En aquest viatge es pot visitar Berlin i Potsdam, que està al costat mateix de Berlin.
Continguts:
- BERLIN
- Història de Berlin
- Porta de Brandenburg
- Mur de Berlin
- Berliner Unterwelten
- Berliner Dom
- Reichstag
- Checkpoint Charlie
- Topografia del Terror
- Monument a l’Holocaust
- Kaiser-Wilhem Gedächtniskirche
- Palau Charlottenburg
- East Side Gallery
- Neue Wache
- Pérgamo Museum
- Neues Museum
- Museu Egipci i Col·lecció de Papirs
- Museu de Prehistòria i Història Antiga
- Illuseum Berlin
- Unter den Linden
- Ku’Damm
- Alexanderplatz
- Potsdamer Platz
- Gendarmenmarkt
- Bebelplatz
- Pariser Platz
- Illa dels Museus
- POTSDAM
- Palau de Sanssouci
- Neues Palais
- Palau de Charlottenhof
- Glienicker Brücke
- Cecilienhof
- Holländishes Viertel
- Palau de Babelsberg
- Porta de Brandenburg
Berlin
Història de Berlin
Els orígens i l’Edat Mitja
Per primera vegada se cita en l’historia a la ciutat de Berlin és al 1230, any en que era una petita colònia de caçadors i pescadors, i la població es va mantenir relativament independent durant els segles XIII i XIV.
Al 1415, la família Hohenzollem que governava a l’estat de Brandenburg, estat que formava part del Sacre Imperi Romà Germànic, s’instal·la a Berlin uns anys més tard, al final del segle XV, declara Berlin capital de Brandenburg.
Durant el segle XVI Berlin va conèixer les lluites que van recórrer Europa després de la Reforma.
De la Reforma a l’Imperi
Al 1516 i 1517, les 95 Tesis de Lutero van trobar a Alemanya un terreny abonat, donant lloc a un llarg període d’inestabilitat entre els partidaris i opositors al Papat.
Les guerres van portar a Alemanya una greu crisi econòmica que perduraria segle i mig. Durant el segle XVI es va produir una espiral continua de pujada de preus que va afavorir a la burgesia i va empobrir a la petita noblesa i després, al segle XVII, els preus no van parar de caure.
Durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Berlin va ser semidestruïda.
La recuperació es va iniciar a finals del segle XVII i va continuar al segle XVIII; en aquest últim segle es va convertir en una de les capitals més boniques d’Europa. Al 1788 es va construir la cèlebre Porta de Brandenburg.
Berlín capital de l’Imperi Prussià
L’ocupació d’Alemanya per les tropes napoleòniques va fer sorgir la consciència nacional i Berlin es va convertir en la seu del moviment nacionalista alemany.
Al 1871 Prússia va derrotar als francesos a la Guerra Franco-Prussiana. L’Estat de Brandenburg va passar a formar part de la Prússia de Berlin i es va convertir en la capital del nou Imperi Prussià.
La Capitalitat de l’Imperi va fer que Berlin experimentés un fort creixement demogràfic passant de 825.000 habitants al 1871, a quasi 2.000.000 al 1900 i a 4.000.000 al 1925. La ciutat es va convertir en referent cultural, arquitectònic i financer mundial.
El naixement de l’Imperi alemany va donar pas al període de La Pau Armada, aquest període de la història de Berlin va ser molt convuls, ja que les potències europees es van dividir en dues bandes, la Triple Entent i la Triple Aliança, que acabarien enfrontant-se a la I Guerra Mundial.
Berlín i la Primera Guerra Mundial
Al 1914 va estellar la I Guerra Mundial, en que el detonant va ser l’enfrontament entre l’Imperi Austrohongarès i Sèrvia. Alemanya es va integrar a la coalició de les Potències Centrals formada pels Imperis Austrohongarès i Otomà i els regne de Bulgària.
El Bloc Central va ser derrotat per les Forces Aliades al 1918.
Després de la derrota en la I Guerra Mundial a Alemanya es va proclamar la República de Weimar que va perdurar fins al 1933. En aquest mateix any Adolf Hitler es nombrat Canceller iniciant una política que desembocaria en la II Guerra Mundial.
Berlín i la Segona Guerra Mundial
L’1 de setembre de 1939 Alemanya va envair Polònia i amb això va estellar la II Guerra Mundial.
Al final de la guerra, els bombardejos aeris realitzats pels anglesos i americans i l’avançament de l’exèrcit rus van arrasar Berlin.
El 8 de maig de 1945 es va signar l’acta de rendició. Alemanya, després de la conferència de Postdam, es va dividir en quatre parts administrades per cada una de les potències guanyadores. Berlin va quedar dins de la zona administrada per la URSS i també es va dividir en quatre zones.
El Bloqueig de Berlín i la Guerra Freda
Al 1948 els tres sectors occidentals es van reunificar i el 23 de maig de 1949 es va aprovar la Llei Fonamental de Bonn, la qual dóna origen a la República Federal d’Alemanya.
La Unió Soviètica no va acceptar que la seva zona entrés en la reunificació i va procedir, el 7 d’octubre de 1949, a crear la República Democràtica d’Alemanya.
Abans, el 23 de juny de 1948, Stalin va decidir el bloqueig de Berlin i els aliats occidentals van haver de muntar un pont aeri al Templehof per subministrar la ciutat.
El bloqueig rus va fracassar i el 12 de maig de 1949 es va aixecar el bloqueig i el pont aeri va ser suprimit.
Des de 1948 fins al 1989 les relacions entre els Estats Units i la URSS es van caracteritzar per ser molt tenses iniciant una carrera armamentista que va rebre el nom de Guerra Freda.
Durant la Guerra Freda, Alemanya occidental va refusar negociacions d’unificació propostes per Moscou perquè no volia renunciar a Silèsia, Pomerània i Prússia oriental.
El Teló d’Acer i el Mur de Berlín
El 5 d’octubre de 1946 Churchill, referint-se a la política de la URSS, amb una gran clarividència va utilitzar, per a referir-se a la frontera física i ideològica que vindria després, l’expressió del Ministre de Propaganda nazi Joseph Goebbels de que “una cortina de ferro ha descendit al llarg del continent europeu”, donant lloc al terme de Teló d’Acer.
A partir de 1961 les autoritats de la República Democràtica Alemanya van manar construir un mur per aïllar Berlin occidental de la RDA. La disculpa que van oferir va ser la d’evitar un eventual atac d’occident i la sortida de moneda cap a la part occidental, quan, en realitat, es va construir per evitar que els alemanys democràtics s’escapessin del paradís socialista.
El Mur de Berlin, amb una longitud de 144 km es va convertir d’immediat en el símbol de la Guerra Freda.
El 9 de novembre de 1989 el govern de la RDA es veu obligat a acceptar la lliure circulació dels ciutadans entre les dues parts de la ciutat, donant lloc a la caiguda del Mur de Berlin.
Berlín, capital de l’Alemanya unificada
El 3 d’octubre de 1990, quasi un any després de la desaparició de la RDA, annexionada de fet per la RFA, va néixer l’Alemanya unificada traslladant la seva capital de Bonn a Berlin.
Després de la unificació, els alemanys occidentals van començar una lenta assimilació dels seus germans excomunistes, amb un cost aproximat de 6.275.000.000 € mensuals i així durant 20 anys.
A dia d’avui, l’assimilació-compra ha acabat i les diferències de dret entre les ciutadans d’ambdues parts han desaparegut.
En els últims anys la ciutat s’està transformant quasi per complet amb la construcció de grans avingudes jalonades d’edificis avantguardistes, obre dels millors arquitectes del món.
Berlin està preparant-se per ser la capital més important d’Europa, moderna, oberta, amb una població jove, culta i tolerant, i on estan sorgint molts dels moviments juvenils europeus.
Porta de Brandenburg de Berlin
La Porta de Brandeburg (Brandenburger Tor) és una de les antigues portes d’entrada a la Berlin a més d’un dels símbols més important de la ciutat.
Inaugurada al 1971 a la Proser Platz, la Porta de Brandenburg és un símbol del triomf de la pau sobre les armes.
Es tracta d’una enorme construcció de 26 metres d’alt que, amb el seu estil neoclàssic, recorda a les construccions de l’Acròpolis d’Atenes.
Al 1795, el monument va ser coronat per una quadriga de coure que representa la Deessa de la Victòria en un carruatge tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat. L’estàtua que es pot veure avui en dia, és una còpia feta a Berlin oest al 1969, ja que l’original va quedar destruïda durant la II Guerra Mundial.
Tot i que té cinc entrades, des de la seva construcció fins a l’any 191, el pas central de la porta només podia ser utilitzat per membre de la família reial i alguns pocs afortunats.
Orgull i drama
Després de la seva construcció, la Porta de Brandenburg de Berlin va gaudir de l’esplendor que li correspon veient passar per sota els seus arcs als membres de la reialesa, les tropes de Napoleó i presenciant algunes desfilades nazis.
La tranquil·litat de la Porta de Brandenburg va acabar després de la II Guerra Mundial, que va causar danys a l’estructura i pràcticament va destruir la quadriga.
Al 1956, ambdues de les parts de la ciutat dividida van ajuntar les forces per a la construcció de la porta. Va ser al 1961, després de la construcció del Mur de Berlin, quan la porta va quedar totalment perduda en terra de ningú, atrapada entre l’est i l’oest, sense que pràcticament ningú tingués accés a ella.
Després de la unificació de la ciutat, la Porta de Brandenburg, després de tants disgustos, finalment va recuperar el lloc que es mereix.
Brillant sota el sol o il·luminada a la nit
Tant de dia com de nit, la Porta de Brandenburg és un dels punts més importants i agradables de Berlin.
Ubicació: Pariserplatz
Transport
Metro: Brandenburger Tor, línia U55.
Tren: Brandenburger Tor, línies S1, S2 i S25.
Mur de Berlin
La construcció del Mur de Berlin i, especialment la seva caiguda, han format part dels moments més importants e la història del segle XX. Aquest mur va dividir Berlin en dues parts durant 28 anys, separant a famílies i amics.
Antecedents
Al finalitzar la II Guerra Mundial, després de la divisió d’Alemanya, Berlin també va quedar dividida en quatre sectors d’ocupació: soviètic, nord-americà, francès i anglès. Les males relacions entre els comunistes i els aliats van anar creixent fins arribar al punt en que van sorgir dues monedes, dos ideals polítics i, finalment, dues alemanyes.
Al 1949, els tres sectors occidentals (nord-americà, francès i britànic) van passar a denominar-se República Federal Alemanya (RFA) i el sector oriental (soviètic) es va convertir en la República Democràtica Alemanya (RDA).
La construcció del mur
La bestreta econòmica soviètica i la florescent Berlin occidental van fer que fins a l’any 1961 quasi 3 milions de persones deixessin enrere l’Alemanya oriental per endinsar-se en el capitalisme.
La RDA va començar a donar-se compte de la pèrdua de població que patia (especialment d’alts perfils) i, la nit del 12 d’agost de 1961, va decidir aixecar un mur provisional i tancar 69 punts de control, deixant-ne oberts només 12.
Al matí del dia següent, s’havia col·locat un filat provisional de 155 km que separava les dues parts de Berlin. Els mitjans de transport es van veure interromputs i cap podia creuar d’una part a una altra.
Durant els dies següents, va començar la construcció d’un mur de maó i les persones que tenien la casa a la línia de construcció van ser desallotjades.
Amb el pas dels anys, hi va haver molts intents d’escapada, alguns amb èxit, de forma que el mur va anar ampliant-se per augmentar la seguretat.
El Mur de Berlin va acabar convertint-se en una paret de formigó d’entre 3,5 i 4 metres d’alçada, amb un interior format per cables d’acer per augmentar la resistència. A la part superior es van col·locar una superfícies semiesfèrica perquè ningú pogués agafar-se a ella.
Acompanyant al mur, es va crear l’anomenada “franja de la mort”, formada per una fosa, un filat, una carretera per la que circulaven constantment vehicles militars, sistemes d’alarma, armes automàtiques, torres de vigilància i patrulles acompanyades de gossos les 24 hores del dia. Provar d’escapar era similar a jugar a la ruleta russa amb el dipòsit carregat de bales. Tot i això, van ser molts els que ho van intentar.
Al 1975, 43 km de mur estaven acompanyats de les mesures de seguretat de la franja de la mort, i la resta estava protegit per tanques.
Creuant el mur
Entre 1961 i 1989 més de 5.000 persones van provar de creuar el Mur de Berlin i més de 3.000 van ser detingudes. Al voltant d’unes 100 persones van morir en l’intent, la última d’elles el 5 de febrer de 1989.
El Museu del Mur de Checkpoint Charlie narra les històries més curioses de com la gent va aconseguir creuar-lo.
La caiguda del Mur de Berlin
La caiguda del mur va venir motivada per l’obertura de les fronteres entres Àustria i Hongria al maig del 1989, ja que cada vegada més alemanys viatjaven a Hongria per demanar asil en les diferents ambaixades de la República Federal Alemanya. Aquest fet, va motivar enormes manifestacions a Alexanderplatz que van acabar en que el 9 de novembre de 1989 el govern de la República Democràtica Alemanya afirmés que el pas cap a l’oest estava permès.
El mateix dia, mils de persones s’agruparen als punts de control per poder creuar a l’altre costat i ningú va poder-los detenir, de manera que es va produir un èxode massiu.
Un cop alliberats, famílies i amics van poder tornar-se a veure després de 28 anys de separació forçosa.
On veure les restes del Mur de Berlin
La part més important que s’ha mantingut en peu es troba a la zona coneguda com East Side Gallery. Allí es poden recórrer els 1,3 km de mur decorat amb impressionants pintures que reflecteixen multitud d’esdeveniments relacionats amb el mur.
L’exposició denominada Topografia del Terror, situada al Checkpoint Charlie, també compta amb restes del mur.
Berlin Unterwelten
Tot i que inicialment Hitler va assegurar que la Luftwaffe alemanya no deixaria que cap altre país bombardegés les ciutats alemanyes, quan va començar el declivi alemany a la II Guerra Mundial, va començar la construcció de búnquers a les principals ciutats, especialment a Berlin.
Durant la Guerra Freda, aquest sistema de túnels i búnquers va adquirir especial importància i en alguns casos va ser millorat i preparat per a un possible conflicte.
Cal de les dues Alemanyes va invertir massa temps en crear nous búnquers o en preparar aquests per a un conflicte nuclear, ja que la possibilitat d’atacs nuclears era menyspreat per tractar-se d’una ciutat dividida.
Visitant els búnquers
Durant el recorregut dels tours del Underwelten Museum, un guia acompanya als visitants a través de les entranyes d’un dels més de 3.000 búnquers que ocupen les entranyes de la capital alemanya.
Recorrent el subsòl, es pot conèixer com s’utilitzaven els búnquers durant la guerra, qui els va utilitzar i quanta gent va arribar a posar-se en ells durant els últims dies del conflicte, a més d’interessants històries que van passar entre les parets de formigó.
L’empresa, sense ànim de lucre, ofereix tours en varis idiomes, inclús en castellà. No s’admeten reserves ni compres anticipades, pel que es recomanable arribar amb temps suficient per poder realitzar la visita amb l’idioma desitjat.
Tours per a tots els gustos
Depenent del dia que es faci l’excursió, el recorregut que es realitza pot variar entre les següents opcions, totes elles igual d’interessants:
- Recorregut clàssic: Durant el recorregut clàssic, es realitza la visita a un refugi atòmic i posteriorment es recorren les instal·lacions d’un refugi antiaeri original de la II Guerra Mundial.
- Monts en tenebres: Durant els atacs aeris portats a terme durant la II Guerra Mundial es va destruir prop del 80% de la ciutat de Berlin. A través de la visita a uns dels pocs búnquers que es conserva intacte, es pot descobrir com era el dia a dia dels berlinesos que estaven a l’interior intentant sobreviure.
- “De Torre de Protecció” a “Muntanya d’Escombraries”. Hitler va ordenar construir unes quantes fortaleses antiaèries per protegir a la població civil. Durant el recorregut per dues de les plantes d’una de les torres, el guia explica la història i els usos d’aquesta gran estructura.
- Metro, búnquer i Guerra Freda: A través d’aquesta visita als refugis subterranis es mostra la història de Berlin des d’una perspectiva poc convencional.
- El Mur i les seves ruptures: En aquest recorregut, es posen de manifest les històries dels túnels de les fugues, les galeries subterrànies van ser delatades, algunes van fracassar i altres van ser un gran èxit.
- La “Màquina del Temps” Fichtebunker: Es tracta d’un antic gasòmetre, amb més de 130 anys, que va ser convertit en búnquer durant la II Guerra Mundial. Després, l’edifici va ser utilitzat de les més diverses i insòlites formes.
La millor experiència a Berlín
Excepte que es tingui claustrofòbia o els espais petits resultin massa incòmodes, les visites de Berliner Unterwelten van retornar al Berlin de finals de la II Guerra Mundial.
Ubicació: Brunnenstraße, 105
Horari
Horari de taquilla: tots els dies de 10 a 16 hores (aproximadament, varia en algunes dates).
Els horaris dels tours poden variar.
Preu
Tour de “Mons en tenebres”:
Adults: 15 €
Estudiants: 13 €
Tour de “Torre de protecció” a “Muntanya d’escombraries”:
Adults: 15 €
Estudiants: 13 €
Tour dels búnquers:
Adults: 15 €
Estudiants: 13 €
Tour de “Les escapades sota el Mur de Berlin”:
Adults: 18 €
Estudiants: 15 €
Exposició “Mite de Germania”:
Adults: 6 €
Estudiants: 5 €
Transport
Metro: Gesundbrunnen, línia U8.
Tren: Gesundbrunnen, línies S1, S2, S25, S41 i S42.
Berliner Dom
La Catedral de Berlin (Berliner Dom) s’alça en les proximitats del riu Spree, coronada per una cúpula de coure de color verdós.
Es tracta de l’edifici religiós més representatiu de Berlin, situat davant del Jardi Lustgarten, entre l’Illa dels Museus i el sola abans ocupat pel Palau Imperial.
Una mica d’història
L’edifici de la Catedral de Berlin va ser construït entre els anys 1894 i 1905 sobre els ciments d’una petita catedral barroca de 1747, just davant del Palau Imperial.
Aquesta proximitat amb el palau, convertia la catedral en la principal església de la cort de la dinastia Hohenzollem, a més de ser el lloc en el que es donava sepultura als membres de la família.
Al 1944, a l’igual que la majoria d’edificis de Berlin, el temple va quedar arrasat per una bomba que va caure sobre la cúpula, causant greus danys a l’interior.
Algunes de les tasques de reconstrucció van començar al 1975, van ser llargues si costoses i no es van veure finalitzades fins a l’any 2002.
L’interior
Un cop a l’interior d ela càtedra crida especialment l’atenció tant el recinte de l’altar, realitzat amb marbre blanc i ònix groc, com l’imponent òrgan de transmissió neumàtica.
També resulta interessant l’accés que utilitzava la parella imperial quan acudia a la catedral, ja que posseïa una escala pròpia amb tot tipus de luxes, a través de la qual arribaven fins a la Llotja Imperial.
La Cripta dels Hohenzollern
Els soterranis de la Catedral de Berlin guarden un important tresor, la Cripta dels Hohenzollem, coneguda per allotjar els sarcòfags dels membres de la dinastia Hohenzollem.
A la cripta es poden veure més de 90 tombes dels membres de la família imperial morts des de finals del segle XVI fins a principis del segle XX.
A través dels sumptuosos sarcòfags i taüts, es documenten més de 500 anys de cultura funerària de Brandenburg i Prússia.
Una cúpula amb vistes
El trajecte fins a la cúpula es realitza per un camí una mica desastrós, com si s’hagués d’arribar a unes golfes abandonades però, després de pujar les 270 escales que porten fins a la part de dalt de la cúpula de la catedral, es pot gaudir d’una de les precioses vistes de Berlin que fan que realment valgui la pena pujar-hi.
Ubicació: Am Lustgarten, 1
Horari
Des de l’1 d’abril fins el 30 de novembre:
De dilluns a dissabte: de 9 a 20 hores.
Diumenges i festius: de 12 a 20 hores.
Des de l’1 d’octubre fins el 31 de març:
De dilluns a dissabte: de 9 a 19 hores.
Diumenges i festiu: de 12 a 19 hores.
Preu
Adults: 7 €
Estudiants: 5 €
Transport
Tren: Hackescher Markt, línies S5, S7, S9 i S75.
Reichstag
L’antic edifici del Reichstag és la seu del Parlament Alemany (Bundestag). Es tracta d’un edifici històric amb aspecte de temple clàssic, coronat per una gran cúpula moderna per la que es pot transitar.
Situat junt a la línia que marca el Mur de Berlin, el Reichstag va quasi 29 anys separat de la propera Porta de Brandenburg.
Alguns esdeveniments
La construcció de l’edifici el parlament es va veure finalitzada l’any 1894. Durant els seus primers anys, albergava a les forces polítiques alemanyes fins que, amb la fi de la I Guerra Mundial, obrers i soldats van ocupar l’edifici i es va declarar la República de Weimar.
Amb l’arribada dels nazis al poder, va començar una política de repressió i intimidació que va fer que el Parlament perdre’s el seu poder. Al 1933, l’edifici va ser víctima d’un sospitós incendi que mai es va saber qui va ser el culpable. La postura adoptada va ser la d’acusar a una suposat agitador comunista holandès, sortint completament beneficiats els nazis.
Hitler, aprofitant la situació, va abolir la majoria dels drets fonamentals de la Constitució de 1919 de la República de Weimar.
Després de la II Guerra Mundial, l’edifici del parlament va quedar destruït i va haver un intens debat sobre derruir-lo o reconstruir-lo. Finalment, al 1956 es va optar per reconstruir-lo però sense refer la cúpula original.
La visita al Parlament
Després de pujar per l’ascensor es fa entrega d’una audioguia que t’acompanya durant la vista. En aquest moment, et trobes amb l’element més espectacular de l’edifici, la cúpula de vidre que es troba directament sobre la Sala de Plens del Parlament.
La cúpula, redissenyada per l’arquitecte Norman Foster per a la reconstrucció de l’edifici, pretén ser un element simbòlic en el que queda patent que aquest lloc és el centre de la democràcia parlamentària i, el poble, des de la part superior, pot veure que tots els assumptes es porten amb claredat.
A l’interior de la cúpula, es poden veure multitud de fotografies antigues a través de les quals es descriu la història del Parlament mitjançant els seus moments més importants.
A la part superior es pot sortir al carrer, tot i que les vistes no són gaire bones si es comparen amb les que s’obtenen des de la Torre de la Televisió o des de la Catedral de Berlin.
És necessari reservar amb antelació
Actualment és necessari realitzar una reserva de forma anticipada per poder visitar el Parlament. És possible fer-ho en el següent enllaç Parlament Alemany
Ubicació: Platz der Republik, 1
Horari: Tots els dies de 8 a 24 hores (Última entrada a les 22 hores.)
Preu: Entrada gratuïta.
Transport
Metro: Bundestag, línia U55.
Autobús: línia 100.
Checkpont Charlie
Història del Checkpoint Charlie
El nom de “Charlie” té un significat molt més senzill del que sembla, ja que procedeix de la tercera lletra (C) de l’alfabet fonètic de la OTAN.
Després de la construcció del Mur de Berlin, van quedar poques fronteres a través de les quals els ciutadans podien moure’s entre les dues alemanyes. L’alcalde de Berlin occidental va aconseguir que els seus ciutadans poguessin visitar la part oriental amb algunes restriccions i Checkpoint Charlie era el lloc d’accés.
A més de les persones que van creuar la frontera amb permís, hi va haver molts ciutadans que van fugir de Berlin est enganyant als militars que controlaven Checkpoint Charlie. Alguns van tenir sort i van escapar, però altres van ser interceptats i assassinats sense pietat.
Un dels casos més coneguts d’intent de fuga fallida va ser el de Peter Fechter que, quan va estar a punt d’aconseguir la llibertat, va ser disparat pels militars de la RDA, que el van deixar morir dessagnat davant la impotent mirada dels ciutadans i militars de Berlin oest que volien ajudar-lo.
Checkpoint Charlie en l’actualitat
Des de l’any 2001, al Checkpoint Charlie es troba instal·lada una rèplica de la caserna que anys enrere advertia als ciutadans: “Estàs abandonant el sector americà”.
A part del cartell, hi ha una petita frontera en la que els turistes es fotografien sense parar, a més d’una llarga col·lecció de fotografies i textos de l’època, on es pot veure l’aspecte que va arribar a tenir aquest punt.
Just al costat es troba situat el Museu del Mur de Checkpoint Charlie, un lloc en el que es pot aprendre molt sobre els esdeveniments que van passar en aquest lloc durant la Guerra Freda.
Ubicació: Friedrichstraße, 44
Transport
Metro: Kochstraße, línia U6.
Topografia del Terror
Antecedents
Al 1933, l’edifici neobarroc que ocupava aquest lloc es va convertir en seu de la temuda GESTAPO, la Policia Secreta de l’Estat. Els que s’oposaven al règim de Hitler acabaven aquí, on eren sotmesos a interrogatoris i contínues tortures als soterranis de l’edifici.
Els textos i fotografies de la Topografia del Terror, detallen la sòrdida història de l’aparell de seguretat de Hitler entre els anys 1933 i 1945.
Per a visitar-lo amb temps
Per a la gent especialment interessada en la història, la Topografia del Terror és un lloc realment interessant, però es necessari prendre’s bastant temps per llegar els textos que acompanyen a cada fotografia.
És important tenir en compte que tota la informació és en anglès.
L’edifici de la Luftwaffe
Busca d’informació secreta? Membres dels aliats empresonats a l’edifici? Es poden busca diverses raons, però per alguna d’elles l’edifici principal de la Luftwaffe, les Forces Aèries Alemanyes, no va ser bombardejat durant la guerra.
L’edifici de la Luftwaffe és un gran bloc que es troba junt a la Topografia del Terror i que es pot veure.
Ubicació: Niederkirchnerstraße, 8
Horari: Tots el dies de 10 a 20 hores.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport
Metro: Kochstraße, línia U6.
Tren: Anhalter Bahnhof, línies S1, S2 i S25.
Monument a l’Holocaust
Edificat en les proximitats de la Porta de Brandenburg entre els anys 2003 i 2005, el monument en memòria dels jueu assassinats a Europa pretén enfrontar-se a la noció del monument en sí mateixa.
Es tracta d’una quadrícula de 2.711 blocs de formigó de diferents alçades, que permet que els visitant escullin el seu camí d’entrada i sortida com si es tractés d’un laberint. Des del sud-est del monument es pot accedir a un espai subterrani en el que s’ubica el centre d’informació.
Centre d’informació
La visita al centre d’informació, comença amb un repàs a la política nacionalsocialista de l’extermini portada a terme durant el període del 1933 fins al 1945.
En la següent part de l’exposició, es poden llegir els testimoni d’algunes persones a més de la història de diferents famílies abans, durant i després de la persecució.
Una de les sales més impactant, és la que mostra les seves parets cobertes amb els noms i els anys de naixement i mort de les víctimes de l’holocaust.
La lectura dels noms i biografies de la forma en que es presenten, podria dura més de 6 anys.
Diferent per a cada persona
El Monument a l’Holocaust provoca una gran diversitat d’opinions entre els visitants. Per alguns, és una experiència impressionant recórrer els passadissos rodejat per lloses més altes cada vegada, i per d’altres, es tracta d’un lloc bastant lleig per veure.
Sigui quin sigui el resultat de la visita, el que està clar és que el monument és una parada obligatòria per a tots els turistes que, sense fer cas del que t’expliquin, han de crear-se la seva pròpia opinió.
Ubicació: Cora-Berliner-Straße, 1
Horari
Monument: tots els dies, 24 hores.
Centre d’informació:
Des d’abril fins a setembre, de dimarts a diumenge: de 10 a 20 hores.
Des d’octubre fins a març: de 10 a 19 hores.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport
Metro: Potsdamer Platz i Mohrenstrasse, línia U2.
Tren: Unter den linden i Potsdamer Platz, línies S1, S2 i S26.
Autobús: línies 100, 123, 148, 200, M41 i TXL.
Kaiser-Wilhem Gedächstniskirche
L’església neoromànica Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche (església en record de l’emperador Guillem) va ser construïda sota el manat del Kaiser Guillem II en honor al seu avi, el Kaiser Guiller I. L’Església no va ser un edifici d’especial importància fins que va quedar destrossada per les bombes dels atacs aliats durant la II Guerra Mundial.
Al 1950 es van fer plans per a la demolició de l’església, però els ciutadans es van negar i es prendre la decisió de crear un monument commemoratiu amb les seves restes.
El seu exterior deteriorat i ennegrit pretén recordar la insensatesa de la guerra. A l’interior, una petita exposició mostra algunes fotografies de l’època en la que l’església va quedar destrossada pels bombardejos.
Edificis voltants
Davant de l’entra de l’Església del Kaiser Wilhelm es va construir una moderna capella (anomenada Església Nova) formada per vidres blaus que reflecteixen una preciosa llum al seu interior.
A la part del darrera de l’església, es troba un edifici octogonal replet de finestrals blaus que es va construir com a campanar l’any 1960. Actualment alberga una botiga de records.
La forma en que els tres edifici fan que sigui anomenades de forma col·loquial: “la polvorera, la molla picada i el pintallavis”
Una església molt especial
L’Església del Kaiser Wilhelm és peculiar, pel seu aspecte de castell derruït que li atorga un encant especial.
L’Església del Kaiser Wilhelm marca el principi de Kufürstendamm, el carrer més important de Berlin juntament amb Unter den Linden.
Ubicació: Breitscheidplatz
Horari: Tots el dies de 9 a 19 hores.
Preu: Entrada gratuïta.
Transport
Metro: Kurfürstendamm, línies U1 y U9; Zoologischer Garten, línies U2 i U9.
Tren: Zoologischer Garten, línies S5, S7, S9 i S75.
Autobús: línies M19, M29, M46, X9, X10, X34, 100, 109, 110, 145, 200, 204 i 245.
Palau de Charlottenburg
Història del palau
Després de la coronació de Frederic com a Rei de Prússia, al 1702, el Palau Charlottenburg va ser remodelat per ampliar-lo, tot i que la reina Sofia Carlota no va veure l’obra acabada. Al 1705, després de la seva mort, el palau, abans anomenat Lietzenburg, i el districte en el que troba, van passar a anomenar-se Charlottenburg en el seu honor.
Al 1943 els bombardejos de la força aèria britànica sobre Berlin van destruir parcialment el palau i una gran part de la decoració de l’edifici que no va poder ser restaurada per complet.
La visita
Duran la visita es recorren les diferents estances del Palau Charlottenburg mentre l’audioguia narra les històries ocorregudes en cadascuna d’elles, transportant al visitant a l’època en la que la reialesa gaudia del palau.
En algunes de les sales es conserven els mobles i la decoració original dels sostres i parets, la segona planta no va tenir massa sort durant el bombardejos i els frescos dels sostres i la decoració de les parets no van poder-se salvar.
Probablement, un dels principals atractius del palau siguin els seus extensos i cuidats jardins, dissenyats al 1697 amb estil francès barroc i reformats al 1788 a l’estil anglès. Després de les destrosses produïdes al jardí després de la II Guerra Mundial, va ser reconstruït un cop més a l’any 2001, donant-li un estil més barroc.
El palau agrada, però els seus jardins enamoren
Resulta interessant recórrer les estances del Palau Charlottenburg ja que la majoria d’elles es troben decorades com ho estaven en el passat i poden transportant-nos endarrere en el temps, quan encara es trobaven plenes de vida.
Si no es disposa de massa temps per visitar el palau, almenys apropar-se per veure’l des de l’exterior i recórrer els seus preciosos i enormes jardins que són gratuïts.
Ubicació: Spandauer Damm, 20-24
Horari
Des d’abril fins a octubre: de dimarts a diumenge de 10 a 18 hores.
Des de novembre fins a març: de dimarts a diumenge de 10 a 17 hores.
Dilluns tancat.
Preu
Palau vell:
Adults: 10 €
Estudiants: 7 €
Ala nova:
Adults: 10 €
Estudiants: 7 €
Belvedere:
Adults: 4 €
Estudiants: 3 €
Tot inclòs:
Adults: 17 €
Estudiants: 13 €
Transport
Metro: Richard-Wagner-Platz, línia U7.
East Side Gallery
El tram més gran que es conserva de les restes del Mur de Berlin mesura 1,3 km i és conegut com East Side Gallery, la major galeria d’art a l’aire lliure del món.
Al llarg del mur, es poden veure cents de graffitis d’artistes procedents de tot el món, que van tractar de documentar mitjançant les seves obres el canvi produït després de la caiguda del mur. Mitjançant les seves obres expressen una gran sensació d’eufòria i esperança cap a un futur lliure i millor.
A través de les pintures, els artistes expressen les seves protestes i missatges com a memòria d’un moment històrics tan important.
Imatges més cridaneres
Se solen trobar obres realment bones al llarg del mur, però resulten especialment cridaneres les pintures del líder rus Leionid Brezhnev besant a Erich Honecker, líder de la República Democràtica Alemanya, i la imatge de un Trabant (el cotxe utilitzar a l’Alemanya oriental) travessant el mur.
Un lloc especial
Berlin és una ciutat que no oblida el seu passat. Les restes del mur formen part ja de la ciutat i East Side Gallery és un dels trams més importants que es conserven.
Ubicació: Mühlenstraße.
Transport
Metro: Warschauer Straße, línia U1.
Tren: Ostbahnhof, línies S3, S5, S7, S9 i S75.
Neue Wache
La Nova Guàrdia (Neue Wache), un impressionant edifici neoclàssic situat a Unter den Linden, presenta a la seva façana un pòrtic format per columnes dòriques que li aportes cert aire de grandesa.
Al llarg dels anys l’edifici ha complert diferents funcions commemoratives: a partir de 1931 va ser pres com a monument en homenatge a les víctimes de la I Guerra Mundial; al 1960, va ser el lloc de commemoració de les víctimes del feixisme alemany, i avui en dia, és un lloc que pretén homenatjar a totes les víctimes del món, ja sigui de les guerres, dels feixisme o de qualsevol altra injustícia.
A l’interior
El gran edifici de la Nova Guàrdia ha patit diverses remodelacions en el seu interior, albergant durant diferents èpoques una flama eterna o les restes d’un soldat desconegut.
A data d’avui, està habilitat només per una commovedora escultura d’una dona que sosté als braços el cos sense vida del seu fill (“Mare amb fill mort” de Käthe Kollwitz).
L’escultura, que es troba situada sota una gran obertura al sostre, exposada a les inclemències meteorològiques, suportant el fred i la pluja, representa el patiment del poble.
Un lloc especial
A més de la seva privilegiada situació a Unter den Linden fa que aquest sigui un lloc de pas obligat, la Nova Guàrdia és un dels llocs que val la pena visitar.
L’entranyable escultura d’una mare que manté entre els seus braços al seu fill mort, resulta especialment commovedora en contrast amb el grandiós edifici, que fa que encara sembli més solitària.
Ubicació: Unter den Linden, 4
Transport
Metro: Französische Straße i Friedrichstraße, línia U6.
Autobús: línia 100.
Pérgamo Museum
Inaugurat al 1930, el Museu de Pérgamo és el museu més imponent de l’Illa dels Museus i el més visitat de tot Berlin. A l’interior de l’edifici amb aspecte babilònic, s’exposa la impressionant col·lecció d’antiguitats, a més del Museu d’Orient i el Museu d’Art Islàmic.
Coneixent el Museu de Pérgamo
La primera de les sales del Museu de Pérgamo acull l’edificació més impressionant del museu, l’Altar de Pérgamo, construït fa més de 2.000 anys per a donar gràcies als déus per les benediccions concebudes.
L’altar, que dóna nom al museu, va ser desenterrat a l’acròpolis de la ciutat grega de Pérgamo, tot i que, per desgràcia, gran part de l’altar erigit sobre l’any 170 aC es va trobar destruït.
Deixant l’altar, a ala sal de l’esquerra s’obre pas una altra increïble reconstrucció de l’antiguitat: la Porta del Mercat Romà de Mileto.
Erigida cap a l’any 120 dC la immensa porta de 17 metres d’alçada va ser destruïda per un terratrèmol a l’Edat Mitja. Després de ser restaurada per alguns arqueòlegs alemanys, la porta va tornar a danyar-se durant el bombardejos dels aliats durant la II Guerra Mundial.
La següent sala, conté una reconstrucció de la Porta d’Astarté, construïda al segle VI aC sota les ordres de Nabuscodonosor II. La porta de l’antiga Babilònia, adornada amb maons blaus decorats amb figures d’animals, dóna pas a la zona del museu en la que s’exposen les obres de l’antic Orient Pròxim.
En aquesta part del museu, s’exposen més de 6.000 anys de cultura procedent de Mesopotàmia, Síria i Anatòlia. La col·lecció està composada per més de 270.000 objectes provinents de les grans excavacions realitzades a Babilònia.
A la planta superior del Museu de Pérgamo s’ubiquen les obres de l’antic Art Islàmic, una mostra de l’artesania dels països islàmics des del segle VIII al XIX. Entre les exposicions, destaca una preciosa col·lecció de catifes orientals.
Una visita imprescindible
El Museu de Pérgamo és el més impressionant de tots els museus de Berlin. No es tracta d’un museu més, sinó d’un lloc completament diferent degut a les enormes i valuoses construccions que alberga, pel que resulta una visita imprescindible.
Ubicació: Bodestraße, 1-3
Horari: Tots els dies: de 10 a 18 hores (Dijous fins a les 20 hores).
Preu
Adults: 12 €
Estudiants: 6 €
Museumspass Berlín: entrada gratuïta.
Transport
Metro: Friedrichstraße, línia U6.
Tren: Friedrichstraße, línies S1, S2, S5, S7, S9, S25 i S75.
Autobús: Straatsoper, línia TXL; Lustgarten, línies 100 i 200; Friedrichstrasse, línia 147.
Neues Museum
El Nou Museu (Neues Museum) és la joia dels cinc museus que composen l’Illa dels Museus. El fet que estigué tancat durant 70anys i obrís recentment fa que sigui un dels museus més visitats de Berlin.
Una mica d’història
Construït entre 1843 i 1855, d’edifici del Nou Museu de Berlin va patir servers danys durant la II Guerra Mundial, i durant els 40 anys següents, les ruïnes van quedar exposades a les inclemències meteorològiques. No va ser fins al 1980 quan es van fer els primers esforços per intentar protegir-lo.
L’any 1997, l’arquitecte britànic David Chipperfield va ser escollit per portar a terme reconstrucció de l’edifici però fins l’any 2003 no van començar les taques.
Les habitacions destruïdes han estat reformades seguint les línies de l’edifici original, tot i que l’arquitecte també va aportar idees i l’edifici no és una còpia literal de l’original.
El Nou Museu va ser obert recentment al públic després d’estar tancat durant més de 70 anys.
Museu Egipci i Col·lecció de Papirs
Amb més de 2.500 objectes a l’exposició situats al llarg dels 3.600 m2 dividits en tres plantes, la part d’Egipte és probablement la més important.
Es poden veure mòmies, figures funeràries utilitzades pels rituals d’enterrament i molts objectes exposats en un marc incomparable, tot i que sense dubte, l’obra mestra del museu és el Bust de la Reina Nefertiti, conservat en perfectes condicions des de la seva creació a l’any 1351 aC.
Museu de Prehistòria i Història Antiga
Al llarg de les exposicions es troben objectes de l’Edat de Pedra i altres procedents de l’Edat d’Or i de la de Bronze, a més de diverses estàtues i troballes procedents de l’època romana.
D’aquesta àrea destaquen especialment un barret cerimonial de 3.000 anys d’antiguitat capaç de preveure els eclipses lunars, i una enorme estàtua d’Hèlios del segle II.
Al Nou Museu és un dels museus més espectaculars del món, no només per les col·leccions que alberga, sinó per la seva grandiositat de l’edifici en que es troba. Cada una de les sales és diferent a l’anterior, però totes tenen quelcom especial i sorprenent.
El Nou Museu és el millor museu de Berlin juntament amb el Museu de Pérgamo.
Ubicació: Genthiner Straße, 38
Horari: Tots els dies de 10 a 18 hores (Dijous fins a les 20:00).
Preu
Adults: 12 €
Estudiants: 6 €
Museumspass Berlín: entrada gratuïta.
Transport
Metro: Friedrichstraße, línia U6.
Tren: Friedrichstraße, línies S1, S2, S5, S7, S9, S25 i S75.
Autobús: Straatsoper, línia TXL; Lustgarten, línies 100 i 200; Friedrichstrasse, línia 147.
Illuseum Berlin
L’Illuseum Berlin és un lloc per a tots, independentment de l’edat. És un museu únic per viure noves experiències i divertir-se amb familiars i amics.
Ets suficientment valent per fer el Túnel Vortex? Et farà creure que el món gira al teu voltant. Observa como els teus companys encongeixen i creixen a l’habitació Ames.
Descobreix com enganyar als companys perquè pensin que estàs volant o enganxat al sostre: l’habitació revers ho està esperant.
Gaudeix de la col·lecció d’hologrames, observa de prop les il·lusions, et mostraran les que conjectures i suposicions sobre el món principalment una sola cosa, il·lusions.
Exhibicions divertides i sorprenents ensenyen quelcom sobre el nostre cervell i com es veu.
Ubicació: Karl-Liebknecht-Str. 9
Horari: De dilluns a diumenge de 10 a 20 hores.
Preu
Adults: 12 €
Nens (6-17 anys): 8 €
Reduïda: 10 € Entrada
Entrada familiar: 30 € *
* 2 adults amb màx.2 nens (6-17 anys)
Idiomes: Alemany, anglès, castellà i italià.
Unter den Linden
L’extensa avinguda va constituir una part important en la vida cultural berlinesa fins l’arribada de la II Guerra Mundial, després de 1945, la major part dels seus edificis es trobaven en ruïnes, atrapats en el sector orienta sota el domini de la República Democràtica Alemanya.
Després de la caiguda del Mur de Berlin, amb l’arribada de la reunificació, Unter den Linden va recuperar el seu lloc com una dels carrers favorits de la ciutat.
Edificis més representatius
Al llarg del quilòmetre i mig pel que es perllonga, que va des de la Porta de Brandenburg fins Schlossbrücke (Pont del Castell), es poden contemplar gran part dels edificis més importants de Berlin, tant des del punt de vista turístic com arquitectònic.
Començant per la Porta de Brandenburg i l’àmplia Pariserplatz amb el conegut Hotel Adlon, Unter en Linden és un eix que mostra al seu pas l’imponent edifici de la Nova Guàrdia, la Bebelplatz acompanyada per l’edifici de l’Òpera de Berlin, la Universitat Humbloldt i la Catedral Catòlica de Santa Eduvigis abans d’arribar a Schlossbrücke, un pont que porta cap a l’Illa del Museus.
Continuant una mica més endavant, Unter den Linden finalitza donant pas a Karl Liebknecht Strasse, una avinguda de similar estructura, que mostra la impressionant Catedral de Berlin i
Ubicació: Entre la Porta de Brandenburg i la Catedral de Berlin
Ku’Damm
L’avinguda Kurfürstendamm, anomenada col·loquialment Ku’Damm és el carrer més popular de Berlin, juntament amb Unter den Linden, Kurfürstendamm comença just a l’Església Memorial Kaiser Wilhelm i s’extén més de tres quilometres cap a l’oest fins arribar a la zona residencial de Halense .
Tot i que fins a finals del segle XIX Kurfürstendamm va ser poc més que un sender, a principis del segle XX es va convertir en el lloc de reunió preferit d’intel·lectuals i artistes. Va ser en aquesta època quan van sorgir els primers teatres, cafès, cabarets i clubs nocturns.
Durant la II Guerra Mundial la zona va acabar greument danyada pels bombardejos aliats i no va ser fins a entrats els anys 50 quan va començar a recuperar-se.
El centre de Berlin Oest
Durant els 28 anys que Berlin va estar dividida pel mur, si Alexanderplatz va ser el centre neuràlgic del Berlin comunista, Kurfürstendamm ho va ser del Berlin occidental.
Els milions de marcs que va començar a insuflar el govern d’Alemanya occidental per ajudar a la recuperació de Berlin Est van fer les botigues, restaurants i empreses s’anessin establint a la zona.
Amb la reunificació de Berlin, Kurfürstendamm va perdre lleument l’estatus com a centre de la ciutat i Postdamerplatz va guanya aquest títol.
La part alta de Kurfürstendamm i la seva continuació, Tauentzienstraße, formen un dels principals districtes comercials de Berlin. En aquesta zona es concentres les principals botigues de moda, electrònica i esports de la ciutat.
En aquesta zona també es troben diversos centres comercials, entre els que val la pena destacar KaDeWe, el “Harrods de Berlin” just al metro Wittenbergplatz). Com a curiositat, el seu nom és l’acrònim de Kaufhaus des Westens, en català, Grans Magatzems de l’Oest.
Ubicació: Kurfürstendamm, a l’oest de Berlin
Transport
Metro: Kurfürstendamm, línia U1 i U9.
Tren: Zoologischer Garten, línies S5, S7, S9 i S75.
Alexanderplatz
Ja a l’Edat Mitja, quan era coneguda com Ochsenmarkt o “Mercat del Bou”, Alexanderplatz estava considerada el centre de Berlin. Actualment Alex, como li diuen molts berlinesos, continua sent un dels principals punts de reunió de la capital.
Alexanderplatz durant la Guerra Freda
Tot i que a finals de la guerra la zona va estar completament desolada pels bombardejos, durant les quasi tres dècades en les que Berlin va està dividida, Alexanderplatz va ser el centre del Berlin oriental.
Als anys 60, com part del seu pla per reformar el seu sector de la ciutat, la República Democràtica Alemanya va ampliar Alexanderplatz i la va fer de vianants. Per demostrar el poder del seu govern, al 1969 van aixecar la Torre de la Televisió de Berlin (Fernsehturm), que a dia d’avui segueix essent un dels edificis més alts d’Europa.
L’esdeveniment més important ocorregut a Alexanderplatz van ser les protestes del 4 de novembre de 1989. Aquell dia, mig milió de persones es van manifestar contra el govern comunista. Cinc dies després, el 9 de novembre, el govern va anunciar la llibertat per creuar el Mur de Berlin.
Alexanderplatz en l’actualitat
Tot i que quan un arriba fins a la Torre de la Televisió des del centre de Berlin pot pensar que la plaça on es troba és Alexanderplatz, el cert és que la plaça original es troba darrera de la torre. Actualment tot està considerat el mateix.
A la plaça original, a més d’alguns bars i la Galeria Kaufhof, un centre comercial al més pur estil “El Corte Inglés”, cal fixar-se amb el Rellotge Mundial, que assenyala l’hora de totes les ciutats del món, i que a la Font de l’Amistat entre els Pobles. Ambdós monuments van ser afegits al 1969.
A la plaça enjardinada de la part oest de la torre es poden destacar tres interessant monuments: l’Església Marienckirche, construïda al 1380, la Font de Neptú i l’Ajuntament Vermell que, tot i que va ser utilitzat pel govern, el nom prové del color dels maons.
Des de la places parteixen les grans avingudes construïdes durant l’època comunista. Val la pena destacar la Karl-Max-Allee, una àmplia avinguda en la que és possible apreciar l’arquitectura soviètica.
Ubicació: Alexanderplatz, a l’est de Berlin
Transport
Metro: Alexanderplatz, línies U2, U5 i U8.
Tren: Alexanderplatz, línies S5, S7, S9 i S75.
Autobús: Alexanderplatz, línies TXL, M48, 100, 200 i 248.
Tramvia: M4, M5 i M6.
Potsdamer Platz
Potsdamer Platz va ser una plaça amb més bullici de Berlin, va quedar arrasada durant la II Guerra Mundial i partida en dos pel Mur de Berlin. Avui en dia, la plaça completament reformada torna a brillar amb el resplendor anterior a la guerra.
Potsdamer Platz va ser el lloc de desenvolupament d’una densa activitat comercial i cultural durant el segle XX, i encara es conserven algunes restes d’aquesta evolució, com és el primer semàfor de tot Europa, que funcionava manualment.
Després de la guerra i la posterior construcció del Mur de Berlin, las destrossada Potsdamer Platz es va convertir en un terreny buit i oblidat.
Després de la caiguda del mur, va ser quan la plaça es va convertir en una àrea urbanitzable que els arquitectes utilitzaren per edificar una sèrie d’edificis representatius del nou Berlin unificat.
Només un edifici dels que formaven part de la plaça va aconseguir sobreviure a la II Guerra Mundial. Es tracta de la Haus Huth (Alte Potsdamer Strasse 5), una construcció de sis plantes que va suportar el bombardejos gràcies a la seva estructura d’acer, revolucionari per l’època.
A la plaça també es conserven algunes restes del luxós Grand Hotel Esplanade del que només es va poder salvar un 10% del pas de la II Guerra Mundial. A l’entrada del Sony Center des de Potsdamer Platz es pot veure part de la façana de l’hotel i algunes habitacions que representen el modus vivendi de l’alta classe de Berlin abans de la guerra.
Tot i que es conserven algunes restes del mur com a record, la plaça va ser reconstruïda recentment per passar a formar part del Berlin modern.
A l’oest de la plaça, l’anomenat Potsdamer District, es troben dos importants blocs arquitectònics: Sony Center i Quartier Daimler Chrysler.
El Sony Center es caracteritza per la seva enorme cúpula de vidre i acer il·luminada amb llums de colors canviants. Aquesta cúpula, obra de Helmut Jahn, constitueix recer per gran quantitat de berlinesos i turistes que s’ajunten a les terrasses i restaurants.
La zona Daimler Chrysler, creuant la Potsdamer Strasse, es bastant menys turística i molt més desconeguda, però a dins hi ha uns jardins relaxants.
Els aficionats al món del cinema que coneguin el Festival de Cinema de Berlin o la Berlinale, ja sabran que aquest es porta a terme a la Potsdamer Platz.
Algunes recomanacions
La plaça està situada bastant a prop de la Porta de Brandenburg i resulta entretingut recórrer aquest curt camí a peu, seguin la bretxa del terra que parca el camí que recorria el Mur de Berlin.
Pujant a un dels edificis més alts de la plaça, la Torre Kollhof, de 25 plantes i més de 100 metres d’altura, es pot gaudir d’una de les millors vistes del centre de Berlin. L’entrada al mirador, anomenat Panoramapunkt, es troba al carrer Alte Potsdamer Strasse.
Ubicació: Potsdamer Platz
Horari
Panorama Punkt: Tots els dies de 10 a 20 hores (a l’hivern fins a les 18 hores).
Preu
Panorama Punkt:
Adults: 7,50 €
Estudiants: 6 €
Menors de 6 anys: entrada gratuïta.
Transport
Tren: Potsdamer Platz, línies S1, S2 i S25.
Metro: Potsdamer Platz, línia U2.
Gendermenmarkt
La Plaça Gendarmenmarkt, construïda en el segle XII, és una de les zones més boniques de Berlin. El nom de la plaça prové del Regiment Gens d’Armes (homes armats) que es trobaven aquarterats allí.
Les esglésies bessones
Als dos costats de la plaça, es poden veure dues esglésies barroques idèntiques que es completen amb una torre coronada per una cúpula.
L’església de la zona nord, Französischer Dom (Església francesa), va ser construïda per als hugonots francesos que es van traslladar a la zona al segle XVIII.
Al 1708, la comunitat luterana alemanya va construir una església al sud de la plaça, Deutscher Dom (Església alemanya), similar a la francesa, i anys després, al 1785, li van col·locar una torre pràcticament idèntica a la francesa.
L’església alemanya va patir greus desperfectes durant la II Guerra Mundial i al 1980 va ser transformada en un centre artístic, que més tard es va convertir en un museu sobre la història de la democràcia alemanya.
En les diferents plantes del museu, s’exposen temes com les Revoltes de 1848, els estat nazi o la RDA.
Entre les dues esglésies, se situa la Konzerthaus Berlin, seu de l’Orquestra Simfònica de Berlin. El seu interior, destruït pràcticament per complet durant la II Guerra Mundial, va haver de ser restaurat per tornar-lo a utilitzar.
Millor per fora
Es pot pujar a la part alta de la cúpula de l’església francesa, però no val la pena pagar entrada perquè, després de pujar tantes escales, les vistes són decebedores (comparades amb les de la Catedral).
Tampoc és recomanable pagar l’entrada per veure les exposicions de l’església alemanya, donat que no són massa interessants i des d’ella no es pot veure l’exterior.
Ubicació: Gendarmenmarkt
Transport
Metro: Hausvogteiplatz, línia U2; Französische Straße, línia U6.
Bebelplatz
La Bebleplatz, antigament anomenada Opernplatz, està situada al costat sud de l’Avinguda Under den Linden, la principal artèria de Berlin.
La Crema de Llibres
La plaça és coneguda degut als esdeveniments que van passar aquí la nit del 10 de maig de 1933, quan va ser escenari d’una gran foguera en la que es van cremar mils de llibres d’alguns autors censurats pels nazis, com Karl Max, Heinrich o Sigmund Freud.
Resulta curiós una frase presa d’un llibre de Heinrich Heine, escrit l’any 1817 (més de 100 anys abans), en la que diu “Això només va ser un preludi, aquí on es cremem llibres, s’acaba cremant també persones”.
Al centre de la plaça es pot veure una llosa de vidre, que cobreix una estanteria buida, un monument en memòria de la crema de llibres de 1933. La mida de l’estanteria és que haurien ocupat els llibres cremats aquella tràgica nit.
Edificis de la Bebelplatz
Bebelplaz es troba rodejada de magnífics edificis; a l’est de la plaça, es pot observar el preciós edifici de l’Òpera de Berlin, al costat oest es troben els edificis de la Universitat Humboldt i al sud se situa la Catedral de Santa Eduvigis, l’església catòlica romana més antiga de la ciutat.
Ubicació: Bebelplatz
Transport
Metro: Französische Straße, línia U6.
Pariser Platz
Coneguda fins al 1814 com Viereck (la plaça), després de la caiguda de les tropes napoleòniques va passar a dir-se Plaça de París. Es tractava de la plaça més gran de Berlin, per la que van desfilar les tropes victorioses des dels Hohenzolemm fins a la República Democràtica Alemanya.
Durant els últims anys de la II Guerra Mundial els edificis de la plaça acabaren destruïts pels bombardejos, quedant en peu només la Porta de Brandenburg.
Després de la guerra, va arribar la construcció del Mur de Berlin que va acabar destruint completament la plaça, deixant que es convertís en part de la zona de la mort després del mur.
Al 1990, amb la reunificació, es va decidir reconstruir la Pariserplatz, incloent-hi el prestigiós Hotel Adlon, per formar el perfecte conjunt arquitectònic que acompanya a la Porta de Brandenburg.
La Plaça de París avui
Tant de dia com de nit, la Pariserplatz és un dels llocs més transitats de Berlin, ja que, des d’ella, es poden prendre les millors fotografies de la Porta de Brandenburg.
Ubicació: Pariserplatz
Transport
Metro: Brandenburger Tor, línia U55.
Tren: Brandenburger Tor, línies S1, S2 i S25.
Illa dels Museus
La coneguda Illa dels Museus de Berlin, situada al riu Spree, al cor de la ciutat, és un dels conjunts museístics més importants del món.
El complex, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, està format per cinc prestigiosos museus que alberguen col·leccions arqueològiques i d’art.
Durant la II Guerra Mundial gran part dels edificis de la illa van quedar terriblement danyats i alguns han vist finalitzades les seves reformes recentment.
Ubicació: Al centre de Berlín, tocant la Catedral
Transport
Metro: Friedrichstraße, línia U6.
Tren: Friedrichstraße, línies S1, S2, S5, S7, S9, S25 i S75.
Autobús: Straatsoper, línia TXL; Lustgarten, línies 100 i 200; Friedrichstrasse, línia 147.
Potsdam
La ciutat va ser fundada com a poble eslau sota el nom de Poztupimi, Potsdam va tenir la fortuna de ser elegida com a residència de caça del Kaiser Frederic Guillem I de Prússia al 1660.
Posteriorment, la ciutat va ser el lloc de residència de la família reial prussiana, pel que es va portar a terme la construcció d’esplèndids palaus que encara es conserven.
Al 1990 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO gràcies als seus palaus i jardins, i actualment s’ha convertit en una de les ciutats més visitades d’Alemanya.
Potsdam no és una ciutat massa gran, però té uns tresors arquitectònics que val la pena conèixer.
Palau de Sanssouci
El Palau de Sanssouci, anomenat també “Versalles alemanya”, va ser construït entre 1745 i 1747 per ordre de Frederic II el Gran com la seva residència privada. Seria un lloc de relaxació per a oblidar-se de les preocupacions que pogués tenir.
El rei el considerava un lloc tan personal que deia que duraria el mateix temps que ell. Avui en dia les seves habitacions conserven la forma original, i encara compta amb un extens parc en el que se situen la resta d’edificis palatins. L’any 1990 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
Neues Palais
A l’extrem occidental de l’avinguda principal del Park Sanssouci s’aixeca un enorme palau, que es pot reconèixer des de lluny per la seva cúpula de timbal alt: el Palau Nou (Neues Palais).
El gran complex s’utilitzava clarament per a la representació, en marcat contrast amb l’íntim i bastant modest Palau Sanssouci. A l’interior, magnífiques sales de ball, grans galeries i apartaments luxosament moblats esperen al visitant, així com el teatre del palau barroc de Sanssouci a l’ala sud. Aquí es pot experimentar exquisides obres d’art i artesanies del segle XVIII en el seu context original.
El Palau Nou és l’últim palau que Frederic el Gran havia construït al seu parc. Va ser una demostració de la productivitat ininterrompuda de l’estat prussià després de les dificultats de la Guerra dels Set Anys de 1756-1763.
Quan els governants, amics i familiar de Frederic el Gran s’allotjaven al palau durant la temporada d’estiu, el propi rei vivia a l’apartament reial construït per a ell a l’ala sud-est. Degut a l’esplèndid mobiliari, l’apartament és un dels aspectes més destacats de l’art interior de Frederician. El recentment restaurat Lower Fürstenquartier amb Tressenzimmer, sala de concerts i ganivet ovalat mostra un dels interiors més preciosos d’Europa. Tanmateix, després d’una àmplia reforma, també va ser possible reintegrar la sala de la gruta al recorregut del palau. La brillantor en que Frederic el Gran volia impressionar als seus visitants ara es poden experimentar novament.
Més tard, Wilhelm II, l’últim emperador alemany, va utilitzar el Palau Nou amb la seva família com a llar preferida per a quedar-se.
A més dels apartament de convidats i sales de ball, el rei va instal·lar un teatre al palau a l’ala sud. Està decorat a l’estil rococó de Frederician i està dominat per hermes i rocalles daurades i el vermell dels bancs d’espectadors.
L’Escenari està emmarcat per palmeres daurades i trofeus amb instruments musicals. Això també inclou instruments orientals com castanyoles, piatti (plats) i campanes, en línia amb la Chinoiserie del segle XVIII. Avui en dia, el teatre del Palau Nou és un dels teatres barrocs més bonics que existeixen.
Palau de Charlottenhof
Es tracta d’un preciós palauet neoclàssic, amb aspecte de vila romana, construït sobre els ciments d’una antiga granja.
Glienicker Brücke (Pont dels Espies)
Construit al 1907, el Pont Glienicker creua el riu Havel connectant les ciutats de Berlín i Postdam. El pont denominat “Pont dels Espies” va ser elegit per la Unió Soviètica i els EEUU per a realitzar els intercanvis dels espies capturats durant la Guerra Freda.
Cecilienhof
El Palau de Cecilienhof, construït entre el 1913 i 1917 segons planells de Paul Schultze-Naumburg en estil de casa de camp anglesa, és l’últim palau construït per la família Hohenzollem. El Kaiser Wilhelm II va fer construir la residència pel seu fill gran, el Príncep Hereu Wilhelm. Fins al 1945 va ser la residència de la última parella dels prínceps hereus d’Alemanya, Wilhelm i Cecilien de Prússia, que anteriorment vivien al Palau de Marbre.
L’aspecte de castell es va adaptar al paisatge utilitzant materials tradicionals com el maó i la fusta. S’integra a la perfecció amb la part nord del New Garden, que es va dissenyar com un jardí paisatgístic a finals del segle XVIII.
Per tal d’ocultar les verdaderes dimensions de l’edifici amb 176 habitacions, l’arquitecte va agrupar hàbilment les estructures individuals al voltant de diversos patis interiors. El centre d ela casa és el Gran Saló, al que s’accedeix des del vestíbul i des del que s’estenen les habitacions representatives de la parella del Príncep Hereu. Des d’aquí, una imponent escala de fusta tallada condueix al pis superior. Les habitacions senyorials es divideixen en una àrea per l’amfitrió amb una sala de fumadors, una biblioteca i una sala d’esmorzars i una cabina dissenyada a l’estil de la cabina d’un vaixell.
Del 17 d juliol al 2 d’agost de 1945 va tenir lloc aquí la cimera de les potències victorioses de la II Guerra Mundial, en la que els “Tres Grans”, el president nord-americà Harry S Trumanm, els primers ministres britànics Winston Churchill i Clement Attlee i el Cap d’Estat soviètic Joseph Stalin.
La Conferència de Potsdam és un dels esdeveniments històrics més importants del segle XX. És considerat mundialment com un símbol de la fi de la II Guerra Mundial i el començament de la Guerra Freda, que va portar a la divisió d’Europa a través del Teló d’Acer i la construcció del Mur. L’Acord e Potsdam aprovat al Palau Cecilienfof va marcar les bases per a una organització a Alemanya, Europa i el món després de la II Guerra Mundial. Les instal·lacions frontereres ubicades no lluny de l’edifici de 1961 a 1989 són una conseqüència indirecta de la Conferència de Potsdam, i per tant, també formen part de la història del Palau.
En el transcurs de la Conferència de Potsdam, es van renovar les sales principals i es va posar l’Estrella Roja al pati principal del palau.
Holländishes Viertel (Barri Holandès)
El Barri holandès, anomenat també “petit Amsterdam”, va aconseguir amb les seves construccions de maó vermell que els treballadors holandesos se sentissin com a casa després dels seu trasllat a Potsdam al segle XVIII.
Palau de Babelsberg
El Palau neogòtic de Babelsberg va ser construït entre 1833 i 1835 com a residència d’estiu de l’emperador Guillem I. Es tracta d’un romàntic palau situat al costat del riu Havel que, encara que no sempre es pot visitar per dins degut a les tasques de remodelació, posseeix un exterior inigualable.
El Castell de Babelsberg, construït en estil neogòtic anglès, es troba a la vora del riu Havel. El palau i el Parc Babelsberg van ser construïts a partir de 1833 pel Príncep Wilhelm de Prússia (més tard Kaiser Wilhelm I) i la seva muller, la princesa Augusta de Sajonia-Weimar. Babelsberg va servir posteriorment parella reial i imperial com residència d’estiu durant més de 50 anys.
De 1833 a 1835, l’arquitecte Karl Friedrich Schinkel va crear la primera estructura del palau, que tenia només la mida d’una petita cabana. Amb el nomenament del Príncep Wilhelm com hereu al tro de Prússia al 1840, es va augmentar les seves funcions de representació. Com a resultat d’aquest augment de rang, el palau va ser ampliat als anys 1844 – 1849a petició del client pels arquitectes Ludwig Persius i Johann Heinrich Strack, Wilhelm i Augusta van participar activament en el disseny i mobiliari de la seva residència d’estiu. A la dècada de 1860, Babelsberg va ser un dels llocs més importants de la vida social i política de Prússia, que va culminar amb la proclamació imperial al 1871.
Des de 2016, la façana del castell i les terrasses han estat brillant en el seu antic esplendor després d’una extensa renovació. Segons l’arquitecte de jardins Hermann Fürst von Pückler-Muskau, les cinc terrasses que rodegen el palau haurien de semblar “sales de palau a cel obert. Per primera vegada en uns 100 anys, les característiques de l’aigua al voltant del castell també es poden tornar a veure d’abril a octubre.
Porta de Bandenburg de Potsdam
A pesar de que la porta més famosa es troba a Berlín, la Porta de Brandenburg de Potsdam va ser construïda amb anterioritat. Es troba situada al centre històric de la ciutat.
Moisès 