Noruega

Continguts:

NORDKAPP

Monument Children of the World
Artico Ice Bar

Conegut com el Sol de Mitjanit, s’ha convertit en un dels llocs més amagats per conèixer i descansar. És el punt més al nord de Noruega on es pot gaudir del sol de mitjanit durant més temps que en qualsevol altre lloc del país, des de 14 de maig fins al 29 de juliol.

Situat a l’illa de Magerøya al nord de Noruega, el qual té accés des de la carretera E69 que acaba al nord del Cap Nord, i aquest compta amb una penya-segat de 307 metres d’altura amb un altiplà, en el qual qui ha el centre de visitants amb vistes panoràmiques, una cafeteria, un restaurant, una oficina de correus, una botiga de records i l’anomenat supervídeo.

La seva geografia se situa dins del Cercle Polar Àrtic, per sobre de la Lapònia i al nord del país veí de Finlàndia.

Com arribar-hi:

En cotxe: Les rutes per carretera, arriben a la població de Bodo o Alta, a través de la carretera E69. Pràcticament és la única carretera que arriba en condicions a Cap Nord. Una altra opció és arribar des del costat finès, en una ruta des de Rovaniemi. La única precaució que hem de tenir, és que les distàncies són llargues, i no són carreteres ràpides. No es pot oblidar, que l’altiplà de Cap Nord està a l’Illa de Magerøya, a la que s’accedeix per un túnel de 200 metres de profunditat.
En bus: Per arribar-hi en bus, la opció més assequible serà des de Honnisvag, on hi ha vàries opcions utilitzant la companyia Snelandia, també es pot viatjar des de Laksely a 3 hores i Alta a 4 hores.
En vaixell: Amb la finalitat de realitzar l’excursió per Cap Nord, es realitza amb el famós creuer Hurtigruten, l’Exprés del Litoral.
En avió: L’aeroport més proper que es reconeix és el de Honnibgsvag, ubicat a 32 km de Cap Nord.

A Cap Nord es pot veure el monument més representatiu, una espècie de globus terrestre que es troba a la cima de món i on aspiren tots els turistes fer la seva anhelada fotografia. A aquest punt es pot accedir a peu, moto o bicicleta on es viu una sensació de plenitud quan es corona el cim.

Monument Children of the World

Escultura dels nens del món, inaugurada l’any 1988 per l’autor Simon Flem Devold, llur inspiració va ser seleccionar set nens entre aquests set països: Tanzània, Brasil, Estats Units, Japó, Tailàndia, Itàlia i Rússia.

La seva obra es basar en donar la llibertat a cada nen de realitzar amb argila que simbolitza l’amistat, l’esperança, l’alegria i el treball en equip i que l’any 1989 es van realitzar discos de bronze davant l’obra del monument “Mare i fill” de l’escultora Eva Rybakken apunta cap als set discos. El monument es troba davant del Nordkapphallen i és una recopilació de dibuixos de set nens de diverses parts del món, va ser construït al 1989 i compta amb nens dels Estats Units i la Unió Soviètica.

Preus:

Per conèixer aquesta part del món cal pagar, el tiquet inclou estacionament i entrada a tots els llocs, inclosos museus, botiges de regals, exposicions, monuments, entre altres. Aquesta entrada però té una durada de 24 hores, pel que es pot sortir i tornar a entrar durant el mateix dia.

Entrada per adults: 285 øre.
Entrada per a menors de 15 anys: 95 øre.
Entrada familiar (2 adults i dos menors): 665 øre.
Entrada per a estudiants i militars: 180 øre..

Horaris:

De 18 de maig a 17 d’agost: d’11 a 01 hores.
De 18 d’agost a 31 d’agost: d’11 a 22 hores.
D’1 de setembre a 17 de maig: d’11 a 15 hores.

Artico Ice Bar

És un bar de gel, on hi ha una pantalla realitzada sobre gel i neu en la que mostren imatges de la zona a l’hivern i aurores boreals. La llum, el so i les imatges transporten als visitants al món polar.

Una experiència que s’ha de viure, es va crear per una empresa turística noruega, i està obert tot l’any.

ILLES SVALBARD

Longyærbyen
Excursió per veure ossos polars
Viatjar en motos de neu i trineus de gossos
Hiorthamn (Mines de Carbó)
Permaforst (Coves de Gel)
Albirament de fauna

Les Illes Svalbard és un arxipèlag ubicat a l’oceà Glacial Àrtic, és el lloc habitat més extrem de la Terra, amb una capa de terra que sempre està congelat. Amb una naturalesa àrtica verge i una fauna única, és un entorn de bellesa pròpia, austera i misteriosa. El nom de Svalbard significa “costes fredes”, en realitat és un arxipèlag que gaudeix d’un clima suau comparat amb altres zones del món de la mateixa latitud.

Una cosa curiosa de Savlbard és que, entre mitjans de novembre i finals de gener, no hi ha sol, pel que les aurores boreals són visibles inclús de dia, mentre que entre maig i setembre és tot el contrari, la llum del sol està present 24 hores.

És la part més septentrional de Noruega, només tres de les seves illes estan habitades: Spitsbergen, Bjørnøya i Hopen. A més habiten en aquesta zona uns 3.000 exemplars d’ossos polars, cosa que la converteix en un dels llocs del món per veure’ls durant tot l’any. Degut a la seva latitud, la terra i la llum formen llums polars que hipnotitzen valls glaciars extenses i per suposat, aurores boreals.

És un lloc al que es va per viure experiències, doncs aquest lloc és bonic i àrtic. No tot el temps es té l’oportunitat d’estar en una dels llocs més remots del planeta. En tot l’arxipèlag només hi ha cinc assentaments, i en dos d’ells únicament hi viuen científics.

A l’arxipèlag de Svalbard només es pot arribar per aire o per mar.

L’aeroport està situat a escassos quilòmetres de Longyærbyen, és l’únic aeroport a l’arxipèlag, aquest al 2017 va perdre la categoria d’internacional, pel que només operen vols regulars des d’Oslo i Tromsø. L’aeroport de Svalbard és el més septentrional del món, això implica que la base sobre la que està construïda la pista sigui de gel. El manteniment de l’asfalt és constant per tal que no afecti la operativitat dels avions.

En aquests moments cap companyia ofereix servei de ferri regular a Svalbard, però si que existeixen moltes companyies de creuers que ofereixen viatges amb parades a diferents localitzacions de l’arxipèlag.

Longyærbyen

És la ciutat més septentrional del planeta i capital de l’arxipèlag de les Illes d’Svalbard, als confins de l’oceà Àrtic. La ciutat, l’assentament habitat de manera contínua més proper al Pol Nord, sembla tret d’una postal.

Una de les coses que més atrauen de Longyærbyen és “The Svalbard Global Seed Vault”, conegut mundialment com el Banc Mundial de les Llavors, es tracta d’un lloc que conté més d’un milió de mostres de llavors emmagatzemades al seu interior, per conservar i emmagatzemar la màxima quantitat de llavors en cas d’una catàstrofe global. Les instal·lacions estan construïdes en una cova excavada a 130 metres de profunditat en una muntanya a la vora de l’aeroport de Longyærbyen com a mesura de protecció davant a possibles fenòmens climàtics.

Excursió per veure ossos polars

Els vaixells que naveguen per aquestes illes són la millor opció per sortir en busca d’ossos polars. Els ossos polars viuen a totes les parts a Svalbard, però costa veure’ls.

La majoria de vegades passen l’estona prop de l’aigua, on solen pescar. A Svalbard sempre s’ha dit que hi ha més ossos que persones, i és cert. Es calcula que resideixen poc més de 2.800 persones, la majoria a Longyærbyen o repartits en estacions científiques com NY-Ǻlesund, així com en mines soviètiques encara en funcionament com Barentsburg. En canvi es calcula que més de 3.000 ossos polars viuen en aquestes illes. La caça d’aquests mamífers està completament prohibida i només és possible abatre’ls com a últim recurs. D’aquí que la seva població sigui més estable i en creixement que en altres zones de l’Àrtic com Alaska o el nord de Rússia.

Viatjar en motos de neu i trineus de gossos

Una excel·lent forma per conèixer, explorar i descobrir les Illes Svalbard és pujant a una moto de neu. Les carreteres regulars acaben a les afores de Longyærbyen. També es poden llogar trineus tirats per gossos durant la temporada de neu. És un activitat que, tot i que no agrada a tot el món, brinda una experiència completa si vols sentir-te com habitant del pol àrtic. Aprendràs a conduir un trineu de huskies, entraràs a les entranyes d’un glaciar i recorreràs la tundra hivernal en moto de neu per muntanyes i fiords congelats.

Hiorthamn (Mines de carbó)

Durant més de 100 anys, s’ha extret carbó a Svalbard, hi ha vàries mines prop de Longyærbyen on es pot baixar i donar un passeig. La major part de l’extracció de carbó restant es va mantenir al territori de Barentsburg, que s’anomena “la ciutat del carbó”.

Barentsburg és un poblat miner localitzat a l’illa de Spitsbergen, a uns 50 km de Longyærbyen. Al voltant de 450 persones resideixen a Barentsburg, d’aquestes 150 són miners. Tot i que les mines no són rentables i sobreviuen gràcies als subsidis del govern rus, pel Kremlin, mantenir aquest tipus d’enclavaments és part de la seva cultura.

De les mines s’extreu al voltant de 140.000 tones anuals de carbó, un 15% d’aquestes es crema a la central elèctrica local, el qual garanteix el subministrament elèctric i calefacció de l’assentament.

La indústria minera del carbó va desenvolupar-se a Svalbard a la dècada de 1870, essent l’activitat econòmica més important durant el segle XX, la mineria finalment es va convertir en la fundació de molts assentaments miners de carbó noruecs i soviètics que encara queden fins ara.

Els paisatges de Svalbard està esculpits de re restes de piles de roques residuals, d’infraestructures de transport i d’edificis industrials. No obstant, a través del fiord de la ciutat de Longyærbyen, es troba la comunitat minera abandonada de Hiorthamn, que ara ha estat restaurada per a usos recreatius.

El millor moment per explorar aquests llocs abandonats és quan hi ha llum del dia, de març a setembre.

Permaforst (Coves de gel)

Svalbard té molts glaciars antics, i de vegades es formen coves llargues i profundes en ells. Una d’elles són les coves de gel de Permafrost, que es tracta d’una capa de gel al terra que mai es desfà. Aquestes formacions es veuen en moltes àrees i són un lloc increïble que dóna una imatge sobre les belleses naturals que ofereixen les Illes Svalbard.

Albirament de fauna

Svalbard és un lloc privilegiat per l’observació d’animals. Les condicions climàtiques locals ha permès que algunes espècies es desenvolupin extremadament bé a la zona. Entre elles, es pot destacar la guineu àrtica, el ren, vàries famílies d’aus, foques, i sobretot, l’impressionant os polar.

Tot i que escoltar parlar de Lapònia o l’Àrtic ens venen imatges de lavvus (botigues sami) en llocs remots, o vasts espais recoberts de neu on no es veu res més que algun ramat de rens, el cert és que, també existeix una ciutat de més de 70.000 habitants, i amb els mateixos serveis que qualsevol ciutat de similar mida en una altra part del món. No obstant, Tromsø és especial. Al situar-se per sobre del paral·lel 69º, és capaç de brindar al visitant dos fenòmens únics: aurores boreals i el sol de mitjanit.

Tromsø és considerada la capital de l’Àrtic i la porta d’entrada a Lapònia noruega. Molts viatgers arriben a Tromsø i es conformen en passar uns dies a la ciutat i voltants

A Tromsø, tot el que es veu pot ser que sigui el més septentrional de la seva espècie, entre dites distincions es troba la universitat més septentrional del continent europeu, que dota a la ciutat d’una atmosfera jove, ambient que ajuda a portar les llargues nits d’hivern. A Tromsø també se la coneix com la París del nord. Aquest símil té el seu origen a meitats del segle XIX, a causa d’un intercanvi de pesa i tela entre ambdós països, va penetrar-se a Tromsø una gran influència de l’estilisme francès, així com vàries costums.

I es que el port natural de Tromsø ha estat de gran importància al nord de Noruega, exercint encara de base per a expedicions àrtiques, o essent parada obligada de creuers, com és el cas del conegut Hurtigruten, que transcórrer entre Bergen i Kirkenes, 2.700 km que alguns cataloguen com el trajecte amb vaixell més bonic del món.

El gruix de la ciutat de Tromsø s’ubica a l’illa de Tromsøya, connectada amb la part continental, coneguda com Tromsdalen, a través del pont de Tromsøbrua, pont construït al 1930 amb altura suficient perquè creui el ja mencionat Hurtigruten.

Vista del pont de Tromsøbrua i la catedral de l’Ártic

Gamle Tromsø

És factible recórrer el centre de Tromsø en un simple passeig d’un matí. Es pot començar pel seu eix principal, el carrer Storgata. Al llarg d’aquest carrer es troben alguns dels edificis més cridaners i importants de la ciutat. Entre ells: el Museu de Fotografia Perpektivet, ubicat en un acolorit edifici històric de fusta o el Verdensteateret, continu a l’anterior i també en un edifici de fusta, però aquest de color groc. Aquest últim és el cinema més antic del nord d’Europa, projectant la seva primera pel·lícula al 1916, encara està en actiu.

Però el millor punt de referència per començar és la plaça Stortoget (plaça del Mercat). I des d’aquí descobrir tant la part sud del casc antic com la zona del port. A aquesta petita plaça hi ha l’estàtua de Fangsmonument (Artic Hunter), en honor als baleners que han perdut a vida a l’àrtic. La imatge mostra un pescador a la seva barca caçant amb un arpó. A la mateixa plaça hi ha un petit quiosc modernista de color groc, semblant als que hi ha a París, es tracta del Raketten Bar (el Bar coet, tot i que el seu nom original és Lokkeskiosken) de l’any 1911. Tot i que es manté de peu a pesar d’haver viscut dos incendis. En realitat és un bar, i possiblement el bar més petit del món. Per cert, serveix uns frankfurts boníssims.

Estàtua de Fangstmonument – Arctic Hunter –

Darrera del quiosc es troba Vår Frue domkirke i Tromsø (l’església de Nostra Senyora), l’església catòlica de la ciutat. Manté un exterior cridaner que no ha patit canvis en quasi dos segles. Pujant una mica més, hi ha l’estàtua del rei Haakon VII de Noruega, i a l’esquerra un edifici de grans vidrieres a la façana que acull l’Ajuntament. Girant més a l’esquerra, pel carrer Gronnegata, i juntament amb l’Ajuntament, es divisa la biblioteca més septentrional del món (Blibliotheek), un edifici de forma ovalada i amb enormes vidrieres, donant un gran protagonisme a la llu, com no podia ser d’una altra forma. El seu interior mereix una visita.

Tornant al carrer principal de Storgata (paral·lela a Gronnegata) i en direcció al sud, hi ha la Tromsø Domkirke, de 1861. Presumeix de ser la catedral protestant situada més al nord, i també de ser la única, en tot Noruega, que ha estat fabricada íntegrament de fusta. Deixant la Catedral a l’esquerra, pel carrer Kirkegata, s’arriba al monument de Ronald Amundsen, l’expedicionari més important de Noruega, i el primer home en estar sobre els dos pols de la Terra.

Des d’aquest punt i paral·lel al mar, es pot retrocedir fins a la zona del port, on crida l’atenció les cases de colors tradicionals noruegues, en aquesta zona es troben part dels museus de la ciutat.

Al nord del port, es troba Skansen, un conjunt d’edificis que daten de finals del segle XVIII, considerats els més antics de Tromsø. A l’estiu acostuma a haver-hi molt ambient.

Tromsdalen (Catedral de l’Àrtic)

La seva distintiva figura s’inspira en la forma d’un iceberg i una casa sami. Com a curiositat: Joan Pau II va dormir aquí en la seva visita a Tromsø al 1989. Tot i que la se coneix amb el sobrenom, el seu nom real és Església de Tromsdalen. I no és una Catedral sinó que és una església parroquial.

Al seu interior se celebren concerts d’òrgan.

Telefèric de Fjellheisen

Les millors vistes d ela ciutat s’obtenen des del mont Storsteinen (de 421 metres sobre el nivell del mar). Per pujar-hi es pot pujar a peu (no recomanat a l’hivern) o en funicular. A dalt hi ha un mirador en que a part de la ciutat de Tromsø, es pot veure l’illa de Kvaløya.

Horaris i preus a la web oficial.

Vistes de Tromsø des del Telefèric de Fjellheisen

Museus de Tromsø

Polarmuseet i Tromsø (Museu Polar)

És acollit per uns dels edificis tradicionals del port que va sobreviure a l’incendi de 1969. Disposa de diferents sales dedicades, a importants exploradors noruecs, com Fridtjof Nansen i Roald Amundsen. Així com del descobridor de l’arxipèlag de Savlabard, l’holandès Willem Barentsz. Altres sales estan dedicades als caçadors de principis del segle XX. És un museu realment pedagògic, amb molts animals dissecats.

De tots els museus que té Tromsø, aquest és l’escollit per la majoria de turistes.

Més informació a la seva pàgina web.

Perspektivet Museum (Museu de Fotografia)

Prop de l’anterior, i al carrer principal de Storgata, es localitza aquest museu de la fotografia. Vàries exposicions de fotografia documental mostren l’evolució de la ciutat. Treballs realitzats per fotògrafs locals i internacionals.

Més informació a la seva página web.

Tromsø Museum (Museu Universitari de Tromsø)

Es troba al sud de l’illa, en aquest museu es pot aprendre sobre la cultura sami, els últims indígenes d’Europa. Així mateix, exposa col·leccions de ciències naturals i arqueologia. La part més popular és la dedicada a explicar perquè i com es produeixen les aurores boreals. Un museu educatiu tant per adults com per a nens.

Més informació a la seva página web.

Platja de Telegrafbukta

Aquesta platja, a la punta sud de l’illa de Tromsøya, és zona de pícnic a l’estiu, i un lloc on poder enfocar fora de les llums de Tromsø, perfecte per feure i fotografia la dama verda. Des de la platja, es pot veure l’illa de Kvaløya i el fiord que separa ambdues illes.

Illes Kvaløya i Sommarøya

L’excursió d’un dia més popular és creuar el pont de Sandnessund per explorar les illes de Kvaløya i Sommarøya. En el recorregut es topa amb platges d’arena blanca i aigües cristal·lines. Alguns dels punts més coneguts són:

Ersfjordbotn, amb una vista plena del fiord. És la millor localització per veure aurores boreals i el sol de mitjanit.

Platja de Grøtfjorden. Una altra opció per veure aurores boreals, així com un acolorit capvespre àrtic.

Trekking Ørnfløya. Una curta caminada t’eleva fins a una vista zenital de l’illa de Sommarøya. Si es vol realitzar a l’hivern és possible que es precisi raquetes de neu.

Sommarøya i Hillesøya. Aquestes dues illes a l’extrem de Kvaløya i unides a aquesta per ponts, és un dels llocs més impactant, platges d’arena finíssima blanca, aigües caribenyes i cases de pescadors que ajuden a la composició de la fotografia.

Llac Blåisvannet

A la península de Lyngen, rodejat de cims muntanyosos i als peus del glaciar Lenangsbreen, es troba el conegut com Llac Blau. Des de Tromsø es tarda unes dues hores i mitja en arribar-hi en cotxe, inclòs el creuament del ferri de Breivikeidet a Svensby, al que s’ha de suma unes altres 2 o 3 hores a peu (anada i tornada) de trekking. Es una ruta perfecta per realitzar-la en família a l’estiu o tardor.

Albirament de cetacis

Entre octubre i febrer és possible albirar balenes geperudes, orques o delfins a les aigües de Tromsø, espècies de migren cap aquí en busca de grans poblacions d’areng.

Hi ha diversos tours per a realitzar aquesta activitat.

ILLA DE SENJA

Plataforma de Bergstotn
Hamn
Platja d’Ersfjord

L’Illa de Senja és un dels llocs més desconeguts de Noruega. Un lloc forjat per muntanyes afilades, estrets fiords, paisatges espectaculars i especialment ideal per la pràctica de senderisme. Arribar aquí no és fàcil, per està allunyada dels nuclis turístics, pel que això fa d’aquest racó un paradís de desconnexió i amor per la muntanya.

L’Illa de Senja es troba a menys de 3 hores en cotxes des de Tromsø. És accessible per ferri des de la localitat de Brenholmen o Andenes (Vesterålen), però aquesta opció només està disponible durant uns mesos a l’any, i mai a l’hivern.

Senja en molts aspectes és similar a l’arxipèlag de les Lofoten, illes petites amb empinades muntanyes que arriben fins al mar, diminuts pobles i carreteres revirades on un ant o un ren se’ns poden creuar, i compte amb això perquè són realment grans, especialment els ants.

La illa és petita, però les seves carreteres són estretes i en moltes ocasions amb moltes corbes. A l’hivern, per anar de punta a punta es pot tarda unes dues hores, pel que és necessari anar-hi amb tranquil·litat i gaudir del paisatge.

Plataforma de Bergsbotn

Excel·lent mirador cap al fiord de Bergsfjord. Es tracta d’una plataforma de 44 metres de longitud on et quedes suspès en direcció a una magnífica vista. El pàrquing està situat al costat de la plataforma i a l’estiu és un lloc concorregut.

Hamn

Hamn és un lloc de platges transparents i hotels d’encant. És potser la zona més freqüentada pels turistes. El principal hotel se situa sobre una petita illa des d’on hi ha boniques rutes de senderisme. Les seves platges són exquisides i és una llàstima que l’aigua estigui tan freda.

Platja d’Ersfjord

Platja d’arena blanca on les aigües són realment gèlides. La localitat d’Ersfjord s’asseu sobre un dels extrems d’unes muntanyes molt afilades, el Tungeneset.

ILLES LOFOTEN

Svolvær
Sakrisøy
Reine
Reinebringen
Henningsvær
Flakstad Beach
Nusfjord
Trollfjorden
Kabelvåg
Hamnøy
Ramberg
Pont de Fredvang
Buksnes Kirke

A Lofoten, muntanyes nevades, aurores boreals, boniques cases de fusts, pobles de pescadors pintorescos, llacs gelats, increïbles platges, el sol de mitjanit, raquetes de neu o trineu de gossos, safari de balenes, orques, kayak, són algunes de les principals atraccions d’aquest racó del món, llurs paisatges són molt més que excepcionals i diferents a tot el conegut.

Les Illes Lofoten estan ubicades al nord de Nourega, a la Lapònia Notuega i en territori de Nordland. Aquest arxipèlag al nord del Cercle Polar Àrtic, està format principalment per cinc illes: Austvagoy, Vestvagoy, Moskenes, Flakstadoya y Gimsoya. A les que cal afegir-hi la punta de Hinnova i dues illes més petites al sud: Vaeroy i Rost.

Aquest lloc de naturalesa verge i salvatge, va ser habitada durant l’època dels víkings, on van establir Vågar com el primer assentament, tot i que hi ha evidències de vida humana des de l’Edat de Ferro i Bronze. Des d’almenys l’any 1210 les Illes han estat habitades de manera continuada, quan el rei Øystein va construir una església i allotjaments per als pescadors prop de Kabelvag, entre escarpades muntanyes, durs hiverns i aurores boreals que acaricien el cel al vespre.

La pesca ha estat i és el sector industrial per excel·lència en aquest arxipèlag de 175 km de llarg. I el bacallà l’estrella de la indústria. És típic trobar-se bacallà penjat als baixos de les casetes de fusta o en algunes estructures de fusta per deixar-lo assecar al sol i al vent polar.

En l’actualitat, ens trobem amb unes illes modernitzades, amb bones estructures, connectades per bonics ponts, però en el seva essència, es segueix conservant les seves arrels, costums i estil de vida. Fer una ruta per les Illes és fer una ruta per una paradís on sembla que el temps s’hagi parat fa moltíssim.

Svolvær

Un dels millors llocs per veure de les Illes Lofoten es Svolvær, una de las poblacions més grans i el centro neuràlgic de l’arxipèlag. Flanquejat per punxegudes muntanes i acariciat pel mar, hi ha un poblet d’uns 9.000 habitants que gira en torn a la pesca i el turisme.

A Svolvær val la pena donar un passeig per la bonica zona del port, així com recórrer els seus carrers replets de cases de colors o visitar Lofoten Krigsminne Museum, on es descobreix el paper de Noruega durant la Segona Guerra Mundial.

Sakrisøy

Ubicada a l’oest de les Illes Lofoten, entre Hamnoy i Reine i situada als peus d’Olstind, hi ha una petita illa connectada per ponts en la que predomina una localitat que sembla treta d’un relat víking. Aquest petit illot compta amb una trentena de casetes grogues, i gaudir d’un bell capvespre amb les seves vistes és meravellós.

Tot i la seva reduïda mida, a Sakrisøy es pot explorar una quantitat de coses i fer moltes activitats. És recomanable fer un passeig entre les seves cases on s’observa als seus baixos com assequen el peix recent portat del mar.

També es pot llogar un kayak i realitzar un recorregut per la badia, així com entrar a Anitas Seafood i veure o provar la quantitat de peix sec que venen en aquesta coqueta botiga. Per últim, creuar el pont que va en direcció a Hamnoy per gaudir d’una de les vistes més boniques d’aquest increïble poble.

Reine

Reine és una altra de les localitats més grans d’aquesta zona de la Lapònia Noruega i que resumeix a la perfecció l’essència de Lofoten: flanquejada per punxegudes muntanyes, juntament amb espectaculars fiords, banyada pel mar i repleta de casetes de colors.

Aquesta petita vil·la de pescadors d’uns 400 habitants es troba al sud-est del bonic poble de Sakrisøy. Aquí, al igual que a Svolvær, ens trobem amb un lloc replet de vida amb bastant oferta de tots els serveis necessaris: restaurants, botiguetes, benzineres, hotels, supermercats, etc.

Reinebringen

Si es vol veure Reine i els seus voltants des d’una altra perspectiva, es pot fer una caminada per Reinebringen, un sender molt bonic, aquesta caminada parteix des de Reine i té un desnivell de 500 metres en escassos 2 km, a base d’escales, pel que és breu.

Això si, un cop a dalt, s’obtenen unes bones panoràmiques de Reine, Rostad, Moskenesoya, així com els pobles de Sakrisøy i Hamnoy connectats per ponts.

Henningsvær

Henningsvær, situat a 20 km de Svolvær, és una petita localitat flanquejada per muntanyes, famosa per la localització del seu increïble camp de futbol, pels seus canals i pel seu bonic port.

La població té uns 500 habitants i s’ubica entre les dures illes de Heimøya i Hellandsøya, pel que s’arriba a través de pontets. Casetes de colors, barquetes de pesca, restaurants, assecats de peix, botiguetes, galeries d’art …

Flakstad Beach

Una de les platges més boniques de les Illes Lofoten és Flakstad Beach, es tracta d’una impressionant platja salvatge ubicada al municipi de Flakstad, a la illa de Flakstadøya, juntament al bonic poble de Ramberg.

Flanquejada per punxegudes muntanyes i banyada per aigua cristal·lina, és el lloc ideal per fer una passeig, Just al costat de la platja hi ha la bonica església de Flakstad, un temple religiós de fusta vermella que va ser aixecat al segle XV.

Nusfjord

Nusfjord està ubicat a l’illa de Flakstadova, és un poble de menys de 100 habitants, amb un increïble fiord a base de muntanyes rocoses, boscos frondosos i gèlides aigües.

Les seves casetes de fusta vermelles sobre les roques, on es pot observar el bacallà assecant-se als seus baixos, és tot un espectacle visual. A més per arribar-hi es circula per unes carreteres molt boniques.

Trollfjorden

El Fiord de Troll és un estret flanquejat per muntanyes rocoses de més de 1.000 metres d’alçada sense connexió terrestre.

Kabelvåg

Kabelvåg és una poble de 1.200 habitants banyat per aigües cristal·lines i amb cents de casetes de colors. Kabelvåg és una parada obligatòria de la ruta per les Illes Lofoten, perquè es creu que va aquest va ser el primer assentament on es van construir casetes pels pescadors i una església, a l’època del rei Øystein.

Kabelvåg destaca entre altres coses per albergar l’església de Vagan, construïda al 1898 sobre una església de l’època del rei Øystein, essent així l’edifici de fusta més gran del nord de Noruega. Al costat de l’església de Vagan es poden observar unes vistes espectaculars de la badia de Kjerkvagen.

Hamnøy

Hamnøy o Hamnøya és un altre adorable i encantador poblet ubica a pocs minuts de Reine y Sakrisøy, ubicat en un illot rocós i connectat per pontets. El poble està arropat per increïbles parets rocoses, acariciat per les gèlides aigües i repleta de casetes vermelles de fusta. La zona més bonica és la zona del port.

Ramberg

Aquesta bonica localitat del municipi de Flakstad, ubicada pròxima al poble de Flakstad i el pont de Fredvang, sorprèn per la seva platja salvatge d’arena blanca i aigües cristal·lines a la vora d’un nucli urbà a base de casetes de colors.

Pont de Fredvang

Es tracta d’un petit poble del nord de l’illa de Moskenesøya, proper a la platja de Kvalvika. De fet des d’aquí es pot caminar fins a la bonica platja de Kvalvika.

Aquesta localitat conforme un altre dels paisatges més bonics de la Lapònia noruega. És recomanable la panoràmica que hi ha des del poble, on es veuen els únics ponts d’accés a aquesta illa i les muntanyes de Flakstadøya.

Buksnes Kirke

Aquest temple religiós ubicat al poble de Gravdal, a l’illa de Vestvågøya de fusta vermella que va ser construïda al 1905 en estil Dragestil, això és estil de drac. Es tracta d’un tipus de disseny i arquitectura originària de Noruega que va ser molt comú durant els anys 1880 i 1910, essent una variant d’estil romàntic nacional.

TRONDHEIM

Nidarosdomen
Erkebispegården (Palau de l’Arquebisbe)
Gamle Bybro (Pont Vell)
Casc Antic i Barri de Bakklandet
Kristiansten Festning (Fortalesa de Kristiansten)
Museus de Trondheim
Illa de Munkholmen (Illa del Monjo)
Tyholttårnet
Pirbadet
Torvet (Town Square)
Norges Teknisk-Naturvitenskapelige Universitet
Nedre Elvehavn

Trondheim, la tercera ciutat més gran de Noruega i la capital tecnològica per excel·lència del país. Situada en un enclavament privilegiat al comtat de Trondelag, es troba rodejada d’aigua i suaus turons. El riu Nidelva desemboca al fiord de Trondheim, dotant a la ciutat d’una bellesa singular.

Després de l’incendi que va destruir la ciutat al segle XVII, Trondheim va ser reconstruïda seguin un pla barroc. S’alça la segona catedral més gran del nord d’Europa, un símbol fonamental de la ciutat i la seva història. A més, Trondheim és una ciutat jove, plena de vida. Els més de 30.000 estudiants que estudien a la prestigiosa universitat li donen frescor i alegria. Antigament la ciutat es deia Nidaros i va ser la capital de Noruega durant els segles X i XI.

Nidarosdomen

És el símbol per excel·lència de la ciutat i la catedral medieval més septentrional del món. Però no només és interessant per la seva arquitectura, sinó també per la història que amaga darrera els seus murs. Aquest santuari romànic i gòtic va ser construït entre el 1070 i el 1300 al lloc on està enterrat Olav II de Noruega, el rei víking que va introduir el cristianisme a Noruega. Un any després de la seva mort (ocorreguda a la Batalla de Nilestad al 1030), va ser canonitzat com a Sant Olav, el sant patró de Noruega. Des d’aquest moment i fins al dia d’avui la seva tomba es va convertir en un lloc de pelegrinatge al qual arriben persones de tot el nord d’Europa.

La façana de la catedral té una decoració tan sòbria i rica que es per perdre-hi temps observant cada detall. Els elements més destacats són les escultures dels sant i reis col·locades al voltant del rosetó, que van ser afegides a la façana durant la restauració del segle XIX. Al seu interior hi ha la cripta amb monuments de tombes que remunten a l’Edat Mitja. I per últim, la torre, on es puja a través de 172 escales, i des d’on obtenen boniques vistes de la ciutat.

La visita a la catedral és una experiència diferent segons l’estació de l’any en que es visita. Durant la tardor i l’hivern es formen mils de petites i grans escultures en esteatita, que donen un toc molt particular. En canvi, a la primavera i estiu l’interior del temple s’il·lumina amb una llum fantàstica amb els ragis de sol travessant l’acolorit rosetó.

Erkebispegården (Palau de l’Arquebisbe)

Just a l’altre costat de la catedral hi ha el Erkebispegården (Palau de l’Arquebisbe), un dels complex arquitectònics millor conservats de la seva època a tot Europa. Al llarg de la seva història, va ser el punt de trobada dels homes més poderosos del país i escenari de reunions importants i grans festes. A més, ha estat la llar de 27 arquebisbes, qui vivien a Nordfloya, la part més antiga del palau. Allí els arquebisbes rebien els seus convidats, recaptaven els impostos i realitzaven grans festes, on les persones eren col·locades d’acord al seu rang. Les més importants se seien prop de l’arquebisbe i gaudien del millor menjar, mentre que els de menys rang havien de mirar i menjar papilles.

El Palau de l’Arquebisbe data de la segona meitat del segle XII, i va ser construït al voltant d’un gran pati, al costat del riu Nidelven. Per accedir a l’interior cal travessar una dura porta gòtica que té portals ogivals.

Darrera dels murs hi ha tres museus diferents. A l’ala oest, a les sales voltades, es pot visitar l’Exposició Nacional de Regalies, on s’exhibeix la corona i altres insígnies noruegues. Per altre costat, el Museu de l’Arquebisbe fa un recorregut de 1.000 anys d’història de la catedral i la seva diòcesi. Allí hi ha escultures originals de la Catedral de Nidaros i les troballes més importants de les excavacions arqueològiques. A la part occidental del palau hi ha una exhibició interessant sobre la història de la defensa al centre de Noruega.

Si no es vol realitzar la visita completa, dedica una mica de temps a recórrer el pati central i comprovar el bon estat de conservació de tot el complex.

Gamle Bybro (Pont Vell)

Aquest pont de color vermell pot recordar una mica, per la seva forma, a l’arquitectura japonesa. Va ser aixecat al 1861 i és conegut per locals com “la porta de la felicitat”. Potser perquè és un dels punts més bonics i fotografiats de la ciutat. Al seus extrems es troba el centre històric de Trondheim i el barri de moda de Bakklandet. A ambdós costats, s’alcen preciosos magatzems pintats en colors brillants que reflecteixen a les aigües tranquil·les del riu Nidelva.

Casc Antic i Barri Bakklandet

El casc antic es caracteritza pels seus edificis construïts de fusta i per albergar diferents zones comercials. Les més famosos són Nordre Gate, Munke Gata i Sondre Gate. El punt neuràlgic és una bonica plaça on s’ubica l’estàtua del rei víking i fundador de la ciutat, Olaf Tryggvasson. Prop d’ella, hi ha la senzilla Església de Nostra Senyora, i prop del temple hi ha Stiftsgarden, una senzilla residència reial que, fins avui, és utilitzada per la monarquia noruega quan visita Trondheim.

A l’altre costat del pont, hi ha cases acolorides de fusta amb flors a les finestres.

Aquest barri modern no perd el seu toc antic, està ple d’edificis pintorescos, restaurants destacats, cafeteries acollidores i botigues. A més, allí es troba el famós ascensor per a bicicletes que et deixarà prop de la fortalesa de Kristiansten.

El CycloCable, abans conegut com a elevador de bicicletes Trampe, és una versió nova i actualitzada de l’ascensor que funciona en aquest lloc des de 1993. Aquesta genialitat va ser idea de Jarle Wanvik, un resident de la ciutat que es va cansar de arribar sempre cansat al treball després de pedalar costa amunt. Avui en dia, aquest sistema nou transporta les bicicletes i als seus ciclistes a l’alt de la Fortalesa Kristiansten. Només cal pressionar un botó d’inici i col·locar-se al punt de recolzament que s’obre a l’altura del terra.

Kristiansten Festning (Fortalesa de Kristiansten)

Si es vol gaudir de les vistes, cal pujar al turó ubicat al marge dret del riu Nidelva per arribar a la Fortalesa de Kristiansten. Després de l’incendi que va patir Trondheim al 1684, aquest edifici va ser el component principal del nou disseny de la ciutat. A més, va servir com a punt de defensa d’un sector vulnerable de la zona. Això es va comprovar al 1718, durant la Gran Guerra del Nord, moment que va servir de defensa davant de l’atac de les forces sueques. Un altre escenari tràgic va passar durant la purga legal a Noruega, durant la qual cents de patriotes noruecs van ser executats pels alemanys.

Actualment, es pot entrar a la torre defensiva espartana, caminar al voltant de les muralles i veure la ciutat i el riu des d’aquí. Dins de l’edifici hi ha una interessant museu sobre la història de la regió i molts racons per explorar.

Museus de Trondheim

La ciutat compta amb diversos museus interessants per visitar, atraient especialment als amants de la història, l’art i la música.

Museu d’Art Folklòric. Situat a les afores de la ciutat. Tècnicament, és un museu a l’aire lliure que va ser construït al voltant d’unes ruïnes del castell medieval del rei Sverre, a srerresbord. Un pla perfecte si es viatja amb nens, tot i que els adults també sabran gaudir-ho. És el més gran d’aquest tipus de tota Noruega i compta amb un bon nombre de construccions típiques i tradicionals de la regió de Trondelag.

Museu Rigve o Museu Nacional de la Música i els Instruments Musicals de Noruega. Mostra una col·lecció de més de 2.000 instruments, flors i arbres de tot el món. A més, la seva ubicació privilegiada sobre un terreny elevat regala vistes de tota la ciutat i el fiord. El Museu Ringve va ser construït sobre una mansió del segle XVIII i és una de les coses més originals per fer a Trondheim.

Museu Rockheim. Un altre temple de la música, situat en un edifici molt modern. El seu interior conta la història del pop i el rock noruec des de la dècada de 1950 fins a l’actualitat. Cada una de les seves sales tracta sobre un dècada diferent i compta amb pantalles tàctils i multimèdia informatives. Cada sala té el seu encant, per exemple, a la sala de hip-hop hi ha tocadiscos i tutorials de breackdance.

Museu Nacional d’Arts Decoratives. Ubicat molt a prop de la Catedral de Nidaros, compta amb una gran quantitat d’arts i oficis acumulats des de la seva fundació al 1893. Allí es pot descobrir, entre altres coses, els coberts Trondelag dels segles XVI i XVII, exemples de la cristalleria noruega dels anys 1700 i els interiors de l’estil Art Nouveau dissenyats a principis del segle XX.

Illa de Munkholmen (Illa del Monjo)

Es tracta d’una petita illa amb una fortificació, al mig del fiord de Trondheim. Aquesta està ubicada prop de la desembocadura del riu Nidelva, és amo d’una llarga història. Al llarg del temps, l’Illa del Monjo va servir per a diversos fins: va ser un monestir, una fortalesa, una presó i escenari de cents d’execucions.

Segons la història, a finals del segle X l’illa va ser utilitzada per primera vegada pels víkings com a lloc per a execucions. Els cossos de les persones assassinades s’exhibien a l’illa a mode d’advertència als visitants, els criminals i els oponents polítics. Després d’això, es va construir un monestir de monjos benedictins, i al segle XVII, es va convertir en un fort, que també va funcionar com a presó. Figures famoses, com Peder Griffenfeld, estadista confident del rei Christian V de Dinamarca, van passar per aquí. En aquest cas, Griffenfeld va està pres 18 anys a l’illa després de ser acusat de traïció.

Avui en dia, visitar aquest edifici és recórrer la seva història, i també gaudir de l’entorn on es troba. A mesura que el vaixell comença a apropar-se a l’illa, es veu les fortificacions de pedra que la rodegen. Una bona opció és agafar un tour guiat a l’Illa del Monjo per conèixer més sobre la seva història i coronar l’experiència menjant alguna cosa al restaurant de l’illa.

Tyholttårnet

Es tracta d’una torre de ràdio construïda al 1985, al sud est de la ciutat, els seus 124 metres d’altura valen el títol de l’edifici més alt de Noruega. Als 74 metres hi ha un restaurant giratori que dona una volta per hora, des d’on es pot apreciar tota la ciutat de Trondheim i el fiord, mentre gaudeixes del menjar. Si no es vol anar al restaurant, al nivell inferior hi ha una plataforma d’observació.

Pirbadet

És el parc aquàtic cobert més gran del país, ubicat davant del fiord de Trondheim i mirant a Munkholmen. Pràcticament totes les seves atraccions es concentres en una sala cavernosa, dissenyada per tal que els adults puguin banyar-se en pau mentre els nens juguen als tobogans i les piscines. El complex compta a més, amb una piscina de benestar, un jacuzzi, saunes i un solàrium.

Torvet (Town Square)

Es tracta de la plaça principal de Trondheim, que ha estat el lloc des de que la ciutat va ser redissenyada després de l’incendi de 1681. Al centre de la plaça hi ha una columna amb una estàtua d’Olav Tryggvason. Aquest monument de l’any 1921 i la columna formen part d’un enorme rellotge de sol amb llambordes. A l’extrem sud de la plaça hi ha un mercat, en el que es ven des de flors i joies fins aliments.

Norges Teknisk-Naturvitenskapelige Universitet

La Universitat Noruega de Ciències i Tecnologia és un dels llocs més importants de la ciutat. D’un gran prestigi, el seu atractiu i la qualitat de la seva educació atreuen a mils d’enginyers, científics i investigadors. Està construïda en pedra i té un estil medieval que la fa molt atractiva.

Nedre Elvehavn

És el lloc ideal per trobar bon menjar, cervesa artesanal i botigues. Es tracta d’una zona d’edificis industrials de maó que s’ha convertit en un lloc d’interès pels artistes bohemis de la ciutat.

ATLANTERHAVSVEIEN

La carretera de l’Atlàntic (Atlanterhavsveien) és una espectacular carretera que des de la costa continental salta d’illa en illa fins arribar a Averøy, en un recorregut fantàstic a través de ponts que es caragolen sobre el mar. No és casualitat que aquesta carretera sigui el segon destí turístic més visitat a Noruega.

La seva construcció va començar al 1983 i va esta marcada per la lluita contra els elements. Durant sis anys que van durar les obres es van registrar fins a 12 tempestes amb categoria d’huracà. Són poc més de 8 km de recorregut que inclouen 8 ponts sobre l’oceà. El punt principal de la carretera és precisament el pont de Storseisundet, el més llarg de tots, de 260 metres, que realitza una corba espectacular.

Tal és la importància d’aquesta carretera que els noruecs la van escollir com la construcció del segle al seu país. A més, el diari anglès The Guardian la va seleccionar com el millor viatge en carretera del món. Des de 2009, la carretera de l’Atlàntic continua des d’Averøy a Kristansund a través d’un túnel de peatge batejat com Atlanterhavstunnelen (túnel de l’Atlàntic).

Es troba a la zona dels fiords occidentals, i en determinades èpoques de l’any poden arribar albirar-se foques o balenes. La pesca és un dels atractius més grans de la zona. Fins al punt que molts els que pesquen als ponts de la carretera, circumstància amb la qual s’ha d’anar en compte al conduir.

La zona també atrau als bussejadors i no falten altres atraccions com la vil·la dels pescadors restaurada en la que hi ha una rèplica d’un vaixell víking. Les tempestes de tardor poden arribar a ser fenomen impressionant tot i que el vent pot arribar a velocitats realment perilloses.

Per recórrer la carretera, el millor és arribar fins a Molde i d’aquí agafar la carretera 64, que és precisament la Atlanterhavsveien.

VINNUFOSSEN

La Cascada Vinnufossen és la sisena més gran del món i la primera d’Europa, mesura 865 metres d’altura. Es troba ubicada a la província de Møre Og Romsdal, Noruega.

Si es circula per la carretera 70, a pocs kilòmetres de Sunndalsøra en direcció a Oppdal, és molt fàcil que la puguis veure des d’allí.

La cascada no és molt poderosa, però si que té una successió de fins a 4 fines caigudes d’aigua que s’alimenten del glaciar Vinnufonna, arribant a un pic de 1.814 metres d’altitud.

Al mes de juliol és possible que es vegi neu al cim de la cascada. La cascada desemboca al riu Driva, ubicat al poble Hoelsand.

Els que visiten la cascada Vinnufossen queden meravellats amb el fluir de torrencial de l’aigua. Tot i que hi ha estacionament per cotxes, el més recomanable és recórrer la cascada a peu, d’aquesta forma es pot gaudir plenament de la naturalesa que la rodeja i sentir la fresca brisa i el soroll relaxant de l’aigua.

ǺLESUND

Ålesundet (Canal d’Ǻlesund)
Mirador d’Aksla

Considerada per molts la ciutat més bonica de Noruega, és curiós que s’hagi d’agrair a un terrible incendi que va passar al 1904, on 850 cases van ser cremades en un dia, el fet de que la ciutat compti amb una de les concentracions d’arquitectura modernista més grans del món. Va ser tal l’obra que al 1907, 400 cases ja havien estat reconstruïdes.

Pel que el que s’ha de fer a Ǻlesund és fixar-se en els diferents adorns i parets de les cases. A més, es veu l’estil art nouveau reflectit també a les tapes del clavegueram o en alguns carrers que encara hi queden llambordes.

El carrer de vianants Kongens Gate és especialment interessant perquè posa de manifest tota la reconstrucció. Per veure les façanes dels números 19, 25 i 28. Com a curiositat, cal fixar-se bé al número 10B, doncs és la casa més estreta de la ciutat.

Ålesundet (Canal d’Ǻlesund)

Un dels punts de la ciutat que fa les delícies de qualsevol. Gaudir dels reflexos de les cases sobre el canal o fer kayak és un plaer.

Les millors vistes s’obtenen des del punt Hellebroa. Allí mateix es pot aprofitar per veure les façanes 1 i 3 de Lorkenesgata (a la dreta del pont mirant cap al canal), intactes des del 1906.

Cap al costat esquerra cal entrar a la farmàcia Svaneapoteket, al nº16 d’Apotekergata. L’interior està pràcticament igual que al 1907 i és una de les institucions més antigues d’Ǻlesund. Avui en dia forma part del centre d’Art Nouveau, inaugurat al 2003 i que val la pena visitar.

Mirador d’Aksla

El mirador d’Aksla està situat a 130 metres sobre el mar. Es pot pujar per 418 escales o pujar-hi en cotxe, però les vistes de la ciutat, conformada per sis illes, són espectaculars. Si s’opta per pujar-hi per les escales, a la meitat del camí hi ha el bonic mirador de Strykerjernet.

TROLLSTIGEN

La carretera de Trollstigen és una de les rutes més espectaculars de Noruega. Es tracta d’una empinada successió d’inversemblants corbes que et deixa sense paraules.

La primera pregunta és evident: una carretera de muntanya és un atractiu turístic que val la pensa ser visitada o simplement és un lloc de pas? Està claríssim que la Trollstigen és un lloc al que cal anar-hi.

La carretera va ser inaugurada al 1936 pel rei Haakon VII, essent un de les fites de l’enginyeria civil del seu temps. Per poder connectar Andalsnes i Valldal a través de les muntanyes van haver de salvar l’empinada vessant d’una muntanya, i per això van ser intrèpids. El resultat va ser un conjunt de res més que onze corbes de 180º amb una inclinació del 90%.

Tot i que no va ser concebuda com una atracció turística, ràpidament es va convertir en un focus d’atracció pels viatgers de tot el món. De fet, avui forma part de les Norwegian Scenic Routes. Poques carreteres del món són com aquestes, pel que l’experiència de travessar-la conduint o visitar-la des de les alçades fa que avui per avui sigui un dels reclams més grans d’aquesta zona de Noruega.

El millor és accedir-hi des d’Andalsnes, des d’aquí s’arriba en uns 20 minuts.

A baix, al principi hi ha una àrea de servei on hi ha souvenirs de trolls. A dalt de la carretera hi ha diversos miradors.

Quan es travessa la carretera s’al·lucina bastant, més enllà de les corbes, es tracta d’un recorregut molt empinat i més aviat estret. De vegades es formen cues (bàsicament quan coincideixen busos en cada sentit).

Però el més turístic és a dalt, s’ha instal·lat un centre de recepció de visitants amb un enorme aparcament, així com dos miradors: un més centrat en la naturalesa (no oblidem que aquí hi ha la cascada Stigfossen) i un altre que posa la carretera en primer pla.

Tant la carretera com l’aparcament són gratuïts, i cal saber que els mesos d’hivern està tancada.

GEIRANGERFJORDEN

Recorregut d’un dia per Geirangerfjorden
Ruta de Skagela i el mirador Knivsflåelvane (cascada de les set germanes)
Ruta fins a Storsæterfossen
Plataforma de Dalsnibba
Mirador de Ørnevegen

El fiord de Geiranger (Geirangerfjorden) conegut com la joia dels fiords noruecs és una paisatge de somni amb enormes muntanyes cobertes de neu i majestuoses cascades, una vegetació verda i un intens blau del fiord.

El fiord Geiranger es troba al districte de Sunmore, a Geiranger, un poble molt petit i tranquil, tot i rebre més de 600.000 turistes a l’any, que serveix de punt d’entrada al fiord.

Són moltes les coses que fan que aquest lloc sigui especial. Per un costat, compta amb la prestigiosa certificació Destí Sostenible, aquest segell de qualitat és atorgat als llocs que treballen per reduir l’impacte mediambiental del turisme. És a dir, llocs on no només s’encarreguen de que els mils de turistes que els visiten queden meravellats, sinó que també es tracta de conservar els seus atractius naturals i culturals. Per un altre costat, la bellesa singular dels seus paisatges l’han fet aconseguir el títol de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L’oest de Noruega és conegut com “la Noruega del fiords”, de fet, Noruega compta amb uns 1.700 fiords identificats, salpicats al llarg de la costa. Durant milions d’anys, el gel i l’aigua han fet el seu treball d’erosió sobre les masses terrestres. Aquest espectacle natural és el principal reclam turístic de Noruega, són part de la seva història i les seves arrels.

Com es forma un fiord?

El fiord és una vall ensorrada sota l’aigua que es forma pel pes dels glaciars. L’entorn natural únic en que està immers el fiord de Geiranger, que va tenir els seus inicis a la última glaciació, lentament, els glaciars van anar enfonsant les valls de la costa fins forma un forat per sota del nivell del mar, al mateix temps que van anar agafant forma les muntanyes. Un cop el gel es va desfer, el forat va ser cobert amb aigua de l’oceà, que es va combinar amb l’aigua dolça dels glaciars, creant un doble ecosistema. L’aigua de l’exterior posseeix menys salinitat i evita que hi hagi fauna marina. No obstant, a les profunditats dels fiords, si que és possible trobar diversitat d’animals.

Gràcies a la càlida Corrent del Golf, els fiords noruecs gaudeixen d’un clima suau, que permet que no es congelin. Gràcies a això, les foques, marsopes i diferents peixos naden a les aigües profundes dels fiords, mentre que les àligues i altres aus volen per sobre d’ells.

Així va néixer el fiord de Geiranger, de 15 km de longitud, 1,5 km d’ample (en el seu punt màxim) i 260 metres de profunditat. En realitat correspon a un braç del Storfjord, conegut com el fiord gran.

Recorregut d’un dia pel Geirangerfjorden

Segurament serà un dia intens, que començarà ben aviat, però que sense dubtes valdrà la pena. El clàssic és navegar pel fiord a través d’un creuer. Les vistes són senzillament espectaculars, amb impressionants muntanyes que rodegen aquesta llengua marina i la multitud de cases de fusta i petites barraques salpicades per les vessants de les muntanyes. L’únic inconvenient és que al ser una activitat molt turística, els vaixells van molt plens de gent, tot i que un cop embarcats, les vistes faran oblidar el bullici del vaixell.

La majoria de creuers realitzen dues escales. La principal és fa al port de Geirangere, situat al final del fiord. L’altra escala és Hellesylt, una altra petita vil·la situada al mateix fiord, però en aquest cas es tracta d’una parada més aviat tècnica. És a dir, no dóna temps a visitar-la.

Al llarg de la seva extensió es poden veure nombroses granges abandonades, essent les més visitades Skagefla, Knivsfla i Blomberg. El fiord té vàries cascades impressionants. Les dues més destacades són “la Cascada de les Set Germanes” i “el Pretendent”, també coneguda com “l’Enamorat”. Ambdues cascades es troben una davant de l’altra (una a cada costat del fiord). El “Vel de la Núvia” és un altre salt d’aigua bonic, i rep aquest nom perquè l’aigua cau delicadament sobre un costat rocós. Quan el sol il·lumina pel darrera simula ser el vel fi sobre les roques.

També val la pena recórrer algunes de les petites aldees ubicades a la vora del fiord, des de les quals es pot observar el fiord des d’una altra perspectiva. A més, aquestes aldees compten un mica d’història del lloc i mostres com els seus habitants encara conserven moltes tradicions antigues. Els amants del senderisme també disposen de diverses rutes per fer, més o menys difícils, que recorren les muntanyes i ofereixen espectaculars panoràmiques des dels miradors.

Ruta de Skagela i el mirador Knivsflåelvane (cascada de les set germanes)

Es tracta d’una de les rutes més panoràmiques de Noruega. La ruta completa en si és bastant exigent, ja que en total són 10 km (entre l’anada i la tornada), si es parteix des de Homlong. És a dir, serà una caminada de 5 hores, com a mínim, que discórrer per un terreny rocós i un sender molt exposat (potser no sigui un activitat apta per a persones que pateixen vertigen). De totes formes, la ruta està molt senyalitzada i equipada, pel que no hauries de presentar-se inconvenients. Al final de la ruta s’arriba a una antiga granja, que va està en ús fins al segle XIX, ubicada a uns 250 metres sobre el fiord de Geiranger. Davant d’ella hi ha la cascada de les Set Germanes, que conforma un paisatge preciós, que compensa qualsevol esforç realitzat.

La cascada de les Set Germanes té una caiguda de 250 metres i està envoltada per una popular llegenda noruega. Segons la mateixa, el nuvi (representat per la cascada del Pretendent) pretenia tenir com a núvies a les set germanes al mateix temps. Al final, rebutjat per totes elles, es va tirar a l’alcohol, per això es diu que la casca té forma d’ampolla.

Una altra forma d’arribar a la granja és agafant un ferri que condueix fins al moll situat als peus de la granja. Des d’aquí, resta pujar les 250 metres de desnivell fins arribar al cim. Pot ser la millor alternativa si només es disposa d’un dia al fiord i no es vol perdre l’experiència.

Ruta fins la cascada de Storsæterfossen

És una altra de les rutes possibles de senderisme per fer al fiord, es tracta d’una caminada d’uns 6 km (anada i tornada) que comença a la part alta del poble de Geiranger. Al final de la ruta s’arriba a una cascada, que per si mateixa no tan impressionant, però el que resulta interessant és que es pot passar per darrera de la cortina d’aigua, el qual és un plus extra a la visita.

La ruta és bastant senzilla. La primera part discórrer per un camí de terra, que també es pot fer en cotxe per estalviar una mica de temps. La segona part de la caminada es realitza a través d’un petit sender, que córrer entre els camps.

Plataforma de Dalsnibba

La muntanya Dalsnibba, de 1.500 metres d’alçada, és un dels cims més impressionats del fiord de Geiranger.

Per arribar fins a la plataforma només cal conduir durant uns 20 minuts des de Geiranger. Si s’arriba al fiord des del port de Dalsnibba, només cal agafar un petit desviament de carretera. Durant l’estiu hi ha un bus turístic que va fins a la plataforma, per un preu aproximat de 35€ per pes rona. L’estacionament per a cotxes particulars costa sobre un 17€.

Mirador de Ørnevegen

És el mirador més famós del fiord de Geiranger. Des d’aquest punt es pot obtenir de les millors vistes d’aquest fiord.

Per accedir-hi en cotxe es fa per la carretera coneguda com Eagle Road (Camí de l’Aliga) i puja per la vessant de la muntanya des de Geiranger fins a Eidsdal, seguint la carretera 63.

El tram més famós i escarpat de la carretera 63 és conegut com l’Escala del Troll o la Trollstigen.

JOSTEDALSBREEN (GLACIAR)

Amb una longitud de més de 60 km i un espessor mig que ronda els 600 metres, els Jostedalsbreen és la massa de gel més gran de l’Europa continental. Per trobar glaciars més gran en territori europeu cal anar a Islàndia i plantar-se als gels perpetus del Vatnajökull. Però aquesta enorme porció d’aigua congelada que es troba a Noruega no es queda curta (uns 487 km² davant els 8.190 km² del gel islandès), la seva situació el fa molt més accessible que altres grans camps glaciars insulars (sense sortir de Noruega, l’Austfonna, situat a l’Arxipèlag de Svalbard és només 70 km² més petit que el gegant islandès). Jostedalbreen és un mite pels viatges per vàries raons. La primera és el fàcil accés, ja que es troba en un dels braços del fiord Sogn (fiord dels somnis) amb una fàcil connexió per cotxe i transbordador des de Bergen. I una altra, que no és menor, és que el parc nacional que l’alberga és un vertader paradís pel senderisme.

Per arribar-hi, si es viatja en cotxe, el punt d’accés al glaciar és la petita localitat de Gjerde, amb només un parell de cases en un prat entre muntanyes cobertes de bosc. La connexió amb la ruta 55 (carretera que recórrer al costat nord del fiord Sogn) es fa a Gaupne, la petita ciutat que ocupa la desembocadura del riu Jostedola (aquí es poden veure algunes de les llengües que venen des dels gels). Des de Bergen, la millor opció es agafar la E-16 fins a Tonjum, i des d’aquí seguir per la carretera 5 fins al moll de Mannheller-Fodnes. Des d’aquí cal seguir per la ruta 5 fins a l’encreuament amb la 55 a Sogndalsfjøra, la petita ciutat que serveix de “capital” del fiord, des d’aquí cal agafar la 604 fins a Gjerge. En total són 265 km per alguns dels paisatges més brutals d’aquesta part del país.

És imprescindible començar la visita pel Centre d’Interpretació de Breheimsenteret (Brevege, 8 – Jostedal) un modern centre museístic que té una doble funció. La més obvia és aportar dades per entendre el funcionament d’aquests tipus d’ecosistemes. Aquí es troba la informació molt fàcil d’entendre del que és Jotedal, com es formen el gels, quin efecte tenen sobre el terreny que ocupen i quina és l’evolució durant els últims anys (està en fracàs retrocés d’almenys 20 metres per any). Però aquest lloc també serveix com a base d’excursions que permeten entrar al regne de gel. Es pot apropar fins a la punta del braç Nigardsbreen després d’una hora de caminar que inclou el costat del llac Nigardsbrevatnet. És interessant, serveix per veure els efectes del gel sobre el terreny i sortejar les grans roques del glaciar. Però si es vol endinsar-se uns quilòmetres a la massa gelada cal contractar una excursió amb guia en la que t’entreguen el material necessari, el preu ronda els 800 øre (uns 80€), ara és una experiència inoblidable.

Una altra de les llengües del glaciar que es poden visitar molt de prop és el braç Bergsetbreen. Per arribar aquí cal agafar un desviament des de les immediacions de Gjerde (carretera fv335) i conduir 6 quilòmetres. Des d’aquí cal una caminada per arriba a les morrenes. El lloc és increïble. Per accedir a la base del gel cal travessar una porció de bosc i l’entorn geològic és brutal. Relativament a prop d’aquí es troba el poble coster de Fjaerland, que només per les seves casetes de fusta pintades de colors ja val la pena, aquí també hi ha un altre museu associat al parc nacional i una curiosa biblioteca a l’aire lliure. Però des d’aquí surt un tram de la ruta 5 que puja fins a les crestes per creuar al veí Nordfjord i que passa just per davant del Glaciar Boyareen, que forma part de la massa de gel. L’altra llengua de gel que pot visitar-se és el Briksdalsbreen, que queda a l’altre costat del Nordfjord. Aquest fiord és un dels més famosos de Noruega i és el destí recurrent dels creuers que visiten aquestes aigües, atraquen al port d’Olden. Per això aquest tram del glaciar és el més visitat de tots. Per anar més tranquils és millor venir des del llac Sogn.

A dues passes de Briksdalsbreen. No tot és gel. Arribar a aquest part del món és una bona oportunitat per veure alguns llocs que són molt importants des del punt de vista cultural, històric o paisatgístic. Venint des de Bergen i poc abans d’arribar a Sogndalsfjøra hi ha el Museu Etnogràfic de Sogn (Manngellervegen, 643) on s’explora la relació de les dones i homes d’aquesta terra amb el fiord. Un element clau d’aquesta cultura són els transbordadors que van i venen unint els dos costats del fiord (cal tenir en compte que aquesta llengua d’aigua penetra uns 200 km a l’interior del territori noruec) i eviten moltes hores de viatge.

SENDER BESSEGGEN AL P.N. JOTUNHEIMEN

El Parc Nacional Jotunheimen és un dels millors destins de Noruega, especialment a l’estiu, quan el temps acompanya per sortir a la muntanya. El parc compta amb 60 glaciars i amb els 29 pics més alts de Noruega. Inclosa la Galdhøpiggen, la muntanya més alta del país amb 2429 metres sobre el nivell del mar. No obstant, si es disposa de poc temps, és aconsellable fer el sender Besseggen, des d’aquest hi ha vistes espectaculars als fiords.

Això si, cal estar preparat, ja que no és una ruta fàcil. Així que si no s’està habituat a la muntanya, millor no fer-lo. En total són 14 km (anada i tornada) amb 900 metres de desnivell. Per a fer l’excursió el millor és agafar un vaixell des de Gjendescheim fins a Memurubu per començar l’excursió des d’allí.

URNES STAVKIRKJE

Patrimoni de la Humanitat des de 1979, Urnes és només un exemple de les famoses petites esglésies medievals que encara es conserven a Noruega. Construïdes en fusta i sense cap clau, han aguantat segles de batalles i temporals. Està situada al municipi de Luster, al comptat de Sogn og Fjordane al centre del país. Segons diferents datacions realitzades a la base de la fusta, els arbres utilitzats per a la construcció podrien datar de l’any 1130, tot i que se sap que en aquest mateix lloc hi havia altres dues esglésies que van ser reutilitzades diferents elements i peces decoratives.

Aquest tipus d’esglésies de fusta van ser un contribució especial a Noruega a l’arquitectura de l’època. I és que les comunitats del país eren tan petites que cada una necessitava crear el seu propi temple. Segons diferents estudis, sobre mitjans del segle XV, a Noruega hi havia un miler d’aquestes per l’arribada de l’epidèmia de pesta, va parar la construcció de noves esglésies. A l’església de fusta d’Urnes, com en la resta, no hi ha ni un sol clau i el seu secret està l’armat flexible d’important força. Les teulades són empinades i cobertes de teula per prevenir els vents dels fiords i que la neu no s’acumuli. Famoses també són les seves talles, amb criatures estilitzades barrejades de fullatge que solen representar animals. Aquesta església marca la transició des dels mètodes de construcció víkings amb la típica ornamentació animal, anomenat “estil d’Urnes” i l’arquitectura cristiana que val la pena tenir en compte si es decideix viatjar a Noruega.

Enclavada a la meitat de grans muntanyes i un bell i verd paisatge, un transbordador creua el riu Lustrahjord des de Solvorn per poder visitar aquesta carismàtica església, símbol de l’arribada del cristianisme a aquesta part del nord d’Europa.

BORGUND STAVKIRKJE

L’església de fusta de Borgund és una de les església més boniques del món, i que al marge de que sigui un edifici religiós, té una construcció realment peculiar. Està situada en un antic temple a la localitat de Borgund. La construcció es va fer al segle XII i avui en dia només funciona com a museu.

Entre els trenta temples medievals tipus stavkirke, aquesta obra mestra és la que millor es conserva. El seu curiós disseny i el sostre escalonat sèxtuple, fan d’ella un lloc extraordinari. A més, a la teulada hi ha diversos elements decoratius en forma de caps de dracs i vegetals, els millors representants de les stavkirke.

Pels més despitats, una stavkirke és una paraula noruega que dóna nom a un tipus concret de temples cristians medievals construïts de fusta. En temps remots podien trobar-se en altres llocs d’Europa del Nord, però avui en dia la majoria es troben a Noruega. Els temples més antics poden tenir més de 800 anys. La característica principal d’aquestes construccions són la seva tècnica a l’hora d’edificar-les, que consisteix en un armat de fusta amb postes grossos circulars, sostinguts per espigues a un marc de soleres de fusta. A més, la construcció es troba construïda sobre ciments de roca, que la protegeix de la humitat.

L’església de fusta de Borgund va ser utilitzada com a tal fins a l’any 1868, i al 1877 va ser comprada per la Societat per la preservació dels Monuments Antics. Des d’aquest moment es va convertir en museu. Va ser també motiu de diverses investigacions arqueològiques, ja que, sota d’ella, es trobaven les restes d’un altre edifici de fusta, possiblement d’una església anterior. El temple consta de nau, cor i àpside, i està envoltada d’una galeria exterior. La nau i el cor tenen una sala amb un sostre elevat que està rodejada per una deambulatori.

En aquesta església hi ha també tres portals. La nau té dos portals orientats cap a occident i cap al sud, i el cor només té un portal orientat cap al sud. El portal occidental té arquivoltes i compta amb una bonica decoració amb forma d’animals i vegetals. En canvi, al portal sud, la decoració és menys protagonista.

L’interior també es troba molt ben conservat, allí hi ha entre altres coses, un altar de pedra i una pila baptismal d’esteatita d’origen medieval. En vista que l’església de Borgund es va convertir en un gran reclam turístic, es va col·locar al 1973 un pis altern per protegir l’original. A més les visites estan restringides només a determinades èpoques de l’any.

L’entrada costa 90 øre (uns 10€), els estudiants 70 øre (uns 7€).

L’església està tancada entre el 30 de setembre i l’1 de maig.

FLǺMSBANA (TREN DE FLǺM)

És un dels trajectes més bonics del món, en menys d’una hora puja des dels peus del fiord fins a l’estació de Myrdal, que es troba a 867 metres d’altitud. Durant el camí es pot observar espectaculars cascades, precioses valls i moltíssimes coses més.

Si es disposa de poc temps, aquesta excursió és perfecta, el tren de Flåm està inclòs, juntament amb un creuer pel Nærøyfjord, considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És un excursió molt completa.

El cost del recorregut és d’unes 1440 øre (unes 150€), és car, però al final del dia, si es valorar tot que el s’ha fet no ho sembla.

MIRADOR STEGASTEIN

El Nærøyfjord és un dels fiords més bonics de Noruega. Com s’ha dit, si es realitza l’excursió mencionada anteriorment, es pot conèixer des de l’aigua. No obstant, també és aconsellable fer-ho des del mirador Stegastein. Està a 650 metres per sobre del fiord, així que es tenen unes vistes espectaculars del fiord d’Aurland i de les muntanyes.

Si no es disposa de cotxe, per arribar aquí hi ha diversos busos des de Flåm.

El preu de l’entrada del mirador és d’uns 325 øre (uns 32€).

BERGEN

Fisketorget
Bryggen
Mariakirken
Det Hanseatiske Museum og Schøtstuene museumsbutikk (Museu Hanseàtic)
Bergenhus Festning
Fløyen Panorama
Bergen Domkirke
Fantoft Stavkirke
Trolltunga
Bergen Kunsthall
KODE Museums
Lepramuseet St Jørgens Hospital
Akvariet i Bergen – Det Nasjonale Akvariet (Aquari de Bergen)
Palau de Gamlehaugen
Troldhaugen
VilVite Bergen Science Center
Julehuset
Osterfjord

Bergen és la segona ciutat més gran de Noruega per població i un dels principal destins del país. Està ubicada a la Vall de les set muntanyes i per aquest motiu compta amb preciosos miradors, el més famós és el Mount Fløyen.

Un altre dels principals atractius és el Bryggen, el barri històric de comerciants, les seves casetes de colors són precioses.

A més Bergen és considerada la porta d’entrada als fiords noruecs, així que des d’aquí es poden recórrer alguns i gaudir de la seva increïble naturalesa.

Si es té previst entrar a la majoria de museus i atraccions de pagament de la ciutat, es recomanable comprar la Bergen Card per estalviar. El transport públic per tot Bergen està inclòs.

Fisketorget

Des del segle XIII, Bergen compta amb un mercat de peix, tot i que en aquells temps no era tan espectacular com el d’ara. A la planta superior del mateix edifici, el modern Torghallen, es troba l’oficina de turisme de Bergen. Allí hi ha tot tipus de peix fresc, inclús viu, sense dubte és un lloc típic de Bergen.

Si us agrada el salmó, aquí us podeu perdre hi ha molta varietat i es nota que és de qualitat, pels més curiosos, també es pot comprar carn de balena, pels que no els agrada el peix, no us preocupeu, et diuen que és un filet de vedella i t’ho creus.

I com a dada curiosa, l’espanyol és la llengua més parlada perquè allí treballen molts espanyols que busquen guanyar unes diners extres per a fer front a l’alt preu de la vida a Noruega.

Bryggen

Possiblement Bryggen és la zona més famosa de Bergen. Aquest barri històric, conegut mundialment per les cases de colors que formen la imatge d ela ciutat, va ser residència dels comerciants de la Lliga Hanseàtica. Amb el pas dels anys, i després de patir diversos incendis, les casetes de fusta s’han anat deteriorant. Tot i això la zona té un encant especial.

Mariakirken

És l’edifici més antic de la ciutat. Aquest temple romànic data del segle XII i es distingeix per les dues grans torres que té. La seva visita és molt interessant, a l’igual que el cementiri annex. Un lloc on respirar pau al mateix moll de Bryggen.

Det Hanseatiske Museum og Schøtstuene museumsbutikk (Museu Hanseàtic)

És un dels edificis de fusta més antic del moll on es pot veure com vivien els comerciants de la Lliga Hanseàtica. De fet, la seva construcció de 1704 és la única que conserva el interior original. El museu consta de tres plantes on es veuen minúsculs dormitoris, les oficines, talles i magatzem.

L’entrada costa 100 øre (11€) i inclou l’accés a altres dos museus. Schøtstuene està a cinc minuts a peu del museu principal, allí és pot veure tres sales de reunions i una cuina. En temporada alta (de maig a setembre) també hi ha una llançadora gratuïta al Museu Noruec de la Pesca.

Bergenhus Festning

Aquesta fortalesa és una de les més ben conservades de Noruega. És un gran complex amb construccions que daten del segle XII, però també altres molt més actuals de després de la II Guerra Mundial. A l’època medieval va ser la residència del rei, després va agafar funcions militars fins que fa algunes dècades es fa servir per fer actes públics com concerts. És un recinte molt extens amb vàries zones enjardinades molt agradables per fer un passeig.

A més, hi ha el Bergenhus Festningsmuseum, un museu gratuït que mostra les diferents fases històriques del complex.

Dins de la fortalesa hi ha dos edificis que destaquen, el primer d’ells és Håkons Hall, aquesta sala construïda al segle XIII, quan regnava el reu Håkon. Llavors, Bergen era el centre polític de Noruega. S’utilitzava per a esdeveniments especials organitzats per la reialesa. Ara és la construcció medieval sense funció religiosa més antiga del país. L’entrada costa 80 øre (8€) per poder veure una reconstrucció de com lluïa per dins en la seva època.

Molt a prop de Håkons Hall hi ha la Torre Rosenkrantz, una imponent torre que va deixar de funcionar com a defensa per convertir-se en un mirador. Va començar essen una altra de les residències reials fins que Eirik Magnusson va morir al 1299. A partir de llavors es va fer famosa per les seves masmorres, on es tancava als habitants més temibles fins al segle XIX. L’entrada per veure les sales antigues i pujar a dalt costa 80 øre (8€).

Fløyen Panorama

Ubicat al nord-est de Bergen, el Mont Fløyen és el més famós dels set que hi ha a Bergen i ofereix unes magnífiques vistes de la ciutat i els seus voltants.

Es pot pujar caminant, tot i que també és pot pujar el Fløibanen, aquest preciós funicular panoràmic puja en tan sols 5 minuts. El bitllet costa 45 øre (4,50€) per trajecte.

Panoràmica de Bergen des de Fløyen Panorama

Bergen Domkirke

En ple centre de la ciutat s’alça una petita catedral d’origen medieval. És una construcció sense masses floritures, amb una façana i interior molt austers. Això si, l’edifici actual és el resultat de diverses reconstruccions al llarg dels segles.

El que perdura a pesar del pas del temps és una marca d’una bala de canó a la seva façana. Va impactar aquí durant una batalla entre bucs anglesos i holandesos al 1665. La catedral està rodejada d’un petit jardí ple de làpides, una petita mostra dels preciosos que són els cementiris de Noruega.

Fantoft Stavkirke

Aquesta preciosa església medieval es troba a mitja hora en transport públic des del centre de Bergen. Es tracta d’una reconstrucció, ja que l’original va ser destruïda al 1992 per un incendi intencionat. És una visita que val la pena, no només per l’edifici, sinó també per l’entorn en general. Està al mig d’un preciós bosc amb diversos camins per passejar i observar l’església des d’una altra perspectiva.

La forma més fàcil per arribar-hi des del centre ce Bergen és agafar el tramvia 1 en direcció a l’Aeroport i baixar a la parada Fantoft, a partir d’aquí, no es tarda més de 10 minuts caminant.

Trolltunga

Juntament amb el Preikestolen i Kjeragbolten, és la ruta més espectacular de Noruega. El camí per arribar a la famosa roca és complicat i exigent i està pensat per a senderistes avançats, en total s’han de recórrer 22 km amb 700 metres de desnivell.

Per pujar i baixar el Trolltunga és tarden unes 10 hores, cosa que complica bastant fer una excursió d’un dia des de Bergen, si no es disposa de cotxe de lloguer, l’opció més convincent és allotjar-se a Odda i agafar el bus que porta fins a principi de la ruta.

La temporada d’ascens al Trolltunga és del 15 de juny al 15 de setembre. A partir d’aquesta data comencen les nevades i es recomana anar-hi amb un guia. Des del 16 d’octubre al 18 de març està prohibit pujar-hi si no ets un expert.

Bergen Kunsthall

Aquesta galeria d’art modern d’artistes noruecs com internacionals va canviant cada mes. Però no és un simple museu, sinó que també serveix com a recintes per a esdeveniments culturals. A més, també té un cafeteria i botiga de llibres. Una parada imprescindible per als amants de l’art contemporani. L’entrada costa 50 øre (5€).

KODE Museums

Si us agrada l’art, no es pot deixar escapar aquests quatre museus diferents. El primer és d’artesania i disseny, el segon està tancat per remodelació, el tercer està dedicat a l’Edat d’Or noruega (especialment Edvard Munch) i el quart està dedicat a l’art contemporani amb obres d’artistes com Picasso o Miró.
L’entrada única per als quatre museus costa 100 øre (10€).

Web oficial en anglès: https://www.kodebergen.no/en

Lepramuseet St Jørgens Hospital

Bergen va tenir la concentració més gran de malalts de lepra d’Europa a la segona meitat del segle XIX. De fet, la dolència també es coneix com a malaltia de Hansen, perquè va ser aquest físic noruec qui va descobrir el seu origen a Bergen. Per això, tres hospitals de la ciutat es van habilitar per atendre als malalts.

L’Hospital de Sant Jordi, el més antic, va tancar les seves portes al 1946 després de la mort dels seus dos pacients. Ara és un museu on es pot aprendre sobre la malaltia en qüestió i l’evolució de la medicina.

L’entrada costa 80 øre (8€).

Web oficial

Akvariet i Bergen – Det Nasjonale Akvariet (Aquari de Bergen)

A uns 20 minuts caminant des del centre de Bergen es pot veure tot tipus de criatures marines. L’aquari té moltes activitat didàctiques dirigides especialment als nens, però interessants per a tots. Hi ha sessions per donar de menjar als pingüins, foques i diversos peixos, així como presentacions de cocodrils o lleons marins.

L’entrada costa 220 øre (24€).

Web oficial

Palau de Gamlehaugen

És la residència dels reis de Noruega quan es troben a Bergen. Com podem saber si hi són? Molt fàcil, només cal mirar si oneja la bandera, això significa que estan allí.
L’edifici és espectacular, es va construir pel que va ser Primer Ministre del país de 1905 al 1907, que el va donar a l’estat després de la seva mort. Tot i que l’interior no es pot visitar, l’ambient és immillorable, està rodejat de jardins molt ben cuidats.

A més el fiord on està és una zona molt popular per banyar-se i prendre el sol a l’estiu.

Troldhaugen

Edvard Grieg va ser un dels habitants més cèlebres de Bergen, el compositor noruec va viure a uns 10 km del centre, en una bonica vil·la. Ara s’ha convertit en museu per mantenir viva la seva memòria. La casa està ubicada al mig de la naturalesa, amb vistes al llac Nordås, un lloc ideal per a inspirar-se i compondre música. A l’interior es pot aprendre sobre la vida i obra de Grieg, així com contemplar el seu estimat piano Steinway.

L’entrada costa 100 øre (11€).

Web oficial

VilVite Bergen Science Center

Una visita molt divertida i didàctica per aprendre sobre la ciència. Hi ha fins a 75 instal·lacions interactives per comprendre temes complexos com l’obtenció de l’energia o la meteorologia. Com la majoria de museus d’aquest tipus, està pensat perquè els nens el gaudeixin.

L’entrada costa 175 øre (19€).

Web oficial

Julehuset

Per als apassionats del Nadal, aquesta botiga és una parada obligatòria. Venen decoracions nadalenques de tot tipus, inclosos el Pare Noel tradicional dels països nòrdics, anomenat nisse. La botiga està a Bryggen.

Osterfjord

No ens oblidem d’una cosa imprescindible, conèixer algun dels fiords que voltegen la ciutat. Osterfjord és un dels més propers i bonics. La forma més senzilla de veure’l és amb un creuer des de Bergen. Dura unes 3 hores i arriba fins a Mostraumen, un canal molt estret per on impressiona passar per ell en vaixell.

Si es disposa de cotxe, una idea genial es dedicar un dia a explorar lliurement els voltants del fiord, el paisatge és preciós.

SKUDENESHAVN

Skudeneshavn és el poble pesquer millor conservat de Noruega. Es troba a l’extrem sud de l’illa de Karmøy. Allí es pot gaudir del port i de centenars de cases blanques de fusta típiques del segle XIX.

Llavors, la pesca de l’arengada estava en un punt àlgid, i això va permetre que la regió prosperés ràpid. En l’actualitat, gràcies a un gran treball de manteniment per part dels seus propietaris, les cases es troben en molt bon estat.

El més bonic del poble és passejar sense pressa i gaudir del paisatge.

Si no es disposa de cotxe, es pot visitar fàcilment des de Haugesund en transport públic, agafant el bus 210.

STAVANGER

Gamle Stavanger (Casc Històric)
Sverd i Fjell
Lysefjord
Preikestolen
Flørlitrappene (escala de Flørli)
Kjeragbolten

Stavanger és la quarta del país per població però una de les més boniques. És coneguda com la ciutat del petroli ja que la seva economia esta centrada en la indústria del petroli. A més és la seu de la companyia Statoil, l’empresa extractora més gran de petroli i gas del món.

Gamle Stavanger (Casc Històric)

La Ciutat Vella o Gamle Stavanger és preciós i passejar-hi a peu és una delícia. Aquí et podràs enamorar de l’assentament més gran de cases de fusta al nord d’Europa.

Sverd i Fjell

Es troba prop d’un barri residencial a les afores de Stavanger, accessible en bus. El monument consta de tres espases de 10 metres d’alt incrustades en una roca. Commemoren la històrica Batalla de Hafrsfjord que va succeir allí l’any 872, quan el rei Harald dominava tota Noruega.

L’espasa més gran representa al victoriós rei Harald, mentre que les altres dues, una mica més petites, representen als reis vençuts. A part de la llegenda, el monument és un símbol de la pau, ja que les espases estan incrustades en roca sòlida, on mai podran ser retirades.

Lysefjord

La millor forma de conèixer els fiords és sempre en un creuer. El Lysefjord és un dels més bonics de Noruega, a part de ser uns dels més accessibles, està a prop de Stavanger. Com s’ha dit abans, el Preikostolen es troba sobre aquest preciós fiord i les vistes des de dalt són increïbles.

Els creuers duren unes 3 hores i es poden veure les coses més espectaculars del fiord, el preu és d’unes 450 øre (uns 48€), però val la pena.

Si es viatja en temporada alta, és millor fer una reserva al creuer. Fora de temporada alta es pot fer la reserva el dia abans, així pot mirar si farà bon temps o no.

Preikestolen

És una de les formacions rocoses més icònica dels fiords noruecs i un atractiu natural. De fet, és l’atracció més visitada de la regió de Stavanger, formada més de 10.000 anys amb el desgel del glaciar. Amb el temps, enormes blocs de roques van ser arrastrats i la naturalesa va anar esculpint aquesta verdadera obra d’art: un altiplà de forma natural quadrat amb una vista espectacular del fiord, que en alguns punts arriba a ser tan profund com l’altura de la muntanya.

Aquesta ruta de senderisme transcórrer per un paisatge empinat, submergit en meravellosos boscos de bedolls, fins arribar a una altura de 604 metres, des d’on es pot veure el Lysefjord. Tot i ser molt famós, és bastant nou. El seu descobriment es deu a un esportista, Thomas Peter Randulff que va descobrir Preikestolen mentre viatjava en vaixell pel Lusefjord. Quan el va veure, es va proposar a pujar-hi. A partir d’aquest fer, el Preikestolen va començar a agafar fama, i les xarxes socials (Instagram, preferentment) el van catapultar a l’estrellat. Avui en dia, són pocs els que visiten Stavanger i no pugen a aquest imperdible mirador.

Per arribar-hi cal bastant esforç físic, tot en comparació amb altres caminades famoses d’aquest país, per exemple el Trolltunga i el Kieragboten són relativament fàcils.

El primer que s’ha de fer és agafar un ferri des de Stavangern fins a Tau, i des d’aquí agafar un dels busos que arriben al punt inicial de la caminada. Un cop aquí comença un sender de quasi 4 km (només d’anada) que presenta un desnivell de 334 metres. El temps en recorre’l dependrà de l’estat físic de cadascú. Si s’està en forma, l’ascens no serà de més de dues hores, No obstant, el millor és pujar-lo amb tranquil·litat, a pas lent, mentre es gaudeix de les vistes. El fiord es veu recent al punt més alt, però fins al cim es travessen valls i llacs preciosos.

Algunes coses a tenir en compte abans de pujar-hi:

Anar ben equipat, és a dir, portar calçat de muntanya i abric, perquè el clima pot canviar bruscament. Tal és així que pots començar l’ascens amb un sol espectacular i al cap d’una estona està dins d’una tempesta.
El camí està molt ben senyalitzat, tot i que en dies de boira hi ha poca visibilitat, pel que caldrà està atent.
Una altra coses necessària es informar-se prèviament de les condicions meteorològiques. Si el pronòstic indica mal temps, millor no pujar-hi. El terreny humit dificulta l’ascens i, per molt que el sender està ben equipat, caldrà tenir el doble de compte. Aquests tipus de travesses són per gaudir i treure-les profit i no per passar un mal moment. Abans de pujar al bus de Tau, el conductor de torn t’aconsellarà si pujar o no, depenent de les condicions. És millor fer-li cas, ells coneixen la zona millor que ningú.
La temporada oficial per fer la ruta és de maig a setembre, tot i que, amb una mica de sort, pot començar a finals de març fins a finals d’octubre (tot dependrà del clima).

Durant els mesos de juliol i agost és quan més gent hi ha fent l’excursió, pel que és recomanable agafar el primer bus, ja que a meitat del sender ja es comença a ompli de gent, i perd part de l’encant.

Flørlitrappene (Escala de Flørli)

Un altre gran desafiament als voltants de Stavanger és pujar les 4444 escales de Flørli, que porten a 741 metres d’altitud.

Les escales de fusta més llarga del món, en que en algunes seccions són angostes i la pendent molt empinada. Però hi ha un cable que serveix de passamà, cal anar en compte i anar a poc a poc. De totes formes hi ha plataformes de descans que són excel·lents per recuperar l’alè i parar per apreciar les vistes, inclús si ten penedeixes, es pot donar la volta i tornar.

Un dels millors punts de vista al camí de Flørli és el telefèric que es troba sobre l’escala número 2.000.

Tot i que les vistes durant la pujada són espectaculars, la verdadera meravella està dalt, la panoràmica des d’aquí es preciosa. Per tornar al poble i al moll, el millor és seguir Rallarstien, que era la ruta utilitzada pels treballadors d ela construcció durant les obres inicials, fins que es va instal·lar el telefèric.

Kjeragbolten

També ubicada al Lysefjord, és la tercera ruta de senderisme més famosa de Noruega, juntament amb el Preikestolen i el Trolltunga. De fet, també es pot observar des de baix, mentre es navega en creuer.

Prop del Preikostolen i Trolltunga, està situat més amunt que el Preikestolen, pel que el recorregut és més complicat i tècnic.

És fàcilment accessible des de Stavanger. Si no es disposa de cotxe, és aconsellable agafar un bus que et deixa directament al punt inicial de la ruta. El trajecte d’anada i tornada costa 630 øre (uns 67€) i et deixa 6 hores per poder fer el recorregut.

El bus només funciona diàriament de juny a agost i els caps de setmana de setembre, fora d’aquestes dates la caminada pot ser més perillosa per les condicions meteorològiques adverses, així que es desaconsella fer-la.

HEDDAL STAVKIRKE

L’església de fusta de Heddal es troba a la petita localitat de Heddal, a unes dues hores en cotxe des d’Oslo. Aquesta església de fusta, que data del segle XIII és la més gran de Noruega construïda amb aquest material.

Avui en dia conserva les funcions litúrgiques de qualsevol temple luterà.

OSLO

Operahuset Oslo
Karl Johans Gate
Oslo Domkirke
Strotinget (Parlament de Noruega)
Rådhuset
Det Kongelige Slott (Palau Reial)
Vigelandsparken
Nasjonalmuseet
Akershus Festning
Oslofjorden
Península de Bygdøy
Norsk Folkemuseum (Museu del Poble Noruec)
Vikingskipshuset (Museu de Vaixells Víkings)
Frammuseet
Botanisk Hage (Naturhistorisk Museum)
Holmenkollen

Si es té pensat entrar a la majoria de museus i atraccions de pagament d’Oslo, és recomanable comprar la Oslo Pass per estalviar-se un diners. El transport públic a tots els llocs d’interès està inclòs, cosa que facilita molt conèixer la ciutat.

Operahuset Oslo

L’edifici més cridaner d’Oslo és el de l’Òpera, inaugurada al 2008. Va ser dissenyada pel prestigiós estudi d’arquitectes noruec Snøhetta. Es van inspirar en blocs de gel, d’aquí la impressió que la construcció surti de l’aigua i els tons freds de marbre. El més especial de l’edifici és que es pot recórrer fins a pujar al terrat. Des d’allí hi ha unes boniques vistes panoràmiques. Els espais interior estan decorats de fusta, al més pur estil nòrdic, així la calidesa de l’interior contrasta amb l’exterior. Té tres sales per a espectacles, tot i que també s’han fet concerts al terrat i en algunes ocasions especials al vestíbul.

Es pot visitar amb un tour guiat en anglès de 50 minuts. Costa 100 øre (uns 11€).

Karl Johans Gate

És el carrer principal d’Oslo, que connecta l’Estació Central amb el Palau Reial. És el centre comercial de la ciutat, amb multitud de botigues, bars i restaurants. A més, en el transcurs d’aquesta avinguda es troben la majoria dels atractius: el Parlament, el Teatre Nacional, la Catedral o la impressionant Universitat. Donar un passeig per aquí és obligatori.

Oslo Domkirke

En plena ciutat s’alça la seva principal catedral, construïda a finals del segle XVII, encara es conserven tres elements originals: el púlpit, el retaule i l’òrgan. Es va fer una gran restauració al 1950 amb la intenció de tornar-li el seu aspecte barroc. Allí ha tingut lloc històricament les bodes i funerals de la família reial i el govern noruec.

Al jardí que la voreja hi ha un detall, una figura amb un cor on posa en noruec i anglès “El més important de tot és l’amor”, és un record a les víctimes dels atemptats que va patí el país al 2011.

Stortinget (Parlament de Noruega)

Van passar uns quants anys des de que es va establir el Parlament de Noruega al 1814 fins que es va trobar un edifici on reunir-se. L’actual Parlament va ser inaugurat al 1866. El seu disseny amb maons grocs destaca per la part semicircular al centre, on també es realitzen les sessions plenàries.

Es fan tours guiats gratuïts cada dissabte a les 10 i a les 11:30 hores. A l’estiu es fan tours diaris. És una bona oportunitat per veure l’interior i conèixer la història de l’edifici i la política noruega. No es necessari reservar, simplement cal estar a la porta del darrera de l’edifici, al carrer Akersgata.

Web oficial

Rådhuset

Un dels edificis més emblemàtics d’Oslo és el seu imponent Ajuntament. Consta d’una estructura central amb dues torres laterals de maó fosc. Allí se celebra cada any la cerimònia d’entrega del Premi Nobel de la Pau. La construcció va començar al 1931, però lamentablement va haver-se d’interrompre per la II Guerra Mundial i no es va inaugurà fins al 1950. Des de llavors, s’ha guanyat l’amor dels habitants de la ciutat. Va ser escollit com estructura del segle en una votació popular. Es pot visitar lliurement per l’interior. A més entre juny i agost es fan visites guiades en anglès per l’edifici, a les 10, 12 i 14 hores sense reserva necessària.

Det Kongelige Slott (Palau Reial)

A un extrem del Karl Johan Gate hi ha l’imponent Palau Reial. La majoria dels membres de la família reial tenen el seu espai de treball a aquest gran edifici. A més és la residència oficial dels reis de Noruega des de 1849.

A l’estiu es realitzen quatre tours guiats al dia en anglès, que cal reservar a partir de l’1 de març a través de Ticketmaster.

La part que està oberta al públic durant tot l’any és el pac de rodeja el Palau. A més, cada dia a les 13:30 es pot veure el canvi de guàrdia.

Web oficial

Vigelandsparken

El parc exposa més de 200 escultures de Gustav Vigeland. Les més destacades són el monòlit format per figures humanes “La roda de la vida” i el en enfadat.

De fet, és el parc més gran del món amb figures d’un sol artista. El propi escultor també va dissenyar l’estructura del parc, que té un gran passeig central de quasi un quilòmetre de llarg.

Es pot arribar a la parada Vigelandparken amb el tramvia 12 des del centre d’Oslo. Està obert 24 hores i l’accés és lliure.

En Nen Enfadat és un símbol de la ciutat d’Oslo

Nasjonalmuseet

L’exposició permanent té obres de pintors noruecs, així com gran figures internacionals des del romanticisme fins a mitjans del segle XIX. L’estrella de la col·lecció és “El crit” d’Edvard Munch. També es troba aquí l’escultura més famosa de Rodin, “El pensador”.

A part de veure una de les obres més famoses del món, també es pot posar a proba els dots artístics, hi ha una sala on pengen dibuixos que els visitants fan inspirant-se en una escultura de Vigeland que hi ha al centre.

L’entrada costa 100 øre (uns 11€), tot i que per als joves és gratuït.

Web oficial

Akershus Festning

La fortalesa es va construir al voltant del 1300 com a residència reial. Està ubicada en una localització estratègica, ideal per a tenir controlat els voltants del fiord d’Oslo. Va se assetjada diverses vegades, però mai va arribar a ser conquerida per cap exèrcit enemic. Actualment hi ha el Museu Noruec de la Defensa i el Museu de la Resistència. També hi ha un espai per al Ministeris de defensa i de Medi Ambient.

A la plaça del davant de la fortalesa hi ha un monument nacional que commemora a les víctimes de la Segona Guerra Mundial.

Web oficial

Oslofjorden

Fent-ho en un vaixell és una forma genial de conèixer la naturalesa que hi ha al voltant de la capital noruega. Hi ha moltes illes i pobles molt bonics. S’omplen de gent a l’estiu, la millora època per passejar en canoa o pescar.

Península de Bygdøy

És una àrea residencial, tot i que la construcció de varis museus han convertit Bygdøy en una de les zones més turístiques d’Oslo. A part del museus, és recomanable dedicar-li un tarda als seus boscos, i si es viatja a l’estiu, les platges.

Tot i que sembla una mica allunyat de la ciutat, es pot arribar fàcilment. Es pot agafar un vaixell al moll de davant de l’Ajuntament per 60 øre (uns 6€) o es pot arribar amb el bus 30.

Norsk Folkemuseum (Museu del Poble Noruec)

Hi ha dues zones diferenciades, una sala d’exposicions coberta que mostra objectes antics i un gran espai exterior amb 155 habitatges tradicionals de diferents parts de Noruega. També hi ha una zona de granja d’animals. No es pot pedrer l’església de fusa medieval que hi ha dins del museu. Es va traslladar aquí des del poble de Gol, al nord d’Oslo.

L’entrada costa 180 øre (uns 18€).

Web oficial

Vikingskipshuset (Museu de Vaixells Víkings)

Es poden descobrir tres embarcacions víkings. i no són tres vaixells qualssevol, sinó que es consideren els millors conservats del món. Es van trobar després de més de 1000 anys enterrats en tres tombes reials per a guiar cap als seus propietaris al regne dels morts.

A part dels vaixells hi ha objectes com teixits o trineus de l’època.

L’entrada costa 100 øre (uns 11€). La mateixa entrada dóna dret a visitar el Museu d’Història les 48 hores següents.

Web oficial

Frammuseet

Després dels vaixells víkings, impressiona veure l’embarcació que ha resistit a vàries expedicions polars. El Fram ha estat tant al Pol Nord com a l’Antàrtida en tres expedicions diferents fins a principis del segle XIX. Ara es poden visitar per dins així com aprendre sobre les exploracions polars més rellevants de Noruega. A més, és un pla divertit per fer a Oslo amb nens, ja que tenen algunes joguines com per exemple comprovar si podrien tirar el pes d’un trineu. L’entrada costa 140 øre (uns 14€).

Web oficial

La nau polar Fram va servir per conèixer millor els pols de la Terra.

Botanisk Hage (Naturhistorisk Museum)

Aquest jardí botànic es va crear al 1814 per fomentar la conservació i la recerca de les plantes. Hi ha més de 550 espècies tant autòctones com d’altres parts del món.

L’entrada és gratuïta.

Web oficial

Holmenkollen

L’esquí és un dels esports més populars de Noruega per raons obvies. Per això hi ha un museu dedicat a la història de l’esquí. Repassa els 4000 anys d’història d’aquesta activitat, amb objectes de vàries expedicions polars. A més allí hi ha l’imponent trampolí d’esquí amb capacitat per a 70.000 espectadors. A l’estar elevat, hi ha bones vistes sobre la ciutat.

Una activitat molt divertida és tirar-se en tirolina per sobre del trampolí d’esquí. Només es pot fer durant els mesos d’estiu.

L’entrada costa 130 øre (uns 14€).

FREDRIKSTAD

Fredrikstad és la sisena ciutat més poblada de Noruega, no obstant, el seu principal atractiu és el seu casc històric, una de les ciutats fortificades millor conservades del nord d’Europa. La ciutat va ser fundada al 1567 per Fredrik II de Dinamarca i en els seus inicis va tenir molta importància en la defensa de Noruega.