Situada a dos hores i mitja per carretera de la famosa Dubrovnik a la vora del riu Neretva. Mostar ha sabut renéixer de les centres després de ser fortament bombardejada durant la Guerra de Bòsnia recuperant l’esplendor del seu casc antic, reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO i convertint-la en la ciutat més visitada del país.

Considerada capital d’Hercegovina, aquesta ciutat manté la influència otomana en la seva arquitectura amb nombroses mesquites de les que sobresurten esvelts minarets i carrerons estrets d’estil medieval plens de botigues i racons amb encant.

Tot i que en mig dia és suficient per veure els principals atractius turístics, és recomanable passar-hi una nit per veure el seu preciós pont il·luminat i poder passejar pels seus carrers amb més tranquil·litat, quan la majoria de grups organitzats que venen en una excursió d’un dia des de Dubrovnik ja han marxat. Una dels avantatges de Mostar és que es pot pagar tot en euros i no es necessari canviar a moneda local.

Continguts

• Lucki Most
• Kriva ćuprija
• Carrer Onescukova
• Pont Vell
• Carrer Kujundziluk
• Mesquita Koski Mehmed Pasha
• Museu de les Víctimes de Guerra i Genocidi 1992-1995
• Mesquita Karadjoz Bey
• Casa Muslibegovic
• Plaça d’Espanya
• Cicatrius de la Guerra

Lucki Most

D’aquest pont s’obtenen unes perspectives esplèndides sobre el riu Neretva, el Pont Vell i de fons, els minarets i les cúpules de les mesquites.

Tot i que aquest pont no té massa encant ni història, és aconsellable anar-hi en un passeig que no dura més de 10 minuts des del casc antic per gaudir de les vistes o veure les zones de la ciutat menys turístiques.

Kriva ćuprija

El Kriva ćuprija (Pont Torçat) és un pont sobre el riu Radobolja, un afluent del riu Neretva, i uns dels racons amb més encant de Mostar, aquesta versió en miniatura de l’Stari Most (Pont Vell) es creu que va ser construïda al 15558 com a prova de la següent construcció del Pont Vell, que es va produir vuit anys més tard. Al 2001 degut a una gran crescuda del riu es va malmetre, tot i que recentment ha estat reconstruït mantenint l’aspecte original.

Carrer Onescukova

Després de creuar el Pont Torçat i pujant una petita rampa amb vistes a una mesquita s’accedeix al Carrer Onescukova, un dels més bonics i també, un dels eixos comercials del casc antic de Mostar.

En aquest carrer empedrat ple de botigues de souvenirs on comprar els preciosos jocs de cafè turc o les petites rèpliques del Pont de Mostar, es comença a gaudir de l’arquitectura otomana fins arribar al Pont Vell.

Pont Vell

L’Stari Most o Pont Vell, principal atractiu turístic de Mostar, va ser símbol de la convivència pacífica i de l’armonia entre Occident i Orient (entre cristians catòlics i musulmans) durant segles fins que va ser bombardejat durant la Guerra de Bòsnia.

Construït per l’arquitecte Mimar Hajrudin, per ordre del Sultà Soliman el Magnífic al segle XVI durant l’època de dominació otomana, va ser aguantat per inundacions, terratrèmols i guerres fins que va estellar la guerra de Bòsnia i després de lluitar junts els bosnians  musulmans i els croats catòlics per treure el iugoslaus va estellar la guerra civil entre ells i els croates el van enderrocar el 9 de novembre de 1993, convertint-se en un símbol d’aquest tràgic conflicte.

Després de la guerra un comitè de la UNESCO va dirigir les obres de reconstrucció del pont i el casc antic, fins que al 2004 es va reinaugurar  el pont com a símbol de la reconciliació nacional. En l’actualitat, aquest pont flanquejat per dues torres del segle XVII, té una alçada d’uns 20 metres sobre el riu Neretva que aprofiten diversos joves locals per guanyar-se uns diners extra saltant des de dalt del pont a canvi d’una bona propina. Si es vol obtenir una bona vista i fotografia cal dirigir-se al carrer Onescukova per unes escales a la coneguda platja de Mostar situada al costat del riu.

Carrer Kujundziluk

Després de creuar amb compte el Pont Vell (és molt relliscós) s’arriba a la Kujundziluk, que alberga l’antic Bazar i és un dels carrers preferits de Mostar.

Durant el recorregut per aquest pintoresc carrer empedrat, rodejat de cases de pedra amb algunes façanes pintades de color pastís, et trobes amb nombroses botigues de souvenirs i amb alguna de les mesquites més famoses com la Koski Mehmed Pasha.

En aquest carrer també es troba algunes pedres amb el missatge “Don’t Forget” perquè no ens oblidem del tràgic desenllaç de la Guerra de Bòsnia amb més de 200.000 morts i així evitem repetir-la.

Mesquita Koski Mehmed Pasha

Situada al costat dels penya-segats del riu Neretva, la Mesquita Koski Mehmed Pascha és una de les joies de l’arquitectura otomana a Bòsnia i Hercegovina.

Construïda al 1618, encara conserva la decoració original en el seu interior amb una preciosa catifa, cristalleres de colors i pintures, tot i que la cúpula i el minaret van ser greument danyats durant la guerra.

Val la pena pagar els 3 € de l’entrada per accedir a l’interior i sobretot, pujar a la part alta de l’estret minaret per tenir una de les millors vistes de Mostar i del Pont Vell.

Museu de les Víctimes de Guerra i Genocidi 1992-1995

Per conèixer millor la història de la Guerra del Balcans i sobretot, els tràgics danys que va rebre Mostar amb la pèrdua de milers de vides civils i la destrucció de gran part de la ciutat, inclòs el Pont Vell, és totalment aconsellable entrar al Museu de les Víctimes de la Guerra i Genocidi.

Durant el recorregut es veuen vídeos de testimonis reals de la guerra que encongeixen el cor i nombrosos objectes personals, a més d’una exposició sobre la destrucció del Pont Vell.

Un altre museu interessant per entendre la Guerra de Bòsnia a través de vàries fotografies és el War Photo Exhibition, situat just al costat del Pont Vell.

Mesquita Karadjoz Bey

La Mesquita Karadjov Bey és una mesquita otomana del segle XVI considerada una de les més boniques de Bòsnia.

Aquesta mesquita severament danyada durant la Segona Guerra Mundial, i quasi destruïda per complet durant la Guerra de Bòsnia, va ser profundament restaurada i en l’actualitat exhibeix una preciosa sala interior coberta per una enorme cúpula i un alt minaret amb increïbles vistes al centre històric de Mostar.

Casa Muslibegovic

Muslibegovic

La Casa Muslibegovic, que juntament amb la Casa Biscevica, permeten fer-se una idea de l’arquitectura otomana utilitzada per a construir un habitatge d’una de les famílies més poderoses de la ciutat. Declarada Monument Nacional, en l’actualitat funciona com a museu i hotel, podent reservar alguna de les seves 12 luxoses habitacions i suits decorades de forma exclusiva, a l’estil bosnià-otomà tradicional, amb antiguitats i un bonic pati interior.

Plaça d’Espanya

Aquesta plaça és un homenatge als 23 militars espanyols que van perdre la vida en aquest país durant la Guerra de Bòsnia i per la que tant el Govern de Bòsnia i Hercegovina com la seva gent estan profundament agraïts.

Aquesta plaça, la més gran de Mostar, està presidida pel bonic Gymnasium Mostar, un enorme i majestuós edifici d’estil Austro-Hongarès construït al 1896 com a gimnàs i restaurat després de la guerra.

Cicatrius de la Guerra

Una altra proposta és fer un passeig per alguns dels edificis que no s’han restaurat des de la Guerra de Bòsnia perquè es pugui apreciar les cicatrius i la destrucció que va causar.

Entre el més coneguts hi ha la Sniper Tower, un antic banc que s’omplia de franctiradors que aprofitaven la seva alçada per a disparar als enemics i en el que encara es poden veure centenars de forats de bala en els seus murs.

Un altre dels edificis més malmesos per la guerra va ser l’Hotel Neretva, situat a la vora del riu, i del que tan sols es manté l’estructura. Tot i que aquests són dos dels més famosos, durant un passeig per la ciutat se’n poden veure bastants més sense restaurar en que s’aprecia les restes de la metralla a les seves parets.