Continguts:
- Història de París
- Tour Eiffel
- Notre-Dame
- Arc de Triomphe
- Pantheón
- Hôtel des Invalides
- Musée du Louvre
- Musée d’Orsay
- Quartier Latin
- Montmartre
- Champs-Élysées
- Place de la Concorde
- Château de Versailles
- Les Catacombes de Paris
- Église de la Madeleine
- Palais-Royal
- Le Centre Pompidou
- Musée Picasso-Paris
- Dalí Paris
- Sainte-Chapelle
- Conciergerie
- Jardin du Luxembourg
- Palais Garnier
- Le Marais
- Cemetière du Père-Lachaise
- Galeries Lafayette
Història de París
Primeres etapes de París
La història de París comença a voltants de 259 aC amb la seva fundació a la vora dreta del riu Sena per part de la tribu celta dels Parisii. Aquest primer poblat de pescadors va caure en poder dels romans, que al 52 AC van fundar una ciutat anomenada Lutecia.
La ciutat va canviar de nom pel de París al segle IV. Durant aquest època va resistir a la invasió de Atila i, segons la llegenda, gràcies a la providencial intervenció de Santa Genoveva (patrona de la ciutat).
Clodoveu, rei dels francs, va ubicar allí la seva capital l’any 508. Al 987 es va instal·lar la dinastia Capeta que va perdurar fins a l’any 1328.
París va guanyar importància al llarg del segle XI, gràcies al comerç de la plata i per trobar-se dins de la ruta de pelegrins i comerciants.
Revoltes i rebel·lions
A principis del segle XII els estudiants i professors es van enfrontar a l’autoritat episcopal i van aconseguir la creació d’una corporació “universitas”. Lluís IX va concedir a Robert de Sorbon la fundació de La Sorbona. Des de llavors París es va convertir en una ciutat universitària.
Durant el segle XIV París va viure tres voltes: la Rebel·lió dels Comerciants de 1358 (amb Etienne Marcel al davant), la Revolta dels Maillotins de 1382 (amb els ciutadans en contra de la pujada d’impostos) i la de 1413 de Caboche (encapçalada pels comerciants). Aquesta sèrie de rebel·lions formaren part de la coneguda Guerra dels Cent Anys.
A més dels conflictes que provocaven els milers de morts, la ciutat francesa, que a l’any 1328 havia estat la ciutat més poblada d’Europa, va veure un descens en la seva població per culpa de la pesta negra. Després de la guerra dels Cent Anys, París estava devastada i Joana d’Arc no va aconseguir alliberar la ciutat dels anglesos i dels seus aliats (els bourguignons).
La ciutat va seguir creixent de manera desordenada, tot i que la cort residia a la vall del Loire. Només al 1528, i el rei d’aleshores Francesc I va establir oficialment la seva residència a París i la ciutat va passar a ser la més gran d’Occident.
El dia 24 d’agost de 1572, va tenir lloc l’assassinat en massa de protestants (hugonots) -tràgic esdeveniment històric conegut com la Matança de la nit de Sant Bartolomeu – organitzat pels reis francesos. Les matances van seguir durant mesos en diverses ciutats.
En aquest mateix any, Marguerite de Valois, germana del rei de França, es va casar amb Henrique de Navarra (cap de la dinastia dels hugonots), qui va prometre reduir els conflictes. No obstant, al 1588 els catòlics francesos es van enfrontar al rei Henrique III el dia de les Barricades. El rei va ser assassinat i Henrique de Navarra es va asseure al tro.
Al 1648 va ocórrer el segon dia de les Barricades, quan la població es va aixecar en contra del rei, degut a l’empobriment general del poble. Aquest succés va marcar l’inici de la “Fronda”, una sèrie de guerres civils que van tenir lloc al país entre el 1648 i el 1662. Quinze anys després, el rei Lluís XVI va decidir trasllada la cort a Versalles.
El declivi de la monarquia
Conseqüència de la Fronda, la pobresa es va difondre en qualsevol racó de la ciutat. Al mateix temps, la corrent de pensament vigent d’aleshores era la Il·lustració, llurs principis es basaven en la raó, la igualtat i la llibertat.
La pobresa juntament amb les noves idees il·lustrades – aquestes últimes promogudes per filòsofs i literats com Volaire, Diderot o Montesquieu – van crear les bases d’aquell desig d’igualtat socio-econòmica que va portar al poble francès cap a la Revolució i al declivi de la monarquia de dret diví.
El 14 de juliol de 1789 els parisencs van assaltar la fortalesa de la Bastilla, símbol de l’absolutisme monàrquic, i el 3 de setembre de 1791, va ser aprovada la primera Constitució de la història de França, que va deixar al rei només el poder executiu i el dret de veta les lleis aprovades per l’Assemblea Legislativa.
El 10 d’agost de 1792, les masses van assaltar el Palau de les Tulleries, i l’Assemblea Legislativa va suspendre les funcions constitucionals del rei. El nou parlament va abolir la monarquia i va proclamar la República. Com a conseqüència, el 17 d’agost de 1795 es va aprovar una nova Constitució, que donava el poder executiu a un Directori.
París de Napoleó
La nova Constitució va trobar l’oposició de grups monàrquics i jacobins. Diferents revoltes van tenir lloc a París, totes reprimides per l’exèrcit.
No obstant, el 9 de novembre de 1799 l’exèrcit no va aconseguir reprimir la rebel·lió del general Napoleó Bonaparte, qui va derrocar el Directori i va instal·lar un Consulat.
En quinze ans d’imperi napoleònic, París va viure una època de gran expansió: es va engrandir la Plaça del Carrusel, es van construir dos arcs de triomf, una columna, la Borsa i alguns mercats i escorxadors.
Les Guerres Napoleòniques – i amb elles l’Imperi de Napoleó – van finalitzar el 20 de novembre de 1815, després de la derrota final a la batalla de Waterloo i el Segon Tractat de París de 1815.
Expansió urbanística
Després de la derrota de Napoleó, França va viure un moment difícil de molta inseguretat política, fins que el cop d’estat de 1851 va portar al poder Napoleó III, qui en 17 anys de govern va promoure el creixement urbanístic de París.
Amb l’arribada de Napoleó III i la presència del baró Haussmann com a prefecte de la ciutat, París va tenir un moment de canvi en la seva estructura urbanística: es va reconstruir el centre, es van destruir els seus murs i es va expandir el territori metropolità
El 28 de gener de 1871 París va ser conquerida per les tropes prussianes i pocs anys després (a finals del 1800) es va proclamar la Tercera República. Amb el nou govern va començar una època de creixement econòmic per a París, cos que va promoure la construcció, al 1889, de la Torre Eiffel, símbol de la ciutat conegut a nivell internacional.
Època contemporània
A partir del segle XX s’inicien molts canvis per a la capital, amb la reconstrucció de diferents àrees de la ciutat en molts casos malmesos per les dues guerres mundials.
A la Primera Guerra Mundial la ciutat va resistir als nombrosos bombardejos, mentre que, al 1940, durant la Segona Guerra Mundial, va ser ocupada pels nazis, tot i que els parisencs van aconseguir oposar-se i alliberar la ciutat el dia 25 d’agost de 1944.
En la guerra contra Argèlia, París van tornar a convulsionar-se amb violentes manifestacions contra la guerra i nombrosos atemptats de les OAS (Organització de l’Exèrcit Secret).
Es coneix com el maig del 68 a la sèrie de protestes que van tenir lloc a París durant el mesos de maig i junt de 1968. Va ser la revolta estudiantil més gran de la història de França i, possiblement, d’Europa occidental.
Un dels últims esdeveniments a la capital va ser la revolta de març del 2006, quan els estudiants van sortir al carrer per a protestar contra la reforma del mercat laboral.
Al novembre de 2015 París va ser protagonista d’un tràgic succés: els atacs terroristes a la capital i al seu suburbi de Saint-Denis en els que van morir 137 persones i altres 415 van resultar ferides.
Els únics llocs on s’ha d’esperar a la cura són a les Torres de Notre Dame i Sainte Chapelle.
Tour Eiffel
La Torre Eiffel és un construcció de ferro de 300 metres d’altura que va ser creada per l’Exposició Universal de París de 1889. Actualment és el símbol més representatiu de París.
Amb un disseny creat per Gustave Eiffel, la construcció de la Torres Eiffel va durar poc més de 2 anys i hi van treballar 250 persones.
Inicialment la torre va ser objecte de controvèrsia: els artistes del moment la van considerar monstruosa i, donada la seva baixa rendibilitat al finalitzar l’exposició, es va plantejar la possibilitat de derruir-la en diferents ocasions.
A principis del segle XX, amb l’arribada de les guerres mundials, les autoritats van trobar la seva utilitat com a antena de radiodifusió i amb ella van captar missatges que van ajudar als aliats de forma decisiva.
Actualment i gràcies a l’augment de París com a destí turístic internacional, la Torre Eiffel és el monument més visitat del món amb més de 7 milions de visitants anuals.
Excepte per aquells que pateixen vertigen, pujar a la Torre Eiffel és una experiència única pràcticament obligatòria per a tots els visitants de París.
És possible accedir a la torre en ascensor com per les escales, encara que abans de decidir-se per la segona opció és necessari saber que es tracta de 1.665 escales.
Utilitzant les escales només és possible accedir fins a les dues primeres plantes de la torre. Tot i que el preu de pujar per les escales és molt més barat, a no ser que es tracti d’un repte la diferència no val la pena.
Els millors moments per pujar-hi és la primera hora del matí, quan encara no s’han format interminables cues, o al vespre per veure la ciutat de les llums amb tot el seu esplendor.
Compra d’entrades: si es vol evitar les enormes cues per comprar entrada, la millor opció és comprar l’entrada online. Comprant-la directament a la web de la Torre Eiffel s’obté millor preu. Si no quedessin entrades a la web oficial es pot reservar una visita guiada i saltar-se la cua.
Informació pràctica
Ubicació: Av. Gustave Eiffel, 75007 Paris, França
Horari: Des del 14 de juny al 31 d’agost: de 9 a 00:45 hores. Resta de l’any de 9:30 a 23:45 hores.
Preus (2025):
Adults:
Tiquet d’ascensor a la segona planta: 23,10 €
Tiquet d’ascensor al cim: 36,10 €
Tiquet d’escales a la segona planta: 14,50 €
Tiquet d’escales + ascensor: 27,50 €
Joves entre 12 i 24 anys:
Tiquet d’ascensor a la segona planta: 11,60 €
Tiquet d’ascensor al cim: 18,10 €
Tiquet d’escales a la segona planta: 7,30 €
Tiquet d’escales + ascensor: 13,80 €
Nens entre 4 i 11 anys o discapacitats:
Tiquet d’ascensor a la segona planta: 5,90 €
Tiquet d’ascensor al cim: 9,10 €
Tiquet d’escales a la segona planta: 3,70 €
Tiquet d’escales + ascensor: 6,90 €
Menors de 4 anys: Entrada gratuïta.
Transport:
Metro: Trocadero, línies 6 i 9; Ecole militaire, línia 8.
Autobús: línies 42, 69, 72, 82 i 87.
RER: Champ de Mars – Tour Eiffel, línia C.
Notre-Dame
Construïda entre 1163 i 124 a la Île de la Cité, la Catedral de Notre Dame de París és una de les catedrals gòtiques més antigues del món.
Els seus 8 segles d’història, la Catedral de Notre Dame ha estat reformada en diverses ocasions, essent la més important la de meitats del segle XIX. Al llarg d’aquests anys es van substituir els arcbotants, es va inserta el rosetó del sud, es reformaren les capelles i es van afegir les estàtues.
A Notre Dame s’han celebrat importants esdeveniments, entre els que destaquen la coronació de Napoleó Bonaparte, la beatificació de Joana d’Arc i la coronació d’Enric VI d’Anglaterra.
El 25 d’abril de 2019, la catedral de Notre Dame va patir un greu incendi que va provocar danys importants a la teulada i va derivar l’agulla de la torre principal.
La Notre Dam té dos torres de 69 metres a la seva façana. Accedint a la part superior de les torres, a més d’apreciar les fantàstiques vistes, es pot visitar el campanar en el que va viure el mític Geperut de Notre Dame i veure de prop les múltiples gàrgoles.
Per visitar les torres s’accedeix a través de l’entrada del lateral esquerra de la catedral i es pugen 387 escales empinades a peu, ja que Notre Dame no disposa d’ascensor.
Per estalviar-se interminables cues, el millor es descarregar-se l’aplicació JeFile i reservar online una hora de visita aproximada. Si es prefereix també es pot utilitzar les màquines de la catedral.
En l’actualitat, degut a el greu incendi de 2019, la catedral de Notre Dame està tancada al públic fins que acabin les labors de construcció. Tot i que està previst que el temples obri les portes de nou, de moment no és possible visitar la catedral ni accedir a la plaça.
La Cripta
La cripta
Situada al subsòl de la plaça de Notre Dame, la cripta conté les ruïnes descobertes durant les excavacions de 1965. Va ser oberta al 1980 i la seva entrada es troba al nº 1 de la plaça.
Informació pràctica
Ubicació: 6 París Notre-Dame. Place Jean-Paul II.
Horaris:
Notre-Dame i Torres: de dilluns a divendres de 8:00 a 18:45 hores. Caps de setmana de 8:00 a 19:15 hores.
Cripta: De dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00 hores. La taquilla tanca a les 17:30 hores i el públic surt a les 17:45 hores
Preus (2025):
Entrada a la catedral gratuïta.
Torres:
Adults: 8,50 €
Menors de 18 anys: entrada gratuïta.
Ciutadans UE entre 18 i 25 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Cripta:
Adults: 11 €
Menors de 18 anys: entrada gratuïta.
Menors de 14 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
Metro: Cité, línia 4 (morada).
RER: Saint-Michel – Notre-Dame (línies B y C).
Autobús: 21, 38, 47, 85, 96.
Arc de Triomphe
Amb unes dimensions de 50 metres d’alt i una base de 22 metres, l’Arc de Triomf representa la victòria de l’exèrcit francès sota les ordres e Napoleó
La construcció de l’Arc de Triomf va durar 30 anys, Napoleó va ordenar construir-lo al 1806 al finalitzar la batalla d’Austerlitz i l’Arc es va concloure durant el mandat de Luis-Philippe. L’arquitecte va ser Jean-François Chalgrin.
L’Arc de Triomf ha estat testimoni de innumerables moments històrics entres els que es poden destacar: el pas de les restes mortals de Napoleó el 15 de desembre de 1840 i les desfilades militars de les dues guerres mundials al 1919 i 1944.
A la base de l’Arc de Triomf es troba la Tomba del Soldat Desconegut, un monument erigit al 1921 que amb una flama sempre encesa representa a tots els francesos que van morir a la I Guerra Mundial i mai va ser identificats.
En els quatre pilars de l’arc estan gravats els noms de les batalles guanyades pels exèrcits napoleònics i els de 558 generals francesos, alguns dels quals van morir en combat i els seus noms estan subratllats.
Tot i que la seva altura és inferior a la Torre Eiffel, les vistes des de la part superior de l’Arc de Triomf resulten igual d’impressionants. El dinamisme de París en la confluència de les 12 principals avingudes és digne d’admirar. Les vistes dels Camps Elisis i del Barri de la Defensa tampoc desmereixen la pujada.
Per entrar a l’interior de l’arc i pujar a la part superior és necessari pagar una entrada i pujar 286 escales que separen la terrassa del terra. A l’interior també es pot veure un petit museu i dades sobre la construcció.
Informació pràctica
Ubicació: Place Charles de Gaulle.
Horari:
Des del 2 de gener fins el 31 de març: de 10:00 a 22:30 hores.
Des de l’1 d’abril fins el 30 de setembre: de 10.00 a 23:00 hores.
Des de l’1 d’octubre al 31 de desembre: de 10:00 a 22:30 hores.
Preus (2025):
Adults: 16 €
Menors de 26 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
Metro: Charles de Gaulle – Etoile, línies 1, 2 i 6.
RER: Charles de Gaulle – Etoile, línia A.
Autobús: línies 22, 30, 31, 52, 73 i 92.
Pantheón
Construït entre 1764 i 1790, el Panteó de París va ser el primer lloc des del que es podia divisar París des de les altures. Es troba situat al Barri Llatí, molt a prop dels jardins de Luxemburg.
La construcció va ser dirigida a l’inici per Jacques- Germain Soufflot i al finalitzar per Jean Baptiste Rondelet. El Panteó va ser dissenyat amb la intenció de combinar la senzillesa de l’arquitectura gòtica amb la majestuositat de l’arquitectura grega.
Al llarg de la seva història, el Panteó de París ha tingut diferents funcions: al segle XIX va servir tant per a fins religiosos com patriòtics, depenent del règim polític. Sota la Tercera República i coincidint amb el funeral de Víctor Hugo, el Panteó es va convertir en un edifici destinat a albergar els cossos dels homes il·lustres.
La visita al Panteó es pot dividir en dues parts: a l’interior de l’edifici, on impressiona veure la mida d’aquest i la seva decoració; i per l’altra part, la cripta, on actualment es poden trobar tombes de personatges famosos com Voltaire, Rosseau, Víctor Hugo, Marie Curie, Louis Braille, Jean Monnet o Alejandro Dumas.
Informació pràctica
Ubicació: Place du Panthéon.
Horari:
Des de l’1 d’abril fins el 30 de setembre: de 10:00 a 18:30 hores.
Des de l’1 d’octubre al 31 març: de 10:00 a 18.00 hores.
Preus (2025):
Adults: 16 €. Els dimecres: 13 €
Menors de 25 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Tranport:
Metro: Cardinal Lemoine, línia 10.
RER: Luxembourg, línia B.
Autobús: línies 21, 27, 38, 82, 84, 85 i 89.
Hôtel des Invalides
L’imponent complex arquitectònic format pel Palau Nacional dels Invàlids (Hôtel National des Invalides) va ser edificat al segle XVII com a residència pels soldats francesos retirats del servei.
Durant l’any 1674 van començar a arribar els primers hostes dels Invàlids, arribant a ser més de 4.000 a finals de segle. Els soldats que havien prestat servei a l’armada francesa durant més de 10 anys podien retirar-se i, lluny del que es pogués pensar, no dedicaven el seu temps a explicar anècdotes sobre la guerra i a jugar a cartes, sinó que aprofitaven per a culturitzar-se i realitzat alguns treballs arreglant informes o sabates, entre altres tasques.
Església de Saint Louis dels Invàlids va ser concebuda per servir al rei i als soldats. Tot i que assistien a missa de forma simultània, havien d’accedir al temple per entrades diferents:
- L’església del domo: construïda entre 1677 i 1706, la capella reial va passar a convertir-se en un panteó militar en que es guardava el sarcòfag amb les centres de Napoléo I. Des de l’exterior de la cúpula daurada de 100 metres d’alçada resulta visible des de diferents parts de la ciutat.
- L’església dels soldats: aquesta part de l’església està decorada amb una centena de trofeus que van ser arravatats a l’enemic, els quals representen la història de l’exèrcit francès des de 1805 fins al segle XX.
També hi ha un extens museu de l’exèrcit francès.
Informació pràctica
Ubicació: Rue de Grenelle, 129.
Horari: Tots els dies de 10 a 18 hores.
Preus (2025):
Adults: 17 €
Els dimarts a partir de le 17 hores: 9 €
Joves entre 18 i 25 anys ciutadans de la UE: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
Metro: Invalides, línies 8 i 13.
RER: Invalides, línia C.
Autobús: línies 28, 49, 63, 69, 82, 83, 87 i 92.
Musée du Louvre
Format a partir de col·leccions de la monarquia francesa i les espoliacions realitzades durant l’imperi Napoleònic, el Museu del Louvre va obrir les portes al 1793 mostrant un nou model de museu, que passava de les mans de les classes dirigents al gaudiment del públic general.
El Museu del Louvre es troba allotjat al Palau del Louvre, una fortalesa del segle XII que va ser ampliada i reformada diverses ocasions. Abans de que es convertís en museu, alguns monarques com Carles V i Felip II van utilitzar el palau com a residència reial en la que acumulaven les seves col·leccions artístiques.
Després del trasllat de la residència reial al Palau de Versalles, l’impressionant edifici de 160.000 m2 començaria el procés de transformació en un dels museus més importants del món.
Al 1989 es va construir la piràmide de vidre trencant la monotonia dels grans blocs grisos del museu, que a l’actualitat serveix com a porta d’accés.
La col·lecció del Louvre comprèn prop de 300.000 obres anteriors a 1948, de les que s’exposen unes 35.000.
La immensa col·lecció està organitzada de forma temàtica en diferents departaments: antiguitats orientals, antiguitats egípcies, antiguitats gregues, romanes i etrusques, història del Louvre i el Louvre medieval, pintura, escultura, objectes d’art, arts gràfiques i art de l’Islam.
Entre les pintures més importants del museu, val la pena destacar:
- La Gioconda de Leonardo da Vinci.
- La Llibertat Guiant al Poble de Delacroix.
- Les Bodes de Canà de Veronés
Entre les escultures, les obres més destacades són:
- La Venus de Milo de l’Antiga Grècia.
- L’Escrivà assegut de l’Antic Egipte.
- La Victòria Alada de Samotràcia del Període Hel·lenístic de l’Antiga Grècia.
El Louvre és enorme i els amants de l’art podrien passar diversos dies recorrent-lo. Per fer-se una idea general i veure les obres més destacades, és necessari dedicar com a mínim un matí complet per recórrer el museu.
El museu posa a disposició dels visitants una àudio guia amb comentaris sobre cada tresor d’aquesta galeria, que es pot descarregar al mòbil o a la Nintendo 3DS.
Informació pràctica
Ubicació: Cour Napoleón et Pyramida du Louvre.
Horari:
Dilluns, dijous, dissabtes i diumenges: de 9 a 18 hores.
Dimecres i divendres: de 9 a 21:45 hores.
Dimarts: tancat
Preus (2025):
Adults:
Museu: 22 €. Audioguia: 6€
Menors de 18 anys: entrada gratuïta.
Ciutadans UE entre 18 y i 25 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
Metro: Palais-Royal – Musée du Louvre, línies 1 i 7.
Autobús: línies 21, 24, 27, 39, 48, 68, 69, 72, 81 i 95.
Musée d’Orsay
El Museu d’Orsay (Musée d’Orsay) s’ubica en una antiga estació de tren que va ser inaugurada a l’any 1900 en motiu de l’Exposició Mundial de París. L’estació comptava amb un elevat trànsit de trens fins al 1939.
Des de finals de la Segona Guerra Mundial l’estació va anar quedant en abandonament i al 1960 es va plantejar derruir-la.
Va ser a l’any 1977 quan l’estació es va lliurar del seu fatal destí gràcies a que es va plantejar la transformació de l’edifici en un museu, que es veuria inaugurat al 1986.
En l’actualitat l’edifici encara conserva l’antic encant de l’estació de trens que va albergar en el passat.
El Museu d’Orsay conté pintures impressionistes i post-impressionistes, a part d’una gran col·lecció d’escultures, arts decoratives i elements arquitectònics.
En les sales laterals de la planta baixa de l’extens edifici es mostren obres que pertanyen al període de 1848 al 1870, mentre que a la zona central es poden veure les escultures.
A la planta superior es mostres obres que pertanyen a l’època florescent entre 1874 i 1886, on es poden trobar les obres de grans mestres com Renoir, Cézanne, Gauguin o Monet. En aquesta planta es poden veure alguns elements decoratius a més d’una preciosa sala de festes decorada amb tot el luxe de detalls.
Al contrari que altres museus massa extensos i complicats de recórrer (com el Museu Louvre), el Museu d’Orsay resulta còmode de visitar i les seves exposicions són molt completes. Tot això unit a l’ambient especial que li atorga l’antiga estació de trens, fa que sigui un dels millors museus de París.
Ubicació: Esplanade Valéry Giscard d’Estaing, 75007 Paris, França
Horari: De dimarts a diumenge de 9:30 a 18:00 hores (els dijous fins a les 21:45 hores).
Preu:
- Adults: 16 €.
- Menors de 18 anys i ciutadans de la Unió Europea entre 18 i 25 menys: entrada gratuïta.
- Persones amb mobilitat reduïda i acompanyant: Entrada gratuïta.
- Primer diumenge de cada mes: entrada gratuïta, però és necessari reservar.
- Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
- Metro: Solferino, línia 12.
- RER: Musée d’Orsay, línia C
- Bus: línies 63, 68, 69, 73, 83, 84, 87 i 94.
Quartier Latin
El Barri Llatí deu el seu nom a l’Època Medieval, quan els habitants de la zona eren estudiants que utilitzaven el llatí per comunicar-se.
Des de l’Edat Mitja els estudiants del Barri Llatí van tenir una gran influència sobre França, i durant els segles XIX i XX es van dur a terme moviments estudiantils de gran transcendència política. El Barri Llatí va ser un dels punts calents durant la Revolució de Maig del 68.
Després de travessar la Plaça de Saint Michel, en la que es troba una enorme fonts amb la figura de Sant Miquel lluitant contra el drac, s’entra en un entramat de petits i encantadors carrers que componen el Barri Llatí.
A partir d’aquest punt tot són restaurants i cafeteries que ofereixen terrasses a preus bastant assequibles.
Tot i que hi ha diversos carrers amb restaurants molts agradables, una de les principals artèries del barri és la Rue Huchette.
Informació pràctica
Ubicació: Al sud de la Île de la Cité
Transport:
Metro: Saint-Michel, línia 4.
RER: Saint-Michel – Notre-Dame, línies B i C.
Montmartre
També conegut com el “barri dels pintors”, Montmartre avarca dues àrees molt diferents; en les proximitats de la Plaça Pigalle regnen les llums de neó anunciant infinits sex-shops i alguns cabarets entre els que destaca especialment el mític Moulin Rouge.
Montmartre va ser una població independent fins al 1860, quan va passar a convertir-se en el districte XVIII de París.
A finals del segle XIX el barri va adquirir molt mala fama degut als cabarets i bordells que es van instal·lar a la zona, però diferents artistes que el consideraven un barri encantador es van traslladar allí convertint-lo en el meravellós lloc que és ara.
Després d’una empinada pujada de 197 escales, també es pot utilitzar el funicular, s’arriba fins al Montmartre més bohemi a la Place du Tertre, situada a la part alta del turó. Es tracta d’una de les zones més agradables del barri, tant per a sopar en alguna de les seves terrasses o per a gaudir de les obres d’art dels pintors que s’estenen per la zona.
Un entramat de carrers de carrers empinats i estrets del barri porten fins a la Basílica del Sagrat Cor, un preciós temple des del que s’obtenen meravelloses vistes de la ciutat. Les escales de sota de la basílica solen estar plenes tant de turistes com de parisencs que acudeixen per passar la tarda gaudint de les vistes.
Informació pràctica
Ubicació: Al nord del Boulevard de Clichy.
Tranport:
Funicular de Montmartre
Metro: Anvers, línia 2; Abbesses, línia 12; Pigalle, línies 2 i 12; Blanche, línia 2.
Champs-Élysées
La història dels Camps Elisis comença al 1640 amb la plantació d’una gran alineació d’arbres en el que posteriorment es convertirà en l’avinguda. El nombre dels Camps Elisis prové de la mitologia grega i designava un lloc equivalent al Paradís cristià.
Al 1724 l’avinguda va adquirir el seu traçat actual i al 1994 es va realitzar una importat remodelació que milloraria considerablement el seu aspecte. En l’actualitat constitueix un important espai pels amants de les compres, a més d’un dels més preciosos paratges per passejar de tota la ciutat.
Els Camps Elisis també són un lloc important pel ciclisme, ja que és on se situa la meta del Tour de França.
L’avinguda es troba dividida en dues parts que es poden diferenciar fàcilment. La zona més baixa dels Camps Elisis, situada juntament a la Plaça de la Concòrdia, es troba envoltada de jardins presidits per imponents edificis com el Palau del Descobriment, el Petit Palais i el Grand Palais.
La part alta dels Camps Elisis comença a la Place de l’Etoile on hi ha l’Arc de Triomf i està plena de botigues de luxe, restaurants, cinemes i grans magatzems comercials.
Al finalitzar l’Avinguda dels Camps Elisis, al lloc oposat a l’Arc de Triomf, s’estenen l’Avinguda de la Gran Armada i l’Avinguda de Charles de Gaulle que porten fins al Gran Arc situat en el modern barri de La Defensa, un dels principals centres de finances de la Unió Europea.
Des del Gran Arc s’obtenen unes vistes espectaculars de l’Avinguda dels Camps Elisis.
Informació pràctica
Ubicació: Entre l’Arc de Triomf i la Plaça de la Concòrdia.
Transport:
Metro: Champs-Élysées-Clemenceau, línies 1 i 13; Franklin D. Roosevelt, línies 1 i 9; George V, línia 1; Charles de Gaulle – Étoile, línies 1, 2 i 6.
Place de la Concorde
Per mida, la Plaça de la Concòrdia és la segona plaça més gran de França després de la de Quinconces de Burdeus.
La Plaça de la Concòrdia va ser construïda entre 1757 i 1779 sota el nom de la Plaça Lluís XV. Al centre es trobava una estàtua eqüestre del rei per celebrar la seva millorar després d’una greu malaltia.
Al 1792 l’estàtua és derivada i fosa i la plaça rebatejada com la “Plaça de la Revolució”. Durant la Revolució Francesa es va convertir en un sagnant escenari debut a la instal·lació de la guillotina en la que van ser executats més de 1.200 persones. Alguns dels personatge més destacats entre els decapitats van ser Maria Antonieta, Lluís XVI i Robespierre.
Amb el final del règim del terror, al 1795 la plaça va ser rebatejada definitivament com a Plaça de la Concórdia.
La plaça de la Concórdia va adquirir el seu aspecte actual entre 1836 i 1840, quan es va col·locar al centre un enorme obelisc provinent de Lúxor demés de 3.000 anys d’antiguitat donat pel virrei d’Egipte.
Emmarcant l’obelisc es troben dues fonts monumentals d’estructura romana, que presenten escultures en les que es barregen figures humanes amb animals marins.
La plaça està tancada només per un dels seus costats, on es troben els imponents edificis de la seu del Ministeri de la Marina i l’Hotel de Crillon, un dels més antics i luxosos del món.
Des de l’obelisc s’obtenen unes precioses perspectives dels Jardins de les Tulleries amb el Museu Louvre al fons, i en sentit contrari es poden contemplar els Camps Elisis i l’Arc de Triomf al fons.
Informació pràctica
Ubicació: Entre els Camps Elisis i els Jardins de les Tulleries.
Château de Versailles
Declarat Patrimoni Universal de la Humanitat per la UNESCO des de fa més de 30 anys, el Palau de Versalles és un dels palaus més coneguts a nivell mundial, no només per la seva imponent arquitectura i les seus interminables jardins, sinó perquè constitueix una important història de França.
Lluís XIV va ser el primer en transformar i ampliar el pavelló de caça del seu pare, Lluís XIII, on instal·laria la Cort i el govern l’any 1682. Des de llavors i fins a l’arribada de la Revolució Francesa, diferents monarques es van anar succeint el tro i a continuació embellint el palau.
Al 1661 es van iniciar les obres de creació dels Jardins de Versalles, que no es veurien finalitzades fins 4 anys més tard. La construcció dels jardins va ser un dir treball, ja que el terreny estava ocupat per boscos i terreny pantanós, pel que es va necessitar l’ajuda de mils d’homes que es van ocupar de transportar terra i tot tipus d’arbre.
Al 1789 el palau va deixar de funcionar com a seu oficial del poder i posteriorment es va convertir en el Museu de la Història de França.
Durant la vista al Palau de Versalles és possible recórrer infinitat d’estances amb una gran riquesa artística entre les que val la pena destacar l’enorme capella i els Grans Estances Rei i la Reina, que tenen una gran quantitat d’elements decoratius.
També gosa d’especial importància la Galeria dels Miralls, una impressionant galeria de 73 metres de longitud que consta de 375 miralls. Es tracta d’una de les estances més importants del palau, ja que va ser el lloc en que al 1919 es posaria fi a la I Guerra Mundial amb la firma del tractat de Versalles.
Els Jardins de Versalles compten amb una extensió de més de 800 hectàrees al llarg de les quals s’estenen plantes i tot tipus d’arbres, a més de gran quantitat d’estàtues de marbre, estancs i fonts.
És pràcticament impossible recórrer la totalitat dels jardins, però existeixen diferents formes per intentar-ho, per exemple llogant una bicicleta o un cotxe elèctric, o un trenet que recórrer els jardins.
Alguns dels punts més importats del jardí són el Gran Trianón, un petit palau de marbre rosa, o el Domini de Maria Antonieta, lloc en el que l’esposa de Lluís XVI gaudia d’una vida senzilla i campestres.
Des d’abril a octubre és possible assistir als espectacles en els que les fonts mouen l’aigua a ritme de la música. Es important informar-se abans sobre el horaris perquè només es realitza durant algunes hores cada dia.
A l’actualitat el Palau de Versalles és un dels indrets més visitats de França. La visita al palau uneix història i cultura, a més de poder gaudir de la naturalesa passejant pels jardins.
També convé destacar alguns aspectes negatius sobre la visita: el palau acostuma a estar ple de gent, és bastant incòmode de visitar i els jardins són massa extensos per poder-los recórrer a peu.
Informació pràctica
Ubicació: Place d’Armes, Versalles
Horari:
Des de l’1 d’abril fins el 31 d’octubre:
Palau: de dimarts a diumenge de 9:00 a 18:30 hores.
Jardí: tots els dies de 7:00 a 20:30 hores.
Des de l’1 de novembre fins el 31 de març:
Palau: de dimarts a diumenge de 9:00 a 17:30 hores.
Jardí: tots els dies de 8:00 a 18:00 hores.
Preus (2025):
Adults: 24 € (Inclou: Palau, exhibicions temporals, jardins i galeria).
Menors de 18 anys i ciutadans de la UE entre 18 i 25 anys: entrada gratuïta.
Entre novembre i març: el primer diumenge del mes entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
RER: Versailles Rive Gauche, línia C.
Tren: Versailles Chantiers o Versailles Rive droite
Les Catacombes de Paris
Les Catacumbes de París són una xarxa de túnels que serveixen com a cementiri a mils de persones de diferents èpoques. Es calcula que les restes de més de 6 milions de persones poden estar enterrades en els més de 300 km de túnels.
La història de les Catacumbes comença quan aquestes no eren tals. En un inici aquests túnels van servir com a canteres de pedra calcària per a construir gran part dels monuments i edificacions que es poden visitar en l’actualitat. En aquesta època els túnels s’anomenaven Les Carrières de París (les canteres de París).
Al 1786, per combatre epidèmies i malalties que assolaven a la població es va decidir traslladar els cadàvers i ossos de diferents cementiris de la ciutat a les Catacumbes.
Dels 300 km que hi ha excavats, poden visitar-se actualment només una petita part.
Tot i que a les Catacumbes és esgarrifós, resulta curiós contemplar els infinits d’ossos humans i calaveres agrupades formant extenses construccions.
Tot i que es tracta d’una vista turística, les Catacumbes no són un dels llocs més massificats pel turisme.
Informació pràctica
Ubicació: Avenue du Colonel Hernirol-Taguy, 1. 75014, París
Horari: De dimarts a diumenge: de 9:45 a 20:30 hores (últim accés a les 19:30).
Preus (2025):
Adults: 31 € (amb audioguia)
Joves de 18 a 26 anys: 25 € (amb audioguia)
Menors de 18 anys: 12 € (sense audioguia)
Transport:
Metro: Denfert-Rochereau, línies 4 y 6.
RER: Denfert-Rochereau, línia B.
Autobús: línies 38 y 68.
Église de la Madeleine
L’Església de la Madeleine és un dels temples més curiosos de París gràcies al seu disseny més propi dels temples clàssics de l’Antiga Grècia.
Els primers intents de construcció de l’església va ser al 1764 però, després de la mort de l’arquitecte al 1777, el seu successor va decidir destruir l’obra i començar-la de nou. Amb l’esclat de la Revolució Francesa les obres es van tornar a suspendre mentre es debatia el futur ús de l’edifici.
Després de la caiguda de Napoléo l’edifici va ser designat com església en honor a Santa Maria Magdalena, funció que compleix des de 1842.
L’Església de la Madeleine resulta poc cridanera des de l’exterior degut al seu aspecte neoclàssic similar al dels temples grecs. L’edifici està format per 52 columnes corínties de 20 metres d’altura que li atorguen un aspecte imponent. A la façana principal se situa un extens frontó en el que es representa un alt relleu de El Judici Final.
A l’interior, lleument il·luminat, està format per una sola nau amb tres cúpules que no resulten visibles des de l’exterior. Sobre l’Altar Major es pot veure una escultura que representa l’Assumpció de la Magdalena, mentre que a la cúpula que el recobreix es troba un fresc sobre la història del cristianisme.
Cal tenir especial atenció a l’òrgan de tubs de l’església, considerat un dels millors de la ciutat.
L’Església de la Madeleine resulta espectacular, especialment des de l’exterior. L’interior també és diferent als temples tradicionals, ja que es troba sotmès, en la penombra i posseeix una escassa decoració en la que radica la seva bellesa.
Informació pràctica
Ubicació: Place de la Madeleine, al final de la Rue Royale.
Horari: Tots els dies, de 9:30 a 21:00 hores.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport:
Metro: Madeleine, línies 8, 12 y 14.
Palays-Royal
El Palau Reial de París es troba situat al nord del Museu del Louvre i té la peculiaritat de que no es va construir com a residència dels reis, sinó pel Cardenal Richelieu.
Conegut com el Palais Cardinal, l’edifici va ser donat a la corona francesa després de la mort del cardenal, i els Ducs d’Orleans el van convertir en la seva residència. Anys més tard Lluís Felip d’Orleans va decidir remodelar els jardins i obrir-los al públic.
En l’actualitat els Jardins del Palau Reial continuen essent de caràcter públic i és possible asseure’s a l’ombra dels seus arbres per gaudir de la tranquil·litat que transmet. Els jardins es troben envoltats per porxos en els que es poden trobar petites botigues bastant peculiars.
Aquests jardins no destaquen especialment per la seva bellesa ni per les vistes que s’obtenen del Palau Reial, pel que si no es disposa de molt de temps a la ciutat no val la pena perdre-hi temps.
Informació pràctica
Ubicació: Palais-Royal.
Horari:
D’abril a setembre: de 8:30 a 22:30 hores.
D’octubre a març: de 8:00 a 20:30 hores.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport:
Metro: Palais Royal – Musée du Louvre, línies 1 y 7.
Le Centre Pompidou
El Centre Georges Pompidou alberga una de les millors col·leccions d’art modern i contemporani del món, comparable amb el MoMA de Nova York o la del Tate Modern de Londres.
Inaugurat al 1977 en un dels barris més antics de la ciutat, el Centre Pompidou va ser una obra pionera de l’arquitectura contemporània, capaç de crear un contrast amb el gris paisatge urbà de la zona gràcies als tubs de colors situats a l’exterior de l’edifici.
A més del Museu Nacional d’Art Modern, el Centre Pompidou alberga un centre de recerca musical i acústica i una biblioteca pública.
L’edifici està dividit en 2 plantes de 7.500 m2 cadascuna, de les quals la 4ª i la 5ª acullen exposicions permanents del Museu Nacional d’Art Modern.
La 5ª planta està dedicada a l’art modern, des de començaments del segle XX fins al 1960, destacant especialment els treballs de Matisse, Picasso Kandinsky o Miró.
A la 4ª planta és possible realitzar un recorregut a través de les obres contemporànies realitzades des de 1960 fina a l’actualitat, entre les que abunden els treballs minimalistes i conceptuals.
L’edifici del Centre Pompidou és un dels més extravagants de París degut a els conductes d’aire, canonades, ascensors i escales mecàniques pintades de colors que es troben situats a l’exterior de l’edifici.
Informació pràctica
Ubicació: Place Georges Pompidou.
Horari:
De dimecres a dilluns: de les 11:00 a 21:00 hores.
Taller de brancusi:
Tots els dies de 14 a 18 hores (excepte els dimarts i ’1 de maig).
Preus (2025):
Adults: 18 €
Persons entre 18 i 25 anys: 15 €
Menors de 18 anys: entrada gratuïta.
Primer diumenge del mes a partir de les 15:30 hores: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
Metro: Rambuteau línia 11, Hôtel de Ville línies 1 i 11, Châtelet línies 1, 11 i 14.
RER: Châtelet – Les Halles
Autobús: línies 29, 38, 47 i 75.
Musée National Picasso-Paris
El Museu Picasso, ubicat a l’Hotel Salé, exposa obres de Picasso realitzades en diferents èpoques, destacant especialment una extensa col·lecció d’escultures.
Inaugurat al 1985, el museu compta també amb mils de documents i fotografies que van pertànyer a Picasso. A l’actualitat el Museu Picasso és un important centre d’estudi sobre la vida i obra de l’artista.
L’Hotel Salé, ubicat a l’històric barri de Le Maráis, és un preciós edifici construït entre 1656 i 1659 que abans d’allotjar el Museu Picasso va ser utilitzat com a Ambaixada de la República de Venècia, institució per a joves i Escola d’Arts i Manufactures.
La col·lecció del museu està formada per més de 200 pintures, 150 escultures, quadres de relleu, ceràmiques, dibuixos, gravats i manuscrits creats per l’artista.
El museu també posseeix diferents obres que Picasso va col·leccionar al llarg de la seva vida, procedents tant d’alguns amics com Matisse, Miró o Derain, com d’alguns mestres que admirava, com és el cas de Cézanne, Rousseau o Degas.
Informació pràctica
Ubicació: 5 Rue de Thorigny, 75003 Paris, França
Horari:
De dimarts a diumenge: de 9:30 a 18:00 hores.
Preus (2025):
Adults: 16 €. Audioguia: 5 €.El primer diumenge de mes: entrada gratuita.
Transport:
Metro: St-Paul, línia 1; St-Sébastien Froissart y Chemin Vert, línia 8.
Autobús: línies 26, 69, 75 i 96.
Dalí Paris
Situat al cor de Montmartre, l’Espai Dalí presenta una exposició permanent en el que es mostren algunes de les obres del mestre del surrealisme, prestant especial atenció a les seves escultures i gravats.
En el peculiar museu es possible contemplar més de 300 obres de Salvador Dalí, entre les que destaquen especialment les escultures de les imatges més surrealistes de l’artista, tals com el “Elefant espacial” o els “Rellotges tous”
Algunes parts del museu estan dedicades als gravats en els que l’artista català retratava els principals temes de la literatura, la mitologia, la història i la religió, aportant-les un punt de vista molt especial.
A través d’exposicions de l’Espai Dalí és possible viatge fina al colorit món fantasmagòric en el que va viure immers el gran artista català i quedar fascinat davant de les seves peculiars creacions.
Informació pràctica
Ubicació: 11, rue Poulbot. Al barri de Montmartre.
Horari: Tots els dies: de 10 a 18 hores.
Preus (2025):
Adults: 16 €
Estudiants de 8 a 26 anys: 11 €
Menors de 8 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass.
Transport:
Funicular de Montmartre
Autobús: Montmartrobus, línies 54 i 80.
Sainte-Chapelle
La Sainte Chapelles és una església d’estil gòtic construïda entre 1242 i 1248 per albergar les relíquies de la Passió de Crist, composades per la Corona d’Espines i un tros de la Santa Creu.
Amb la compra de les Sagrades Relíquies als emperadors de Constantinoble, Lluís IX va aconseguir que el prestigi de París creixés a nivell mundial, convertint-se en la segona capital de la cristianitzat. Les relíquies van costar el triple que la construcció de l’església.
El santuari és de dues plantes; a la capella superior només podien accedir-hi el rei i els seus alligats, i va ser el lloc en que es van col·locar les relíquies. La capella inferior, molt més discreta i menys lluminosa, era el lloc de culta del personal del palau.
Tot i que durant el període revolucionari, la Santa Chapelle va patir nombroses destrosses, les valuoses vidrieres van aconseguir mantenir sa i estalvi gràcies a que van ser cobertes per grans arxivadors.
Tot i que va ser construïda com un reliquiari, en l’actualitat no guarda cap de les relíquies que albergava abans, sinó que les que van sobreviure a la Revolució van ser depositades al Tresor de la Catedral de Notre Dame.
La capella superior de la Sainte Chapelle va ser construïda com un reliquiari monumental, pel que està decorada sumptuosament amb escultures i enormes vidrieres que inunden l’estança de de llum i color.
Les 15 vidrieres que en prou feines deixen espai a les escasses parets, estan compostes per 1.113 escenes que narren la història de la humanitat, des del Gènesis fins a la Resurrecció de Crist.
La capella inferior, molt més modesta que la capella superior, està presidida per l’estàtua de la Verge, patrona dels santuari. La decoració policromàtica de l’interior, on predominen el color vermell i el blau tracta de reproduir la decoració medieval original.
L’absis de l’esquerra encara es conserva un fresc de l’Anunciació realitzat al segle XIII, que compon el mural més antic de la ciutat.
Tot i que no es pot comparar a la Notre Dame, la Sainte Chapelle és una joia d’art gòtic, essent considerada una de les obres cimeres de l’arquitectura gòtica, i la seva construcció a base de vidrieres resulta molt peculiar, pel que no acostuma a defraudar als visitants.
Informació pràctica
Ubicació: Boulevard du Palais, 8. Île de la Cité.
Horari:
Des de l’1 d’abril fins al 30 de setembre: de 9:00 a 19:00 hores.
De l’1 d’octubre al 31 de març: de 9:00 a 17:00 hores.
Preu:
Adults: 19 €. Els dimecres: 13 €
Menors de 18 anys i Ciutadans de la UE entre 18 i 25 anys: entrada gratuïta.
Tiquet combinat Sainte-Chapelle + Conciergerie: 25 €. Els dimecres: 20 €
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
Metro: Cité, línia 4.
Autobús: línies 21, 27, 38, 85 i 96.
Conciergerie
Construit com a residència reial i seu del poder de la monarquia francesa, al 1392 l’edifici de la Conciergerie va ser convertit en una de les presons més dures de l’època.
Durant el recorregut a través de la Conciergerie es pot veure una petita reconstrucció de les presons revolucionàries, en les que s’aprecien les diferents condicions en les que vivien les persones pobres, que dormien al terra, i les més adinerades, que disposaven de llits, mobiliari i inclús alguns servents.
Existeix una reconstrucció molt detallada de la cel·la en la que es va recloure a maria Antonieta després del seu intent de fuga, després del qual situaren a unes guàrdies a la seva pròpia cel·la.
Durant els anys en que la Conciergerie va funcionar com a institució penitenciària van ser executats més de 2.700 presos, entre els que es trobaven alguns personatges cèlebres.
Si s’entra a visitar amb el tiquet combinat de la Sainte Chapelle es pot entrar-hi per conèixer les condicions en les que vivien mils de persones abans de se executats a la Plaça de la Concòrdia. Però si s’ha de pagar entrada per la Conciergerie no val la pena.
Informació pràctica
Ubicació: Île de la Cité, tocant a la Sainte Chapelle.
Horari: Tots els dies: de 9:30 a 18:00 hores.
Preus (2025):
Adults: 13 €
Menors de 18 anys i ciutadans de la UE entre 18 i 25 anys: entrada gratuïta.
Persones amb mobilitat reduïda i acompanyant: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass i Paris Museum Pass.
Transport:
Metro: Cité, línia 4.
Autobús: línies 21, 24, 27, 38, 58, 81 i 85.
Jardin du Luxembourg
Dissenyats al 1612 sota les ordres de Maria de Médicis cansada de la vida al Louvre, va decidir ordenar la construcció d’un palau a la italiana fet al seu gust, els Jardins de Luxemburg són els jardins més cèntrics, populars i bonics de París.
Amb el pas dels tremps es van anar adquirint els terrenys més pròxims al palau per a l’ampliació dels jardins, els quals va arribar a la seva màxima dimensió al 1792. Els següents propietaris del palau van realitzar alguns canvis als jardins, que van quedar en abandonament en diverses ocasions.
Amb l’esclat de la Revolució Francesa el Palau va acabar convertint-se en una presó, mentre que durant la II Guerra Mundial va ser utilitzat com a caserna pels alemanys, que van construir un búnquer al jardí.
Els Jardins de Luxemburg són un dels indrets més populars de la ciutat tant per als parisencs com per als turistes, que poden trobar un lloc de descans merescut després de passejar per tota la ciutat. Entre les nombroses estàtues i escultures que s’hi allotgen, és possible trobar centenars de cadires de metall en les que relaxar-se i gaudir de la tranquil·litat.
Es tracta d’un espai agradable, replet de plantes i arbres, en que a part de relaxar-se, també es poden realitzar altres activitats com jugar a tennis o a la petanca, realitzar cursos d’arboricultura, o escollir l’apicultura per aprendre a tractar les abelles de la gran rusc que habita al jardí.
Entre les diferents àrees de joc per als més petits destaca l’estany situat juntament al Palau de Luxemburg, en que es poden llogar petites barques de vela per a manejar-los amb una vara, com es feia en els vells temps. Al parc també hi ha un teatre de marionetes.
Informació pràctica
Ubicació: Al barri Llatí, prop del Panteó.
Transport:
RER: Luxembourg, línia B.
Metro: Notre-Dame-des-Champs, línia 12.
Palais Garnier
L’Òpera Nacional de París és un imponent edifici d’estil neobarroc del segle XIX que va inspirar la coneguda obra “El Fantasma de l’Òpera”.
Situada al Palau Garnier, l’Òpera Garnier juntament amb l’Òpera de la Bastilla, conforma l’Òpera Nacional de París.
Després de la decisió de Napoleó III de crear un nou edifici per a l’òpera, es va organitzar un certamen en el que més de 170 arquitectes presentaren els seus projectes. Finalment el jove arquitecte Charles Garnier va ser el que va aconseguir portar a terme el disseny de l’edifici.
Els treballs de construcció de l’edifici van començar al 1860, però no es veurien finalitzats fins al 1875 degut a diverses complicacions com la falta d’estabilitat del terreny, la guerra de 1870 o la caiguda del règim imperial.
Finalment, després de l’elaborat treball realitzat per 14 pintors i artesans i 73 escultors, al 1875 es va inaugurar l’edifici, inauguració que no es va convidar al propi arquitecte per haver tingut tracte amb Napoléo, pel que va haver de costejar-se una entrada i col·locar-se en segon pla.
Durant el recorregut pel Palau Garnier es pot contemplar el luxe i l’opulència que envoltava a les persones que acudien a l’òpera, no només a gaudir de l’espectacle, sinó també per a veure i ser vistos.
Alguns dels punts que criden més l’atenció de l’edifici són els “fovers”, vestíbuls en les que els espectadors passejaven durant els entreactes, els quals estan ricament decorats amb pa d’or i preciosos mosaics.
La sala dels espectacles, decorada en tons vermells i daurats, està il·luminada per una enorme aranya de vidre que il·lumina el curiós sostre que sembla decorat per les estranyes pintures realitzades per un nen petit. Crida l’atenció també la mida petita sala, que només compta amb 1.990 seients de vellut vermell, si es compara amb les vastes dimensions de l’edifici, que ocupa 11.000 m2.
Probablement un dels elements que més atenció s’endú de l’edifici sigui la gran escala de marbre blanc amb una balustrada de marbre verd i vermell que uneix els dos nivells.
L’òpera Garnier es pot visitar per lliure o amb visita guiada (només amb anglès i francès, i duren 90 minuts), pel que és més pràctic fer la visita per lliure.
Informació pràctica
Ubicació: Pl. de l’Opéra, 75009 Paris, França
Horari: Tots els dies: de 10 a 17 hores.
Preus Palais Garnier (2025):
Adults: 15 €
Estudiants entre 12 i 25 anys: 10 €
Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass.
Preus Òpera Garnier (2025) (Visita guiada en francès):
Adults: 20 €
Estudiants entre 12 i 25 anys: 15 €
Menors de 12 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta amb Paris Pass.
Transport:
Metro: Òpera, línies 3, 7 i 8.
RER: Auber, línia A.
Autobús: línies 20, 21, 22, 27, 29, 42, 52, 53, 66, 68, 81 i 95.
Le Marais
Situat al cor històric de París, el barri de Le Marais (l’aiguamoll) era una zona pantanosa abans de transformar-se en un dels districtes més cosmopolites i de mode de París.
Després de la construcció del Place Royale (actual Place des Vosges), la zona va començar a atreure a les classes més selectes de la societat, que van construir les més exquisides residències i palauets. En l’actualitat encara es poden visitar alguns d’ells convertits en museus, com és el cas del Museu Carnavalet, el Museu Picasso, el Museu Cognacq-Jay o la Casa de Víctor Hugo.
Avui en dia el barri continua essent una zona molt agradable i tranquil·la en la que es pot trobar una gran varietat de restaurants i botigues. A la zona resideix la comunitat jueva més gran d’Europa, a més de conformar el barri gai de la ciutat.
Place des Vosges
Inaugurada al 1912 amb la festa de celebració del matrimoni entre Lluís XIII i Anna de Habsburg, és la més antiga de París.
Amb unes dimensions de 127×140 metres, la plaça està envoltada per un conjunt de 36 pavellons de maó vermell construïts de forma simètrica. Al centre de la plaça es troba un agradable jardí replet de til·lers, decorat amb algunes fonts i un estàtua eqüestre de Lluís XIII.
A la planta baixa dels pavellons se situen alguns cafès i diferents botigues d’art.
Casa de Víctor Hugo
Al nº 3 de la Plaça des Vosges es troba la que va ser la casa de Víctor Hugo entre els anys 1832 i 1848. Es tracta d’un apartament organitzat seguint les tres principals etapes que van articular la vida de l’escriptor: la seva història abans, durant i després de l’exili.
Es tracta d’un apartament perfectament decorat i moblat que ofereix visita gratuïta, pel que s’hi pot dedicar uns minuts per recorre’l.
Informació pràctica
Ubicació: 6 Pl. des Vosges, 75004 Paris, França
Transport: Metro: Bastille, línies 1, 5 i 8.
Cemetière du Père-Lachaise
El Père Lachaise és un dels cementiris més famosos del món, a més de ser el més gran per veure a París, en el que descansen molts personatges cèlebres com les grans cantants Maria Callas (aquí van descansar les seves cendres, però actualment únicament es pot veure una placa commemorativa) o Edith Piaf compositors com Chopin. Aquí també hi ha la tomba del cantant Jim Morrison (líder de The Doors) que és una de les més famoses del cementiri i sempre està plena de records i regals.
Altres tombes més apreciades és la de l’escriptor, poeta i dramaturg Oscar Wilde, que té una figura d’un àngel despullat, amb les ales desplegades i que està protegida per un vidre, ja que els fans es pintaven els llavis i marcaven la tomba amb un petó.
Per trobar les tombes més famoses es pot comprar un mapa en un quiosc situat a prop de l’entrada.
Informació pràctica
Ubicació: 16 rue de Repos.
Horari: Tots els dies de 9:00 a 18:00 hores.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport: Metro: Philippe Auguste i Pere Lachaise, línies 2 i 3.
Galeries Lafayette
Les Galeries Lafayette Haussmann és un dels centres comercials més famosos i bonics del món. Les seves 7 plantes distribuïdes de forma circular semblen un teatre gràcies a la seva enorme cúpula de colors, a més de tenir un terrat en la que gaudir d’una de les millors vistes del centre de París gratis.
A l’interior d’estil art nouveau, es pot trobar infinitat de marques i preus raonables, una secció gourmet per a comprar productes típics francesos i una zona de restaurants i cafeteries de bona qualitat.
Un dels millors moments per visitar-lo és per Nadal, moment en el que els seus increïbles aparadors semblen cobrar vida i un gran arbre de Nadal a l’interior marca la diferència sobre la resta de decoracions nadalenques de la ciutat.
Informació pràctica
Ubicació: 1 rue La Fayette
Horari: De dilluns a dissabte: de 9:30 a 20:30 hores. Diumenges: d’11:00 a 19:00 hores.
Moisès 