Continguts del post del viatge a Liguria:
HISTÒRIA DE LIGURIA
La Ligúria és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Administrativament, és una regió de la República Italiana que fa frontera amb la Provença a l’oest, el Piemont al nord, i l’Emília-Romanya i la Toscana a l’est. La componen les províncies d’Imperia, La Spezia i Savona, i la ciutat metropolitana de Gènova. La capital n’és Gènova.
Fou habitada en època antiga per pobles lígurs, que adquiriren la ciutadania romana (segle I aC). Les invasions bàrbares no l’afectaren greument, i el 553 fou ocupada per l’Imperi Romà d’Orient. Serà dominada successivament pels llombards (641) i pels francs (774), passà a dependre del Sacre Imperi romanogermànic, bé que el poder es disgregà en mans dels senyors laics o eclesiàstics. Devastada per incursions sarraïnes (del segle VIII al X), les croades i la represa del tràfic marítim permeteren el desenvolupament de la regió i l’aparició de comuns autònoms (Gènova, Savona, Noli, etc.), però Gènova s’esforçà a unificar-la sota el seu domini (República de Gènova).
La política lígur oscil·là entre els grans poders veïns (l’imperi, els senyors de Milà, França i, després, Espanya i Àustria), i mantingué la independència, llevat de breus períodes de dominació estrangera durant la Revolució Francesa, quan es va transformar en la República Lígur i el Primer Imperi Francès, que l’absorbí fins al 1814, fins a entrar a formar part del Regne de Sardenya-Piemont (1815).
Des d’aquí també es pot aprofitar i visitar la zona de Milano (Llombardia) situat a dues hores, o la zona de la Toscana.
GENOVA
- Porto Antico
- Duomo di San Lorenzo
- Strade Nuove
- Piazza de Ferrari
- Palazzo Ducale
- Casa di Cristoforo Colombo
- Via XX Setembre
- Boccadasse
- Staglieno Cimiterio Monumentale
Genova, capital de Liguria, és una de les ciutats més importants del nord d’Itàlia. Destí clàssic dels creuers, ha estat lligada al mar des dels seus orígens. Gràcies al seu famós port, la República de Genova (1005 – 1797) es va posicionar com una de les regions més riques del món. En aquest període, de fet, pertanyen la majoria dels seus atractius turístics.
Porto Antico
Aquest històric port va viure segles de glòria fins al descobriment d’Amèrica, quan el trànsit marítim es va desviar cap a l’Atlàntic. El seu declivi es va accentuar amb la construcció del port nou i durant molt de temps va estar a punt de ser abandonat. El seu estat actual es deu a una remodelació de Renzo Piano, realitzada en motiu de l’Exposició Internacional de Genova al 1992.
Al Porto Antico hi ha diversos llocs interessants. A l’extrem nord es pot visitar el Galata Museo del Mare, sobre la història naval i els orígens de Genova. Té com a extra la visita a l’interior del submarí Nazario Sauro (visible des de l’exterior al port). A la zona central hi ha una rèplica del Galeón Español del segle XVII i la Biosfera, una gran pilota de vidra amb un ecosistema tropical en el seu interior. A pocs metres hi ha la curiosa escultura Bigo, amb una ascensor panoràmic
A l’extrem sud del Porto Antico, les famílies amb nens poden visitar La Cità Bamabini e dei Ragazzi, amb activitats i jocs per al petits, i l’Aquari de Genova. A aquesta zona, també es concentren diversos restaurants, sales de conveccions, cinema, teatre, espais per a concerts o atraccions firals, etc. A més al port també es pot reservar passejos amb vaixell o agafar el tren turístic de Genova.
Duomo di San Lorenzo
El Porto Antico discórrer en paral·lel al casc històric, ple de carrerons. Pujant per la via San Lorenzo s’arriba a la Duomo. Consagrada al 1118, la Duomo de Genova manté la seva estructura romànica, a la que més tard se li van afegir elements gòtics i manieristes. No es va donar per finalitzada fins al segle XVIII. A l’exterior destaquen les ratlles blanques i negres típiques de la regió, a més del campanar, el rosetó i la cúpula.
Però potser el més cridaner de la Duomo és el seu interior. Alguns dels elements més notables són: el presbiteri, amb enormes frescos manieristes; la capella de l’àbsida esquerra, amb un fresc de Luca Cambiaso i un bonic altar de marbre; la capella amb les cendres de San Giovanni Battista; els òrgans laterals; una curiosa bomba sense detonar de la Segona Guerra Mundial i la cripta, amb el Museo del tresor.
Horari
Tots els dies de 8 a 12 hores i de 15 a 19 hores. L’accés és gratuït.
Strade Nuove
Strade Nuove és el nom en que es coneix a un conjunt de carrers construïts entre finals del segle XVI i principis del XVII, durant apogeu de la República de Genova. Les més populars són: via Giuseppe Garibaldi, via Cairoli, via Bensa i via Balbi. A aquests carrers s’ubica el sistema de palaus del Rolli, format per més de 100 palaus. D’aquests, 42 van se declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2006.
El sistema de palaus del Rolli establert per la República de Genova al 1576. Es tractava d’una xarxa pública d’allotjament que obligava als propietaris d’aquests habitatges a acollir visitants distingits (diplomàtics, reis, bisbes, etc.) quan les autoritats així ho exigien. Els estils arquitectònics són variats, però predominen el barroc i el renaixentista. Avui en dia, més de la meitat d’aquests palaus continuen essent privats, però un bon nombre d’ells tenen usos públics.
Alguns dels palaus més importants, com el Palazzo Rosso, el Palazzo Bianco o el Palazzo Doria-Tursi (seu de l’Ajuntament), s’ubiquen a la via Garibaldi, quasi apilats. Fora d’aquest carrer destaquen el Palazzo Spinol di Pellicceria (seu de la Galleria Nazionale) i el Palazzo Reale, amb una bonica façana al pati del darrera i varis espais bellíssims en el seu interior. I un apunt: en el camí al Palazzo Reale per la via Balbi, no es pot deixar perdre el sumptuós interior barroc de la Basílica della Santissima Annunziata del Vastato.
A la web oficial Palazzi dei Rolli es pot trobar el mapa dels palaus, amb detall de cadascun.
Piazza Ferrari
La Piazza de Ferrari és la plaça més important de Genova i el punt de trobada d’algunes de les seves principals artèries. El centre està dominat per una gran fontana de 1936, al voltant de qual es disposen un bon nombre d’edificis notables, com el Teatro Carlo Felice (1828), amb un elegant pronaos neoclàssic; l’edifici del Credito Italiano (1914); la preciosa Nuova Borsa (1912), d’estil neorenaixentista; l’Accademia Ligustica (1831) o el Palazzo della Regione Liguria (1924).
Palazzo Ducale
Tot i que té una entrada per la Piazza de Ferrari, cal anar a la Piazza Matteotti per veure la façana principal del Palazzo Ducale. Antiga residencia dels ducs de Genova, l’edifici original data de 1298, tot i que es va ampliar i remodelar en nombroses ocasions, especialment al segle XVI, en estil renaixentista, i després de l’incendi de 1777, aquesta vegada en estil neoclàssic. Avui alberga un centre cultural d’exposicions. Alguns espais, com el patí, es poden visitar lliurement. Hi ha diversos salons monumentals, amb frescos que van sobreviure a la Segona Guerra Mundial.
En un lateral de la Piazza Matteotti, per cert, hi ha la Chiesa del Gesù (1598), d’estil barroc. A l’interior hi ha obres important de Rubens, com l’oli de la Circoncisione (1605) o el Miracoli di Sant’Ignazio di Loyola (1620).
Horaris
Palazzo Ducale: Tots els dies de 7 a 23 hores.
Chiesa del Gesù: Tots els dies de 7 a 13 hores i de 16 a 19 hores.
Casa di Cristoforo Colombo
Cristòfol Colom va néixer a Genova al 1451. Tot i que la casa va ser derruïda al 1684, sobre les seves ruïnes es va construir una rèplica que ha sobreviscut (parcialment) fins als nostres dies. A l’interior només hi ha una petita exposició i la façana no té res de particular, no obstant no deixa de ser un lloc molt simbòlic. Just al costat de la casa es troba el Chiostro di Sant’Andrea, claustre romànic reconstruït a l’antiga ubicació del monestir del segle XII. I uns passos més enllà s’aixeca la Porta Soprana (1161), antiga porta de les muralles al flanc est.
Horari
La casa di Colombo obre de dimarts a divendres de 10 a 18 hores, i els caps de setmana fins a les 19 hores.
Preu: 3 €.
Via XX Setembre
La Via XX Setembre és la clàssica avinguda comercial, àmplia i elegant, on hi ha totes les grans marques de roba, joieria, complements, etc. A més, en quan a la seva arquitectura, destaca per albergar diversos edificis amb façanes d’estil modernista, pels seu trams porticats amb arcs de marbre i pel seu Ponte Monumentale. Si es recorre fins a la Piazza della Vittoria es pot veure l’Arco della Vittoria (1931), dedicat als genovesos caiguts durant la Primera Guerra Mundial.
Boccadasse
Un altre dels llocs que cal visitar de Genova, és el pintoresc barri de Boccadasse. Aquest antic poble pesquer, situat a uns 7 km del centre, encara conserva part de l’encant d’altres temps. Hi ha un petit conjunt de cases de colors amuntonades junt al mar i encara manté certa activitat pesquera a l’estil tradicional.
Staglieno Cimiterio Monumentale
El cementiri monumental de Staglieno no és un lloc normal. Durant un segle, de 1852 a 1950 els habitants més poderosos de Genova, en aquest moment una poderosa ciutat, van fer construir-se els monuments més grandiosos que les seves fortunes els permetien. Verdaderes obres d’art de pedra que avui en dia, semblen cobrar vida.
Es pot dir que el grandiós Cementiri de Staglieno ubicat en uns turons de Genova és un autèntic Museo a cel obert, replet de galeries monumentals i memorials on es barreja i admira l’art escultòric de grans artistes que allí van deixar empremta durant un segle, i la naturalesa romàntica ideada per arquitectes que en ell van treballar per construir aquest meravellós lloc destinat a l’etern descans.
Aquest cementiri d’1 km2 és un dels més grans, importants i fascinants d’Europa, que des de 2010 forma part de la Ruta Europea de Cementiris, un itinerari cultural ideat per l’Associació de Cementiris Significatius d’Europa per promoure el valor de l’art fúnebre, així com atracció turística per a gaudir de la seva arquitectura neoclàssica mediterrània, i on es pot observar el seu llenguatge artístic que discórrer des del neoclassicisme al realisme italià, un dels més tremendament descriptius de tot Europa, i del simbolisme al stile liberty o modernisme (1890 – 1910), i l’art decó.
Al 1832, mitjançant decret del rei de Piamonte-Cerdenya, Carlo Alberto de Saboya, prohibeix per raons de salut pública que els enterraments es continuïn realitzant a intramurs, en esglésies o bé en cementiris parroquials, tal i com es venia fent fins aquest moment. D’aquesta manera, sorgeix la idea de construir un gran cementiri a les afores de la ciutat i s’encarregarà el disseny dels seus jardins de planta neoclàssica a l’arquitecte Carlo Barabino al 1835.
Barabino mor abans de l’aprovació del projecte però el substitueix en els treballs de construcció i respectant la planta arquitectònica original, el naturalista Giovanni Battista Resasco. L’obertura al públic va ser el 2 de gener de 1851, tot i que els treballs van continuar fins al 1880, on Resasco va aconseguir combinar un tipus de cementiri d’estil mediterrani i més naturalista, amb l’anglosaxó.
Per comprendre la grandiositat del lloc cal entendre que, la capital de la regió de Liguria, Genova, era una ciutat tremendament important i, que amb el govern dels Saboya, deixava de ser un centre basat únicament en el comerç per convertir-se en un centre industrial de primer ordre. Amb la profunda transformació de la ciutat, els seus carrers es van fer rectilinis amb places centrals, noves àrees residencials i , acord a l’entorn que s’anava creant, el Cementiri de Staglieno.
Es va convertir en un centre econòmic i cultural que atreia a grans fortunes que per demostrar el seu elevat poder adquisitiu i els seus refinats gustos realitzaven grans quantitats d’aportacions arquitectòniques d’estil neoclàssic als edificis de la ciutat, inclús, aquesta mateixa afició l’exportaven al lloc on reposarien les seves ànimes, i així, les principals famílies competien entre elles per veure qui aconseguia crear els panteons, sepulcres, mausoleus i criptes més bonics. Aquesta espècie de lluita va atreure la mà d’artistes de fama internacional com Leonardo Bistofi, Augusto Rivalta, Giulio Eugenio Baroni, artistes que van voler interpretar els nous sentiments que afloraven la burgesia.
Durant els anys 60 i 90 del segle XIX, es van idear ampliacions com la que va realitzar Resasco sobre el Portificat Semicircular de Llevant utilitzat com a galeria monumental, i les àrees que es destinaren a altres religions com és el cas del Cementiri jueu, construït en estil pseudo-oriental, apareixen tres grans làpides que recorden als deportats per part dels nazis i a altres morts a Alemanya; el Cementiri anglès, amb les tombes de guerra de la Commonwealth, d’influència eminentment naturalista, acull militars anglesos caiguts a Genova en la Primera Guerra Mundial i en alliberació d’Itàlia dels nazis; el Cementiri protestant, fundat per la comunitat suïssa i d’ambient romàntic de finals del segle XIX; el Cementiri ortodox, dels grecs, russos, búlgars; el Cementiri musulmà, el Cementiri israelita i el Cementiri militar.
Les diferents ampliacions realitzades al segle XX es van fer en diferents etapes: la Galeria Montino, rica en obres d’art decó, els nínxols van ser comprats immediatament i decorats per distingides famílies de l’emergent emprenedora burgesia mercantil genovesa, algunes obres més reminiscents d’estils del XIX, altres vorejant la modernitat d’inicis del segle XX; el Tabernacle als Caiguts de la Primera Guerra Mundial, es va fer en els anys 1930 i de clar estil racionalista, en el que hi ha sepultats homes llurs noms estan gravats a les lloses de marbre verd que cobreixen les parets; i el Portificat de San Antonio, iniciat al 1937 però inaugurat al 1955, serà la última ampliació monumental feta a Staglieno, on sorprèn l’amplitud i la lluminositat, amb estil sobri i temes marcadament religiosos.
És destacable per la seva importància historiogràfica, l’Aqüeducte Històric de Genova que travessa la necròpolis. Es tracta d’una infraestructura que té els seus orígens quan els romans van construir els primers canals hídrics per proporcionar aigua potable a la ciutat i al seu port a través de 40 km de canal des de la Vall Bisagno fins als molls de l’ara Porto Antico amb la finalitat de subministrar als vaixells.
El Panteó sustentat per sis columnes dòriques de marbre blanc, va aparèixer al projecte de Barabino en forma piramidal, però en l’execució del projecte de Resasco el modifica inspirant-se en el Panteó de Roma. En ell es representa la memòria col·lectiva dels genovesos, destinant-se com un lloc de reconeixement de persones insignes, i així es pot llegir “Deo domus claris momoria Genuensibus”, “temple dedicat a Deu i a la memòria dels genovesos il·lustres”.
Entre els enterrats al Boschetto Irregolare hi ha personatges del Ressorgiment italià com Giuseppe Mazzini, “l’ànima d’Itàlia”, activista italià que va combatre per la integració nacional italiana, el mausoleu es troba rodejat per les banderes republicanes que el van acompanyar al seu funeral, a l’igual que els màrtirs que van perdre la vida pels seus ideals durant la tortuosa unificació d’Itàlia.
Moltes d’aquestes escultures han estat replicades en múltiples ocasions no només pel propi artista sinó per altres molts imitadors, podent-les trobar en diferents versions i en multitud de cementiris d’Itàlia, França, Alemanya, Anglaterra, Argentina o Mèxic.
RAPALLO
- Centro Storico di Rapallo
- Castello sul Mare
- Villa Tigullio
- Museo del Merletto
- Basilica dei SS. Gervasio e Protasio
Rapallo s’ubica just al centre del Golf de Tigulio, plena de vil·les i edificis històrics, símbol del seu elegant passat. Com moltes ciutats de Liguria, enclavada entre la muntanya i el mar. Rapallo també és coneguda pels personatges il·lustres que l’han escollit com a lloc de vacances, entre els més coneguts: Friedrich Nietzche i Ernest Hemingway.
Centro Storico di Rapallo
El centro històric de Rapallo es presenta en perfecte estil arquitectònic de Liguria, amb els seus carrers de vianants, muralles de defensa contra els atacs pirates, arcs, magatzems i per suposat molts locals, botigues i restaurants. El centre de Rapallo és bastant petit, es pot veure en poc temps.
Caminant pels carres es poden veure motles “finestres falses” pintades a les façanes a principis del segle XVIII per eludir “l’impost a les finestres” imposat per la República Genovesa. En aquella època moltes finestres van ser murades per evitar l’impost i en el seu lloc van pintar-se, altres edificis van ser construïts ja sense finestres. Aquesta és una curiositat que hi ha en molts llocs de Liguria.
La Porta delle Saline, és una de las portes d’entrada de la ciutat antiga, la única que ha sobreviscut fins als nostres dies.
Castello sul Mare
És el símbol de la ciutat, s’alça sobre un illot de roques en un extrem del passeig marítim. El Castello sul Mare, del 1549, va ser construït com a defensa del poble després de saqueig de la ciutat pels vaixells turcs. Durant molts anys es va utilitzar com a presó, mentre que ara alberga nombroses exposicions i conferències.
Si es visita Rapallo durant el mes de juliol, no es pot deixar de veure la cascada de focs artificials que l’envolten durant les festes.
Villa Tigullio
A les afores del centre de la ciutat hi ha la Villa Tigullio, la casa històrica de la família Spinola, rodejada d’un bonic parc amb vistes al mar, el Parc Casale, ric en espècies rares de plantes i diverses classes d’aus, és accessible al públic. A l’interior es troba la Biblioteca Internacional i el Museo Merletto (Museo de l’Encaix).
Museo del Merletto
El Museo de l’Encaix és l’únic en tota Liguria dedicat principalment a l’encaix de boixets, que es produeix des del segle XVI en vàries localitats de la Riviera i encara es treballa en l’actualitat.
A les sales hi ha nombrosos objectes que daten des del segle XVI al segle XX: encaixos, dibuixos, preparatoris, mostres i brodats, boixets antics, vestits, complements de moda. La major part de l’encaix prové de l’arxiu de la famosa i premiada fàbrica d’encaixos i brodats fundada a Rapallo per Mario Zennaro al 1908 i que va romandre activa fins al 1968.
Basilica dei SS. Gervasio e Protasio
La Basílica del sants Gervasio i Protasio destaca en un extrem del centre històric. És un Chiesa d’origen mil·lenari, ja que en aquest punt es va erigir un edifici sagrat a finals del segle IV, que va patir nombroses transformacions al llarg dels segles. Actualment la Basílica té una façana de marbre neoclàssic amb una bonica porta de bronze.
A l’interior, presenta la divisió clàssica de tres naus, es poden admirar nombroses obres d’art com el Crucifix de fusta de l’any 700, el Miracle de San Bagio de Domenico Fiasella, l’Anunciació del segle XVI i la Deposició, obra de Luca Cambiaso.
PENISOLA DI PORTOFINO
La Península de Portofino es divideix en tres comunes: Santa Margherita Ligure, Camogli i Portofino, llurs capitals (de nom homònim) constitueixen els principals focus turístics de la zona. Pràcticament la meitat del territori està ocupat pel Parco Naturale Regionale di Portofino, una àrea protegida de 1.055 hectàrees ideal per a realitzar senderisme.
En quant a la història de la regió, la majoria de pobles tenen una llarga tradició pesquera i van ser en el seu moment importants centres de comerç marítim. Com altres localitats de la zona, el seu pas acostuma a remuntar-se a temps romans i van viure la seva etapa amb més esplendor durant la República de Genova (segle XI – XVIII), època a la pertanyen bona part dels seus monuments més notables.
Camogli
Ubicat al nord-est de la península, Camogli dóna la benvinguda als viatges que arriben des de Genova. Amb poc més de 5.000 habitants, aquest pobles és reconegut per les seva cases altes amb façanes de colors pletes de paranys (pintures representant marcs, persianes, balcons, flors, etc. Que s’apilen al llarg de la seva extensa línia de mar sobre els turons circumdants.
En quant a visites cultures, destaquen especialment la Basilica di Santa Maria Assunta (del segle XII), amb la seva imponent silueta traient el cap al mar i el seu bonic interior barroc, i el Castello della Dragonara, construïda probablement durant el segle XIII, aquesta fortalesa va servir com a punt de vigila i com a baluard defensiu davant dels nombrosos atacs pirates que es produïen en aquella època. No és visitable.
Però el més interessant per fer a Camogli, és fer un passeig fins al petit far, ubicat al final de l’escullera que protegeix el port. Des d’allí es tenen les millors vistes del poble. Per la resta, és recomanable passejar pels carrers i buscar monuments interessants, com el Santuario di Nostra Signora del Boschetto o el Monastero de San Prospero. Des de Camogli també es poden fer rutes de senderisme cap al sud o passejos amb vaixell per la península.
Santa Margherita Ligure
A l’altre costat de la península, a l’extrem nord-est, Santa Margherita Ligure domina el Golf de Tigullio i serveix com a entrada a la regió si s’arriba des del sud. Aquesta localitat té quasi el doble d’habitants que Camogli (9.000) i una oferta més gran d’allotjaments, pel que pot ser una bona base per explorar la Península de Portofino. A més, és zona de pas per accedir per carretera al sud, ja que no hi ha camins asfaltats des de Camogli.
Santa Margherita Ligure potser no és tan pintoresca com altres localitats de la península, però el seu passeig marítim és molt agradable i val la pena passejar pel seu casc antic. A nivell monumental destaca el Santuario di Nostra Signora della Rosa (1658), amb el seu recarregat interior barroc. Un altre temple notables és el Santuario di Nostra Signora della Lettera, també del segle XVII i també amb un bonic interior barroc, tot i que una mica més modest.
A escassos metres d’aquesta Chiesa es troba el complex de la Villa Durazzo-Centurione, amb dues de les cases nobles més importants de la localitat, també de finals del segle XVII. Hi ha visites guiades a l’interior dels palaus (de pagament) i l’accés als jardins és gratuït. Un altre lloc d’interès del poble és el Castello Cinquecentesco (1550), ubicat a peu de mar, tot i que l’interior només és visitable en ocasions especials.
El Parco Naturale di Portofino ofereix nombroses oportunitats de realitzar senderisme. Una de les rutes més populars és la que uneix les localitats de Santa Margherita Ligure i Portofino (4,2 km d’anada), que discórrer per l’interior de la península, però quasi sempre amb vistes al mar. La dificultat és bastant baixa (tot i que hi ha unes quantes pujades i molts escalons de baixada als trams finals) i es necessita una mica més de 1,30 hores per completar el trajecte d’anada.
Pel camí es poden veure algunes capelles i santuari, a més de la diminuta localitat de Paraggi, amb la seva idíl·lica platja (que no solitària) i el Castello Bonomi (privat), mirant sobre una petita península. El tram final del sender discórrer ja enganxat al mar i permet contemplar uns quants palauets impressionants abans d’arribar al plat fort de la regió: Portofino.
Portofino
Portofino és el perfecte poble pesquer de la Riviera italiana. Ubicat a l’extrem més occidental de la península, protegit per una petita badia, gaudeix d’un privilegiat entorn natural al que cal afegir l’encant de les seves acolorides casetes. L’únic que enlletgeix a aquest poble de posta és la gran presència de turistes, entre els que es troben cada estiu multimilionaris i famosos de tot el món.
A nivell turístic hi ha tres visites que, a més de ser interessant per si mateixes, permeten gaudir del poble des de diferents angles. La primera parada és la Chiesa di San Martino, construïda al 1548 en estil romànic llombard. Davant de la Chiesa es troba l’animada Piazzeta, centre neuràlgic del poble i punt de partida dels vaixells que porten a l’Abbazia di San Fruttuoso
Sobre un petit turó en direcció al castell, s’alça la Chiesa di San Giorgio, no té gran interès a nivell arquitectònic i tampoc destaca pel seu interior, però als voltants hi ha nombrosos miradors cap al poble i cap a l’exterior de la badia. Per últim és imprescindible un passeig fins al Castello Brown, construït cap al 1425 per defendre els interessos de la República de Genova. Encara que no es visiti l’interior (de pagament), val la pena voltejar-lo i gaudir de les estupendes panoràmiques de Portofino.
Un altre dels llocs imprescindibles de Portofino, és l’Abbazia San Fruttuoso, a la que només es pot accedir en vaixell o caminant. La majoria de turistes visiten l’Abbazia des de Portofino, ja que la freqüència de Battelli és major i la tarifa més econòmica. També és possible arribar-hi des de Santa Margherita Ligure i Rapallo (mateixa companyia) o des de Camogli. L’altra alternativa és arribar-hi caminant a través de la xarxa de senders del parc (varis orígens, però mínim 1,30 hores per trajecte i dificultat mitja).
Tot i que es tinguin ganes de caminar, és recomanable fer-ho amb vaixell, ja que un dels principals atractius de la visita és poder contemplar des del mar el seu peculiar emplaçament entre les roques. En quant a l’Abbazia i la seva història, sembla que els seus orígens es remunten al segle VII, quan el bisbe de Tarragona, fugint de l’avançament àrab cap a la seva ciutat, va arriba a la zona amb les relíquies de San Fruttuoso i va construir una primera Chiesa de la que encara avui es conserven alguns vestigis.
El complex monàstic s’hauria fundat al segle IX i ampliat en els segles següents. Molt posteriorment és la Torre Doria, erigida al 1562 per la família Doria, propietària de l’Abbazia fins al 1983. Des de llavors San Fruttuoso pertany al “Fons Ambient italià” i els seus espais són visitables. A més de les antigues sales dels monjos benedictins, es poden veure exposicions sobre l’Abbazia, un petit claustre, la Chiesa i la cripta.
Les entrades es poden comprar les entrades online.
La resta del complex és tan petit que no hi ha molt més per fer, tret de gaudir de la petita platja que hi ha al davant, menjar en un dels cinc restaurants de la badia o fer un passeig més enllà de la Torre Doria per veure San Fruttuoso des de l’altra perspectiva o banyar-se a la cala que hi ha juntament al restaurant La Cantina.
Molt a prop de l’Abbazia San Fruttuoso (a uns 500 metres cap al sud) “es pot veure” la curiosa estàtua del Cristo del Abismo. Està entre cometes perquè l’estàtua realitzada per Guido Galleti al 1954 es troba a quasi 20 metres de profunditat. Només aquells que arribin amb el seu propi equip de busseig o contractin una excursió a Portofino podran contemplar aquesta meravella. La resta haurà de conformar-se en veure una rèplica ubicada a la Chiesa de l’Abbazia.
CINQUE TERRE
Encadenant-se sobre 1 km de penya-segats dentats, Cinque Terre és un conjunt de cinc localitats de gran bellesa merescudament declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Localitzats al costat del mar i rodejats per turons i vinyes, Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore són petites localitats tretes d’una postal que ofereixen un ambient de somni gràcies als seus escarpats penya-segats, el seu ambient acollidor i la seva deliciosa gastronomia.
Monterosso
Ubicat en un petit golf natural en la part més occidental de Cinque Terre, Monterosso és la localitat més poblada de Cinque Terre i compta amb les platges més extenses de la zona.
Vernazza
Localitzat al nord de Cinque Terre, és un bonic poble mariner en el que les antigues cases de colors s’agrupen juntament amb els sorprenents penya-segats. Compta amb un atractiu port natural, un antic castell i una encantadora Chiesa localitzada junt al mar.
Corniglia
Ubicat sobre un escarpat promontori de 100 metres d’altura, Corniglia és el poble més elevat de Cinque Terre i es troba rodejat per un majestuós paisatge de vinya o olivers.
Manarola
Amb un caràcter acolorit i animat, és el més antic de Cinque Terre i amés de rebre una gran quantitat de turistes encara conserva com a pilars bàsics per a la seva economia la pesca i la viticultura.
Riomaggiore
És un tranquil poble de pescadors amb caràcter pintoresc en el que resulta un autèntic plaer perdre’s pels seus acolorits i empinats carrers.
PORTOVENERE
Provablement Portovenere (o Porto Venere) va estar habitada en temps dels ligures (segle VI Ac), tot i que les primeres referències clares a la seva existència apareixen al 161 Dc, en època romana. En aquell temps, la localitat no devia se molts més que un port (portus) amb un temple dedicat a Venus (veneris); d’aquí el seu nom. Portevenere va evolucionar de poble pesquer a base naval durant el domini dels bizantins i, més tard, es va convertir en fortalesa militar genovesa d’importància vital en les guerres contra Pisa.
La República de Genova va controla la regió durant segles (del segle XII al XVIII), període al que van pertànyer quasi tots els edificis notable de Portovenere. En dates posteriors, Portovenere passaria a mas de francesos i sards abans d’unir-se al Regne d’Itàlia i, finalment, a l’actual República Italiana. Al nostres temps, Portovenere viu del turisme, activitat que es va popularitzar ja a finals del segle XIX, quan la van visitar artistes de la talla de Mary Shelley, George Sand, Henry Miller o Virgina Woolf. Tot i que cap d’ells va deixar tanta petjada com Lord Byron.
Portevenere es troba emplaçat a l’extrem d’una agresta península, flanquejat per tres petites illes. La sola contemplació del poble des de lluny, sigui des de carretera o des del mar, ja podria justificar el viatge fins allí. Però, a més, Portovenere amaga uns quants atractius que mereixen ser destacats.
Porto Borgo
Una visita clàssica començaria a la Piazza Bastreri, on hi ha l’Oicina de Turisme i la Porta Borgo, construïda al 1113.
Travessant les muralles defensives per l’antiga porta d’entrada s’accedeix a la via Capellini, principal artèria de Portovenere. A aquest carrer estret i concorregut hi ha diverses botigues de souvenirs, a més de restaurants i altres comerços enfocats al turisme.
Chiesa San Pietro
Seguint la via Capellini fins al final, s’arriba de seguida a la punta sud de la península, on hi ha la Chiesa di San Pietro, finalitzada al 1275.
Aquesta fotogènica Chiesa és un dels símbols de Portovenere i una dels bells exemples de l’arquitectura genovesa a Liguria. Per admirar el campanar, el presbiteri i les vistes als voltants des del porxo lateral o la terrassa.
Grota Arpaia
I molt a prop de la Chiesa, en el camí de tornada al poble, és impossible no sentir-se atrets per una petita porta oberta al mar: la Grota Arpaia, més coneguda com la Cova de Byron.
El poeta romàntic Lord Byron, nascut a Londres, va ser un dels cèlebres visitants d’aquestes terres, de les que sembla que es va quedar enamorat. Segons la llegenda, Byron va passar molt de temps en aquesta cova buscant la inspiració per a les seves obres i, en certa ocasió, es va llançar a nadar des d’allí fins a Lerici (6 km en línia recta) per visitar als seus amics, els Shelley. Sigui com sigui, val la pena entrar i mirar aquest espai tan salvatge, dominat pel mar i els penya-segats, i saludar de pas a l’Estàtua de la Mater Naturae.
Chiesa San Lorenzo
Tornant al poble per la via della Chiesa hi ha la Chiesa di San Lorenzo, consagrada al 1130. Aquest temple catòlic es va construir inicialment d’estil romànic, però va ser remodelat més tard en estil gòtic i restaurat per complet després de la guerra contra els aragonesos (segle XVI – XVII). Destaquen la pila baptismal, pel púlpit i la biga de les relíquies (trave delle reliquie).
Castello Doria
Construït al segle XII pels genovesos i ampliat en successives etapes fins al segle XVII. Avui en dia és un lloc especialment dedicat a grans esdeveniments, però poden visitar-se la sala hipòstila, el pati d’armes, les muralles i altres vestigis en ruïnes. I sobretot, ofereix unes magnífiques vistes sobre el Golf dels Poetes.
LERICI
Lerici és un poble de 10.000 habitants, ubicada a la província de La Spezia, Juntament amb la capital, La Spezia, Tellaro i Portovenere forma el Golfo dei Poeti (Golf dels Poetes).Al no ser un poble no massa gran, amb mig dia seria suficient per visitar-la.
Castello di Lerici
És la principal atracció del poble, es troba enclavat en un premonitori des del qual es domina tot el Golf dels Poetes amb impressionants vistes a la badia.
Per pujar al Castello di Lerici es pot pujar caminant, pujant la rampa o passejant des dels petits i estrets carrers del poble. Aquesta és una opció molt recomanada; no obstant, també es pot pujar en un ascensor i estalviar-se la caminada. Aquest ascensor es troba a l’interior d’una galeria al final del port, a la part subterrània del castell.
Des d’aquí es pot apreciar la espectacular caiguda del sol i meravellar-se amb la vista de les platges que hi ha en un i altre del mateix
Va ser construït al segle XIII i remodelat i ampliat en temps posteriors per ocupants genovesos i pisans, que se’l van disputar per alguns anys. El castell, no obstant, conserva l’estructura unitària a pesar dels diferents canvis i ampliacions.
A l’interior hi ha una capella gòtica, així com diversos salons de diferents mides, un forn i els antics punts de combat. A la part superior hi ha una torre a la se s’arriba pujant 166 escales, des d’on, a més del Golf de Lerici, es veu també Portovenere i les tres illes del Golf: Palmaria, Tino i Tinetto. També alberga el Museo Geopaleontologico.
Durant l’època romana va ser un important punt estratègic i defensiu, raó per la qual es testimoni de moltes batalles navals.
Horari:
- De dimarts a diumenge, de 9 a 17 hores.
Piazza Giuseppe Garibaldi
La plaça és el gran espai de trobada del poble. Al voltant hi ha precioses cases de colors que adornen cada racó de la plaça, així com el petit port ple de les típiques embarcacions provincianes.
Aquesta plaça és un lloc que sempre està ple de vida, locals de restauració, cafeteries, bars, terrasses, etc.
Des de la plaça també es pot passejar pel casc històric de Lerici, carrers amb molts colors.
Lungomare
Des de la plaça es pot accedir al Lungomare (Passeig Marítim), que mostra bonics paisatges de la costa, caminant al costat del mar. Hi ha una espectacular vista del Castello, de cases de colors, de barquetes del port i de la espessa naturalesa amb el viu verd dels arbres.
SANREMO
- Cattedrale di San Siro
- Chiesa Russa Ortodossa di Cristo Salvatore
- Santuario Madonna della Costa
- La Pigna
- Vila Nobel
- Casino di Sanremo
- Teatro Ariston
- Museo Civico di Palazzo Borrea del’Olmo
- Giardini Regina Elena
- Corso Imperatrice
Sanremo és una ciutat mediterrània a l’oest de Liguria, fundada a l’època romana, te´una població d’uns 57.000 habitants i és coneguda com a un destí turístic a la Riviera de Liguria. Alberga nombrosos esdeveniments, com el famós Festival de la Cançó Italiana o el Festival de Sanremo i el clàssic del ciclisme: Milano – Sanremo.
Sorprenen els elegants edificis, l’exuberant passeig marítim replet de palmeres, les seves antigues esglésies, els exuberants jardins i per suposat els seus elegant Teatre i Casino.
A part del turisme, la ciutat es dedica a la producció d’oli d’oliva extra verge d’alta qualitat. És un dels productes agrícoles de l’oest de Liguria i, en particular, de la província d’Imperia. Sanremo és coneguda com la Ciutat de les Flors, essent aquest un altre aspecte important de l’economia de la ciutat. Les ciutats properes d’Arma di Taggia, Bordighera i Ospedaletti també participen en el cultiu pel mercat internacional de flors de Sanremo.
La vida turística de Sanremo gira entorn a “La Pigna” (antic nom del centre històric). El centre històric ha sabut mantenir el caràcter típicament medieval, amb els seus carrers molt estrets anomenats carruggi, petites places, passadissos coberts de flors, arcs antics i nombroses escales. No obstant, pels amants de les compres, el consell es prendre Corso Matteotti i Corso degli Inglesi, on les vil·les, els jardins i les botigues faran que els passejos siguin molt agradables.
Una de les peculiaritats de la ciutat de Sanremo són les seves vil·les i jardins on també podem trobar nombroses espècies exòtiques. L’espai dedicat al verd públic és realment extens i a tots els llocs és possible fer un tomb per a trobar l’aroma d’alguna flor desconeguda.
Cattedrale di Sanremo
La Duomo de San Siro és l’edifici religió més antic de Sanremo, va ser construïda l’any 811 dC, i va ser reconstruïda al segle XIII. És el principal exemple de l’arquitectura romànica en tota la zona de Liguria, ubicat al centre històric de la plaça homònima. La seva estructura consta de dues portes laterals que serien les parts més antigues de la Chiesa i tenen baix relleus d’autors desconeguts.
Segons la tradició, el bisbe de Genova Siro, que més tard es va convertir en sant, solia celebrar la missa aquí. Dins de la Chiesa es troben les obres d’Anton Maria Maragliano, inclosa una estàtua de la Madonna del Rosario. Una altra obra interessant és el crucifix negre del segle XV d’autor desconegut.
Chiesa Russa Ortodossa di Cristo Salvatore
La Chiesa ortodoxa russa és una autèntica obra d’art, i símbol de la ciutat. Va ser construïda a principis del segle XX (al 1912) després de constatar que la comunitat ortodoxa russa de Sanremo havia arribat a les 1.000 persones, gràcies a la noblesa que l’havia escollit com a destí turístic.
El seu exterior té les típiques cúpules rodones acolorides, element clàssic de l’estil rus i al pati hi ha dos bustos que representen a Vittorio Emanuele III i la seva muller Elena de Montenegro, aquesta última de religió ortodoxa fins abans de contraure matrimoni .
La Chiesa està consagrada a Cristo Salvatore, San Serafino di Sarov i Santa Caterina Martire, va ser construïda per voluntat de l’Emperatriu Madre Maria Ferodorovna, la mare de Nicolàs II. En aquest moment, la religió ortodoxa estava bastant estesa en aquea regió, gràcies a la tsarina Maria Aleksandrovna, esposa del tsar Alexandre II, qui a partir de 1874 va començar a anar a la Riviera de Liguria, degut a problemes de salut i aviat va ser seguida pels exponents de les famílies més important de Rússia.
Santuario Madonna della Costa
A la part alta de la Pigna (centre històric de Sanremo) es troba el Santuario de la Madonna della Costa, a uns 100 metres sobre el nivell del mar.
Aquesta Chiesa té una planta de creu llatina i una façana d’estil barroc on es col·loquen les representacions en marbre dels sants Siro i Romolo. L’interior està enriquit amb moltes estàtues de fusta. El santuari probablement va ser construït al 1361 quan el castell va ser cedit a la República de Genova pels Doria.
En aquesta ocasió va començar la tradició de la famosa festa de les cadenes: tots els anys la gent de Sanremo acudeix al santuari arrastrant cadenes per celebrar l’alliberació dels Doria.
La Pigna
Sanremo conserva tot l’encant de l’Edat Mitja al districte de la “ciutat vella”, també anomenat “Pigna” per la seva conformació característica, un laberint de carrers, escales, arcs, paisatges coberts que es ramifiquen en anells concèntrics des de la cima del turo i tots els seus monuments importants davant de la cèntrica Piazza San Siro.
Es pot pujar a la cima per a visitar el Santuario de Madonna della Costa i admirar des del Giardini de Regina Elena.
Villa Nobel
Villa Nobel deu el seu nom al científic suec Alfred Nobel, el mateix que va inventar la dinamita i que va crear els premis més importants del món en els camps de la ciència, la literatura i la pau.
El científic, com molts altres estrangers a finals del segle XX, va escollir Sanremo i la Riviera dei Fiori com a refugi per motius de salut i per instal·lar un laboratori per als seus estudis.
La vil·la que data de 1870 està construïda en estil moresc. L’interior alberga l’exposició “Descobreix el segle XX” que il·lustra el desenvolupament tecnològic d’aquest segle i el paper que Nobel i els seu invents van tenir en diversos camps. Altres habitacions de la vil·la estan dedicades a la vida i personalitat de Nobel. El jardí de la vil·la també té un cert valor: segons l’estil dels jardins de la Riviera del segle XIX, el parc va ser creat albergant tant plantes típiques com espècies exòtiques i rares
Casino di Sanremo
El Casino di Sanremo gaudeix de fama internacional, s’ubica en un esplèndid edifici Art Nouveau construït al 1905. A l’interior no només hi ha sales de jocs, sinó que també un teatre i una sala de festes, on es realitzen els principals esdeveniments socials de la ciutat, com concerts, festes, velades de gala, conveccions i congressos.
L’estructura d’estil Art Nouveau va ser dissenyada per l’arquitecte parisenc Eugeni Ferret, qui també va ser el gerent durant els primers dos anys. A part del període de la Segona Guerra Mundial, on es va tancar per un reial decret, el Casino di Sanremo està obert des de 1905. L’entrada és gratuïta però reservada als majors d’edat. Es pot entrar per admirar l’estructura i les seves precioses sales.
Teatro Ariston
El Teatro Ariston acull el Festival de Sanremo des de 1977, es troba al Corso Matteotti i al seu interior es possible acollir a 1.900 espectadors entre els que es troben a platea, a les llotges laterals i a la galeria. L’escenari té una profunditat de 15 metres i una altura de 24 metres. Però aquí no només té lloc el Festival de la Cançó italiana, sinó també diversos concerts i esdeveniments durant tot l’any.
Museo Civico di Palazzo Borrea del’Olmo
Aquest Museo està ubicat al Corso Matteotti, al centre de la ciutat i es troba dins del Palazzo Borrea del’Olmo, un dels millors edificis barrocs de tota la regió. Per entrar al palau cal travessar un porta de marbre, que data de 1600, en el que es troba l’estàtua de la Madonna con Bambino, obra atribuïda a l’escultor Daniele Solano, d’origen ticí. Un cop dins, al davant hi ha l’enorme atri, típic dels edificis genovesos i una imponent escala, que condueix al segon pis, on es troben les exposicions del Museo Civico. El Museo es divideix en tres seccions, una dedicada als descobriments arqueològics, una altra als itineraris històrics i una altra transformada en Galeria d’Art.
Giardini Regina Elena
Els Jardins de la Reina Helena s’ubiquen al centre històric de Sanremo, es pot arribar creuant els estrets carrers de la Pigna.
Aquest parc és una de les zones més curioses de i boniques de Sanremo, el jardí ple de palmeres està just a sota del Santuario Madonna della Costa i ofereix una vista meravellosa del casc antic, el port, en una extensió de cobertes de les que sobresurten els campanars de les esglésies. El fons blau del golf de la ciutat de les flors fa que el panorama sigui únic.
Els jardins estan oberts tot l’any i són gratuïts.
Corso Imperatrice
El passeig de l’Emperadriu és un dels símbols de l’esplendor que va tenir Sanremo i tota la Riviera di Flori durant el segle XIX. Pavimentat amb marbre, rep el seu nom en honor de l’emperadriu de Rússia, Maria Alexandrovna.
És un lloc encantador on caminar per les tardes per admirar el panorama i relaxar-se. També és un lloc ideal per caminar pel matins.
El passeig, un dels més prestigiosos de la Riviera, s’estén cap a l’oest, dominant una de les platges més boniques de Liguria, vorejant el Corso Imperatrice amb la seva filera de majestuoses palmeres que al costat oposat veu la presència dels esplèndids jardins “Franco Alfano”, i de nombrosos i famosos hotels.
Al final del passeig hi ha un petit jardí enriquit per dues famoses escultures: la primera és l’estàtua de la “Primavera”, avui símbol de la ciutat, obra de l’escultor Vicenzo Pasquali; la segona és el monument a Giuseppe Garibaldi, representat amb la mirada bolcada al mar, sobre un alt pedestal decorat amb relleus de bronze, inaugurat el 26 d’octubre de 1908.
Moisès 