Contingut:

• Història d’Astúries
• Gijón
• Oviedo
• Avilés
• Cangas de Onís
• Bulnes
• Ribadesella
• Lastres
• Bufones de Pría
• Llanes
• Cudillero
• Luarca
• Playa de Gulpiyuri
• Playa de Cobijeru i Bufones de Santiuste

HISTÒRIA D’ASTÚRIES

El Principado de Asturias és una comuntat autònoma d’Espanya, amb una població d’un milió d’habitants. Banyada pel nord amb el mar Cantàbric, limita a l’oest amb Galicia, a l’est amb Cantabria, i al sud amb Castilla y León. Rep el nom de Principado per raons històriques, a l’ostentar l’hereu de la corona de Castilla i per extensió, de la corona d’Espanya el títol nobiliari de príncep d’Asturias, establert per Juan I de Castilla l’any 1388. La ciutat d’Oviedo és la capital.

Astúries va està ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior i durant el superior es va caracteritzar per les pintures rupestres de l’orient de la Comunitat. Al Mesolític es va desenvolupar una cultura original, l’asturiense. A continuació es van introduir l’Edat de Bronze, caracteritzada pels megàlits i túmuls. Durant l’Edat de Ferro, amb arrels a la tradició local del Bronze, es van desenvolupar un conjunt de comunitats que construïen i habitaven en castros. Aquestes poblacions van evolucionar localment durant tot el primer mil·lenni abans de la nostra era, fins l’arribada dels romans al nord est peninsular, que van percebre aquestes poblacions, com part d’una realitat ètnics (els astures) que no corresponia amb la realitat , ja que difícilment aquestes comunitats mantenien consciència clara de pertànyer a una estructura sociopolítica més enllà de les unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com vall o conques fluvials.

La conquesta romana sobre els celtes entre el 29 i 19 a.C. en les guerres càntabres acaba amb la conquesta d’Hispania. Durant aquest període romà van destacar els treballs miners realitzats per l’Estat Romà, amb l’or de l’occident asturià com centre de l’esquema territorial de l’època alt-imperial. L’explotació minera de les riqueses auríferes va decaure als segles II i III d.C. en favor de les mines romanes de la regió de la Dacia, conquerida per l’Imperi (esgotament total de les mines).

Després d’una pobre romanització, els visigots van intentar exercir el control sobre el territori durant el segle VI sense resultat, que va acabar a principis del segle VIII amb la invasió musulmana. El territori, com havia succeït a Roma i Toledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se al 722 una independència de facto com a Reino de Asturias després de la victòria de Pelayo a la batalla de Covadonga. A partir de llavors, el petit reducte de nobles visigots i astures va començar a recuperar el territori perdut davant la conquesta musulmana de  l’any 711, va incorporar sota la seva òrbita el territori que havia passat a ser terra de ningú des del riu Eo fins al Duero i va crear durant aquest període un art propi, l’art preromànic asturià que es va estendre pels seus dominis, fins al sud de l’actual Galicia. Al segle X el centre de poder es va traslladar des d’Oviedo a León donant lloc al Reino de León. A partir d’aquí l’aïllament propiciat la serralada Cantàbrica, el trasllat dels centres de decisió del Reino i el moviment de la frontera amb els regnes de taifes de l’al-Ándalus fa que les referències històriques siguin escasses. Després de la rebel·lió del fill d’Enrique II de Trastámara, s’estableix el Principado de Asturias. Hi va haver varis intents d’independència, els més coneguts van se el comte Gonzalo Peláez o la reina Urraca que tot i aconseguint importants victòries al final van ser derrotats per les tropes del monarca a través de diferents pactes. Al segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, nombre que es va doblar amb l’arribada del panís americà al segle següent. A començaments del segle XVII es va fundar la Universidad de Oviedo seguint la idea de Fernando Valdés Salas. Tot i el modest de la institució en els seu primers segles, van passar important noms del moviment il·lustrat com Benito Feijoo, Felipe Ignacio Canga o Jovellanos, a més d’altres polítics destacats del XIX com Agustín Argüelles,

El 8 de maig de 1808, l’antiga antigua Junta general del Principado de Asturias va declarar la guerra a França, i es va proclamar sobirana, creant exèrcit propi i enviant ambaixadors a l’estranger, essent el primer organisme oficial d’Espanya en fer aquest pas. En aquest moment es van formar els cossos militars propis com el Regimiento de Candás Y Luanco. L’1 de gener de 1820 l’oficial Rafael del Riego, oriünd de la parròquia asturiana de Tña, es va revoltar a Càdiz proclamant el retorn de la Constitución de 1812.

A partir de 1830 va començar l’explotació sistemàtica del carbó i es va iniciar la Revolució Industrial a la Comunitat, especialment a la zona centre del Principado. Més tard es van establir potents indústries siderúrgiques a la Felguera (Mieres) i a Gijón al segle XIX, i a Avilés a la segona meitat del segle XX, a més de la indústria naval des del segle XIX.

El 6 d’octubre de 1934 va començar l’alçament revolucionari de la conca minera provocat per la negativa dels revolucionaris a permetre l’entrada de la CEDA al govern. La Revolución de 1934 va tenir a Astúries per escenari com la Universidad que va ser atacada pels revolucionaris i llur biblioteca es guardava fons bibliogràfics que no es van poder recuperar, o el Teatro Campoamor, en aquest cas incendiat per les forces governamentals. La Cámara Santa de la Catedral va ser dinamitada tot i que es van salvar miraculosament les seves joies.

El 25 d’agost de 1937 es va proclamar a Gijón el Consejo Soberano de Asturias y León presidit pel dirigent sindical i socialista Belarmino Tomás, acabant el conflicte el 20 d’octubre de 1937 amb la victòria de les tropes nacionals al front nord.

Després de 20 anys d’estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialització d’Astúries a les dècades de 1960 i 1970, durant el milagro económico español (1959-1973). Fortament afectat per la reconversió industrial de la dècada de 1990, el Principado va intentar potenciar els seus abundants recursos paisatgístics i naturals amb vistes al sector turístic, política que continua fins al dia d’avui.

GIJÓN

Gijón o Xixón en asturià, amb més de 250.000 habitants és la localitat més poblada d’Astúries. La seva situació central dins de la línia costera asturiana, la converteixen en un destí turístic de primera categoria.

Playa de San Lorenzo

És impossible començar d’una altra manera, i es que estem davant de la icona per excel·lència de Gijón, una de les millors platges urbanes d’Espanya i motiu d’orgull local. Des de l’Església de San Pedro fins a la desembocadura del riu Piles, un quilòmetre i mig d’arena daurada en forma de mitja lluna i banyada pel Mar Cantàbric amb un onatge especial.

Més enllà de la temporada d’estiu, aquesta platja es degusta en qualsevol època de l’any. És molt bonic passejar pel Passeig de San Lorenzo, paral·lel a l’arenal, i gaudir de les vistes que ofereix sobre bona part del casc històric. Especialment bonic és el punt de vista que ofereix l’anomenada Escalerona, l’accés més monumental de la platja.

Plaza Mayor

Entrant al casc històric a través d’un dels punts més reconeguts, la bellíssima Plaza Mayor, de grans mides i rodejada d’edificis porticats, crida l’atenció l’edifici de l’Ajuntament de Gijón. L’origen de la plaça i de la majoria dels seus elegants edificis el situem a meitats del segle XIX.

Palacio de Revillagigedo

Un monument de destaca per sobre dels altres, la seva situació al Port Esportiu i l’estàtua de Don Pelayo, i la monumentalitat d’aquest gran palau barroc del segle XVIII la fan brillar amb llom pròpia. En realitat podem parlar d’un conjunt arquitectònic, el propi palau que avui fa funcions de centre cultural i d’exposicions i adossada a aquest la Colegiata de San Juan Bautista. 

Per cert, ja estem al barri de Cimavilla, el més bonic i històric de la ciutat, i això mereix un apartat propi. 

Barrio de Cimavilla

El barri de Cimavilla és per gaudir-lo en calma, per perdre’s sens rumb pels carrers i places, per parar a reposar forces en algun dels seus bars o sidreries i, també per realitzar algunes de les visites més interessants de Gijón. I es que ens trobem a l’anomenat barri Alto, el cor de la ciutat, un barri de passat mariner que avui ensenyar la seva història a cada pas, a cada casa, palau, casa d’arquitectura tradicional i museu.

I entre aquestes visites de caràcter imprescindible estan les Termes Romanes de Campo Valdes, l’Església de San Pedro i el Museu Casa Natal de Jovellanos (figura clau en la gran expansió urbanística i econòmica de Gijón dels segles XXVIII i XIX, entre altres llocs.

Cerro de Santa Catalina

Un altre dels llocs icònics és el cerro de Santa Catalina, en realitat ens trobem dins de la península de Santa Catalina, la mateixa en la que s’ubica el barri històric de Cimavilla, i davant d’un ampli espai verd ple d’antigues construccions militars.

Però si hi ha alguna cosa que destaca, més enllà de les impressionants vistes de la costa de Gijón, és l’enorme escultura de formigó, obra de Eduardo Chillida, el Elogio del Horizonte. Aquesta curiosa obra de perfil inconfusible es va construir amb el propòsit de ser admirada des de lluny i en distàncies cures gràcies a l’efecte de la reverberació que crea el vent al xocar contra el formigó. Simplement, tanca els ulls i aguditza els sentits.

La Laboral

Allunyant-se del centre de la ciutat, fa dècades es va erigir amb el propòsit de convertir-se en orfenat miner, avui es mostra radiant com una impressionant Ciutat de la Cultura en el que està considerat l’edifici civil més gran d’Espanya. Etiquetes a part, aquesta construcció impressiona, per una història fascinant, una magnitud inusitada i una bellesa arquitectònica.

A més d’admirar l’edifici per fora de manera completament gratuïta, és recomanable unir-se a les visites guiades que ofereixen.

web oficial de La Laboral

Jardín Botánico Atlántico

Un enorme museu vegetal de 25 hectàrees que recull des de jardins romàntics, rius, estancs, impressionants boscos de diferents espècies. Ens trobem a pocs metres de distància de La Laboral però, per moments, dóna la sensació de trobar-nos molt lluny de la ciutat. 

Això si, calcula bé el temps perquè necessitaràs almenys dues hores per poder passejar de manera relaxada pels millors racons del parc.

OVIEDO

Plaza de la Catedral i Catedral de Oviedo

A la plaça de la Catedral es troba la Catedral d’Oviedo, la Santa Iglesia Basílica Catedral Metropolitana de San Salvador de Oviedo. D’estil predominant gòtic, l’edifici presenta característiques constructives des del preromànic (a la seva Cámara Santa) fins al barroc.

La Catedral té nombrosos atractius com les portes de fusta de noguer i els seus precisos tallats o el seu majestuós interior. No obstant, l’espai de més valor de tot el conjunt és la mencionada Cámara Santa, en la que es troben diverses relíquies religioses com l’Arca Santa o la Cruz de la Victoria. A la part inferior de la Cámara Santa es troba la Cripta de Santa Leocadia.

Davant de la Catedral, a la plaça hi ha un placa que anuncia el principi dels Caminos de Santiago Primitivo i de la Costa.

Al costat oposat de la plaça es pot veure una de les més de 100 estàtues de que hi ha a Oviedo, la de Ana Ozores (La Regenta), la protagonista de l’obra de Lopoldo Alas (Clarín). I davant de La Regenta, l’interessantíssim Museo de Bellas Artes de Asturias.

Museo de Bellas Artes de Asturias

Situat a la Plaça de la Catedral, el Museu disposa d’una espectacular col·lecció d’obres i autors: El Greco, Dalí, Goya, Picasso, Zurbarán. Una enorme selecció d’autors des del segle XIV fins al segle XXI en un edifici on es poden veure restes de l’Oviedo més antic.

Museo Arqueológico de Asturias

També situat a la plaça de la Catedral, el Museu Arqueológico de Asturias es troba ubicat a l’antic monestir de San Vicente (llur claustre s’ha afegit i integrat a la vista). Per les seves modernes instal·lacions es pot fer un viatge interacció des de la prehistòria fins als tremps del Regne d’Astúries.

Plaza de la Constitución

A 5 minuts a peu des de la catedral es troba la Plaça de la Constitución, aquí hi ha edificis emblemàtics: l’Ajuntament d’Oviedo, construït sobre el que, es pensa, era l’antiga muralla de la ciutat i l’església de San Isidoro, construïda al segle XVI al costat d’un col·legi jesuïta que va se enderrocat al 1873 per construir el mercat de El Fontán.

Plaza de Trascorrales

Enganxada a la plaça de la Constitució es troba la plaça de Trascorrales o de la Burra, possiblement, l’espai urbà més bonic que hi ha a Oviedo. Aquesta plaça d’edificis acolorits i ambient relaxat, es poden trobar tres estàtues més: la de la Burra, la Lechera i El Vendedor de Pescado i la Pescadera.

Mercado de El Fontán

El mercat de Fontán va ser construït a finals del segle XIX sobre el ja mencionat col·legi jesuïta com a solució teulada al preexistent mercat localitzat a la plaça de El Fontán. L’edifici és una bonica estructura envidriada que tanca diverses botigues i establiments per poder degustar de la gastronomia asturiana.

La plaça de El Fontán és el nucli del mercat original, construït al segle XVIII. Després d’una intensa rehabilitació de les seves façanes, la plaça és ara un dels llocs més bonics del casc antic d’Oviedo i segueix acollint paradetes ambulants, així com la plaça de Daoíz y Velarde i els carrers confrontats.

Fragment de la Muralla Vieja

Si caminem pel carrer del Peso des de la plaça de la Constitución podem trobar a mà dreta un fragment de la muralla erigida per Alfonso X al segle XIII. Continuant pel Peso fins al carrer Altamirano arribem a la Universitat d’Oviedo.

Universidad de Oviedo

Al centre del pati de la Universitat d’Oviedo es troba, assegut, el seu precursor, l’arquebisbe Fernando de Valdés Salas. Com a curiositat de la seva història recent, a les parets es poden trobar impactes de bales produïdes durant la revolució dels mines de 1934.

Plaza de la Escandalera

La plaça de la Escandalera ja està fora del que es considera antic. Aquesta plaça es pot trobar la placa commemorativa a l’antic carbaió que va està aquí durant segles fins al seu enderroc al 1879. El conjunt d’edifici d’aquest espai i l’estàtua La Maternidad de Fernando Botero fan d’ella un lloc interessant, aquí hi ha també el Teatre Campoamor, lloc en el se celebra la cerimònia dels Premis Princesa d’Astúries.

Teatro Campoamor

Oviedo és sinònim dels Premis Princesa d’Astúries i aquests són sinònims del Teatre Campoamor. Aquest lloc és l’epicentre de l’activitat operística de la ciutat i aquí es pot gaudir d’una extensa programació durant tot l’any. A l’estiu s’afegeixen també visites teatralitzades, en les que es pot gaudir de la bellesa del seu interior, on destaca la làmpada de 900 kg.

Campo de San Francisco

El parc central d’Oviedo (tot i que als locals els agrada anomenar-lo campo) és el Campo de San Francisco, Es troba molt a prop de la plaça de la Escandalera i l’estàtua de Mafalda, molt similar a la que es troba al passeig de la Historieta de Buenos Aires. Molt a prop del Campo de San Francisco, al carrer Milicias Nacionales es troba una altra estàtua famosa, la de Woody Allen.

Palacio de Exposiciones y Congresos

El Palau de Exposiciones y Congresos és el Calatrava d’Oviedo. Dissenyat pel famós arquitecte, la seva presència no deixa indiferent a ningú. Descomunal i contemporani com impressionant (per bo o per dolent) en les seves línies constructives. El seu interior, dissenyat per a generar una bona acústica és un dels punts més atractius.

Iglesia Santa María del Naranco

Aquesta joia preromànica de l’art asturià es troba a 4 km de la ciutat, a la pujada del Monte Naranco. Edificada al segle IX, el seu origen no va ser una església, sinó un palau. Esvelta i proporcionada i amb les seves columnes soquejades (decorades amb motius de sogues) es pot conservar gràcies a la seva transformació en església al segle XII.

Horaris i reserves a Web Santa María del Naranco. 

Iglesia San Miguel de Lillo

Construïda en les mateixes dates que l’església de Santa María del Naranco pel rei Ramiro I, el que avui es veu de San Miguel de Lillo, és la tercera part de l’església completa, la qual va col·lapsar per un moviment de terra al segle X. Al segle XII es va reconstruir parcialment. El seu interior només pot ser visitat amb guia, i allí es realitzen tasques de restauració de frescos en el que apareixen les primeres representacions de figures.

Iglesia San Julián de los Prados

Algunes dècades més antiga que les dues anterior (tot i que no se sap en exactitud el moment de la seva construcció), l’església de San Julián de los Prados és un altre lloc fonamental pels amants de l’art i la història.

AVILÉS

Casco Antiguo

De totes les coses per veure a Avilés, sense dubte, la principal és el casc antic, de fet per a moltes persones, i no només els natius d’Avilés, és el més bonic d’Astúries.

El casc antic d’Avilés va ser declarat Conjunt Històric-Artístic al 1955 i, entre altres qualitats, té la curiosa dada de ser la segona ciutat amb més porxos d’Espanya, desprès de Santiago de Compostela. L’eix del casc antic és la plaça Pedro Menéndez de Avilés (un dels personatges notables).

• Des de la plaça cap al nord trobarem el barri de Sabugo, el dels mariners.
• Cap al sudest ens trobarem la plaça i el mercat de Abastos.
• Cap al sud hi ha l’espai més extens del casc antic i nucli central d’Avilés, amb la Plaça de España, la plaça de Domingo Álvarez Acebal, el Parc de Ferrera i l’emblemàtic carrer Galiana, entre altres punts d’interès.
• Cap a l’oest hi ha el Centre Niemeyer.

Barrio de Sabugo

El barri de Sabugo és conegut com el barri de mariners. Se situa en un petit promontori, al costat de la ria i el ell destaquen:

• La plaça Carbayo i l’església de Sabugo o Església Vieja de Sabugo del segle XIII.
• El petit i fotogènic carrer de Baces Candamo.
• La imponent església de Santo Tomás de Canterbury.

En un dels seus carrers, el carrer de la Estación, es pot trobar una estàtua que no deixa a ningú indiferent, es tracta de la Monstrua.

La Monstrua era el nom amb el que es coneixia a Eugenia Martínez Vallejo. Eugenia va néixer amb una malaltia congènita que afectava al seu metabolisme, provocant-li una marcada obesitat. Degut a això va ser cridada pel monarca Carlos II per incloure-la entre els servidors coneguts en aquella època com gente de placeer, personatges destinats al divertiment de la cort. Durant aquella època va ser quan el pintor avilès Juan Carreño Miranda la va retratar en dues obres, La Monstrua vestida i la Monstrua desnuda, com a paral·lelisme de las majas de Goya. Al 1997, la vil·la d’Avilés va rendir homenatge a Carreño de Miranda amb la reproducció en bronze de la Monstrua vestida, obra de l’escultor Amado González Hevia.

Mercado de Abastos

A la plaça de Hermanos Orbón es troba el mercat de Las Aceñas o mercat de Abastos, el principal d’Avilés. Va ser construït al segle XIX i restaurat al 2010.

Plaza de Camposagrado

El més destacat d’aquesta plaça és la presència de l’Escuela Superior de Arte del Principado de Asturias, amb la façana d’estil barroc.

Museo de Historia Urbana de Avilés

El lloc ideal per conèixer a fons la història de Avilés, des dels seus orígens com la primera vil·la cantàbrica fins al seu recent passat industrial. Al llard de les seves diferents plantes i amb mitjans audiovisuals es pot entendre millor la identitat de la ciutat.

Horari:

• De dimarts a divendres: 10:30 a 13:30h / 16:00 a 20:00h
• Dissabtes:  11:00 a 13:30h / 16:00 a 20:00h
• Diumenges i festius:  11:00 a 13:30h
• Dilluns tancat.

Entrada gratuïta

Iglesia de San Antonio de Padua (Antics Padres Franciscanos)

Situada a la plaça Carlos Lobo, davant del Museu de d’Història Urbana, aquesta és una església romànica del segle XII. A aquest lloc es troba la tomba de Pedro Menéndez, l’avançat de la Florida, navegant i fundador de la ciutat més antiga d’Estats Units, San Agustín de la Florida.

Plaza de España o El Parche

La plaça d’España, també coneguda com el Parche, és el centre neuràlgic d’Avilés. Allí es troba l’edifici de l’Ajuntament. Cal destacar la bellesa dels carrers que donen a la plaça, com el carrer de la Ferrería, el carrer de la Cámara o el carrer de Rivero, antiga zona d’artesans i ara lloc habitual de pelegrins en el seu camí cap a Santiago.

Plaza Domingo Álvarez Acebal i Iglesia San Nicolás de Bari 

Un dels espais oberts més bonics d’Avilés és la plaça de Domingo Álvarez Acebal. El conjunt que formen les seves façanes, com la del Palau de Basera i l’església de San Nicolás de Bari, així com el seu parterre enjardinat, preparen pel que és, possiblement, el carrer més bonic de tot Avilés, el carrer Galiana.

A un costat de la plaça es pot trobar la Font de los Caños de San Nicolás, del segle XVII i en la que es representen sis caps humans.

Calle Galiana i Hórreo Carbayedo

El carrer Galiana va ser construït al segle XVII durant l’expansió barroca de la ciutat, amb 252 metres, és el carrer amb porxos més llarg d’Avilés i l’únic de conserva el doble tipus de sòl: la zona empedrada per als ramats i la gent que portava madreñas (el calçat tradicional asturià) i la zona per a la resta de transeünts. A part, als habitatges del carrer, de doble altura, es troba damunt de cada porta, sobre el sostre, un forat quadrat que servia d’espiell per veure qui era el visitant.

Al final del carrer Galiana es troba la plaça Carbayedo amb un gran hórreo al seu centre.

Parque de Ferrera

Aquest lloc va ser durant segles el terreny de gaudiment de diversos marquesos que habitaven el proper Palau de Ferrera. Finalment, va ser convertit en espai públic, inaugurat al 1976. El parc és d’estil anglès, a excepció d’una petita zona, que és d’estil francès.

Centro Niemeyer

El centre Niemeyer es un centre cultural dissenyat per Oscar Niemeyer. Es troba situat al mig de la ria i va ser una donació de l’arquitecte al Principat d’Astúries pel XXV aniversari dels Premis Príncep d’Astúries. Es tracta de la única obra de Niemeyer a Espanya i és, segons paraules del propi arquitecte, la seva obra més important a Europa.

El centre és una barreja entre escultura i arquitectura i pretén ser un oda a la naturalesa. El complex està format per diversos elements, com una enorme plaça, l’auditori (en forma d’ona), la cúpula (que serveix com a centre d’exposicions i simbolitza una muntanya), la torre-mirador (amb forma d’arbre) i l’edifici polivalent. Com element assemblador del conjunt. Niemeyer va dissenyar una passarel·la (no funcional) com si fos un riu que discórrer des de la muntanya fins al mar.

Cementerio de la Carriona

El cementiri de la Carriona forma part de l’ASCE (Association on Significant Cementeries in Europe), la xarxa europea de cementiris amb interès històric (on també es troba el Cementiri de los Ingleses de la Costa da Morte gallega).

La Carriona destaca, sobretot, per tenir algunes escultures de gran bellesa, convertint-se en tot un museu d’art (i també d’història) a l’aire lliure. A aquest lloc es troba una figura guardonada al 2015 com la millor escultura funerària d’Espanya: l’estàtua de l’Àngel de la tomba de la marquesa de San Juan de Nieva, obra de l’artista d’Oviedo Cipriano Folgueras.

A l’entrada del cementiri es troba un petit centre d’interpretació del cementiri, en el que s’indiquen dades històriques sobre alguns personatges enterrats, i la seva rellevància històrica per a la ciutat d’Avilés.

Museo de Anclas Philippe Cousteau

Tot i que està ubicat a la península de la Peñoña, a Salinas, inclou el museu d’àncores Philippe Cousteau com una altra de les coses per veure als voltants d’Avilés.

Es tracta d’un conjunt monumental a l’aire lliure format per diversos elements:

• Una coberta de veles i àncores de diferents vaixells històrics (donats per diferents navilieres).
• Un gran mural ceràmic.
• Un pont que dóna accés a una mirador voladís sobre el mar.
• Un bust en bronze de Philippe Cousteau.

Playa de Salinas i playa de El Espartal

Just al costat del museu d’àncores Philippe Cousteau hi ha la platja de Salinas, la més propera a la ciutat d’Avilés. A continuació de la de Salinas es troba la platja de El Espartal, d’especial interès per la zona de dunes, que poden recórrer gràcies a un sistema de passarel·les.

CANGAS DE ONÍS

És una de les imatges més icones de la comunitat, un racó del Parque Nacional Picos de Europa. Un lloc encantador. Des de l’encant de la població de Cangas de Onís i el seu espectacular pont romà, fins a la Basílica de Santa María la Real de Covadonga i la Santa Cueva. Tot un preàmbul que es troba al final d’una preciosa carretera de muntanya: els Llacs de Covadonga, tres llacs d’origen glaciar completament rodejats de muntanyes i de gran bellesa.

Aquest lloc ha canviat moltíssim amb els anys, la carretera d’accés es troba en perfectes condicions però acostuma a estar molt freqüentada per turistes. Per això, és més recomanable visitar-lo fora dels mesos d’estiu, ponts festius i dies de Setmana Santa. Durant aquestes dates, es talla l’accés de vehicles privats, i s’ha d’utilitzar obligatòriament autobusos habilitats.

Per cert, Cangas de Onís és un lloc ideal per pernoctar diversos dies i descobrir gran part d’aquest parc nacional. Té encant, molt d’ambient i moltes opcions d’allotjament tant al centre com a la perifèria. Perfecte per una escapada d’un cap de setmana o de 3 o 4 dies complets. També és aconsellable visitar Arriondas, a només 8 kilòmetres de distància i amb gran fama per ser punt de partida del Descens Internacional del Sella.

Puente Romano

És el símbol indiscutible de Cangas de Onís i de les imatges més difoses d’Astúries. Tal com succeeix en altres llocs, el pont romà només un sobrenom, ja que en realitat estem davant d’una construcció que data de l’època medieval. També conegut com el Puentón i esvelt com pocs, compta amb tres arcs asimètrics sobre cristal·lines aigües del riu Sella i de del més gran penja la Creu de la Victòria.

Iglesia de la Asunción

L’Església crida molt l’atenció pel seu exterior de pedra vermella i un esvelt campanar de tres pisos escalonats. A més davant hi ha l’escultura del guerrer Don Pelayo.

Ermita de la Santa Cruz

De l’Ermita de Santa Cruz es diu que va ser el primer temple cristià que es va construir a Astúries després de la reconquesta i que albergava al seu interior la famosa creu de fusta que va enarborar Pelayo a la Batalla de Covadonga i que, posteriorment, es va convertir en la Creu de la Victòria. Aquesta  mateixa creu que ja hem vist al Pont Romà. I si per si fos poc, aquest edifici es va construir sobre un dolmen que data del 4.000 a.C.

---

Centro Histórico

Després de descobrir els monuments més destacats de Cangas de Onís, toca passejar pels carrers del centre històric. No és una zona molt àmplia però si bastant coqueta. Racons amb encant són l’Ajuntament de Cangas de Onís, la Casa Riera d’estil indià i avui reconvertida en oficina de turisme, la preciosa Plaça del Mercat i alguns carrers de vianants replets de negocis com el carrer San Pelayo.

Que Cangas de Onís gaudeix d’ambient pels carrers més cèntrics, especialment durant els  mesos de bon temps, no és cap secret. La seva estratègica situació dins de la comunitat, unida a una gastronomia per llepar-se els dits ha fet la resta. Restaurants recomanats són La Sifoneria (Carrer San Pelayo 28) o el Molín de Pedrera (Carrer Rio Gueña 2), entre d’altres.

Santuario i Lagos de Covadonga

Segurament siguin uns dels paisatges d’alta muntanya més fotografiats d’Espanya. I es que els Llacs de Covadonga ofereixen tot el que es desitja del Picos d’Europa. Una postal idíl·lica en dies de sol i molta càrrega de misticisme en jornades de boira espessa. Un paradís per a muntanyencs, aficionats a senderisme, fotògrafs, o simplement persones que vulguin gaudir d’un entorn inigualable i de fàcil accés.

Des de Cangas de Onís en poc més de 10 minuts en cotxe i a través d ela carretera AS-262 s’arriba a la primera parada. Una cita amb la història  a la Basílica de Santa Maria la Real de Covadonga i el Santuari de Covadonga. Aquesta última tracta d’una petita capella en honor a “La Santina” junt amb la tomba de Don Pelayo.

Després toca emprendre el camí per una carretera de muntanya panoràmica fins al propis Llacs de Covadonga.

Amb la massificació de la temporada alta, es tanca el trànsit de la carretera d’accés (estiu, setmana santa i ponts). La única forma d’arribar-hi és amb el propi vehicle si s’arriba abans del tancament de la carretera a les 8:30 h., o agafant la línia especial d’autobusos que realitzen la ruta Cangas de Onís – Covadonga – Llacs durant tot el dia amb quatre parades intermitges.

En qualsevol cas, l’experiència serà molt més satisfactòria en altres moments de l’any, menys gent, millor facilitat d’accés i més gaudiment dins d’un espai natural únic.

També es poden contractar activitats de turisme actiu o excursions organitzades en 4×4:

• Excursión a los Lagos de Covadonga desde Cangas de Onís
• Tour en jeep + ruta del Cares desde Cangas de Onís (excursió molt demanada perquè permet fer la ruta del Cares només d’anada i estalviar-te 12 km a peu).
• Tour en jeep por Picos de Europa desde Cangas de Onís
• Descenso del Sella desde Cangas de Onís 

Valle de Angón

És una vall poc coneguda i està a només mitja hora en Cotxe de Cangas de Onís. El pla és endinsar-se en una bonica vall dins del Parc Nacional Picos d’Europa. I és que la majoria de turistes van directes als Llacs de Covadonga i s’obliden dels racons encantadors com aquest.

El bonic és caminar a través d’una ruta de senderisme senzilla i amb molta recompensa. Cal deixar el cotxe al petit poblet de Portilla de Angón per recórrer a peu un sender d’uns 11 km. (anada i tornada) fins la Jocica i de tres hores de durada aproximada.

Desfiladero de los Beyos i Parque Natural de Ponga

Una altra zona que inexplicablement no atrauen tant al turisme i que és espectacular, es tracta del preciós Parc Natural de Ponga, un espai protegit amb molts llocs naturals visitables que et deixen sense paraules com el Congost de los Beyos, el Congost de Ponga, caminar per l’impressionant Bosc de Peloño i gaudir de l’encant de Sant Juan de Beleño.

Valle de Sajambre

Tornem al Parc Nacional Picos d’Europa per descobrir una de les seves vessants més desconegudes, la Vall lleonesa de Sajambre. Aquest lloc és pura màgia, màgia per l’encant dels seus pobles, per l’espectacularitat dels seus miradors, per l’intens color verd i la frondositat dels seus boscos, i la visió que ofereix de les grans i properes roques dels Picos d’Europa.

La Vall de Sajambre està format per cinc pobles: Oseja de Sajambre, Pío de Sajambre, Ribota de Sajambre, Soto de Sajambre i Vierdes de Sajambre, i el riu Sella més salvatge neix aquí i salva un desnivell de 1.100 metres entre ràpids i cascades abans d’internar-se en territori asturià i formar part de l’espectacular Congost de los Beyos.

El terreny és ideal per a realitzar una ruta de senderisme combinada amb visites a pobles i miradors, aquesta és una proposta de les més senzilles, però hi ha una gran lista de senderos per la zona.

Ruta de Vegabaño al Valle de Sajambre

Aquesta ruta de senderisme per la Vall de Sajambre és senzilla, bonica i amb unes vistes espectaculars del sector lleonès dels Picos d’Europa. Des dels boscos i les espesses praderes que formen el paisatge pel que caminarem, fins a les fantàstiques vistes dels Picos d’Europa que gran part de l’any estan nevats. Resumint, la ruta a Vegabaño és 100% recomanable i apta per a tots els públics.

Dades pràctiques de la ruta:

• Accés: des del poble de Soto de Sajambre.
• Recorregut: circular.
• Dificultat: Baixa.
• Longitud: 10 km.
• Ben senyalitzada (en algun tram és fàcil saltar-se algun desviament, pel que és recomanable seguir el track de la ruta).
• Temps estimat: 3 hores i mitja.
• Desnivell: 500 metres de desnivell de pujada i baixada.

L’inici de la ruta se situa al mateix poble de Soto de Sajambre. Arribar fins aquí ja és un regal per a la vista. Es passa per alguns miradors molt recomanables com el de Vistalegre. A Soto de Sajambre cal deixar el cotxe aparcat al pàrquing senyalitzat pocs metres abans d’arribar a l’inici del poble.

Un cop dins del poble, es veuen les indicacions de diversos senders, un GR-201 i un PR-PNPE-9, molts atents perquè s’utilitzaran ambdós senders. L’anada es fa a través del PR-PNPE-9, un sender circular de petit recorregut del Parc Nacional de Picos d’Europa, i es fa el tram més curt, l’anomenat Camino Viejo.

Deixant enrere les últimes cases, comencem ascendint suaument guanyant altura entre els extensos prats. Més endavant ens rebrà un espès bosc de fagedes que ens acompanyarà fins al punt més bonic de la ruta, la Majada de Vegabaño. Es tracta d’una gran pradera amb petites cases de pastors de pedra disseminades per tot el terreny. L’entorn, voltejats dels Picos d’Europa és idíl·lic i val la pena una bona parada per gaudir-ho.

Continuem per la mateixa senda per arribar als pocs minuts al Refugi de Vegabaño. El lloc té unes vistes excel·lents.

Per tornar es disposa de dues opcions, realitzar la ruta circular que ofereix el PR-PNPE-9 o tornar, per una altre camí que acaba desembocant a la Senda del Arcediano, o el que és el mateix, el GR-201, llurs indicacions havíem vist a Soto a l’inici de la ruta.

El tram de tornada pel GR-201 és realment bonic i recomanable. També és un mica més complicat, ja que haurem de prendre algunes interseccions i diferents senders com un petit tram del PR-7. Pel que és important descarregar-se el track. El  camí és senzill però també és fàcil prendre desviacions incorrectes i perdre’s.

Ruta de Cares

Considerada com una de les rutes de senderisme més belles d’Espanya, la ruta de Cares ofereix un extens i profund congost excavat per aigües salvatges i cristal·lines del riu Cares.

Conseqüències? Les mateixes que Covadonga, massificació durant els mesos d’estiu i ponts. El sender és estret i resulta molt incòmode creuar-se amb altres senderistes contínuament.

Es tracta d’una ruta lineal súper senzilla de 12 km., amb poc desnivell i una paisatges espectaculars. Es pot iniciar des del poblet de Caín a la província de Lleó, o des de Poncebos a Astúries (a 40 minuts en cotxe des de Cangas de Onís).

Recorda que si no es disposa de vehicle a l’altre extrem de la ruta (o s’ha començat a Poncebos o a Caín) o si no s’ha contractat el servei privat de taxi, caldrà realitzar aquest sender d’anada i tornada. Això suposa caminar 24 km i unes 6 o 7 hores de duració, així que pels que no estiguin acostumats a grans caminades o vulguin aprofitar la jornada al màxim, és recomanable l’excursió des de Cangas de Onís en 4×4 amb ruta del Cares inclosa. Et porten a visitar bonics miradors pel camí, et deixen a Caín i et recullen al final de la ruta a Poncebos. És l’opció més còmoda per  a realitzar des de Cangas i resulta bastant econòmica.

A més si s’està per la zona i es disposa de cotxe, és recomanable apropar-se fins a Sostres i Tresviso. Són dos pobles molt bonics dels Picos d’Europa.

BULNES

Aquesta petita localitat asturiana està aïllada dins del Parc Nacional Picos d’Europa. No existeix accés per carretera però, hi ha dues opcions: una ruta de senderisme preciosa o la pujada en funicular.

Abans d’entrar en matèria, per situar-nos, ens trobem dins del Parc Nacional Picos d’Europa, en ple Massís Central a la seva vessant asturiana. Es tracta d’una de les zones més visitades d’aquest espai natural, ja que molt a prop es troba l’inici de la popular Ruta de Cares o llocs emblemàtics com els Llacs de Covadonga. Però Bulnes és un petit poble de poc més de 30 habitants censats i unes quantes cases encaixades entre les roques.

Ruta a Bulnes des de Poncebos a peu

És la opció més bonica de totes. Es tracta d’un petit esforç que tindrà una merescuda recompensa. És un sender fàcil amb una mica de desnivell, que si s’està acostumat a caminar, es pot fer en família.

• Accés: la ruta s’inicia des de Poncebos (igual que la ruta del Cares).
• Recorregut: lineal (anada i tornada pel mateix sender).
• Dificultat: mitja/baixa (compta amb desnivell i molta pedra).
• Ben senyalitzada.
• Longitud: 8 km. (anada i tornada).
• Temps estimat: 2 h 30´ (anada i tornada).
• Desnivell: 500 metres de pujada i baixada.

El primer que cal fer és aparcar el cotxe, hi ha aparcaments habilitats, però si s’hi va en temporada alta, és difícil trobar algun forat ja que Poncebos també és el punt des del qual s’inicia la ruta de Cares. El millor és matinar el màxim possible tant per trobar aparcament com per caminar amb més tranquil·litat.

Una altra opció és deixar el cotxe a Arenas de Cabrales i agafar uns dels autobusos que surten cap a Poncebos de forma regular. Els horaris canvien cada any, és millor informar-se abans.

Un cop aparcat el cotxe, toca començar a caminar. Des dels aparcaments habilitats se segueix a peu per la carretera fins que, just després de creuar per un túnel, cal agafar un desviament a l’esquerra, que porta directe cap al Pont de la Jaya. A partir d’aquí, el recorregut discórrer pel sender anomenat Canal de Tejo.

La ruta de Bulnes comença a salva desnivell sense descans entre molta pedra solta, i amb sort algun ramat de cabres. Els continus zig-zag i sempre a l’esquerra del rierol que ens acompanyarà durant tota la travessia, la vall per la qual caminem s’obre deixant-nos unes estupendes panoràmiques.

Un cop superat l’ascens pel canal, en breu ens trobem amb la sortida del funicular de Bulnes i un agradable passeig pla fins al propi poble.

Fins a la construcció del funicular, Bulnes es trobava completament aïllada. Sempre ha estat tradicionalment lloc de pas dels muntanyencs que es proposaven arribar al cim del Pico Urriellu.

Rodejat de impressionants roques calcàries, en l’actualitat el poble de Bulnes està encarat cap al turisme. Totes les seves cases estan decorades amb flors i ofereixen des de bars on degustar la seva preuada gastronomia, fins a allotjament rurals i petites botiges d’artesania.

Tot i la seva mida, la localitat de Bulnes es divideix en dos petits barris, la Villa de que estàvem parlant i Bulnes de Arriba, per arribar a aquest últim cal agafar un desviament, val la pena recórrer cada racó.

També es pot accedir al Mirador del Naranjo, el Pico de Uriellu de Bulnes, des de Bulnes està a 10 minuts, només al seguir el mateix sender pel que hem arribat sense creuar el riu, no té pèrdua i està indicat.

Funicular de Bulnes: preu i horaris

En menys de 10 minuts salva la longitud de 2 km i un desnivell de 400 metres sota les entranyes de la muntanya asturiana.

La freqüència en temporada alta és de cada 30 minuts des de les 10 fins les 20 hores (des de l’1 de juny al 12 d’octubre, ponts i festius). Fora d’aquesta temporada només funciona de 10 a 12:30 i de 14 a 18 hores.

És una opció bona pels que no estiguin acostumats a caminar i per dies de pluja o mala meteorologia.

Una bona opció és la combinació de les dues opcions, fer la ruta de pujada a Bulnes a peu i la baixada amb funicular.

Preu:

• Un trajecte: 17,61€.
• Anada i tornada: 22,16€.

RIBADESELLA

Puente del Sella

Una construcció que, por cert, marca el final de la carrera internacional de piragües que se celebra cada any a primers d’agosto des d’Arriondas, convertint aquesta petita localitat en epicentre d’una celebració ben regada de sidra.

Abans de trobar el pont al marge oriental del riu hi ha un ampli aparcament on estacionar el cotxe davant de l’anomenat Passeig de los Vencedores del Sella. Es tracta d’un agradable passeig a la vora del riu on es troba una escultura piragüita i el podi històric dels guanyadors de la prova esportiva.

A l’altre costat del riu després de creuar el pont hi ha un petit pac ocupat per un hórreo tradicional asturià (Construcció de fusta aixecada sobre quatre pilars que està destinada a guardar el gra de manera que aquest quedi aïllat de la humitat; és característica del nord est d’España, en especial d’Astúries i Galícia) des del que s’obtenen meravelloses vistes de la desembocadura del Sella.

Centro Histórico

També anomenat Barri de Portiellu, es tracta d’un barri antic de pescadors que ha perdut bona part del seu caràcter a favor de grans palauets i façanes senyorials. Sigui com sigui, encara queden racons on gaudir d’un cert aire mariner pels carrerons estrets amb cases de colors.

Es tracta d’una àrea bastant petita que no té pèrdua. Alguns dels edificis més importants d’aquesta zona són: el Palau de Prieto Cutre (avui ocupat per l’Ajuntament), la Casa de Ardines o el Palau de los Prieto-Mellado.

Iglesia de Santa María Magdalena

Al cor del centre històric s’aixeca aquest temple de principis del segle XX. Els seus dos torreons són perfectament visibles des de la llunyania i en el seu interior destaquen quatre pintures murals treballades al fresc per artistes locals.

Playa de la Atalaya

Sembla mentida que només cal recórrer uns pocs metres des del centre històric de Ribadesella per topar-se amb una platja d’uns 100 metres de longitud, rocosa i salvatge. Normalment hi ha poca ocupació i disposa d’aparcament.

L’accés de vianants fins a la platja també comporta descobrir la Plaça de la Atalaya en la que s’ubica un impressionant palauet d’estil colonial i la Torre de la Atalaya que data del segle XIX.

Playa de Santa María i cases d’Indianos

Platja de sorra clara, a més al llarg del passeig acompanya bona part de la longitud d’aquesta platja de 1,5 km la filera de vil·les i palauets indians pertanyents a la burgesia de principis del segle XX.

Mirador Punta del Pozo

Just al final de la platja de la Marina comença un camí que, en pocs minuts, condueix fins al mirador Punta de Pozo. Des d’aquí no només podrem tenir una altra visió de la platja de Santa Marina en tota la seva extensió, sinó que durant la marea baixa l’àrea pedregosa on es troba el mirador amaga petjades fossilitzades de dinosaure.

Cal recordar que aquesta zona asturiana és molt prolífica en jaciments de icnites. De fet, es coneguda com la Costa de los Dinosauros amb restes arqueològiques de gran importància a la platja de Merón i a la Platja de la Griega, entre altres.

Cueva del Tito Bustillo, la Cuevona de Ardines i Centro de Arte Rupestre

La Cova del Tito Bustillo i les seves importantíssimes i excel·lentment conservades pintures rupestres són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Tot i que de menor importància, en aquest complex de coves naturals també es pot visitar de manera separada la Cuevona de Ardines, famosa per la seva mida i les seves formacions geològiques.

Per visitar qualsevol de les dues coves, a les que es pot accedir en cotxe o a peu en pocs minuts des del centre de Ribadesella, fa falta reserva, especialment per la del Tito Bustillo.

Cuevona de Cueves

Es tracta d’una cova natural de 300 metres d’extensió plena d’estalactites i estalagmites, únic punt d’accés des del poble de Cueves.

LASTRES

El poble de Lastres és visitable en un matí o una tarda.

Mirador de San Roque

El millor mirador de Lastres i un dels més espectaculars d’Astúries en realitat és una àrea recreativa que mira cap al buit.

Al mirador és un bon lloc per aparcar el cotxe i baixar a peu fins al centre històric de Lastres, ja que no hi ha gaire aparcament a Lastres, i aquesta és un bona zona per aparcar, i a més és gratuït.

Iglesia de Santa María de Sábada

A la zona alta de Lastres i amb bones vistes sobre el poble i molt a prop del mirador, s’aixeca l’església de Santa María de Sábada. Aquest temple, declarat Monument Històric Artístic i que data del segle XVIII, ens mostra a la seva façana una bonica barreja d’estic neoclàssic i barroc. Al seu interior la talla artística del retaule major i la imatge renaixentista del Crucificat.

Centro Histórico

Continuant la baixada des del mirador per l’intricat de carrerons del casc antic, carrers de vianants empedrats i grans pendents que mostren la bellíssima arquitectura popular de la zona i el marcat caràcter mariner de Lastres. Oblida’t del mapa i el rellotge, només deixa’t emportar.

Calle Real

I entre els carrers empedrats, costes i moltes escales, ens trobem amb la Carrer Real, un d’aquests llocs a destacar dins del casc antic. Aquí es pot observar els millors exemples de casetes d’estil mariner. Arquitectura de vius colors rematada per balconades de fusta. Normalment, es tracta de construccions de tres alçades en que a la primera planta hi ha la boda, sigui com sigui, està clar que és un dels carrers més bonics de Lastres.

Torre del Reloj

La Torre del Reloj és un edifici del segle XVIII, de 12 metres d’alçada i un bon exemple del que va suposar l’època de màxim esplendor econòmic de la localitat asturiana. En realitat, el monument es construeix al segle XV com edifici defensiu i és al segle XVIII quan se li dóna la forma actual i se li afegeix un rellotge procedent de Londres.

Altres monuments del centre històric que val la pena visitar són l’Ermita de San José i la Capella del Buen Suceso.

Casas Señoriales

Quan algú es proposa passejar pels carrers d’un poble mariner espera trobar-se amb casetes humils de colors vius, en canvi, Lastres no és com els altres, dins de la zona de vianants es poden trobar nombroses cases i palaus blasonats que, de nou, ens retrotreuen als seus anys de màxim esplendor als segles XVII i XVIII. Algunes d’aquestes cases més boniques són la Casa de los Robledo, la Casa de Don Pedro, la Casona de Don Pedro Suerpérez o el Palau de los Vallados, entre d’altres.

Puerto de Pescadores

Un altre dels llocs més fotogènics de Lastres, amb les seves barquetes de mil colors i els seus dos canons protegint la badia.

A més, al costat del port hi ha una petita platja d’aigües cristal·lines que acostuma a estar salvaguardada de l’onatge i compta amb vistes privilegiades sobre el centre històric.

Faro de Lastres

A les afores de Lastres, aproximadament a uns 4 km de distància hi ha el Faro de Lastres. És un d’aquests llocs que desprenen màgia. No hi ha molta gent i és molt relaxant.

Playa de la Griega

Al mirador de San Roque hi ha unes vistes a la platja de la Griega. Des de la mateixa platja és pot caminar per un sender que en pocs minuts porta fins a un jaciment de incites (petjades de dinosaure), que estan considerades com les més grans del món. També es pot complimentar amb la visita al proper Museu de Jurásico de Asturias.

BUFONES DE PRÍA

Un Bufón és un fenomen geològic ben curiós, l’erosió pot arribar a crear grans coves subterrànies on s’acumula aigua i aire, que sota certes circumstàncies, es comprimeixen i acaben sortint a l’exterior amb una força descomunal. Hi ha alguns bufons que arriben a fer uns 20 metres d’alçada.

Cal deixar el cotxe en un dels aparcaments habilitats a la diminuta localitat de Llames de Pría i recórrer a peu el camí asfaltat que porta fins a la platja de Guadamía, punt d’inici de la ruta. Durant l’estiu és possible que hi hagi problemes d’aparcament a la zona, cal evitar dies i hores de màxima afluència. Si no es pot deixar el cotxe a Llames, ja que la ruta passa per allí, de fet també es coneixen com els Bufons de Llames.

En tot  moment se segueix el sender PR AS-57, però molt de compte perquè està mal senyalitzat i és bastant fàcil perdre’s.

Ens trobem a la platja de Guadamía i es comencen a escoltar sorolls estranys, són els rugits de la naturalesa, són els rugits del bufons.

Pren-te el temps que vulguis, hi ha desenes de bufons per aquests penya-segats. Això si, cal ser prudent i no apropar-se molt. Els bufons tenen força de sobra per emportar-se tot allò que es troben. A més amb fort temporal les ones sobrepassen l’altura dels penya-segats i és perillós.

LLANES

És un dels grans centres turístics de la costa Verde d’Astúries, Llanes compta amb platges meravelloses tant dins del centre urbà com als voltants, un casc històric preciós, extensos passeigs al costat del mar, una gastronomia molt bona i fins i tot una ruta d’arquitectura indiana.

Cubos de la Memoria

Una de les imatges més representatives de Llanes, són blocs de formigó rectangulars, però cada  un és una petita obra d’art creada pel pintor basc Agustín Ibarrola, predominen els colors alegres.

Passeo de San Pedro

Es tracta d’un passeig en altura que gaudeix de les millors vistes sobre el casc històric de Llanes i bona part de la costa cantàbrica. El camí, encatifat d’herba d’un verd elèctric, comença just a la platja de El Sablón i voreja un tram espectacular de penya-segats.

Palaus de Pel·lícula

Llanes està ple de palauets que donen la benvinguda a l’entrada de la ciutat, a ambdós costats de l’avinguda Concepción, i ens transporten a un altre temps. Cases d’estiu de l’aristocràcia i les grans mansions d’indians. Són una autèntica meravella, malauradament, algunes es troben en evident estat d’abandonament.

En una d’elles es va rodar la pel·lícula El Orfanato, la Villa Parres.

Playas de Llanes

Tanmateix, la localitat de Llanes té unes quantes platges per escollir. Totes urbanes però amb algunes diferències, compta amb un total de 30 platges, les més boniques són:

Playa de El Sablón

Just al passeig de San Pedro i en ple centre de Llanes, aquesta petita platja d’arena daurada és una de les més boniques i fotogèniques, però també compta amb més ocupació.

Playa de Toró

La platja de Toró és una de les més curioses i fotogèniques de la zona. Es troba a un curt passeig del centre de Llanes i es caracteritza per una gran concentració de roques punxegudes al mig de la platja d’arena molt fina.

Playa de Poo

Ja fora del poble de Llanes, però només a 2 km hi ha aquesta fantàstica piscina natural. I es que la platja de Poo quan puja la marea es veu reduïda la seva zona d’arena dràsticament per convertir-se en una autèntica piscina d’aigües poc profundes. Una meravella també per fotografiar-la.

CUDILLERO

Diuen que Cudillero és un dels pobles més bonics d’Astúries, amb el pas dels anys i l’augment del turisme no ha perdut gens d’encant.

Cudillero es troba a la costa occidental asturiana. La seva història en fa retrocedir al segle XIII, en aquella època, la població ja estava plenament bolcada a la pesca. I així ha estat durant segles fins a l’actualitat.

Plaza de la Marina i Anfiteatro

El centre neuràlgic i la imatge més reconeguda de la localitat. Segons t’endinses cap al centre és el primer que es veu, la bonica plaça de la Marina amb les seves cases blanques pintades de mil colors.

El més curiós del lloc és la forma d’amfiteatre que recreen les cases disposades en escales sobre la vessant. Es  podria dir que la plaça és un escenari i les cases perfectament apinyades són les llotges.

Faro de Cudillero

A l’extrem oriental de la localitat ens trobem el far de Cudillero, va ser construït a meitats del segle XIS per evitar els perills d’un litoral rocós i ple de penya-segats. Es pot arribar allí a través d’un passeig de vianants des del centre de Cudillero.

Puerto de Cudillero

És l’essència, la raó de ser de Cudillero. El port encara té l’encant que està perdent la majoria dels antics pobles pesquers. És genial observar com tornen de pescar els típics vaixells de pesca, sempre pintats de mil colors. A més, és molt bonic caminar per l’espigó.

Just a l’entrada del poble hi ha un aparcament gratuït bastant gran.

Playas de Cudillero

Playa de la Concha de Artedo

És una de les platges més extenses de la zona, i tot i ser també una de les més concorregudes, encara guarda aquest aspecte verge i salvatge. Té més de 700 metres de longitud.

L’accés està ben senyalitzat i disposa d’un pàrquing de pagament bastant ampli. Des de l’aparcament surt un sender molt curs que passa entre passarel·les de fusta que porta directament a la desembocadura del riu Uncín al mar Cantàbric.

Playas i Alcantilados de Cabo Vidio

Aquest cap forma un penya-segat abrupte de més 80 metres d’altura sobre el mar i regala unes imatges inoblidables.

L’atractiu d’aquesta zona és la senda costera que comença al far de Cabo Vidio (de recent construcció) i condueix per uns paisatges espectaculars fins el que, provablement, sigui un dels bancs amb millors vistes del cantàbric. Durant el recorregut, de només mitja hora a peu, es pot admirar platges tan espectaculars com la platja de Peñadoiro, la platja de la Cueva o la de Vivigo. La transparència de l’aigua d’aquestes platges és increïble.

Playa del Silencio

Una cala de pedres de 500 metres de longitud, amb aigües inusualment cristal·lines i calmades, i rodejada de roques afilades. Com si estiguessin tallades amb ganivet.

Però té un secret que passa inadvertit per a la majoria de visitant, només es pot dir que has d’agafar les teves coses i caminar en direcció oest fins al final de la platja, no paris aquí i continua sortejant les roques fins la següent platja. Només tardaràs 5 minuts i surts a la platja Ribera del Molín, en aquesta platja  hi ha una cascada que mora directament a l’arena, a més està pràcticament deserta. Això si, durant la plenamar pots tenir dificultats per sortejar les ones. Molt millor amb marea baixa.

Playa de Gueirúa

Al passat aquesta platja no estava senyalitzada, sumant-hi l’accés, que és una mica complicat la convertia en un lloc  molt tranquil i poc visitat. Ara ja hi ha senyalització des del poble de Santa Marina. A aquesta localitat s’inicia un sender bastant ample que, en uns 20 minuts a peu, s’arriba als penya-segats a través d’un fort descens mitjançant unes nombroses escales, s’arriba a peu de platja Les vistes des del camí són increïbles i les de la platja encara més.

LUARCA

Puerto de Luarca

Un port pesquer bonic i a tot color que ha condicionat el desenvolupament urbanístic de la localitat. Ha estat històricament un dels ports més importants del principat. De fet, la seva gran extensió i aquest maremàgnum d’embarcacions de molts colors ens dóna una bona mostra de quina va ser durant segles la principal activitat econòmica de Luarca.

Faro de Luarca i Capilla de la Atalaya

L’ascens pel barri del Carambal desemboca a dalt d’un promonitori amb vistes privilegiades sobre la localitat asturiana. És el moment de conèixer un dels racons més bonics de Luarca, la Capella de la Atalaya o Ermita de la Virgen de la Blanca, i el blanquíssim far de Luarca. Un conjunt monumental ubicat al penya-segat i visible quasi des de qualsevol punt de Luarca.

Els orígens d’aquesta esvelta ermita consagrada de la Virgen de la Blanca es remunten al segle XIII. El far va ser construït a mitjans del segle XIX i s’asseu sobre el que va ser un antic fort defensiu. Dades històriques a part, les vistes que ofereix la zona són impressionants: a un costat el conjunt urbà luarquès i a l’altre costat la platja salvatge de las Arreas.

Cementerio de Luarca

Agradi o no visitar cementiris, el de Luarca és de parada obligatòria. Entre els meravellosos panteons modernistes, es troba la tomba de Severo Ochoa, el veí més il·lustre de Luarca guardonat amb el Premi Novel de Medicina al 1959.

Jardines de la Fonte Baixa

Un jardí botànic de 20 hectàrees d’extensió.

Tranquil·litat entre fonts, estancs, escultures, miradors, camèlies, bedolls i cents de varietats vegetals de tots els climes.

L’accés a l’entrada principal dels jardins es troba molt a prop de la platja Segunda, a través d’una escalinata que guanya alçada amb rapidesa. A l’entrada t’entreguen una mapa detallat per tal que puguis escollir les rutes que més t’interessin.

Casas de Andianos

El barri de Villar és on hi ha l’arquitectura indiana luarquesa, però abans és aconsellable fer una parada a la plaça de Alfonso X el Sabio en la que destaca el majestuós edifici de l’Ajuntament. En aquesta mateixa plaça hi ha també el Palau de los Marqueses de Gamoneda.

Mansions més destacades són Villa Rosario, Villa Excelsior o Villa La Argentina.

PLAYA DE GULPIYURI

El curiós cas de les platges de l’interior asturianes, i són curioses perquè són capaces d’atraure turistes de qualsevol racó del món només per gaudir del fenomen. Gulpiyuri va saltar a la fama fa bastants anys. I és que, tot i ser d’una mida petita, impacta molt a primera ullada. Una platja sense sortida al mar, d’aigües transparents que es filtren a través d’esquerdes rocoses i arena daurada.

PLAYA DE COBIJERU I BUFONES DE

SANTIUSTE

Tanmateix, no molt lluny de Gulpiyuri es troba una altra joia encara més allunyada del turisme de masses. És la platja d’interior de Cobijeru, a la localitat de Buelna. Un petit arenal que apareix i desapareix segons la taula de les marees. Molt recomanable visitar-lo durant plenamar i al·lucinar amb el bufit d’altres gegants que cohabitaven al mateix lloc, els Bufones de Santiuste.