Continguts:
- INFORMACIÓ DE LA TOSCANA
- FIRENZE
- PISA
- SIENA
- SAN GIMIGNANO
- MONTERIOGGIONI
- CORTONA
- VOLTERRA
- VAL D’ORCIA
- LUCCA
- MONTEPULCIANO
- ASSÍS (UMBRIA)
INFORMACIÓ DE LA TOSCANA
La Toscana és una de les regions d’Itàlia. Situada al centre d’Itàlia, limita al nord-oest amb la Ligúria, al nord amb l’Emília-Romanya, a l’est amb les Marques i l’Úmbria, al sud amb el Laci. A l’oest els 320 km de costa són banyats pel Mar Ligúr i la Mar Tirrena. La Toscana també té les illes de l’arxipèlag Toscà, del que la principal és l’illa d’Elba. També un petit enclavament situat a l’interior de l’Emília-Romanya.
Compta amb 23.000 km² de superfície i una població de 3,6 milions d’habitants. La seva capital és Florència/Firenze, ciutat més poblada de la regió (366.074 habitants) i l’enllaç econòmic, administratiu i cultural tant regional, com entre Roma i les poblades i riques regions del nord. Hi destaquen també les ciutats de Pisa, Siena, Lucca, Liorna, Volterra, San Gimignano i Vinci.
Fins al 1859 la Toscana va ser un estat independent. Nascuda de la República de Florència, va anar guanyant en extensió i importància fins a la instauració del Gran Ducat de Toscana el 1569.El 1859 el Gran Ducat va ser annexionat al Regne de Sardenya-Piemont, que posteriorment es convertiria en el Regne d’Itàlia, que va precedir l’actual República Italiana.
En aquest post hi ha els llocs d’interès de la regió de la Toscana i una localitat de la regió de Úmbria, que per proximitat val la pena apropar-s’hi i visitar-la, aquesta població és Assís.
FIRENZE
- Piazza del Duomo
- Duomo di Firenze
- Campanille de Giotto
- Battistero di San Giovanni
- Museo dell’Opera del Duomo
- Museo Galileo
- Piazza della Signoria
- Palazzo Vecchio
- Loggia dei Lanzi
- Ponte Vecchio
- Giardini di Boboli
- Piazzale Michelangelo
- Basilica di Santa Croce
- Basilica de Santa Maria Novella
Piazza del Duomo
La cara de presentació de Firenze és la Piazza del Duomo. Les reconegudes edificacions que allí hi ha, com la Duomo, el Campanille de Giotto i el Battistero di Sant Giovanni, són el principals punts d’interès turística de la capital de la Toscana.
Un lloc curiós de la plaça és la cantonada de la Via dei Calzaioli amb la Piazza del Duomo es troba la Loggia del Bigallo, un petit suportal on s’exposava als nens abandonats o desemparats. Va ser construïda per la Compagnia della Misericordia di Firenze, una de les confraries més antigues de la ciutat.
A la Piazza del Duomo també hi ha el Museo dell’Opera del Duomo, lloc on s’exposen, entre altres coses, les escultures originals que adornaven els edificis de la plaça.
Entre el majors atractius de la Piazza Duomo hi ha:
Duomo di Firenze
La Duomo di Firenze, la Santa Maria del Fiore, és una de les més grans i boniques esglésies catòliques. El front elaborat en marbre blanc i verd, més la cúpula de 45 metres de diàmetre, li atorga una presència imponent a aquesta estructura. Aquesta Duomo, per dir-ho d’alguna manera, modela la silueta de Firenze.
La construcció d’aquesta Duomo, dissenyada per Arnolfo di Cambio, es va construir des de l’any 1296 fins a l’any 1368. La mida de la mateixa és de 160 metres de llarg, 43 d’ampla i la cúpula fa uns 100 metres d’alçada. Aquestes dimensions la fan una de les estructures i edificis catòlics més gran
Un detall d’interès d’aquesta Duomo és que en ple segle XX es va descobrir que a prop de la seva entrada hi ha un descens a la cripta que alberga la tomba de Bunelleschi.
Menció a part mereix la cúpula de la Duomo de Santa Maria del Fiore. Les seves dimensions (114 metres d’alt per 45 de diàmetre) van representar un repte arquitectònic per a Filippo Bruneslleschicasi, el seu creador. Va durar catorze anys construint-la i va esta llesta al segle després que finalitzés la construcció de la Duomo.
En quant a la decoració i estil de l’interior de la cúpula, es va encarregar G. Vasari i F. Zuccari. Les escenes pintades que fan al·lusió al Judici Final són impactants, aquestes es van pintar entre els anys 1568 i 1579. Per al turista aventurer serà emocionant pujar les 463 escales per arribar al mirador de la cúpula. Les escales representen diferents estils i formes, a mesura que es va apropant a l’últim tram, l’ascens es va fent més vertical.
No es deixa pujar amb roba molt escotada o curta.
Horari:
- Dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 10 a 17 hores.
- Dijous: de 10 a 15:30 hores (depenent del mes).
- Dissabtes: de 10 a 16:45 hores.
- Diumenges i festius: de 13:30 a 16:45 hores.
Preus:
- Duomo: Entrada gratuïta.
- Campanille: 20 €.
- Cúpula + Campanille: 30 €.
Transport:
- Bus: Línies 6, 11, 14, 23, C1 i C2.
- Tramvia: Alamanni, T1.
Campanille di Giotto
La Campanille de Giotto, es un inigualable campanar que s’ubica a la Duomo Santa Maria del Fiore. Va ser construït por Giotto i Pisano al segle XIV. Les proporcions, el disseny i els colors d’aquest campanar el converteixen en un dels millors i més bonics no només de Firenze sinó de tota Itàlia.
La torre del campanar va decorada amb els colors de la Duomo i per tant fan una excel·lent combinació. A l’entrar a la torre es pot veure la decoració de més de 50 relleus i a la part superior es veuen imatges de sants. Al pujar les 414 escales de la torre, que són com uns 84 metres d’alçada, es gaudeix de la vista de la ciutat de Firenze sense haver de fer un ascens massa difícil.
La construcció es va iniciar al 1334 amb els plànols que qui li va donar el seu nom, Giotto. No obstant, la mort li va impedir acabar l’obra. Degut a aquest lamentable esdeveniment, A. Pisano va finalitzar l’obra al 1359.
Horari:
- Tots els dies de 8:15 a 19:00 hores.
Preus:
- Adults: 30 € (Inclou Duomo, cúpula, baptisteri, cripta, campanille i el Museo de l’Òpera del Duomo)
- Nens d’entre 7 i 14 anys: 12 €.
- Menors de 6 anys: Entrada gratuïta.
Transport:
- Bus: Línies 6, 11, 14, 23, C1 i C2.
- Tramvia: Alamanni, T1.
Battistero di San Giovanni
El Battistero de San Giovanni per ser un edifici de més antiguitat de Firenze és un punt clau turístic. Se situa davant de la Duomo i el seu revestiment de marbre en tons blancs i verds fan joc amb al resta dels edificis de la Piazza del Duomo.
A l’entrar al Battistero de San Giovanni sorprèn el mosaic bizantí de la volta, així com la tomba de Joan XXIII. A més, el portat d’accés conegut com la Porta del Paradís, és el de major importància. Aquest va ser confeccionat per Lorenzo Ghiberti durant els anys 1426 i 1452. Disposa de deu panells de bronze amb relleus de relats de l’Antic Testament. Aquests panells són còpies dels que Ghiberti va crear, doncs els originals es resguarden al Museo de la Duomo.
Tot i ser un punt turístic, l’entrada al Battistero de San Giovanni dependrà del grau d’interès del turista. Dons també es pot admirar des de l’exterior.
Horari:
- De dilluns a divendres: de 8:15 a 10:15 hores i d’11:15 a 19:30 hores.
- Dissabtes: de 8:15 a 18:30 hores.
- Diumenges: de 8:15 a 13:30 hores.
Preus:
- Adults: 15 € (Inclou baptisteri i el Museo de l’Òpera del Duomo)
- Nens d’entre 7 i 14 anys: 5 €.
- Menors de 6 anys: Entrada gratuïta.
Transport:
- Bus: Línies 6, 11, 14, 23, C1 i C2.
- Tramvia: Alamanni, T1.
Museo dell’opera del Duomo
L’interior del Museu conté moltes de les escultures i peces originals que per motius de conservació van ser substituïdes per còpies a la Duomo, al Battistero i al Campanille. El Museu també exhibeix algunes de les eines de construcció originals i diferents maquetes de la façana de la Duomo i la seva cúpula.
El Museo dell’Opera del Duomo està ubicat en un antic palau darrera de la cúpula de la Duomo. Durant la construcció dels edificis de la Piazza del Duomo a aquest palau hi van treballar artistes com Donatello i Brunelleschi. L’Òpera del Duomo també va ser un taller on Michelangelo va realitzar el famós David.
Obres realment importants del Museo dell’Opera del Duomo:
- La Pietat Bandini (Michelangelo): Michelangelo la va dissenyar per a que fos col·locada a la seva pròpia sepultura a la basílica de Santa Maria la Major de Roma. Posteriorment la va vendre inacabada al decidir que volia reposar a Firenze.
- Maria Magdalena (Donatello): Realitzada en la última etapa de la seva vida, Donatello es va desmarcar de la resta d’artistes representant a Maria Magdalena vella i demacrada.
- La Porta del Paradís (Lorenzo Ghiberti): Durant 27 anys Lorenzo Ghiberti va realitzar aquesta obra per decorar la porta nord del Battistero. El nom li va posar Michelangelo.
Horari:
- Tots els dies de 9 a 19 hores.
Preus:
- Adults: 15 € (Inclou Museo dell’Opera del Duomo i el Battistero)
- Nens d’entre 7 i 14 anys: 5 €.
- Menors de 6 anys: Entrada gratuïta.
Transport:
- Bus: Línies 6, 11, 14, 23, C1 i C2.
- Tramvia: Alamanni, T1.
Museo Galileo
El Museo Galileo de Firenze (també anomenat Museo d’Història de la Ciència) recull tot tipus d’eines i instruments científics des del Renaixement fins al segle XX. És un dels Museos més importants del món en el seu camp.
Des de 1930 el Museo de la Història de la Ciència, ubicat al Palazzo Castellani, un dels edificis més antics de Firenze. Es té constància de la seva existència des del segle XI.
Els objectes més antics del Museu provenen de les famílies Medici i Lorraine. Entre aquests objectes es troben artefactes matemàtics, òptics, astronòmics, quirúrgics o de navegació. També hi ha una petita col·lecció de rellotges de butxaca en la que es pot trobar algun de finals del segle XVI.
Entre els objectes més valuosos del Museo Galileo cal destacar el telescopi amb el que al 1609 Galileo va descobrir, entre altres coses, les muntanyes lunars i els satèl·lits de Júpiter. Un altre dels objectes més importants és el primer baròmetre de mercuri, inventat al 1634.
Com a curiositat, al Museu es troba a mode de relíquia el dit cor de Galileo, separat del cos al 1737 quan es traslladava les seves restes a la cripta familiar.
Horari:
- De dimecres a dilluns: de 9:30 a 18:00 hores.
- Dimarts: de 9:30 a 13:00 hores.
Preus:
- Adults: 10 €.
- Joves d’entre 6 i 18 anys: 6 €.
- Menors de 6 anys: Entrada gratuïta.
Transport:
- Bus: Uffizi, línies B i 23.
Piazza della Signoria
La Piazza della Signoria és una visita obligatòria de Firenze per ser l’àrea més concorreguda de la ciutat. Està prop del riu Arno i de la Piazza del Duomo.
La història d’aquesta plaça es remunta a l’època de l’Imperi Romà. En aquella època tenia instal·lacions termals. A inicis de l’Edat Mitja aquestes termes es van eliminar. Tot i el pas del temps, poc a poc, els artesans van anar adaptant la Piazza della Signoria. Cap al segle XII, la plaça ja tenia la forma que es contempla en l’actualitat. I finalment, al segle XIV, va ser pavimentada.
A la plaça es poden trobar llocs d’interès:
- Palazzo de Vecchio: l’edifici més característic de la plaça, a la seva entrada hi ha escultures d’Adan i Eva, el David de Michelangelo (còpia) i Hèrcules i Caco.
- Logia dei Lanzi: També anomenada Logia della Signoria, és un petit Museo a l’aire lliure. En suportals es troben diverses escultures com El Rapte i les Sabines o Perseo amb el cap de Medusa.
- Fontana de Neptuno: Construida per Bartolomeo Ammannati i els seus deoixebles, no va ser molt apreciada al començament.
- Estàtua Eqüestre de Cosme I: Obra de Giambologna al 1594.
- Palazzo Uguccioni.
- Tribunal de les Mercaderies: on es poden veure els escuts dels 21 gremis.
Palazzo Vecchio
El Palazzo Vecchio es considera com l’estructura característica de la Piazza della Signoria. A l’entrada de d’aquest hi ha impressionants escultures, una de la primera parella humana Adan i Eva, hi ha una còpia del David de Michelangelo, una altra d’Hèrcules i Caco de Bandinelli.
Originalment anomenat Palazzo del Priori, al segle XV es va convertir en el Pallazo della Signoria del nom del cos principal de la República de Firenze. Després, al 1540 es va convertir en el Palazzo Ducale, on el duc Cosme I de Medici el va convertir en la seva residència. Finalment, el nom Vecchio el va prendre després de 1565 quan la cort del duc Cosmo es va traslladar al nou Palazzo Pitti.
De 1865 a 1871 va ser la seu del Parlament del Regne d’Itàlia, mentre que avui alberga l’alcalde de Firenze i diverses oficines municipals.
També alberga un Museo que permet visitar les magnífiques sales on, entre altres, van treballar-hi Agnolo Bronzino, Ghirlandaio, Giorgio Vasari, i on s’exhibeixen obres de Michelangelo Buonorroti, Donatello i Verrocchio.
Al llarg dels segles, l’edifici ha anat augmentant de mida, ocupant una illa sencera i ampliant el paral·lelepípede inicial del segle XIV fins a quadruplicar la seva mida.
A la façana principal de carreu s’alça la majestuosa Torre de Amolfo, que s’ha convertit en un dels emblemes de la ciutat.
Horaris:
- D’octubre a març: Tots els dies: de 9 a 19 hores, excepte els dijous: de 9 a 14 hores.
- D’abril a setembre: Tots els dies: de 9 a 23 hores, excepte els dijous: de 9 a 14 hores.
Preus:
- Museo : Complet 12,50 € / Reduït 10 €
- Torre : Complet 12,50 € / Reduït 10 €
Transport:
- Bus: Línies C1, C2 i D.
Loggia dei Lanzi
Si es busca un lloc on passar una estona descansant, el Museo a l’aire lliure de La Loggia dei Lanzi, és un petit Museo però molt agradable, allí hi ha escultures com la de Perseo amb el Cap de Medusa.
La Loggia dei Lanzi és important per la seva escultura, però sobre tot perquè es tracta d’obres d’art renaixentistes molt boniques, que inspiren en el món clàssic i ha sabut donar vida a un estil escultòric renovat gràcies a la seva tècnica. Avui en dia La Loggia dei Lanzi alberga obres molt importants que els turistes poden admirar lliurement i de forma gratuïta dia i nit.
L’obra més important és Perseo amb el Cap de Medusa de Benvenuto Cellini a la mà. Com es pot entendre pel títol de l’estàtua, el subjecte és Perseo, qui mostra triomfalment el cap decapitat del monstre i a l’altra mà sosté l’espasa.
L’estàtua té un significat polític, representa el poder del duc que va tallà la república. De fet, la medusa simbolitza l’experiència de la república i les serps són les discòrdies que sempre han colpejat a la democràcia.
Ponte Vecchio
El Ponte Vecchio té un atractiu únic, la seva reputació s’ha estès arreu. Per això, ha arribat a ser un dels ponts amb més reconeixement a nivell mundial les cases i locals comercials penjants el caracteritzen i fa que sigui molt visitat pel turistes. Aquest pont elaborat en pedres és el que més anys té a Europa ja que data de l’any 1345.
Si es busca el símbol que representi a Firenze, així com el Coliseu ho fa a Roma trobem El Ponte Vecchio, aquest és la cara de la presentació florentina i imatge del romanticisme de la ciutat.
Als segles XV i XVI el pont respirava un aire de dolent a causa dels carnissers que ocupaven les cases penjants. Aquesta situació va canviar quan Fernando I, al mudar-se al Palazzo Pitti, va manar eliminar aquests negocis precisament per l’olor que produïen. A partir d’aquesta època el pont va ser el lloc dels joiers, artesans i orfebres. Per aquests mateixos anys es va construir un corredor a la zona d’aquest pont per a unir els palaus Vecchio i Pitti, es va conèixer com el Corredor Vasarià.
Una dada històrica del pont és que va ser l’únic que va sobreviure l’atac alemany a la Segona Guerra Mundial. I un detall curió és que s’hi col·loquen clauers per simbolitzar l’amor etern entre les parelles. Són tants els clauers que s’hi han posat, que cada cert temps s’han de retirar perquè l’estructura del pont no corri cap perill.
El Ponte Vecchio se situa entre el carrer Santa Maria i el carrer Guicciardini.
Giardini di Boboli
La família Medici va jugar un paper important en la història de Firenze. Visitar els Jardins Boboli significa reviure aquest part d ela història de la ciutat. Aquests jardins són els més grans de la capital de la Toscana.
Piazzale Michelangelo
La Piazzale Michelangelo (un dels millors miradors de la ciutat) se situa al sud del rius Arno, en un alt altiplà. Des d’allí es pot contemplar Firenze.
Basilica di Santa Croce
La Basílica di Santa Croce és, a més de la Chiesa franciscana més gran del món, l’autèntic panteó de Firenze. La Chiesa alberga quasi 300 tombes, incloses les de Michelangelo i Galileo.
La Basílica di Santa Croce amb 115 metres de longitud i 38 d’amplada, va començar a construir-se al 1294 al mateix lloc que anys abans es va construir una petita capella per a commemorar la mort de San Francesco d’Assís.
Tot i que l’interior de la Chiesa no es tan bonic com el de la Basílica de Santa Maria Novella, les escultures i pintures que adornen les seves parets tenen un alt valor. A les seves capelles es poden veure frescos d’artistes como Giotto, Brunelleschi o Donatello.
El Panteó de Firenze
El que caracteritza a Santa Croce són les quasi 300 tombes que hi ha a la Chiesa. A les seves làpides es poden veure diferents dates entre els segles XIV i XIX.
Alguns dels personatges més coneguts que hi reposen són Galileo Galiei, Maquiavelo, Lorenzo Ghiberti o Michelangelo.
Horari
- De dilluns a dissabte: de 9:30 a 17:30 hores.
- Diumenges i festius: de 12:30 a 17:45 hores.
Preus:
- Adults: 8 €
- Joves entre 11 i 17 anys: 6 €
Transport:
- Bus: línies C1, C2 i C3.
Basilica de Santa Maria Novella
La Basílica di Santa María Novella és la Basílica més bella del Renaixement, amb la Trinitat de Masaccio i el Crucifix de Giotto. A més forma part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de fa més de 35 anys.
La seva estructura i disseny representa molt bé l’estil gòtic renaixentista. La façana de marbre és una obra d’art representant del Renaixement de Firenze. Al 1350 es va recobrir de marbre blanc i verd, combinant amb altres edificacions importants de la ciutat. L’elaboració de la façana va queda completa al 1470. Els sis nínxols a les portades laterals daten d’aquesta data. A l’igual que la decoració en marbre, són d’estil gòtic. Giovanni Boccaccio va utilitzar aquests nínxols per ambientar el seu relat del Decameron. Aquests nínxols continuen per la paret externa de la Chiesa del costat oriental i continuen al voltant del cementiri.
L’interior té tres naus, en els que el Crucifix de Giotto, obra antiga recentment restaurada que penja de la volta central, atrau d’immediat la mirada del visitant.
Dins de la Capella Strozzi, hi ha un esplèndid cicle de frescos de Filippino Lippi. La Capella Major o Tornabuoni, alberga un famós cicle de frescos de Ghirlandaio, en que els personatges retratats són figures importants de l’època, incloent-hi a Tornabuoni. A la Capella Gondi es troba el Crucifix de Brunelleschi, la única obra de fusta de l’artista.
L’obra més important de tot Santa Maria Novella és la Trinitat de Masaccio, que es troba en el tercer tram dels passadissos de l’esquerra. La Trinitat representa alguna cosa absolutament revolucionària per a l’art, que ha canviat la forma d’entendre la perspectiva. Jesús a la creu té a la Verge i San Joan als seus peus, amb els esposos Lenzi a un costat. La volta sobre Crist sembla existir realment, tant que porta a Vasari a dir que “aquesta paret sembla tenir un forat”.
Entre les figures de l’obra, la que més impacta és la de la Verge, ja que avançat en anys, no mira al seu fills que mor, però assenyala al espectador del quadre, amb una mirada que no mostra dolor sinó resignació, com qui sap que és un destí que s’ha de complir, per a la salvació de tots els homes.
A l’esquerra de la façana s’accedeix al Museo i al claustre. El Claustre Verd pren el nom del color dominant en els frescos (Històries del Gènesis) pintant per Paolo Uccello i altres artistes. Per admirar, en particular, el Diluvi Universal i la Embriagadesa de Noé.
Des del Claustre Verd s’ingressa a la secció on s’exhibeixen pintures, mobles i relíquies que van pertànyer als dominics de Firenze. Al costat oposat de l’entrada principal s’entra a la Capellone degli Spagnoli que pren el seu nom de la funció que es realitzava a l’Edat Mitja com a lloc de les funcions religioses de l’Eleonora de Toledo. Totalment pintat al fres per Andre di Buonaiuto, exalta el paper que van jugar els dominicans contra l’heretgia.
La visita de Santa Maria Novella val la pena. L’interior de la basílica és bonic o acolorit, tant que la converteix en una de les esglésies més belles de la ciutat.
Horaris:
- D’abril a setembre, de dilluns a divendres de 9 a 19 hores.
- D’octubre a març, de dilluns a divendres de 9 a 17:30 hores.
- L’excepció és els divendres, que sempre obre a les 11 hores.
Preu:
- 5 €, l’entrada inclou l’entrada a la Basílica, el Cementiri Avelli i el Museo Santa Maria Novella (Claustre del Morts, Claustre Verd, Cappellone degli Spagnoli, Capella degli Ubriachi i Refectori).
PISA
Ciutat natal del conegut físic i astrònom Galileo Galilei. Pisa és una ciutat repleta de monuments construïts amb un peculiar estil romànic conegut com estil pisà, entre els que destaquen el Duomo i el Battistero. Aquestes dues atractives construccions completen un excel·lent conjunt amb la Torre de Pisa.
Construïda al llarg de 177 anys des del començament al 1173, la Torre de Pisa és el símbol de la ciutat i un dels monuments italians més significatius. Coneguda comunament pel seu aspecte inclinat. La Torre de Pisa va comença a enfonsar-se des de la seva construcció, cosa que li proporcionaria fama a nivell mundial.
Localitzada a uns 85 km de Firenze, Pisa és una de les principals ciutats turístiques d’Itàlia i la seva petita mida fa que només sigui necessari dedicar-li poques hores, pel que resulta un destí ideal per fer una excursió d’un dia.
Transport:
- Es pot arribar en tren des de Firenze, i aquest trajecte té una durada d’una hora i el preu per trajecte és de 8,90 €.
SIENA
Localitzada al centre de la regió de la Toscana, Siena és una de les ciutats més atractives d’Itàlia gràcies a la seva excel·lent combinació entre art, història i el paisatge natural únic que l’envolta.
Siena és un destí màgic en el que resulta un plaer perdre’s pels seus carrers medievals, però a més de deixar-se endur pel seu encant, hi ha alguns llocs que no es pot deixar de visitar:
Piazza del Campo
Considerada un dels espais urbans més atractius d’Europa, la Piazza del Campo és una de les places medievals més gran i belles que es conserven i composen el cor de la vida de la ciutat. Aquesta plaça és famosa per ser un lloc on dues vegades a l’any se celebra el Palio de Siena, una famosa carrera de cavalls que enfronta als competidors dels diferents districtes de la ciutat.
Duomo di Siena
Construïda entre els segles XII i XIV, la Duomo di Siena és una atractiva construcció que resulta espectacular tant per dins com per fora. Val la pena visitar el baptisteri i la cripta, a més de pujar al Panorama del Duomo, un mirador des del que es pot gaudir de les millors vistes de la ciutat.
Via Bianchi di Sopra
Siena
3.3. Via Bianchi di Sopra
Formant l’eix medieval de la ciutat juntament amb la Via di Città, composa una de les principals artèries comercials de la ciutat i una de les més freqüentades pels turistes.
Palazzo Pubblico
Seu històrica de l’Ajuntament de la ciutat, el Palazzo Pubblico és un dels llocs més representatius de Siena. Construït amb una façana que combina maó i marbre blanc, compta amb una torre de 88 metres d’alçada des d’on s’obtenen excel·lents vistes de la ciutat des de les alçades.
Basilica di San Dominico
Construïda al segle XIII i remodelada per atorgar-li un estil gòtic, la Basílica de San Domenico és un temple construït de maó que es troba localitzat en un alt front al centre històric de la ciutat.
Siena està localitzada a 70 km de Firenze, ideal per fer una excursió d’un dia gràcies a la seva reduïda mida i a que els principals llocs d’interès estan molt pròxims uns dels altres, pel que resulta molt còmoda de visitar.
Transport
Tren des de Firenze, amb una durada d’1,30 hores a un preu de 9,50 € per trajecte. L’estació de tren es troba a 2 km del centre històric de Siena, però està molt ben comunicada. Bus des de Firenze, amb una durada d’1,15 hores a un preu de 8 € per trajecte.
SAN GIMIGNANO
San Gimignano és un poble als turons de la Toscana conegut especialment per les 14 torres medievals que es conserven, que van ser construïdes juntament amb unes altres 58 en una espècie de competició en la que les famílies més influents tractaven de demostrar el seu podeu i la seva riquesa. Aquesta localitat va ser el Manhattan de la seva època.
San Gimignano és un poble petit que es pot recórrer còmodament amb un parell d’hores. El cor de la ciutat compta amb dos carrers principals: la Via Matteo i la Via San Giovanni; i quatre agradables places: Piazza della Cisterna, Piazza del Duomo, Piazza Pecori i Piazza delle Erbe.
Durant el passeig pels seus estrets carrers medievals es pot trobar amb interessants edificacions com el Duomo, la Collegiata o el Palazzo Comunale, seu del Museo Cívic i des d’on es pot accedir a la Torre Grossa, des de la que s’obtenen excel·lents vistes del poble i del bonic paisatge que el rodeja.
San Gimignano es troba a 60 km de Firenze, pel que resulta un destí ideal per una visita de mig dia.
Transport
- Bus des de Firenze, amb una durada d’1:30 hores a un preu de 7,10 € per trajecte.
MONTERIGGIONI
Conegut des de l’Edat Mitja gràcies a la seva estratègica ubicació, Monteriggioni es manté pràcticament intacte i protegit per la seva muralla des de la seva construcció.
Monteriggioni és un poble amb tan sols 50 cases de pedra que compta amb una agradable plaça major i una petita però encantadora Chiesa romànica. El poble compta amb dos restaurant, algunes botiguetes i bodegues especialitzades en vins de la regió.
Tot i que Monteriggioni no té massa coses per visitar, resulta un plaer recórrer els seu carrers i gaudir del seu ambient tranquil i encantador. Un dels punts forts de la visita és la pujada a la muralla, des d’on es pot divisar el bonic paisatge de la Toscana.
CORTONA
Coneguda especialment des de que es va convertir en escenari de la pel·lícula “Bajo el sol de la Toscana”, Cortona és una ciutat carregada d’història que ofereix una excel·lent combinació entre art, naturalesa i gastronomia.
Localitzada a la província d’Arezzo, Cortona és una atractiva localitat de la bellíssima regió de la Toscana que es capaç d’enamorar als seus visitants amb els seus pintorescos carrers d’origen medieval i el bonic paisatge natural que l’envolta.
Construïda per un poble etrusc, Cortona combina el seu aspecte medieval amb nombrosos traces del Renaixement i l’època moderna, pel que constitueix un destí sorprenent.
A més de perdre’s pels seus agradables carrers hi ha alguns llocs que valen l’atenció, com el cas de l’Ermita de les Cel·les, fundada per San Francesco d’Assís, la Chiesa di San Francesco i Santa Maria delle Grazie al Calcinaio, el Palazzo del Capitano, la Fortezza di Girifalco i el Duomo.
Cortona és una ciutat relativament petita pel que es pot visitar còmodament en migdia.
Transport
- Tren des de Firenze, amb una durada d’1,30 hores a un preu de 10,90 € per trajecte. L’estació es troba a les afores de la ciutat, pel que un cop allí és recomanable agafar el bus fins al centre històric.
VOLTERRA
- Teatro Romano
- Via Giacomo Matteotti
- Piazza dei Priori
- Duomo di Volterra
- Porta all’Arco
- Parco Archeologico Enrico Fiumi
- Fortezza del Medici
- La Boldria
Aquest poble té un dels centres històrics medievals més ben conservats del país en el que es poden trobar petjades de civilitzacions antigues com els etruscs i romans. En els últims temps també ha estat visitada per nombrosos seguidors de la saga Crepúsculo, al servir d’inspiració per a la novel·la “Luna Nueva” de l’escriptora Stephanie Meyer.
Teatro Romano
Una de les millors coses per fer a Volterra abans d’entrar pels carrers del casc antic és apropar-se als miradors del Teatre Romà i les Termes adjacents, situats prop de les muralles medievals, a l’àrea arqueològica de Vallebuona.
Aquesta construcció romana del segle I Ac i amb capacitat per a unes 2.000 persones, encara conserva restes de les 19 files de seients construïts sobre una pendent natural i part de les estructures i columnes de marbre de l’escenari.
Via Giacomo Matteotti
Per entrar al centre històric és aconsellable fer-ho per la popular Piazzeta San Michele i recórrer la animada via Giacomo Matteotti, un dels carrers més bonics de Volterra.
Una bona forma d’obtenir una fantàstica panoràmica d’aquest carrer i les característiques teulades taronges de Volterra és pujar a la part alta de la Casa-Torre Toscana.
Piazza dei Priori
Situada al cor de Voterra i rodejada d’importants edificis històrics, aquesta plaça medieval en que se celebraven antigament mercats i fires, està presidida per l’imponent Palazzo dei Priori, considerat l’ajuntament toscà més antic de la regió i a la mateixa plaça, davant del Palazzo dei Priori, es troba el Palazzo Pretorio, famós per la seva Torre del Porcellino que deu el seu nom a l’escultura d’un porc situada a la part superior.
Duomo di Volterra
Darrera de la Piazza dei Priori, en una emblemàtica Piazza de San Giovanni, es troba la Duomo Santa Maria Assunta o Duomo de Volterra, l’edifici religiós més important per veure a Volterra.
Reconstruïda després del terratrèmol que va destruir gran part de Volterra al 1117, aquesta Chiesa de façana austera amaga en el seu interior 22 columnes cobertes d’estuc i un enorme artesanat que protegeix valuoses obres d’art com frescos, el baldaquí de Mino da Fiesole (1471) i la Deposició (1228), una obra mestra de l’escultura romànica en fusta. Al davant de la Duomo es pot observar el Battistero de forma octagonal i construït al segle XIII que alberga una font baptismal renaixentista.
Porta all’Arco
Tot i que hi ha vàries portes d’accés al recinte emmurallat que es conserven de l’època medieval coma la de San Francesco o la Florentina, ninguna fa ombra a la històrica Porta all’Arco.
Edificada entre els segles III i II aC pels etruscs, una civilització preromana llur nucli geogràfic fou la Toscana, va ser posteriorment modificada per a incorporar-se a les noves fortificacions medievals, tot i que encara es conserven els tres caps de divinitats a l’arc de la porta.
Si s’està interessat en aquesta època és recomanable visitar el Museo Etrusc Guarnacci que alberga diverses joies de l’art etrusc com la Urna dels Esposos i la fantàstica escultura allargada de l’Ombra de Capvespre.
Parco Archeologico Enrico Fiumi
Prop de la Porta all’Arco, al Viale dei Ponti, es troba la Piazza Martiri della Liberta, que ofereix les millors vistes a Volterra i l’accés al Parc arqueològic Enrico Fiumi.
Durant les excavacions en aquesta zona, on es trobava l’antiga acròpolis etrusca i posteriorment la romana, s’ha trobat les restes de diversos temples etruscs i una cisterna romana.
Fortezza dei Medici
Construïda al 1474 a la part més alta de Volterra per la poderosa i influent família Medici, aquesta enorme fortalesa s’utilitzava per a defendre els seus territoris de la Toscana i a l’actualitat només es permet la visita a una petita part, ja que funciona també com a presó. Prop de la fortalesa es troba la Porta a Selci que també formava part de les muralles etrusques, tot i que l’actual es remunta al segle XVI.
La Boldria
Sortint de la ciutat per la carretera SS68 es pot parar davant de la fotogènica escultura La Bodria, realitzada pel prestigiós escultor local Mauro Staccioli.
Aquest enorme anell vermell forma part d’un conjunt d’escultures geomètriques que combina l’harmonia amb els fantàstics paisatges naturals de la Vall de Cecina i l’arquitectura etrusca medieval.
VAL D’ORCIA
La Val d’Orcia, situada al sud de Siena limitant amb Umbria, és un autèntic paradís on els paisatges de la Toscana arriben al seu màxim esplendor. Els turons amb pobles de pedra medievals, les grans cases a les que s’arriba per un camí de xiprers, els camps de vinyes blat i gira-sols, formen una paleta de colors, que, segur que et deixen sense paraules, protagonitzats per uns colors que van canviant a grocs i marrons amb l’arribada de l’estiu, mentre que a la primavera predomina un intens verd.
LUCCA
- Mura di Lucca
- Piazza Anfiteatro
- Basilica di San Frediano
- Torre delle Ore
- Chiesa San Michele in Foro
- Casa-Museo Puccini
- Duomo di San Martino
Coneguda com la ciutat de les 100 torres i les 100 esglésies, està situada entre Pisa i Firenze i enamora a primera vista pel seu fantàstic patrimoni artístic i històric situat en un casc antic, reconegut per la UNESCA com a Patrimoni de la Humanitat.
És important que aquesta ciutat es pot visitar amb un dia.
Mura di Lucca
Una de les principals característiques que fan única aquesta ciutat transalpina és la conservació quasi intacta de les seves muralles medievals al no haver-se vist exposades mai a cap conflicte bèl·lic.
Construïdes entre mitjans del segle XVI i a principis del XVII, tot i que els seu orígens es remunten al segle II aC en l’època de l’Imperi Romà, aquestes imponents fortificacions destaquen pels seus 4,5 km de llarg, 12 metres d’alt i 30 metres d’ample a la base.
Al 1818 la duquessa Maria Luisa de Borbón va transformar aquest espai en un oasis verd, on els locals i els turistes poden passejar a peu o en bicicleta, amb vistes a la ciutat de Lucca.
Es pot deixar el cotxe al pàrquing del voltant de la Porta de Santa Maria, situada molt a prop de la Porta dei Broghi, la única juntament amb la de San Gervasio que queda de la muralla original i és perfecte per fer la visita.
Piazza Anfiteatro
La ruta d’un dia per Lucca continua baixant pel bonic carrer de vianants Via Fillungo fins arribar a l’alçada de la Piazza Anfiteatro, aixecada sobre les ruïnes de l’antic amfiteatre romà (segle II dC), que va determinar la seva forma ovalada, aquesta antiga plaça medieval en la que se celebra un mercat enamora per les seves cases de colors grocs amb portals de mig punt i de tres o quatre pisos d’altura com a màxim.
Basilica di San Frediano
Sortint per un dels quatre accessos de la Piazza Anfiteatro i creuant la Via Fillungo, s’arriba en pocs minuts a la Basílica de San Frediano, una de les esglésies més antigues de Lucca.
Realitzada al segle V, aquesta basílica destaca pel seu campanar i sobretot, per la seva façana culminada amb un magnífic mosaic daurat del segle XIII, d’estil bizantí, que representa l’Ascensió de Crist.
Després d’observar el mosaic, es pot entrar a l’interior per a veure vàries obres d’art.
Horari
- Tots els dies de 9:30 a 16:30 hores.
Torre delle Ore
Una altra de les coses que es poden fer a Lucca és pujar les 207 escales de la Torre delle Ore de 50 metres d’altura, la més alta de les 130 torres que es conserven a Lucca des de l’època medieval.
Situada a la Via Fillungo, a la cantonada de la Via dell’Arancio, aquesta torre del segle XIII està coronada per una enorme rellotge i es pot veure el mecanisme de corna manual que el fa funcionar.
Horari
- Tots els dies de 9:30 a 17:30 hores.
Chiesa San Michele in Foro
A pocs metres de la Torre delle Ore es troba la Chiesa San Michele in Foro, a la preciosa Piazza San Michele. Construïda sobre l’antic fòrum romà, centre del poder de la ciutat, aquest temple romànic pisà del segle XI meravella per la seva façana de marbre amb els seus arcs cecs, els seus detall i figures, i les seves quatre galeries de la part superior coronades amb una estàtua de l’arcàngel Miquel, de 4 metres d’alçada.
Després de visitar de forma gratuïta el seu interior es pot fer un tomb per la Piazza San Michele per veure algun dels edificis històrics de la plaça com el Palazzo Pretori.
Horari
- Tots els dies de 9 a 18 hores.
Casa-Museo Puccini
Sortint de la plaça per la Via di Paggio està a pocs minuts la casa natal del gran compositor Giacomo Puccini, nascut a Lucca al 1858 i considerat un dels més grans de la història.
Després de fer una foto davant de l’estàtua de Puccini, es pot entrar a l’interior per a recordar els seus primers anys, veure objectes personals i recordar les seves òperes més cèlebres com La Bohème, Tosca, Madam Botterfly i Turandot amb el seu increïble ària final Nessun Dorma.
Horari
- Tots els dies de 10 a 19 hores.
Duomo di San Martino
La Duomo de San Martin o Duomo de Lucca, construïda en estil romànic al segle XI destaca per la seva façana realment espectacular i es caracteritza pel disseny asimètric (l’arc dret és més petit que els altres dos) a més de per les seves columnes repletes d’escultures i els seu capitells amb figures d’animals i humans.
Val la pena també, entrar a l’interior per veure el Volto Santo di Lucca, un enorme crucifix de fusta tallada i una de les relíquies més sagrades de Lucca, i la preciosa tomba de Ilaria del Carretto, una noble italiana que va morir al 1405.
MONTEPULCIANO
Situat a la part alta d’una muntanya dominant els camps de vinya i olivers, famós pels seus exquisits vins negres, té a la Piazza Grande el seu lloc més important, tot i que abans d’arribar a la plaça i al punt més alt de la ciutat, on està ubicat, és recomanable passejar pels bonics palaus i antigues residències de nobles del segle XIV i XV per gaudir d’alguns dels llocs més interessants com la Torre di Pulcinella, el Palazzo Bucelli, i l Chiesa di Sant’Agostino, que fan de Montepulciano, un dels llocs més bonics de la Toscana.
A l’arribar a la Piazza Grande es pot veure un conjunt monumental com el Palazzo Comunale i la seva gran torre, la font de les aixetes i els seus lleons, el Duomo i els edificis del Palazzo Nobili-Tarugi i Palazzo Contucci.
ASSÍS (UMBRIA)
- Basilica di San Francesco
- Chiesa Santa Chiara
- Piazza Comune
- Duomo di Assís
- Rocca Maggiore
- Abbazia di San Pietro
Considerada un centre espiritual i de pau, Assís és coneguda com el lloc en el que van néixer i morir San Francesco i Santa Chiara. Situat a la regió de Umbria.
A més de la seva importància com a destí religiós, Assís és una ciutat amb un gran atractiu arquitectònic. És un ciutat medieval repleta de construccions sorprenents, fet que unit a la seva gran importància històrica fa que cada dia rebi multitud de visitants. A més de passejar pels seus agradables carrers, hi ha diversos llocs que val la pena visitar:
Basilica di San Francesco
Construïda junt a les muralles de la ciutat entre 1228 i 1253, la Basilica de San Francesco és una impressionant construcció que compta amb un temple a la part superior i un altre just a sota, en la que descansen les restes del sant.
Chiesa Santa Chiara
Construïda entre 1257 i 1265, la Chiesa de Santa Chiara és un elegant temple gòtic amb una senzilla façana de pedra blanca i rosa. A l’interior destaquen els frescos dels segle XIV que representen la vida de la santa.
Piazza Comune
Ubicada al cor de la ciutat, aquesta plaça medieval reuneix importants edificis com el Museo Civico, el Palazzo dei Priori o el Palazzo del Capitanato del Popolo.
Duomo di Assís
Dedicada a San Rufino, la Duomo d’Assís conserva al seu interior la font en la que van ser batejats San Francesco i Santa Chiara.
Rocca Maggiore
És una fortalesa medieval construïda com a símbol de poder que contempla la ciutat des d’un promontori de 500 metres d’altura.
Abazzia di San Pietro
Amb una senzilla façana decorada per tres rosasses, l’Abbazia di San Pietro va ser fundada al segle X i al seu interior es conserven alguns monuments fúnebres i frescos conservats en un excel·lent estat.
Moisès 