Viena, la capital d’Àustria és una ciutat monumental plena de grans avingudes, palaus imperials, fastuoses esglésies, enormes i rics museus i grans teatres. No es d’estranyar, doncs durant segles ha esta la capital del Sacre Imperi Romà Germànic i, posteriorment Regne d’Àustria. Sempre sota el poder dels Habsburg, una de les dinasties més importants que ha tingut Europa en l’últim mil·lenni.

A nivell monumental i patrimonial, Viena està a nivell de París o Londres, és a dir, de les grans ciutats europees. En aquest sentit, hi ha molt per veure a Viena, de manera que com a mínim es necessiten tres dies per descobrir alguns dels llocs imprescindibles de Viena.

Viena està molt a prop de dues ciutats que també són interessants apropar-s’hi des d’aquí, i que podeu descobrir les meravelles que amaguen aquestes ciutats en els posts sobre cadascuna d’elles, Bratislava (capital d’Eslovàquia) que està a una hora i Budapest (capital d’Hongria) que està a 2,30 hores.

Continguts:

• HISTÒRIA DE VIENA
• WIEN
• Schloss Schörnbrunn
• Hofburg (Palau Imperial)
• Österreichische Nationalbibliothek (Biblioteca Nacional d’Àustria)
  • Domkirche St. Stephan (Catedral de Viena)
• Grabenstraße
• Kunsthistorisches Museum Wien (Museu d’Història de l’Art)
• Café Sacher
• Wiener Staatsope (Òpera de Viena)
• Leopold Museum
• Hundertwasser
• Schloss Belvedere
• Prater de Viena i Sínia Gegant
• SCHLOSS HOF
• SCHLOSS NIEDERWEIDEN
• SCHLOSS ESTERHÁSY
• STIFT MELK (ABADIA DE MELK)

HISTÒRIA DE VIENA

Antiguitat

Els primers assentaments humans a l’actual Viena són d’origen celta (al voltant del 500 aC), posteriorment germànics, i amb l’expansió de l’Imperi Romà cap al nord el segle i aC, s’adhereix a aquest l’any 13 aC. El riu Danubi, així com els Alps, serveix llavors de límit natural entre bàrbars i romans, i Vindobona serveix des de llavors i fins a la caiguda de Roma (any 476 dC) com a punt de defensa de l’imperi. La ciutat neix com a campament de l’exèrcit romà, per a controlar la província de Pannonia, en què s’assenten diferents unitats, entre les quals destaca la Legió X Gemina, que hi va romandre des de l’any 106 fins a finals del segle iv, ja que la zona va ser ocupada per pobles germànics en època de Gracià i de Teodosi I.

Edat mitjana

Amb les invasions bàrbares, és ocupada per àvars i magiars. Carlemany conquereix la ciutat el segle ix i la bateja amb el nom d’Ostmark (la marca de l’est). Durant l’alta edat mitjana, Viena és un important aliat de la Ciutat del Vaticà i punt d’abastament d’armes i vitualles per a l’empresa de les croades. El 1237, les muralles de Viena van assolir l’extensió que conservarien fins a la seva desaparició, el 1857.

Al segle xiii, Viena estigué sota l’amenaça de l’Imperi mongol, que s’estenia al llarg de l’actual Rússia i la Xina. Tanmateix, a causa de la mort del seu líder, Ogodei, l’exèrcit mongol retrocedí de la frontera europea, i no va tornar-hi. Va ser capital d’Hongria amb Maties Corví.

Viena va ser la llar de la dinastia Babenberg, i el 1440 es va convertir en la ciutat residència de la dinastia dels Habsburg. Llavors, el temps la va fer créixer fins a convertir-se en la capital del Sacre Imperi Romanogermànic i un centre cultural per a les arts i la ciència, la música i la gastronomia.

Edat moderna

A partir de la caiguda de Constantinoble a mans otomanes (1453), hi ha un interès creixent de l’Imperi turc sobre Viena, ja que era la clau per a conquerir els altres països d’Europa, interès que es fa més notable durant el període del soldà turc Solimà I el Magnífic. Però els seus esforços van fracassar i els austríacs van sortir victoriosos dels diferents setges a què van sotmetre la ciutat, el primer setge el 1529, malgrat que inicialment els defensors de la ciutat només van rebre el suport poc entusiasta dels seus veïns alemanys. L’exèrcit turc estava mal equipat per a un setge i la seva tasca va ser obstaculitzada per la neu i les inundacions. Solimà se’n va retirar a finals d’octubre i no va poder reprendre el setge a la seva tornada el 1532, quan va trobar els defensors amb el suport d’un gran exèrcit sota el comandament de l’emperador Carles V.

Entre el primer i el segon setge turc, les instal·lacions defensives van ser reforçades i es van modernitzar constantment. Això va portar com a conseqüència que s’haguessin d’ampliar una vegada i una altra els espais lliures davant els bastions per utilitzar-los com a camp de tir. El 1529, aquests espais incloïen 90 m que, a partir de 1683, van ser eixamplats a 450 m. Fins al 1858, no es va construir cap edifici en aquesta esplanada.

El segon setge es va produir el 1683 i va marcar el començament del declivi de l’Imperi otomà a Europa. Va ser iniciat pel gran visir Kara Mustafà, que necessitava desesperadament un èxit militar per a reforçar la seva posició inestable i va tractar d’aconseguir-ho en una campanya contra l’emperador Leopold I. Els turcs van avançar amb força aclaparadora, van assetjar la ciutat el 16 de juliol, però la seva falta d’artilleria de setge va permetre a Leopold reunir un exèrcit addicional format per tropes austríaques, alemanyes i poloneses, que van derrotar les forces turques, en una batalla deslliurada davant dels murs de la ciutat el 12 de setembre i que també es coneix com a Batalla de Kahlenberg.

Durant el segle xviii, els Habsburg, que havien convertit la ciutat en la seva capital des de 1556, van veure com la seva importància augmentava amb l’expansió per la vall del Danubi. Es va convertir en el nucli principal del barroc europeu gràcies a la construcció d’importants obres arquitectòniques i creacions musicals. El 1800, abans de les guerres napoleòniques, la ciutat tenia 231.900 habitants.

Des del setge de 1683, moment en què van ser destruïdes nombroses ciutats petites que hi havia a l’exterior de la muralla, al terreny ondulat situat davant la ciutat es van alçar nombrosos palaus amb jardins. El punt de partida va ser el projecte del Palau reial de Schönbrunn, elaborat per Johann Bernhard Fischer von Erlach. Cap al 1720, es comptaven 200 residències rurals. El príncep Eugeni de Savoia havia adquirit el 1693 la parcel·la més bella i una de les més grans amb els primers ingressos que li havien arribat. Allà, després de quaranta anys de treball, va aixecar el Palau Belvedere amb els seus espaiosos jardins.

Era napoleònica

Després de la derrota austríaca en mans de Napoleó Bonaparte el 1809 (Batalla de Wagram), aquest últim s’allotja al Palau de Schönbrunn, a Viena, on -ironies de la història- amb prou feines uns anys enrere s’havien allotjat Lluís XVI i Maria Antonieta, filla de Maria Teresa i Francesc I, emperadors d’Àustria. Durant aquesta estada, França i Àustria s’alien, i Napoleó es casa Maria Lluïsa, també filla dels emperadors d’Àustria.

Metternich, canceller austríac en aquesta època, canvia Àustria al bàndol antinapoleònic després de la derrota francesa a Rússia. Després de la derrota definitiva de Napoleó, s’hi celebra el Congrés de Viena, una conferència internacional convocada per tal de restablir les fronteres d’Europa. La reunió es va dur a terme de l’1 d’octubre del 1814 al 9 de juny del 1815, cosa que permet a Àustria conservar gran part dels seus territoris malgrat haver estat aliada amb Napoleó, i a partir de llavors, Viena, per mitjà del canceller Metternich, es convertiria en l’eix de la política de l’Europa continental durant els següents 30 anys.

Imperi austrohongarès

Durant el segle xix, sobretot en la segona meitat, Viena va iniciar un enlairament demogràfic, acompanyat de reformes urbanístiques, que la van convertir en una gran ciutat, i va multiplicar, en un segle, la seva població per deu.

El 1857, s’enderrocaren les muralles per decret de Francesc Josep I d’Àustria, i s’hi obrí una nova avinguda, la Ringstraße, on es van construir importants edificis, com l’Òpera, la Universitat, l’Ajuntament, el Parlament, la Borsa i els museus d’història d’art i d’història natural.

La derrota d’Àustria en la Guerra austroprussiana el 1866 i la posterior annexió dels estats alemanys a Prússia van convertir la unificada Alemanya en un perill per a Àustria, per la qual cosa aquesta última es va haver d’aliar amb Hongria en el que es coneix com la “política de compensació” o Ausgleichspolitik.

Així doncs, després del Compromís austrohongarès de 1867, Viena es va convertir en la capital de l’Imperi austrohongarès i en un centre cultural, artístic, polític, industrial i financer de primer ordre mundial. Després d’aquesta aliança, Àustria prossegueix sumant-ne d’altres i, a finals del segle xix, l’imperi incloïa els actuals estats d’Àustria, Hongria, Eslovàquia, República Txeca, la Galítsia polonesa, la Transsilvània romanesa, la Bucovina romanesa i ucraïnesa, la Rutènia ucraïnesa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia i el Trentino-Tirol del Sud italià.

Viena assoleix el seu màxim demogràfic el 1916 amb 2.239.000 habitants, i és la tercera ciutat més gran d’Europa. Aquest és el període cultural més gloriós de la monarquia dels Habsburg, amb Francesc Josep I regint l’imperi (període 1848-1916). També és l’època dels sumptuosos valsos vienesos a l’Òpera Nacional de Viena (Wiener Staatsoper), grans carruatges passejant per la Ringstraße i la Kärntner Strasse, així com dels típics cafès vienesos.

De l’època destaquen intel·lectuals com Sigmund Freud en la psicoanàlisi i Otto Bauer en el camp del pensament polític, principal exponent de l’austromarxisme, idees que calarien fort en la societat vienesa, car ja el 1895 el govern municipal estaria en mans del partit socialcristià, precursor del partit socialista. Tampoc no s’ha d’oblidar, en el pla artístic, el moviment modernista, la Secessió de Viena, amb Gustav Klimt com a principal exponent a la pintura, Coloman Moser en el grafisme i Joseph Maria Olbrich i Joseph Hoffman en l’arquitectura. Contrari a aquests, destacaria així mateix Adolf Loos amb el seu racionalisme arquitectònic. Tanmateix, la Primera Guerra Mundial i la posterior derrota austrohongaresa truncarien gran part d’aquesta esplendor.

Després de l’assassinat de l’arxiduc hereu Francesc Ferran i la seva esposa, Sofia Chotek, a Sarajevo, en mans del terrorista serbobosnià Gavrilo Princip, i davant de l’aclaparadora evidència de la participació dels serveis d’intel·ligència serbis en el complot, la monarquia dual declara la guerra a Sèrbia, a la qual s’alien Alemanya i Turquia que, davant de l’oposició de França, Anglaterra i Rússia, esdevé en la Primera Guerra Mundial. A l’octubre de 1918, Àustria-Hongria derrotada i els seus aliats, esclata la revolució a Viena, que demana la dissolució de la monarquia i la independència austríaca; seria el final de la monarquia dels Habsburg que governava el país des de 1278.

República d’Àustria

Viena es va convertir, després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye, en la capital de la petita República d’Àustria, reduïda a la seva mida actual, i sofrí un important revés demogràfic, econòmic i polític. Malgrat tot, en aquesta època va continuar l’activitat intel·lectual amb el Cercle de Viena (der Wiener Kreis), considerat per molts el grup d’intel·lectuals més influents del segle xx a Europa, entre els quals destaquen Karl Popper, Moritz Schlick i Ludwig Wittgenstein en la filosofia positivista lògica (Logischer Empirismus).

Durant el període democràtic, que va durar des de la constitució de la República, el 1919, fins a la dictadura d’Engelbert Dollfuss, el 1934, la ciutat va estar governada pel Partit Socialista, la qual cosa li va valer el sobrenom de la “Viena roja”. La ciutat va ser escenari de la Guerra Civil d’Àustria del 1934, quan el canceller Engelbert Dollfuss va enviar l’exèrcit austríac a bombardejar habitatges civils ocupats per la milícia socialista.

Tercer Reich

La importància cultural vienesa es mantindria fins al 1938, en què el país va ser envaït, i posteriorment annexionat per l’Alemanya nazi. L’esmentada annexió, coneguda com a l’Anschluss, estava prohibida en els tractats de pau i va ser la primera de les expansions amb l’objectiu d’unificar en un sol estat tots els alemanys, sota un sol lideratge (ein Volk, ein Reich, ein Führer). A la ciutat, que va passar a ser capital de la província d’Ostmark, Hitler va pronunciar, el 14 de març del 1938, el seu primer gran discurs als vienesos des del balcó central del Palau de Hofburg, discurs que és considerat un dels més “emotius” del dictador i de major aclamació per la seva massiva audiència, a causa de l’eufòria que l’annexió d’Àustria al Tercer Imperi germànic (Drittes Reich) va causar en part de la població. Per legitimar la invasió, es va celebrar un referèndum el 10 d’abril que va resultar favorable a l’Anschluss amb un 99,73%, si bé mancava de garanties democràtiques: el vot no era secret i no es va deixar votar als jueus ni altres minories.

Durant la Segona Guerra Mundial, Viena va sofrir els indiscriminats bombardeigs aeris nord-americans, que van destruir bona part del patrimoni històric (la catedral gòtica de Sant Esteve, l’òpera de Viena, els ponts del Danubi, entre d’altres), el qual va ser reconstruït després de la contesa. El maig del 1945 Viena és presa per l’exèrcit soviètic, el qual, juntament amb francesos, nord-americans i anglesos, després l’ocuparien durant els 10 anys posteriors sota un sistema d’ocupació quadripartit a la ciutat, similar al de Berlín.

Postguerra

Quan el 1948 es va produir el bloqueig de Berlín, Viena es convertí en encara més vulnerable, perquè no tenia cap aeroport al sector occidental. Tanmateix, malgrat els temors, els soviètics no bloquejaren Viena. Alguns han argumentat que això es devia al fet que l’Acord de Potsdam va donar per escrit els drets d’accés al sector occidental, mentre que tal garantia per escrit no s’havia donat respecte a Berlín. La veritable raó, però, sempre continuarà sent una qüestió d’especulació. Durant els 10 anys d’ocupació estrangera, Viena es va convertir en un llit calent per a l’espionatge entre els blocs occidental i oriental. L’atmosfera de quatre poders vienesa és capturada en la novel·la de Graham Greene El tercer home i per la pel·lícula que se’n va fer.

En la dècada del 1970, el canceller d’Àustria Bruno Kreisky inaugurà el Centre Internacional de Viena, una nova àrea de la ciutat creada per albergar les institucions internacionals. Viena ha recuperat una part de la seva antiga rellevància internacional en acollir diverses organitzacions internacionals, com les Nacions Unides (ONUDI, ONUV, OTPCE i ONUDD), l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, l’Organització de Països Exportadors de Petroli i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa.

WIEN

Schloss Schörnbrunn

La visita estrella potser és el Palau de Schönbrunn, que era la residència que els Habsburg es van fer construir al camp proper a Viena, amb la finalitat d’escapar dels calorosos estius de la capital imperial.

El cert és que el creixement demogràfic va acabar per engolir Schönbrunn, llur accés en l’actualitat resulta fàcil amb transport públic.

Hi ha qui anomena al Palau de Schörnbrunn el Versalles de Viena. No és d’estranyar, perquè la veritat és que aquest palau resulta bastant més espectacular que la residència imperial del Hofburg. Tanmateix les comparacions són odioses, perquè els palaus dels Habsburg mai van arribar a ser ornamentats de forma tan excelsa (i excessiva) com els dels monarques absolutistes francesos.

L’origen de Schörnbrunn es troba en uns pavellons de caça erigits en temps de Maximilià II, a mitjans del segle XVI, tot i que, tot el que es pot visitar en l’actualitat es deu als segles XVIII i successius. I de fet, no va ser  fins als temps de Maria Teresa I, quan el Palau de Schönbrunn es va convertir en residència d’estiu oficial.

En fi, que aquí el que es visita són unes quantes desenes d’estàncies de la planta noble, res comparat amb les més de 1.400 de les que disposa el palau. La decoració és bàsicament rococó, amb profusió de daurats, aranyes, miralls, parquets i alguns frescos i pintures al·legòriques que decoren el sostre de vàries de les sales nobles. De totes elles, la Galeria dels Miralls és la més espectacular de totes.

Després de visitar el palau, val la pena visitar els jardins del palau. Són els millors que hi ha per veure a Viena i estan oberts al públic des de que així ho disposés Josep II al 1779. Destaca l’enorme font dedicada a Neptú, situada al final de la perspectiva principal, la decoració a base de tanques i parterres, molt a gust francès, o la glorieta que es localitza a dalt d’una suau lloma.

També als jardins hi ha un bonic hivernacle, que no és més que un jardí tropical i que anomenen Palmenhaus, també hi ha un petit però atractiu jardí japonès. També es pot gaudir d’un laberint i d’un zoo, llur màxim atractiu recau sobre la presència d’un parell d’ossos panda portats de la Xina.

Hofburg (Palau Imperial)

El Hofburg és el Palau Imperial dels Habsburg. És habitualment conegut com el Palau de Sisí perquè aquí va residir la famosa emperadriu durant el seu matrimoni amb Francesc Josep i perquè part de les dependències  palatines  acullen al Museu de Sisí. La història del palau es remunta a varis segles abans de la boda d’Isabel de Baviera amb Francesc Josep de Habsburg, doncs aquesta família va governar l’Imperi Romà Germànic i després l’Austríac des d’aquí, durant més de sis segles.

El Palau de Hofburg és immens, disposa de més de 2.500 estàncies. Lògicament, el que es visita és bastant menys i correspon bàsicament a les habitacions privades que van ocupar Francesc Josep i Isabel de Baviera. Unes estàncies decorades  a l’estil historicista i neobarroc, com correspon al segle XIX i inicis del segle XX, però molt menys espectaculars.

La visita de Hofsburg es divideix en tres parts:

• Primer es visita la Silverkammer, són les estàncies dedicades a exposar diferents coberteries de la Casa de Habsburg.
• Després es visita el Museu de Sisí, que rendeix homenatge a la famosa emperadriu, aquí s’explica que res té a veure amb la verdadera Isabel de Baviera amb el personatge creat per la indústria cinematogràfica, pel vist, l’esperit lliure de la princesa bàvara no va assumir gens bé les obligacions que comportava ser la muller d’un dels homes més poderosos del món. Sisí no tenia interès pels assumptes d’estat, de manera que al poc temps de casar-se amb Francesc Josep es va sentir desgraciada. La veritat es que el museu, que se segueix amb una audioguia val la pena.
• I per últim, es visiten els aparcaments reials utilitzats per Francesc Josep i Isabel de Baviera, que tot i ser esplèndids no resulten tan espectacularment ornamentats com els d’altres palaus reials europeus. Els daurats i querubins són aquí molt menys habituals i els frescos que habitualment decoren els sostres d’aquest tipus d’estàncies palatines brillen per la seva absència.

Österreichische Nationalbibliothek (Biblioteca Nacional d’Àustria)

La Biblioteca Nacional d’Àustria no és només un dels monuments més espectaculars que hi ha per veure a Viena. Es tracta d’una de les més meravelloses biblioteques construïdes mai.

La Sala Prunksaal, que és la sala barroca de la biblioteca va ses construïda al 1726 per ordre de Carles VI. Precisament és l’estàtua de l’emperador que domina el centre de l’estància, rodejant al personatge, dos pisos de prestatgeries barroques de nobles fustes, als costats hi ha columnes culminades per capitells corintis que fan que l’escena sigui més irreal, i tancant la biblioteca, una meravellosa cúpula pintada al fresc per Daniel Gran.

Compta amb més de 200.000 volums custodiats aquí, alguns més rellevants, s’exhibeixen en vitrines.

Domkirche St. Stephan (Catedral de Viena)

La Catedral de Viena és el temple més important per visitar a Viena. Es tracta d’una església catòlica erigida al segle XII, d’estil gòtic. Crida l’atenció la seva enorme torre sud, que s’alça fins a 137 metres. Se la coneix com Steffl. També la teuladeta, ornamentada amb rajoles. A l’interior, el que més crida l’atenció és el púlpit de pedra, conegut com Púlpit de Pilgram, meravellosament tallat.

Grabenstraße

Després de visitar la Catedral, val la pena recórrer el Graben, una de les avingudes més agradables i senyorials d’aquesta ciutat. Es tracta d’un carrer de vianants amb gran quantitat de restaurants, botigues, confiteries i cafeteries. Al mig se situa la Pestsaule o Columna de la Pesta, erigida per Leopold I per commemorar el final de la Gran Pesta de Viena que es va emportar la vida de més de 75.000 vienesos al 1679.

Kunsthistorisches Museum Wien (Museu d’Història de l’Art)

El Museu Història de l’Art o Kunsthistoriches Museum és un dels 10 grans museus del món. Aquest museu s’ubica en un enorme edifici bessó amb el Museu d’Història Natural o Natushistoriches Museum que es localitza just davant. Tots dos estan a la Plaça Maria-Theresien i formen un conjunt més harmònic.

El que s’exposa en aquest museu és una enorme col·lecció de pintura que conté casi tots els grans mestres de la pintura universal. Des dels grans genis del gòtic, incloent-hi Van der Weiden, fins als més importants mestres del barroc, com Caravaggio, Velázquez o Vermmer.

A més, l’edifici en si mateix és una autèntica meravella, amb una gran escala d’accés a la primera planta que sembla pròpia d’un palau i que està dominada per una preciosa escultura de Cánova, Teseu i el Centaure, i culminada per un majestuós fresc. Inclòs Klimt va col·laborar en el disseny de part del conjunt.

A la planta inferior hi ha antiguitats gregues, etrusques, romanes o egípcies.

Café Sacher

Per gaudir d’un pastís Sacher, cal anar on va ser creat aquest pastís, al Cafè Sacher, d’aires vuitcentistes, que se situa als baixos de l’hotel homònim, just darrera de l’Òpera. Cert que el caprici té el seu preu, però val la pena anar-hi.

Diuen que el pastís Sacher, de xocolata i farcit de melmelada d’albercoc  era el favorit de l’emperador Franz Joseph.

Wiener Staatsope (Òpera de Viena)

Un altre dels altres grans monuments que cal veure a Viena, es tracta d’un dels grans temples operístics del món, potser junt amb l’Scala de Milà.

El cert és que quan va ser construït, pels anys 60 del segle XIX, no va agradar als vienesos, però d’estil neorenaixentista, no s’entendria la ciutat de Viena sense el que és un dels edificis més emblemàtics.

Tot i que diuen que la sala principal és menys espectacular que l’Òpera de Budapest, ja que la de Budapest era la preferida per Sisí.

Una cosa que crida l’atenció, és que mentre a dins es desenvolupa la representació, una enorme pantalla gegant situada a l’exterior retransmet l’espectacle, una idea espectacular que no fa altra cosa que demostrar l’aposta que el poble austríac fa per la cultura.

Leopold Museum

Una altra de les grans col·leccions que s’han de veure a Viena és la que presenta el Leopold Museum, que s’ubica al Museumquartier o Barri dels Museus.

Aquí el que s’exposa és bàsicament pintura austríaca de finals del segle XIX i principis del segle XX. Com no pot ser d’una altra manera, Klimt, Schiele i Kokoschka, les tres grans espases de la pintura austríaca, són els protagonistes principals d’aquesta fenomenal col·lecció reunida per l’oftalmòleg vienès Rudolph Leopold. Al 1994 l’estat austríac va comprar la col·lecció completa, composada per més de 5.000 obres.

Hundertwasser

A Viena podem trobar vàries obres del curiós, original i excèntric artista vienès Friedensreich Hundertwasser. El seu nom real era Friedrich Stowasser i el cert és que es tractava d’un artista del més eclèctic, llur obra inclou pintura, escultura i el disseny d’un bon nombre d’edificis, tot i que Hundertwasser no era arquitecte.

A Viena es poden visitar varis llocs que van ser dissenyats per aquest geni. El més famós de tots és la meravellosa i privada Hundertwasserhaus, un conjunt d’apartaments dissenyats utilitzant la corba i el color de forma recurrent, era marca de la casa. La veritat és que tot i que no es pot visitar l’interior de la Hundertwasserhaus són molts els turistes que visiten les seves façanes (es tracta d’un edifici que fa cantonada), una de les més originals de Viena.

Just davant s’ubica unes galeries comercials que també van ser dissenyades per l’artista, és la Kalke Village, es tracta d’un lloc molt turístic, replet de botigues de records i cafeteries. Però la visita val la pena, i no oblideu de baixar al soterrani i entrar als lavabos, que tot i sent de pagament són una delícia.

Uns deu minuts a peu separen la Hundertwasserhaus de la KunstHausWien, un altre edifici dissenyat per l’artista, i que en l’actualitat fa de museu de l’artista. El que es visita a l’interior, són sobretot pintures, i destacar la bonica façana d’aquest edifici, a l’estil Hundertwasser.

Per últim, si s’agafa el metro fins a l’estació Spittelau Banhof per visitar la planta incineradora de Viena o de Spittelau Banhof. Una planta incineradora convertida en un dels edificis més excèntrics que hi ha per veure a Viena. Una autèntica obra d’art de la mà de Hundertwasser.

Schloss Belvedere

Un altre dels museus per visitar a Viena és l’existent Palau del Belvedere, i concretament, en el Belvedere Superior, perquè cal saber que a falta d’un, els Palaus del Belvedere són dos: el superior i l’inferior. Palaus que estan separats per un meravellós jardí que és d’accés lliure.

El Belvedere va ser edificat durant el primer terç del segle XVIII pel príncep Eugeni de Saboya. Aquest personatge va ser, per cert, el responsable de vèncer als turcs al 1718. La victòria va evitar que l’exèrcit otomà s’estengués a l’est del Danubi. El Complex està considerat una de les obres mestres de l’arquitectura barroca, particularment el Belvedere Superior, on el príncep residia durant l’estiu, i al Belvedere Inferior hi celebrava les festes.

És aquí on es pot visitar una de les obres més icòniques i cèlebres de la Història de la pintura, el quadre El Petó, de Gustav Klimt. A més, al Belvedere Superior es poden veure moltes altres obres de Klimt, Schiele o Kokoschka. Quasi totes les avantguardes europees estan representades en aquest museu, incloent-hi l’expressionisme, el surrealisme, el cubisme o l’art abstracte.

En el Belverdere Inferior se solen programar exposicions temporals, no obstant, només per conèixer la seva Sala de Marbre ja val la pena la visita.

Prater de Viena i Sínia Gegant

L’històric parc d’atraccions és un parc d’atraccions dels més antics del món. El Prater manté l’autenticitat dels parcs d’atraccions antics, com el barcelonès Tibidabo o el Tívoli de Copenhague, però a diferència d’aquests, no cal pagar entrada si el que es vol es passejar, simplement per les seves dependències.

L’emblema  del parc és la cèlebre sínia, la Reisenrad, protagonista d’una de les més cèlebres escenes del cine, al final de la pel·lícula El Tercer Home. Es tracta d’una sínia històrica, d’aquestes que dona una sola volta i que tarda minuts en completar-se. Les vistes des de dalt agafen tota la ciutat de Viena i els voltants. Però a pesar de tot això, pujar al Riesenrad és tenir la sensació d’haver estat en un lloc certament històric: té quasi 130 anys.

També hi ha atraccions de caràcter infantil i unes sis atraccions fortes.

SCHLOSS HOF

El Palau Hof, casa de camp imperial del príncep Eugeni de Saboya i Maria Teresa, i les 70 hectàrees que avarca el converteixen en el palau més gran d’Àustria. Les majestuoses estances del palau permeten apreciar les estances dels antics propietaris. A l’exterior s’estén un fastuós jardí barroc amb fonts i escultures esplèndides. Juntament al palau imperial, val la pena descobrir l’idíl·lic Gutshof, així como nous i aventurats senders plens d’experiències, jardins temàtics i exòtiques races d’animals domèstics, un lloc d’aventures per descobrir amb el parc aquàtic.

Direcció: Schloss Hof 1, 2294 Schlosshof
web: www.schlosshof.at
Horari: De 10 a 18 hores.

SCHLOSS NIEDERWEIDEN

El Palau de Nierderweiden està a només 2 km de distància del Palau Hof. La joia de l’arquitectura barroca va ser construïda al 1693 per Johan Bernhard Fischer von Erlach i el príncep Eugeni de Saboya la va comprar al 1726 per a utilitzar-la en grans reunions de caça. Amb la lleugeresa d’un palau d’esbarjo francès i l’encant d’una vil·la senyorial de l’Alta Itàlia irradia un atractiu molt especial. A la contigua cuina rústica es pot gaudir de la comoditat barroca d’un pesat menú campestre.

Direcció: Niederweiden, 2292 Engelhartstetten
web: www.schlosshof.at/der-standort/schloss-niederweiden               Horari: De 10 a 18 hores.

SCHLOSS ESTERHÁZY

Una de les famílies més importants d’Hongria va ser la família Esterházy, una dinastia que es va iniciar a l’Edat Mitja, i que va ser molt important llavors i al llarg de l’Imperi Habsburg i l’Austro-Hongarès posterior. Els seus membres eren destacats terratinents que, per postres, es van convertir en comtes i prínceps. I van decidir construir les seves elegants residències

A Fertod, Hongria, el príncep Nikolaus Esterházy va ordenar construir el palau i tal és la seva grandiositat que avui se’l coneix com el Versalles hongarès. Poc després de convertir-se príncep, l’any762, va decidir construir el seu propi palau en el mateix lloc on vivia llavors, un lloc de caça situat a Esterháza. I va ser un projecte realment m olt car. I com no podia esperar, es va mudar a la seva nova llar quan encara no s’havia acabat de construir. Fins anys després no es va acabar l’obra.

El palau que avui en dia es pot visitar, es troba al costat del Neusiedler See, en terra pantanosa, i la seva construcció va significar un gran desafiament en l’època perquè l’aigua, era, per aquella època, un risc sanitari considerable. Avui es pot visitar part de les seves 126 habitacions, l’enorme Biblioteca d’estil italià amb un cel ras pintat amb flors i àngels, en que hi ha uns 22.000 llibres, i la Sala del Banquets.

Aquí és on va està treballant Joseph Haydn, el famós compositor, entre 1766 i 1790. Haydn t’hostatjava en un apartament de quatre habitacions en el sector dels servents, no al palau, i era el músic oficial. Cobrava bé, però solia avorrir-se, doncs el palau estava bastant aïllat i la soledat de vegades li pesava massa,

Jardins, parcs extensos, fonts de marbre, reixes de ferro molt elaborades, escalinates majestuoses, tot això i molt més es troba al Palau Esterházy.

STIFT MELK (ABADIA DE MELK)

L’Abadia de Melk (Stift Melk)  és un dels indrets històrics més importants d’Àustria. Si bé, en l’actualitat en aquest recinte té lloc un important museu també ha cobrat gran reconeixement històric degut a la seva arquitectura.

Des de la construcció del país, aquesta abadia ha estat molt important en la història cultural i espiritual d’Àustria. Construïda per Leopold l’any 976 al cim d’un turó de la zona de la Baixa Àustria, en un principi va ser la seva residència, el lloc que també van habitar els seus hereus omplint-la d’objecte i relíquies fins que al 1089 Leopold II va decidir donar-la als monjos benedictins de Lambach.

Des de llavors els religiosos van viure i treballar allí sota les ordres de Sant Benet i inclús al segle XII es va construir una escola que connectava amb el monestir i després una biblioteca, on es conservaren molts manuscrits de l’època.

A partir del segle XV aquest es va impregnar de reformes medievals de l’època i així va ser com de mica en mica es va apropar al món de les humanitats de la Universitat de Viena. Des de llavors l’abadia va cobrar importància, sobretot en l’època barroca. El monestir va partir grans reformes al llarg dels temps i de la mà dels successos històrics. Durant el segle XIX es va realitzar una important extensió i al període d’entreguerres va estar a punt de tancar. Però va sobreviure els embats de les lluites i avui en dia és possible visitar-la i apreciar, no només la seva riquesa arquitectònica, sinó també el seu important llegat històric i artístic.

Allí sobreviu una biblioteca amb més de 100.000 volums de llibres, 1.200 manuscrits dels segle IX al segle XV, 600 manuscrits dels segles XVII i XVIII, i 750 incunables. Per una altra banda, es pot gaudir dels frescos de la cúpula i d’exclusives sales d’estudi.

Jardins de l’Abadia de Melk

Des d’aquest indret es pot tenir una vista espectacular del riu Danubi, ja que està a la part més alta del turó fet de roca.

Aquest indret també conegut com el Parc de l’Abadia i el Jardí del Pavelló i que es pot visitar, i en ell es pot veure amés d’un patrimoni natural espectacular, un lloc dissenyat també d’estil barroc amb algunes petites construccions, senders i fonts.

Els camps dels voltants de l’abadia han estat des de la construcció, però van ser renovats i remodelats en part per la Exhibició de l’Estat de Baixa Àustria fa més o menys una dècada. No obstant, des d’aquesta època va ser la primera vegada que va estar obert al públic, i des de llavors s’ha consolidat com un excel·lent destí per gaudir de la naturalesa.

El Pavelló Barroc d’aquest jardí també es pot una mica d’art, a més del disseny paisatgístic, perquè també hi ha algunes pintures al fres de Johan Wenzel Bergl que decoren diferents llocs d’aquesta edificació.

Hi ha una zona de pícnic.