Contingut:
- Història de Navarra
- Pamplona / Iruña
- Selva de Irati
- Bardenas Reales
- Valle de Baztan
- Zugarramendi
- Cueva de Mendukilo
- Tudela
- Estella-Lizarra
- Olite
- Orreaga/Roncesvalles
- Señorío de Bertiz
- Balneario de Elgorriaga
Història de Navarra
Durant el temps de l’Imperi Romà, el nord del territori de Navarra era habitat pels vascons, una tribu preromana del sud dels Pirineus. Aquesta àrea mai no va ser completament subjugada, ni pels romans ni pels àrabs durant la conquesta d’Al-Àndalus. El 778 els navarresos van derrotar l’exèrcit franc en la Batalla de Roncesvalls. El 824, Ènnec Arista va ser coronat rei de Pamplona, la qual cosa seria el fonament del Regne de Navarra. Aquest regne va assolir el seu zenit durant el regnat de Sanç III de Navarra i abastava grans porcions de territori que incloïen els territoris actuals de les comunitats de Navarra, Euskadi, La Rioja, Cantàbria i algunes regions de Castella i Lleó i Aragó. No obstant això, després de la seva mort, el regne va ser dividit entre els seus fills i mai no recuperaria aquesta esplendor.
L’exèrcit de Navarra va participar en la decisiva Batalla de Las Navas de Tolosa, junt els altres regnes espanyols el 1212, després de la qual les possessions musulmanes a la península van reduir-se a un petit territori al sud-est.
La inclinació que sentien els reis navarresos per la política francesa i les negociacions per a casar el seu primogènit, Enric, príncep de Viana, amb una filla de Lluís XII de França, van ser els arguments de Ferran el Catòlic per enviar Fadrique de Toledo, duc d’Alba, a conquerir el Regne de Navarra el 1512. El 25 de juliol, Fadrique de Toledo, va ocupar Pamplona i la família reial navarresa va haver de refugiar-se a la Baixa Navarra i al Bearn. El 23 de març de l’any següent, les Corts de Navarra, amb la presència només dels beaumontesos, van proclamar Ferran el Catòlic com a “rei de Navarra”. El 1515, les Corts de Castella, a Burgos i sense la presència de cap representant navarrès van annexionar l’Alta Navarra a la Corona de Castella. Malgrat les diverses batalles que es van lliurar per recuperar l’Alta Navarra i les revoltes dels habitants, els regnes de Navarra, no ho van assolir, i el territori de la Baixa Navarra va quedar separat de la resta del regne, fins a ser incorporat a França.
Tanmateix, el Regne de Navarra va aconseguir conservar molts privilegis i els seus furs després de la seva incorporació al regne de Castella, molts dels quals ha conservat fins al segle xx. De fet, és en reconeixement d’aquest furs, encara vàlids, que Navarra va accedir a la seva autonomia com a comunitat foral per mitjà d’un procés de millora, o més aviat, actualització del règim foral de Navarra que correspon a la democratització de les seves institucions forals i el seu estatus com a autonomia de l’actual Estat espanyol.
Pamplona / Iruña
El casc antic de Pamplona conserva el seu traçat medieval que va està format pels tres burgs: la Navarrería, San Cernín i la població de San Nicolás, que després de dures batalles, finalment es van unir al 1423 quan Carlos III el Noble va dictar el Privilegio de la Unión. L’Ajuntament de Pamplona està pràcticament al centre i va suposar el nexe d’unió de dits barris.
A la mateixa plaça de l’Ajuntament es troba l’Oficina de Turisme ja que des d’aquí es pot arribar en pocs minuts als llocs més interessants.
Per visitar Pamplona, existeix la possibilitat d’adquirir la Iruña Card. https://www.pamplona.es/turismo/pic
Ayuntamiento
Possiblement l’edifici civil més reconegut de Pamplona. En ple centre neuràlgic de la ciutat, la seva acolorida façana barroca és famosa per ser el lloc del llançament del Chupinazo, que cada anys assenyala l’inici dels Sanfermines.
La Plaza Consistorial on es troba l’Ajuntament és el cor del casc antic de Pamplona, plena de vida, amb botigues i terrasses, a un pas del mercat, i amb un tràfec d’oriünds i turistes.
Museo de Navarra
Edifici de quatre plantes que guarda tota la història del Reino. La col·lecció del museu té obres de totes les etapes històriques: restes d’arquitectura romana, els capitells romànics de l’antiga catedral, escultures i orfebreria medieval i l’Arqueta de Leyre, considera una de les joies de l’art islàmic.
A la secció de pintura es poden veure retrats sortits dels pinzells d’artistes com Francisco Goya i obres de Jorge Oteiza.
https://www.navarra.es/es/web/museo-de-navarra/
Iglesia de San Saturnino
Edifici gòtic en el que destaquen la portalada i l’espaiós interior de la nau. Els seus elements més distintius són l’atri porticat i el seu penell conegut com el gallico de San Cernín, un emblema de la ciutat. Pel que fa a Saturnino, a més de ser el patró de Pamplona, va ser l’encarregat d’evangelitzar les terres paganes de Navarra. Diuen que va batejar a unes 50.000 persones, entre elles el propi San Fermín amb aigua d’un pou que hi havia just a la porta. Per això, una placa al terra homenatja precisament, el pocico.
http://iglesiasansaturnino.com/
Iglesia de San Nicolás
Església de segle XII que va servir de fortalesa protectora pels habitants de l’antic burg de San Nicolás. Els seus murs gruixuts i les torres de vigilància així ho constaten. No obstant, el seu interior és una delicada mostra de l’arquitectura gòtica.
https://www.pamplona.es/turismo/iglesiasannicolas
Ultreia
A la calle Mayor, a la ruta del Camino de Santiago, es pot endinsar en la història jacobea gràcies al centre d’interpretació. Projeccions audiovisuals i àudio guies ajuden a entendre la gran influència que el pas del Camino de Santiago ha estat per Navarra.
https://www.pamplona.es/turismo/caminodesantiago/ultreia
Palacio Real i Archivo General de Navarra
Antiga residència de reis, deu el seu aspecte a la remodelació feta per l’arquitecte Rafel Moneo. El resultat és una combinació harmònica de la façana original amb elements de l’arquitectura moderna.
Es pot veure la maqueta de la Pamplona del 1900 per comprovar com era el conjunt emmurallat abans de la seva demolició.
https://www.pamplona.es/turismo/palacioreal
Museo del Violinista Pablo Sarasate
A l’històric Palacio de Condestable, únic edifici civil del segle XVI de la ciutat, a un pas de l’església de San Saturnino, se situa aquest museu que, com no pot ser d’una altra manera, rendeix homenatge al violinista i compositor pamplonès.
L’edifici, condicionat com a centre cívic, és la seu de nombroses activitats culturals.
Alberga també l’exposició amb objectes personals del músic i elements audiovisuals que permeten conèixer la vida del gran mestre.
https://www.pamplona.es/entidades/museo-pablo-sarasate
Catedral de Santa María
Tot i tenir una façana austera de l’estil neoclàssic, al seu interior hi ha unes vertaderes meravelles del gòtic nacional. A la seva nau central, davant de l’altar, hi ha un mausoleu d’alabastre de Carlos III el Noble i la seva muller Leonor I de Castilla, molt finament esculpit.
A mes del carreu del cor, la reixa gòtica, la talla romànica de la Verge, el Cristo de Anchieta, les voltes policromades i el meravellós claustre gòtic.
La visita es pot fer guiada o per lliure, si s’opta per aquesta opció, cal no perdre’s aquestes joies:
Claustre gòtic: si alguna cosa brilla amb llum pròpia a l’accedir a aquest monument és el claustre reconegut com dels millors d’Europa en el seu estil. Cal observar la seva delicada arcada i les seves dues increïbles portes: la Puerta Preciosa i la Puerta del Amparo.
La Torre i la Campana: des d’on es pot gaudir d’unes vistes úniques de la ciutat.
Exposición Occidente: guardonada a New York amb el premi de Millor Exposició del Món, es tracta d’un recorregut per la història i el desenvolupament de la cultura occidental, amb el propòsit de fomentar la reflexió i la trobada. L’exquisida selecció de peces i el seu eix temàtic.
La Catedral Infantil: a través de deu panells ubicats a l’alçada dels més petits, els mostra diversos elements litúrgics i artístics que es troben a la seu. Cadascun d’ells amaga una diminuta campana que hauran de descobrir. Així estan entretinguts.
https://www.catedraldepamplona.com/catedral/
Recorregut del encierro
El punt de partida són els corralillos de la cuesta de Santo Domingo, en els que passen la nit els bous. A pocs metres es troba la fornícula amb la imatge del Sant on se li canta “A san Fermín pedimos …”.
El següent pas és la Plaza Consistorial, en la que es troba l’Ajuntament, el carrer que porta vins a la curva de Mercaderes que tantes escenes d’angoixa provoca quan el bous rellisquen.
Després ve la mítica calle Estafeta, que manté l’ambient tot l’any gràcies a la gran oferta de bars i comerços de tota la vida. I al final, el prestigiós callejón, en el que de vegades s’amunteguen els mozos abans de l’entrada a la Plaza de Toros.
https://www.pamplona.es/turismo/sanfermin/ruta
Plaza del Castillo
Centre neuràlgic de la ciutat i espai favorit de la majoria de pamplonesos, aquesta plaça suposa la transició del casc antic a la ciutat més moderna. És el punt de trobada per quedar amb la família o els amics i anar a prendre alguna cosa.
Porticada, acolorida, amb el seu quiosc i rodejada d’elegants edificis senyorials, compta amb establiments tan mítics com l’Hotel la Perla o el Café Iruña, de més de 100 anys d’antiguitat, ambdós freqüentats en el seu dia per Hemingway. Aquí se celebren concerts, mercats i tot tipus de representacions culturals.
L’oferta de bars i restaurants és molt variada i degustar pinxos o un menú a les seves terrasses és una autèntica temptació.
Muralles de Pamplona
Que una ciutat tingui algun vestigi de les seves muralles no és tan especial, però que aquestes es mantinguin pulcrament conservades al llarg de 5 km ja és una altra cosa. És fàcil imaginar-se totes les batalles i tots els setges que han vist des del segle XVI quan Pamplona es va convertir en un lloc avançat de la corona castellana davant de França. I aquí segueixen tan imponents i boniques. Així que no és d’estranyar que les declaressin Monument Nacional, i actualment Bé d’Interès Cultural.
Es pot passejar per ells i gaudir de bonics llocs i vistes panoràmiques durant el recorregut que voreja el casc antic i els Jardines de la Taconera. El passeig arriba fins a la mateixa Ciudadela, una icona de la ciutat. Com que de vegades no es té temps de recórrer tota la muralla, els punts més interessants d’aquesta són:
Ciudadela: aquí hi ha tot tipus de gent passejant, jugant, parlant en un banc o visitant les exposicions de l’interior. Amb el bon temps la programació cultural es multiplica i es transforma en un jardí ple de vida. Fosses, baluards, revellins, fortificacions i més de 280.000 m2 de zona verda. Tot això converteix aquest jardí, que inicialment va tenir forma d’estrella, en un enorme complex defensiu declarat Patrimoni Cultural de la Unió Europea.
https://www.pamplona.es/turismo/parqueciudadela
Jardines de la Taconera: a aquest jardí d’aire romàntic i versallesc es pot arribar pel passeig de les muralles o des del casc antic, perquè està situat just al costat. I compta amb molts jardins amb altes dosis d’arbres, flors i elements escultòrics. Però el que fa especial és el petit zoo que alberga a les seves fosses, amb cérvols, ànecs, faisans, cignes i paons reials en estat de semi llibertat.
Parque de Yamaguchi: gran jardí oriental que rendeix homenatge a les quatre estacions i a la ciutat japonesa de Yamaguchi, agermanada amb Pamplona. Té un art combinant plantes, arbres, casetes, ponts i cascades. I és una zona amb molt d’ambient a les terrasses de la plaça. I si es disposa de temps, just al costat del parc hi ha el Planetario de Pamplona amb la seva cúpula i el seu Jardín de la Galaxia, una rèplica vegetal a escala de la Via làctia, la mateixa que durant segles va guiar als peregrins en el seu camí a Compostela.
https://www.pamplonetario.org/
Museo Universidad de Navarra (MUN)
Tot i que aquest museu està una mica allunyat del centre, si es vol gaudir de la cultura, aquest museu és una bona opció. L’edifici d’aires eteris és obra de Rafael Moneo. La seva exposició permanent presenta obres de Picasso, Kandinsky o Chillida entre altres i ofereix un exclusiu servei de restauració i un petit auditori amb bona oferta d’espectacles.
https://museo.unav.edu/
Selva de Irati
La Selva de Irati és una zona amb faigs i avets més grans i millors conservats d’Europa. Un extens bosc que, tot i que s’hagi explotat forestalment des del segle XV, es conserva en plena forma gràcies al respecte que li ha mostrat la ciutadania d’aquestes valls.
Faigs, roures, avets, bedolls, salzes, falgueres, molses, entre altres, serveixen de morada per a cérvols, cabirols, porcs senglars i multitud d’habitants més, que aporten a aquest entorn una gran riquesa mediambiental.
També, la Selva de Irati és una Zona d’Especial Protecció d’Avifauna, amb moltes races d’ocells i aus rapinyaires com trencalòs, falcons peregrins o l’àliga reial.
Aquesta magnífica conservació i biodiversitat es deu també a les tres zones protegides de la Selva de Irati: les reserves naturals de Mendilatz i de Tristuibartea i la reserva integral de Lizardoia, que contribueixen a la bona salut del bosc.
https://www.visitnavarra.es/es/selva-de-irati
Bardenas Reales
Al Parc Natural s’accedeix principalment des de la localitat de Arguedas, tot i que també es pot fer per algun altre pas secundari. I al Parc s’observen tres zones diferenciades:
El Plano: que és el gran altiplà horitzontal de les zones nord i oest dedicada als cultius.
La Negra: al sud, formada per un conjunt de relleus horitzontal cobert de boscos de pi i matoll.
La Blanca: que és la zona deprimida entres les dues anteriors i la de més erosió. També és la més fotografiada i visitada ja que aquí es troben les formacions més espectaculars, entre les que destaquen Castildetierra i Pisquerra, que segurament sonen d’alguna pel·lícula.
Les Bardenas Reales és un Parc Natural de 42.500 hectàrees declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, això significa que hi ha un espai de gran riquesa biològica en el que es respecta el desenvolupament sostenible. La seva fauna i flora són més pròpies del continent africà que del nord de la península Ibèrica arribant a ser paradís d’antany de cocodrils i tortugues.
Avui en dia, àligues, voltors, mussols, guineus, gats salvatges, genetes, amfibis i rèptils campen entre els matolls, i saladars. És com trobar un oasi a la meitat del desert.
L’enorme xarxa de pistes i camins, entre les que es troben la Cañada Real de los Roncaleses procedent del Pirineu, permet la pràctica de senderisme i ciclisme en un espai inabastable.
Centre d’Informació de Bardenas Reales
Abans d’endinsar-se en aquest desert fascinant és recomanable que primer es passi pel centre d’informació i acollida. Està situat a la Finca de los Aguilares, a 7 km d’Arguedas, cal agafar un desviament a l’esquerra al sortir del poble.
Aquí informen sobre el recorregut, donen planells del lloc i responen a qualsevol dubte que es tingui sobre l’espai natural.
A més, es pot contemplar el diorama, la petita exposició arqueològica o les reproduccions d’aus de mira real.
Accessos
Sortint de Tudela es pot anar cap:
A la dreta: Arguedas (N-134), s’arriba a la pista perimetral de 25 km que discórrer per la Bardena Blanca i des d’on s’obtenen vistes boniques, Castildetierra inclosa. És una ruta amb cotxe de 2 hores aproximadament i recomanable per qui visiti les Bardenas per primer cop.
A l’esquerra: Ejea de los Caballeros (N-125) o Fustiñana (N-126), des d’on s’accedeix a la Bardena Negra, més vermellosa i amb més vegetació.
I sortint des de Carcastillo, localitat siutada al nord de la Bardenas, s’accedeix al desert per l’entrada coneguda com El Paso. En aquest mateix punt es troba el monument al Pastor, ja que aquí discórrer la Cañada Real de los Roncaleses, per la que baixen els ramats des del Pirineu fins a la vora de l’Ebre a passar l’hivern. No es pot perdre al setembre la festa de la Trashumancia per a commemorar aquesta tradició, és tot un espectacle.
Com recórrer les Bardenas Reales
En cotxe (parlant de turismes, ni esportius ni minis): si s’arriba des d’Arguedas, per la mateixa pista perimetral. I si s’arriba des del Paso des de Carcastillo, per una pista que acaba empalmant amb la perimetral. Aquests són els dos recorreguts principals.
A peu, es disposa de dos passejos molt curts ideals per a visitar els principals punts d’interès: El Fraile (a la Bardena Negra) de quasi 6 km., i Castildetierra i Barranco de las Cortinas (a la Bardena Blanca) 1,15 km.
Amb bicicleta: cal saber que existeixen 9 recorreguts que passen per les pistes agrícoles i que recorren pràcticament tota la Bardena. El millor és informar-se al Centre d’Informació.
Valle de Baztan
Elizondo
Elizondo és la localitat principal de la vall, la seva arquitectura a base de palauets i cases senyorials reflecteix la riquesa que van portar a la tornada aquelles persones que van emigrar a Amèrica. Serveix com a mostra el palau barroc de Arizkunenea, de 1730, actual casa de la cultura de Baztan, és bonic el seu escut i l’agradable patí del davant. No molt lluny d’aquí hi ha l’Ajuntament, amb el seu bonic porxo, i la Iglesia de Santiago, d’estil barroc.
Passejar sense pressa per la calle Jaime Urrutia i parar-se davant de les imponents façanes de les cases, creuar el Puente de Txocoto, escenari de la intrigant Trilogia del Baztan, i contemplar les façanes amb flors que voregen el riu Bidasoa amb el rumor de l’aigua de la presa de fons.
Ziga
Ziga és un petit poble, típic de postal, amb una església ja no tan típica, la Parroquia de San Lorenzo sorprèn per la seva gran envergadura. Es pot accedir a l’església per l’escalinata que puja des de la plaça. Una plaça que crida l’atenció amb les seves boniques cases de finestres vestides amb flors.
Després de fer un passeig per Ziga, és recomanable apropar-se al Mirador de Baztan, molt a prop de Ziga i amb unes estupendes vistes a la part central de la vall.
Cascada de Xorroxin
Es tracta d’un agradable passeig entre fagedes i castanyers al que es pot accedir des del pàrquing de la calle Ubidea del mateix poble de Erratzu. El trajecte és senzill però molt vistós i es tarda poc més de 2 hores en fer-lo.
Amaiur/Maya
Tot i que petita de mida, aquesta és una vil·la que va jugar un important paper en la història del Reyno. I es que Amaiur/Maya va ser l’últim reducte de resistència contra la conquesta del Reino de Castilla. Tot i que Navarra va perdre la independència del seu regnat al 1512. Vàries tropes fidels a la corona Navarra es van atrinxerar al castell d’Amaiur/Maya i van plantar cara a l’invasor fins que van ser derrotats al 1522.
La localitat presenta una estructura característica de poble-carrer, amb el seu caserío disposat al voltant d’un carrer principal. Un caserío bastant eclèctic, d’aquesta manera es poden veure exemples de tots els tipus d’arquitectura baztanesa en un únic lloc. Per suposat, tampoc li falten palaus, així com el Palacio Arretxea, el Palacio Borda o la Casa Arriada.
Zugarramurdi
Molt a prop de França, al nord del Valle de Baztan, entre paisatges verds-blaus, se situa Zugarramurdi, el famós “Poble de les Bruixes”. Un paisatge conformat per bonics caseríos, vaques pastant i el típic entramat urbà pirinenc perfectament custodiat per la Iglesia de la Asunción. Es tracta d’un poble bastant animat amb serveis i atractius.
Per si alguna cosa distingeix a Zugarramurdi és la popular Cueva de Zugarramurdi; protagonista de llegendes sobre aquelarres i bruixeria i també alguna que altra pel·lícula, com “Las Brujas de Zugarramurdi”, d’Álex de la Iglesia.
Cueva de Zugarramurdi
A tan sols 400 metres del poble, fent un agradable passeig pel bosc que l’acull, hi ha l’accés a la gruta. No hi ha grans estalactites ni pintures rupestres perquè aquesta no és aquest tipus de coves. És una cova que, segons la llegenda, va ser escenari d’aquelarres on cents de persones adoraven al diable. Es necessitava molt d’espai per a celebrar-los, i això és justament el que ofereix la cova. Grans galeries excavades pel transcurs de l’aigua de l’Orabidea al llarg dels segles. Per cert, que la denominació en eusquera del rierol, Infernuko erreka, al·ludeix justament al naixement de les seves aigües, procedent de l’infern.
Les seves dimensions són impressionants: un túnel natural de 120 metres de llarg amb alçades de fins a 12 metres i dues galeries elevades. El lloc perfecte, ampli però allunyat de qualsevol control, per deixar-se endú per la disbauxa pagana al voltant d’una foguera.
El mite de Zugarramurdi es va consolidar al 1610, quan el Tribunal de la Inquisición de Logroño va investigar a 40 dones acusades de bruixeria pels seus veïns. D’elles, 11 van ser condemnades a morir a la foguera, i un panell amb els seus noms les recorda a l’entrada de la cova.
Tot el bagatge converteix la visita a la Cueva de Zugarramurdi en un experiència intrigant.
Informació i entrades: https://www.turismozugarramurdi.com/cueva-de-zugarramurdi/
Museo de la Brujas
Si es vol arribar a la Cueva de Zugarramurdi amb la ment ben disposada per la fantasia, es pot passar abans pel Museo de las Brujas. Un espai que explorar els orígens socioculturals de les llegendes sobre bruixeria i el paper de la Inquisisió en el seu tràgic final. Personatges de la mitologia local, com Mari i Aker, la pràctica de rituals pagans i el paper de les dones com a sanadores ajuden a comprendre millor el que va significar la cova pels que vivien a Zugarramurdi.
Cueva de Urdazubi/Urdax
Des de la Cueva de Zugarramurdi surt un sender, el sender de la Pottoka Azul, que discórrer fins a altres coves interessants, les Cuevas de Urdazubi/Urdax.
La gràcia d’aquests coves és que són l’oposat a la cova de les bruixes, aquestes coves estan tancades i aquí es troba un desplegament d’estalactites i estalagmites formades durant milers i milers d’anys.
Cal saber que aquesta cova va servir de refugi durant la Guerra de la Independencia i les conteses carlistes i que aquí es van amagar contrabandistes i bandolers. I ull, que tampoc li falta misteri. I es que les llegendes locals conten que encara avui és morada de les precioses làmies, sers mitològics meitat peix i meitat dona.
La Cueva de Ikaburu, que és com s’anomena la gruta, conforma un dels jaciments prehistòrics del paleolític superior més importants de Navarra. La visita es realitza amb persones guies especialitzades, qui s’asseguren de que tot es mantingui en perfectes condicions.
Cueva de Mendukilo
A la Sierra de Aralar, al poble de Arstitz hi ha la Cueva de Mendukilo. El seu recorregut turístic, que es fa amb guia, revela els misteris de les profunditats de les terres gràcies a la recent disposició de passarel·les flotants i il·luminació multimèdia. La visita transcorre per vàries sales, com la Arzainzulo (Refugi dels pastors), de gran volum i amb abundant llum natural; la Laminosin (Sala dels llacs), repleta de formacions geològiques; i el gran colofó la Herensugearen gotorlekua (Morada del drac), de mida colossal. Aquí és quan el guia prega silenci, i només s’escolta el més profund silenci que la terra ens dona.
I per la gent més atrevida existeix la possibilitat d’apuntar-se al programa d’espeleoaventura, que arriba fins a la Sala del Guerrero, a 70 metres sota terra. Es tracta d’una activitat exigent físicament, d’unes 3 hores, que s’ha de reservar amb antelació.
Tudela
Tudela va ser fundada l’any 802 sota el domini musulmà tot i que aquí van conviure durant quatre segles musulmans, jueus i mossàrabs, que van aportar un mestissatge cultural que encara avui reflexa als seus carrers. D’aquí que formi part de la Red de Juderías de España – Camino de Sefarad.
Mes tard van arribar el cristians que van rematar la feina convertint la ciutat en una verdadera joia artística.
Catedral de Santa María i Museo de Tudela
És el principal monument de la ciutat i un dels més notables de Navarra. Declarat Monument Nacional des de 1984, és d’estil gòtic i amb tres imponents portalades, entre les que destaca l’espectacular Portada del Juicio, barreja de romànic i gòtic.
No es pot perdre també el Claustro romànic, un dels espais més rics a nivell històric artístic de la catedral, ni la barroca Capilla de Santa Ana, patrona de la ciutat.
L’accés a aquestes joies artístiques es des del Museo de Tudela, ubicat al Palacio Decanal junt amb la catedral i que a més compta amb una col·lecció d’orfebreria molt interessant.
https://museodetudela.com/visitar-el-museo-de-tudela
Palacios renaixentistes i barrocs
El Palacio del Marqués de San Adrián és el millor palau renaixentista de Navarra, i és que té una mica de tot, pati de llums, ràfec espectacular, murals i segles d’història en la que apareix el conegut Goya, que va retratar al marquès i llur obra es pot veure al Museo de Navarra.
I per últim, la Casa del Almirante, un altre edifici renaixentista del que curiosament es desconeix d’on li ve aquest nom.
Museo Muñoz Sola de Arte Moderno
Si s’és aficionat a la pintura, especialment a les obres realitzades durant la segona meitat del segle XIX, cal passar a veure’l. El pintor local César Muñoz Sola, retratista que també va cultivar altres gèneres com el paisatge, el bodegó i les naturaleses mortes, destaca per la seva exquisida qualitat tècnica vinculada al Realisme i de l’Impressionisme francès.
Iglesia Santa Magdalena
Declarada Bé d’Interès Cultura, i ja en van tres, conserva una esvelta torre de 3 cossos, una de les èpoques romàniques del Reyno. La seva increïble portalada romànica dóna l’accés a un interior en el qual es descobreix un bonic retaules plateresc.
També es pot aprofita la visita a l’església per conèixer el barrio de la Judería Nueva i gaudir de l’entramat de sinuosos carrers que giren entorn a la calle San Miguel.
Plaza de los Fueros
De parada obligatòria, es tracta del cor de Tudela. El seu cos taurí, disposa de quiosc central i les façanes de les seves cases mostren escuts dels pobles de la Ribera. Està presidida per la Casa del Reloj, testimoni d’excepció de tots els esdeveniments de la ciutat: la Setmana Santa o el Baile de la revoltosa, entre altres.
Puente del Ebro
El Puente del Ebro és la primera mostra d’arquitectura civil medieval que es pot trobar a Tudela, entrant per la NA-134 des de Pamplona. Compta amb 17 arcs ogivals de mig punt i 360 metres de longitud i ofereix una de les millors panoràmiques de Tudela. Ha patit múltiples remodelacions per a resistir l’embat de l’Ebre.
La seva importància estratègica va ser tan gran que Tudela l’agafà com a símbol de blasó de la ciutat.
Mirador el Cerro de Santa Bárbara
Tot i que es pot accedir en cotxe, és molt recomanable fer el passeig des del casc antic de Tudela fins al Cerro de Santa Bárbara. Un mirador amb increïbles vistes panoràmiques de la ciutat, al riu Ebre i les hortes de la seva mitjana.
Es tracta d’un jaciment arqueològic dels més complets de Navarra. Aquí és on es va assentar el primer poblament de Tudela, després van arribar els àrabs que van construir la seva alcabassa i per acabar, els cristians el van substituir pel seu castell. Avui es manté la torre principal sobre el que s’assenta l’imponent monument al Sagrado Corazón de Jesús.
Torre Monreal
Antiga torre de defensa del segle XIII des de la que es contemplen unes bones vistes. Es tracta d’un edifici hexagonal de maó que conserva de l’època medieval l’aljibe, un dipòsit subterrani destinat a guardar aigua potable procedent de la pluja.
La última reforma la va convertir en la primera cambra fosca de Navarra i en un centre d’interpretació amb panells explicatius sobre les cultures que han conviscut a l a capital ribera: la jueva, la musulmana i la cristiana.
Estella-Lizarra
Una ciutat representada en el seu escut de vuit puntes. Qui sap si la mateixa Via Làctia que guiava al peregrins. U és que palpes del seu ambient jacobeo per totes bandes; peregrins, símbols, ponts, esglésies i palaus per arreu. Potser per això l’anomenen “La Toledo del Norte”. A més, el seu call jueu, va ser el tercer en importància després de les aljames de Tudela i Pamplona, envolta tota la ciutat. Per això també forma part de la Red de Juderías de España – Caminos de Sefarad.
Iglesia de San Pedro de la Rúa
Encarnada a la part alta d’un turó que domina la ciutat, aquest temple disposa d’un bonic pòrtic del segle XIII, d’arcs lobulats d’influència àrab i rica ornamentació, una imponent torre, i un interior que alberga entre altres la Capilla barroca de San Andrés, patró de la ciutat, i un Claustro del segle XII, que està considerat un dels conjunts de més riquesa escultòrica del romànic navarrès.
I no passa envà un capritx excepcional d’una de les crugies d’aquest claustre, que es repeteix a El Burgo de Osma i a Santo Domingo de Silos: les quatre columnes torces entrellaçades en les que es recolza l’arqueria central.
https://visitarestella.com/visita-a-san-pedro-de-la-rua
Palacio de los Reyes de Navarra
A la coqueta plaza de San Martín s’alça el Palacio de los Reyes de Navarra, un dels pocs exemples del romànic civil de Navarra, va ser declarat Monument Nacional al 1931.
És del segle XII i té una bella i harmoniosa façana, articulada en tres cossos: a l’inferior presenta una galeria de robustos arcs de mig punt; al superior, grans finestrals, dividits per quatre arcs recolzats en fines columnes amb capitell. S’observa també els dues torrasses, i a les columnes dels extrems dos capitells historiats, un dels quals representa la lluita de Roldán i el gegant Ferragut.
Després de la restauració realitzada al 1975, el palau es va convertir en la seu del Museo del Pintor Gustavo Maeztu.
https://www.museogustavodemaeztu.com/el-museo
Iglesia de San Miguel
Ubicada al marge esquerra del riu Ega, al barri de San Miguel, lloc en el que van conviure francs i navarresos, i que va sorgir a Estella-Lizarra a la segona meitat del segle XII.
Destaca per la seva portalada nord, amb un dels conjunts escultòrics més representatius del romànic tardà, en el seu timpà apareix el Cristo en Majestad, rodejat pels símbols dels quatre evangelistes, la Verge i San Juan com intercessors en el moment del Judici.
L’aspecte exterior de l’edifici és grandiós, ofereix volums contraposats, com els de la torre barroca situada a la capçalera i la mola pètria de la torre medieval ubicada als peus de la nau.
http://www.estellaturismo.com/es/que-ver-en-estella/iglesia-de-san-miguel-de-estella-lizarra.php
Olite
Olite és un lloc amb carrers empedrats, cases nobles, galeries medievals i esplèndides esglésies. A tot això cal afegir un bonic castell dominant la vil·la, el Palacio Real, amb impressionants torres, luxoses estances i els jardins més frondosos que es puguin cultiva.
És quasi segur que s’associï el nom d’Olite al seu Palacio Real. És normal que una joia així sigui tan reconeguda. I tot i que es veritat que el palau és el motiu número u pel que la gent s’apropa a Olite, és igual de cert que no hi ha millor escenari perquè el palau brilli que el seu encantador casc antic.
Aquesta petita localitat, de poc més de 3.000 habitants, és un entramat de robustes cases amb imponents blasons a les façanes, muralles romanes, arcades gòtiques i boniques esglésies.
Travessar el portal de la Torre del Chapitel i accedir a la plaza Carlos III, admirar l’Ajuntament, tan senyorial, i prendre un vi a algunes de les seves terrasses donarà més perspectiva fantàstica de la vida a Olite.
Castillo de Olite
Monument Nacional des de 1925, l’antiga cort dels reis navarresos es va establir a Olite, en un dels castells medievals més luxosos d’Europa. La seva construcció es va porta a terme sobre una fortalesa del segle XIII, que a la seva vegada es va erigir sobre unes restes arquitectòniques romanes.
En la seva peculiar configuració es palpa la influència de l’arquitectura francesa i de al decoració mudèjar. D’això es va encarregar, al segle XV, el rei Carlos II el Noble, que va fer que els mestres artesans encarregats de l’obra viatgessin a França i a Castella per a contemplar els palaus més esplèndids del moment.
Aquesta abundància econòmica va resultar en un castell extravagant, d’estil gòtic, a base de torres, estances, galeries, jardins i patis construïts amb els més nobles materials i acabats amb una profusa decoració.
A les seves muralles es va arribar a cultivar un jardí penjant i al seus patis habitaven aus, cignes, gossades de gossos, lleons, un camell, un llop cerval, papagais, búfals i fins i tot una girafa.
Un palau en el que se celebraven grans festes, tornejos de cavalleria, espectacles artístics i corridas de toros.
El castell, per cert, té dues parts diferenciades: el Palacio Viejo, que actualment alberga un Parador Nacional; i el Palacio Nuevo, obert als visitants i que llueix el seu aspecte actual gràcies a una restauració del 1937 després de l’incendi provocat a la Guerra de la Independencia.
Referent a la visita, es pot fer per compte propi amb àudio guia o reservar un tour guiat per les seves instal·lacions. I si es viatja amb nens, també hi ha la visita infantil, la qual inclou material didàctic.
Els següents són els llocs que més destaquen de la visita:
Las Cámaras Reales: al nucli central i al voltant de les quals es distribueix la resta del castell. Destaquen els finestrals de doble esqueixada i el Patio del Naranjo, al que s’accedeix des de la Cámara de la Reina.
Las Torres: s’alcen sobre les Cámaras Reales i d’entre totes, destaquen tres: la del Homenaje, la més alta i espectacular; la de la Tres Coronas, de formes capritxoses; i la de Los Cuatro Vientos, des de la que d’antany s’assistia als tornejos i avui en dia brinda unes boniques vistes del casc urbà i les vinyes que el rodegen.
Los Jardines: tant el principal, a l’entrada del recinte, el Patio del Naranjo, que solia estar ple de tarongers, com el del Pajarera i el de la Morera. En aquest últim hi ha una morera centenària declarada Monument Natural.
Iglesia de Santa María la Real
L’església unida al castell, és un exemple delicadíssim del gòtic de Navarra, al seu interior se celebraven les cerimònies més solemnes de la cort. Precedida per un original atri exempt d’arqueries gòtiques, a la seva façana s’observa la influència dels tallers parisencs. Les seves icones i la policromia original, recuperada després de la restauració, et transporten a escenes bíbliques com l’Anunciació de Maria, el Naixement de Jesús o la Fugida d’Egipte. I a ambdós costats de la porta, relleus de la vida dels apòstols emmarcats per arqueries.
Un altre dels seus elements destacats és el gran rosetó del segon arc ogival. Els seus acolorits mosaics formen patrons abstractes i geomètrics que es pot apreciar millor a l’entrar a la nau.
A l’interior, un retaule renaixentista presidit per una talla gòtica de la Virgen i una imatge del Cristo de la Buena Muerte, en que es perceben les influències de les pintures flamenca i italiana amb escenes de la vida de la Verge i de Jesús.
Orreaga/Roncesvalles
La Colegiata de Santa María
L’origen de la Colegiata es remunta a principis del segle XII, quan Alfonso I el Batallador i el Bisbe de Pamplona van ordenar la construcció d’un hospital-monestir a la part alta de Ibañeta per atendre als peregrins. Al cap d’uns anys l’hospital es va traslladar al seu emplaçament actual.
Van ser els reis de Navarra García V Ramírez, Sanho VI el Sabio i Sancho VII el Fuerte, llurs regnats es van succeir de 1134 a 1234, qui van donar l’empenta decisiva al conjunt. Sancho VII el Fuerte va ser artífex de la construcció de la Colegiata, i aquí reposen les seves restes.
Iglesia de Santa María
L’església compta amb una talla de la Verge exquisida, amb una llum filtrada pels vitralls i amb una ressonància de so projectat a la volta sobre acull als visitants.
L’accés és lliure, i es realitza la Missa del peregrino.
La Capilla de Santiago
Un petit temple del gòtic primitiu, del segle XIII, en que la seva campana es diu que guiava als peregrins en temps de tempestes o boires.
Silo de Carlomagno
Aquest edifici romànic del segle XII conten que hi van ser enterrats els dotze parells de França, cavallers nebots de Carlomagno que van morir a Roldán l’any 778 a la Batalla de Roncesvalles.
Museo de Orreaga/Roncesvalles
Amb peces de gran valor com el Ajedrez de Carlomagno o la Esmeralda de Miramamolín. De l’escac, es diu que Carlomagno es trobava jugant sobre aquest taulell quan li van anunciar la mort del seu nebot Roldán a la Batalla de Roncesvalles. I la llegenda de la maragda conta que Miramamolín la portava al seu turbant durant la Batalla de la Navas de Tolosa al 1212. El rei Sanho el Fuerte li va arravatar com a part del botí i des de llavors forma part, juntament a les cadenes, de l’escut de Navarra.
Itzandegia
Dins del complex hi ha Itzandegia, un edifici medieval, antic hospital de peregrins, que avui s’utilitza com a sala d’usos múltiples.
https://roncesvalles.es/visita-roncesvalles
Señorío de Bertiz
Prop del Valle de Baztan, a la vora del riu Bidasoa i molt a prop del mar Cantàbric, en un poble anomenat Oieregi, hi ha un dens bosc molt acolorit, en el que la naturalesa i la llegenda es fonen en un. Aquest espai salvatge té una entrada d’un bonic jardí decorat amb delicats motius modernistes i art Nouveau.
És el Señorío de Bertiz, i és un lloc amb molta màgia, que passejant pels seus senders es troba una làmia. Per cert, les làmies eren sirenes que recorrien rius cantant i pentinant-se el cabells amb pintes d’or. Segons la llegenda, la seva tasca era la de protegir els boscos del Valle de Bertizarana. I sembla que van fer un bon treball, perquè el Señorío de Bertiz és un bosc ben considerat i amb una excel·lent biodiversitat.
Parque Natural del Señorío de Bertiz
Bertiz és un espai que gràcies a la protecció de ser un Parc Natural, alberga grans tresors naturals en les seves 2.040 hectàrees. Entre les espècies abunden, faigs, roures i les alisedes. I entre els seus habitants, hi ha cérvols, cabirols, porcs senglars i nombroses espècies d’aus.
Les opcions d’esbarjo donen per vàries visites, però per iniciar-se en els seus encants, n’hi prou en passejar un dia pel parc.
L’oficina de turisme i la caseta d’informació i venda d’entrades s’ubica a l’aparcament, al qual s’accedeix des de Oronoz. A la caseta, a més de fer-se amb els plànols del parc, també es poden comprar entrades pel Jardín Histórico-Artístico.
El jardí, amb més de 100 anys d’antiguitat és la joia del parc. En ell es pot fer un recorregut sensorial a través d’espècies de diferents parts del món: sequoies, tanques, ginkgos, llimoneres, camèlies, azalees, hortènsies, glicines o bambús, en un entorn deliciós amb estancs, ponts, glorietes i miradors en un romàntic estil art Nouveau.
Allí mateix, on hi ha una gran font amb nenúfars, es troba el Palacio de Bertiz, i just al costat, el Centro de Interpretación de la Naturaleza, que és recomanable visitar.
A més, des de l’àrea d’acollida surt una xarxa de senders, de lliure accés, que et pots submergir en les entranyes d’aquest meravellós bosc, amb sort, es pot veure algun cérvol. Es pot escollir des d’un passeig de 1,5 km sense cap dificultat fins a una caminada de 22 km que arriba al cim del Monte Aizkolegi, on es veuen unes ruïnes d’un palauet modernista, passant per uns altres senders entremitjos que revelen els usos tradicionals del bosc.
Les variades opcions senderistes sumades a la zona de pícnic coberta i a l’extensa zona de jocs infantils, fan una jornada especial.
I si el que es vol és fer-se una idea detallada de tot el treball de conservació que es porta a terme al Parque Natural del Señorío de Bertiz, no es pot acabar la visita sense passar pel Centro de Interpretación de la Naturaleza de Bertiz. Gràcies a la informació presentada en ordinadors, maquetes, jocs interactius, material reals i fotografies, es descobreix, de forma amena i didàctica, tota la riquesa que s’amaga en aquest parc.
Una última recomanació: entorn a l’àrea d’acollida del Parc, a Oieregi, es pot gaudir de la Exposición Señorío de Bertiz. Es tracta d’una mostra de vàries escultures de gran format que, integrades al paisatge, creen un bonic espai per a l’art.
Balneario de Elgorriaga
El balneari aprofita les aigües mineromedicinals de les seves fonts, les de més salinitat d’Europa, per oferir una àmplia carta termal. Un circuit que inclou piscina, saunes zones de relaxació, i un espai singular, el flotarium, on es pot sentir la mateixa flotabilitat que al mar Mort.
Les seves modernes i relaxants instal·lacions disposen de tractaments de bellesa, gimnàs i l’opció de menjar un menú buffet. Tot això en un envejable entorn natural on es pot passejar, conèixer l’entorn i provar la rica gastronomia de la zona.
https://balnearioelgorriaga.com
Moisès 