El Llenguadoc és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d’Occitània.

Aquest post és sobre la regió de Llenguadoc i una part de la Provença francesa que està tocant al Llenguadoc.

Continguts:

• HISTÒRIA DEL LLENGUADOC
• NÎMES
• ORANGE
• AVIGNON
• ARLES
• SAINT-RÉMY-DE-PROVENCE
• PONT DU GARD
• MONTPELLIER
• SÈTE
• EUS
• PRADA DE CONFLENT
• MOSSET
• ABADIA DE SANT MIQUEL DE CUIXÀ
• VILAFRANCA DE CONFLENT
• ÈVOL
• PARC ANIMALIER DES ANGLES
• MONTLLUÍS
• NARBONA
• CARCASSONA

Història del Llenguadoc

Des de l’antiguitat la regió fou colonitzada per diversos pobladors (grecs, ibers, lígurs i gals). Els romans hi fundaren la ciutat de Narbo Martius (Narbona), que donà nom a la província Narbonense.

En el segle V els visigots feren de Tolosa una capital importantíssima, i conservaren l’essencial de la cultura antiga. A Arbuna (Narbona), els àrabs provaren d’establir un poder islàmic-cristià, però la invasió franca de Carles Martell desbaratà aquesta possibilitat. A la fi del segle XII a l’inici del XIII el comtat de Tolosa fou el centre d’una important renovació social. La croada contra els albigesos fou una guerra heroica i despietada: la civilització occitana fou anihilada, i Catalunya perdé els seus interessos polítics al nord de les Corberes. A partir del 1271, any en què les terres de la regió foren annexades a la corona de França, el Llenguadoc visqué una vida provinciana especial i gaudí d’un estatut benèfic. Durant la Guerra dels Cent Anys, la revolta dels tuchins es va alçar contra les guarnicions d’anglesos i gascons que els atacaven.

Després d’haver estat, a l’edat mitjana, la terra del catarisme, fou, durant el segle XVI, un lloc de presència protestant. L’intriga del governador, Enric II de Montmorency (1595 – executat a Tolosa el 30 d’octubre del 1632), contra el Cardinal Richelieu i el poder central (1632), i la seva lluita contra els protestants, a més de la guerra religiosa i social dels camisards del 1702, ensangonaren el país fins al segle XVIII. El 1907 també hi hagué una important revolta de viticultors.

Nîmes

• Arenas de Nîmes
• Musée de la Romanité
• Maison Carrée
• Cathédrale de Saint-Castor
• Jardins de la Fontaine
• Torre Magna
• Temple de Diane
• Porta d’August

La seva escassa superfície i la seva quasi innumerable llista d’atractius converteixen a Nîmes en un lloc ideal per a realitzar una visita d’un dia, que serà intensa, doncs el llegat de l’Imperi Romà aquí, la convertit en un dels grans referents a nivell europeu.

Poques ciutats alberguen tant en tan poc espai i Nîmes és, en aquest aspecte, una autèntica privilegiada. Se li pot dedicar tot el temps que es vulgui, doncs quan més millor.

Arenas de Nîmes

Tot i que no és com el Coliseu de Roma, l’amfiteatre de Nîmes és realment gran i impressiona a simple vista. Mesura 133 metres de llarg per 101 d’ample, amb un altura de 21 metres i un estat de conservació excel·lent, que li atorguen l’honor de ser el circ romà millor conservat del món.

A més, allí es congregaven fins a 25.000 persones per presenciar combats de gladiadors i altres espectacles que avui han donat pas a concerts, i per desgràcia, nombroses “corridas de toros”. L’aforament actual passa per poc les 16.000 persones.

Però la seva utilitzat no ha estat sempre la mateixa i durant l’Edat Mitja, Les Arenas de Nîmes van servir de fortalesa i al seu interior hi havia inclús, nombroses cases privades i fins i tot una església petita que va se enderrocada a la última restauració.

Horari: Obert tots els dies excepte els festius nacionals, des de les 9 hores, i el tancament varia segons l’època de l’any, al juliol i agost tanca a les 21 hores.

Preu: Adults 9 €. De 7 a 17 anys 3 €.

Hi ha una entrada combinada Arenas + Maison Carreé + Torre Magna, 14,50 €. De 7 a 17 anys 6,50 €.

Pàgina oficial del monument.

Musée de la romanité

El Musée de la Romanité està ubicat en un dels edifici més moderns i cridaners de Nîmes i, encara que només sigui per veure les seves parts públiques, val la pena apropar-se a aquest edifici que es va inaugurar l’any 2018.

L’origen del museu es deu al descobriment d’uns mosaics romans que avui es veuen exposats al seu interior, juntament amb centenars de peces que detalles a la perfecció el passat romà de Nîmes. Però el seu exterior val la pena visitar-lo, doncs la façana metàl·lica i ondulada, situada davant de l’imponent amfiteatre romà, dóna pas a una reconstrucció del que era l’entrada del santuari de la fon que va donar origen a la ciutat, i darrera d’ell, un bonic jardí ideal per donar-se un respir durant el que pot ser un dia intens a Nîmes.

Horari: Obert tots els dies de 10 a 19 hores.

Preu: 9 €. De 7 a 17 anys 3 €.

Pàgina oficial

Maison Carrée

Després de les Arenes, la Masion Carrée és el monument més emblemàtic de Nîmes, que apareix de sobte pels carrers del centre històric de la ciutat.

Destaca el seu gran estat de conservació, cosa gens habitual per la seva antiguitat (segle I) i és degut a que ha estat ocupada des del segle XI (edat Mitja) i ha estat utilitzat per funcions tan diverses com les de cavalleria, església o museu.

La seva estructura és rectangular, amb una gran escala d’accés a la façana principal, que en el seu moment s’ubicava davant el Fòrum i com a curiositat, les teules que avui es veuen, van se fetes a mà una a una amb la finalitat de seguir el model original durant la seva restauració.

Si s’ha estat a Roma, pot ser que soni alguna cosa la Maison Carrée, doncs està inspirada en els temples de Mart el Vengador i Apolo, ambdós a Roma.

Horari: Obert tots els dies excepte els festius nacionals, des de les 9:30 hores, L’horari de tancament varia en funció de l’època de l’any, els mesos de juliol i agost tanca a les 20 hores.

Preu: 6,50 €. De 7 a 17 anys 3,50 €.

Hi ha una entrada combinada Arenas + Maison Carreé + Torre Magna, 14,50 €. De 7 a 17 anys 6,50 €.

Cathédrale de Saint-Castor

La Catedral de Saint-Castor, del segle XI i d’origen romànic tot i que amb barreja de gòtic, apareix enclavada en una petita plaça al casc històric de Nîmes.

Es diu que la seva construcció es va aixecar sobre un antic temple romà, no obstant, el que de veritat impressiona al veure-la, és la seva capacitat per a reinventar-se, havent patit dues destruccions durant la guerra. D’aquí la seva barreja d’estil romànic i gòtic, coincidint amb ambdues reconstruccions.

Respecte a la seva façana i el seu interior, es poden veure frisos bíblics que estan considerats alguns dels més rellevants d’estil romànic de tota França.

Tot i que la seva mida no impressioni a simple vista com si ho fan catedrals com la de París, doncs el cert és que la Catedral de Saint-Castor poc té a veure amb altres grans obres religioses, el seu valor històric és clau i aquesta ha de ser una parada imprescindible durant la visita de Nîmes.

Jardins de la Fontaine

Els Jardins de la Fontaine es van crear durant el segle XVIII en un gran complex que en aquella època aglutinava el Temple de Diane i la imponent Torre Magna i avui s’han convertit en un dels principals jardins públics del continent. De fet aquests van ser els primers jardins públics d’Europa.

Torre Magna

Enclavada a l’extrem més alt dels Jardins de la Fontaine, des d’on obtenen les millors vistes de Nîmes.

La Torre Magna era la més alta de l’antiga ciutat romana de Nîmes i des d’allí es dominava tota la ciutat. La imatge segueix essent la mateixa d’avui en dia, pujant pel les escales estretes i accedint a un petit balcó, apareix de sobte la ciutat als peus, amb les Arenes al fons.

Tot i que antigament era la més alta, avui encara mesura 32 metres d’alçada.

Horari: Obert tots els dies excepte els festius nacionals, des de les 9:30 hores, L’horari de tancament varia en funció de l’època de l’any, els mesos de juliol i agost tanca a les 20 hores.

Preu: 4 €. De 7 a 17 anys 1,50 €.

Hi ha una entrada combinada Arenas + Maison Carreé + Torre Magna, 14,50 €. De 7 a 17 anys 6,50 €.

Temple de Diane

Aquestes ruïnes romanes situades a un extrem dels Jardins de la Fontaine són un dels llocs més misteriosos de Nîmes.

Són un misteri perquè tot i que hi ha molts estudis, encara bo es coneix la funció a la que estava destinat aquest temple, ni tampoc l’origen del seu nom, tot i que alguns d’aquests estudis parlen que el Temple de Diane pogués haver estat una biblioteca.

El que si se sap és que durant l’Edat Mitja es va utilitzar aquest temple com església, que va ser quasi destruïda durant les Guerres de la Religió de França durant el segle XVI i que el que queda avui és una petita part d’aquell gran Temple.

Porta d’August

Tot i que de vegades passa desapercebuda, la Porta d’August és una verdadera joia, i és que aquesta porta data del segle I a.C. i va formar part dels sistema d’accés a la ciutat, que el formaven un total de 14 portes al voltant d’una gran muralla. Juntament a ells es va trobar una estàtua de bronze de l’emperador August i d’aquí ve el seu nom.

Juntament amb la Porta de França, són les dues úniques restes que queden d’aquell sistema emmurallat de Nîmes.

Però el més interessant és que, per aquí passava l’antiga Via Domitia, la gran calçada romana que comunicava el nord d’Itàlia al Piemonte amb la Península Ibèrica.

Orange

• Théâtre Antique
• Musée d’Art et Historie
• Arc de Triomphe
• Portique ouest du Forum
• Cathédrale Notre-Dame-de-Nazareth
• Colline Saint-Eutrope

Théâtre Antique

Va ser construït a principis del segle I d.C., en època d’August, i tenia capacitat per a unes 10.000 persones. Ja a l’exterior és espectacular el seu mur, que manté íntegre amb els seus 103 metres de llarg, 37 d’altura i quasi 2 de gruix.

A l’interior, aquest mur donava a l’escenari i tenia molta decoració amb columnes i estàtues d’emperadors i déus, actualment té un sostre afegit de vidre i metall que substitueix l’original romà. Sota les graderies, en diferents habitacions es poden veure, mitjançant projeccions, els personatges que han anat passat pel teatre al llarg de la història.

Al costat del teatre hi ha les ruïnes del temple, consagrat al culte de l’emperador.

Durant l’estiu s’hi fa el famós festival de música clàssica i òpera Chorégies de Orange.

Horari:

• Gener, febrer, novembre i desembre: de 9:30 a 17:00 hores.
• Març i octubre: de 9:30 a 17:30 hores.
• Abril, maig i setembre: de 9:00 a 18:00 hores.
• Juny, juliol i agost: de 9:00 a 19:00 hores.

Preu: Teatre + Museu: 11,50 €. De 7 a 17 anys 9,50 €.

Pàgina web

Musée d’Art et Histoire

Està inclòs en l’entrada del teatre, és molt interessant de veure i no es tarda massa. Està en una bonica mansió del segle XVII, just davant del Teatre, i recorre la història de la ciutat des dels seus orígens fins al segle XIX. Són molt recomanables les sales dedicades al món romà, en les que es pot veure el famós Mosaic dels Centaures, descobert al 1994, i les restes de tres cadastres gravats en marbre, descoberts al 1949. També hi ha relleu que decoraven el mur del Teatre, diverses escultures i inclús una columna.

La resta de sales tenen pintures d’èpoques més modernes i teles provençals.

Pàgina web

Horari:

• D’octubre a març: de 10 a 12 i de 14 a 17 hores.
• D’abril a setembre: de 10 a 18 hores.

Preus:

• Adults: 5,50 €. De 7 a 17 anys 4,50 €.
• Teatre + Museu: 11,50 €. De 7 a 17 anys 9,50 €

Arc de Triomphe

Construït a principis del segle I d.C., amb roca calcària, i és un dels millors exemples d’aquest tipus de construccions romanes. Està situat en el que era la Via Agrippa, que era una xarxa de quatre camins que unien diferents llocs de la Galia. Els seus baix relleus representen diverses victòries de les legions romanes i en la seva cara nord tenia una inscripció dedicada a l’emperador Tiberi, que el va reconstruir. Són característiques les seves columnes corínties.

Portique ouest du Forum

Es tracta d’una de les parets de la principal plaça de la ciutat romana, el fòrum, que donava a un dels carrers principals, el Cardo Maximus. Es troba a la rue Pontillac, part de la qual és un conjunt gal·loromà i renaixentista declarat monument històric. Aquest carrer era, en època medieval, un conducte d’aigües residuals anomenat “Pontilles”, d’aquí el seu nom.

Cathédrale Notre-Dame-de-Nazareth

Va ser construïda a principis del segle XII i reconstruïda diverses vegades al llarg de temps. Les seves entrades estan una mica amagades, doncs està rodejada d’edificis antics, destacant la de la façana sud. L’interior també és molt bonic.

Pàgina web

Preu: Entrada gratuïta.

Colline Saint-Eutrope

Es tracta d’una zona boscosa des d’on s’obtenen vistes de la ciutat i del Teatre Antic, i té aquest nom en homenatge a un bisbe que va evangelitzar la Galia. Al cim hi ha restes romanes i ruïnes del castell dels prínceps de Nassau Orange.

Avignon

• Palais des Papes
• Pont Saint-Bénézet
• Cathédrale de Notre-Dame-des-Doms
• Petit Palais
• Muralles d’Avignon
• Rue de Teinturiers
• Altres llocs d’interès d’Avignon

Palais des Papes

El Palau Papal (Palais des Papes) és el gran símbol de la ciutat d’Avignon i un dels motius per visitar la ciutat.

La història està marcada per la religió des del segle IV, durant el període conegut com el Papat d’Avignon, una etapa en que fins a set Papes van residir aquí entre els anys 1309 a 1377 en un intent per eludir la inseguretat de Roma.

Tal és la importància de la ciutat que, Avignon va pertànyer al Vaticà fins al 1793, moment en que va passar a formar part de França i el Palau va perdre importància, servint per a altres funcions, com la de presó.

Pel que fa la visita, el Palau dels Papes està format en realitat per dos palaus, el Palais Vieux, manat pel papa Benet XII i el més nou, el Palais Neuf, construït per Climent VI.

Avui en dia es poden visitar diverses estances del Palau Papal, així com tenir les vistes d’Avignon des de les seves terrasses en una visita  al voltant de la història de la religió a Europa.

Horari: Tots els dies de 10 a 17 hores.

Preus:

• Palais des Papes + Pont Saint Bénézet: 14,50 €.
• Palais des Papes + Jardins: 14,50 €.
• Palais des Papes – Point Saint Bénézet + Jardins: 17 €.
• Entre 8 i 17 anys: 6,50 €.

Pàgina web

Pont Saint-Bénézet

El Pont d’Avignon (Pont Saint-Bénézet) és un juntament amb el Palau del Papes, un altres de les grans icones de la ciutat.

El primer que es veu del pont és que no arriba fins al final, és un pont que acaba a la meitat del riu, pel que avui és únicament un monument històric, que no és poc. Però tot i que avui només es vegi un petit tram, el Pont d’Avignon tenia una longitud de 900 metres i connectava Avignon amb la veïna Villeneuve-lès-Avignon, creuant diversos trams del riu Roina.

El pont va ser de fusta en els seus inicis, però posteriorment es va acabar construint-lo de pedra, que és el que avui coneixem. Bé en realitat, avui només veiem un petit tram del pont, perquè després de diversos desploms, es va acabar abandonant al 1660.

El pont es pot veure des de varis punts al voltant del riu i també hi ha unes magnífiques vistes des dels propers Jardins des Doms. De fet són uns dels llocs més bonics de Avignon.

Si es vol accedir al pont i visitar el tram que segueix en peu, cal pagar una petita entrada.

Cathédrale de Notre-Dame-des-Doms

Des del segle XII i d’estil romànic en el seu origen, la Catedral d’Avignon, posteriorment ha patit diverses restauracions que fan que la façana i l’interior tinguin una curiosa barreja d’estils, coronada a més, per una enorme estàtua daurada de la verge.

Tot i que la seva mida és enorme, queda eclipsada per està al costat del Palau dels Papes i, si bé és cert que en comparació amb altres monuments històrics d’Avignon, la Catedral de Notre-Dame-des-Doms no té tanta importància, val la pena donar-li un cop d’ull i veure el seu interessant pòrtic d’entrada i els mausoleu del Papa Joan XXII.

Horari: De dimarts a diumenge de 8:30 a 17:30 hores.

Petit Palais

Un altre dels grans llocs d’Avignon és el Petit Palais, part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest palau va ser construït al 1320 i va ser utilitzat com a residència dels bisbes i cardenals durant varis segles. També es va utilitzar com a fortalesa per a protegir-se dels atacs.

El Petit Palais es troba prop del Palau Papal i es pot visitar de forma gratuïta i gaudir, entre les seves quasi 1.000 obres d’art, de l’obra “La Verge i el nen” del mestre Botticelli.

Muralles d’Avignon

Les muralles d’Avignon rodegen la ciutat d’Avignon des del segle XIV i deixen clar que la ciutat d’Avignon era una fortalesa en si mateixa, de la que avui encara queden en peu (i protegides com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) 16 portes i unes 40 torres.

Les muralles tenen uns murs imponents, amb més de 3 metres d’amplada i 8 metres d’altura, amb vàries torres de vigilància al voltant dels més de 4 quilòmetres de longitud.

Les torres més interessant i espectaculars són la Tour des Chiens i la Tour du Chatelet, mentre que entre les portes, destaquen la Porte du Rocher l la Porte de Rhone.

Rue de Teinturiers

Un dels carrers amb més encant d’Avignon és la Rue de Teituriers, que va ser el lloc on es van instal·lar la majoria d’empreses tèxtils de la ciutat, dedicades al tenyit dels teixits, d’on avui pren el nom del carrer.

Encara queden alguns molins hidràulics que, tot i que en desús, donen un aire pintoresc al carrer, que amb el seu paviment de llambordes, el seu diminut canal de la Sorgue i les seves petites cases de pedra als costat, s’ha erigit com un dels llocs més fotogènics de la ciutat.

Altres llocs d’interès d’Avignon

Altres llocs d’interès d’Avignon, poden ser:

• La Basílica de Saint-Pierre, d’estil gòtic i que data del segle XIV.
• La Plaça el Rellotge (Place de l’Horloge) en ple centre d’Avignon, és una de les places més boniques de la ciutat i l’anomenen així pel gran rellotge que hi ha des del segle XIV, tot i que ha estat utilitzada per diversos usos, com per exemple com a plaça de mercat. Avui desenes de petits locals omplen d’encantadores terrasses el seu espai.
• Si es necessita camina de forma més relaxada, els Jardins des Doms són un bon lloc, des d’on, a més, s’obtenen bones vistes del famós Pont d’Avignon.
• El Museu Calvet, molt poc conegut, però en el que s’exposen objectes que expliquen la història d’Avignon en diferents èpoques i que a més, és gratuït.
• Un creuer pel Roina, en el que es pot gaudir de l’Illa de la Barhtelasse, la illa fluvial més gran d’Europa.

Arles

• Cathédrale de Sant Tròfim
• Criptopòrtics
• Teatre i Amfiteatre romà
• Termes romanes de Constantí
• Musée Départamental Arles Antique
• Alyscamps i les Muralles d’Arles

Encara que la història d’Arles es remunta a la fundació grega al segle VI a.C. (amb el nom de Theline), la ciutat va ser conquerida successivament pels celtes (que rebategen la ciutat amb el nom d’Arelate) i posteriorment, pels romans. Això ocorre el 123 a.C.

No obstant això, és durant la segona meitat del segle I a.C. quan la ciutat prosperarà d’una forma molt important. És aquesta una època en què Juli Cèsar es bat en guerra civil contra Pompeu. La ciutat d’Arles dóna suport a Juli Cèsar, que surt victoriós de la contesa. Com a agraïment, Juli Cèsar transfereix bona part de les possessions de Massalia (l’actual Marsella), que havia donat suport a Pompeu, a Arelate. I no només això, sinó que la ciutat rep el títol de colònia, que encara que ara podria semblar pejoratiu, en temps de Roma era una distinció especial que permetia l’establiment en ella dels veterans legionaris, ja retirats de les seves funcions. Aquestes colònies eren dotades de tot tipus de grans monuments arquitectònics com a agraïment a la tasca desenvolupada durant tants anys pels veterans. En aquest sentit, teatres, termes, amfiteatres, circs i altres edificis d’importància eren construïts per al gaudi dels seus ciutadans.

Durant uns 400 anys, la Colònia Ivlia Paterna Arelatensivn Sextanorvm va ser una de les més importants de les Gàlies, arribant el seu moment de màxima esplendor a la fi del segle V, quan l’Emperador Constantí el Gran la considera la seva ciutat favorita, passant-hi llargues temporades i dotant-la de nous i bells edificis, com les famoses Termes de Constantí, les ruïnes encara es mantenen parcialment en peu.

Un segon moment de relatiu esplendor el trobem ja a l’Edat Mitjana, ja que la ciutat es troba enmig d’alguna de les rutes comercials més importants de l’època, però també de la ruta jacobea. Alguns dels monuments més importants a veure a Arles corresponen ja a aquest moment, com la preciosa Catedral de Sant Tròfim que tindrem l’oportunitat de conèixer.

Cathédrale de Sant Tròfim

A la Place de la Republique, veritable i tranquil epicentre d’Arles, ja que no només és la seu de l’Ajuntament sinó que aquí es troben alguns dels monuments més importants d’Arles. La plaça és veritablement escència, enmig està ubicat l’antic obelisc que antigament es localitzava l’espina del circ romà de la ciutat, al davant, la bonica façana de l’Ajuntament o Hotel de Ville, ens els soterranis de la qual es troben els criptopòrtics, i a la dreta, el gloriós pòrtic d’entrada a la Catedral

La Catedral de Sant Tròfim, amb la façana romànica de la qual passa no només per ser un dels exemples més notables del romànic provençal, sinó de tot el romànic mundial. Sens dubte, entre els 3 o 4 monuments que tot visitant té que veure a Arles hi ha la catedral de Sant Tròfim. La portalada explica la història de l’apocalipsi. La representació del Judici Final és realment èpica i igualment destacable és el preciós pantocràtor enmandorlat, envoltat de les figures que representen els evangelistes. És aquesta una de les escultures més boniques de tot l’art romànic. Altres escenes bíbliques així com la representació de sants que tenen especial relació amb la ciutat d’Arlés completen la fenomenal portalada.

Dins de l’església, de bella factura romànica, i de tres naus (major la central) per visitar posteriorment al claustre de Sant Tròfim, que suposa un altre dels moments cimera de la visita a la ciutat. Encara que només dues de les galeries corresponen al període romànic, aquestes són d’una sorprenent i delicada bellesa, destacant les seves belles columnes culminades amb bonics capitells decorats. Per descomptat, Sant Tròfim suposa un dels monuments més extraordinaris de la història de l’art romànic.

Criptopòrtics

Es tracta dels criptopòrtics, que es van construir per sota del fòrum romà i que tenen la seva entrada al mateix Hotel de Ville.

El Fòrum Romà d’Arelate es trobava a l’actual plaça del Fòrum, veïna a la plaça de la República. Segons sembla, el fòrum es va construir en un vessant que havia de ser fonamentat. Per això es van construir aquesta sèrie de misteriosos i foscos passadissos, de forma quadrangular, però amb diverses ramificacions que donen lloc a diferents cel·les. D’aquesta manera les galeries del sud es troben a nivell de la plaça de la República i les galeries nord, per sota de la Plaça del Fòrum. Això passa a la fi del segle I a.C.

Els criptopòrtics són unes estancs fosques i humides que podrien haver estat utilitzades com a magatzem i fins i tot on es podrien haver ubicat els esclaus. La veritat és que no està clara la seva missió exacta, més enllà de ser necessària com a fonaments del Fòrum Romà.

Horari: Tots els dies de 9 a 18 hores. A l’estiu tanca a les 19 hores.

Preu: 5 €. Els menors de 18 anys tenen l’entrada gratuïta.

Teatre i Amfiteatre romà

Com la majoria de monuments romans es va construir a partir de l’últim terç del segle I a.C. com a recompensa per la valentia i fidelitat demostrada pels veterans durant els seus anys de servei a Roma.

Encara que, per descomptat, el Teatre Romà d’Arles no resisteix comparació amb el Teatre d’Orange, no deixa ningú indiferent, amb una càvea de 102 metres que hauria donat cabuda a uns 10.000 espectadors. Per desgràcia no queda en peu el gran mur de l’escena, com sí que veurem al Teatre Romà d’Orange, i la sèrie de columnes que solien localitzar-se per davant de l’escenari han desaparegut també, gairebé del tot. No obstant això, el Teatre d’Arles, amb les seves 33 fileres de seients a la càvea, segueix sent un lloc evocador. Igual que altres recintes d’aquesta índole, el Teatre Romà d’Arlés va estar en funcionament fins al segle V, moment en què el Cristianisme es va convertir en religió d’estat i el teatre, així com altres espectacles pagans, és va prohibit.

Ni cinc minuts separen el Teatre de l’Amfiteatre Romà d’Arles, sens dubte el més impressionant dels monuments romans que cal veure a Arles, i motiu suficient per visitar aquesta bonica ciutat.

Conegut també com les Arenes, l’Amfiteatre de Arlés té com a referència i model d’inspiració al Coloseo de Roma. Correspon a una època una mica posterior, doncs la seva construcció s’inicia a finals del segle I d.C., és a dir, uns 100 anys després del teatre.

Segons sembla, aquest recinte oval podia albergar fins a 25.000 espectadors, distribuïts en dos nivells, a diferència de l’Amfiteatre de Roma o el de Nimes, on els espectadors eren distribuïts en tres nivells. Com no podia ser d’una altra manera, els dos nivells no es comunicaven, de manera que en el nivell inferior es podien situar, únicament, els màxims dignataris de la ciutat.

Els combats entre gladiadors eren dels més apreciats per la població romana, encara que a diferència del que sol pensar-se, aquests combats eren a primera sang i no a mort. És a dir, quan un dels contendents feria d’una forma important a l’altre, es donava per acabat el combat. És una època on existeixen veritables escoles de gladiadors, sovint formats per esclaus. Aquestes escoles eren una inversió per a qui les tenia i només en el cas que algú pogués comprar l’alt preu d’un d’aquests esclaus, es podia celebrar un combat a mort. Però aquests eren casos excepcionals. També se celebraven en els amfiteatres romans altre tipus d’espectacles, incloses batalles navals i espectacles amb animals exòtics, motiu pel qual se solia construir un decorat que mimetitzés el lloc de procedència del bestiari.

A mitjan segle XVI deixen de realitzar-se espectacles pagans a l’amfiteatre i fins i tot, durant l’edat mitjana, és construït un autèntic barri semifortificat en tan gran estructura. Aquest és el motiu pel qual s’ha pogut conservar força bé l’Amfiteatre de Arles. Aquest barri hauria donat cabuda a un parell de centenars d’habitatges (encara que hem d’entendre que els habitatges d’aquella època eren molt més petits que els de l’actualitat) i fins i tot, un parell d’esglésies menors.

Horari: Tots esl dies de 9 a 18 hores. A l’estiu tanquen a les 19 hores.

Preu: 9 €. Els menors de 18 anys tenen l’entrada gratuïta.

Termes romanes de Constantí

Conegut és el gust pel dolce far niente dels italians. Una expressió que es podria traduir per alguna cosa així com “el gust per no fer res i relaxar-se”. Doncs sembla que ja en l’època de l’Antiga Roma aquest plaer estava més que estès i hauria tingut en les termes, un dels punts de màxima expressió. Al segle IV totes les grans ciutats disposaven de les seves Termes, com ja vam poder comprovar en visitar Trier, de manera que es considera que existien unes 170 termes al llarg de tot l’Imperi Romà. D’elles, els banys de Dioclecià a Roma, amb 15 hectàrees de superfície eren els més grans.

La ciutat d’Arlés va anar creixent i embellintse amb el pas dels anys, de manera que en temps de Constantí el Gran es converteix en una de les seves favorites. En aquest moment l’Emperador passa a residir-hi llargs períodes, motiu pel qual es construeixen les Termes de Constantí, que porten el nom del famós Emperador.

Les Termes de Constantí tenien una superfície de 3.750 metres quadrats dels que s’han pogut conservar uns 1.100 metres quadrats. L’entrada, de la mateixa manera que a l’amfiteatre o al teatre era lliure per a tots els públics (o molt barates), i en línies generals, homes i dones havien d’acudir a les termes en dies o moments diferents.

A les Termes de Constantí podem veure el que queda de les diferents parts de les que consistien unes termes romanes. A més, podem observar perfectament l’estructura de l’hipocaust, el sistema de calefacció subterrani encarregat de proporcionar calor a les diferents estances.

Musée Départamental Arles Antique

Un passeig a la vora del riu Roine ens acosta fins al Museu de l’Arles antic, un dels museus arqueològics més bonics del món. Val la pena acostar-se fins aquest museu construït a finals del segle XX per conèixer una de les col·leccions d’art romà més excel·lents que es poden trobar en el món sencer.

Una audioguia ens ajuda a recórrer les diferents sales de les que consta el museu i que estan estructurades en espais diferents que abasten les troballes realitzades en el circ, l’amfiteatre, el teatre, el fòrum i altres dels recintes arqueològics més importants de l’antiga Arelate.

És especialment interessant l’enorme col·lecció de sarcòfags de diferents èpoques (des de l’època pagana fins a l’època on el cristianisme es converteix en religió d’estat), el preciós i marmori bust atribuït a Juli Cèsar, datat l’any 46 a.C. o la bella col·lecció de mosaics corresponents a distintes viles romanes.

Val la pena visitar aquest museu i fer una ullada, de passada, a l’espai que es troba just davant del museu, i que forma part de l’antic circ romà d’Arles.

Horari: De 9:30 a 18:30 hores. L’última entrada és a les 17:30 hores.

Preu: 8 €.

Alyscamps i les Muralles d’Arles

Actualment podem veure una llarguíssima avinguda arbrada plena de taüts de diverses èpoques. Els primers corresponen a l’època pagana i els últims, a l’època cristiana.

Segons la llegenda, Sant Genís, important màrtir de la ciutat va ser cremat en aquesta localització per negar-se a signar les sentències de mort contra els cristians en època de Dioclecià, quan les persecucions religioses van arribar al seu apogeu.

Per aquest motiu el culte a Sant Genís es va estendre ràpidament fins al punt que aquesta localització forma part de la ruta francesa del Camí de Santiago.

Al final de l’avinguda dels sarcòfags es troba l’església de Sant Honorat, un lloc tranquil. A la cripta d’aquesta església romànica reconstruïda al segle XII sobre un temple bastant anterior, reposen les restes del venerat Sant Genís.

Saint-Rémy-de-Provence

• Van Gogh
• Jaciment arqueològic de Glanum

Saint-Rémy-de-Provence és el clàssic poble que no necessites el mapa per a res, ja que la seva bellesa és tal que no cal està pendent del mapa per no perdre’t cap detall del poble. I aquest és el gran encant d’aquest racó de la Provença. No és que hi hagi una vista panoràmica espectacular ni un monument imponent, simplement es tracta d’anar veient les seves senzilles cases blanques amb finestres blaves o violades i les seves decoracions provençals.

Cada dimecres es fa un mercat, i els dissabtes també n’hi ha un de petit on s’ofereixen productes de la terra.

Passejant sense rumb et trobes amb la imponent Colegiata de Saint-Martin amb el seu concorregut mercat, o la plaça de l’Ajuntament amb les seves acolorides taules i cadires de les terrasses properes.

En un altre carrer molt poc concorregut, ple d’encant, es passa per la casa on va néixer Nostradamus, si, el de les profecies de la fi del món.

Un altre racó típic de Saint-Rémy és una petita plaça de terra empedrat i amb una font típica de pedra. Davant hi ha l’Hotel Estrine, que acull un centre d’interpretació de Van Gogh.

Otro rincón tan típico de Saint-Rémy es una pequeña plaza de suelo empedrado y con una fuente de piedra preciosa. Enfrente está el Hotel Estrine, que acoge un centro de interpretación de Van Gogh.

Van Gogh

És inevitable no pensar en el genial pintor quan un està aquí, però Saint-Rémy no és famosa perquè hi estigués Van Gogh, tot i que va ajudar els seus dos anys de reclusió al Monestir de Saint-Paul-de-Mausole i en els quals va pintar moltes de les seves obres famoses, entre les que destaca la seva inoblidable Nit Estrellada.

Per això, el mapa que es pot aconseguir a l’oficina de Turisme ens guia per diversos punts del poble on Van Gogh va pintar algun dels seus reconeguts quadres. Una rèplica ajuda a situar al visitant i a veure Saint-Rémy i els seus paisatges de les Alpilles a través dels ulls del pintor.

Aquests punts d’interès van des del cor històric de la localitat fins a la carretera que va cap a les afores en direcció a les muntanyes de les Alpilles i que passa per camp d’oliveres i xipresos.

Precisament a uns pocs minuts està el Monestir on Van Gogh va viure entre 1889 i 1890 per curar-se del seus creixents problemes psicològics.

Avui en dia segueix funcionant com a sanatori, però es pot entrar i visitar el seu bellíssim claustre i sobre tot l’habitació on va residir el pintor. A més darrera del monestir hi ha un camp de lavanda que permet fer fotos precioses.

Jaciment arqueològic de Glanum

Quasi davant del monestir, es troba aquest magnífic jaciment d’origen celta i romà. Abans d’entrar i jsut al pàrquing es pot admirar sense haver de pagar entrada Les Atiques, que fa referència a un espectacular arc de triomf i a un mausoleu. No us perdeu admirar tranquil·lament aquestes obres romanes mentres s’escolta l’insistent cant de les cigales.

Glanum és anomenat així pel nom dels seus primers pobladors, els glànics, anomenats així en referència al Deu celta Glan.

A més si es puja un mica, s’arriba a un parell de miradors que donen una mesura de la mida de l’assentament i de la magnificència del temple.

Pont du Gard

El Pont du Gard, a uns 20 km de Nîmes, és una de les cinc principals atraccions turístiques de França i forma part del Patrimoni de la Humanitat des de 1985. S’estima que va ser construït pels romans entre l’any 40 i el 60 d.C. És a dir, en unes dècades complirà 2.000 anys. No obstant, sembla no haver-li passat factura, de fet, és el segon més ben conservat del món, després del de Segovia, llur antiguitat podria ser similar.

Durant molt de temps es va creure que el Pont du Gard va ser construït a voltants de l’any 19 a.C., no obstant, les excavacions més recents i la trobada d’antigues monedes van fer canviar l’opinió dels experts, que van situar la data de la creació a mitjans del segle I d.C. Uns 1.000 treballadors es van encarregar de portar a terme l’obra, llur obvia finalitat era transportar aigua (tot i que més tard acabaria servint únicament pel trànsit de carros i persones).

El terme aqüeducte fa referència a un sistema de irrigació que permet transportar aigua. Els aqüeductes poden tenir quilòmetres de llarg, així que la part que normalment anomenem aqüeducte és en realitat un pont construït per salvar el desnivell durant el recorregut. Dit això, és més fàcil comprendre que el Pont du Gard formava part d’un aqüeducte de 50 km. D’aquesta distància, 275 metres transcorrien pel pont. La seva alçada al punt més alt és de quasi 50 metes i té un total de 52 arcs repartits en 3 nivells. Com a curiositat, algunes de les pedres pesaven fins a 6 tones i que es van necessitar uns 15 anys per finalitzar-lo.

Per una amant de l’època romana és una visita ineludible, però és un d’aquests llocs que per la seva bellesa fascinen tant als experts com al públic en general. L’entorn és agradable (tot i que a l’estiu fa molta calor), silenciós i rodejat de naturalesa. És possible realitzar rutes pels senders propers o fer esports d’aventura (kayak, principalment). Essent un dels llocs més visitats de França, s’entendrà perquè no estarem sols, però el volum de la gent no és molest durant la visita. En el mateix complex hi ha bars, zones per tombar-se, restaurant, lavabos, etc., o sigui que és aconsellable també per a famílies, els camins bàsics estan adaptats per a cadires de rodes.

Dades pràctiques:

Ubicació:

• El Pont du Gard es troba a la regió d’Occidtània, a mitja hora en cotxe des de Nîmes i d’Avignon i molt pròxim a la localitat de Remoulins. El Pont du Gard creua el riu Gardon i es pot accedir a ell per la vorera esquerra (Rive gauche), situada al nord del riu, o pel costat dret (Rive droite), a la part sud. En ambdós costats hi ha aparcament de pagament, taquilles i restaurants, i el museu es troba a la vorera esquerra (nord).

Com arribar-hi:

• En cotxe, tant si es va pel nord com pel sud, cal sortir de l’A-9 a la sortida 23 (Remoulins) en direcció Uzès i seguir les indicacions de Pont du Gard. Si es vol aparcar gratis caldrà fer-ho al poble o en aparcaments privats d’alguns restaurants. Si se segueix les indicacions fins al Pont du Gard és impossible aparcar gratis.
• En tren, les estacions més properes són les de Nîmes i Avignon.
• En bus: Des d’Avignon i Alès cal agafar la línia 115. Des de Nîmes la B21. La parada és “Rond – Point Pont du Gard” i està a uns 10 minuts.

Horaris:

• El recinte del Pont du Gard és accessible tots els dies de l’any a qualsevol hora. Els aparcament i els diferents serveis o exposicions tenen horari de tancament, però si s’arriba caminant o en bicicleta és lliure passar-hi en qualsevol moment.
• Horaris dels espais culturals, restaurants, etc.:
  • Obertura a les 9 hores.
  • Tancament:
    • A les 17:30 de novembre a març.
    • A les 18:30 a l’abril, setembre i octubre.
    • A les 19:00 al maig i juny.
    • A les 19:30 al juliol i agost.
• A la web oficial es poden consultar horaris de visites guiades:  etc.: Site du Pont du Gard.
• Els aparcaments està tancats de la 1 a 7 de la nit.

Preu:

• L’entrada al recinte és gratuïta per a vianants i ciclistes tot i que això és informació privilegiada i poca gent ho sap. La majoria de turistes arriben en cotxe i paguen un ticket per persona pensant-se que no existeix alternativa. Això dóna dret a aparcar i visitar espais culturals, però si només es vol veure l’aqüeducte no és necessari pagar, però per això cal deixar el cotxe a 1 km de distància o més, ja que en les immediacions és impossible aparcar.
• Preus oficials:
  • Tarifa adults: 8 € / persona.
  • Tarifa reduïda 7 € / persona.
  • Menors de 18 anys: Gratis.
• L’entrada de pagament permet aparcar tot el dia i visitar els espais: Museu, Cinema, Ludo “Mémories de Garrigue” i Exposició.
• A la pàgina web es poden consultar més modalitats i descomptes: Site du Pont du Gard.

Montpellier

• Musée Fabre
• Porte du Peyron
• Planeta Ocean Montpellier
• Cathédrale de Saint-Pierre
• Jardins des Plantes
• Parc et Jardins du Château de Flaugergues
• Aqueduc Sanit-Clément
• Place de la Comédie
• Parc Zoològic de Montpellier

Montpellier és mencionada per primera vegada a l’any 985, per aquella època els pirates assetjaven amb freqüència la localitat costera de Magadona (actual Mauguio) i es va fer necessari establir un assentament terra endins per evitar-los. Així naixia Montpellier, que seria governada per la dinastia dels Guillem fins al 1204. Des d’aquell any va passar a formar part del Regne d’Aragó, essent el famós Jaume I “el Conqueridor” (va néixer allí) el seu rei més il·lustre. Al 1349 el Senyor de Montpellier va ser venut al Regne de França i es va posar fi a la seva etapa al Regne d’Aragó. Després de segles d’enorme creixement, en els que s’havia consolidat la seva universitat (de 1289) i havia consagrat la seva catedral (1536), Montpellier va patir el setge de la corona francesa durant la Reforma per haver-se convertit en un important feu protestant. En temps més recents cal destacar el notable creixement industrial del segle XIX i l’enorme augment de la població propiciat per la immigració provinent d’Argèlia després de la seva independència al 1962. Avui en dia és la 8ª ciutat francesa per nombre d’habitants (264.000).

Musée Fabre

És un dels museus més destacats i més grans de França, està molt a prop de la plaça principal de la ciutat, al centre històric, la Place de la Comédie i just davant del Parc Esplanade Charles-de-Gaule.

Compta amb una col·lecció de pintures dels segle XV al XXI, escultures, arts gràfiques i arts decoratives, amb prop de 900 peces. El museu va ser fundat per François-Xavier Fabre al 1825, qui va ser un pintor de Montpellier.

En l’actualitat, les col·leccions agafen nombrosos períodes i estils, com la pintura europea dels segles XIV a mitjans del XVIII i la pintura flamenca i holandesa del segle XVII.

El museu es troba a l’interior d’una mansió que data del 177, i moltes de les sales estan decorades amb mobles de l’època. Les sales d’exposicions es distribueixen al llarg de més de 9.200 m², a més, pots visitar-lo per lliure o amb visita guiada per conèixer més detalls sobre les obres i la història.

Visitar-lo es pot fer de forma gratuïta el primer diumenge de cada mes, tanmateix poden accedir-hi gratuïtament els menors de 18 anys que residint a la ciutat o algun dels municipis que formen la Montpellier Mediterranée Métropole, i els menors de 26 anys sempre que presentin el carnet d’estudiant, resideixin a la zona o no.

Porte du Peyrou

També conegut com l’Arc de Triomf de Montpellier, és un símbol històric de la ciutat francesa. Va ser dissenyat per l’arquitecte François d’Orbay i construït a finals del segle XVII, dedicat a Louis XIV. S’ubica a la Place Real de Peyrou, al costat de l’aqüeducte, en una de les portes  de la muralla antiga de la ciutat i davant del Palau de Justícia.

És una obra magnífica d’admirar, a més si es desitja entrar a la ciutat des del Parc de Peyrou, és imprescindible passar per sota de l’arc. La seva construcció es va fer amb colors clars, perfecta simetria i precisió detallada.

Planeta Ocean Montpellier

Es troba al cor de Montpellier, amb una àrea de més de 2.300 m² es possible descobrir més de 400 espècies marines, inclou peixos i altres mamífers de tot el món. Inclou un túnel sensorial, trineu i jocs per als més petits, a més compta amb un simulador de tempesta al mar i un espai lúdic en l’univers. A través de les seves terminals tàctils o multimèdia es pot aprendre més sobre les espècies animals de forma divertida.

Entre les activitats que ofereix, es pot viure un experiència inoblidable plena de sensacions a través d eles coves del mar Mediterrani, coneixent als pingüins, la majestuositat dels taurons al gran Ocean Theatre, entre moltes més activitats més per descobrir.

Tanmateix ofereix cursos sobre l’univers i la immensitat del cosmos, posar-se a la pell d’un astronauta , embarcació a la missió Solaris per una expedició a la superfície del Sol, admirar la Terra des de la cúpula de l’estació ISS o caminar sobre el cinturó d’asteroides, són alguns de tants que es poden realitzar en aquest lloc, un lloc ideal per a grans i petits apassionats per conèixer la vida animal i la del planeta.

Obre durant tot l’any i s’organitzen espectacles així com altres sessions d’alimentació d’animals durant tot el dia, a més és possible conèixer-ho a través de visites guiades.

Passeig de Peyrou

El passeig o Place Real de Peyrou és el punt més alt de Montpellier i un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, amb un ampli mirador obert en totes direccions que alberga una estàtua eqüestre de Louis XIV i una torre d’aigua dissenyada al segle XVIII.

Es troba situada a la perifèria del Écusson, tant l’Arc de Triomf com la Torre de l’Aigua constitueixen models d’arquitectura clàssica que marquen el centre de la plaça. Va ser creada a finals del segle XVII pels arquitectes Davillier, Giral i Donnat.

Va ser creada al 1688 per acollir una estàtua monumental de Louis XIV amb unes vistes magnífiques. No obstant, la part més autèntica i exclusiva del Peyrou la constitueix l’imponent dipòsit d’aigua conegut com l’Aqüeducte de Saint-Climent, llurs canonades superposades s’inspiren amb el Pont du Gard.

Quan el bon temps ho permet, des de la Place Real de Peyrou es pot gaudir de les vistes del Massís  de la Gardiole i fins el mar Editerrani, donant una sensació meravellosa de pau i una vista increïble de la naturalesa amb els raigs de sol.

Cada diumenge al matí, el Parc de Peyrou ofereix un mercat d’antiguitats.

Cathédrale de Saint-Pierre

La catedral de Saint-Pierre es una catedral catòlica al centre del casc antic de Montpellier. És l’església més gran de la regió de Languedoc-Roussillon i el monument d’estil gòtic més important de Montpellier. El seu estil és gòtic meridional, va ser convertida en catedral des de 1536 quan l’arquebisbe de Maguelone va ser traslladat a Montpellier. Es constitueix com la única església medieval del Écusson que ha sobreviscut a les Guerres Santes.

En el seu interior es troba una obra mestra de Sébastien Boudon, així com elements neogòtics que daten del segle XIX entre ells un òrgan d’acompanyament, l’antic altar major fet principalment en ònice i coure daurat.

És una catedral de gran història, la primera pedra va ser posada al 1364, per aquella època només eera una senzilla capella del Monestir de Saint-Benoît, que havia estat fundat pel papa Urbà V. Al 1536 es transfereix el bisbat de Maguelone a Montpellier ampliant la capella i reservant la resta del monestir com habitacions pels bisbes.

Jardins des Plantes

Montpellier és una de les ciutats europees amb més dies de sol a l’any i per tant, manté zones verdes de gran atractiu, com és el cas del Jardí des Plantes, el jardí botànic més antic de França.

El jardí pertany a la Universitat de Medicina, creat al 1593 per Pierre Richer de Belleval, pel que els estudiants universitaris es familiaritzen amb l’ús de plantes medicinals.

Després de ser destrossat al 1622 durant el setge de Montpellier per l’exèrcit de Louis XIII, va ser restaurant al 1929 millorant i renovant-se amb els anys fins a convertir-se en un lloc turístic de gran atractiu.

El jardí és un dels més bonics elements del patrimoni paisatgístic de Montpellier i va ser classificat com a Monument històric de la ciutat l’any 1992.

Compta amb més de 2.000 espècies de plantes i monuments com l’Orangerie o el monument a Rabelais.

El seu horari és de dimarts a diumenge de 12 a 20 hores a l’estiu, i de 12 a 18 hores a l’hivern.

Parc et Jardins du Château de Flaugergues

El parc i els jardins de Flaugergues són un lloc d’encant i armonia. La se va construcció va començar al 1696 i va durar 50 anys, el propietari d’aquest lloc màgic era Etienne de Flaugergues, un assessor del Tribunal de Comptes de Montpellier.

Es troba rodejat de vinyes i compta amb un restaurant. És un lloc representatiu de l’arquitectura toscana que consta d’un cos central i dues ales amb vistes a un jardí escalonat, la seva façana se sembla a la de les vil·les italianes del segle XVII, amb cornises sota el sostre i teules romanes.

Davant de la terrassa, on es troben dues estàtues del segle XVIII, el jardí s’estén per un parc anglès de tres hectàrees i un carreró d’oliveres que condueix a un mirador llur panorama s’observa fins la costa mediterrània i inclou un hort.

El castell i el parc estan classificats, i el lloc està etiquetat com a Jardí notable, el conjunt és un vertader canvi d’escenari i permet passejos en un entorn únic ple d’obres d’art.

Es proposen diverses formes per visitar-lo, algunes inclouen el castell (encara habitat pels operadors del camp) que alberga tapissos flamencs, mobles de Louis XV i XVI, excepcional biblioteca i objectes científics.

Al 1811, el lloc de domini de Flaugergues és adquirit per la família de Boussairolles, llurs descendents fins l’actualitat encara són el propietaris del lloc.

Els jardins d’estil francès ofereixen un camí obert a tanques vegetals, estanc, esplèndids elements decoratius d’influència italiana i iraniana, un parc de 5 hectàrees amb uns tarongers que evoquen un ambient romàtic i fascinant, així com espècies exòtiques amb col·leccions de bambús i palmeres.

Aqueduc Saint-Clément

Va ser construït al segle XVIII sota la idea de l’enginyer Henry Pitot De Launay per facilitar el subministrament d’aigua potable de Montpellier. S’ubica al final del passeig de Peyrou amb una extensió de 14 km. des de la font del municipi de Saint-Clément-de Rivière, al nord de la localitat fins al Castell d’Aigua.

L’aqüeducte es va construït a finals del segle XVIII, mesura 880 metres de llarg per 22 metres d’alt. La seva estructura consisteix en dos tipus d’arcs i un pont de maons que creua l’aqüeducte i sobre el qual es pot caminar per recorre’l.

Gràcies a la construcció, Montpellier pots abastir de nombroses fonts del centre de la ciutat. També, la seva estructura arquitectònica està construïda per una fila doble d’arcades que donen nom al barri que travessen, les Arceaux.

Place de la Comédie

La Place de la Comédie és el centre neuràlgic de la ciutat, el punt de partida ideal per fer una visita al centre històric. És anomenada així per l’òpera decimonònica d’estil italià que presideix un dels seus extrems, on conflueixen tots els carrers del casc antic.

Té una forma rectangular allargada, amb 230 metres de longitud per 50 metres d’amplada. És el lloc de pas obligatori si es visita Montpellier, també és anomenada “plaça de l’ou” per la seva forma ovalada i constitueix un dels espais més amplis per a vianant d’Europa.

Aquí es troba l’anomenada Font de les Tres Gràcies, construïda per Étienne d’Antoine l’any 1773, és un dels emblemes de Montpellier representat per Alaua, Eufrósine i Talia com les tres gràcies de la font. En aquesta plaça també es troba l’edifici de l’Òpera, llur façana és significativament similar a la de París, va ser construïda al 1888, representa la plaça més animada de tot Montpellier.

Parc Zoològic de Montpellier

És un zoològic de 80 hectàrees, que en l’actualitat constitueix l’espai verd més gran de la ciutat i el segon zoològic més gran de França.

Compta amb 52 espècies de mamífers, 30 espècies d’aus, 15 espècies de rèptils i molta més varietat que formen en total més de 1.350 animals i 141 espècies repartides pel recinte.

Un lloc per gaudir amb 11 quilòmetres de pistes per explorar el món animal, des d’ossos, guepards , lleons, girafes, rinoceronts, llops, paons reials, òrixs, estruços, makis, gossos salvatges, etc.

Sète

Sète es va construir pel manat de Louis XIV, que va escollir aquest lloc per connectar el Canal du Midi amb el mar.

La millor manera de conèixer Sète és passejar per la població i descobrir els encants que té aquesta ciutat marinera.

Coses que es poden fer a Sète:

• Mercat Les Halles: en el que la gent local s’apropa per fer un aperitiu en família o amb amics, a més de fer la compra de productes locals.
• Perdre’s pels 12 quilòmetres de platja que ofereix la ciutat.
• Agafar un vaixell des del Port de Sète per veure la costa i el fons marí. La companyia Aquarius-Le Mer, fa un recorregut molt recomanable i surt davant del Pont de la Savonnerie.
• Art Urbà de Sète: Es poden veure en molts racons pintures precioses a l’aire lliure, cada any se celebra aquí el Festival K-Live en el que es convida a artistes per dissenyar un museu a cel obert.
• El Teatre Molière: Data de 1904 i avui en dia és un monument històric de la ciutat en el qual es representen obres d’alt nivell.
• Pujar caminant al Mont St-Clair i gaudir de les millors vistes de Sète. Des de dalt s’entén perquè molts l’anomenen la Venècia de França, un cop a dalt hi ha un petit bar per reposar forces.
• Provar les famoses Tielle, plat típic, una gran empanada farcida de sofregit de tomàquet amb ceba i pop.
• El Barri Pointe Courte: una petita península en la que quasi no entren cotxes, només poden entrar els cotxes del veïns, amb quatre carrers en els que sembla que encara viuen de portes a fora, cases de colors, vaixells de pesca amarrats, xarxes de pesca penjades al sol i veïns pescant al carrer. Un lloc pintoresc.

Eus

Eus està considerat un dels pobles més solejats de França i figura a la llista dels pobles més bonics del país. Penjat d’un turó de granit, entre la vall de Conflent i la muntanya del Canigó, en plens Pirineus Orientals, Eus mereix una escapada, no només per les visites que ofereix dels paisatge circumdant, sinó també pels preciosos carrers en costa pavimentats amb pissarra. A la part alta del poble, sobre l’emplaçament de l’antic castell, s’aixeca la imponent Església de Sant Vicenç de Dalt, del segle XVIII.

Prada de Conflent

• Església de Saint-Pierre
• Museu Pau Casals

La petita i acollidora ciutat de Prada, al peu del massís del Canigó, en la confluència de diversos rius, és la capital de Conflent i conserva un meravellós patrimoni artístic.

Prada de Conflent és un lloc per portar al cor dels catalans, almenys per quatre raons:

• El fundador de Catalunya, el Comte Guifré, tenia un castell a Conflent, prop de Prada, i va acabar la seva vida a l’Abadia de St. Martin du Canigou.
• Canigou és la muntanya sagrada dels catalans i moltes persones l’escalen cada any des de Prada.
• Pompeu Fabra, reconegut gramàtic, va codificar la llengua catalana mitjançant la producció d’una gramàtica i un diccionari que sempre tenen autoritat. Està enterrat al cementiri de Prada.
• Finalment, Pau Casals, el famós violoncel·lista i creador d’un festival del mateix nom, va viure durant molt de temps a la ciutat de Prada.

Església de Saint-Pierre

Aquesta església del segle XII, amb reconstruccions fins al segle XVII, té un cor que alberga un esplèndid retaule barroc dedicat a Sant Pere. Declarada Monument Històric, aquesta obra destacada de l’escultor català Josep Sunyer constitueix el retaule barroc més gran de França. També és important la Sala de Tresor de l’església, llur col·lecció reuneix relicaris, peces d’orfebreria i una estàtua de Nostra Senyora de la Volta que data del segle XIV.

La bonica plaça adjacent a l’església acull un mercat de productors els dissabtes al matí, per gaudir dels productes locals. Els dimarts al matí també se celebra un gran mercat al centre de Prada.

Museu Pau Casals

El Museu Pau Casals és un museu dedicat al famós violoncel·lista  i compositor català. La visita permet descobrir una preciosa col·lecció d’objectes personals, i conèixer a l’artista. Es presenten concerts, cartes manuscrites, fotografies i inclús un violoncel del mateix Pau Casals.

El festival de Pau Casals se celebra tots els anys  des de l’última setmana de juliol fins a meitats d’agost, després del festival de cinema Ciné-Recontres).

Mosset

Amb un notable patrimoni natural, agrícola i forestal, Mosset posseeix una biodiversitat de fauna i flora excepcional que li ha valgut una classificació segons la directiva europea “Habitat-Natura 2000”.

Per visitar a Mosset, hi ha el Torre Mosset Perfum, museu interactiu, educatiu i divertit amb difusors de fragàncies, que convida a descobrir d’una altra manera el medi ambient a través del sentit de l’olfacte.

A més es pot visitar el jardí perfumat, aprendre que significa la jardineria, la caminada olfactiva presenta plantes aromàtiques (de les més comuns a les més desconegudes), plantes de perfum i totes aquestes flors amb fragàncies poètiques. Associat amb la Torre del Perfum, que ofereix un descobriment científic i cultural, el fragant jardí completa aquest viatge al món de les olors.

Abadia de Sant Miquel de Cuixà

Situar a la localitat de Codalet, es troba a 4 km de Prada.

La seva singularitat resideix en la seva història. Ja a l’any 878, una comunitat de monjos es refugia en una capella pre-romànica que va existir en aquest lloc. La fluència de fidels a aquesta capella suscita la construcció de tres capelles consecutivament, la tercera (l’actual, segons els historiadors) s’acaba al 974.

A l’any 1008, d’abat Oliva, engrandeix l’abadia amb la cripta, l’altri superior, els dos campanars (avui en dia només se’n conserva un) i la girola, amb tres àbsides darrera el prebisteri, això acaba l’any 1040.

Destaca el campanar romànic-llombard de 40 metres d’altura i la cripta del segle XI, i el claustre romànic del segle XII, que és el més gran dels Pirineus.

Vilafranca de Conflent

• Muralles de Vilafranca de Conflent
• Fort Liberia
• Le Train de Jaune
• El Canigó
• Grottes Grandes des Canalettes

Aquesta bonica vila té molta història, doncs els seus orígens es remunten a l’any 1092, data de la seva fundació pel Comte de la Cerdanya. D’aquesta mateixa època és la seva església romànica de Sant Jaume, en la qual encara es poden apreciar els capitells en el seu exterior. Posteriorment s’hi van afegir les muralles i avui en dia el poble llueix com si s’hagués detingut en el temps amb els seus carres i cases de pedra.

Muralles de Vilafranca de Conflent

Els seu aspecte emmurallat es deu a les fortificacions que el Marquès de Vauban, el principal enginyer militar de l’època, va realitzar al segle XVII, després d’annexionar-se a França pel tractat dels Pirineus, el qual va posar fi a la guerra contra Espanya, es va decidir reforçar la defensa a la línia fronterera.

Les muralles són motiu pel que Vilafranca de Conflent és Patrimoni de la Humanitat juntament amb la resta de localitats, que Vauban va fortificar en els territoris fronterers del país. Rodegen tot el poble i és possible pujar-hi a caminar per elles previ pagament.

Fort Liberia

Després de recórrer les muralles i els carrers de pedra, plens de botigues, un lloc imprescindible és el Fort Liberia, va ser ordenat construir per Louis XIV, i Vauban va ser de nou l’arquitecte encarregat de la seva construcció, reforçant així la línia defensiva de la vina en temps de tensions frontereres.

A més de servir de fortalesa defensiva, algunes de les seves masmorres acollin a diverses dones acusades d’enverinaments i de pràctica de màgia negra a la cort del rei Louis XIV. El fort va esta ocupar per militars fins a l’any 1890 i només es tornaria a ocupar momentàniament durant les dues guerres mundials. Després de la pèrdua de la utilitat militar, es va reformar i es va obrir al públic, i avui és possible visitar-lo.

Des de dalt s’obté una increïble panoràmica de la zona on se situa Vilafranca de Conflent, amb el Canigó, la muntanya més alta dels Pirineus Occidentals, amb quasi 3.000 metres d’altura, de fons. Per pujar-hi s’ha de fer a peu o en 4×4 per un camí o pujar el subterrani de 1.000 escales.

És recomanable pujar pel camí, (aire lliure i menys agoviant) i baixar pel subterrani. En una part del subterrani hi ha una gran obertura a la paret des d’on es pot veure el poble.

Le Train de Jaune

Vilafranca de Conflent és també un lloc des del que parteix el Tren Groc, un tren turístic que recórrer els Pirineus fins quasi Andorra. Aquest té la seva sortida al l’estació de tren  (a uns 5 minuts a peu des del poble).

El Train Jaune té diverses parades en diferents pobles, famosos molts d’ells per les seves estacions d’esquí a l’hivern. El recorregut és molt llarg, i tarda moltes hores.

El Canigó

El Canigó és el pic més alt dels Pirineu Orientals i un símbol pels catalans, la muntanya és visible des del poble i des del Fort Liberia.

A la muntanya hi ha diverses rutes per fer, i també hi ha la ruta fins al cim, que pot tardar uns dos o tres dies i hi ha varis refugis on fer nit.

Grottes Grandes des Canalettes

Les Grottes Grandes des Canalettes són unes fantàstiques coves ubicades al poble medieval de Villefranche de Conflent al peu del Canigó al Pirineu Oriental. Declarades Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Les coves estan condicionades per veure-les amb nens, la veritat és que és un recorregut relativament fàcil, passarel·les i escales ajuden a realitzar el circuit complet. Durant tot el recorregut hi ha cartells informatius que indiquen perquè s’han format les seves sales i cúpules, olles i xemeneies, les estalactites i estalagmites.

Aquestes coves van ser descobertes per casualitat per Motteen al 1951, va ser presentada a un hidrogeòleg i expert en el món subterrani, Henri Salvayre que juntament amb Edmon Delonca van decidir iniciar els treballs d’exploració

Però és al 1982 quan un grup d’espeòlegs i miners entren a la cova i descobreixen la seva sala blanca, i donada la seva bellesa, van decidir obrir-la al públic.

Només entrar per un passadís de roca porta a una sala gran molt ben il·luminada. Al traspassar-la ja es comencen a veure les primeres estalactites i estalagmites, algunes s’han unit pel pas del temps.

Cal pensar que perquè es vegin 2,5 cm. d’estalactita cal que passin entre 4.000 i 5.000 anys. Així ens podem fer una idea del temps que tardat en construir-se les Grottes Grandes des Canalettes.

La sala Blanca

La Sala Blanca és tot un museu subterrani que es presenta de forma imponent. Es poden observar concrecions entre elles, estalactites, estalagmites i pous que sembla que no tinguin fi.

A més es poden veure des de columnes ridícules fins a columnes imponents que impressionen al visitant, juntament amb penjants, pilars i fistuloses que deixen volar la imaginació del visitant.

Diferents tonalitats es poden observar són degudes pel carbonat de calci, el resultat és que el ferro ens deixa veure el color vermell, el magnesi es presenta de color negre, i les diferents tonalitats de blanc són degudes a la roca calcària pura.

No podem oblidar que aquestes concrecions són molt fràgils. Originades per la infiltració de l’aigua durant èpoques molt diferents.

Sala del Balcó

La Sala del Balcó és molt àmplia i el és el resultat del plegament del sostre de marbre mentre es formaven els Pirineus, una cosa realment increïble.

El Llac dels Atols

A la zona del Llac dels Atols hi ha una cova enorme. Un  lloc realment espectacular gràcies al fons del llac de carbonat càlcic, donant com a resultat un efecte mirall.

Al fons del llac també se’l coneix com Coliflor o Corals Subterranis. A més a aquesta zona es pot gaudir de les formacions d’estalactites i estalagmites  a les que se les ha anomenat com: La Colònia Catalana, Montserrat i la Sagrada Família.

La Tomba de Martel

A la zona de la Tomba de Martel es pot veure una imponent columna amb una fractura lateral, aquesta columna té més de 350.000 anys d’antiguitat.

La Sima

Aquesta part de la Sima és el final de la gruta on es pot veure una sima sense fons. El desnivell entre la part alta de la cúpula i el fons de la sima és de 50 metres. En aquesta separació es pot observar la fractura de l’escorça terrestre. A més pel fons de la Sima transcórrer un riu subterrani.

El Sostre de les Excèntriques

A aquesta zona es poden veure tres estalactites que s’han desviat del seu eix degut a la composició de l’aigua, al règim volumètric i al magnetisme. Aquestes estalactites són el Cavall de Cristall, la Filosa Enredada i el Trapezi.

Informació pràctica de les Grottes Grandes des Canalettes

Hi ha un gran pàrquing i el recinte disposa de lavabos i una zona de pícnic.

Horaris:

D’abril a juny: de 10:00h a 17:00h

De juliol a agost: de 10:00h a 17:30H

Setembre: de 11:00h a 16:00h

 

Preus entrada:

Adults: 11€.

Infants de 5 a 12 anys: 6€.

Menors de 5 anys: Gratuït.

Èvol

Pertanyent al municipi d’Oleta, Èvol és un poblet medieval amb les característiques parets i teulades de pissarra. Tot recorrent-ne els carrers, descobrireu un típic poble de muntanya on podreu carregar piles. Èvol forma part dels tres Pobles més bonics de França.

Descobriu aquest poble medieval de personalitat muntanyenca, amb murs d’esquist i cobertes de pedres planes (lauzes), dominat per un antic castell feudal del segle XIII i amb una església romànica.

El poble d’Èvol

Èvol, dominat per l’antiga fortalesa dels vescomtes de So i el campanar de la seva església romànica dotada d’una casa parroquial, és un poble de carrers costeruts que van a parar a una plaça allargada on hi ha la seva església.

Amb l’arribada del bon temps, els carrerons florits i decorats us faran descobrir aquest poble sota un aspecte ben diferent.

És un lloc tranquil, ideal per passejar-s’hi, sense oblidar de visitar les ruïnes del castell feudal i de l’oratori.

Visites imprescindibles d’Èvol

• El gabinet literari Ludovic-Massé;
• El Museu de les Arts i Tradicions populars;
• L’església de Sant Andreu;
• El castell vescomtal;
• La visita guiada del poble.

Parc Animalier des Angles

És un parc d’animals salvatges dels Pirineus dels Angles en un espai de muntanya natural. Recomanada per a tots els amants dels animals i de la naturalesa. És un dels parcs d’animals salvatges més important d’Europa on es pot trobar fauna pirinenca en estat semisalvaje que gairebé es pot tocar, és el que podrem veure i gaudir a la comarca del Capcir (França), en territori francès a molt pocs quilòmetres de la frontera de Puigcerdà.

Al parc s’accedeix com si anéssim a l’estació d’esquí dels Angles, després de l’estació de Font Romeu. De fet està situada en la pròpia estació, abans de l’entrada a la zona de les pistes d’esquí.

A l’abric del Mont Llaret i el Roc de camí es troba el Pla de Mir, un bosc de 37 ha, molt prop de la localitat dels Angles, al Pirineu oriental francès. Aquí s’ha instal·lat el Parc Animalier donis Angles: on es pot gaudir amb l’observació de 14 espècies d’animals que es mouen amb completa llibertat.

El parc és molt atractiu i disposen de llocs estratègics per poder observar als diferents animals. Cadascuna de les espècies està dins d’un tancat al que s’accedeix mitjançant un sistema de portes de seguretat, això a excepció dels óssos, llops i cérvols, els quals cal contemplar des de l’altre costat de la tanca.

Això no és inconvenient perquè els més petits vagin a la recerca d’herba fresca, que les daines -els més socials de tots- engoleixen amb gran plaure.

Just a l’entrada del recinte s’ha rehabilitat un circuit on es veuen reproduïdes pintures rupestres. És senzill però ajuda a comprendre, com veia l’home primitiu els animals que li envoltaven i dels quals en ocasions s’alimentaven.

Circuits dins del recinte

Hi ha diversos circuits, el millor és fer el complet que són uns 4 km. L’altitud del parc aquesta a 1800 m.

Animals que es poden trobar al parc

Animals salvatges del Pirineus:

• L’Ós bru
• El Llop
• El Porc Senglar
• El Cérvol
• El mouflon
• L’Isard
• La Marmota
• La Cabra montesa
• El Bisó
• El Ren
• EL Cérvol
• Rosegadors i Insectes
• Esquirol
• Gat silvestre
• Eriçó
• Talp
• Mapache
• Conill
• Rata

Dades d’interès sobre el Parc

El Parc Animalier des Angles roman obert tot l’any, a l’estiu de 8 a 19 hores i durant l’hivern de 9 a 17 h. Es va inaugurar el 20 de dic de 1994.  Més informació  https://parc-animalier.faune-pyreneenne.fr/

Durada de la visita: Curt 1 hora / 1.500 metres, llarg 2 hores / 3.500 metres.

Preus: Adults 16€, menors 15€, menors e 4 anys gratis.

Montlluís

• Fortalesa de Vauban
• Forn Solar

Fortalesa de Vauban

A petició del rei Louis XIV al Tractat dels Pirineus de 1659 dissenya la fortalesa de Montlluís responent les exigències militars per assegurar els territories fronterers amb Espanya.

Montlluís és un enclau militar per a protegir la zona est, i es troba en un entorn natural al barranc natural del riu Tet, amb Montlluís es pretenia protegir la zona de la Cerdanya on l’accés era més fàcil de travessar.

La zona va seer un lloc molt problemàtic i molt custiodiat en l’antiguitat, entre Espanya i França, donat que, el rei d’Espanya Carles IV sempre va voler recuperar les terres de la Cerdanya Francesa.

Monts anys després imés proper a l’actualitat, hi van haver molts exiliats a Montlluís, a conseqüència de la Guerra Civil espanyola.

El més important de Montlluís és la fortalesa que rodeja tot el poble, anomenada Fortalesa de Vauban, que és el que està declarat com a patrimoni de la UNESCO.

Forn Solar

També es pot visitar el Forn Solar, molt típic de la zona de la Cerdanya. Construït quan va finalitzar la II Guerra Mundial.

I no és un forn solar qualsevol, v a ser la primera instal·lació d’aquest tipus al món i el percussor del forn solar d’Odeillo, actualment més famós i més gran que el de Montlluís.

Narbona

• Cathédrale de Narbona
• Palau i Jardins Arquebisbal
• L’Horreum
• Canal de la Robine
• Altres llocs d’interès de Narbona

Narbona és la ciutat romana més antiga de l’actual França, capital de la província romana que prendria el nom de Galia Narbonesis, la cinquena ciutat del país al segle XIV, només darrera de París, Lyon, Burdeus i Toulouse, amb uns 35.000 habitants, una barbaritat per aquella època. Seu de l’Arxidiòcesi des del segle VIII fins al segle XVIII.

Justament aquest arquebisbe de Narbona va ser qui va recolzar la persecució als càtars, protegits fins al fina per Carcassona. Aquí va començar la seva rivalitat que segueix avui en dia. Després de la Revolució Francesa, Carcassona es va fer amb la capitalitat del Departament d’Aude, a pesar que la seva veïna hagués estat històricament més important. Poc després, l’arxidiòcesi de Narbona va desaparèixer i es va crear una única diòcesi amb seu a Carcassona.

Cathédrale de Narbona

La catedral de Narbona, catedral de Saint-Just-et-Saint-Pasteur és parada obligada a la ciutat. Si ja s’ha viatjat per altres llocs del sud de França, es pot comprovar que aquesta catedral és molt diferent. Les catedrals properes, amb influència càtara, tenen una única nau i, des de l’exterior, semblen fortaleses, en canvi, aquí triomfa el gòtic més típic de la Île-de-France, era la forma que tenia l’arquebisbe per demostrar el seu vincle amb el Regne de França, en contra dels càtars. Així va construir la que continuar essent la tercera catedral gòtica més alta de França, després de la de Beauvais i Amiens. Això si, no va arribar a ser tan gran com es va pensar, ja que mai va ser acabada. I no s’ha acabat mai perquè hagués estat necessari enderrocar part de la muralla.

A l’interior de la catedral ens trobem amb un preciós òrgan del segle XVIII, que se segueix utilitzant en concerts, també hi ha les tombes dels arquebisbes de Narbona, mutilades durant la Revolució Francesa; també hi ha un  cor gòtic amb la Capella de Nostra Senyora de Belem i la seva estructura gòtica i les vidrieres del segle XVIII. Existeix la sala del tresor amb un curiós fenomen acústic, la sala està recoberta per una cúpula el·líptica de maons que permet sentir a la perfecció des d’un racó el que es parla a la part oposada.

Palau i Jardins Arquebisbal

Juntament amb la catedral  hi ha el conjunt de l’antic Palau Arquebisbal de Narbona, el segon més important de França, després del d’Avignon. Es pot visitar algunes de les seves sales, patis i els dos museus que acull: el Museu d’Art i el Museu Arqueològic.

Al sortir del palau, s’entra al jardí dels arquebisbes, situats entre el palau i la catedral, en el qual hi ha un Rellotge Solar i el Claustre del segle XIV.

L’Horreum

L’Horreum són unes galeries subterrànies del segle I a.C. que sembla que van utilitzar els romans com a magatzems, a l’estar prop de l’antic mercat. Aquí hi ha restes de làpides romanes i s’han tornat a ambientar les galeries que suposa que hi havia en la seva època.

Canal de la Robine

Una zona molt bonica per passejar de Narbona és el Canal de la Robine, està ple de terrasses i els dijous i els diumenges al matí s’organitza un mercat.

Creuant el canal i unint la Cité amb Le Bourg, hi ha el Pont-des-Marchands, un altre racó molt original de la ciutat, ja que està completament flanquejat per edificis, com el Ponte Vecchio de Florència, però sense els seus arcs centrals. Està protegit per la UNESCO i per aquí passava la Via Dolomitia dels romans que unia la península ibèrica amb la península itàlica.

Al costat de la ribera del canal hi ha Les Halles, el mercat cobert d’estil Baltard (com Les Halles de París) on hi ha tot tipus de menjar.

Altres llocs d’interès de Narbona

• Chapelle des-Pénitents-Bleus amb la seva decoració barroca.
• El Poudrière (Polvorí): un magatzem de pólvora del segle XVII que ara s’utilitza per a exposicions temporals.
• Eglise Saint-Sebastien: d’estil gòtic-flamíger.
• Via Dolomitia: un tros de la calçada de l’època romana situat davant de l’Ajuntament.

Carcassona

• Bastida de Saint-Louis
• Castell Comtal
• Porta d’Aude
• Basílica de Saint-Nazaire
• Informació pràctica de Carcassona

Al segle I a.C. al lloc on s’ubica Carcassona va ser ocupat pels romans, i al segle IV es va convertir en un petit castell.

En períodes d’ocupació per part dels visigots i els sarraïns, al segle VIII es va incorporar al regne francès.

La fortalesa que rodeja la ciutadella militar, tal com la coneixem avui, va ser construïda a principis del segle XIII, època en la qual Carcassona va patir l’atac de la creuada contra el càtars ordenada pel papa Inocenci III. Després del setge i la seva rendició, a l’agost de 1209 la ciutadella i les terra del vescomte Ramon Roger Trencavel, va passar a mans del cap militar de la creuada per després cedir-lo al rei de França.

En aquella època, la fortalesa com a tal va quedar aïllada a dalt del promontori, doncs van ser destruïts els barris d’extramurs que s’havien estès pels prats del mateix, després d’un intent fallit de recuperació de la ciutadella per part dels Trencavel. A partir de llavors va sorgir la ciutat baixa, avui coneguda com Bastida de Saint-Louis, la qual es va convertir en lloc de residència de les classes més nobles de la zona.

Després del Tractat dels Pirineus al 1659, la ciutadella va perdre la seva funció de lloc fronterer. Finalment al segle XIX la fortalesa de Carcassona va tenir una important restauració i ara, és un dels llocs turístics més importants del sud de França.

Bastida de Saint-Louis

Quan s’arriba a Carcassona, en primera instància s’arriba a la ciutat baixa, la citada Bastida de Saint-Louis, on es troba l’estació ferroviària, i la qual està unida a Carcassona pel Pont Vell.

En un passeig per la Bastida de Saint-Louis es poden veure palauets així com visitar l’Església de Saint-Vicent.

Per aquí també passa el Canal des Midi, una segona raó per la qual la ciutat de Carcassona forma part de la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Per la seva part la ciutadella de Carcassona és un recinte emmurallat al que no es pot accedir en vehicle i on resideixen tan sols 50 persones, quan en la dècada dels 60 del passat segle hi vivien 500 persones de perfil humil.

La ciutadella actual és un gran centre turístic que els caps de setmana i les èpoques de vacances està molt concorregut de visitants.

L’habitual per visitar Carcassona és accedir per la porta principal, la de Narbona, del segle XIII i amb un pont llevadís, davant de la qual s’ubica un gran aparcament.

Es pot passejar per la doble muralla que rodeja per complet la ciutadella, també es pot passejar pels carrers interiors descobrint racons i veient els monuments destacats. Les llisses és com s’anomena el terreny aplanat que hi ha entre les dues muralles, el qual arriba a tenir un quilòmetre de circumval·lació.

Aquest terreny està establert al segle XIII, quan es van construir la segona muralla, l’exterior, i amb els temps va ser ocupat per cases dels habitants més pobres de Carcassona. En la citada restauració del segle XIX aquestes cases van ser destruïdes.

En el pas per les  llisses es pot contemplar bones perspectives de la fortificació, així com vistes panoràmiques dels voltants d el a ciutadella.

Castell Comtal

En aquest recorregut es passar pel Castell Comtal, construït al segle XII com últim racó defensiu de la ciutadella. En aquest recinte es veu una gran muralla, torres rodones, la barbacana, una fossa i un castellet d’entrada.

La seva muralla interior encara conserva restes de l’original gal·loromana del segle III.

La visita al castell es realitzar pagant i inclou l’accés a la muralla gal·loromana (nord) i a la muralla medieval (oest) amb les seves respectives torres.

La segona part de la visita consisteix en un agradable passeig pel Camí de Ronda, que voreja el perímetre rectangular del castell. Des de els seus diferents miradors es pot observar dos patis del castell, les torres, l’interior de la ciutadella i els paisatges que s’estenen cap a l’oest. Des del Camí de Ronda s’accedeix també al Museu Lapidari. Després de realitzar aquest recorregut cal recuperar els tiquets d’entrada, perquè la visita continua.

Al Pati del Midi hi ha un punt de control on cal mostrar de nou les entrades. Allí comença el passeig per la muralla medieval oest, que porta fins a la Torre de la Justícia (relacionada amb  la Inquisició), la Torre del Bisbe i la Porta de Saint-Nazaire, entre altres. A més, pel camí es pot contemplar el Teatre Deschamps, de 1908, que només és visible des de la muralla, i admirar la Basílica de Saint-Nazaire des d’un punt de vista diferent.

Per acabar la visita al castell cal tornar cap a l’entrada, travessar el pont, girar a mà dreta pel Pati de l’Honor i presentar una altra vegada els tiquets al punt d’accés a  la muralla gal·loromana nord. A més d’oferir noves panoràmiques de l’exterior i de l’interior de la ciutadella, per aquest costat de la muralla es pot visitar la Torre del Tréseau i gaudir de la bellesa de la Porta de Narbona des d’un angle fantàstic.

Porta d’Aude

També val la pena arribar fins a la Porta d’Aude, la que s’utilitza per accedir caminant des de la ciutat baixa, un racó molt medieval, amb la seva entrada a la ciutadella per una barbacana, una rampa adossada a la muralla.

Basílica de Saint-Nazaire

El monument més destacat que et trobes passejant per la ciutadella és la Basílica de Saint-Nazaire. Construïda entre els segles XI i XIV, presenta una combinació d’estils romànics i gòtics.

Així durant la visita és pot veure el pòrtic, la nau central i els capitells d’estil romànic, tot i que el que més crida l’atenció és el creuer gòtic, amb unes imponents i precioses vidrieres.

Informació Pràctica de Carcassona

Horaris de 2022:

• Ciutadella: oberta 24 h al dia, tots els dies.
• Castell de Carcassona: d’abril a setembre: de 10 a 18:15 h (últim accés 30 minuts abans).
• Museu de la Inquisició: juliol i agost: de 10 a 20 h. Resta de l’any fins a les 18 h, excepte el mes de setembre que tanca a les 19 h.

Preus de 2022:

• Entrada a la ciutadella: gratis.
• Castell de Carcassona: 9,5€ adult, 7,5€ reduïda, menors de 18 anys gratis. Audioguia: 3€. 
• Museu de la Inquisició: 10,5€ adults, 9,5€ estudiants, 7,5€ menors de 14.
• Aparcament Porta de Narbona: Primers 30′ gratis. 15 min = 1 € (fins 2 hores). 45 min = 0,50€ (a partir de 2 hores). Gratis a partir de las 20 h i abans de les 8 h.
• Hi ha aparcaments gratuïta a Quai Bellevue i Avenue du Général Leclerc, entre altres carrers propers.

• Webs: turismocarcassonne.es  |  Castell de Carcassona