Continguts:
HISTÒRIA DE VÈNETO
Vèneto és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d’habitants, la capital de la qual és Venècia. Administrativament és una regió que limita a l’est amb el Friül-Venècia Júlia, al nord amb Àustria (Tirol i Caríntia), al nord-oest amb el Trentino-Tirol del Sud, a l’oest amb la Llombardia, al sud amb l’Emília-Romanya i a l’est amb la mar Adriàtica (també anomenada Golf de Venècia). Es divideix en 6 províncies: Belluno, Pàdua, Rovigo, Treviso, Verona i Vicenza; i la ciutat metropolitana de Venècia.
Aquesta regió és rica en art i cultura. El seu patrimoni arquitectònic inclou els edificis i ponts de Venècia, i moltes de les cases de Pal·ladio. L’Arena de Verona és un amfiteatre romà antic, tradicionalment utilitzat per a les presentacions d’òpera. Els banys termals d’Abano Terme (Pàdua) són també una atracció turística així com les Dolomites.
Molts vins d’alta qualitat provenen de la regió del Vènet i inclouen els vins Prosecco, Soave i Valpolicella. Una tradició local pel que fa al consum dels vins és fer una ombra; es tracta d’un got de vi, usualment novell, que es consumeix en un breu descans de les activitats diàries en el temps que ve marcat pel pas de l’ombra del Campanile de San Marco. Un altre costum característic és la passeggiata, que es fa entre les set i les deu del vespre, inclosa la degustació d’algun spritz com a aperitiu del sopar.
L’economia regional, la qual solia dependre completament de l’agricultura, avui dia està orientada a la indústria de la manufactura i de la moda, i el turisme cultural representa una important activitat de la regió. El teixit industrial del Vènet, fet de mitjanes i petites empreses, és anomenat pels italians Modello Nord Est o Locomotora d’Itàlia.
El 28 de novembre de 2012, el Consell Regional del Vènet, en una sessió extraordinària convocada per discutir la Resolució 44, presentada pel moviment d’independència “Indipendenza Veneta”, pels camins del Vènet a la lliure determinació i la independència, ha demanat als presidents Luca Zaia i Clodovaldo Ruffato de venir assessorament encarregada d’iniciar urgentment amb totes les institucions de la Unió Europea i les relacions institucionals de les Nacions Unides per garantir un referèndum que establia la voluntat de la gent del Vènet, en termes de la seva pròpia autodeterminació, mitjançant el dictamen consultiu d’un ‘comissió especial de juristes, sense cap càrrec per a la regió.
VERONA
- Arena di Verona
- Casa di Giuletta
- Piazza delle Erbe
- Castelvecchio
- Basilica di San Zeno
- Piazza dei Signori
- Ponte Pietra
- Castello di San Pietro
- Arche Scaligeri
- Porta Borsari
- Teatro Romano
Coneguda com la més romàtica d’Itàlia al ser l’escenari de la tragèdia romàntica Romeu i Julieta de William Shakespeare, aquesta ciutat de més de 2.000 anys d’història encara conserva un important llegat arquitectònic de l’època romana, renaixentista i medieval, en el que destaca el seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Arena di Verona
Un dels amfiteatres més ben conservats de l’antiga Roma. Aquesta meravella arquitectònica construïda l’any 30 dC i amb una capacitat per a 30.000 espectadors, manté encara els seients originals i arcs exteriors de l’època en la se celebraven grans espectacles i jocs i en l’actualitat encara s’utilitza per a realitzar concerts de música i òpera gracies a la seva magnífica acústica.
Horari de visita: de dimarts a diumenge de 08:30h a 19:30h; els dilluns de 13:30h a 19:30h.
Casa di Giuletta
Encara que sembli mentida, l’amfiteatre no és el monument de Verona més visitat, aquest honor li correspon a la Casa di Giuletta i el seu famós balcó. Aquest palau de principis del segle XII, transformat en museu i situat a la Via Cappello, és l’escenari de la famosa escena on Julieta li jurava amor etern a Romeu.
Per entrar al museu cal creuar el passadís ple de targetes i cartes d’amor escrites pels turistes i penjades que omplen les parets, que finalment porta a un atri on es troba el balcó i una estàtua de bronze de Julieta. Per pujar al balcó cal entrar al palau que està decorat amb mobiliari antic, diversos quadres de l’obra de Shakespeare i vestits utilitzats a la pel·lícula “Romeu i Julieta”.
A la Via Arche Scaligeri, a pocs metres de la Casa di Giuletta, hi ha la Casa di Romeo, tot i que només es pot veure per fora.
Horari de visita: de dimarts a diumenge de 08:30h a 19:30h; els dilluns de 13:30h a 19:30h.
Piazza delle Erbe
Recorrent els carrers comercials Via Giuseppe Mazzini o Via del Pellicciai, s’arriba a la Piazza delle Erbe (Plaça de les Herbes), la plaça més antiga i bonica de Verona. Els seus orígens es remunten a molts segles enrere, quan era el fòrum romà i concentrava la política social i econòmica de la ciutat, tot i que amb el pas del temps els seus edificis i monuments es van anar perdent i reemplaçant per altres d’estil medieval.
El primer en que cal fixar-se a l’entrar a la plaça és en l’alta Torre Lamberti de 84 metres d’alçada, que domina el casc antic de Verona i ofereix unes vistes de 360º des de la seva part més alta. Un altre dels monuments més famosos de la plaça i el més antic, és la Fontana di Madonna, datada a l’any 380. Altres edificis històrics de la plaça són el Palazzo della Ragione, el Palazzo Maffei d’estil barroc, les Cases Mazzanti que destaquen pels seus frescos pintats a les façanes, la Domus Mercatorum (Casa dels Mercaders) i la Torre del Gardello que té un dels rellotges mecànics més antics d’Europa.
Castelvecchio
Castelvecchio, un castell medieval del 1354 ubicat a la riba del riu Adige, d’estil gòtic construït amb maons vermells, aquest castell defensiu destaca per les 7 torres i per albergar el museu més important de la ciutat, que té una col·lecció amb nombroses escultures, pintures, armes, ceràmiques i peces d’or, que van del segle XII al XVII.
Connectat al castell es troba el fantàstic pont fortificat de Castelvecchio, que va ser construït per tal que la poderosa família Scaligere, que va governar Verona des de 1260 al 1387, pogués escapar-se en cas de revoltes.
Horari de visita: de dimarts a diumenge de 08:30h a 19:30h; els dilluns de 13:30h a 19:30h.
Basilica di San Zeno
La Basilica de San Zeno és l’edifici religiós més famós de la ciutat i que segons Shakespeare, va ser el lloc on es van casar en secret Romeu i Julieta.
Construïda i reconstruïda entre el segle V i el XII, aquesta església romànica impressiona per la seva façana en la que destacà un rosetó en forma de Roda de la Fortuna i un preciós pòrtic flanquejat per 18 sota relleus que daten del segle XII.
A l’interior no es queda enrere en bellesa gràcies a varis frescos de l’Edat Mitja, la Cripta del segle X, un preciós tríptic conegut com el Retaule di San Zeno i una estàtua de San Zeno del segle XII.
Horari de visita: de dimarts a diumenge de 08:30h a 19:30h; els dilluns de 13:30h a 19:30h.
Pizza dei Signori
La Piazza Dei Signori que rivalitza en bellesa amb la seva veïna Piazza delle Erbe i que va ser el centre de poder de la família Scaligeri, durant l’Edat Mitja.
Creuant l’Arco della Costa, que sosté un ós de la costella de balena, hi ha un espai rodejat pels palaus dels Scaligeri i al centre, una estàtua en honor a Dante, que va viure varis anys en aquesta ciutat. Entre els edificis més important es troben el Palau del Consiglio, El Palau del Capitano, el Palazzo di Cansignorio, el Pallazzo di Cangrande i sobretot, el Palazzo della Ragione, del que no et pot perdre el Cortile del Mercato Vecchio (Pati del Mercat Vell) i la seva magnífica escala de marbre vermell.
Ponte Pietra
Aquest pont construït al segle I sobre el riu Adigio, és el monument romà més antic de la ciutat, i tot i que va ser bombardejat pels alemanys durant la II Guerra Mundial, es va reconstruir amb les pedres originals.
Castello di San Pietro
El Castello di San Pietro, situat a l’altre costat del Ponte Petra, està situat en una posició estratègica, a la part alta d’un turó, destaca pel seu aspecte defensiu i tot i que no es pot visitar, es pot passejar pels jardins i apropar-se al mirador per contemplar Verona.
Arche Scaligeri
Prop de la Piazza dei Signori i la Casa di Romeo, es troba Arche Saligere, cinc monuments funeraris construïts per la família Scaligeri. Construïdes al segle XIV en estil gòtic, aquestes tombes destinades a contenir l’arca funerària d’un membre important de la família, s’han convertit en un lloc interessant per als turistes.
Entre totes, sobresurt la destinada a Cangrande della Scala, un important governador i protector de Dante, que té el seu baldaquí culminat amb una estàtua eqüestre i un sepulcre decorat amb relleus de temàtica militar i religioses, les seves dues grans joies.
Porta Borsari
La Porta Borsari, va ser construïda al segle I i va ser la principal entrada a la ciutat durant l’Imperi Romà.
Aquesta porta monumental de dos arcs i dues plantes, realitzada amb pedra calcària blanca, està connectada amb l’Arco dei Gavi, un altre monument romà del segle I, per la Via Corso Cavour.
Teatro Romano
Prop del turó de San Pietro, es troba el Teatro Romano, aquest teatre a l’aire lliure, construït al segle I aC no es manté en bon estat com l’amfiteatre, ja que es van edificar varis edificis damunt. Després del seu redescobert al segle XIX, es van recuperar vàries parts de la construcció, com la Càvea i la graderia, convertint-lo en un teatre d’estiu per a la ciutat.
A uns minuts caminant d’aquest teatre es pot arribar al tranquil Giardino dei Giusti, un jardí d’estil renaixentista situat al costat d’un bonic palau neoclàssic. També es pot passejar pels seus senderons i buscar la sortida en un laberint vegetal.
VICENZA
- Piazza dei Signori
- Basilica Palladiana
- Torre Bissara
- Palazzo o Loggia del Capitaniato
- Palazzo del Monte di Pietà
- Piazza deel Erbe
- Ponte San Michele
- Duomo di Vicenza
- Giardini Salvi
- Chiesa di San Lorenzo
- Chiesa di Santa Corona
- Palazzo Chiericati
- Teatro Olimpico
- Santuario della Madonna di Monte Berico
- Villa La Rotonda
Vicenza forma part del Patrimoni de la Humanitat d’Itàlia, i la principal raó és la seva arquitectura, la qual avui podem admirar gràcies a Andrea Palladio. Aquest important arquitecte vicentí no només va contribuir a embellir la ciutat, sinó que ha creat una forta influència arquitectònica i urbanística a la major part de països d’Europa.
Piazza dei Signori
Es tracta de la plaça principal de la ciutat, un racó de trobada dels habitants de Vicenza i un lloc únic on admirar la bonica arquitectura de Palladio.
Els diumenges s’organitza un mercat que ocupa pràcticament tota la plaça.
Per començar per aquesta bonica plaça, és recomanable iniciar des de les dues columnes on a més hi ha edificis diversos i alegres i colors. La columna de Leon de Venezia es va construir al 1473, durant el mandat de la República Veneciana. L’altra en canvi, la de Cristo Redentor, es va realitzar l’any 1647 en honor als vicentins i a la preciosa Vicenza.
Basilica Paladiana
No és una església, no es tracta d’un lloc de culte, sinó que es tracta d’un preciós edifici amb galeries, se l’anomena basílica perquè Palladio va voler recordar l’antiga Roma, on a les basíliques es tractaven temes tan importants com els comercials i polítics. De fet, fa molt de temps en aquest mateix lloc estava l’edifici de l’Ajuntament de Vicenza.
Aquest monument és el símbol de Vicenza, és molt recomanable accedir a l’interior, ja que es pot admirar unes vistes precioses de la plaça i de la ciutat.
A l’interior és possible visitar la loggia, és a dir la galeria interna de la primera planta, on s’obtenen vistes de la plaça quasi de 360º. En aquest mateix pis es pot accedir a la grandiosa Sala del Consiglio, en que es realitzen esdeveniments, mostres i exposicions.
Per últim, pujant les escales de caragol, s’arriba a la terrassa de la basílica, des d’on s’obtenen, ara si, les millors vistes de Vicenza. Durant l’època de bon temps munten un bar, el qual és ideal per relaxar-se i prendre alguna cosa amb un panorama espectacular. Observar la immensa plaça des d’aquí dalt és realment una passada, però també és una passada veure els terrats i les vistes de tota Vicenza.
És possible visitar l’edifici de divendres a diumenge de 10 a 15 hores. Tot i que cal tenir en compte que l’últim accés és a les 14:30 hores. El cost del complex és de 5€.
Torre Bissara
L’imponent Torre Bissara, que es pot veure de prop des de la terrassa de la Basílica, mesura 82 metres d’alçada. Es va construir a finals del segle XI i posteriorment va ser ampliada. El preciós rellotge que dóna color a la torre marca els cicles lunar a part de les hores.
Palazzo o Loggia del Capitaniato
El preciós Palazzo o Loggia del Capitaniato va ser dissenyat i construït durant el segle XV i òbviament pertany a la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 1994, a l’igual que la resta de construccions de l’arquitecte.
El palau es va construir perquè els habitants de Vicenza van sol·licitar a Palladio un edifici per al representant de la República de Venècia. Va suposar un repte per a l’arquitecte, al veure’s immers en varis projectes a la mateixa plaça. El resultat és indiscutiblement meravellós.
Palazzo del Monte di Pietà
Aquest palau és un altres dels atractius de Vicenza, el qual va ser construït entre els segles XV i XVII. La particularitat d’aquesta construcció és que al centre es troba la façana d’una església, la Chiesa di San Vicenzo.
Piazza delle Erbe
Aquesta plaça es troba a l’altre costat de la basílica. En realitat la placeta és realment petita, però té un encant especial. Només per la seva privilegiada posició és lògic que sigui tan bonica, però hi ha altres elements que contribueixen a això. En primer lloc, els edificis que la rodegen són realment acolorits, hi ha botigues, cafeteries, terrasses.
A la mateixa plaça hi ha la Torre del Girone o del Tormento, que juntament amb un petit arc (Arco degli Zavatteri) posen la cirereta final al complex. La torre es va construir al segle XII i va ser destinada com arxiu i presó de la ciutat, d’aquí el nom de Torre del Tormento.
Ponte San Michele
Aquest pont va ser construït entre els anys 1621 i 1622 i per sota del mateix passa el riu Retrone.
Si es camina una mica més, i t’apropes al pont següent, Ponte San Paolo, es descobreix una vista encara més bonica del Ponte San Michele. La cosa no acaba aquí, a més si es mira cap a l’altre costat, es veu un dels angles més bonics i romàtics de Vicenza.
Duomo di Vicenza
El temple està dedicat a Santa Maria Annunciata, es caracteritza per les gran dimensions. Va ser construïda al segle XIII i a causa de diverses reconstruccions al llarg del temps, avui en dia es reconeix un estil gòtic tardà.
La cúpula, provablement el porto de l’estrada del costat nord i la Capella Almerico van ser projectats per Andrea Palladio.
L’accés a l’interior es totalment gratuït. L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a dissabte de 10:30h a 11:45h i de 15:30h a 18:30h. Els diumenges i festius s’obre de 15:30h a 17:15h i de 18:00h a 19:45h.
A l’àrea subterrània es troben uns 750 m2 d’àrea arqueològica des de l’època romana fins la medieval. Si es vol visitar aquesta interessant zona cal dirigir-se al Museo Diocesano, situat adjacent a la catedral. La visita només es pot fer amb reserva, ja que és obligatori realitzar-la amb guia. Normalment les visites es fan en italià i costa 3€.
El Museo Diocesano recull les obres del cristianisme antic, de l’Edat Mitja, objectes sagrats, pintures religioses des del segle XIV fins al XVIII. L’horari d’obertura és de dijous a diumenge des de les 14h fins a les 18h. El preu és de 5€.
Giardini Salvi
Els Giardini Salvi són un realitat un petit parc situat a dos passos del centre històric, un dels monuments destacables del parc és la Loggia Valmarana, un petit edifici de columnes construït a finals del segle XV. La construcció es va portar a terme gràcies a una alumne de Palladio, per voluntat d’un membre de la gran família Valmarana. Gian Luigi Valmarana esperava que es convertís en un lloc de trobada per artistes i intel·lectuals.
Chiesa di San Lorenzo
L’obra és d’estil romànic-gòtic i va ser construïda pels monjos franciscans al segle XIII.
L’horari és tots els dies excepte els dilluns i els divendres, de 7:30h a 19:00h. Els dilluns i divendres, en canvi obre de 7:30h a 12:30h i de 15:30h a 19:00h.
Chiesa di Santa Corona
El santuari de la Corona és un temple grandiós, el qual des de fora posseeix unes mides descomunals. El seu interior és d’estil gòtic i alberga importants escultures i pintures. En totes les obres, destaca el treball de Giovanni Bellini, denominat il battesimo di Cristo (el baptisme de Crist) i la impressionant Capella Valmarana de Palladio.
El preu per entrar al temple és de 3€.
Palazzo Chiericati
El Palazzo Chiericati va ser projectat a l’any 1550, també obra de Palladio i pertany a la llista del Patrimoni de la Humanitat, com gran part dels seus treballs. A l’interior hi ha diversos frescos i una prestigiosa col·lecció europea de pintures i escultures que van des del segle XIII al XX.
L’horari és de 9h a 17h de dimarts a diumenge, i el preu de l’entrada és de 7€.
Teatro Olimpico
El 3 de març de 1585 es va inaugurar l’obra estrella de Palladio, el teatre cobert més antic de món. L’arquitecte es va inspirar en els teatres grecs i romans antics, i la veritat és que el resultat és espectacular.
Una de les coses més fascinants són les representacions escenogràfiques projectades a la part anterior de l’escenari, les quals es poden veure des de les portes i arc del teatre. Les representacions que semblen carrers es denominen Vie di Tebe i són obra de Vicenzo Scamozzi, costa diferenciar si són reals o representacions.
El teatre encara està en ús i durant la primavera s’organitzen concerts de música clàssica, al maig es realitzen esdeveniment musicals en motiu del festival de jazz i a la tardor també es realitzen espectacles.
Durant la visita es pot asseure com un espectador i admirar la gran obra. A més d’això, es projecta un espectacle de llums i música.
El preu és d’11€ i l’horari és de dimarts a diumenge de 9h a 17h.
Santuario della Madonna di Monte Berico
El Santuario della Madonna di Monte Berico es va erigir l’any 1428 després de dues aparicions que van tenir lloc durant la pesta, i per aquest motiu és el lloc de culte i una visita obligada per molts peregrins.
L’entrada és gratuïta i el santuari està obert de 6:00h a 12:30h i de 14:30h a 18:00h de dilluns a dissabte, a l’estiu tanquen una hora més tard. Els diumenges obre de 6h a 19h però es realitzen misses contínuament, pel que és complicat accedir-hi si no es desitja estar-hi durant tot l’acte litúrgic.
Des del santuari també s’obtenen unes vistes privilegiades de la ciutat.
Villa Rotonda
Es tracta d’una vil·la construïda entorn al 1570. El palau té una forma molt particular, ja que els seus quatre costats són completament idèntics. Hi ha diversos detalls molt curiosos a l’interior, com per exemple la quantitat de mapes enquadrats que vesteixen les parets, els quals mostres les terres i edificis que posseeix la família Valmarana, l’actual propietària del lloc.
Palladio va voler jugar amb els espais i va crear vàries parts molt particulars. Un clar exemple d’això són les escales, les quals estan creades de manera que des de l’accés al palau no es veuen. De fet dóna la sensació curiosa, com si estigués flotant.
És possible visitar la part superior del palau, el preu és de 10€. El pis inferior en canvi, només es visita en moments puntuals de l’any, pel que és més complicat veure’l. L’horari és de divendres a diumenge de 10h a 12h i de 15h a 18h.
PADOVA
- Basilica de Sant’Antonio
- Capella degli Scrovegni
- Orto Botanico dell’Unversità
- Piazza Duomo i Catedral de Padova
- Musei Civici Eremitani i Chiesa degli Eremitani
- Palazzo Zuckermann
- Palazzo della Ragione
- Palazzo Bo
- Caffè Pedrocchi
- Piazza dei Signori
- Torre dell’Orologio
- Prato della Valle
- Mura di Padova
- Museo Storia Naturale La Specola
Padova (Pàdua en català) és una ciutat de la regió de Véneto. La ciutat recorda sobretot pel seu passat universitari, doncs aquí va ensenyar el famós científic Galileo Galilei. La Università degli Studi Padova va ser fundada al 1222 i és la segona universitat més antiga d’Itàlia, estenen la seva fama per tot Europa.
Tot i les guerres que van interessar a Pàdua en els segles, i de les conseqüents renovacions, la ciutat conserva l’estructura urbana del passat: carrers estrets amb pòrtics a la zona central, places monumentals, grans palaus a prop de simples edificis.
Basilica de Sant’Antonio
La Basilica de Sant’Antonio de Padova és l’església més important i coneguda de Pàdua. Es va iniciar la construcció immediatament després de la mort del Sant, el 13 de juny de1231 (des d’aquell moment, el dia de la seva festa) i va ser acabada al començaments del segle següent.
La Basílica també es coneguda per la seva complexitat arquitectònica: en ella viuen junts en harmonia diferents estils, com el romànic, el gòtic i el barroc. A l’exterior presenta cuit cúpules que es poden veure des de lluny, i torres campaneries d’estil oriental. Tot i que l’interior quedi una mica fosc, es nota la increïble bellesa, és realment una joia pels ulls.
La Basílica de Sant’Antonio s’ha declarat Santuari Internacional, en ells es custòdia i venera el cos de San Antionio, gran predicador de l’Evangeli i taumaturg. Cada dia acudeixen a la basílica molts peregrins de tots les parts del món. Des de l’antiguitat, amb gran devoció i atenció als Monjos Menors Conventuals que s’han ocupat de l’església.
La basílica té entrada lliure i esta oberta des de les 6:20h fins a les 19:00h ( a l’estiu, fins a les 7:45h).
La tomba de San Antonio
La tomba de San Antonio de Padova es troba per tradició a la Capella de l’Arca (entrant per la façana principal, es pot veure a l’esquerra). Recentment restaurada, ara és encara més bonica. En algunes ocasions la tomba ha estat traslladada a una altra capella, la Capella die San Giacomo (just davant de la Capella de l’Arca, al costat oposat a l’església). La tomba és venerada per moltíssim peregrins cada dia, i al seu voltat es troben les promeses i oracions dels fidels.
L’Altar Major
L’Altar Major de la Basílica està dominat per un gran crucifix i les estàtues de bronze del gran escultor Donatello. És una gran estructura monumental, lamentablement no es possible apropar-se massa per apreciar aquesta obra mestra al detall.
La Capella delle Reliquie di Sant’Antonio
La Capella de les Relíquies es troba al fons de l’església, darrera de l’àpside. Aquí es troben les relíquies de San Antonio. Entrant, a l’esquerra es pot veure el mantell que cobria les despulles del sant, i les restes de la seva túnica, prop de la caixa que tenia el seu cos fins a l’any 1981, quan la tomba es va obrir per estudiar les sagrades despulles. Al final, es troben les relíquies, dins d’uns reliquiaris d’or: la llengua incorrupta, el mentó i l’aparell vocal del Sant. Es troben aquí com objectes de veneració, doncs es van trobar incorruptes després de tant anys d’enterrats.
La Capella del Santissimo Sacramento
La Capella del Santissimo Sacramento es troba a l’altre costat de l’església, prop de la Capella de San Giacomo. És un lloc on es guarda l’Eucaristia i s’adora a Crist present en el signe del pa. La Capella es característica pels seus colors vius.
Claustre de la Basilica di Sant’Antonio
La Basilica di Sant’Antonio és un gran conjunt arquitectònic. Connectat a ella hi ha una sèrie de claustres que tenen diversos serveis. El primer que es troba sortint del costat de l’església, és el claustre della Magnolia, s’anomena així perquè al centre hi ha una grandíssima magnòlia.
Entre els serveis que es poden veure, hi ha l’Oficina d’Informació (oberta tots els dies) que proporciona informació sobre els horaris, activitats de la basílica, visites guiades. Després es troba l’Oficina del Missatger de Sant Antoni, és a dir, de la revista del sant. En aquest claustre hi ha també una sala de confessions on hi ha religiosos a disposició.
Museo Antoniano i altres claustres
Els altres claustres són: El claustre del Noviciado, el claustre del General i el claustre del beat Lucas Belludi, amb el nou Museo Antoniano.
Entre el claustre della Magnolia i el claustre del General hi ha una botiga de souvenirs i llibres.
Capella degli Scrovegni
La capella és una obra d’increïble preciositat, mundialment famosa, s’acaba de restaurar fa pocs anys, així que avui en dia s’aprecia tot el seu esplendor.
Obra mestra del gran pintor Giotto, la capella està ubicada al Parc del Arena, a la zona verda prop del riu Piovego, i forma part del conjunt de Museus Cívics de la ciutat.
La capella, dedicada a la Verge, va ser erigida per Enrico Scrovegni com a penitència de l’expiació pels pecats del seu pare Reginaldo, que era un usurer (aquest personatge va ser nombrat també pel gran escriptor Dante, al Cant XVII de l’Infern a la seva obra La Divina Comèdia.
En el seu origen, la capella estava connectada al Palazzo degli Scrovegni, que després va ser esfondrat. Avui en dia l’estructura presenta, molt ben conservats, i restaurats fa uns anys, els magnífics frescos de Giotto, un dels cicles pictòrics realitzats pel gran pintor de Firenze al segle XIV, i també un dels màxims monuments de l’art figuratiu.
El preu és de 12€. L’entrada es pot reservar per internet www.cappelladegliscrovegni.it o a taquilla.
Per preservar el particular micro-clima a l’interior de la capella, les portes de vidre s’obren un sol cop per cada entrada reservada, si es perd aquest moment, s’ha de pagar el tiquet una altra vegada i tornar a reservar la visita al primer horari disponible, pel que és important està a la capella 5 minuts abans de l’horari reservat.
A l’entrar cal asseure’s a les cadires CTA (Cos Tecnològic Atrevit) , a la sala que serveix per estabilitzar el clima de la capella per 15 minuts. Durant aquest temps, es veu un breu documental sobre la història de la capell i les recents intervencions de conservació: el vídeo és en italià amb subtítols en anglès. S’explica sobretot que la estructura és molt sensible a les variacions del clima, després del l’esfondrament del Palau, dons es va treure una de les parets que quedaven enganxades a les de la capella.
Després es pot entrar a la capell per un temps màxim de 15 minuts. Atenció perquè no es pot fer ni fotos ni vídeos, la visita està rígidament vigilada a causa de l’extrema preciositat de la decoració.
La capella és bastant petita i de forma rectangular, té un sostre pintat d’un increïble color blau i decorat amb estrelles daurades. Sobre la porta d’entrada està representat el Judici Universal: Crist, representat com a Jutge, està rodejat pels àngels i els apòstols; a sota a la dreta es troben els Beats, mentre que a l’esquerra es troben les penes dels Damnificats, representats segons la tradició medieval. A l’altar de l’entrada, es troba l’estàtua del gran escultor Giovanni Pisano, entre les quals la que més destaca és la de la Verge Maria.
La decoració es desenvolupa al llarg de tres bandes horitzontals, una després de l’altra; els episodi es troben a l’interior de grans quadres. A la banda més elevada, es troben els episodi de la vida d’Anna i Gioacchino. A la del mig, episodis de la vida de la Verge. I a la tercera, la que es veu més avall, episodis de la vida de Jesús.
Orto Botanico dell’Università
L’Orto Botanico dell’Università de Padova, fundat al, és el més antic del món i l’únic que encara es troba en la seva ubicació original. Guardonat amb el títol de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1997, el Giardini Botanico, actualment annexat a la Universitat de Pàdua, alberga al voltant de 7.000 espècies de plantes i també té un Giardino della Biodivesità, inaugurat al 2014.
L’entrada costa 10€, es pot visitar amb un parell d’hores si es vol observar en atenció i gaudir dels colors, olors i sons del jardí.
Es poden distingir cinc ambients: matoll mediterrani, la roca alpina, l’ambient de l’aigua dolça en que les seves piscines són alimentades per una font termal, plantes suculentes, l’hivernacle d’orquídies tropicals.
El Jardí Botànic també compta amb una Biblioteca, establida al 1835, i un Museo Botanico, nascut el mateix any que l’Herbari: ambdós es poden visitar amb motiu d’esdeveniments importants.
La planta més antiga del Jardí Botànic data del 1585 i es la Palma di San Pietro, coneguda com Palma de Goethe perquè al 1786 va inspirar a l’escriptor alemany una teoria sobre la metamorfosi de les plantes.
El Giardini Botanico s’ubica a prop del Prato della Valle i la Basílica di Sant’Antonio.
Piazza Duomo i Catedral de Padova
La Piazza Duomo de Padova és una plaça central i de les més conegudes de la ciutat. La plaça es presenta àmplia, amb les estructures de la Catedral, i del Battistero di San Giovanni ressaltant sobre la resta dels edificis, són d’estil romànic i remunten al segle XI.
La Catedral està dedicada a Santa Maria i va ser construïda a partir de 1522 en un projecte de Michelangelo Buonarroti, però va ser acabada al 1574 per l’arquitecte venecià Girolamo Frigimelica. Es caracteritza per una façana incompleta, sobre la que s’obren tres portals. Val la pena visitar el Battistero: tot i que essent una estructura bastant petita, té una bellíssima decoració al llarg de tota la superfície. És un cicle pictòric del pintor toscà Giusto de’ Menabuoi; comença amb el meravellós Paradís a dalt, continuant amb les històries del Baptista, de la Verge Maria, la Passió, la Mort i la Resurrecció de Crist. Al voltant de l’altar, 43 quadres representen unes escenes de l’Apocalipsi de Sant Joan Evangelista.
L’entrada al baptisteri costa 3€.
Musei Civici Eremitari i Chiesa degli Eremitani
Aquest museu sorgeix a l’antic convent dels pares Eremitanis (Ermitans). Aquí es pot admirar diverses obres mestres com el Crucifix de fusta de Giotto, i moltes altres obres de pintura i escultura; sobretot, una àmplia col·lecció d’art véneto des del segle XIV fins al segle XVIII (amb obres dels pintors Bellini, Giorgione, Tiziano, Veronese, Tintorettto i Tiepolo, entre altres).
Al primer pis es troba el Museo Archeologico, i als claustres peces arquitectòniques de l’Edat Romànica.
Prop del museu es troba la Chiesa degli Eremitani. Les seves particularitats són el seu magnífic sostre de fusta, i les diverses tombes monumentals a l’interior. Lamentablement l’església va patir un bombardeig durant la II Guerra Mundial al 1944, que va destruir quasi tots els frescos que conservava. Fa poc es va acabar la restauració de la famosa Capella Ovetari del gran pintor Andrea Mantegna.
Palazzo Zuckermann
El Palau és una altra estructura connectada al circuits dels Museus Cívics de Padova (es visita amb el mateix tiquet de la Capella dels Scrovegni i el Museo degli Eremitiani).
El palau es troba molt a prop dels altres, només creuant el carrer. És una ampliació de la seu central dels Museus; allí es conserven les Col·leccions d’Arts Aplicades i Decoratives (amb joies, plats, mobles i altres coses) i al primer pis la Col·lecció Bottacin, que destaca sobretot per la seva exposició de monedes des de l’època greco-romana fins als nostres dies.
Palazzo della Ragione
Aquest palau es troba en mig de dues de les places principals: la Piazza della Frutta i la Piazza delle Erbe; en aquestes dues places, es troben diverses botigues, bars i restaurants (és el centre d’aperitius on es troben els estudiants per les tardes) i el dissabte acullen també uns mercats.
El palau va ser erigit al 1218 per part de l’Alcaldia, sobretot com a seu del Tribunal. En els anys va ser construïda la seva famosa coberta a carena de nau. El pis superior conegut com “El Salon” està ocupat per un únic gran saló, un dels més grans salons penjats del món (mesura 81 x 27 metres). Les parets estan cobertes per frescos amb temes astrològics i religiosos; al centre es conserva un antic cavall de fusta del segle XV.
Palazzo Bo
Aquest gran complex idíl·lic, que es va començar a construir al segle XVI, és la seu central de la Università degli Studi di Padova.
Molt interessants són el Pati Antic, la Sala dels Quaranta (on es conserva la càtedra de Galileo Galilei, que va ensenya aquí des de 1592 fins al 1610), l’Aula Magna enriquida per insígnies i decoracions, el famós Teatro Anatomioc. En aquesta seu solen celebrar-se les proclamacions de les llicenciatures de totes les universitats de la ciutat, així que el complex està sempre ple de gent (i es pot aprofitar aquestes ocasions per donar-li una ullada a l’estructura a sales que estiguin obertes). L’estructura està oberta només durant la setmana, de dilluns a divendres, i en caps de setmana només obre en ocasions especials.
Caffè Pedrocchi
Aquest cafè està ubicat al centre de la ciutat, molt a prop del Palazzo Bo. És molt famós a nivell internacional, i al seu interior sovint es fan exposicions, reunions importants o presentacions. És una estructura d’estil neoclàssic molt antiga, doncs va sorgir al 1831 al lloc on abans es trobava una bodega de cafè. Fins l’any 1916 estava obert 24 hores (per això se l’anomena també “Cafè sense portes”), i es coneixia com prestigiós lloc de trobada d’intel·lectuals, estudiants, acadèmics i polítics.
La importància històrica del lloc es deu també a un fet històric, al 1848 un estudiant universitari fa ser ferit a l’interior del cafè i per això van començar unes rebel·lions que caracteritzen el període conegut com “Resurgimento italiano”. D’aquí surt una curiositat, hi ha una superstició entre els estudiants de Pàdua, segons la qual no s’ha d’entrar al Caffè abans de la llicenciatura, sinó estaran impossibilitats a obtenir-la.
Piazza dei Signori
Aquesta és una plaça central de Padova. Aquí també es desenvolupa un famós mercat. La plaça està tancada a l’oest pel Palazzo del Capitanio (de finals de segle XVI), que inclou la Torre dell’Orologio amb el seu gran rellotge amb els astres. Al costat sud hi ha la Loggia del Consiglio (o de la Gran Guardia), que al passat va ser la seu del Consell dels Nobles.
Torre dell’Orologio
La Torre dell’Orologio a Piazza di Signori és un rellotge astronòmic que indica el mes, dia, fase lunar i lloc astrològic. De color blau, contrasta amb el blanc de la torre que separa el Palazzo Capitanio del Palazzo dei Camerlenghi i es remunta al període en que la Sereníssima Republica di Venezia va conquerir Padova, al 1405.
La torre d’origen medieval servia d’entrada fortificada al Pallazzo Carrarese, però el seu aspecte actual es deu a les obres iniciades al 1426 i acabades amb la inauguració del rellotge a la festa de Sant’Antonio al 1437.
Prato della Valle
Prato della Valle és la plaça més gran de la ciutat, i una de les més grans d’Itàlia i d’Europa, amb una superfície de 88.260 m2. És un lloc de fort impacte escenogràfic per la seva particular estructura. Aquí tenen lloc moltes manifestacions, sobretot concerts, degut a la seva mida. El dissabte també es fa un gran mercat que recorre la plaça per tota la seva forma el·lipse.
La plaça és una àrea de vianants, i al centre es troba una font rodejada de prats i estàtues. L’illa central, amb forma d’el·lipse, està delimitada per un canal.
Prato della Valle es troba bastant a prop d’altres places de la ciutat, així que s’hi pot arribar caminant, apreciant les diferents botigues al llarg dels carrers del seu voltant.
En un dels angles de la plaça es troba la Basílica de Santa Giustina. Molt a prop es troba també el Giardini Botanico i la Basílica de Sant’Antonio.
Mura di Padova
A moltes parts de la ciutat es troben restes de les antigues muralles que la tancaven i protegien. Les muralles antigues són de l’Edat Medieval; aquestes són les primeres muralles de la ciutat, que corrien al llarg del riu Bacchigione i els canals navegables que limiten l’antiga zona romana. Avui només queden unes poques parts i dues de les antigues 19 portes: Porta Altinate i Porta Molino.
Destaquen també les muralles construïdes al segle XVI, el segle de gran renovació de Padova. Aquest nou sistema fortificat s’estenia al llarg d’11 quilometres i incloïa uns 20 bastions encara ben conservats. De particular importància artística són Porta Venezia (coneguda també com Portello), Porta San Giovanni i Porta Savanarola.
Museo Storia Naturale la Specola
La Specola és un lloc únic inicialment dissenyat per albergar una presó, però a l’any 300 el senyor dels Carraresi el va transformar en una torre de vigilància incorporant-se al castell de la ciutat de Castelvecchio. Posteriorment va tenir un lent declivi, fins al 1767 quan es va convertir en un observatori astronòmic d’excel·lència i després es va convertir en un cos legal autònom al 1923, i a partir del 2022, un centre de recerca de l’Institut Nacional d’Astrofísica. Al 1994 es va transformar en un museu astronòmic que brinda als visitants la oportunitat d’admirar exposicions d’instruments antics.
L’itinerari serpenteja per l’interior de l’antiga torre, passant per la Sala d’Inscripcions, la Sala de la Columna, la Sala Meridiana i la Sala de les Figures, on és possible conèixer els espais freqüentats per grans astrònoms del passat. Donat que és necessari pujar 200 escales per accedir a ell, el museu és inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda.
VENEZIA
- Ponte Rialto
- Canal Grande de Venezia
- Piazza San Marco
- Duomo di San Marco
- Torre dell’Orologio
- Palazzo Ducale
- Ponte dos Suspiros
- Giardini ex Reali
- Basilica di Santa Maria della Salute
- Le Zattere
- Chiesa dei Gesuiti
- Chiesa di San Sebastiano
Ponte Rialto
El Ponte Rialto és el pont més famós de Venezia, i fins al 1854 va ser l’únic pont que travessava el Canal Grande. El pont que admirem avui en dia va ser construït al 1588 substituint un pont llevadís de fusta que consentia el pas de les embarcacions grans.
El Ponte Rialto esta dividit en tres rampes: dues als costats i una central, i entre cada rampa es troba una filera de negocis d’artesania i souvenirs, units al centre per un enorme arc.
Canal Grande de Venezia
Travessar el Canal Grande de Venezia navegant sigui una gòndola, taxi o vaporetto és una de les coses que s’han de fer quan es visita Venezia. Recomanable fer-ho sigui d’anada des de l’estació fins la Piazza San Marco (Embarcador de San Zacarias) o en sentit contrari al moment de tornar a l’estació de trens Santa Lucia.
És el canal més gran i transitat de Venècia, és la principal artèria vial de la ciutat. té una amplada d’entre 30 i 50 metres, profunditat de quasi 6 metres. El seu recorregut de 4 km divideix l’illa en dues parts dibuixant una enorme “S”.
A la riba del “Canalasso” (així l’anomenen el venecians al Canal Grande) s’aixequen més de 200 palaus que formen part de l’aristocràcia veneciana, construïts sobre antics palafits de fusta.
Entre els palaus més important que miren davant el Canal Grande, es troba Ca Pesaro (que alberga la Galleria Nazionale d’Arte Moderna), Ca Rezzonico (Museo del Setencent di Venezia), Ca Corner della Regina (Museu d’Art Contemporani), Palazzo Grassi i la més bella de totes, Ca d’Oro, que conté un bellíssim i ric museu que val la pena visitar.
Piazza San Marco
La Piazza San Marco és la única a Venezia que porta el nom de “Piazza”, totes les altres s’anomenen “Campo”. Per la manera que s’alineen els seus palaus, i per la seva espectacular decoració, aquesta plaça és considerada la més bella del món.
La Piazza San Marco és el cor de Venezia, a ella es troba la famosa Torre dell’Orolologio de l’any 1496 que des de la seva terrassa surten cada hora escultures dels “moros” a sonar les campanes. A la Piazza San Marco es troba a més, el Palazzo Procuratie Vecchie, designat a la més alta magistratura de la vella república marinera de Venezia. A l’extremitat oposada de la plaça es troba l’altíssim Campannile di San Marco, antic far mariner i prototip de tots els campanars de la llacuna.
Piazza di San Marco Al fons de la plaça hi ha la bellíssima Duomo di San Marco, que amb la seva imponent façana plena de mosaics i amb les seves torretes i agulles gòtiques és la protagonista absoluta de tota la plaça. El seu interior sorprèn pels seus detalls, les seves columnes imponents, i sobretot els seus detallats mosaics amb fons daurat, que amb la brillantor de llum natural que penetra per les finestres, aquesta església evoca un tresor que no es troba en la foscor.
Duomo di San Marco
La Basílica di San Marco di Venezia és la Catedral de la ciutat i l’església més important de Venezia. Va ser construïda al costat del Palazzo Ducale al 828 per albergar les relíquies de San Marco, robades, segons la tradició, a Alexandria per dos comerciants venecians.
La Basílica actual va ser inspirada a l’Església dels Dotze Apòstols de Constantinoble, i construïda a partir de 1063 al lloc de la primera i segona església dedicada a San Marco (destruïda per un incendi).
Des d’aleshores, la Basílica va ser enriquida amb marbre i mosaics, ampliada, decorada amb columnes i estàtues, fins a convertir-se en l’obra mestra que podem veure avui. La façana i l’interior de l’església van ser enriquides amb nombrosos i preciosos objectes que els venecians van portar de tot el món, convertint-lo en un regal per al monument més representatiu de la ciutat.
En particular, al 1204 un exèrcit de creuades va partir per la conquesta de Constantinoble. La missió es va completar gràcies als vaixells que la República de Venezia va posar a disposició de l’exèrcit. El saqueig posterior al que van estar sotmesos els edificis sagrats i profans de la ciutat va portar una gran quantitat d’objectes preciosos a Venècia.
La planta de la Creu Grega descansa sobre una estructura que a la nau central longitudinal mostra motius arquitectònics basilicals: el braç vertical de la creu és més gran que els dels transseptes, l’altar se situa a la zona del àpside. Sobre la creu descansen les cinc cúpules, símbol de la presència de Déu.
L’articulació de l’espai està plena de suggeriments que no es troben en altres esglésies bizantines. A l’interior, es proposa una seqüència unitària dividida en partitures espacials individual a les que el mosaic amb fons daurat garanteix la continuïtat i el particular manera de ser de l’església.
Hi ha diversos tipus d’entrades disponibles per visitar la Basílica:
- Entrada sense fila (skip the line): (porta San Pietro)
- Entrada Basílica de San Marco: 6€ (menors de 6 anys gratis).
- Entrada Basílica i Pala d’Oro: 12€.
- Entrada Basílica, Museu i Loggia dei Cavalli: 15€.
- Entrada completa (Basílica, Pala d’Oro, Museu i Loggia): 20€.
- Entra normal (Standard): Porta San Clemente:
- Basílica de San Marco: 3€.
- Pala d’Oro: 5€.
- Museu i Loggia dei Cavalli: 7€.
- Campanar de San Marco: 10€.
Horaris d’obertura de la Basílica, la Pala d’Oro i el Museu / Loggia:
- Generalment estan oberts de 9:30h a 16:45h, però l’horari pot varia segons les necessitats dictades pel calendari litúrgic.
Horaris d’obertura del Campanile di San Marco:
Estiu: de 9:30h a 20:45h. La resta de l’any de 9:30h a 16:45h.
Museo di San Marco
El Museo di San Marco es va establir a finals del segle XIX. Al seu interior es recullen objectes de diferents orígens que pertanyen a la Basílica. Entre les obres més prestigioses hi ha “La Quadriga Marciana”, traslladada des de la posició original al centre de la façana principal després de la última restauració. A la Sala de Banquets hi ha “La Pala Feriale” de Paolo Veneziano, un panell de fusta de meitats del segle XIV pintat amb històries de San Marco, anteriorment utilitzats per cobrir la pala d’or.
Al Museo di San Marco hi ha catifes perses, ornaments litúrgics, manuscrits il·luminats amb textos de litúrgia i fragments de mosaics antics, despenjats durant les restauracions del segle XIX. També es pot apreciar tapissos de llana amb les històries de la Passió de Jesús i altres de seda i plata amb les històries de San Marco.
El Tresor de San Marco
El tresor de San Marco representa la documentació més rica de productes de orfebreria, argenteria, pedres precioses, vidre i pintures: recull el més refinat que va ser produït per les esglésies i palaus de Constantinoble. Evidència del més preciós que els artistes venecians van ser capaços de crear per la glòria de San Marco.
La joia més refinada i preciosa del Tresor de San Marco és “la Pala d’Oro”, situada a l’Altar Major de la Basílica, que glorifica a l’evangelista i conté les seves relíquies.
La pala d’Oro és una de les més belles del món, finament bordada i adornada amb or i plata. Va ser ordenada el Dogo Ordelaffo Falier al 1102, representa, a més de Crist i el Dogo que la va comissionar, escenes de l’Antic i del Nou Testament, la Pala d’Oro o Retaule d’or, només està oberta per a festes litúrgiques de la Basílica. En altres èpoques de l’any, aquesta esplèndida obra d’art està coberta per un retaule anomenat “feriale” compost per una pintura sobre fusta.
La Pala d’Oro o Retaule d’Or, el terme “pala” prové del llatí “palla” (drap), indica el friso darrera de l’altar realitzat per embellir l’àrea reservada al ritual litúrgic.
Torre dell’Orologio
La Torre dell’Orologio és una verdadera obra d’art d’enginyeria i bellesa, La torre està ubicada al costat nord de la Piazza San Marco, es va realitzar entre els anys 1496 i 1506 per Codussi.
Val la pena prendre’s un temps admirant-a amb calma, s’observa l’enorme rellotge blau i daurat que marca les hores, les fases de la lluna i el zodíac. En els seus temps servia perquè el navegats seguissin els moviments de les marees i analitzar quins erren els millors mesos per navegar.
Sobre el marc de la verge hi ha una escultura amb el Lleó alat, el símbol de la ciutat de Venezia. Al punt més alt de la torre hi ha dues estàtues de bronze conegudes com els “moros”, que marquen les hores tocant la campana.
Per visitar el rellotge és necessari reservar amb antelació, les visites són permeses amb guia i en horaris determinats, no es permet l’entrada de menors de 6 anys. El preu és de 13€ els adults i 6€ l’entrada reduïda. La duració de la visita és aproximadament d’una hora. Amb la Torre del Rellotge hi ha dret a l’entrada al Museo Correr, al Museo Archeologico Nazionale i a les Sales Monumentals de la Biblioteca Marciana.
La vista comprèn de cinc pisos de la Torre. Després de les primeres escales de pedra s’arriba a una petita sala que il·lustra la història de la torre. Es pot veure l’interessant joc de politges i contrapesos del rellotge, que baixen i pugen silenciosament en intervals regulars. Més enllà d’una escala de caragol de metall t’apropes al complex mecanisme del rellotge.
Al pis superior s’allotgen les estàtues de fusta dels Reis Mags i l’Àngel, així com les dues precioses portes de les que, el dia de l’Epifania i de l’Ascensió les estàtues surten en processó.
Pujant s’arriba a una habitació on es guarden artefacte antics. Des d’aquí s’accedeix a les dues terrasses laterals i, a través d’una altra empinada escala de caragol, a la terrassa dels Moros on, a més de veure de prop les colossals estàtues també es pot obtenir una esplèndida vista de Venezia i la seva llacuna.
Palazzo Ducale
Just al costat de l’enorme Piazza San Marco, com una extensió en l’espai i monumentalitat neix la Piazzeta San Marco, i a la mateixa s’alça el Palazzo Ducale (1442), és el millor exemple de gòtic venecià i una de les millors obre arquitectòniques de l’art renaixentista. Va ser seu del govern de la República Marinara di Venezia, a més al ser el Palau de Justícia i la residència del Doge. Avui conté al seu interior un museu on és possible admirar sales decorades amb mobles de l’època juntament amb moltíssims quadres i escultures.
Ponte dos Suspiros
Dirigint-se cap l’embarcador de góndoles davant del Palazzo Ducale, hi ha aquest bonic pont construït en pedra blanca que comunicava l’antic tribunal amb la presó. Tot i que el seu nom evoca un cert romanticisme i ens faci sospirar de satisfacció al admirar-lo, aquest pont va guanyar-se el sobrenom degut als presoners que transitaven per allí caminant des del tribunal cap a la presó, que es detenien per pocs segons a mirar per les finestretes la bellíssima vista de la llacuna de Venezia, sospirant al saber que potser no tornaran a veure més la llum del sol.
Giardini ex Reali
Els Giardini ex Reali (Jardins Reials) de Venezia són un oasis en mig de la ciutat. Van ser creats per ordre de Napoleó i per la seva realització van ser destruïts diversos edificis antics. Van ser dissenyats a la perfecció per donar un ambient de tranquil·litat i àmplia harmonia. L’entrada és gratuïta i es poden prendre com un punt de repòs després de caminar per tota Venezia. Després d’un temps d’abandonament, han estat restaurats i han tornat a donar esplendor.
Basilica di Santa Maria della Salute
La Basilica di Santa Maria della Salute va se construïda al 1631 com agraïment a Déu per la fi de la pesta, una greu malaltia que va matar el 60% de la població veneciana. Es troba ubicada al costat de l’antiga duana, molt a prop de la Piazza San Marco, travessant el Canal Grande. El que més atreu és la seva construcció de planta circular.
Le Zattere
És la zona sud de Venezia, que s’estén des de la Basílica de Santa Maria della Salute fins al port/ferroviari de la ciutat. Le Zattere té una àmplia vorera d’1 km de llarg al costat del mar, on es pot realitzar un passeig amb vistes a la Isola della Giudecca, i el canal marí amb creuers turístics.
Chiesa dei Gesuiti
La Chiesa dei Gesuiti (església de Santa Maria del Rosari) és un dels exemples més grans de convent del segle XVIII. Va ser construïda entre el 1726 i el 1735 per ordre dels Dominics que des del 1668 van substituir als Jesuïtes. A l’entorn de l’església hi ha moltes obres importants d’artistes de l’època com Giambattista, Tiepolo, Gianbattista Piazzetta, Sebastiano Ricci i Gianmaria Morlaiter.
Chiesa di San Sebastiano
La Chiesa di San Sebastiano és una de les esglésies més importants de l’art venecià. A l’interior es pot admirar les obres extraordinàries de Paolo Caliari, anomenat “Il Veronese”.
TRIESTE (Fruili Venezia Giulia)
Trieste forma part de la regió de Fruili Venezia Giulia, tocant quasi a Eslovènia.
Castello di Miramare
El blanc del castell contrasta amb el blau intens del Mar Adriàtic i amb el verd del parc que el voreja.
El castell es va construir entre 1856 i 1860 per petició de l’arxiduc Maximilià de Hasburg i la seva esposa, Carlota de Bèlgica. Al 1863 Maximilià, pressionat també pel desig de prestigi i fama de Carlota, va decidir acceptar l’encàrrec de l’emperador de Mèxic, on li esperava una mort prematura, i es que una de les llegendes del castell explica que tot el que passi una temporada vivint en els seus murs, morirà abans de temps.
El cas de Maximilià no és un cas aïllat, el Duc Amadeu de Aosta, que va viure una temporada a Miramare, va ser assassinat quan va caure presoner dels anglesos i el general Friedrich Rainer, un altre inquilí del castell, va ser afusellat pels partisans italians.
Entrar costa 8 €, però el més atractiu es troba fora dels murs, el millor es vorejar-lo i passejar pels seus jardins (on per cert es poden trobar plantes subtropicals) i respirar la calma d’aquest lloc encantat.
Risiera di San Sabba
Risiera de San Sabba és l’únic camp de concentració nazi a Itàlia. Aquí els presoners polítics, els jueus i en general enemics del règim eren detinguts i preparats pel seu trasllat a camps de treball forçats o a camps d’extermini. Aquest camp no només era un lloc per als presoners, es calcula que les víctimes de la Risiera oscil·len entre 3.000 i 5.000, tots assassinats per brutals pallisses, amb gasos tòxics o afusellats.
Aquest camp de concentració comptava amb un forn crematori (l’únic a Itàlia) on es cremaven els cadàvers de les víctimes, de forma que no quedés rastre de la barbàrie. Avui en dia només queda la pitjada del forn (va ser volat pels aires pels nazis abans d’abandonar l’edifici), que ha estat transformat en un monument als caiguts.
A la Risiera es pot visitar, a més de les cel·les dels presoners i dels espais comuns, un museu molt interessant que explica amb detall tot el que va passar en aquells terribles anys, compta a més amb testimonis dels presoners i amb objectes personals de les víctimes.
Tot i que la Risiera va tenir un forn crematori, no era un camp d’extermini. La diferència entre un camp de concentració i un camp d’extermini és que aquest últim es va crear exclusivament per a matar i fer desaparèixer els cossos en el menor temps possible, fent d’aquesta pràctica un treball en sèrie.
La visita a la Risiera de San Sabba és gratuïta, tot i que es pot deixar un donatiu al museu.
Centro Storico
Trieste és una ciutat molt peculiar, es podria definir com “la ciutat italiana menys italiana” i és que gràcies a les seves influències austrohongareses i la seva geografia és una barreja d’arrels italianes, influències centreeuropees i aires eslovens. Sense parlar de la seva forta tradició jueva.
El centre de la ciutat és impecable, elegant, bonic i viu, testimoni de l’època daurada de l’imperi austrohongarès, però n’hi ha prou per perdre’s pels carrers per trobar racons que més sembles dels Balcans o de l’antiga Roma.
No es pot visitar Trieste sense passejar per l’elegant Piazza Unità d’Italia que s’obre al mar, o pel Molo Audace i el Canal Grande, un dels llocs més bonics de la ciutat. Prop d’aquí hi ha l’Església Ortodoxa de San Spiridione. Altres visites imprescindibles de Trieste són el Duomo, el Teatro Romano, el Castell de San Giusto, o la Sinagoga de la ciutat (la més gran d’Itàlia).
Moisès 