això que aquesta és una de les zones més fotografiades de la costa basca, també per les nombroses platges i bonics penya-segats.
Si es vol gaudir de la naturalesa salvatge d’aquestes terres i dels seus bonics escenaris geològics, és recomanable La Ruta del Flysch. Aquests itinerari que connecta a peu les localitats de Zummia i Deba, permet veure la meravella geològica dels flysch durant més de 14 km.
Zumaia
Situada en una posició privilegiada al costat del mar Cantàbric i de la badia on conflueixen els rius Urola i Narrondo, aquesta turística localitat és coneguda pel seu impressionant flysch, el seu bonic centre històric de traçat medieval, les seves fantàstiques platges i la San Telmo Ermita, a més de tenir una deliciosa gastronomia a base de peix i marisc fresc, gustoses carns i els seus cèlebres pinxos.
Zumaiako Portua
El millor és deixar el cotxe al pàrquing gratuït del port i començar la visita per aquest punt, assentat a l’estuari del riu Urola, que té molt poca activitat pesquera i l’utilitzen principalment embarcacions recreatives. Després de veure el port, es recomanable fer un passeig per la vora del riu Urola i Narrondo en que es poden veure petites barques de pescadors, un pont de ferro i boniques cases, fins arribar a la zona del far i la Santiago Hondartza.
Casc Antic
Un dels punts més destacats i visibles d’aquesta zona és Zumaiako San Pedro Apostoluaren Eliza Parrokia (Església de Sant Pere Apòstol), construïda al segle XIII en estil gòtic i que alberga un preciós retaule de Juan Antxieta. Al sortir del temple, una opció seria apropar-se a la San Juan Iturri Plaza en la que hi ha una font que recorda a escenes de la pel·lícula “Ocho apellidos vascos”.
Al voltant d’aquesta plaça i el carrer San Jos kalea es troben diversos edificis del segle XVII amb façanes de pedra carreu i balcons de ferro forjat com les cases de Olazábal i Goikotorrede, a més dels palaus de Zumaia, Ubillos i de Foronda, actual casa de Cultura.
San Telmo Ermita
Des del casc antic es pot pujar caminant per la San Telmo kalea fins a San Telmo Ermita, situada sobre la Itzurun Hondartza i el penya-segat format pel flysch.
Aquesta petita ermita, dedicada al patró dels mariners, té al seu interior un retaule rococó del segle XVIII realitzat amb fusta, i es va fer famosa per ser l’escenari de la boda dels protagonistes de la pel·lícula “Ocho apellidos vascos”, que la va convertir en visita imprescindible de Zumaia.
Per tenir la millor perspectiva de l’ermita penjada d’un precipici i amb el mar de fons, cal apropar-se al mirador situat al carrer Hondar-Gain Etxetaldea.
Itzurun Hondartza
Des del mirador de San Telmo Ermita també s’obtenen unes fantàstiques vistes de la Itzurun Hondartza, una de les millors platges d’Euskadi. Encaixonada entre imponents penya-segats verticals de pedra calcària, amb més de 100 metres d’alçada, aquesta platja d’arena fina i daurada de quasi 300 metres de longitud destaca per les seves aigües cristal·lines que són beneficioses per la salut al tenir grans concentracions de iode i pel ser fort onatge, que la converteixen en perfecta pels amants del surf.
Aquesta platja també es va fer famosa al rodar-se l’escena de desembarcament de Jon Nieve, a la seva visita a Daenerys Targaryenen a la fortalesa de Rocadragón, que surt a la setena temporada de “Joc de Trons”.
Flisch de Zumaia
Al penya-segat de l’extrem dret de la Itzurun Hondartza, es pot veure de forma més clara el fenomen geològic denominat flysch, format durant milers d’anys per l’erosió del mar i que deixa un paisatge que no sembla d’aquest món.
Aquestes capes de roques dures, intercalades amb altres més toves i desgastades, estan per tota la costa d’Euskadi, tot i que en aquest lloc s’han fet tan populars que s’ha creat la coneguda Ruta del Flysch, que discórrer al llarg d’uns 14 quilòmetres fins a Deva, on es troben les formacions més espectaculars tot i que menys accessibles que les de Zumaia.
Si es vol fer aquesta ruta de dificultat mitja, en la qual es pugen i es baixen penya-segats, és important conèixer el moment exacte de marea baixa per gaudir al màxim de l’experiència i un cop s’arribi a Deva puguis tornar amb l’Euskotren a Zumaia.
Si no es vol completar tota la ruta, també es pot fer un tram de la bonica costa per la part de dalt dels penya-segats sortint des de San Telmo Ermita. Una opció molt recomanable per observar aquest paisatge únic en tot el seu esplendor es reservar aquest passeig en vaixell pel Flysch.
Getaria
Zarautz eta Getaria arteko itsas pasealekua (Passeig de Zarautz a Getaria)
Una bona forma d’arribar a Getaria és recorrent els 4,5 km del passeig de vianants que separa Zarautz i Getaria i que voreja la costa. Durant aquest passeig de poc més d’una hora, es pot gaudir de les impressionants vistes als imponents penya-segats erosionats de la costa basca, en que es pot observar el fenomen flysch.
Markorbe Hordantza
Des del Portu kalea situat davant Markorbe Hordantza s’obtenen les millors vistes del poble amb la platja a primer pla, el port i el San Anton Mendia (Muntanya de Sant Anton), conegut pels locals com el ratón de Getaria per la seva forma, al fons.
Getariako Portua
Getaria va tenir durant molts anys un dels majors ports pesquers del nord, cosa que va donar riquesa a la població en gran part per la pesca de balenes. En l’actualitat, en menor mesura, aquest poble encara basa part de la seva economia en la pesca gràcies a les seves modernes instal·lacions, les seves indústries conserveres i als restaurants que serveixen peix fresc acompanyat d’un bon txakoli.
El port destaca per les nombroses barques de colors i una animada activitat diària.
Casc Antic
El recorregut pot començar a Elkano kalea que alberga una estàtua de Juan Sebastian Elcano, des d’on es pot arribar caminant a la Salbatore Deunaren Eliza (Església de Sant Salvador), construïda al segle XIV en estil gòtic i declarada Monument Nacional. Tampoc es pot perdre el Passadís de Katrapona, un carrer sota l’església que uneix el casc antic amb el port pesquer, record del sistema defensiu del poble.
Per acabar la ruta, es pot apropar-se a la torre gòtica de Aldamar i al gran Monumento a Juan Sebastian Elcano, que s’eleva sobre un antic baluard de la muralla de Getaria.
Cristóbal Balenciaga Museoa
Balenciaga va ser un dels més importants dissenyadors de moda de la història. Nascut en una humil família de Getaria al 1895, Balenciaga va treballar a París durant més de tres dècades i es va convertir en un dels grans referents de l’alta costura creant revolucionaris dissenys i vestint a les majors celebritats de l’època.
Al museu, ubicat al Palau Aldemar, on Balenciaga va passar una part de la seva infància, es pot conèixer la història del dissenyador i veure algunes de les seves famoses creacions.
Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 19 hores de març a octubre, la resta de mesos de 10 a 15 hores.
Zarautz
Zarautz és un concorregut destí de vacances del nord gràcies a una llarga platja de quasi 3 km de longitud, una extensa oferta d’oci i una deliciosa gastronomia.
Narros Jauregia (Palau de Narros)
Aquest edifici del segle XVI i situat a un dels extrems de la platja, va ser lloc d’estiueig favorits dels aristòcrates i gent de classe alta de l’època. En aquest palau privat es pot observar a la façana un escut familiar amb la inscripció “Zarauz antes que Zarau”, a més d’un jardí d’estil anglès.
Zarautz Hondartza
La platja de Zarautz, de 2,8 km de llarg, coneguda com “La Reina de las Playas”, és una platja d’arena fina i fort onatge, situada entre les millors platges d’Euskadi, és perfecta pels surfistes i els amants d’esports nàutics, a més al seu tram final es troba el Biotipo Protegido de Iñurritza, un lloc protegit format per dunes, aiguamolls i un estuari en el que conviuen diferents espècies, tant de flora com de fauna i que es pot observar des d’una plataforma de fusta.
Si es vol gaudir d’unes bones vistes de la zona, de la Zarautz Hondartza i l’Illa Mollarri, és recomanable pujar al mirador situat a una antiga torre de vigilància al Talaimendiko Harmailak (Mirador de Talaimendi).
Itsas Pasialekua (Passeig Marítim)
La primera parada hauria de ser a la terrassa del restaurant del conegut Karlos Arguiñano, que està situat a un extrem de la platja, en la que és recomanable provar algun dels seus deliciosos pinxos. Aquest local també disposa de servei de menjar.
Passejant pel Itsas Pasialekua es pot gaudir de les vistes de la platja i de les originals escultures realitzades en bronze i acer inoxidable, característiques d’aquesta zona de la localitat.
Casc Antic
Des del Palacio de Narros comença el casc antic de Zarautz, en que ens podem trobar amb Andre Mari Benetazkoaren Parrokia (Parròquia de Santa María la Reial), construïda al segle XV en estil gòtic, en que es pot observar el retaule barroc de l’interior i pujar a la torre-campanar que alberga l’interessant Zarauzko Arte eta Historia Museoa (Museu d’Art i Història).
Al casc antic també podem trobar la bonica Plaça del Mercat presidida per l’Ajuntament que ocupa l’edifici conegut com a Casa de Portu, declarat Monument Històric Artístic per la seva arquitectura.
Per sortir d’aquesta plaça, es pot fer pel carrer Nagusia, en el que es troben edificis històrics com la Torre Luzea del segle XV, la Casa Makatza, el Mercat de Zarautz, fins arribar a la bonica Musika Plaza.
Zarautz eta Getaria arteko itsas pasealekua (Passeig de Zarautz a Getaria)
Una bonica passejada és el passeig de Zarautz a Getaria, que es fa recorrent els 4,5 km del passeig de vianants que separa Zarautz i Getaria i que voreja la costa. Durant aquest passeig de poc més d’una hora, es pot gaudir de les impressionants vistes als imponents penya-segats erosionats de la costa basca, en que es pot observar el fenomen flysch.
Orio
La part vella d’Orio, “Goiko Kale”, data del segle XIII. Parteix des de San Nikolas eliza (Església de Sant Nicolau) i pujar fins a les proximitats de Tours-ko Mattín Deunaren Parrokia (Parròquia de Sant Martí de Tours).
La San Nikolas eliza (Església de Sant Nicolau)va ser acabada a principis del segle XVI i va substituir l’antiga, que era més petita, és d’estil barroc. De la decoració de l’interior cal destacar el retaule de l’altar major, també d’estil barroc, columnes salomòniques subjecten l’element ovalat on es col·loca la imatge de Sant Nicolau de Bari. Aquesta advocació està unida al caràcter mariner de la població, ja que aquest sant és el patró protector dels viatjants per mar i dels pescadors.
Orio és un lloc privilegiat. Està situat en un lloc preciós, on es junta el mar, el riu i la muntanya. Les dues platges del poble són platges molt tranquil·les: Antilla Hordantza és la platja principal i Oribazahar Hordantza és l’altra, una mica més petita.
Durant els segles XII i XIII Orio va desenvolupar un canvi important pel poble directament lligat al Camino de Santiago de la costa. Després de passar Mendizorrotz venint de Donostia, els pelegrins creuaven Orio en direcció a Zarautz.
Avui en dia, Orio segueix essent una població de trànsit de pelegrins de Santiago, estant, tant Tours-ko Mattín Deunaren Parrokia (Parròquia de Sant Martí de Tours), San Nikolas eliza (Església de Sant Nicolau) com el Casc Històric d’Orio, considerat monuments i lloc, respectivament, afectes al Camino de Santiago de la costa.
L’entorn d’Orio és idoni per fer senderisme, pel que es proposen les següents rutes de senderisme que es troben senyalitzades:
Sender de PR Gi-158 Orio-Itxaspe: Aquest recorregut és representatiu de la zona baixa d’Orio i la ria, i al tractar-se d’una ruta de poc desnivell no representa cap dificultat.
Sender PR Gi-159 Lusarbe-Kukuarri: Aquest recorregut surt des de l’Àrea Recreativa de Lusarbe, situat a la carretera Igeldo-Orio, i recupera antics camins que discorren la zona. A través d’ells es pot conèixer la part alta d’Orio, que té la virtut d’oferir vistes inigualables de la costa i de l’interior de Gipuzkoa en un recorregut fàcil.
Ruta Orio-Kukuarri: Aquesta ruta de muntanya, connecta el nucli d’Orio amb la zona més elevada del municipi, el cim Kukuarri, i per això enllaça els dos recorreguts anteriors. Recomanable fer-lo en el sentit de les agulles del rellotge.
Volta a Gipuzkoa. Etapa Orio-Donostia: El sender GR121 recórrer el perímetre de Gipuzkoa en 21 etapes. Segons la guia editada per la Federación Guipuzcoana de Montaña, per Orio discórrer el final de la primera etapa (tram Donostia-Orio, de 15,6 km) i part de la segona (Orio-Zumaia).
Camino de Santiago de la costa: Des de Donostia i Igeldo, el Camino de Santiago de la costa continua fins a Orio. La duració de l’etapa Donostia-Orio és d’unes 4 hores.
Hernani
Hernani és un poble ubicat a només 10 km de Donostia, als peus del mont Sant Bárbara, el qual disposa d’un casc històric emmurallat, que va ser declarat conjunt monumental per la gran col·lecció d’edificacions medievals que conserva.
Tot i que en l’actualitat, Hernani és més conegut per la seva indústria, encara conserva intactes alguns dels seus elements històrics més destacats.
El poble d’Hernani es va originar al segle XIII. En un principi, únicament comptava amb dos carrers (Nagusia kale i Kardaberaz kale) i una plaça (Berria Plaza), però poc a poc es va anar estenent. Tot i que aquest nucli urbà ha perdut part de la seva muralla, segueix mantenint la majoria de carrers i edificacions de l’Edat Mitja.
Hernaniko Udaletxea (Ajuntament)
La casa consistorial original d’Hernani va ser construïda al segle XVII, per desgràcia va ser destruïda durant la última guerra carlista (1875). L’edificació actual va ser construïda a la mateixa ubicació l’any 1899. L’ajuntament formava part de la muralla sud, de fet, és aquí on es troba una de les portes d’entrada a la vil·la emmurallada. Aquest edifici de plata rectangular consta de 7 arcs i 2 cúpules que converteixen aquesta estructura en una d eles més famoses d’aquest nucli.
Done Joan Bataiatzailearen Parrokia (Església de Sant Joan Baptista)
Aquest temple construït entre 1548 i 1595 es troba al cor del casc històric, juntament amb l’Ajuntament. I es que la torre de l’església es troba literalment adossada a la casa consistorial. L’entrada des de Gudarien Plaza compta amb una escalinata que porta a contemplar espais com el retaule, l’òrgan o la tomba de Juan de Urbieta.
San Agustin Komentua (Convent de Sant Agustí)
Aquesta edificació religiosa es troba en un dels accessos d’Hernani, en un dels extrems del casc històric. Aquest convent creat al 1526 va patir múltiples atacs al 1808 fins quedar pràcticament destruït. Després de ser reconstruït al 1825, es va convertir en un dels espais arquitectònics de referència de la localitat. A més del seu claustre, també cal destacar l’església de San Agustín.
Urumea Ibaia (Riu Urumea)
El riu Urumea, també conegut com el riu de la sidra, ofereix un increïble paisatge natural des del seu naixement al poble navarrès de Leitza fins a la seva desembocadura a Donostia. El seu sobrenom de riu de la sidra és conseqüència dels múltiples viatges en vaixell que realitzaven carregats de barrils de sidra des de les localitats d’Astigarraga i Hernani fins a Donostia.
Chillida-Leku
Com el seu nom indica, aquest museu alberga gran part de les obres d’Eduardo Chillida. Pel carrers i places existeixen diverses de les seves obres mestres, entre elles, l’internacional Haizearen Orrazia (Pinta al Vent) de Donostia. Però és aquí, al caserío Zabalaga d’Hernani, en un espai d’11 hectàrees, on es troba la major part de les seves obres (més de 40 escultures a l’aire lliure). A més, a l’interior del caserío es poden contemplar alguns dels seus esbossos.
Arco de Zapa
Aquesta és una de les portes d’entrada a l’antiga vil·la emmurallada. Una de les poques que queden de peu. Una estructura del segle XIV, que va ser restaurada l’any 2002 per poder gaudir d’aquest arc gòtic.
Aierdi Arretxea
Aquesta noble edificació ubicada al nº 15 de Nagusia kalea, va ser construïda al segle XVI. La seva façana crida bastant l’atenció, és pel seu escut, el seu aler i els seus balcons mostren detalls ornamentals de gran riquesa.
Torre de los Gentiles
La casa torre de los Gentiles, també coneguda com la casa Portalondo, es troba al límit del que va ser l’antic traçat medieval. Segons els historiadors, inclús va poder arribar a formar part de l’antic mur defensiu de la vil·la. Aquesta casa-torre va ser esclafada al segle XV. Avui en dia, les seves dues plantes es troben ocupades per locals comercials i habitatges.
Santa Bárbara
El mont de Santa Bárbara és un espai idoni per a realitzar una petita ruta per la naturalesa. Una muntanya de roca calcària que convida a conèixer espais com el Santa Bárbara Gotorlekua (Fort de Santa Bàrbara), l’Ermita de Santa Bárbara i l’escola d’escalada Eskalarzeko.
El Fort és una construcció militar utilitzada durant la primera Guerra Carlista, la segona Guerra Carlista i la Guerra Civil. Avui en dia encara es pot passejar pels seus murs i passadissos.
L’Ermita, que és anterior al Fort, i es que a l’any 1625 ja existien indicis d’aquest temple religiós. Per desgràcia, l’edificació actual es va construir al 1955, poc queda de l’Ermita originària.
Les roques de Santa Bárbara porten escalant-se des dels anys 1950, des d’aquesta data s’han obert més de 120 vies d’escalada d’entre 18 i 28 metros d’altura.
Pasaia
Pasaia, abans es deia Pasajes, és un dels pobles més interessants i acollidors de la costa basca. Una petita localitat que, protegida per les muntanyes Ulía i Jaizkibel, ofereix un dels paratges amb més encant de tots Euskadi. Aquest nucli urbà, a només uns minuts de Donostia, té un clar sabor mariner. Les cases de pescadors, la badia, les traineres, el port, els passejos sobre la costa, la motora i les museus, tot està a Pasaia.
Pasaia és un poble que sempre ha viscut de cara al mar, al costat del port. És aquí, al voltant de la badia, on ens trobem els quatre districtes que formen Pasaia: San Juan (Donibane en euskera), San Pedro, Antxo i Trintxerpe. De tots, San Juan (Donibane) i San Pedro aglutinen la majoria d’atractius del municipi, essent San Juan el més visitat.
L’extens patrimoni cultural i històric de Pasaia és posa en valor als espais com Albaola o Mater, dos museus que han rescatat de l’oblit fets històrics i tradicionals estretament lligats amb Pasaia i Euskal Herria. I es que, tot i l’arquitectura popular i les cases de colors de Pasai Donibane criden l’atenció a primera vista, i no són els únics espais de Pasaia que obren la retina.
Ulía i Jaizkibel, les dos muntanyes que limiten Pasaia, ofereixen una vista singular de la localitat. Una panoràmica que aglutina mar i terra per oferir-nos una vista espectacular.
Com he comentat, la majoria de visitants només es fixen en el districte de San Juan, tots ells compten amb certa importància en el dia a dia d’aquest poble basc.
San Juan (Donibane): Situat a la vessant del Jaizkibel, el districte de San Juan és un dels que tenen més encant. Aquest nucli urbà de pescadors compta amb tots els requisits necessari per seu un d’aquests racons que no s’obliden. Les seves cases de colors, la seva disposició entre la muntanya i el mar, els seus estrets carrers. Aquest districte es troba seccionat per un únic carrer empedrat que recórrer la riba de la badia de Pasaia fins arribar pràcticament a la seva desembocadura. Un passeig molt recomanat.
San Pedro: Situat davant de San Juan, compta amb similars característiques. Un districte, en el que, a l’igual que l’anterior, trobem cases de pescadors al costat de la badia i una bonica ruta costera que porta fins a Albaola. Visita també molt recomanada.
Antxo: Aquí trobem gran part de les infraestructures, és així com Antxo ha evolucionat al costat del ferrocarril, la carretera Madrid-París, el topo (ferrocarril Hendaia-Donostia) el propi port.
Trintxerpe: Degut a la seva proximitat a Donostia, molts confonen Trintxerpe, el districte més poblat de Pasaia, amb un barri més de Donostia. No obstant, es tracta d’una zona residencial per excel·lència d’aquest poble basc. Un espai, que va viure la seva època daurada amb el boom de la indústria pesquera.
Albaloa
Albaola és un museu molt actiu, un espai viu, dinàmic i de gran interès històric. Aquí es poden conèixer les tècniques de construcció que utilitzaven els avantpassats, mitjançant la construcció de la rèplica de la Nao San Juan, un balener basc enfonsat a la costa de Canadà al 1565.
Horaris, preus, ireserves on line
Mater Museoa
Mater, l’últim vaixell pesquer de fusta de Pasaia, ha estat reconvertit en museu. Això si, un museu atípic, i es que igual que Albaola, Mater compta amb un dinamisme difícil de veure en els museus actuals. És així, com aquest Vaixell-museu recórrer els ports d’Euskadi donant a conèixer la cultura marítima, ensenyant a les noves generacions una manera de vida molt arrelada a Euskadi, la pesca.
Horaris, preus i reserves on line
Victor Hugo Etxe Museoa
La casa de Víctor Hugo permet contemplar la Pasaia de l’any 1843 mitjançant la col·lecció permanent “Víctor Hugo, viaje a la memòria”. Una bonica forma de conèixer una de les cases ponts de la localitat mentre es gaudeix del paisatge que va enamorar a l’escriptor. L’interior de la casa ha estat decorat amb mobles de l’època per mostrar al visitant la llar de Víctor Hugo. Aquest petit museu, fa tanmateix d’oficina de turisme.
Horaris, preus i reserves on line
Bocana de Pasaia
L’entrada natural al port és un altre dels espais que enamora de Pasaia. Un estret passeig marítim, que protegit pels penya-segats de Ulía i Jaizkibel dóna la benvinguda als milers de vaixells que vistent aquest port al llarg de l’any.
Platako Itsasargia (Far de la Plata)
El Far de la Plata representa un dels fars més emblemàtics de la costa Guipuzcoana. Una estructura de gran importància, que es troba situada entre Donostia i Pasaia, a la muntanya Ulía. Un entorn de gran bellesa que permet gaudir del mar en tot el seu esplendor.
Rutes de senderisme per anar al Far de la Plata
Motora de Pasaia
La motora de Pasaia és el mitjà de transport més emblemàtic de la localitat. Aquest vaixell que uneix San Juan i San Pedro és essencial pel dia a dia de Pasaia. Un transport, que ofereix rutes regulars a diari i que és útil per moure’s entre els diferents districtes.
Casa Pont
Un tipus d’edificació molt característica de Pasaia Donibane. I que degut a la seva naturalesa, limitada per la badia i la muntanya Jaizkibel, sense espai per a construir cases i carretera, les cases pont representen la millor solució a la problemàtica que la seva geografia representa.
Traineres
La tradició marinera de Pasaia és llegendària, un aspecte que encara perdura, en aquest sentit, les traineres que solquen la badia de Pasaia són testimoni. Valents homes i dones, que, abillats únicament amb la seva tècnica i força, remen contra vent i marea com ho feien els seus ancestres. És així, com la fórmula abans utilitzada per caçar balenes s’ha convertit ara en un esport.
Antiga Casa Consistorial i Santiago Plaza
El casc històric de Pasai Donibane compta amb un espai molt acollidor, un lloc de trobada, la Plaza de Santiago, es tracta de la típica plaça rectangular protegida en tres dels seus laterals mentre que un dels seus costats està obert al mar. És aquí, davant del mar, en mig d’un filera de cases, on es troba l’antic ajuntament de Pasaia, de l’any 1735.
Errenteria
En els límits territorials en que es troba avui Errenteria, han existit assentaments humans des de la prehistòria, així ho testifiquen les restes arqueològiques trovades en diferents punts de la població.
L’aldea primitiva i originària del que avui es coneix com Errenteria, es denominava Orereta, un nom que es va modificar per Villanueva de Oiarso quan es va obtenir la carta puebla l’any 1320. Aquest nom, va tornar a modificar-se al 1791 pel de Renteria, i es que, tot i que va rebre la carta puebla amb el nom de Villanueva de Oiarso, popularment era coneguda com Renteria. Segons els historiadors, el nom de Renteria, es troba estretament relacionat amb els tributs reials derivats del comerç marítim. I és que Errenteria, antiga ciutat-port, era el lloc on s’havien de pagar les rendes en aquella època.
L’activitat portuària va convertir Errenteria en un dels nuclis urbans amb més comerç de la zona, una de les localitats més importants de Gipuzkoa. Desgraciadament, l’activitat mercantil va anar caient obligant a la vil·la a reconvertir-se. Va ser així, com en els segles XIX i XX, es van construir múltiples fàbriques al voltant del centre històric. Un entramat industrial, que va fer que el paisatge d’aquesta vil·la es transformés. Avui en dia, seguim descobrint aquella Errenteria de gran valor natural i industrial, envoltada de caseríos pels prats de la vall que protegeixen el nucli urbà.
Al llarg i a l’ample d’Errenteria, repartides pels seus carres i places, ens podem trobar amb una gran col·lecció d’escultures, monuments i vestigis industrials que fan al·lusió al renom amb els que era coneguda Errenteria “pequeña Manchester”. Una bonica excusa per recórrer gran part del nucli urbà.
Casc Històric
El casc històric d’Errenteria conserva intacte l’estructuració i la parcel·lació medieval originària. Un espai que ha estat declarat Bé Cultural. Edificis històrics que ens podem trobar passejant pel casc històric d’Errenteria: Errenteriako Udaletxea (Ajuntament), Andre Mariaren Zeruratzea Parrokia (Església Parroquial de Nostra Senyora de la Assumpció), l’Erromesen Madalena Basilika (Basílica de Maria Magdalena), la Casa-Torre Medieval Torrekua, la Casa-Torre Medieval Morrontxo, el Palau Barroc de Zubiaurre, la Kapitanetxea (Casa Barroca del Capità), el Monestir de la Santíssima Trinitat del segle XVI, la Casa Solar Iturriza del segle XVIIIi el Mikelazulo (és un túnel que s’obre pas sota la torre nova, un element arquitectònic diferent).
Fanderiako Errota Museoa (Molí de Fanderia)
El Molí de Fandería va ser construït al segle XV per aprofitar la força de l’aigua. Un tipus d’energia, que a més de donar vida als enormes mecanismes amb els que es molia el moresc, també va servir com a motor principal de la ferreria i fanderia que va albergar durant cert temps. I es que és bo saber que aquest espai ha albergat al llarg dels anys una ferreria, una fanderia, un molí, una fàbrica de farina i una fàbrica de pinsos, pel que la fa una de les edificacions amb més història d’Errenteria.
Aquests espai va tanca l’activitat a l’any 1966. Avui en dia, aquest lloc, també conegut com la “casa del río de Errenteria”, ens permet contemplar el funcionament del molí conèixer gran part del patrimoni cultural i fluvial d’Errenteria. El molí pot ser visitat de forma regular i gratuïta durant cert moments de l’any, pel que és recomanable consultar els horaris a l’oficina de turisme d’Errenteria.
Per tots aquells que no coneixien el terme fanderia, dir que, es tracta d’espais industrials on es treballava el ferro. Una modalitat industrial, que independitzada de les ferreries al segle XVIII, donava vida a peces de diferents perfils. El molí de fanderia es troba al barri de mateix nom, a les afores del casc històric, a bideforri (via de vianants i ciclistes) que uneix el nucli urbà d’Errenteria amb Oiartzun i el jaciment miner romà de Arditurri.
Jantziaren Zentroa (Centre del vestit)
Aquest museu ubicat a Kapitanetxea, edifici històric del segle XVII ubicat en ple casc històric d’Errenteria, ens permet conèixer l’evolució dels vestits i la forma de vestir a Euskal Herria a través de l’exposició permanent. El Centre del Vestit d’Errenteria compta amb la col·lecció més gran de vestits bascos del món. Més de 300 peces de diferents períodes històrics, que donen vida a aquest petit, intens i interessant museu.
San Marko Gotorlekua (Fort de Sant Marc)
La seva immillorable ubicació fa que sigui un important i privilegiat mirador de la costa guipuscoana, podent-se divisar des d’aquí les badies de la Kontxa, Pasaia i Txinguidi.
És una construcció militar situada al cim del mont Bizarran a 260 metres d’altitud que va ser construïda durant els segle XIX sobre la població d’Errenteria per a la defensa de la zona. Avui en dia no té cap ús militar, el fort va ser ocupat per l’exèrcit fins a l’any 1970, i avui està integrat dins del Parc Natural de Lau Haizela, formant part de l’espai lúdic i cultural.
S’ha recreat l’espai militar de fa més de 100 anys instal·lant-hi diverses rèpliques: metralletes, canons, soldats, artilleria, etc. A més el visitant pot comptar amb informació sobre el que s’està veient gràcies als panels informatius instal·lats.
Horari: Caps de setmana i festius i cada dia de juliol i agost de 10 a 14 hores i de 16 a 18 hores.
Preu: Gratuït.
Reserva Forestal del Añarbe
Añarbe és un dels grans enclavaments naturals d’Errenteria. Un hàbitat de gran interès biològic per a la fauna i flora silvestre. Aquesta és la casa de moltes espècies com el porc senglar, el cabirol, el gat salvatge, la geneta o l’esquirol. Un espai natural de gran valor en que perdre’ns i gaudir de la naturalesa amb tota llibertat. En aquest mateix lloc, prop de l’embassament d’Añarbe, també hi ha les Aizpitarte kobazuloak (Coves d’Aizpitarte) i el Aitzetako Txabala Trikuharria (dolmen Aitzetako Txabala), espais interessant per visitar.
Hondarribia
Hondarribia, que antigament s’anomenava Fuenterrabia fins a la dècada de 1980, en aquest sentit, dir que el seu nom oficial és Hondarribia, un terme que s’ha trobat escrit en diversos documents històrics amb altres variants com “Ondarribia” i “Hundarribia”. Aquest nom, pot desglossar-se en dues paraules: “Hondar” i “ibi”, arena i gual en euskera. Així, es pot deduir que el significat és “gual d’arena”.
Hondarribia ostenta el títol de ciutat, un títol que se li va concedir al segle XVII com obsequi per sortir victoriós de les batalles de contenció contra les tropes franceses. Per tant podríem dir que estem a la ciutat del gual d’arena.
Hondarribia és un dels pobles més visitats d’Euskadi. La Badia de Txingudi, formada per les localitats d’Hondarribia, Irun i Hendaia, ofereix un bonic entorn en el qual poder realitzar activitats tant en terra ferma com activitats aquàtiques. La desembocadura del riu Bidasoa, convida a passejar mentre es contempla el mar. Un espai de gran valor paisatgístic.
Un municipi ubicat en plena costa basca, que sorprèn en totes les seves facetes. Un petit i pintoresc nucli urbà ubicat al nord, tocant amb França, banyat per la Badia de Txingudi, amb el seu inconfusible casc històric emmurallat, el seu antic barri de pescadors, la seva impressionant gastronomia i la seva refrescant platja, són alguns dels atractius més importants d’Hondarribia, però no els únics.
Aquest municipi va ser objectiu de múltiples atacs degut a la seva ubicació fronterera, destruint cases, vinyes i altres bens. Amb la única finalitat de defendre el municipi i els seus habitants, es va construir una gran muralla que rodejava el municipi. Avui en dia, aquesta enorme mola de pedra es conserva intacta en alguns punts del seu perímetre. Un espai ple d’història, que és totalment recomanable recórrer a peu. Aquesta muralla, no és l’únic element històric que es conserva d’aquella època, foses i altres elements encara persisteixen el pas del temps.
La proposta per conèixer Hondarribia és senzilla i completa. Començant per la zona alta, pel casc antic, intramurs. Aquí és on es troben espais que criden l’atenció, com la Aizpitarte kobazuloak (Muralla d’Hondarribia), el Castell de Carlos V o l’Andre Mari Atea (Porta de Santa Maria). Per accedir des de la part baixa de la localitat fins aquest punt, hi ha un ascensor ubicat a nivell del mar que porta directament fins a la part del darrera del Castell de Carlos V, còmode, pràctic i gratuït. Un cop a dalt, és totalment recomanable perdre’s pels carrers i places del casc antic, una autèntica meravella.
Un tram de la muralla, òbviament la part millor conservada, és transitable, per que és recomanable no perdre’s aquesta possibilitat de recórrer aquest enclavament històric. Un cop vist aquest espai, es pot baixar caminant fins a l’antic barri de pescadors, el Marina-Portua (barri de la Marina), també conegut com Portu Auzoa, aquí es pot gaudir de les famoses cases de pescadors, plenes de color i de vitalitat.
Avui en dia, la majoria d’elles acull un o varis bars a la planta baixa, plens de pinxos. Després es pot passejar pel Burtron Pasealekua (Passeig Butrón), un espai que recórrer gran part d’una de les ribes de la Badia de Txingudi. Si es realitza aquesta ruta en direcció al mar, en trobarem amb la platja i el port esportiu d’Hondarribia, on hi ha restaurants, bars i diferents serveis marítims de la població.
Si es realitza aquest recorregut en sentit contrari, s’arriba on es pot observar l’aeroport de Donostia, un petit espai aeri que s’ha fet famós per la seva proximitat al mar.
També hi ha alguns espais fora del centre urbà que mereixen una visita: Higerko Itsasargia (Far Higuer), el Guadalupeko Gotorlekua (Fort de Guadalupe), el Guadalupeko Ama Birjinaren Santutegia (Santuario de la Mare de Déu de Guadalupe), el Mont Jaizkibel o la bodega de txakolí Hiruzta.
Aizpitarte kobazuloak (Muralla d’Hondarribia)
Part de la muralla que antigament protegia al poble es manté de peu, i en alguns trams d’aquestes es pot transitar tant per la part superior com per la part inferior.
Andre Mari Atea (Porta de Santa Maria)
La porta de Santa Maria és un dels accessos a l’interior de la muralla que més crida l’atenció dels visitants, potser, un dels accessos més coneguts. És en aquesta porta on es troba l’escultura de “Hatxeroa”, un petit reconeixement a la figura del sapador, el soldat que obria el pas a la resta de la tropa.
San Nikolaseko portoia (Porta de Sant Nicolau)
Aquesta porta representa un altre dels accessos a l’interior de la muralla. En aquest cas, el pont de vianants des del que s’accedeix fins aquesta porta és un dels elements que més importància cobra. Aquest pont, uneix el centre de la localitat amb la zona residencial d’Hondarribia. Un pont que permet deixar el cotxe a les afores del nucli urbà i accedir a al nucli amb total comoditat.
Erreginaren Baluartea (Baluard de la Reina)
Un dels espais més destacats de la muralla, la seva estratègica situació, va fer que durant els diferents atacs que va patir la localitat quedés parcialment danyat. Així i tot, avui en dia, segueix essent un dels espais més visitats de la muralla.
Apezpiku Plaza (Plaça del Bisbe)
El carrer i la Apezpiku Plaza (Plaça del Bisbe) és una de les localitzacions més antigues d’Hondarribia. Aquest enclavament és una picada d’ull a un dels fills cèlebres de la localitat, Don Cristóbal de Roja y Sandoval, arquebisbe de Sevilla, capellà de Carlos V i protector de Santa Teresa entre altres. Una persona, que va viure durant gran part de la seva vida en aquest mateix punt d’Hondarribia.
Nagusia Kalea
Nagusia Kalea, és l’artèria del casc antic d’Hondarribia, un carrer estret, de llambordes i amb certa pendent, que mostra els espais tan interessants com Jasokundeko eta Sagarrondoko Andre Maria Eliza (Església de Santa María de l’Assumpció), El Castell de Carlos V o l’Andre Mari Atea (Porta de Santa Maria).
Gipuzkoa Plaza
Aquesta petita i acollidora plaça està situada a la part baixa del casc històric, molt a prop del barri de la Maria. Les diferents botigues de souvenirs i els bars en ella ubicats, complementen a les edificacions històriques que la rodegen.
Arma Plaza
Espai emblemàtic d’Hondarribia, aquesta plaça ubicada davant del Castell de Carlos V i de l’Andre Maria Eliza (Església de Santa María de l’Assumpció), regala una de les millors vistes de tota la localitat. I no només per la perspectiva que s’obté sobre la Badia de Txingudi, sinó per les precioses cases de colors que la rodegen. És aquí, on està ubicada l’oficina de turisme d’Hondarribia.
Castell de Carlos V
La joia de la corona, una de les edificacions més populars d’Hondarribia. Actualment, el castell alberga el Parador de Turismo de Hondarribia. Desgraciadament, l’interior d’aquest castell és d’ús exclusiu pels hostes de l’hotel.
Andre Maria Eliza (Església de Santa María de l’Assumpció)
Aquesta imponent obra arquitectònica és una de les siluetes més emblemàtiques d’Hondarribia. Visible des de pràcticament qualsevol punt del municipi, l’església és un temple de característiques gòtiques, renaixentistes i barroques construït al segle XVI.
Donostiako Aireportua (Aeroport de Donostia)
L’aeroport de la província de Gipuzkoa se situa a la riba de la Badia de Txingudi, molt a prop de tots els punts d’interès citats. Un aeroport de petites dimensions, que actualment està reforçant la seva oferta de vols perquè les persones que vulguin visitar Gipuzkoa no hagin de desplaçar-se des de l’aeroport de Bilbo.
Marina-Portua
Marina-Portuao és un dels espais més característics i emblemàtics d’Hondarribia. Ubicats a extramurs, les cases de colors, el gran ambient que s’hi crea i la impressionant gastronomia que s’hi troba, converteixen aquest lloc en una dels espais més importants de la ciutat. Aquest barri declarat Monument Històric-Artístic és una de les estampes més conegudes o fotografiades d’Hondarribia.
Mirador del Mont Jaizkibel i Guadalupeko Ama Birjinaren Santutegia Santurari de la Mare de Déu de Guadalupe)
El mirador de Jaizkibel i l’Ermita de la Mare de Déu de Guadalupe composen un dels racons més especials d’aquesta zona. Des de la part alta d’aquesta muntanya s’obté una perspectiva preciosa d’Hondarribia i de les localitats de la rodegen.
Higesrko Itsasargia (Far de Higuer)
Davant de l’Illa d’Amuitz, alertant el perill que ocasionen les roques del cap del mateix nom, es troba el far. Aquest far construït al 1878, substitueix al far que al 1874 va ser destruït per les tropes carlistes. La seva ubicació permet obtenir unes bones vistes panoràmiques del mar i la costa basca.
Moisès 