Contingut:

• Història de Madrid
• Gran Vía
• Puerta del Sol
• Plaza Mayor
• Puerta de Alcalá
• Parque del Retiro
• Parque del Capricho
• Museo del Prado
• Real Jardín Botánico
• Plaza de Cibeles
• Templo de Debod
• Palacio Real
• Estadio Santiago Bernabéu
• Estadio Cívitas Metropolitano
• Catedral de la Almudena
• Museo Reina Sofía
• Iglesia de San Antonio de los Alemanes
• Barrio Malasaña
• Mercado de San Miguel

Història de Madrid

A la segona meitat del segle IX, l’emir Muhammad I (852-886) va manar construir una fortalesa a la vora del riu Manzanares, coneguda en els textos àrabs com “Mayrit”.

La fortalesa va ser construïda al lloc que avui ocupa el Palacio Real amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de razzias contra els regnes cristians del nord. Aquesta construcció merament pràctica va acabar essent el punt de partida de la fundació de Madrid.

El significat de “Mayrit” no està clar, tot i que sembla ser l’híbrid de dos topònims: un mossàrabs, matrice, que significa font, i un altre àrab, majrà, que significa llera o llit d’un riu. Ambdós al·ludeixen a l’abundància de rierols i agües subterrànies del lloc.

Al 1739 i 1340 Alfonso XI va reunir les Corts a Madrid, igual que ho va fer Enrique III durant el seu regnat.

No obstant, Madrid no va cobrar verdadera importància fins que Felipe II va traslladar aquí la Cort al 1561. Els inicis de Madrid com a capital de la cort van fer palesa la necessitat de reformes urbanístiques, i aviat van sorgir  ravals fora del recinte medieval que van canviar el rumb de la història de Madrid.

Al temps que augmentava la superfícies urbana, creixia el nombre de residents. La població va passar de 4.000 habitants de l’any 1530 a 37.500 l’any 1594. A l’abril de 1637, a la Cort hi havia 1.300 pobres “legítims i impedits” i 3.300 que demanaven almoina. La major part d’aquest últim grup estava format per estrangers, antics peregrins de Santiago i exsoldats. Aquests constituïen, juntament amb els pícaros (murris) i rufians, la base de la piràmide social. El descontent, per motius de la falta de pa o la pujada de preus, era explotat pels partits per a realitzar motins (Motín de los Gatos de Madrid).

La instal·lació de la Cort i dels organismes centrals polític-administratius a Madrid va fer que es convertís in focus principal de la vida artística i literària espanyola, cosa que va atraure a multitud d’artistes espanyols i estrangers.

Durant els segles XVI i XVIII, període conegut com el “Madrid de los Austrias”, la capital es va omplir d’importants construccions, com la Plaza Mayor, la presó de la Cort i l’Ajuntament, a més de nombroses esglésies.

Al segle XVIII es va obrir la Guerra de Successió a la corona de Carlos II, en la que Madrid es va veure involucrada. Des de 1706. Madrid va pertànyer fidel als Borbons, i en recompensa, els monarques van fer d’ella la capital d’un estat centralitzat amb tots els avantatges que això suposava. Urbanísticament, el “Madrid de los Borbones” va experimentar notables millores.

Durant el regnat de Felipe V es va construir el Puente de Toledo i es va iniciar la construcció del Palacio Real (1737) que havia de substituir a l’alcàsser, incendiat al 1734. Fernando VI, i en especial, Carlos III van posar gran esforç en les obres de sanejament i embelliment de la ciutat: empedrat, neteja dels carrers, enllumenat públic, vigilància nocturna, etc. Carlos IV va seguir amb les reformes, però en menor escala.

A més de transformar la seva fisonomia externa, la ciutat també va variar de contingut social, perdent el seu to bigarrat i multiforme i desenvolupant capes liberals i artesanes. Tot i això, les classes populars continuaven exposades a crisis alimentàries i la seva indignació va continuar essent explotada per foscos complot polítics, tals com el “Motín de Esquilache (1766)” i el “Motín de Aranjuez (1808)”. Poc després, aquestes mateixes classes lluitarien als carrers en contra dels francesos a la jornada coneguda com els “Levantamientos del 2 de mayo”, un dels capítols més famosos de la història de Madrid.

Els esforços realitzats pels Borbons per impulsar el desenvolupament econòmic, urbanístic i cultural de la ciutat es van veure truncats com a conseqüència de les guerres napoleòniques. Madrid no va recuperar el seu ritme fins a la tercera dècada del segle XIX.

Entre 1840 i 1850, molts dels antics convents i finques eclesiàstiques adquirides per comerciants, professionals liberals, terratinents i financers van ser enderrocats amb la desamortització eclesiàstica iniciada per Mendizábal i en el seu lloc es van edificar barris sencers. Tot i això, el recinte urbà era pràcticament el mateix de època dels Àustries.

El creixement demogràfic de Madrid no va ser, com en altres ciutats, al procés de la industrialització (la majoria d’empreses industrials a principis del segle XX eren de caràcter tradicional per a satisfer la demanda local). A partir de 1920, el 46,9 € dels residents havien nascut en altres províncies.

Després de la Segona Guerra Mundial, la capital, a més de ser un important centre de consum, va iniciar un procés de modernització en el que es van crear grans empreses i van començar a desenvolupar-se indústries químic-farmacèutiques, metal·lúrgiques i electromecàniques.

Gran Vía

Fundada entre 190 i 1922, La Gran Vía és el bulevard  més famós de Madrid. Comunica el barri de Salamanca i el de Argüelles i aglutina botigues, restaurants i alguns dels edificis més icònics de la capital.

La Gran Vía és el carrer més conegut de Madrid. Històricament ha rebut molts noms, com Avenida de Rusia o Avenida del Quince y Medio. El més transcendent va ser Avenida de José Antonio, en homenatge a José Antonio Primo de Rivera per la seva victòria a la Guerra Civil.

La història de la Gran Vía de Madrid va tardar a arrencar. Els primers esbossos daten del 1862, època en que es va reformar part del centre històric madrileny, però el disseny final no va arribar fins al 18999, quan els arquitectes José López Salaberry i Francisco Octavio Palacios van presentar el projecte. La construcció de la Gran Vía va durar vàries dècades, les obre van començar al 1910 i van acabar al 1929.

La Gran Vía ha estat una de les obres més transcendents d’Espanya, ja que va caldre demolir més de 300 cases i va afectar a quasi 50 carrers. Gràcies a la Gran Vía es va aconseguir millor comunicació entre el centre de Madrid (Calle Alcalá) i el nord est de la ciutat (Plaza de España).

Actualment a la Gran Vía hi ha bàsicament tres tipus d’establiments: restaurants, botigues i cinemes. Tot i que en l’actualitat ja no es poden trobar tants cinemes com anys enrere, en el seu màxim esplendor, Gran Vía va rebre el sobrenom del Broadway madrileny.

Gran Vía és un dels centres neuràlgics de Madrid i en ella es pot trobar ambient a qualsevol hora del dia durant tot l’any. Alguns dels edificis més famosos d’aquest mític carrer madrileny són el Edificio Metropolis i el Edificio Carrión, coronat pel famós castell de Schweppes que presideix la Plaza del Callao.

Ubicació: A 300 metres de la Puerta del Sol.

Transport:

• Metro: Gran Vía, línies 1 i 5; Callao, línies 3 i 5.
• Bus: línies 1,2,46,74 i 146.

Puerta del Sol

La Puerta del Sol és una de les places més famoses de Madrid i el punt de trobada per excel·lència dels madrilenys i turistes. Alberga alguns dels punts i edificis més significatius de la capital, com el Kilómetro Cero.

La història de la Puerta del Sol de Madrid es divideix en vàries etapes. Va començar amb la construcció de la Casa de Correos a meitats del segle XVIII, l’edifici més antic de la plaça i que avui alberga la seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid. Un segle més tard, entre 1857 i 1862, la Puerta del Sol va agafar la seva forma definitiva gràcies als arquitectes Lucio del Valle, Juan Rivera i José Morer, que van dissenyar la resta d’edificis que conformes aquesta històrica plaça. Ja al segle XX, es van afegir els jardins, la font i es va incrementar la zona de vianants.

A la Puerta del Sol hi ha tres llocs molts coneguts a nivell nacional:

Estatua del Oso y el Madroño: a l’entrada de la calle Alcalá es troba la estàtua del símbol de Madrid: El Oso y el Madroño. Va ser construïda al 1967 i és un dels punts de trobada més populars de la capital.

El Reloj de la Casa de Correos: conegut a tota Espanya per ser el lloc des d’on s’emeten les famoses Campanadas de la Puerta del Sol cada cap d’any des de 1962. A la Puerta del Sol es congreguen cada any milers de persones per menjar el raïm i celebrar el cap d’any.

Kilómetro Cero: és el punt on comencen totes les carreteres radials espanyoles. El Kilómetro Cero de la Puerta del Sol està senyalitzat i els turistes no abandonen Madrid sense un fotografia sobre ell.

La porta del Sol també ha viscut alguns esdeveniments claus en la història de Madrid, entre els que destaca la proclamació de la Segunda República al 1931.

Transport:

• Metro: Sol, línies 1, 2 i 3.
• Cercanías: C3 i C4.
• Bus: línies 3 i 51.

Plaza Mayor

La Plaza Mayor es troba en ple centre de Madrid, a pocs metres de la Puerta del Sol i del Palacio Real.

La Plaza Mayor mesura 129 metres de llarg per 94 metres d’ample i està rodejada per porxos i edificis de maó de tres plantes. Al llarg de la història de Madrid, la Plaza Mayor ha estat un lloc de trobada, anuncis i celebracions de caràcter civil. A més està carregada de plaques commemoratives, llocs històrics i altres símbols de gran valor.

En la seva construcció hi van intervenir diversos arquitectes, entre els que destaquen Juan Herrera o Juan Gómez de Mora, que van ser els verdaders impulsors del projecte. Amb el pas de temps i els diferents incendis patits, la plaça ha estat reconstruïda i reformada en vàries ocasions al llarg de la història. Per arribar a la Plaza Mayor, es poden utilitzar les diferents portes d’accés que rodegen la plaça, cadascuna amb el seu encant especial.

Al segle XV, la Plaza Mayor rebia el nom de Plaza del Arrabal, que va ser substituït per altres noms con: Plaza de la Constitución, Plaza Real i Plaza de la República. El nom actual es conserva des de finals de la Guerra Civil.

El Punts d’interès de la Plaza Mayor són:

Estatua de Felipe III: creada al 1616 per Juan de Bolonia i Pietro Tacca, va ser un regal del Duc de Florència al rei espanyol. Fins a meitats del segle XIX va està a la Casa de Campo.

Casa de la Panadería: és l’edifici més important i va ser el primer en començar a construir-se al 1590. Inicialment va ser la tahoma més important de Madrid. La façana està decorada per Carlos Franco.

Arco de Cuchilleros: aquest arc conforma la més coneguda de les nou portes d’accés que té la Plaza Mayor. El nom ve del carrer amb el que comunica, la calle Cuchilleros.

Des de fa quasi 150 anys, per Nadal la Plaza Mayor de Madrid s’omple de llocs amb articles nadalencs, objectes de broma i disfresses de tot tipus. Tot i que és possible veure botigues a la Plaza Mayor durant tot l’any, en aquesta època tan especial es decoren amb més ganes i adquireixen una bellesa diferent.

Ubicació: A pocs metres a l’oest de la Puerta del Sol.

Transport:

• Metro: Sol, línies 1, 2 i 3.
• Bus: línia 3.

Puerta de Alcalá

La Puerta de Alcalá és un dels monuments de Madrid més emblemàtics i fotografiats. Es troba a l’inici de la calle Alcalá, a la Plaza de la Independencia.

La Puerta de Alcalá es va inaugurar al 1778 de la mà de Francisco Sabatini, arquitecte italià que va treballar la major part de la seva vida a Espanya i va deixar el seu segell en llocs tan famosos com els jardins del Palacio Real. La Puerta de Alcalá va ser una de les cinc portes reials d’accés a la vil·la i ha estat testimoni de la història recent de Madrid.

Anteriorment, va existir una altra Puerta de Alcalá de maons, però Carlos III va ordenar el enderroc i la construcció a la Plaza de la Independencia. Es tracta del primer arc de triomf construït a Europa després de la caiguda de l’Imperi Romà. La Puerta de Alcalá és anterior a monuments com l’Arc de Triomf de París o la Porta de Brandembrug de Berlin.

Curiositats:

• El nom de la Puerta de Alcalá, a l’igual que el del carrer amb mateix nom, ve perquè estan situades al camí que existia per anar a Alcalá de Henares.
• La denominació de Puerta tampoc va ser una casualitat, ja que en els seus orígens, va ser una de les cinc portes que donaven accés a la vil·la de Madrid. Al 1889 es va convertir en plaça.
• Víctor Manuel i Ana Belén li van dedicar una cançó al 1986, que es va convertir en tot un himne de la cultura popular.

Per la seva situació, a la cantonada nord est del Parque del Retiro, la visita a la Puerta de Alcalá és una bona oportunitat per endinsar-se al pulmó de Madrid.

Ubicació: Calle Alcalá, Plaza de la Independencia.

Transport:

• Metro: Retiro, línia 2.
• Bus: línies 1, 2, 9, 15, 20, 51, 52 i 74.

Parque del Retiro

El Retiro és un dels principals parcs de Madrid i, des de la seva inauguració al 1868, s’ha convertit en un recés d’història i pau.

El Retiro és el parc més important de Madrid i un dels llocs preferits pels madrilenys i pels turistes. Es tracta d’un gran espai verd de 118 hectàrees en ple centre de Madrid.

Aquest gran parc urbà es va construir a meitats del segle XVII pel gaudiment del rei Felipe IV. Tot i que va ser parcialment destruït durant la Guerra d’Independència, va recuperar tot el seu encant i elegància i es va convertir en un parc per al poble i la reialesa.

Al Parque del Retiro hi ha cents de racons per visitar i activitats per gaudir: espectacles de marionetes, músics, lectors de mans, endevins i vidents són algunes de les distraccions habituals.

Punts d’interès del Parque del Retiro:

Estanc: l’estanc artificial és una de les primeres imatges que veurem si entrem per la Puerta de Alcalá. En aquest estancs es poden llogar barques de rems o fer un petit tour col·lectiu.

Monument a Alfonso XII: monument impressionant situat en un costat de l’estanc, va ser inaugurat al 1922. Els diumenges hi ha molta gent a prop del monument tocant timbals i altres instruments.

Palacio de Cristal: construït al 1887 al costat del llac artificial, el Palacio de Cristal és la seu de moltes exposicions temporals. Inicialment es va utilitzar com a hivernacle.

Paseo de la Argentina: comunament anomenat Paseo de las Estatuas, és un passeig en el que ens podem trobar estàtues dedicades a tots els monarques d’Espanya. En un principi van ser encarregades per Fernando Vi per adornar el Palacio Real.

Ubicació: Entre calle Alfonso XII i Menéndez Pelayo.

Horari:

• D’octubre a març: de 6 a 22 hores.
• D’abril a setembre: de 6 a 24 hores.

Transport:

• Metro: Retiro, línia 2.
• Bus, 1, 2, 15, 19, 20, 26, 28, 51, 52, 61, 63, 68, 74 i 146.

Parque El Capricho

Construït entre 1787 i 1839 sota l’encàrrec de la duquessa de Osuna, el Parque El Capricho és l’únic jardí del romanticisme que es conserva a Madrid. Es tracta d’un dels parcs més bonics de la ciutat, però també és un gran desconegut.

El parc va ser el lloc d’esbarjo de la duquessa de Osuna per allunyar-se de les seves obligacions, va ser gaudit per la propietària abans de completar-se, tot i que no va tenir la sort de veure’l acabat abans de la seva mort.

El Parque El Capricho compta amb una extensió de 14 hectàrees al llarg de les quals s’estenen tres tipus de jardins: el d’estil francès li aporta el seu caràcter refinat, mentre que l’italià li aporta el moviment de l’aigua i la decoració a base de fonts i estàtues; el d’estil anglès és el que marca la major part del parc, mostrant-se salvatge i ple de vida com la naturalesa mateixa.

El parc compta amb un extens terreny ple de racons en els que val la pena perdre’s. Alguns dels punts més destacats són el Casino de Baile, on se celebraven grans festes; el Templete de Baco, un espai rodejat per columnes jòniques que composen un dels racons més romàtics del parc; o el Laberinto, que durant la dècada de 1940 va queda destruït per una avió que va realitzar un aterratge forçós.

Un dels secrets més ben guardats del parc és el búnquer que es va construir durant la Guerra Civil, un enclavament únic que es troba excel·lentment conservat al costat del palau (que es va veure convertit en Caserna General de Defensa de la ciutat).

Tot i que el Parque El Capricho no és tan popular com El Retiro, resulta un autèntic plaer recórrer els seus peculiars racons de la seva frondosa vegetació, especialment durant el calorosos dies d’estiu.

Ubicació: Paseo Alameda de Osuna, 25.

Horari:

• Des d’octubre a març: dissabtes, diumenges i festius de 9:00 a 18:30 hores.
• Des d’abril a setembre: Dissabtes, diumenges i festius de 9:00 a 21 hores.
• 25 de desembre i 1 de gener: tancat.

Preu: Gratuït.

Transport:

• Metro: El Capricho; línia 5.
• Bus: línies 101, 105 i 151.

Museo del Prado

El Museo del Prado es el Museo mes conegut de Madrid i un dels museus d’art més importants del món. L’edifici és obra de Juan de Villanueva i es va inaugurar al 1819.

La col·lecció del Museo del Prado es basa principalment en pintures dels segles XVI al XIX. Entre els seu quadres compta amb obres mestres de pintors de la talla de Velázquez, El Greco, Rubens, El Bosco o Goya.

Al museu hi ha quadres que han determinat la història de la pintura i han catapultat als seus autors a llibres d’art. Entre els quadres més importants del Museo del Prado cal destacar els següents:

• Las Meninas, de Velázquez.
• El 3 de mayo de 1808 en Madrid: los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío, de Goya.
• El Caballeros de la Mano en el Pecho, de Greco.
• Las Tres Gracias, de Rubens.
• La Maja Desnuda, de Goya.

Ubicació: Paseo del Prado s/n.

Horari:

• De dilluns a dissabte: de 10 a 20 hores.
• Diumenges i festius: de 10 a 19 hores.

Preu:

• Adults: 15 €.
• Entrada general + exemplar de la Guia del Prado: 24 €.
• Entrada reduïda: 7,50 €.
• Menors de 18 anys i estudiants fins als 25 anys: entrada gratuïta.
• L’entrada inclou l’accés a la col·lecció i les exposicions temporals coetànies el dia de la visita.

Transport:

• Metro: Banco de España, línia 2 i Atocha, línia 1.
• Bus: línies 9, 10, 14, 19, 27, 34, 37 i 45.

Real Jardín Botánico

Amb més de 5.000 especies de plantes distribuïdes al llarg de quatre nivells de terrasses, el Real Jardín Botánico de Madrid és un agradable pulmó verd localitzat a prop del Museo del Prado.

Fundat a la vora del Manzanares al 1755 sota l’encàrrec de Fernando VI, el Real Jardín Botánico va ser traslladat posteriorment al seu emplaçament actual al costat de l’antic Museo de Ciencia Naturales, on més tard s’instal·laria el Museo del Prado.

Les expedicions científiques al llarg d’Europa van acumular nombroses espècies vegetals diferents, cosa que, unit als intercanvis de plantes que es realitzaven amb altres jardins botànics, el van convertir en un dels jardins botànics més importants d’Europa a principis del segle XIX.

En un inici, el Real Jardín Botánico tenia la funció principal del seu ús en la medicina, tot i que durant els mesos de primavera i estiu es convertia en un lloc fres i agradable freqüentat per l’alta societat, que buscava evadir-se durant els dies més calorosos.

Durant la Guerra de la Independència el jardí va patir anys d’abandonament, fins que al 1857 es van portar a terme importants reformes que van incloure la instal·lació d’un zoològic que més tard seria traslladat al Retiro per a convertir-se en la Casa de Fieras.

En aquest moment el jardí va tornar a patir dècades d’abandonament després de les quals seria declarat Jardín Artístico i Monumento Nacional. Al 1974 van començar les obres de restauració que li tornarien el seu aspecte original.

Actualment el jardí compta amb més de 5.000 espècies de plantes i arbres diferents, i ofereix nombroses exposicions i activitats en les seves instal·lacions.

El jardí compta amb quatre terrasses escalonades al llarg de les quals es distribueixen les diferents espècies. A la zona superior, ubicada darrera del pavelló en el que es realitzen exposicions temporals, es troben algunes de les col·leccions especials com bonsais donats per Felipe González.

La segona terrassa, d’estil romàntic, compta amb un estanc i dos hivernacles, mentre que a la següent terrassa es troba una col·lecció vegetal que mostra un recorregut des de les plantes més primitives fins ales més evolucionades.

Al nivell més baix i més ampli del jardí es troben les plantes més vistoses i ornamentals, a més de les plantes medicinals, aromàtiques i fruiters.

Ubicació: Plaza Murillo, 2.

Horari:

• De novembre a febrer: de 10 a 18 hores.
• De maig a agost: de 10 a 21 hores.
• Abril i setembre: de 10 a 20 hores.

Preu:

• Adults: 6 €.
• Estudiants (entre 18 i 25 anys): 4 €.
• Menors de 18 anys: gratuït.

Transport:

• Metro: Atocha, línia 1 i Banco de España, línia 2.
• Bus: línies 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 14, 15, 19, 20, 26, 26, 32, 34, 37, 45, 51, 52, 53, 59, 85, 86, 202, C1 i C2.

Plaza de Cibeles

Situada al centre de la ciutat, a l’encreuament entre el Paseo del Prado i la calle Alcalá.

La Plaza de Cibeles es la plaça més famosa de Madrid, està presidida per una bonica font flanquejada per imponents i representatius edificis construïts entre finals del segle XVIII i principis del segle XX.

La Font de Cibeles va ser edissenyada per l’arquitecte Ventura Rodríguez al 1782, la font representa a la deessa Cibeles sobre un carruatge tirat per lleons. En els seu inicis, la font va complir en abastir d’aigua als madrilenys. Al 1895 va ser traslladada al centre de la plaça i va passar a convertir-se en un element decoratiu.

Les celebracions del Real Madrid a la Cibeles són tot un clàssic del futbol espanyol. També és el lloc escollit per d’altres celebracions esportives, com les de la selecció espanyola de futbol i basquet.

Edificis que rodegen la plaça:

Palacio de Cibeles: el majestuós edifici anteriorment conegut com Palacio de Comunicaciones, és un dels més representatius de la història de Madrid. Inaugurat al 1919, l’edifici va funcionar com a seu central de Correus fins que recentment va ser reformat per albergar l’Ajuntament. Des del mirador i el restaurant de la part superior s’obtenen molt bones vistes del centre.

Palacio de Buenavista: construït al 1777 com a residència dels ducs d’Alba, en l’actualitat el palau rodejat per una zona arbrada és la seu del Cuartel General del Ejército.

Banco de España: inaugurada al 1891, la seu central del Banco de España compta amb un imponent exterior auster, que contrasta amb el seu bonic interior, decorat amb una excel·lent col·lecció de pintures de Goya, Mengs, Maella i Vicente López.

Palacio de Linares: construït al 1900 sota les ordres del marquès de Linares, anys més tard va ser restaurat per convertir-se en la Casa de América, una institució que pretén fomentar les relacions culturals entre Espanya i els països sudamericans.

Ubicació: Entre Paseo del Prado y calle Alcalá.

Transport:

• Metro: Banco de España, línia 2.
• Bus: línies 1, 2, 9. 10, 15, 20, 34, 51, 52, 53, 74, 146, 202 i 203.

Templo de Debod

El Templo de Debod, originari de l’antic Egipte i amb més de 2.200 anys d’antiguitat, va ser un regal d’Egipte a Espanya per la seva col·laboració en el salvament dels temples de Nubia. Gràcies a l’ajuda internacional, Egipte va aconseguir salvar, entre altres, el Temple d’Abu Simbel, que d’una altra manera hauria quedat sepultat en la construcció de la Gran Presa de Asuan.

El Templo de Debod va ser inaugurat el 20 de juliol de 1972 després de dos anys de reconstrucció. Va ser un procés complicat ja que, a més de no disposar de bons plànols, en el desmantellament del temple i transport es van perdre algunes peces.

Durant les primeres dècades a Madrid, el temple no va ser cuidat com cal i inclús la zona va ser considerada insegura. Actualment, no només s’ha aconseguit garantir la total seguretat del temple i les seves immediacions, sinó que s’ha convertit en un dels monuments més visitats de Madrid.

El temple està rodejat de jardins i hi ha molta gent que aprofita el lloc per fer un pícnic, practicar ioga o relaxar-se a la gespa. La millor hora per visitar-lo és al vespre, quan la posta de sol tenyeix els colors daurats abans que es faci de nit i tingui la seva tènue i agradable il·luminació. Normalment hi ha molts visitants en aquesta hora.

És possible accedir a l’interior del temple en alguns horaris. Tot i que no està tan ben conservat com els temples d’Egipte, l’entrada és gratuïta i val la pena, sobre tot si no se n’ha visitat cap a Egipte. A l’interior hi ha informació sobre la mitologia i la societat egípcia, a més d’interessants explicacions sobre el jeroglífics.

El Templo de Debod té dues plantes, a la planta superior hi ha una maqueta molt interessant on es veuen representats tots els temples que hi havia a Nubia.

Ubicació: Parque de la Montaña

Horari: De 10 a 20 hores. Dilluns tancat. Tancat l’1 i el 6 de gener, l’1 de maig i el 24, 25 i 31 de desembre.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport:

• Metro: Plaza de España, línies 3 i 10.
• Bus: línies 25, 33, 39, 46, 74, 75 i 148.

Palacio Real

Avui en dia, el Palacio Real és utilitzat exclusivament per a recepcions, cerimònies i actes oficials, ja que els reis d’Espanya resideixen al Palacio de la Zarzuela. El Palacio Real també és conegut com el Palacio de Oriente.

La història del Palacio Real va començar al 1738. Les obres es van perllongar durant 17 anys, i un cop acabat, Carlos III va establir-lo com la seva residència habitual al 1764. La ubicació va ser la mateixa que va ocupar el Palacio de Austrias, destruït per un incendi durant la nit de Nadal de 1734.

El palau està rodejat pels jardins del Campo del Moro i pels jardins Sabatini. Els primers, a l’oest, daten de l’Edat Mitja; els segons, es van crear al segle XX i estan al nord. El Campo del Moro es pot visitar durant el dia.

El canvi de guàrdia del Palacio Real es pot veure el primer dimecres de cada mes a les 12 del migdia (excepte gener, agost i setembre). Tot i que pot ser cancel·lat per acte oficials o condicions meteorològiques adverses.

El Palacio Real ofereix visites tant per lliure com guiades durant tot l’any, tancant només durant actes oficials.

L’entrada general dona accés a les següents parts del palau:

Salones Oficiales: grandiosos, ben conservats i amb molt estil, cada saló té la seva pròpia personalitat. La sala del tro resulta realment impressionant.

Armería Real: armadures, escuts i armes de tot tipus que constitueixen una de les col·leccions més importants del món.

Farmacia Real: Centenars de pots de diferents formes i mides que fan retrocedir en el temps. El millor, la recreació del laboratori.

Ubicació: Calle Bailén (Plaza de Oriente).

Horari:

• D’octubre a març: tots els dies de 10 a 18 hores.
• D’abril a setembre: tots els dies de 10 a 20 hores.

Preu:

• Adults: 12 € (visita guiada 16 €).
• Estudiants, carnet jove, majors de 65 anys i menors de 16 anys: 6 € (visita guiada 10 €).

Transport:

• Metro: Ópera, línies 2 i 5.
• Bus: línies 3, 25, 39 i 148.

Estadio Santiago Bernabéu

L’estadi va ser inaugurat al 1947 com el Nuevo Estadio Chamartín i el seu nom actual se li va assignar en honor a Santiago Bernabéu, el que va ser president durant 35 anys.

El camp compta amb una capacitat de més de 80.000 espectadors, cosa que el converteix en un dels camps de futbol amb més aforament d’Espanya, per darrera del Camp Nou de Barcelona. Els espectadors més afortunats tenen la possibilitat de gaudir dels partits des d’alguna de les 245 graderies VIP de l’estadi.

Si es vol conèixer tots els racons de l’estadi, es possible fer-ho a través d’un tour que permet recórrer la graderia presidencial, les banquetes, els vestuaris i inclús xafar el terreny de joc.

Un cop recorregut l’estadi s’arriba a l’exposició de trofeus i objectes pertanyents al club en la que es pot conèixer la història del Real Madrid a través de camisetes, pilotes o fotografies, i una part més interactiva en la que es pot reviure els moments més emocionants de l’equip blanc.

S’està realitzant una important reforma que s’espera que finalitzi a principis del 2024.

Entre els aspectes més important d’aquesta reforma destaca una coberta abatible amb aspecte envoltant que aportarà a l’estadi un sorprenent i atractiu més futurista. La reforma comporta la construcció d’un hotel de luxe a més de la remodelació de l’espai públic que rodeja l’estadi.

Ubicació: Avenida de Concha Espina, 1.

Horari:

• De dilluns a dissabte de 10:00 a 19:00 hores.
• Diumenges i festius de 10:30 a 18:30 hores.
• Els dies de partit l’horari pot modificar-se.

Preu:

• Adults: 22 €.
• Infants d’entre 5 i 14 anys: 17 €.
• Menors de 5 anys: entrada gratuïta.

Transport:

• Metro: Santiago Bernabéu, línia 10.
• Bus: línies 14, 27, 40, 43, 120, 126, 147 i 150.

Estadio Cívitas Metropolitano

L’estadi del Club Atlético de Madrid és un dels recintes esportius més moderns d’Europa.

L’estadi va ser inaugurat al 2017, i el seu nom és un homenatge a l’antic Estadio Metropolitano, lloc on acollia els partits del club matalasser durant l’època de 1960.

El Cívitas Metropolitano compta amb una capacitat per a 67.829 espectadors, xifra que el converteix en el tercer estadi amb més capacitat d’Espanya, per darrera del Camp Nou a Barcelona i de l’Estadio Santiago Bernabéu, també a Madrid.

El nou estadi de l’Atlético de Madrid és un dels llocs amb millor atmosfera futbolística d’Europa, gràcies a la seva acústica, al seu espectacle de llums i a la seva afició.

La graderia principal de l’estadi data de 1996, quan es va inaugurar el complex esportiu de “La Peineta”, un estadi de l’atletisme que va formar part de les candidatures olímpiques de Madrid al 2012, 2016 i 2020, i que la seva estructura es va aprofitar per a la construcció del nou estadi.

A més de la visita al Cívitas Metropolitano i a tot el complex esportiu, els visitants que s’apropen a la Avenida de Luis Aragonés poden gaudir també de les atraccions que el club ha posat a la seva disposició en les immediacions de l’estadi.

La més destacada és el “Paseo de las Leyendas”, una col·lecció de plaques que homenatgen als gran herois de la història passada i recent del club. A més de disposar d’un espai reservat per al palmarès de jugadors que van marcar una època com Milinko Pantic, Luis Aragonès, Diego Pablo Simeone, Fernando Torres o Diego Godin.

El Cívitas Metropolitano compta també amb un gran cartell que resa “Con coraje y corazón”, un dels lemes del club i amb que els aficionats es poden fotografiar ja que es troba justament a l’entrada de la botiga oficial.

Per conèixer l’estadi i molts dels detalls de la història del club, la millor opció és realitzar el tour del Cívitas Metropolitano, que permet recórrer pel seu interior, entrar als vestuaris, visitar la sala de premsa i inclús xafar la gespa.

A més, en el recorregut s’inclou la visita a “Camisetas i títulos de leyenda”, una exposició que farà les delícies als aficionats més passionals amb un recorregut per les peces més emblemàtiques del club.

Ubicació: Avenida de Luis Aragonés, 4.

Horari:

• De dilluns a dijous de 9 a 19 hores.
• Divendres de 9 a 15 hores.

Preu:

• Adults: 23 €.
• Infants de 5 a 17 anys: 17 €.
• Menors de 5 anys: entrada gratuïta.

Catedral de la Almudena

La Catedral de la Almudena és l’edifici religiós més important de Madrid. El dia 15 de juny de 1993 va ser consagrada pel Papa Joan Pau II, convertint-se en la primera catedral consagrada fora de Roma.

La construcció de la Catedral de la Almudena va començar el 4 d’abril de 1883, quan el rei Alfonso XII va posar la primera pedra. L’impulsor del projecte i arquitecte va ser Francisco de Cuba.

L’interior de La Almudena sorprèn per tenir detalls completament diferents a altres catedrals: el sostre i els vitralls deixen de costat l’estil clàssic per a donar pas als colors vius i les línies rectes.

El Museo de la Catedral de la Almudena reuneix desenes d’objectes que narren la història de la diòcesi de Madrid. En les dotze sales amb les que compta el museu es pot veure des de mosaics fins a escuts episcopals i ornament.

Al contrari que en les catedral com Notre-Dame de París, la pujada a l a cúpula no resulta espectacular, i les vistes no són especialment bones. És recomanable pujar-hi només si es vol visitar el museu, ja que l’entrada és combinada.

Ubicació: Plaza de la Almudena.

Horari:

• Tots els dies de 9:00 a 20:30 hores.
• Museu i cúpula: de dilluns a dissabte de 10:00 a 14:30 hores.

Preu:

• Entrada a la catedral: gratuïta.
• Museu i cúpula: Adults 6 €. Estudiants, grups i pensionistes: 4 €.

Transport:

• Metro: Ópera, línies 2 i 5.
• Bus: línies 3, 25, 39 i 148.

Museo Reina Sofía

Fundat l’any 1992, el Reina Sofía continua les èpoques que no cobreix el Museo del Prado, començant a exhibir obres des de 1881, any del naixement de Pablo Picasso.

Com a curiositat, el museu es troba allotjat a l’antic Hospital de San Carlos, edifici construït a finals del segle XVIII.

El Museo Reina Sofía ofereix àmplies col·leccions de quadres de pintors espanyols tan importants com Pablo Picasso, Salvador Dalí i Joan Miró. El quadre més conegut del museu és el Guernica de Picasso, realitzat en memòria del tràgic bombardeig aeri de Guernica durant la Guerra Civil. Gran part de l’obra d’aquest autor es troba al Museo Picasso de Màlaga.

Ubicació: Calle Santa Isabel, 52.

Horari:

• De dilluns a dissabte: de 10 a 18 (en funció de l’època de l’any, fins a les 21 hores).
• Diumenges: de 10 a 19 hores.
• Dimarts: tancat.

Preu:

• Entrada general: 12 €.
• Estudiants menors de 25 anys, carnet jove i menors de 18 anys: entrada gratuïta.
• Entrada gratuïta: els dilluns, dimecres i dissabtes de 19 a 21 hores i els diumenges de 13:30 a 19 hores.

Transport:

• Metro: Atocha, línia 1.
• Bus: línies 27 i 34.

Iglesia de San Antonio de los Alemanes

Fundada com a Iglesia de San Antonio de los Portugueses i situada a prop de la Gran Vía, és un altre dels edificis religiosos imprescindibles de Madrid.

Fundada per Felipe III a principis del segle XVII, aquesta església barroca sorprèn per la seva modesta façana que amaga un increïble interior de forma el·líptica que té les parets i la cúpula completament pintades de frescos de gran qualitat.

Ubicació: Corredera Baja de San Pablo, 16

Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 14 i de 17 a 19 hores.

Barrio de Malasaña

Malasaña és un barri alternatiu i una mica hipster, que enamora per les seves botigues vintage, mercats, llibreries, teatres independents, bars de disseny, gent jove i animada vida nocturna.

El centre neuràlgic del barri, referent de la Movida Madrileña dels anys 1980, és la Plaza Dos de Mayo, on va tenir lloc un dels focus més importants de l’aláment contra els francesos, a més de les calles Manuela Malasaña i del Pez.

Altres places per les que val la pena passar i prendre alguna cosa amb terrasses són la plaza de la Luna i la Plaza de San Idelfonso, que alberga un bonic mercat on anar de tapes.

Mercado de San Miguel

Situat en ple centre de Madrid, és un punt de trobada pels amants de la bona gastronomia i un dels mercats més emblemàtics de Madrid.

Aquest mercat cobert es caracteritza per la seva fantàstica arquitectura de ferro i pels seus més de 30 llocs que permeten provar molts productes i plats típics d’Espanya com el pernil ibèric, el marisc de Galícia o els formatges manxecs, tots de màxima qualitat. Tot i que es pot anar a menjar al migdia, el més habitual és al vespres quan hi ha més gent.