Eslovènia

La República d’Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l’Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea. Limita amb Itàlia a l’oest, amb el mar Adriàtic al sud-oest, amb Croàcia al sud i a l’est, amb Hongria al nord-est i amb Àustria al nord.

Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment a ItàliaÀustria i els Estats Units.

L’actual Eslovènia es va formar el 25 de juny de 1991 després d’independitzar-se de Iugoslàvia, després d’un breu conflicte armat anomenat Guerra d’Eslovènia que la va oposar a l’exèrcit de l’antiga federació.

El 2004 va unir-se a la Unió Europea. Des de 2009 forma part de l’eurozona, l’àrea Schengen, el Consell d’Europa i està en procés de formar part de l’OCDE.

Continguts:

HISTÒRIA D’ESLOVÈNIA

Eslovènia va ser part de Iugoslàvia des de 1945, i va obtenir-ne la independència el 1991. Va esdevenir membre de la Unió Europea el primer de maig del 2004. És membre, també, del Consell Europeu i de l’OTAN, i té condició d’observador a la Francofonia.

El 1987 i el 1988, una sèrie de xocs entre l’emergent societat civil i el règim comunista culminava amb l’anomenada primavera eslovena. Un massiu moviment democràtic, coordinat pel Comitè per a la defensa dels drets humans, empenyé els comunistes cap a reformes democràtiques. Aquests esdeveniments revolucionaris a Eslovènia, s’avançaren gairebé un any a les Revolucions de 1989 en l’Europa de l’Est, però van passar força inadvertits als observadors internacionals.

Alhora, la confrontació entre els comunistes eslovens i el Partit Comunista Serbi, dominat pel carismàtic líder nacionalista Slobodan Milošević, es convertiren en la lluita política més important a Iugoslàvia. El pobre rendiment econòmic de la Federació (les diferències regionals en entitats supranacionals són una causa freqüent de la seva ruptura), i els emergents xocs entre les diferents repúbliques, creà un brou de cultiu adequat per a l’ascens de les idees secessionistes entre els eslovens, tant anticomunistes com comunistes. El gener de 1990, els comunistes eslovens abandonaren el Congrés del Partit Comunista de Iugoslàvia, en protesta per la dominació del lideratge nacionalista serbi, la qual cosa significà la dissolució del Partit Comunista Iugoslau, l’única institució que encara mantenia unit el país.

L’abril de 1990, se celebraren les primeres eleccions lliures i democràtiques, i l’Oposició Democràtica d’Eslovènia derrotà l’anterior Partit Comunista. Es formà un govern de coalició encapçalat pel demòcrata-cristià Lojze Peterle, i començà reformes econòmiques i polítiques que establiren una economia de mercat i un sistema polític democràtic liberal. Alhora, el govern continuà la independència d’Eslovènia de Iugoslàvia. El desembre de 1990 va tenir lloc un referèndum sobre la independència d’Eslovènia, en el qual la majoria aclaparadora de residents eslovens (al voltant d’un 89%) votaren a favor de la independència d’Eslovènia de Iugoslàvia. Eslovènia esdevingué independent el 25 de juny de 1991. L’endemà al matí va començar una curta Guerra d’Eslovènia, en la qual les forces eslovenes rebutjaren reeixidament la interferència militar iugoslava.[3][5] Al vespre, la independència va ser solemnement proclamada a la Plaça de la República pel President d’Eslovènia Milan Kučan. La Guerra dels Deu Dies es perllongà fins al 7 de juliol de 1991, quan es va signar l’Acord de Brioni. El 26 d’octubre de 1991, marxà d’Eslovènia l’últim soldat iugoslau.

Després de 1990, evolucionà un sistema democràtic estable, amb liberalització econòmica i creixement gradual de la prosperitat. Eslovènia esdevingué membre de l’OTAN el 29 de març de 2004 i de la Unió Europea l’1 de maig de 2004. Eslovènia fou el primer país post-comunista que va exercir la Presidència del Consell de la Unió Europea, durant els primers sis mesos de 2008.

BLED

Un dels atractius d’Eslovènia és Bled, aquesta localitat està situada a la regió de Gorenjska, a menys d’una hora des de la capital Ljubljana. Un cop s’arriba ens dóna la benvinguda el seu castell, ubicat al cim d’un penya-segat d’uns 150 m, i des d’on s’obtenen unes bones panoràmiques del llac turquesa.

Llac de Bled

Castell de Bled

Per arribar al castell hi ha una carretera que porta a un pàrquing proper a l’edifici, i des del qual es pot accedir a l’interior. Des dels seus murs les vistes són impressionants, des de dalt es veuen les típiques barques eslovenes navegant fins a la Illa de l’Assumpció, coronada per la petita església que porta el mateix nom.

Al castell es pot visitar un petit museu que alberga diverses sales amb la història de Bled i els seus voltants, a més de veure algunes demostracions dels tallers de forja o d’impremta. En unes de les estàncies es troba una reconstrucció de la Impremta de Guttemberg, allí es pot veure en funcionament la mateixa, també es pot gravar el teu nom i adquirir-lo com a souvenir.

Interior del Castell de Bled

Llac de Bled

Després d’un passeig pel pati de la Fortalesa, és recomanable tornar a la ribera del llac, i embarcar-se en alguna de les seves “Pletnas”, en les barques poden viatjar unes 10 persones, fins que no s’omplen no surten, també és possible llogar una de les barques i realitzar el viatge sols.

Si s’escull la primera opció, en 20 minuts de travessia pel llac s’arriba a la illa. A la taquilla venen l’entrada que dóna accés per visitar el petit museu, la torre veneciana i l’església, un cop dins del temple és tasca obligatòria tirar de la pesada corda i tocar tres vegades les campanes, diu la tradició que mentre ho fas, cal demanar un desig que segur que es complirà. A la illa hi ha un restaurant en el que es pot adquirir algun  souvenir així com degustar deliciosos postres plens de multitud d’ingredients, cada dia són diferents i ben elaborats.

Existeix una llegenda en que en aquesta illa els habitants adoraven a Ziva, deessa de l’amor i la fertilitat, posteriorment es va convertir en un lloc de pelegrinatge, fins que a principis del segle XX va ser elegida per l’aristocràcia com a destí de benestar i relaxació, convertint-se en ciutat balneari, no és d’estranya ja que és un dels llocs més bonics del país.

És recomanable passejar per la ribera del llac, un passeig d’1,30 hores aproximadament. Des dels seus voltants es poden veure les piscines per a petits i grans que a l’estiu són molts els que es refresquen.

A l’oficina de turisme situada al centre de Bled, al costat del llac es pot sol·licitar un mapa per poder realitzar alguna excursió pels voltant.

A meitats de juliol, el llac es cobreix de llums nocturnes i focs artificials i nombrosos concerts.

Llac de Bled

RADOVLJICA

Radovljica és una població molt dolça, i ho saben molt bé els que els hi agrada la xocolata, ja que aquí se celebra cada any el Festival de la Xolocata, al que acudeixen grans xefs de tota Europa per a elaborar i mostrar la xocolata en totes les seves formes.

Però aquesta població propera a Bled ofereix al visitant molt més. Radovljica és un encantador poble medieval en el que es poden trobar diversos edificis interessants, així com museus i galeries d’art.

A Radovljica cal deixar-se portar, perdre’s pels carrers i deixar-se hipnotitzar per la seva essència. El nucli de la població és la Plaça Linhart, on es pot gaudir d’una arquitectura  de l’època medieval, essent aquests una de les àrees medievals millor conservades d’Eslovènia.

Aquí mateix es pot veure la Mansió Radovljica, antic Castell de Diestricstein, una gran construcció que va pertànyer a la Reina de la ciutat, decorat amb delicats retrats sobre les seves façanes amb estuc, una impressionant exponent del barroc de la ciutat. També hi ha el Museu de l’Apicultura i el Museu de la Ciutat. L’accés a la Mansió és gratuïta.

Plaça Linhart, el cor de la ciutat de Radovljica

L’apicultura és una tradició en aquesta zona, aquí es pot veure la riquesa de la mes eslovena durant tota la seva història i també es pot observar un rusc real amb les seves abelles per veure com es realitza.

El rusc es pot veure al Museu de l’Apicultura

Al costat del Riu Sava va començar el desenvolupament en el segle XIII, essent un punt neuràlgic pel comerç i l’artesania, el seu mercat va tenir un gran auge en tota aquesta zona. Degut a aquesta importància, la ciutat va estar emmurallada en tota la seva totalitat durant gran part de la història, arribant a tenir fins a 16 torres de defensa, tot i que actualment només es conserva una part de la muralla a la zona més occidental del Casc Antic.

Les cases són un gran atractiu visual, edificis de dos o tres nivells amb un estil renaixentista i gòtic, amb petites finestres que se sostenen amb els pilars de les galeries de la planta baixa. Preciosos portals que avui encara conserven tota l’essència medieval.

Al moll, hi ha l’església de St. Peter, i una petita plaça on es pot veure l’esplendor que va tenir aquest lloc. Aquí és on es troba la part de la muralla més antiga i algunes de les seves torres.

No es pot deixar la ciutat sense visitat la Taberna Gòtica, on es pot prendre alguna cosa mentre es descansa.

També sorprèn de Radovljica la gran quantitat de petites galeries d’art, moltes exposen i venen les seves obres als viatgers, fins i tot es pot trobar grans obres d’art d’alguns dels artistes més afamats d’Eslovènia.

Si s’arriba a Radovljica en cotxe, es pot aparcar a les afores de la ciutat en un pàrquing que es gratuït i que no està molt lluny, a uns 5 minuts del centre.

A l’entrada del Casc Antic es troba l’Oficina de Turisme.

VINTGAR GORGE

Un passeig màgic espera quan s’accedeix a les passarel·les de les Goles de Vintgar (Blejski Vintgar), situades a 4 km de Bled. És un congost pel que discorren aigües turqueses entre les estretes parets de les Muntanyes Hom i Borst.

Vintgar Gorge

Quan Jakob Zumer va descobrir aquest increïble lloc mai va pensar que tants turistes anirien a gaudir de la intensa naturalesa.

Un cop s’accedeix al congost cal abonar una petita entrada per a poder ajudar a la conservació de les instal·lacions, després d’un passeig tranquil d’1,5 km i sorollós degut al fluir l’aigua del riu Radovna, els nombrosos salts i petites cascades, ocells voletejant, entre els murs de pedra, el color de l’aigua, tan característic de tota la zona, un intens verd que farà que les nostres fotografies quedin com autèntiques postals.

Contínuament es va anant d’un costat a un altre del congost a través de nombrosos ponts de fusta fins que s’arriba al final del camí, amb un apoteòsic final a la Cascada Sum.

Recorregut de les passarel·les de Vintgar Gorge
Pont de les passarel·les de Vintgar Gorge

SKOFSA LOKA

Skofja Loka és un dels llocs que millor conserven el patrimoni cultural de l’edat mitja.

Es respira art i cultura per tota la ciutat, la ciutat és una riquesa patrimonial impressionant, a pesar de ser una petita localitat. La ciutat està a la Vall de Selska, molt prop de la Ljubljana, direcció a Bled, i són molts els que decideixen visitar-la per gaudir del Castell de Loka que alberga en el seu interior obres de gran importància a la part destinada museu.

Al casc urbà es passejar pel davant de la Casa Homa o l’Antic Graner, llocs molt important pel desenvolupament de la vil·la durant l’edat mitja. Un altre lloc de gran interès és la Biblioteca dels Caputxins i el seu Pont de Pedra.

Pont de Pedra de Skofsa Loka

La pintura a la vall té un especial protagonisme i és que de Skofja Loka sorgeixen durant els segles XIX i XX nombrosos pintors molt rellevants per l’art eslovè, alguns com Ivan Grohar, Anton Azbe i els germans Subic.

En un dels edificis municipals, el Centre d’Arts i Oficis  es pot veure una exhibició dels productes de la zona, també es poden comprar allí.

Skofsa Loka

A nivell europeu es coneix molt aquesta població per la seva representació de la Passió de Jesús, una interpretació religiosa realitzada per la gent de Skofja Loka que prepara durant tot l’any per encarnar als diferents personatges que conformen aquesta obra, un text que presumeix de ser el més antic i millor conservat de l’idioma eslovè. Més de 800 persones protagonitzen pels carrers de la vil·la un espectacle que s’adorna fins al mínim detall perquè reneixi l’essència medieval.

Tot i que molts escullen aquesta zona per gaudir de les seves vacances per la gran possibilitat de practicar qualsevol esport a l’aire lliure i en contacte màxim amb la natura. A la zona cuiden molt les infraestructures per als senderistes i ciclistes, amb nombroses pistes i camins en òptimes condicions per a realitzar rutes amb encant. A més, es practica la pesca als rius Selska i Poljanska Sora.

Skofja Loka té de tot i per a tots, als més atrevits s’ofereix la possibilitat de practicar parapent des d’alguns pujols i muntanyes properes i gaudir d’unes vistes espectaculars de la regió.

També cal prova els panets de mel, típics elaborats pels artesans locals des de fa més de mil anys.

LJUBLJANA

Ljubljana és el cor d’Eslovènia, un lloc on transmet molta tranquil·litat, sobre tot a la zona cèntrica, degut en part a les grans zones de vianants que fan que passejar pels seus carrers sigui un autèntic plaer. Ciutat cosmopolita, té un ambient meravellós que es pot gaudir en tot el seu casc antic així com a la ribera del riu Ljubljanica, ideal per prendre alguna cosa després de visitar la ciutat.

Ljubljana té uns 270.000 habitants, i és la capital d’Eslovènia, una ciutat que té vestigis romans, com la ciutat d’Emona o el pintoresc Casc Antic, en el que es troba el Castell Medieval, la Catredral, l’Església Franciscana de l’Anunciació, edificis de l’època barroca italiana, mostres arquitectòniques de l’Art Nouveau, el Pont del Drac que creua el riu Ljubjanica, l’imponent Parc Tivoli o els Marenys de Ljubljana.

Ljubljana ofereix la Targeta del Turista, una interessant opció per conèixer cada racó, entre els beneficis en portar-la està l’entrada gratuïta als museus i llocs d’interès, visita guiada gratuïta de la ciutat, viatges gratis amb els autobusos, accés 24 hores a Wifree, xarxa inalàmbrica d’Intenet al nucli urbà, creuer pel riu gratuït. El preu de la targeta per un dia és de 23 €, si s’obté on line té un descompte del 10 %. També es pot obtenir a l’Oficina de Turisme.

Una altra comoditat que ofereix Ljubljana és connexió gratuïta a la xarxa Wifree, cada persona pot connectar-se durant 60 minuts diaris a Internet, l’accés permet visitar els llocs web propietat de la ciutat.

Ljublijanki Grad (Castell de Ljubljana)

Pati interior del Castell de Ljubljana

La majoria de visitants acudeixen a la zona del Casc Antic de Ljubljana per a poder visitar alguns d’aquests llocs, començar pel castell és una bona opció, per pujar-hi hi ha dues opcions: fer-ho amb el seu funicular o caminant per un petit sender sense dificultat. Des del castell les vistes de tota la ciutat són immillorables, es pot veure la zona de l’extraradi amb els habitatges i edificis nous i la zona més propera del Casc Antic, aquí ja es pot fer-se un mapa per a idear l’itinerari. En una zona del castell l’accés és lliure, però si es vol accedir a la zona més alta cal pagar l’entrada. A l’interior, molt ben conservat, es pot comprar algun souvenir o prendre alguna cosa a la terrassa del seu restaurant.

El Castell de Ljubljana és un dels símbols de la ciutat, ubicat sobre un congost al centre de la ciutat, Ljubljana ha crescut a partir de les seves muralles.

El castell està ubicat sobre les restes dels primers assentaments que hi va haver a la ciutat al final de l’Edat de Bronze i de Ferro. Un lloc rodejat de boscos i camps per a sembrar, molts animals per a caçar i prop del riu Ljubljana.

Després d’habitar els prehistòrics o els celtes, van ser els romans els que van establir un lloc militar al mateix lloc on ara hi ha el castell. L’any 100 aC Ljubjana era la ciutat romana d’Emonam i es van construir muralles que la rodejaven.

Ja a l’Edat Mitja, quan es denomina a la capital eslovena com Ljubljana o Laibach, és la família Breze Saleski la que es fan amb els terrenys on s’ubica el castell i construeixen una mansió / fortalesa. Al segle XIII el castell va anar canviat de propietaris, en funció del poderosos que eren, fins que al segle XV va arribar la invasió dels turcs, durant aquests anys el castell va tenir moltes modificacions per dotar-lo de més seguretat, es van renovar els murs exteriors i remodelar la seva estètica de mansió a un lloc militar.

Una de les sales del Castell de Ljubljana

El castell de Ljubljana va resistir el terratrèmol que va destrossar la ciutat al 1515, va aguantar les lluites entres camperols i nobles, i mentrestant els seus habitants li van anar afegint zones residencials, salons per a reunions, capelles, etc. Fins que al segle XVII va perdre la seva nominació de fortalesa i va començar a utilitzar-se com a dipòsit militar. Un magatzem en el que es guardava tot tipus de munició, pólvora, armes … tot això portava un perill per a la població ja que estaven exposats a incendis i explosions que podien afectar-los.

L’ocupació francesa de 1979 el va recuperar i de nou el va utilitzar com a caserna i hospital militar, i quan van recuperar la ciutat els austríacs al 1815 el van fer servir com a presó, i així va seguir durant molts anys, fins que al 1905, Ivan Hribar, alcalde de Ljubljana el va comprar i el va utilitzar per a albergar a ciutadans de la ciutat que no trobaven cases.

Preus i horaris (2019)

Les entrades es poden comprar a través de la web oficial del Castell de Ljubljana o en alguns dels punts de venda que hi ha a l’estació del funicular. També es poden adquirir al mateix castell.

Castell, funicular i cafeteria

Gener, febrer, març i novembre: De 10:00 a 20:00 hores
Abril, maig i octubre: De 09:00 a 21:00 hores
Juny, juliol, agost y setembre: De 09:00 a 23:00 hores
Desembre: De 10:00 a 22:00 hores

Entrades castell i funicular (si es compren a la web oficial, 10 % de descompte)

Adults: 13 €

Menors (de 7 a 18 anys), estudiants, pensionistes o grups de 15 persones: 9 €.

Famílies (2 adults i 1 nen, mínim): 31 €.

Entrades castell

Adults: 10 €

Menors (de 7 a 18 anys), estudiants, pensionistes o grups de 15 persones: 7 €.

Famílies (2 adults i 1 nen, mínim): 24 €.

Com arribar-hi

Es pot arribar al castell amb funicular, amb tren turístic, a peu o en bicicleta.

El funicular s’agafa prop de la Plaça Krek, prop del Teatre de Marionetes.

El tren turístic elèctric, realitza una ruta circular des de l’Ajuntament fins al castell, passant pel jardí botànic, la muralla de la ciutat d’Emona, la plaça del Congrès i el carrer Presernova Cesta.

Caminant, des del mercat central surt un sender que porta fins al castell, es tarda aproximadament 10 minuts.

Bicicleta, pel carrer Streliska i girar cap a Cesta Sovneskih Lmeckih, i des d’allí un km aproximadament per una carretera asfaltada, fora del castell hi ha una zona per poder aparcar les bicicletes.

Katedrala Ljubljana (Catedral de St. Nicolau)

Katedrala Ljubljana (Catedral de St. Nicolau)Limítrof al castell  hi ha la Catedral de St. Nicolau, amb el seu imponent òrgan, amb una cúpula de color verd i les torres bessones. L’església actualment barroca però reconstruïda des del seu anterior aspecte gòtic està a la Plaça de St. Ciril·lo molt a prop de l’Ajuntament i del Mercat.

Interior de la Catedral de Ljubljana

Mestna Hisa (Ajuntament)

Situat a la Plaça Mestni, edifici del segle XV, lloc amb molt de trànsit de gent que passeja pels carrers de la vella ciutat de Ljubljana.

Ajuntament de Ljubljana

El Mercat

Es troba a la Plaça Vodnikov, a la part interior hi ha productes com la carn o el peix, així com productes típics d’Eslovènia, però a l’exterior hi ha fruites i verdures així com precioses flors.

Mercat de Ljubljana

Mesarki Most (Ponts de Ljubljana)

El drac, símbol de Ljubljana

Un altre dels atractius de la capital són els seus famosos ponts, així que es recomanable passejar per ambdues riberes del riu Ljubljanica, travessant el ponts, o fer una excursió en vaixell pel riu, un dels més fotografiats és el Pont del Dracs, símbol de la ciutat degut als vincles amb la llegenda de St. Jordi, des d’aquí, seguint una caminada per la ribera travessant el mercat fins arribar al Pont Triple, a costat de l’Oficina de Turisme.

El pont dels Carnissers i dels Sabaters també són molt visitats, el primer per ser visitat per enamorats que posen els seus cadenats a les baranes i el segon per tenir cents de sabates penjades sobre ell, encara que realment el seu nom prové perquè en l’antiguitat era una zona amb nombrosos comerços de sabates.

Art Urbà de Ljubljana

Prop de l’estació de tren hi ha el barri Metelkova Mesto, on en un recinte de cases pintades i decorades amb graffitis i art urbà està el centre cultural Metelkova Mesto. Un dels exponents de l’arquitectura de la capital eslovena és Joze Plecnik, l’artista va plasmar el seu art en nombrosos edificis de la ciutat.

Art urbà
Art urbà

LLAC JASNA

El Llac Jasna (Jesero Jasna) és el nom de dos llacs artificials connectats entre si, que es troben a prop de Kranjka Gora.

A causa de les necessitats del turisme, els llacs estan ordenats al costat de la confluència dels rius Mala Pisnica i Velika Pisnica.

Llac Jasna

Al voltant de Jasna hi ha traçats diversos senders per passejar i aquí comença el camí del bosc pel riu Mala Pisnica, que es troba abandonat des del terratrèmol de l’any 1980. Al voltant del llac hi ha el munyiment a Zlatorog (animal de la mitologia eslovena, un isard amb banyes daurades).

NORDIC CENTER PLANICA

Nordic Center Planica

Aquesta vall és molt coneguda pels aficionats i professionals de l’esquí, situat al nord d’Eslovènia, prop del Parc Natural de Triglav, i un dels entorns més increïbles d’Eslovènia, Planica té les pistes de sal d’esquí més importants del país. Aquí es va fer el primer salt per sobre de 100 metres al 1936, posteriorment, al 1994 es va superar arribant als 200 metres de distància, actualment el record se situa en 239 metres saltats a Planica.

Els Alps Julians i les Muntanyes Karavanke vigilen aquest petit lloc. Es troba molt a prop de Kranjska Gora, pel que fa que molts s’allotgin en aquesta petita localitat.

Més de 50.000 persones acudeixen a les competicions que se celebren al març, és un esdeveniment conegut mundialment.

Nordic Center Planica

Quan no hi ha competicions, aquest lloc és l’elegit per molts per a realitzar rutes de senderisme o esquí de fons si la neu  ho permet. Per accedir al pàrquing cal abonar 3 €, un cop aparcat el vehicle comença na ruta a través d’un camí sense dificultats al voltant d’una hora, després de travessar camins pedregosos, s’arriba a la Vall de Tamar, espectacular, allí hi ha un alberg i una cafeteria. Els més atrevits continuen les seves rutes a través de les muntanyes.

PARC NATURAL TRIGLAV

L’immens Parc Nacional de Triglav, prop de la frontera amb Itàlia i Àustria, és l’únic d’Eslovènia, però un dels més antics creats a Europa (al 1924 es va crear el parc de protecció alpí). El cim més alt (2.864 m) dóna nom a tot el parc reuneix pràcticament tots els Alps Julians en territori eslovè, i reuneix punts de gran atractiu natural, històric i faunístic.

Muntanya Triglav

Per exemple , en aquestes muntanyes es va establir un dels fronts més sagnants de la I Guerra Mundial, amb les llegendàries Batalles de Soca, en una línia de trinxeres que a dures penes avançaven mentre anaven caient varis centenars de mils de soldats italians i austro-húngars. En una de les poblacions de la vessant del Parc Kobarid, es troba el museu que recorda la salvatge i inútil lluita, també hi ha el centre informatiu que ensenya les joies del Parc de Triglav.

El pas de muntanya de Vrsic creua la serralada des de Kranska Gora fins a Bovec, amb vistes increïbles, hi ha possibles treballs forçats que van fer els presoners russos al 1917. La capella de fusta que es troba ascendint recorda i honra els que van morir durant la realització de la carretera que connectava Àustria amb la costa d’Itàlia.

Mapa de Triglav

El territori és exuberant, amb boscos immensos, cavitats de naturals càrstica i llacs glaciars, per no mencionar les nombroses cascades, entre les Savica i Kozjak.

A la part sud del parc estan les poblacions de Bove, Kobarid i Tolmin, cada una amb els seus encants. La primera és el punt de partida per a totes els esports d’aventura de la zona, la segona alberga un dels museus més premiats per la labor de recuperació de la memòria històrica de la Gran Guerra, i Tomin és un centre internacional de Kayak, a més d’un lloc de fabricació dels millors formatges eslovens, sense oblidar les vistes del riu  Soca amb el seu profund i intens color maragda.

El parc ofereix moltes possibilitats per conèixer, la primera proposta pot ser una ruta circular en cotxe que toca els punts més turístics com els llacs Bled i Bohinj, el pas de la muntanya de Vrsic que en apropa a les altures sense baixar del cotxe (però fent les seves 50 famoses corbes), i la Vall de Soca, amb el riu maragda que baixa formant salts i ràpids, on es pot practicar rafting.

Pels que necessiten tocar terra, hi ha camins que pugen des de varis punts als refugis de muntanya entorn al pic de Triglav. Hi ha més de 400 muntanyes de sobrepassen els 2.000 m, entre les que destaquen Mangrt, Jalove, Prisojnik i Spik.

Des de Tolmin es poden fer pujades al pic Triglav (millor comença a Trenta), amb senders que porten fins al pic. També des de Tolmin es pot recórrer la ruta E7 del sender europeu de senderisme o el conegut com el Sender de la Pau, un itinerari històric que passa per punts amb fortificacions conservades des de la I Guerra Mundial i que surten des de Tomin fins al mar Adriàtic.

LLAC BOHINJ

A Eslovènia és difícil dir quin és l’entorn natural més bonic, però segur que un d’ells és  el Bohinj, és una vall glaciar molt visitada per a realitzar qualsevol activitat esportiva, ideal per a realitzar rutes de senderisme, kayak, pesca o alpinisme. Aquest lloc el composen les seves muntanyes però el protagonista és el gran Llac que hi ha al riu Sava.

Llac Bohinj
Capbussada al Llac Bohinj

A només 20 minuts de Bled es troba aquests meravella de la naturalesa que canvia el seu aspecte notablement en funció de l’estació de l’any. Algunes localitats com Studor o Stara Fuzina s’ubiquen en la proximitat del llac, oferint allotjament i menjar, a més a Stara Fuzina hi ha el Museu Làctic Alpí.

Un altre lloc clau d’aquest zona és Vogel, allí hi ha el telefèric de Ukanc, des d’on es pot accedir al cim de la muntanya Vogel, des d’on hi ha panoràmiques de l’immens llac.

Cascada Savica

Però no pots marxar d’aquí sense pujar les escales que porten a la Cascada Savica, de 78 m d’altura, la distància entre la cascada i el riu Sava és de 30 minuts, el seu soroll i la força de l’aigua en les estacions de pluja fan que tothom acabi xop, la cascada té dos salts.

Per accedir-hi cal pagar entrada. Des del mirador que està a la cascada s’obté una impressionant panoràmica del vall amb el llac a l’horitzó, un llac que és el més gran d’Eslovènia, amb uns 4 km de llarg per 1 d’ample a la part més ampla. Tot i ser un reclam turístic, no és un lloc massificat, per això conserva aquesta màgia i transmet la possibilitat de gaudir de la natura i de la tranquil·litat, permet olorar el perfum dels generosos arbres i de la terra humida. Si es viatja a l’estiu, sempre hi ha l’opció de refrescar-se a les aigües tranquil·les i cristal·lines del llac, a més hi ha nombroses barques de pescadors o grups de gent fent kayak. Hi ha una petita platja de pedres que es coneix com la Platja de la Cabra.

VALL DE SOCA

El riu Soca (Isonzo en italià) neix al Parc Nacional de Triglav, al nord-oest d’Eslovènia, pintat der un color maragda com si un pintor hagués volgut buscar la tonalitat perfecta. Durant mils d’anys l’aigua ha corregut des dels nevats cims dels Alps Julians treballant les estretes valls fins a crear congostos per on córrer sempre el torrent del Soca. Hi ha dies que les aigües del Soca (es pronúncia ”Sotxa”) són tan clares i brillants que els seu color maragda fa mal als ulls.

Vista aèrea del riu Soca

Seguint el curs del riu hi ha alguns dels pobles més important de l’oest d’Eslovènia com Bovec, Kobarid, Tolmin o Kanal, amb paisatges de somni que alternen amb el blanc de la neu amb el seu etern verd dels camps.

La vall de Soca va ser testimoni d’una de les batalles més doloroses de la I Guerra Mundial. Aquest paradís de la naturalesa guarda una de les històries més tràgiques del segle XX. El Museu de Kobarid ens  recorda la barbàrie del conflicte que dilapidar la vida de 300.000 soldats de l’imperi Austro-Húngar i d’Itàlia, que en dotze batalles a la frontera, que ja no existeix, es van batre des de maig de 1915 fins al novembre de 1917 quasi de forma continuada.

El viatge del rius comença a Vrsic, conegut com “El pas”, per ser la porta a la Vall d’Isonzo des de Krajska Gora, al costat de les muntanyes. Quan es baixa de Vrsic en cotxe, intentant no sortir-se de la carretera de corbes, es comença a divisar el naixement del riu, a 1.110 m d’alçada, del que no perdrem l’estela pràcticament en ningun punt de la carretera que va cap a la costa.

A l’entrada de Bovec ja s’entén perquè aquesta petita població viu del turisme del riu, gràcies a una immensa varietat d’oportunitats per conèixer la seva natura. El riu Soca ofereix avui en dia l’oportunitat de conèixer els Alps Julians a través de moltes activitats esportives que van des d’esquí, escalada, rappel pel congost i els canons, la tirolina o rafting o descens en canoa pel riu.

No resulta estrany que les aigües maragdes del riu Soca hagin atret a la factoria Disney per a filmar escenes de les Cròniques de Nàrnia, el Príncep Caspi.

Després de 140 km el Soca desemboca a un altre país, a la veïna Itàlia, per on discorre els últims 40 km, portant les seves aigües alpines prop de Monfalcone.

CASCADA BOKA

Cascada Boka

És una de les cascades més altes d’Eslovènia, gràcies als seus dos salts de 106 i 30 metres respectivament. Un altre detall a tenir en compte és que sol tenir molta aigua durant tot l’any i per això és visible des de la carretera que uneix Bovec amb Zaga.

Hi ha dues rutes diferents per poder apropar-se a les cascades. Una que va pel costat esquerra del riu i l’altra pel costat dret. Cada una d’elles parteix des de els extrems del pont que creua el Boka, des de la mateixa carretera principal. Ambdues tenen un fort desnivell i a l’estiu la calor és extenuant. És recomanable fer la que va pel costat esquerra, ja que disposa de millors vistes i millor encara, el trajecte és amb ombra.

JOCA (PONT DE NAPOLÉO)

El Pont de Napoleó, que creua el riu Soca a les afores de Kobarid, és una rèplica del construït per les tropes napoleòniques en el seu camí cap a Pas Predel, i posteriorment destruït per les tropes austríaques durant la I Guerra Mundial. Ubicat en un punt estret del congost, hi ha unes vistes impressionants del canó i el riu.

Pont de Napoleó

TOLMIN GORGES

Les Goles de Tolmin  (Tolminska korita) són les grans oblidades, que difícil és competir amb les goles de Vintgar, ja que aquestes últimes tenen una ubicació privilegiada, a Bled, i a més el seu recorregut és més extens. Però són diferents, així que valen la pena una visita.

Estan situades a 2 km del poble de Tolmin i hi ha una àmplia zona d’aparcamenta l’exterior, on comença el sender per arribar-hi. L’entrada costa 4 € i està tot perfectament senyalitzat, és una ruta molt fàcil però preciosa.

Tolmin Gorges

Els congostos, que formen part del Parc Nacional de Triglav, tenen una longitud de 200 m i una amplitud de 5 a 10 m. Pel recorregut hi ha les Coves de Dante, el cap de l’ós (un dels punts més fotografiats), es tracta d’una enorme pedra que es va desprendre de la muntanya i va quedar travessar a la meitat del congost, i la seva forma recorda el cap d’un ós, també es pot trobar el Pont del Diable, a mb 60 m d’alçada per sobre del riu Tominka.

Tormin Gorges

STANJEL

Situat a l’est de Nova Gorica, i al nord de la ciutat italiana de Trieste i a l’abric de la Vall de Vipava. Stanjel, situat sobre un pujol ens rep amb cases de pedra, amb carrers estrets i empedrats. Aquest lloc amb activitat prehistòrica va ser fortificat posteriorment per a defensar-se dels turcs durant el segle XV. Tot i que encara es conserven bastants edificis i parts de la muralla, durant la II Guerra Mundial va patir bastants danys i algunes partes van ser destruïdes pels bombardejos.

Des del pujol d’Stanjel es pot observar unes panoràmiques impressionants dels Alps, el Bosc de Trnovo, la Vall de Vipava o els Nans. Un entorn rural, natural en el qual es pot veure animals pastant els camps, granges i agricultors cultivant.

Sstanjel

Els edificis d’Stajel mostren a través del gòtic la importància d’aquest lloc així com les restes del Castell d’Stanjel. El castell és un dels punts d’interès d’Stanjel, però també es pot visitar l’Església de Sant Daniel, exponent gòtic tardà, la Torre Kobdilj, la Casa Carsa, una casa típica de la regió, diuen que la més antiga de la zona, a més en el seu interior es pot veure una exposició etnològica el Jardí de Ferrari dissenyat per l’arquitecte Max Fabiani, o el Camí de Fabiani.

Prop de les vies del tren hi ha un cementiri molt peculiar, un monument dedicat als soldats austro-húngars que van morir durant les Batalles d’Isonzo, dissenyat per Max Fabiani.

Jardins de Ferrari, obra de l’arquitecte Fabiani

SKOCJAN CAVES

Les Coves de Skocjan (Škocjanske jame) son un sistema de coves calcàries a la regió de Karst, al sud-est d’Eslovènia, molt a prop de la costa. Les coves tenen uns 8 km de paisatges subterrani amb coves impressionants, un riu subterrani i diverses cascades, És un dels millors llocs del món per l’estudi dels fenòmens kàrstics.

Al 1986, la UNESCO les va incloure a la llista del Patrimoni de la Humanitat, i no és d’estranyar, ja que apareixen degut a un fenomen natural excepcional, el riu Reka flueix durant 55 km per la superfície i després desapareix fins arribar a l’Adriàtic de forma subterrània ja a Itàlia. El recorregut per les galeries que tenen milions d’anys mostren com en el seu interior van habitar-hi els prehistòrics, mentre ens mostren la bellesa de les formacions kàrstiques. El riu Reka va apareixen per moments per dins la cova.

Per accedir-hi cal tenir en compte que s’han de pujar i baixar al voltant d’unes 500 escales, ja que es troba en una cavitat de 200 m de profunditat.

Gruta de les Coves Skocjan
El famós Pont Cerkyenik

Durant la visita, que dura aproximadament 1,30 hores, es veuen alguns llocs com l’anomenat “Òrgan”, un conjunt de formacions que lògicament emulen la forma d’un òrgan, o el Pont Cerkvenik que és espectacular i surt casi 50 m per sobre del riu Reka i mostra la Cova dels Murmuris, tot això en un escenari ple d’estalactites.

Es recomana visitar la cova abrigats, inclòs a l’estiu, si més no amb una jaqueta, ja que a l’interior no s’arriba als 10º

Per completar la visita es pot visitar el Centre d’Informació i el Museu, on es troben mostres sobre la història de les coves.

Preu: 16 € els adults.

CASTELL PREDJAMA

El Castell de Predjama és un dels punts més turístics d’Eslovènia i la proximitat de les coves de Postojna el converteix en un lloc molt transitat, pel que és recomanable anar-hi a primera o a última hora.

Castell Predjama

Clavat com una xinxeta a la muntanya, el Castell de Predjama és una boca a la cova on el misteriós personatge Baró Erazem Luegger (fill del governador de Trieste Nikolai Luegger), narrat a les llegendes eslovenes, s’ocultava després de cometre assalts als comerciants que cobrien la ruta que unia Viena amb Trieste.

La fortalesa ha viscut al llarg de la història múltiples esdeveniments que demostren que a pesar de la seva verticalitat i complicat accés, no sempre va poder defensar-se. Construït al segle XII, quan apareixen el primers testimonis que el mencionen amb el nom de Luegg, mencionat com a propietat dels nobles del Patriarcat d’Aquileia. Al segle XIV els ducs austríacs es van apropiar d’ell, i al 1398 un setge va culminar en un incendi que el va destruir. L’arribada dels cavallers de Lienz al Tirol va donar vida al castell.

El castell es va fer cèlebre gràcies a la llegenda del cavaller Erazem Luegger, enfrontat als Haubsburg per una disputa en la que va matar a un agutzil. Parapetat en el castell, el baró, aliat amb el rei hongarès Matthias Corvinus, atacava els assentaments afins als Haubsburg, i al rei Federic III. El setge del senyor de Trieste Gaspar Ravbar d’un any i dia no va aconseguir treure’l de la fortalesa, i els assetjadors no entenien com podia abastir-se, incloent cireres que tirava des del castell per burlar-se de les tropes que  l’assetjaven. El que desconeixien es la xarxa de coves que permetien (segons la llegenda) sortir a abastir-se a les poblacions de la Vall de Vipava.

Masmorres del Castell Predjama
Interior del Castell Predjama

Desafortunadament pel cavaller, la traïció d’un dels seus servents va posar en safata el seu coll quan el baró va acudir a una zona exposada als canons per anar al bany. El traïdor va donar l’avís, i una canonada va acabar amb  la vida d’Erazem.

L’actual fisonomia del castell és de 1570, obra d’una reconstrucció per part del baró de von Cobenzl (després de la cessió de l’arxiduc d’Àustria), que va ampliar la seva mida original, i mantenint-se en l’estil gòtic centre-europeu fins a l’actualitat.

Després de la II Guerra Mundial el castell va ser confiscat per les autoritats iugoslaves i nacionalitzat.

Val la pena baixar fina al riu Lokva per captar la perspectiva imponent del castell encastat a la roca, lluint màgic, sobre tot a l’hivern quan la neu blanqueja els camps verds. Les aigües del riu són engolides per la terra desapareixen els seu curs.

Entre els mesos de maig i setembre és possible visitar la pintoresca cova del castell, habitada per ratpenats, que a l’hivern hivernen, i no es pot accedir per no pertorbar-los.

La visita del castell es comença per les estances, la capella, l’antic calabós o els estables que eren una part de la cova original, A les parets dels salons hi ha pintures històriques a l’oli i una imatge de la Pietà de l’any 1420.

Una de les parts més curioses és recórrer el corredor que porta a la caverna de la cova natural, des d’on la vista del paratge és preciosa.

Davant del castell se celebren recreacions de justes medievals durant els mesos d’estiu, molt animades i concorregudes, i sobre tot amb un escenari de pel·lícula.

Sala d’Armes del Castell Predjama

COVA POSTOJNA

Postojna és el paradís de les estalactites, els 21 km de galeries ofereixen una experiència única. És el  lloc més visitat d’Eslovènia, en 200 anys han passat més de 35 milions de persones per dins la cova. Al 1818 només es podia visitar 300 m, avui en dia es pot visitar 5 km de galeries i túnels.

La visita dura 1,30 hores aproximadament, es fa un tram amb tren (3,7 km), la segona part de la visita consisteix en un passeig a peu on es veuen les parts més impactants de la cova.

Interior de la Cova Postojna

Història de la Cova Postojna

Tot i que la cova ja era coneguda per la gent que vivia prop i per altres visitants que van deixar la seva estampa amb signatures ja al segle XIII, el primer visitant insigne que va posar el peu a la cova va ser l’arxiduc d’Àustria Ferran I al 1819. Amb  la seva visita es va obrir un període d’obertura turística que segueix 200 anys després.

Un any abans i de forma accidental Lucka Cec, una de les persones que treballava en el condicionament de la cova per la visita de l’emperador, va descobrir un passatge escalant un mur. La troballa treia a la llum un tresor fins llavors desconegut, del que la part coneguda de la cova era només l’iceberg. Tancada fins la visita de Ferran I, la reobertura va posar les bases del turisme modern, amb la instauració de llibres de visita on es podia signar i deixar impressions que produïa. Cinc anys després del descobriment es va formar un comitè de gestió de la cova, que administrava a seva conservació, encarregant-se d’explotar-la turísticament, i establint un preu d’entrada quan es va poder arreglar i il·luminar per conèixer-la.

Grafits del segle XIX de la Cova Postojna

Durant molts anys la cova només es va poder explorar a peu, si bé per la visita de l’emperador al 1857 es van preparar seients còmodes i luxoses per transportar l’emperadriu i la seva cortesia. En aquest període també es va modernitzar l’entorn de la cova amb una línia que connectava amb Viena i Trieste.

L’accés universal de la cova va motivar la necessitat d’aplicar millores, essent la d’utilitzar força motriu d’ases una de les propostes de l’espeleòleg Anton Schmidl, una altra d’aquestes innovacions guardava relació amb la il·luminació, 12.000 llums permeties observar totes les zones de la cova, 1.500 només pel Gran Saló.

Durant els anys 1868 al 1885 i sota la presidència del comitè per part del prefecte Anton Globocnik es van fer importants remodelacions que van permetre col·locar l’estructura de rails pel tren, el pont que creua fins al Gran Saló o la senyalització en diversos idiomes. A més es va assegurar que la propietat de la cova seria sota la tutela de l’Estat, i que la recaptació seria invertida en obres de millora de la cova. Amb la caiguda de l’Imperi Austro-Hungarès aquesta associació va desaparèixer.

La Cova de Postojna s’obria al món, i l’esforç per donar-la a conèixer va ser tal que en les exposicions internacionals de París (1867) i Viena (1973) es van portar a terme presentacions turístiques del tresor tancat a la cova.

Al 1872 es va obrir camí per portar la vagoneta fins a la Gran Muntanya (anteriorment coneguda com Calvari), mitjançant un sistema manual s’empenyia el carruatge de dues places, però el sistema no era viable per l’elevat nombre de visitants, per això al 1924 (tot i que durant la I Guerra Mundial ja s’havia plantejat) es va posar en marxa un sistema mecànic de transport, la locomotora Montania nº 803 va ser la precursora de moltes obres que van servir per moure a la gent des de l’interior fins a la profunditat de la cova. Avui es pot visitar-la al Museu de Postojna, tot i que és molt similar a la Montania S-10 que es pot veure a la plataforma de l’entrada de la cova.

Anys més tard, al 1928 es va aixecar l’edifici Jamski Dvorec, el complex turístic amb l’àrea de recepció i informació, restaurant i allotjament de hostes, un temps abans, al 1883 s’havia contemplat la il·luminació elèctrica i permanent de la cova.

Amb el temps es va fer paler que les velles locomotores de gasolina ja no eren adequades, els gasos de combustió creaven una espècie de boira a la cova que reduïen la visibilitat. Al 1957, amb motiu de l’obertura formal de la nova temporada turística, es passar a posar locomotores que funcionaven amb piles.

A llarg d’aquests anys, el nombre de visitants van anar en constant augment, i amb el creixement de nombre de visitants es feia necessari com solucionar el problema de la mobilitat d’una sola línia i les escasses vies mortes que impedien circular més de tres locomotores simultàniament, per això, al 1964 es va posar doble via, amb la creació d’una terminal als peus de la Gran Muntanya, facilitant el trànsit continu a la cova i agilitzant els temps d’espera.

Ruta per la Cova

L’itinerari està perfectament organitzat, un cop obertes les portes ens condueixen al les vies on s’agafa el tren que ens introdueix a la cova. En aquesta àrea es veu el Passatge de les Velles Signatures, amb algunes del segle XIII, i les vistes del riu Pivka fluint per perdre’s en les profunditats de la terra.

Tren de la Cova Postojna

Al tren no es pot aixecar per no donar-se un cop al cap amb les afilades estalactites. Després de quasi 3 km s’arriba a l’estació on comença la ruta a peu, aquesta part es coneguda com l’Antiga Cova, descoberta al 1818 i on hi ha el Saló dels Congressos, conegut també com el Saló del Ball per les festes que s’hi celebraven. Si se segueix caminant, s’arriba a la Gran Muntanya o Calvari, des d’on comencen les rutes guiades en diferents idiomes. Aquesta roca és en realitat fruit del descoronament del sostre, cosa que es pot captar veient les estalactites del sostre que són més petites i més joves que en altres parts de la cova. Des d’aquí s’obté la primera vista de la majestuositat de la cova, i dels punts següents a visitar, el Pont Rus.

Convé fixar-se bé en aquesta zona, ja que la sortida es farà per un altre lloc. A aquesta zona se la coneix com les Coves Boniques o Belles ja que són impressionants i robustes formacions calcàries formades després d’un procés lent de milions d’anys. Algunes de les més sorprenents les indicarà el guia, com el Saló dels Espaguetis, format per llargs tubs de roca solidificada que semblen espaguetis.

La següent sala es denomina Sala Roja pels seus tons vermellosos de les parets, que són produïts per l’erosió de l’aigua de parts minerals com el ferro i l’argila, combinada amb magnesi, carbó i altres minerals.

Per sota del Pont de Rússia la ruta continua cap a la Sala dels Concerts. A mà esquerra en un passadís ampli, els visitants poden veure el símbol més conegut de la Cova de Postojna, una columna de calcita amb solcs, i al costat una altra de 5 metres d’alt composada per estalagmites blanques que li donen el nom de La Brillant. Les parets del fons compten com cortines de calcita i una cascada de calcita que es coneixen com l’Órgan.

Se segueix fins a la Sala dels Concerts, un dels espais oberts més grans de la cova i amb una capacitat per a varis mils de persones. S’han organitzat concerts a la sala durant més de cent anys en un ambient harmoniós.

La Sala dels Congressos va rebre el seu nom després del Congrès Internacional de Espeologia de l’any 1965, però prèviament es coneixia també com el Saló de Ball ja que des de 1865 se celebraven fastuosos balls d’època amb una iIl·luminació que convidava a gaudir de la música.

Després s’arriba a les vies on es retorna cap a la sortida.

Què més es pot veure a Postojna

El complex de les Coves de Postojna compta a més de la famosa cova, amb altres atractius turístics per tota la família. La col·lecció de papallones del món reuneix més de 7.000 tipus d’espècies que mostren la gran varietat de colors, mides i formes que existeixen.

Però sense dubte, un lloc impactant és el Vivarium Proteus, un espai a 50 metres de l’entrada de la cova, on es recrea la vida i fauna de la cova, amb l’objectiu de mostra que en el més fosc i inhòspit de la terra la vida existeix. El protagonista d’aquest ecosistema es el Proteus Anguinus, conegut com el peix humà, s’han comptabilitzat més de 150 espècies diferents. Aquest peculiar animal de 25 – 30 cm és l’únic vertebrat d’Europa que viu en el subsòl terraqui sense llum i està protegit per la seva raresa i perill d’extinció.

Ja al 1831 Luka Cec, el descobridor de la galeria que mostrava les profunditats de la cova, va troba un escarabat (Leptodirus Hochenwarti), que servia d’iniciador del que avui s’anomena Bioespeleologia. Múltiples espècies s’ha adaptat a les condicions d’absència de llum per sobreviure en condicions extremes, amb una pell sense pigmentació i pàl·lida i els ulls sense desenvolupar.

El Vivarium Proteus consta de dues àrees, una d’investigació i l’altra d’exhibició, la primera amb una laboratori on els científics profunditzen en el coneixement faunístic del món de la cova. L’àrea pública mostra els elements bàsics que serveixen per entendre les formacions del Karst i el món viu que l’habita.

L’entorn de la Cova de Postojna s’ha estructurat amb el màxim detall i respecte per a oferir tots els serveis als visitants, per això a més de la cova, el viver i les diferents exposicions, disposa de restaurants, botigues, aparcament de cotxes i autocaravanes, un hotel on dormir a menys d’1 km, i banys públics.

Mapa del complex de la Cova Postojna

Horaris

IZOLA

Situada a la costa eslovena, la petita localitat pesquera d’Izola s’ha reconvertit en un paradís turístic, aquest antic assentament dels Histris va ser fa mils d’anys un illot que la naturalesa ha volgut unir a terra creant una petita vil·la marinera amb encant.

Amb l’augment del turisme a Croàcia i Eslovènia, aquest lloc ha sabut explotar els seus recursos naturals per atraure visitants que busquen platges sense massificar, entorns màgics, cultura i gastronomia.

Passejar per Izola és passejar per un Casc Antic ple d’encant i tradició, carrers estrets que porten a restaurants de tota la vida i botigues de souvenirs que han proliferat amb l’augment del turisme.

Izola

PIRAN

Piran és una de les ciutats més visitades d’Eslovènia, situada a l’Ístria Eslovena, és un dels llocs més bonics de la zona.

El seu nom prové del grec, i com s’intueix està relacionat amb el foc, la llegenda diu que es deu a les torxes que els seus habitants encenien perquè actuessin com a far pel navegants, és un lloc que sembla tret d’un conte, passejant pel Casc Antic s’observa que es conserva en perfecte estat, essent un dels millors conservats d ela zona. És una ciutat per ser fotografiada, la seva orografia i paisatge enamora als objectius. Perdre’s pels seus carrer o prendre un cafè en les seves placetes és tot un plaer pels viatgers.

Piran s’alça en una petita península que acull orgullosa el Far i el campanar de l’Església de St. Climent. Els seus edificis recorden Venècia, palaus i cases de  l’aristocràcia es mantenen impassibles al nostre pas. Una de les places més conegudes es  la que porta el nom del violinista Giuseppe Tartini,  l’estàtua del compositor acompanya el lloc. Passejar prop de la zona emmurallada, entrar en alguna de les seves deu esglésies, visitar l’aquari, acudir a les salines, la Casa Veneciana o degustar un bon plat de la gastronomia eslovena és un plaer. Dedicar part del nostre temps caminant per les Muralles de Piran és molt bonic, es formen creant dures files paral·leles, construïdes entre els segles VII i XVI.

Vista aèrea de Piran

VALL DE LOGARSKA DOLINA

La vall de Logarska Dolina és una vall on té per vàries raons, sinó, de què estarien en un racó dels seus boscos la casa de Blancaneus, la casa dels Tres Porquets, la casa de Caremel de Hansel i Gretel o el racó de jocs de Pipi Calcesllarges. L’espessor del bosc permet certa intimitat però estan el suficientment a prop uns dels altres per, en 2 hores, fer el recorregut inoblidable a través de 35 contes, tant tradicionals com moderns, que ha trobat lloc a  Pravljični gozd de Lorgarska Dolina.

Són 20.000 m2 de parc fantàstic que serveixen també per fer un primer tast del que poden donar de si uns boscos que a Eslovènia cobreixen el 63% de seu territori.

Això no és l’únic que fa Logarska Dolina, tan fotogènic resulta inevitable parar el cotxe just després de pagar el ticket d’entrada a la vall (l’espectacle és natural però no gratuït), per alguna cosa serà que les verdes praderes salpicades de flors grogues, un parell de granges amb els teulades de fusta i l’apoteòsic taló de fons dels Alps de Kamnik i Savinia està a la portada de molts fullets en que Eslovènia tracta de cridar l’atenció dels amants del turisme verd. Encara poc coneguda fora d’Eslovènia, aquest racó tan semblant al paradís dels contes és sobradament popular entre els amants de racons naturals amb encant eslovens.

Rodejada de muntanyes que superen amb molt els 2.000 m, a les contraforts orientals de la cadena alpina i a la frontera eslovena amb Àustria, l’amfiteatre natural de praderes verdes, apletats boscos i empinades vessants es tan perfecte que als geòlegs els serveix per il·lustrar com és una vall glaciar. Als ecologistes, la història recent de Logarska Dolina per la que els hi dóna és per il·lustrar com es realitza un projecte de desenvolupament turístic sostenible que respecti el medi ambient i aporti prosperitat a la zona. Tant, com que a l’any 2009 aquesta vall va ser escollida per la Unió Europea com destí EDEN (European Destinations of Excellence), una distinció que reconeix els esforços d’una comunitat per tirar endavant projectes que reuneixin el respecte pel medi ambient, preservin la memòria col·lectiva i les costums i ajudin a l’economia local sostenible.

Cova del Drac Lintver

No sempre ha estat així, La vall de Logarska Dolina també presumeix de pionera en el desenvolupament de projectes sostenibles d’Eslovènia. De fet, a mitjans dels anys 80 del segle XX era víctima del seu propi èxit: l’allau de turistes que arribaven atretes per la bellesa generava problemes de brosses, fogates i acampada descontrolada fins al punt de que era un problema pels que habitaven i treballaven a les granges de la vall. El primer pas per frenar aquella degradació va ser obtenir, al 1987 l’estatus de Parc Natural Protegit que avui té 2.430 hectàrees. Després va arribar el pas més polèmic: començar a cobrar per accedir-hi (7 € per cotxes, 5 € per motos i 8 € per caravanes, es paga cada vegada que s’accedeix a la vall, excepte qui estigui allotjat en un allotjament de la vall). Una mesura molt criticada en el seu moment, però que a la llarga, ha servit per moltes coses, principalment per dotar de pressupost a la gestió d’un espai natural que córrer a càrrec, quasi en exclusiva, dels 35 habitants que viuen a Logarska Dolina.

Gràcies a la gestió hi ha Oficina de Turisme (Lagarska Dolina 9, SI-3335  Solčava, Tel.: 03 838 90 04) aquest racó de l’Eslovènia alpina, és una vall de 7 km de longitud i uns 500 m d’amplada, i s’ha convertit en una de les joies de la corona del turisme verd eslovè.

Casa de les Set Cabretes

El més bo és que aquest edèn ordenat i net, a més de gaudir del paisatge i recórrer el bosc dels contes hi ha moltes més coses per fer. Una de les activitats més concorregudes i instructives consta de recórrer els 7 km del sender senyalitzat que la travessa de punta a punta.

Realitzant la ruta de Logarska Dolina
Realitzant la ruta de Logarska Dolina
Realitzant la ruta de tornada

El sender Pot po Logarski dolini comença un km després d’on es compra l’entrada i finalitza en el punt més popular de la vall: al peu de la cascada Rinka, l’espectacular caiguda d’aigua de 105 m que presumeix de ser la segona més alta del país. Tot el recorregut està abalisat amb estaques i panells informatius que mostren els aspectes més significatius de la flora, fauna, el paisatge i la història de la vall detenint-se en racons tan evocadors del que va ser el passat aquí com els que protagonitzen una vella cabanya de llenyataires o les antigues carboneres que produïen el carbó, la font d’energia més utilitzada del segle XX. En funció del temps que s’hi dediqui a les parades, el recorregut pot portar unes dues hores només d’anada. Tot i que els panells donen una visió suficient dels principals punts del sender, la millor forma d’aprofitar-ho és contractar els serveis d’un guia local. El sender té una longitud de 7 km i és totalment ciclable.

La cascada Rinka és la segona més alta de Eslovènia. Té 105 metres

Aquesta vall en forma de “V” es tanca just on es despenja la cascada Rinka. I donat que l’accés a la base de la cascada és també el punt de partida de moltes de les rutes de muntanya que circulen pel massís, hi ha qui prefereix accedir directament en cotxe o bicicleta fins a l’aparcament situat al final de la carretera. Des d’aquí fins a la base del salt d’aigua són 15 minuts de camí senzill però que requereix bon calçat. Qui ja es dóna per satisfet té l’opció de prendre el llarg rest d’escales que condueixen des de la base del salt d’aigua fins a la cabanya ubicada a dalt d’un tallat. És coneguda com el Niu d’Àligues i diuen que des de la seva terrassa, a més de tenir unes estupendes vistes de Rinka, es prenen uns cafès inoblidable. A l’hivern, cal pensar com són els hiverns alpins, l’espectacle es multiplica amb les evolucions dels escaladors de remunten la cascada convertida en un tobogan de gel.

Els que desitgin endinsar-se una mica més en l’impressionant circ muntanyós d’Okrešelj poden continuar el sender senyalitzat que porta en una mica més d’1 hora fins al refugi de muntanya Frischaufov dom na Okrešlju a 1.396 metres d’altitud. Renovat en vàries ocasions. Està obert des de l’1 de maig fins a finals de setembre, ofereix beure i allotjament.

VELIKA PLANINA

Velika Planina és un lloc d’una de les poques aldees sobrevivents de pastors d’alta muntanya d’Europa on la cultura tradicional dels pastors alpins encara està viva. Aquest pintoresc altiplà d’alta muntanya és famosa per la seva impressionant bellesa natural. El seu paisatge caracteritzar per vasts i nombrosos kàrstics com dolines i forats s’encreuen amb una extensa xarxa de rutes de senderisme.

Durant tot l’any es pot accedir a Velika Planina en telefèric. L’estació interior del telefèric es troba a la vall de Kamniška Bistrica, al costat del campament Kamp Alpe, i l’estació superior a l’àrea de Šimnovec de Velika Planina, no molt lluny de la casa d’hostes Skodia.

Cada any, a mitjans de juny, els pastors locals porten els ramats a Velika Planina, es muden a petites cabanyes de pastors cobertes d’herpes zòster i s’estan allí durant els mesos càlids per cuidar el ramat. Els llocs d’interès del poble inclouen Preskar’s Hut (Preskarjeva bajta), on es pot veure una col·lecció del Museu (obert de juny a setembre), i la Capella de Sta. Maria de les Neus. Els pastors ocasionalment venen productes làctics, com també el famós formatge trnič.

A Velika Planina es pot probar el ‘žganci’, un plat típic de farina bullida, esmicolat i empolvorat amb grassa desfeta. La casa d’hostes Zeleni rob, des d’on pots dirigir-te a l’aldea de pastors, es coneguda pels seus deliciosos ‘štruklji’ amb farcit de mató. Les cabanyes alpines Domžalski dom, Jarški dom i Črnuški on també ofereixen una selecció de plats de muntanya, especialment guisats, a l’àrea de Mala planina i la cabanya alpina Dom na Kisovcu.

Velika Planina

Punts de partida per caminades de muntanya a Velika Planina

  • Kranjski rak: 2,10 hores, diferència d’altitud de 660 metres.
  • Kraljev hrib (vall de Kamniška Bistrica): 3 hores, diferència d’altitud de 1.126 metres;.Stahovica (a través de Sv. Primož): 3,40 hores, diferència d’altitud de 1.275 metres.

CELJE

Entre valls i muntanyes se situa Celje, la tercera ciutat més gran d’Eslovènia, un  lloc que emana grans històries medievals, i que avui en dia s’ha convertit en un important destí. Són molts els que peregrinen a Celje en busca de les seves aigües termals, i es que a la ciutat conviuen sis balnearis amb instal·lacions d’última generació que veuen submergir-se en les seves aigües mils de turistes.

A Celje hi ha moltes coses per fer, un cop s’arriba al seu històric Casc Antic s’arriba a la conclusió de que va ser una vil·la rica en la que s’eleven palaus i castells, símbols de la importància d’aquest. Després de l’ocupació celta, Celje es converteix en part de l’Imperi Romà, convertint-se en una de les colònies amb més projecció de l’època, conserva aquest estatus fins a l’època medieval en que les famílies més poderoses de la regió es traslladen a viure aquí, posteriorment, ja al segle XIX comença  a créixer industrialment amb la creació de la línia ferroviària entre Viena i Trieste, amb parada a Celje.

Casc Antic de Celje

Actualment un dels exponents que millor es conserva de les èpoques glorioses de la vil·la és el Castell de Celje, imponent, vigilant des del turó més alt de la zona. La visió és espectacular, s’observa tota la vall de Celje, tot i que el seu interior és menys impactant, allí la història dels senyors de Vovbrzan, posteriorment del Comtes de Celje encarrila a èpoques antigues, recórrer les seves sales, amb la gran entrada principal, la torre Friderikm el aljibe, la zona d’armeria, els habitatges, la fossa interior o altres estàncies demostres que el Castell de Celje és un dels més extensos del país. El gran castell es va construir al segle XIII i es conserva en bon estat encara que actualment s’està restaurant.

A Celje la història parla, i ho fa a través d’edificis com el Palau del Comte, les esglésies de Sta. Maria i Sta. Cecilia, l’Ajuntament que alberga el punt d’informació turística, el Temple d’Hèrcules o el Pont del Caputxins. Un altre dels edificis dignes de visitar és l’Estació del Ferrocarril, lloc on es guarda l’essència. També és bonic el carrer Gregorciceva Glavni Trg on l’ambient és imparable, zona peatonal de caminants que degusten la ciutat. A Celje hi ha espai pels que busquen activitats esportives, una opció és escollir una ruta de senderisme com la que permet accedir al Gran Castell, el camí de Pelkan, i un altre lloc espectacular és la ruta que porta fins a la Cabanya de Celje a la vil·la de Svetina. Als voltants de la ciutat hi ha el Llac artificial més gran d’Eslovènia, allí si realitzen dia a dia esports nàutics de tota classe així com pesca i cicloturisme.

Castell de Celje

MARIBOR

Maribor està a la regió d’Stajerska, pròxima a Àustria, està rodejada de boscos i l’estació d’esquí de Phorje.

Històricament va ser una de les ciutats més importants de la regió durant el segle XII, va formar part de l’Imperi Austro-hongarès fins la seva dissolució, quan va passar a ser membre del regne de Servis, Croats i Eslovens. Va ser una localitat amb molta influència alemanya durant gran part de la seva història, tot i que després de la I Guerra Mundial molts alemanys que l’habitaven emigraren de Maribor provocant una desgermanització de la zona. Anys després, durant la II Guerra Mundial, va ser novament annexionada a Alemanya. Un cop finalitzada la contesa Maribor torna a formar part de Iugoslàvia fins al 1991, moment en que Eslovènia s’independitza.

Spomenik narodnoosvobodilnega boja (NOB), monument de la resistència contra els nazis

Avui en dia Maribor és la segona ciutat en habitants d’Eslovènia, cosmopolita amb una comunitat important d’universitaris i d’estudiants Erasmus, coneguda també pel seu potencial turístic, esportiu i enològic.

Passejar per Maribor és passejar per la Capital Cultural Europea (2012), un indicador de com és aquest nucli urbà. Són molts els esdeveniments que se celebren durant tot l’any, organització de congressos i festivals, alguns com el Festival Lent, el Festival vinícola-gastronòmic Stare Trte, o el Festival musical són algunes de les mostres de caràcter actiu i emprenedor dels seus habitants.

La ciutat és pot veure en un o dos dies, per això l’ideal és optar per un passeig a peu. Una de les seves joies és la Plaça Grajski ja que concentra varis dels seus edificis més rellevants, aquí s’observa el Castell de Maribor (Mestni grad) (segle XV) que alberga la Columna de St. Florià i el Museu Regional.

Un altre dels emplaçaments més importants de Maribor és la Plaça Svobode (Plaça de la llibertat), en ella hi ha un monument a les víctimes de la Guerra Mundial, comunament els seus habitants l’anomenen “Kojak” ja que recorda al protagonista de la sèrie.

També es pot visitar la Bodega Vinag, una de les més grans d’Europa, l’entrada costa 5 €.

A la Plaça Glavni, zona administrativa i principal, s’hi ubica l’Ajuntament i és presidida per la Columna Votiva, un símbol que no oblida la plaga de la pesta que va arrasar Maribor.

Columna Votiva a la Plaça Glavni de Maribor

A la Plaça Slomsek hi conviu el Teatre Nacional, la Universitat, la Seu Central de Correus i la Catedral de St. Joan Baptista (Stolnica svetega Janeza Krstnika) del segle XII. Una altra església bella és l’església dels Franciscans amb maons vermells i campanars a la façana.

Caminant per la ribera del riu Drava ens trobem amb la Torre dels Jueus (Sodnj Stolp), la Sinagoga i la Torre de l’Aigua (Vodni Stolp), avui en dia reutilitzada coma a pinacoteca. Alguns museus de Maribor són la Galeria d’Art, el Teatre de Marionetes, el Museu de la Alliberació i el Museu del Vi.

Torre de l’Aigua (Vodni stolp)

Un dels llocs més fotografiats de Maribor és el Cep més antic del món, compta amb uns 400 anys de vida, segons el llibre Guinness dels Rècords, els seus habitants l’anomenen Stara Trta. Els estudis científics van permetre datar l’edat del cep, que a més apareix en dues pintures de 1657 i 1681. Aquí, a més de realitzar fotografies es pot tastar alguns vins que elaboren a la zona al Museu Old Wine House, l’edifici on es troba el cep formava part de la muralla de la ciutat que protegia la part meridional del riu. A l’interior també es pot veure el mosaic més gran d’Eslovènia, obra de Igor Orešić, amb 35 metres de longitud, on apareix el riu Drava, eix de la vida i comerç de Maribor.

PTUJ

Ptuj

En les extenses planes del riu Drava està des de l’Edat de Pedra la ciutat de Ptuj, situada a la regió de Podravje, un emblema d’Eslovènia amb una riquesa històrica grandiosa. Colonitzada pels romans i anomenada Poetovio, ja que va començar a adquirir importància, essent un enclavament militar i comercial atractiu pels huns, els àvars, tribus eslaves o els francs. Ja en la història més recent és famós per ser un gran camp de batalla i lloc estratègic elegit per l’Alemanya Nazi, germanitzant a la població fins al final de la II Guerra Mundial.

Ptuj és escenari de pactes, trames i traïcions, el Gran Castell de Ptuj ha estat testimoni durant segles. Una joia d’arquitectura que és la cirereta del pastís del ric patrimoni històric de la ciutat. Construït al segle XII, ubicat en un turó que vigilava cada racó de la ciutat, una gran muralla rodejava el castell i els seus edificis reials, avui en dia es pot visitar la zona més nova, ja que en èpoques posteriors es van realitzar construccions que actualment es troben en molt bon estat. En el seu interior existeixen obres d’art i objectes que els nobles van anar recollint durant anys, cal destaca els vestits màscares de Carnaval tradicionals o els instruments, tapissos i pintures.

El Monestir dels Dominics, amb els seus claustres imponents, aquest monestir es va construir al segle XIII i ha estat diverses vegades reconstruït, predominant sempre l’estil barroc en la seva estètica.

Un altre símbol de Ptuj és l’Estàtua de St. Florijan, que es troba a la Plaça de la Ciutat Vella, aquest monument es construeix com a conseqüència dels nombrosos incendis que pateix la ciutat al segle XVIII, els seus habitants van decidir demanar al Sant que els ajudés i per això li dediquen l’estàtua.

Monument Orpheus

El Monument a Orpheus, annex al riu Drava s’erigeixen figures mitològiques de déus grecs, escenes d’animals i de personatges de l’inframón creen una escena que avui en dia és poc reconeixible pels danys que ha patit, ja que durant l’Edat mitja es va utilitzar per entremaliats i es van incrustar dues anelles de ferro que van deteriorar el monument. Al seu costat es troba la Torre de la Ciutat (Mestni Stolp), al 1830 el capellà Simon Povoden va ubicar tots els objectes de valor que albergava les seves parets, creant sense adonar-se’n un museu a l’aire lliure anomenat Muzej Povodnov. A tan sols unes metres està l’Església de St. George, un bonic lloc amb mobiliari del segle XV.

Altres llocs religiosos que composen el mapa d’esglésies de Ptuj: Ptujska Gora,l’Església Barroca de Sveta Trojica, coneguda per les seves impressionants torres, l’Església de St Jordi, il’Església de St. Lawrence.

També és interessant conèixer el Monestir de Minorita que guarda en el seu interior llocs molt rellevants com el Refectori d’estiu, o la Biblioteca, o el Santuari de Mitra, construït a mitjans del segle XX i descobert al 1989, en el que es troben les dotze pedres memorials i representacions.

Les afores de Ptuj estan cobertes de boscos i vinya, extensions de terra on el verd és el protagonista, és un dels llocs més fèrtils d’Eslovènia, es cultiva remolatxa, blat, cebes, arbres fruiters i sobretot viticultura, a més tota la zona és elegida pels amants de la naturalesa per a realitzar excursions, una de les rutes més concurrents està a Haloze, molt conegut també és el Parc Sturmovec, zona protegida en la es realitzen visites educatives.

I pels amants dels vins, existeixen rutes especialitzades, la famosa Ruta del Vi eslovena comprèn llocs de Slovenske, Gorice i Haloze, on es poden degustar els vins més saborosos de la zona, avalats per més de 3 segles de tradició vinícola. I per acompanyar cal provar els plats tradicionals de Ptuj, les sopes cremoses, els embotits secs, pollastre amanit amb verdures com la col, carn de porc, mandonguilles, i postres com el Potica, famós en tota Eslovènia.

Deixa un comentari