Durant el viatge també es pot fer una escapada a la regió veïna de Normandia.

Continguts:

• Història de Bretanya
• Rennes
• Vitré
• Fougères
• Mont Saint-Michel
• Combourg
• Saint-Malo
• Dinan
• Fort La Latte
• Cap Fréhel (Plevenon)
• Abbaye Beauport
• Castel Meur (Plougrescant)
• Ploumanac’h
• Menhir Saint-Uzec
• Maison de Garde des Amiets
• Brignogan-Plages
• Meneham
• Brest
• Península de Crozón
• Locronan
• Quimper
• Josselin
• Carnac
• Vannes
• Rochefort-en-Terre

HISTÒRIA DE BRETANYA

La història de Bretanya comença amb un poblament que es remunta a la prehistòria, des de fa 7000 anys. El període neolític, que comença a aquestes regions al voltant del 5000 a.C. En el curs de la seva protohistòria, que comença cap a la meitat del tercer mil·lenni a.C., el subsòl ric en estany va permetre el sorgiment d’una indústria que va produir objectes de bronze, així com també circuïts comercials d’exportació cap a altres parts d’Europa.

Durant els segles A.C. va està habitada per cinc pobles gals abans de que aquests territoris fossin conquerits per Juli Cèsar al 57 a.C., i després progressivament romanitzats. La regió, part de la Gàl·lia, va quedar sota l’administració de la província de Gallia Lugdunensis amb capital a Lugdunum, essent cada un dels cinc pobles agrupats en les civitates romanes de Carhaix, Alet,​ Rennes, Vannes i Nantes.

Després la reforma territorial de Dioclecià, aquestes civitates van ser incloses a la diòcesis de Tréveris, província de Lugdunensis tertia, amb capital a Tours. La difusió del cristianisme, iniciada a partir del segle iii a la civitas de Nantes era, cap al segle v, limitada fora de les ciutats, però cada una de les civitates comptava amb un bisbe propi, la seu bisbal (o metròpolis) estava a la capital provincial, Tours.

Formant part de la Armòrica durant el període gal-romà, va veure el desenvolupament de un important comerç marítim en els ports de Nantes, Vannes i Alet, així com plantes de sal al llarg de les seves costes. Quan el poder romà va conèixer les crisis dels segles iii al v, els primers bretons insulars van ser cridats pel poder imperial per ajudar a protegir el seu territori. Des del segle iv,​ soldats procedents de la Britània romana ja havien estat transferits a la Gal·lia, particularment a l’any 383 amb l’expedició del usurpador Magno Clemente Máximo. Aquest episodi històric va ser més tard interpretat en la llegenda de Conan Meriadec, contada per Godofredo de Monmouth al segle xii. Va donar així el començament d’un moviment migratori que va continuar fins al segle vi, fugint de les illes britàniques envaïdes pels anglosaxons i va donar el naixemento a varis regnes a la península: la Cornualles (Kerne) formada pels Cornovii originaris de la Cornualles britànica (Kernow) i Domnonia formada pels Dumnonii originaris de Devon; la Domnonia s’estenia al nord d’Armòrica, entre Dol i l’illa de Ouessant. Llavors, els visigots s’havien instal·lat a les regions meridionals de Gal·lia, al sud del riu Loira. Part d’Armòrica va formar part del regne romà de Siagri, fins al seu sotmetiment francs de Clovodeu al 486.

Per a prevenir les incursions bretones, el veí regne dels francs va crear una marca de Bretanya incorporant el comtat de Rennes i el de Nantes. Els merovingis i després els carolingis van intentar des del segle vi al viii integrar aquesta regió al regne franc, amb un èxit limitat i efímer.

La unitat de la regió sota la forma de regne de Bretanya es va fer al 851 amb el rei Erispoe, fill de Nominoë, però no perdurà degut a les disputes de successió i incursions dels víkings. Des de 939, un ducat de Bretanya va donar lloc a las fronteres quasi definitives, administrades pels ducs de cases bretones de 939 a 1166, abans de que caigués a la esfera d’influència dels Plantagenet i els Capets. La Guerra de Successió de Bretanya va veure enfrontar-se des de 1341 fins el 1364, en el context de la Guerra dels Cent Anys, diferents faccions que van lluitar per apropiar-se del ducat. Un poder autònom va sorgir durant els segles xiv i xv, cosa que va conduir a una política d’independència vis-à-vis del regne de França però que finalment resultà en la unió de Bretanya a França al 1532.

La província bretona integrada al regne francès va conservar una relativa autonomia, beneficiant-se de les seves pròpies institucions. Després d’un període de fort creixement econòmic i demogràfic en els segles xvi i xvii gràcies a la nova pau, Bretanya va conèixer més temps difícils des de finals del segle xvii fins a la Revolució Francesa en 1789. La província va ser dissolta al 1790 i el seu territori dividit entre els cinc departaments de Côtes-du-Nord, Finistère, Ille-et-Vilaine, Loire-inférieure i Morbihan.

Durant «el llarg segle xix» (1789-1914), marca per una modernització de l’agricultura i per una explosió demogràfica, una migració a la resto de França es va desenvolupar. Terra llavors considerada conservadora, no obstant, va veure el desenvolupament  de moviments obrers importants en ciutats como Brest, Lorient o Saint-Nazaire. La Primera Guerra Mundial va constituir un punt d’inflexió pels bretons, que van descobrir llavors altres formes de vida que alguns buscaran integrar de mica en  mica. La qüestió del lloc de l’idioma bretó i les tradicions de la regió es converteixen en l’element central d’un moviment polític bretó que va començar a sorgir al mateix temps. Un llarg procés de modernització s’estén des de la dècada de 1920 fins la de 1970, juntament amb un moviment de reafirmació cultural.

RENNES

La capital de Bretanya és un punt ideal per començar a descobrir la regió i la cultura bretona de la que se senten orgullosos. Al casc històric hi ha animades terrasses, cases d’entramat de fusta, la porta de les antigues muralles i la Catedral de Saint-Pierre. El contrast l’aporten el Palau del Comerç, l’Òpera o el Parlament. A la façana d’aquest últim a l’estiu s’hi projecten al·lucinants imatges que no es poden perdre.

Porte Modelaise

La imponent Porta Mordelesa (Porte Mordelaise) és la única de les quatre portes de l’antic sistema emmurallat de Rennes que es conserva avui en dia. Ocupa aquest emplaçament des del segle III, tot i que l’estructura actual és del segle XV. Era la porta principal d’accés a la ciutat i se la coneixia com la Porta Reial perquè els ducs de Bretanya havien de jurar davant d’aquesta entrada. A l’any 2020 es van reformar per tal de recupera una millor imatge.

Notre-Dame Saint-Pierre

Aquesta emblemàtica església gòtica va ser erigida al segle XII, tot i que va ser ampliament remodelada degut a l’enderroc de gran part de la seva estructura l’any 1490, per això conté elements de diferents estils arquitectòrincs, incloso les dues torres de la façana principal, d’estil neoclàssic. La catedral va passar per multitud de vicissituds fins que va ser finalment concluida al 1845. Tot i això la aciaga catedral va tornar a patir danys greus durant la II Guerra Mundial.

Ajuntament de Rennes

L’elegant Ajuntament de Rennes està catalogat com Edifici Històric i ocupa un lloc preferencial a la plaça més important de la ciutat. va ser construït a la primera meitat del segle XVIII, després de l’incendi de l’anterior consitori, i posteriorment reformat al segle XX. Està compost per dos senyorials construccions: una d’elles alberga el Saló de la Fama i a l’altra es pot visitar una sala en memòria dels caiguts a les guerres mundials, la d’Argel i la d’Indoxina.

Parlament de Bretanya

Aquest palau és l’edifici més important de Rennes, i des de la seva construcció al 1655 ha estat testimoni de molts esdeveniments rellevants de la ciutat. al 1994, després d’unes brutals revoltes per part dels pescadors a causa del desplom del preu del peix, el complexe va ser cremat, i va haver-se de reconstruir. En la reconstrucció no s’escatimà en despeses i s’utilitzaren els millors materials per lluir esplendorós de nou. Es pot visitar l’interior i contemplar les seves meravelloses sales. La visita lliure és gratuïta.

A l’estiu s’hi fa un espectacle de llums que origina una vista completament diferent. Lumières sur le Parlament tracta d’un espectacle de llums projectat sobre la façana del Parlament bretó.

Horari: Juliol (23:00-24:00) i agost (22:30-23:30).

Opéra de Rennes

Tot i ser la casa d’òpera més petita de França, presumeix d’oferir una programació a l’altura de les sales més importants. Va ser construïda al 1836 i dissenyada en estil italià, seguint la moda de l’època, per això no va agradar inicialment als habitants de Rennes, però amb el temps s’ha convertit en motiu d’orgull.

Es pot fer una visita guiada (5€).

Palais du Commerce

Aquest majestuós palau va ser originalment la seu de l’antic mercat de valors de Rennes i l’oficina de Correus, però no van ser les úniques funcions, que que des de la seva construcció a finals del segle XIX ha albergat a l’antiga biblioteca municipal, l’Escola de les Belles Arts i altres organismes oficials. Des del 2018, sota el pretensiós nom de “El Renaixement”, està liderant un projecte per a recuperar la grandesa de l’edifici. S’espera que les obres s’acabin al 2025.

Cases típiques d’entramat de fusta

El centre històric té 246 cases típiques amb entramat de fusta. El curiós és que no sempre van tenir les vigues a la vista, antigament es cobrien les façanes amb guix o argamassa per simular se de pedra, però gran part d’aquestes acolorides construccions s’han rehabilitat i s’han convertit en símbol de la ciutat.

La millor forma per observar-les és perdre’s pels carrers estrets del centre i descobrir aquestes centenàries joies, recomanables les pintoresques places de Sainte-Anne i Champ Jacket.

Parc Thabor

Aquest petit oasi de vegetació es troba a pocs minuts caminant des del centre de la ciutat. les seves 10 hectàries alberga jardins (inclòs un jardí botànic), escultures d’estil clàssic, flors de tot el món, cascades i zones fantàstiques d’abres, també disposa d’una cafeteria amb terrassa. Esl diumenges de maig, juny i setembre celebren al quiosc espectacles gratuïts a partir de les 15 hores.

Horari: Estiu, 7:30-20:30h / Hivern: 7:30-18:30h.

Marche des Lices

És le mercat de productes frescos de Rennes i presumeix de ser el segon més gran de Francça, tots els dissabtes reuneix a més de 300 venedors locals que a viva veu ofereixen els millors productes de proximitat, fruites, peix, viandes i altres. Un lloc ideal, tant per conèixer de primera mà la vida quotidiana de la ciutat, com per comprar productes de proximitat.

Basilique Saint-Saveur

La Basilique de Saint-Sauveur (Sant Salvador) és coneguda també com la Nostra Senyora dels Miracles i les Virtuds, pels suposats miracles que se li atribueixen. Degut a tot això, gaudeix de gran fervor per part dels feligresos de Rennes. Al 2020 es va restaurar.

Museu de les Belles Arts

La Bretanya es caracterítza per una regió amb moltes pluges, i un bon pla per aquests dies és apropar-se al Museu de Belles Arts. Té una interessant col·lecció i l’accés és gratuït.

Horari: dimarts-divendres de 10:00-17:00h / dissabtes i diumenges de 10:00-18:00h.

Les Champs Libres

Aquest avantguardista centre cultural aglutina el Museu de Bretanya, la Biblioteca de Rennes i l’Espai de les Ciències.

De tots ells, el més interessant és aquest últim, que conté diferents àrees i resulta especialemtn atractiu per veure’l amb infants, ja que disposa d’espais interactius molt divertits.

El Museu de Bretanya fa un repàs de la seva història a través d’objectes més o menys curiosos.

A la última planta de la Biblioteca de sis plantes, hi ha unes cristaleres amb molt bones vistes.

Horari: Dimarts-divendres de 12:00-19:00, dissabtes i diumenges de 14:00-19:00.

Palais Saint-Georges

A escassos metres del Parc de Thabor, hi ha aquest palau del segle XVII i els seus bonics jardins. Va ser construït a l’emplaçament d’una antiga abadia, d’on pren el nom. Durant la Revolució Francesa es va utilitzar com a caserna general i els últims anys s’ha habilitat per acollir diferents serveis municipals. Per la nit s’il·lumina la façana.

VITRÉ

Viatjar a Brertanya és sinònim de pobles medievals i espectaculars castells, com el de Vitré. El casc medieval amaga una imponent fortalesa del segle XII en excel·lent estat de conservació. Però la seva imponent figura no aconsegueix eclipsar els carrers empedrats, que alegren la vista al vistant amb centenàries cases d’entremat de fusta. En algunes d’elles, sobretot al llarg de la Rue de la Poteire, hi ha coquetes botigues amb productes regionals i alguns tallers d’artesants.

FOUGÈRES

En aquest petit poble es troba el castell més gran de tota la Bretanya, amb dues hectàries. Les paraules queden curtes per descriure aquest majestuós fortí construït entre el segles XII al XV. En la interessant visita amb audiogia es pot ascendir a les muralles i algunes de les majestuoses torres de defensa. En algunes sales ofereixen vídeos explicatius i es poden veure armes medievals. També es pot visitar les restes del castell medieval del segle XI.

MONT SAINT-MICHEL

El que avui coneixem com Mont Saint Michel es va anomenar en temps dels celtes Mont Tombe i es creu que va ser en aquella època quan va ser utilitzat com a lloc de culte. Segons el mite, l’Arcàngel Sant Gabriel va aparèixer l’any 708 a Aubert, bisbe de Avranches, i va li va encarrega la construcció d’un santuari en el que a partir d’aquest moment seria Mont Saint Michel. La llegenda diu també que aquell mont havia estat rodejat pel bosc de Scissy fins a març del 709, any en que un tsunami l’hauria destrossat tot i va passar a convertir-se el Mont Saint Michel en una illa. El que sí se sap amb certesa és que corria el Segle X quan els monjos benedictins es van instal·lar a Mont Saint Michel, consolidant-lo ja com important lloc de pelegrinatge. A Mitjants del segle XI es va finalitzar una primera fase de l’abadia sobre les roques i ja formava un petit poble als seus peus.

Amb els segles arribaria la seva fortificació i es convertiria en un símbol de la resistència francesa, doncs va ser assetjada pels anglesos durant la Guerra dels Cent Anys. No obstant, amb la Reforma Protestant, va acabar convertint-se en presó, així va ser fins al 1863, any en que va ser clausurada, poc després, al 1874, l’abadia de Mont Saint Michel va ser declarada Monument Històric i es va sotmetre a un llarg procés de restauració. A principis del segle XX alguns monjos van tornar a instal·lar-se i en els nostres dies encara hi ha uns pocs vivien de forma permanent.

Des de 1979 el Mont Saint Michel i la seva badia formen part del Patrimoni de la Humanitat.

Una pregunta que potser es fa el visitant és, que és Mont Saint Michel exactament?, doncs és obvi que es tracta d’un mont rocós, aquest petit mont està rodejat d’aigua del mar per un costat i terra per l’altre, encara que ocasionalment queda cobert per la marea completament i es transforma en una illa. Les terres de la badia que rodegen el mont són completament planes i no hi ha edificacions ni accidents geogràfics notables al seu voltant, pel que Mont Saint Michel destaca des de molt lluny a l’horitzó. I el seu interior? El mont està coronat per l’Abadia del Mont Saint Michel i als peus d’aquesta hi ha un petit poblat amb un carrer principal i uns pocs carrerons.

Al poble hi ha 5 hotels, quasi una desena de bars o restaurants, nombroses botigues de souvenirs o artesanies i alguna petit museu. Tot el poble i les seves muralles poden visitar-se sense cost. En total, poc més de 40 persones viuen allí de forma permanent, essent una quarta part d’ells monjos i monges. Paradoxalment, en un dia de temporada alta fins a 20.000 turistes poden passar per Mont Saint Michel.

Més enllà de la zona emmurallada hi ha una zona destinada al turisme anomenada “La Caserne” on es troba el gegantesc aparcament, els grans hotels, el centre de visitants, restaurants, botigues, etc. Aquesta zona és on cal deixar el vehicle per agafar les llançadores gratuïtes si s’està de pas o on hi ha els allotjaments. La Caserne es troba a 2,5 km del mont (30 minuts caminant o menys de 10 minuts en bus).

Per a fer una visita bàsica al Mont Saint Michel cal prendre’s un mínim de 3 hores, tot i que això dependrà de la temporada, el pàrquing es troba a 2,5 km i des d’allí, un bus porta als visitants fins al davant mateix de la muralla de forma gratuïta. Des d’aquest punt, o inclús allunyant-se una mica es poden fer panoràmiques de Mont Saint Michel. Per la nit s’il·lumina l’abadia. Després la millor opció és caminar pel seu carrer principal fins a la porta de l’abadia o pujar per la muralla vorejant-la per fora, és una opció més dificultosa i més cansada, pel que és recomanable fer-ho de baixada.

Quan s’arriba a l’abadia, si es vol visitar cal pagar l’entrada, però val molt la pena la visita, tot i que la majoria de sales són diàfanes o inclús fredes, l’abadia impressiona des de dins tant com ho fa des de fora per les seves dimensions i l’intricat de la seva ubicació sobre les roques. És una obra d’enginyeria digna d’admirar. A més, des de la seva terrassa, el seu claustre i altres sales ens tornem a trobar amb les exquisides vistes de la badia. El recorregut se segueix fàcilment amb el fulletó en castellà que donen a l’entrada, on també hi ha explicacions de les diferents sales.

Mont Saint Michel: horaris, preus i informació pràctica

• Ubicació: Le Mont-Saint-Michel, Baixa Normandia, França
• Com arribar al Mont Sain Michel:
  • Vehicle propi/lloguer. L’accés està al peu del mont està restringit. L’opció majoritària és deixar el vehicle al gran aparcament de pagament situat a 2,5 km al sud, a “La Caserne”, i des d’allí agafar el bus-llançadora gratuït (10 minuts) fins al Mont Saint Michel o seguir a peu (50 minuts).
  • Tren. L’estació més propera està a Pontorson (a 9 km), arriben trens des de París. Des de l’estació de trens hi ha un bus-llançadora (3€ trajecte) fins a la zona de “La Caserne”, des d’aquí amb el bus-llançadora (gratuït) o a peu.
• Horaris del Mont Saint Michel:
  • Llançadores gratuïtes: tot l’any de 08:30h a 22:00h (més informació i horaris). Pas freqüent (cada 10-15 minuts).
  • Aparcament: tot l’any 24h.
  • Abadia:
    • Tancat: 1 de gener, 1 de maig i 25 desembre.
    • De l’1 de maig al 31 d’agost: de 9:00h a 19:00h.
    • De l’1 de setembre al 30 d’abril: 09:30h a 18:00h.
    • Últimes admissions 1 hora abans del tancament.
  • Marees: veure horaris.
• Preus del Mont Saint Michel:
  •  Veure preus i tipus de vehicles.
  • Entrades online: tiqets.com
• Webs oficials: Oficina de Turisme Mont Saint Michel | Centre d’Informació Turística

COMBOURG

El principal atractiu d’aquest petit poble és el seu castell, catalogat com a Monument Nacional i construït al segle XII. Als carrers de la localitat també es poden veure algunes cases típiques bretones i un llac des del qual s’obtenen magnífiques panoràmiques del pobles i del castell.

SAINT-MALO

Saint-Malo és una de les ciutats més boniques de Bretanya, amb platges, animats carrers i un recinte emmurallat amb imponents torres defensives. Es poden veure els principals llocs d’interès en una sola jornada, però indubtablement es gaudeix més de tots els seus encancs si es pernocte al menys una nit. A més, per organitzar-se millor cal saber que a alguns llocs d’interès només s’hi pot accedir amb marea baixa.

Muralles de Saint-Malo

Saint-Malo posseeix un impressionant sistema defensiu que va començar a construir-se al segle XII, però es va anar ampliant durant els segles posteriors. Passejar per les muralles és la millor manera d’ubicar-se i retrocedir fins als temps dels corsaris. De fet, ens podem fer una fotografia amb el mismíssim Surcouf, el rei dels corsaris, que compta amb una estàtua a la Torre Bidouane. Aquesta última és una de les més imponents i millor conservades de Saint-Malo, però no la única. A llarg desl seus quasi dos quilòmetres es pot trobar amb diversos bastions i torres defensives. A més, des de dalt de les seves muralles hi ha exel·lents vistes d’alttres llocs emblemàtics i les platges de Saint-Malo.

Mole des Noires

Una de les imatges més típiques de Saint-Malo és la del Far de Mole des Noires, situat al final del trencaoles que protegeix el port de la ciutat. Es pot apreciar des de dalt de les muralles, però és recomanable fer un passeig fins al final de la dàrsena.

Platges de Saint-Malo

La costa de Bretanya és una zona habitual d’estiuejants, atrets per la bellesa dels seus paisatges i les seves platges. Saint-Malo compta amb diversos atractius arenals. El primer atractiu és la Platja de Sillon, tot i que una mica allunyada del centre històric. Però tocant a les muralles hi ha la Platja de Bon Secours, amb bones vistes de la ciutat i la Illa de Bé. Amb marea alta no hi ha molt d’espai, però quan baixa es converteix en una platja molt gran i inclús es forma una piscina natural.

Casc Antic

El centre històric de Saint-Malo va ser totalment reconstruït després de la II Guerra Mundial, i es que, sota l’ampara de les seves muralles, es van proveir soldats alemanys i només van aconseguir alliberar la ciutat amb continus bombardejos que van destruir el 70% dels edificis. No obstant això, han aconseguit recuperar la bellesa dels seus carrers, amb racon realment bells i bulliciosos carrers plens de cafeteries, terrasses i botigues de tot tipus. De fet, és probablement la ciutat més animada de la Bretanya.

El casc antic de Saint-Malo té sis portes d’accés, però n’hi ha dues que criden l’atenció per les seves dimensions. Una és La Porte de Saint Vicent, és imponent i dóna accés al port esportiu, està decorada amb dos escuts gegants de Bretanya i de la pròpia ciutat de Saint-Malo.

Igual que la porta de Saint Vicent, la Grand Porte va aguantar estoicament l’intens bombardeig de la II Guerra Mundial. Tampoc és d’estrenyar per la seva mida descomunal. Avui en dia passa més desparcebuda per la seva ubicació lateral, antigament era la porta principal de la ciutat.

Notre-Dame Saint-Vicent

La catedral gòtica de Saint-Vicent ha regentat la vida dels habitants de Saint-Malo des del cor del casc antic fins al segle XII. Posteriorment, es van realitzar nombroses reformes i ampliacions fins al segle XVII. No obstant, degut als danys ocasionats durant la II Guerra Mundial, la major part de l’edifici va ser restaurat i fins al 1978 no va ser oberta de nou al públic.

Château de Saint-Malo

Aquesta enorme fortalesa va ser erigida entre els segles XV i XVII pels ducs de Bretanya per a protegir-se de les constants revoltes que hi havia a la ciutat. Una de les torres principals és la coneguda com Quic-en-Grogne, on la duquessa va ordenar posar una amenaçant inscripció: “Qui gemega serà perquè és el meu desig”. Avui en dia alberga l’Ajuntament i el Museu d’Història de Saint-Malo.

Île de Grand Be

Aquesta petita illa davant de Saint-Malo està dominada per un antic fort defensiu. Allí mateix, mirant al mar, hi ha també enterrat el famós poeta François-René de Chateaubriand, precursos del romanticisme francès. L’accés a la illa es fa a través d’una passarel·la de formigó només amb la marea baixa. Per tant, cal verificar abans d’accedir, les marees i afegir-hi 1,5 hores abans i després, d’aquesta manera es tenen 3 hores per poder visitar la illa.

Fort Nacional

Igual que la Illa de Grand Be, el fort Nacional només és accessible amb marea baixa. Va ser aixecat al 1689 sobre l’illot de Islet per protegir encara més la ciutat de constants atacs dels propis ciutadans bretons. És de titularitat privada i obre als períodes de de vacances i a l’estiu.  Davant de qualsevol dubte, només cal mirar la bandera, si esta isada vol dir que és obert al públic.

Durant l’ocupació alemanya a la II Guerra Mundial, el fort va ser utilitzat com presidi.

Fragata Corsària “Etoile du Roy”

Aquest vaixell anclat al port esportiu de Saint-Malo és una fidel reproducció d’un vaixell corsari de l’època, va seer realitzada per una pel·lícula prenent de referència una fragata anglesa de 1754. Mesura 47 metres d’eslora i tenia una capacitat per a 240 persones. Tot i no ser original, resulta interessant.

La visita del vaixell costa 6 € (infants 3€).

Saint Servan i la Torre Solidor

El barri de Saint-Servan, situat a 1,5 km del centre històric de Saint-Malo alberga les ruïnes d’un antic assemptament romà, a més es pot visitar el Memorial 39-45 dedicat a la II Guerra Mundial i el Fort de Alet, construït al segle XVIII i que va servir de defensa a les tropes alemanyes.

I per últim, l’antiga Torre Solidor, en realitat és tracta de tres torres intercomunicades i que van ser aixecades al segle XIV per protegir la badia de Saint-Malo, avui en dia és un museu amb molts objectes, mapes i diversos ensers marins.

DINAN

Dinan és una de les localitats més populars de la Bretanya i no és d’extranyar, ja que es podria dir que reuneix tots els atractius que es poden veure al típics pobles d’aquesta regió: un sistema emmurallat medieval en excel·lent estat de conservació culminat amb un impressionant castell, bucòlics carrers amb cases d’entramat de fusta, al·lucinants miradors i un emplaçament al costat del riu. 

Château de Dinan

Aquest principal bastió defensiu de la ciutat va ser declarat Monument històric nacional al 1886, i formava part de tot el recinte emmurallat de Dinan. L’edifici principal del Castell és el Torreó de la Duchesse Anne, deu el seu nom al seu marit, Joan IV i duc de Bretanya, que va manar construir la torre al 1384. Tot i els seus més de 700 anys, s’alça majestuasament i conserva un excelent estat.

Horari: De maig a setembre,  10:30-19:00. Resta de l’any: 13:30-18:30

Preu: 7,50€ (3,50€ reduïda). Nens gratis.

Remparts de Dinan (Muralles de Dinan)

Les inexpugnables muralles de Dinan va ser erigides pels ducs de Bretanya entre els segles XIII i XV i constitueixen el millor sistema emmurallat que conserva en l’actualitat a Bretanya. Té una longitud de 2.60 metres i una altura de quasi 10 metres en alguns punts. A més, van aprofitar l’escarpada orografía del terreny i la barrera natural del riu La Rance per fer més efectiva la defensa de la ciutat. Es por recorrer de manera gratuita per la part superior de les muralles, passant per diferents de les 14 torres, mentre es contemplen les excepcionals vistes de l’entorn.

Église Saint-Malo de Dinan

Aquesta església d’estil gòtic flamíger es va comença a construir al 1490, d’aquesta época gloriosa es conserva el capçal i el creure, posteriorment, es va anar ampliant i reformant, pel que presenta elements d’estil renaixentista. Durant la Revolució Francesa, va allotjar un mercat de moresc, diferents tipus d’espectacles i inclús va funcionar com una caserna.

Torre del Rellotge

Aquesta céntrica torre construida al segle XV pel duc de Bretanya va servir com a punt de vigilancia des dels seus 42 metres d’altura. Posteriorment, al 1506, la duquesa Anna de Bretanya va manar construir un rellotge que ha regit les vides dels habitants durant més de 500 anys.

Des de dalt de la torre s’obtenen unes bones vistes del casc antic de Dinan.

A escasos metres es troba la Maison de La Harpe, que alberga un petit museu del citat instrument, data de 1559, i originalment estaba emplaçada a la localitat de Lanvollon, però davant de la possibilitat de que fós demolida, va ser desmontada al 1933 i traslladada pedra a pedra.

Horari: D’abril a setembre: de dimarts a diumenge, de 13:30-19:30. Dilluns tancat.

Preu: 4€ (reduïda, 3,50€).

Basilique Saint-Saveur

Les primeres pedres de la basílica de Saint-Saveur van ser col·locades al segle XII, segons l’estil romànic de l’època, no obstant, degut a successives reconstruccions i el colapse del campanar al segle XV, una gran part del temple posseeix un estil gòtic. Durant la Revolució Francesa va ser utiltitzadea com a Temple de la Raó i inclús com a graner, abans de tornar-li un ús religiós al 1808. Posseeix una sòbria decoració interior, entre les que destaquen les acolorides vidrieres.

Rue de l’Apport

Aquest és un carrer imprscindible per passejar per observar les seves innumerables cases típiques de fusta. Està molt a prop del carrer de la Torre del Rellotge i a  pocs metres hi ha les famoses Place de Merciers i Place Cordeliers, són a continuación una de l’altra i, a més de les cases típiques, hi ha restaurants, bars, pastisseries i creperies, amb les seves delicioses crêpes, amb les seves variants dolces i salades.

Rue de Jerzual i Rue du Petit Fort

A pesar de la dura competencia, el carrer Jerzual és la que presumeix de més cases d’entramat de fusta de tota la ciutat, és un carrer empedrat de descendeix des del centre neuràlgic de Dinan fins al port fluvial del riu La Rance. A ambdós costat se succeeixen cases típiques bretones que albergeun tallers artesanals i botigues de productes típics. La més famosa de totes és la coneguda com Casa del Governador.

A partir de la Porte de Jerzual el carrer canvia de nom i es denomina Rue du Petit Fort. Auesta porta va ser construida al segle XIV i va ser dins al segle XVIII el principal accés al casc antic des del port fluvial de la ciutat. La porta està escoltada per dues torres i passa per sota de les muralles de la ciutat. Durant segle va ser la principal via de comunicación pels artesants de la ciutat que transportaven llana, cuir, cereals i altres mercaderies.

FORT LA LATTE

Aquesta remota fortificació està en un estat magnífic de conservació, i el seu emplaçament davant del mar fa una estampa molt bonica.

Per arribar-hi cal caminar per un sender durant 10 minuts des de l’aparcament. El fort es pot veure en tan sols mitja hora.

Horaris: Juliol i agost de 10:30 a 19:00h.

Preus: Adults 6,60€ (infants 4,40€).

web oficial

CAP FRÉHEL (PLEVENON)

A escasos 4 km del Fort La Latte es troba aquest cap amb impagables vistes a l’oceà Atlàntic i vertiginosos penyasegats de més de 70 metres d’altura. És un espai protegit per la seva biodiversitat de flora i fauna.

ABBAYE BEAUPORT

Els vetustos murs i florits jardins de l’Abadia de Beauport conserven un irresistible atractiu, encara és un lloc poc freqüentat pel turismo, cosa que fa més interessant la visita. Va ser erigida l’any 1202 i va arribar a convertir-se en una pròspera comunitat religiosa fins a la seva desaparició després de la Revolució Francesa. Posteriorment, va ser reconeguda com a monument nacional i a finals del segle XX es va fer una intensa restauració.

CASTEL MEUR (PLOUGRESCANT)

Arribar a aquest curiós lloc no és fácil, però l’esfoç mereix la pena. El nom de Castel Meur significa Gran Castell, recordant el carácter socarró dels bretons. En realitata, es tracta d’una petita casa de camp escanyada per dues roques i amb infinitat de llegendes recreades per la imaginació dels bretons. Per a la seva construcción, fa 150 anys, els seus propietaris van escollir una ubicació excepcional, rodejada d’illots prop del mar. Tot i que no es pot accedir a la casa, si que es pot fer un petit passeig pels voltants de Castel Meur.

PLOMANAC’H

La costa de Ploumanac’h, al nord de la localitat de Perros-Guirec és un autèntica joia geológica, amb enormes blocs de granit de color salmó.

És aconsellable fer un passeig pel sender coster, passant pel Far de Men Ruz i deixar-se enlluernar pels seus paisatges, i per acabar també és recomanable un bany a la platja de Saint-Guirec.

MENHIR SAINT-UZEC

A la Bretanya hi ha una bona col·lecció de monuments megalítics i un dels més importants és el Menhir de Saint-Uzec. Té una antiguitat d’uns 4.000-7.000 anys i pesa 80 tones. Degut a la importancia per a la població local, va ser utilitzat per grabar una creu al 1674, cristianitzant el lloc i evitant el paganisme. Prop d’aquí hi ha també el Domen de Kerguntuil.

MAISON DE GARDE DES AMIETS

Aquest sugerent lloc va ser construit al 1742 amb la finalitat de protegir les costes de Bretanya i funcionar com a duana. Per això van ocultar la costrucció darrera les roques, de dal forma que no poguessin ser vistos des del mar. A ambdós costats està flanquejat per les fascinants Platge des Amiets i la Platge de Kervaliou, aquesta última amb una petita piscina natural.

BRIGNOGAN-PLAGES

Aquesta franja litora no té la fama de la Costa de Granit Rosa, però compta amb formacions rocoses granítiques de gran bellesa. A més, al no ser tan coneguda, té l’avantatge de rebre menys turistes i disposar de platges més grans i boniques. Un dels racons d’obligada visita és el Far de Pontuval, situat en un entorn privilegieat i franquejat per captivadores platges salvatges, en una d’elles hi ha una piscina natural ideal pera als nens. Altres platges recomanables de la zona són la Plage des Chardons Bleus i la Plage du Garo.

MENEHAM

Darrera dels titànics blocs de granit, al 1756 es va aixecar un lloc de vigilancia imposible de veure des del mar. D’aquesta manera podien avistar als contrabandistes sense ser vistos, al temps que es protegien per la barrera natural de les roques. Posteriorment, es va ampliar amb un petit destacament de soldats. L’aldea s’ha reconstruit per representar el seu modus vivendi.

BREST

Poques ciutats van patir tant durant la II Guerra Mundial com Brest, però encara conserva una impresionant ciudadela fortificada. Degut a la seva estatègica ubicació, ha estat una localitat important des de temps de l’Imperi Romà i al llarg dels segles, va anar ampliant i reforçant-se fins a crear un bastió quasi inexpugnable, avui en dia alberga el Museu de la Marina.

PENÍNSULA DE CROZÓN

Aquesta remota zona de Bretanya és una àrea de gran valor ecològic per la seva flora i fauna. Es poden realizar passejos seguint les rutes costeres amb penyasegats de vèrtigen i descubrir històrics llocs com el Fort des Capucins, un fortí del segle XIX construit sobre un illot davant de l’oceà Atlàntic.

Hi ha la localitat de Camaret-sur-Mer, una pintoresca localitat de la península. També hi ha platges boniques com la de Pen-Hat.

LOCRONAN

Aquest poble va gaudir d’una gran importancia gràcies al comerç i a la confecció de teixits durant el segle XIX, i sembla que s’hagi quedat anclat en aquesta época, amb carrers empedrats i típiques cases de pedra que s’han convertit en hotels, botigues d’artesania i elegants cafeteries, que reben cada dia a cents de turistes.

QUIMPER

Quimper és la ciutat més important de la Cornualles i una de les localitats més boniques de la Bretanya, tot i la dura competència que hi ha, encara no és molt coneguda. A més de conservar part del sistema emmurallat, es poden contemplar tradicionals cases d’entramat de fusta, agradables jardins, romàntics ponts decorats amb flots creuan el riu i altres atractius.

Aquesta petita ciutat medieval conserva tota l’esència de Bretanya. És cert que els llocs imprescindibles de Quimper es poden visitar en un dia, però es aconsellable passar-hi una nit per gaudir de l’ambient dels carrers per la tarda i sopar a algún dels seus animants restaurants.

Casc Antic Medieval

Quimper compta amb un casc antic (Vieux Quimper) molt ben conservat, amb infinitat de cases amb entramat de fusta, a l’igual que d’altres ciutats com Vannes o Rennes, moltes d’aquestes han estat restaurades amb la intenció d’atreure al turismo. Al llarg dels carrers del centre històric hi ha confiteries, restaurants i botigues de souvenirs. La Rue de Boucheries i la Rue de Kéréon són dos dels carrers on es poden veure més cases típiques. Altres llocs amb encant són la Place au Beurre i la Rue Elie-Freron.

Notre-Dame Saint-Corentin

Aquesta catedral gòtica va iniciar les seves obres al segle XIII, tot i que no es va acabar definitivament fins al segle XV, no obstant, durant la Revolució Francesa va patit assetjaments i saquejos per part de les masses, però segueix essent un dels temples més bonics de França. En el seu interior destaca per les policormades vidrieres donades per les famílies adinerades de la ciutat. Durant el segle XX i XXI s’han portat a terme tasques de restauració per tornar-li l’esplendor.

Jardins de la Retraite

Aquest amagat jardí botànic ubicat a les esquenes de les muralles, és un preció racó primorosament ornamentat i organitzat en tres zones. Deu el seu nom a un seminari de les monges de la ordre de Las Dames de la Retraite, que van ocupar el solar fins al 1977. En els diferents espais separats per escalinates es pot contemplar boniques palmeres i altres plantes tropicals. I per últim, també s’han habilitat un espai dedicat a les plantes de terra com aloe vera, iuques i atzavares.

A pocs metres hi ha l’Església dels Jesuites del segle XVII.

Horari: Hivern, 9:00-17:00. Estiu, 9:00-18:00.

Entrada gratuita.

Muralles de Quimper

El sistema emmurallat de Quimper va ser erigit al segle XII pels ducs de Bretanya Jean I i Jean II, i es va ampliar durant els dos segles següents fins a configurar un recinte defensiu de 1.500 metres de diàmetre. A més d’aquestes imponents muralles, la ciutat estaba fortmament defensada per una enorme fosa de 1 metres d’ample i vàries torres de defensa. D’aquestes només queda com a testimoni l’esplèndida Torre Nevet. En aquesta secció, annexa al Jardí de la Retraite, es pot accedir a la part superior de les muralles i contemplar les vistes des de dalt.

Una de les seccions més ben conservades es troba al costat del riu Odet, però a més, davant de les muralles, en aquest sector hi ha un petit jardí amb vistoeses flors, i juntament al jardi es troba el petit Museu del Departament de Bretanya, dedicat a la cultura bretona.

Marché de les Halles

El mercat de les Halles Saint-François és un mercat que porta quasi dos segles oferint diàriament productes de primera qualitat d’agricultores i ramaders locals, com verdures, formatges i altres viandes. A més, els dimecres també s’instal·len un llocs ambulants d’agricultors i els diumenges s’organitzar el mercat Braden, que a més de productes alimentaris, també es pot comprar roba.

Place Terre-au-Duc

Tot i que és difícil escollir un lloc dins del casc antic de Quimper, la Place Terre-au-Duc probablement s’endú la glòria. Aquesta petita i encantadora plaça amb acolorides construccions de més de 300 anys al voltant d’una Font amb motius decoratius típics de la ciutat.

Museu de Belles Arts

Aquest museu va nèixer gràcies a la labor filantrópica del Comte Jean-Marie de Silguy que va donar la seva important col·lecció d’art a la ciutat. Posteriorment el museu ha anat ampliant i el seu fons pictòric s’ha enriquit amb diverses donacions privades. Entre les seves obres destaquen treballs d’autors principalment francesos.

Château de Keriolet

Aquest castell neogòtic del segle XIX, situat a la localitat de Concarneau va ser un regal d’una princesa russa, Zenaida Yusopova, al seu marit, el comte de Chaveneau. No va escatimar diners, ja que va construir un bonic palau enmig de la campinya bretona. Organitzen visites guiades pels seves luxoses sales i els jardins.

JOSSELIN

Resulta difícil trobar tants racons encantadors en un espai tant petit, i es que, Josselin reuneix en pocs carrers de vianants cases multicolors de fusta, animads terrasses, edificis centenaris i un castell al costat del riu, el Château de Josselin, cal dir que la visita del Castell no val la pena, ja que el que s’ensenya és poca cosa i el preu és molt car, no obstant veure’l per l’exterior si.

CARNAC

Carnac és el jaciment prehistòric més gran del món, i data dels segles V – III a.C., s’ha trobat mils de menhirs. Té un lloc d’interpreatació on es pot aprendre més sobre aquesta impresionant joia del Neolític.

VANNES

Aquesta ciutat de quasi 2.000 anys d’història va arribar a ser l’antiga capital de Bretanya i té un patrimoni molt ben conservat. El seu casc històric està protegit per imponents muralles, alberga quasi 200 típiques cases bretones de fusta, té jardins molts bonics i històrics edificis.

Porta de la Presó

Aquest enorme bastió defensiu va ser aixecat al segle XIII al mateix lloc on es trobaven les muralles romanes, l’entrada té un accés per a vianants i un altre per a carros, que antigament havien de travessar un pont llevadís. Al seus peus es troben dues pintoresques cases d’entramat de fusta molt ben conserades, una d’elles alberga un bar amb una Terrassa molt animada.

Casc Antic

Vannes pot presumir de tenir un dels centres històrics medievals millor conservats de França. Cal destacar les múltiples cases típiques amb entramats de fusta.

Remparts de Vannes (Muralles de Vannes)

La ciutat de Vannes sembla haver nascut per barallar-se contra assetjaments d’enemics. Des de la seva fundació pels romans al segle I han comptat amb un sistema emmurallat. A l’Edat Mitja aquesta fortaleza va ser refoçada al segle XIV i sobre tot al segle XVI, quan es van afegir els bastions. Les muralles es conserven en un bon estat i es pot pujar-hi per un petit tram a la secció de la muralla que hi ha els jardins, segons s’entra per la Porta de la Presó cal dirigir-se cap a l’esquerra i fàcilment es troben les escales per pujar-hi.

Al perímetre exterior de les muralles hi ha uns preciosos jardins adornats amb flors i bardisses molt ben cuidades, és també un lloc favorit pels seus habitants per a relaxar-se durant la tarda dels dies d’estiu. Les millors vistes del jardí són de dalt de la muralla.

Place Henry IV

Aquesta plaça del centre emmurallat de Vannes és tan petita com encantadora i guarda molts dels secreta de la història de la ciutat. Al voltant dels seus 400 m² s’ubiquen nombroses cases d’entramat de fusta, la majoria daten dels segles XV i XVI i compten amb la denominació d’edificis històrics de França.

A més, des de la plaça es veu el campanar de la Basilique de Saint-Pierre.

Notre-Dame de Sant-Pierre

Aquesta església d’estil gòtic es remonta al segle XV, tot i que anteriorment ja debía existir un campanar en aquest mateix lloc, no obstant, el campanar que s’observa actualmente es va aixecar al segle XIX, pel que la conclusió de la catedra es va demorar durant diversos segles, per això es poden percebre diferents estils arquitectònics.

Dins reposen les restes de Saint-Vicente-Ferrer, que va passar els seus últims mesos de la seva vida a Vannes.

L’entrada és lliure i gratuïta.

Château de L’Hermine

El Castell original va ser la residencia oficial dels ducs de Bretanya entre els segles XIV i XV, no obstant, va ser derruït i al seu lloc es va construir, l’any 1785, l’edifici que es pot veure avui. Al segle XIX va ser comprat per l’Ajuntament de Vannes, funcionant des de llavors com edifici públic. Al davant té uns bonics jardins al costat del riu Garenne. La planta baixa acostuma a albergar exposicions temporals.

Porta de Saint-Vicent

Aquesta entrada a la ciutat emmurallada sembla estar dissenyada per impresionar al visitant. Era l’entrada principal a la ciutat, a la que s’accedia des del port. Deu el seu nom a Saint Vicent-Ferrer i data de finals del segle XVI. Antigament davant d’aquesta porta hi havia un pont. A la part superior s’exhibeix l’escut d’armes de la ciutat en granit i sobre ell, una estàtuta de Sant Vicent-Ferrer amb la mà alçada. Conta la llegenda que quan el sant baixi la mà, la ciutat quedarà engullida per les aigües.

DéDaLe Rive Gauche

Els amants de l’art alternatiu tenen també un lloc a Vannes, s’anomena DéDaLe Rive Gauche i és un projecte cultural que promou l’art urbà. Aglutina als més creatius artistas locals, com músics i graffiters. Alguns d’ells ha estat encarregats de decorar les diferents sales del local. Té també un bar molt agradable amb una Terrassa al costat del riu freqüentat per hípsters. La seva intensa agenda inclou exposicions gràfiques, audiovisuals i concerts de múnica hip-hop.

ROCHEFORT-EN-TERRE

Rochefort-en-Terre és un dels pobles més bonics de França. Aquesta meravella sembla literalment un escenari d’una pel·lícula de Disney. El Castell és l’edifi més destacat però paradoxalment passa quasi desapercebut per un casc urbà plagat de cases centenàries que competeixen per veure quina és més bonica. Als seus baixos, tallers d’artesans, pastisseries, botigues de souvenirs i cafeteries atreuen als visitants que cada vegada més són seduits pels encants de Rochefort-en-Terre.