En aquest viatge es va combinar tres estats d’Àustria: l’Estat de Salzburg, l’Estat de Oberösterreich (Alta Àustria) i l’Estat del Tirol, aquest últim ja disposa d’un post propi, Tirol, ja que hi ha molts llocs d’aquesta zona que valen la pena ser visitats. Salzburg i Innsbruck es separen per dues hores de trajecte. En canvi de la zona d’Alta Àustria només s’exposen cinc llocs que poden ser interessants, pel que aquí si que hi ha zones dels dos estats (Salzburg i Alta Àustria).
Continguts:
SALZBURG
- Història de Salzburg
- Festung Hohensalzburg
- Mozarts Geburtshaus (Casa Natal de Mozart)
- Schloss Mirabell
- Getreidegasse
- Schloss Hellburn
- DomQuartier Salzburg
- Alter Markt
- Stiegl-Brauwelt
Història de Salzburg
Edat antiga i mitjana
La zona de Salzburg ha estat habitada des de l’època neolítica. Les primeres traces de poblament són de poblaments celtes que habitaren les valls del riu Salzach. Durant l’època romana, les petites poblacions celtes foren unificades en una única població anomenada Juvavum o Juvavia. Aquesta era la capital dels reis de Noricum fins que fou ocupada pels romans Fou seu de la V cohort de la I Legió i residència del governador provincial. A la segona meitat del segle V fou destruïda pels hèruls però fou restaurada al segle VII.
La construcció de la Fortalesa de Hohensalzburg l’any 1077 significà la consolidació de la població esdevenint la base del futur creixement. A la final del segle xiv el territori de Salzburg esdevingué completament independent de Baviera constituint-se com un principat de caràcter religiós sota l’autoritat d’un arquebisbe. Aquesta situació perdurà fins al 1803.
Edat Contemporània
El 31 d’octubre de 1731, aprofitant el 214è aniversari de la publicació de Les 95 Tesis de Martin Luter, l’arquebisbe de Salzburg expulsa la població de religió protestant de la ciutat. En total 21.475 habitants que se’ls convidava a acceptar el catolicisme o a abandonar la ciutat. Molts es convertiren, però, prop de 12.000 salzburguesos hagueren de marxar de la ciutat instal·lant-se molts d’ells a Prússia gràcies a l’oferiment del rei Frederic Guillem I de Prússia els hi feu.
L’any 1803, en el marc de les guerres napoleòniques, els territoris eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic foren secularitzats, entre ells Salzburg. L’antic arquebisbat fou estregat al gran duc Ferran III de Toscana, després d’haver perdut el Gran Ducat de Toscana. L’any 1805, pel tractat de Pressburg el territori de Salzburg fou entregat a Àustria i cinc anys després al Regne de Baviera. Finalment, el 1816, el territori de Salzburg passà definitivament a Àustria gràcies al Congrés de Viena.
L’any 1850, el territori salzburguès esdevingué un territori independent de la Corona austríaca. L’any 1921, una enquesta feta a la població afirmava que el 99% dels ciutadans de Salzburg desitjaven l’annexió d’Àustria a Alemanya.
El 13 de març de 1938, durant l’Anchluss, les tropes alemanyes ocuparen Salzburg, els opositors als nacionalsocialistes i els jueus fores arrestats i la sinagoga jueva destruïda. Diferents camps de concentració tant per jueus com per dissidents i estrangeres foren ubicats a l’àrea de Salzburg.
Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou bombardejada pels aliats; en aquests bombardejos moriren 550 persones i es destruïren 7.600 cases. Malgrat que la Catedral i diferents ponts de la ciutat foren destruïts, la ciutat mantingué un magnífic catàleg de monuments arquitectònics esdevenint un magnífic exemple de ciutat.
Salzburg fou alliberada per les tropes estatunidenques l’any 1945. La ciutat esdevingué el centre de decisió de les tropes d’ocupació aliades a Àustria després de la Guerra.
Festunt Hohensalzburg
La fortalesa “Festung Hohensalzburg”, a dalt de la muntanya “Mönchsberg”, domina les teulades del casc antic barroc de Salzburg.
Història de la Fortalesa Hohensalzburg
A l’any 1077, l’arquebisbe Gebhard va fer construir la fortalesa, durant els anys següents, els seus successor van ser els responsables del desenvolupament posterior de l’arquitectura de la fortalesa. Cap a l’any 1500 la fortalesa va adquirir el seu aspecte actual sobre el mandat de l’arquebisbe Leonhard von Keutschach. L’objectiu original de la fortalesa era el de protegir al principal i als arquebisbes dels atacs enemics. En tots els anys, mai varen ser conquerits per tropes estrangeres.
Una visita a la Fortalesa Hohensalzburg
La fortalesa està oberta tot l’any, des de 1892 és accessible, no només a peu, sinó també còmodament amb el Festungsbahn (funicular de la Fortalesa), del carrer Festungsgasse. Una tradició especial de la fortalesa és també, juntament amb les habitacions principesques medievals, el Festungsmuseum (Museu de la Fortalesa) amb els seus objectes d’exposició històrics de la vida a la cort. El Museu de Marionetes, així com el “Rainer-Regimentsmuseu (Museu del Regiment de Rainer), conviden també a un viatge al passat. A més la fortalesa de més de 900 anys d’edat es seu dels famosos concerts Salzburger Festungskonzerte.
La Fortalesa Hohensalzburg al segle XXI
La innovació juga un paper important per a la venerable fortalesa, després de extensos treballs a la planta superior, un teatre màgic multimèdia i unes modernes estacions multimèdia ofereixen una experiència innovadora. Més atraccions destacades: cada diumenge a les 11:45 els Trumbläser (músics de vent de la torre) toquen a la Trompeterturm (Torre del Trompetista).
Ubicació: Mönchsberg 34. 5020 Salzburg.
Horari:
- De maig a setembre: de 9:00 a 19:00 hores.
- D’octubre a abril: de 9:30 a 17:00 hores.
- Setmana Santa, capes de setmana d’Advent: de 9:30 a 18:00 hores.
- El 24 de desembre: de 9:30 a 14:00 hores.
Mozart Geburtshaus (Casa Natal de Mozart)
La Casa Natal de Mozart és un dels museus més visitats d’Àustria, situat al cor del centre històric.
Al carrer Getreidegasse, una casa atrau l’atenció de manera especial: el nº 9, la Casa Hagenauer, la Casa Natal de Wolfgang Amadeus Mozart. El fill més famós de Salzburg nascut aquí el 27 de gener de 1756. Durant 26 anys, des de 1747, la família va viure al tercer pis. Mozart va passar aquí la seva infància i joventut amb els seus pares Leopold i Anna Maria, així com amb la seva germana Nannerl. Al 1773 es van traslladar a la Marktplatz.
La Casa Natal del famós compositor atrau encara avui als admiradors de Mozart i als aficionats a la història de tot el món. Al 1880 la Fundació Internacional Mozarteum va obrir per primera vegada un museu a la Casa Natal.
El museu té un recorregut de més o menys una hora, passant per les habitacions originals, es pot veure l’antic habitatge i objectes quotidians i mobiliari del segle XVIII i sentir-se transportat a l’època de Mozart.
Certificats originals, cartes i records documenten la vida de Mozart a Salzburg. La col·lecció de retrats, realitzats durant la seva vida, farà conèixer al geni musical quasi cara a cara. Punt destacat pels admiradors de Mozart: els instruments històrics, així com el violí infantil i clavicordi de Mozart.
La infantesa com a nen prodigi, els llargs anys de viatge o la misteriosa mort: el Museu il·lustra el fenomen Mozart des de nombrosos angles. A la primera planta, l’exposició especial, que canvia cada any, ofereix sempre un nou incentiu de visita.
Ubicació: Getreidegasse, 9. 5020 Salzburg
Schloss Mirabell
El Palau Mirabell va ser construït al 1606 pel príncep-arquebisbe Wolf Dietrich per a la seva Salomé Alt. Avui és l’escenari de les més romàntiques noces de totes parts.
El nom Mirabell és un nom de pila femení italià i està format per mirabile (admirable) i bella (bonica).
La Sala Marbre, antiga sala de ball del príncep-arquebisbe, es considera en l’actualitat com “una de les sales de noves més boniques del món”. En ella ja van tocar Leopold Mozart i els seus fills Wolgang i Nannerl. Avui en dia se celebren aquí amb regularitat noces, conferències i homenatges. La Sala de Marbre és també l’escenari dels expressius concerts del Palau Mirabell. L’Escala dels Àngels, que condueix a la Sala de Marbre, està decorada amb molts querubins.
El Palau Mirabell té una història commovedora darrera seu. Avui en dia hi ha les oficines de l’alcalde de Salzburg i del Consell de Salzburg.
Aquest palau està en ple centre de Salzburg i destaca pels seus bonics jardins. Només es poden visitar un parell de sales perquè la resta s’ha reconvertit en oficines, però el que realment val la pena és passejar pel seu exterior. Inclús a ple hivern l’ambient és preciós.
Els jardins de Mirabell es van redissenyar sota el mandat de l’arquebisbe Johan von Thun cap a l’any 1690. Pot veure’s encara la forma bàsica geomètrica característica del barroc. La seva alineació òptica amb la Catedral i la Fortalesa li donen un efecte fabulós.
- Font de Pegasus (Pegasus-Brunnen) amb l’escultura del Cavall Pegaso és una obra de Kaspar Gras d’Innsbruck i es va instal·lar al 1913.
- Al voltant de la Gran Font (de la conca de la font) hi ha quatre grups de figures d’Ottavio Mosto de 1690. Simbolitzen els quatre elements: foc, aire, terra i agua.
- El Teatre de les Tanques (Heckentheater) es troba a la part occidental del jardí de Mirabell. És un dels teatres de tanques més antic al nord dels Alps. A l’estiu es fan aquí diversos actes tradicionals.
- El Jardí del Nans (Zwergelgarten) es remunta a l’època de l’arquebisbe Johan Gran Thun. Inicialment incloïa 28 nans de marbre blanc de la muntanya Untersberg i és el més antic jardí de nans d’Europa.
- El Jardí de les Roses amb els massissos de roses ornamentals està situat al sud del palau.
- L’Orangerie s’utilitza avui en dia com a hivernacle de palmeres.
El Jardí de Mirabell juntament amb l’escola d’equitació Felsenreischule i l’Abadia de Nonnberg, és un dels escenaris més importants del famós musical de Hollywood “Somriures i Llàgrimes” i “La núvia rebel”. En la pel·lícula Maria i els nens ballen al voltant de la Pegasus-Brunnen davant del palau i canten la cançó “Do re mi”. Al final de l’escena la família Trapp es col·loca sobre les escales davant de la Rosenhügel (turó de les roses) per al final de la cançó.
Direcció: Mirabellplatz. 5020 Salzburg
Horari:
- Palau Mirabell i les Escales dels Àngels: de dilluns a dissabte de 8:00 a 18:00 hores.
- Sala de Marbre: dilluns, dimecres i dijous de 8:00 a 16:00 hores, dimarts i divendres de 13:00 a16:00 hores. Cap accés en cas de celebracions extraordinàries.
- En tots els altres espais es troben les oficines del govern municipal, pel que no és possible visitar-ho.
- Jardins de Mirabell: tots els dies des de les 6:00 fins al fer-se fosc.
Preu: Gratuït.
Getreidegasse
La Getreidegasse (carrer del gra) és el cor del centre històric de Salzburg i atreu a molts visitants pel seu encant únic, així com la Casa Natal de Mozart. La Getreidegasse entusiasma també per les seves cadenes internacionals de moda, amb posades històriques i negocis tradicionals.
Són característics de l’arquitectura de les cases de la Getreidegasse els fabulosos portals i finestres, que a partir del primer pis es fan més petites. Les cases antigues també estan decorades sovint amb xifres d’anys, el nom dels antics habitants o amb l’ull de Déu. Una autèntica atracció pels visitants és la Casa Natal de Mozart al nº 9.
Els passatges, equipats amb obres d’art i en part decorats amb arcades, han modelat decisivament els trets urbans de Salzburg. Avui en dia serveixen com a passatges comercials i galeries. El passatge més famós es la Schatzhaus (Casa del Tresor) que va des del nº3 de la Getreidegasse a la plaça Universitätplatz. Allí, en un nínxol fosc, es troba una commovedora representació de relleu de la Verge amb el Nen Jesús.
La Getreidegasse atrau sobretot amb una àmplia gama de cadenes de moda internacions, botigues tradicionals i una variada gastronomia. A més de joies, vestits regionals, accessoris de moda, antiguitats, articles de cuir i paper, perfumeries, exquisitats i aliments. Una atracció especial són els delicats i alegres cartells dels gremis a les façanes de les cases, a dalt, sobre el cap dels visitants. La serralleria tradicional Wieber a la Geitredegasse produeix aquests cartes publicitaris encara a mà.
Originalment Getreidegasse s’anomenava Trabe-Gasse, Trab-GAsse o Trav-Gasse. El nom provenia de la paraula traven, és a dir, trotar i designava el trot dels cavalls. Amb els anys es va passar a Tragasse, Traidgasse i Getredgasse fins al nom actual, Getreidegasse (carrer del dra) en els seus orígens no tenia res a veure amb els cereals.
Schloss Hellburn
Des de fa més de 400 anys el Palau Hellbrunn entusiasma i desconcerta als visitants amb els seus Wasserpiele (Jocs de l’Aigua). Una vivència única amb més d’un efecte sorprenent.
El príncep-arquebisbe de Salzburg, Markus Sittikus va projectar el Palau Hellbrunn com a un lloc de diversió i descans mai vist. La residència d’estiu va sorgir en un període de construcció record des de 1612 al 1615. El constructor Santino Solari, a qui se li va encarregar també la Catedral de Salzburg, va crear un dels edificis més ostentosos del Renaixement Tardà al nord dels Alps. Al visitar l’exposició permanent es pot contemplar les sales i aprendre més sobre la història del Palau Hellbrunn.
La ubicació idíl·lica al sud de Salzburg va resultar ser perfecta també en un altre aspecte: la cabalosa muntanya Hellbrunner Berg va convertir l’aigua en un element central del disseny. Peces clau són els “Jocs de l’Aigua” d’estil manierista, que avui en dia són únics en aquesta forma. Des del teatre mecànic sobre cérvols que escupen aigua fins la corona que balla sobre un doll d’aigua, les màquines hidràuliques entusiasmen amb originalitat i efectes sorprenents.
Avui en dia, es pot visitar quasi en la seva forma original, els “Jocs de l’Aigua”, amb els que antigament Markus Sittikus entretenia als seus convidats. Coves misterioses, personatges impulsats per aigua i dolls ocults proporcionen diversió aquàtica a grans i a petits.
En les visites guiades nocturnes de juliol i agost hi ha màgiques combinacions d’aigua, llum i música.
L’ampli parc del Palau Hellbrunn es en part artificial i en part biotipus natural. Aquí es pot relaxar de meravella, passejar i fer esports. Els nens poden desfogar-se al gran parc d’aventures. Inclús a l’hivern val la pena visitar el Palau Hellbrunn. En les vigílies de Nadal el pati del Palau i la seva antiga entrada es converteixen en un mercat nadalenc molt animat.
Direcció: Fürstenweg, 37. 5020 Salzburg.
DomQuartier Salzburg
Al maig del 2004, es va inaugurar el DomQuartier (Barri de la Catedral) com únic acte cultural estel·lar al cor del centre de Salzburg. Amb 15.000 m2 s’ofereixen més de 2.000 objectes d’exposició de més de 1.300 anys d’història contemporània.
L’antic centre del poder del principal-arquebisbal (La Catedral i la Residència) forma, juntament amb el Monestir Benedictí de St. Pere, l’actual DomQuartier. Amb només una entrada els visitants tenen la possibilitat de meravellar-se davant de cinc museus diferents de Salzburg. El recinte històric del DomQuartier és el lloc de diverses exposicions de la història barroca de la ciutat.
El punt de partida de la volta turística pel DomQuartier són les sumptuoses habitacions barroques de l’Alte Residenz (Antiga Residència). Els visitants arriben al Museum St. Peter passant per la Residenzgalerie (Galeria de la Residència) i el Dommuseum (Museu de la Catedral). La col·lecció barroca Rossacher del Salzburg Museum a l’Oratori Nord és la última parada. Molt recomanable: la nova volta turística proporciona impressionants noves idees i vistes sobre el centre, així com les muntanyes de la ciutat.
El príncep-arquebisbe Wolf Dietrich va ser en gran part responsable de l’aspecte del centre històric barroc de Salzburg. En quan als edificis de l’actual DomQuartier, cal nombrar juntament a Wolf Dietrich també al príncep-arquebisbe Guidobald Graf von Thun. Durant el seu mandat (1654-1668) va assentar les bases per a la nova volta turística pels museus, amb la construcció dels Dombogenterrasse (Arcs de la Catedral), les places de la Residenz i l’actual Lange Galerie (Galeria Llarga).
El DomQuartier en detall:
- Sumptuoses habitacions de la Residenz: antic centre secular del principat-arquebisbat.
- Residenzgalerie: exposició de pintura europea d’importància internacional.
- Dombogenterrasse: visita al centre històric barroc de Salzburg.
- Oratori Nord: exposicions especials amb èmfasi en el barroc.
- Domorgelempore (Tribuna de l’Òrgan de la Catedral): visita al centre espiritual de la ciutat.
- Dommuseum: tresors de l’art de 1.300 anys.
- Kunst und Wunderkammer (Gabinet d’Art i de Curiositats): objectes d’exposició i curiositats de l’art i la naturalesa.
- Lange Galerie: antiga galeria de quadres dels prínceps-arquebisbes.
- Museum St. Peter: exposició de tresors d’art sacre del més antic monestir de la zona de parla alemanya.
- Franziskanerkirche (Església dels Franciscans): una interessant visita a una de les esglésies més antigues de Salzburg.
Direcció: Residenzplatz 1 / Domplatz 1a. 5020 Salzburg.
Alter Markt
A la Universitätplatz hi ha el mercat típic de tot el centre d’Europa. Hi ha parades d’artesania, joguines i menjar tradicional. Els preus estan bastant bé comparats amb qualsevol lloc de Salzburg, hi ha també tauletes per menjar de manera ràpida.
Stiegl-Brauwelt
Per als amants de la cervesa que visiten Salzburg, aquesta fàbrica-museu és una parada imprescindible. Es tracta d’un recorregut molt il·lustratiu sobre el procés de l’elaboració de la cervesa. Amb l’entrada inclouen tres consumicions de proba de diferents cerveses diferents elaborades a Stiegl i un paquet de galetes de cervesa. A més, també hi ha una zona de restaurant, i per està allunyat del centre, és un bon lloc per menjar i beure a un preu més econòmic que a la zona turística.
Direcció: Bräuhausstraße 9. 5020 Salzburg
Horari:
- Exposició i Braushop: tots els dies de 10:00 a 17:00, juliol i agost de 10:00 a 19:00. Admissió fins una hora abans del tancament.
- Visites generals: tots els dies a les 11:00, a les 14:00, a les 15:00 i a les 16:00 hores.
Web: www.brauwelt.at
ABTENAU
Abtenau Karkogel (Trineu d’estiu d’Abtenau). A l’estiu, les zones d’esquí que s’utilitzen, els austríacs, i en altres països també, habiliten una atracció que és una espècie de trineu. Consisteix en pujar en telecabina a la part alta d’alguna muntanya, i des de dalt baixar en una espècie de càpsula oberta que circula a través d’un rail.
El funcionament és el següent, es puja individualment, cada persona en un trineu, a excepció de si es baixa amb nens petits, que llavors es puja amb ells. Les cames estirades, la motxilla al davant i es subjecta amb un cinturó de seguretat. El trineu només té una palanca, que si la empenys endavant el trineu baixa, i si es tira la palanca enrere frena més o menys la tires.
No és perillós, a les xarxes hi ha vídeos de gent que la fet tota la baixada sense frenar, no obstant hi ha senyals en les que t’adverteix que en les corbes frenis.
La baixada són de 3,5 km per la vessant de la muntanya, no es baixa en línia recta, sinó que va fent ziga-zaga amb algunes corbes més tancades, altres no tan tancades, trams oberts i alguns ponts. Es pot arribar a una velocitat de 50 km/h i es baixa pel mig de la naturalesa, amb les vaques de meres espectadores de l’espectacle.
SANKT GILGEN
Sankt Gilgen, al costat del Wolfgang See, on va viure la família de Mozart durant un temps. La Rathausplatz sembla que pertanyia un conte de Hänsel i Gretel, amb un balcó en forma de bombonera i unes vistes al llac increïbles.
Al costat del llac hi ha deliciosos restaurants i es pot agafar un vaixell per creuar el llac des de Sankt Wolfgang a Sankt Gilgen.
WERFEN
La ciutat mercat de Werfen és coneguda per les seva gegants coves de gel, la seva Fortalesa i l’excel·lent cuina. El popular centre turístic està situat en mig de les cadenes muntanyoses de Hochkönig, Tennengerbirge i Hagengebirge.
El primer atractiu és el Burg Hohenwerfen, la segona fortalesa de Salzburg. Es basa en un castell medieval i esta situada en un lloc molt pintoresc a la part alta d’un penya-segat que domina la vall. El segon atractiu és la cova de gel, Eisriesenwelt, la cova de gel més gran d’Europa i està oberta al visitants. L’entrada de la cova està a la part alta d’una vessant i ofereix unes vistes panoràmiques de Werfen impressionants i de la Fortalesa Hohenwerfen.
Burg Hohenwerfen
La funció en la que es va construir Hohenwerfen, a l’igual que Hohensalzburg, era la de protegir l’arquebistat de Salzburg de les forces del rei Henry IV. Aquesta va ser la solució que van trobar el Papa Gregori VII i l’anti-rei Rodolf de Rheinfelden per a repelar les amenaces externes.
Un cop va passar aquesta època, el Castell va quedant a disposició de qui governaven Salzburg, qui l’utilitzaren tant com base militar com un lloc on s’escapaven a passar uns dies de descans i de caça.
Durant els segles XII al XVI va ser sotmès a reconstruccions i ampliacions. La última intervenció en la seva fisonomia es va deure més a una qüestió estètica ja que durant el 1525 i 1526 durant la Guerra de Pagesos Alemanya alguns grangers i miners rebels havien incendiat i danyat el castell.
Van passar varis segles fins que un altre inconvenient va marcar el destí d’aquesta construcció. Al 1931 un nou incendi va causar danys i va haver de ser sotmesa a una intensiva restauració, que va acabar derivant un canvi de propietaris: de l’arxiduc d’Àustria a una administració de Salzburg. Els temps de guerra van tornar a convulsionar els dies de tot Europa, i també Burg Hohenwerfen va ser utilitzat per una gendarmeria austríaca com un camp d’entrenament, que va funcionar fins al 1987.
El Castell es pot recórrer amb àudio guies que permeten descobrir les habitacions, els museus i la resta al propi ritme. Això si, cal assegurar-se disposar de quasi dues hores per recorre-ho tot. Els plats forts de la visita són la cambra de les tortures i la torre de vigilància, sense menysprear les cambres gòtiques ni el Museu de Marionetes.
Eisrisenwelt (Cova de gel)
Eisriesenwelt és la cova de gel més gran del món: tot el sistema de coves s’estén sobre més de 42 km de longitud. El primer tram, d’aproximadament 1 km està cobert amb impressionants formacions de gel i està obert al públic.
A més de les grans dimensions, la cova impressiona amb palaus de gel de bellesa cristal·lina. Formacions monumentals brillen amb gran efecte a la llum de les làmpades que s’entreguen als visitants. A través de paisatges amb molts racons i de mons com Diamandtenreich (Regne dels Diamants) s’endinsa un més a la muntanya.
L’entrada és a la part alta d’una muntanya, pel que es pot pujar caminant des del Besucherzentru (Centre del Visitant) situat a la vall, o es pot saltar aquest tram empinat i pujar amb el telefèric més escarpat d’Àustria, no obstant des d’on para el telefèric fins a l’entrada de la cova, cal caminar uns 20 o 30 minuts per la vessant de la muntanya, inclús passar per un túnel.
La cova està quasi sempre per sota dels 0ºC, inclús a l’estiu, així que cal pujar roba i calçat adequat. Si és estiu, cal portar la roba d’abril en un motxilla, i quan s’arribi a l’entrada posar-se-la, que ja des del telefèric fins a l’entrada hi ha un bon tros. A dins la cova cal superar també nombroses escales.
La visita no dura més d’una hora, que és el temps màxim degut a la temperatura, la sensació de quan se surt de la cova és rara, degut al canvi de temperatura, si és a l’estiu, durant una estona, mentre el cos no s’aclimati tremolen les cames, i és el moment de fer la baixada fins a la parada del telefèric.
La cova només està oberta al públic de maig a octubre.Ubicació: Eishöhlenstrasse. 5450 Werfen Horari i preus (en anglès o alemany)
ZELL AM SEE
Una petita ciutat històrica rodejada de muntanyes i amb els pics banyats de neu i les aigües cristal·lines d’un brillant llac. A prop de passeig marítim hi ha la muntanya Schmitt, a la qual es pot pujar fins als 2.000 metres d’alçada amb el telefèric modern dissenyat per Porsche per gaudir d’un passeig a la muntanya amb vistes panoràmiques fantàstiques, allí hi ha el glaciar Kitzsteinhorn, es qual es troba al Parc Natural Hohe Tauern.
BAD GASTEIN
Situat al Parc Nacional Hohe Tauern, a l’Estat de Salzburg hi ha la Vall de Gastein que s’estén pels municipis de Dorfgastein, Bad Hofgastein i Bad Gastein. Aquest últim, una important ciutat termal on el temps sembla que s’hagi detingut, en una fusió de paisatge alpí i cultural únics en el moment de màxima esplendor de la “Belle Epoque”.
Bad Gastein, com a centre termal conegut ja pels romans, tot i que les primeres notícies de les propietats de l’agua de Gastein se situen al segle XV, però no va ser fins a principis del segle XIX, quan l’arxiduc Johan, germà de l’emperador Franz I, visités els Tauern de Salzburg, la serralada més gran d’aquesta zona dels Alps i fes famoses les seves termes i les excursions per les muntanyes per a que comences el seu desenvolupament com a centre termal al que acudien il·lustres personatges com Franz Schubert o Schopenhauer i bona part de l’aristocràcia centreeuropea de l’època.
Avui en dia, l’oferta en Spa – Wellness de Bad Gastein és extraordinària, un dels espais de benestar més reconeguts és Felsentherme Spa Resort, amb aigües que broten en el mateix hotel o les conegudes Galeries Gastein Heiltollen en les que 17 fonts proporcionen les propietats terapèutiques del radó amb les que temperar el cos i l’ànima.
Bad Gastein, un lloc de majestuosos edificis que reflecteixen el pròsper apogeu d’antany, inclús es va arribar a conèixer com el Montecarlo dels Alps.
Moderns i familiars, Solarbad Dorfgastein és un Wellness Center amb piscina d’aigua calenta a l’aire lliure, banys de vapor, sauna bio, finesa i d’infrarojos, bancs de calor amb música relaxant o el Alpentherme Spa Termal, un altre complex de les mateixes característiques situat a Bad Hofgastein.
A més dels atractius turístics cultural i termal de la ciutat, Bad Gastein potser no sigui tan coneguda com les estacions internacionals d’Àustria com St. Anton, Ischgl o Innsbruck però aquest centre hivernal és sense dubtar una de les estrelles de la neu millor guardades del país centreeuropeu.
A Stubnerkogel se situa una coneguda passarel·la de 140 metres de llarg a 2.400 metres d’altitud considerada el pont penjant més gran d’Europa a la que se li ha unit el Glocknerblick, una plataforma des de la que es pot observar les espectaculars vistes que ofereixen els Alps d’Àustria.
Al domini de Grossarl s’acostuma a estar tranquil i sense aglomeracions per a gaudir de les pistes àmplies i ben preparades. Des d’aquest sector s’accedeix a Dorfgastein, una àrea principalment familiar a la Vall de Gastein.
GLOSSGLOCKNER (CARRETERA ALPINA)
L’alta muntanya i el Großglockner: el que abans només estava reservat als muntanyencs experts, des de la construcció de la carretera alpina de Großglockner és una experiència bonica, des de la seva apertura al 1935ha canviat molt, la carretera és més ampla, segura i confortable. Les exposicions i museus, cabanyes i refugis de muntanya, els centres de visitants i d’informació col·loquen en el centre d’atenció al variat món de la muntanya amb la seva fauna i la seva flora enmig del Parc Nacional Hohe Tauern. La carretera de muntanya s’incorpora harmoniosament al paisatge, permet una experiència muntanyosa única i garanteix, des de fa més de 80 anys, un plaer de conducció incomparable al llarg dels 48 km.
El destí declarat dels visitants és la Kaiser-Franz Josefs-Höle, des d’aquí s’obre la vista cap a la muntanya més alta d’Àustria, que amb els seus 3.798 metres supera al glaciar més gran dels Alps orientals, el Pasterze, de 9 km de llarg. La muntanya Johannisberg coberta de neu completa el panorama muntanyenc. El sender d’excursió a la Gamsgrue, enmig de l’àrea especialment protegida del Parc Nacional Hohe Tauern, permet vistes excepcionals i l’observació d’animals alpins poc freqüents com les cabres munteses. A l’elevació denominada Franz Joseph en honor a l’emperador dels Habsburg, espera el centre de visitants amb exposicions i nombroses atraccions.

Al llarg de la carretera alpina del Großglockner nombrosos punts d’informació, exposicions, museus i senders temàtics i panoràmics esperen ser descoberts. Cadascú pot escollir les seves prioritats segons el seu interès entre els dotze punts d’experiències. En l’excursió d’un dia proposo aquests sis destins top en l’apreciada carretera:
Estació 1: Museu Haus Apine Naturschau, 2.260 m.: Un museu sobre el tema de l’ecologia en alta muntanya, el show de les marmotes i exposicions canviants. Abans de continuar el viatge es pot fer un passeig pel sender didàctic de les plantes “El món dels líquens a l’alta muntanya”.
Estació 2: Cim de l’Edelweiß amb vista panoràmica de 360º: En un ampli carreró que es bifurca amb la carretera principal, s’arriba al punt més alt de la carretera alpina del Großglockner. Des del mirador amb vista panoràmica de 360º, la mirada es perd entre les més de 30 muntanyes de més de 3.000 metres d’altura, i també es pot divisar el flanc nord del Großglockner.
Estació 3: Fuscher Lacke i Mankei-Wirt: Des del cim del Edelweiß es torna cap a la carretera principal i més allà al petit llac muntanyenc amb la posada Makei-Wirt Herbert Haslinger. Aquí es pot observar manses marmotes que el propi amo educa. A més de la companyia animal, a més es pot provar el suau postre Kaiserchmarn.
Estació 4: Hochtor – Zenit i frontera: Els punts elevats i exposats eren considerats antigament com les entrades a l’inframón. L’inframón a l’Hochtor consisteix en un túnel pel centre del qual passa la frontera dels estats de Salzburg i Carintia. L’exposició Passheiligtum Hochtor ofereix moments místics i, per a refrescar-se, una guerra de boles de neu que generalment és possible inclús en ple estiu.
Estació 5: Schöneck – Bosc d’esplendor de flors: Al costat sud del Großglockner esperen, segons l’estació de l’any, un acolorit esplendor de flors així com brillants alerces de color verd clar o daurat. Taules explicatives ajuden a la identificació de les plantes i a la zona recreativa infantil s’explica de forma adequada als nens com un ou es converteix en papallona. Recomanable per famílies amb nens.
Estació 6: Kaiser-Franz-Josefs-Höle, senzillament sublim: l’estació panoràmica que l’emperador va visitar personalment i que li ha atorgat el seu no, és el punt de destí de l’excursió d’un dia. Cal aparcar el cotxe al pàrquing gratuït i es pot gaudir de la vista a la muntanya més alta d’Àustria, el Großglockner, que amb 3.798 metres d’altitud total sobrepassa el glaciar Pasterze de 9 km de llarg. Des del final de la llengua de gel saluda el nevat Johannisberg. Ara es pot descobrir el modern centre de visitants amb les seves exposicions, observar cabres munteses al punt d’observació Swarovski-Warte o iniciar el camí cap a Gamsgrube (diàriament visites guiades gratuïtes amb un guardaboscos del Parc Nacional) o cap al glaciar.
També és aconsellable tornar pel mateix trajecte en direcció a Salzburg. Amb la perspectiva diferent s’obtenen moltes vistes que faran que el retorn sigui una experiència impressionant.
GMUNDEN
Sobre l’àmplia badia del llac Traunsee es trova Gmunden, una ciutat medieval preciosa. Johhanes Brhams, el tsar Nicolàs de Rússia o algun Kaiser alemany ha trepitjat aquesta terra de meravelles abans. Castells, passejos al costat del llac, velles esglésies, places i mansions del segle XIX amb molts balcons, així es podria resumir breument Gmunden.
El cas és que l’aristocràcia vienesa va descobrir aquest lloc al segle XIX i l’arquitectura recorda que no qualsevol podria passar temporades en aquest lloc. El turisme segueix arribant i per això si s’hi va a l’estiu et trobaràs amb molta gent, sobretot al centre.
El Rathaus és un bonic edifici renaixentista d’estil italià construït al 1575. La façana barroca de la imponent casa de 1574 destaca pel glockenspiel que s’activa especialment a las 12:00 hores. El carilló des del segle XVIII està fet amb 24 campanes de ceràmica amb la típica i mundialment famosa decoració de Gmundner. Els dos escuts d’armes i l’àguila imperial es troben al frontó superior, directament sota del rellotge de l’Ajuntament.
La Stadtpfarrkirche Gmunden és una església parroquial ubicada al centro de la ciutat de Gmunden. Està construïda en estil gòtic tardà i va ser fundada al 1270. Està composta per tres naus i la seva altura és de 51 metres. L’exterior és típic austríac amb frescos decoratius. L’interior conserva restes de pintures gòtiques i té un bonic altar major adornat amb un crucifix de mida natural. L’arquebisbe Joseph Dominikus von Lamberg la tornar a dedicar en 1723. Destaquen l’altar de los Reis Mags de Thomas Schwanthaler, l’únic del seu tipus a Àustria; els altars laterals, l’altar d’Anna i l’Altar de l’Ànima Pobre amb un relleus en pedra; la Madonna protectora de ceràmica sobre l’entrada del costat dret; i els frescos sota dos semi-arcs gòtics que daten del segle XVI.
HALLSTAT
Fins al segle XIX la única possibilitat de arribar a Hallstatt era en vaixell o per senders estrets. L’accés entre les cases al costat del llac es realitzava a través d’una passarel·la elevada sobre els àtics de les cases. El primer camí important es va construir al 1890 per la part oest a través de la roca.
No obstant en aquest paratge aïllat i inhospitalari es va establir un dels primers assentaments humans gràcies al jaciments de sal. Alguns de les troballes més antigues de la ciutat daten del 5000 aC. Al 1846 Johann Georg Ramsauer va descobrir un cementiri prehistòric proper a l’actual emplaçament del poble. El treball d’investigació de Ramsauer va continuar fins al 1863, desenterrant a més de 1.000 fosses de forma meticulosa de de la primera fins a l’última. Cada fossa mesurada i dibuixada abans i després de ser excavada. Aquesta metodologia d’estudi dels jaciments inicia un nova manera més metòdica de realitzar estudis arqueològics.
L’activitat comercial i l’abundància de recursos va permetre el desenvolupament d’una cultura altament desenvolupada, després dels resultats de Salzberghochtal, que va ser nombrada la cultura de Hallstatt.
No hi ha fins a la data, esdeveniments notables registrats ocorreguts a Hallstatt durant l’època romana o principis de l’Edat Mitja. Al 1311, Hallstatt es va convertir en ciutat comercial, mostrant que no havia perdut el seu valor econòmic. Avui, a part de la producció de sal, que des de 1595 es transporta de salmorra uns 40 km de Hallstatt a Ebensee a través d’una canonada, el turisme juga un factor principal en la vida econòmica de la ciutat. Diuen els turistes que Hallstatt és el lloc “de la canonada més vella del món”, que va ser construïda fa 400 anys a partir de 13.000 troncs buits, El terreny es tant escàs que als 10 anys s’exhumaven els cossos del cementiri per deixar lloc lliure per als nous enterraments essent traslladats a un ossari. Una col·lecció de cranis elaboradament adornats amb els noms dels seus propietaris, professions i les dates de defunció inscrites en ells es troben en exhibició a la capella local.
Els llocs d’interès de Hallstatt són:
Salzwelten Hallstatt (Mina de sal): es diu que és la mina de sal més vella del món, amb 7.000 anys d’explotació. S’arriba a ella a peu o amb un modern funicular (obert des de finals d’abril fins a finals d’octubre), en el seu interior hi ha un museu, en el que es pot contemplar la rèplica de l’”Home de Sal”, un cadàver trobat a l’abril de 1734 preservat en un dipòsit de sal, sorprenentment conservat amb la seva roba i les seves eines, s’assumeix que l’home va perdre la vida durant un accident quan treballava a la mina, cap a l’any 1.000 aC. També es pot seguir ·la conducció d’aigua més antiga del món” durant una excursió al llarg del camí dels conducte d’aigua salina.
Marktplatz: destaca per la seva font central i sobretot per les seves façanes cobertes d’enfiladisses i flors.
Pfarrkirche: és una petita església gòtica, es va començar a construir a voltants del 1181, la seva impressionant torre és del segle XII. Va ser acabada cap al 1505. Ha estat restaurada al 2002. Durant les guerres religioses que van seguir, l’església ha estat utilitzada alternativament pels catòlics i els protestants. Té un petit cementiri muntanyenc al seu costat.
Església Kalvarienberg: data del 1711. Va ser restaurada amb a prop de 24.000 fustes, ja que estava en perill de enfonsament. Va ser un regal d’una rica parella sense fills, que van voler que l’església fos el seu lloc de reclinació final.
Església protestant: d’estil neogòtic va ser construïda al 1863. Els ensenyaments protestants van arribar a ser populars especialment entre els miners, al segle XVI. Va ser una època de lluita i agitació durant aquest període de la reforma religiosa. A principis del 1601, tots els ponts van ser destruïts i el transport de la fusta va ser impossible. Predicadors evangèlics es van aixecar contra l’església catòlica. Amb tot, l’arquebisbe de Salzburg va suprimir aquesta rebel·lió, i va condemnar als opositors i cremades les seves llars. En aquest temps, hi havia 500 habitants protestants de Hallstatt, i en tan sols tres anys més tard havien construït el seu primer lloc de resar així com una escola privada. L’emperador Franz Josef I al 1861 va declarar que la fe catòlica i protestant havien de ser tolerades per igual.
Hallstätter Beinhaus (Ossari): col·lecció d’uns 1.200 cranis bellament adornats.
Excavacions arqueològiques: mostra dels objectes trobats a les tombes que en la seva totalitat va ser anomenada “Època de Hallstatt” (1300-400 aC), i que encara avui ens parlen de prosperitat d’aquesta època. Es van descobrir tres fargues de la mina de sal amb un molí de martell i els murs externs de Habsburg de l’alta Edat Mitja, així com les restes de les fundacions romanes i de pedres prehistòriques, també nombrosos objectes de metall (fargues de la mina de sal), ceràmica (edat de pedra, prehistòric, romà, medieval i modern) era també descobert. Aquests valuosos objectes es poden apreciar durant tot l’any al Museu Kulturerbe Hallstatt, on es pot emprendre un viatge en el temps pels 7.000 anys d’història de Hallstatt. L’exposició està oberta gratuïtament durant les hores d’oficina (diàries a l’estiu i de dilluns a dissabte a l’hivern).
Torre de Rudolf: amb una imponent vista de Hallstatt des de la muntanya, la Torre de RudolfI, el primer líder de l’Imperi de Habsburg, va ser construïda entre 1282 i 1284 pel seu duc Albrecht I com a defensa pels miners de Salzberg. Al 1313 la torre es va convertir en la residència de l’encarregat de la mina de sal i perdurar així més de 640 anys, fina a finals del segle passat. Un restaurant va ser obert allà al 1960.
Llac Hallstättersee: el forma el riu Traun, afluent del riu Danubi, està ple de peixos.
Cascades Waldbachstrub: es tracta d’un impressionant salt d’aigua de 90 metres, en tres trams, al que s’arriba després d’un romàntic passeig. El un lloc ple de llegendes locals.
KREMS
Krems és una població de traçat medieval situada a la vessant occidental del riu Danubi, al límit oriental de la zona de Wachau i dins de l’estat d’Alta Àustria. Compta amb un dels paisatges fluvials més bonics d’Europa. El seu nom complet és Krems an der Donau i forma juntament a Stein an der Donau un únic municipi. Krems va ser mencionat per primera vegada al 995 en un certificat d’Otto III. A l’Edat Mitja es va convertir en un important centre de comunicacions i de l ‘activitat industrial gràcies al seu riu.
Krem an der Donau és una típica ciutat medieval austríaca que impressiona per la seva bellesa, amb importants edificis històrics sobretot ubicats al casc antic. Al 1975 la UNESCO la va declarar “Ciutat model de conversació artística” i a l’any 2000 la va afegir al llistat de Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Llocs d’especial interès:
Stadtmauern
De les antigues muralles medievals de Krems es conserven encara nombroses restes. A la part alta nord-oriental de la ciutat hi ha la Pulverturm, la imponent torre rodona construïda 1477. A l’entrada occidental del casc històric, a la Südtirolerplatz, hi ha la Steiner Tor, porta de 1480, flanquejada per dues torres rodones i un campanar barroc de l’any 1765.
Obere Landstrasse
És un carrer molt llarg i principal que surt de la Steiner Tor i està flanquejat en el seu recorregut per cases cobertes amb el típic terrat de dues aigües, d’estils gòtic, barroc i renaixentistes, algunes d’elles porticades i altres estucades i amb gravats. A la seva dreta, al seu inici, hi ha la Spitalkirche, església aixecada al 1470 en estil gòtic tardà. Al segle XVII va ser reformada en estil barroc. L’altar major barroc està decorat amb estàtues de M. Schwanthaler. Davant està ubicat el Rathaus, edifici del segle XV amb façana barroca feta al segle XVIII i miradors renaixentistes de 1548.
Més endavant, al nº 3 del Täglicher Markt, hi ha la Göglhaus, casa del segle XVI en que sobre la seva entrada es pot veure l’àbsida gòtica d’una antiga capella afegida.
Pfarrkirche St. Veit
L’església parroquial està situada a la Pfarrplatz i separada de la Odere Landstrasse per l’edifici del Rathaus. Va ser aixecada en estil barroc sobre un edifici barroc antic, només té una nau amb capelles d’àmplia profunditat, el seu sostre està decorat amb frescos pintats per Kremser Schmidt al 1787.
De la parròquia destaca l’altar major, fet per J. M. Götz, amb un retaule de J. G. Schmidt, apodat “Wiener Schmidt”, que representa a Sant Guiu i data de 1734. Té una notable selleria i púlpit. Els dos altars laterals són de marbre negre i estucs daurats, fets per M. Steinl al 1706. L’estil barroc destaca sobretot a l’interior de l’església, on el més destacable són uns frescos de l’artista Kremser Schmidt i els altars on es pot trobar un retaule de Wiener Schmidt.
Davant de l’església, al n1 5, hi ha la Pfarrhof, construïda al 1746. Des del segons pati s’arriba a la Ursulakapelle, del segle XIV, flanquejada per una torre decorada amb frescos romànics.
Könermarkt
Plaça de forma irregular, rodejada d’antigues cases, ubicada a esquenes de la Obere Landstrasse. El seu principal ornament és la Mariensäule (Columna de la Verge Maria) de 1683. Als nº 13 i 14 de la plaça hi ha l’antic Teatre del Dominics, edifici dels segle XVIII, de façana estucada i rococó. Al seu costat es troba l’església gòtica Dominikanerkirche, del segle XIII, que en aquest cas té portada romànica, murs de grans finestres i subjectes per contraforts. Avui alberga el Weinstadt-Museum (Museu de la Viticultura i la Enologia).
Al nº 4 d’aquesta plaça hi ha la Haus des Vier Jahreszeiten, un edifici rococó, realitzat al 1765, de notable portalada. Al n1 8 hi ha la Mesnerhäusl, llur decoració consisteix en sota relleus dedicats a la figura de Sant Joan Neopomuceno, realitzats per Leopold Perger al 1745.
Pfarrkirche St. Veit
L’església parroquial està situada a la Pfarrplatz i separada de la Odere Landstrasse per l’edifici del Rathaus. Va ser aixecada en estil barroc sobre un edifici barroc antic, només té una nau amb capelles d’àmplia profunditat, el seu sostre està decorat amb frescos pintats per Kremser Schmidt al 1787.
De la parròquia destaca l’altar major, fet per J. M. Götz, amb un retaule de J. G. Schmidt, apodat “Wiener Schmidt”, que representa a Sant Guiu i data de 1734. Té una notable selleria i púlpit. Els dos altars laterals són de marbre negre i estucs daurats, fets per M. Steinl al 1706. L’estil barroc destaca sobretot a l’interior de l’església, on el més destacable són uns frescos de l’artista Kremser Schmidt i els altars on es pot trobar un retaule de Wiener Schmidt.
Davant de l’església, al n1 5, hi ha la Pfarrhof, construïda al 1746. Des del segons pati s’arriba a la Ursulakapelle, del segle XIV, flanquejada per una torre decorada amb frescos romànics.
Piaristenckirche
Al nord de la Pfarrplatz hi ha aquesta església, a la que s’accedeix per una escala coberta coneguda com Piaristenstiege. Domina la ciutat amb la seva poderosa estructura gòtica del segle XV. Està sustentada per contraforts i s’obre amb finestres amb traces calades, la façana està formada per una altra torre, coronada per torretes.
Té un lluminós interior, de tres altres naus d’igual altura, dividides per pilars compostos decorats amb estàtues, la tribuna de l’òrgan és d’estil gòtic tardà amb traces calades. Del conjunt cal destacar la selleria del segle XVII, a l’estil renaixentista tardar, els bancs, de la segona meitat del segle XVIII, el púlpit de fusta tallada i daurada, i les pintures dels altars, totes de Kremser Schmidt.
Darrera de l’església es troba la Piaristenkolleg, un gran palau construït al segle XVII que actualment alberga una escola professional.
Hoher Markt
És una espaiosa plaça a la que s’arriba descendint per Piaristenkirche, decorada per una font de 1682. En un dels seus costats hi ha el Gozzo-Burg, edifici gòtic d’alts arcs, construït entre 1260-1270 per l’adinerat burgès Gozzo.
MAUTHAUSEN
El 8 d’agost de 1938, cinc mesos després del “Anschluss” (Annexió) d’Àustria al III Reich, van arribar els primers presos del camp de Dachau a Mauthausen. A l’hora d’escollir el lloc va ser decisiva la seva ubicació a les immediacions de la cantera de granit, com també va ocórrer amb el camp annex de Gusen al 1940. Els presos van ser empleats en els primers moments a la construcció del camp i van treballar per l’empresa propietat de la SS “Deutsche Erdund Steinwerke GmbH” en la producció de materials per a les obres monumentals i de prestigi de l’Alemanya nacionalsocialista.
La funció pública del camp, la persecució permanent i la detenció dels opositors polítics i ideològics (reals o suposats) és la que va predominar fins al 1943. Mauthausen/Gusen va ser classificat en el seu moment com l’únic camp de la “Categoria III”. Això comportava les condicions de detenció més severes entre els camps de concentració nacionalsocialistes. En aquest temps, la mortalitat va ser una de les més altes entre els camps de concentració del III Reich.
A partir del 1942/43, com en tots els camps de concentració, els presos van ser empleats de forma creixent en el treball per a finalitats de la indústria bèl·lica. Com a resultat es van crear nombrosos subcamps i va créixer fortament el nombre de presos. A finals del 1942 Mauthausen, Gusen i un petit nombre de subcamps comptaven amb 14.000 presos; al març de 1945 hi havia a Mauthausen i els seus subcamps més de 84.000.
Des de la segona meitat de l’any 1944 van arribar a Mauthausen transports d’evacuació amb mils de presos, sobretot des dels camps de concentració de l’est. A més, a la primavera del 1945 es van tancar el subcamps situats a l’est de Mauthausen, així com els camps de treball forçat existents per als jueus hongaresos i els presos van ser conduits cap a Mauthausen en autèntiques marxes de la mort. Això va portar a Mauthausen i Gusen, així com als subcamps encara existents a Ebensee, Steyr i Gunskirchen a una absoluta superpoblació. La gana i les malalties van portar un vertiginós augment de la mortalitat.
Entre els deportats a Mathausen, la majoria procedia de Polònia, seguits pels ciutadans soviètics i hongaresos. A més, a Mathausen també van fer presos a grans grups d’alemanys, austríacs, francesos, italians, iugoslaus i espanyols. En conjunt, la direcció de la SS va registrar a homes, dones i nens de més de 40 nacions. Els presos jueus van arribar en la seva majoria de Polònia i Hongria a partir de maig de 1944; les seves possibilitats de sobreviure van ser les més baixes.
En conjunt entre l’obertura del camp a l’agost de 1938 i l’alliberació per l’exèrcit d’Estats Units al maig de 1945, unes 190.000 persones van ser deportades a Mauthausen.
Milers de presos van ser morts a cops, abatuts a trets, assassinats mitjançant injeccions o portats a congelar-se. Almenys 10.200 presos del camp de concentració van ser assassinats mitjançant gas letal a la cambra de gas del camp central, al camp de Gusen, al centre d’execució del Castell de Hartheim o bé en el vehicle adaptat per això que realitzava el trajecte de Mauthausen i Gusen. La majoria dels presos van morir com a conseqüència de la seva explotació com a mà d’obra, portada a terme sense cap escrúpol i acompanyada de mals tractes, així com unes racions alimentàries insuficients, una vestimenta deficient i la carència d’atenció mèdica. En total van perdre la vida almenys 90.000 presos a Mauthausen, Gusen u els seus subcamps, prop de la meitat d’ells en els últims quatre mesos abans de l’alliberació.
La carència de mà d’obra al III Reich, juntament a l’increment forçat de la producció bèl·lica, va comportar que els presos dels camps de concentració fossin empleats en nombre cada cop més gran per a la indústria de la guerra. Si els primers subcamps servien al 1941 per a objectius de la SS, a partir de 1942, començant amb l’obertura del subcamp Steyr-Münichholz per a l’empresa Steyr-Daimler-Puch, s’anirien creant fins a 40 subcamps, destinats principalment a la indústria de l’armament.
Dels més de 84.000 presos amb que comptava al març de 1945 el complex de Mauthausen, 65.000 es trobaven en subcamps. Les presos del camp van ser la font de treball esclau amb la qual es construïen les factories o bé van se empleats directament en la producció, principalment per a les firmes Steyr-Daimler-Puch, Reichsweke Hermann Göring i per a empreses fabricants d’avions Heinke-Werke i Messerschmitt.
A partir de finals de 1943 les presos van ser forçats sobretot a construir centres de producció de subterranis que quedaran salvats dels atacs aeris. Per això es va ampliar el camp de Gusen i es van crear els grans subcamps d’Ebensee i Melk. La construcció d’aquestes instal·lacions en túnels es va executar sense la consideració alguna cap a la salut i la vida dels presos dels camps i va ser la causa d’un nombre especialment alt de víctimes mortals.
D’aquesta manera, el camp principal de Mauthausen va assumir a la segona meitat de la guerra cada vegada més la funció d’un centre administratiu des d’on eren distribuïts els presos cap als subcamps. Al mateix temps, els presos malalts i incapacitats per a treballar eren transferits des dels subcamps a Mauthausen per morir allí. Avui es poden visitar exposicions en el que van ser els emplaçaments dels subcamps de Gusen, Ebensee, Melk i Steyr.
El Memorial
Tot i que Mauthausen s’ha conservat molt, en termes comparatius, dels construccions originals del camp de concentració, l’aspecte del Memorial avui es diferència en aspectes fonamentals del camp tal i com va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Després d’estar sota l’administració americana, el camp va ser utilitzar durant varis mesos, a partir de l’estiu de 1945, com allotjament de soldats per part de l’exèrcit soviètic. El 20 de juny de 1947, l’autoritat d’ocupació soviètica va entregar l’antic camp de concentració de Mauthausen a la República d’Àustria amb la condició d’erigir un Memorial. Amb el motiu de les modificacions amb vistes al Memorial van se desmuntades la major part de les barraques dels presos, les barraques de les SS que encara es conservaven i les instal·lacions tècniques per a l’explotació de la cantera. A la primavera de 1949 es va inaugurar el Memorial amb el nom de “Monument Públic de Mauthausen”.
A la tardor de 1949, França va aixecar a l’emplaçament de les antigues barraques administratives de la SS el primer monument nacional. Posteriorment, nombroses nacions i grups de víctimes van aixecar més monuments.
A principis de la dècada de 1960 es va ubicar a l’interior del Memorial de Mauthausen un cementiri al qual es van traslladar posteriorment les restes mortals de les víctimes del camp de concentració que es trobaven als cementiris americans a Mauthausen i Gusen així com aquells que estaven a les fosses comunes que havien utilitzat les SS. A l’anomenat camp II i al recinte de les barraques dels presos 16 al 19 hi ha més de 14.000 víctimes.
L’antic edifici de l’infermeria compleix la funció de museu des de 1970, pel que va ser adaptat. Des de maig de 2013 alberga les dues exposicions permanents “ El camp de concentració de Mauthausen 1938-1945” i “Mathausen, lloc del crim – Una cerca d’empremtes”. Al nou “Espai dels Noms” estan inscrits els 81.000 morts del camp de concentració de Mauthausen i els respectius subcamps dels que es coneix el nom.
Memorial de Mauthausen
Horari, preus, cites i informació més detallada a www.mauthausen-memorial.org (en anglès).
Ubicació: Erinnerungsstraße 1. 4310 Mauthausen
E-Mail: office@mauthausen-memorial.org
Informació d’arxiu a inquiries@mauthausen-memorial.org.
Memorial de Gusen
Ubicació: Georgestraße 6. 4222 Langenstein
E-Mail: office@mauthausen-memorial.org














































