Kotor (és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor. La ciutat té una població de 13.510 habitants, i és el centre administratiu del municipi de Kotor, amb una població estimada de 22.618.Kotor és part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit per la UNESCO el 1979

L’antic port del Mediterrani de Kotor, envoltat per la muralla de la ciutat, que fou construïda per la República de Venècia, mostra la seva influència, que continua sent dominant entre les influències arquitectòniques. La badia de Kotor (Boka Kotorska), una de les parts més accidentades del mar Adriàtic, a vegades es diu que és el fiord més meridional d’Europa (encara que en realitat és una ria). Amb els penya-segats de pedra calcària, que gairebé sobresurten d’Orjen i Lovćen, es crea un dels grans paisatges de la Mediterrània.

En els darrers anys, Kotor ha experimentat un augment constant de turistes atrets per la bellesa, tant la natural del golf de Kotor, com de la vella ciutat de Kotor en si mateix i per la seva proximitat a Dubrovnik, de la qual només és a un centenar de quilòmetres, aproximadament.

Continguts:

• Castell de Sant Joan
• Porta de la Marina
• Plaça Oruzia
• Palau del Duc
• Torre del Rellotge
• Església de Sant Lluc
• Església de Sant Nicolau
• Església de Santa Maria
• Catedral de Sant Trifó
• Palau Beskuća
• Palau Buća

Castell de Sant Joan

Les visites són increïbles, però la pujada és maca, pujar-hi costa uns 2 €.

La ciutat vella queda als peus del fiord, en el que s’emplaça la fortalesa que defensa la ciutat.

Les muralles daten de principis de l’Edat Mitja quan es va construir la fortalesa damunt de la Kotor o Ascrivium a l’any 535, sota el mandat de Justinià I després d’haver expulsat els Gots.

Són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1979 juntament amb la ciutat.

Porta de la Marina

La ciutat vella de Kotor consta de tres portes:

• La porta nord o del riu, que data de 1555.
• La porta oest o del mar, de 1540, és l’entrada principal.
• La porta del sud o Gurdic.

La porta principal entra a la Plaça de les Armes, el cor de la ciutat i el centre de reunió. La Porta Marina o entrada principal a la ciutat, davant de la badia, és el millor lloc per iniciar la visita.

Al costat d’ella hi ha una oficina d’informació turística.

Plaça Oruzia

El primer que es troba és la Plaça Oruzia, la Plaça d’Armes o Trg od Oruzia, que és el centre neuràlgic de l’antiga ciutat. Es pot observar la façana de l’Hotel Vardar, un establiment de luxe.

Palau del Duc

Situat a la Plaça de les Armes, a l’esquerra de la porta oest o principal, conforme s’accedeix a la ciutat, i annex a la muralla, és un edifici allargat amb un balcó cobert que va ser la residència del Prebost venecià, llur ocupació va ser de quasi 4 segles en competència comercial amb Dubrovnik.

És un edifici construït al 1763 amb funcions militars i que va servir com a magatzem i presó militar, per allotjar militars. La torre que està a l’extrem, davant de la Torre del Rellotge, era l’edifici de la guàrdia de la ciutat.

Torre del Rellotge

Situada en l’entrada de la ciutat, a la Plaça de les Armes. És d’estil barroc (s. XVI).

La Torre del Rellotge està tocada per l’efecte de diversos terratrèmols sobre els seus ciments. La inclinació és visible sobretot del costat dret.

Església de Sant Lluc

També anomenada Sveti Luke és una petita església ortodoxa  que fins al 1657 va ser catòlica, essent construïda al segle XIII i té la curiositat de tenir dos altars, un catòlic i l’altre ortodox, és una peculiaritat més de les corrents ètniques, religioses i culturals dels Balcans.

És un edifici històric que no ha patit gaires danys durant els terratrèmols que van destruir la ciutat al passat mil·lenni. L’exterior és romànic mentre que l’interior estava decorat amb frescos seguint els cànons bizantins, però només conserva un fragment al mur dret. El retaule és del segle XVII i l’autor és Dimitrije, mestre fundador de l’escola dels Rafailovići, que va produir les millors icones de Montenegro.

Durant el segle XVIII es va afegir a l’esquerra del retaule una capelleta encantadora coberta amb frescos pintats per mestres cretencs i dedicada a Sant Espiridó.Originalment aquesta església va ser el temple principal catòlic de la ciutat, però amb l’arribada massiva de refugiats montenegrins fugint dels turcs a meitats del segle XVII va porta que s’instal·lés un altar ortodox a l’església. El temple va ser utilitzat per ambdues confessions fins que l’altar catòlic va ser retirat durant l’ocupació de la ciutat per les tropes de Napoleó.

Església de San Nicolau

L’Església de Sant Nicolau és molt més gran, aquesta és ortodoxa i ho deixa bastant clar la seva enorme bandera de l’església ortodoxa sèrbia a la façana.

Aquí hi havia un monestir dominic consagrat a Sant Nicolau (sveti Nikola), construït al segle XVI, que va quedar cremat al 1896 per un incendi. Pocs anys després es va construir aquesta església d’estil quasi bizantí.

Dins de l’església hi ha una altra bandera penjant del cor i un iconòstasi neoclàssic amb quatre enormes icones.

L’església de Sant Nicolau està oberta de 8 a 13 i de 17 a 22 h, a l’hivern fins a les 19 h, l’entrada és gratuïta.

Església de Santa Maria

Continuant cap a la porta nord o del riu, es troba l’església de Santa Maria o de la beata Hosanna (Crkva Blažene Ozane), on es veu un sarcòfag de vidre i la mòmia de la beata Hosanna. Les mans de la mòmia són visibles sobre el pit i la resta del cos està cobert amb un hàbit de monja i la cara amb una màscara. Aquest monja beata és la patrona de Kotor.

Catedral de Sant Trifó

Tot i les seves barroques torres i façanes reconstruïdes després del terratrèmol de 1667, la Catedral de Sant Trifó de Kotor és una de les esglésies més antigues d’Europa i la més antiga de la ex Iugoslàvia. Els seus inicis romànics daten de 1166 sobre una església anterior, del segle IX.

Sant Trifó, juntament amb la beata Hosanna, és patró de Kotor. Va ser màrtir defensant la fe i és un sant molt venerat per l’església ortodoxa. La ciutat va arribar a posseir les relíquies del sant del segle III, el seu cap, quan un buc mercantil a l’any 890 les va entregar a la ciutat.

Les relíquies estan en una urna de marbre que sostenen dos àngels. Els sarcòfag de plata conté les relíquies del cos i una altra urna daurada el cap del sant. Les vitrines de la capella exhibeixen altres 58 relíquies, entre les que hi ha una suposada estella de la Santa Creu.

Palau Beskuća

El portal gòtic que posseeix pertanyia originalment al Palau Bizantí, però el van traslladar aquí després del terratrèmol de 1667. La família Beskuća va començar a tenir riquesa a principis del segle XVIII, a través del comerç naval.

Els Beskuća són coneguts pel seu avantpassat una mica fantasma, el comte Jozo, qui es va proposar posseir cent cases perquè el seu cognom significava el contrari. Beskuća significa “sense casa” i el va canviar per “Stokuca”, en que sto significa “cent”. Jozo no va aconseguir el seu objectiu i els seus descendents van recuperar l’antic cognom.

Després de la decadència de la família, de la caiguda de Venècia i de les guerres napoleòniques, l’edifici ha estat utilitzat com un tribunal austríac.

Palau Buća

A l’entrada de la plaça hi ha el Cafè Cesare, que va ser una capella construïda al 1345 per la família Buća, com es pot observar a la placa penjada al mur de l’església, ara integrat a la paret del cafè.