Suïssa

Publicat el gener 30, 2024 per mferrete

Continguts:

BASEL

Rathaus

L’Ajuntament (Rathaus) de color vermell i or és una de les icones i un dels llocs per veure a Basilea. Aquest edifici d’estil renaixentista, amb un bonic rellotge a la façana i varis escuts dels diferents cantons, serveix actualment com a seu per a les reunions del Parlament Cantonal i el Govern Cantonal. En el seu pati interior hi ha pintures i escultures.

L’Ajuntament es troba a la bonica Markplatz, una plaça plena d’edificis històrics i amb un mercat de formatges, fruites i flors que es munta cada matí i que també mereix la pena visitar-lo.

Rhein

El Rhein que separa el casc antic de la part nova de la ciutat, és un dels puts de trobada de locals i turistes, sobretot a l’estiu, a més d’un dels llocs per visitar.

Durant l’estiu és molt habitual veure com els locals s’apropen a prendre alguna cosa al costat del riu i es banyen, portant bosses impermeables en les que guarden la roba i que actuen també com a flotadors.

A part de passejar pel costat del casc històric, és recomanable passar a l’altre costat del riu, creuant per algun dels ponts o en algun dels quatre originals transbordadors, unes barques que es troben subjectes per una corda i s’impulsen per la corrent del riu.

Basler Münster (Catedral)

La Catedral Basler Münster, reconstruïda a finals del segle XIV després d’un terratrèmol, és un altre dels edificis més representatius. Aquesta església es caracteritza per la seva façana de gres vermell i les dues torres de més de 60 m d’alçada, que permeten gaudir d’una vista magnífica de la ciutat.

A més, en el seu exterior, és recomanable visitar l’interior de l’església que como en la majoria d’esglésies de Suïssa, són sense pintures religioses i s’utilitzen també per a fer concerts, on es pot veure la tomba de l’humanista Erasmus de Rotterdam, icona del programa d’intercanvi d’alumnes Erasmus. Per la part del darrera de la catedral es pot accedir a un patit claustre i al mirador Pfalz, que té unes magnífiques vistes del Rin i de la part nova de la ciutat, des d’on es pot baixar al Rin.

La plaça de la catedral (Münsterplatz) també es preciosa, amb les seves cases blanques de dos pisos i contrafinestres i finestres de colors.

Museus de Basel

Basilea té 40 museus, una de las ciutats culturals més importants d’Europa. Entre els museus més famosos, destaquen: el Museu d’Art (Kunstmuseum), que té diversos Picasso, donació del propi autor en reconeixement a l’admiració que li tenien els seus habitants. Altres museus destacats de la ciutat són: el Museu d’Anatomia, el Museu de Paper, el Museu de l’Antiguitat, el Museu de Jean Tinguely, el Museu de Joguines, el Museu d’Història Natural i el Museu de les Cultures.

Spalentor

Spalentor és la porta més important de les tres que es conserven de la muralla que rodejava la ciutat medieval. Aquest imponent porta, situada en una enorme torre quadrada, decora amb tres escultures religioses del segle XV, té unes altres dues torres més estretes i rodones a les seves cantonades, llur finalitat era defensiva i s’utilitzava també per a vigilar el transport de mercaderies provinents d’Alsàcia, una regió al nord de França.

Tinguely-Brunnen

Una piscina d’aigua amb figures de ferro en moviment, aquest font, obra de l’artista suïs Jean Tingely es va construir al 1977, en el lloc on es trobava l’escenari de l’antic teatre de Basilea. Per a mantenir l’esperit del teatre, l’autor va dissenyar un sistema, que gràcies a la força dels rajos d’aigua, les figures de l’estany continuen ballant com ho feien els actors en el passat.

Offene Kirche Elisabethen

L’església de Santa Isabel, dedicada a la patrona de la caritat. Aquest edifici neogòtic del segle XIX, amb una torre de 71 m d’alçada, va ser la primera església protestant construïda a la ciutat després de la Reforma.

Mittlere Brücke

El Mittlere Brücke, inaugurat al 1226 i reconstruït al 1905 per habilitar el pas del tramvia. Des d’aquest pont, un dels més antics sobre el Rin, hi ha unes fantàstiques vistes de les cases situades al costat del riu i de les torres de la catedral. A més de les vistes, també es pot veure la reproducció de l’antiga capella de fusta que estava en el primer pont, situada a la meitat del pont.

RHEINFALL

Aquest espectacular salt d’aigua, el més gran d’Europa, va sorgir aproximadament fa un 15.000 anys durant la última era glacial, quan el Rin va canviar el seu curs. Les cataractes tenen 150 m d’ample i 23 m d’alt i una mitja de cabdal de 700 m³/min. Estan situades a Shaffhausen, està ben indicada la sortida “Rheinfall”, hi ha un pàrquing gratuït.

El preu és de 5 CHF.

Les entrades es compren al Schloss Laufen, que és un castell amb més de 1.000 anys d’història, i s’aixeca damunt de les cataractes. Aquesta fortalesa d’estil renaixentista avui funciona com a restaurant, hotel i alberg per a joves, i des d’ell permet veure el salt d’aigua des de diferents nivells al marge del riu, hi ha diversos miradors.

Hi ha un sender, els Belverdere, per baixar fins a les cataractes, normalment hi ha molta gent. Els miradors més espectaculars són els dos últims, en un travesses una petita cova i pots tocar i escolar el soroll de l’aigua, i l’altre, el Känzeli Viewpoint, sembla que et caurà tot el riu a sobre, és aconsellable portar capelina.

A part de deambular pels diferents punts d’observació del salt, es pot accedir a la Rheinfallsfelsen, una gran roca amb un mirador a la meitat de les cataractes. Per arribar-hi es pot fer a través d’uns vaixells que tarden 5 minuts des de qualsevol dels costats del riu (Laufen Schloss o Wörth Schloss), el preu és de 10 CHF per viatge.

SCHAFFHAUSEN

El casc medieval de Shaffhausen és dominat per la impressionant fortalesa del Munot. Les cases del casc antic són adornades abundantment amb voladissos i unes façanes pintades. La ciutat ubicada al Rin Superior entre la Selva Negra (Alemanya) i el Llac de Constança i rodejada de vinya, és un popular destí d’excursions i vacances.

Vistes de Shaffhausen des de la Fortalesa Munot

Schaffhausen té moltes cases gremials i burgeses que es remunten a l’època gòtica o barracó. L’animat casc antic ofereix nombroses possibilitats de compres. El nucli de la ciutat solia ser el mercat al carrer (Strassenmarkt) en l’actual Vordergasse. Aquí es troba l’església gòtica de Sant Joan amb unes característiques acústiques extraordinàries.

Des de lluny es pot veure el monument de la ciutat, la fortalesa Munot. El baluard circular va ser construït entre 1564 i 1589 conforme un concepte elaborat per Albercht Dürer. Des de les seves merlets es gaudeix d’una vista espectacular. Cada nit, a les 21 hores, la guàrdia del Munot que viu a la torre d ela fortalesa, fa sonar la petita campana “Munotglöcklein”, senyal de tancament de les portes de la ciutat i de les tavernes.

Als voltants de Schaffhausen, al nord del Randen i en les vinyes del Klettgau, poden fer-se excursions a peu o en bicicleta, gaudint a la vegada d’un aromàtic vi Blauburgunder. En el camí d’excursió, de vi Trasandinger o en el museu de la viticultura a Hallau es pot informar sobre la història del vi.

El paisatge fluvial del Rin convida a fer excursions en bicicleta, a peu o en vaixell. El popular recorregut des de l’Untersee pel Rhein, de Schaffhausen a Kreuzlingen, té una llargada de 50 km. La part del riu entre Schaffhausen i la petita i ben conservada ciutat medieval de Stein amb Hein amb els seus frescos i Georgen allotja el museu del monestir. La ciutat és dominada pel Castell Hohenkingen.

Contacte

Schaffhauserland Tourismus
Herrenacker 15
8200 Schaffhausen

info@schaffhauserland.ch
Pàgina web

ZURICH

Zurich és la ciutat més gran del país, i la segona amb més qualitat de vida, segons l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), és el motor financer i centre cultural de Suïssa i és el quart país més ric del món, segons el seu PIB.

Zurich és seu de la FIFA, màxim organisme del futbol a escala mundial, i de la UEFA, màxim organisme del futbol europeu; i també és la seu del COI, màxim organisme encarregat de la realització dels Jocs Olímpics, i de la FIDE, màxim organisme d’escacs en l’àmbit mundial ( en l’antic barri Altstadt es pot jugar en un escaquer gegant en ple carrer).

Passejar per la Bahnhofstrasse (la milla d’or) és trobar-se nombrosos i avantguardistes bancs, botigues de luxe i moderns bars i cafès.

Lindenhof, Altstadt, Schipfe i Niederdorf

Són barris que es troben prop de Bahnhofstrasse, a l’entorn del riu Limmat, i és una espècie de districte històric ple de carrers medievals, les esglésies més belles de Zurich (Grossmunster, Fraunmunster i St. Peter), botigues d’artesaniai fins i tot un turó amb ruïnes romanes i esplèndides vistes de tota la ciutat. També hi ha l’Ajuntament (Rathaus) i places, com Paradeplatz, on pots contemplar la vida dels suïssos.

El Llac de Zurich

El llac de Zuritz és un dels símbols de la ciutat. Des de Sechseläutenplatz, on es troba l’Òpera, o Bürkiplatz es pot contemplar els Alps i la conca de glaciars.

Café Odeon

Fa més de cent anys, al mig d’una Europa agitada per la I Guerra Mundial, Zurich es va convertir en refugi per artistes i intel·lectuals, cosa que es reflexa als carrers.

El dadaisme, probablement l’inici del Punk, és la corrent més artística més subversiva, dissident i revolucionària dins de l’art modern. Aquesta corrent també es reflexa en llocs locals que van ser importants per al dadaistes, com el Cafè Odeon, una cafeteria que recorda a les de Viena, on es reunien intel·lectuals, artistes i polítics.

Universität Zürich

La Universitat de Zurich es troba a la zona alta, compta amb un jardí botànic, on hi ha un espai verd replet d’espècies de flora nativa i exòtica, des de flors d eles neus fins a plantes carnívores.

A la Universitat de Zurich hi ha estudiat 21 premis Nobel, entre ells, Albert Einstein.

Museus de Zurich

Landesmuseum (Museu Nacional): es troba al costat de l’estació central i és el més visitat, per fora sembla un castell i per dins recull la vida dels habitants del territori suïs des de la prehistòria fins als nostres dies.

Kunsthaus (Museu d’Art): Alberga una de les col·leccions d’art més importants de Suïssa i d’Europa, des de l’Edat Mitja fins l’art contemporani.

Museu Rietberg: És el menys visitat dels tres, però si hi ha temps, val la pena visitar-lo. És gran i té un agradable parc al voltant. Allí s’exhibeix art de cultures no europees (asiàtiques, africanes, americanes i oceàniques).

Uetliberg

Aquest cim és un dels símbols de la ciutat i del país, Mirar cap avall des de l’altíssima muntanya i contemplar els terrats de Zurich.

S’hi arriba amb tren, la línia S10, i el preu és de 16 CHF.

LUCERN

El centre històric de Lucerna és un dels més bells i interessants del país. Potser la imatge més coneguda és la dels seus bells ponts de fusta, coberts, sobre el riu Reuss, com el Kapellbrücke. Més enllà d’això, és un bon lloc on perdre per belles placetes.

Mont Pilatus

El llac dels Quatre Cantons és una de les meravelles naturals de Suïssa, i de tot Europa. Muntanyes de més de 2.000 metres cauen en picat a les aigües del llac, creant un paisatge únic. Una d’aquestes muntanyes és el Pilatus, un dels trens més famosos del món per les increïbles pendents que ha de pujar.

El Mont Pilatus és una muntanya dels Prealps suïssos situada molt a prop de Lucerna. Si és un símbol de les excursions de muntanya de Suïssa, no és per la seva modesta alçada de 2.132 metres, sinó pel tren cremallera que arriba fins allí, salvant pendents de fins a un 48%.

El seu nom ve de la llegenda que diu que Poncio Pilatus està enterrat al cim, encara més llegendària és la creença que al Pilatus i als monts del voltant habitaven dracs. Com podreu comprovar, un drac és la imatge del Pilatus.

Història del tren cremallera del Pilatus

El 4 de juny de 1889 va ser inaugurat el tren cremallera del Pilatus, l’inici de la línia respon al creixent turisme que rebia Suïssa i les seves muntanyes. Eduard Locher-Freuler va aconseguir portar un ferrocarril al cim de la muntanya per un terreny abrupte i escarpat que va requerir les tècniques més enginyoses i innovadores per a poder fer del projecte una realitat. De fet el si

El primer tren funcionava a vapor, avui en dia l’electricitat ha substituït al vapor.

Eduard Locher, a més d’un magnífic enginyer, va ser un visionari de l’època al donar-se compte del potencial turístic del Pilatus, hi així s’ha demostrat. Només cal veure la quantitat de gent que pua al cim per contemplar tota la regió dels llacs.

Com arribar al Pilatus

Per pujar-hi hi ha dues vies principals d’accés:

Via Aplnachstad: es la forma més famosa de pujar al cim, ja que es fa amb el famós tren cremallera. L’estació inferior té un gran aparcament per a cotxes i també es pot arribar-hi en tren de de l’estació central de Lucerna en un trajecte de 20 minuts. Una altra opció molt famosa és arribar-hi en vaixell des de Lucerna, cosa que permet admirar la bellesa del llac des de dins.
Via Kriens; Tambés és possible pujar-hi des de l’altra vessant de la muntanya, encara que en aquest cas es fa en telefèric. Des de Lucerna s’agafa el bus 1 que surt a l’estació central de Lucerna, després d’un viatge de 15 minuts, cal baixar a la parada Kriens, i des d’aquí s’ha de caminar 5 minuts fins a l’estació del telefèric.

El trajecte del tren cremallera dura 40 minuts i puja primer per un bosc d’avets, que de tant en tant, permet contemplar les aigües del llac dels Quatre Cantons i una rosa flotant gegant on se celebren concerts i altres activitats culturals.

Després de creuar diversos túnels i poder contemplar els prats verds, s’arriba al cim del Pilatus. La primera sensació és una mica estranya, perquè el tren desemboca a l’interior de l’Hotel Bellevue, la publicitat, els cartells i les botigues de souvenirs són el primer que es veu només sortir del tren, i la veritat és que descol·loca una mica. De seguida te n’adones que és un lloc molt turístic i precisament no serà un d’aquests llocs solitaris, amb l’encant propi de la muntanya.

Què fer al Pilatus

Quant surts a la gran terrassa exterior que uneix l’Hotel Bellevue amb l’Hotel Pilatus Kulm també es veuen riuades de gent pujant per les escales, aquestes porten als diferents miradors com el Oberhaupt, des del qual hi ha unes vistes molt boniques dels llacs i els Alps.

Hi ha diversos miradors que s’accedeix per les escales, caldrà fer una bona pujada durant uns 10 minuts, així que si vols anar al gra i visitar només un mirador, el millor és de d’Essel, que està a l’Hotel Bellevue, la vista dels llacs i els Alps és espectacular i també ho és la panoràmica de tot el recinte del Pilatus i com aquest s’asseu en la irregular orografia.

Abans d’abandonar el cim, també es pot fer el Drakenweg (el camí dels dracs) que passa per una galeria rocosa amb magnífiques vistes.

És recomanable arribar fins al Tomlishorn, el punt culminant de tot l’entorn Pilatus, amb els seus 2.132 metres. El camí és fàcil i senzill i es fa per un sensacional camí ubicat entre la roca i l’abisme. Són els dominis dels corbs i dels valents que practiquen parapent en un entorn inoblidable.

Una altra parada recomanable és un dels highlights, el tobogan de muntanya situat a l’estació intermitja de Fräkmüntegg (1.416 m) i a la qual s’arriba des de l’espectacular i futurista telefèric panoràmic que surt des de la planta subterrània de l’Hotel Bellevue.

El telefèric en forma de trapezi i amb grans finestres arriba en 5 minuts a l’estació intermèdia, el primer que es veu és un parc de cordes, on els nens i adults poden desplaçar-se entre els arbres, hi ha diversos nivells de dificultat.

Per arribar al tobogan cal seguir les indicacions i prendre un camí que en 10 minuts et deixa a la sortida del tobogan més llarg de Suïssa amb els seus 1.350 metres de baixada.

El recorregut és espectacular i agafa molta velocitat, però s’ha de seguir al peu de la lletra les instruccions de seguretat i sobretot frenar quan vegis la indicació.

Després és pot baixar fins a Krienseregg (1.026 m) amb uns telefèrics petits i que et porten a un bosc on es troba un fantàstic parc infantil, el Pilu.

El Pilu Land fa referència a la mascota del Pilatus, el drac Pilu i el parc està inspirat en els contes de cavallers i dracs. La visió aèria des del telefèric és perfecta, ja que es pot apreciar el parc en forma de castell.

El castell està molt aconseguit i només falta que els nens portin espases de fusta i arcs de plàstic per imaginar-te una batalla medieval. Hi ha diversos gronxadors, cordes, riuets, túnels i cabanyes.

Preus

Tant des d’Alpnachstad como des de Kriens, el preu és de 72 CHF adults i 36 CHF els nens. Amb la targeta Half Fare Card el preu és de 36 CHF.

Horaris

Des d’Alpnachstad el primer tren surt a les 7:59 h. I l’últim tren per baixar surt a les 18:45 h.

Pàgina oficial: https://www.pilatus.ch

BERN

Berna té una estructura tan particular i uns aires tan medievals a cada racó que la fan una ciutat única. Berna és Patrimoni de la Humanitat amb un casc antic molt singular.

Casc Històric

La ciutat de Berna té prop de 1.000 anys, però al 1405 la ciutat va patir un incendi i gran part es va haver de reconstruir. Són diversos els llocs per veure en aquest casc històric, como caminar per un passeig de fins a 6 km ple d’arcades, botigues, bars i restaurants. A més, durant el passeig vas trobant nombroses fonts curioses amb estàtues que representen figures al·legòriques.

Zytgloggeturm (Torre del Rellotge)

Un dels monuments més importants de tota la ciutat és el seu espectacular Torre del Rellotge. Hi ha vàries torres amb rellotge, però n’hi ha una més especial que les altres, ja que té un rellotge astronòmic que és del segle XVI. Pels amants del temps, aquest rellotge es posa en moviment 4 minuts abans de l’hora completa.

Aquesta torre és tan vella com la ciutat, ja que és del 1191. Aquesta torre ha tingut diversos usos, com per exemple, durant un temps va ser una presó per a dones.

Bundesplatz Bern (Parlament de Suïssa)

Un altre dels monuments de Berna Bundeshaus (Parlament de Suïsa). L’edifici no passa desapercebut en cap moment, es troba al Bundesplatz en ple casc històric. Berna és la capital de Suïssa des del 1848 i es en aquest edifici on està la seu del govern federal de Suïssa. L’arquitectura d’aquest edifici va ser dissenyat per un arquitecte molt important de l’època. Es va tardar uns 8 anys en construir-la i es van invertir uns 100 milions de CHF. Al parlament de Suïssa es fan visites guiades.

Einsteinhaus (Casa-Museu Einstein)

Un dels llocs més curiosos de Berna és la Casa d’Einstein, la casa és realment petita, disposa de dues habitacions a la primera planta i a la segona una petita exposició, i no es poden fer fotografies.

Berner Münster

La Catedral de Berna és troba ubicada a Münsterplatz, en ple casc històric. Aquesta catedral té dues coses úniques, per un costat és que és l’edifici de l’època del gòtic tardà més impressionant de la ciutat, per un altre costat, la seva torre fa que es converteixi en l’edifici religiós més alt de tot el país.

Detall de pla portada de la Berner Münster

Rosengarten Park

El Jardí de Roses que es troba a la part alta de la ciutat permet tenir unes vistes estupendes del casc vell de Berna, i també a la primavera i estiu permet fer un passeig entre les roses, hi ha 223 tipus de roses diferents, i a més hi ha altres tipus de flors.

Freibad Marzili

Aquestes piscines són les piscines públiques de la ciutat, i és el lloc perfecte per relaxar-se durant una tarda d’estiu.

Aquestes piscines són gratuïtes i estan obertes a tot el públic, cosa estranya a Suïssa, on es paga per tot. Al ser gratuïta fa que hi hagi molta gent.

Estan ubicades al costat del riu Aar, riu que travessa la ciutat de Berna, també es possible banyar-se al riu, hi ha una part senyalitzada que indica en quin tram es pot banyar-se, això si, cal anar en compte, ja que la corrent és bastant ràpida i si es passa el tram és perillós.

THUNERSEE

El llac Thun està al límit nord dels Alps, en mig de Berner Oberland. Té un casc antic medieval, un castell i una atractiva zona peatonal.

Niesen (2.362 m), Stockhorn (2.190 m) i Niederhorn (1.950 m) són noms de muntanyes panoràmiques més famoses ubicades al voltant del llac Thun i a les que s’accedeix mitjançant un ferrocarril de muntanya.

Per a refrescar-se hi ha les platges i els llocs aptes per a nadar del llac. Els senders al costa del llac més concorreguts són els que porten des de Thun a Hünibach o des de Spiez a Faulensee. Al costat nord del llac passa el Camí de Santiago, aquest camí també porta a la cova de Sant Beatus-Höle, que són unes impressionants coves càrstiques amb enormes formacions calcàries, segons la llegenda, St. Beatus va viure allí al segle VI.

St. Beatus-Höhlen

Es diu que fa 1900 anys, un terrible drac feia de les seves a una cova al costat del llac Thun fins que hi va arribar Beatus, un monjo errant provinent d’Irlanda que va aconseguir expulsar-lo definitivament d’allí. Ara és possible visitar el meravellós món de les cavernes amb tota tranquil·litat i sense perill.

Les coves de St. Beatus, ubicades al costat nord oriental del llac Thun, s’introdueixen profundament en l’interior de l’imponent massís del Niederhorn. Camins de fàcil accés i il·luminades amb electricitat permeten endinsar-se fins 1 km en les profunditats, enmig del murmuri de les cascades subterrànies, petits passadissos i cavernes amb estalagmites i estalactites.

També es pot visitar una exhibició sobre un assentament prehistòric i la cel·la de St. Beatus. Es recomana planificar el temps suficient per visitar el museu de les coves, ubicat a l’entrada de lla cova.

Temporada: De maig a octubre.

Temps necessari: De 2 a 4 hores.

Preu: 18 CHF

Contacte

Beatushöhlen-Genossenschaft
Staatsstrasse 974
3800 Sundlauenen

info@beatushoehlen.ch
beatushoehlen.swiss

Schloss Oberhofen

Al costat del riu Thun hi ha un impressionant castell del segle XIII. Al seu interior hi ha un complet museu amb obres d’art, armadures, sales d’armes i una capella, que encara acull bodes i esdeveniments.

A fora hi ha uns extensos jardins molt ben cuidats.

Preu: 15 CHF

Davant mateix del Schloss Oberhofen hi ha el llac Thunersee on els dies de calor serveix per a poder-se refrescar, cal dir que l’aigua, ni que faci calor està freda.

INTERKAKEN

Interlaken està ubicada a Berner Oberland en un terreny entre els llacs de Thun i Brienz i dominada pels tres colossals de pedra, el mont Eiger, Mönch i Jungfrau. La ciutat és el punt de partida de nombroses activitats. Realment, Interlaken és un poble de 6.000 habitants.

A l’hivern Interlaken destaca per ser cèntrica per esquiar a Junfrau top Ski Region (Mürren/Schilthorn, Kleine Scheidegg/Männlichen und First) o la regió familiar d’esquí de Beatenberg i Axalp-Brienz. Més de 45 ferrocarrils de muntanya, telefèrics aeris, telecadires i telesquis porten als esportistes a més de 200 km de pistes. També els esquiadors de fons i els aficionats als trineu tenen moltes ofertes atractives i properes.

A l’estiu, des de l’estació de ferrocarril surten els trens a la regió de Jungfrau cap a Grindelwald i Lauterbrunnen amb enllaç als ferrocarrils a Mürren i a Schilthon, com a via de kleine Scheidegg al Jungfraujoch. Als llacs de Thun i Brienz naveguen vaixells d’excursions, inclòs un històric de vapor de rodes. Interlaken es troba a la línia ferroviària panoràmica “Golden Pass” des de Montreux, pel Llac Leman, passant per l’elegat centre de vacances Gstaad, fina a Interlaken i el port Brünigpass a Lucerna.

A només 10 km d’Interlaken es troba, en una vessant assolellada Beatenberg-Niederhorn, El Dorado per als ala-deltistes. També l’excursionista es troba amb una extensa xarxa de rutes. Al Niederhorn, a una alçada de 1.950 metres, es troben cabres munteses, isards i marmotes.

A Interlaken es troben llocs energètics màgics entre la muntana i la vall. La naturalesa intacta, les aigües cristal·lines i els cims nevats són un regal de benestar.

Centrant-nos en l’últim mapa, hi ha 4 zones diferenciades:

La de Lauterbrunnen – Stechelberg – Mürren – Schilthorn (la zona dreta del mapa, que realment és l’est dels alps).
La de Lauterbrunnen – Wengen – Mäanlichen – Kleine Scheidegg (la part del centre),
I la zona de Grindelwald-First (la part esquerra del mapa, i que seria l’est dels Alps).
El Jungfrau.

Oficina de Turisme d’Interlaken

Interlaken Tourismus
Marktgasse 1
Postfach
3800 Interlaken

mail@interlakentourism.ch
Pàgina web

Harder Kulm

Harder Kulm és un mirador molt accessible des d’Interlaken. Hi ha un funicular que puja fins la muntanya Harder Kulm (1.322 m) en només 10 minuts. Des del mirador es veuen perfectament els llacs Brienz i Thun rodejats de muntanyes. Hi ha una plataforma suspesa amb part del terra de vidre.

També es pot pujar a peu per un camí bastant empinat, i es tarda més de 2 hores.

Preu funicular: 20 CHF

MONT TITLIS

El trajecte al Titlis (3.062 m) és una verdadera experiència. Primer l’estació intermèdia amb telecabina TITLIS Xpress, després el TITLIS Rotair, el primer telefèric giratori del món, que va girant lentament fins a completar la volta sencera mentre puja i es gaudeix de tot l’esplendor i, al final, al cim.

Des de dalt hi ha una panoràmica impressionant, diferents restaurants amb terrassa, una cova glaciar (amb entrada gratuïta), el Titlis Cliff Walk (el pont penjant amb més altitud d’Europa), i per suposat, neu i gel.

Informació tècnica

Punt de partida: Engelberg, estació de la vall i en telecabina i telefèric fins al Titlis.

Temporada: Tot l’any.

Durada: 30 minuts fins al cim.

Punts d’interès: Cova glaciar, pont penjant, telecadira del glaciar, parc d’activitats Trübsee, barquetes de rem al llac Trübsee, la Jochpass Trail és una flow trail apta tant per a ciclistes principiants com per a veterans, patinet trotti bike des de Gerschnialp i excursió pels 4 llacs fins a Engstlenalp i Melchsee Frutt.

Temps necessari: 4 a 8 hores.

Perfecte per a nens amb una edatde: 0 a 5 anys, 6 a 9 anys, 10 a 13 anys i més de 14 anys.

Contacte

Bergbahnen Engelberg-Trübsee-Titlis AG
Poststrasse 3
Postfach 88
6391 Engelberg
Suíssa

titlis@titlis.ch
titlis.ch

TRIFT GLACIER

El pont Trift és un dels ponts penjants per a vianants més espectaculars dels Alps. Amb 100 metres d’alçada i 170 metres de llarg, està sobre la regió del glaciar Trift, amb vistes espectaculars garantides.

El escalfament global està causant la fusió dels glaciars, alguns, com el glaciar Trift, especialment ràpid. Fa només uns anys es podia arribar a peu al Trift a través de la llengua glaciar.

Al 2004 es va construir el pont penjant, ja que el glaciar ja no era suficientment alt per a què els visitants poguessin accedir a la cabanya. El pont Trift, inspirat en els ponts de filferro alt del Nepal, va resultar ser molt turístic i va ser canviat al 2009 per un de més segur i accessible, que es considera un dels ponts penjants per a vianants més llargs i alts dels Alps.

Un telefèric que va ser construït originalment com una gòndola de càrrega porta als passatgers a l’àrea prop del pont. El viatge allí és verdaderament una aventura.

Després de caminar 1,30 hores fins al Pont Trift, les impressionants vistes del llac glaciar blau turquesa i la llengua glaciar són més que una àmplia recompensa.

Un recorregut agradable inclou la planificació acurada de la mateixa, cal informar-se amb anticipació al centre d’informació local sobre la ruta i les condicions climàtiques. Depenent de la temporada i les condicions climàtiques, aquesta ruta pot bloquejar-se o interrompre’s.

Informació tècnica:

Punt de partida: Trift gòndola estació superior.
Direcció: Viatge d’anada i tornada.
Altitud: 1.885 m.
Ascens: 695 m.
Descens:695 m.
Distància: 6 km.
Durada: 3 h 20 min.
Requeriments tècnics: Mitja.
Requeriments físics; Mitja.
Adequat per: Majors de 14 anys.

Contacte:

Kraftwerke Oberhasli AG
Grimselwelt
3862 Innertkirchen
Suïssa
welcome@grimselwelt.ch
grimselwelt.ch

AARE GORGE

Per gaudir del sender hi ha dues entrades: la primera se situada a la sortida de Mriringen i la segona, abans d’arribar a Innertkirchen. No importa per un s’entri, perquè es pot fer el recorregut d’anada i després tornar pel mateix camí. Si es prefereix no repetir la ruta, es pot entrar per una entrada i sortir per l’altra, i després tornar al punt de partida amb bus o tren, no obstant això, s’inverteix més temps esperant el transport públic que fent-ho a peu.

El sender és molt assequible, ja que està perfectament preparat amb passarel·les de fusta. La veritat que el barranc té llocs certament estrets, on les dues parets de la gos s’acosten menys d’un parell de metres, fins gairebé enfosquir el tram. A banda i banda, les parets calcàries s’eleven, en ocasions, fins als 200 metres.

El riu transcorre per sota de la passarel·la, generalment bastant tranquil tot i que a estones més enfurismat. El seu color, que recorda al verd jade, el fa realment espectacular. Com no podria ser d’altra manera en aquest País de les Cascades, a mig camí ens trobem amb una d’elles. El recorregut no arriba ni a 1,5 km de longitud. Les goles estan adaptades per a ser recorregudes per nens i grans.

Preu: Adults 9 CHF, menors d’entre 6 i 16 anys 5 CHF.

REICHENBACH

Després de visitar la Gola del Aare, cal tornar a Meiringen, on s’ubiquen les Reichenbachfalls o Cataractes Reichenbach. Es tracta d’unes cascades especialment literàries doncs va ser aquí on Sir Arthur Conan Doyle, l’escriptor que va donar vida a Sherlock Holmes, va situar la mort del cèlebre detectiu a mans del professor Moriaty.

Per arribar fins a les cataractes, hem de prendre un petit funicular, un altre dels clàssics d’aquest muntanyós país que està ple de trens de muntanya, funiculars i telefèrics. En uns 7 minuts salvarem 244 metres d’altura amb una vertiginosa pendent de prop del 40%. Amb l’entrada conjunta a les Gorges del Aare s’inclou el funicular en qüestió, una autèntica relíquia que va ser inaugurada el 1899. És un altre al·licient més per visitar Cascades Reichenbach, especialment per als més nostàlgics.

En arribar a dalt, gaudim de la ingent quantitat d’aigua que es precipita muntanya avall. Es tracta d’una caiguda realment violenta i espectacular. Curiosament, un estel marcat a la roca ens indica el punt exacte on es van barallar Sherlock Holmes i el professor Moriaty.

Val la pena prendre el sender que parteix de la mateixa cascada i es dirigeix muntanya amunt. En 20 minuts s’arriba a la part superior de les cataractes, oferint unes boniques vistes, tant de la caiguda d’aigua com de les muntanyes que hi ha davant, amb les diferents tonalitats de verd. Els senders que parteixen des d’aquest lloc són diversos, estan perfectament senyalitzats i són de fàcil accés i recorregut.

Preu combinat Aare Gorgue i Cataractes Reichenbachfalls: 16 CHF adults, menors d’entre 6 i 16 anys 11 CHF.

BACHALPSEE

Bachalpsee, el llac del fons de pantalla de Windows.

Es pot arribar-hi des de Grindelwald. Un cop allà agafar un telefèric a First, i des d’aquí hi ha un camí bastant fàcil (50 minuts).

El telefèric costa 66 CHF anada i tornada.

GRINDELWALD

Grindelwald, és un poble de l’Eiger, a l’Oberland Bern, on es troba aquesta vall, davant de l’impressionant escenari alpí amb la paret nord de l’Eiger i el Wetterhorn. Gràcies a aquest escenari i als nombrosos miradors i activitats, Grindelwald és un dels destins més populars i cosmopolites de vacances i excursions de Suïssa i el centre d’esquí més gran de la regió del Jungfrau.

Les dues zones d’esquí First i Kleine Scheidegg ofereixen 160 km de pistes amb unes 30 instal·lacions a una altura de 2.500 m. La pista més espectacular de la regió és el descens Lauberhornalfahrt, prop de Wengen, conegut per les carreres de la Copa del Món.

Al voltant de Grindelwald hi ha 300 km de camins per fer excursions. L’excursió d’altura des de Grindelwald-First pel llac Bachalpsee fins a l’hotel de muntanya Faulhorn i després fins a l’altiplà Scynige Platte és de les excursions més belles de la regió. Des de Männlilchen a Kleine Scheidegg hi ha un passeig còmode amb vistes fantàstiques de les muntanyes Eiger, Mönch i Jungfrau.

Gletscherschlucht Rosenlaui (Gola Glaciar)

Al vall Rosenlauital, al peu de les muntanyes Engelhörner, Dossen, Welhorn i Wetterhorn es troba tot el que es precisa per a un impressionant paisatge alpí, aurons vells i enormes, estables i refugis alpins negres pel sol, roques salvatges i glaciars. I a més, una gola glaciar que entusiasma des de fa cent anys a aficionats a la naturalesa romàntica.

Baixant al glaciar, el torrent del Weissenbach va tallar el camí per les roques calcàries i de pissarra. Un estret sender, en parts enganxat a la roca, acompanya, escala a escala, al torrent salvatge. El cel es converteix en una ratlla fina i en alguns llocs, les roques calcàries polides a la brillantor s’apropen tant que sembla que formin un túnel. L’aigua remolina en cavitats glaciars, convertint-se la naturalesa en escultor, hi ha llocs on sembla veure el perfil d’una cara coneguda, en altres punts sembla que estiguis en una catedral.

Horaris

La gola està oberta al públic des de finals de maig fins a finals d’octubre, diàriament de 10 a 17 hores, de juny a setembre de 9 a 18 hores.

Com arribar-hi

En tren des de Interlaken, via Meiringen. En cotxe fins a la gola glaciar “Gletscherschlucht” Rosenlaui

Contacte

Haslital Tourismus
Bahnhofplatz 12
3860 Meiringen
Suïssa

info@haslital.swiss
haslital.swiss

Pfingstegg (Pista de trineu d’estiu)

La pista de trineu d’estiu permet gaudir especialment de les vistes. En una llargada de 736 m i amb una diferència d’altura de 58 metres, s’arriba a una velocitat màxima de 40 km/h. Una sensació amb abundant adrenalina.

Obert de maig a octubre.

Preu telefèric:

Adults 18 CHF, nens 9 CHF. Amb la Half Fare Card descompte del 50 %.

Preu pista de trineu:

Adults 6 viatges 30 CHF

Nens 6 viatges 20 CHF

Contacte

Luftseilbahn Grindelwald-Pfingstegg AG
Rybigässli 25
3818 Grindelwald
Suiza

info@pfingstegg.ch
pfingstegg.ch

LAUTERBRUNNEN

Lauterbrunnen (només fonts) és una vall de les més impressionants del Alps, amb 72 cascades i racons acollidors.

Passeigs per Lauterbrunnen

Passeig des de Lauterbrunnen fins a Stechelberg: un trajecte quasi pla, que dura 1,30 hores i passa per unes quantes cascades. Al mapa apareix com “Wasserberg”.

Si es perllonga una mica més la caminada, s’acaba arribant a les cascades de Trümmelbach.

Passeig des de Lauterbrunnen fins a Männlichen: 5 hores de caminada amb bastanta pendent.

A Lauterbrunnen, a 5 minuts de l’estació de trens hi ha una piscina climatitzada a una temperatura de 23º. L’entrada costa 6 CHF.

Pàrquing a Lauterbrunnen

La millor opció és deixar el cotxe al pàrquing de l’entrada del poble, just abans de l’estació de trens, costa 3 CHF per 2 hores, i partir de les 2 hores, 2 CHF cada hora.

També hi ha un pàrquing a Stechelberg, gratis la primera hora, 4 CHF menys de 2 hores i 6 CHF menys de 4 hores.

Trümmelbach

Són uns salts d’aigua, considerats com la cascada subterrània més gran d’Europa.

Trümmelbach són unes cataractes interiors de la muntanya Schwarzer Mönch, amagades darrera de les parets rocoses. Té 10 salts d’aigua.

Trümmelbach és la única cascada d’origen glacial amb accés subterrani. Estan connectats amb l’exterior a través d’un ascensor, galeries, un túnel, senders i plataformes. Els seus salts condueixen les aigües dels desglaç provinents del Jungfrau cap a la vall amb un cabdal que pot arribar als 20 m³/s. La seva corrent, a part de l’aigua, també arrossega anualment més de 20.000 tones de pedres i còdols provocant un estrèpit en tota la muntanya.

Staubbachfall

Cascada que cau casi 300 metres des d’una paret rocosa, una de les cataractes de caiguda lliure més grans d’Europa.

El poeta Wolfgang von Goethe va visitar la vall al 1779, va inspirar-se per escriure “Cant dels esperits sobre les aigües”.

SCHILTHORN

El Schilthorn (2.970 m) sedueix amb unes vistes panoràmiques de 360º dels paisatge suïs amb el Eiger, El Mönch i el Jungfrau.

De Stechelberg es puja en un telefèric en 4 trams, els visitants poden seguir els passos de James Bond en l’exposició interactiva Bond World o el nou 007 Walk of Fame. L’Skyline Walk i el Thrill Walk ofereixen una perspectiva amb vistes al buit a l’estació intermitja de Birg.

Telefèric Stechelberg-Schilthorn 102 CHF (51 CHF nens).
Good Morning ticket: Sortint abans de les 9h el preu és de 82 CHF (41 CHF nens).
Des de Interlaken calculeu entre 112 CHF i 130 CHF.
La Junior Card és vàlida.

La Half Fare Care: descompte del 50 %.

Durada: 32 minuts.

BLAUSEE

Aquest llac és de conte de fades. Especialment si es visita a la tardor, irreal. Es troba bastant a prop d’Interlaken. Cal agafar un tren fins a Frutigen, i allí el bus 230 et deixarà a l’entrada del llac.

Preu: 5 CHF

OESCHINENSEE

Aquest llac alpí té un color blau immaculat. S’alimenta dels glaciars que es fonen a més de 3.000 metres d’alçada, per això la puresa de l’aigua. A l’estiu és un paradís on fer pícnic, prendre el sol, llogar una barqueta o banyar-se. A l’hivern el gel s’apodera del lloc, però segueix essent molt divertit.

L’entorn transmet una pau increïble, fins i tot per adormir-se als peus del llac.

S’arriba caminant durant una hora, des de l’estació de tren de Kandersteg, però també es pot pujar amb un telefèric que costa 28 CHF anada i tornada.

JUNGFRAU

El Jungfraujoch és l’estació ferroviària més alta d’Europa.

Hi ha una parada intermitja per poder observar ben d’aprop un glaciar. Impressiona molt veure tan de gel, i sobre tot, la mida de les esquerdes. Un cop dalt, no només podràs gaudir d’unes bones vistes de totes les muntanyes del voltant, també hi ha varis atractius interiors, com un impressionant túnel de gel amb estructures de gel, també hi ha diversos restaurants, una botiga de xocolates i la tenda de rellotges més alta del món, un parc d’activitats sobre gel. Es pot esquiar, fer snowboard, tirar-se en tirolina o per un tobogan de neu.

El tren que arriba al com surt des de Keine Scheidegg, es pot arribar fins allí des de les estacions de Grindelwald o Lauterbrunnen. El viatge d’Interlaken fins a aquests dos pobles està inclòs en el Swiss Travel Pass i es paga la meitat del preu fins al cim. El trajecte de Lauterbrunnen al Jungfraujoch passant per Kleine Scheidegg costa 200 CHF anada i tornada.

En un dia clar, des del Jungfraujoch es veu el glaciar més gran dels Alps, amb milers de tones de gel i 23 km de longitud, el glaciar Aletsch.

Una recomanació és pujar per Lauterbrunnen i baixar per Grindelwald.

Durant la pujada el paisatge és cada cop més verd, és com un conte, tots els tòpics es compleixen: el riu blavós, amb els prats verdosos i els diferents xalets de muntanya aquí i allà; les diverses cascades que es precipiten des dels turons veïns i a la llunyania les neus perpètues cap on ens dirigim. El tren va poc a poc, amb temps per assaborir el paisatge.

Quan s’arriba a dalt, cal canviar de tren, que surt al cap de pocs minuts, dirigint-se a Wengen. El que es veu per les finestres és cada vegada més encisador. La vall de Lauterbrunen es presenta majestuosa a mesura que guanyem metres. Les cascades que contínuament es veuen deixen al·lucinats a qualsevol. A baix, el petit poblet, és cada vegada més minúscul.

Quan s’arriba a Kleine Scheidegg (2.100 m.), es troba els tres grans colossos: l’Eiger, amb la seva increïble cara de pedra (un mite pels escaladors més experts), el Mönch i el Jungfrau.

A Kleine Scheidegg, cal tornar a canviar novament de tren, després es passa per l’estació d’Eigercgletscher, és a dir, de la glacera de l’Eiger. Majestuosa. Allí hi ha un petit alberg de muntanya.

Ara queda el més dur, passar dels 2.100 metres fins els 3.454 metres, és a dir, l’estació de tren més alta d’Europa. Per això, l’Eiger s’ha perforat amb un túnel per on hi passa el tren. Abans d’arribar a dalt de tot, es fan dues parades d cinc minuts, on hi ha uns miradors per uns vitralls, la primera a Eigerwand (a la mateixa paret d’Eiger) i la segona, a la glacera d’Eismer. És increïble, però hi ha gent que no baixa del tren.

En fi, que en poca estona més s’arriba a dalt de tot, al Jungfraujoch. La glacera d’Aletsch neix en aquest punt i comença a fer camí, en una increïble vall que la portarà fins més de 23 km s enllà. Hi ha un ascensor que porta a la Sphinx, 110 metres més amunt en pocs segons, on hi ha un mirador.

També hi ha un Palau de gel, que els suïssos han excavat dins la roca. Hi ha també una sèrie de figures de gel. Dins aquests passadissos, encara hi fa més fred.

A la baixada, un cop a Kleine Scheidegg, es pot escollir baixar per Lauterbrunen o per Grindelwald.

ALETSCH

El Gran Glaciar Aletsch és la major congesta dels Alps, i també el més popular degut al seu fàcil accés i a que està ubicat en un lloc òptim pera realitzar excursions, esports d’hivern i passeigs per la naturalesa.

La zona d’Aletsch és part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, i només perquè el gran glaciar sigui, amb els seus 11.000 tones de gel, el més gran dels Alps. Les masses de gel s’extenen des de les parets nord de l’Eiger, el Mönch i el Jungfrau en direcció al vall fins arribar a Valais i les seves aigües flueixen per la inhòspita gola Massa fins al Ròdano. Tota la regió constitueix un hàbitat natural de rares espècies de plantes i animals, per exemple el bosc d’Aletsch, en les immediacions es troba també el centre de protecció de la naturales de Pro Natura.

A la baixada, un cop a Kleine Scheidegg, es pot escollir baixar per Lauterbrunen o per Grindelwald.

Innumerables miradors permeten gaudir d’unes bones vistes del glaciar, per exemple el Bettmerhorn, més amunt de Bettmeralp.

Des del municipi de Fiesh surt el telefèric que arriba a Fiescheralp (2.212 m) i un segon telefèric que arriba a la cresta. Des d’aquí es gaudeix d’una vista panoràmica de 360ª, però no es pot deixar de recórrer a peu el trajecte fins al cim principal (2.926 m), aquest trajecte dura uns 15 minuts.

Senders de muntanya baixen des de l’estació de muntanya de tornada a Fiescheralp, al llac Märjelen o al Bettmerhorn.

Contacte

Pro Natura Zentrum Aletsch
Riederfurka
3987 Riederalp

aletsch@pronatura.ch

BHUTANBRÜCKE

L’erosió va ser el que va donar lloc a l’immens circ de roques de color groc pàl·lid que cada any creix de forma dinàmica.

Aquesta breu excursió de senderisme comença a l’estació de tren de Leuk i passa per davant de l’antiga font Ziehbrunnen fins a la plaça Hexenplatz. Al sender forestal li segueix una impressionant falla, la Illgraben, per la qual l’aigua segueix deixant profundes marques. A una alçada de 855 metres, per damunt de la falla Illgraben, s’estén el pont Bhutanbrücke, de 134 metres de llarg. La passarel·la penjant uneix el Baix Valais amb l’Alt Valais, i simbolitza la construcció de ponts entre cultures alienes.

Val la pena ascendir un mica més endavant de la falla Güetji per gaudir de les imponents vistes que ofereix des del seu interior. Per això, s’ha d’abandonar la ruta de senderisme oficial i girar cap a la dreta en l’encreuament just després del pont.

El camí de tornada, després de creuar el pont Bhuthanbrücke, passa pel costa esquerra de la falla travessant el bosc Pfynwald en direcció a Obere Abschlacht i de tornada a l’estació de tren de Leuk.

Una ruta plena de diversió requereix una planificació acurada. Consulta amb l’oficina d’informació local amb antelació per conèixer la ruta i les condicions meteorològiques. Depenent de l’estació de l’any i les condicions meteorològiques, aquesta ruta pot estar bloquejada o interrompuda.

Informació tècnica

Lloc de partida: Leuk-Susten, estació de tren de Leuk.
Direcció: Ruta circular.
Altitud: 941 m.
Ascens: 343 m.
Descens: 343 m.
Distància: 8 km.
Durada: 2 h 30 min.
Nivell d’exigència tècnica: Fàcil.
Nivell d’exigència física: Mitja.
Temporada adequada: Abril – Novembre.
Perfecte per a nens de: 10 a 13 anys i més de 14 anys.

Contacte

Leuk Tourismus
Bahnhof 6
3952 Susten
Suïssa
info@leuk.ch
leuk.ch

CHARLES KUONEN (HÄNDERBRÜCKE)

Després de tancat l’antic pont (114 m) per problemes d’estabilitat al 2010, al juliol del 2017 es va inaugurar el pont de Charles Luonen, una autèntica obra d’enginyeria, que es coneix com el Pont d’Europa (494 m de llarg), avui en dia és el pont penjant per a vianants més llarg del món, per davant del de la Xina a Zhanjiajie, que construït sobre plataformes de vidre té una longitud de 430 m, encara que el de Xina està suspès sobre 260 m d’alçada i el suïs sobre 85 m-

El pont està a 20 minuts de Zermatt en cotxe, concretament està a Randa. Aparcar a Randa no és fàcil, tot el poble és amb pujades i els carrers són molt estrets i empedrats. Està prohibit aparcar, només hi ha un pàrquing al costat de l’oficina de turisme que costa 7 CHF per dia, estiguis l’estona que estiguis.

Oficina de Turisme de Randa, el pàrquing és l’esplanada de la dreta

S’ha de pagar el pàrquing a l’oficina de turisme o deixar els diners del ticket en un sobre prop de la pista de bàsquet, els suïssos es fien.

Un cop aparcats, totes les indicacions del poble de Randa et dirigeixen al pont o Hängerbrücke (pont penjant en alemany).

Està pensat per ser un recorregut circular, creuant el pont, d’uns 7 km, però el cert és que freqüentment hi ha una part tancada pel mal temps, i al final acabis tornant pel mateix lloc, a més la baixada per l’altre costat és més costosa, tot i que és més curta.

El camí és tot de pujada, i està ple de pedres amuntegades unes damunt de les altres, s’ha de pujar un gran desnivell, pel que és imprescindible calçat de muntanya i està tota l’estona mirant al terra per veure on poses el peu. S’aconsella fer servir els pals de trekking

La pujada fins al pont és d’1,30 hores.

Són quasi 500 metres de pont penjat i es tarda uns 15 min a pas lent en creuar-lo.

Normalment fa una mica de vent i es mou tot el pont, això és l’adrenalina del Charles Kuonen.

Al pont hi ha un zona de pícnic.

SAAS-FEE

Fins al segle XIV hi havia només una comuna a Saastal (Vall de Saas): Saas. Dels 4 pobles que van sorgir d’ella, el més conegut és Saas-Fee, també anomenat la “Perla dels Alps”. El poble del glaciar (1.800 m) està rodejat de 13 cims amb alçades superiors als 4.000 m.

La Perla dels Alps està ubicada en un altiplà alpí de la Vall de Saas, per sobre de les altres tres comunitats de Saas. Saas-Grund, en el centre de la vall, és el punt de partida ideal pels camins d’alçada, metre que a Saas-Almagells està la presa natural Mattmark, l’atracció principal del lloc. A Saas-Balen està emplaçada la Rundkirche (Església Rodona), erigida a l’estil barroc tardà i d’importància nacional. Aquí també corre el riuet Fellbach, que les seves sorolloses aigües passen pel mig del poble.

La vall de Saas té 350 km de senders temàtics i d’excursions, així com programes d’activitats especials per a famílies i nens. L’estació d’esquí ofereix 150 km de pistes amb neu, que normalment està assegurada, de tots els graus de dificultat. A més, disposa de 22 ferrocarrils de muntanya, entre ells el conegut Metro Alpin, que porta al restaurant giratori ubicat a més altura del món.

A Abentuerwald (Bosc d’aventures) a Saas-Fee, les persones que no tinguin vertigen poden recórrer diferents trajectes en lianes o per ponts penjants d’un arbre a un altre o baixar a tota velocitat pel bosc, tan a l’hivern com a l’estiu, a la pista de trineu Feeblitz.

Contacte

Saas-Fee/Saastal Tourismus
Am Dorfplatz
3905 Saas-Almagell

info@saas-almagell.ch
Pàgina web

Eispavillon (Interior del Glaciar)

Molt per damunt de Saas-Fee, a 3.500 m d’altitud, es troba la porta d’accés a l’interior del glaciar de Fee. El pavelló de gel es va reformar per complet al 2016 i ara inclou una escenificació de allaus amb efectes de llum i una impressionant ona expansiva que percep tot el cos.

Per arribar a la cova de gel més gran del món, s’accedeix a través d’una galeria de 70 metres que porta pels gels mil·lenaris del glaciar Fee. La cova de més de 5.500 m² d’extensió, ubicada prop de l’estació Mittellalin del Metro Alpin (3.456 m) ofereix una profunda mirada a l’interior del glaciar. Diverses escultures de gel, exposicions temporals i esdeveniments converteixen la cova de gel en un lloc on viure una experiència inoblidable.

Informació tècnica

Temps necessari: 2 a 4 hores.

Perfecte per a nens de: 6 a 9 anys, de 10 a 13 anys i més de 14 anys.

Preu: 8 CHF.

Idiomes: Alemany, anglès i francès.

Escalada de gel a Saas-Fee

A les cascades de gel de Saas-Fee els visitants aprenen la tècnica de l’assegurament i pujada abans d’atrevir-se a abordar la paret en companyia d’un guia de muntanya. Gràcies a la seva ubicació darrera de l’aparcament, els participants estan resguardats del vent i de les inclemències meteorològiques.

Informació tècnica

Temps necessari: 2 a 4 hores.

Preu: 8 CHF.

Idiomes: Alemany, anglès i francès.

Mida del grup: 1 a 6 persones.

Preu: 105 CHF, amb l’equipament 120 CHF.

Pàgina web

Rope Park

En recorreguts de dificultats vairades, es pot viure la naturalesa d’una forma nova i excitant. Salta d’arbre a arbre i superar diferents obstacles a través de ponts de corda, tirolines i lianes.

Hi ha 3 possibles itineraris:

Recorregut d’iniciació (d’uns 15 min.), aquest recorregut inclou 9 obstacles i és obligatori per a tots els visitants. El recorregut serveix pera conèixer les normes de seguretat i maneig del material.
Recorregut de descobriment (aprox. 1 hora), amb 15 obstacles per a petits aventureres (a partir de 1,10 m d’alçada i més de 5 anys d’edat). Aquest recorregut permet als nens superar els obstacles amb els seus pares o guies adults.
Gran recorregut (aprox. 2 hores), aquest recorregut compta amb 3 nivells de dificultat per a nens (de més de 1,40 m i més d’11 anys d’edat) i adults.

La tirolina més llarga d’Europa. El nucli del bosc d’aventura són les dos espectaculars tirolines sobre el buit del barranc de Fee. La més llarga dispara adrenalina amb 280 m a una alçada de vertigen. La més curta , utilitzada per tornar, també imposa bastant de respecte amb 210 m.

El parc està tancat en cas de mal temps, informació a l’oficina de turisme de Saas-Fee.

Els nens menors de 16 anys només poden visitar el bosc d’aventura en companyia d’un adult.

Informació tècnica

Temporada: Juny – Setembre.

Temps necessari: 2 a 4 hores.

Perfecte per nens de més de 6 anys.

Idiomes: Francès i anglès.

Gorge Alpine

Avui en dia, l’escarpat congost que uneix Saas-Fee i Saas-Grund es pot creuar tanta l’hivern com a l’estiu i garanteix una impressionant vivència en la naturalesa.

Durant segles, les habitants només podien mirar respectuosament cap a la profunditat de la Gorge Alpine, Avui en dia, però es diverteixen saltant de roca en roca i d’una paret a una altra, i ho fan sense mullar-se, penjant del cables, passant per ponts penjants o viatjant en seients pendulars, i també en una tirolina.

No requereix coneixements previs, això si, no es pot tenir vertigen. Només es possible amb grups guiats, s’ofereix durant tot l’any, fins i tot quan fa mal temps.

Informació tècnica

Temps necessari: 2 a 4 hores.

Idiomes: Francès i anglès.

Mida del grup: 4 – 14 persones.

Preu: 80 CHF.

ZERMATT

Gornergrat

El tren més alt d’Europa està situat davant de l’estació de Zermatt.

La primera part del trajecte és sensacional ja que a mesura que el tren va agafant altura, les vistes de Zermatt són magnífiques.

A mesura que s’allunya del barri de Winkelmatten i va pujant, les panoràmiques passen a ser del Matterhorn entre avets.

En 8 minuts s’arriba a la primera estació Findelbach (1.774 m), des d’on parteixen meravelloses excursions com per exemple la que port al Findeln.

Després ve l’estació de Riffelapl (2.211 m) on s’hi arriba en 14 minuts. Al sortir de l’estació hi ha un tramvia vermell que porta fins a Riffelalp Resort, costa 2 CHF, no val la pena agafar-lo perquè el passeig és de 5 minuts a peu.

Quan s’arriba, el Matterhorn es veu per sobre d’una capella. L’entrada al ressort és triomfal, sembla que estiguis en una plaça de poble, però amb unes vistes d’alta muntanya espectaculars.

El tramvia vermell arribant a Riffelalp Resort

Després si es continua el viatge en tren passa per l’estació de Riffelberg (2.582 m), 8 minuts més separen ambdues estacions i sense temps per empassar-se el que s’ha vist a Riffelalp, et trobes una altra vegada davant d’una panoràmica excepcional.

Des d’aquí es pot fer una excursió al Riffelsee, un dels llacs més bonics de Suïssa. Està perfectament senyalitzat, només sortir de l’estació, i el camí és senzill, dura uns 50 minuts. En aquest llac es pot veure reflectit el Matterhorn sobre l’aigua.

En aquestes alçades, ja només queda la última parada. En poc més de 30 minuts es puja de Zermatt a Gornergrat, per això val la pena i fer parades i gaudir de la jornada pausadament.

En l’últim trajecte fins a Gornergrat, les vistes tornen a ser sobervies, amb el glaciar Gorner, les muntanyes bessones del Castor i el Pollux, el Liskam o el Monterorsa, tots ells són 4.000 amb els cims nevats.

Al fons, solitari i majestuós i per damunt del Kulm Hotel, surt el Matterhorn. Varis punts d’avistament permeten fotografiar-lo des de diferents perspectives a cada qual és més espectacular.

El Matterhorn des de la terrassa del Kulm Hotel

A la dreta del Matterhorn es pot contemplar altres muntanyes mítiques, com el Weisshorn (4.505 m), la Dent Blanche (4.356 m.) o el Zinalrothorn (4.221 m.).

Preus

Adulto 114 CHF (juliol i agost), nens de 6 a 16 anys 57 CHF. Amb la Junior Card els nens entren gratis. Aquesta costa uns 30 CHF però serveix para casi tots els trens. Amb la Swiss Half Fare Card i el Swiss Pass hi ha descomptes del 50%.

Horaris

Del juny a octubre el primer tren surt de Zermatt a les 7 h. I l’últim surt de Gornergrat a les 20 h.

Gornerschlucht

La gola del Gorner (Gornerschlucht) és una fascinant bellesa natural de Zermatt, està ubicada a 20 minuts caminant des del límit sud del poble i és de fàcil accés.

La gola es va formar degut a l’acció mil·lenària de les aigües del Gorner i es caracteritza per les seves formes estranyes i els espectaculars salts d’aigua. Un camí degudament assegurat et porta a llarg del barranc a través de galeries i passarel·les.

La durada és aproximadament de 15 min. També es pot fer un recorregut de 3 o 4 hores per la gola acompanyats d’un guia de muntanya.

Contacte

Zermatt Tourismus
Bahnhofplatz 5
3920 Zermatt
Suïssa

info@zermatt.ch
zermatt.ch

Matterhorn

El Matterhorn, considerat com el rei de les muntanyes, la muntanya perfecta, és també el cim més fotografiat del món. Mite i emblema per a alpinistes i fotògrafs per igual, així com el monument natural més famós i el símbol de Suïssa. La història de la conquesta del Matterhorn va paral·lela a la història de l’evolució de l’alpinisme i el turisme de muntanya.

Durant molts anys, la seva conquesta va enfrontar personalitats del món dels esports de muntanya, aristòcrates, guies i aventurers, Noms com poden ser Tyndall, Carrel o Whymper, es van fer famosos a Zermatt, fins que el seu cim va ser aconseguit el 14 de juliol de 1865. La tragèdia durant el descens de la primera ascensió, en la que van morir 4 alpinistes, va arribar fins a la reina d’Anglaterra, qui va intentar prohibir la seva escalada. La història va convertir ràpidament al Matterhorn en un referent mundial en el que l’alpinisme es refereix, obrint-se noves vies d’ascens. Noms com Walter Bonatti, Ulrich Inderbinen, Andreas Steindl o Ueli Steck ja formen part de la història de la muntanya.

El Matterhorn glaciar paradise i la seva plataforma d’observació (3.883 m) s’han convertit al llarg dels temps en un de les grans icones de Zermatt-Matterhorn, gràcies al telefèric més alt d’Europa (i tercer del món).

La construcció del telefèric i de les instal·lacions al Klein Matterhorn va ser realment àrdua. Els treballs es van iniciar a l’agost de 1976, el més complicat va ser treballar a casi 4.000 m, doncs les condicions meteorològiques van ser extremes: temperatures a -40º, al desembre del 1978 es van instal·lar el 4 cables del telefèric i totes les operacions restants es van completar a la primavera de 1979. A la tardor de 1979 es posar les cabines, i finalment es va inaugurar el 23 de desembre de 1979.

Actualment, al cim del Matterhorn glaciar paradise es troba la cova de gel més alta del mon, l’ascensor més alt del món (3.883 m) i el punt de partida per esquiar durant tot l’any. També es fa servir el Klein Matterhorn i el seu telefèric com a base per pujar al Breithorn (4.164 m), el Castor, Pollux i per a realitzar diverses travessies per la neu i gel.

Palau glaciar

Brillants cristalls de gel i escultures de gel, un ascensor porta als visitants 15 metres sota la superfície del glaciar a un palau de conte de fades. Un túnel de gel a través del glaciar a llocs com una esquerda glaciar i una pista de trineu de gel.

5-SEENWEG

Fent aquest camí descobriràs alguns dels llocs més espectaculars per veure a Suïssa. Com indica el seu nom, és una ruta que permet veure 5 llacs preciosos amb vistes estupendes al Matterhorn. En total són 9,3 km i no és complicat, es pot fer en família, a un ritme normal es tarda aproximadament 2,30 h.

L’ideal és començar el sender a Blauherd i acabar-lo a Sunnega. En aquesta direcció el camí és mes fàcil. El bitllet combinat per a fer la caminada costa 39 CHF, inclou viatge de Zermatt a Blauherd i de Sunnega a Zermatt.

Un dels llacs de la ruta dels 5-Seenweg, a prop de Zermatt

MATTERHORN

Palau glaciar

GRUYÈRES

Un petit poble de muntanya, d’aquests que es recorren en una horeta, famós per haver donat nom a un dels formatges més famosos de Suïssa i del món sencer. Es tracta d’un poblet de vianants, empedrat, que gairebé sembla un decorat irreal. Al final del poble hi ha un petit castell on es domina tot el burg. Val la pena pujar fins Moleson Sud Gruyères, a 5 quilòmetres, un lloc bucòlic en plena natura que suposa el lloc ideal per gaudir d’una fondue de formatge, plat estrella de la regió.

Museu HR Giger, un museu dedicat al pintor que hi havia darrera de l’alienígena filmat a la pel·lícula Alien.

CHÂTEAU DE CHILLON

Són diversos els castells que cal veure a Suïssa, però de tots ells el de Chillon és el més bell de tots. El curiós és que no es localitza a la part alta d’un turó sinó a la vora del llac Leman. Es tracta d’un castell gòtic alçat sobre una estructura anterior, del segle X. Un lloc històricament important doncs va exercir, durant els segles XV i XVI, una funció primordial en temps de les guerres entre la casa de Savoia i els confederats. Finalment, aquests últims es van fer amb el castell.

El castell de Chillon és una fortalesa ovalada del segle XIII, és un laberint de patis, torres i salons replets de mobles d’època, obres d’art i armes.

La part que dóna a la muntanya del castell és la més fortificada, mentre que la que dóna al llac és la que presenta la seva cara més amable.

La major part del Castell de Chillon va ser construïda per la Casa de Saboya i amb la derrota de Vaud contra Berna, va passar a mans dels governadors de Berna.

La fortalesa va agafar fama al 1816, quan Byron va escriure “El presoner de Chillon”, un poema sobre Boniivard, tancat al calabós per les seves idees independentistes i alliberat per l’exèrcit bernès al 1536. Byron va tallar el seu nom en un pilar en el que, suposadament, va està encadenat Bonivard.

Durada de la visita: 1,30 hores.

Idioma dels fullets: Castellà.

Preu: 12,50 CHF.

El Castell disposa de Wifi amb bona senyal.

GÉNEVE

Jet d’Eau

És el lloc més emblemàtic de Ginebra. És un enorme raig d’aigua al que es pot apropar, tot i que acabareu xops.

Per veure’l no cal buscar-lo massa, ja que fa una alçada de 140 m i una velocitat de més de 200 km/h.

Rellotge de Flors

El jardí anglès està és un dels parcs més bonics de la ciutat, Le Jardin Anglais, és un parc petit però amb moltes coses per fer.

Catedral de Ginebra

Es va construir al segle XII com una església catòlica, però amb l’arribada de Calvino i el Protestantisme es va convertir a aquest moviment religiós.

Està oberta tots els dies de 10 a 19:30 hores i l’entrada és gratuïta. Pujar a la torre costa 5 CHF.

Palau de Nacions Unides i la Cadira Trencada

Ginebra alberga una dels 4 seus de la ONU, i la segona més important després de la de New York.

Està una mica apartada del centre de la ciutat, però si pot arribar amb el tramvia 15. Per cert, el transport públic de Ginebra és completament gratuït.

L’altre símbol de la ciutat és la famosa Cadira Trencada. Aquesta busca conscienciar als líders polítics i a la societat en el refús a les mines antipersones i a les bombes raïm per mitjà d ela Convenció d’Otawa, del que Espanya i tots els països d’Amèrica Llatina són signants.

Aquesta cadira mesura 12 m d’alçada.

Swatch Museum

Museu que la marca de rellotges Swatch té al Pont de la Machine.

L’entrada és completament gratuïta, i es possible fer un recorregut per diferents models que la marca ha anat traient al mercat.

Pont Mont Blanc

El Pont Mont Blanc és el pont més famós de la ciutat. Creua el Rodano, en el pont hi ha desplegades les banderes de Suïssa i dels diferents cantons que conformen el país.

Des del pont es pot veure la Ile Rousseau, una espècie d’illa amb arbres construïda al segle XVI que alberga una estàtua del famós Rousseau, fill de Ginebra.

Quai Gustave-Ador i la Platja de Ginebra

Recorrent el passeig del llac Leman te n’adones com diferents nacionalitats conviuen a la ciutat: cadascú va parlant en diferents idiomes, un munt de persones estrangeres, de parelles interculturals, etc.

Un altre dels llocs més interessants de la ciutat és la Platja de Ginebra, una zona de gespa i sorra artificial al costat del llac Leman, on és possible banyar-se.

Això si, cal pagar per banyar-se, està oberta del 15 de maig al 15 d setembre i val 7 CHF els adults i 3,5 CHF els nens.

Monument de Brunswick

Una cop creuat el Pont Mont Blanc i just davant del Jet d’Eau es troba en un petit parc de gespa, el Munument de Brunswick, és el petit mausoleu en honor a Carles II, Duc de Brunswick.

Monument Internacional de la Reforma

Va ser construït a principis del segle XX en honor al quart centenari de Calvino, i en ell es representen les figures més importants del Protestantisme.

Està situat en ple Parc de Bastions i al costat de la Universitat de Ginebra, és una zona estupenda per passejar, descansar i fer un pícnic.

Suècia

Publicat el gener 26, 2024 per mferrete

Respon

Continguts:

STOCKHOLM
DROTTNINGHOLMSSLOT
SMÖGEN
GÖTEBORG
MALMÖ
LUND
ALES STENAR
KIRUNA
JUKKASJÄRVI
PARC NACIONAL D’ABISKO

Gamla Stan (Ciutat Vella)

Gamla Stan (Ciutat Vella) és el nom que rep el casc antic d’Estocolm. És un dels centres històrics medievals millor conservats d’Europa. Els seus carrer estrets de llambordes, entre ells Maten Trotzis Grand, amb més d’un metre d’ample, a més les botigues plenes d’encant, els edificis medievals amb façanes acolorides i les places com Järntorget i Köpmantorget, la converteixen en un lloc perfecte per perdre’s durant vàries hores.

Està ple d’edificis d’interès, restaurants, cafeteries i botigues.

Edificis històrics:

La Catedral: És l’església més antiga d’Estocolm, originalment d’estil gòtic i amb un exterior remodelat en barroc. Guarda la pintura més antiga de la ciutat, del 1535.
Museu Nobel: Per commemorar els 100 anys del Premi Nobel, es va inaugurar al 2001 aquest museu que presenta la vida i obrar d’Alfred Nobel i dels guanyadors del premi al llarg de la història.
Palau Reial: És la residència oficial de la monarquia sueca, d’unes dimensions imponents, amb 609 habitacions. En la visita al Palau es pot conèixer una interessant part de la història de l’art i la cultura de Suècia.

Stortoget (La gran plaça) de Gamla Stan és el cor històric d’Estocolm. Va ser el nucli a partir del qual es va estructurar lentament la ciutat des de l’Edat Mitja. Està rodejada per boniques edificacions dels segles XVII i XVIII i a peu de carrer hi ha desenes de bars de singular encant on gaudir d’un cafè mentre es respira l’atmosfera quotidiana de la ciutat.

Als voltants de la plaça Stortoget es troba la Börshuset (antiga seu de la borsa sueca), alguns edificis on van viure personatges històrics i una sèrie de construccions amb elegant façanes pintades de colors cridaners.

En quan a la ciutat vella també es concentra una gran quantitat de bars on serveixen una deliciosa xocolata desfeta, que ajuda en els dies més freds, a més d’alguns del millors restaurants, com Nystekt Stromming i Stockholms Gastabud, en els que es pot provar plats típics com les mandonguilles, les arengades o el salmó fresc.

Kungliga slottet (Palau Reial)

El Palau Reial, situat a Gamla Stan, és la residència oficial de la monarquia sueca.

Construït al segle XIII com a fortalesa quan Birger Jarl va construir la forlaesa Tre Kronor.

Al segle XVI es va convertir en un palau d’estil renaixentista, i a finals del segle XVII el prestigiós arquitecte Nicomedums Tessin va encarar les noves remodelacions en estil barroc.

L’edifici actual es compon de maons i les seves façanes estan cobertes de pedra arenosa. La teulada està recoberta de panells de coure i es troba lleument inclinada cap a l’interior.

El palau té més de 600 habitacions repartides en set pisos. Alguns dels seus salons es poden visitar, entre ells:

Estances Reials: Són les habitacions per les recepcions del rei i la reina. Hi ha un hall de banquets utilitzat per a sopars i reunions parlamentàries.
Tresor de la Corona: Una exhibició permanent dels tresors més importants de la reialesa: corones, espases, ceptres i altres fascinants peces d’increïble valor històric i artístic.
Museu Tre Kronor: Està dedicat a l’original Palau Tre Kronor, que va ser destruït en un incendi al 1967. Presenta objectes van ser rescatats de l’incendi i models que mostren el desenvolupament del palau des de la seva fase de fort a palau renaixentista.
Museu d’Antiguitats: Es tracta d’un dels museus més antics d’Europa, que va obrir les portes al 1794. Conté 200 escultures que poden visitar-se durant els mesos d’estiu.
Capella Reial: És una bonica capella bellament decorada pels millors artistes i artesans del segle XVIII. Té un programa de música clàssica i d’òrgan obert al públic.

Aquest palau ha anat modernitzant-se amb el pas del temps en diferents estils arquitectònics i en l’actualitat es pot visitar una part de les més de 600 habitacions, que l’han convertit en un dels palaus reials més grans d’Europa. Entre les seves sales més destacades hi ha les habitacions reials, la capella reial, el saló de banquets, la càmera del tresor, la capella que alberga quasi 100.000 llibres antics.

A més si estàs davant del palau una mica abans de les 11:45 hores a l’estiu o ales 12:15 hores a l’hivern, una hora més si és diumenge, es pot agafar lloc per veure el famós canvi de guàrdia que dura 40 minuts.

Horari:

D’octubre a abril: tots els dies de 10:00h a 16:00h.
De maig a juny: tots els dies de 10:00h a 17:00h.
De juliol a agost: tots els dies de 09:00h a 17:00h.
Setembre: tots els dies de 10:00h a 17:00h.

Preu:

Adults: 160 SEK.
Nens: 80 SEK.

Riddarholmskyrkan

L’Església Riddarholmen és la única església monestir que es conserva de l’època medieval a Estocolm. La seva increïble agulla de ferro es veu des de qualsevol punt de la ciutat i és part característica del seu paisatge. A l’església descansen les restes de tots els reis de Suècia morts entre 1632 i 1950, amb excepció de la reina Christina, convertida al catolicisme.

És un dels edificis més antics d’Estocolm, construït al segle XIII, la construcció original, d’estil gòtic, va ser edificada amb maons vermells, però amb el temps s’han afegit noves capelles funeràries de diferents estils i materials.

L’església presenta una impressionant col·lecció dels escuts d’armes dels membres de la reialesa que hi estan enterrats. Alguns bastant particulars, com el de la princesa Margareta, que enlloc de la tradicional cadena d’àngels i creus al voltant de l’escut mostra una garlanda de margarides.

Una de les capelles més destacades és la de la família Bernadotte, està decorada amb exquisits vitralls que mostren els escuts d’armes nacionals i regionals i lemes reials. Les parets presentes textos que conten gestes de Carl XIV Johan, el primer monarca dels Bernadotte. A més, la capella té monumentals sarcòfags construïts en pedra, un dels quals pesa 15 tones.

Horari:

Desembre a abril: tancada.
Maig a setembre: tots
Octubre i novembre: dissabtes i diumenges

Preu:

Adults: 50 SEK.
Menors de 7 a 17 anys: 25 SEK.
Menors de 7 anys: gratis.

Riksdagshuset (Parlament de Suècia)

L’imponent edifici del Parlament de Suècia, situat a l’illa de Helgeandsholmen i separat per un estret canal del Gamla Stan.

La única forma de visitar aquest complex inaugurat al 1905 i format per diversos edificis connectats per passadissos subterranis és reservant una visita guiada. Durant la visita es pot conèixer alguna de les seves sales més emblemàtiques com la Sala de Plens, el Vestíbul del Banc, el Corredor de Comunicació i la preciosa Sala de la Segona Càmera, decorada amb frescos que reben la llum natural d’una volta de vidre.

Storkyrkan (Catedral de Sant Nicolau)

Situada a Gamla Stan, entre el Palau Reial i el Museu Nobel, s’aixeca la catedral medieval d’Estocolm, construïda al 1279. Els locals l’anomenen “Storkyrkan” (La Gran Església), no per les seves dimensions, sinó per la seva importància històrica i cultural. L’edifici té una magnífica arquitectura, guarda al seu interior preuats objectes i ofereix cicles musicals de primer nivell.

Tot i que l’història dels inicis de l’església està en penombres, es creu que el seu constructor va ser Birger Jarl, el fundador de la ciutat. Va ser seu d’alguns dels esdeveniments més important del país des de fa temps, allí s’han realitzat cerimònies de coronació, bodes i funerals dels personatges de la reialesa.

L’església compta amb la famosa figura de fusta de Sant Jordi i el Drac, de l’època medieval. L’escultura està excel·lentment realitzada i té un gran poder simbòlic. Va se construïda per a la celebració de la victòria sueca sobre l’exèrcit danès.

A la catedral també es troba la pintura de Vädersoltavlan, que és la imatge de la ciutat d’Estocolm més vella que es conserva. L’oli mostra un perfil de la ciutat sota una haló, un particular efecte òptic que es va observa el 20 d’abril de 1535. Amb el temps, la pintura s’ha convertit en un emblema de la història d ela ciutat i va ser reproduïda i integrada en nombroses obres d’art, inclús en murals moderns.

Horari:

De gener a abril, de 09:00 a 16:00h.
Maig, de 09:00 a 17:00h.
De juny a agost, de 09:00 a 18:00h.
Setembre, de 09:00 a 17:00h.
D’octubre a desembre, de 09:00 a 16:00h.

Preu:

General: 60 SEK.
Reduïda: 50 SEK.
Entrada a la torre: 80 SEK.

Stockholms Stadshus (Ajuntament)

El Stadshuseto Ajuntament d’Estocolm és una de les edificacions més belles i simbòliques de la ciutat. Va ser construït enterament amb maons vermells i té tres corones daurades que el rematen. És considerat un exemple de l’estil romàntic suec.

Durant la visita a l’Ajuntament es recórrer tres salons principals:

El Saló Blau: On té lloc tots els anys l’entrega dels Premis Nobel. Allí es troba l’òrgan més gran de tota Escandinàvia: té 10.270 tubs.

El Saló Daurat: Decorat amb mosaics que recreen escenes clau de la història de Suècia fets amb més de 18 milions de peces. Un espectacle magnífic.

El Saló Oval: Un lloc molt popular per les bodes. Està decorat amb sumptuosos i antics tapissos, alguns dels quals es remunten a finals del segle XVII.

La Torre de las Tres Corones és l’element que més destaca del conjunt. És possible visitar-la i accedir al seu mirador durant els mesos de primavera i estiu. Des dels seus 106 metres d’altura es gaudeix d’una de les millors vistes de la ciutat. a meitat del camí d’entre la base i el mirador es troba el Museu de la Torre.

Entre el Stadshuset i la vora del llac Mälaren hi ha un petit i bonic parc decorat amb escultures, és el Stadshusparken, un bonic lloc molt ben cuidat on fer un descans i observar les aigües del llac.

La visita de l’Ajuntament només es pot fer a través d’un tour, ja que no permet l’entrada al públic de forma directa.

Horari: Tots els dies de 10 a 15 hores; els dissabtes d’11 a 15 hores.

Preu:

D’abril a octubre: general 110 SEK i reduïda 90 SEK.
De novembre a març: general 90 SEK i reduïda 70 SEK.

Kungsträdgården

El Parc Kungsträdgården, al cor de la ciutat, molt a prop de l’Òpera d’Estocolm i el Palau Reial, es troba aquest espectacular parc amb flors, fonts, arbres i vàries cafeteries. El seu nou significa “El jardí del rei), i els locals el coneixen comunament com Kungsan.

El Kungsträdgården és un dels parcs públics més antics de la ciutat. Entre 1643 i 1825 al mateix lloc s’aixecava el magnífic Palau Makalös, que tenia un preciós jardí francès. Després de les flames es va reduir a cendra, l’espai va servir a l’exèrcit per a entrenament i finalment va passar a mas de la ciutat al 1875. El govern va decidir llavors convertir-lo en un espai públic.

A la primavera, el parc es vesteix de rosa amb el floriment de les seves dues eixides de cirerers. Entre abril i maig el passeig pels seus camins és un veritable festí per als sentits, amb flors a nivell del terra, el tapís rosat dels cirerers sobre els caps i el seu fabulós aroma flotant per l’aire.

A l’hivern, el Kungsan és menys acolorit, però no menys encantador. Té una pista de gel bellament il·luminada que els locals solen freqüentar amb els seus propis patins per passar hores de diversió. En les proximitats també lloguen l’equipament per tal que el visitant no es pot perdre la festa.

Metro

La xarxa de metro d’Estocolm és una de les més impressionants del món, en la que 90 de les seves 100 estacions estan decorades amb obres d’art d’artistes reconeguts.

Aquest museu subterrani ha estat declarat la galeria d’art més llarga del món i per conèixer-la i gaudir-la, l’únic que s’ha de fer és comprar l’entrada en forma de bitllet de metro i anar baixant en les diferents estacions. Tot i que totes tenen alguna cosa interessant, les més aconsellables de visitar són Kungsträdgården, Radhuset, Thorildsplan, Solna Centrum, Slussen, Stadium i Tekniska Högskolan.

Vasamuseet

A l’illa de Djurgarden es troba l’impressionat Museu Vasa, especialment construït per albergar el vaixell de guerra Vasa, aquest buc de guerra, el més gran i poderós de la flota sueca, es va enfonsar pel seu excessiu pes el dia que va se botat, l’any 1628, recuperant-lo al 1961, 331 anys més tard, cosa que va suposar que es conservés fins als nostres dies quasi intacte gràcies al baix nivell de sal i mol·luscos del mar Bàltic. A part de veure l’estructura del buc del segle XVII millor conservat del món, al museu hi ha més 4.000 objectes d’aquella època.

Horari de visita: tots els dies de 10 a 17 hores; els dimecres tanquen a les 20 hores. De juny a agost de 8:30 a 18 hores.

El Museu Vasa alberga el vaixell del segle XVII millor conservat del món. La història darrera del vaixell és tan fascinant com el seu recorregut. Des de la seva inauguració el museu ha estat un imant pels viatgers de totes les parts del món i ha rebut la visita de milions de persones. Entre 2011 i 2013 va ser remodelat i ampliat.

A començaments del segle XVII, Suècia es trobava en guerra contra Rússia, Dinamarca i Polònia, amb l’objectiu d’inclinar la balança al seu favor, el monarca Gustau Adolf II Vasa va ordenar construir el buc de guerra més gran i prestigiós de la flota sueca, no obstant, amb l’ànsia de convertir-lo en la millor màquina de guerra de la història, el monarca va passar-se de la ratlla, i el pes dels canons extra que va ordenar col·locar va fer que el buc s’enfonsés a escassos 300 metres de la costa després d’haver sarpat per primera vegada.

Després de 333 anys al fons del mar, el vaixell va ser rescatat i convertit en museu. Es va transformar després d’exhaustius treballs de restauració. És també el museu més visitat d’Escandinàvia. La visita al Vasa és un passeig entretingut per a grans i petits, amants de la història i de l’aventura.

Les exhibicions del museu inclouen temes interessants, com:

Les dones del Vasa.
Històries de vida dels tripulants del vaixell.
La preservació del buc.
El salvament (des del seu descobriment fins a la seva recuperació de l’aigua).
La vida a bord d’un buc de guerra.
La simbologia de les seves escultures.

El museu també disposa d’un restaurant i d’una àrea de menjar on es pot consumir aliments propis.

Horari:

De setembre a maig: tots els dies de 10h a 17h (i dimecres fins a les 20h).
De juny a agost: tots els dies de 08:30h a 18h.

Preu:

General: 130SEK.
Reduïda: 110SEK.

Skansen Museum (Museu a l’aire lliure)

Skansen és un museu a l’aire lliure que mostra la forma de vida a Suècia abans de la Revolució Industrial. Però potser la paraula “museu” no sigui del tot adequada per a descriure Skansen, perquè el que hi ha allí no és una suma d’objectes inanimats, sinó un relat viu sobre les persones que vivien i treballaven a Suècia abans de l’arribada de les fàbriques i les grans ciutats. És un vertader testimoni viu sobre les costums i les tradicions diàries i festives de tot Suècia.

El projecte de gran escala reuneix, en un predi de 300.000 m², més de 150 construccions originals. Des de petites cabanes fins adinerades finques, tot tipus d’habitatges i establiments van ser reunits per donar mostra de l’estil de vida que regnava al llarg i ample del país abans de que l’energia ho canviés tot.

Skansen reuneix costums, pràctiques, històries i sabers dels habitants de Suècia dels últims segles en un passeig alegre i entretingut, ple de vida i color. A cada espai hi ha personatges que els habitaven en aquella època: artesans treballant al taller, dones filant junt al foc, forners i pastissers cuinant tradicionals receptes, etc.

Durant els mesos d’estiu és famós el concert Canta amb nosaltres a Skansen, i a l’hivern el seu mercat nadalenc atreu a mils de visitants cada dia.

Entre altres coses, a Skansen es pot trobar:

Tallers d’artesans.
Zoològic d’animals escandinaus i exòtics.
Aquari.
Construccions tradicionals sueques.
Horts i arbres fruiters.
Parc amb jocs per a nens.

Preu:

Nens: 60 SEK.
Adults: 125 SEK.

Direcció: Djurgårdsslätten 49-51, 115 21 Stockholm.

ABBA Museum

Prop del Museu Vasa i l’Skansen, a l’illa de Djurgaden, hi ha el Museu ABBA, que rendeix honor a una de les bandes més emblemàtiques de la història que va revolucionar la música dels anys 80 venen més de 400 milions de discos.

A aquest interactiu museu es dóna un repàs des dels inicis del grup pop al 1970 fins a la seva separació al 1983 i es poden veure objectes originals del grup, realitzar divertides activitats com ballar amb coreografies d’ABBA, provar-te un dels seus millors vestits o cantar cançons com Dancing Queen i Mamma Mia junt amb hologrames del grup.

Horari:

De maig a agost: tots els dies de 9h a 19h.
- De setembre a meitats de desembre: de dilluns a dissabte de 10h a 18h (i dimecres i dijous fins a les 19h).
De desembre a 7 de gener: tots els dies de 10h a 18h.

Preu:

Adults: 250 SEK.
Nens entre 7 i 15 anys: 95 SEK.
Pack familiar: 595 SEK (inclou entrada par 2 adults i 4 nens d’entre 7 i 15 anys).

Direcció: Djurgårdsvägen 68, 115 21.

Barri de Södermalm

Södermalm, situat al sud de Gamla Stan, a l’illa del mateix nom, és un barri hípster i bohemi ple d’ambient, botigues alternatives, galeries d’art i cafeteries de disseny, que l’han convertit amb el pas del temps en un dels llocs més moderns d’Estocolm.

Entre els seus punts d’interès es troba l’església de Santa Catalina, la plaça Medborgarplatsen, l’església de Santa Magdalena, el Museu de Fotografia i el carrer Götagatan, repleta de llocs de rova vintage.

A més també es pot fer la ruta Milenium pels llocs que apareixen a la trilogia dels llibres de Stieg Larsson.

Per acabar amb aquest barri, també es pot apropar-se al parc Mariatorget, amb increïbles vistes de la ciutat, o pujar a l’ascensor Katarina, una altre gran mirador per poder veure la posta de sol.

Sergels Torg

Si es disposa de temps, un altre lloc interessant d’Estocolm és la part nova de ciutat que gira al voltant de la plaça Sergel. Aquesta original plaça té en un dels laterals la Kulturhuset, un centre cultural ple de bars, galeries i activitats a totes hores, mentre que al centre sobresurt un espectacular obelisc de vidre i una gran font. A pocs metres de la plaça, a la plaça Hötorget es fa el conegut mercat de baies, bolets, flors i roba, conegut com Hay Market. A més des d’aquesta mateixa plaça hi ha accés al Hötorgshallen, un mercat subterrani amb gran varietat d’aliments frescos i menjars preparats.

Direcció: Sergels Torg, Stockholm 111 57.

DROTTNINGHOLMSSLOT

El palau de Drottningholm és un dels palaus reials de Suècia, residència de la família reial. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El palau està ubicat a l’illa de Lovön.

El palau pren nom al 1580 durant el regnat de Joan III de Suècia. El rei havia decidit construir un palau per la seva esposa la reina Catalina Jagellon. De fet Drottningholm significa “illot de la reina”.

Al 1661 el palau va passar a mans de la reina Eduviges Leonor, i es va incendiar el 30 de desembre d’aquell mateix any. Llavors la reina va encarregar la reconstrucció a l’arquitecte Nicodemus Tessin el Vell, qui no va poder concloure l’obra, deixant-la al seu fill Nicodemus Tessin el Jove. Eduviges Leonor formava part del govern com a Regenta a causa de la minoria d’edat del seu fill Carles XI i va planificar un edifici fastuós acord amb el paper de gran potència que havia adquirit Suècia a Europa posterior de l a Pau de Westfalia. L’obra dels Tessin estava influïda principalment pel neoclassicisme de França i els Països Baixos.

El palau va ser obsequiat al 1744 a la princesa de l’època Lluïsa Ulrica com a regal de boda. Durant el temps de Lluïsa Ulrica, l’interior del palau va ser remodelat i transformat a un estil rococó francès. Al 1762 es va incendiar el teatre del palau, relativament modest, i la reina Luisa Ulrica va decidir construir un de nou de gran fastuositat. Conservat en perfecte estat, actualment és una de les joies del teatre barroc on es realitzen representacions amb la maquinària escènica original. Tanmateix es va construir una ala per contenir la biblioteca i una galeria de retrats. La reina va vendre Drottningholm a l’Estat suec al 1777.

Per molt de temps, el palau va està en un relatiu abandonament i el deteriorament va ser patent durant el segle XIX. Entre 1907 i 1911 es va realitzar una restauració significativa, en que es va posar electricitat, drenatge, xarxa d’aigua i calefacció. A partir de 1977 es va començar una altra restauració artística del palau, que va acabar al 2002.

Des de 1981. El Palau de Drottningholm és una de les residències oficials de la família reial sueca.

Horari :

Març: dissabtes i diumenges de 12:00h a 15:30h.
Abril: tots els dies d’11:00h a 15:30h.
De maig a setembre: tots els dies de 10:00h 16:30h.
Octubre: divendres i dissabtes d’11:00h a 15:30h.
Novembre i desembre: tots els dies de 12:00h a 15:30h.

Preu:

General: 130 SEK.
Reduïda: 65 SEK.

Drottningholms Slottsteater

El teatre de Drottningholm és una de las joies teatrals del món on es realitza el festival d’òpera homònim a l’estiu amb preferència d’òperes barroques i de Haydn, Händel, Gluck i Mozart, amb èmfasis en representacions informades històricament o de període.

La sala per a 400 espectadors va ser dissenyada en estil barroc entre 1664 i 1703 pels arquitectes Nicodemus Tessin , el Vell i el Jove, inaugurant-se al 1766.

Interior del Drottningholms Slottsteater

La Capella

El disseny de la Capella del palau va fer-se a càrrec de Nicodemus Tessin el Vell, i seria completat pel seu fill Nicodemus Tessin el Jove al maig de 1746. Al seu interior hi ha un òrgan de 1730 encara en funcionament. Destaquen també els tapissos de temps de Gustau V. En l’actualitat és utilitzada per gent del municipi de Lovön, que acudeixen al culte l’últim diumenge de cada mes.

Els Jardins

El jardí barroc

El traçat més antic dels jardins va ser creat a finals del segle XVI per la reina Eduviges Leonor. Els Tessin va projectar avingudes que conduïssin a l’entrada principal del palau, rodejades per arbres. Les estàtues de bronze que adornen les avingudes van ser dissenyades per l’artista renaixentista Adrien de Vries. El jardí va experimentar la decadència del palau durant el segle XIX, però va ser arreglat per iniciativa del rei Gustau VI.

El jardí anglès

Deu el seu origen al rei Gustau III. Localitzat al nord del jardí barroc, consisteix en àmplies àrees de gespa, junt amb arbres distribuïts en avingudes, dos estancs amb canals i ponts que els creuen. La majoria de les estàtues del jardí són d’antigues peces de marbre portades des d’Itàlia pel propi Gustau III, i es troben en certa manera amagades entre els arbres, una disposició que té la finalitat de sorprendre al caminant.

Kina Slott (El Pavelló xinès)

Dins dels límits del parc existeix un altre palau de dimensions més petites, satèl·lit del Palau de Drottningholm. La seva construcció va ser encarregada per la reina Lluïsa Ulrica a partir de 1769. D’estil rococó francès, incorpora decoració basada en l’art xinès. La seva aparença exòtica respon a una moda artística del segle XVIII.

SMÖGEN

Smögen situat a l’arxipèlag de Bohuslän. Aquesta zona de l’oest del país és ideal pels amants de la naturalesa. Una zona amb innumerables illes petites (en part deshabitades).

GÖTEBORG

Götaplatsen
Göteborgs skärgård (Arxipèlag de Göteborg)
Liseberg
Slottsskogen
Universeum
Volvo Museum
Haga

Göteborg és una de les ciutats més felices i amb millor onda del món. A més, una ciutat tan cosmopolita com Estocolm. La gent és amable i entusiasta.

Götaplatsen

Un espai neuràlgic de la ciutat és la plaça Götaplatsen. Ella serà el punt de partida si es vol passejar per llocs de Göteborg. És una plaça on es pot sentir el pols de Göteborg, a més gaudeix d’estar propera amb el teatre de la ciutat, la sala de concerts i el museu d’Art.

Aquest lloc va ser inaugurat durant l’Exposició Commemorativa de Göteborg a l’any 1923, des de llavors, és una de les zones més destacades. La plaça Götaplatsen alberga un dels símbols de la ciutat que roba totes les mirades, l’estàtua de Posseïdor, obra del destacat artista Carl Miles. Per un altre costat, aquesta plaça és l’escenari de nombrosos esdeveniments culturals durant diferents èpoques de l’any.

Göteborgs skärgård (Arxipèlag de Göteborg)

L’arxipèlag de Göteborg és una de les grans fascinacions d’aquesta ciutat sueca. De fet, la majoria de turistes arriben fins a Göteborg per veure la seva bellesa i esplendor. Es tracta d’un conjunt d’illes de Suècia localitzades en aigües del Skagerrak, estan dividides en dos grups (Nord i Sud) i cada una posseeix nombroses illes impressionants.

Les illes més famoses de l’arxipèlag Sud són Brännö, Asperö, Stursö i Vrångö, llur proximitat amb la ciutat és un gran avantatge. No obstant, arribar a cada una de les illes restants és bastant senzill. Per la seva part, les illes de l’arxipèlag Nord competeixen en bellesa, recomanables són Björkö, Källö-Knippla, Öckerö i Fotö.

Liseberg

És un divertidíssim parc d’atraccions construït al 1923. Té més de 20 atraccions diferents que desperten emocions a grans i petits. A més, es considera que Liseberg és el parc més gran d’Escandinàvia.

Una muntanya russa d’acer i una muntanya russa de fusta són les favorites de tots. A l’any s’estima que rep prop de 3 milions de visitants.

Slottsskogen

Slottsskogen té les característiques d’un jardí anglès amb gespa i arbres. És un bonica forma de connectar amb la naturalesa i passar una estona, és una de les àrees de pau de Göteborg.

En el passat era un bosc que pertanyia a l’antiga fortalesa de Ǻlvsborg, no obstant, avui ofereix moltes possibilitats, per exemple hi ha una àrea de jocs, on les persones practiquen frisbee, futbol i golf. Inclús pots conèixer molt de prop pingüins i foques, que es troben al zoològic, són moltíssims els animals que hi ha.

El Slottsskogen és la seu del Festival Way Out West, que es realitza anualment.

Universeum

L’any 2001 va obrir les portes el Museu Universeum, un centre científic públic i museu dividit en sis seccions. Totes les àrees són diferents i l’experiència serà molt més gratificant si es coneix cada una d’elles.

En aquest sentit, al Dödliga Skönheter hi ha rèptils verinosos, però no es preocupis, es totalment segur per apropar-s’hi a una distància prudent. Metre que al Kelejdo Hi ha una exhibició sobre investigació criminal. Al Regnskogen et sentiràs en una selva tropical, ja que hi ha animals tropicals.

Per la seva part, a Explora i Akvariehellen es troba un departament d’experiments sobre humans i un Ocean Tank de 1.400.000 litres amb taurons i altres animals marins.

Volvo Museum

Al barri d’Arendal, a l’illa de Hisingen, a varis quilòmetres de la ciutat de Göteborg, hi ha el Volvo Museum. Aquí els amants dels vehicles estaran extasiats perquè disposa d’informació detallada sobre la companyia d’automòbils Volvo, des del primer model fins als més actuals.

Una altra curiositat que es pot veure és l’escriptori conjunt dels primers pioners de la companyia, Assar Gabrielsson i Gustaf Larson.

Es pot visitar de dimarts a diumenge, excepte els dies festius de Suècia.

Haga

Carrers de llambordes i edificis de fusta fan de Haga, el districte més trendy de Göteborg. Un estil sofisticat i chic fan que aquest barri destaqui entre tots els altres, tot i que cal saber que té una connotació històrica. Haga no sempre va desbordar bon estil, sinó que anteriorment era un barri obrer.

La de Haga història s’inicia al 1840 quan diferents famílies obreres van decidir establir les seves llars a Haga. Ells van fer cases improvisades de fusta, el material més abundant i econòmic de l’època. També van combinar la fusta amb les roques per evitar que el foc consumís les seves cases.

Això va cridar l’atenció als agents immobiliaris, que van observar el potencial de la zona i van obrir restaurants, antiquaris i boutiques de les principals firmes de moda. I mica en mica, la zona va anar guanyant popularitat i es va transformar en un barri de luxe. En l’actualitat es poden veure pintoresques botigues de regals, boniques cafeteries i desenes de basars on els dissenyadors més aclamats venen les seves confeccions.

MALMÖ

Stortorget (Centre de Malmö)
Parcs de Malmö
Malmöshus Slott (Castell de Molöhus)
Ribergsborg (Platja de Malmö)

La ciutat va començar el seu desenvolupament a finals del segle XVIII, quan la construcció del port, i va prosseguir fins a finals del segle XIX, quan es va convertir en una de les ciutats industrials més importants del nord d’Europa. En l’actualitat, ha perdut gran part del seu protagonisme a Suècia a favor d’Estocolm o Göteborg, però no deixa de ser la tercera ciutat i la capital més important del sud de Suècia amb molta diferència. Malmö és una ciutat viva i agradable, amb parcs i zones per passejar i relaxar-se, i no per això deixa de banda l’aspecte comercial i d’oci.

No obstant, la construcció del pont d’Øresund, que va ser inaugurat l’any 2000, va canviar el caràcter de la ciutat, la va apropar a Copenhague, de la que només la separa ara 40 minuts en tren, i li va donar un sentit com a segona ciutat més important de la regió que comparteix Dinamarca i Suècia.

Stortorget (Centre de Malmö)

El punt central de la ciutat és l’Stortorget, situada a només 400 metres de l’estació de ferrocarrils, en la que està situat l’Ajuntament i d’on surten també el carrer comercial de Malmö. La història de la plaça remunta al segle XVI, quan Malmö era encara part de Dinamarca, i es va convertir en la plaça més gran de mercat d’Escandinàvia. L’edifici principal del conjunt és l’Ajuntament, un edifici de maó vermell que va ser construït en temps de dominació danesa, però que va ser reformat completament a mitjans del segle XIX fins donar-li l’aparença que té avui. A la seva dreta està l’edifici, també de maons, de la Farmàcia del Lleó, que destaca per la seva façana i, que en un dels seus murs laterals, conserva curiosos anuncis de productes i serveis de finals del segle XIX i principis del segle XX.

A més, a la mateixa plaça, que al centre té una estàtua eqüestre del Rei Carles X Gustau, té altres edificis dignes de menció, com la casa de l’antic magnat alemany Joergen Kock, en una cantonada, que avui alberga un hotel, a més de l’edifici de façana de color crema de la residència del governador, del segle XVIII. A més per temes pràctics, a la plaça hi ha l’oficina local de l’entitat Øresund Direkt, en la que es pot trobar informació pràctica per viure o estudiar a la zona.

Darrera de l’Ajuntament, hi ha la Sankt Petri kyrka, que és l’edifici més antic de Malmö. Es va construir al segle XIV, sota la influència de les esglésies del nord d’Alemanya, tot i que la torre no és tan antiga, ja que al llarg de la història s’ha esfondrat almenys dues vegades, pel que la que es pot contemplar ara data de la reconstrucció realitzada al 1890. L’interior és curiós, tot i que segueix la mateixa línia austera de les esglésies protestants de la zona, les parets blanques i, com a decoració principal, el retaules situat darrera de l’altar i un púlpit elevat al centre de l’església.

De l’Stortorget es passa en tan sols 100 metres a un dels llocs més pintorescos de la ciutat, la Lilla Torg, en la que hi ha bastants edificis baixos amb façana de maons i de fusta i on hi ha també molts restaurants i terrasses freqüentades pels turistes que visiten la ciutat, especialment a l’estiu.

L’Stortoget és també el començament del Södergatan, el carrer comercial principal de Malmö que s’omple de vida quan el temps acompanya. El carrer creua tota la part central de Malmö, la Gamla Stad, i segueix com a carrers per a vianants fins al sud un cop travessa la plaça Gustav Adolf i el canal que delimita el centre, fins a la plaça Triangeln i el seu centre comercial.

A partir d’aquí, cap al sud, apareixen barris més residencials que comercial, tot i que algun, com l’intercultural Möllevången, té una vida i una manera de ser especial.

Parcs de Malmö

Malmö és una ciutat que compta amb un bon nombre de parcs dels que, sense dubte, el més interessant és la zona que queda a l’oest del centre de la ciutat en la que els parcs de Kungsparken i Slottsparken creen un pulmó verd al centre de Malmö, ofereixen un magnífic passeig rodejat d’arbres, jardins i canals que envolten la Fortalesa i Castell de la Malmöhus que alberga el museu de Malmö. A l’entrada d’aquests parcs està l’edifici de la Biblioteca Municipal, que combina l’edifici de maó antic, que alberga en l’actualitat el Museu de la regió d’Skaane, amb una ampliació de disseny modern. A la zona d’Slottsparken es pot trobar també interessants escultures.

Malmöshus Slott (Castell de Molöhus)

El Castell de Malmöhus té el seu origen al 1434, quan Eric de Pomerania va ordenar la construcció de la fortalesa que va acabar sent la base del castell actual. El castell és el més antic d’estil renaixentista d’Escandinàvia i recorda a la fortalesa de la propera Landskrona. La major part del que avui es conserva, no obstant, procedeix del segle XVI, Al segle XVIII es va convertir en una presó i als anys 30 del segle XX es va convertir, un cop reformat, en el principal museu de la ciutat, que inclou petites col·leccions d’Art, amb especial importància de les obres escandinaves i russes dels últims cent anys.

Ribergsborg (Platja de Malmö)

Una de les sorpreses de Malmö es troba al nord-oest del parc i el castell, a la costa, es troba el començament de la platja de Ribergsborg, una de les més grans dins de la ciutat escandinava amb els seus casi 3 km d’arena, precedit per un parc en el que les praderes de gespa permeten asseure’s al sol els dies que ho permet, i en que si ens apropem a la riba del mar, podem trobar una vista excepcional en la que es pot contemplar el pont del Øresund i la major part d ela zona de la costa danesa propera a Copenhague, una de les millors vistes que es pot trobar en tota la regió.

LUND

Lunds Domkyrka (Catedral)
Historiska museet vid Lunds universite
Kungshuset
Lunds Universitet
Hökeriet
Konsthall
Saluhallen
Drottens Kyrkoruin

Lund és una de les ciutats més antigues i principals de Suècia, amb més de 1000 anys d’història. És un important centre industrial, científic i educatiu, gràcies a la seva universitat i al parc científic Ideon.

Està situada a 18 km al nord-est de Malmö, i a uns 40 minuts en tren de Copenhague.

És una ciutat petita que es veu amb un matí o una tarda.

Lunds Domkyrka (Catedral)

És un temple luterà acabat de construir al segle XII, encara que la primera pedra es va posar l’any 1002, no es va acabar fins al 1145.

És potser, l’obra romànica més significativa dels països nòrdics. D’ella destaquen les seves torres franquejant l’entrada.

El seu interior, mereix una visita, encara que només sigui per veure el fantàstic rellotge astronòmic del segle XIV que donar l’hora dures vegades al dia, a les 12 i a les 3 de la tarda.

La part superior és el rellotge astronòmic pròpiament dit que mostra, entre altres coses, les diferents fases de la lluna i la posició del sol.

La part inferior és un calendari, mitjançant el qual es pot calcular la data en la que cauran diferents fases religioses o en quin dia de la setmana caurà una data determinada.

També és recomanable visitar la seva gran cripta subterrània amb nombrosos pilars, entres els que destaca una columna que té un relleu d’un home abraçant-la.

Segons la llegenda, la figura de l’home representa al gegant Finn, que hauria construït la catedral. Prop d’ella, es troba una altra amb una figura molt similar, però una dona, que representa la muller de Finn.

Historiska museet vid Lunds universite

Està situat darrera de la Domkyrka i és el segon museu arqueològic més gran de Suècia. En ell es poden veure nombroses restes de l’Edat de Ferro i de l’Edat de Bronze.

Kungshuset

Segons la traducció literal és “la casa del rei”. Va ser manat construir pel rei Frederick II perquè servís com allotjament del bisbe de la Domkyrka, situada just davant.

Poc després de fundar-se la Universitat de Lund, el rei Carles XI de Suècia va donar a la Universitat per a utilitzar-lo com a edifici principal i biblioteca.

Lunds Universitet

La Universitat de Lund és una de les més antigues i prestigioses del nord d’Europa. Està constantment considerada coma una de la 100 millors universitats del món.

Els seus orígens es remunten a l’any 1425 quan un Studiom Generale franciscà va ser fundat a un costat de la Domkyrka de Lund, el que la convertiria en la institució d’educació superior més antiga d’Escandinàvia.

Encara que la universitat en la seva forma actual no va ser fundada fins al 1666, després del Tractat de Roskilde per a promoure la cultura sueca a les províncies daneses.

Hökeriet

És una antiga botiga que es conserva en un edifici construït sobre l’any 1815. Avui es poden comprar menjars i alguns productes artesanals o relaxar-se fent una fika en la seva petita saleta que fa de cafeteria.

Els suecs tenen la costum de fer una fika, és a dir, una pausa, quasi obligada per prendre cafè, relaxar-se o xarrar. A aquesta petita pausa se li atribueix el secret de la productivitat sueca.

Livets Museum (Museu de la Vida)

El Livets Museum explica el cos humà utilitzant les noves tecnologies. Però també fent ús dels objectes històrics per a il·lustrar aspectes de la salut, les malalties i la medicina, des de temps passats fins a l’actualitat.

Saluhallen

El mercat de Lund i un lloc de trobada per a menjar des de 1909, en el que es poden trobar unes de les millors botigues de menjar, beguda i delicatessen de la ciutat.

És molt acollidor i el menjar de les diferents parades està bé de preu (per ser Suècia). També hi ha diversos bars i restaurants, si es vol alguna cosa més sofisticada.

Drottens Kyrkoruin

Són les ruïnes de l’Església de Drotten, la segona església medieval més gran de Lund, que data de l’any 1050. L’entrada és gratuïta i s’accedeix a ella a través d’un restaurant.

ALES STENAR

Ales Stenar és el nom d’un conjunt megalític de 67 metres de longitud que es troba prop d’Ystar, a la regió d’Scania, concretament al terme de Kåseberga, mirant al mar Bàltic. Està format per 59 blocs de granit alineats en forma de vaixell.

Segons el folklore de la regió, sota el monument es troba enterrat el llegendari rei Ale el Fort. Les estimulacions més fiables realitzades mitjançant la tècnica de carbó situen la seva creació fa uns 1.400 anys, cap al final de l’Edat de Ferro nòrdica, a l’any 600 aproximadament.

A finals del 2012, noves excavacions realitzades prop del conjunt van descobrir, a uns 50 metres de distància, les restes d’un dolmen de 22 per 10 metres que data del 2580-2460 aC i que possiblement hagués estat destruït posteriorment per ser utilitzat per formar part del conjunt.

Com quasi qualsevol monument megalític hi hagut bastanta especulació sobre el seu origen i el significat. La majoria de les construccions tipus vaixell es consideren monuments funeraris, i en molts dels jaciments d’aquest tipus que hi ha a Escandinàvia s’han trobat tombes d’una o vàries persones. Tot i això, a l’àrea que rodeja les pedres d’Ales en la que s’han realitzat excavacions arqueològiques no s’ha identificat de manera totalment certa cap tomba.

Una teoria és que si el monument es forma de vaixell no fos un lloc d’enterrament podria haver estat construït en honor a la tripulació d’algun vaixell que s’enfonsés al mar. Una altra teoria diu que el vaixell va ser construït com a calendari, per determina les dates certes al llarg de l’any. L’alineació de les pedres en relació al sol és tal que el sol es posa sobre la punta del nord-est del monument durant l’estiu i surt per la punta oposada a l’hivern.

Durant les excavacions per intentar datar científicament l’origen del monument, al 1989, els arqueòlegs van trobar dins de la forma del vaixell un atuell decorat de fang i amb restes d’óssos humans calcinats al seu interior.

Es pensa que els óssos provenen d’una pira i que van ser col·locats a l’atuell en una data posterior a l’origen del monument. De fet els continguts de l’atuell pertanyen a vàries èpoques; hi ha material datat entre el 330 i 540 dC i també hi ha restes d’entre el 540 i 650 dC.

KIRUNA

Kiruna Kyrka
Kirunagruvan (Mina de Ferro)
Museu Hjalmar Lundbohmsgården
Aurora Boreal

Kiruna Kyrka

Es conta que Hjalmar Lundbohn, fundador de la ciutat de Kiruna al segle XIX, li va demanar a l’arquitecte que construís un església a imatge d’un kota-tipi sani. El principal temple és una pintoresca església construïda al segle XX de fusta de color vermell fosc. D’estil Art Noveau i amb el campanar separat de la nau, és una de les joies arquitectòniques d’aquesta regió de l’àrtic. Sota el sostre de vidre de l’església és on comença la trama de l’assassinat d’un religiós a la novel·la “Aurora Boreal”, primera entrega de la popular sèrie d’Asa Larsson. Autora que, per cert, va créixer a Kiruna.

L’interior de l’església és bastant sobri, com acostuma a passar amb els temples luterans. Una llarga catifa vermells condueix la mirada fins al fons, on destaca el retaule inspirat en el paradís, realitzat pel príncep Eugen. Aquest, aficionat a l’art i la pintura, va ser l’últim fill del rei de Suècia Oskar II.

Kirunagruvan (Mina de Ferro)

Parlar de Kiruna és sinònim de la Companyia minera LKAB, la ciutat està vinculada des del seu naixement a l’extracció d’aquest mineral en el seu subsòl, el principal recurs de la regió. I és que el gegantesc jaciment produeix gran part de ferro que s’utilitza a Europa, es carrega en vagons de tren rumb a Narvik, el gran port de l’Àrtic a Noruega, des d’on surten vaixells a Alemanya, França, Anglaterra. La mina de Kiruna, amb 1.600 metres de profunditat, és la més gran de ferro del món.

Museu Hjalmar Lundohmgården

El geòleg Johan Olof Hjalmar Lundbohm va ser el primer gerent de la mina, càrrec que va exercir durant la meitat de la seva vida. Es diu que ell va fundar també la ciutat de Kiruna com tal a l’any 1900 i va fer grans aportacions per a millorar la qualitat de vida dels lapons. Testimoni d’aquesta època és la seva casa familiar, una gran mansió de fusta convertida en el Museu Hjalmar Lundbohmsgården.

L’entrada és lliure i a dins es conserven objectes i fotografies en blanc i negre i a color d’aquells primers anys de Kiruna, els seus habitants i els miners. Un lloc històric i curiós de Kiruna per poder conèixer com era la vida a principis d’aquesta ciutat de la Lapònia sueca.

Aurora Boreal

La Lapònia sueca és dels millors llocs del món per veure l’Aurora Boreal. Només cal visitar Kiruna a la tardor, hivern o primavera. I és que per a contemplar aquest màgic fenomen es necessita foscor, per això a l’estiu no són visibles, perquè hi ha el sol de mitjanit.

Per a veure les aurores boreals el millor és allunyar-se del centre de la ciutat, buscant forats sense núvols.

Aurora Boreal vista des de la Lapònia sueca

JUKKASJÄRVI

Márkanbáiki (Museu del Poble Sami)
Jukkasjärvi Kyrka
Hotel de Gel de Jukkasjärvi

A 14 km de Kiruna, a la localitat de Jukkasjärvi, hi ha diversos emplaçaments imperdibles.

Márkanbáiki (Museu del Poble Sami)

Kiruna en llengua sami s’anomena Giron. La població actual a Suècia s’estima entre 20.000 i 40.000 persones, concentrades fudamentalment al nord del país. És un didàctic recorregut amb panells, objectes, tipis i inclús una finca amb un ramat de rens, es pot aprendre sobre aquest poble original de Lapònia: els samis. Com eren, i que són en l’actualitat, els habitants autòctons d’aquesta regió històrica del nord d’Europa, territori compartit amb Noruega, Finlàndia i Rússia més enllà de les fronteres. Els seus costums, hàbits, forma de vida en aquest clima tan dur.

L’entrada costa 230 SEK, però en alguns allotjaments del poble les regalen.

Més informació del poble sami, en anglès web oficial

Jukkasjärvi Kyrka

Tornant a les novel·les d’Asa Larsson, la segona entrega protagonitzada per l’advocada Rebecka Martinsson comença a la petita església de Jukkasjärvi, a només uns passos del museu local. A “Sang derramada” un terrible assassinat a una pastora es perpetra a aquesta senzilla construcció de fusta vermella, a peu del llac, commocionant a tota la ciutat.

Construïda al segle XVII, es tracta de l’església de fusta més antiga que es conserva a la Lapònia. Al fons hi ha el cementiri local. Al seu interior hi ha un òrgan decorat amb motius samis i una lluna blava destaca al sostre, connectant amb l’antiga religió politeista dels pobles lapons, que adoraven als esperits i elements de la naturalesa.

Hotel de Gel de Jukkasjärvi

Aquest allotjament és un autèntic palau gelat amb obres d’art que cada any es renoven, ja que durant l’estiu es desglaça, és l’hotel de gel més gran del món. Amb una capella on se celebren bodes íntimes al costat del llac, cada habitació té un disseny diferent. També té un bar on prendre alguna consumició, esculpir el teu propi bloc de gel, etc. I dormir a -5ºC. Una experiència extrema i única.

Pel qui no s’atreveixi o no vulgui gastar-se tants diners per dormir en un iglú, és bastant car dormir-hi, es pot pagar l’entrada de 25€ i accedir a les hores que els hostatges han deixat l’habitació (de les 11 a les 14 hores). La veritat és que el lloc és dels més curiosos per veure.

Habitació de l’Hotel de Gel de Jukkasjärvi

PARC NACIONAL D’AVISKO

El Parc Nacional d’Abisko és el santuari de la naturalesa més important de Suècia, està compost per muntanyes, llacs com el Tornesträsk, cascades i paisatges molt bonics. Es tracta d’un espai protegit al ser la llar dels óssos, alces, linxs boreals, guineus àrtiques, lemmings i altres espècies autòctones. Està només a una hora en cotxe o tren de Kiruna. I si per si fos poc, és un lloc ideal amb la major possibilitat de veure l’Aurora Boreal, estadísticament. De fet, a Abisko es troba l’Aurora Sky Station.

Ruta Njakajaure

Hi ha diverses rutes de senderisme que recorren aquest parc nacional, de diferents nivells i dificultats. Cal tenir en compte que hi acostuma a haver bastanta neu i gel, pel que cal portar un bon calçat (botes de muntanya) amb sola resistent i de gore-tex perquè no cali el peu. La ruta Njakajaure és senzilla i de les més populars. Es tracta d’un sender circular de 5 km que comença al pàrquing de l’Estació Turística d’Abisko. Discórrer cal a l’interior de la muntanya, per la riba del riu Torne fins al petit llac de Njakajaure. La ruta del Wikiloc: Ruta Njakajaure.

Està molt ben senyalitzat, pel que no té pèrdua. La ruta té espectaculars vistes a la muntanya i zones de passarel·les de fusta, sobre les partes més penjades o pantanoses. Amb un mica de sort, es pot veure la fauna salvatge com ramats d’alces pasturant pels prats.

Ruta de senderisme pel Parc Nacional d’Abisko

Ruta Trollsjön

Referent a la ruta de senderisme més popular d’Abisko, és el sender que va a Trollsjön, només està obert a l’estiu. El conegut com el llac del Trolls és el més clar i cristal·lí de Suècia. Allí hi ha una bonica cascada: Laktajakk Vattenfall, bastant accessible depenent de la quantitat de neu. Per arribar a la cascada cal estacionar el cotxe en un apartat de la carretera principal i caminar pel sender seguint les indicacions de Laktajakk, una àrea de descans i pícnic. Creuar les vies del tren i pujar un petit sender costa amunt. L’esforç mal la pena per les vistes.

Canyó d’Abisko

Aquesta gola de roca i aigua és un dels enclavaments més fotografiats d’Abisko. Està només a uns passos de l’Estació Turística i té passarel·les de fusta per poder contemplar el forat per on rugeix el desglaç fins a desembocar al llac Tornesträk. Aquesta cascada no és natural: la van fer els obrers durant la construcció de la línia fèrria que va a Noruega, responsable de transportar el carbó que s’extreu a les mines de Kiruna al port Àrtic a Narvik.

Pel camí del Canyó hi ha un parell d’edificis històrics: una casa de fusta anomenada The Annex, construïda al 1902 ja per a fins turístics. I el Border Defense Museum, edifici destinat a la Segona Guerra Mundial, quan en aquest emplaçament es va instal·lar una de les defenses sueques per frenar als nazis. I és que a l’altre costat de les muntanyes, a Narvik, es van lliurar cruels batalles pel control de l’Àrtic.

Des del Canyó d’Abisko hi ha un sender que porta fins al llac Tornesträk, on hi ha la petita sauna i espai d’esbarjo de l’hotel. Val la pena contemplar la seva mansa superfícies, d’aigües transparents: aquest llac amb aparença de fiord té 185 metres de profunditat, el segon del país.

Aurora Sky Nation

Sobre el mont Nuolja s’ha instal·lat la Aurora Sky Station,, una estació turística a quasi 1.000 d’altura. Es pot pujar amb cotxe o en telecadira i té impressionants vistes sobre el Parc Natural d’Abisko. A més de mirador i restaurant, ofereixen diferents activitats per a gaudir de les nits àrtiques i les llums de nord. Cal tenir en compte que l’Aurora Sky Nation té dues temporades, hivern i estiu. Obre de novembre a març, i a l’estiu quan ofereixen activitats especials per fer a Abisko, com una caminada guiada sota el sol de mitjanit.

Portugal

Publicat el gener 25, 2024 per mferrete

Respon

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d’Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l’oceà Atlàntic nord. Té una àrea total de 92.391 km² i és el país més occidental del continent europeu. El territori portuguès limita al nord i a l’est amb Espanya; i al sud i a l’oest, amb l’oceà Atlàntic; i inclou els arxipèlags de les Açores i de Madeira.

El territori portuguès ha estat testimoni durant els passats 3.100 anys d’un constant flux de civilitzacions: fenicis, celtes, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs hi han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVI Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d’ultramar i colònies es van estendre per tot el globus. En l’actualitat és un país desenvolupat, i econòmicament pròsper; és un dels vint països del món amb millor qualitat de vida.

Continguts:

HISTÒRIA DE PORTUGAL
PORTO
AMARANTE
AVEIRO
BRAGA
GUIMARÃES
PARQUE NACIONAL PENEDA-GERÊS
LISBOA
SINTRA
BOCA DO INFERNO
ÓBIDOS
ÉVORA
CARVOEIRO
FARO
LAGOS
SAGRES
SILVES

HISTÒRIA DE PORTUGAL

La història de Portugal té els seus orígens que es remunten a la baixa edat mitjana, ampliant els seus territoris durant l’Era de l’exploració fins a crear un vast Imperi Portuguès, i convertint-se en una potència mundial entre els segles xv i xvi. Portugal va entrar en decadència perdent gran part de la seva riquesa i estatus, començant per la pèrdua de la seva força militar i naval a la Batalla d’Alcazarquivir, i de la seva flota, que va ser incorporada a l’Armada Espanyola, que no va permetre que el país defensés les seves possessions d’ultramar. Va tornar a patir una altra sotragada el 1755 amb la destrucció gairebé total de la seva capital pel terratrèmol de Lisboa de 1755, a començaments del segle xix amb les Guerres Napoleòniques i el 1822 amb la independència de la seva gran colònia, el Brasil. Una revolució el 1910 va deposar la monarquia, però la República va ser incapaç de solucionar els problemes d’un país immers en una conflictivitat social, la corrupció i els enfrontaments amb l’església. El 1926 un cop d’Estat va donar pas a una dictadura que es mantindria en el poder fins al 1974, quan una revolució de militars d’esquerres va imposar la democràcia. A l’any següent, Portugal va declarar la independència de totes les seves colònies d’Àfrica. És soci-fundador de l’OTAN, de l’OECD i l’EFTA. El 1986 va ingressar a la CEE, actual Unió Europea.

Molt abans que Portugal hagués aconseguit la seva independència, ja hi havia hagut diversos intents per a assolir una autonomia major, i fins i tot la independència, promoguda pels comtes que governaven les terres del Regne de Galícia i Portucale. Per tal d’acabar amb aquest desig independentista de la noblesa local en relació amb el domini lleonès, el rei Alfons VI de Castella entregà el comtat de Galícia, que aleshores incloïa les terres de Portucale al comte Ramon de Borgonya. Després de molts fracassos militars de Ramon contra els moros, Alfons VI decidí donar el 1096 al seu cosí, Enric de Borgonya, el govern de les terres al sud del regne de Galícia, formant així el Primer Comtat de Portugal. Sota el govern d’Enric, el comtat conegué no només una política militar més eficaç en la lluita contra els moros, ans també una política independentista més activa, malgrat no haver-la aconseguit. Després de la seva mort, quan el seu fill Alfons, pujà al poder, Portugal aconseguí la seva independència amb la signatura del Tractat de Zamora, al mateix temps que conquistava localitats importants com ara Santarém, Lisboa, Palmela i Évora. Tan bon punt acabà la Reconquesta del territori portuguès el 1249, la independència del nou regne fou posada a prova diverses vegades pel Regne de Castella. Primerament, amb la crisi de successió de Ferran I de Portugal, que culminà amb la batalla d’Aljubarrota, el 1385.

Amb la fi de la guerra, Portugal inicià el procés d’exploració i expansió conegut que començà l’era dels descobriments portuguesos, amb figures quimèriques com ara Enric el Navegador, i el rei Joan II. Ceuta fou conquerida el 1415; el cap Bojador el 1434, i l’exploració de la costa africana, prosseguí fins que Bartolomeu Dias el 1488 comprovà que existia una comunicació entre els oceans Atlàntic i Índic, i fundà el Cap de Bona Esperança a l’extrem meridional del continent. Poc després de descobrir-se les terres de Nord-amèrica pels espanyols, foren descobertes les terres del Brasil i el camí marítim a l’Índia, durant el regnat de Manuel I l’Afortunat. Així, començà a crear-se l’Imperi Portuguès, les conquestes de Goa, Malaca i Ormus en Orient per Afonso de Albuquerque, i durant la primera meitat del segle xvi s’inicià la colonització del Brasil durant el regnat de Joan III.

El país tingué el seu “segle d’or” en aquest període. Tanmateix, en la Batalla de Kasr al-Kabir (1578) el jove rei Sebastià i part de la noblesa portuguesa van morir. Pujà al tron Enric, que morí dos anys després, per la qual cosa comença la segona crisi de successió, que es resol amb la pujada al tron portuguès de Felip II d’Espanya, el primer dels tres reis espanyols. Aquest domini acabà l’1 de desembre del 1640 gràcies a la noblesa nacional que després d’haver vençut la guàrdia reial en un sobtat cop d’Estat, coronà Joan IV com a rei de Portugal.

Després de la restauració de la independència de Portugal, l’Estat entrà en guerra contra Espanya, que acabaria el 1668, amb la signatura del Tractat de Lisboa en què Espanya reconeixia definitivament la restauració de Portugal.

A finals del segle xvii i la primera meitat del segle xviii començà l’exploració minera del Brasil i s’hi descobriren pedres precioses que feren de les corts de Joan V una de les més riques d’Europa. Aquestes riqueses servien, sovint, per a pagar els productes importats, principalment d’Anglaterra (per exemple, gairebé no existia la indústria tèxtil al regne, i tots els teixits eren importats d’Anglaterra). El comerç internacional es basava en la indústria vinícola i el desenvolupament econòmic del regne fou impulsat, durant el regnat de Josep de Portugal gràcies als esforços del marquès de Pombal, ministre entre 1750 i 1777. Implantà diverses reformes mercantils per tal de revertir la situació econòmica. Fou en aquest regnat que el terratrèmol de 1755 devastà Lisboa i Algarave l’1 de novembre, 1755.

Per tal de no trencar amb l’aliança amb Anglaterra i en refusar adherir-se al Bloqueig Continental, Portugal fou envaït pels exèrcits napoleònics el 1807. Les Corts i la família reial portugueses es refugiaren al Brasil, i la capital es traslladà a Rio de Janeiro fins al 1821, quan Joan VI—des de 1816 el rei del “Regne Unit de Portugal, el Brasil i l’Algarve”, retornà a Lisboa per a jurar la primera constitució portuguesa. L’any següent, el seu fill, Pere IV fou proclamat emperador del Brasil, tot i que l’Imperi del Brasil i el Regne de Portugal seguiren units durant gairebé deu anys; després se n’independitzà.

Portugal visqué, la resta del segle xix, períodes de gran pertorbació política i social (com ara la guerra civil i d’altres revoltes i aixecament militars incloent-hi la Revolució de Setembre) que acabaren amb l’Acta Addicional a la constitució, el 1852. Inicià llavors, una política de foment protagonitzada per Fontes Pereira de Melo. A finals del segle xix les ambicions colonials portugueses xocaren amb les angleses. Després de cedir a les exigències britàniques, i a causa dels problemes econòmics creixents, la monarquia quedà desacreditada, i Carles I i el príncep Lluís Felip foren assassinats l’1 de febrer, 1908.

La República fou instaurada poc després, en la Revolució del 5 d’octubre de 1910, i el rei Manuel II s’exilià a Anglaterra. Després de diversos anys d’inestabilitat política, amb lluites constants de treballadors, homicidis polítics i crisis financeres —problemes agreujats per la participació en la Primera Guerra Mundial— l’Exèrcit prengué el poder el 1926. El règim militar designà com a ministre de Finances António de Oliveira Salazar (1928), professor de la Universitat de Coimbra, i poc després el designà com a President del Consell de Ministres (1932). Al mateix temps que les finances eren restaurades, s’instituí l’Estat Nou, règim autoritari de corporativisme d’Estat, amb un partit únic i sindicats estatals, amb afinitats al feixisme des de 1945. El 1968 el succeí Marcelo Caetano.

El règim rebutjà la descolonització de les Províncies Ultramarines, la qual cosa portà a la guerra colonial portuguesa, començant a Angola (1961) i seguida de Guinea Bissau (1963) i Moçambic (1964). Malgrat de les crítiques d’alguns dels oficials més antics de l’Exèrcit, entre ells el general António de Spínola, el govern semblava determinat a continuar amb aquesta política. Amb el seu llibre “Portugal e o Futuro” (“Portugal i el Futur”), defensava la insustentabilitat d’una solució militar en les guerres d’Ultramar, Spínola fou destituït, la qual cosa agreujà el malestar creixent dels oficials joves de l’Exèrcit, que desencadenà en la Revolució dels Clavells.

El 25 de novembre de 1975 diversos sectors de l’esquerra radical, provocats per les notícies d’una possible instauració d’una dictadura comunista, donaren un cop d’Estat. Tanmateix no tenien cap líder clar. El Grup dels Nou reaccionà i posà en pràctica un pla militar de resposta encapçalat per António Ramalho Eanes. Triomfà i l’any següent es consolidà la democràcia. El mateix Ramalho Eanes és elegit com a primer President de la República. S’aprovà una constitució democràtica i es restabliren els poders polítics locals i els governs autònoms de les Illes.

La primera fase després de la revolució va ser la unió d’un corrent conservador dels militars al voltant d’António de Spínola i un vessant socialista al voltant del primer ministre vasco Gonçalves, així com el general Francisco da Costa Gomes i Otelo Saraiva de Carvalho i Salgueiro Maia, que eren membres del MFA (Moviment de les Forces Armades). Una vegada establert el corrent socialista, van començar les nacionalitzacions i la reforma agrària. La Constitució de 1976 definia el pas al socialisme amb la destinació de l’Estat. El general Spínola va ser obligat a marxar a l’exili al Brasil.

Quan en les primeres eleccions presidencials després de la Constitució de 1976 el general António Ramalho Eanes es va imposar clarament a Otelo, es van establir les bases per crear un model d’Estat parlamentari a la manera de l’Europa occidental. Eanes i el representant del Partit Socialista, Mário Soares (primer ministre des del 1976 fins al 1978 i des del 1983 fins al 1985, president de la República entre 1986 i 1996) van apropar el país a la Comunitat Europea, sent l’ingrés el 1986, al costat del d’Espanya, les negociacions del qual havien estat més problemàtiques.

El 1979 va guanyar les eleccions parlamentàries, per primera vegada després de la Revolució dels Clavells, un grup polític situat en el centredreta, (govern de Francisco de Sá Carneiro i Francisco Pinto Balsemão). El govern es va posar d’acord amb l’oposició socialista per dur a terme una reforma constitucional. La nova Constitució, que va entrar en vigor el 1982 va eliminar algunes institucions que havien sorgit després de la Revolució, entre elles el Consell Revolucionari, i va crear un Tribunal Constitucional a l’estil dels països democràtics. El 1985 Aníbal Cavaco Silva es converteix en primer ministre pel Partit Socialdemòcrata de tall conservador. Dos anys més tard el partit va aconseguir la majoria absoluta. Cavaco Silva es va mantenir en el poder fins al 1995, impulsant una política econòmica neoliberal i privatitzant aquelles empreses que s’havien nacionalitzat després de la revolució. Des del 1995 fins al 2002, el govern va estar en mans del socialista António Guterres. Macau, l’última colònia d’Àsia, va ser retornada a la sobirania xinesa el 20 de desembre de 1999.

En les eleccions parlamentàries del 17 de març de 2002 la dreta portuguesa va tornar a aconseguir la majoria dels vots. Amb un 62,3% dels vots escrutats, el PSD sota la direcció de José Manuel Durão Barroso hauria aconseguit un 40,1% dels vots, seguit pel Partit Socialista i els conservadors del Partit Popular amb un 37,9% i un 8,8% respectivament. Barroso va formar una coalició en la qual el líder del Partit Popular, Paulo Portes va rebre la cartera de Justícia, Treball i Assumptes Socials. Els socialistes van mantenir a les seves mans la Presidència de la República a causa que el successor de Soares va ser Jorge Sampaio.

El 2004 Barroso va ser nomenat successor de Romano Prodi com a president de la Comissió Europea. El seu successor en el càrrec de primer ministre, Pedro Santana Lopes, només va governar durant un curt període, ja que al novembre d’aquest any l’Assemblea Nacional es va dissoldre per triar un nou primer ministre. Al febrer de 2005 van tenir lloc les eleccions i en elles el Partit Socialista va aconseguir per primera vegada en la seva història una majoria absoluta. José Sócrates va ser nomenat primer ministre.

El 22 de gener de 2006 els votants portuguesos van triar a Aníbal Cavaco Silva com a nou President de la República. Va aconseguir majoria absoluta en la primera volta, per la qual cosa no es va haver d’enfrontar en una segona volta amb el seu principal rival, el candidat socialista renegat Manuel Alegre que va quedar davant del candidat oficial del partit socialista Mário Soares.

PORTO

Ponte Lúis I
Palácio da Bolsa
Mercado do Bolhão
Capela das Almas
El McDonald’s més bonic de Portugal
Livraria Lello
Torre dos Clérigos
Sé do Porto
Igreja de São Francisco
Casa da Música
Castelo do Queijo
Farolim de Felgueiras

Ponte Luís I

Aquest pot és la icona de Porto. Inaugurat l’any 1886, aquest pont metàl·lic creua el Duero fins al barri de Vila Nova de Gaia. Es pot creuar per dalt, on passa un tramvia, i per sota, on ho fan el cotxes. Tant des de dalt com des de baix, hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat.

Com a curiositat, el govern va refusar el projecte de Gustave Eiffel, l’arquitecte que va dissenyar la Torre Eiffel, finalment es va acabar decantant pel seu soci, Théophile Seurig.

El més bonic no és creuar el pont, sinó observar-lo amb la ciutat al fons. Si es vol tenir unes vistes privilegiades, una bona idea és apropar-se fins al Monestir de la Serra Pilar. El mirador és totalment gratuït i les vistes no tenen preu, sobre tot quan el sol comença a amagar-se darrera de Porto.

Palácio da Bolsa

Aquest edifici neoclàssic està considerat Monument Nacional de Portugal, a més de ser reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, és espectacular tant per dins com per fora. Va ser construït al segle XVIII sobre un convent de franciscans que va ser destruït per un incendi.

L’entrada per adults costa 8,50 € i es pot reservar per internet.

Mercado do Bolhão

Aquest mercat és el més bonic de la ciutat, ubicat en ple centre de Porto, la seva edificació neoclàssica accentua la seva bellesa. Allí hi ha de tot, des de fruita fresca a un preu immillorable fins a alguns souvenirs.

Capela das Almas

Just al costat del famós mercat es troba aquesta curiosa capella coberta de rajoles blanques i blaves, d’estil neoclàssic, va ser construïda al segle XVIII, encara que les rajoles es van incorporar l’any 1929.

Esta composta per 16.000 rajoles que val la pena ser contemplades amb detall, il·lustracions religioses de la vida de Santa Catalina i Sant Francesc d’Assís, els sants als que està dedicada aquesta església.

El McDonald’s més bonic de Portugal

A la Praça da Liberdade, el lloc de l’històric Cafè Imperial, es troba el McDonald’s més bonic de Portugal. Està construït sobre l’antic Cafè Imperial, un edifici dels anys 30. El seu interior mereix una visita per apreciar la bellesa de l’estil Art Déco combinada amb la modernitat de la cadena americana.

Livraria Lello

Aquesta llibreria està considerada una de les més boniques del món. De fet, es diu que les famoses escales de l’edifici van ser la inspiració de Hogwarts als llibres de Harry Potter. Pot tenir sentit, ja que la seva autora va viure a Porto durant alguns anys.

Des de 2015, davant l’afluència de turistes, l’entrada és de pagament i costa 5,50 €.

Torre dos Clérigos

No pots marxar de Porto sense pujar les 240 escales de la Torre dos Clérigos. Aquest edifici barroc de 76 metres d’alçada és un dels monuments més reconeguts del Skyline de la ciutat. Des de la part superior s’obtenen unes vistes estupendes de Porto.

L’entrada a la torre i el museu costa 4 €, mentre que l’església és gratuïta.

Sé de Porto

La Catedral de Porto és molt curiosa, ubicada a la zona de Batalha, aquesta està rodejada de les antigues muralles que van protegir la ciutat. A més, la pròpia catedral té aspecte de fortalesa. El més curiós és que després de quasi 1.000 anys d’existència, ha passat per tantes reconstruccions que té diversos estils.

No obstant, l’imprescindible és visitar el seu claustre.

L’entrada és gratuïta, però si es vol visitar el claustre costa 3 €.

Igreja de São Francisco

A Porto hi ha moltes esglésies, però pocs interiors tan espectaculars com el de l’església barroca de São Francisco, aquesta està coberta d’or. Té tant d’or, que fa uns anys va ser tancada al culte per ser massa ostentosa per la pobresa que la rodejava.

Visitar-la costa 4 €.

Casa da Música

Ubicat a Boavista, aquest edifici dissenyat per Rem Koolhas li queda com anell al dit al modern barri, el seu disseny es trencador i ha estat comparat amb el de la Filharmònica de Berlin o el del Walt Disney Concert Hall de Los Ángeles. Mal la pena apropar-se i gaudir de la seva arquitectura.

Castelo do Queijo

La fortificació va ser construïda al segle XV sobre l’estructura primitiva que ja existia. El rei Joan IV de Portugal va ordenar la construcció d’una nova fortalesa al 1643, dissenyada per l’enginyer militar francès Michael de l’École.

Dins es pot conèixer la història militar de Porto, comprar artesanies i gaudir de la platja i les seves vistes.

Farolim de Felgueiras

Ubicat en un passeig marítim de la ciutat, s’endinsa a l’aigua amb un petit espigó. Es tracta d’una instal·lació en desús, però amb molt d’encant. Les vistes són magnífiques i es molt agradable caminar fins al final i veure les ones feroces de l’oceà Atlàntic. Inclús en un dia relativament tranquil, es pot veure la força del mar colpejant contra aquest antic far. És emocionant i amb molta probabilitat de mullar-se mentre l’aigua de l’oceà salpica la paret.

AMARANTE

Ponte de São Gonçalo
Igreja e Mosteiro de São Gonçalo de Amarante
Igreja de São Domingos
Igreja de São Pedro
Solar dos Magalhães
Museu Municipal Amadeo de Souza-Cardoso
Parque Aquático de Amarante

Amarante és una ciutat lligada a un pont, una població heroica que va defendre la seva morada fins a la última gota de suor i sang. És una ciutat discreta i fotogènica perla del nord de Portugal que reclama el seu merescut lloc. A 60 km. de Porto i al costat del riu Támega està molt ben situada al costat de l’autovia A4.

És recomanable no entrar al casc històric amb cotxe, per molt que tinguem la sensació de creuar el Ponte de São Gonçalo, millor fer-ho a peu i aparcar a l’avinguda Alexandre Herculano, que transita en paral·lel al Támega. Un cop aparcat, creuar a peu el pont que va representar la lluita heroica del poble d’Amarante contra l’invasor francès.

Ponte de São Gonçalo

El “vull i no puc” es va convertir en l’efímera invasió francesa que Portugal al 1808 va tenir a Amarante i al pont de São Gonçalo com a escenari més èpic. Després de saquejar Porto, les tropes franceses van començar la retirada fins a topar-se amb Amarante. Buscaven un pas sobre el riu i allí el van trobar. El problema per ells és que la població de la ciutat es va unió per impedir el seu pas. Després d’una defensa numantina, els gals van imposar la seva força i es van venjar arrasant tota la ciutat. El que no es va ressentir va ser el pont de São Gonçalo, havia estat aixecat tan sols 20 anys abans després de que l’original del segle XIII es va enfonsar per una crescuda del riu Támega.

Igreja e Mosteiro de São Gonçalo de Amarante

La panoràmica del pont de São Gonçalo es completa amb l’església i el monestir del mateix nom. Es poden visitar de 8 a 18 hores amb entrada lliure. Es tracta d’una construcció que té estils renaixentistes, barrocs, manieristes i vuitcentistes. Del primes és el pòrtic decorat amb estàtues de sants i que s’assemblen als d’una església italiana. Al costat hi ha una galeria voltada presidida per les estàtues dels reis que van governar Portugal durant la construcció del monestir, João III i la seva esposa Catalina d’Àustria, que van ser els que el van iniciar, però també, Sebastiao i Felipe I.

A l’interior hi ha un altar barroc daurat, els seus claustres i l’enteixinat de la sagristia. També es pot visitar la toma de São Gonçalo, presidida per una estàtua del sant totalment desgastada, quin és el motiu? La tradició diu que per trobar amor s’ha de donar “mimos” al Sant Valentí portuguès. Una d’aquestes costums tontes que l’únic de fan es danyar el patrimoni.

Igreja de São Domingos

Un carrer empinat empedrat que surt just a l’església i el monestir de São Gonçalo permet contemplar amb major amplitud i claredat. Sense solució de continuïtat i immersos en l’encant de la ciutat ens topem amb un altre dels imprescindibles d’Amarante, la diminuta església de São Domingos. Aquest temple és d’estil barroc del segle XVIII, el Crist que presideix l’altar està fet de paper maixé.

Igreja de São Pedro

Aquesta església d’estil barroc amb una imponent torre, imprescindible entrar a la sagristia i admirar el sostre de fusta de castanyer.

Solar dos Magalhães

No és més que ruïnes, però gràcies a elles ens podem imaginar la majestuositat de la casa pairal que hi havia abans de l’entrada com elefant en terrisseria de les tropes de Napoleó Bonaparte en Amarante. El Solar dos Magalhães es troba molt a prop de l’estació de ferrocarrils i una tanca obliga a contemplar-lo des de la distància. Es va aixecar al segle XVII i va acabar calcinada després de que els amarantins es refugiessin en ella durant el brutal pas dels soldats francesos. Com el seu nom indica, va pertànyer a la família Magalhães.

Museu Municipal Amadeo de Souza-Cardoso

Amarante compta amb un dels museus més importants de Portugal, està dedicat al artista Amadeo de Souza-Cardoso, amarantí i rellevant artista portuguès dels segle XX. El museu ha obert un espai en uns claustres del monestir de São Gonçalo. El ell ens podem trobar retrats, esbossos, vinyetes i alguns quadres que porten la signatura d’aquest peculiar artista.

L’entrada al museu té el preu d’1 € i està obert de dimarts a diumenge de 10 a 12:30 hores i de 14 a 17:30 hores.

Parque Aquático de Amarante

El parc és molt popular en aquesta zona de Portugal on a l’estiu les temperatures augmenten considerablement. Està a 2 km. del centre d’Amarante i compta amb 3 tobogans, vàries piscines i un ampli espai per a descansar i prendre el sol.

L’entrada és de 13 € per als adults i 7 € per als nens. Està obert de juny a setembre de 10:30 a 19 hores.

AVEIRO

Igreja Paroquial de Nossa Senhora da Glória
Bairro Beira Mar
Praia da Costa Nova
Museu de Aveiro
Igreja da Misericórdia de Aveiro
Canais de Aveiro
Praça da República
Museu de Arte Nova
Parque Infante Dom Pedro
Salinas de Aveiro

Igreja Paroquial de Nossa Senhora da Glória

Entrar a la catedral, situada en un antic convent dominic, al cor del centre històric, és una de les millors coses que fer a Aveiro. El seu exterior impressiona pel seu magnífic portal barroc amb dues columnes salomòniques a cada costat i un fris amb elements vegetals, mentre que a l’interior hi ha vàries obres interessants com un retaule de la capella de la Visitació i sobre tot, un creuer gòtic del segle XV situat a l’atri.

Horari de vista: tots els dies de 9 a 19 hores.

Igreja Parroquial de Nossa Senhora da Glória

Bairro Beira Mar

Una de les zones més visitades de la ciutat és el barri Beira Mar. Aquest barri de passat mariner i dividit per canals, enamora pels seus vells magatzems de sal, pintoresques cases de façanes de colors i edificis senyorials.

La ruta pot començar a la Praça do Peixe, una animada plaça rodejada de terrasses que té el mercat del peix, obre tots els matins, i que és el seu principal reclam. A partir d’aquest punt es pot perdre’s pels carrers estrets plens d’encant en els que es barregen edificis elegants amb altres decadents, petites esglésies i algun que altre grafit.

Praia da Costa Nova

La praia do Costa Nova, famosa per les cases pintades de colors vius i ratlles blanques, situades en un passeig marítim. Aquests antics magatzems d’utensilis dels pescadors, actualment s’han convertit en pintoresques cases de fusta, ideals per a passar unes fantàstiques vacances a pocs metres del mar.

La platja d’arena fina és àmplia i de diversos quilòmetres de longitud, pel que no hi ha problema de trobar lloc, això si, cal anar en compte amb el fortes onades i la temperatura freda de l’aigua, que solen ser característiques d’aquesta zona.

Al costat nord es troba la praia da Barra, perfecta per donar un passeig a través d’una passarel·la de fust i veure un imponent far, el més alt de Portugal.

Museu de Aveiro

El Museu de la ciutat, situat en un antic Convent de Jesús de l’Ordre Femenina Dominicana del segle XV, és un altre lloc per visitar a Aveiro. Aquest museu repassa la història, l’art i la cultura de la ciutat gràcies a les peces recollides en cases i centres religiosos. Tot i que el que més impressiona del museu és el propi edifici en el que destaquen la tomba i el cor amb túmul de la Princesa Joana, el claustre amb vàries capelles, la sala del Capítol, el cor alt ricament decorat i sobre tot, l’església de Jesús amb una magnífica talla daurada i rajoles. Horari de visita: de dimarts a diumenge de 10 a 12: hores i de 13:30 a 18 hores.

Igreja da Misericórdia de Aveiro

L’Església de la Misericòrdia, finalitzada al 1653 i situada a la Plaça de la República, és un altre dels temples religioses d’Aveiro. La seva façana plena de rajoles i una portada d’estil clàssic i una imatge de la Verge de la Misericòrdia, situada entre quatre columnes corínties, mentre que a l’interior alberga magnífiques rajoles amb dibuixos del segle XVI, vàries talles, la capella major i un retaule que reprodueix la façana de l’església.

Canais de Aveiro

També es pot passejar pels Canals d’Aveiro pujat a “moliceiro”, unes barques típiques semblants a les gòndoles que s’utilitzaven en el passat per portar el “moliço”, una espècie d’alga que s’utilitzava coma adob.

Durant el recorregut, de poc menys d’una hora, es té la perspectiva única de les cases plenes de color al costat del canal i l’antiga fàbrica de ceràmica, un imponent edifici de color vermell amb una gran xemeneia.

Praça da República

Situada al cor del centre històric, l’emblemàtica i elegant Praça de la República, té al mig una escultura dedicada al polític José Esteva, aquesta està rodejada d’importants edificis com el Teatre Aveirense, l’Església de la Misericòrdia i l’Ajuntament del segle XVIII, que té una torre del rellotge amb l’escut d’armes d’Aveiro.

Al costat de la plaça es troba la Confeiteria Peixinho, una de les millors cafeteries per provar els “ovos moles”, uns dolços realitzats amb rovell d’ou, sucre i bastant a prop també es troba la Praça del Marques de Pombal, una altra de les places principals de la ciutat, amb diverses construccions destacades com la casa de Santa Zita, l’Església de les Carmelites i el palauet dels vescomtes Almeidinha. Aquesta zona també és perfecta per provar alguna de les especialitats lusitanes en algun restaurant.

Museu de Arte Nova

El Museu de l’Art Nouveau, situat a l’espectacular Casa do Major Pessoa és conegut pels amants d’aquesta renovació artística també coneguda com a Modernisme.

A més de ser el centre interpretatiu dels 28 edificis d’estil Art Nouveau repartits per la ciutat, a l’interior hi ha una gran col·lecció de rajoles pintades a mà, un saló de te, un jardí i una exposició sobre el modernisme.

Horari: de dimarts a divendres de 9:30 a 12:30 hores i de 14 a 18 hores; dissabtes i diumenges de 14 a 18 hores.

Parque Infante Dom Pedro

Construït al 1862 al costat del Convent de Sant Antoni, aquest parc es beneficia del pas d’un riu per a crear un paisatge romàntic d’estancs i fonts, ideals per a relaxar-se o fer un pícnic.

Salinas de Aveiro

L’economia d’aquesta ciutat i gran part de la regió ha estat des de fa segles molt lligada a l’extracció de sal i encara que aquesta activitat s’ha anat reduint, encara avui en dia es pot veure la recol·lecció artesanal. Cal tenir en compte que aquesta sal marina és de gran valor ja que no té additius i és rica en elements naturals.

BRAGA

Sé de Braga
Bom Jesus do Monte
Centro Histórico
Santuário de Nossa Senhora do Sameiro
Castelo da Dona Chica

Sé de Braga

És la Catedral o La sé, la més antiga de Portugal amb quasi 1.000 anys d’antiguitat. Aquest temple que barreja diversos estils arquitectònics com el romànic, el gòtic, el manuelí i el barroc, va rivalitzar durant l’Edat Mitja en importància religiosa amb la Catedral de Santiago de Compostela.

A l’actualitat segueix mantenint les mateixes joies com les dues torres i un arc romànic a l’exterior, mentre que a l’interior es pot veure la Capella de Sant Gerald, decorada en talla barroca i rajoles, la Capella del Reis, que té les tombes dels pares del primer Rei de Portugal, i la Capella de Nostra Senyora de la Glòria, d’estil gòtic i decorada amb rajoles.

Horaris: tots els dies de 9:30 a 12:30 hores i de 14:30 a 17:30 hores (a l’estiu tanca a les 18:30 hores).

Bom Jesus do Monte

El santuari del Bom Jesus do Monte està situat a 5 km. del centre històric a sobre d’un pujol, aquest complex està format per una església d’estil neoclàssic i una espectacular escalinata barroca, a més de ser un dels centres de pelegrinatge més importants del país.

Mentre es puja per les escales de zig-zag es veuen les fonts per a la purificació de l’ànima, estacions de viacrucis, fonts al·legòriques, capelles i diferents estàtues.

Un cop a l’església, a més de veure la talla de fusta del Senyor del Passos, situada a l’altar major, es pot gaudir d’unes vistes espectaculars de la ciutat.

Horaris: tots els dies de 8 a 20 hores.

Centro Histórico

Passejar per la Rua do Souto que creua el casc històric. L’arc de Porta Nova que té els seus orígens en una antiga porta medieval, va ser reconstruït al segle XVIII a l’estil barroc i destaca per l’escut d’armes del l’arquebisbe Jose de Bragança.

Mentre que la Plaça de la República amb una bonica arcada, és el punt de partida dels principals carrers de la ciutat i està plena de terrasses i restaurants i històrics cafès com Astoria, el Vianna o el A Brasileira. A més té varis edificis interessants com el Convent dels Congregats, l’Església de Nostra Senyora de Lapa i la Torre Managem, que són les restes d’un antic palau medieval.

A l’avinguda de la Llibertat, avinguda comercial de Braga, es troben elegants edificis com el magnífic Teatre Circ.

Santuário de Nossa Senhora do Sameiro

Situat a 7 km. de Braga. Aquest temple marià que atreu molts pelegrins d’aquesta branca del cristianisme, va ser construït al segle XIX a l’estil neoclàssic i es troba rodejat per un jardí amb fonts, capelles i altres edificis religiosos.

A l’interior es troba la escultura del sant patró i un tabernacle de plata situat a l’altar major. Tot i que els seu valor històric i artístic no és tan valuós com el de d’altres esglésies, el bonic és el seu entorn i les seves increïbles vistes de tota la regió.

Horaris: de dilluns a dissabte de 7:30 a 17:30 hores, i diumenges de 6:30 a 17:30 hores (a l’estiu tanca a les 19 hores).

Castelo da Dona Chica

Està situat a 5 km. al nord de la ciutat. Dissenyat per l’arquitecte Ernesto Korrodi al 1915 per a vivenda d’un matrimoni brasiler, aquest edifici en el que es barregen diferents estils està rodejat d’un jardí exòtic, que va quedar sense acabar al 1919, per divorci de la parella.

La propietat va anar canviant de mans fins que es va completar l’obra al 1991, tot i que en l’actualitat, després d’una sèrie de disputes legals, es troba en un estat d’abandonament i deteriorament que no li resta encant.

GUIMARÃES

Castelo de Guimarães
Paço dos Duques de Bragança
Igreja de São Miguel do Castelo
Centro Histórico

Guimarães és una de les ciutats més turístiques del nord de Portugal.

“Aquí va néixer Portugal” és el que es pot llegir en un dels trossos de muralla que rodegen el centre de Guimarães. Portugal va aconseguir la seva independència l’any 1128. Guimarães és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 2001.

Castelo de Guimarães

El Castell de Guimarães està considerat un monument nacional. El seu origen és del segle X o segle XI encara que després ha anat tenint bastantes modificacions. Ha estat el punt clau de moltes batalles portugueses i com anècdota es conta que aquí va néixer Alfons I, primer rei de Portugal.

Les muralles del castell es poden visitar gratis, però si que hi ha un recinte i la torrassa principal cal pagar entrada. El castell des de fora té una imatge molt bonica, de castell medieval, per dins no ofereix més que muralles, però si es visita Guimarães és un dels llocs per veure.

Paço dos Duques de Bragança

El Palau del Ducs de Bragança es troba molt a prop del castell, pel que les visites poden fer-se seguides. És un palau del segle XV, encara que després va passar a ser una caserna militar. En l’actualitat és un museu, i una part del palau està reservada com a residència oficial del president de Portugal.

Igreja de São Miguel do Castelo

L’església de Sant Miquel està just al costat del castell, és molt petita pel que sembla més una ermita se suposa que aquí es ser batejat Alfons I, primer rei de Portugal.

Centro Histórico

El casc antic és petit, però hi ha alguns carrers estrets amb molt d’encant, també és bonica la Plaça de Oliveira, amb cases amb bacons d’estil medievals. També és curiosa l’Església de Nossa Senhora da Oliveira per l’estructura que es troba a la porta, es tracta del Padrão de Salado, es va construir en honor a una batalla contra el nord d’Àfrica al segle XIV.

PARQUE NACIONAL PENEDA-GERÊS

Sojao
Ponte de Ladeira
Santuário de Nossa Senhora da Peneda
Castro Laboreiro
Lindoso
Santuário de São Bento da Porta Aberta
Gerês
Ponte do Diablo

El Parc Nacional de Peneda-Gerês serveix per endinsar-se a la naturalesa, ja sigui fent senderisme, esports aquàtics o observant animals, entre la fauna autòctona es troben cérvols, llops, àguiles reials, petits cavalls salvatges anomenats “garranos”, entre altres.

El parc ocupa una àrea de més de 700 km² i en la serralada estan ubicades diversos llogarets encantadors. Algunes d’aquests són: Laboreiro, Pedena, Soajo, Amarela, Gerês i Pisco.

També hi ha vàries cascades, miradors i ponts que es poden veure mentre es va de vila en vila. Això si, tot i que tot sembla que estigui a prop, cal saber que al conduir per carreteres de muntanya les distàncies es fan més llargues. Per això és recomanable dedicar-li més d’un dia només per fer turisme pels llogarets i dedicar-li temps a algunes rutes caminant per la naturalesa per arribar a les cascades.

Sojao

Diuen que aquest llogaret és un dels més bonics del parc, a l’igual que els altres, les seves cases són de pedra i la població no passa dels mil habitants. Una cosa molt característica d’aquí són els graners de granit, essent el més antic de l’any 1782. Aquest s’utilitzen com a magatzem i assecat del moresc. Cada família té el seu i es reparteixen a parts iguals.

Ponte de Ladeira

A uns 900 metres dels graners de Soajo es troba aquest pont de pedra construït fa uns 500 anys. Per arribar-hi només cal agafar el sinuós caminho da Ladeira, acompanyat per la vegetació i en poc temps es veu el frondós paisatge que envolta al pont.

Santuário de Nossa Senhora da Peneda

Aquest és un dels llocs més importants i visitats del nord de Portugal. El Santuário da Peneda es va començar a construir a finals del segle XVII i la seva església es va acabar al 1875. Un cop es pugen les escales de 300 metres, tens als peus la sorprenent vista de les casetes de Peneda, les muntanyes als costats i fins i tot una cascada

Castro Laboreiro

Aquest llogaret destaca per les ruïnes cal castell, el qual és provable que anteriorment fos una fortalesa. Tot i que avui en dia només es poden veure algunes muralles, es creu que tenia cinc torres. A Castro Laboreiro també es poden visitar els ponts de pedra, l’aqüeducte, esglésies medievals i molins.

Com a curiositat, cal mencionar que hi ha una raça de gos anomenada Castro Laboreiro que és originar d’aquest llogaret.

Lindoso

Lindoso és un altre llogaret d’agricultors i pastors dins del Parc Nacional. Aquí encara s’aixeca un castell que data del 1278 i, per suposat, també es poden veure els graners de granits tan propis de la zona.

Santuário de São Bento da Porta Aberta

Al 1615, es va construir primer una petita ermita en aquest lloc, fins que al 1880 es va reconstruir el santuari que es veu avui en dia. El seu nom ve de l’ermita que sempre ha tingut les portes obertes per a rebre els viatgers.

Gerês

Aquest és un llogaret ubicat a la vall del riu Gerês, que a part es conegut per les seves termes. Per banyar-se al balneari es pot visitar Termas do Gerês o el spa de l’hotel Aguas do Gerês, ideal per acabar un llarg dia d’excursió. També hi ha el Parc das Termas, que per 1,5 € es pot caminar entre la naturalesa i fer un passeig en vaixell pel llac.

Des de Gerês surten varis senderons fins a vàries cascades, tals com la cascada do Tahiti, la cascada do Pinçães o la cascada do Arado.

Ponte do Diablo

També conegut com Ponte da Mizarela, aquest creua el riu Rabagão. Va ser construït a l’Edat Mitja amb un únic arc i una altura de 13 metres. Però per si no fos suficient, el paisatge que el rodeja encara el fa destacar més.

LISBOA

Elevador da Bica
Torre de Belém
Convento do Carmo
Praça Dom Pedro IV
Rua Augusta
Pastéis de Belém
Mosteiro dos Jerónimos
Santuário del Cristo Rei
Bairro Chiado
Castelo de São Jorge
Sé de Lisboa
Padrão dos Descobrimentos
Praça do Comércio
Parque das Nações

Elevador da Bica

Per arribar-hi cal dirigir-se al barri Alto, i un cop allí, amagat entre estretes façanes i balcons amb roba estesa, es troba la Rua da Bica, on el groc elevador puja i baixa cada 15 minuts els 200 metres de recorregut que té. El preu és de 3,80€, i si s’agafa anada i tornada es pot utilitzar la tornada per altres elevadors de la ciutat com Lavra o Gloria.

Al llarg del recorregut es passa pel costat de tabernes, portes de cases on el veïns parlen, balcons plens de flors i els famosos cordills plens de roba estesa.

Torre de Belém

Possiblement el lloc més famós de Lisboa, aquesta torre, que més que una torre és un fortalesa, s’ubica al barri que porta el seu nom, el barri de Belem, i és un dels llocs Patrimoni de la Humanitat de Lisboa.

La dada curiosa és que els seus balcons i cúpules tenen influencia àrab. El seu arquitecte, Francisco de Arruda, va viure un gran temps al Marroc i on va néixer la seva influencia àrab.

L’entorn de la torre també és meravellós, donar un passeig i seure’s una estona en els coneguts Jardins de la Torre de Belem és una recomanable, així com entrar en ella, on la targeta Lisboa Card inclou aquesta entrada a la torre i als canyons que defenien el Tajo d’invasors al segle XVI.

Convento do Carmo

En ple barri de Chiado es troba el Convent do Carmo, un dels llocs en que es va veure afectat pel terratrèmol que va destruir quasi tot Lisboa l’any 1755 i que en aquest cas va deixar el convent fet pols.

Després el terratrèmol, el convent va començar a reconstruir però en mig de la seva reconstrucció, l’ordre dels monjos que l’habitava es va extingir i expulsar i les obres es van paralitzar deixant a mitges la seva construcció, donant com a resultat una església a mig fer, que avui en dia queda com a record d’aquell fatídic terratrèmol que va acabar amb 60.000 persones i que es va sentir en mitja Europa.

Praça Dom Pedro IV

Una de les places més famoses i boniques de Lisboa és la praça Dom Pedro IV o coneguda també com la praça de Rossio. Lloc de trobada dels lisbonesos i lloc perfecte per prendre un cafè en un dels llocs més cèlebres de la ciutat: el famós cafè da Nicola, de 200 anys d’antiguitat, que va ser llibreria i avui en dia també restaurant. Un clàssic de Lisboa.

Però per a recomanable, molt a prop de Rossio, el Restaurant Uma… tot un plaer per a tots els sentits don el plat estrella és l’arròs caldós de marisc.

El restaurant és molt petit, molt humil i el porta un senyor gran. És un clàssic de la ciutat, així que és recomanable reservar.

Rua Augusta

El carrer que va des de la plaça de Rossio fins a la plaça del Comerç és la coneguda com Rua Augusta, possiblement el carrer més famós per veure a Lisboa, on hi ha molt d’ambient de restaurants i cafeteries.

Per aquest carrer es passa moltes vegades, ja que és una artèria principal del barri de Baixa, on es troben la majoria de llocs per visitar.

En aquest carrer hi ha la mítica Casa Portuguesa del Pastís de Bacallà, són com unes croquetes de bacallà i formatge que estan molt bones.

Un dels protagonistes del carrer és l’Arc da Augusta, creuar aquest arc i topar-se amb la plaça del Comerç, pletòrica, plena de llum i amb el Tajo al fons és bestial.

Des de 2013, per 2,50€, es pot pujar dalt de l’arc i tenir una de les vistes de la plaça i la Rua Augusta. Aquesta entrada no està inclosa a la Lisboa Card.

Pastéis de Belém

La pastisseria Pastéis de Belém, un lloc per als més golosos, per menys de 3€ es poden provar els mítics pastissets de Belem.

Aquests pastissets són com una barreja de flam i crema però calents i coberts de pasta de full.

Mosteiro dos Jerónimos

Amb un espectacular interior, el Monestir de los Jerónimos i el seu preciós claustre replet de rajoles i impressionants arcs, llur dada més al·lucinant és que va ser construït en el mateix lloc on el descobridor Vasco de Gama i la seva tripulació resaven abans dels seus viatges a les amèriques. D’aquí la seva ubicació, al costa del Tajo.

El monestir es va finançar al 100% amb els diners ingressats per les colònies al nou continent, es va fer per commemorar la tornada del descobridor Vasco de Gam i entre aquestes parets no només es va inventar la recepta dels famosos pastissets de Belem, sinó que al 2007 es fa signar el tractat de Lisboa que va donar origen a la Unió Europea.

El preu de l’entrada al monestir és de 10€, gratuït amb la Lisboa Card.

Santuário del Cristo Rei

El gegantesc crist de 28 metres d’alçada, inspirat en el Cristo Rei de Rio de Janeiro, des d’on es tenen unes vistes imponents.

Per arribar-hi es pot fer perfectament amb cotxe o amb transport públic, pel que cal creuar el Tajo de la parada de ferri de Casi do Sodre fins Cacilhas, i un cop allí agafar el bus 101 que deixa a la porta.

Bairro Chiado

Si es vol descobrir llocs alternatius que estiguin fora de la ruta, allunyats de les masses de turistes i que conservin alguna mica d’essència. El barri de Chiado és adequat, lloc de poetes i escriptors, on carrerons com el Beco da Ricarda us esperen.

L’epicentre d’aquest barri és la famosa Rua Garret, un dels carrers imprescindibles de Lisboa, on es troba el mític Café A Brasileira, un dels cafès més antics de Lisboa on el típic es demanar-se un pastisset de nata, i per suposat, la Livraria Bertrand, la més antiga del món.

Castelo de São Jorge

Antigament conegut com Castelo dos Mouros, una altra visita 100% imprescindible que s’ha d’incloure com a prioritària és pujar en elevador des de la Baixa fins als 52 metres d’altura del turó de San Jorge on es troba el morisc Castillo de San Jorge i la seva impressionant muralla d’ilmenites àrabs que semblen de pel·lícula.

De les 11 torres que té, no es pot deixar la torre Ulises, on es troba el periscopi da Vinci amb visites 360º a la ciutat.

Dins de la fortalesa hi ha jardins, una petita cafeteria, el museu arqueològic i una impressionant càmera fosca.

El preu és de 10€, però amb la Lisboa Card: 7,50€.

Sé de Lisboa

A l’entrada de la Catedral de la Sé es pot veure el taüt de San Vicente, patró de la ciutat, llur llegenda conta que quan va morir, a aquest fèretre el van acompanyar dos corbs. Per aquesta raó l’escut de la ciutat té aquests dos animals.

L’entrada a la catedral és gratuïta.

Padrão dos Descobrimentos

El Monument als Descobriments té 52 metres d’alçada i forma de caravel·la, es va fer als anys 60 i es va fer per commemorar els 500 anys dels descobriments portuguesos.

En ell hi ha 33 personatges importants de l’era dels descobriments liderats pel Rei Manuel I, que apareix al davant i que de fet va ser qui va abanderar i acoquinar tots els descobriments dels portuguesos a recòndits llocs de la Índies o Amèrica.

La visita es pot fer per 4,80 € amb la Lisboa Card, i des de dalt del monument hi ha un extraordinari mirador des d’on es pot veure una gegantesca rosa dels vents que hi ha dibuixada al terra als peus del monument.

Praça do Comércio

Al centre de la plaça hi ha el cavall del Rei José I, monarca que estava al tro el dia del famós terratrèmol que va arrasar la ciutat i va donar origen a aquesta plaça.

El terratrèmol va destruir el Palau Reial i la seva reconstrucció es va reemplaçar per la plaça llur ubicació exacta era el lloc exacte que ocupava el palau.

Al final de la plaça, al costat del Tajo, hi ha el moll de les Columnes, on antigament desembarcaven els reis per entrar a Palau. Avui en dia és un moll de vaixells, preciós, amb una de les millors vistes de la ciutat.

Parque das Nações

La zona més moderna de Lisboa és el Parque das Naçoes. Es va crear als 90 per albergar l’Exposició Mundial de 1998. Un gran complex d’entreteniment molt lligat a la cultura, ideal per passar-hi un dia.

Hi ha un museu de la ciència i tecnologia, un gran aquari o la moderna església de Nostra Senyora dels Navegants, inaugurada al 2014, crida l’atenció la seva arquitectura tan actual, que contrasta amb les altres parts de la ciutat.

SINTRA

Palácio Nacional da Pena
Castelo dos Mouros
Palácio de Monserrate
Poço Iniciático do Quinta Regaleira
Convento dos Capuchos
Chalet e Jardim da Condessa d’Elda

Palácio Nacional da Pena

El Palau de Pena de Sintra està declarat coma de les set meravelles oficials de Portugal. I això que ens els seus inicis van ser més humils, va començar essent un monestir al segle XV però un raig i un terratrèmol el van destruir.

Al segle XIX, el poderós (i extravagant) Ferran II de Portugal, va decidir comprar el terreny i va edificar aquest preciós palau d’estiu per a la família reial. És obra del famós enginyer prussià Ludwig von Eschwege. Per a fer-lo es va inspirar en els estils manuelins i moriscos, així com en els grans castells del Rin.

L’entrada als exterior costa 7,50 €, mentre que si es vol entrar a l’interior del palau costa 14 €. Però si veus que el castell és preciós i només havies pagat l’entrada exterior, no et preocupis. A l’interior podràs pagar la diferència i accedir al castell, una de les meravelles arquitectòniques de Portugal.

El parc en si ja val la pena visitar-lo, amb camins secrets i preciosos jardins, albergar més de 500 espècies d’arbres de tot el mon.

Una zona del Parc da Pena molt bonica és la Vall dels Llacs, està a 15 minuts caminant des del castell. Allí es pot gaudir d’un paisatge de conte.

Castelo dos Mouros

Com diu el seu nom, va ser construït al segle IX com a fortificació estratègica per les seves vistes sobre el mar i la regió.

Després de la invasió de Portugal central per les creuades cristianes al segle XII, el castell va perdre popularitat i va caure en mal estat. El castell es va deteriorar encara més després de l’incendi i dels terratrèmols dels segles XVII i XVIII. Afortunadament, el castell va ser restaurant al segle XIX i en l’actualitat es un altre atractiu a la zona.

Castelo dos Mouros vist des del Palácio Nacional da Pena

Palácio de Monserrate

El Palau de Monserrate és una mansió del segle XIX finançada per Sir Francis Cook, l’home més ric d’Anglaterra en aquells temps. És el millor exemple d’esplendor de l’arquitectura d’estil islàmic a Sintra. Combina influències gòtiques, índies i mudèjars.

L’entrada per adult costa 8 €, l’entrada també inclou l’accés al parc, el seu principal atractiu.

Els principals atractius del parc són els seus jardins tranquils, contenen plantes exòtiques. Les espècies botàniques de tot el mon estan distribuïdes per àrees geogràfiques.

Poço Iniciático do Quinta Regaleira

Una de les visites més fotogèniques de Sintra és la Quina da Regaleira. Es tracta d’una mansió gòtica rodejada de jardins, grutes i llacs que semblen de conte. Un dels punts més bonics és el Pou de la Iniciació, una galeria subterrània a la s’accedeix per una escala espiral. Es diu que va ser usada per rituals maçònics.

Tot i ser un dels atractius turístics més bonics de Sintra, no està tan massificat com altres llocs.

L’entrada costa 6 €.

Convento dos Capuchos

Contrasta amb les elaborades construccions de Sintra, i el seu principal atractiu és l’ambient tranquil que es respira. Es tracta d’un monestir franciscà que es fusiona a la perfecció amb el bosc que el rodeja. Les cel·les on vivien els monjos són molt austeres, fetes únicament de pedra i suro.

L’entrada costa 7 €.

Chalet e Jardim da Condessa d’Edla

II el va manar construir per a que la seva muller, la Comtessa d’Edla, se sentís el més a prop possible de la seva terra. Per això l’arquitecte va agafar com a models xalets alpins, afegint-hi molts elements decoratius com rajoles, pintures murals i suro. Al voltant de la mansió hi ha un bonic jardí amb diversos tipus de vegetació.

L’entrada costa 9,50 €.

BOCA DO INFERNO

Aquesta meravella natural, situada entre petits penya-segats erosionats i creats per la força de l’oceà Atlàntic, abans era una cova marina, fins que es va derruir i va quedar un enorme arc de pedra.

Es seu nou es deu al soroll de l’aigua que provoquen les ones quan es parteixen entres les roques durant les tempestes.

La millor hora per apropar-s’hi és al vespre per poder veure la posta de sol.

ÓBIDOS

Castelo de Óbidos
Muralha de Óbidos
Rua Direita
Igreja de Santa Maria
Aqueduto de Óbidos

El petit poble de Óbidos va se declarat Patrimoni Nacional gràcies al seu atractiu medieval, els seus carrers empedrats, les seves cases tradicionals emblanquinades, la seva muralla, el seu castell i la seva gran riquesa històrica ¡ cultural.

Castelo de Óbidos

El castell està situat a sobre d’un pujol i els seus murs mesuren 13 metres d’alt. El castell es va construir al segle XII i va ser declarat Monument Nacional al 2007, a més d’estar considerat una de les 7 meravelles de Portugal. Actualment el castell funciona com un hotel, La Pousada do Castelo, ideal per una escapada, però si no tenim pressupost, sempre podem visitar la cafeteria i els jardins.

El més destacable del castell és el seu excel·lent grau de conservació i la seva integració perfecta amb la muralla principal. Això és el que ha portat a ser reconegut coma un dels pobles més bonics de Portugal i un dels millors exemples de ciutat emmurallada tradicional del país.

Muralha de Óbidos

La muralla de Óbidos, tenen un perímetre de 1.500 metres, entre torres de planta circular i quadrada. Es pot accedir a la muralla a través de quatre portes i dos porticons. La porta més famosa és la Porta da Vila, en que hi ha una capella decorada amb rajoles blaves i és un dels símbols de la població.

Des de la porta hi ha unes escales que pugen a la muralla, que data del segle XIV, des d’on hi ha unes vistes panoràmiques. A més, es pot donar un passeig rodejant la ciutat, una ruta d’1,5 km. que té una durada de 2 hores aproximadament. Es recomana realitzar el recorregut amb precaució perquè no hi ha seguretat en la ruta.

Rua Direita

Des de la Porta da Vilaes travessa la muralla i s’accedeix a l’interior de la vila, només entre hi ha la Rua Direita, el carrer principal de Óbidos.

És un carrer empedrat, amb cases tradicionals blanques i pintades amb tons blaus i mostassa. En tot el carrer es troben botigues d’artesania i souvenirs i en algunes es pot degustar licor, dolços típics o xocolata.

Igreja de Santa Maria

L’Església principal de Óbidos és la de Santa Maria, d’estil renaixentista, que data del segle XII. El senzill exterior contrasta amb l’interior que està bastant carregat i decorat, ple de rajoles pintades.

Davant de l’església hi ha la plaça de Santa Maria, on es troba el pelourinho, una columna de pedra on se sentenciava als criminals, se’ls lligava i se’ls apedregava.

Aqueduto de Óbidos

L’aqüeducte de Óbidos està a les afores de Óbidos i té 3 km. de longitud. Està molt ben conservat.

ÉVORA

Igreja e Mosteiro de São Francisco e Capela dos Ossos
Jardim Público de Évora e Palácio de Dom Manuel
Palácio Cadaval e Igreja de São João Evangelista / Igreja dos Lóios
Termas Romanas de Évora
Templo Romano de Diana
Sé Catedral de Évora
Universidade de Évora
Aqueduto da Água da Prata
Cromeleque dos Almendres

Una coqueta ciutat que fa de capital de tot l’Antelejo portuguès. Està declarada Patrimoni de la Humanitat.

Évora es recorre perfectament en un dia i es pot anar caminant a tots els monuments. Per començar la visita, el millor és deixar el cotxe fora de les muralles.

Avui per avui és la localitat amb més monuments nacionals després de Lisboa. S’ha de tenir en compte que la història de la ciutat. Va viure una època d’esplendor durant l’antiguitat i va entra en decadència durant l’època visigoda fins que els musulmans la van revitalitzar de nou. Amb la Reconquesta va està dominada per diverses dinasties portugueses que també van deixar petjada.

Igreja e Mosteiro de São Francisco e Capela dos Ossos

És un antic convent que amb una desamortització va quedar abandonat per passar, posteriorment a mans privades. Val la pena per la Capella dels ossos, el major atractiu de la ciutat.

Al seu interior també es troba un petit museu d’art sacre i una col·lecció de pessebres.

Un cop acabada la visita del convent, s’ha de baixa a veure la Capella dels ossos, una habitació totalment coberta d’ossos de calaveres. Va ser decorada per un monjo franciscà amb l’objectiu de transmetre un missatge sobre l’efímer i transitori de la vida. Data del segle XVI i es van utilitzar uns 5.000 esquelets que van ser traslladats de tots els cementiris dels voltants.

L’entrada a la Capella dels ossos costa 3 € i val la pena. És un lloc tant macabre per que surt de l’habitual i és curiós.

Jardim Público de Évora e Palácio de Dom Manuel

Al sortir del Convent de Sant Francesc et trobes a mà esquerra amb el Jardí Públic d’Evora, és un parc i allí es troba el Palau de Dom Manuel, lloc de descans dels reis de Portugal durant varis segles, del que crida l’atenció els arcs d’estil mudèjar.

Tant el parc com el Palau són gratuïts.

Palácio Cadaval e Igreja de São João Evangelista / Igreja dos Lóios

L’interior de l’Església de Sant Joan Evangelista està completament revestit de rajoles pintades a mà del segle XVIII.

Interior de la Igreja de São João Evangelista

El Palácio Cadaval és petit i no té res que ressalti especialment, de fet es més bonic des de l’exterior que des de l’interior.

L’entrada conjunta de l’Església i el Palau és de 3 €.

Termas Romanas de Évora

Ubicades en una bonica plaça, només es poden veure una petita cavitat però està en molt bon estat de conservació.

L’entrada és gratuïta.

Templo Romano de Diana

Just davant del Palácio Cadaval està el Templo Romano de Diana, les restes romanes més importants que hi ha a Évora i un altre dels símbols de la ciutat.

Sé Catedral de Évora

És uns dels símbols de l’època de la Reconquesta i que data dels segle XII. Està situada a la part més alta de la ciutat i es conserva quasi tota la seva estructura de granit de l’època medieval, tot i que ha tingut bastants modificacions posteriors.

Hi ha varis tipus d’entrada, però val la pena la que inclou la visita al claustre i al terrat de l’edifici, costa 4 € i permet veure la Catedral al complet.

Universidade de Évora

La Universitat de Évora es va funda l’any 1559 i és un edifici amb forma quadrada en el que el visitant es barreja amb els estudiants. Al principi estava gestionada pels jesuïtes, fins que van ser expulsats de Portugal i va està tancada durant 200 anys. Oberta de nou al 1973 s’ha convertit en una institució de referència a Portugal.

El conjunt parteix d’un gran pati central on els estudiants fan vida i que té pel darrera una edificació més moderna. Es recomanable que un cop vist el pati, es pugi al pis de dalt des d’on es poden fer fotos del mateix pati.

L’entrada a la Universitat d’Évora costa 3 €.

Aqueduto da Água da Prata

La construcció de l’Aqüeducte da Água de Prata es va iniciar per ordre de Dom João III, al 1532. Sota la direcció de l’arquitecte regi Francesc de Arruda, es van fer 18 km. d’aqüeducte.

Les arcades de granit renaixentista s’asseuen , molt probablement, sobre l’antic aqüeducte romà. Acabat l’any 1537.

Cromeleque dos Almendres

El recinte megalític dels Almendres és el major monument megalític de la península ibèrica i un dels més antics del planeta. Aquest monument és 2.000 anys més antic que el conegut Stonehenge de Gran Bretanya. Va ser construït fa 7.000 anys, quan la humanitat feia la transició, a Europa Occidental, de caçadors recol·lectors per a pastors i agricultors. Avui en dia consta d’aproximadament 100 monòlits.

CARVOEIRO

Existeix a l’Algarve un poble tranquil, però no avorrit, compost per casetes blanques salpicades de colors alegres, i amb uns penya-segats de pel·lícula. On sona la banda sonora de les ones de l’Atlàntic, i en el que la trama principal no serà altra cosa que un passeig entre escarpades costes, coves i els bonics paisatges típics de l’Algarve.

Tan sols aparcar el cotxe i caminar entre els carrerons de Carvoeiro es veu l’encant natural. Carvoeiro no s’ha deixat endú per l’urbanisme descontrolat, continua sent petit, no hi ha grans hotels, no hi ha edificis alts, no hi ha cadenes de fast food, aquí encara es respira la tranquil·litat dels pobles mariners.

El primer que cal fer és un passeig pels carrers del poble, des de la Praia de Carvoeiro passant per la Rua do Paraiso, el mirador Alto da Praia do Carvoeiro, i pel camí cal deixar-se emportar per les vistes i les casetes.

També es pot recórrer el Broadwalk, una passarel·la de fusta que passar pels penya-segats i formacions rocoses que voregen el poble. El Broadwalk comença al costat del Forte de Nossa Senhora da Encarnação, tot i que primer s’ha de passar pel mirador del mateix nom, que ofereix la perspectiva de la platja des d’un altre angle.

El Broadwalk et portarà a conèixer un dels tresors millor guardats de Carvoeiro: Algar Seco, es tracta d’un parc coster ple de coves, arcs i formacions rocoses.

Carvoeiro està rodejat de les millors platges de l’Algarve, de totes, sense dubte la més famosa és la Praoa de Benagil, amb la seva enorme cova en forma de cúpula foradada. La platja és accessible amb cotxe, però per arribar a la zona de les coves només es possible fer-ho amb vaixell. El passeig amb vaixell passa per l’Algar Seco, el Far de Alfazina i la Praia de Benagil.

Una altra platja de postal és la Praia da Marinha, una de les postals més típiques de Portugal, gràcies als seus peculiars penyals rocosos i les aigües cristal·lines. En aquest cas, es pot arribar en cotxe, però també es recomanable el tour que inclou les visites a l’Algar Seco, la Praia de Benagil per acabar navegant entre els arcs de la Praia da Marinha.

Porta sabates còmodes ja que la superfície rocosa pot resultar incòmoda i van amb xancles.

FARO

Ilha Deserta
Praia de Faro

Ilha Deserta

En realitat s’anomena Ilha Barreta, però s’ha guanyat el sobrenom d’Ilha Deserta per la seva tranquil·litat. És un lloc ideal per passejar i prendre el sol en la seva extensa platja de 7 km.

L’arena és molt fina, amb petxines i caragols de mar al costat de l’aigua cristal·lina. Hi ha molts turistes, però al ser tan extensa, no és gens aclaparadora. A la illa només hi ha un restaurant i bastant car comparat amb els estàndards portuguesos. Es pot accedir-hi amb vaixell des del port de Faro per 10 € anada i tornada. Es tarda uns 40 minuts en arribar-hi.

Praia de Faro

Tocant a l’Ilha Deserta hi ha la platja de Faro, es tracta d’una altra platja llarguíssima similar a l’anterior. Hi ha una gran varietat de bars i restaurants al llarg del passeig marítim. Aquesta acostuma ha està més massificada que l’Ilha Deserta, però també és molt bonica.

Costa 3 € anar i tornar amb vaixell des del port de Faro. També s’hi pot arribar amb cotxe a través d’un estret pont que connecta la platja amb la ciutat de Faro, però t’hauràs d’arma de paciència per aparcar en temporada alta.

LAGOS

Ponta de Piedade
Praia Dona Ana
Avenida dos Descobrimentos

Ponta da Piedade

Ponta da Piedade és la principal icona de Lagos. Aquest monument natural és impressionant pels seus increïbles penya-segats i les seves formacions rocoses. Com indica el seu nom és un cap i s’hi pot accedir caminant fins a la punta. Des d’aquí s’obtenen unes vistes espectaculars de la costa i en dies clars es pot veure fins a Sagres. No obstant, la millor manera d’apreciar les coves i el seu contrast amb l’aigua turquesa es des d’un vaixell.

Praia Dona Ana

La platja Dona Ana és considerada una de les més pintoresques de tot l’Algarve, normalment està molt plena.

Avenida dos Descobrimentos

Una altra activitat interessant és passejar pel passeig marítim a la tarda. Hi ha moltes parades on venen des d’imitacions fins a precioses artesanies.

SAGRES

Fortaleza de Sagres
Cabo São Vicente

Aquí és on al segle XII es pensava que s’acabava el món.

Fortaleza de Sagres

Per arribar-hi cal travessar el poble de Sagres i seguint la carretera fins al final s’arriba a la Fortalesa de Sagres, hi ha un gran pàrquing gratuït.

Abans d’entrar a la fortalesa val la pena donar un passeig pels penya-segats. Amb molt de compte, doncs la zona és un camp de rasclers, inclòs en l’interior de la fortalesa. Els rasclers són canals que el pas de l’aigua crea a la superfície de la roca, com es pot veure en paisatges càrstics de roca calcària. Si es camina cap a la dreta es pot veure el cap de São Vicente, el far i la praia do Tonel, cal a l’esquerra hi ha els penya-segats i la praia da Mareta. Un cop a l’interior de la fortalesa, el millor que es pot fer és recórrer tot el perímetre, és un passeig molt bonic directament sobre els penya-segats, doncs la única part construïda és la que defensava la fortalesa per terra. També es pot veure algun bastió durant el recorregut, però no és el més interessant.

Per la porta da Praça s’accedeix a l’interior de la fortalesa. Quasi tot és un reconstrucció del segle XVIII ja que la fortalesa va quedar molt malmesa durant el saqueig del corsari Francis Drake a finals del segle XVI. Per si fos poc, un tsunami provocat pel terratrèmol del 1755 va acabar de destrossar la fortalesa. En el passat hi va haver una fosa i un pont llevadís, elements que avui han desaparegut.

Als dos costats de l’entrada es troben els bastions Santa Bàrbara i Sant Antoni. Des d’aquí es podia defensar per terra el fort i avui són un magnífic mirador tant de l’interior com de l’exterior del recinte.

A la dreta de l’entrada és impossible no veure la Igreja Nossa Senhora da Graça, aquesta petita església pintada de blanc immaculat. Diuen que el seu campanar està construït sobre l’antic ossari del cementiri de la fortalesa. Està oberta als visitants i en l’interior destaca l’altar cobert de les típiques rajoles portugueses i el seu retaule daurat.

Més o menys al centre de la fortalesa, rodejada de rasclers, es troba la Cambra Sonora. Des de l’exterior sembla un laberint, sorprèn el so del mar des de dins, és tan intens el so de l’aigua contra les roques com si estiguessis en un penya-segat.

L’entrada a la fortalesa és de pagament. Hi ha diferents tarifes, i els diumenges a partir de les 14 hores, l’accés és gratuït per a els europeus. Entra general: 3 €.

Horaris:

De maig a setembre: de 9:30 a 20 hores.

D’octubre a abril: de 9:30 a 17:30 hores.

A l’interior de la fortalesa hi ha una botiga de souvenirs, lavabos i restaurant.

Cabo São Vicente

El Cabo de São Vicente és el punt més sud-occidental de l’Europa continental. Per allí van passar fa segles molts navegants rumb cap aquestes terres que havien estat descobertes poc abans i que van deixar clar que la fi del mon no estava ni a Finisterre ni en aquest cap portuguès.

Són molts els que visiten aquest lloc per la tarda. La posta de sol és de les més boniques de l’Algarve.

SILVES

Praça Al-Mutamid
Praça do Município
Igreja da Misericórdia de Silves
Sé Catedral de Silves
Castelo de Silves
Casa da Cultura Islâmica e Mediterrânica

Un cop s’arriba a Silves, no hi ha problema per recórrer la ciutat a peu. El seu centre medieval és compacte.

Silves va ser fundada pels romans, però sota el domini àrab va ser quan la ciutat va aconseguir el seu màxim esplendor. Al segle XIII van rendir la ciutat al regne de Portugal. Al tallar-se en aquest moment les rutes comercials amb el nord d’Àfrica, va començar la decadència de la ciutat, la qual es va veure malmesa pel terratrèmol de 1755. Avui en dia la ciutat recorda amb els seus edificis el pas de diferents cultures que han convertit a Silves en la ciutat que avui podem visitar.

Praça Al-Mutamid

Aquesta àmplia plaça rendeix homenatge al passat musulmà de Silves. En concret a Al-Mutamid, el rei poeta educat en aquesta ciutat portuguesa que més tard va governar el regne taifa de Sevilla al substituir al seu pare. La plaça és un gran espai rectangular, amb molts arbres, en que destaca un colorit mural en que es fa referència a la història de la ciutat, al pas dels àrabs i també dels cristians.

En un dels extrems de la plaça hi ha una font decorada amb grans escultures que representen a homes i dones que van viure a Silves en l’època de Al-Mutamid. Cada una de les set figures que decoren el monument està tallada en una pedra diferent, totes es recolzen sobre bases d’acer. A més hi ha quatre plaques sobre l’aigua inscrites amb textos àrabs.

Praça do Município

Al final de la plaça anterior cal dirigir-se a la dreta per arribar a una altra plaça, la praça do Município. És un petit espai amb arbres en que destaca una font, un quiosc i una part de l’antiga muralla de la ciutat. Al nivell superior està l’edifici que allotja el Centre d’Interpretació del Patrimoni Islàmic.

A la dreta de la plaça es conserva una de les portes que donaven accés a la medina. Es tracta de la Porta da Cidade de Silves. És la més ben conservada de l’antiga muralla i destaca per la seva mida i aquesta entrada en forma de colze tan característica de les portes almohades. Annexa a la porta està la torre que en el seu moment es va allotjar l’Ajuntament de Silves.

Igreja da Misericórdia de Silves

Es troba en un atractiu i fotogènic racó en que s’uneixen la seva façana blanca i l’entrada a la Catedral amb cases blanques cobertes de buguenvíl·lees

L’exterior de l’església és senzill, excepte un detall que s’ha de buscar pel lateral, una fantàstica porta manuelina, aquesta està decorada amb motius aquàtics, pinyes i caps. No està a l’entrada principal, ni tan sols en una entrada, doncs està construïda per sobre del nivell del carrer. En quan a l’interior cal fixar-se en els set panels del retaule, en cada un s’il·lustra una de les obres de misericòrdia.

Sé Catedral de Silves

La Catedral de Silves és una de les més importants de l’Algarve. Va ser construïda al segle XII als peus del castell, sobre una Mezquita. Un segle més tard, es va reconstruir, i ha estat restaurada en vàries ocasions després dels danys de de diversos terratrèmols. L’interior, d’estil gòtic romana pràcticament inalterat, i tot i que poc té a veure amb les grans esglésies gòtiques d’Europa, si que és un bon exemple d’aquest estil arquitectònic del sud de Portugal.

L’accés costa 1,5 € i permet veure les vidrieres, les voltes del sostre i les tombes, entre les que es troba la del rei João II.

Castelo de Silves

Quan s’arriba a Silves, des de la carretera s’obtenen les millors perspectives de la ciutat dominada pel castell.

Davant la porta del castell de color vermell espera al visitant una escultura del rei Sancho I, monarca que va assetjar Silves durant més de tres mesos aconseguint la primera victòria dels portuguesos a l’Algarve. Després de creuar les primeres torres d’aquest castell, un dels millors conservants de l’Algarve, es troba l’oficina i la botiga.

En aquest lloc hi va haver inicialment una construcció visigoda. Sobre ella, els àrabs van aixecar el seu castell, el qual va ser convertit en fortalesa davant de l’assetjament constant dels cristians. L’aspecte actual data de la minuciosa restauració del segle XX.

El més atractiu del castell és el recorregut pel passeig de ronda, des d’aquest lloc la perspectiva de la ciutat, l’entorn i l’interior de la pròpia fortalesa és magnífica. Es distingeixen les ruïnes excavades del palau almohade. Sobre elles s’ha realitzat una petita recreació de com devia ser l’interior de les estàncies del palau en temps dels àrabs.

Unes escales porten al gran aljub que data del segle XII. El subjecten vàries columnes i totes les parets estan emblanquinades. On abans s’emmagatzemava aigua ara s’hi realitzen excavacions temporals.

L’entrada costa 2,80 €.

Casa da Cultura Islâmica e Mediterrânica

A l’antic Escorxador de Silves, un excel·lent exemplar de l’arquitectura neoàrab de la regió, construït al 1914, funciona actualment com la Casa de la Cultura Islàmica i Mediterrània, on els visitants poden assistir a conferències i visitar exposicions d’arts plàstiques.

Països Baixos

Publicat el gener 22, 2024 per mferrete

Respon

Contingut:

INFORMACIÓ D’INTERÈS

Capital

Amsterdam.

Capital legislativa: La Haya

Bandera

Tres franges horitzontals d’igual amplada vermella, blanca i blava de dalt cap baix.

Extensió

41.526 km2.

Situació geogràfica

Situada a Europa Occidental, limita a l’Est amb Alemanya, al Sud amb Bèlgica i està banyada al Nord i a l’Oest pel mar del Nord. Hi ha tres regions molt ben diferenciades: al Nord i Nord-est s’estén una zona pantanosa, a l’Oest es troba una zona formada per terres baixes pantanoses (pòlders), terra arravatada al mar o a llacs protegits per dics. El 38% de la superfície es troba per sota el nivell del mar. Els dics protegeixen les regions més poblades. Al gran braç marítim del Nord hi ha un extens dic de 30 km de llarg on s’ha format el llac Ijssel. Hi ha una gran xarxa fluvial formada pels rius Rin, Mosa i Esalda que connecten les principals ciutats entre si. Al Nord es troben les Illes Frísia occidentals connectades amb les Illes Frísia orientals alemanyes.

Població

15.254.000 habitants.

Idioma

Neerlandès i Frisó (parlat pels habitants de la província de Friesland).

També es parla el flamenc, l’anglès i l’alemany.

Sabies que …

Que la quarta part d’Holanda està per sota l’aigua?
Que el Palau de Justícia i el Tribunal Penal Internacional està a La Haya
Que Holanda continua tenint avui uns mil dels vells molins funcionant?
Que Holanda és el tercer exportador agrícola tot i tenir només un 3% de la població que treballa en l’agricultura?
Que en el país no hi ha més de 15.000 km. de senders per a bicicletes?
Que la província de Flevoland va ser creada al 1986 després de guanyar terreny al Zuider Zee?
Que els holandesos són les persones més altes d’Europa?
Que la ciutat d’Amsterdam està construïda tota sobre estaques?
Que cada holandès té una bicicleta i que hi ha el doble de bicicletes que de cotxes?
Que Holanda és el país amb més concentració de museus del món, i que només a Amsterdam hi ha 42 museus?
Que Holanda va ser un dels sis membres fundadors de la Comunitat Econòmica Europea?
Que el punt més alt del país s’eleva a 323 metres sobre el nivell del mar i que els holandesos li denominen muntanya?
Que la capital és Amsterdam però el govern està a La Haya?
Que el punt més baix d’Holanda està a 6,7 metres sota el nivell del mar?
Que l’aeroport de Schiphol està a per metres sota el nivell del mar?
Que Holanda compta amb més de 4.400 km de rius navegables, canals i llacs?

Breu història

Els Països Baixos estan poblats des d’èpoques llunyanes. Fins als romans no es té notícia d’ells, però aquests no van deixar petjades perceptibles. A principis de l’Edat Mitja, els frisons ocupen les costes, desconeixent-se tot fins a la creació de l’Imperi Carolinge. Els danesos l’ocupen durant el segle IX, però amb la pèrdua del seu poder apareixen els principis feudals que constitueixen les classes de l’actual estat. Neix entre elles el Comtat d’Holanda, que al 1229 passa a la casa de Habsburg. Al segle XVI, són súbdits de Carles V d’Alemanya i i I d’Espanya qui amplia el nombre de províncies i els hi concedeix l’autonomia. Guillem d’Orange es rebel·la contra els espanyols i aconsegueix que les províncies nòrdiques proclamin la independència. Durant el segle XVII es converteixen en primera potència comercial del món, expandint-se pel mateix, Vénen les guerres amb Napoleó i França que els hi resulten molt costoses. La Revolució Francesa i Napoleó derroquen a Guillem V i queden annexats a l’Imperi. A principis del segle XIX s’integren sense convenciment amb Bèlgica i Luxemburg als Països Baixos. La unió és poc duradora. A la 1ª Guerra Mundial es manté neutral, però a la 2ª és ocupada per Alemanya. Actualment pertany a la Unió Europea i a la OTAN.

Clima

Es caracteritza per la proximitat del mar i menys per la seva situació nòrdica. El resultat són hiverns suaus i estius no molt calorosos. A l’este i sud-est del país els hiverns són més freds i els estius més calorosos.

TEMPERATURES MITGES PER MESOS, I VESTIMENTA RECOMENADA
MESOS	MÀXIMA	MÍNIMA	DIES DE PLUJA	TIPUS DE VESTIT
GENER	5	1	14	H
FEBRER	5	1	11	H
MARÇ	9	3	9	H/E
ABRIL	13	6	9	E
MAIG	17	9	9	E/V
JUNY	20	12	9	E/V
JULIOL	22	15	11	E/V
AGOST	22	15	11	E/V
SETEMBRE	19	12	12	E/V
OCTUBRE	14	8	12	E
NOVEMBRE	9	5	14	E/H
DESEMBRE	6	2	13	H

Temperatures mitges per mesos i vestimenta recomanada

Les temperatures màximes i mínimes són la mitja mensual dels últims 25 anys.

Les pluges reflexen numèricament el promig de les mateixes, per cada mes.

Les anotacions en vestuari reflexen el tipus de roba a ser usada. Aquestes indicacions són merament indicatives, i s’ha de tenir en compte les informacions que es poden tenir en relació a la climatologia de la zona en els dies anteriors al viatge, i a la altitut dels llocs que es volen visitar. Els codis utilitzats indiquen:

H = Utilitzar roba d’hivern de la que s’utilitza als llocs freds del nostre pais.

E = Utilitzar roba d’entretemps, amb algún abric per les nits.

V = Utilitzar vestuari d’estiu.

Horaris del comerç

De dilluns a divendres de les 08:30 a les 17:30 hores. Alguns dijous o divendres fins a les 21 hores.

Dissabtes fins les 16 o 17 hores.

Quasi totes les botigues tanquen un matí o una tarda.

Horaris dels bancs

De dilluns a divendres de les 09 a les 16 o 17 hores, de vegades fins a les 20 hores.

Dissabtes tancats.

Horaris dels restaurants

Dinars de les 12 h. a les 14 h.

Sopars de les 18:30 h. a les 22 h.

Cobertura de la Seguretat Social espanyola

Existeix. Per a l’assistència mèdica cal dirigir-se a qualsevol metge de la Seguretat de la Malaltia i presentar el formulari E 111. En aquest cas es rebrà assistència mèdica gratuïta. Referent als medicaments, s’ha de presentar la recepta en qualsevol farmàcia, juntament amb una fotocòpia del seu formulari E 111. Si es precisa hospitalització, el metge sol·licita autorització de la Caixa Mútua General (ANOZ). Si s’acudeix directament a l’hospital, cal presentar el formulari E 111 a l’administració del mateix i sol·licitar que es posin en contacte amb ANOZ. Si hi hagut despeses per assistència sanitària de caràcter urgent, cal presentar les factures originals i el formulari E 111 a la Caixa Mútua General de la Seguretat de la Malaltia (ANOZ) i si aquesta ho considera procedent es reintegraran part de les despeses.

Farmàcies (Compra de medicaments)

A les farmàcies Drogisterij es venen fàrmacs que no necessiten recepta. Per als que la necessiten s’ha d’acudir a un Apotheek que és administrat per farmacèutics diplomats.

Estan obertes de dilluns a divendres de les 8 o 9 a les 17:30 h. Existeix servei de guàrdia.

Compres d’artesania

Formatges, flors i bulbs, ceràmica pintada a mà, porcellana blava de Fles a Delft, porcellana de Makkum, xocolata i esclops de fusta.

Gastronomia: plats típics

Sopa de pèsols: Cremós puré de pèsols secs als que se’ls afegeix patata, pastanaga i trossets de pernil.

Hutpsot: Guisat de carn de vedella, ceba, patata i pastanaga.

Stampot: Salsitxa remullada amb col.

Zuurkool met spek: Salsitxa, xucrut i bacon.

Peix fresc: Gall, llenguado, bacallà, salmó, llobarro i també musclos, gambes i ostres.

També és costum menjar arengada crua acompanyada amb cebetes i anguila fumada.

Diversions

Les ciutats holandeses, sobretot les grans, ofereixen un programa complet d’activitat lúdic-culturals, trobades d’orquestres, ballets, òperes i també discoteques, clubs de jazz i música en viu. A excepció d’Amsterdam on la vida nocturna adquireix caràcter propi, a la resta del país solen acabar a les dues de la matinada.

Transport ferroviari

Holanda compta amb una important xarxa ferroviària, amb uns equips molt moderns que circulen per tot el país. Existeix connexió ferroviària ràpida entre l’aeroport de Schiphol d’Amsterdam i les ciutats més importats. Fins i tot per la nit, hi ha un trec cada hora entre Utrecht, Amsterdam, l’aeroport de Schiphol, La Haya, Rotterdam i viceversa. Hi ha una xarxa intercity, un sistema nacional de trens exprés entre les grans ciutats, que també paren en totes les grans estacions. Els trens tramvia realitzen el servei a localitats petites i intermèdies. Quasi totes les línies tenen servei cada mitja hora com a mínim. En els trens nacionals no es necessita fer reserva.

Transport amb autocar

Les parades d’autobusos es troben com a norma general prop de les estacions de tren i uneixen els pobles i ciutats del voltant, en les ciutats el transport públic el realitzen els autobusos municipals.

Xarxa viària

Les carreteres d’Holanda estan en perfecte estat, són excel·lents, molt planes i amb poques corbes. La xarxa d’autopistes uneix les principals ciutats del país. Estan exemptes de peatge. A les carreteres de segona ordre podem trobar transbordadors per a creuar els rius i canals. A Holanda es paga un peatge en alguns ponts i túnels com el de Kiltunnel i el pont Prins Willem Alexander.

Conducció

Se circula per la dreta. La velocitat màxima permesa a les autopistes és de 120 Km/h. Fora del casc urbà la velocitat màxima és de 80 Km/h. I dins és de 50 Km/h.

Cal tenir el permís nacional i la documentació oficial del vehicle, de l’ITV espanyol i de la carta verda. Els cotxes han de portar distintiu internacional.

Seguretat ciutadana

Les zones més problemàtiques són Amsterdam i Rotterdam, on els robatoris són freqüents. Però les possibilitats de ser víctimes d’un robatori no són superiors a les d’altres grans ciutats europees. S’aconsella prendre les mesures normals de prevenció com no freqüentar llocs solitaris, no deixar objectes de valor dins del cotxe, aparcar-lo en un aparcament vigilat, vigilar el bolso i la cartera, no mostrar joies ni bitllets en públic, etc.

Representació diplomàtica espanyola

TIPUS: Ambaixada.

DIRECCIÓ: Lange Voorhout, 50.

LOCALITAT: 25514 EG – LA HAYA.

TELÈFON / FAX: +31 (70) 302 49 99 / +31 (70) 361 79 59

A tenir en compte

Les drogues toves són legals a Holanda, fins al punt de que en alguns coffee shops ofereixen un “menú d’herbes”, amb diferents preus.

Al conduir cal tenir cura dels ciclistes que abunden per tot el país. Els Països Baixos són un autèntic paradís per a ells. Si no disposa de bicicleta és molt fàcil llogar-ne una.

AMSTERDAM

Amsterdam, ciutat petita, però amb personalitat pròpia. Amb menys d’un milió d’habitants, no deixa indiferent a ningú. És una capital especial, en la qual es respira una alt sentit de llibertat i una gran consciència pel medi ambient. Les xifres ho demostren, és una de les ciutats del món amb major concentració de ciclistes. Qualsevol època de l’any és ideal per a visitar la ciutat. Durant l’estiu, quan les temperatures són més agradables, es poden realitzar moltes activitats a l’aire lliure. A l’hivern, és un plaer veure la ciutat dels canals coberts de neu i una parada-refugi als coffee shops serà inevitable. És el moment ideal per recórrer els seus carrers ja que les baixes temperatures fan que el nombre de turistes disminueixi considerablement.

El recorregut sol iniciar-se a l’Estació Central de trens, punt neuràlgic del transport de la capital. El primer que es troba el visitant és un mar de bicicletes, l’aigua del curs del riu Ij i una preciosa torre defensiva de l’Edat Mitja, coneguda com la Torre de les Lamentacions (Schereierstoren), denominada així perquè segons la llegenda, les dones dels mariners ploraven aquí als seus marits devorats pel mar. I en aquest context, al Port d’Amsterdam hi ha potser el barri més famós del món, el Red Light District (Barri Vermell), el barri baix de la capital, un aparador sexual on s’amaga el sistema més proteccionista del món amb les treballadores del sexe, les quals posseeixen tots els beneficis de la seguretat social holandesa.

A l’altre costat del Barri Vermell, trobem l’antic Barri Jueu, el Jordaan. Actualment és un barri bohemi d’Amsterdam, ple d’estudiants, coffee shops i petites botigues.

Dam (Plaça Dam)

La plaça Dam és un d’aquests llocs tan emblemàtics que probablement no serà un dels teus preferits d’Amsterdam. I en canvi la plaça Dam no és un lloc per desmerèixer. Dam Square està rodejada per edificis tan interessants com el Palau Reial, la Nieuwe Kerk, l’edifici de la borsa, Beurs Van Berlage, el centre comercial del Bijenkorf i el museu de cera Madame Tussauds, tots a l’abast d’una mirada.

A uns metres de la famosa Centraal Station d’Amsterdam, centre de comunicacions ferroviàries d’Holanda, la Plaça Dam, és una de les més transitades d’Amsterdam. Una plaça en la que es pot trobar una fira com un partit de futbol platja, on hi ha artistes al carrer.

Al costat d’aquesta plaça de llambordes es pot veure el Palau Reial (Koninkleijk Paleis), que va ser erigit com Ajuntament per a la ciutat, i més tard Lluís Bonaparte va transformar-lo en palau. Ara, aquest edifici de grans dimensions és la residència oficial de la monarquia holandesa quan està de visita a la ciutat (normalment viuen a La Haya) i està obert al públic com a museu. Una visita al seu interior és recomanable.

També a la mateixa plaça s’alça el famós Monument Dam, una gran obelisc de 22 metres d’alt, que va ser aixecat en honor a l’alliberament de l’ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial.

Sense moure’s de la mateixa plaça, es pot visitar Nieuwe Kerk, o església nova, el Museu de la Cera Madame Tussauds, fer algunes compres al Bijenkorf o al centre comercial de Magna Plaça, situat en un carrer darrera de la plaça, en el que va ser l’antic edifici de correus de la ciutat.

A la plaça Dam podràs trobar franktfurts, algun restaurant i les principals avingudes d’oci i comerç de la ciutat, entre elles Damrak, Rokin o Karlverstraat, el carrer de les botigues d’Amsterdam. Dam és una plaça monumental però recollida, amb aquest punt de lloc petit que tota ciutat té.

Les cases més estretes d’Amsterdam

En una ciutat famosa per la seva exquisida arquitectura, les estretes cases que voregen els canals d’Amsterdam constitueixen un dels seus exemples més inoblidables. Hi ha tres cases que destaquen per ser les més estretes de totes. Amb poc més de dos metres d’ample, els habitants poden quasi tocar ambdues parets estirant els braços.

Les cases més antigues d’Amsterdam, amb les seves ornamentals façanes, són un tresor nacional. Molts d’aquests impressionants exemples arquitectònics, que voregen el sistema de canals de la ciutat, daten de l’Edat d’Or holandesa, quan l’impost sobre els immobles es calculava a partir de l’amplada de la façana dels edificis. Existeix un debat sobre quines cases són les més estretes d’Amsterdam, i del del món. En qualsevol cas, l’exemple més destacat està a Singel 7, Oude Hoogstraat 22 i Klovenierburgwal 26.

Quasi una presó

La casa considerada com la més estreta d’Amsterdam es va construir als voltants de l’any 1600 al carrer Oude Hoogstraat 22. Mesura només 2,02 metres d’ample i 5 metres de profunditat, amb una petita habitació a cada pis. Ara la casa està oberta al públic com “el saló més petit d’Amsterdam”. A la planta baixa hi ha un botiga que ven te a granel i dolços, i al primer pis se serveixen esmorzars i high teas a grups d’hostes molt reduïts, és important reservar amb antelació. Les parets estan cobertes de fotografies i il·lustracions que mostren el passat de la casa.

La façana més estreta

La casa a Singel 7 té una estructura única, amb una façana de poc més d’un metre d’ample. La casa està entre dues cases molt més grans, i és el lloc perfecte per a fer-se una fotografia impressionant amb els braços estirats davant d’ella. De totes formes, aquesta és només la part del darrera de la casa, la part davantera és considerablement més ampla.

Compara la casa més ampla d’Amsterdam amb una de les més estretes

La Trippenhuis, a Klovoniersburgwal 29, és la casa més ampla d’Amsterdam, construïda entre 1660 i 1662 pels germans Lodewijk i Hendrick Trip. Aquest edifici va albergar el Rijkmuseum entre 1816 i 1885, abans de que és mudés a la seva ubicació actual a la plaça Museumplein. Però la seva impressionant arquitectura neoclàssica és similar a la d’una casa extremadament estreta a l’altre costat del carrer. Segons diu la història, els germans van encarregar la construcció de la segona casa per al seu xofer després que aquest comentés que estaria encantat amb una casa que fos igual d’ampla que la porta de la casa del seu amo.

Koninklijk Paleis Amsterdam (Palau Reial)

El Palau Reial (Koninkleijk Paleis) o antic Ajuntament d’Amsterdam presideix la Plaça Dam, va ser construït l’any 1648 ja que l’edifici anterior havia quedat petit i no representava la grandesa d’Amsterdam, que en aquella època vivia la seva Edat d’Or. El disseny va ser de l’arquitecte Jacob van Campen, que el va esculpir en línies d’estil clàssic, on reina la simetria i els ornaments, que podrien ser dignes d’un temple romà.

La sala principal de l’edifici, és la més bonica de totes, és la Burgerzaal i era d’accés públic. Així es fàcil imaginar-se el concurrida que era aquesta estància. Es tracta d’una sala decorada amb marbre, que ocupa uns 34 metres d’alt. Després hi havia estàncies privades pels jueus i les diferents secretàries. Fins al moment el palau no era seu de la reialesa, sinó la casa del poble, l’Ajuntament.

Va ser més endavant, al 1808, quan el germà de Napoleó, Lluís Napoleó, va ser declarat rei d’Holanda i va fer d’aquest Ajuntament el seu palau reial. Construint habitacions addicionals i decorant les estàncies amb un estil més de palau, va convertir l’Ajuntament d’Amsterdam en el palau que avui coneixem. Avui en dia, el palau està obert a diari per a visites, però també acull alguns esdeveniments de la família reial així com entregues de premis i recepcions.

Per la seva mida, proporcions i decoració, la sala principal, coneguda també com Burgerzaal o sala dels ciutadans, és la més interessant del palau i al seus voltants es poden veure exposicions que van canviant al llarg de l’any. La visita guiada (amb audioguia) comença amb un vídeo que explica la història del palau i les diferents sales que es poden veure. Un cop vist el vídeo es puja per les escales cap a la sala principal, on es poden veure les constel·lacions i el món al terra, figures tallades a les parets i llums d’aranya que pengen del sostre de quasi 27 metres d’alt.

Horaris i preus de la visita

El Palau Reial d’Amsterdam està obert a diari (amb excepció dels esdeveniments reials) entre les 11 i les 17 hores. L’entrada per adult és de 10 € i gratis pels menors de 18 anys. Amb l’entrada es pot agafar una audioguia (sempre que estiguin disponibles) que anirà explicant la història de cada sala del palau. També hi ha audioguies especials per nens.

Com arribar al Palau Reial

El Palau Reial d’Amsterdam està situat a la plaça Dam. Es troba a uns metres de l’Estació Central de trens, i en ella hi paren els tramvies 4, 9 16, 24 i 25.

Nieuwe Kerk (Església Nova)

A la mateixa plaça Dam, es troba una monumental església, es tracta de la Nieuwe Kerk oberta al públic a diari i situada al costat del Palau Reial.

L’església funciona com a museu i quan no hi ha exhibicions es pot passejar lliurement per la seva nau principal i comprar tot tipus de records a la seva botiga-museu. Acostumats a ornaments a les esglésies catòliques, la Nieuwe Kerk d’Amsterdam destaca per la seva lluminositat, amplis vitralls, parets blanques i magnífics llums d’aranya.

Al fons, on podria està l’altar, lluiex un espectacular òrgan, també sorprèn la falta de bancs, cosa que també es pot veure en d’altres esglésies holandeses.

L’església és utilitzada com a centre d’exposicions, amb exhibicions d’objectes i cultures de tot el món. A més, s’organitzen regularment concerts d’òrgan. Encara que ja no se celebren misses en aquesta església, si que es fa ús d’ella per a cerimònies reials com han estat la coronació de la reina d’Holanda o bodes reials.

Horaris: de 10 a 18 hores.

Preus: Adult: 4 €, gratis amb la targeta I Amsterdam Card.

Direcció: Plaça del Dam, Amsterdam.

Mercats d’Amsterdam

Mercat Albert Cuyp

El mercat més famós d’Amsterdam és sense dubte l’Albert Cuyp. Les botigues del carrer Albertcuypstraat treuen les seves millors gales juntament amb els altres venedors ambulants des de fa més de 100 anys.

El mercat es va legalitzar per primera vegada al 1905, encara que per aquell temps només se celebrava un dia a la semana, els dissabtes. Uns anys més tard, al 1922, el mercat va començar a celebrar-se de dilluns a dissabte, una tradició que es manté encara.

És un mercat típic, com els de casa, allí s’hi pot trobar parades de peix, formatges, pans, fruites i verdures i també parades de roba interior a pocs euros. No poden faltar les parades de bicicletes i al mig de les parades sempre hi ha algun lloc per prendre alguna cosa. El menjar és molt divers, es pot menjar un haring tradicional o una stroopwaffel feta al moment, com decantar-se per un xurros o un aperitiu vietnamita.

Aquest mercat és ideal per a visitar-lo mentre es visita la zona del Pijp. El millor són els sucs de fruites naturals (i barats) i poder provar una típica stroopwaffel recent sortida de la planxa. En el mateix Albert Cuyp es troba el restaurant Bazaar, que també pot ser un lloc per a menjar.

Direcció: Albertcuypstraat, Amsterdam. Es pot arribar amb els tramvies 16 i 24 (direcció Ferdinand Bolstraat) i baixant a la parada Albertcyupstraat. També es pot arribar amb el Canal Bus (línia groga).
Horaris: De dilluns a dissabte, de les 9 a les 17 hores.
Web oficial: http://www.albertcuypmarkt.nl

Waterlooplein

El millor mercat tipus encants d’Amsterdam està situat a Waterlooplein, darrera de l’edifici de l’òpera i al costat de la sinagoga portuguesa. Al mercat de Waterloo s’hi pot trobar discos, roba vintage, ulleres de segona mà, cadenats per a la bicicleta, eines, roba hippie, etc.

Aquest és un dels millors llocs per a comprar la primera bicicleta a l’Holanda. Tenen una bona selecció de segona mà a preus raonables (i es pot regatejar). A més, també es poden trobar gangues úniques.

Direcció: Waterlooplein 2, 1011 NZ – Amsterdam. Si estàs passejant pel centre d’Amsterdam podràs arribar fàcilment a aquest mercat donant un passeig tranquil. Hi té parada els tramvies 9 i 14 (baixant a la parada de Waterlooplein) i també hi para el metro, línies 53 i 54. També para a prop del mercat el Canal Bus
Horaris: De dilluns a dissabte de 9 a 18 hores.
Web oficial: http://www.waterloopleinmarkt.nl

El mercat de flors flotant (Bloemenmarkt)

A la vora del canal Singel, entre Muntplein i Koningsplein, s’extén un dels mercats més famosos d’Amsterdam, es tracta del Mercat de les Flors (Bloemenmarkt). Aquí es pot trobar durant tot l’any una gran varietat de bulbs i flors de tot tipus.

El mercat de les flors d’Amsterdam va ser fundat al 1862 i és curiós perquè les seves parades de flors es troben literalment ubicats al canal, convertint-lo en un mercat flotant.

En una quinzena de parades es venen també tot tipus de plantes, especialment famosos són els seus bulbs de tulipes, però també hi ha llavors i bulbs de moltes altres flors. Per la seva fama mundial, és impossible passejar pel mercat de les flors sense donar-se cops amb la gent de tots els continents. A les parades es venen tant flors com souvenirs.

Horaris: De dilluns a dissabte, de 9 a 17:30 hores. Els diumenges, d’11 a 17.30.

Noordermarkt

Els dilluns al matí, a la plaça de Noorddermarkt s’acull un mercat de segona mà, on es pot trobar antiguitats, llibres, roba o accessoris per la llar. Però aquest no és el mercat que fa famosa la Noordermarkt, el més conegut és el mercat dels dissabtes, un mercat de productes orgànics i productes de l’hort, conegut a Holanda com Boerenmarkt, igual que el barri on s’allotja. És una mica elitista i els preus dels seus productes són cars.

El mercat de productes orgànics de Noordermakt va començar a celebrar-se al 1987 per iniciativa d’un dels propietaris d’una cafeteria de la zona per atreure a més clients. Amb el pas del temps s’ha convertit en un mercat popular tant entre la gent del barri com de la resta de la ciutat.

En les seves parades es pot trobar formatges, pa, ous, bolets … però també espècies, fruits secs, tortells casolants.

La Noordermarkt està situada a uns 10 minuts de la Westerkerk i la casa de Anna Frank.

Direcció: Noordermarkt, 1015 MV Amsterdam. Si està passejant pel centre d’Amsterdam podrà arribar-hi fàcilment donant una passeig. Tenen parada aquí els tramvies 3 i 10 (baixant a la parada de Marnixbad).
Horaris: Obert els dilluns de 9 a 14 i els dissabtes entre les 9 i les 17.
Web oficial: http://www.noordermarkt-amsterdam.nl

Mercat Ten Kate

Amb més de cent paradetes venen ingredients frescos, flors, plantes, teles, sabates i més, aquest acollidor mercat és el cor latent d’ Ámsterdam West. El mercat obre tots els dies de 9 a 18 hores, excepte els diumenges i festius.

Mercat Dapper

El Dappermarkt és un mercat situat a la zona est d’Amsterdam, prop d’Estació de Trens de Muiderspoortstation. Aquesta zona d’Amsterdam es caracteritza per l’aspecte multicultural, i aquest mercat ho transmet plenament. Essent un lloc on conviuen una gran varietat de cultures.

El Dappermarkt ha estat nombrat diverses vegades com el millor mercat d’Holanda, però que té aquest mercat que no tinguin els altres? A priori, sembla un simple mercat de barri, però si t’endinses més comprovaràs que el seu èxit radica en la barreja de cultures i l’ambient que s’hi respira.

En aquest mercat s’hi venen fruites i verdures, però també roba i altres objectes variats. Aquest mercat és ideal per trobar productes a bon preu, pel que atreu a molts visitants, i és exemple de convivència. Parades surinameses al costat d’ofertes turques o productes importats directament de l’Europa de l’Est.

Prop del Dappermarkt hi ha la famosa cerveseria del molí Browerij het Ij i el museu dels tròpics (Tropenmuseum) al Oosterpark.

Direcció: Dapperstraat, 1093 BT Amsterdam. Amb transport públic podràs arribar al Dappermarkt amb les línies de tramvia 9, 14, 3 i 7. També para a prop l’autobus 22 i la parada de trens de Muidepoort queda a un parell d’illes.
Horaris: De dilluns a dissabte de 9 a 17 hores.
Web oficial: http://www.dappermarkt.nl

Nieuwmarkt

La plaça de Nieuwmarkt és una de les preferides d’Amsterdam. Està situada al barri més antic de la capital holandesa i envoltada de bars i restaurants, a més de comptar amb el magnífic edifici de De Waag.

De dilluns a divendres, es troba en aquesta plaça un mercat molt petit on es venen flors, formatge i algunes verdures. Cada dissabte, però, el mercat creix i dóna lloc a un mercat de productes orgànics, des de sucs de fruites i verdures orgàniques fins a espelmes, cosmètics i alguna para de dolços com poffertjes o crêppes.

Tot i ser un mercat relativament desconegut, en aquesta plaça s’hi celebra el mercat des del segle XVII, quan els grangers arribaven a la ciutat a vendre els seus productes, just al costat de l’entrada de la ciutat emmurallada.

Durant els mesos d’estiu també se celebra un mercat a la Nieuwmarkt cada diumenge o es pot trobar antiguitats i roba.

Direcció: Nieuwmarkt, Amsterdam. Si estàs passejant pel centre d’Amsperdam podràs arribar-hi fàcilment. Hi paren els tramvies 3 i 10 baixant a la parada de Marnixbad.
Horaris: De dilluns a divendres de 9 a 18, dissabtes de 9 a 17, i els diumenges d’estiu de 9 a 17.

El Bazaar, un antic mercat negre

És el mercat interior més gran d’Europa. Es tracta d’un mercat que antigament era il·legal i en qual s’hi pot trobar de tot, des de mobles i productes d’electrònica fins a moda i cosmètics. Passejar pel mercat oriental et transportarà a l’Orient.

El Bazaar es trova a les afores d’Amsterdam, a la ciutat de Beverwijk. Per arribar-hi es pot fer a través d’un vaixell darrera l’Estació Central D’Amsterdam. Si necessites indicacions per arribar-hi, pregunta pel zwarte markt. El mercat De Bazaar està obert els dissabtes i diumenges.

He Hua Tempel (Temple Budista de He Hua)

Molt a prop del Barri Vermell s’extenen una sèrie de carrers plens de restaurants i botigues xineses. El Barri Xinès d’Amsterdam no és especialment conegut pel turisme, però darrera dels cartells bilingües es troba una riquesa cultural única.

El màxim exponent del Barri Xinès d’Amsterdam, a part dels seus restaurants i salons de massatges, és el temple xinès budista de He Hua. Aquest temple va ser inaugurat l’any 2000 i dedicat a la reina Beatriu dels Països Baixos. Ara aquest temple és el temple budista més gran d’Europa, encara que pugui semblar petit.

Si es vol veure per dins, el temple està obert a diari des de les 10 dins a les 17 hores (els dilluns tancat), i l’entrada és gratuïta, un cartell a l’entrada informa que podem visitar-lo amb calçat, fer fotografies i menjar, només si és menjar vegetarià. També pots animar-te a encendre un insens al seu Déu i admirar tranquil·lament l’opulència de les seves llums i parets daurades. S’organitzen visites guiades els dissabtes a les 14, 15 i 16 hores.

Una visita recomanable per a tots aquells que estiguin donant un passeig per la part més antiga de la ciutat. El temple de He Hua, o Fo Guang Shan He Hua queda molt a prop del famós edifici del restaurant In de Waag del carrer Zeedijk.

Per més informació sobre el temple, pots consultar la seva pàgina web oficial:

http://www.ibps.nl/en/hehuahome.htm

NEMO (Museu de la Ciència)

Un dels edificis que destaquen al port d’Amsterdam és el NEMO, el museu de la ciència de la ciutat. NEMO emergeix del riu Ij com una gran construcció de color verd, amb un espectacular disseny arquitectònic de la mà de Reni Piano. En el seu interior un món de ciència i tecnologia per a descobrir, al terrat una enorme plaça que fa funcions de platja urbana.

NEMO és el museu de la ciència més gran dels Països Baixos, va ser inaugurat al 1997 per la reina Beatriu i compta amb 4 plantes on es pot explorar una fàbrica de pilotes de plàstic, un gran laboratori científic on es fan els tests amb ADN o barrejant vitamina C amb diferents substàncies, La ment humana, els secrets de l’ADN i molts més secrets que esperen ser descoberts.

NEMO és sinònim de 5.000 m² d’exhibició amb materials educatius i interactius que desperten qualsevol ment, un museu molt indicat per a qui viatgi amb nens. De les seves 4 plantes, la última està reservada a la cafeteria i una zona de jocs per a nens

Visiten el museu unes 400.000 persones l’any. La piazza al terrat del NEMO és un lloc ideal per a gaudir d’un dia de sol.

Al costat del museu es troba el vaixell de vela The Amsterdam, una rèplica del vaixell original que va navegar els mars al segle XVIII. Amb una entrada combinada pots veure ambdós museus en un dia. A més, NEMO està situat a tan sols 15 minuts caminant des de l’Estació Central, el museu és fàcilment accessible a peu des del centre de la ciutat.

Horaris

Obert de dimarts a dissabte de 10 a 17. La terrassa està oberta de dimarts a diumenge de 10 a 17.30 i l’entrada és gratuïta.

Per més informació sobre els horaris pots visitar la pàgina Web oficial de NEMO.

Preu: El preu per a majors de 4 anys és de 17,50 €.

Direcció Ooterdak, 2

Jordaan (Barri Jordaan)

És un barri on tots els viatgers llestos es perden entre els seus carrers, es deixen conquerir amb l’oferta gastronòmica més desconeguda, cultural, de disseny… un barri que s’ha de conèixer (en holandès; Maak kennis met…). Jordaan és un barri al que com a les millors persones, se li ha de donar temps perquè poc a poc t’obrirà les portes i t’ajudarà a descobrir alguns dels millors secrets d’Amsterdam.

El barri va ser afegit a Amsterdam al 1612, llavors era un districte per als emigrants i la classe obrera, més endavant, al segle XIX el barri va començar a empobrir-se i deteriorar-se, una situació que no va millorar amb l’ocupació nazi dels anys 40 i 50 del segle XX. El barri es va convertir en un lloc on ningú hi volia viure.

Afortunadament, el barri de Jordaan es va recuperar i va començar la seva modernització a la dècada dels 70. Com a passat en moltes altres ciutats, va ser en aquest moment quan el Jordaan va ser redescobert per artistes, estudiants i joves emprenedors, convertint-lo en un dels barris més cars de la ciutat i del país. Avui en dia, els preus de lloguer i de compra d’habitatge al Jordaan posarien els cabells de punta als seus primers veïns.

A part de trobar restaurants, cafeteries, terrasses, boutiques i botigues d’antiguitats, de disseny, cinemes alternatius i tot tipus d’oferta cultural, a Jordaan també es pot visitar alguns monuments i museus, entre ells el conegut museu de la casa d’Anna Frank. Així val la pena visitar la casa d’Anna Frank i la veïna Westerkerk (l’entrada és gartuïta), l’església, molt sòbria, és interessant de veure, encara més rellevant és la seva torre, la Westertooren que data del 1631 i s’eleva 85 metres, oferint unes vistes panoràmiques del centre d’Amsterdam.

Una altra església famosa de Jordaan és la Noorderkerk, construïda al segle XVII com la segona església protestant d’Holanda. Al costat d’aquesta església se celebra el mercat de Noordermarkt.

La millor forma de descobrir el Jordaan és deixant-se perdre pels seus carrers, parant a prendre un cafè i un applegekak en una de les seves acollidores cafeteries, mirant les botigues i les galeries d’art de la zona de 9 straatjes i deixant-se conquerir pels ponts, canals i la pintoresca arquitectura d’un dels barris més famosos d’Amsterdam. També pots embarcar-te en una aventura pels canals d’Amsterdam a bord d’una barca de pedal que es lloguen prop de la Westerkerk. També s’ofereixen tours amb guia pel barri, per conèixer millor la seva història i anècdotes.

6 curiositats sobre el barri de Jordaan:

Rembrandt va viure els seus últims anys de la seva vida a Jordaan (al canal de Rozengracht) i va ser enterrat a Westerkerk.
El que va començar essent un barri obrer al segle XVII és ara una de les millors localitzacions més desitjades d’Holanda.
Es diu que el seu nom vé de la paraula francesa Jardin (i a més molts dels seus carrers tenen nom de plantes i arbres).
A Jordaan hi ha una gran quantitat de Hofjes (patis interiors). Durant l’estiu alguns patis obren els diumenges i ofereixen concerts gratuïts.
Fixant-hi bé, es pot veure que en moltes cases hi ha una pedra a la façana que indica la professió de la família i el símbol dels seus habitants.
La música és un element clau d’aquest barri, que ha allotjat grans noms de la música local. Cada any se celebra aquí el Jordaanfetibal.

Barri de Pijp

De Pijp és una de les zones més animades d’Amsterdam. En aquest districte tot gira al voltant de l’Albert Cuyp, on es troba el mercat a l’aire lliure més gran d’Europa.

De Pijp també és famós per la Heineken Experience, que es troba a l’antiga fàbrica de cervesa Heineken. Aquesta zona és també la de major densitat de cafeteries i restaurants d’Holanda. Pel seu ambient artístic i multicultural, De Pijp és a Amsterdam el que el Barrio Latino és a París.

Barri Vermell

El Barri Vermell està situat a prop del centre i s’ha guanyat la mala fama. Dona’t una volta per a veure els aparadors de noies.

Chinatown

Sembla cada vegada més que totes les ciutats del món tenen un barri xinès. Amsterdam també, encara que bastant petit i és poc conegut pels turistes, el Barri Xinès d’Amsterdam és un dels més antics d’Europa. Aquest barri, situat al centre històric d’Amsterdam i tocant amb el famós Barri Vermell, s’estén a la zona de Zeedijk, prop de la plaça de Nieuwmarkt.

Aquí trobaràs molts restaurants xinesos, són fàcils de detectar per les seves decoracions com pels seus plats que pengen darrera una finestra, A la zona hi ha també restaurants d’altres sabors asiàtics com tailandesos, indonesis, etc., i una gran varietat de botigues de souvenirs i d’objectes orientals. Es diu que el primer restaurant xinès d’Amsterdam va obrir les portes l’any 1928.

Alguns dels restaurants més coneguts d’aquest barri són el restaurant Nam Kee (Zeedijk 11-13) o el restaurant tailandès Bird (Zeedijk 72-74) entre d’altres.

Sabràs que estàs al Barri Xinès perquè els noms dels carrers comencen a està escrits en xinès i holandès. Uns passos més endavant, trobaràs restaurants amb decoració que et transportaran a la Xina i, al mig del barri, el Temple Budista de He Hua.

Amsterdam-Zuid (Barri Zuid)

Format pels barris de Oud Zuid, de Pijp i Zuidoost, el sud d’Amsterdam és un districte ple de vida que representa el cor artístic de la ciutat. Aquesta zona alberga museus emblemàtics, locals de música de categoria mundial, botigues d’alta gama i restaurants innovadors.

Típic d’Amsterdam Zuid

En aquest barri, la història es fusiona amb la cultura contemporània. Gran part de les atraccions culturals d’Amsterdam es concentren al sud de la ciutat, igual que les millors botigues i locals gastronòmics.

El barri de Oud Zuid reuneix els famosos Rijksmuseum, Museu Van Gogh, Stedelijk Museum (Museu Municipal) i Moco Museum en una plaça amb l’apropiat nom de Museumplein, un espai públic cobert de gespa i replet de visitants fent fotografies. Just al costat dels museus està l’Orquestra Reial del Concertgebouw, un prestigiós local de música clàssica que també convida al públic a assistir a concerts gratuïts tots els dimecres durant l’hora de dinar. El proper parc Vondelpark és un oasis de jardins i zones verdes al centre de la ciutat en el que els habitants gaudeixen passejant a peu o en bicicleta. Hi ha vàries cafeteries amagades pel parc, i a l’estiu hi ha actuacions gratuïtes a l’aire lliure al Teatre a l’Aire Lliure.

Els barris Oud Zuid i De Pijp són uns llocs ideals per anar de compres. Mentre que el carrer P.C. Hooftstraat d’Oud Zuid està dedicada a marques de disseny d’alta qualitat, De Pijp és conegut per les seves boutiques independents, botigues especialitzades i el mercat Albert Cuyp. Just a la volta hi ha el Heineken Experience.

Al sud-est hi ha Amsterdam Zuid, una zona on reina l’oci. AFAS Live (conegut antigament com Heineken Musical Hall) i el proper Ziggo Dome donen la benvinguda regularment a grans músics i artistes. Els seus programes replets de concerts, festes de dansa i festivals atreuen a multitud de totes parts d’Holanda. El fans del club de futbol de l’Ajax vénen a victorejar al seu equip a l’Amsterdam Arena, una gran atracció en la que pots veure las sessions d’entrenament especial i també fer un recorregut per les zones exclusives de l’estadi.

Spiegelkwartier (Barri dels Miralls)

Si s’interessen les galeries d’art i les botigues d’antiguitats, cal visitar el Spiegelwartier (barri dels miralls).

Està situat darrera del Rijksmuseum de Amsterdam.

Jodenhuurt (Barri Jueu)

En aquest barri es troba el Museu Histèric Jueu, el Hollandsche Schouwburg (el Teatre Holandès) i la Sinagoga Portuguesa, i tots elles mereixen ser visitats.

Rijksmuseum

Aquest museu situat en ple centre de la ciutat, acull una col·lecció meravellosa d’objectes històrics i d’art holandesos.

Els visitants poden fer un viatge pel temps i experimentar així un sentiment de bellesa i una idea del temps.

La col·lecció del Rijksmuseum presenta la història d’Holanda en un context internacional, des de l’any 1100 fins als nostres dies.

Les icones holandeses, tan històriques com culturals, que no et pots deixar perdre són:

La ronda de la nit (de Nachtwacht) de Rembrandt, que et deixarà bocabadat.
Pintures dels grans Mestres del segle XVII, com Frans Hals, Jan Steen, Vermeer i Rembrandt.
Cases de nines, la més antiga de les quals remonta al 1676.
La porcelana més fina de Delft, des de jocs de té fins a grans gerros.

El Rijksmuseum és parada obligatòria per a totes aquelles persones que visiten Amsterdam, per breu que sigui la seva estància. Assegura’t d’anar-hi pel matí, per evitar multituds. Combina la visita al Rijksmuseum amb una altra de les atraccions culturals properes, com el Museu van Gogh.

Direcció: Museumstraat 1
Horaris: De dilluns a diumenge de 9 a 17 hores
Preus: Adults 21 € – Menors de 18 anys gratuït

Van Gogh Museum

Vincent van Gogh va ser el pintor postimpressionista holandès del segle XIX. Les seves obres van tenir una gran influència en l’art del segle XX. En vida no va rebre reconeixement. Només va aconseguir vendre una de les seves obres d’art. En l’actualitat, el Museu van Gogh atreu aproximadament a 2 milions de visitants cada any.

Vida i obra de Vincent van Gogh

No hi ha un altre lloc del món que reuneixi sota els mateix sostre tants quadres de Vincent van Gogh. La col·lecció es com de 200 llenços, 500 dibuixos i 750 documents escrits.

Les peces més destacades del Museu van Gogh són: Autoretrats de Van Gogh, Els gira-sols, Els menjadors de patates, L’habitació d’Arles. A més de l’obra de Vincent van Gogh, el museu posseeix una col·lecció relacionada amb la vida de van Gogh i l’obra d’artistes amb els que mantenia amistat o que va influir-los.

Deixa que van Gogh t’enlluerni amb la seva fascinant obra i descobreix com va influir en la història de l’art.

Consell: Als matins és quan hi ha menys multituds de gent al Museu.

Ubicació, horaris i preus

Direcció: Museumplein 6
Horaris: De dilluns a diumenge de 9 a 17 hores, els divendres tanca a les 21 hores
Preus: Adults 21€ – Menors de 17 anys gratuït

Johan Cruijff Arena

El Johan Cruijff Arena (antigament anomenat Amsterdam Arena) és l’estadi de futbol de l’Ajax, el famós club de futbol holandès. L’estadi va obrir les portes l’any 1996 i és l’estadi més gran d’Holanda amb més de 54.000 seients. L’estadi oficialment renombrat com a Johan Cruijff Arena l’any 2018 en honor al famós futbolista i ciutadà d’Amsterdam Johan Cruijff.

Arquitectura

L’Arena va ser dissenyat per l’arquitecte Rob Schuurman. A Schuurman li agradava treballar amb associacions. L’estadi té l’aspecte d’un plat volador. Els forats de les escales estan connectats els uns amb els altres diagonalment, com els cordons de les botes de futbol. Quan fa mal temps, el sostre es tanca. El Johan Cruijff Arena és juntament amb GelreDome d’Arnhem, l’únic estadi holandès que pot fer això.

Homenatge

Johan Cruijff, mort al març del 2016, va se futbolista professional que va començar la seva carrera al club de l’Ajax d’Amsterdam. Al 1999, va se escollit per la Federació Internacional d’Història i Estadística de Futbol com futbolista europeu del segle.

Altres esdeveniments

A més de molts partits de futbol, també s’han celebrat aquí actuacions famoses d’artistes com Michel Jackson, U2, Bruce Springsteen, Madonna, Pavarotti i molts més. També es va celebrar les bodes del rei Guillem Alexandre i Màxima.

Direcció: Arena Boulevard 1
Horaris: De dilluns a diumenge de 09.30-16.30 hores. Entrada cada 20 minuts
Preus: Adults 16,95 € – De 5 a 12 anys 11€

Oosterpark

Al costat del Tropenmuseum hi ha el Oosterpark, un parc ideal per a fer un pícnic, descansar a la gespa o simplement fer un passeig.

A l’estiu són molts els que s’apropen a aquest parc per prendre el sol, descansar o fer un passeig. El parc compta amb nombroses zones de gespa on podràs caminar al teu ritme.

Hi ha un estany i alguns monuments com el Monument de la història de l’esclavitud, que commemora la abolició de l’esclavitud. Aquest és un parc tranquil bàsicament freqüentat pels veïns d’aquest barri, gent de la Índia, Surinam, Tailàndia, Turquia, Marroc i altres orígens.

Browerij’t Ij

A més d’una bona cerveza artesanal, el local és famós per formar part d’un típic molí de vent holandès. Així, que si vols prendre una cervesa a la seva terrassa un dia amb sol, és difícil trobar lloc. La cervesa és totalment orgànica i es fabrica al mateix lloc on ‘t Ij té el pub, i que també la pots trobar en algunes botigues de Jordaan.

Aquesta cerveseria va obrir l’any 1983 i molts la coneixen com “El Molí”. Es poden degustar 10 tipus diferents de cervesa amb noms com la Natte (una doble de color vermellós), la Ijwit (cerveza blanca disponible tot l’any) la Paasij o la Ijbok (només están disponibles alguns mesos de l’any).

Direcció: Funenkade 7, 1018 AL Amsterdam

Com arribar a la cerveseria: El tramvia 14 (des de Dam Square) para molt a prop, baixada a la parada de Pontanustraat.

Pàgina Web: Browerij ‘t Ij

Cerveseria del molí d’Amsterdam Browerirj‘t Ij

Flevopark

El Flevopark es troba a l’est d’Amsterdam, a la zona d’Indische Buurt, i a més d’una bona zona verda, amb gespa i bosc, restaurant i llac, compta també amb unes piscines a l’aire lliure, obertes des d’abril fins a setembre, on podràs refrescar-te durant els mesos d’estiu.

El parc de Flevopark destaca per la tranquil·litat, a l’estar allunyat de las masses de turistes i és especialment atractiu a l’estiu per les seves piscines.

Per arribar-hi es pot fer amb el tramvia 14 (directament des de Dam Square) o el tramvia 7 (que té parada també a Liedseplein)

Amstelpark

A les afores de la ciutat, vorejant el riu Amstel hi ha un dels parcs més populars d’Amsterdam, l’Amstelpark.

Aquest parc és ideal per anar-hi en família, i és un dels millors cuidats de la ciutat. Les bicicletes es queden a fora, així que és un lloc perfecte per passejar. Es pot donar una volta al parc amb un petit tren elèctric, que funciona durant els mesos d’estiu, i gaudir dels seus bars o de la zona de mini-golf. Conté també la galeria d’art Het Glazen Huis.

Al centre hi ha un llac amb un salt d’aigua, moltes zones de gespa i diversos jardins de diferents temàtiques (jardins de roses, de papallones, el laberint d’arbustos, el jardí oriental).

El seu laberint, de mida mitjana però de difícil pèrdua, és ideal per a gaudir amb nens. A més, hi ha una zona de granja amb cabres i ovelles, i els més petits poden donar un tomb amb poni.

El parc data del 1972 i està situat al llarg del riu Amstel. Així que si vols passejar també podràs sortir del parc i caminar pel costat del riu a la mateixa zona on Rembrandt dibuixava els seus paisatges.

Horaris: El parc és de entrada gratuïta i està obert cada dia.
Com arribar-hi: La parada de metro RAI queda a prop del parc, de les línies del metro 50 i 51 com del tramvia 4.

Amsterdamse Bos

El parc més gran d’Amsterdam és el Amsterdamse Bos o Bosc d’Amsterdam. Situat entre les ciutats d’Amsterdam i Aalsmeer, aquest parc ocupa una superfície de 1.000 hectàrees, on hi ha camins senyalitzats, carrils bici, estanys i restaurants.

El bosc d’Amsterdam és visitat cada any per més de 4 milions de persones, al parc hi ha uns 50 ponts, diversos llacs on es pot llogar una barca i opcions d’oci per a tots els gustos.

El parc va ser reforestat des del 1934 fins al 1967, quan es va plantar l’últim arbre. Així, la ciutat va donar treball a unes 20.000 persones en temps de crisi. Ara, aquest parc és la llar de molts animals com esquirols, granotes, conills i una gran varietat d’aus.

Tot i que hi ha una gran quantitat de camins per a vianants, si vols veure bé el parc, és millor fer-ho en bicicleta, a l’entrada principal en lloguen, també és poden llogar canoes o barquetes de pedal.

Durant els mesos de juliol i agost es realitzen unes representacions teatrals del Openluchttheater (Teatre a l’aire lliure) o fer un recorregut en el mític tramvia Museum Tram, a més de poder navegar en ferry pel parc.

Hi ha zones de bany, fins i tot una reservada per a nudistes.

Més informació de l’Amsterdamse Bos (en anglès)

Pàgina oficial de Amsterdamse Bos (amb el mapa del parc)
Article de l’ Amsterdamse Bos en Amsterdam.info

Frankendael Park

La història d’aquest parc es remonta als segles XVII i XVIII quan les famílies acomodades d’Amsterdam s’allunyaven del centre urbà per a poder gaudir de més propietats. El centre de la ciutat, és molt compacte i en aquell moment el preu de l’habitatge era car, així que les famílies que volien gaudir d’una casa més gran es van mudar a les afores.

El parc de Frankendael, té zones de gespa i els seus edificis històrics, dins del parc es troben dos jardins històrics que han estat restaurats a principis del segle XX per part de l’Ajuntament.

Just a l’entrada del parc es troba la magnífica casa Huize Frankendael. Aquesta era la propietat on vivia la família que es va fer dissenyat el parc i ara és un restaurant i un centre cultural, amb sala d’exhibicions i sala de concerts.

A més, un altre dels punts forts d’aquest parc és el luxós restaurant De Kas, situat en un antic hivernacle, que data de principis del segle XX, i que ofereix cuina d’autor preparada amb productes del seu hort.

Direcció: Middenweg 72; 1097 BS Amsterdam. Amb transport públic: el tramvia 9 que surt de la Centraal Station i passa per Dam.

Platja d’Amsterdam

Potser sorprèn però Amsterdam té platges, Strand Zuid, Dok i Sloterplas es troben al voltant d’Amsterdam, i totes elles amb platja, aigua i arena.

Strand Zuid

La platja Strand Zuid es troba entre el centre d’exposicions Amsterdam RAI i el Beatrixpark (Europaplei 22), i ofereix més de 2.000 m² de platja creada per l’home. Strand Zuid està considerada com una platja de luxe i, a l’estiu, a la classe alta d’Amsterdam li agrada anar a aquesta platja a relaxar-se, prendre cóctels, veure als altres i deixar-se veure. Però no et deixis intimidar per la imatge de Strand Zuid. La platja ofereix hamaques, i tumbones, també hi ha una pista de voleibol. Encara que no disposa d’instal·lacions per banyar-se, compta amb dutxes per si necessites refrescar-te. També hi ha una àmplia varietat d’activitats per als nens.

Pllek

Puja a bord d’un transportador que et portarà pel riu Ij des de l’Estació Central i arribaràs a la platja urbana de l’antic edifici industrial Pllek. Els ciutadans d’Amsterdam vénen des del centre fins al barri de Noord especialment per a gaudir d’aquesta agradable platja en la que gaudiràs del sol i de les vistes sobre el Ij.

Platja de bany Sloterplas

Sloterplass és una platja de bany del barri de West, ha estat convertida en una meravellosa platja urbana. Aquí hi ha de tot: voleibol, programes esportius i de jocs, beure i menjar, i de vegades s’hi fan espectacles i festivals.

Dok Amsterdam

Aquest exclusiu lloc està fora del centre, a la vora del Ij. Aquí pots prendre unes tapes i un beure mentre gaudeixes de la música o les històries al voltant d’una foguera.

MONNICKENDAM

Monnickendam és un petit poble de pescadors situat a la província d’Holanda Septentrional, a escassos quilòmetres d’Amsterdam. És un poble que forma la ruta del Waterland i està molt a prop també de mites holandesos com Volendam, Edam o Marken. Dels quatre és el menys conegut, però també el menys concorregut i que en bellesa no té res que envejar als primers.

Aquest petit poble d’aspecte tranquil i ritme lent no denota per a res la intensa activitat que va viure en segles passats, on va ser un important port pesquer del nord d’Holanda. Avui Monnickendam, a la vora del llac interior Ijsselmeer, segueix essent un port de pescadors, però amb menor activitat comercial i industrial, el lloc ideal per a visitar l’Holanda d’una altra època i poder admirar l’arquitectura típica holandesa.

Monnickendam està al nord d’Amsterdam, a uns 20 km. Arribar en cotxe és molt fàcil. Amb transport públic, des de l’estació central parteixen autocars (línies 312 i 316) cap a Monnickendam i altres pobles turístics de la comarca del Waterland. També hi ha un tiquet que costa 10 € i que permet recórrer il·limitadament durant un dia els pobles d’aquesta ruta i tornar a Amsterdam.

Al costat de la carretera principal que recórrer el Waterland, hi ha una gran església d’obra vista vermella, doncs al costat hi ha un pàrquing.

Des de l’església surt un carrer que porta cap al centre de Monnickendam. Durant els primers passos, ja es pot apreciar que la tranquil·litat és la nota predominant. Belles cases d’obra vista condueixen cap al campanar del 1591, la torre Speel i cap a la cas del pesatge (Waaghuis) del segle XVII, senyals de l’esplendor de temps pretèrits.

Però el gran atractiu del poble és el seu canal i el port pesquer. El canal és preciós, ja que a ambdues vores hi ha les cases típiques i desenes de bombetes de colors, que donen un aspecte molt pintoresc a la nit.

També hi ha estàtues que il·lustren la fundació del poble, com la d’un monjo que ens recorda l’origen etimològic de Monnickendam.

Si se segueix cap avall, es creua un dels típics ponts elevats, de fusta blanca, molt característics de la comarca del Waterland, i es poden contemplar els vaixells i sobretot el verdader ambient pesquer de Monnickendam.

El poble és ideal per seure a una terrassa i deixar passar la tarda mentre es pren una cervesa o les famoses biterballen (croquetes gegants, versió holandesa de les especialitats de peix de la comarca).

VOLENDAM

Volendam és un dels pobles més bonics d’Holanda, i per suposat visita obligada en qualsevol ruta per Holanda. Està al top 3, i la seva fama és totalment merescuda.

Volendam està situat als peus del llac Ijseel, que tot i ser un llac, dóna la sensació de que sigui un port de mar i es que fins al 1932 el llac era el Zuiderzee (mar del sud) que continuava amb el mar del nord. Però degut a la poca profunditat de les seves aigües i al fang, es va anar produint la dessecació fins al seu taponament definitiu.

Des del segle XIV Volendam va ser la sortida natural al mar dels habitants de la veïna Edam, cosa que va fer que molts agricultors visquessin aquí.

Passeig marítim de Volendam

Quan s’arriba a Volendam, pots optar per aparcar al centre, o desviar-te abans i aparcar a la zona del port (Haven)

El passeig per arribar al port dura uns 5 minuts que es veuen amenitzats per les cases que es troben al carrer de l’accés. Totes estan molt cuidades, la gespa perfecta, la col·locació de les cadires, l’ordre. Tot sembla de conte.

Però a l’arribar al port, et tornes boig amb la càmera, és realment preciós, però per poder tenir un record inesborrable, s’aconsella arribar abans de les 10:30 hores.

El passeig marítim és encantador, amb cases amb teulades punxegudes i de diferents colors. Les façanes solen ser d’obra vista vermella, no són totes exactament iguals, però destil·len una harmonia i una simetria com si ho fossin. A l’altre costat, les barques comencen a poblar el moll de Volendam.

El lloc és preciós, però també és cert que està consagrat al tursime i està ple de botigues de souvenirs, productes típics d’Holanda i restaurants. Però si s’hi va aviat o després de les 18 està quasi buit.

Cal probar el peix arrebossat o cru en algun dels llocs ambulants, és típic i barat.

El passeig és curt, però quan passes la part de botigues i terrasses, el passeig segueix el seu curs, amb molta menys gent i amb cases igual o més boniques que les anteriors.

Un altre passeig que no et pots perdre, és vorejar el moll des d’on podràs veures unes fascinants panoràmiques de les cases de Volendam amb les barques davant.

Des de Volendam també parteixen vaixells cap a Marken, un altre poble de conte.

La Volendam desconeguda

De vegades per trobar llocs bucòlics i més bonics d’un lloc només cal abandonar el carrer principal. Agafeu algun dels carrers que torcen a l’esquerra i trobareu la Volendam més secreta, la que està pràcticament buida, encara que sigui a 50 metres del bullici i la gent.

Es poden adminar els típics ponts holandesos, un canal amb cignes i ànecs i més cases de conte. Si poguéssim escollir entre una Volendam i l’altra no sabríem en quina quedar-se.

En una hora és suficient per mirar aquesta zona, ja que és petita.

EDAM

Edam és una petita ciutat ubicada a la província de Holanda Septentrional. La seva proximitat a Amsterdam la fa ideal per visitar-la, juntament a altres pobles de la regió del Waterland, com són Volendam i Marken.

La seva fama internacional es deu a l’afamat formatge que es produeix aquí des de fa segles, però la petita població té un casc antic bonic, amb canals i terrasses, ponts penjants i esglésies i cases amb façanes de fusta que formen part de la llista de monuments nacionals d’Holanda.

Va ser fundada al segle XII. Fins al segle XVI va desenvolupar-se econòmicament per la potent industria naviliera, cosa que la va convertir en un dels ports més importants del nord d’Holanda, juntament amb Amsterdam, Hoorn i Enkhuizen. La introducció d’escluses per evitar les freqüents inundacions va generar més seguretat a la població però paradoxalment va contribuir a la sedimentació del port i va suposar el declivi de l’activitat portuària com a motor de la ciutat.

Afortunadament per a la ciutat, el floriment de la industria del formatge al segle XVI va contribuir a mantenir la riquesa de la ciutat. El genuí formatge d’Edam es va veure beneficiat per diverses mesures, entre les que destaca la concessió reial per a celebrar un mercat setmanal, tradició que es manté fins ben entrat el segle XX.

A Edam, a partir de les 18 no queda quasi ningú, és el millor moment per visitar-la, a més el parquing ja és gratuït.

Només aparcar es creua per un poc penjant típic d’Holanda. Un canal i les primeres barques són la primera targeta de presentació de la ciutat. Més endavant i en pocs minuts s’arriba a la Damplein, la plaça principal i centre del casc històric de la ciutat. És un lloc molt curiós perquè la plaça sembla més bé una teulada que una plaça. A un costat hi ha una preciosa panoràmica amb l’Ajuntament a l’esquerra i el museu Artimare a la dreta.

L’Ajuntament d’Edam es va construir al 1737 i té una torre de fusta que queda perfectament a la foto amb l’altra torre que té l’edifici neo-renaixentista que alberga el museu Artimare.

A l’altre costat es pot admirar precioses cases amb façanes d’obra vista, al més pur estil holandès. També algunes botigues de souvenirs i de formatges d’Edam.

La següent parada és la plaça on se celebra el tradicional mercat de formatges d’Edam. Hi ha una estàtua dels portadors de formatges d’Edam.

Si esteu interessats en el folklore de la venda de formatges, esteu d’enhorabona perquè des de 1989 s’ha refet aquesta tradició per als turistes perquè puguin veure com es feia en el passat. Aquesta representació es fa els dimecres a les 10:30 hores durant el juliol i agost.

Des de la plaça gireu cap a la dreta i trobareu el barri on està l’església de la Verge Maria, tot i que va ser construïda al segle passat, la seva torre data del segle XV i és d’estil gòtic tardà. Els habitants de la ciutat la coneixen com el Carrilló (Speeltoren)

Després es recomanable seguir el curs del canal, amb un passeig de 5 minuts per arribar a l’església de Sant Nicolau, també coneguda com Grote Kerk. Es tracta d’un impressionant edifici d’obra vista vermella, construït al segle XV i que té la peculiaritat que està edificada sobre pilons.

MARKEN

Marken, juntament amb Giethoorn es pot vanagloriar de ser un dels pobles més bonics d’Holanda. Marken desprèn un ambient singular i és que el seu origen com a poble de pescadors ha arribat pràcticament intacte fins ben entrat el segle XX, si bé actualment a cedit el protagonisme al turisme, encara que sostenible i sense perdre l’esperit d’encant de poble.

Al segle XIII una tempesta va separar el poble del continent, cosa que va provocar que es convertís en un poble pesquer. La Marken actual va canviar amb la construcció del dic Zeedijk, que la va convertir en una península on podien arribar el cotxes. A partir d’aquí es va anar obrint més al món exterior i a les terrasses i restaurants.

A Marken es pot arribar per la carretera del Dic s’arriba al poble i el cotxe es deixa a un gran aparcament, que a partir de mitja tarda es gratis. Un passeig de 5 minuts, en el qual es pot començar a admirar les cases de color verd, ens portarà al port i un dels racons més bonics de Marken.

Molta gent es queda amb la visita del port i se’n va sense saber que a l’interior de Marken és on millor podreu apreciar i admirar les cases típiques del poble. Aquestes revelen molts detalls de la vida tradicional d’aquesta part d’Holanda, també es poden veure les marques de les innundacions freqüents que patia el poble abans de la construcció del dic.

També hi ha un monument a un grup d’aviadors britànics de la II Guerra Mundial, que van ser abatuts per Luftwaffe alemanya just a la costa del poble.

El Far de Marken és una altra visita obligatòria d’aquest poble. Està situat a la part més oriental de la illa i va ser finalitzat l’any 1837, tot i que els treballs de construcció van començar el segle anterior.

A diferència d’altres grans fars europeus, llargs i estilitzats, el de Marken destaca perquè juntament amb ell hi ha un casa adossada. Motiu pel qual se’l coneix com a Paard, cavall en holandès, ja que amb una mica d’imaginació podem identificar la silueta d’un equí.

Els 16 metres d’altitut de la torre i els 16 km de distància des de la qual es pot veure la llum del far ha no tenen un ús regular, havent quedat restringit a ocasions especials.

Des del pàrquing hi ha mitja hora per una estreta franja que el connecta a terra, és ideal per anar-hi en bicicleta i poder contemplar el paisatge.

NAARDEN

La ciutat de Naarden, a la regió verda “de Gooi”, és un destí destacat per fer una excursió amb nens. Durant la visita es poden conèixer edificis històrics com l’Església de Sant Vito (Grote Kerk) o passejar per les seves muralles centenàries, considerades unes de les millors conservades d’Europa.

Naarden es pot visitar en un dia o menys, l’ideal és combinar la visita amb altres localitats com Weesp o Muiden. El seu centre històric, rodejat per la fosa en forma d’estrella és molt compacte i es pot passejar en unes poques hores. Al centre, val la pena entrar a la Grote Kerk, una església del segle XV d’estil gòtic i una de les més antigues d’Holanda que va sobreviure la invasió espanyola de 1572 i la crema de la ciutat. En aquesta església se celebren alguns concerts d’òrgan i es poden veure algunes exposicions temporals de fotografia, per exemple el Festival de fotografía de Naarden (bianual) i una selecció de fotos del Word Press Photo.

Tornant a la invasió espanyola de Naarden del segle XVI, potser vulguis guardar el DNI per entrar a un dels atractius turístics de Naarden, la Casa d’Espanya. En aquest edifici una placa commemora la massacre que va tenir lloc allí l’any 1572 quan les tropes espanyoles van massacrar a 700 habitants que hi havia congregats al lloc per escoltar una proposta de pau, deixant la ciutat quasi sense habitants de peu. Després de la massacre, les tropes van prendre foc a la ciutat.

Al 1616, quan la ciutat començava a recuperar-se, es va construir al lloc dels fets l’Ajuntament de Naarden i una part de l’edifici es va cedir a la casa de pesatges, De Waag. Avui en dia aquest edifici històric és el Weegschaal Museum.

Veuràs que tret de l’església de Sant Vito i un parell d’edificis interessants al centre, el que més destaca de Naarden és la seva fortificació. Encara que a ras del terra és difícil fer-se una idea precisa de la mateixa, es pot visitar el Museu de la fortificació, situat en un dels bastons de l’estrella, en el que es pot visitar el subterrani i veure material audiovisual de la fortificació. Finalment Naarden també compta amb el Museu-mausoleu de Comenius, filòsof xec conegut com el pare de la pedagogia.

HAARLEM

Grote Markt
Molen de Adriaan (Molí de Vent d’Adriaan)

És una ciutat bastant gran, però el millor és el seu centre històric. Té diversos museus interessants i una església preciosa. Com d’altres ciutats holandeses, és perfecta per perdre’s pels seus carrers i canals.

Com a curiositat, comentar que l’any 1658 els holandesos van donar en honor a aquest municipi el nom de Nieuw Haarlem (Nova Haarlem) a la localitat de Manhattan, Nova York. Al 1664, quan els britànics van prendre el control de la colònia la van batejar amb el seu nom actual, Nova York. A dia d’avui hi ha un barri en aquesta ciutat amb aquest nom.

Grote Markt

La plaça principal de Haarlem àmplia i lluminosa, està rodejada pels edificis més emblamàtics de la ciutat. Allí també es troba l’estàtua d’un les cèlebres inventors de la impremta: Laurens Janszoon Coster.

A la plaça Grote Markt de Haarlem, hi ha l’església més important de la ciutat. Sant Bavó i el Vlesshal. També es troba un antic edifici que era l’escenari del mercat de carn i data de 1600, ara és el museu d’Arquelogia i una sala d’exposicions, ambdós recomanats de visitar. També és interessant visitar l’Església de Sant Bavó, d’estil modernista, construïda a finals del segle XIX amb un encant particular.

Molen de Adriaan (Molí de Vent d’Adriaan)

Holanda és famosa pels seus molins, però el que molts turistes desconeixen és que l’estil dels molins holandesos provenen d’aquest molí ubicat a Haarlem, és el molí De Adriaan, i té un encant particular que molts altres no tenen, el molí va ser construït al 1779 i era conegut per la seva capacitat productiva, ja que creava l’energia d’una important fàbrica de ciment. De totes maneres, l’any 1932 va ser devastat per un incendi i no va ser reconstruït fins l’any 2002.

ZAANSE SCHANS

Zaanse Schans és un museu a l’aire lliure situat a la població de Zaantad, a tan sols 20 km d’Amsterdam. El conjunt de molins de Zaanse Schans recrea la vida d’Holanda dels segles XVII, XVIII i XIX. Aquest espai està basat en la realitat, ja que en el seu dia va ser la primera regió industrial del món gràcies als 600 molins que hi havia.

En l’actualitat queden 8 molins principals, alguns d’ells construïts en ple segle XX però realitzats segons els plànols de l’època i respectant totalment les construccions originals. Els que daten del segle XVII estan totalment pintats i restaurats, cosa que dota al conjunt d’una gran bellesa i sobre tot molt fotogènics.

Com arribar a Zaanse Schans

Hi ha tres opcions per arribar a Zaanse Schans:

En cotxe, cal dirigir-se cap al nord d’Amsterdam per la S116 i per la A8, 28 km i tans sols mitja hora de camí.

En tren: agafar el ferrocarril a l’estació central d’Amsterdam i parar a Zaandijk-Zaanse Schans. El trajecte dura 17 minuts. Des de l’estació caldrà caminar uns 15 minuts fins a Zaanse Schans.

En bus: el trajecte és més llarg, dura 40 minuts i cal pujar al Rnet-bus 391 que surt des de l’estació central d’Amsterdam. Addicionalment i només al juliol i agost el Rnet-bus 817 enllaça Zaanse Schans amb els pobles turístics de Volendam i Edam.

La visita a Zaanse Schans

El recorregut del museu comença per diferents usos que se li podia donar als molins i sobre tot els diferents productes que es podies obtenir gràcies a ells.

Després el museu es converteix en una mostra dels usos i costums de la regió en els segles passats gràcies a la seva interessant col·lecció de quadres, roba, estris i objectes d’èpoques pretèrites.

Per finalitzar, hi ha la fàbrica de xocolata de la marca Verkade, la més famosa d’Holanda, i es poden veure les màquines i els processos que s’utilitzaven per fabricar la xocolata.

Si no es disposa de temps per visitar Saanse Schans i es vol fer una foto de l’Skyline dels molins, només cal arribar al poble i aparcar prop del pont. Des d’allí es pot gaudir d’una fantàstica vista de 5 molins i de les seves cases pintoresques que hi ha al costat del riu Zaan.

Què fer a Zaanse Schans

Passejar

Encara que sembli mentida, segurament el més bonic que es pugui fer. El lloc és preciós: cases típiques holandeses, canals, flors i sobretot molins amb les seves aspes movent-se gràcies a l’acció del vent. El paisatge és màgic per fer fotografies, i a més, és gratis, no s’ha de pagar per entrar a Zaanse Schans, pots arribar de matinada i admirar la sortida del sol o arribar a última hora i fotografiar la posta de sol.

Entrar als molins

Si a part de contemplar i fotografiar estampes típiques holandeses us interessa el funcionament dels molins, es poden entrar a visitar-los. En aquest cas cal pagar 3,50 € els adults i 2 € els nens. Un dels curiosos d’entrar és el molí serra, per veure les enormes serres accionades per la força del vent. Hi ha altres molins que produeixen aliments i que pots catar els productes, com per exemple, n’hi ha un que produeix mostassa, d’altres produeixen pigments o oli.

Si us fa molta il·lusió entrar als molins, es recomanable adquirir la Zaanse Schans Card, que permet entrar gratuïtament a un molí i disposar d’un descompte del 50% a la resta. A més també hi ha descompte per al pàrquing i botigues de souvenirs, i per suposat, l’entrada al museu és gratuïta. El preu és de la Zaanse Schans Card és de 15 € per adult i 10 € per menors d’entre 4 i 17 anys.

Visitar les botigues de productes locals

Encara que soni turístic, la veritat és que són llocs molt ben cuidats i estètics. Primer perquè estan ubicats en cases tradicionals holandeses i segon perquè dins són un espectacle pels sentits.

En una botiga, per exemple, hi havia desenes de varietats de formatges que podies anar provant. Menció especial als que estan marinats amb mostassa o herbes, a la mateixa botiga també es poden provar exquisides xocolates.

ALKMAAR

Hofje van Paling en Van Foreest
Oude Kerk (Església de Sant Llorenç)
The Beatles Museum
Hollands Kaasmuseum (Museu de Formatge)

Més al nord, hi ha Alkmaar, molt bonica. Fundada l’any 939, aquesta localitat està rodejada d’aigua i conserva el seu casc històric en perfecte estat. Passejar pels seus carrers és tot un plaer. Quasi no hi ha turisme i l’ambient és molt tranquil.

Alkmaar és famosa com “la ciutat del formatge” holandesa, però això només és la punta de l’iceberg, perquè aquesta ciutat de la província d’Holanda del Nord té molt més per oferir. Un meravellós centre antic ple de monuments, una agradable zona de botigues, terrasses, cafeteries, restaurants de tot tipus i per a totes les butxaques. Té el museu Municipal, el museu de la Cervesa, el museu del Beatles, i naturalment, el museu del Formatge.

Hofje van Paling en Van Foreest

El Hofje van Paling en van Foreest (o Provenhuis Paling en van Foreest) és un lloc especial d’Alkmaar. És el “hofje” més antic de la ciutat, construït l’any 1540 per encàrrec de Pieter Claez Paling i la seva muller, Josina van Foreest.

En principi, aquesta casa de beneficiència (provenhuis) estava destinada únicament a les dames catòliques, però a partir de 1670 es va permetre viure allí també a dones que pertanyessin a l’Església Reformada. Les dones catòliques vivien en cases del carrer “De Geest”, i les reformistes a Kanisstrat, i no tenien porta al jardí, actualment si que hi ha accés.

Avui en dia encara viuen allí únicament dones, i un matrimoni de conserges. També es pot admirar la col·lecció de quadres de la Prevenhuis al Museu Municipal d’Alkmaar.

El Hofje van Paling en van Foreest està situat a Steijnstraat 14-70.

Oude Kerk (Església de Sant Llorenç)

L’ Església de Sant Llorenç (Oude Kerk) és un imponent edifici medieval al centre d’Alkmaar. Aquesta basílica d’estil gòtic de Brabant caracteritza des de fa segles la imatge de la ciutat.

L’església, presumptament construïda per l’arquitecte Malinas Anthonius Kelderman entre 1440 i 1512, estava dedicada a Sant Llorenç. Té 26 columnes autoportants que suporten les voltes i el creuer.

Òrgans famosos

L’església de Sant Llorenç té dos òrgans del segle XVI de gama mundial, el van Covelens i el van Hagerbeer/Schnitger, que s’utilitzen en els concerts que s’hi celebren a l’estiu.

The Beatles Museum

És un museu que porten uns fanàtics del grup, tenint en compte que la primera guitarra de John Lenon va ser fabricada a Alkmaar.

En aquest museu trobaràs la col·lecció d’aquests dos seguidors del Beatles, per exemple el contracte discogràfic original que els Beatles van signar l’any 1967. Des de fa uns anys el museu ha canviat i ara és una sala d’exposicions de 100 m².

Al soterrani hi ha una exposició sobre la presumpta mort de Paul McCartney, i l’herència musical de George Harrison i John Lenon.

Ubicació: Pettemerstraat 12A

Preu: 5 €

Horaris: de 11 a 16:30 hores. Diumenges: de 12 a 16:30 hores

Hollands Kaasmuseum (Museu del Formatge)

En el segon i tercer pis de la casa de pesatge d’Alkmaar, es troba el museu del formatge holandès. Des d’aquí es pot contemplar l’impressionat paisatge sobre la Waagplein.

Admira també la preciosa arquitectura per dins.

Horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 16 hores. Els divendres mercat del formatge de 10 a 16 hores.

Preus: Adults: 5 €, menors de 12 anys: 2 €.

El mercat del formatge d’Alkmaar és el més antic del món.

Des de les 7 del matí, els portadors de formatge comencen la seva tasca, amb l’exposició dels formatges perquè siguin examinats i la negociació del preu. A partir de les 10 del matí ja es pot assistir a la demostració fins a les 12 hores. Unes 27 tones de formatge tipus Gouda s’exposen a la plaça, els portadors van portant els formatges a la casa dels pesatges de la ciutat, De Waag, i d’allí cap als carros per que tornin a ser portats als camions, on es distribuiran per tot Holanda

MUIDERSLOT (CASTELL DE MUIDEN)

El Muiderslot és un dels castells medievals més característics d’Holanda. Amb una llarga i rica història, avui el castell és el museu nacional obert al públic per a explorar les seves impressionants habitacions (restaurades tal i com es trobaven al segle XVII), així com la seva col·lecció d’armes i armadures i una bonica col·lecció de pintures de l’Edat d’Or holandesa.

Aquesta fortalesa està situada a la desembocadura del riu Vecht i va ser construïda pels voltants del 1280 pel Comte Floris V. Poc després, al 1296, el castell va ser destruït pel bisbe Willem van Mechelen. Al 1930 es va tornar a construïr sobre les antigues runes. Avui en dia el castell està en perfectes condicions.

En el passat Muiderslot va ser un jutjat, una presó i la residència oficial dels castellans del castell. Un dels castellans més famosos va ser l’autor i poeta P.C. Hooft, un home que molts coneixen i associen amb P. C. Hoffstraat, l’exclusiu carrer de botigues d’Amsterdam. P. C. Hooft va viure al castell del 1609 ak 1674. Durant aquest període, Muiderslot va ser un important centre per a la ciència i l’art i el lloc de reunió d’un grup de ciutadans coneguts com el Muiderkring.

El Muiderslot està rodejat per una fosa. Al castell s’exposen obres d’art i estris quotidians de l’època en que va viure Hooft. El castell està obert als visitants, i hi ha vàries rutes a seguir, tant dins com al voltant del mateix. També un jardí d’herbes aromàtiques.

Ubicació: Herengracht, 1. Muiden

Preus: Adults: 15,50 €, menors de 4 a 11 anys: 9 €

Horaris: de 10 a 17 hores.

UTRECHT

Rietveld Schröderhuis (Casa Rietveld-Schröder)
Domtoren (Torre Dom)
Kasteel de Haar
Mercats d’Utrecht
Trajectum Lumen
DOMunder

La ciutat d’Utrecht, vital i activa, és l’autèntic cor d’Holanda. Està construïda al voltant de la torre del Dom, omnipresent des de tots els punts del cacs urbà. Amb aquesta referència és impossible perdre’s al seu centre peatonal. Utrecht té canals originals, amb soterranis a nivell de l’aigua, plens de cafès i terrasses. A més de la torre del Dom, Utrecht compta amb molts monuments que doten a aquesta antiga ciutat universitària d’un ambient especial.

Utrecht és una ciutat magnífica per passejar pels seus carrers, l’ Església Dom, situada en el mateix centre, domina tota la ciutat amb la seva alçada. Utrecht és també una ciutat universitària, potser un dels motius del seu dinamisme.

Utrecht va ser fundada l’any 48 a.C. pels romans.

Els hospicis del centre d’Utrecht són complexos formats per petites residències que es coneixen amb el nom de “cambres”, ja que consten d’una única sala. En el seu origen, els hospicis eren habitatges per a viudes o treballadores pobres, i van ser finançats (en part) per organitzacions benèfiques. En l’actualitat, els residents són ciutadans particulars i els habitatges són edificis protegits pel seu interès històric i arquitectònic. La visita dura uns 90 minuts, i es pot apuntar a l’oficina de turisme per visitar-los.

Rietveld Schröderhuis (Casa Rietveld-Schröder)

Dissenyada al 1924 per l’arquitecte holandès Gerrit Rietveld (1888-1964), la Casa Rietveld-Schröder a Utrecht és ara Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, considerada l’obra mestra arquitectònica del moviment artístic modern de Stijl, en que Rietveld era membre.

La Casa Rietveld-Schröder a Utrecht va ser encarregada per la viuda i mecenes de l’art Truus Schröder-Schrader, qui admirava les obres de Rietveld i li va demanar que dissenyés una casa familiar. Una composició tridimensional i asimètrica que juga amb la transició harmoniosa entre dins i fora, un esquema de colors primaris, audaç i espais habitables flexibles transformats per ports lliscants.

Ara propietat del Centraal Museum d’Utrecht, la casa ha estat restaurada minuciosament al seu estat original i moblada amb vàries peces de Rietveld, incloses la Cadira Blava i Vermella (1917) i la Cadira Zigzag (1934)

Un dels principals membres del moviment artístic De Stijl, Gerrit Rietveld va nèixer a Utrecht al 1888, fill d’un fuster. A l’any 1917 Rietveld ja tenia la seva pròpia fusteria a Utrecht, la qual va dissenyar la icònica Cadira Vermella i Blava. Amb la intenció de que es fabriqués en massa, la cadira incorporava simplesa en la seva elaboració, finalment utilitzant l’esquema de colors primaris del De Stijl al 1919

Al 1924, Rietveld va ser convidat a exposar al Bathaus i va fer incursions a l’arquitectura, dissenyant la Casa Rietveld-Schröder. Aquest edifici es va convertir en el model arquitectònic del De Stijl, amb una similitut a una tridimensional a escala real d’una concepció de Piet Mondrian. La casa és reconoguda mundialment com una de las vivendes més influents de l’Edat Moderna pel seu enfoc radical en el disseny i ús de l’espai. La seva influència duradera es palpa actualment encara en l’arquitectura.

Moltes de les obres de Rietveld, inclosa la Cadira Vermella i Blava es poden veure al Centraal Museum i a la Casa Rietveld-Schröder, qual alberga la col·lecció d’objectes de Rietveld més gran del món.

Domtoren (Torre Dom)

La torre de l’església Dom és la més alta i més antiga d’Holanda i és el principal símbol d’Utrecht. La torre va ser construïda entre 1321 i 1382 i té 112 metres d’alt. Té 13 campanes que pesen entre 400 i 8.200 kg.

La Torre Dom està oberta al públic i ofereix una visita excel·lent d’Utrecht i els voltants. Té 465 escales, si es dia i està clar, des de dalt es pot veure els campanars de les esglésies d’Amersfoort, Rhenen, Montfoort, Oudewater, Woerden i Amsterdam.

La Torre Dom va quedar separada de la catedral després que un tornado va afectar a l’església al 1647. Combina la visita a la Torre Dom amb la Catedral i veuràs el gòtic francès, els frescos del segle XV i el pati medieval.

Kasteel de Haar

El Castell de Haar és una visita imprescindible si estàs a Utrecht. És a les afores de la ciutat, a uns 30 minuts amb cotxe o a 1 hora amb transport públic.

És un castell molt ben cuidat i visitable i a més habitat fins fa pocs anys. Té un aspecte característic de “castell de conte de fades”, amb les seves torres rodones que culminen amb una copa punxeguda.

El Castell de Haar ha estat sempre de la mateixa família, la família van Zuylen. És el castell més gran dels Països Baixos i un dels més importants a nivell europeu. Però no sempre va ser així. L’origen de l’emplaçament data del segle XIII, la primera construcció no era un castell com l’actual ni tampoc d’aquestes dimensions, era una casa gran, més bé un mansió en la que s’allotjava la família van Zuylen, de la noblesa Belga-Holandesa.

Durant els segles XVIII i sobretot durant el segle XIX la casa va caure abandonada i pràcticament destruïda. Fins que l’hereu de la família, Etienne van Zuylen van Nyevelt van der Haar, es va casar amb Helene de Rothschild, membre de la famosa família de banquers germano-jueus Rotschild. Això va suposar una clara millora de la posició econòmica de la família van Zuylen i permetre a Etienne reconstruir la casa de la família, només que en lloc de reconstruir-la, va iniciar un projecte completament nou i el resultat va ser el Castell de Haar.

Els diners no era precisament un dels inconvenients, així que va encarregar a l’arquitecte que havia dissenyat el Rijksmuseum i la Centraal Station el disseny del castell, Pierre Cuypers. El projecte de reconstrucció-reforma va durar 20 anys i va destacar per ser un dels més importants i sobretot únic de la seva época. El projecte de reforma ho va englobar tot, no només el castell o l’estructura, també l’interior del castell, els jardins i la capella.

El Castell de Haar està rodejat d’aigua i sembla que des de l’inici, el seu disseny ja estava pensat per a l’ús que se li donaria en un futur. Atendre convidats per a impressionar-los. No està rodejat d’aigua per motius defensius sinó per ressaltar i destacar la magnificència del castell.

Als anys 60 el Castell de Haar va adquirir relevància internacional perquè era aquí on la baronesa Marie Helene van Zuylen venia durant un mes als estius. Eren famoses les festes que organitzava i a elles acudien com a convidants els membres de la noblesa i la jet set de l’època com Coco Chanel, Maria Callas, Gregory Peck, Roger moore, Yves Saint Laurent, Joan Collins o Brigitte Bardot.

És recomanable passejar pels jardins, són molt tranquils, a més de veure els cèrvols que estan en semillibertat o fer un picnic a algunes de les taules que hi ha mig amagades.

Quan s’entra a l’interior del castell, la primera estància és el hall central o hall principal. Era l’antic pati de la casa, però durant la reforma i la restauració es va construïr una teulada de fusta que és una preciositat, passant a formar part de l’interior. El hall té 18 metres d’alçada i sembla una combinació de disseny entre una catedral gòtica i un hotel de luxe, és francament interessant.

El Castell de Haar s’havia dissenyat per atendre convidats, i aquest era el hall on es donava la benvinguda als convidats, se’ls oferia una beguda, un lloc de descans mentre portaven l’equipatge o on esperaven a que arribés el transport si anaven d’excursió.

També es pot visitar el menjador on s’organitzaven els sopars, en aquest menjador hi ha un model del Castell de Haar que és de sucre. En aquest menjador es pot veure algunes fotografies dels convidats famosos i de renom.

Direcció: Kasteellan 1, Utrecht

Preus: Adults 17 €, de 4 a 12 anys 11 €

Horari: De 11 a 17 hores.

Mercat d’Utrecht

Utrecht és una ciutat on pots anar a un mercat diferent cada dia de la semana, al centre de la ciutat se celebren tres grans mercats: el Lapjesmarkt (mercat tèxtil), el Bloemenmarkt (mercat de flors) i el gran mercat situat a Vredenburg.

El mercat tèxtil d’Utrecht

El Lapjesmarkt de Utrecht és el mercat tèxtil més gran i més antic d’Holanda. Existeix des de fa 400 anys. Cada dissabte al carrer Breedstraat es pot trobar teles i ropa que necessitis entre les 8 i les 13 hores.

El mercat de flors d’Utrecht

El Bloemenmarkt de Utrecht se celebra en dos llocs diferents. Els dissabtes, de 7 a 17 hores a la plaça Janskerkhof. Ofereixen flors i bulbs.

Al mateix temps té lloc un altre mercat de flors al canal Oudegracht i el pont Bakkerbrug, compost per unes 12 parades, els productes oferts són principalment flors i rams.

El mercat de Vredenburg

El mercat més gran d’Utrech és el mercat general que es fa Vredenburg. Aquí es pot comprar peix, carn, verdures, fruita, pa, cinturons, jaquetes, accessoris o produtes d’electrònica.

Es fa els dimecres, divendres i dissabtes.

Trajectum Lumen

Trajectum Lumen és una ruta pedestre nocturna pel centre històric d’Utrech que passa per prestigioses obres d’art de llum d’importants artistes nacionals o internacionals. Segueix les obres artístiques de llum de Trajectum Lumen i descobriràs Utrecht des d’una nova perspectiva. Coneguts edificis, ponts, carrers pels que no passaries, formen un espectacle de llum. Es fa cada dia de l’any fins a mitjanit.

Segueix el rastre de les llums del terra, aconsegueix un mapa de ruta gratis a l’oficina municipal de turisme (Plaça Domplein), aquesta oficina té inscripcions obertes tots els dissabtes per la tarda, però també es pot fer la ruta amb un guia privat. Els passeigs es fan en alemany, francès, holandès, anglès i espanyol.

DOMunder

DOMunder és un centre turístic únic sota la plaça Domplein, on podràs veure els 2.000 anys d’història que allí s’amaguen com si fossis un arqueòleg.

Amb DOMunder podràs veure la plaça Domplein des d’una perspectiva totalment nova, amb les seves èpoques de resplendor, però també de decadència. Des de l’any 45, quan els romans van construir aquí el seu “Castellum Traiectum”, fins a la catedral gòtica destruïda durant el temporal de 1674.

AMESFOORT

Petit i pintoresc poble medieval, un lloc tranquil sense quasi turisme. És el lloc per a passejar pels seus carrers i canals i descobrir el seu cas històric a ritme pausat.

Amersfoort té un nucli històric bastant compacte, encara que compta amb quasi 400 monuments nacionals, entre antigues portes de muralla, museus, esglésies i alguna sinagoga.

Què veure a Amersfoort

La torre Onze Lieve Vrowetoren, és una torre de 98 metres d’alçada que s’alça prop del centre de la ciutat. Es pot fer una visita guiada per ella i pujar les més de 300 escales per contemplar una vista panoràmica d’Amersfoort.

La Koppelpoort, és una porta de l’antiga muralla que protegia Amersfoort al passat i que es pot contemplar des del tren. És una porta d’entrada tan terrestre com fluvial que li dóna a la ciutat un aire medieval. Existeixen encara un parell de portes a la ciutat que encara es conserven, són la Monnikendam i la Kemperbinnenpoort.

Davant de la Koppelpoort hi ha un edifici on té la seu el Museu de Flehite, l’edifici és de l’any 1540, aquest museu compta amb una bona col·lecció d’objectes que relaten la història d’Amersfoort.

Un altre atractiu són les Muurhuizen, antigues cases construïdes on s’alçava la muralla que rodejava la ciutat durant l’època medieval.

Antigues cases de la muralla (Muurhuizen)

HET NATIONALE PARK DE HOGE VELUWE

El Museu Kröller-Müller es troba al Parc Nacional Hoge Veluwe, és un autèntic luxe de lloc. A l’arribar a l’entrada del parc, es pot decidir si aparcar el cotxe al costat del museu, o deixar-lo allí i agafar un bicicleta gratuïta que té a disposició dels visitants.

La distància fins al museu és d’un 7 km que es fan còmodament, deixes la bicicleta juntament amb la resta i comences la visita a l’interior del museu, on trobaràs una bona col·lecció d’art, després pots passejar per l’immens jardí per admirar les seves 185 escultures de grans Mestres del segle XX.

El Veluwe és famós per la seva variada fauna silvestre, entre la que destaquen cérvols i senglars, així com abundants plantes originàries de terrenys arenosos.

Horaris: De dimarts a diumenge de 10 a 17 hores, el jardí de les escultures fins a les 16:30 hores.

Preus: Entrada combinada parc i museu: Adults 19 €, menors de 12 anys 10 €.

Aparcament: Dins al parc 7,05 € / Fora del parc 3,55 €

Direcció: Museu Kröller-Müller. Houtkampweg 6. 6731 AW Otterlo

ARNHEM

Nederlands Openluchtmuseum (Museu a l’Aire Lliure)
Burgers’ Zoo
Nederlands Watermuseum (Museu de l’Aigua)
De Eusebius – Glazen balkons (Església de Sant Eusebi)

Arnhem, situada al costat del Rin, és la ciutat més gran de la província de Güeldres. Gosa d’una excel·lent reputació pel que respecta a la moda. A més, Arnhem és cèlebre per la serva gran quantitat d’atraccions i museus, així com el Parc Nacional de Hoge Veluwe.

Nederlands Openluchtmuseum (Museu a l’Aire Lliure)

El Museu a l’Aire Lliure està compost per 80 cases, granges i molins històrics, El conjunt transmet com era la vida real dels holandesos de peu als segles més recents.

El Museu a l’Aire Lliure exposa una magnífica col·lecció de fotografies, roba, joguines i molts altres objectes del passat. Però no és en absolut un museu normal. El roder, el ferrer, el pescador, el moliner i molts grangers, pots treballar com ells i també pots provar plats i begudes tradicionals d’Holanda.

D’una forma divertida i activa, el museu ensenya als nens com es vivia a Holanda fa pocs segles. Els adults poden deixar que els seus fills s’entretinguin amb les atraccions mentre ells gaudeixen d’un cafè o una cervesa.

Burgers’ Zoo

Quan Johan Burgers va obrir el zoològic al 1913 volia fer una cosa diferent. En lloc de presentar animals en gàbies, volia mostrar-los en el seu habitat natural. 100 anys després, el Burgers’ Zoo segueix sense presentar els animals de la manera tradicional. Hauràs de penetrar en el seu habitat.

Lleons, renoceronts, zebres, girafes, micos, tigres, serps de cascavell, tortugues, taurons, llangardaixos i tot tipus d’espècies d’ocells viuen en el que s’anomenen “expositors ecològics”. En aquests entorns vitals de grans mides es permet que els animals i plantes es mantinguin en l’entorn adecuat. Els diferents expositors ecològics del Burgers’ Zoo són: Bush, Desert, Ocean, Mangrove, Safari i Rimba.

Durant la visita al Burgers’ Zoo, segurament te n’adonaràs de que es valoren molt l’educació, la conservació, la investigació i la durabilitat. Hi ha moltes possibilitats de que puguis gaudir de tot tipus d’impressions i experiències que no has viscut mai.

Al Burgers’ Zoo trobaràs el manglar cobert més gran del món, basat en els manglars de Belice. Els manglars viuen en un entorn extremadament salat en el que poques espècies de plantes poden sobreviure. La marea crea contínuament condicions diferents. Pots veure sirenis del Carib gràcies a la gran finestra panoràmica de 12 metres de llarg per 1,8 metres d’alt, i observa com els crancs violinistes surten durant la marea baixa.

Preus: Adults 22,50 €, de 4 a 9 anys 19,50 €

Pàgina web: https://www.burgerszoo.com

Direcció: Antoon van Hooffplein 1, 6816 SH Arnhem

Nederlands Watermuseum (Museu de l’Aigua)

El Museu de l’Aigua és un museu modern i interactiu que ho explica tot sobre l’aigua dolça. A més de centrar-se en la importància de l’aigua per a Holanda, presenta un valor d’aquest preciós líquid des de la perspectiva universal.

El Museu de l’Aigua compta amb diferents seccions que t’aproparan al món de l’aigua:

Laboratori de l’aigua: anima als nens d’entre 6 i 12 anys a realizar tot tipus d’experiments amb aigua (només els caps de semana).
Un món d’aigua: més de 50 expositors ensenyen com utilitzen l’aigua persones de tot el món.
Centre d’informació sobre l’aigua: una biblioteca amb totes les respostes a les teves preguntes sobre l’aigua.
Cinema sobre l’aigua: Documentals sobre la gestió de l’aigua i la importància d’aquest líquid en altres parts del món.

Visitar aquest museu és una experiencia agradable i educativa per a tota la família. Et farà ser conscient de la importància de l’aigua.

Preus: Adult 9,50 €, de 4 a 12 anys 6,50 €

Horaris: De dimarts a diumenge de les 11 a les 17 hores.

Direcció: Zijpendaalseweg 26-28, 6814 CL Arnhem

De Eusebius – Glazen balkons (Església de Sant Eusebi)

Un dels edificis més representatius d’Arnhem és l’Església Gran o Església de Sant Eusebi, amb una torre de 93 metres d’alçada. La construcció d’aquesta església va començar al 1450, i va durar més d’un segle. L’església es va construir seguint el model de la catedral alemanya de Xanten, en estil gòtic-holandès.

L’Església de Sant Eusebi té forma de basílica cruciforme de tres naus, i compta amb un enorme carilló com el segon rellotge més pesat d’Holanda. Al 1578 es va instaurar la Reforma a Arnhem, i l’edifici va psasar a formar part de l’Església Reformada.

A la II Guerra Mundial l’església va ser destruïda en gran part durant la batalla d’Arnhem. Deprés del conflicte, l’església va ser restaurada al seu estat original, i després es van fer també vàries restauracions addicionals. Avui en dia, l’església s’utilitza principalment per a exposicions, i només una vegada al mes com a lloc de culte.

Horaris: De dilluns a dissabte de 10 a 17 hores. Diumenges de 12 a 17 hores.

Preus: Ascensor, balcons de vidre i nau: Adults 9 €. Mesors de 6 a 16 anys 6 €.

Pàgina web: http://eusebius.nl/en

Direcció: Kerkplein 1, Arnhem

BREDA

Mercats de Breda
Kasteel Bouvigne

Breda és una acollidora ciutat del sud d’Holanda. Visita els monuments històrics de l’època Nassau: l’Església Gran, el Beateri i el Castell de Breda.

Mercats de Breda

Quasi tots els dies hi ha un mercat a Breda, els millors són:

El mercat general a la plaça Grote Markt (al centre de Breda), tots els dimarts i divendres de 9 a 13 hores.
El mercat de productes ecològics i de la terra a Veemarkstraat (al centre de Breda) tots els dimarts de 9 a 13 hores.
El mercat de segona mà a Het Ginneken, els dissabtes de 10 a 16 hores.

Kasteel Bouvigne

Un palau de conte de fades al sud de Breda, amb tres extraordinaris jardins i un hort d’arbres fruiters. El palau data oficialment de 1554, encara que porta el nom de Bouvigne des de l’any 1802. Els preciosos jardins estan oberts al públic.

Des de 1614 el palau ha estat en mans de vuit prínceps, i des de 1930 és propietat de l’Estat. A la finca també hi ha una capella, les capallerisses i el Hof van Bouvigne. El Hof van Bouvigne funciona avui en dia com la seu de Waterschap Brabanse Delta (propietaris de la finca des de 1972).

Els jardins de la finca es van crear al 1913. Aquests preciosos jardins s’inspiren en les modes de l’època. Hi ha jardins d’estil anglès, francès i alemany. A destacar: la col·lecció d’escultures i les nombroses varietats fúcsies. Al costat sud de la finca hi ha l’hort d’arbres fruiters.

Es pot visitar els jardins, però el palau i les seves dependències no estan obertes al públic, però poden admirar-se des de l’exterior.

Preus: Gratuït.

Horaris: De dilluns a divendres de 9 a 16 hores.

LEIDEN

Mercat de Leiden
Centrum Leiden (Centre Històric)
Canals de Leiden
Japan Museum SieboldHuis (Casa Siebold)
Hortus Botanicus
Zijlpoort (Porta Zijl)

Leiden és una ciutat universitària coneguda sobretot per ser el lloc de naixement de Rembrandt. Aquí va donar els primers passos el famós mestre de la pintura. Però Leiden té molt més per veure…

Leiden és una bella ciutat holandesa on podràs trobar l’essència dels Països Baixos, Amb pocs més de 100.000 habitants, aquesta ciutat és un important centre universitari i compta amb la universitat més antiga d’Holanda, fundada l’any 1575. Creuada pel riu Rin, el símbol d’aquesta ciutat són dues claus creuades que ja són mencionades en documents del segle XIII.

Passejar pel voltant dels petits canals que surquen el centre de Leiden és tot un plaer. També podràs admirar edificis tan interessants com l’Ajuntament, Stadhuis, que compta amb la façana més ampla dels Països Baixos, o la casa dels Pesos (De Waag), a més de varis molins.

Un altre atractiu de la ciutat són les seves esglésies, la més antiga és la de Pieterkerk, que data del segle XIV, però la més famosa és la Hooglandse Kerk, construïda entre els segles XIV i XVI, que compta amb la nau transversal gòtica més gran del món. Les millors vistes de la catedral les aconseguiràs pujant a la fortificació de Burcht.

Deixa’t seduïr per l’ambient de Leiden, des dels seus 12 museus, passant per l’antiga Universitat fins als poemes escrits als murs de Leiden, diuen que estan amb tots els idiomes, en castellà i català entre ells.

Leiden és cuna de personatges famosos com el pintor Rembrandt, que va nèixer aquí, i a la seva Universitat van estudiar cervells tan prestigiosos com el d’Albert Einstein.

Mercat de Leiden

Leiden té un dels mercats més agradables d’Holanda. Tots els dissabtes s’instal·la al centre de la ciutat un fantàstic mercat a l’aire lliure, visita les desenes de parades que es monten a la ribera del canal (Nieuwe Rijn, Vismarkt i Boermarkt)

Centrum Leiden (Centre Històric)

El centre de Leiden és una atracció en si mateix, un entorn únic amb 88 canals rodejats de cents de mansions, monuments i esglésies.

Leiden és una ciutat de canals, ponts i vaixells, després d’Amsterdam, Leiden és la ciutat holandesa amb més vies fluvials al centre. A l’estiu pots recórrer els canals amb un vaixell de passeig, una canoa o una barca amb rems.

A més, el centre històric de Leiden està ple de monuments, més de 2.800 des de “hofjes” i molins fins a esglésies i ports, que adornen la ciutat des de fa segles.

Canals de Leiden

Els canals de Leiden es van incorporar al disseny de la ciutat al segle XVII. El canal extern es va excavar per a protegir la ciutat. El centre històric de la ciutat està rodejat per una fosa pde 6 km de llarg. Els canals de Leiden formen una part de les estructures defensives intactes més grans de tot Europa. Els canals de Leiden creuen la ciutat i tenen molls flanquejats per arbres, on es poden amarrar els vaixells.

Leiden és també un punt de partida perfecte per qualsevol excursió. Navega als Kagerplassen, més coneguts com “De Kaag”. De Kaag és una extensa zona de llacs, a menys de mitja hora en vaixell des del centre de Leiden, amb desenes de molins i granges velles al costat dels canals, és una de les rutes en vaixell més boniques del país.

Suggerència: Demana un cistell de picnic quan lloguis un vaixell.

Japan Museum SieboldHuis (Casa Siebold)

La Casa Siebold rep aquest nom pel primer occidental que va ensenyar medicina a Japó. Siebold treballava com a metge a la colònia comercial holandesa, i durant la seva estància al Japó va reunir cents d’objetes i una fantàstica col·leció botánica de Leiden, i la seva col·lecció de preciosos tresors artístics, naturals i culturals es van guardar a la Casa Siebold. Des del segle XIX la Casa Siebold rep visitants del món sencer ansiosos per adminar la seva col·lecció permanent.

Holanda té una relació comercial singular amb Japó. Va ser la primera potència occidental autoritzada a comercialitzar amb Japó a través de la Companyia Neerlandesa de les Indies Orientals (VOC). Siebold era un investigador i metge nascut a Alemanya que va viure i treballar a Leiden. Durant la seva estància a Japó entre 1823 i 1829 es va dedicar a col·leccionar objectes diversos, fins que al 1829 les autoritats japoneses el van acusar d’intentar enviar a Occident varis mapes de Japó. Siebold va ser jutjat per espionatge i expulsat del pais. No obstant, la relació comercial entre Japó i Holanda es va seguir mantenint.

La Casa Siebold és un tros de Japó conservat en una mansió holandesa de Leiden. A la Casa Siebold s’organitzen regularment exposicions d’art modern holandès i japonès. Situada a la ribera del preciós canal Rapenburg.

Hortus Botanicus

Al casc històric de Leiden es troba el jardí botànic més antic d’Holanda, l’Hortus Botanicus. Aquest fabulós jardí posseeix una àmplia col·lecció d’espècies de plantes procedents de l’Àsia, Europa meridional i el sud d’Àfrica.

L’Hortus Botanicus porta quatre segles col·leccionant plantes de tot el món i investigant sobre elles. Més de 10.000 plantes i dotzenes d’espècies d’aus habiten als jardins japonès, històric, d’hivern, de roses, de falgueres, de plantes medicinals i de fruits secs, així com l’hivernacle tropical.

Zijlpoort (Porta Zijl)

A l’Edat Mitja, Leiden tenia 8 portes d’entrada. De totes elles avui només queda la Porta de Mors i la Porta Zjil. La porta Zjil està a la part est de la ciutat.

La Porta Zjl recorda als arcs de triomf romans, amb els dos lleons amb les armes de Leiden o les figures mitològiques de Mart i Medusa, i molts altres escuts i artefactes militars. La Porta Zijl va ser un projecte del segles XVII per donar prestigi a la ciutat.

DEN HAAG (LA HAYA)

Madurdoam
Het Vredespaleis (Palau de la Pau)
Parc d’Atraccions de Drievliet
Binnenhof (Parlament dels Països Baixos)
Paleis Noordeinde
Escher Het in Paleis
Places de la Haya

La Haya és una de les ciutats més especials d’Holanda. No perquè és la seu del govern, sinó també pels monuments i barris històrics i per la ubicació privilegiada al costat de la costa.

Canal de la Haya amb el Binnenhof a la dreta

Madurodam

El parc en miniatura Madurodam de La Haya és el lloc per excel·lència per descobrir perquè Holanda és un pais singular: les cases dels canals, camps de tulipans, el mercat del formatge, molins de vent, el Palau de la Pau, el Pla Delta: tot això ho trobaràs a Madurodam.

A Madurodam, les miniatures i les històries que ens narren cobren vida. Madurodam compta amb instal·lacions multimedia que expliquen la història d’Holanda i la de cada un dels edificis en miniatura. Madurodam és interactiu: pots accionar la barrera contra les tormentes de l’estuari Oosterchelde, carregar contenidors en un buc de càrrega del port de Rotterdam, fer enlairar un avió des de l’Aeroport de Schiphol i pujar a la subasta de flors.

L’atracció interior Waterwolf és una lluita autèntica contra l’aigua. Aquí trobaràs una rèplica de la famosa estació de bombeig de De Cruquius amb la que, juntament amb altres visitants, lluitaràs contra l’aigua i dessecareu l’enorme llac Haarlemmermeer durant un espectacle emocionant.

A través de les pantalles de videos sabràs més sobre els relats que s’amaguen darrera els edificis que veus a Madurodam.

Madurodam ofereix una perfecta combinació d’entre parc d’atraccions, patrimoni històric i naturalesa de primera classe. Amb més de 5.500 arbres en miniatura i 55.000 llits de flors que floreixen durant totes les estacions, el parc és conegut per la seva bellesa escènica.

Des de la seva obertura al 1952, Madurodam ha estat un dels llocs més emblemàtics dels Països Baixos. Està al top 5 dels parcs d’atraccions més visitats del pais i és el lloc perfecte per anar d’excursió sense importar l’edat.

Direcció: George Maduroplein 1, La Haya

Horari: De 9 a 19 hores

Preu: 19,50€.

Het Vredespaleis (Palau de la Pau)

Het Vredespaleis (El Palau de la Pau) de La Haya es va construïr sobre la base dels ideals de pacifisme i pau mundial, a finals del segle XIX, aquests principis estaven en plena ebullició, com mai abans s’havia vist. Quan es va finalitzar la construcció del Palau de la Pau al 1913, era tan grandiós com la idea de la pau mundial.

Ninguna altra ciutat del món és més apropiada per albergar el Palau de la Pau que La Haya, la ciutat de la pau i la justícia. Avui en dia l’edifici encara l’utilitza la Cort Internacional de Justícia, la Cort Permanent d’Arbitratge, la Biblioteca del Palau de la Pau i l’Acadèmia de Dret Internacional de La Haya.

Parc d’Atraccions de Drievliet

El parc d’atraccions Drievliet és un parc temàtic dedicat a tota la família, aquest parc ofereix activitats familiars i infantils, atraccions i espectacles màgics.

El parc Drievliet compta amb innumerables atraccions espectaculars que et faran volar surcant l’aire, viure una immersió en caiguda lliure, girar i girar i sortir disparat a una velocitat de 70 km/h.

A més de muntanyes russes emocionants i parcs infantils pels més petits, també podràs veure espectacles impressionants i divertits.

Preu: 24,50€.

Binnenhof (Parlament dels Països Baixos)

Durant segles, el Binnenhof de La Haya (El parlament) ha estat el centre neuràlgic de la política d’Holanda. Tots els assumptes polítics i d’estat es debatien i sigueixen debatent-se aquí.

Ridderzaal (Sala dels Cavallers)

L’edifici més atractiu del Binnenhof és la Ridderzaal, aquest edifici monumental es va construïr entre els segles XIII i XIV com a castell pels Comtes d’Holanda, però el seu aspecte actual data de finals del segle passat. L’edifici, que estava en un estat ruinós, es va restaurà llavors. L’enorme sostre de fusta fa ser reconstruït sota la direcció de l’arquitecte estatal C.H. Peters. P.J.H. Cuypers va participar com a consultor en les obres de restauració i també va dissenyar la Font per la Ridderzaal amb una estàtua del Comte d’Holanda i Rei de Romans Guillem II.

Luistervinken

La Ridderzaal es va construïr originalment com una sala enorme per celebrar festes de caça pel Comte d’Holanda, i també judicis. Els “Luistervinkers” (escoltes en holandès), que daten d’aquestes dates, són estranyes cares de fusta amb una enorme orella a un costat, col·locades als costats de les vigues. Durant els judicis se li deia a la gent que digués la veritat, ja que tot el que es deia ho escoltava un poder diví a través d’aquestes orelles enormes.

Visita guiada

El centre de visitants del Binnenhof permet realizar una visita guiada a través del Ridderzaal i conèixer el Senat o el Congrès del Parlament. El tour comença amb un vídeo introductori que explica la història del Parlament holandès i dels edificis que composen el complex. Convé reservar amb antelació.

Es realitzen visites guiades tot l’any, no obstant, si la visita coincideix amb alguna reunió política, no podràs accedir a totes les sales del Binnenhof. El moment idoni per visitar el Binnenhof és el tercer dimarts de setembre, quan tots els polítics i membres de la Família Reial es reuneixen per presentar el pressupost de l’any següent.

Paleis Noordeinde

El Palau Noordeinde pertany a la Casa Reial des de 1609, quan l’estat el va entregar com a obsequi a la vídua de Guillem d’Orange. En l’actualitat, el Rei d’Holanda l’utilitza com a lloc de treball.

El Palau Noordeinde està ubicat al centre de La Haya, al carrer que porta el seu nom, es poden fer fotografies des del carrer, però el palau no està obert al públic.

Jardí del Palau i els Estables Reials

A l’altre costat del palau Noordeinde podràs gaudir de moments de pau i tranquil·litat al jardí del palau. Es tracta d’un petit parc d’entrada gratuïta. Just al costat del parc es troben els estables reials, on es guarden els cavalls i els carruatges de la Casa Reial.

Escher Het in Paleis

Maurits Cornelis Escher va ser un artista gràfic que va viure entre 1898 i 1972, va ser l’amo i senyor creant situacions impossibles i il·lusions òptiques en gravats de fusta i litografies. Escher in het Paleis és una exposició permanent que està oberta al públic a l’antic palau de la Família Reial situat al casc històric de La Haya.

Imagina dibuixos amb aigua que flota cap amunt, escales que no tenen fi, rèptils que s’arrastren formant cercles viciosos entre objectes d’un escriptori, que escapen del paper en el que estan dibuixants i es dibuixen a si mateixos…

Els dibuixos confonen i diverteixen als visitants, en la planta multimedia del museu podràs comprendre millor aquests il·lusions òptiques i fins i tot crear les teves pròpies.

Direcció: Lange Voorhout 74. La haya

Preu: Adult 10 €, menors de 7 a 15 anys 6,5 €

Horari: De dimarts a diumentge, de 11 a 17 hores

Temps de la visita: 1,30 hores

Places de La Haya

La Haya també compta amb moltes places boniques carregades d’història.

Binnenhof

El Binnenhof porta segles essent el centre neuràlgic de la política d’Holanda. Els edificis del Binnenfog, el Ridderzaal, el Senat, el Congrès del Parlament i la “Petita Torre” on viu el primer ministre.

Buitenhof

La plaça Buitenhof està just al costat del Binnenhof i és el lloc excel·lent per a gaudir d’una copa o prendre alguna cosa de menjar.

Plein

Està situada a l’altre costat del Binnenhof, aquesta plaça és histórica i està rodejada de magnífics edificis, i ofereix una gran quantitats de tavernes i restaurants durant el dia, i a la nit, aquests mateixos establiments es converteixen en bars i discoteques. Plein és un dels principals focos de vida nocturna de La Haya.

Plaats

Plaats és una de les més petites de La Haya, es troba just davant del llac Hofvijver i té diversos restaurants, tavernes i botigues. Aquesta plaça va ser testimoni de nombrosos fets històrics, ja que allí hi ha l’antiga presó.

Lange Voorhout

La plaça Lange Voorhout ofereix imatges precioses durant tot l’any, és un lloc molt fotogènic, destaquels els til·lers, l’Hotel Des Indes i l’antic Palau Reial, que avui en dia acull la col·lecció de Escher. A la primavera, les flors de safrà pinten el color d’aquesta plaça.

Grote Markt

Amb el pas dels segles, la plaça del mercat de La Haya s’ha transformat en una gran cafeteria a l’aire lliure, rodejada de bars i discoteques. A aquesta plaça sempre hi ha gent passant una bona estona, des de primera hora del matí fins ben entrada la nit. Durant l’estiu, a la Grote Markt solen celebrar-se molts concerts.

KINDERDIJK

Kinderdijk és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Els 19 molins que actualment composen l’estampa de Kinderdijk us portaran a l’Holanda més clàssica i més autèntica i sobretot a l’essència d’aquest pais que durant mil anys porta lluitant contra el mar i s’aferren, irreductibles, al seu tros de terra.

En certa manera recorden als gals d’Asterix i Obelix, i es que s’ha de tenir molt d’enginy, força i coratge per mantenir l’aigua a ratlla.

Kinderdijk està al costat de Rotterdam, de fet hi ha ferrys que et porten fins aquí des de la ciutat. Si es vol arribar en cotxe, autopista A16 i després A15 creuar el riu gràcies a un transbordador que hi ha a l’alçada de Krimpen i costa 5 € per trajecte.

Quan traieu l’entrada, entrareu per l’avinguda dels molins i realment és el que sembla, aquest Camps Elísis a l’holandesa consisteixen en un camí i un carril bici franquejat a la dreta pels pòlders de Nederwaard i a l’esquerra pels de Overwaard. A ambdós costats els molins es van succeïnt i composant el paissatge típicament holandès.

Passeig amb la barca per visitar els molins de Kinderdijk

Després de caminar menys de 10 minuts i després de creuar un bucòlic pont, hi ha el molí museu. El seu interior evoca els anys 50 i la vida d’aquesta època. Destaquen els llits empotrats i la cuina menjador, únic punt del molí que es mantenia calent.

Es pot seguir caminant durant 5 minuts més per aquest camí fins arribar a un petit moll on un petit vaixell recull la gent que vol conèixer des de l’aigua aquest preciós lloc (5,5 € per adult per un viatge de mitja hora).

Des d’aquest punt també hi ha una vista del conjunt de molins i sobretot el molí Blokker Wipmolen, el molí que destaca entre els altres per la seva forma peculiar. Situat en prolongació dels canals de la conca de drenatge, està elevat sobre un base de maçoneria i segons els estudiosos, data del segle XVI, les teules cobreixen la part inferior, metre que la fusta negra és el material utilitzat a la part superior.

A la tornada, al costat contrari a la guixeta, es pot visitar el centre del visitant Wisboom, i just al costat també hi ha una estació de bombeig que es pot visitar per entendre millor el funcionament de tot aquest sistema de molins, conques de drenatge, sèquies i esclusses.

Kinderdijk és la contrapartida de Zaanse Schans, que també és bonic, però està preparat pel turisme de masses. La bellesa de Kinderdijk és la fusió entre els molins i l’entorn natural. Terra guanyada a l’aigua, esclusses, canals, herba fèrtil i aspes girant.

Preu: Adults 8 €, menors de 4 a 12 anys 5,5 €. Si es reserva online, gaudireu d’un descompte d’1,5 € en cada bitllet.

GOUDA

Gouda, la ciutat històrica de la província d’Holanda del Sud, és famosa pel formatge de Gouda, les veles i els stroopwafels. Però a Gouda hi ha moltes més coses per veure.

Gouda té un dels centres antics més bonics d’Holanda. Admira els seus edificis històrics, i passeja per la ribera dels canals centenaris.

L’edifici més famós de Gouda és l’Ajuntament que dóna a la plaça del mercat. També en aquesta plaça es troba l’edifici del pessatge de Gouda, el Waag. Els dijous s’hi fa el mercat de formatges, de 10 a 13 hores.

La façana de l’ajuntament de Gouda destaca pel seu estil gòtic i per ser en aquest àmbit, un dels més antics dels Països Baixos, amb una data de construcció entre els anys 1448 i 1450. La façana de l’ajuntament de Gouda és potser una de les imatges més difoses d’aquesta ciutat. Un altre edifici d’interès és l’Església de Sant Baptista (Sint Janskerk) amb impressionants vitralls cromats que daten dels segles XVI i XVII i una nau de 123 metres, que la converteixen en la més llarga d’Holanda.

ROTTERDAM

Kubuswoningen (Cases Cúbiques)
Erasmusbrug (Pont Erasmus)
Euromast
Dic Mòbil

Rotterdam és una ciutat amb mil cares: ciutat portuària, ciutat de moda, per sortir, elegant ciutat comercial i ciutat artística a la última. Però Rotterdam és sobretot la ciutat de l’arquitectura d’Holanda, amb la innovació com a punt central i la silueta urbana en constant canvi. Són moltes les coses que es poden fer entre els gratacels de Rotterdam, anar de compres, menjar com un rei, visitar tot tipus de museus i atraccions al voltant del centre.

Kubuswoningen (Cases Cúbiques)

Les Cases Cúbiques (Kubuswoningen) de Rotterdam són una de les atraccions més emblemàtiques de la ciutat. Dissenyades per l’arquitecte holandès Piet Blom, aquesta urbanització és única ja que les seves cases són literalment cubs, inclinades a 45º. Els visitants curiosos poden aprendre més sobre aquests apartaments explorant la casa museu Kijk-Kubus, o completar un viatge inolvidable al port de la ciutat allotjant-se una nit en una de les cases cúbiques.

Les Cases Cúbiques van ser dissenyades assimètricament per semblar un bosc abstracte, cada sostre triangular representava la copa d’un arbre. Els edificis es van construïr sobre pilars de formigó amb un entramat de fusta. Amb una alçada de tres pisos, la planta baixa és l’entrada, la primera té una cuina oberta i una saló, la segona el bany i dos dormitoris i, en alguns casos, el pis superior s’utilitza com a golfa ajardinada. Un cop dins, al primer en que t’has d’acostumar és a les parets inclinades, mentre vagis passant a la meitat superior de l’estructura tindrà la sensació d’haver de prestar atenció a no colpejar-te el cap.

Les Cases Cúbiques estan en un lloc cèntric al costat de l’estació de trens Rotterdam Blaak. Aquestes cases també van ser dissenyades tenint en compte a la comunitat. A més d’actuar com un pont peatonal, la zona peatonal que connecta els cubs inclou un petit parc per a nens, a més de petites oficines i estudis.

Després de tanta molestia causada pels visitants curiosos, un propietari va obrir la seva casa museu Kijk-Kubus, que brinda l’oportunitat als visitants de visitar una Casa Cúbica completament emmoblada. També es pot veure alguns problemes quotidiants que tenen els residents, com comprar i col·locar mobles en una estructura sense parets rectes.

Al 2009, l’estudi d’arquitectura Personal Adchitecture BNA de Rotterdam va remodelar un dels cubs més grans per a una cadena hotelera, avui en dia és l’hostal Stayokay Hostel Rotterdam.

Erasmusbrug (Pont Erasmus)

El Pont d’Erasmus és una sorprenent meravella d’enginyeria i un monument imprescindible de Rotterdam. El pont i els seus voltants ofereixen l’històric Delfshaven, el futurístic Kop van Zuid com a gratacels, l’Hotel New York i el museu de fotografia Nederlands Fotomuseum. El pont d’Erasmus és també l’escernari de diversos esdeveniments espectaculars.

El Pont d’Erasmus, de 800 metres de llard, és un vista impressionant amb la seva estructura d’acer de color blau, la seva torre de només un pilar que s’eleva cap al cel amb els seus 40 cables d’acer que sobrevolen les aigües. El pont s’alça 139 metres fins al punt més alt. Va ser dissenyat per Ben van Berkel i inaugurat per la reina Beatriu al 1996.

Un riu espectacular que creua Rotterdam

El Pont d’Erasmus, creua el riu Nou Mosa i forma una connexió important entre les zones del sud i del nord de la ciutat.

Kop van Zuid és un barri de Rotterdam que està experimentant una frenètica regeneració, a la vegada que conserva el seu llegat industrial. En ell trobaràs l’imponent de Rotterdam de Rem Koolhaas, un premiat gratacels residencial anomenat Edifici Montevideo, i la torre Maastoren, l’edifici més alt d’Holanda. L’Hotel New York per l’altre costat és l’edifici que verdaderament representa la història de la zona. Aquest edifici modernista solia ser la seu de l’empresa de creuers Holland America Line.

Creua el Pont d’Erasmus i entra en un món totalment diferent: el Veerhaven amb els seus elegants edificis i vaixells històrics, i una mica més enllà l’antic Delfshaven, una agradable barri històric que permet al visitant gaudir de l’ambient de Rotterdam anterior a la guerra.

Euromast

Una de les torres més altes de Rotterdam, l’arquitecte Maaskant va dissenyar la torre específicament per a l’exposició mundial d’horticultura, la Floriade. Els visitants poden pujar amb l’ascensor i gaudir d’una vista espectacular.

Admira la ciutat de Rotterdam des dels 185 metres d’alçada.
En dies clars es pot veure Ambers, que està a 80 km de distància.

L’Euromast es va dissenyar al 1960 per la Floriade d’aquest any. Amb 100 metres d’alçada anava a ser l’estructura més alta de Rotterdam, un parell d’anys després un altre edifici va obtener aquest títol, amb el que es va decidir ampliar l’alçada de l’Euromast, afegint 85 metres més a l’estructura. Actualment l’Euromast no és l’estructuta més alta d’Holanda, aquest títol el té l’antena de transmissió a Lopik; la Gerbrandytoren medeix 361 metres d’alçada.

La vista des de la torre és espectacular. Amb l’entrada podràs tenir accés a la plataforma situada a 100 metres d’alçada i a l’Erospoop, a 185 metres d’alçada. El restaurant es troba a 100 metres d’alçada.

Direcció: Parkhaven 20. Rotterdam

Preu: Adults 10,25 €. De 4 a 11 anys 6,75 €

Horari: De 9:30 a 22:00 hores.

Dic Mòbil

En els plans originals no estava contemplada aquesta estructura, perquè volia preservar-se l’accés dels ports de Rotterdam i Ambers, però quan es va fer evident que els dics planificats no eren suficientment alts per a protegir la població, es va decidir construïr un dic móbil de defensa contra l’aigua.

Les enormes comportes del dic són pontons flotants que poden omplir-se d’aigua i formen unes enormes barreres protectores. Quan ha passat el perill, es buiden i es trasladen a una zona tancada, tot el procés es gestiona a través d’ordinador. Aquest és un altre exemple més de l’enginyeria holandesa amb la qual es manté l’aigua sota control.

DELFT

Markt (Plaça del Mercat)
Vermeer Centrum
Ceràmica Blava de Delft
Mercats de Delft
Ajuntament

Delft és una de les ciutats més boniques d’Holanda gràcies a la gran quantitat d’atractius del centre històric: tres espectaculars esglésies, un ajuntament que és pura filigrana, una de les places més grans d’Europa, romàntics canals i desenes de cases senyorials composen una oferta irresistible pel visitant.

Delft és famosa per la seva relació amb Johannes Vermeer, la ceràmica blava de Delft i la Casa Reial.

Delft està a la província d’Holanda meridional, al sudest d’Holanda i al mig de La Haya i Rotterdam, té uns 100.000 habitants, és ideal per visitar en un dia. Tot i que va ser fundada al segle XIII, la seva fama vé del segle XVII, quan es va desenvolupar la indústria de la porcellana blava i amb l’aparició posterior del mestre de la llum holandesa, el pintor Johannes Vermeer. Va ser l’autèntica Edat d’Or de la ciutat.

Markt (Plaça del Mercat)

La delicada i coqueta Delft té la paradoxa de tenir una de les places més grans d’Europa, de planta rectangular alberga l’Església Nova (Nieuwe Kerk) i l’Ajuntament (Stadhius), ambdós estan davant per davant i franquejata per les típiques cases holandeses i desenes de terrasses i restaurants.

Aquesta plaça del segle XIII acull cada dimecres un important mercat agrícola, la resta de dies continua essent el centre neuràlgic i d’oci de la ciutat. En el passat també ho era, tot i que per aquells temps, l’oci consisitia en divertir-se en les execucions públiques que es feien a la Markt.

Però per apreciar millor les vistes, es recomana pujar a la torre de l’església nova, la segona més alta d’Holanda amb 108,75 metres i només superada pel Dom d’Utrecht que té 112 metres.

Fins al cim de la torre hi ha vàries parades intermitges des d’on es pot treure unes fantàstiques panoràmiques de la plaça i de Delft. A un costat es pot contemplar perfectament la planta de l’Esglesia Maria van Jesse. Davant es pot admirar la magnificiència de la plaça i les cases i els canals de Delft. En dies amb bona visibilitat es pot veure La Haya i l’Skyline de Rotterdam. Des d’aquí també es pot veure l’Església Vella.

La pujada es una odisea, ja que les escales d’accés són molt estretes i es puja i es baixa pel mateix lloc.

Pels devots de les monarquies europees, també es veu des de dalt la Casa Orange, lloc on són enterrats els membres de la monarquia holandesa.

L’altre gran emblema de la plaça és el Stadhuis, l’Ajuntament de la ciutat està ubicat en un edifici d’estil renaixentista amb una torre gòtica i amb un rellotge de l’any 1536. Actualment acull el Museu de Tortura de Delft.

Vermeer Centrum

Johannes Vermeer és un dels artistes més coneguts d’Holanda, va viure entre 1632 i 1675 i va pasar tota la vida a Delft. Vermeer només va pintar 37 quadres, en els que va crear el seu propi món, tots són d’una qualitat excepcional.

L’exposició del Centre Vermeer

Entra en la vida de Johanes Vermer i apren més sobre ell, els seus mentors, la seva ciutat i els missatges d’amor ocults en la seva obra, esbrina com aquest pintor del segle XVII va acabar convertint-se en el mestre que domina la “llum holandesa”.

El Centre Vermeer disposa d’imatges de mida real i d’altíssima qualitat de tota l’obra d’aquest mestre, també tindràs l’oportunitat de visitar el seu estudi, on va crear La jove de la perla, La lletera i unes de les millors vistes de la ciutat de tots els temps, Vista de Delft.

Entrada combinada Vermeer

Una forma fantástica de conèixer més a Vermeer és recorrer els carrers per on ell solia passejar. Amb l’entrada combinada Vermeer tindràs accés al Centre Vermeer, el Museu de la Prinsenhof, l’Església Vella i l’Església Nova, a més rebràs un mapa amb l’itinerari de Vermeer per Delft.

Ceràmica Blava de Delft

La famosa cerámica blava de Delft, que en neerlandès s’anomena Delfts Blauw, s’elabora a la ciutat des del segle XVI, entre 1600 i 1800 aquesta ceràmica va gaudir de popularitat entre les famílies més acaudalades, que s’ensenyen mútuament les seves col·leccions de Delfts Blauw. Tot i que els terrissaires de Delft preferien anomenar a la seva cerámica “porcellana”, no era res més que una més barata que l’autèntica porcellana xinesa. La ceràmica blava de Delft no s’elaborava amb el caolí típic de la porcellana, sinó amb un caolí que es cobria amb vidriat de plom després de passar pel forn. Tot i això, la cerámica de Delft va agafar una tremenda popularitat i va arribar a tenir 33 fàbriques a la ciutat. De totes ara només en queda una, la Royal Delft.

L’ascens de la Delfts Blauw

Amb el pas dels segles s’han anat donant diverses modes al mercat de la ceràmica. Al 1550, la ceràmica Majolica d’Espanya i Itàlia marcaven la pauta. Molts terrissaires d’Ambers van copiar aquestes ceràmiques populars fins al 1585 i es van veure obligats a abandonar la ciutat fugint dels conqueridors espanyols. Els terrissaires es van reagrupar a Delft, on a partir del 1602 es van concentrar en reproduïr la última moda en ceràmica, marcada per la porcellana xinesa. A partir d’aquest moment, sempre s’ha associat a la ciutat de Delft amb la seva ceràmica blava.

La ceràmica blava de Delft en l’actualitat

La única fàbrica que ha seguit en funcionament des del 1653 és Koninklijke Porceleyne Fles / Royal Delft, coneguda com la Ceràmica de la Casa Reial Holandesa, una empresa sque egueix elaborant ceràmica blava de Delft conforme els mètodes tradicionals.

Visita la Porceleyne Fles

El millor lloc per admirar la ceràmica blava de Delft, és la Porceleyne Fles, la última fàbrica de porcellana de Delft encara oberta. Durant la visita guiada veuràs com encara es pinten a mà aquestes ceràmiques, i aprendràs tot sobre la història i el procés de fabricació de la ceràmica blava de Delft.

Mercats de Delft

El mercat general i el mercat de flors

Els dijous és dia de mercat a Delft, unes 150 parades s’acumulen en el mercat general, entre l’edifici de l’Ajuntament i l’Església Nieuwe Kerk, la plaça s’anomena De Markt (Plaça del Mercat), aquí pots comprar formatge, peix, verdura, pa, fruits secs i altres aliments, a més de productes frescos, els comerciants també venen roba, accessoris per bicicletes i articles electrònics.

El mercat de flors està al Brabantse Turfmarkt, a 5 minuts caminant del mercat general. Cada dijous, la ciutat es transforma en un colorit paissatge ple de parades amb mils de flors. El dissabte se celebra en el mateix lloc una versió més petita del mercat general, amb unes 50 paradetes.

El mercat d’antiguitats

El mercat setmanal d’art i antiguitats és el lloc idoni per trobar candelabres, ceràmica antiga o l’obra d’algun artista desconegut. Està obert els dijous i els dissabtes, des d’abril fins a l’octubre, ambdós inclosos, els dissabtes el mercat és més gran i inclou mercat de llibres. S’extén pel Voldersgracht i els canals dels carrers Hippolytusbuurt i Wijnhaven.

Stadhuis (Ajuntament de Delft)

L’Ajuntament de Delft, a la plaça del Mercat (De Markt), va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Hendrick de Keyser (1565-1621) al segle XVII, després de l’incendi que va destruïr l’edifici vell medieval al 1618. De Keyser estava considerat un dels millors arquitectes de l’època. Va deixar dos edificis emblemàtics a Delft: la tomba del Príncep Guillem d’Orange a l’Església Nieuwe Kerk i l’Ajuntament. Avui en dia l’Ajuntament, davant de l’Església Nieuwe Kerk, segueix essent un dels monuments més característics de la ciutat.

Arquitectura de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Delft, completat l’any 1620 és un edifici d’estil renaixentista perfectament equilibrat i pràcticament simètric. Es va construïr al voltant de la vella Torre del Comte, d’estil gòtic tardà, que data del segle XIII. La torre segueix essent clarament visible darrera de l’edifici. “Het Steen” com se la coneix, s’utilitzava com a presó. En el seu interior encara hi ha una presó medieval amb instruments de tortura que pot visitar-se amb un guia, però cal cita prèvia.

Història de l’Ajuntament

En aquest mateix ajuntament va ser on es van publicar les amonestacions (ondertrouw) per al matrimoni del pintor Johannes Vermeer amb la seva futura esposa, Catherine Bolnes. A l’Edat Mitja el mercat estava darrera de l’ajuntament. Al carrer Markt 17 està la Stadsboterhuis, on es comercialitzava la mantega holandesa, la mantega era un dels principals productes d’exportació de la ciutat. I al número 11 del mateix carrer hi ha la casa de pesatge (Stadswaag) en la que es pesaven tots els articles de més de 5 kg. Al segle XVIII a l’Stadswaag estaven també el gremi d’orfebrers i argenters i el gremi d’apotecaris. Avui en dia està ocupat per un pub, però les plaques commemoratives de les façanes davantera i del darrera segueixen recordant a aquests gremis.

ALFSLUIDIJK

Es diu que Holanda està feta per la mà de l’home i no els hi fa falta raó als holandesos, doncs al llarg de la seva història han hagut de lluitar contra les inclemències del temps i guanyar terra al mar. Una de les meravelles arquitectòniques d’Holanda és el Gran Dic, situat a Oosterchelde, al nord del país.

Alguns diuen que aquest dic de 32 km de llarg és la vuitena meravella del món, el que si que és cert és que la seva funcionalitat és irreprotxable. Amb els seus 90 metres d’ample i una alçada de més de 7 metres sobre el nivel del mar, aquest dic protegeix als holandesos de possibles inundacions. Es pot atrevessar el dic en cotxe, ja que és creuat per una autopista i els més esportistes poden fer-ho en bicilceta, ja que a Holanda no hi podia faltar un bon carril bici.

El dic es va construïr tirant al mar grans quantitats de sorra que es va compactar fins aconseguir una muntanya que seria molt difícil de derribar. Els holandesos volien evitar les catàstrofes que l’aigua havia causat, des d’inundacions que danyaven camps i pobles, fins una terrible catàstrofe que va acabar amb la vida de moltes persones. Ara, aquest magnífic dic compta amb un sistema de comportes que regulen el nivell de l’aigua i permeten el pas dels vaixells.

El Gran Dic d’Holanda (Afsluitdijk) va començar a construir-se a principis del segle XX, quan la informàtica encara no s’havia desenvolupat, així que es considera una obra mestra de la enginyeria civil. El seu treball va durar diversos anys i gran part es va haver de fer en vaixell.

Ara aquest dic regula el nivel del mar de Wadden i el mar interior d’Holanda, el Ijsselmeer. A meitat de camí hi ha una àrea de descans que compta amb una petita botiga de records i un museu petit, a més es pot creuar l’ample del dic gràcies a un pont peatonal.

GIETHOORM

Giethoorn, coneguda com la Venècia del nord o Venècia d’Holanda, és potser el poble més bonic d’Holanda, és una meravella descobrir els seus canals, ponts de fusta i cases amb teulades de palla.

Giethoorn està situat a la província de Overijssel, al nord d’Holanda, a 1,30 hores d’Amsterdam. Forma part del Parc Nacional de Weerribben-Wieren, una extensa zona de terra i aigua conviuen en un caòtic ordre.

L’autopista A6 porta directament al poble, per arribar a la zona dels canals, cal seguir algunes de les indicacions de rental boats.

Orígen de Giethoorn

Giethoorn neix al segle XIII però el seu veritable auge és als segles XVI i XVII amb l’activitat econòmica de l’extracció de la torva, un combustible orgànic molt utilitzat en aquella època. Per a facilitar el transport d’aquest material, es van construir canals i la mateixa extracció va crear desenes de llacs i tolls que conformen el paratge pantanós sobre el que s’assenta la població.

En aquest batibull de trossos de terra i aigua, els teballadors van anar construint les seves cases i granges sobre munts de terra rodejats d’aigua, veient-se obligats a a utilitzar barques per moure’s pel poble.

Aquestes barques s’anomenen punter, degut al pal que utilitzaven per impulsar-les per les poc profundes aigües del canal, el punterboom. Avui en dia els més valents poden utilitzar aquest mètode tradicional per moure’s pel poble, encara que es recomana les barques amb un petit motor elèctric, molt més fácil de portar i sobretot molt més còmodes.

Visitant Giethoorn des de l’aigua

Com és de suposar, aquí no hi ha cotxes, només es veuen peatons passejant pel costat dels canals, alguna bicicleta i sobretot barques, un dels negocis turístics del poble. Hi ha varis llocs on es lloguen, i bastanta gent utilitzant-les, però no us espanteu, no hi ha molta gent navegant pels canals.

Hi ha varis preus, poden sortir per un 15 € per una hora per una barca amb un petit motor elèctric i fàcil de portar.

Al principi hi ha unes quantes barques, que potser que xoquis amb alguna, però no hi ha problema perquè van molt lentes i no és perillós i a més li agafes el truc enseguida. La ruta consisteix en navegar plàcidament pels canals del poble, veient les cases amb uns jardins de conte i nombrosos pontets de fusta, molts d’ells construïts pels antics propietaris per poder creuar a les seves vivendes.

Les rutes amb barca són d’1 hora o 2 hores, les de 2 hores surts a un llac bastant gran, amb zones de joncs i vorejant algun càmping. Després al tornar cal estar atent a agafar el canal central i tornar la barca al punt acordat.

DOKKUM

Una petita ciutat frísia amb molt d’encant. Es destaca l’Ajuntament, el seu canal i els seus ponts llevadissos i els vaixells d’època que surten a visitar les veïnes illes frísies i per suposat els molins i les seves cases tradicionals.

Situada al nord dels Països Baixos hi ha Dokkum, una bonica ciutat que pertany al municipi de Dongeradeel, de la província de Frisia.

Darrera les muralles, o millor dit, de les restes de les muralles, es troba aquesta part de la història del pais, una ciutat que va ser saquejada durant la Guerra dels 80 anys per mercenaris al servei de la monarquia espanyola, i que posteriorment va jugar un paper realment important en la Unió d’Utrecht per la seva ubicació estratègica i la del seu port, i en aquella època el port de la ciutat estava encara més connectat al mar, posteriorment les vies marítimes es van anar sedimentant, cosa que va forçar la construcció del canal de Frisia.

Dokkum també compta amb altres esdeveniments històrics relacionats aquesta vegada amb persones, aquí va ser on Sant Bonifaci va ser martiritzat o on va nèixer el cèlebre matemàtic Gemma Frisius.

Va ser construïda sobre un turó artificial i compta amb un sistema de fortificacions del segle XVI realment ben conservat que mereix la pena visitar-lo.

Dins de les muralles hi ha l’Ajuntament, es tracta d’un edifici molt bonic del segle XVII que compta amb un petit campanar de color blanc. Cal destacar que al segle XIX la façana d’aquest edifici va ser reconstruïda en l’estil neoclàssic. No obstant, val la pena visitar-lo i observar també les tres cases amb pinyó escalonat de principis del segle XVII que han estat restaurades davant d’aquest edifici.

També cal destacar la Capella de Sant Bonifaci, aquí descansa una estàtua del sant que protegeix el seu cap amb una Bíblia.

Altres monuments religiosos són: l’Església Major o de Sant Martí, aquesta església és actualment protestant i és d’estil gòtic que crida molt l’atenció.

El Museum Het Admiraliteitshuis és un museu regional que ocupa una casa antiga amb un preciós pòrtic renaixentista. En el seu interior hi ha objectes antics dels habitants de la població, des d’objectes de plata, de fusta tallada, armadures antigues o objectes d’excavacions que evidencien la vida més enllà d’aquest assentament.

TEXEL

Platges de Texel
Far de Texel
Ecomare

Aquest fascinant paradís natural és una de les cinc illes frisies que pertanyen als Països Baixos, conegudes com Waddeneilanden. De les cinc, és la més gran, tot i que la seva mida sigui petita, només té 20 km de llarg i 8 d’ample. Tot i està al mar de Frisia pertany a la província d’Holanda Septentrional i té molt fàcil accés des de Den Helder, el continent.

De les cinc illes és la més occidental i la que menys allunyada està del continent, els ferris de la companyia TESO transporten centenars de passatgers des de primera hora del matí i l’últim vaixell que parteix des de Texel a Den Helder ho fa a les 21:30 hores, així que es pot visitar amb un sol dia fent anada i tornada.

Els preus són barats, el bitllet d’anada i tornada ronda els 3 €, i els menors de 4 anys no paguen, si s’embarca el cotxe, té un cost d’uns 35 €, depenent de l’hora i el dia, ja que els preus varien segons els dies i les hores.

Texel és un paradís pels amants dels ocells i dels animals, Aquí hi ha una raça exclusiva de corder, que té un sabor especial i més salat a l’alimentar-se de la herba dels pòlders. Però l’animal estrella és el cavall, de raça frisia, que es caracteritza pel seu color negre atzabeja i per ser atlètic i estilitzat. Tan famosos són que constitueixen una important font d’ingressos de l’illa i la seva fama és molt coneguda en el món de l’equitació

Òbviament d’esports aquàtics tenen el seu espai a Texel, surf o kite surf.

Texel és un dels paradisos que encara manté un turisme no invasiu i tremendament respectuós amb el medi natural.

Platges de Texel

Una de les platges més boniques de l’illa és la Paal 15. Paal significa pal en neerlandès i totes les platges tenen un número. Als mapes estan indicades, així és fàcil trobar-les. En aquest cas, cal agafar el camí de Rozendijk.

Com en gran part de l’illa, les platges són de sorra i amb dunes, l’arena és blanca i no fa falta molta calor perquè la gent es banyi. Amb una mica de sol es posen a l’aigua.

Tres elements aliens a les nostres platges: un, no hi ha pràcticament paraigües i si paviments. Dos, moltes famílies porten carros de quatre rodes per transportar els nens, pilotes, neveres i tots les que es poden portar a una platja, i per últim les casetes, ubicades a l’abric de les dunes i que donen un toc nostàlgic a les platges. La gent guarda aquí les seves coses, i alguns fins i tot tenen una petita tanca amb torretes i tot.

Després hi ha la Paal 17, considerada la més bonica de l’illa, que està molt a prop de l’Ecomare i de la Paal 15 que he comentat. Passat Den Burg cal agafar el desviament pel camí de Californiëweg. Aquest camí porta a un gran pàrquing tant per cotxes com per bicicletes, i és que és la platja més concorreguda de l’illa, però cal dir que la platja és enorme, no es té la sensació de que no hi cap ni una agulla, és espaiosa.

Tocant la barrera de les dues, hi ha un pavelló, que no deixa de ser un xiringuito, que tot i ser molt gran, està ple de gent.

Com en el cas anterior hi ha gent que té comprades o llogades les seves corresponents casetes i molts aprofiten per prendre el sol allí mateix.

La platja, com en la majoria de l’illa, és d’arena blanca i molt suau. Això si, cal tenir en compte les advertències, que si ja són importants en qualsevol platja, més al mar del Nord. En aquesta en concret hi ha franges de mar en les que no et pots posar, són determinats punts en els que hi ha corrents més fortes i poden ser perilloses. No cal preocupar-se, està perfectament senyalitzat i si no te’n dones compte, un dels nombrosos socorristes que hi ha us demanaran que un mogueu uns metres cap a un altre costat, per sortir de la zona especialment perillosa.

L’aigua està fresqueta, més aviat freda, però aquí tot el món es banya.

Far de Texel

Al nord de l’illa de Texel hi ha el far de Texel, és un dels més fotogènics, en part gràcies al seu voltant, ja que hi ha unes casetes amb teulades ataronjades que fan que la fotografia surti perfecta.

Òbviament es pot pujar al far de 150 anys d’edat i gaudir d’unes vistes meravelloses de les marees del mar de Wadden i de la propera Illa de Vlieland. Cal dir que el far no està sempre obert.

Al costat del far hi ha la Paal 31, que està sota mateix del far. Aquesta platja té unes marees molt fortes, cal col·locar les coses bastant lluny de l’aigua, perquè en poc temps, la marea puja. El capvespre aquí és inoblidable.

Ecomare

Ecomare és un centre de recuperació de foques i catxalots que fa un treball excel·lent pels animals ferits o perduts que arriben a les costes holandeses, a més, saben mostrar el seu treball de forma interessant.

A diferents hores del dis, mostren com donen de menjar a les foques, descriuen les seves activitats, donen dades de cada exemplar, perfecte per visitar amb nens i fer-lis entendre el valor de la naturalesa.

El centre també disposa d’un museu on explica la vida dels animals. Es poden trobar, bàsicament foques, algun delfí o tauró, i altres anivals ferits.

Preus i horaris a la pàgina web

EFTELING

Existeix un lloc que farà que t’oblidis momentàniament del món que et rodeja, en un moment estaràs flotant entre trolls i elfs, a l’atracció en familia Droomvlucht, perquè després lluitis contra el drac a la doble muntanya russa de Joris en de Draak. On els més petits s’embarquen en un viatge amb Jokie i Jet en el festival de carnaval i els temeraris sumergeixen a la mina d’or de Baron 1898 a 90 km/h. I on podràs deslliçar-t’he pels passadíssos secrets i les sales màgiques de Symbolica Palace of Fantasy.

No existeix un lloc com Efteling. Cada atracció compta amb la seva pròpia història, basades sobretot, en llegendes locals o contes de fades. Puja al llegendari “Holandès Errant” o intenta excavar or a la mina de Baron 1898 abans que t’atrapi la Dama Blanca.

Baron 1989

Explica la història del baró Gustave Hoogmoed i l’or maleït per les Witte Wieven (dames blanques), aquesta muntanya russa de caiguda vertical no només t’endinsa en la història de les cues, sinó també en alguns trams del recorregut caus en un forat ple de fum blanc per sota del terra.

És un de les atraccions més populars, la història explica que el baró Gustave Hoogmoed, que va descubrir un filó d’or protegit per les Wite Wieven (dames blanques), segnons la llegenda, qui toqués l’or patiria el torment dels esperíts durant tota la seva vida, així el baró va acceptar no explorar la mina. No obstant, va contractar a gent del poble perquè ho fés i així no patir ell les conseqüències. Laars, un capataç de la mina, va decidir alliberar als treballadors perquè no patissin la maldició, per això va construir uns vehicles especials que permetien escapar ràpidament de les mines, però just quan ja havia activat la maquinària de fugida, van aparèixer les Witte Wieven i van desatar la fúria.

Característiques de l’atracció:

Obertura: 1 de juny de 2015
Fabricant: Bolliger & Mabillard
Alçada: 30 m
Velocitat màxima: 90 km/h
Alçada de la primera caíiguda: 37,5 m
Inversions: 2
Longitud: 501 m
Durada: 2 minuts 10 segons
Trens: 3
Capacitat per tren: 18 persones
Capacidad teòrica: 1.000 persones per hora
Restricció d’alçada: mínim 1,40 m

De Vliegende Hollander

La llegenda de l’Holandès Errant es fa realitat en aquesta atracció que combina un tram de recorregut fosc i tenebrós en barca, amb una part de muntanya russa amb splash final al llac.

Pot sembla que mulli, però en realitat només esquitxarà unes gotes ja que l’splash final és cap a fora, et recomanem pujar-hi entcara que no siguis d’atraccions fortes ja que tota l’experiència des de que entres val la pena i la baixada no és molt intensa.

De Vliegende Hollander és una combinació que tècnicament s’anomena Dark Ride i Water Coaster en que els passatgers se sumergeixen amb la història de Willen van der Decken, capità de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals que es va convertir en pirata.

Degut a la seva sed de riquesa, va partir en diumenge de Pasqua, prohibit tradicionalment pels navegants. Des de llavors, ell i tota la tripulació estan obligats a navegar pels set mars sense poder xafar terra.

Característiques de l’atracció:

Obertura: 4 de gener de 2007
Fabricant: Kumbak
Alçada: 22,50 m
Velocitat màxima: 70 km/h
Inversions: 0
Longitud: 420 m
Durada: 3 minuts i 45 segons
Trens: 11
Capacitat per tren: 14 persones
Capacitat teòrica: 1.900 persones per hora
Restricció d’alçada: mínim 1,20 m

Fata Morgana

Aquesta atracció familiar i tranquil·la s’endinsa en els contes tradicionals de Les mil i una nits orientals. A través de les botes, els passatgers recorren 10 escenes poblades per 140 animatrònics, que inclouen la jungla, els barris baixos de la Ciutat Prohibida i el Palau de Sultà.

Característiques de l’atracció:

Obertura: 1986
Fabricant: Intamin
Velocitat màxima: 2 km/h
Durada: 6 minuts
Capacitat per tren: 16 persones
Capacitat teòrica: 1.800 persones per hora
Restricció d’alçada: nens per sota de 1,20 m han d’anar acompanyats

Joris en de Draak

Una muntanya russa de fusta, de doble via, inspirada en la llegenda de Sant Jordi i el Drac, en que els dos trens copetiran. En Joris en el Draak i els cavallers d’aigua i foc competeixen contra el drac que atemoritza el regne. Un recorregut molt divertit i intens, sense grans alçades però trepidant. Pels que no s’atreveixin, es pot passaejar per fora pels punts del recorregut més fotogènics.

La tematització de l’atracció inclou un drac animatrònic de 12 metres d’alçada.

Característiques de l’atracció:

Obertura: 1 de juliol de 2010
Fabricant: Great Coasters International
Alçada: 22,10 m
Velocitat màxima: 75 km/h
Alçada de la primera caiguda: 22,10 m
Inversions: 0
Longitud: 788 m
Durada: 2 minuts
Trens: 4 (2 per cada un dels recorreguts)
Capacitat per tren: 24 persones
Capacitat teòrica: 1.750 persones per hora
Restricció d’alçada: mínim 1,20 m ( de 1,10 a 1,20 m acompanyat d’un adult)

Symbolica

Symbolica. Situada al final del passeig principal del parc, es tracta d’una meravellosa Dark ride (atracció de recorregut) familiar d’última generació. Symbolica està protagonitzada pel personatge principal del parc, Pardoes de Tovernar, i recrea un fantàstic Palau de la Imaginació a dalt d’una roca amb cataractes. Segons el parc alberga passadissos màgics, sorpreses i molta màgia a l’interior inspirada en les llegendes i contes de vàries generacions i nacionalitats.

El protagonista de la història de Symbolica és un nen bufó que va nèixer al Regne de la Imaginació, considerat el guardià de la fantasia. Pardoes va viure al Castell del rei Pardulfus i va ser gran amic de la princesa Pardajin. Actualment va ser enviat al món dels mortals, per a protegir el Regne de la Fantasia, anomenat Symbolica, de les fosques sombres…

Té 3 rutes diferents a elecció dels visitants.
Symbolica corona el 65è aniversari d’Efteling.
És l’atracció més cara de la història d’Efteling.
Els vehicles de Symbolica són tracks, sense rail.
La cúpula del palau pesa unes 2 tonelades.
La construcció es va iniciar l’11 de gener de 2016.
Symbolica ha estat dissenyada pels dissenyadors Sander De Brujin i Karel Willemen.
És la 4ª Dark ride del park, després de 25 anys des de la última.

Bob

Si t’agrada volar a 60 km/h, deslliça’t per les corbes entre els arbres i sent el vent a la cara. És una muntanya russa que es deslliça sense rail per uns semi cilindres.

Bob va ser inaugurada al 1985 essent la primera muntanya russa d’aquest tipus a Europa, des de llavors, els trens han sofert alguns canvis per adaptar-se a les noves normatives i oferir més capacitat.

Al 1996, les rodes dels tres originals van ser canviades per unes de goma, ja que produien massa soroll. Al 2005, es van canviar els trens per disminuïr el temps d’espera, que solia rondar sobre els 90 minuts. Així els passatgers van passar a estar disposats en línia un rera un altre a sentar-se en parelles doblant la capacitat.

Característiques de l’atracció:

Obertura: 1985
Fabricant: Intamin
Alçada: 22 m
Velocitat màxima: 60 km/h
Inversions: 0
Longitud: 542 m
Durada: 2 minuts i 10 segons
Trens: 8
Capacitat per tren: 6 persones
Capacitat teòrica: 750 persones per hora
Restricció d’alçada: nens per sota d’1,20 m acompanyats d’un adult

Piranya

Piranya és una atracció clàssica de ràpids, però amb una gran immersió temàtica pre-colombiana. Van ser els primers ràpids d’Europa (1983) però es conserven fantàsticament.

Tenen molts elements que fan que tots els passatgers es quedin empapats. Fonts, cascades, oles.

Característiques de l’atracció:

Obertura: 1983
Fabricant: Intamin
Velocitat màxima: 20 km/h
Longitud: 350 m
Durada: 5 minuts i 30 segons
Botes: 35
Capacitat per bota: 6 persones
Capacitat teòrica: 2.000 persones per hora
Restricció d’alçada: nens per sota d’1 m acompanyats d’un adult

Python

Python va ser la primera atracció d’adrenalina del parc. Una muntanya russa petita i simple, amb uns trens renovats i moderns, que a pesar de la seva aparença fan que el trajecte sigui agradable i emocionant.

Quan va obrir l’any 1913 va ser la muntanya russa d’acer més llarga de l’Europa continental.

Característiques de l’atracció:

Obertura: 1913
Fabricant: Vekoma
Alçada: 29 m
Alçada de la primera caiguda: 22 m
Velocitat màxima: 75 km/h
Inversions: 4
Longitud: 750 m
Durada: 2 minuts
Trens: 2
Capacitat per tren: 28 persones
Capacitat teòrica: 1.400 persones per hora
Restricció d’alçada: mínim 1,20 m

Direcció, preus i horaris

Direcció: Europalaan 1. Kaatsheuvel

Preu: 40 €

Horari: De 10 a 18 hores

EINDHOVEN

Mapa d’Eindhoven

Markt
Van Abbemuseum
Sint Catharinakerk
Philips Museum
DAF Museum
Philips Stadion

Tot i que rarament s’inclou en els itineraris turístics, Eindhoven és una ciutat moderna que val la pena visitar per seu clima animat, els nombrosos museus i la seva especial història. Els orígens d’Eindhoven es remunten al 1232, quan el duc Enrich I el Brabant li va concedir els drets de ciutat que, amb el pas dels anys, es va convertir cada cop més, en un parada estratègica de la ruta comercial d’Holanda a Lieja (Bèlgica).

Durant molt temps, Eindhoven va ser coneguda com “Lichtstad” (ciutat de la llum), doncs aquí va ser on va néixer l’empresa Philips, que va iniciar la seva activitat a finals del segle XIX comercialitzant bombetes incandescents. La història d’Eindhoven al segle XX va esta marcada en gran mesura pel seu desenvolupament industrial, no només pel ràpid progrés de l’empresa Philips, sinó també pel creixement del sector de l’automòbil, en concret, es van establir diverses fàbriques, entre elles l’empresa de fabricació de camions, automòbils i vehicles militars coneguda com a Van Doorne’s Aanhangwagenfabriek (DAF).

Avui en dia, tot i que moltes indústries han desaparegut, Eindhoven continua essent un centre tecnològic molt important que alberga una prestigiosa universitat i moltes altres empreses punteres. A part, des de finals del segle XX, degut al tancament de moltes fàbriques, la ciutat s’ha reinventat com a capital del disseny neerlandès.

Tot i que Eindhoven és una ciutat mil·lenària, ha quedat molt poc de la seva història més antiga degut als bombardejos de la Segona Guerra Mundial que van afectar molts barris. La reconstrucció de postguerra es va caracteritzar en gran mesura per plans urbanístics i dissenys arquitectònics moderns que no van tenir en compte el patrimoni històric destruït.

Markt

El cor de la vida de la ciutat és la plaça Markt, on nombrosos cafès i restaurants són també un punt de trobada de molts locals. Des d’aquesta plaça surten els cèntrics carrers de Stratumseind, Dommelstraat i Wilhelminaplei, plens de botigues i edificis moderns. La ciutat és pot explorar fàcilment a peu, ja que els principals punts d’interès estan tots a poca distància.

Van Abbemuseum

El Van Abbemuseum és un museu d’art modern i contemporani construït al 1936 per l’arquitecte A. J. Kropholler per albergar obres d’art neerlandeses contemporànies (Hedenaagsche Nederlandse Kunst), i promocionar aquestes creacions entre la població local. El nom del recinte procedeix del fabricant de puros H. J. Van Abbe, que inicialment va finançar l’edifici i va aportar una gran quantitat per al funcionament del museu. Al 2003, el Van Abbemuseum es va ampliar amb la construcció d’una ala més moderna que va permetre l’exposició de moltes obres.

Avui es pot admirar al seu interior una col·lecció de compta amb 1.000 escultures, 700 pintures i nombroses creacions sobre paper. Entre els artistes més famosos es troben Pablo Picasso, Georges Braque, Wassily Kandinsky, Fernand Léger i Piet Mondrian, així com artistes de postguerra com Joseph Beuys, Marcel Broodthaers, Rebecca Horn i Sigmar Polke. Però una de les seccions més importants del museu és l’extensa col·lecció de creacions de l’avantguardista rus El Lissitzky.

Ubicació: Stratumsedijk 2, 5611 ND Eindhoven, Països Baixos

Horari: De dimarts a diumenge d’11:00 a 17:00 hores.

Preu:

Adults: 16 €.
Menors de 12 anys: Gratuït.
Entrada familiar (2 adults i 3 nens): 32 €.

Pàgina web

Sint Catharinakerk

Prop de la Markt, aquesta església va ser construïda en estil gòtic a meitats del segle XX per a substituir a una església anterior d’origen medieval. L’edifici, que porta el nom de Santa Catalina d’Alexandria, té una elegant façana rodejada per dues torres de 73 metres d’alçada; una d’elles s’anomena torre masculina i està dedicada a David, mentre que l’altra s’anomena torre femenina i està dedicada a Maria.

Nombrosos rosetons i altres decoracions interiors fan eco de la “roda” que recorda la passió de Santa Catalina, que va morir després de ser torturada lligada a una roda. També és bonic el carilló original donat als anys 1960 per Philips, llurs campanes segueixen marcant les hores durant el dia.

Ubicació: Catharinaplein 1, 5611 DE Eindhoven, Països Baixos

Pàgina web

Philips Museum

El Museu Museum està situat en una antiga fàbrica de la companyia. Aquí es pot descobrir la història de la marca fundada pels germans Gerard i Anton Philips, però també es pot descobrir una inseparable relació amb la ciutat, tant ara com en segles passats.

El museu no és molt gran, però compta amb un itinerari que recorre les etapes més importants de Philips: des del seu naixement fins a la seva transformació en una multinacional de l’electrònica. En concret, aquí es pot descobrir com va passar de ser una petita fàbrica de bombetes a un fabricant d’articles tecnològics i innovadors exportats a tot el món. Entre els artefactes més famosos posats al mercat per Philips, aquí es recull l’evolució de productes com ràdios, televisors, afaitadores, CD, màquines de ressonància magnètica entre altres.

A part del tradicional recorregut de descobriment, les zones del museu estan dissenyades per a entretenir a visitants de totes les edats amb activitats interactives, jocs i preguntes educatives.

Ubicació: Emmasingel 31, 5611 AZ Eindhoven, Països Baixos

Preu:

Adults: 12,50 €.
Menors de 4 a 17 anys: 6 €.
Menors de 3 anys: Gratuït.

Horari: Tots els dies d’11:00 a 17:00 hores.

Pàgina web

DAF Museum

DAF són les sigles de Van Doorne’s Aanhangwagenfariek, un fabricant de camions, tractors, tancs i vehicles militars fundat al 1928 a Eindhoven pels germans Van Doren. El museu presenta la història de l’empresa, els seus productes més famosos i la seva evolució al llarg dels anys.

A la planta baixa també hi ha una reconstrucció de com era aquesta zona als anys 1930, amb la reproducció no només de la fàbrica i l’oficina dels germans Van Doren, sinó també de la petita plaça, les botigues veïnes, el pub i el garatge de l’època. Pujant les escales es pot admirar una extraordinària col·lecció de cotxes, inclosos alguns prototips que mai van arribar a fabricar-se.

Ubicació: Tongelresestraat 27, 5613 DA Eindhoven, Països Baixos

Preu:

Adults: 12,50 €.
Estudiants: 8 €.
Menors de 5 a 15 anys: 6 €.
Menors de 5 anys: Gratuït.

Horari: De dimarts a diumenge de 10:00 a 17:00 hores.

Pàgina web

Philips Stadion

El famós Philips Stadion es va inaugurar al 1913 i posteriorment es va renovar al 1995 per albergar partits de l’equip local PSV Eindhoven. Té un aforament de més de 35.000 localitats i està equipat amb modernes instal·lacions i serveis, com un museu del futbol, la botiga oficial del club i nombrosos bars i restaurants.

Els aficionats al futbol que visiten l’estadi del PSV poden participar en visites guiades que permeten explorar les zones dels jugadors, com els vestuaris i el túnel d’accés al camp, així com admirar la vista panoràmica de l’estadi des dels seients de la tribuna.

Ubicació: Frederiklaan 10A, 5616 NH Eindhoven, Països Baixos

Pàgina web

MAASTRICHT

Mapa de Maastricht

Vrijthof
Stadhuis (Ajuntament)
Basiliek van Onze Lieve Vrouwe (Basílica de Nostra Senyora)
Grotten Sint Pietersberg (Coves de Sant Pere)
Bonnefantenmuseum

Maastricht és la ciutat més al sud dels Països Baixos, i és la capital de la província de Limburg. Se situa al riu Maas, prop de Bèlgica i afirma amb orgull ser la ciutat més antiga dels Països Baixos, un estatus que comparteix amb Nijmegen.

El seu nom es va fer popular al 1992, quan va ser signat aquí el Tractat de Maastricht amb el qual els membres de l’antiga CEE (Comunitat Econòmica Europea) van establir els paràmetres i regles que els Estats membres havien de complir per formar part de la Unió Europea naixent.

Avui en dia Maastricht és un lloc ideal per passar el temps lliure; la ciutat alberga alguns edificis magnífics com cases antigues i edificis, catedrals precioses i un casc antic espectacular. La ciutat també és coneguda per la seva bona cuina, les excel·lents botigues i l’ambient multicultural.

Maastricht és una ciutat molt animada, amb un centre històric acollidor i d’escala humana que és un goig descobrir a peu. Aquí, passejant pels seus carrers empedrats, es pot admirar les restes de les muralles de la ciutat, nombroses places, diverses esglésies i edificis històrics. La zona més animada potser és la Markt, que alberga el Stadhuis (Ajuntament), diversos mercats i nombrosos clubs.

Vrijthof

Vrijthof és una de les places principals de Maastricht, on es troben dues esglésies importants: Basiliek van Sint Servaas (Basílica de Sant Servaci) i la Sint-Janskerk (Església de Sant Joan Baptista). La plaça ha estat popular des de l’Edat Mitja, ja que nombrosos peregrins venien aquí a visitar la tomba de Sant Servaci, que es troba a l’església del mateix nom.

La plaça de llambordes està rodejada d’arbres i és un lloc animat on es troben molts bars, cafès, hotels i on s’organitzen nombrosos festivals i esdeveniments al llarg de l’any. La zona alberga també varis edificis històrics, com la “Casa del Gobierno Español” del segle XVI, la Hoofdwacht (Casa de la Guàrdia Militar) del segle XVIII i la Generaalshuis (Casa del General) de principis del segle XIX.

La Sint-Janskerk va ser erigida sobre l’any 1200 pel Capítol de Sant Servaci per acollir als nombrosos fidels que visitaven la ciutat en peregrinació i no podien allotjar-se tots a la Basílica de Sant Servaci. A l’interior de l’edifici religiós es pot admirar un extraordinari púlpit que data del 1780, lloses sepulcrals i vàries pintures murals del segle XV. En vàries èpoques de l’any, l’església acull concerts de música clàssica gràcies a l’impressionant òrgan Binvignat del segle XVIII. No obstant, el símbol indiscutible de l’església és el seu campanar vermell de quasi 70 metres d’alçada, que es pot visitar per dins, pujar-hi proporcionar una vista meravellosa de la ciutat i els seus voltants.

Ubicació: 6211 LC Maastricht, Països Baixos

Stadhuis (Ajuntament)

L’Ajuntament de la ciutat s’alça a la plaça Markt i va ser construït als anys 1659-1664 i dissenyat per l’arquitecte Pieter Post. A l’any 1684 es va afegir la torre central, que alberga un carilló de 49 campanes que encara toca regularment per marcar les hores. El seu interior es conserven valuoses decoracions i obres, com valuosos tapissos a les parets, elegants treballs d’estuc, pintures i majestuoses xemeneies.

Ubicació: Maastricht Town Hall, Markt 78, 6211 CL Maastricht, Països Baixos

Basiliek van Onze Lieve Vrouwe (Basílica de Nostra Senyora)

Hi ha constància de la presència d’una petita església en aquesta zona ja al segle V, quan es va construir un edifici religiós sobre les restes d’un temple romà anterior dedicat a Júpiter. De fet, les notícies que se saben fins ara conten que un edifici anterior va ser destruït per construir la Basiliek van Onze Lieve Vrouwe o “Slevrouwe”, segons també la coneixen els locals, és un exemple perfecte d’arquitectura romànica i es va construir entre els segles XI i XII.

Al segle XIV també es va erigir al costat una altra església parroquial de modestes dimensions, dedicada a Sant Nicolau, però va ser demolida en gran part al 1838. Exteriorment, la façana està emmarcada per dues altes torres i ostenta una portada gòtica del segle XIII reconstruïda al segle XV. Al seu interior, es poden admirar vàries obres d’art de gran valor i una Sala del Tresor que alberga un gran nombre d’artesanies eclesiàstiques, relíquies, articles religiosos de plata i estàtues.

Ubicació: Onze Lieve Vrouweplein 7, 6211 HD Maastricht, Països Baixos

Preu: Gratuït

Pàgina web

Grotten Sint Pietersberg (Coves de Sant Pere)

Aquestes coves són un conjunt de cavernes i passadissos subterranis que es van formar al llarg dels segles durant el procés d’extracció de marga, una pedra molt estesa a la zona. Durant molt de temps es van utilitzar equips d’homes per extreure blocs de pedra amb els que posteriorment es construirien nombrosos edificis de la regió.

S’ha demostrat que en l’actualitat existeix una espècie de laberint subterrani que compta amb més de 20.000 passadissos, coves i túnels. Els obrers que han treballat aquí des de l’antiguitat han deixat les seves petjades, com diverses inscripcions, dibuixos i signatures a les parets. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, les coves van resultar útils als ciutadans com a refugi durant els setges que van assolar la ciutat de Maastricht.

Ubicació: Luikerweg 80a, 6212 NH Maastricht, Països Baixos

Preu: 9,75 €.

Pàgina web

Bonnefantenmuseum

Per a qui gaudeixi passejant no pot perdre’s el passeig fora del centre, al llarg del riu, des de St. Servaasbrug (el pont de pedra proper a l’entrada de la ciutat) fins al pont JFK, que travessa el parc més gran de Maastricht. Creuant el pont, s’arriba al museu d’art modern de Maastricht: el Bonnefantenmuseum.

El Bonnefantenmusuem és el museu d’art antic i contemporani més important de la província de Limburg. Al seu interior, es descobreixen grans noms d’art flamenc dels segles XVI i XVII, com Peter Paul Ruben, Jacob Jordaens i Anthony van Dyck. La secció d’art contemporani també té una zona dedicada a artistes internacionals, com el pintor conceptual estatunidenc Sol Lewitt.

Ubicació: Avenue Ceramique 250, 6221 KX Maastricht, Països Baixos

Preu: 17,50 €.

Pàgina web

Polònia

Publicat el gener 21, 2024 per mferrete

Respon

Continguts:

INTRODUCCIÓ
GDÁNSK
SOPOT
CASTELL DE MALBORK (ZAMEK W MALBORKU)
LEBA
PARC NACONAL SLOWINSKI (SLOWINSKI PARK NARODOWY)
VARSÒVIA (WARSAWA)
CRACÒVIA (KRAKOW)
AUSCHWITZ
MINA DE SAL DE WIELICZKA (KAPALNIA SOLI WIELICZKA)
CASTELL PIESKOWA SKALA

INTRODUCCIÓ

Història de Polònia
Informació pràctrica de Polònia

Història de Polònia

Polònia està situada l’Europa centre-oriental i té frontera amb Alemanya, Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna, Bielorússia, Lituània i Rússia (districte de Kaliningrad). Compta amb una 38 milions d’habitants. Els polonesos són eslaus, com els txecs, els eslovacs, els ucraïnesos o els russos, pel que les llengües de totes aquestes nacions s’assemblen bastant, així com la seva cuina, les tradicions i les costums. Durant els seus 1000 anys d’existència, l’estat polonès ha modificat moltes vegades les seves fronteres, ha participat en diverses guerres i ha experimentat moments àlgids i dolents. La història de Polònia, com la de qualsevol país europeu, ha contribuït a crear la imatge del continent i segueix fent-ho avui en dia.

Els inicis de l’Estat Polonès

Tot i que el moment de naixement de Polònia normalment es considera des de la cristianització oficial de l’any 966, les terres poloneses havien estat poblades per cultures desenvolupades molt abans. En el territori polonès es construïen assentaments emmurallats com el de Biskupin. Durant els segles següents no hi va haver un estat comú i només la meitats del segle X, després de la unificació d’algues tribus eslaves, va néixer, primer el Principat i després el Regne de Polònia. La conversió oficial al cristianisme va permetre a l’Estat Polonès entrar en l’àmbit de la cultura de l’occident europeu. Fins llavors, la religió professada havia estat el culte eslau que venerava les forces de la naturalesa i permetia la poligàmia.

En la primera meitat del segle XII els contrastos en el si de la dinastia regent van provocar una fragmentació política de l’estat, que es va convertir en un mosaic de petits principats amb sobirans dèbils però independents. Només després de quasi 200 anys el príncep de Cracòvia, Władysław Łokietek, va aconseguir unificar sota el seu poder algunes terres poloneses i coronar-se rei. El seu fill Kazimierz Wielki, va seguir els passos del pare i durant el seu regnat Polònia va entrar en un període d’intens floriment. Al 1364 va ser fundada la Universitat de Cracòvia, una de les més antigues d’aquesta part d’Europa. A més, el rei va promoure el desenvolupament de les ciutats, pel que els historiadors posteriors van dir d’ell que “va trobar una Polònia de fusta i va deixar una Polònia de maó”. Lazimierz Wielki va ser l’últim dels monarques de la dinastia Piast, fundadora de l’Estat Polonès.

Les guerres contra l’Ordre Teutònica

L’Edat Mitja va ser l’època dels cavallers, que lluitaven per la seva pàtria, per la glòria, pels botins i per la religió. Va ser llavors quan van néixer les ordres de caràcter religiós-militar (meitat monjos i meitat guerrers) que dedicaven la seva vida a la defensa de la fe: els misteriosos templers, l’ordre de Malta i, a Espanya, les ordres de Calatrava i d’Alcántara. Al 1226 el príncep polonès Konrad va convidar a les seves terres als cavalles teutònics (ordre fundada uns 30 anys abans i formada en la seva majoria per alemanys) per tal que l’ajudessin en la lluita contra els pagans prussians del Nord i del Nord-Est. Gràcies a la seva perfecta organització i formació militar, aquests cavalles van vèncer al prussians en pocs anys, conquerint així grans territoris per crear el seu propi estat. En breu, van començar a créixer en diversos llocs imponents castells de maó vermell, símbol del poder teutònic.

L’ordre es va convertir en un rival perillós per a Polònia i, de fet, des del segle XIV, els dos països lluitaven entre ells. Durant una d’aquestes guerres va tenir lloc una de les més grans batalles de l’Europa medieval. El 15 de juliol de 1410 es van enfrontar als camps de Grunwald més de 50.000 guerrers d’ambdós bàndols. Després d’un llarg dia de batalla, van guanyar els polonesos, recolzats per l’exèrcit lituà, mentre que el Gran Mestre i molts Cavallers importants de l’Ordre van morir. Tot i la greu derrota, l’Estat Teutònic va sobreviure encara un segle més. Al 1525 l’últim Gran Mestre va reconèixer al rei polonès com al seu monarca i va dissoldre l’Ordre Teutònica.

L’època dels Jagellons

A finals del segle XIV la reina de Polònia era Eduviges, una jove de la dinastia Angevina que es va casa amb el príncep lituà Jagiełło. Aquest matrimoni va donar origen a una nova dinastia que duraria al tro polonès quasi 200 anys: els Jagellons. Va ser una època de creixement ràpid per al Regne de Polònia i per al Gran Ducat de Lituània, units al principi en la persona del mateix sobirà i, des de 1569, per l’acte oficial de la Unió de Lublin sota el nom de la República de les Dues nacions. En les primeres dècades del segle XVII l’Estat Polonès va arribar a la seva màxima extensió territorial: quasi un milió de metres quadrats, des del Mar Bàltic fins al Mar Negre La cas Jagellònica va intentar també rivalitzar amb els Àustries en la política dinàstica, aconseguint durant vàries dècades tenir membres als trons de Bohèmia i d’Hongria, a més de en els de Polònia i Lituània.

L’època del govern dels Jagellons, especialment al segle XVI, es considera unànimement el Segle d’Or de Polònia: el seu moment de màxima riquesa, poder i floriment cultural. És també l’època de l’augment de la importància de la noblesa, que va aconseguir guanyar importants privilegis econòmics i polítics. Aquest últim, gràcies sobretot al paper especial portat a terme pel Parlament (escollit per la noblesa entre els membres de la mateixa) en el sistema polític de l’Estat polonès-lituà. L’ideal de la llibertat nobiliària va troba també el seu reflex en la tolerància religiosa. En una època de persecucions i guerres religioses, Polònia era “un país sense fogueres”, únic en tota Europa, on els catòlics, els protestants, els ortodoxos, els jueus i els musulmans tàrtars vivien junts.

Les tres capitals

Durant la història, Polònia ha tingut tres capitals en tres regions diferents. La primera va ser Gniezno a Wielkopolska (la Gran Polònia), famosa per la porta de la seva catedral que compta amb una rica decoració escultòrica. La següent capital va ser Cracòvia a Małopolska (la Petita Polònia), seu de la cort reial des del segle XIV fina a finals del segle XVI. Durant tot aquest temps la ciutat va créixer, es va enriquir i es va embellir, i degut a les seves nombroses esglésies (elegants i sumptuoses, sovint construïdes per arquitectes estrangers al servei dels reis polonesos) ha rebut el sobrenom de la “Roma polonesa”. Al 1596 la capital de Polònia va ser traslladada a Varsòvia, a la regió central de Mazovia, fet que va facilitar l’administració d’un país que en aquell temps era el més gran de tota l’Europa catòlica.

El difícil segle XVII

La mort de Segismón August, l’últim rei Jagellònic, va provocar un canvi dins del sistema polític de l’Estat Polonès. Des de llavors, el monarca tenia que ser escollit per una assemblea general de tota la noblesa, requisit impossible de realitzar a la pràctica donat que en els comicis (que tenint lloc a les afores de Varsòvia) participaven gairebé 20.000 nobles. El règim de Polònia va ser llavors únic a Europa i tenint el mateix temps elements de la monarquia i de la república, era sorprenentment modern. No obstant, una sèrie d’esdeveniments desafortunats van debilitar poc a poc al país. Les guerres amb Rússia i Suècia, les rebel·lions dels Cosacs i les invasions turques resultaren perjudicials per a Polònia. La debilitat del poder reial a costa del creixement dels magnats locals, representants de la noblesa més rica, va conduir a una llibertat abusiva i al deteriorament de l’estat. No obstant, encara al 1683 el rei Joan III Sobieski va ser declarat salvador de l’Europa cristiana després de la càrrega victoriosa dels hússars alats durant el setge turc de Viena. Aquests hússars eren una formació típica polonesa: una cavalleria pesada d’elit, armada amb llances llargues i cuirasses adornades amb ales de plomes. La victòria a Viena, por molt brillant que fos, va significar el cant del cigne de la grandesa polonesa. Mentre Polònia s’anava debilitant, creixia la potència dels seus veïns: Àustria, Rússia i Prússia.

L’ocàs de l’Estat Polonès i les reparticions

Al segle XVIII i l’època de la Il·lustració, quan es van assentar les bases de la present cultura europea, va ser un període trist per a Polònia. Els intents d’una reforma interna de l’estat, així com de reforçar la seva posició internacional, van resultar insuficients. La situació no va canviar ni tan sols amb l’aprovació de la Constitució del 3 de maig de 1791, la segona constitució moderna de la història mundial, precedida només per l’americana. La dèbil i apàtica Polònia es va convertir en un blanc fàcils per als seus veïns (Àustria, Rússia i Prússia), qui, després d’haver-se annexionat dues vegades varis territoris polonesos en l’últim quart de segle, finalment al 1795, es van repartir entre ells el que quedava de Polònia. D’aquesta manera, l’Estat Polonès independent desapareixia dels mapes d’Europa duran més d’un segle.

El segle XIX: sobreviure en una realitat difícil

La desaparició de Polònia no va significar la fi de la societat polonesa, que no va oblidar la seva herència quasi mil·lenària. Al segle XIX, quan una part dels polonesos vivia sota el poder de Prússia (la futura Alemanya), una altra sota el d’Àustria i una altra sota el de Rússia, va ser una de les èpoques més difícils de la història de Polònia. Els tres països van adoptar vàries polítiques, de vegades molt dures, davant la població polonesa. Tot i això, els polonesos van mantenir la seva identitat nacional cuidant la seva llengua i les seves tradicions. Poetes, escriptors, músics, pintors i escultors intentaven subratllar, sempre que podien, les seves arrels poloneses.

Aquesta lluita intel·lectual per mantenir viva la identitat nacional va esta acompanyada algunes vegades de la lluita armada. Al 1830-1831 i al 1863-1864 van tenir lloc insurreccions que, no obstant, van fracassar. Les derrotes militars van demostrar la impossibilitat d’aconseguir la independència a través de les armes i van confirmar la necessitat de preservar, sobre tot, la memòria de les tradicions i la cultura. Molts polonesos van emigrar, entre ells intel·lectuals i científics, mantenint viu el record de Polònia i del seu poble a través de les seves accions.

El període d’Entreguerres

La Primera Guerra Mundial va aportar un canvi important. Després de 123 anys d’absència, la Polònia independent va tornar al mapa d’Europa. La derrota dels imperis alemanys i austro-hongarès, així com els conflictes interns de la Rússia revolucionària, van permetre la reconstrucció de l’Estat Polonès a la tardor del 1918. Els primers mesos van resultar extremadament difícils: per un costat, s’estaven creant les bases de l’estructura estatal, unint de nou les terres separades des de feia més d’un segle; per un altre, Polònia havia de lluitar en defensa de les seves fronteres (serveixi com exemple la important batalla que va tenir lloc al 1920 a les afores de Varsòvia contra les forces soviètiques, que intentaren annexionar-se Polònia i convertir-la en un dels seus territoris dependents). La Segona República Polonesa, com oficialment s’anomenava l’estat, era un país multicultural i multi ètnic on coexistien, com segles enrere, vàries cultures i minories: la ucraïnesa, jueva, bielorussa i alemanya. El període d’Entreguerres va ser un moment d’explosió per a la cultura, la ciència i la indústria polonès, fins feia poc frenades pels països que se l’havien repartit. La Segons República Polonesa, com tota l’Europa d’Entreguerres, sobreviuria només 20 anys.

Polònia durant la Segona Guerra Mundial

L’1 de setembre de 1939 l’Alemanya Nazi va atacar Polònia, després d’haver-se assegurat la complicitat de la Unió Soviètic. Va ser l’inici de la Segona Guerra Mundial, el més sagnant i el més tràgic conflicte de la història de la humanitat, que duraria quasi sis anys. Polònia, després d’haver resistit 35 dies, es va rendir. La majoria del seu territori es va trobar llavors sota l’ocupació alemanya, mentre que la resta del seu territori de l’Est van ser annexionats per la Unió Soviètica, que va envair Polònia el 17 de setembre. Segons la ideologia nazi, els polonesos, com eslaus, eren considerats subhomes i per això van patir moltes persecucions i repressions. Els intents de la guerrilla no van tenir èxit i a més fan ser castigats cruelment pels alemanys, amb centenars de polonesos a diari executats o enviats als camps de concentració. Encara pitjor sort van patir el ciutadans polonesos d’origen jueu, que van ser objecte d’un ferma política d’eliminació física als camps d’extermini, construïts pels nazis als territoris ocupats.

A les regions sota l’ocupació soviètica, al situació de la població polonesa va ser realment millor, però també molt difícil i no exempta de persecucions, sobretot els primers anys. Més de 25.000 membres de la elit polonesa (militars, funcionaris, professors, intel·lectuals, etc.) van ser classificats com enemics de la classe obrera i assassinats per ordre de Stalin al 1940, fet negat durant dècades per les autoritats soviètiques. A més, vàries desenes de mils de polonesos van ser enviats als camps de treball situats en els més remots i inaccessibles racons de la Unió Soviètica. Només després de la ruptura de no-agressió per part de Hitler al 1941 i després de l’atac del Tercer Reich a Rússia, va canviar el sistema d’aliances i els polonesos es van convertir de presoners a aliats. Des del 1939 fins al 1945 els soldats polonesos lluitaren pràcticament en tots els fronts de la guerra contra Hitler, entre altres, a Noruega, Anglaterra, Itàlia, Egipte i la URSS, essent el quart poder aliat en quan a nombre d’habitants. En total, durant la guerra va morir el 15% de la població que Polònia tenia al 1939: 6 milions de ciutadans polonesos dels quals 3 milions eren d’origen jueu.

Polònia després del 1945

Després de 1945 el futur de Polònia es va decidir per via dels acords entre les grans potències vencedores: EEUU, URSS, i en menys grau Gran Bretanya. D’aquesta manera, juntament a altres països de l’Europa Centre-Oriental, com Txecoslovàquia, Hongria o Romania, Polònia es va trobar a la zona d’influència Soviètica. Tot i que oficialment independent, en realitat estava supeditada a les decisions que es prenien a Moscou. La implantació dels sistema declarat com socialista i la oficial presa de poder per part del poble (de fet el nou nom del país va ser la República Popular de Polònia) eren meres aparences per amagar un règim autoritari. L’estat va experimentar nombrosos problemes, i el creixent descontent de la societat va ser reprimit, de vegades de manera brutal, per les forces de l’ordre: la milicja (el nom de la policia polonesa) i l’exèrcit. Els anys de major tensió social van ser 1956, 1970, 1976i 1980. Va ser aquest últim any quan es va formar la unió de treballadors Solidarność (solidaritat), que després es va convertir en la força d’oposició més important i nombrosa, aglutinant a diversos grups socials, des d’obrers, fins intel·lectuals. Al desembre de 1981, per tal de mantenir el control sobre l’estat, el govern va declarar l’estat marcial, que duraria dos anys. A partir dels anys 80, el sistema econòmic i social de Polònia, juntament amb el de tot el bloc oriental, va començar a esmorronar-se. Al 1989 van tenir lloc els acords de la Taula Rodona (anomenada així per la seva forma, que no afavoria a ninguna de les parts participants) entre el govern i l’oposició, i al junt d’aquest any es van celebrar les primeres eleccions de caràcter democràtic. Així va començar a debilitar-se el sistema imposat al 1945, que ràpidament es va estendre a altres països de l’Europa Centre-Oriental. La República de Polònia, ja sense l’adjectiu “Popular”, va patir una sèrie de profunds canvis polítics, socials i econòmics amb la intenció d’unir-se a l’Europa Occidental, de la que havia estat separada de manera artificial durant quasi 50 anys. la coronació d’aquest procés va ser l’accés a la OTAN al 1999 i a la Unió Europea l’1 de maig de 2004.

Informació pràctica de Polònia

Moneda

La moneda polonesa és el zloty (zł) que significa “or”. 1€ es equivalent aproximadament a 4zł. És molt fàcil canviar diners o pagar amb targeta de dèbit o crèdit. No es pot pagar amb euros.

Un zloty equival a 100 groszy (cèntims del zloty). Les monedes es divideixen en 1, 2 i 5 zloty; 1, 2, 5, 10, 20 i 50 groszy. Els bitllets, per la seva part, en 10, 20 50, 100 i 200 zloty

En totes parts existeixen oficines de canvi anomenades “kantor”, on no cobren comissió. En grans ciutats inclús n’hi ha d’obertes 24 hores del dia.

També es poden canviar en bancs o oficines de correus, no obstant, aquestes si que cobren comissió.

Els bancs obren tots els dies laborables entre les 8 o les 10 fins a les 15 o 18 hores ininterrompudament.

Els caixer automàtics es troben als bancs, grans superfícies comercials, a les estacions de trens i busos, aeroports, etc. Poden ser utilitzat per qualsevol targeta, no obstant, cal consultar amb el teu banc les tarifes que es poden aplicar a l’hora d’utilitzar-los.

L’ús de targetes de crèdit o dèbit és molt popular a Polònia tot i que hi ha llocs en que només es pot pagar en efectiu. S’admeten tot tipus de targetes europees internacionals. Les targetes de dèbit poden ser utilitzades en caixers i grans superfícies comercials, les de crèdit no tenen restriccions.

Seguretat

Polònia en general és un país segur per als turistes en comparació amb molts altres països. Si bé, els delictes violents contra estrangers són estranys, ocorren alguns delictes per motius racials. Cal mantenir sempre els objectes de valor fora de la vista, especialment en àrees turístiques i llocs concorreguts, com estacions de tren i bus. Els delictes menors, com els carteristes, són una preocupació vagis on vagis.

Les companyies de taxi no regulades operen en aeroports i estacions de tren, i sovint cobren de més. Es recomanable utilitzar només taxis oficial. Es poden verificar pel logotip de la companyia de taxis i els nombres de telèfon dels operadors a les portes i a la part superior del cotxe. Tanmateix, cal revisar el rebut de bars, discoteques i restaurants, ja que alguna vegada cobren de més als turistes, sobretot quan es paga en targeta de crèdit.

Temps

Tot i la fascinant història i la impressionant naturalesa de Polònia, no és un destí tropical. Polònia té quatre estacions diferents: hiverns freds i grisos i estius calorosos i plujosos. La primavera i la tardor ofereixen els millors moments per visitar Polònia ja que les temperatures són moderades i hi ha menys multituds.

Menjar típic

Pierogi: unes mandonguilles poloneses fetes d’una massa fina farcida de carn, chucrut, xampinyons, fruita, mató o patates amb ceba fregida. És un plat típic de Nadal.

Bigos: un guisat tradicional polonès que consisteix en chucrut ratllat, cabdells, salsitxes, xampinyons, espècies, prunes, panses i ceba.

Gołąbki: Són rotlles de cabdells bullits envoltats de carn i arròs assaonats i després fornejats amb una salsa de tomàquet lleugera. Els xampinyons o altres tipus de farcits també s’inclouen en moltes receptes.

Nalesniki: Aquestes són la versió polonesa dels Crêpes. Normalment es mengen per esmorzar o berenar; es poden farcir amb el que es vulgui. El farcits dolços més populars són twaróg (mató dolç lleugerament àcid), melmelades, fruites, mel, Nutella i mató.

Zapiekanki: Es un tros de pa prim amb xampinyons i altres ingredients, és l’aperitiu favorit dels polonesos. És ideal per a festivals o dinars ràpids per endur-se.

GDÁNSK

Mercat Llarg (Długi Targ)
Ajuntament de Gdansk (Ratusz Staromiejski)
Palau d’Artús (Dwór Artusa. Oddział Muzeum Gdańska)
La Ruta Reial
Basílica de Sta. Maria de l’Assumpció de la Santíssima Verge Maria de Gdańsk (Bazylika Mariacka Wniebowzięcia Najświętszej Maryi Panny w Gdańsku)
Port de Gdansk
Antiga Grua de la Ciutat (Brama Żuraw)
Torre de la Presó (Zespół Przedbramia)

Situada en el mateix mar bàltic. Gdansk és una ciutat treta d’un conte de fades. Com ocorre amb la resta de ciutats poloneses, després de la II Guerra Mundial, s’ha hagut de reconstruir pràcticament de zero. Això no hauria de ser un inconvenient per apreciar la bellesa de la ciutat, es van esforçar molt per deixar-la com al segle XIX. A l’estar al nord, cal tenir en compte les temperatures extremes sobretot a l’hivern. Si s’hi va a l’estiu, es poden visitar algunes platges dels voltants.

Si ens remuntem a principis del segle XX, aquí ens trobaríem amb Danzig, una ciutat estat independent sota el protectorat polonès. Aquesta situació va durar 20 anys, fins que els alemanys la van incorporar al seu territori al 1939. No era la primera vegada que Gdansk tenia aquest estatus, ja que en temps de Napoleó I ja es parlava d’estat semiautònom. Aquesta dada és bastant rellevant, ja que després de la petició d’Adolf Hitler de l’annexió de Danzig a Alemanya i la posterior negativa d’aquesta ciutat estat, és quan s’inicia la II Guerra Mundial.

Mercat Llarg (Długi Targ)

El Mercat Llarg és considerat el cor de la ciutat. És l’artèria pel que passaràs diverses vegades. És en aquest lloc, entre els vistosos edificis, on es desplega el mercat de la ciutat. Del que avui gaudim és d’un carrer de vianants amb cafès, restaurants i comerços, en el passat va ser el camí en el que l’alta burgesia construïa les seves cases. Alguns dels llocs que més criden l’atenció són la Casa Daurada (Złota Kamienica), el barroc Palau d’Artús (Dwór Artusa. Oddział Muzeum Gdańska) i la fabulosa Font de Neptú (Fontanna Neptuna). Aquest carrer és una de les imatges més conegudes de Gdansk.

Ubicació: Długa, 80-831 Gdańsk, Polònia

Ajuntament de Gdánsk (Ratusz Staromiejski)

En el mateix carrer del Mercat Llarg (Długi Targ) es troba l’Ajuntament de la ciutat, val la pena una menció apart degut a la seva importància en el passat de Gdansk. Avui es pot visitar com a Museu d’Història (Muzeum Strefa Historyczna Wolne Miasto Gdańsk).

Ubicació: Ratusz Staromiejski, 33/35, Korzenna 33/35, 80-001 Gdańsk, Polònia

Ajuntament de Gdánsk (Edifici del Rellotge)

Palau d’Artús (Dwór Artusa. Oddział Muzeum Gdańska)

Aquest edifici amb nom emblemàtic pot donar ales a la imaginació. Era el lloc de reunió de diferents gremis importants de la ciutat, era aquí on es movia el diner, que a més, era molt, d’aquesta zona del continent. Es tracta d’un edifici gòtic del segle XIV que es pot visitar per una petita contribució de 5 PLN.

La Ruta Reial

El casc antic o la part que més se sembla a un conte de fades està limitat per dues portes. És una bona manera de delimitar el més important de la visita de Gdansk en la coneguda com a Ruta Reial.

Porta verda (Zielona Brama)

Aquesta porta en realitat és taronja i delimita el nord de l’antiga ciutat. Aquesta porta creua el camí reial, un com es passa et trobes amb el riu Stara Motlawa. En els arcs que sostenen aquesta construcció hi ha músics o venedors d’artesania. Com a dada curiosa, la porta es va inspirar amb l’Ajuntament d’Ambers, això li dona un aire més flamenc a tota la ciutat.

Ubicació: Długi Targ 24, 80-828 Gdańsk, Polònia

Porta Daurada (Złota Brama)

Just a l’altre costat del centre històric de Gdansk es troba la Porta Daurada (Zlota Brama). Les vistes des d’aquí impacten, destaca l’Ajuntament i la Font de Neptú.

Ubicació: Długa 1, 22-100 Gdańsk, Polònia

Basílica de Sta. Maria de l’Assumpció de la Santíssima Verge Maria de Gdańsk (Bazylika Mariacka Wniebowzięcia Najświętszej Maryi Panny w Gdańsku)

La Basílica de Sta. Maria de l’Assumpció de la Santíssima Verge Maria de Gdańsk té l’honor de ser la més gran del món construïda amb maons. Com passa en altres enormes temples, es complicat veure-la en tot el seu esplendor, ja que està encaixada entre els estrets carrers de la ciutat. la basílica té una torre de quasi 80 metres que ofereix unes vistes bastant destacades del cas històric de Gdansk. En el seu interior es pot veure el contrast del maó exterior amb el blanc marfil que cobreix les parets interiors.

Ubicació: Podkramarska 5, 80-834 Gdańsk, Polònia

Basílica de Sta. Maria de l’Assumpció de la Santíssima Verge Maria de Gdánsk

Port de Gdansk

Just al sortir per la porta verda es poden divisar molls i el port de la ciutat. si es creua el pont Zielony Most w Gdansku es pot passejar pel costat del riu que ofereix unes vistes espectaculars del frontal de la part antiga de la ciutat. Podríem dir que s’està observant l’skyline si ens traslladem a una època en la que no s’havien inventat els gratacels.

Ubicació: Szeroka 67/68, 80-835 Gdańsk, Polònia

Antiga Grua de la Ciutat (Brama Żuraw)

Si es passeja per la ribera del riu Motlawa hi ha un edifici que segur que crida l’atenció. Es tracta d’una antiga grua portuària que es veu en tots els llocs amb el nom de Grulla, que es com es coneix en polonès. Es tracta d’una enorme grua de fusta que recorda a alguns molins dels Països Baixos. És a més un símbol de la ciutat. Avui en dia no s’utilitza per a la seva funcionalitat inicial, però es pot visitar el Museu Marítim (Narodowe Muzeum Morskie w Gdańsku) en el seu interior.

Ubicació: Szeroka 67/68, 80-835 Gdańsk, Polònia

Torre de la Presó (Zespół Przedbramia)

Es tracta d’un edifici construït al segle XIV que formava part de la fortificació de la ciutat. entre els segles XVII i el XIX es va utilitzar com a presó i avui en dia es poden veure algunes restes del tocó es utilitzava el botxí. Va ser ja al segle XXI quan es va reutilitzar per establir-hi el Museu d’Ambre, una resina-mineral molt vinculada a Gdansk ja que és per aquesta zona on es troben el jaciments més importats d’ambre.

Ubicació: Targ Węglowy 26, 80-836 Gdańsk, Polònia

SOPOT

La seva situació idònia al sud del mar Bàltic, al nord de Polònia no va passa desapercebuda a tots aquells que van deixar impremta a la ciutat costera, acotada per boscos i oberta al mar. Des del seu assentament eslau al segle VII, quan era punt d’intercanvi comercial amb els veïns del Bàltic, va travessar per diverses vicissituds històriques. Va ser part de Prússia, època durant la qual magnats i nobles de Gdansk hi van construir els seus palauets.

Més tard, ja a principis del segle XX, va ser lloc de descans del Kaiser Guillem II d’Alemanya i de l’aristocràcia de Varsòvia i Berlín. Trobar aigües subterrànies curatives afegit a les excel·lències topogràfiques van fer que el doctor de les tropes de Napoleó, Jean Gerg Haffner, la convertís en una ciutat balneari. Haffner va manar construir instal·lacions adequades per a canalitzar el benefici de les aigües salades i dolces, fredes i calentes. Els efectes curatius d’aquestes aigües van atraure afluència de públic i la següent construcció de més establiments on rebre’ls, com el Centre Balneològic, veí del moll.

Ubicació de Sopot Molo: Plac Zdrojowy 2, 81-723 Sopot, Polònia

Vista del moll de Sopot, El Molo i la platja

Testimoni d’aquests fama són els carrers del poble on es concentres tots els possibles estils d’arquitectura polonesa a través dels segles; la Mansió Espanyola (la residència familiar més antiga de Sopot), edificis medievals convertits en col·legis amb capelles neogòtiques, coquetes cases construïdes sota la influència del renaixement italià, etc. I el bonic Far de Sopot, que va ser construït al 1903 com a part de l’Institut Balneològic. Avui en dia aquest far, serveix per contemplar des de dalt les millors vistes de la ciutat bàltica.

No obstant, l’artèria principal de Sopot és el carrer dels Herois de Monte Cassino, anomenat això en honor a la batalla homònima, on es troba la Casa Torta (Krzywy Domek), obra dels arquitectes Szotunsky i Zaleski, es van inspirar en els còmics de Jan Marcin Szancer (Polonès) i Per Dahlberg (suec), és un exemple avantguardista de l’arquitectura contemporània polonesa. Aquí es troben entre altes llocs d’oci, un centre comercial i Ràdio Muzyka.

Ubicació de la Casa Torta: Bohaterów Monte Cassino 53, 81-767 Sopot, Polònia

Monte Cassino i els seus carrers adjacents estan adornats per cafès i restaurants per a tos els gustos. El carrer conflueix amb la Tadeusz Kosciuszki, presidida per l’Església de St. Jordi (Kościół św. Jerzego w Sopocie), d’estil neogòtic i lloc estratègic per, després de visitar-la, seguir passejant fins al moll de Sopot, El Molo, que va ser construït com el lloc d’esbarjo i punt d’amarratge per als creuers que arribaven a Gdansk, amb els seus 500 metres de longitud és el moll de fusta més llarg d’Europa.

Paratge imprescindible per veure i deixar-se veure, i contemplar el Bàltic, que passa per diferents tonalitats de blaus fins a tornar-se pràcticament negre en dies de tempesta. També per poder gaudir de les innumerables exposicions de tot tipus que s´hi fan.

El Molo és un observatori de primera per a gaudir de les competicions de vela, de triatló, de moltíssims concerts, i per descomptat, de les paradetes del cotitzat ambre.

Al moll l’empara la omnipresència del llegendari Gran Hotel, a l’igual que el Molo, ha estat testimoni i sobrevivent de focs, naufragis i inclemències meteorològiques i econòmiques. A més de viure dues guerres mundials que no van deixar impune a aquesta ciutat balneària.

El Grand Hotel que ara opera, després d’una meticulosa renovació, es va construir al 1924 quan Gdansk era el Danzig alemany. Aixecat com un casino, va ser el no va més d’aquella zona i d’aquella època. També va servir de caserna general de Hitler durant la guerra. Va arribar a ser receptable de reunions secretes i utilitzat per motius molt més lúdics i intel·lectuals.

Ubicació de Grand Hotel: Powstancow Warszawy St, Pomorskie, 81-718 Sopot, Polònia

Era el lloc habitual, la llar del gran compositor i polític Ignacy Jan Paderewski que, després dels seus viatges pel món, tornava al Gran Hotel. Aquí la flor i nata de la societat l’esperava per gaudir dels seus concerts i de la seva carismàtica companyia.

A l’hotel s’ha allotjat el món del cinema, encara pengen de les seves parets fotografies de Greta Garbo i Marlene Dietrich. Joséphine Baker i Charles Aznayour van ser alguns dels músics que el van visitar. I entre polítics, estan Herni Kissinger i recentment Vladimir Putin. Científics com Maria Sktodowka, Madame Curie, literats de la talla de Henryk Sienkiewicz, … inclús el rei d’Espanya Alfons XIII i el president de Cuba Fidel Castro.

CASTELL DE MALBORK (ZAMEK W MALBORKU)

Castell baix
Castell mig
Castell alt
Museu de l’Ambre de Malbork
Informació de la visita al Castell de Malbork

El Castell de Malbork és el castell més famós de Polònia, també és el castell més gran del món, si es té en compte la superfície.

El Castell de Malbork, també conegut com el Castell de la Ordre Teutònica de Malbork, traça els seus orígens al segle XIII. Aquesta enorme fortalesa medieval va ser construïda pels Cavallers Teutònics, una ordre d’origen alemany que van dominar la zona de Malbork i Gdansk (que s’anomenava Danzig) fins al 1457, en la Guerra dels Tretze anys, quan va passar a mans del Regne de Polònia.

Al llarg dels següents 500 anys, els castell va canviar de mans diverses vegades, passant en vàries ocasions d’Alemanya a Polònia. Entre altres coses, va ser residència de la família reial polonesa fins a finals del segle XVIII. Durant la II Guerra Mundial el 80 % del castell va ser destruït.

Després de la II Guerra Mundial el castell va tornar a formar part de Polònia. És a partir d’aquest moment quan s’inicien els treballs de restauració i avui és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Castell baix

El castell baix és la part del Castell per on s’entra. Des d’aquí val la pena admirar les imponents muralles de maó vermell que rodegen tot el recinte i el protegien d’atacs enemics. La porta d’entrada és espectacular i tant ella com el pont llevadís i aquests murs van ser claus en la seva història.

Castell mig

Per passar del castell baix al castell mig cal creuar diversos ponts i portes fortificades. És genial per fer-te una idea del terriblement ben protegits que estaven els Cavallers de l’Ordre Teutònica. Sabràs que has arribat al castell mig quan acabis en un enorme pati rodejat d’edificis medievals on es troben entre altres coses, el Museu de l’Ambre, la botiga de records i el restaurant. I una gran estructura dels Mestres de la Ordre.

És en el castell mig on es troba el Palau del Gran Maestre, una de les parts de la fortalesa més impressionants. És una sèrie d’habitacions i sales medievals que es van utilitzar com a residència reial, salons de banquets i llocs de reunió.

És també en el castell mig on hi ha també el Museu de l’Ambre i la Terrassa Occidental, que són un jardins prop del Palau del Gran Maestre que estan enganxats a les muralles.

Castell alt

La joia de la corona del Castell de Malbork i un dels llocs més espectacular. Per entrar al castell alt s’ha de creuar per un altre pont llevadís. Aquesta és la part més antiga del Castell de Malbork.

Aquí hi ha el Pati Central, és el cor del castell alt i una delícia, al centre hi ha un pou que es va instal·lar aquí en temps de l’Ordre Teutònica per tal que els cavallers teutònics poguessin tenir accés a aigua fresca.

Les vistes de la torres (Wiezna Glowna) són les millors, però no ho mencionen a l’audioguia, així que quan s’està a la segona planta del castell, cal comprar una altra entrada a part. És molt barata.

No es pot perdre tampoc l’Església de la Santíssima Verge Maria, a la que està dedicat el castell. És la única part de la fortalesa que no s’ha restaurat i visitar-la és essencial per entendre en quin estat estava el lloc abans que comencessin a reconstruir-lo.

Museu de l’Ambre de Malbork

És millor aquest Museu de l’Ambre que el que hi ha a la ciutat de Gdansk. En unes sales del castell mig, tènuement il·luminades hi ha el Museu de l’Ambre. Hi ha des de fragments d’aquest material natal fins a elaborades peces i objectes d’art i joieria elaborats amb ell.

Pipa de fumar del Museu de l’Ambre del Castell de Malbork

Informació de la visita al Castell de Malbork

El castell està ple d’habitacions i espais museïtzats, alguns connectats per escales antigues i estretes, altres per espais enjardinats entre les muralles.

Per veure’l bé s’hi ha de dedicar unes 3,5 hores.

La visita del castell per lliure és possible i molt fàcil. Es recomanable agafar una audioguia que ve amb l’entrada. L’audioguia porta un GPS i sap on estàs, així no tindràs que prémer cap botó per escoltar-ho. Quan s’entra a les habitacions s’activa l’àudio d’aquesta sala. I quan acaba d’explicar-te la història del lloc on ets, et diu cap on has d’anar per descobrir més.

El Castell de Malbork està obert tot l’any, la temporada d’estiu dura de l’1 de maig al 30 de setembre. La temporada d’hivern va de l’1 d’octubre al 30 d’abril.

Ubicació: Staroscinska 1, 82-200 Malbork, Polonia

Pàgina web oficial

Horaris: de 9 a 19 h (temporada d’estiu) i 10 a 16h (temporada d’hivern).

Preu: L’entrada al Castell de Malbork costa a partir de 47 zlotis (uns 10 €) l’entrada normal, 37 zlotis (uns 8 €) l’entrada reduïda per jubilats, etc. Los billetes pel Castell de Malbork inclouen sempre el preu de l’audioguia. Com a consell, si pots, reserva’ls per internet amb antelació a la sevapàgina web oficial. T’estalviaràs una gran cua.

Els dilluns l’entrada és gratis però s’ha de pagar 10 zlotis (uns 2 €) per l’audioguia. Però, no totes les sales estan obertes. Hi ha més informació aquí (en anglès).
També hi ha tours per la nit, quan el castell està il·luminat i el guia va vestit de cavaller teutó. No estan disponibles sempre però et pots informar aquí.

LEBA

Lluny dels canons de població costera mediterrània, Leba té un encant paral·lel al de les seves platges i ofereix un bell parc natural amb quilòmetres de platges verges, llacs, enormes dunes, pinars fins a la mateixa platja i un poble molt bonic i animat.

En els mesos d’estiu, Leba té molta activitat, el centre de la població és també el port, un llarg canal amb vàries ramificacions.

Els carrers del centre estan plens de botigues de records, menjar per emportar, bars, restaurants, supermercats, a preus molt econòmics. Hi ha moltes paradetes de bijuteria, artesania, joguines, dolços, etc.

És recomanat provar el peix fumat típic de la zona, molt gustós i molt econòmic.

Una altra opció divertida és el laberint, el Leva Lavirynt (Wspólna), un llarg traçat on perdre’s i passar una bona estona.

El laberint natural és el principal atractiu del parc, destinat només a persones valents amb bona orientació. El laberint principal ocupa una àrea de 5.000 m², amb plataformes d’observació i 4 objectius per conquerir en el camí cap a la sortida. Un conqueridor hàbil pot completar el laberint en uns 20 minuts.

Atraccions addicionals:

Laberints clàssics, camins per confondre als que caminen, només té camí que va des de l’entrada al centre.
Boule, un joc de festa tradicional francès amb elements d’arcade.
Jardí màgic i jocs de fusta de gran format, varis jocs d’habilitat, lògica i trencaclosques, tots en format XXL.
Family place, jocs d’arcade, jocs mentals, jocs per a nens i adults.

Horari:

Maig, juny, setembre i octubre (fins al dia 10): 10 a 17 h.
Juliol i agost: 10 a 20 h.

Preus:

Entrada normal: PLN 35 per majors de 4 anys.
Entrada amb descompte: 27 PLN per joves que estudien fins als 25 anys i jubilats amb la presentació d’una identificació vàlida.
Entrada de grup: 20 PLN / persona per a grups organitzats (nens i adolescents amb tutors) de més de 15 persones amb reserva prèvia.
Nens fins a 4 anys: Gratis.
Labyrinth map: Gratis.

Ubicació: 84-360 Łeba, Polònia

www.lebalabirynt.pl

PARC NACIONAL SLOWINSKI (SLOWINSKI PARK NARODOWY)

El Parc Nacional Slowinski és l’espai natural que fa especial a Leba, cal pagar per entrar-hi, com en totes les reserves naturals poloneses, i les zones més accessibles estan molt massificades, però si surts del camí trobaràs espais verges, totalment solitaris i relaxants, amb unes vistes al mar Bàltic esplèndides i si tens valor, et pots banyar (l’aigua està bastant freda, inclús a l’agost). Aquesta reserva de la biosfera catalogada per la UNESCO té una gran massa boscosa i unes enormes dures que la protegeixen.

La curiositat principal d’aquest parc situat al litoral del Bàltic són les grans extensions de dunes mòbils que deixen al descobert en alguns llocs arbres morts, restes de boscos coberts per l’arena. La més alta de les dunes és Lacka Góra de 42 metres. Al parc es troben els llacs Lebsko i Gardno, refugi natural d’aus aquàtiques.

Un valor natural molt particular i interessant del parc és l’heterogeneïtat dels complexos vegetals que creixen a les platges arenoses i les dures. Aquí es poden contemplar boscos de pins, típics de les zones litorals, i vegetació palustre en nombroses torberes, així com la vegetació característica de les zones lacustres. Al parc hi ha presents valuoses espècies d’aus aquàtiques i de materials, entre les quals destaquen el pigargo, el mussol reial, el corb marí i la cigonya negra.

El parc està inscrit en la llista de reserves de la biosfera de la UNESCO i està inclòs en el Conveni Internacional RAMSAR.

Preus

Entrada al parc:6 PLN
Aparcament Rąbka – 6 PLN per hora
Aparcament Czołpino Leśny / bosc – 6 PLN per dia
Aparcament Czołpino (JW) – 6 PLN per dia

https://slowinskipn.pl

VARSÒVIA (WARSAWA)

Història de Varsòvia
La Ciutat Vella (Stare Miasto)
Plaça del Mercat (Rynek Starego Miasta)
Plaça del Castell i el Mirador de Santa Anna (Taras Widokowy na dzwonnicy kościoła św. Anny)
Castell Reial de Varsòvia (Zamek Królewski w Warszawie)
Palau de Wilanów (Muzeum Pałacu Króla Jana III w Wilanowi)
Palau de l’Illa i el Parc Lazienki (Pałac na Wyspie)
La Barbacana (Barbakan Warszawski)
El Museu de l’Alçament (Muzeum Powstania Warszawskiego)
Tomba del soldat desconegut (Grób Nieznanego Żołnierza)
Centre de Ciències Copèrnic (Centrum Nauki Kopernik)
Mausoleu de la Lluita i el Martiri (Mauzoleum Walki i Męczeństwa)

Història de Varsòvia

Origen de Varsòvia

A meitats del segle X, una petita vil·la polonès anomenat Bródno va començar a créixer i a competir comercialment amb les seves ciutats veïnes. Tres segles més tard, la població d’aquesta vil·la es va traslladar a un poble proper anomenat Warszawa (Varsòvia), que més tard es convertiria en ducat de Mazovia.

L’augment de la població de Varsòvia va donar lloc a la construcció d’importants edificis, com l’antic Castell Reial, les muralles, la columna de Zygmunt, la Plaça del Mercat. Aquí es va col·locar u na famosa estàtua de la sirena, que guarda una estreta relació amb la història de Varsòvia.
Al segle XVI, Varsòvia va passar a formar part del regne i es va convertir en capital de Polònia al 1596, quan el rei d’origen suec Zygmunt III va traslladar la cort a la ciutat del Vístula.

Invasions i guerres de Varsòvia

Al segle XVII va ser devastador per a la ciutat, que va patir incendis, epidèmies i invasions que van marcar el passat de Varsòvia. Després de la Guerra de Successió (1733-1738), Polònia va aconseguir expulsar al monarca imposat per Suècia i escollir un rei polonès, August III. El seu successor Stanisław II, va ser l’últim rei de Polònia com a nació independent.

Després de vàries invasions, al 1795, les potències d’Àustria, Prússia i Rússia es van repartir Polònia, que va desaparèixer del mapa durant 123 anys. La ciutat de Varsòvia va quedar annexada a Prússia.
En acabar la Primera Guerra Mundial, Polònia va recuperar la seva independència, tot i que les fronteres van ser dràsticament minvades.

Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial

Als pocs dies d’esclatar la Segona Guerra Mundial, Varsòvia va ser envaïda per les tropes alemanyes. Els nazis van cremar edificis històrics, van arrasar llibreries i universitats i un total de 10.000 persones van morir durant els tres mesos de setge.

Amb la victòria dels nazis van venir cinc anys d’invasió alemanya que es va caracteritzar per les purgues constants, els treballs forçosos i la omnipresència de la Gestapo. El detonant de tot això va ser la creació del gueto de Varsòvia al 1940, el gueto més jueu més gran d’Europa. Es calcula que els nazis van cremar a més de 455.000 jueus en un espai de 10 km2 tancats per un mur.

La vida al gueto de Varsòvia era inhumana. La fam, les malalties i la sobrepoblació s’unien a les constants deportacions a camps de concentració i extermini. Durant els tres anys que va durar el gueto de Varsòvia, el 88% de la seva població va morir. La fi va arribar amb l’Alçament del gueto de Varsòvia al 1941, un acte heroic que va durar 15 dies i que va acabar amb més morts i deportacions.

L’1 d’agost de 1944, la ciutat de Varsòvia es va alçar contra el terror nazi. Aquest episodi conegut com l’Alçament de Varsòvia va servir d’exemple per a tot Europa. Avui en dia, cada 1 d’agost a les 17:00 sonen les mateixes sirenes que anunciaven les bombes aquest mateix dia del 1944 i la ciutat es deté com a mostra de respecte.

Tots els successos es plasmen a la perfecció al Museu de la ciutat de Varsòvia, al Museu de l’Alçament i al Museu POLIN a través de fotografies, objectes antics i testimonis reals.

Sota el règim comunista

Mentre l’alçament de Varsòvia arribava a la seva fi i les tropes poloneses es debilitaven, l’Exèrcit Vermell va frenar el seu avançament per l’est i aquest va acampar a pocs quilòmetres de Varsòvia. Aquest fet fa pensar que la idea de Stalin era deixar que l’alçament polonès fracassés per envair Polònia.
I així va ser. L’1 de febrer de 1945 es va establir la República Popular de Polònia, sota el domini de la Unió Soviètica. La història de Varsòvia va iniciar 40 anys de règim comunista. En aquest temps es va reconstruir la ciutat que havia quedat totalment arrasada pels nazis, i les condicions poloneses milloraren, tot i que continuaren vivint sense llibertat fins al 1989.

El Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia data de la època comunista i va ser construït per ordre del propi Stalin.

Varsòvia en el segle XXI

Varsòvia va portar a terme una important feina de reconstrucció de tota la ciutat, que va ser premiada quan al 1980 la UNESCO va declarar Varsòvia Patrimoni de la Humanitat.

A l’any 2004, Polònia va entrar a la Unió Europea, tot i que la moneda de Polònia segueix sent el Zloty polonès. La capital no ha deixat de créixer i rebre turisme, i avui en dia és la novena ciutat més poblada de la Unió Europea.

La Ciutat Vella (Stare Miasto)

La Ciutat Vella és el barri més antic de la capital, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1980, és un patrimoni completament destruït durant l’Alçament de Varsòvia (1944 durant la II Guerra Mundial). Per sort, anys més tard va ser reconstruït amb total fidelitat gràcies a un important esforç de tota la societat polonesa.

Per la reconstrucció de la Ciutat Vella de Varsòvia es van utilitzar materials originals, tals com maons i elements decoratius, rescatats dels escombralls que es van col·locar en els llocs originals.

A la Ciutat Vella no ens podem deixar per veure la Plaça del Mercat (Rinek Starego Miasta), la Basílica arxicatedral de Varsòvia Martiri de Sant Joan Baptista (Bazylika Archikatedralna w Warszawie p.w. Męczeństwa św. Jana Chrzciciela) i l’Església i Monestir de l’Assumpció de la Santíssima Mare de Déu de Varsòvia (Cerkiew i monaster Zaśnięcia Najświętszej Marii Panny w Warszawie).

Plaça del Mercat (Rynek Starego Miasta)

És el lloc més emblemàtic de la Ciutat Vella i punt de trobada de molts turistes i de molts varsovians, construïda a finals del segle XIII.

De la plaça destaquen bonics edificis de colors que la rodegen, tots amb una història darrera i l’Estàtua de la Sirena (Syrenka Warszawska), just al mig de la plaça.

Plaça del Castell i el Mirador de Santa Anna (Taras Widokowy na dzwonnicy kościoła św. Anny)

La Plaça del Castell (Plac Zamkowy, Warszawa) situada davant del Castell Reial (Zamek Królewski w Warszawie) és una gran plaça de forma triangular, en la que es troba la Columna de Zygmunt III Vasa, en honor al monarca d’aspiracions expandidores que va governar Polònia i Lituània durant 44 anys.

Per poc més d’1 € es pot pujar al Mirador del campanar de l’Església de Sta. Anna (Taras Widokowy na dzwonnicy kościoła św. Anny), situat en un dels laterals des del que s’obtenen unes vistes de la mateixa plaça i del centre de Varsòvia.

Plaça del Castell des del Mirador de Santa Anna

Castell Reial de Varsòvia (Zamek Królewski w Warszawie)

Els orígens d’aquest palau barroc es remunten al segle XIV, quan es va construir la Gran Torre en una de les principals places de Varsòvia. Amb el regnat de Zygmunt III, la capital de Polònia es va traslladar a Varsòvia i el monarca va manar ampliar les condicions de la torre i aixecar un gran castell que servís de residència reial.

A partir del segle XVI, una sèries de infortunis van acabat amb l’estructura original del castell: invasions estrangeres, incendis i bombardejos. En l’Alçament de Varsòvia de la II Guerra Mundial va quedar el castell amb escombralls.

El Castell Reial va poder ser reconstruït després del règim comunista gràcies a l’ajuda internacional i va tornar a obrir les portes al 1984. En les estances del palau es poden palpar les diferents funcions del castell, que ha servit com a residència reial, com a seu parlamentària i llar presidencial. És tot un símbol de la independència de Polònia.

Visitar el Castell Reial és endinsar-se en la història de Varsòvia i del país. Les principals estances que es visiten són la Sala d’Audiències, on treballen els senadors; la Capella, que alberga el cor de l’heroi polonès Tadeusz Kosciusko; la Sala de Marbre, la part més antiga del castell; el Saló d’Assemblees, on se celebren grans banquets, la Sala del Tro i la Càmera del Consell.

Les estances del rei i les diferents habitacions d’ús comú estan decorades amb pintures dels monarques i personatges històrics de Polònia, tapissos de Brussel·les, frescos religiosos i quadres amb moments clau de la història de Varsòvia.

Des d’un dels laterals del castell surt un túnel elevat que comunica amb la Basílica arxicatedral de Varsòvia Martiri de Sant Joan Baptista (Bazylika Archikatedralna w Warszawie p.w. Męczeństwa św. Jana Chrzciciela). Es va construir després de l’intent d’assassinat del rei Zygmunt III mentre anava a missa. A més, l’ala est del castell acull una important col·lecció de pintura que inclou obres de Caneletto de Rembrandt, com “Nena en un marc” i “Savi al pupitre”.

A l’any 2012, la gran sequera estival va revelar un tresor que havia estat 400 anys al fons del riu Vístula. Es tracta de joies i altres objectes de valor que els suecs van robar del castell al segle XVII, durant la invasió de Polònia.

Horari

Tots els dies: de 10 a 18 hores.
Divendres: de 10 a 20 hores.
Dilluns: tancat.

Preus

Entrada general: 30 zł (6,50 €)
Entrada reduïda: 20 zł (4,30 €)
Menors de 16 anys: 1 zł (0,20 €)
Dimecres: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 4, 13, 20, 23 i 26.
Bus: línies 160, 190, 527 i 970.

Palau de Wilanów (Muzeum Pałacu Króla Jana III w Wilanowi)

Palau d’estil barroc situat a les afores de Varsòvia, construït pel rei Jan III Sobieski (1629-1696) al 1677. És conegut com el Versalles Polonès.

L’entrada val 20 PLN (6 €) i és recomanable visitar els jardins italians traçats amb composicions geomètriques, escultures mitològiques i flors, situats a la part del darrera del palau.

Palau de l’Illa i el Parc Lazienki (Pałac na Wyspie)

El Parc Lazienki es va construir al segle XVII en pur estil barroc i va ser conegut durant anys pel gran pavelló del llac on es banyava la reialesa (lazienki significa banys en polonès).

Es tracta del parc més gran de Varsòvia. En les seves 76 hectàrees alberga un gran llac, un teatre d’estil romà, l’estàtua més famosa de Chopin, el Palau Belvedere, la Casa Blanca, el Temple de Diana i el Palau Lazienki. Molts d’aquests edificis van haver de ser reconstruïts després dels bombardejos alemanys durant l’Alçament de Varsòvia.

En una illa artificial construïda sobre el llac del parc es troba el majestuós Palau Lazienki, una residència reial d’estil neoclàssic construïda al segle XVII. Degut a la seva màgica ubicació, l’edifici és conegut com el Palau de l’Illa. A més, el Palau Lazienki exposa una col·lecció de vestits de diferents èpoques i estils molt característics.

Horari

Dilluns: tancat.
Divendres: de 10 a 20 hores.
Resta de dies: de 10 a 18 hores.

Preu: entrada gratuïta.

Palau de la Cultura i la Ciència (Pałac Kultury i Nauki)

El Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia té 42 pisos, 237 metres d’alçada i 3.000 habitacions, va ser durant molts anys el gratacels més alt de Polònia i avui en dia continua essent l’edifici més alt de Varsòvia.

A més de tractar-se de tot un punt de referència per la capital, és el símbol de la Varsòvia moderna. El Palau de la Cultura i la Ciència alberga diversos teatres, museus, cafeteries, un cinema i l’oficina d’informació turística.

Quan la història de Varsòvia passava per la seva etapa comunista, Stalin va voler obsequiar a la capital de Polònia amb un regal del poble rus. Va enviar als seus millors arquitectes a Nova York a estudiar de les noves corrents arquitectòniques i tornar amb idees fresques per construir un edifici sense precedents a Varsòvia.

Al 1955 va acabar la construcció del Palau. Uns 5.000 treballadors van formar part dels equips de construcció d’aquest gratacels que aviat es convertiria en un símbol de la Varsòvia comunista. Durant els primers anys, els varsovians es referien al palau com “l’edifici Salin”

Al principi, l’edifici Stalin va suscitar molta aversió entre els habitants de Varsòvia, que el veien com un símbol comunista. Avui en dia, la presència del Palau de la Cultura i Ciència està més acceptada i s’ha convertit en un símbol de la ciutat.

La seva estructura recorda al Emire State de nova York i a La universitat Estatal de Moscou. Té més de 3.300 sales de reunions i conferències, diversos museus i les dues sales de concerts més importants del país.

Mirador del Palau de la Cultura i Ciència

El mirador del Palau de la Cultura i Ciència és una visita imprescindible a Varsòvia. Des del mirador del pis 30 s’obtenen les millors vistes de la capital. Un ascensor et porta en qüestions de segons a una sala d’estil gòtic que comunica amb la terrassa mirador del gratacels, a 114 metres d’alçada.

Al mirador hi ha una cafeteria, i si es puja de nit, la vista és espectacular.

Ubicació: Plaza Defilad, 1.

Horari

Mirador de la torre: tots els dies de 10 a 20 hores.
Visita nocturna al mirador: divendres i dissabtes de 20 a 23 hores.

Preu

Adults: 20 zł (4,30 €)
Nens i estudiants: 15 zł (3,30 €)

Transport

Metro: estació Centrum (M1).
Tramvia: línies, 4, 15, 18, 35 i 36.
Bus: línies 127, 128 i 171.

La Barbacana (Barbakan Warszawski)

Al segle XV es van començar a construir les muralles de Varsòvia, amb l’objectiu de protegir la ciutat Vella d’atacs externs. Per això, es va aixecar també un bastió defensiu que servia de torre de vigilància i d’entrada principal de l’accés al centre històric de Varsòvia.

Al 1540, un arquitecte italià del Renaixement va dissenyar aquesta barbacana de 30 metres de llarg. En tota la història de Varsòvia només s’ha utilitzat una vegada, per defendre la ciutat de la invasió de Suècia al 1656.

Durant la II Guerra Mundial, la Barbacana va ser destruïda quasi tota pels bombardejos nazis. Anys després, la barbacana es va reconstruir utilitzant els maons original que es van poder recuperar dels escombralls. Avui en dia, és possible veure una línia fosca a la barbacana i les muralles, que representa l’altura dels ciments originals.

Ubicació: Stare Miasto (Ciudad Vieja).

Transport

Bus: línies 116, 178 i 180 fins Stare Miasto.
Tramvia: línies 4, 13, 18, 20, 23, 26 i 28 fins Stare Miasto.

Museu de l’Alçament (Muzeum Powstania Warszawskiego)

Pocs episodis històrics tenen un museu dedicat a explicat el que va ocórrer en un període tan curt de temps, 63 dies. L’Alçament de Varsòvia va marcar un abans i un després en la història de la capital i serveix d’exemple a tot Europa.

L’Alçament de Varsòvia és considerat una lliçó de humilitat, valentia i noblesa dels ciutadans varsovians, que van se els únics que es van rebel·lar contra els nazis a Europa. L’1 d’agost de 1944 a les 17 hores van començar els disturbis que es van perllongar més de dos mesos.

Durant els primer dies, els alemanys van patir moltes pèrdues i els insurgents van arribar a controlar diversos punts estratègics del centre de Varsòvia, No obstant, els nazis estaven més ben preparats i tenien armes més potents, pel que aviat la balança es va inclinar al seu favor.

Els varsovians van lluitar heroicament durant 63 dies en els que van donar un exemple de resistència a tot Europa amb terribles conseqüències. El 2 d’octubre de 1944 Hitler va donar la ordre de destruït Varsòvia i la ciutat va ser arrasada.

El Museu de l’Alçament de Varsòvia reuneix 800 objectes relacionats amb l’Alçament i més de 1.000 fotografies que plasmen amb extrema cruesa el que va ocórrer aquells dies. La col·lecció està formada per armes, uniformes, cartes d’amor, gravacions d’àudio, banderes esquinçades i molts més.

Es tracta d’una col·lecció centrada en la gent, els verdaders protagonistes de l’Alçament. El museu reflexa a la perfecció com es va viure la insurrecció i com la vida dels varsovians va ser truncada per sempre.

Al llarg de museu hi ha repartides 63 pàgines de calendari que resumeixen els esdeveniments viscuts cada dia de la insurrecció. A més, l’última part del museu està dedicada a l’horror que va reemplaçar l’ocupació nazi, el règim comunista.

Ubicació: Grzybowska, 79 (distrito Wola).

Horari

Tots els dies: de 10 a 18 hores.
Dijous: de 10 a 20 hores.
Dimarts: tancat.

Preu

Entrada general: 25 zł (5,40 €)
Entrada reduïda: 20 zł (4,30 €)
L’entrada és gratuïta els diumenges.

Transport

Bus: línies 100 i 102.
Metro: estació Rondo Daszyńskiego.

Tomba del soldat desconegut (Grób Nieznanego Żołnierza)

Al parc Ogrod Saski hi ha la Tomba del Soldat Desconegut. A les 12 hores del migdia, tots els dies, es realitza un canvi de guàrdia que homenatja i honra als soldats caiguts durant la guerra.

Ubicació: plac Marszałka Józefa Piłsudskiego 1-3, 00-078 Warszawa, Polònia

Centre de Ciències Copèrnic (Centrum Nauki Kopernik)

El Centre de Ciències Copèrnic és un museu molt interactiu. Al llarg dels tres pisos, es pot posar a prova els sentits amb simuladors, jocs i experiments que alberga.

A aquest museu, que és un dels centres de ciència més moderns i grans de tot Europa, no només hi ha molt per veure sobre Copèrnic, sinó que tots es pot provar: comprovar la forà d’un terratrèmol, veure com batega el propi cor, sentir el mateix que Neil Armstrong al xafar la Lluna, descobrir propietats ocultes dels miralls i molt més.

L’objectiu del Centre Copèrnic és que tots els visitants es converteixin per un dia en investigadors i científics, des dels més petits als més grans.

Planetari Copèrnic

Junt al Centre de Ciències es troba el Planetari, el denominat El Cel de Copèrnic. A la cúpula del planetari es projecta un increïble cel estrellat i és possible veure en detall estrelles, planetes, sistemes astrals. A més, gràcies a una projecció en 3D, els visitants podran viatjar al fons de l’oceà.

Parc dels Descobridors

En les immediacions del museu científic es troba el Parc dels Descobridors, una zona verda pensada per a que els més petits juguin amb els estímuls de la llum i el so que projecten les canonades repartides pel jardí.

Ubicació: Wybrzeże Kościuszkowskie, 20.

Horari

De setembre a març:
De dilluns a divendres: de 9 a 18 hores.
Dissabte i diumenge: de 10 a 19 hores.

D’abril a juny:
De dilluns a divendres: de 8 a 18 hores.
Dissabte i diumenge: de 10 a 17 hores.

De juny a setembre:
Tots els dies: de 9 a 17 hores.

Preu

Entrada general: 31 zł (6,70 €)
Estudiants acreditats i majors 65 anys: 21 zł (4,60 €)
Menors de 2 anys: entrada gratuïta.

Transport

Bus: línies 185 i 385.
Metro: Centrum Nauki Kopernik (línia 2).

Mausoleu de la lluita i el martiri (Mauzoleum Walki i Męczeństwa)

Al 1941, la història de Varsòvia va iniciar uns dels seus capítols més foscos degut a l’entrada de les tropes nazis a la capital polonesa. Una de les eines més efectives del nou règim va ser la Gestapo, la policia secreta al servei dels nazis.

L’edifici que avui alberga la seu del Ministeri d’Educació i Assumptes Religiosos de Polònia va ser durant la II Guerra Mundial la caserna de la Gestapo a Varsòvia. En aquestes sales es van cometre tot tipus d’atrocitats que són narrades amb realisme i cruesa en aquest museu, un dels més importants per conèixer la història de Varsòvia.

L’antiga seu de la Gestapo a Varsòvia recrea les diferents sales que la policia nazi utilitzava per a detenir, interrogar i assassinar als sospitosos d’actuar contra el règim.

A les parets de les cel·les es poden veure inscripcions reals dels presoners polonesos detinguts durant la II Guerra Mundial. Podien estar empresonats en aquestes cel·les durant mesos, lligats amb grillons, i eren preguntats durant hores i torturats en funció de la gravetat del delicte.

Aquest mausoleu de la lluita i el martiri també alberga una recreació exacta de l’oficina del cap de la Gestapo a Varsòvia. Es poden veure l’uniforme, els papers sobre l’escriptori i vàries armes i eines utilitzades per a torturar als detinguts.

Aquesta antiga seu també alberga les sales on els detinguts esperaven en condicions inhumanes per ser interrogats. Estaven amuntegats en espais molt petits i podien passar dies sense menjar ni dormir.

La part més impactant del museu és la sala que exposa testimonis reals dels detinguts que van sobreviure a la Gestapo, així com les històries personals dels polonesos arrestats per la policia nazi mentre intentaven ajudar als seus compatriotes.

Tot i que a l’antiga seu de la Gestapo es cometessin verdaderes atrocitats, el museu recrea amb excessiu realisme el patiment i els actes inhumans que es van viure en aquestes sales.

La llum del museu és massa tènue i en el transcurs de la visita s’escolten crits de gent mentre està sent torturada, cosa que resulta bastant sinistre. Tot i que pot fer que tot això sigui molt realista, també el fa una mica desagradable.

Ubicació: Jana Chrystiana Szucha, 25.

Horari: De dimecres a diumenge: de 10 a 17 hores.

Preu

Entrada general: 10 zł (2,20 €)
Entrada reduïda: 5 zł (1,10 €)
Visita guiada: 60 zł (13 €)

Transport

Bus: Línia 222.

Mausoleu de la Lluita i el Martiri de Varsòvia

CRACÒVIA (KRAKOW)

Història de Cracòvia
Plaça del Mercat (Rynek Glowny)
Basílica de Santa Maria (Basilika Mariacka)
Llotja dels Draps (Sukiennice)
Torre de l’Ajuntament de Cracòvia (Wieża Ratuszowa)
Altres llocs de la Plaça del Mercat (Rynek Główny)
Col·legi Major (Muzeum Uniwersytetu Jagiellońskiego Collegium Maius)
Kazimierz, el barri jueu
Sinagoga i cementiri Remuh (Synagoga i Cementarz Remuh)
Castell de Wawel (Zamek Królewski na Wawelu)
Catedral de Wawel de Cracòvia (Katedra Wawelska)
Cova del Drac (Smok Wawelski)
Antiga muralla i la Barbacana (Barbakan Krakowski)
Porta de Sant Florià (Brama Floriańska)
Antic gueto de Cracòvia (Podgorze)
La autèntica fàbrica de Schindler (Fabryka “Emalia” Oskara Schindler)
Museu Nacional de Cracòvia (Muzeum Narodowe w Krakowie)
Museu Subterrani (Rynek Podziemny)
Església de Sant Pere i Sant Pau (Kościół św. Apostołów Piotra i Pawła)
Església de Sant Andreu (Kościół św. Andrzeja w Krakowie)
Basílica Franciscana de Sant Francesc d’Assis i el Palau Arquebisbal (Bazylika Franciszkanów św. Franciszka z Asyżu a Pałac Arcybiskupi)

Història de Cracòvia

Els òrígens de Cràcovia

Les restes arqueològiques han mostrat que la zona on s’ubica Cracòvia, juntament amb el mont Wawel i la riba del riu Vistula, ja havia estat habitada durant el Paleolític.

Al segle VI va arribar a Cracòvia el poble vislà o vistulà, una tribu eslava que es van instal·lar al turó de Wawel.

Al segle IX, quan Sant Metodi es trobava evangelitzant als pobles eslaus de la zona, es diu que els vistulans van tenir un mític i poderós governant al que la llegenda li atribueix la fundació de Cracòvia, el legendari cap Krakus.

Està documentat per un escrit d’un viatger sefardí, que a l’any 966 la ciutat de Cracòvia era un important centre de comerç.

Sembla ser que els vistulans van ser els primers, entre els pobles eslaus a la zona, en organitzar-se com estat i que va poder ser el germen de Polònia. El que si que es coneix és que al segle X ja formava part de Polònia i que va ser capital d’un voivodat, que era com es denominaven les divisions territorials a Polònia.

Cracòvia va ser el primer focus cristià de Polònia i al segle XI ja comptava amb un bisbe.

Cracòvia capital de Polònia

A l’any 1038 Casimir I el Renovador va fer de la ciutat de Cracòvia la seva seu, passat a ser capital de Polònia. Al segle XI es va iniciar la construcció de la Catedral de Wawel.

Cracòvia va ser la capital de Polònia des de 1038 fins al 1596, data en que Segismon III Vasa traslladà la capital a Varsòvia.

Al segle XIII la ciutat va patir diverses invasions tàrtares, quedant destruïda i restaurada per colons alemanys.

Al 1257 va rebre la carta de franquícia, acollint-se al dret de Magdeburg, mostra de la important penetració i influència germànica.

Al 1291 els polonesos van escollir per al tro a Wenceslao de Bohemia, proclamant-se rei de Polònia al 1300. Cracòvia va passar a dependre de la dinastia txeca.

Al 1311 i 1312 Cracòvia va aixecar les tropes contra l’ocupació i al 1320 va proclamar com a rei de Polònia a Ladislao Lokietek.

De 1333 a 1370 va governar Polònia el rei Casimir III el Gran, el gran reformador de Polònia. El seu regnat va convertir a Cracòvia en un important centre comercial, polític, cultural i científic. Al 1364 va manar fundar la Universitat de Cracòvia.

Des de 1386 fins al 1572 la dinastia Jagellon, la més important de la història de Polònia, va ocupar el poder. El matrimoni d’una filla de Lluís I el Gran, Eduviges, amb un Jagellon, el gran duc de Lituània, va donar com a fruit la formació de la República de les Dues Nacions.

Polònia i Lituània unides van ser una de les gran potències europees de l’època i van aconseguir un immens poder que s’estenia des del Bàltic fins al Càucas. Cracòvia va ser el centre polític d’aquell estat bicèfal.

Al 1440 es va coronar a Cracòvia a Ladislao III com a rei d’Hongria. Aquest esdeveniment convertiria Cracòvia en un estat catòlic rodejat de germanistes, ortodoxos i islamistes otomans.

Cracòvia va viure contínues lluites contra el poder germànic. Les guerres van debilitar Polònia i, tot i que va parar el perill alemany, va sorgir el rus.

El fet de que el poder econòmic s’anés desplaçant paulatinament cap a Pozan, al nord del país, per un costat, i, per un altre la ansiosa busca d’una sortida al mar Bàltic per la Pomerania, va contribuir que al 1596 el rei Segismon III Vasa traslladés la capital més al centre del país, de Cracòvia a Varsòvia.

Perduda la capital, Cracòvia va mantenir el seu prestigi com ho mostra el fet que la Catedral de Wawel va continuar sent el lloc de coronació dels reis de Polònia.

Caiguda i repartiment de Polònia

Al 1648 van estellar revoltes per la distribució de terres i poder, les anomenades “guerres cosaques”. Un noble polonès, Bogdan Khmelnitski, va derrotar i expulsar a la dinastia Vasa.

Després de la caiguda de la dinastia Vasa, el buit de poder va ser aprofitat pels russos que van ocupar el país. Posteriorment van ser els suecs els que van arribar a ocupar tota Polònia saquejant la pròpia Cracòvia.

Després de les guerres cosaques, Polònia va perdre la seva supremacia europea i va quedar arruïnada. Rússia es va annexa a Ucraïna, que fins llavors era polonesa.

Hi va haver una petita reacció nacional polonesa i nombraren rei a Joan III que passaria a la història per vèncer als turcs que setiaven Viena. La recuperació de la nació va durar poc i, poc després, començarien els repartiments de Polònia.

A partir de llavors, Cracòvia va participar de la trista història de Polònia. Empobrida i despoblada, Cracòvia va patir les conseqüències de les rivalitats entre Suècia, França, Prússia, Àustria i Rússia, i va patir en la seva terra diverses guerres de les grans potències.

Al 1772 es va produir la primera partició de Polònia entre Rússia, Àustria i Prússia. Al 1784 va passar a mans de Prússia.

Al 1792 els russos va envair Cracòvia i van crear la Confederació de Targowica.

Al 1793 Polònia va patir la segona partició, entre Rússia i Prússia, Cracòvia va quedar a mans russes fins al 1794.

Al 1795, després dels tercer repartiment de Polònia, els partícips van decidir suprimir la denominació de Regne de Polònia per a sempre, Polònia va deixar de ser un estat durant 100 anys.

Al 1796 va passar a dependre d’Àustria.

Al 1807, després de la derrota de Prússia, Napoleó va crear el Gran Ducat de Varsòvia al que es va incorporar Cracòvia al 1809. L’arribada de Napoleó va donar aires a les esperances dels polonesos per la seva independència.

Després de la caiguda de Napoleó al Congrés de Viena, es va acordar de nou la divisió de Polònia entre austríacs, prussians i russos. Només Cracòvia es va lliurar i les potències europees van reconèixer a la Ciutat Lliure de Cracòvia que comprenia un petit territori i que formalment, era una república independent.

La Ciutat Lliure de Cracòvia va passar a ser el símbol de l’independentisme polonès, un lloc de pelegrinatge, convertint-se en el centre intel·lectual, cultural i religiós de Polònia.

Al 1846 va esclatà una insurrecció a la Ciutat Lliure de Cracòvia que va ser aprofitada per Àustria per acabar amb la petita república i annexionar-se-la de nou.

Al 1850 Cracòvia va patir un gran incendi.

Cracòvia a la República de Polònia

Durant la I Guerra Mundial, Cracòvia va ser el centre polític de Polònia. Allí es va instal·lar el comitè nacional i els alemanys la van convertir en seva Caserna General creant el germen d’un estat polonès pro alemany.

Després de la I Guerra Mundial, al 1918, Polònia va recuperar la seva sobirania i Cracòvia es va incorporar al nou estat.

Durant la II Guerra Mundial es va establir a Cracòvia el gueto jueu de Podgorze.

Cracòvia va ser alliberada per les tropes soviètiques que no l’abandonarien fins la caiguda de la URSS.

Al 1978 va ser escollit papa l’arquebisbe de Cracòvia, Karol Wojtyla, que dirigia l’església catòlica com Joan Pau II fins a la seva mort al 2005.

Al 1980 es iniciar a Gdansk les actuacions del Sindicat Solidaritat, que contribuiria a la plena independència de Polònia després de la caiguda de la Unió Soviètica.

Avui, l’antiga capital de Polònia és un lloc de pelegrinatge per a tots els polonesos.

Cracòvia és una ciutat moderna, la tercera més gran de Polònia i una de les ciutats més visitades d’Europa. Mèrits no li falten: durant les dues Guerres Mundials no va patir grans danys i al 1978 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per al UNESCO.

Plaça del Mercat (Rynek Glowny)

Aquesta famosa plaça amb més de 40.000 m² d’extensió, no només és la més gran de Polònia i una de les del món, sinó que també és el cor de la ciutat.

Durant segles la plaça va ser el lloc on se celebrava el mercat. També allí s’ha celebrat algunes fires, festivals, desfilades militars i execucions. Durant l’ocupació nazi de Polònia, el nom va canviar, dient-se plaça Adolf Hitler.

Com en pràcticament totes les ciutats poloneses, la Plaça del Mercat està rodejada per precioses façanes a tot color. Construïdes com cases per a nobles i burgesos, actualment la majoria són hotels i restaurants.

Basílica de Santa Maria (Basilika Mariacka)

La Basílica de Santa Maria de Cracòvia va ser construïda a finals del segle XIII, després que fos destruïda la primera parròquia d ela ciutat durant la invasió mongola de Polònia. De totes formes ha tingut vàries reconstruccions.

La seva façana de maó vermell, tan típic a Polònia, és d’estil gòtic. Crida molt l’atenció les seves dues torres, a diferents alçades (69 i 80 metres). La més baixa és el campanar. Des de la última, cada migdia, surt un músic tocant una melodia tradicional polonesa, anomenada Hejnal Maricki, amb la trompeta.

Això es fa des de fa segles. Originalment, per avisar de les invasions o perills que s’apropaven a la Cracòvia medieval. Després, per homenatjar a un d’aquests vigies-trompetistes que va ser assassinat durant un atac tàrtar.

I si l’exterior crida l’atenció, l’interior de la Basílica de Santa Maria encara més, en estil barroc tardà, té vidrieres, pintures, un retaule daurat impressionant i uns arcs de color vermell que porten fins al sostre blau fosc.

web oficial de la Basílica (en anglès).

Ubicació: A la Plaça del Mercat.

Horari

De dilluns a dissabte: de 11:30 a 18:00 hores.
Diumenges: de 14:00 a 18:00 hores.

Preu

Catedral:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Estudiants i majors de 65 anys: 8 zł (1,70 €).
Torre:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Estudiants: 10 zł (2,20 €).

Llotja dels Draps (Sukiennice)

Tot i que visualment sembli que està a un dels costats, aquesta imponent renaixentista i neogòtica, està just al mig de la plaça, donant un toc original i únic.

La Llotja dels Panys va ser aixecada a mitjans del segle XIII, i restaurada en vàries ocasions. Així, està considerada el primer centre comercial de la història. I és que a finals de l’Edat Mitja, aquest edifici era un dels llocs més importants per comprar i vendre de l’antic continent, especialment gràcies a la sal de les mines de Wieliczka (Kopalnia Soli Wieliczka) i efectivament, als panys.

Avui la cosa és ben diferent. La Llotja és principalment un dels principals monuments de Cracòvia.

La planta baixa és un passeig ple de llocs de souvenirs, mentre que al soterrani i el primer pis són dos museus: El Subterrani (Rynek Podziemny) i la Galeria Sukiennice. Aquesta última forma part del Museu Nacional (Muzeum Narodowe w Krakowie), i té un cafeteria amb terrassa.

web oficial de la Sukiennice

Ubicació: Rynek Główny 1-3.

Horari

De dimarts a diumenge: de 10:00 a 18:00 hores.
Dilluns: tancat.

Preu

Entrada general: 32 zł (6,90 €).
Entrada reduïda: 19 zł (4,10 €).
Diumenges: entrada gratuïta.

Transport

Autobusos: línies 124, 152, 304, 424 i 502.
Tramvia: línies 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 13, 14, 18, 19, 20, 24 i 52.

Interior de la Llotja dels Draps (Sukiennice)

Torre de l’Ajuntament de Cracòvia (Wieża Ratuszowa)

És un altre atractiu de la plaça, i està just a l’oest de la Llotja dels Draps (Sukiennice).

Construït de maons vermells i d’estil gòtic, té uns 70 metres d’alçada. És l’únic que queda de l’antic Ajuntament de Cracòvia, construït a finals del segle XIII i enderrocat al segle XIX.

Tot i que ha estat la casa consistorial i presó, avui forma part del Museu Històric de Cracòvia (Muzeum Krakowa). També es pot pujar fins a dalt del tot per veure el seu rellotge des de dins i per gaudir de les vistes panoràmiques de Cracòvia.

Ubicació: A la Plaça del Mercat.

Horari

Dilluns: de 10:00 a 15:00 hores.
De dimarts a diumenge: de 10:00 a 18:00 hores.

Preu

Adults: 18 zł (3,90 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Dilluns: entrada gratuïta.

Altres llocs de la Plaça del Mercat (Rynek Główny)

A l’est de la Llotja dels Draps (Sukiennice) hi ha un temple petit, blanc amb una cúpula verdosa, que sembla que desentoni bastant amb l’estil de la resta de monuments, és l’Església de Sant Adalbert (Kościół Świętego Wojciecha), construïda al segle X especialment per als comerciants que arribaven de tota Europa a treballar al mercat. Avui, se celebren concert de música clàssica.

Entre la Llotja i la Basílica de Santa Maria (Bazylika Mariacka) hi ha l’estàtua d’Adam Mickiewicz, un poeta romàntic del segle XIX que està enterrat a la Catedral de Wawel (Katedra Wawelska). Ell està representat en la figura principal, i les quatre de el rodegen simbolitzen la pàtria, la ciència, el valor i la poesia.

A l’extrem oest, una altra estàtua d’estil totalment diferent: l’Eros Bendato. Aquest enorme cap tombat és obra de l’artista polonès Igor Mitorai i, que al principi va causar controvèrsia, però ara és tremendament popular entre els locals.

Col·legi Major (Muzeum Uniwersytetu Jagiellońskiego Collegium Maius)

A uns 200 metres de la Plaça del Mercat (Rynek Główny) hi ha el Col·legi Major, és l’edifici històric de la Universitat Jagellònica. Està considerada com la millor i més antiga de Polònia i una de les més importats d’Europa, i entre els seus alumnes hi ha grans noms de la ciutat, com Mikołaj Kopernik i Karol Wojtyla.

Aquest lloc funciona com a seu de la Universitat des de 1400, tot i que la institució ja existia des de quasi 40 anys abans, quan va ser creada pel mític rei Kazimierz III. L’edifici tal com el coneixem avui és producte d’una remodelació de finals del segle XV, en estil gòtic tardà.

Actualment, l’edifici és un museu. Es pot visitar la biblioteca o la sala de conferències, a més de diferents exposicions de, per exemple, instruments científics antics.

Ubicació: Jagiellońska 15.

Horari

De dilluns a divendres: amb guia de 10:00 a 13:00 hores i sense guia de 13:00 a 17:00 hores.
Dissabtes: de 10:00 a 15:00 hores (sense guia).

Preu

Exposició permanent sense guia:
Adults: 17 zł (3,70 €).
Estudiants: 10 zł (2,20 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Exposició permanent amb guia:
Adults: 26 zł (5,60 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Exposició completa (només amb guia):
Adults: 31 zł (6,70 €).
Estudiants: 25 zł (5,40 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 2, 13, 18 i 69.
Bus: línies 124, 152, 304, 424, 502, 601, 618 i 902.

Kazimierz, el barri jueu

Kazimierz va ser des de l’Edat Mitja, la llar de la comunitat jueva a Cracòvia. Ara per obra i gràcia de la gentrificació, és el típic barri hispter.

L’Holocaust va arrasar gran part de la seva població, quedant la zona en un estat ruïnós i pràcticament abandonada. Tot va canviar ja en els anys 90, quan Steven Spielberg (jueu d’origen rus i ucraïnès) va escollir Kazimierz per rodar part de la seva obra mestra: La llista de Schindler.

De totes les sinagogues que hi van haver, només en queden set, i no totes funcionen com a tal. Les més importants són la Sinagoga Vella (Stara Synagoga), la Kupa (Chabad Lubawicz) i la Remuh (Sinagoga Remuh).

Ubicació: 24, Szeroka Street.

Horari

Dilluns: de 10:00 a 14:00 hores.
De dimarts a diumenges: de 10:00 a 18:00 hores.

Preu

Adults: 18 zł (3,90 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Dilluns: entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.

També relacionat amb aquesta religió hi ha el Museu Jueu de Galicia (Zydowskiw Muzeum Galicja), web del Museu de Galicia (en anglès). Per cert! No té res a veure amb la comunitat autònoma espanyola, sinó que així s’anomenava la regió a la que va pertànyer Cracòvia durant anys.

Ubicació: Dajwór 18.

Horari

Tots els dies de 10:00 a 18:00 hores.

Preu

Adults: 20 zł (4,30 €).
Jubilats: 17 zł (3,70 €).
Estudiants: 15 zł (3,30 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.
Bus: línia 502.

Altres llocs que es poden visitar a Kazimierz són el Carrer Szeroka, el Cementiri Nou, les places Wolnica i Nova (Plac Nowy), en aquesta última hi fan un mercat molt popular.

Sinagoga i cementiri Remuh (Synagoga i Cementarz Remuh)

La Sinagoga Remuh és la més petita i l’única que queda en actiu (juntament amb la de Kupa) al barri.

A l’entrada es veuen plaques d’homenatge als assassinats en l’holocaust. Després a l’interior de la sinagoga hi ha el seu bimah (on es llegeix el Torà), el seu jeial (on es guarda) i poca cosa més.

Fora hi ha el Cementiri Remuh, que és més antic que el temple, com és típic en aquesta religió, les tombes són senzilles, i en lloc de flors hi ha pedretes, el que més crida l’atenció del cementiri és el mur. Els nazis van destruir tant la sinagoga com el cementiri, es van profanar les tombes i van utilitzar les làpides com a llambordes. Després de la guerra, a l’intentar reconstruir el barri, es van posar els trossos que es van poder recuperar a la paret de l’esquerra del cementiri.

Ubicació: Szeroka 39.

Horari

Tots els dies de 10:00 a 16:00 hores (a l’estiu fins a las 18:00).
Tancat dissabtes i festius.

Preu

Adults: 5 zł (1,10 €).

Transport

Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.

El cementeri Remuh es tremendament escènic però, recorda, és molt important religiosa i emocionalment per molta gent. Si veus grups resant, observa, però recorda mantenir-te allunyat

Castell de Wawel (Zamek Królewsi na Wawelu)

El Castell o Turó de Wawel és un recinte gran, amb edificis, patis i jardins, fortificat al costat del riu Vístula.

Es creu que és la part més antiga de Cracòvia i el germen de l’actual ciutat. Ha estat reconstruït unes quantes vegades, però podríem dir que l’actual va ser erigit pel mític rei Kazimierz III al segle XIV. De totes formes, les primeres construccions són del segle X, i també s’ha trobat indicis del segle IV.

Durant 500 anys va ser el cor polític del país, tot i que després la capital es va traslladar a Varsòvia, ha seguit sent un important testimoni de la història polonesa. De fet, ja al segle XX va ser la residència del president, i durant la invasió nazi, allí estava el despatx del governador de la Polònia ocupada.

Horari

Generalment de 9:30 a 16:00 o 17:00 hores (cada part del castell té diferents horaris). Els dilluns només obren al matí.

Preu

Sales d’Estay:
Adults: 35 zł (7,60 €).
Reduïda: 25 zł (5,40 €).

Apartaments Reials:
Adults: 25 zł (5,40 €).
Reduïda: 15 zł (3,20 €).

Tresor de la Corona
Adults: 35 zł (7,60 €).
Reduïda: 25 zł (5,40 €)

Armeria:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Reduïda: 10 zł (2,20 €)

Art Oriental:
Adults: 20 zł (4,30 €).
Reduïda: 15 zł (3,20 €).

The Lost Wawel:
Adults: 15 zł (3,20 €).
Reduïda: 10 zł (2,20 €).

Entrada gratuïta: Els dilluns des d’abril fins a octubre de 9:30 a 13:00 hores i els diumenges des de desembre fins a març de 10:00 a 16:00 hores.

Transport: Tramvia: línies 6, 8, 10, 13 i 18.

Tot i que és possible arribar-hi i gaudir dels patis, les vistes i els monuments per fora, és recomanable entrar a visitar tant el museu com la Catedral.

Com en moltes fortaleses d’Europa, el Castell de Wawel és avui un museu que es pot visitar, en el que es combinen les sales conservades com antany i les sales dedicades a més exposicions.

El castell és enorme i té moltes estàncies, distribuïdes del pati central, d’estil renaixentista. Les més rellevants són, potser, els salons d’Estat, els apartaments privats per als reis, i l’Armeria i el Tresor, on estan les Joies de la Corona.

També alberga una col·lecció d’art asiàtic molt bonica i una exhibició sobre la història del castell.

Més informació: web oficial del Castell de Cracòvia

El Castell (a la dreta) i la Catedral (a l’esquerra) estan dins del recinte del Turó de Wawel

Catedral de Wawel de Cracòvia (Katedra Wawelska)

La Catedral de Wawel es va aixecar originalment al segle X, tot i això, el temple tal com el veiem ara és del segle XIV, igual que el castell. El seu estil és el gòtic, tot i que té alguns tocs renaixentistes i barrocs.

És el temple més important de Polònia, ja que ha estat el lloc de coronació i enterrament dels reis polonesos durant segles. Aquests reposen a la cripta, rodejats pels més importants herois nacionals, com Sant Estanislau, varis poetes, militars o el president Lech Kaczynky.

Tot i que n’hi ha vàries, no et pots perdre la Capella de Zygmunt (Segismón), construïda pel primer rei del mateix nom. Cal fixar-se com ha de ser aquesta, que a més de tenir la seva pròpia cúpula, es diu que és el monument renaixentista toscà més important fora d’Itàlia.

És molt famosa també, per la Campana de Zygmunt. És la més gran de la Catedral i un símbol nacional de Polònia, només toca 25 cops a l’any, sempre en festes assenyalades.

Ja fora, hi ha una estàtua del Papa Joan Pau II, qui va inaugurà el Museu de la Catedral a finals dels anys 1970. En aquest últim s’exposen objectes relacionats amb la història del temple, com joies, armes, vestits de coronació d’alguns reis.

Ubicació: En la Colina de Wawel.

Horari

De dilluns a dissabte: de 9:00 a 16:30 hores.
Diumenges: de 12:00 a 14:30 hores.

Preu

Adults: 22 zł (4,70 €).
Estudiants i pensionistes: 15 zł (3,20 €).

Transport

Tramvia: línies 6, 8, 10, 13 i 18.

Papa Joan Pau II, una de les figures més admirades de Polónia

Cova del Drac (Smok Wawelski)

Després de baixar unes 130 escales, s’arriba a la ribera del riu Vístula. Un cop allí, per rematar, es pot veure una escultura d’un drac, que escup foc. Construïda per un artista local a finals dels anys 1960, és de bronze i mesura 6 metres. Només obre en temporada d’estiu.

Això ve d’una llegenda una mica gore. Al turó vivia un enorme drac que tenia atemorits als pagesos de la zona. Per a lliurar-se d’ell, un sabater va deixar una ovella farcida de sobre prop de la cova. Al dia següent, quan el drac se la va menjar, va haver de baixar al beure aigua al riu Vístula per a calmar les cremors, i tant va beure que va acabar explotant.

Ubicació: A los pies de la colina de Wawel, a orillas del Vístula.

Horari

Del 22 de abril fins al 29 d’octubre: de 10:30 a 18:00 hores.
Resta de l’any: tancat.

Preu

Entrada general: 9 zł (1,90 €).
Reduïda: 7 zł (1,50 €).

Antiga muralla i la Barbacana (Barbakan Krakowski)

La Muralla es va començar a construir al segle XIII i va arribar a tenir 39 torres, 8 portes i una fosa de 8 metres de profunditat, amb uns murs de 10 metres d’alçada.

Segons anava creixent la ciutat, van començar a enderrocar-la per diferents trams. L’últim va caure al segle XIX i, des de llavors, s’ha conservat. El tram actual mesura una mica més de 3 km i rodeja el centre històric. Afortunadament, dos dels seus principals elements, la Barbacana i la Porta de Sant Florià (Brama Floriańska), s’han mantingut.

La Barbacana de Cracòvia és una de les últimes que queden a Europa. És d’una forma circular molt curiosa, d’estil gòtic i està rodejada per una fosa. A l’estar just a la part exterior de la muralla, la seva funció era sobretot defensiva, tot i que el seu pati interior s’utilitzava també per a controlar l’accés a Cracòvia.

Ubicació: Basztowa, 31-134 (junto a la Puerta de Florian)

Horari: De dimecres a diumenge de 10:00 a 18:00.

Preu

Adults: 16 zł (3,40 €).
Estudiants: 12 zł (2,60 €).
Les entrades inclouen la visita a les muralles de la ciutat.

Transport

Tramvia: línies 2, 4, 14, 20, 24, 64, 69 i 72.
Bus: línies 124, 152, 601, 608, 618 i 902.

Porta de Sant Florià (Brama Floriańska)

A més de ser l’accés principal a la ciutat durant segles, allí s’iniciava el Camí Reial, que és el que portava als monarques drets fins al Castell de Wawel (Zamek Królewski na Wawelu).

La porta té una terrassa a la que es pot pujar, i un sota relleu de Sant Florià. Només creuar la porta, al Carrer Florianska, és la principal artèria comercial i una de les vies més boniques i turístiques de Cracòvia. Caminant entre les seves façanes acolorides, de seguida és veuen les torres de la Basílica de Santa Maria (Bazylika Mariacka) i en cinc minuts s’arriba a la Plaça del Mercat (Rynek Główny).

La Porta de Sant Florià és el punt millor conservat de la muralla de Cracòvia

Antic gueto de Cracòvia (Podgorze)

A uns 2,5 km de la Plaça del Mercat (Rynek Główny) està on hi havia el gueto jueu de la ciutat entre el 1941 i 1943.

Per arribar-hi cal creuar un modern pont adornat amb curioses figures humanes fent acrobàcies, enseguida s’arriba a la Plaça dels Herois del Gueto (Plac Bohaterów Getta). Cor del barri, durant anys va ser el lloc on es posava el mercat, però durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en l’entrada al gueto.

En aquesta plaça es portaven a terme les famoses seleccions, i va ser l’últim lloc que van xafar milers de persones abans d’acabar a Auschwitz i altres camps de concentració. Avui hi ha 33 cadires grans de ferro que serveixen d’homenatge.

A la mateixa plaça hi ha la famosa Farmàcia de l’Àguila (Apteka pod Orłem), durant l’època del gueto, el seu propietari, Tadeusz Pankiewicz, va amagar i ajudar a molts jueus, inclús va declarar com a testimoni en els Judicis de Nuremberg. Avui, ell és Just Entre les Nacions, i la botiga és un petit lloc però interesantíssim museu.

Ubicació: Plac Bohaterów

Horari: De dimecres a diumenge de 9:00 a 17:00 hores.

Preu

Adults: 18 zł (3,90 €).
Estudiants: 14 zł (3 €).
Dimecres: entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 3, 8, 9, 24, 50 i 69.
Bus: línia Z69.

El monument de les Cadires a la Plaça dels Herois del Gueto

La autèntica fàbrica de Schindler (Fabryka “Emalia” Oskara Schindler)

Aquest empresari austríac, afiliat al partit nazi (com molts d’aquesta època), va comprar al 1939 aquesta fàbrica d’olles i vaixelles. Va començar a contractar a jueus per estalviar però, segons va anar obrint els ulls davant de la barbàrie que estava succeint, els seus motius van canviar. Al final, va acabar gastant-se part de la seva fortuna en suborns per salvar dels camps de concentració a unes 1.200 persones, coneguts com Schindlerjuden (els jueus de Schindler), Como no podia ser d’una altra manera, el van nombrar just Entre les Nacions, i està enterrat a Israel.

Després de la guerra, la fàbrica va funcionar com empresa de telecomunicacions fins al 2002. Després, es va rehabilitar com el museu que és avui i que va ser inaugurat l’any 2010. Algunes de les sales s’han mantingut tal qual estaven i també s’exposen objectes i fotografies de l’època.

“Qui salva una vida, salva el món sencer”

Ubicació: 4, Lipowa.

Horari

Dilluns: de 10:00 a 14:00 hores.
De dimarts a diumenge: de 9:00 a 19:00 hores.

Preu

Adults: 32 zł (6,90 €).
Estudiants: 28 zł (6 €).
Dilluns: entrada gratuïta (excepte primer dilluns del mes).

Transport:

Tramvia: Limanowskiego, línies 6, 13, 23; Bohaterow Getta, línies 3, 9, 19, 24 i 50; Zablocie, línies 11 i 20.

Museu Nacional de Cracòvia (Muzeum Narodowe w Krakowie)

És la institució cultural més important de Cracòvia, i forma part del Museu Nacional de Polònia.

El Museu Nacional de Cracòvia (que també pots veure com MNK) va ser creat al 1879 i té vàries branques. El segon pis de la Llotja dels Draps (Sukiennice) és la més cèntrica i coneguda. Des de la caiguda del comunisme, la seu central és l’Edifici Principal (Gmach Glowny), que està a uns 20 minuts caminant del centre.

Al Museu Nacional de Cracòvia s’exposen més de 750.000 objectes artístics polonesos, que van des de la Prehistòria a l’art contemporani. Es poden veure armes, pintures, joies, instruments, mobles, vidrieres, armadures, roba…

La joia de la corona és La Dama de l’Armini. Aquesta obra de Leonardo da Vinci, pintada a finals del segle XV, representa a Cecilia Gallerani (amant del Duque de Milà) carregant efectivament un armini.

Per horaris web del Museu Nacional de Cracòvia (en anglès), o preguntar a l’oficina de turisme.

Museu Subterrani (Rynek Podziemny)

El museu més original de la ciutat és el Rynek Podziemny o Ryned Underground, com el seu nom indica està just sota la Plaça del Mercat (Rynek Główny), a uns 4 metres de profunditat sota la Llotja dels Panys. A primera vista no sembla que allí hi pugui haver un museu, però tant de misteri té una explicació: és una excavació arqueològica real.

Aquest museu, inaugurat l’any 2010 narra la història de Cracòvia des de la construcció de la Plaça del Mercat, en plena Edat Mitja. Hi h material audiovisual per avorrir, objectes antics, reproduccions, panells i molts altres trastos per tocar.

Ubicació: Rynek Główny 1.

Horari

Dilluns, dimecres i dijous: de 10:00 a 19:00 hores.
Dimarts: de 10:00 a 14:00 hores.
De divendres a diumenge: de 10:00 a 20:00 hores.

Preu

Entrada general: 32 zł (6,90 €).
Entrada reduïda: 28 zł (6 €).
Menors de 7 anys: entrada gratuïta.
Dimarts: entrada gratuïta.

Transport

A peu des de la Plaça del Mercat.
Autobusos: línies 124, 152, 304, 424 i 502.
Tramvia: línies 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 13, 14, 18, 19, 20, 24 i 52.

Església de Sant Pere i Sant Pau (Kościół św. Apostołów Piotra i Pawła)

Construïda pels jesuïtes a principis del segle XVII, va ser la primera construcció d’estil barroc polonès en el país. També és la que més fidels asseguts pot acollir.

L’arquitecte de l’església va ser un jesuïta italià, Bernardoni, qui també va treballar en la construcció de l’Església del Gesú de Roma.

La façana de d’església és simple, de roca dolomita, amb una porta imponent en tons blaus molt original. A cada finestra es veu una estàtua dels principals jesuïtes, entre ells, els espanyols Sant Ignasi de Loiola i Sant Francesc Xavier. Sobre la reixa de l’entrada també hi ha estàtues, en aquest cas dels dotze apòstols. El seu interior és molt blanc, pel que ressalta molt el retaule fosc, a més d’un enorme òrgan.

Ubicació: Grodzka 52.

Horari: Oberta tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. Els diumenges des de les 13:30 a les 17 a hores.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport: Tramvia: línies 1, 6, 8, 13, 18 i 69.

L’exterior de l’Església de Sant Pere i Sant Pau

Església de Sant Andreu (Kościół św. Andrzeja w Krakowie)

Enganxada a l’anterior hi ha l’Església de Sant Andreu, construïda durant el segle XI en estil romànic, és de les poques esglésies-fortalesa que queden a Europa. De fet, allí es van refugiar part de la població durant l’atac tàrtar.

Destaca la façana de pedra amb torres i terrasses rematats en verd.

Ubicació: Grodzka 54.

Transport: Tranvía: líneas 1, 6, 8, 13, 18 y 69.

Basílica Franciscana de Sant Francesc d’Assis i el Palau Arquebisbal (Bazylika Franciszkanów św. Franciszka z Asyżu a Pałac Arcybiskupi)

La Basílica de Sant Francesc d’Assis va ser construïda durat el segle XIII per l’Ordre dels Franciscans (que van arribar a Cracòvia procedents de Praga). Va ser un dels primers edificis fets amb maons a Polònia.

Tot i que per fora pugui sembla un temple gòtic més, per dins està decorada amb colors molt vius, el sostre d’estil “cel estrellat” recorda la Basílica de Santa Maria (Bazylika Mariacka).

En una de les seva capelles s’exposa una rèplica del sudari de Turí. Aquest temple és el que anava el Papa Joan Pau II quan estava a Cracòvia.

Oberta per a turistes de 6 a 19:30 h. L’entrada és gratuïta.

Davant de la Basílica hi ha el Palau Arquebisbal (Pałac Arcybiskupi), construït al segle XIV, és d’estil renaixentista i el segon edifici més gran de Cracòvia, després del Castell de Wawel (Zamek Królewski na Wawelu).

El Papa Joan Pau II, que va néixer a Wadowice (a 50 km.) i es va mudar als 18 anys a Cracòvia, va passar part de la Segona Guerra Mundial en aquest Palau. També és on es quedava, durant la resta de la seva vida.

Ubicació: Plac Wszystkich Świętych.

Horari: Tots els dies de 6:00 a 19:45 hores.

Preu:Entrada gratuïta.

Transport

Tramvia: línies 1, 6, 8, 13, 18 i 69.
Bus: línia Z69.

El Papa Joan Pau II té un lloc privilegiat a el edifici de l’Arquebisbat

AUSCHWITZ

Visita a Auschwitz I
Visita a Auschwitz II – Birkenau
Horaris i preus d’Auschwitz

El que avui anomenem camp de concentració d’Auschwitz, va ser en realitat un conjunt de tres camps principals (Auschwitz I, Auschwitz II – Birkenau i Auschwitz III – Monowitz) i fins a 47 camps satèl·lit o subcamps. Auschwitz I va ser construït a mitjans del 1940 per l’exèrcit nazi a la proximitat d’Oświęcim, ciutat que renombraren com Auschwitz. Aviat la capacitat del camp es va veure superada, així que a la tardor de 1941 l’exèrcit alemany va enderrocar el poble de Brzezinka, situat a 3 km, per construir Auschwitz II – Bierkenau, probablement el més horrible de tots els que van fer els nazis.

El camp de Birkenau, que en el seu màxim apogeu, va albergar a més de 90.000 presoners, es van instal·lar 4 càmeres de gas que podien exterminar a 2.500 persones en cada torn. La xifra de víctimes d’Auschwitz varia segons la font, però s’accepta la xifra de 1.100.000 de persones (el 90% jueus) van ser assassinades abans que els aliats l’alliberessin el 27 de gener de 1945. A l’estiu del 1947 el Parlament de Polònia va aprovar una llei per al manteniment etern del camp i va inaugurar el museu avui conegut com Museu Estatal d’Auschwitz – Birkenau a Oświęcim, declarat Patrimoni de la Humanitat al 1979.

Abans de visitar-los cal saber que hi ha dos llocs als quals es pot accedir: Auschwitz I i Auschwitz II – Bikernau. Són dos camps diferents ubicats a 3 km l’un de l’altre. L’entrada és gratuïta si es va per lliure, tot i que es recomana la visita guiada per entendre millor la història (hi ha grups en castellà). En temporada alta és recomanable fer la reserva prèvia, inclús si es va per lliure, ja que l’accés a Auschwitz és limitat. De fet no es pot entrar per lliure entre les 10 i les 14 hores (en aquest horari és obligatori apuntar-se a grups guiats). En total, cal guardar-se unes 3,5 hores per la visita completa.

Visita a Auschwitz I

En aquest camp es troben totes les exposicions, en cada barracó s’exhibeixen fotos, objectes dels presoners, documents històrics, vídeos i altres materials que ajuden a comprendre les dimensions de la barbàrie i que fan que un senti dolor i impotència.

Un dels llocs més reconeguts d’aquest camp és la famós entrada amb el cartell “Arbeit macht frei” (el treball allibera), que era una de les primeres coses que els presoners veien quan baixaven del tren i eren conduits cap a l’interior. El camp, amb forma rectangular, és relativament petit. Bàsicament hi ha un carrer perpendicular i tres transversals, amb uns 30 blocs numerats. L’exposició permanent està repartida entre els blocs 4, 5, 6, 7 i 11, tot i que hi ha altres blocs amb exposicions temporals o espais visitables on es poden veure les latrines, lliteres, llisters i altres instal·lacions per als presoners.

A més de les exposicions, el camp té diversos llocs significatius. El més devastador és la “càmera de gas i el crematori I”, l’únic d’aquest camp. És un lloc fred amb totes les seves sales buides, excepte una: la dels forns crematoris. Impossible assimilar l’ús que van tenir en el seu dia. A uns pocs passos es troba la forca on va ser executat Rudolf Höss, comandant del camp durant quasi tot el període des de la fundació a l’alliberament. També és emotiu i acollidor el paredó de afusellament ubicat entre els blocs 10 i 11. Allí les SS van executar milers de presoners polítics polonesos entre el 1941 i 1943.

Un altre lloc simbòlic és la plaça on els nazis passaven llista, un procediment llarguíssim que en els primers temps es realitzava fins a tres vegades al dia i que freqüentment acabava amb arrestos o víctimes mortals. Tampoc es pot perdre’s detall d’altres elements com el perímetre tancat que rodejava tot el camp. El postes de formigó de 3 metres d’alçada, el filat, el sistema d’il·luminació i els llocs de guàrdia van ser pràcticament infranquejables durant aquells 5 anys. Només dos presoners (Jerzy Tabeau i Roman Cieliczko) van aconseguir escapar a través del tancat. En definitiva, un lloc terrible, ple d’històries i records macabres.

Visita a Auschwitz II – Birkenau

Tot i que a Birkenau es portar a terme les majors atrocitats pels nazis durant el genocidi de la II Guerra Mundial, la seva visita no resulta tan impactant com la d’Auschwitz I, ja que poc es conserva allí a excepció d’uns quants barracons de fusta reconstruïts, les vies del tren, l’entrada principal i les restes de les càmeres de gas i crematoris que els nazis es van encarregar de destruir davant la imminent arribada dels aliats. Això si, l’extensió del camp sobreacull. Tot i està pràcticament buit, o precisament per això, emociona contemplar la seva immensitat i pensar que tot allò va arribar a està ple de persones sobrevivint en condicions infrahumanes.

El camp d’extermini d’Auschwitz II- Birkenau pràcticament no disposa d’exposicions, a excepció d’algunes fotografies antigues exposades en punts concrets, diversos panells informatius i una zona amb biografies i fotografies de centenars de deportats a l’anomenada “sauna”. A nivell visual potser no és una visita tan dolorosa, però segur que si es visita amb grups guiats escoltareu històries molts cruels.

En quant als espais visitables, en destaquen varis. Per exemple, l’entrada amb les vies del tren arribant fins a l’interior del camp, on es trobava la temuda plataforma de selecció. La vida de molta gent es decidia allí mateix, només baixar del tren. A l’esquerra i dreta d eles vies s’estenen hectàrees de terreny quasi buides, però hi ha molts barracons en els que es pot entre i veure com eren les condicions de vida dels presoners.

A la cantonada més allunyada de l’entrada es troben les ruïnes de les càmeres de gas i els crematoris, així com els camps on jeuen les restes dels milers de cadàvers incinerats en aquell període i els barracons d’infermeria, usats moltes vegades per experiments mèdics macabres. També en aquesta zona es troben els banys principals, o el que els nazis anomenaven la “sauna”, el lloc on despullaven als jueus i a la resta de presoners de la seva roba, per després dutxar-los, desinfectar-los, rapar-los i finalment introduir-los al camp. I al final de les vies, no molt lluny de les antigues càmeres de gas, es troba el Monument a les víctimes del feixisme a Auschwitz erigit l’any 1967.

Monument a les víctimes del feixisme a Auschwitz

Horaris i preus d’Auschwitz

Ubicació: Więźniów Oświęcimia 20, 32-603 Oświęcim, Polònia

Horari

Hora d’obertura: 07:30h
- Hora de l’última entrada:
  - 14:00h al desembre
  - 15:00h al gener i novembre
  - 16:00h al febrer
  - 17:00h al març i octubre
  - 18:00h a l’abril, maig i setembre
  - 19:00h al juny, juliol i agost
  - Després de l’hora de l última de entrada se pot està al recinte 90 minuts més.

Preus

Entrada per lliure (sense guia) gratis en ambdós camps.
Entrada amb guia en espanyol: 90 zł (19,40 €). Cal reservar-les amb antelació.
Excursió a Auschwitz-Birkenau 175 zł (37,60 €)
Pàrquing d’Auschwitz I: 8 zloty tot el dia (aprox.)
Pàrquing d’Auschwitz II: pàrquing gran 2 zloty/hora. Pàrquing petit, proper a la entrada, gratuït.
Bus entre ambdós camps: gratuït

Enllaços d’interès: web oficial | reserves | tour virtual
Mapes i gràfics: infografia El Periódico | ushmm.org
Activitat relacionada: tour en castellà amb transport inclòs des de Cracòvia

MINA DE SAL DE WIELICZKA (KAPALNIA SOLI WIELICZKA)

Wieliczka forma part de les mines de sal més antigues del món i han estat explotades sense interrupció des del segle XIII fins avui.

Les mines conegudes amb el sobrenom de “la catedral subterrània de la sal de Polònia” compten amb una profunditat de 327 metres i una longitud de més de 300 km de laberints de galeries al llarg dels quals es troben càmeres i capelles amb boniques figures esculpides que il·lustren la història de la mineria de la sal.

La ruta turística descobreix la interessant història de la mina i permet el recorregut a través de 3,5 km de galeries al llarg de les quals es veuen 22 càmeres amb llacs subterranis, antigues eines i màquines i diferents escultures i baix relleus realitzades pels miners amb blocs de sal.

El moment més sorprenent del recorregut amb la visita a la Capella de St. Kinga, una impressionant sala de 54 metres de longitud que compta amb una exquisida decoració realitzada senzillament amb sal.

Existeixen diferents opcions per conèixer les mines en funció dels gustos del visitant. Aquestes alternatives que només estan disponibles per a grups petits: La ruta dels miners, la ruta del pelegrins, una visita especial per a famílies i una visita que desvetlla els misteris de la Mina Wieliczka.

Ubicació: Daniłowicza 10, 32-020 Wieliczka, Polònia

Horari: Tots els dies de 8:30 a 17:30 hores.

Preu

Adults: 126 zł (27,20 €).
Estudiants menors de 26 anys i jubilats: 116 zł (25 €).
Menors de 4 anys: entrada gratuïta.

Relleu en sal a les Mines de Sal de Wieliczka

CASTELL PIESKOWA SKALA

El castell i el monòlit que desafia la gravetat dominen un pintoresc paisatge de la Vall del Riu Pradnik. El nom Pieskowa Skala prové del polonès antic, es pot traduir com La Roca del Gos Petit, i va ser citat per primera vegada al 1315 pel rei Vladislao I de Polònia.

A Comtat de Cracòvia s’alça un dels castells més bonics de Polònia, construït en estil gòtic pel rei Casimir el Gran al segle XIV per salvaguardar la ruta entre Cracòvia i Silèsia.

Va ser reconstruït més tard, al segle XVI, en estil renaixentista i posteriorment va millorar la seva defensa mitjançant la creació de noves muralles d’estil italià. Durant segles va pertànyer a la poderosa família Szafraniec, responsable de l’ampliació renaixentista del pati i la lògia o galeria exterior sobre columnes.

Al segle XVII el nou propietari del castell, Michal Zebrzydowski va agregar un bastió a les fortificacions i va tancar la muralla exterior.

Al 1966 el castell de Pieskowa Skala va començar a funcionar com a museu i avui en dia es pot visitar. Alberga una col·lecció d’art europeu.

Ubicació: Sułoszowa 5, 32-045 Pieskowa, Polònia

Horaris i preus: Pieskowa Skala

Dilluns és el dia lliure a:

Exposicions: Història de Pieskowa Skala, interiors anglesos amb col·lecció de pintures, de 9:00 a 15:00 hores, última entrada a les 14:30 hores.
Patis: Visites individuals de 9:00 a 17:00 hores.

Madrid

Publicat el gener 21, 2024 per mferrete

Respon

Contingut:

Història de Madrid
Gran Vía
Puerta del Sol
Plaza Mayor
Puerta de Alcalá
Parque del Retiro
Parque del Capricho
Museo del Prado
Real Jardín Botánico
Plaza de Cibeles
Templo de Debod
Palacio Real
Estadio Santiago Bernabéu
Estadio Cívitas Metropolitano
Catedral de la Almudena
Museo Reina Sofía
Iglesia de San Antonio de los Alemanes
Barrio Malasaña
Mercado de San Miguel

Història de Madrid

A la segona meitat del segle IX, l’emir Muhammad I (852-886) va manar construir una fortalesa a la vora del riu Manzanares, coneguda en els textos àrabs com “Mayrit”.

La fortalesa va ser construïda al lloc que avui ocupa el Palacio Real amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de razzias contra els regnes cristians del nord. Aquesta construcció merament pràctica va acabar essent el punt de partida de la fundació de Madrid.

El significat de “Mayrit” no està clar, tot i que sembla ser l’híbrid de dos topònims: un mossàrabs, matrice, que significa font, i un altre àrab, majrà, que significa llera o llit d’un riu. Ambdós al·ludeixen a l’abundància de rierols i agües subterrànies del lloc.

Al 1739 i 1340 Alfonso XI va reunir les Corts a Madrid, igual que ho va fer Enrique III durant el seu regnat.

No obstant, Madrid no va cobrar verdadera importància fins que Felipe II va traslladar aquí la Cort al 1561. Els inicis de Madrid com a capital de la cort van fer palesa la necessitat de reformes urbanístiques, i aviat van sorgir ravals fora del recinte medieval que van canviar el rumb de la història de Madrid.

Al temps que augmentava la superfícies urbana, creixia el nombre de residents. La població va passar de 4.000 habitants de l’any 1530 a 37.500 l’any 1594. A l’abril de 1637, a la Cort hi havia 1.300 pobres “legítims i impedits” i 3.300 que demanaven almoina. La major part d’aquest últim grup estava format per estrangers, antics peregrins de Santiago i exsoldats. Aquests constituïen, juntament amb els pícaros (murris) i rufians, la base de la piràmide social. El descontent, per motius de la falta de pa o la pujada de preus, era explotat pels partits per a realitzar motins (Motín de los Gatos de Madrid).

La instal·lació de la Cort i dels organismes centrals polític-administratius a Madrid va fer que es convertís in focus principal de la vida artística i literària espanyola, cosa que va atraure a multitud d’artistes espanyols i estrangers.

Durant els segles XVI i XVIII, període conegut com el “Madrid de los Austrias”, la capital es va omplir d’importants construccions, com la Plaza Mayor, la presó de la Cort i l’Ajuntament, a més de nombroses esglésies.

Al segle XVIII es va obrir la Guerra de Successió a la corona de Carlos II, en la que Madrid es va veure involucrada. Des de 1706. Madrid va pertànyer fidel als Borbons, i en recompensa, els monarques van fer d’ella la capital d’un estat centralitzat amb tots els avantatges que això suposava. Urbanísticament, el “Madrid de los Borbones” va experimentar notables millores.

Durant el regnat de Felipe V es va construir el Puente de Toledo i es va iniciar la construcció del Palacio Real (1737) que havia de substituir a l’alcàsser, incendiat al 1734. Fernando VI, i en especial, Carlos III van posar gran esforç en les obres de sanejament i embelliment de la ciutat: empedrat, neteja dels carrers, enllumenat públic, vigilància nocturna, etc. Carlos IV va seguir amb les reformes, però en menor escala.

A més de transformar la seva fisonomia externa, la ciutat també va variar de contingut social, perdent el seu to bigarrat i multiforme i desenvolupant capes liberals i artesanes. Tot i això, les classes populars continuaven exposades a crisis alimentàries i la seva indignació va continuar essent explotada per foscos complot polítics, tals com el “Motín de Esquilache (1766)” i el “Motín de Aranjuez (1808)”. Poc després, aquestes mateixes classes lluitarien als carrers en contra dels francesos a la jornada coneguda com els “Levantamientos del 2 de mayo”, un dels capítols més famosos de la història de Madrid.

Els esforços realitzats pels Borbons per impulsar el desenvolupament econòmic, urbanístic i cultural de la ciutat es van veure truncats com a conseqüència de les guerres napoleòniques. Madrid no va recuperar el seu ritme fins a la tercera dècada del segle XIX.

Entre 1840 i 1850, molts dels antics convents i finques eclesiàstiques adquirides per comerciants, professionals liberals, terratinents i financers van ser enderrocats amb la desamortització eclesiàstica iniciada per Mendizábal i en el seu lloc es van edificar barris sencers. Tot i això, el recinte urbà era pràcticament el mateix de època dels Àustries.

El creixement demogràfic de Madrid no va ser, com en altres ciutats, al procés de la industrialització (la majoria d’empreses industrials a principis del segle XX eren de caràcter tradicional per a satisfer la demanda local). A partir de 1920, el 46,9 € dels residents havien nascut en altres províncies.

Després de la Segona Guerra Mundial, la capital, a més de ser un important centre de consum, va iniciar un procés de modernització en el que es van crear grans empreses i van començar a desenvolupar-se indústries químic-farmacèutiques, metal·lúrgiques i electromecàniques.

Gran Vía

Fundada entre 190 i 1922, La Gran Vía és el bulevard més famós de Madrid. Comunica el barri de Salamanca i el de Argüelles i aglutina botigues, restaurants i alguns dels edificis més icònics de la capital.

La Gran Vía és el carrer més conegut de Madrid. Històricament ha rebut molts noms, com Avenida de Rusia o Avenida del Quince y Medio. El més transcendent va ser Avenida de José Antonio, en homenatge a José Antonio Primo de Rivera per la seva victòria a la Guerra Civil.

La història de la Gran Vía de Madrid va tardar a arrencar. Els primers esbossos daten del 1862, època en que es va reformar part del centre històric madrileny, però el disseny final no va arribar fins al 18999, quan els arquitectes José López Salaberry i Francisco Octavio Palacios van presentar el projecte. La construcció de la Gran Vía va durar vàries dècades, les obre van començar al 1910 i van acabar al 1929.

La Gran Vía ha estat una de les obres més transcendents d’Espanya, ja que va caldre demolir més de 300 cases i va afectar a quasi 50 carrers. Gràcies a la Gran Vía es va aconseguir millor comunicació entre el centre de Madrid (Calle Alcalá) i el nord est de la ciutat (Plaza de España).

Actualment a la Gran Vía hi ha bàsicament tres tipus d’establiments: restaurants, botigues i cinemes. Tot i que en l’actualitat ja no es poden trobar tants cinemes com anys enrere, en el seu màxim esplendor, Gran Vía va rebre el sobrenom del Broadway madrileny.

Gran Vía és un dels centres neuràlgics de Madrid i en ella es pot trobar ambient a qualsevol hora del dia durant tot l’any. Alguns dels edificis més famosos d’aquest mític carrer madrileny són el Edificio Metropolis i el Edificio Carrión, coronat pel famós castell de Schweppes que presideix la Plaza del Callao.

Ubicació: A 300 metres de la Puerta del Sol.

Transport:

Metro: Gran Vía, línies 1 i 5; Callao, línies 3 i 5.
Bus: línies 1,2,46,74 i 146.

Puerta del Sol

La Puerta del Sol és una de les places més famoses de Madrid i el punt de trobada per excel·lència dels madrilenys i turistes. Alberga alguns dels punts i edificis més significatius de la capital, com el Kilómetro Cero.

La història de la Puerta del Sol de Madrid es divideix en vàries etapes. Va començar amb la construcció de la Casa de Correos a meitats del segle XVIII, l’edifici més antic de la plaça i que avui alberga la seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid. Un segle més tard, entre 1857 i 1862, la Puerta del Sol va agafar la seva forma definitiva gràcies als arquitectes Lucio del Valle, Juan Rivera i José Morer, que van dissenyar la resta d’edificis que conformes aquesta històrica plaça. Ja al segle XX, es van afegir els jardins, la font i es va incrementar la zona de vianants.

A la Puerta del Sol hi ha tres llocs molts coneguts a nivell nacional:

Estatua del Oso y el Madroño: a l’entrada de la calle Alcalá es troba la estàtua del símbol de Madrid: El Oso y el Madroño. Va ser construïda al 1967 i és un dels punts de trobada més populars de la capital.

El Reloj de la Casa de Correos: conegut a tota Espanya per ser el lloc des d’on s’emeten les famoses Campanadas de la Puerta del Sol cada cap d’any des de 1962. A la Puerta del Sol es congreguen cada any milers de persones per menjar el raïm i celebrar el cap d’any.

Kilómetro Cero: és el punt on comencen totes les carreteres radials espanyoles. El Kilómetro Cero de la Puerta del Sol està senyalitzat i els turistes no abandonen Madrid sense un fotografia sobre ell.

La porta del Sol també ha viscut alguns esdeveniments claus en la història de Madrid, entre els que destaca la proclamació de la Segunda República al 1931.

Transport:

Metro: Sol, línies 1, 2 i 3.
Cercanías: C3 i C4.
Bus: línies 3 i 51.

Plaza Mayor

La Plaza Mayor es troba en ple centre de Madrid, a pocs metres de la Puerta del Sol i del Palacio Real.

La Plaza Mayor mesura 129 metres de llarg per 94 metres d’ample i està rodejada per porxos i edificis de maó de tres plantes. Al llarg de la història de Madrid, la Plaza Mayor ha estat un lloc de trobada, anuncis i celebracions de caràcter civil. A més està carregada de plaques commemoratives, llocs històrics i altres símbols de gran valor.

En la seva construcció hi van intervenir diversos arquitectes, entre els que destaquen Juan Herrera o Juan Gómez de Mora, que van ser els verdaders impulsors del projecte. Amb el pas de temps i els diferents incendis patits, la plaça ha estat reconstruïda i reformada en vàries ocasions al llarg de la història. Per arribar a la Plaza Mayor, es poden utilitzar les diferents portes d’accés que rodegen la plaça, cadascuna amb el seu encant especial.

Al segle XV, la Plaza Mayor rebia el nom de Plaza del Arrabal, que va ser substituït per altres noms con: Plaza de la Constitución, Plaza Real i Plaza de la República. El nom actual es conserva des de finals de la Guerra Civil.

El Punts d’interès de la Plaza Mayor són:

Estatua de Felipe III: creada al 1616 per Juan de Bolonia i Pietro Tacca, va ser un regal del Duc de Florència al rei espanyol. Fins a meitats del segle XIX va està a la Casa de Campo.

Casa de la Panadería: és l’edifici més important i va ser el primer en començar a construir-se al 1590. Inicialment va ser la tahoma més important de Madrid. La façana està decorada per Carlos Franco.

Arco de Cuchilleros: aquest arc conforma la més coneguda de les nou portes d’accés que té la Plaza Mayor. El nom ve del carrer amb el que comunica, la calle Cuchilleros.

Des de fa quasi 150 anys, per Nadal la Plaza Mayor de Madrid s’omple de llocs amb articles nadalencs, objectes de broma i disfresses de tot tipus. Tot i que és possible veure botigues a la Plaza Mayor durant tot l’any, en aquesta època tan especial es decoren amb més ganes i adquireixen una bellesa diferent.

Ubicació: A pocs metres a l’oest de la Puerta del Sol.

Transport:

Metro: Sol, línies 1, 2 i 3.
Bus: línia 3.

Puerta de Alcalá

La Puerta de Alcalá és un dels monuments de Madrid més emblemàtics i fotografiats. Es troba a l’inici de la calle Alcalá, a la Plaza de la Independencia.

La Puerta de Alcalá es va inaugurar al 1778 de la mà de Francisco Sabatini, arquitecte italià que va treballar la major part de la seva vida a Espanya i va deixar el seu segell en llocs tan famosos com els jardins del Palacio Real. La Puerta de Alcalá va ser una de les cinc portes reials d’accés a la vil·la i ha estat testimoni de la història recent de Madrid.

Anteriorment, va existir una altra Puerta de Alcalá de maons, però Carlos III va ordenar el enderroc i la construcció a la Plaza de la Independencia. Es tracta del primer arc de triomf construït a Europa després de la caiguda de l’Imperi Romà. La Puerta de Alcalá és anterior a monuments com l’Arc de Triomf de París o la Porta de Brandembrug de Berlin.

Curiositats:

El nom de la Puerta de Alcalá, a l’igual que el del carrer amb mateix nom, ve perquè estan situades al camí que existia per anar a Alcalá de Henares.
La denominació de Puerta tampoc va ser una casualitat, ja que en els seus orígens, va ser una de les cinc portes que donaven accés a la vil·la de Madrid. Al 1889 es va convertir en plaça.
Víctor Manuel i Ana Belén li van dedicar una cançó al 1986, que es va convertir en tot un himne de la cultura popular.

Per la seva situació, a la cantonada nord est del Parque del Retiro, la visita a la Puerta de Alcalá és una bona oportunitat per endinsar-se al pulmó de Madrid.

Ubicació: Calle Alcalá, Plaza de la Independencia.

Transport:

Metro: Retiro, línia 2.
Bus: línies 1, 2, 9, 15, 20, 51, 52 i 74.

Parque del Retiro

El Retiro és un dels principals parcs de Madrid i, des de la seva inauguració al 1868, s’ha convertit en un recés d’història i pau.

El Retiro és el parc més important de Madrid i un dels llocs preferits pels madrilenys i pels turistes. Es tracta d’un gran espai verd de 118 hectàrees en ple centre de Madrid.

Aquest gran parc urbà es va construir a meitats del segle XVII pel gaudiment del rei Felipe IV. Tot i que va ser parcialment destruït durant la Guerra d’Independència, va recuperar tot el seu encant i elegància i es va convertir en un parc per al poble i la reialesa.

Al Parque del Retiro hi ha cents de racons per visitar i activitats per gaudir: espectacles de marionetes, músics, lectors de mans, endevins i vidents són algunes de les distraccions habituals.

Punts d’interès del Parque del Retiro:

Estanc: l’estanc artificial és una de les primeres imatges que veurem si entrem per la Puerta de Alcalá. En aquest estancs es poden llogar barques de rems o fer un petit tour col·lectiu.

Monument a Alfonso XII: monument impressionant situat en un costat de l’estanc, va ser inaugurat al 1922. Els diumenges hi ha molta gent a prop del monument tocant timbals i altres instruments.

Estanque amb el Monument a Alfonso XII del Parque del Retiro

Palacio de Cristal: construït al 1887 al costat del llac artificial, el Palacio de Cristal és la seu de moltes exposicions temporals. Inicialment es va utilitzar com a hivernacle.

Palacio de Cristal del Parque del Retiro

Paseo de la Argentina: comunament anomenat Paseo de las Estatuas, és un passeig en el que ens podem trobar estàtues dedicades a tots els monarques d’Espanya. En un principi van ser encarregades per Fernando Vi per adornar el Palacio Real.

Paseo de la Argentina del Parque del Retiro

Ubicació: Entre calle Alfonso XII i Menéndez Pelayo.

Horari:

D’octubre a març: de 6 a 22 hores.
D’abril a setembre: de 6 a 24 hores.

Transport:

Metro: Retiro, línia 2.
Bus, 1, 2, 15, 19, 20, 26, 28, 51, 52, 61, 63, 68, 74 i 146.

Parque El Capricho

Construït entre 1787 i 1839 sota l’encàrrec de la duquessa de Osuna, el Parque El Capricho és l’únic jardí del romanticisme que es conserva a Madrid. Es tracta d’un dels parcs més bonics de la ciutat, però també és un gran desconegut.

El parc va ser el lloc d’esbarjo de la duquessa de Osuna per allunyar-se de les seves obligacions, va ser gaudit per la propietària abans de completar-se, tot i que no va tenir la sort de veure’l acabat abans de la seva mort.

El Parque El Capricho compta amb una extensió de 14 hectàrees al llarg de les quals s’estenen tres tipus de jardins: el d’estil francès li aporta el seu caràcter refinat, mentre que l’italià li aporta el moviment de l’aigua i la decoració a base de fonts i estàtues; el d’estil anglès és el que marca la major part del parc, mostrant-se salvatge i ple de vida com la naturalesa mateixa.

El parc compta amb un extens terreny ple de racons en els que val la pena perdre’s. Alguns dels punts més destacats són el Casino de Baile, on se celebraven grans festes; el Templete de Baco, un espai rodejat per columnes jòniques que composen un dels racons més romàtics del parc; o el Laberinto, que durant la dècada de 1940 va queda destruït per una avió que va realitzar un aterratge forçós.

Un dels secrets més ben guardats del parc és el búnquer que es va construir durant la Guerra Civil, un enclavament únic que es troba excel·lentment conservat al costat del palau (que es va veure convertit en Caserna General de Defensa de la ciutat).

Tot i que el Parque El Capricho no és tan popular com El Retiro, resulta un autèntic plaer recórrer els seus peculiars racons de la seva frondosa vegetació, especialment durant el calorosos dies d’estiu.

Ubicació: Paseo Alameda de Osuna, 25.

Horari:

Des d’octubre a març: dissabtes, diumenges i festius de 9:00 a 18:30 hores.
Des d’abril a setembre: Dissabtes, diumenges i festius de 9:00 a 21 hores.
25 de desembre i 1 de gener: tancat.

Preu: Gratuït.

Transport:

Metro: El Capricho; línia 5.
Bus: línies 101, 105 i 151.

Museo del Prado

El Museo del Prado es el Museo mes conegut de Madrid i un dels museus d’art més importants del món. L’edifici és obra de Juan de Villanueva i es va inaugurar al 1819.

La col·lecció del Museo del Prado es basa principalment en pintures dels segles XVI al XIX. Entre els seu quadres compta amb obres mestres de pintors de la talla de Velázquez, El Greco, Rubens, El Bosco o Goya.

Al museu hi ha quadres que han determinat la història de la pintura i han catapultat als seus autors a llibres d’art. Entre els quadres més importants del Museo del Prado cal destacar els següents:

Las Meninas, de Velázquez.
El 3 de mayo de 1808 en Madrid: los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío, de Goya.
El Caballeros de la Mano en el Pecho, de Greco.
Las Tres Gracias, de Rubens.
La Maja Desnuda, de Goya.

Ubicació: Paseo del Prado s/n.

Horari:

De dilluns a dissabte: de 10 a 20 hores.
Diumenges i festius: de 10 a 19 hores.

Preu:

Adults: 15 €.
Entrada general + exemplar de la Guia del Prado: 24 €.
Entrada reduïda: 7,50 €.
Menors de 18 anys i estudiants fins als 25 anys: entrada gratuïta.
L’entrada inclou l’accés a la col·lecció i les exposicions temporals coetànies el dia de la visita.

Transport:

Metro: Banco de España, línia 2 i Atocha, línia 1.
Bus: línies 9, 10, 14, 19, 27, 34, 37 i 45.

Real Jardín Botánico

Amb més de 5.000 especies de plantes distribuïdes al llarg de quatre nivells de terrasses, el Real Jardín Botánico de Madrid és un agradable pulmó verd localitzat a prop del Museo del Prado.

Fundat a la vora del Manzanares al 1755 sota l’encàrrec de Fernando VI, el Real Jardín Botánico va ser traslladat posteriorment al seu emplaçament actual al costat de l’antic Museo de Ciencia Naturales, on més tard s’instal·laria el Museo del Prado.

Les expedicions científiques al llarg d’Europa van acumular nombroses espècies vegetals diferents, cosa que, unit als intercanvis de plantes que es realitzaven amb altres jardins botànics, el van convertir en un dels jardins botànics més importants d’Europa a principis del segle XIX.

En un inici, el Real Jardín Botánico tenia la funció principal del seu ús en la medicina, tot i que durant els mesos de primavera i estiu es convertia en un lloc fres i agradable freqüentat per l’alta societat, que buscava evadir-se durant els dies més calorosos.

Durant la Guerra de la Independència el jardí va patir anys d’abandonament, fins que al 1857 es van portar a terme importants reformes que van incloure la instal·lació d’un zoològic que més tard seria traslladat al Retiro per a convertir-se en la Casa de Fieras.

En aquest moment el jardí va tornar a patir dècades d’abandonament després de les quals seria declarat Jardín Artístico i Monumento Nacional. Al 1974 van començar les obres de restauració que li tornarien el seu aspecte original.

Actualment el jardí compta amb més de 5.000 espècies de plantes i arbres diferents, i ofereix nombroses exposicions i activitats en les seves instal·lacions.

El jardí compta amb quatre terrasses escalonades al llarg de les quals es distribueixen les diferents espècies. A la zona superior, ubicada darrera del pavelló en el que es realitzen exposicions temporals, es troben algunes de les col·leccions especials com bonsais donats per Felipe González.

La segona terrassa, d’estil romàntic, compta amb un estanc i dos hivernacles, mentre que a la següent terrassa es troba una col·lecció vegetal que mostra un recorregut des de les plantes més primitives fins ales més evolucionades.

Al nivell més baix i més ampli del jardí es troben les plantes més vistoses i ornamentals, a més de les plantes medicinals, aromàtiques i fruiters.

Ubicació: Plaza Murillo, 2.

Horari:

De novembre a febrer: de 10 a 18 hores.
De maig a agost: de 10 a 21 hores.
Abril i setembre: de 10 a 20 hores.

Preu:

Adults: 6 €.
Estudiants (entre 18 i 25 anys): 4 €.
Menors de 18 anys: gratuït.

Transport:

Metro: Atocha, línia 1 i Banco de España, línia 2.
Bus: línies 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 14, 15, 19, 20, 26, 26, 32, 34, 37, 45, 51, 52, 53, 59, 85, 86, 202, C1 i C2.

Plaza de Cibeles

Situada al centre de la ciutat, a l’encreuament entre el Paseo del Prado i la calle Alcalá.

La Plaza de Cibeles es la plaça més famosa de Madrid, està presidida per una bonica font flanquejada per imponents i representatius edificis construïts entre finals del segle XVIII i principis del segle XX.

La Font de Cibeles va ser edissenyada per l’arquitecte Ventura Rodríguez al 1782, la font representa a la deessa Cibeles sobre un carruatge tirat per lleons. En els seu inicis, la font va complir en abastir d’aigua als madrilenys. Al 1895 va ser traslladada al centre de la plaça i va passar a convertir-se en un element decoratiu.

Les celebracions del Real Madrid a la Cibeles són tot un clàssic del futbol espanyol. També és el lloc escollit per d’altres celebracions esportives, com les de la selecció espanyola de futbol i basquet.

Edificis que rodegen la plaça:

Palacio de Cibeles: el majestuós edifici anteriorment conegut com Palacio de Comunicaciones, és un dels més representatius de la història de Madrid. Inaugurat al 1919, l’edifici va funcionar com a seu central de Correus fins que recentment va ser reformat per albergar l’Ajuntament. Des del mirador i el restaurant de la part superior s’obtenen molt bones vistes del centre.

Palacio de Buenavista: construït al 1777 com a residència dels ducs d’Alba, en l’actualitat el palau rodejat per una zona arbrada és la seu del Cuartel General del Ejército.

Banco de España: inaugurada al 1891, la seu central del Banco de España compta amb un imponent exterior auster, que contrasta amb el seu bonic interior, decorat amb una excel·lent col·lecció de pintures de Goya, Mengs, Maella i Vicente López.

Palacio de Linares: construït al 1900 sota les ordres del marquès de Linares, anys més tard va ser restaurat per convertir-se en la Casa de América, una institució que pretén fomentar les relacions culturals entre Espanya i els països sudamericans.

Ubicació: Entre Paseo del Prado y calle Alcalá.

Transport:

Metro: Banco de España, línia 2.
Bus: línies 1, 2, 9. 10, 15, 20, 34, 51, 52, 53, 74, 146, 202 i 203.

Templo de Debod

El Templo de Debod, originari de l’antic Egipte i amb més de 2.200 anys d’antiguitat, va ser un regal d’Egipte a Espanya per la seva col·laboració en el salvament dels temples de Nubia. Gràcies a l’ajuda internacional, Egipte va aconseguir salvar, entre altres, el Temple d’Abu Simbel, que d’una altra manera hauria quedat sepultat en la construcció de la Gran Presa de Asuan.

El Templo de Debod va ser inaugurat el 20 de juliol de 1972 després de dos anys de reconstrucció. Va ser un procés complicat ja que, a més de no disposar de bons plànols, en el desmantellament del temple i transport es van perdre algunes peces.

Durant les primeres dècades a Madrid, el temple no va ser cuidat com cal i inclús la zona va ser considerada insegura. Actualment, no només s’ha aconseguit garantir la total seguretat del temple i les seves immediacions, sinó que s’ha convertit en un dels monuments més visitats de Madrid.

El temple està rodejat de jardins i hi ha molta gent que aprofita el lloc per fer un pícnic, practicar ioga o relaxar-se a la gespa. La millor hora per visitar-lo és al vespre, quan la posta de sol tenyeix els colors daurats abans que es faci de nit i tingui la seva tènue i agradable il·luminació. Normalment hi ha molts visitants en aquesta hora.

És possible accedir a l’interior del temple en alguns horaris. Tot i que no està tan ben conservat com els temples d’Egipte, l’entrada és gratuïta i val la pena, sobre tot si no se n’ha visitat cap a Egipte. A l’interior hi ha informació sobre la mitologia i la societat egípcia, a més d’interessants explicacions sobre el jeroglífics.

El Templo de Debod té dues plantes, a la planta superior hi ha una maqueta molt interessant on es veuen representats tots els temples que hi havia a Nubia.

Ubicació: Parque de la Montaña

Horari: De 10 a 20 hores. Dilluns tancat. Tancat l’1 i el 6 de gener, l’1 de maig i el 24, 25 i 31 de desembre.

Preu: Entrada gratuïta.

Transport:

Metro: Plaza de España, línies 3 i 10.
Bus: línies 25, 33, 39, 46, 74, 75 i 148.

Palacio Real

Avui en dia, el Palacio Real és utilitzat exclusivament per a recepcions, cerimònies i actes oficials, ja que els reis d’Espanya resideixen al Palacio de la Zarzuela. El Palacio Real també és conegut com el Palacio de Oriente.

La història del Palacio Real va començar al 1738. Les obres es van perllongar durant 17 anys, i un cop acabat, Carlos III va establir-lo com la seva residència habitual al 1764. La ubicació va ser la mateixa que va ocupar el Palacio de Austrias, destruït per un incendi durant la nit de Nadal de 1734.

El palau està rodejat pels jardins del Campo del Moro i pels jardins Sabatini. Els primers, a l’oest, daten de l’Edat Mitja; els segons, es van crear al segle XX i estan al nord. El Campo del Moro es pot visitar durant el dia.

El canvi de guàrdia del Palacio Real es pot veure el primer dimecres de cada mes a les 12 del migdia (excepte gener, agost i setembre). Tot i que pot ser cancel·lat per acte oficials o condicions meteorològiques adverses.

El Palacio Real ofereix visites tant per lliure com guiades durant tot l’any, tancant només durant actes oficials.

L’entrada general dona accés a les següents parts del palau:

Salones Oficiales: grandiosos, ben conservats i amb molt estil, cada saló té la seva pròpia personalitat. La sala del tro resulta realment impressionant.

Armería Real: armadures, escuts i armes de tot tipus que constitueixen una de les col·leccions més importants del món.

Farmacia Real: Centenars de pots de diferents formes i mides que fan retrocedir en el temps. El millor, la recreació del laboratori.

Ubicació: Calle Bailén (Plaza de Oriente).

Horari:

D’octubre a març: tots els dies de 10 a 18 hores.
D’abril a setembre: tots els dies de 10 a 20 hores.

Preu:

Adults: 12 € (visita guiada 16 €).
Estudiants, carnet jove, majors de 65 anys i menors de 16 anys: 6 € (visita guiada 10 €).

Transport:

Metro: Ópera, línies 2 i 5.
Bus: línies 3, 25, 39 i 148.

Estadio Santiago Bernabéu

L’estadi va ser inaugurat al 1947 com el Nuevo Estadio Chamartín i el seu nom actual se li va assignar en honor a Santiago Bernabéu, el que va ser president durant 35 anys.

El camp compta amb una capacitat de més de 80.000 espectadors, cosa que el converteix en un dels camps de futbol amb més aforament d’Espanya, per darrera del Camp Nou de Barcelona. Els espectadors més afortunats tenen la possibilitat de gaudir dels partits des d’alguna de les 245 graderies VIP de l’estadi.

Si es vol conèixer tots els racons de l’estadi, es possible fer-ho a través d’un tour que permet recórrer la graderia presidencial, les banquetes, els vestuaris i inclús xafar el terreny de joc.

Un cop recorregut l’estadi s’arriba a l’exposició de trofeus i objectes pertanyents al club en la que es pot conèixer la història del Real Madrid a través de camisetes, pilotes o fotografies, i una part més interactiva en la que es pot reviure els moments més emocionants de l’equip blanc.

S’està realitzant una important reforma que s’espera que finalitzi a principis del 2024.

Entre els aspectes més important d’aquesta reforma destaca una coberta abatible amb aspecte envoltant que aportarà a l’estadi un sorprenent i atractiu més futurista. La reforma comporta la construcció d’un hotel de luxe a més de la remodelació de l’espai públic que rodeja l’estadi.

Ubicació: Avenida de Concha Espina, 1.

Horari:

De dilluns a dissabte de 10:00 a 19:00 hores.
Diumenges i festius de 10:30 a 18:30 hores.
Els dies de partit l’horari pot modificar-se.

Preu:

Adults: 22 €.
Infants d’entre 5 i 14 anys: 17 €.
Menors de 5 anys: entrada gratuïta.

Transport:

Metro: Santiago Bernabéu, línia 10.
Bus: línies 14, 27, 40, 43, 120, 126, 147 i 150.

Estadio Cívitas Metropolitano

L’estadi del Club Atlético de Madrid és un dels recintes esportius més moderns d’Europa.

L’estadi va ser inaugurat al 2017, i el seu nom és un homenatge a l’antic Estadio Metropolitano, lloc on acollia els partits del club matalasser durant l’època de 1960.

El Cívitas Metropolitano compta amb una capacitat per a 67.829 espectadors, xifra que el converteix en el tercer estadi amb més capacitat d’Espanya, per darrera del Camp Nou a Barcelona i de l’Estadio Santiago Bernabéu, també a Madrid.

El nou estadi de l’Atlético de Madrid és un dels llocs amb millor atmosfera futbolística d’Europa, gràcies a la seva acústica, al seu espectacle de llums i a la seva afició.

La graderia principal de l’estadi data de 1996, quan es va inaugurar el complex esportiu de “La Peineta”, un estadi de l’atletisme que va formar part de les candidatures olímpiques de Madrid al 2012, 2016 i 2020, i que la seva estructura es va aprofitar per a la construcció del nou estadi.

A més de la visita al Cívitas Metropolitano i a tot el complex esportiu, els visitants que s’apropen a la Avenida de Luis Aragonés poden gaudir també de les atraccions que el club ha posat a la seva disposició en les immediacions de l’estadi.

La més destacada és el “Paseo de las Leyendas”, una col·lecció de plaques que homenatgen als gran herois de la història passada i recent del club. A més de disposar d’un espai reservat per al palmarès de jugadors que van marcar una època com Milinko Pantic, Luis Aragonès, Diego Pablo Simeone, Fernando Torres o Diego Godin.

El Cívitas Metropolitano compta també amb un gran cartell que resa “Con coraje y corazón”, un dels lemes del club i amb que els aficionats es poden fotografiar ja que es troba justament a l’entrada de la botiga oficial.

Per conèixer l’estadi i molts dels detalls de la història del club, la millor opció és realitzar el tour del Cívitas Metropolitano, que permet recórrer pel seu interior, entrar als vestuaris, visitar la sala de premsa i inclús xafar la gespa.

A més, en el recorregut s’inclou la visita a “Camisetas i títulos de leyenda”, una exposició que farà les delícies als aficionats més passionals amb un recorregut per les peces més emblemàtiques del club.

Ubicació: Avenida de Luis Aragonés, 4.

Horari:

De dilluns a dijous de 9 a 19 hores.
Divendres de 9 a 15 hores.

Preu:

Adults: 23 €.
Infants de 5 a 17 anys: 17 €.
Menors de 5 anys: entrada gratuïta.

Catedral de la Almudena

La Catedral de la Almudena és l’edifici religiós més important de Madrid. El dia 15 de juny de 1993 va ser consagrada pel Papa Joan Pau II, convertint-se en la primera catedral consagrada fora de Roma.

La construcció de la Catedral de la Almudena va començar el 4 d’abril de 1883, quan el rei Alfonso XII va posar la primera pedra. L’impulsor del projecte i arquitecte va ser Francisco de Cuba.

L’interior de La Almudena sorprèn per tenir detalls completament diferents a altres catedrals: el sostre i els vitralls deixen de costat l’estil clàssic per a donar pas als colors vius i les línies rectes.

El Museo de la Catedral de la Almudena reuneix desenes d’objectes que narren la història de la diòcesi de Madrid. En les dotze sales amb les que compta el museu es pot veure des de mosaics fins a escuts episcopals i ornament.

Al contrari que en les catedral com Notre-Dame de París, la pujada a l a cúpula no resulta espectacular, i les vistes no són especialment bones. És recomanable pujar-hi només si es vol visitar el museu, ja que l’entrada és combinada.

Ubicació: Plaza de la Almudena.

Horari:

Tots els dies de 9:00 a 20:30 hores.
Museu i cúpula: de dilluns a dissabte de 10:00 a 14:30 hores.

Preu:

Entrada a la catedral: gratuïta.
Museu i cúpula: Adults 6 €. Estudiants, grups i pensionistes: 4 €.

Transport:

Metro: Ópera, línies 2 i 5.
Bus: línies 3, 25, 39 i 148.

Columnes de la Cripta de la Catedral de la Almudena

Museo Reina Sofía

Fundat l’any 1992, el Reina Sofía continua les èpoques que no cobreix el Museo del Prado, començant a exhibir obres des de 1881, any del naixement de Pablo Picasso.

Com a curiositat, el museu es troba allotjat a l’antic Hospital de San Carlos, edifici construït a finals del segle XVIII.

El Museo Reina Sofía ofereix àmplies col·leccions de quadres de pintors espanyols tan importants com Pablo Picasso, Salvador Dalí i Joan Miró. El quadre més conegut del museu és el Guernica de Picasso, realitzat en memòria del tràgic bombardeig aeri de Guernica durant la Guerra Civil. Gran part de l’obra d’aquest autor es troba al Museo Picasso de Màlaga.

Ubicació: Calle Santa Isabel, 52.

Horari:

De dilluns a dissabte: de 10 a 18 (en funció de l’època de l’any, fins a les 21 hores).
Diumenges: de 10 a 19 hores.
Dimarts: tancat.

Preu:

Entrada general: 12 €.
Estudiants menors de 25 anys, carnet jove i menors de 18 anys: entrada gratuïta.
Entrada gratuïta: els dilluns, dimecres i dissabtes de 19 a 21 hores i els diumenges de 13:30 a 19 hores.

Transport:

Metro: Atocha, línia 1.
Bus: línies 27 i 34.

Iglesia de San Antonio de los Alemanes

Fundada com a Iglesia de San Antonio de los Portugueses i situada a prop de la Gran Vía, és un altre dels edificis religiosos imprescindibles de Madrid.

Fundada per Felipe III a principis del segle XVII, aquesta església barroca sorprèn per la seva modesta façana que amaga un increïble interior de forma el·líptica que té les parets i la cúpula completament pintades de frescos de gran qualitat.

Ubicació: Corredera Baja de San Pablo, 16

Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 14 i de 17 a 19 hores.

Interior de la Inglesia de San Antonio de los Alemanes

Barrio de Malasaña

Malasaña és un barri alternatiu i una mica hipster, que enamora per les seves botigues vintage, mercats, llibreries, teatres independents, bars de disseny, gent jove i animada vida nocturna.

El centre neuràlgic del barri, referent de la Movida Madrileña dels anys 1980, és la Plaza Dos de Mayo, on va tenir lloc un dels focus més importants de l’aláment contra els francesos, a més de les calles Manuela Malasaña i del Pez.

Altres places per les que val la pena passar i prendre alguna cosa amb terrasses són la plaza de la Luna i la Plaza de San Idelfonso, que alberga un bonic mercat on anar de tapes.

Mercado de San Miguel

Situat en ple centre de Madrid, és un punt de trobada pels amants de la bona gastronomia i un dels mercats més emblemàtics de Madrid.

Aquest mercat cobert es caracteritza per la seva fantàstica arquitectura de ferro i pels seus més de 30 llocs que permeten provar molts productes i plats típics d’Espanya com el pernil ibèric, el marisc de Galícia o els formatges manxecs, tots de màxima qualitat. Tot i que es pot anar a menjar al migdia, el més habitual és al vespres quan hi ha més gent.

Navarra

Publicat el gener 21, 2024 per mferrete

Respon

Contingut:

Història de Navarra
Pamplona / Iruña
Selva de Irati
Bardenas Reales
Valle de Baztan
Zugarramendi
Cueva de Mendukilo
Tudela
Estella-Lizarra
Olite
Orreaga/Roncesvalles
Señorío de Bertiz
Balneario de Elgorriaga

Història de Navarra

Durant el temps de l’Imperi Romà, el nord del territori de Navarra era habitat pels vascons, una tribu preromana del sud dels Pirineus. Aquesta àrea mai no va ser completament subjugada, ni pels romans ni pels àrabs durant la conquesta d’Al-Àndalus. El 778 els navarresos van derrotar l’exèrcit franc en la Batalla de Roncesvalls. El 824, Ènnec Arista va ser coronat rei de Pamplona, la qual cosa seria el fonament del Regne de Navarra. Aquest regne va assolir el seu zenit durant el regnat de Sanç III de Navarra i abastava grans porcions de territori que incloïen els territoris actuals de les comunitats de Navarra, Euskadi, La Rioja, Cantàbria i algunes regions de Castella i Lleó i Aragó. No obstant això, després de la seva mort, el regne va ser dividit entre els seus fills i mai no recuperaria aquesta esplendor.

L’exèrcit de Navarra va participar en la decisiva Batalla de Las Navas de Tolosa, junt els altres regnes espanyols el 1212, després de la qual les possessions musulmanes a la península van reduir-se a un petit territori al sud-est.

La inclinació que sentien els reis navarresos per la política francesa i les negociacions per a casar el seu primogènit, Enric, príncep de Viana, amb una filla de Lluís XII de França, van ser els arguments de Ferran el Catòlic per enviar Fadrique de Toledo, duc d’Alba, a conquerir el Regne de Navarra el 1512. El 25 de juliol, Fadrique de Toledo, va ocupar Pamplona i la família reial navarresa va haver de refugiar-se a la Baixa Navarra i al Bearn. El 23 de març de l’any següent, les Corts de Navarra, amb la presència només dels beaumontesos, van proclamar Ferran el Catòlic com a “rei de Navarra”. El 1515, les Corts de Castella, a Burgos i sense la presència de cap representant navarrès van annexionar l’Alta Navarra a la Corona de Castella. Malgrat les diverses batalles que es van lliurar per recuperar l’Alta Navarra i les revoltes dels habitants, els regnes de Navarra, no ho van assolir, i el territori de la Baixa Navarra va quedar separat de la resta del regne, fins a ser incorporat a França.

Tanmateix, el Regne de Navarra va aconseguir conservar molts privilegis i els seus furs després de la seva incorporació al regne de Castella, molts dels quals ha conservat fins al segle xx. De fet, és en reconeixement d’aquest furs, encara vàlids, que Navarra va accedir a la seva autonomia com a comunitat foral per mitjà d’un procés de millora, o més aviat, actualització del règim foral de Navarra que correspon a la democratització de les seves institucions forals i el seu estatus com a autonomia de l’actual Estat espanyol.

Pamplona / Iruña

El casc antic de Pamplona conserva el seu traçat medieval que va està format pels tres burgs: la Navarrería, San Cernín i la població de San Nicolás, que després de dures batalles, finalment es van unir al 1423 quan Carlos III el Noble va dictar el Privilegio de la Unión. L’Ajuntament de Pamplona està pràcticament al centre i va suposar el nexe d’unió de dits barris.

A la mateixa plaça de l’Ajuntament es troba l’Oficina de Turisme ja que des d’aquí es pot arribar en pocs minuts als llocs més interessants.

Per visitar Pamplona, existeix la possibilitat d’adquirir la Iruña Card. https://www.pamplona.es/turismo/pic

Ayuntamiento

Possiblement l’edifici civil més reconegut de Pamplona. En ple centre neuràlgic de la ciutat, la seva acolorida façana barroca és famosa per ser el lloc del llançament del Chupinazo, que cada anys assenyala l’inici dels Sanfermines.

La Plaza Consistorial on es troba l’Ajuntament és el cor del casc antic de Pamplona, plena de vida, amb botigues i terrasses, a un pas del mercat, i amb un tràfec d’oriünds i turistes.

Museo de Navarra

Edifici de quatre plantes que guarda tota la història del Reino. La col·lecció del museu té obres de totes les etapes històriques: restes d’arquitectura romana, els capitells romànics de l’antiga catedral, escultures i orfebreria medieval i l’Arqueta de Leyre, considera una de les joies de l’art islàmic.

A la secció de pintura es poden veure retrats sortits dels pinzells d’artistes com Francisco Goya i obres de Jorge Oteiza.

https://www.navarra.es/es/web/museo-de-navarra/

Iglesia de San Saturnino

Edifici gòtic en el que destaquen la portalada i l’espaiós interior de la nau. Els seus elements més distintius són l’atri porticat i el seu penell conegut com el gallico de San Cernín, un emblema de la ciutat. Pel que fa a Saturnino, a més de ser el patró de Pamplona, va ser l’encarregat d’evangelitzar les terres paganes de Navarra. Diuen que va batejar a unes 50.000 persones, entre elles el propi San Fermín amb aigua d’un pou que hi havia just a la porta. Per això, una placa al terra homenatja precisament, el pocico.

http://iglesiasansaturnino.com/

Iglesia de San Nicolás

Església de segle XII que va servir de fortalesa protectora pels habitants de l’antic burg de San Nicolás. Els seus murs gruixuts i les torres de vigilància així ho constaten. No obstant, el seu interior és una delicada mostra de l’arquitectura gòtica.

https://www.pamplona.es/turismo/iglesiasannicolas

Ultreia

A la calle Mayor, a la ruta del Camino de Santiago, es pot endinsar en la història jacobea gràcies al centre d’interpretació. Projeccions audiovisuals i àudio guies ajuden a entendre la gran influència que el pas del Camino de Santiago ha estat per Navarra.

https://www.pamplona.es/turismo/caminodesantiago/ultreia

Palacio Real i Archivo General de Navarra

Antiga residència de reis, deu el seu aspecte a la remodelació feta per l’arquitecte Rafel Moneo. El resultat és una combinació harmònica de la façana original amb elements de l’arquitectura moderna.

Es pot veure la maqueta de la Pamplona del 1900 per comprovar com era el conjunt emmurallat abans de la seva demolició.

https://www.pamplona.es/turismo/palacioreal

Museo del Violinista Pablo Sarasate

A l’històric Palacio de Condestable, únic edifici civil del segle XVI de la ciutat, a un pas de l’església de San Saturnino, se situa aquest museu que, com no pot ser d’una altra manera, rendeix homenatge al violinista i compositor pamplonès.

L’edifici, condicionat com a centre cívic, és la seu de nombroses activitats culturals.

Alberga també l’exposició amb objectes personals del músic i elements audiovisuals que permeten conèixer la vida del gran mestre.

https://www.pamplona.es/entidades/museo-pablo-sarasate

Catedral de Santa María

Tot i tenir una façana austera de l’estil neoclàssic, al seu interior hi ha unes vertaderes meravelles del gòtic nacional. A la seva nau central, davant de l’altar, hi ha un mausoleu d’alabastre de Carlos III el Noble i la seva muller Leonor I de Castilla, molt finament esculpit.

A mes del carreu del cor, la reixa gòtica, la talla romànica de la Verge, el Cristo de Anchieta, les voltes policromades i el meravellós claustre gòtic.

La visita es pot fer guiada o per lliure, si s’opta per aquesta opció, cal no perdre’s aquestes joies:

Claustre gòtic: si alguna cosa brilla amb llum pròpia a l’accedir a aquest monument és el claustre reconegut com dels millors d’Europa en el seu estil. Cal observar la seva delicada arcada i les seves dues increïbles portes: la Puerta Preciosa i la Puerta del Amparo.

La Torre i la Campana: des d’on es pot gaudir d’unes vistes úniques de la ciutat.

Exposición Occidente: guardonada a New York amb el premi de Millor Exposició del Món, es tracta d’un recorregut per la història i el desenvolupament de la cultura occidental, amb el propòsit de fomentar la reflexió i la trobada. L’exquisida selecció de peces i el seu eix temàtic.

La Catedral Infantil: a través de deu panells ubicats a l’alçada dels més petits, els mostra diversos elements litúrgics i artístics que es troben a la seu. Cadascun d’ells amaga una diminuta campana que hauran de descobrir. Així estan entretinguts.

https://www.catedraldepamplona.com/catedral/

Recorregut del encierro

El punt de partida són els corralillos de la cuesta de Santo Domingo, en els que passen la nit els bous. A pocs metres es troba la fornícula amb la imatge del Sant on se li canta “A san Fermín pedimos …”.

El següent pas és la Plaza Consistorial, en la que es troba l’Ajuntament, el carrer que porta vins a la curva de Mercaderes que tantes escenes d’angoixa provoca quan el bous rellisquen.

Després ve la mítica calle Estafeta, que manté l’ambient tot l’any gràcies a la gran oferta de bars i comerços de tota la vida. I al final, el prestigiós callejón, en el que de vegades s’amunteguen els mozos abans de l’entrada a la Plaza de Toros.

https://www.pamplona.es/turismo/sanfermin/ruta

Plaza del Castillo

Centre neuràlgic de la ciutat i espai favorit de la majoria de pamplonesos, aquesta plaça suposa la transició del casc antic a la ciutat més moderna. És el punt de trobada per quedar amb la família o els amics i anar a prendre alguna cosa.

Porticada, acolorida, amb el seu quiosc i rodejada d’elegants edificis senyorials, compta amb establiments tan mítics com l’Hotel la Perla o el Café Iruña, de més de 100 anys d’antiguitat, ambdós freqüentats en el seu dia per Hemingway. Aquí se celebren concerts, mercats i tot tipus de representacions culturals.

L’oferta de bars i restaurants és molt variada i degustar pinxos o un menú a les seves terrasses és una autèntica temptació.

Muralles de Pamplona

Que una ciutat tingui algun vestigi de les seves muralles no és tan especial, però que aquestes es mantinguin pulcrament conservades al llarg de 5 km ja és una altra cosa. És fàcil imaginar-se totes les batalles i tots els setges que han vist des del segle XVI quan Pamplona es va convertir en un lloc avançat de la corona castellana davant de França. I aquí segueixen tan imponents i boniques. Així que no és d’estranyar que les declaressin Monument Nacional, i actualment Bé d’Interès Cultural.

Es pot passejar per ells i gaudir de bonics llocs i vistes panoràmiques durant el recorregut que voreja el casc antic i els Jardines de la Taconera. El passeig arriba fins a la mateixa Ciudadela, una icona de la ciutat. Com que de vegades no es té temps de recórrer tota la muralla, els punts més interessants d’aquesta són:

Ciudadela: aquí hi ha tot tipus de gent passejant, jugant, parlant en un banc o visitant les exposicions de l’interior. Amb el bon temps la programació cultural es multiplica i es transforma en un jardí ple de vida. Fosses, baluards, revellins, fortificacions i més de 280.000 m² de zona verda. Tot això converteix aquest jardí, que inicialment va tenir forma d’estrella, en un enorme complex defensiu declarat Patrimoni Cultural de la Unió Europea.

https://www.pamplona.es/turismo/parqueciudadela

Jardines de la Taconera: a aquest jardí d’aire romàntic i versallesc es pot arribar pel passeig de les muralles o des del casc antic, perquè està situat just al costat. I compta amb molts jardins amb altes dosis d’arbres, flors i elements escultòrics. Però el que fa especial és el petit zoo que alberga a les seves fosses, amb cérvols, ànecs, faisans, cignes i paons reials en estat de semi llibertat.

Parque de Yamaguchi: gran jardí oriental que rendeix homenatge a les quatre estacions i a la ciutat japonesa de Yamaguchi, agermanada amb Pamplona. Té un art combinant plantes, arbres, casetes, ponts i cascades. I és una zona amb molt d’ambient a les terrasses de la plaça. I si es disposa de temps, just al costat del parc hi ha el Planetario de Pamplona amb la seva cúpula i el seu Jardín de la Galaxia, una rèplica vegetal a escala de la Via làctia, la mateixa que durant segles va guiar als peregrins en el seu camí a Compostela.

https://www.pamplonetario.org/

Museo Universidad de Navarra (MUN)

Tot i que aquest museu està una mica allunyat del centre, si es vol gaudir de la cultura, aquest museu és una bona opció. L’edifici d’aires eteris és obra de Rafael Moneo. La seva exposició permanent presenta obres de Picasso, Kandinsky o Chillida entre altres i ofereix un exclusiu servei de restauració i un petit auditori amb bona oferta d’espectacles.

https://museo.unav.edu/

Selva de Irati

La Selva de Irati és una zona amb faigs i avets més grans i millors conservats d’Europa. Un extens bosc que, tot i que s’hagi explotat forestalment des del segle XV, es conserva en plena forma gràcies al respecte que li ha mostrat la ciutadania d’aquestes valls.

Faigs, roures, avets, bedolls, salzes, falgueres, molses, entre altres, serveixen de morada per a cérvols, cabirols, porcs senglars i multitud d’habitants més, que aporten a aquest entorn una gran riquesa mediambiental.

També, la Selva de Irati és una Zona d’Especial Protecció d’Avifauna, amb moltes races d’ocells i aus rapinyaires com trencalòs, falcons peregrins o l’àliga reial.

Aquesta magnífica conservació i biodiversitat es deu també a les tres zones protegides de la Selva de Irati: les reserves naturals de Mendilatz i de Tristuibartea i la reserva integral de Lizardoia, que contribueixen a la bona salut del bosc.

https://www.visitnavarra.es/es/selva-de-irati

Bardenas Reales

Al Parc Natural s’accedeix principalment des de la localitat de Arguedas, tot i que també es pot fer per algun altre pas secundari. I al Parc s’observen tres zones diferenciades:

El Plano: que és el gran altiplà horitzontal de les zones nord i oest dedicada als cultius.

La Negra: al sud, formada per un conjunt de relleus horitzontal cobert de boscos de pi i matoll.

La Blanca: que és la zona deprimida entres les dues anteriors i la de més erosió. També és la més fotografiada i visitada ja que aquí es troben les formacions més espectaculars, entre les que destaquen Castildetierra i Pisquerra, que segurament sonen d’alguna pel·lícula.

Les Bardenas Reales és un Parc Natural de 42.500 hectàrees declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, això significa que hi ha un espai de gran riquesa biològica en el que es respecta el desenvolupament sostenible. La seva fauna i flora són més pròpies del continent africà que del nord de la península Ibèrica arribant a ser paradís d’antany de cocodrils i tortugues.

Avui en dia, àligues, voltors, mussols, guineus, gats salvatges, genetes, amfibis i rèptils campen entre els matolls, i saladars. És com trobar un oasi a la meitat del desert.

L’enorme xarxa de pistes i camins, entre les que es troben la Cañada Real de los Roncaleses procedent del Pirineu, permet la pràctica de senderisme i ciclisme en un espai inabastable.

Centre d’Informació de Bardenas Reales

Abans d’endinsar-se en aquest desert fascinant és recomanable que primer es passi pel centre d’informació i acollida. Està situat a la Finca de los Aguilares, a 7 km d’Arguedas, cal agafar un desviament a l’esquerra al sortir del poble.

Aquí informen sobre el recorregut, donen planells del lloc i responen a qualsevol dubte que es tingui sobre l’espai natural.

A més, es pot contemplar el diorama, la petita exposició arqueològica o les reproduccions d’aus de mira real.

Accessos

Sortint de Tudela es pot anar cap:

A la dreta: Arguedas (N-134), s’arriba a la pista perimetral de 25 km que discórrer per la Bardena Blanca i des d’on s’obtenen vistes boniques, Castildetierra inclosa. És una ruta amb cotxe de 2 hores aproximadament i recomanable per qui visiti les Bardenas per primer cop.

A l’esquerra: Ejea de los Caballeros (N-125) o Fustiñana (N-126), des d’on s’accedeix a la Bardena Negra, més vermellosa i amb més vegetació.

I sortint des de Carcastillo, localitat siutada al nord de la Bardenas, s’accedeix al desert per l’entrada coneguda com El Paso. En aquest mateix punt es troba el monument al Pastor, ja que aquí discórrer la Cañada Real de los Roncaleses, per la que baixen els ramats des del Pirineu fins a la vora de l’Ebre a passar l’hivern. No es pot perdre al setembre la festa de la Trashumancia per a commemorar aquesta tradició, és tot un espectacle.

Com recórrer les Bardenas Reales

En cotxe (parlant de turismes, ni esportius ni minis): si s’arriba des d’Arguedas, per la mateixa pista perimetral. I si s’arriba des del Paso des de Carcastillo, per una pista que acaba empalmant amb la perimetral. Aquests són els dos recorreguts principals.

A peu, es disposa de dos passejos molt curts ideals per a visitar els principals punts d’interès: El Fraile (a la Bardena Negra) de quasi 6 km., i Castildetierra i Barranco de las Cortinas (a la Bardena Blanca) 1,15 km.

Amb bicicleta: cal saber que existeixen 9 recorreguts que passen per les pistes agrícoles i que recorren pràcticament tota la Bardena. El millor és informar-se al Centre d’Informació.

Valle de Baztan

Elizondo

Elizondo és la localitat principal de la vall, la seva arquitectura a base de palauets i cases senyorials reflecteix la riquesa que van portar a la tornada aquelles persones que van emigrar a Amèrica. Serveix com a mostra el palau barroc de Arizkunenea, de 1730, actual casa de la cultura de Baztan, és bonic el seu escut i l’agradable patí del davant. No molt lluny d’aquí hi ha l’Ajuntament, amb el seu bonic porxo, i la Iglesia de Santiago, d’estil barroc.

Passejar sense pressa per la calle Jaime Urrutia i parar-se davant de les imponents façanes de les cases, creuar el Puente de Txocoto, escenari de la intrigant Trilogia del Baztan, i contemplar les façanes amb flors que voregen el riu Bidasoa amb el rumor de l’aigua de la presa de fons.

Ziga

Ziga és un petit poble, típic de postal, amb una església ja no tan típica, la Parroquia de San Lorenzo sorprèn per la seva gran envergadura. Es pot accedir a l’església per l’escalinata que puja des de la plaça. Una plaça que crida l’atenció amb les seves boniques cases de finestres vestides amb flors.

Després de fer un passeig per Ziga, és recomanable apropar-se al Mirador de Baztan, molt a prop de Ziga i amb unes estupendes vistes a la part central de la vall.

Cascada de Xorroxin

Es tracta d’un agradable passeig entre fagedes i castanyers al que es pot accedir des del pàrquing de la calle Ubidea del mateix poble de Erratzu. El trajecte és senzill però molt vistós i es tarda poc més de 2 hores en fer-lo.

Amaiur/Maya

Tot i que petita de mida, aquesta és una vil·la que va jugar un important paper en la història del Reyno. I es que Amaiur/Maya va ser l’últim reducte de resistència contra la conquesta del Reino de Castilla. Tot i que Navarra va perdre la independència del seu regnat al 1512. Vàries tropes fidels a la corona Navarra es van atrinxerar al castell d’Amaiur/Maya i van plantar cara a l’invasor fins que van ser derrotats al 1522.

La localitat presenta una estructura característica de poble-carrer, amb el seu caserío disposat al voltant d’un carrer principal. Un caserío bastant eclèctic, d’aquesta manera es poden veure exemples de tots els tipus d’arquitectura baztanesa en un únic lloc. Per suposat, tampoc li falten palaus, així com el Palacio Arretxea, el Palacio Borda o la Casa Arriada.

Zugarramurdi

Molt a prop de França, al nord del Valle de Baztan, entre paisatges verds-blaus, se situa Zugarramurdi, el famós “Poble de les Bruixes”. Un paisatge conformat per bonics caseríos, vaques pastant i el típic entramat urbà pirinenc perfectament custodiat per la Iglesia de la Asunción. Es tracta d’un poble bastant animat amb serveis i atractius.

Per si alguna cosa distingeix a Zugarramurdi és la popular Cueva de Zugarramurdi; protagonista de llegendes sobre aquelarres i bruixeria i també alguna que altra pel·lícula, com “Las Brujas de Zugarramurdi”, d’Álex de la Iglesia.

Cueva de Zugarramurdi

A tan sols 400 metres del poble, fent un agradable passeig pel bosc que l’acull, hi ha l’accés a la gruta. No hi ha grans estalactites ni pintures rupestres perquè aquesta no és aquest tipus de coves. És una cova que, segons la llegenda, va ser escenari d’aquelarres on cents de persones adoraven al diable. Es necessitava molt d’espai per a celebrar-los, i això és justament el que ofereix la cova. Grans galeries excavades pel transcurs de l’aigua de l’Orabidea al llarg dels segles. Per cert, que la denominació en eusquera del rierol, Infernuko erreka, al·ludeix justament al naixement de les seves aigües, procedent de l’infern.

Les seves dimensions són impressionants: un túnel natural de 120 metres de llarg amb alçades de fins a 12 metres i dues galeries elevades. El lloc perfecte, ampli però allunyat de qualsevol control, per deixar-se endú per la disbauxa pagana al voltant d’una foguera.

El mite de Zugarramurdi es va consolidar al 1610, quan el Tribunal de la Inquisición de Logroño va investigar a 40 dones acusades de bruixeria pels seus veïns. D’elles, 11 van ser condemnades a morir a la foguera, i un panell amb els seus noms les recorda a l’entrada de la cova.

Tot el bagatge converteix la visita a la Cueva de Zugarramurdi en un experiència intrigant.

Informació i entrades: https://www.turismozugarramurdi.com/cueva-de-zugarramurdi/

Museo de la Brujas

Si es vol arribar a la Cueva de Zugarramurdi amb la ment ben disposada per la fantasia, es pot passar abans pel Museo de las Brujas. Un espai que explorar els orígens socioculturals de les llegendes sobre bruixeria i el paper de la Inquisisió en el seu tràgic final. Personatges de la mitologia local, com Mari i Aker, la pràctica de rituals pagans i el paper de les dones com a sanadores ajuden a comprendre millor el que va significar la cova pels que vivien a Zugarramurdi.

Cueva de Urdazubi/Urdax

Des de la Cueva de Zugarramurdi surt un sender, el sender de la Pottoka Azul, que discórrer fins a altres coves interessants, les Cuevas de Urdazubi/Urdax.

La gràcia d’aquests coves és que són l’oposat a la cova de les bruixes, aquestes coves estan tancades i aquí es troba un desplegament d’estalactites i estalagmites formades durant milers i milers d’anys.

Cal saber que aquesta cova va servir de refugi durant la Guerra de la Independencia i les conteses carlistes i que aquí es van amagar contrabandistes i bandolers. I ull, que tampoc li falta misteri. I es que les llegendes locals conten que encara avui és morada de les precioses làmies, sers mitològics meitat peix i meitat dona.

La Cueva de Ikaburu, que és com s’anomena la gruta, conforma un dels jaciments prehistòrics del paleolític superior més importants de Navarra. La visita es realitza amb persones guies especialitzades, qui s’asseguren de que tot es mantingui en perfectes condicions.

https://cuevasurdax.com

Cueva de Mendukilo

A la Sierra de Aralar, al poble de Arstitz hi ha la Cueva de Mendukilo. El seu recorregut turístic, que es fa amb guia, revela els misteris de les profunditats de les terres gràcies a la recent disposició de passarel·les flotants i il·luminació multimèdia. La visita transcorre per vàries sales, com la Arzainzulo (Refugi dels pastors), de gran volum i amb abundant llum natural; la Laminosin (Sala dels llacs), repleta de formacions geològiques; i el gran colofó la Herensugearen gotorlekua (Morada del drac), de mida colossal. Aquí és quan el guia prega silenci, i només s’escolta el més profund silenci que la terra ens dona.

I per la gent més atrevida existeix la possibilitat d’apuntar-se al programa d’espeleoaventura, que arriba fins a la Sala del Guerrero, a 70 metres sota terra. Es tracta d’una activitat exigent físicament, d’unes 3 hores, que s’ha de reservar amb antelació.

https://mendukilo.com

Tudela

Tudela va ser fundada l’any 802 sota el domini musulmà tot i que aquí van conviure durant quatre segles musulmans, jueus i mossàrabs, que van aportar un mestissatge cultural que encara avui reflexa als seus carrers. D’aquí que formi part de la Red de Juderías de España – Camino de Sefarad.

Mes tard van arribar el cristians que van rematar la feina convertint la ciutat en una verdadera joia artística.

Catedral de Santa María i Museo de Tudela

És el principal monument de la ciutat i un dels més notables de Navarra. Declarat Monument Nacional des de 1984, és d’estil gòtic i amb tres imponents portalades, entre les que destaca l’espectacular Portada del Juicio, barreja de romànic i gòtic.

No es pot perdre també el Claustro romànic, un dels espais més rics a nivell històric artístic de la catedral, ni la barroca Capilla de Santa Ana, patrona de la ciutat.

L’accés a aquestes joies artístiques es des del Museo de Tudela, ubicat al Palacio Decanal junt amb la catedral i que a més compta amb una col·lecció d’orfebreria molt interessant.

https://museodetudela.com/visitar-el-museo-de-tudela

Palacios renaixentistes i barrocs

El Palacio del Marqués de San Adrián és el millor palau renaixentista de Navarra, i és que té una mica de tot, pati de llums, ràfec espectacular, murals i segles d’història en la que apareix el conegut Goya, que va retratar al marquès i llur obra es pot veure al Museo de Navarra.

I per últim, la Casa del Almirante, un altre edifici renaixentista del que curiosament es desconeix d’on li ve aquest nom.

Museo Muñoz Sola de Arte Moderno

Si s’és aficionat a la pintura, especialment a les obres realitzades durant la segona meitat del segle XIX, cal passar a veure’l. El pintor local César Muñoz Sola, retratista que també va cultivar altres gèneres com el paisatge, el bodegó i les naturaleses mortes, destaca per la seva exquisida qualitat tècnica vinculada al Realisme i de l’Impressionisme francès.

Iglesia Santa Magdalena

Declarada Bé d’Interès Cultura, i ja en van tres, conserva una esvelta torre de 3 cossos, una de les èpoques romàniques del Reyno. La seva increïble portalada romànica dóna l’accés a un interior en el qual es descobreix un bonic retaules plateresc.

També es pot aprofita la visita a l’església per conèixer el barrio de la Judería Nueva i gaudir de l’entramat de sinuosos carrers que giren entorn a la calle San Miguel.

Plaza de los Fueros

De parada obligatòria, es tracta del cor de Tudela. El seu cos taurí, disposa de quiosc central i les façanes de les seves cases mostren escuts dels pobles de la Ribera. Està presidida per la Casa del Reloj, testimoni d’excepció de tots els esdeveniments de la ciutat: la Setmana Santa o el Baile de la revoltosa, entre altres.

Puente del Ebro

El Puente del Ebro és la primera mostra d’arquitectura civil medieval que es pot trobar a Tudela, entrant per la NA-134 des de Pamplona. Compta amb 17 arcs ogivals de mig punt i 360 metres de longitud i ofereix una de les millors panoràmiques de Tudela. Ha patit múltiples remodelacions per a resistir l’embat de l’Ebre.

La seva importància estratègica va ser tan gran que Tudela l’agafà com a símbol de blasó de la ciutat.

Mirador el Cerro de Santa Bárbara

Tot i que es pot accedir en cotxe, és molt recomanable fer el passeig des del casc antic de Tudela fins al Cerro de Santa Bárbara. Un mirador amb increïbles vistes panoràmiques de la ciutat, al riu Ebre i les hortes de la seva mitjana.

Es tracta d’un jaciment arqueològic dels més complets de Navarra. Aquí és on es va assentar el primer poblament de Tudela, després van arribar els àrabs que van construir la seva alcabassa i per acabar, els cristians el van substituir pel seu castell. Avui es manté la torre principal sobre el que s’assenta l’imponent monument al Sagrado Corazón de Jesús.

Torre Monreal

Antiga torre de defensa del segle XIII des de la que es contemplen unes bones vistes. Es tracta d’un edifici hexagonal de maó que conserva de l’època medieval l’aljibe, un dipòsit subterrani destinat a guardar aigua potable procedent de la pluja.

La última reforma la va convertir en la primera cambra fosca de Navarra i en un centre d’interpretació amb panells explicatius sobre les cultures que han conviscut a l a capital ribera: la jueva, la musulmana i la cristiana.

Estella-Lizarra

Una ciutat representada en el seu escut de vuit puntes. Qui sap si la mateixa Via Làctia que guiava al peregrins. U és que palpes del seu ambient jacobeo per totes bandes; peregrins, símbols, ponts, esglésies i palaus per arreu. Potser per això l’anomenen “La Toledo del Norte”. A més, el seu call jueu, va ser el tercer en importància després de les aljames de Tudela i Pamplona, envolta tota la ciutat. Per això també forma part de la Red de Juderías de España – Caminos de Sefarad.

Iglesia de San Pedro de la Rúa

Encarnada a la part alta d’un turó que domina la ciutat, aquest temple disposa d’un bonic pòrtic del segle XIII, d’arcs lobulats d’influència àrab i rica ornamentació, una imponent torre, i un interior que alberga entre altres la Capilla barroca de San Andrés, patró de la ciutat, i un Claustro del segle XII, que està considerat un dels conjunts de més riquesa escultòrica del romànic navarrès.

I no passa envà un capritx excepcional d’una de les crugies d’aquest claustre, que es repeteix a El Burgo de Osma i a Santo Domingo de Silos: les quatre columnes torces entrellaçades en les que es recolza l’arqueria central.

https://visitarestella.com/visita-a-san-pedro-de-la-rua

Palacio de los Reyes de Navarra

A la coqueta plaza de San Martín s’alça el Palacio de los Reyes de Navarra, un dels pocs exemples del romànic civil de Navarra, va ser declarat Monument Nacional al 1931.

És del segle XII i té una bella i harmoniosa façana, articulada en tres cossos: a l’inferior presenta una galeria de robustos arcs de mig punt; al superior, grans finestrals, dividits per quatre arcs recolzats en fines columnes amb capitell. S’observa també els dues torrasses, i a les columnes dels extrems dos capitells historiats, un dels quals representa la lluita de Roldán i el gegant Ferragut.

Després de la restauració realitzada al 1975, el palau es va convertir en la seu del Museo del Pintor Gustavo Maeztu.

https://www.museogustavodemaeztu.com/el-museo

Iglesia de San Miguel

Ubicada al marge esquerra del riu Ega, al barri de San Miguel, lloc en el que van conviure francs i navarresos, i que va sorgir a Estella-Lizarra a la segona meitat del segle XII.

Destaca per la seva portalada nord, amb un dels conjunts escultòrics més representatius del romànic tardà, en el seu timpà apareix el Cristo en Majestad, rodejat pels símbols dels quatre evangelistes, la Verge i San Juan com intercessors en el moment del Judici.

L’aspecte exterior de l’edifici és grandiós, ofereix volums contraposats, com els de la torre barroca situada a la capçalera i la mola pètria de la torre medieval ubicada als peus de la nau.

http://www.estellaturismo.com/es/que-ver-en-estella/iglesia-de-san-miguel-de-estella-lizarra.php

Olite

Olite és un lloc amb carrers empedrats, cases nobles, galeries medievals i esplèndides esglésies. A tot això cal afegir un bonic castell dominant la vil·la, el Palacio Real, amb impressionants torres, luxoses estances i els jardins més frondosos que es puguin cultiva.

És quasi segur que s’associï el nom d’Olite al seu Palacio Real. És normal que una joia així sigui tan reconeguda. I tot i que es veritat que el palau és el motiu número u pel que la gent s’apropa a Olite, és igual de cert que no hi ha millor escenari perquè el palau brilli que el seu encantador casc antic.

Aquesta petita localitat, de poc més de 3.000 habitants, és un entramat de robustes cases amb imponents blasons a les façanes, muralles romanes, arcades gòtiques i boniques esglésies.

Travessar el portal de la Torre del Chapitel i accedir a la plaza Carlos III, admirar l’Ajuntament, tan senyorial, i prendre un vi a algunes de les seves terrasses donarà més perspectiva fantàstica de la vida a Olite.

Castillo de Olite

Monument Nacional des de 1925, l’antiga cort dels reis navarresos es va establir a Olite, en un dels castells medievals més luxosos d’Europa. La seva construcció es va porta a terme sobre una fortalesa del segle XIII, que a la seva vegada es va erigir sobre unes restes arquitectòniques romanes.

En la seva peculiar configuració es palpa la influència de l’arquitectura francesa i de al decoració mudèjar. D’això es va encarregar, al segle XV, el rei Carlos II el Noble, que va fer que els mestres artesans encarregats de l’obra viatgessin a França i a Castella per a contemplar els palaus més esplèndids del moment.

Aquesta abundància econòmica va resultar en un castell extravagant, d’estil gòtic, a base de torres, estances, galeries, jardins i patis construïts amb els més nobles materials i acabats amb una profusa decoració.

A les seves muralles es va arribar a cultivar un jardí penjant i al seus patis habitaven aus, cignes, gossades de gossos, lleons, un camell, un llop cerval, papagais, búfals i fins i tot una girafa.

Un palau en el que se celebraven grans festes, tornejos de cavalleria, espectacles artístics i corridas de toros.

El castell, per cert, té dues parts diferenciades: el Palacio Viejo, que actualment alberga un Parador Nacional; i el Palacio Nuevo, obert als visitants i que llueix el seu aspecte actual gràcies a una restauració del 1937 després de l’incendi provocat a la Guerra de la Independencia.

Referent a la visita, es pot fer per compte propi amb àudio guia o reservar un tour guiat per les seves instal·lacions. I si es viatja amb nens, també hi ha la visita infantil, la qual inclou material didàctic.

Els següents són els llocs que més destaquen de la visita:

Las Cámaras Reales: al nucli central i al voltant de les quals es distribueix la resta del castell. Destaquen els finestrals de doble esqueixada i el Patio del Naranjo, al que s’accedeix des de la Cámara de la Reina.

Las Torres: s’alcen sobre les Cámaras Reales i d’entre totes, destaquen tres: la del Homenaje, la més alta i espectacular; la de la Tres Coronas, de formes capritxoses; i la de Los Cuatro Vientos, des de la que d’antany s’assistia als tornejos i avui en dia brinda unes boniques vistes del casc urbà i les vinyes que el rodegen.

Los Jardines: tant el principal, a l’entrada del recinte, el Patio del Naranjo, que solia estar ple de tarongers, com el del Pajarera i el de la Morera. En aquest últim hi ha una morera centenària declarada Monument Natural.

Iglesia de Santa María la Real

L’església unida al castell, és un exemple delicadíssim del gòtic de Navarra, al seu interior se celebraven les cerimònies més solemnes de la cort. Precedida per un original atri exempt d’arqueries gòtiques, a la seva façana s’observa la influència dels tallers parisencs. Les seves icones i la policromia original, recuperada després de la restauració, et transporten a escenes bíbliques com l’Anunciació de Maria, el Naixement de Jesús o la Fugida d’Egipte. I a ambdós costats de la porta, relleus de la vida dels apòstols emmarcats per arqueries.

Un altre dels seus elements destacats és el gran rosetó del segon arc ogival. Els seus acolorits mosaics formen patrons abstractes i geomètrics que es pot apreciar millor a l’entrar a la nau.

A l’interior, un retaule renaixentista presidit per una talla gòtica de la Virgen i una imatge del Cristo de la Buena Muerte, en que es perceben les influències de les pintures flamenca i italiana amb escenes de la vida de la Verge i de Jesús.

Orreaga/Roncesvalles

La Colegiata de Santa María

L’origen de la Colegiata es remunta a principis del segle XII, quan Alfonso I el Batallador i el Bisbe de Pamplona van ordenar la construcció d’un hospital-monestir a la part alta de Ibañeta per atendre als peregrins. Al cap d’uns anys l’hospital es va traslladar al seu emplaçament actual.

Van ser els reis de Navarra García V Ramírez, Sanho VI el Sabio i Sancho VII el Fuerte, llurs regnats es van succeir de 1134 a 1234, qui van donar l’empenta decisiva al conjunt. Sancho VII el Fuerte va ser artífex de la construcció de la Colegiata, i aquí reposen les seves restes.

Iglesia de Santa María

L’església compta amb una talla de la Verge exquisida, amb una llum filtrada pels vitralls i amb una ressonància de so projectat a la volta sobre acull als visitants.

L’accés és lliure, i es realitza la Missa del peregrino.

La Capilla de Santiago

Un petit temple del gòtic primitiu, del segle XIII, en que la seva campana es diu que guiava als peregrins en temps de tempestes o boires.

Silo de Carlomagno

Aquest edifici romànic del segle XII conten que hi van ser enterrats els dotze parells de França, cavallers nebots de Carlomagno que van morir a Roldán l’any 778 a la Batalla de Roncesvalles.

Museo de Orreaga/Roncesvalles

Amb peces de gran valor com el Ajedrez de Carlomagno o la Esmeralda de Miramamolín. De l’escac, es diu que Carlomagno es trobava jugant sobre aquest taulell quan li van anunciar la mort del seu nebot Roldán a la Batalla de Roncesvalles. I la llegenda de la maragda conta que Miramamolín la portava al seu turbant durant la Batalla de la Navas de Tolosa al 1212. El rei Sanho el Fuerte li va arravatar com a part del botí i des de llavors forma part, juntament a les cadenes, de l’escut de Navarra.

Itzandegia

Dins del complex hi ha Itzandegia, un edifici medieval, antic hospital de peregrins, que avui s’utilitza com a sala d’usos múltiples.

https://roncesvalles.es/visita-roncesvalles

Señorío de Bertiz

Prop del Valle de Baztan, a la vora del riu Bidasoa i molt a prop del mar Cantàbric, en un poble anomenat Oieregi, hi ha un dens bosc molt acolorit, en el que la naturalesa i la llegenda es fonen en un. Aquest espai salvatge té una entrada d’un bonic jardí decorat amb delicats motius modernistes i art Nouveau.

És el Señorío de Bertiz, i és un lloc amb molta màgia, que passejant pels seus senders es troba una làmia. Per cert, les làmies eren sirenes que recorrien rius cantant i pentinant-se el cabells amb pintes d’or. Segons la llegenda, la seva tasca era la de protegir els boscos del Valle de Bertizarana. I sembla que van fer un bon treball, perquè el Señorío de Bertiz és un bosc ben considerat i amb una excel·lent biodiversitat.

Parque Natural del Señorío de Bertiz

Bertiz és un espai que gràcies a la protecció de ser un Parc Natural, alberga grans tresors naturals en les seves 2.040 hectàrees. Entre les espècies abunden, faigs, roures i les alisedes. I entre els seus habitants, hi ha cérvols, cabirols, porcs senglars i nombroses espècies d’aus.

Les opcions d’esbarjo donen per vàries visites, però per iniciar-se en els seus encants, n’hi prou en passejar un dia pel parc.

L’oficina de turisme i la caseta d’informació i venda d’entrades s’ubica a l’aparcament, al qual s’accedeix des de Oronoz. A la caseta, a més de fer-se amb els plànols del parc, també es poden comprar entrades pel Jardín Histórico-Artístico.

El jardí, amb més de 100 anys d’antiguitat és la joia del parc. En ell es pot fer un recorregut sensorial a través d’espècies de diferents parts del món: sequoies, tanques, ginkgos, llimoneres, camèlies, azalees, hortènsies, glicines o bambús, en un entorn deliciós amb estancs, ponts, glorietes i miradors en un romàntic estil art Nouveau.

Allí mateix, on hi ha una gran font amb nenúfars, es troba el Palacio de Bertiz, i just al costat, el Centro de Interpretación de la Naturaleza, que és recomanable visitar.

A més, des de l’àrea d’acollida surt una xarxa de senders, de lliure accés, que et pots submergir en les entranyes d’aquest meravellós bosc, amb sort, es pot veure algun cérvol. Es pot escollir des d’un passeig de 1,5 km sense cap dificultat fins a una caminada de 22 km que arriba al cim del Monte Aizkolegi, on es veuen unes ruïnes d’un palauet modernista, passant per uns altres senders entremitjos que revelen els usos tradicionals del bosc.

Les variades opcions senderistes sumades a la zona de pícnic coberta i a l’extensa zona de jocs infantils, fan una jornada especial.

I si el que es vol és fer-se una idea detallada de tot el treball de conservació que es porta a terme al Parque Natural del Señorío de Bertiz, no es pot acabar la visita sense passar pel Centro de Interpretación de la Naturaleza de Bertiz. Gràcies a la informació presentada en ordinadors, maquetes, jocs interactius, material reals i fotografies, es descobreix, de forma amena i didàctica, tota la riquesa que s’amaga en aquest parc.

https://www.parquedebertiz.es/informacion-es/equipamientos/centro-de-interpretacion-de-la-naturaleza.html

Una última recomanació: entorn a l’àrea d’acollida del Parc, a Oieregi, es pot gaudir de la Exposición Señorío de Bertiz. Es tracta d’una mostra de vàries escultures de gran format que, integrades al paisatge, creen un bonic espai per a l’art.

Balneario de Elgorriaga

El balneari aprofita les aigües mineromedicinals de les seves fonts, les de més salinitat d’Europa, per oferir una àmplia carta termal. Un circuit que inclou piscina, saunes zones de relaxació, i un espai singular, el flotarium, on es pot sentir la mateixa flotabilitat que al mar Mort.

Les seves modernes i relaxants instal·lacions disposen de tractaments de bellesa, gimnàs i l’opció de menjar un menú buffet. Tot això en un envejable entorn natural on es pot passejar, conèixer l’entorn i provar la rica gastronomia de la zona.

https://balnearioelgorriaga.com

Astúries

Publicat el gener 17, 2024 per mferrete

Respon

Contingut:

Història d’Astúries
Gijón
Oviedo
Avilés
Cangas de Onís
Bulnes
Ribadesella
Lastres
Bufones de Pría
Llanes
Cudillero
Luarca
Playa de Gulpiyuri
Playa de Cobijeru i Bufones de Santiuste

HISTÒRIA D’ASTÚRIES

El Principado de Asturias és una comuntat autònoma d’Espanya, amb una població d’un milió d’habitants. Banyada pel nord amb el mar Cantàbric, limita a l’oest amb Galicia, a l’est amb Cantabria, i al sud amb Castilla y León. Rep el nom de Principado per raons històriques, a l’ostentar l’hereu de la corona de Castilla i per extensió, de la corona d’Espanya el títol nobiliari de príncep d’Asturias, establert per Juan I de Castilla l’any 1388. La ciutat d’Oviedo és la capital.

Astúries va està ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior i durant el superior es va caracteritzar per les pintures rupestres de l’orient de la Comunitat. Al Mesolític es va desenvolupar una cultura original, l’asturiense. A continuació es van introduir l’Edat de Bronze, caracteritzada pels megàlits i túmuls. Durant l’Edat de Ferro, amb arrels a la tradició local del Bronze, es van desenvolupar un conjunt de comunitats que construïen i habitaven en castros. Aquestes poblacions van evolucionar localment durant tot el primer mil·lenni abans de la nostra era, fins l’arribada dels romans al nord est peninsular, que van percebre aquestes poblacions, com part d’una realitat ètnics (els astures) que no corresponia amb la realitat , ja que difícilment aquestes comunitats mantenien consciència clara de pertànyer a una estructura sociopolítica més enllà de les unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com vall o conques fluvials.

La conquesta romana sobre els celtes entre el 29 i 19 a.C. en les guerres càntabres acaba amb la conquesta d’Hispania. Durant aquest període romà van destacar els treballs miners realitzats per l’Estat Romà, amb l’or de l’occident asturià com centre de l’esquema territorial de l’època alt-imperial. L’explotació minera de les riqueses auríferes va decaure als segles II i III d.C. en favor de les mines romanes de la regió de la Dacia, conquerida per l’Imperi (esgotament total de les mines).

Després d’una pobre romanització, els visigots van intentar exercir el control sobre el territori durant el segle VI sense resultat, que va acabar a principis del segle VIII amb la invasió musulmana. El territori, com havia succeït a Roma i Toledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se al 722 una independència de facto com a Reino de Asturias després de la victòria de Pelayo a la batalla de Covadonga. A partir de llavors, el petit reducte de nobles visigots i astures va començar a recuperar el territori perdut davant la conquesta musulmana de l’any 711, va incorporar sota la seva òrbita el territori que havia passat a ser terra de ningú des del riu Eo fins al Duero i va crear durant aquest període un art propi, l’art preromànic asturià que es va estendre pels seus dominis, fins al sud de l’actual Galicia. Al segle X el centre de poder es va traslladar des d’Oviedo a León donant lloc al Reino de León. A partir d’aquí l’aïllament propiciat la serralada Cantàbrica, el trasllat dels centres de decisió del Reino i el moviment de la frontera amb els regnes de taifes de l’al-Ándalus fa que les referències històriques siguin escasses. Després de la rebel·lió del fill d’Enrique II de Trastámara, s’estableix el Principado de Asturias. Hi va haver varis intents d’independència, els més coneguts van se el comte Gonzalo Peláez o la reina Urraca que tot i aconseguint importants victòries al final van ser derrotats per les tropes del monarca a través de diferents pactes. Al segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, nombre que es va doblar amb l’arribada del panís americà al segle següent. A començaments del segle XVII es va fundar la Universidad de Oviedo seguint la idea de Fernando Valdés Salas. Tot i el modest de la institució en els seu primers segles, van passar important noms del moviment il·lustrat com Benito Feijoo, Felipe Ignacio Canga o Jovellanos, a més d’altres polítics destacats del XIX com Agustín Argüelles,

El 8 de maig de 1808, l’antiga antigua Junta general del Principado de Asturias va declarar la guerra a França, i es va proclamar sobirana, creant exèrcit propi i enviant ambaixadors a l’estranger, essent el primer organisme oficial d’Espanya en fer aquest pas. En aquest moment es van formar els cossos militars propis com el Regimiento de Candás Y Luanco. L’1 de gener de 1820 l’oficial Rafael del Riego, oriünd de la parròquia asturiana de Tña, es va revoltar a Càdiz proclamant el retorn de la Constitución de 1812.

A partir de 1830 va començar l’explotació sistemàtica del carbó i es va iniciar la Revolució Industrial a la Comunitat, especialment a la zona centre del Principado. Més tard es van establir potents indústries siderúrgiques a la Felguera (Mieres) i a Gijón al segle XIX, i a Avilés a la segona meitat del segle XX, a més de la indústria naval des del segle XIX.

El 6 d’octubre de 1934 va començar l’alçament revolucionari de la conca minera provocat per la negativa dels revolucionaris a permetre l’entrada de la CEDA al govern. La Revolución de 1934 va tenir a Astúries per escenari com la Universidad que va ser atacada pels revolucionaris i llur biblioteca es guardava fons bibliogràfics que no es van poder recuperar, o el Teatro Campoamor, en aquest cas incendiat per les forces governamentals. La Cámara Santa de la Catedral va ser dinamitada tot i que es van salvar miraculosament les seves joies.

El 25 d’agost de 1937 es va proclamar a Gijón el Consejo Soberano de Asturias y León presidit pel dirigent sindical i socialista Belarmino Tomás, acabant el conflicte el 20 d’octubre de 1937 amb la victòria de les tropes nacionals al front nord.

Després de 20 anys d’estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialització d’Astúries a les dècades de 1960 i 1970, durant el milagro económico español (1959-1973). Fortament afectat per la reconversió industrial de la dècada de 1990, el Principado va intentar potenciar els seus abundants recursos paisatgístics i naturals amb vistes al sector turístic, política que continua fins al dia d’avui.

GIJÓN

Gijón o Xixón en asturià, amb més de 250.000 habitants és la localitat més poblada d’Astúries. La seva situació central dins de la línia costera asturiana, la converteixen en un destí turístic de primera categoria.

Playa de San Lorenzo

És impossible començar d’una altra manera, i es que estem davant de la icona per excel·lència de Gijón, una de les millors platges urbanes d’Espanya i motiu d’orgull local. Des de l’Església de San Pedro fins a la desembocadura del riu Piles, un quilòmetre i mig d’arena daurada en forma de mitja lluna i banyada pel Mar Cantàbric amb un onatge especial.

Més enllà de la temporada d’estiu, aquesta platja es degusta en qualsevol època de l’any. És molt bonic passejar pel Passeig de San Lorenzo, paral·lel a l’arenal, i gaudir de les vistes que ofereix sobre bona part del casc històric. Especialment bonic és el punt de vista que ofereix l’anomenada Escalerona, l’accés més monumental de la platja.

Plaza Mayor

Entrant al casc històric a través d’un dels punts més reconeguts, la bellíssima Plaza Mayor, de grans mides i rodejada d’edificis porticats, crida l’atenció l’edifici de l’Ajuntament de Gijón. L’origen de la plaça i de la majoria dels seus elegants edificis el situem a meitats del segle XIX.

Palacio de Revillagigedo

Un monument de destaca per sobre dels altres, la seva situació al Port Esportiu i l’estàtua de Don Pelayo, i la monumentalitat d’aquest gran palau barroc del segle XVIII la fan brillar amb llom pròpia. En realitat podem parlar d’un conjunt arquitectònic, el propi palau que avui fa funcions de centre cultural i d’exposicions i adossada a aquest la Colegiata de San Juan Bautista.

Per cert, ja estem al barri de Cimavilla, el més bonic i històric de la ciutat, i això mereix un apartat propi.

Barrio de Cimavilla

El barri de Cimavilla és per gaudir-lo en calma, per perdre’s sens rumb pels carrers i places, per parar a reposar forces en algun dels seus bars o sidreries i, també per realitzar algunes de les visites més interessants de Gijón. I es que ens trobem a l’anomenat barri Alto, el cor de la ciutat, un barri de passat mariner que avui ensenyar la seva història a cada pas, a cada casa, palau, casa d’arquitectura tradicional i museu.

I entre aquestes visites de caràcter imprescindible estan les Termes Romanes de Campo Valdes, l’Església de San Pedro i el Museu Casa Natal de Jovellanos (figura clau en la gran expansió urbanística i econòmica de Gijón dels segles XXVIII i XIX, entre altres llocs.

Cerro de Santa Catalina

Un altre dels llocs icònics és el cerro de Santa Catalina, en realitat ens trobem dins de la península de Santa Catalina, la mateixa en la que s’ubica el barri històric de Cimavilla, i davant d’un ampli espai verd ple d’antigues construccions militars.

Però si hi ha alguna cosa que destaca, més enllà de les impressionants vistes de la costa de Gijón, és l’enorme escultura de formigó, obra de Eduardo Chillida, el Elogio del Horizonte. Aquesta curiosa obra de perfil inconfusible es va construir amb el propòsit de ser admirada des de lluny i en distàncies cures gràcies a l’efecte de la reverberació que crea el vent al xocar contra el formigó. Simplement, tanca els ulls i aguditza els sentits.

La Laboral

Allunyant-se del centre de la ciutat, fa dècades es va erigir amb el propòsit de convertir-se en orfenat miner, avui es mostra radiant com una impressionant Ciutat de la Cultura en el que està considerat l’edifici civil més gran d’Espanya. Etiquetes a part, aquesta construcció impressiona, per una història fascinant, una magnitud inusitada i una bellesa arquitectònica.

A més d’admirar l’edifici per fora de manera completament gratuïta, és recomanable unir-se a les visites guiades que ofereixen.

web oficial de La Laboral

Jardín Botánico Atlántico

Un enorme museu vegetal de 25 hectàrees que recull des de jardins romàntics, rius, estancs, impressionants boscos de diferents espècies. Ens trobem a pocs metres de distància de La Laboral però, per moments, dóna la sensació de trobar-nos molt lluny de la ciutat.

Això si, calcula bé el temps perquè necessitaràs almenys dues hores per poder passejar de manera relaxada pels millors racons del parc.

OVIEDO

Plaza de la Catedral i Catedral de Oviedo

A la plaça de la Catedral es troba la Catedral d’Oviedo, la Santa Iglesia Basílica Catedral Metropolitana de San Salvador de Oviedo. D’estil predominant gòtic, l’edifici presenta característiques constructives des del preromànic (a la seva Cámara Santa) fins al barroc.

La Catedral té nombrosos atractius com les portes de fusta de noguer i els seus precisos tallats o el seu majestuós interior. No obstant, l’espai de més valor de tot el conjunt és la mencionada Cámara Santa, en la que es troben diverses relíquies religioses com l’Arca Santa o la Cruz de la Victoria. A la part inferior de la Cámara Santa es troba la Cripta de Santa Leocadia.

Davant de la Catedral, a la plaça hi ha un placa que anuncia el principi dels Caminos de Santiago Primitivo i de la Costa.

Al costat oposat de la plaça es pot veure una de les més de 100 estàtues de que hi ha a Oviedo, la de Ana Ozores (La Regenta), la protagonista de l’obra de Lopoldo Alas (Clarín). I davant de La Regenta, l’interessantíssim Museo de Bellas Artes de Asturias.

Museo de Bellas Artes de Asturias

Situat a la Plaça de la Catedral, el Museu disposa d’una espectacular col·lecció d’obres i autors: El Greco, Dalí, Goya, Picasso, Zurbarán. Una enorme selecció d’autors des del segle XIV fins al segle XXI en un edifici on es poden veure restes de l’Oviedo més antic.

Museo Arqueológico de Asturias

També situat a la plaça de la Catedral, el Museu Arqueológico de Asturias es troba ubicat a l’antic monestir de San Vicente (llur claustre s’ha afegit i integrat a la vista). Per les seves modernes instal·lacions es pot fer un viatge interacció des de la prehistòria fins als tremps del Regne d’Astúries.

Plaza de la Constitución

A 5 minuts a peu des de la catedral es troba la Plaça de la Constitución, aquí hi ha edificis emblemàtics: l’Ajuntament d’Oviedo, construït sobre el que, es pensa, era l’antiga muralla de la ciutat i l’església de San Isidoro, construïda al segle XVI al costat d’un col·legi jesuïta que va se enderrocat al 1873 per construir el mercat de El Fontán.

Plaza de Trascorrales

Enganxada a la plaça de la Constitució es troba la plaça de Trascorrales o de la Burra, possiblement, l’espai urbà més bonic que hi ha a Oviedo. Aquesta plaça d’edificis acolorits i ambient relaxat, es poden trobar tres estàtues més: la de la Burra, la Lechera i El Vendedor de Pescado i la Pescadera.

Mercado de El Fontán

El mercat de Fontán va ser construït a finals del segle XIX sobre el ja mencionat col·legi jesuïta com a solució teulada al preexistent mercat localitzat a la plaça de El Fontán. L’edifici és una bonica estructura envidriada que tanca diverses botigues i establiments per poder degustar de la gastronomia asturiana.

La plaça de El Fontán és el nucli del mercat original, construït al segle XVIII. Després d’una intensa rehabilitació de les seves façanes, la plaça és ara un dels llocs més bonics del casc antic d’Oviedo i segueix acollint paradetes ambulants, així com la plaça de Daoíz y Velarde i els carrers confrontats.

Fragment de la Muralla Vieja

Si caminem pel carrer del Peso des de la plaça de la Constitución podem trobar a mà dreta un fragment de la muralla erigida per Alfonso X al segle XIII. Continuant pel Peso fins al carrer Altamirano arribem a la Universitat d’Oviedo.

Universidad de Oviedo

Al centre del pati de la Universitat d’Oviedo es troba, assegut, el seu precursor, l’arquebisbe Fernando de Valdés Salas. Com a curiositat de la seva història recent, a les parets es poden trobar impactes de bales produïdes durant la revolució dels mines de 1934.

Plaza de la Escandalera

La plaça de la Escandalera ja està fora del que es considera antic. Aquesta plaça es pot trobar la placa commemorativa a l’antic carbaió que va està aquí durant segles fins al seu enderroc al 1879. El conjunt d’edifici d’aquest espai i l’estàtua La Maternidad de Fernando Botero fan d’ella un lloc interessant, aquí hi ha també el Teatre Campoamor, lloc en el se celebra la cerimònia dels Premis Princesa d’Astúries.

Teatro Campoamor

Oviedo és sinònim dels Premis Princesa d’Astúries i aquests són sinònims del Teatre Campoamor. Aquest lloc és l’epicentre de l’activitat operística de la ciutat i aquí es pot gaudir d’una extensa programació durant tot l’any. A l’estiu s’afegeixen també visites teatralitzades, en les que es pot gaudir de la bellesa del seu interior, on destaca la làmpada de 900 kg.

Campo de San Francisco

El parc central d’Oviedo (tot i que als locals els agrada anomenar-lo campo) és el Campo de San Francisco, Es troba molt a prop de la plaça de la Escandalera i l’estàtua de Mafalda, molt similar a la que es troba al passeig de la Historieta de Buenos Aires. Molt a prop del Campo de San Francisco, al carrer Milicias Nacionales es troba una altra estàtua famosa, la de Woody Allen.

Palacio de Exposiciones y Congresos

El Palau de Exposiciones y Congresos és el Calatrava d’Oviedo. Dissenyat pel famós arquitecte, la seva presència no deixa indiferent a ningú. Descomunal i contemporani com impressionant (per bo o per dolent) en les seves línies constructives. El seu interior, dissenyat per a generar una bona acústica és un dels punts més atractius.

Iglesia Santa María del Naranco

Aquesta joia preromànica de l’art asturià es troba a 4 km de la ciutat, a la pujada del Monte Naranco. Edificada al segle IX, el seu origen no va ser una església, sinó un palau. Esvelta i proporcionada i amb les seves columnes soquejades (decorades amb motius de sogues) es pot conservar gràcies a la seva transformació en església al segle XII.

Horaris i reserves a Web Santa María del Naranco.

Iglesia San Miguel de Lillo

Construïda en les mateixes dates que l’església de Santa María del Naranco pel rei Ramiro I, el que avui es veu de San Miguel de Lillo, és la tercera part de l’església completa, la qual va col·lapsar per un moviment de terra al segle X. Al segle XII es va reconstruir parcialment. El seu interior només pot ser visitat amb guia, i allí es realitzen tasques de restauració de frescos en el que apareixen les primeres representacions de figures.

Iglesia San Julián de los Prados

Algunes dècades més antiga que les dues anterior (tot i que no se sap en exactitud el moment de la seva construcció), l’església de San Julián de los Prados és un altre lloc fonamental pels amants de l’art i la història.

AVILÉS

Casco Antiguo

De totes les coses per veure a Avilés, sense dubte, la principal és el casc antic, de fet per a moltes persones, i no només els natius d’Avilés, és el més bonic d’Astúries.

El casc antic d’Avilés va ser declarat Conjunt Històric-Artístic al 1955 i, entre altres qualitats, té la curiosa dada de ser la segona ciutat amb més porxos d’Espanya, desprès de Santiago de Compostela. L’eix del casc antic és la plaça Pedro Menéndez de Avilés (un dels personatges notables).

Des de la plaça cap al nord trobarem el barri de Sabugo, el dels mariners.
Cap al sudest ens trobarem la plaça i el mercat de Abastos.
Cap al sud hi ha l’espai més extens del casc antic i nucli central d’Avilés, amb la Plaça de España, la plaça de Domingo Álvarez Acebal, el Parc de Ferrera i l’emblemàtic carrer Galiana, entre altres punts d’interès.
Cap a l’oest hi ha el Centre Niemeyer.

Barrio de Sabugo

El barri de Sabugo és conegut com el barri de mariners. Se situa en un petit promontori, al costat de la ria i el ell destaquen:

La plaça Carbayo i l’església de Sabugo o Església Vieja de Sabugo del segle XIII.
El petit i fotogènic carrer de Baces Candamo.
La imponent església de Santo Tomás de Canterbury.

En un dels seus carrers, el carrer de la Estación, es pot trobar una estàtua que no deixa a ningú indiferent, es tracta de la Monstrua.

La Monstrua era el nom amb el que es coneixia a Eugenia Martínez Vallejo. Eugenia va néixer amb una malaltia congènita que afectava al seu metabolisme, provocant-li una marcada obesitat. Degut a això va ser cridada pel monarca Carlos II per incloure-la entre els servidors coneguts en aquella època com gente de placeer, personatges destinats al divertiment de la cort. Durant aquella època va ser quan el pintor avilès Juan Carreño Miranda la va retratar en dues obres, La Monstrua vestida i la Monstrua desnuda, com a paral·lelisme de las majas de Goya. Al 1997, la vil·la d’Avilés va rendir homenatge a Carreño de Miranda amb la reproducció en bronze de la Monstrua vestida, obra de l’escultor Amado González Hevia.

Mercado de Abastos

A la plaça de Hermanos Orbón es troba el mercat de Las Aceñas o mercat de Abastos, el principal d’Avilés. Va ser construït al segle XIX i restaurat al 2010.

Plaza de Camposagrado

El més destacat d’aquesta plaça és la presència de l’Escuela Superior de Arte del Principado de Asturias, amb la façana d’estil barroc.

Museo de Historia Urbana de Avilés

El lloc ideal per conèixer a fons la història de Avilés, des dels seus orígens com la primera vil·la cantàbrica fins al seu recent passat industrial. Al llard de les seves diferents plantes i amb mitjans audiovisuals es pot entendre millor la identitat de la ciutat.

Horari:

De dimarts a divendres: 10:30 a 13:30h / 16:00 a 20:00h
Dissabtes: 11:00 a 13:30h / 16:00 a 20:00h
Diumenges i festius: 11:00 a 13:30h
Dilluns tancat.

Entrada gratuïta

Iglesia de San Antonio de Padua (Antics Padres Franciscanos)

Situada a la plaça Carlos Lobo, davant del Museu de d’Història Urbana, aquesta és una església romànica del segle XII. A aquest lloc es troba la tomba de Pedro Menéndez, l’avançat de la Florida, navegant i fundador de la ciutat més antiga d’Estats Units, San Agustín de la Florida.

Plaza de España o El Parche

La plaça d’España, també coneguda com el Parche, és el centre neuràlgic d’Avilés. Allí es troba l’edifici de l’Ajuntament. Cal destacar la bellesa dels carrers que donen a la plaça, com el carrer de la Ferrería, el carrer de la Cámara o el carrer de Rivero, antiga zona d’artesans i ara lloc habitual de pelegrins en el seu camí cap a Santiago.

Plaza Domingo Álvarez Acebal i Iglesia San Nicolás de Bari

Un dels espais oberts més bonics d’Avilés és la plaça de Domingo Álvarez Acebal. El conjunt que formen les seves façanes, com la del Palau de Basera i l’església de San Nicolás de Bari, així com el seu parterre enjardinat, preparen pel que és, possiblement, el carrer més bonic de tot Avilés, el carrer Galiana.

A un costat de la plaça es pot trobar la Font de los Caños de San Nicolás, del segle XVII i en la que es representen sis caps humans.

Calle Galiana i Hórreo Carbayedo

El carrer Galiana va ser construït al segle XVII durant l’expansió barroca de la ciutat, amb 252 metres, és el carrer amb porxos més llarg d’Avilés i l’únic de conserva el doble tipus de sòl: la zona empedrada per als ramats i la gent que portava madreñas (el calçat tradicional asturià) i la zona per a la resta de transeünts. A part, als habitatges del carrer, de doble altura, es troba damunt de cada porta, sobre el sostre, un forat quadrat que servia d’espiell per veure qui era el visitant.

Al final del carrer Galiana es troba la plaça Carbayedo amb un gran hórreo al seu centre.

Parque de Ferrera

Aquest lloc va ser durant segles el terreny de gaudiment de diversos marquesos que habitaven el proper Palau de Ferrera. Finalment, va ser convertit en espai públic, inaugurat al 1976. El parc és d’estil anglès, a excepció d’una petita zona, que és d’estil francès.

Centro Niemeyer

El centre Niemeyer es un centre cultural dissenyat per Oscar Niemeyer. Es troba situat al mig de la ria i va ser una donació de l’arquitecte al Principat d’Astúries pel XXV aniversari dels Premis Príncep d’Astúries. Es tracta de la única obra de Niemeyer a Espanya i és, segons paraules del propi arquitecte, la seva obra més important a Europa.

El centre és una barreja entre escultura i arquitectura i pretén ser un oda a la naturalesa. El complex està format per diversos elements, com una enorme plaça, l’auditori (en forma d’ona), la cúpula (que serveix com a centre d’exposicions i simbolitza una muntanya), la torre-mirador (amb forma d’arbre) i l’edifici polivalent. Com element assemblador del conjunt. Niemeyer va dissenyar una passarel·la (no funcional) com si fos un riu que discórrer des de la muntanya fins al mar.

Cementerio de la Carriona

El cementiri de la Carriona forma part de l’ASCE (Association on Significant Cementeries in Europe), la xarxa europea de cementiris amb interès històric (on també es troba el Cementiri de los Ingleses de la Costa da Morte gallega).

La Carriona destaca, sobretot, per tenir algunes escultures de gran bellesa, convertint-se en tot un museu d’art (i també d’història) a l’aire lliure. A aquest lloc es troba una figura guardonada al 2015 com la millor escultura funerària d’Espanya: l’estàtua de l’Àngel de la tomba de la marquesa de San Juan de Nieva, obra de l’artista d’Oviedo Cipriano Folgueras.

A l’entrada del cementiri es troba un petit centre d’interpretació del cementiri, en el que s’indiquen dades històriques sobre alguns personatges enterrats, i la seva rellevància històrica per a la ciutat d’Avilés.

Museo de Anclas Philippe Cousteau

Tot i que està ubicat a la península de la Peñoña, a Salinas, inclou el museu d’àncores Philippe Cousteau com una altra de les coses per veure als voltants d’Avilés.

Es tracta d’un conjunt monumental a l’aire lliure format per diversos elements:

Una coberta de veles i àncores de diferents vaixells històrics (donats per diferents navilieres).
Un gran mural ceràmic.
Un pont que dóna accés a una mirador voladís sobre el mar.
Un bust en bronze de Philippe Cousteau.

Playa de Salinas i playa de El Espartal

Just al costat del museu d’àncores Philippe Cousteau hi ha la platja de Salinas, la més propera a la ciutat d’Avilés. A continuació de la de Salinas es troba la platja de El Espartal, d’especial interès per la zona de dunes, que poden recórrer gràcies a un sistema de passarel·les.

Playa de Salinas amb el Museo d’Anclas Philippe Cousteau

CANGAS DE ONÍS

És una de les imatges més icones de la comunitat, un racó del Parque Nacional Picos de Europa. Un lloc encantador. Des de l’encant de la població de Cangas de Onís i el seu espectacular pont romà, fins a la Basílica de Santa María la Real de Covadonga i la Santa Cueva. Tot un preàmbul que es troba al final d’una preciosa carretera de muntanya: els Llacs de Covadonga, tres llacs d’origen glaciar completament rodejats de muntanyes i de gran bellesa.

Aquest lloc ha canviat moltíssim amb els anys, la carretera d’accés es troba en perfectes condicions però acostuma a estar molt freqüentada per turistes. Per això, és més recomanable visitar-lo fora dels mesos d’estiu, ponts festius i dies de Setmana Santa. Durant aquestes dates, es talla l’accés de vehicles privats, i s’ha d’utilitzar obligatòriament autobusos habilitats.

Per cert, Cangas de Onís és un lloc ideal per pernoctar diversos dies i descobrir gran part d’aquest parc nacional. Té encant, molt d’ambient i moltes opcions d’allotjament tant al centre com a la perifèria. Perfecte per una escapada d’un cap de setmana o de 3 o 4 dies complets. També és aconsellable visitar Arriondas, a només 8 kilòmetres de distància i amb gran fama per ser punt de partida del Descens Internacional del Sella.

Puente Romano

És el símbol indiscutible de Cangas de Onís i de les imatges més difoses d’Astúries. Tal com succeeix en altres llocs, el pont romà només un sobrenom, ja que en realitat estem davant d’una construcció que data de l’època medieval. També conegut com el Puentón i esvelt com pocs, compta amb tres arcs asimètrics sobre cristal·lines aigües del riu Sella i de del més gran penja la Creu de la Victòria.

Iglesia de la Asunción

L’Església crida molt l’atenció pel seu exterior de pedra vermella i un esvelt campanar de tres pisos escalonats. A més davant hi ha l’escultura del guerrer Don Pelayo.

Ermita de la Santa Cruz

De l’Ermita de Santa Cruz es diu que va ser el primer temple cristià que es va construir a Astúries després de la reconquesta i que albergava al seu interior la famosa creu de fusta que va enarborar Pelayo a la Batalla de Covadonga i que, posteriorment, es va convertir en la Creu de la Victòria. Aquesta mateixa creu que ja hem vist al Pont Romà. I si per si fos poc, aquest edifici es va construir sobre un dolmen que data del 4.000 a.C.

Centro Histórico

Després de descobrir els monuments més destacats de Cangas de Onís, toca passejar pels carrers del centre històric. No és una zona molt àmplia però si bastant coqueta. Racons amb encant són l’Ajuntament de Cangas de Onís, la Casa Riera d’estil indià i avui reconvertida en oficina de turisme, la preciosa Plaça del Mercat i alguns carrers de vianants replets de negocis com el carrer San Pelayo.

Que Cangas de Onís gaudeix d’ambient pels carrers més cèntrics, especialment durant els mesos de bon temps, no és cap secret. La seva estratègica situació dins de la comunitat, unida a una gastronomia per llepar-se els dits ha fet la resta. Restaurants recomanats són La Sifoneria (Carrer San Pelayo 28) o el Molín de Pedrera (Carrer Rio Gueña 2), entre d’altres.

Santuario i Lagos de Covadonga

Segurament siguin uns dels paisatges d’alta muntanya més fotografiats d’Espanya. I es que els Llacs de Covadonga ofereixen tot el que es desitja del Picos d’Europa. Una postal idíl·lica en dies de sol i molta càrrega de misticisme en jornades de boira espessa. Un paradís per a muntanyencs, aficionats a senderisme, fotògrafs, o simplement persones que vulguin gaudir d’un entorn inigualable i de fàcil accés.

Des de Cangas de Onís en poc més de 10 minuts en cotxe i a través d ela carretera AS-262 s’arriba a la primera parada. Una cita amb la història a la Basílica de Santa Maria la Real de Covadonga i el Santuari de Covadonga. Aquesta última tracta d’una petita capella en honor a “La Santina” junt amb la tomba de Don Pelayo.

Després toca emprendre el camí per una carretera de muntanya panoràmica fins al propis Llacs de Covadonga.

Amb la massificació de la temporada alta, es tanca el trànsit de la carretera d’accés (estiu, setmana santa i ponts). La única forma d’arribar-hi és amb el propi vehicle si s’arriba abans del tancament de la carretera a les 8:30 h., o agafant la línia especial d’autobusos que realitzen la ruta Cangas de Onís – Covadonga – Llacs durant tot el dia amb quatre parades intermitges.

En qualsevol cas, l’experiència serà molt més satisfactòria en altres moments de l’any, menys gent, millor facilitat d’accés i més gaudiment dins d’un espai natural únic.

També es poden contractar activitats de turisme actiu o excursions organitzades en 4×4:

Excursión a los Lagos de Covadonga desde Cangas de Onís
Tour en jeep + ruta del Cares desde Cangas de Onís (excursió molt demanada perquè permet fer la ruta del Cares només d’anada i estalviar-te 12 km a peu).
Tour en jeep por Picos de Europa desde Cangas de Onís
Descenso del Sella desde Cangas de Onís

Basílica de Santa Maria la Real de Covadonga

Valle de Angón

És una vall poc coneguda i està a només mitja hora en Cotxe de Cangas de Onís. El pla és endinsar-se en una bonica vall dins del Parc Nacional Picos d’Europa. I és que la majoria de turistes van directes als Llacs de Covadonga i s’obliden dels racons encantadors com aquest.

El bonic és caminar a través d’una ruta de senderisme senzilla i amb molta recompensa. Cal deixar el cotxe al petit poblet de Portilla de Angón per recórrer a peu un sender d’uns 11 km. (anada i tornada) fins la Jocica i de tres hores de durada aproximada.

Desfiladero de los Beyos i Parque Natural de Ponga

Una altra zona que inexplicablement no atrauen tant al turisme i que és espectacular, es tracta del preciós Parc Natural de Ponga, un espai protegit amb molts llocs naturals visitables que et deixen sense paraules com el Congost de los Beyos, el Congost de Ponga, caminar per l’impressionant Bosc de Peloño i gaudir de l’encant de Sant Juan de Beleño.

Valle de Sajambre

Tornem al Parc Nacional Picos d’Europa per descobrir una de les seves vessants més desconegudes, la Vall lleonesa de Sajambre. Aquest lloc és pura màgia, màgia per l’encant dels seus pobles, per l’espectacularitat dels seus miradors, per l’intens color verd i la frondositat dels seus boscos, i la visió que ofereix de les grans i properes roques dels Picos d’Europa.

La Vall de Sajambre està format per cinc pobles: Oseja de Sajambre, Pío de Sajambre, Ribota de Sajambre, Soto de Sajambre i Vierdes de Sajambre, i el riu Sella més salvatge neix aquí i salva un desnivell de 1.100 metres entre ràpids i cascades abans d’internar-se en territori asturià i formar part de l’espectacular Congost de los Beyos.

El terreny és ideal per a realitzar una ruta de senderisme combinada amb visites a pobles i miradors, aquesta és una proposta de les més senzilles, però hi ha una gran lista de senderos per la zona.

Ruta de Vegabaño al Valle de Sajambre

Aquesta ruta de senderisme per la Vall de Sajambre és senzilla, bonica i amb unes vistes espectaculars del sector lleonès dels Picos d’Europa. Des dels boscos i les espesses praderes que formen el paisatge pel que caminarem, fins a les fantàstiques vistes dels Picos d’Europa que gran part de l’any estan nevats. Resumint, la ruta a Vegabaño és 100% recomanable i apta per a tots els públics.

Dades pràctiques de la ruta:

Accés: des del poble de Soto de Sajambre.
Recorregut: circular.
Dificultat: Baixa.
Longitud: 10 km.
Ben senyalitzada (en algun tram és fàcil saltar-se algun desviament, pel que és recomanable seguir el track de la ruta).
Temps estimat: 3 hores i mitja.
Desnivell: 500 metres de desnivell de pujada i baixada.

L’inici de la ruta se situa al mateix poble de Soto de Sajambre. Arribar fins aquí ja és un regal per a la vista. Es passa per alguns miradors molt recomanables com el de Vistalegre. A Soto de Sajambre cal deixar el cotxe aparcat al pàrquing senyalitzat pocs metres abans d’arribar a l’inici del poble.

Un cop dins del poble, es veuen les indicacions de diversos senders, un GR-201 i un PR-PNPE-9, molts atents perquè s’utilitzaran ambdós senders. L’anada es fa a través del PR-PNPE-9, un sender circular de petit recorregut del Parc Nacional de Picos d’Europa, i es fa el tram més curt, l’anomenat Camino Viejo.

Deixant enrere les últimes cases, comencem ascendint suaument guanyant altura entre els extensos prats. Més endavant ens rebrà un espès bosc de fagedes que ens acompanyarà fins al punt més bonic de la ruta, la Majada de Vegabaño. Es tracta d’una gran pradera amb petites cases de pastors de pedra disseminades per tot el terreny. L’entorn, voltejats dels Picos d’Europa és idíl·lic i val la pena una bona parada per gaudir-ho.

Continuem per la mateixa senda per arribar als pocs minuts al Refugi de Vegabaño. El lloc té unes vistes excel·lents.

Per tornar es disposa de dues opcions, realitzar la ruta circular que ofereix el PR-PNPE-9 o tornar, per una altre camí que acaba desembocant a la Senda del Arcediano, o el que és el mateix, el GR-201, llurs indicacions havíem vist a Soto a l’inici de la ruta.

El tram de tornada pel GR-201 és realment bonic i recomanable. També és un mica més complicat, ja que haurem de prendre algunes interseccions i diferents senders com un petit tram del PR-7. Pel que és important descarregar-se el track. El camí és senzill però també és fàcil prendre desviacions incorrectes i perdre’s.

Ruta de Cares

Considerada com una de les rutes de senderisme més belles d’Espanya, la ruta de Cares ofereix un extens i profund congost excavat per aigües salvatges i cristal·lines del riu Cares.

Conseqüències? Les mateixes que Covadonga, massificació durant els mesos d’estiu i ponts. El sender és estret i resulta molt incòmode creuar-se amb altres senderistes contínuament.

Es tracta d’una ruta lineal súper senzilla de 12 km., amb poc desnivell i una paisatges espectaculars. Es pot iniciar des del poblet de Caín a la província de Lleó, o des de Poncebos a Astúries (a 40 minuts en cotxe des de Cangas de Onís).

Recorda que si no es disposa de vehicle a l’altre extrem de la ruta (o s’ha començat a Poncebos o a Caín) o si no s’ha contractat el servei privat de taxi, caldrà realitzar aquest sender d’anada i tornada. Això suposa caminar 24 km i unes 6 o 7 hores de duració, així que pels que no estiguin acostumats a grans caminades o vulguin aprofitar la jornada al màxim, és recomanable l’excursió des de Cangas de Onís en 4×4 amb ruta del Cares inclosa. Et porten a visitar bonics miradors pel camí, et deixen a Caín i et recullen al final de la ruta a Poncebos. És l’opció més còmoda per a realitzar des de Cangas i resulta bastant econòmica.

A més si s’està per la zona i es disposa de cotxe, és recomanable apropar-se fins a Sostres i Tresviso. Són dos pobles molt bonics dels Picos d’Europa.

BULNES

Aquesta petita localitat asturiana està aïllada dins del Parc Nacional Picos d’Europa. No existeix accés per carretera però, hi ha dues opcions: una ruta de senderisme preciosa o la pujada en funicular.

Abans d’entrar en matèria, per situar-nos, ens trobem dins del Parc Nacional Picos d’Europa, en ple Massís Central a la seva vessant asturiana. Es tracta d’una de les zones més visitades d’aquest espai natural, ja que molt a prop es troba l’inici de la popular Ruta de Cares o llocs emblemàtics com els Llacs de Covadonga. Però Bulnes és un petit poble de poc més de 30 habitants censats i unes quantes cases encaixades entre les roques.

Ruta a Bulnes des de Poncebos a peu

És la opció més bonica de totes. Es tracta d’un petit esforç que tindrà una merescuda recompensa. És un sender fàcil amb una mica de desnivell, que si s’està acostumat a caminar, es pot fer en família.

Accés: la ruta s’inicia des de Poncebos (igual que la ruta del Cares).
Recorregut: lineal (anada i tornada pel mateix sender).
Dificultat: mitja/baixa (compta amb desnivell i molta pedra).
Ben senyalitzada.
Longitud: 8 km. (anada i tornada).
Temps estimat: 2 h 30´ (anada i tornada).
Desnivell: 500 metres de pujada i baixada.

El primer que cal fer és aparcar el cotxe, hi ha aparcaments habilitats, però si s’hi va en temporada alta, és difícil trobar algun forat ja que Poncebos també és el punt des del qual s’inicia la ruta de Cares. El millor és matinar el màxim possible tant per trobar aparcament com per caminar amb més tranquil·litat.

Una altra opció és deixar el cotxe a Arenas de Cabrales i agafar uns dels autobusos que surten cap a Poncebos de forma regular. Els horaris canvien cada any, és millor informar-se abans.

Un cop aparcat el cotxe, toca començar a caminar. Des dels aparcaments habilitats se segueix a peu per la carretera fins que, just després de creuar per un túnel, cal agafar un desviament a l’esquerra, que porta directe cap al Pont de la Jaya. A partir d’aquí, el recorregut discórrer pel sender anomenat Canal de Tejo.

La ruta de Bulnes comença a salva desnivell sense descans entre molta pedra solta, i amb sort algun ramat de cabres. Els continus zig-zag i sempre a l’esquerra del rierol que ens acompanyarà durant tota la travessia, la vall per la qual caminem s’obre deixant-nos unes estupendes panoràmiques.

Un cop superat l’ascens pel canal, en breu ens trobem amb la sortida del funicular de Bulnes i un agradable passeig pla fins al propi poble.

Fins a la construcció del funicular, Bulnes es trobava completament aïllada. Sempre ha estat tradicionalment lloc de pas dels muntanyencs que es proposaven arribar al cim del Pico Urriellu.

Rodejat de impressionants roques calcàries, en l’actualitat el poble de Bulnes està encarat cap al turisme. Totes les seves cases estan decorades amb flors i ofereixen des de bars on degustar la seva preuada gastronomia, fins a allotjament rurals i petites botiges d’artesania.

Tot i la seva mida, la localitat de Bulnes es divideix en dos petits barris, la Villa de que estàvem parlant i Bulnes de Arriba, per arribar a aquest últim cal agafar un desviament, val la pena recórrer cada racó.

També es pot accedir al Mirador del Naranjo, el Pico de Uriellu de Bulnes, des de Bulnes està a 10 minuts, només al seguir el mateix sender pel que hem arribat sense creuar el riu, no té pèrdua i està indicat.

Funicular de Bulnes: preu i horaris

En menys de 10 minuts salva la longitud de 2 km i un desnivell de 400 metres sota les entranyes de la muntanya asturiana.

La freqüència en temporada alta és de cada 30 minuts des de les 10 fins les 20 hores (des de l’1 de juny al 12 d’octubre, ponts i festius). Fora d’aquesta temporada només funciona de 10 a 12:30 i de 14 a 18 hores.

És una opció bona pels que no estiguin acostumats a caminar i per dies de pluja o mala meteorologia.

Una bona opció és la combinació de les dues opcions, fer la ruta de pujada a Bulnes a peu i la baixada amb funicular.

Preu:

Un trajecte: 17,61€.
Anada i tornada: 22,16€.

RIBADESELLA

Puente del Sella

Una construcció que, por cert, marca el final de la carrera internacional de piragües que se celebra cada any a primers d’agosto des d’Arriondas, convertint aquesta petita localitat en epicentre d’una celebració ben regada de sidra.

Abans de trobar el pont al marge oriental del riu hi ha un ampli aparcament on estacionar el cotxe davant de l’anomenat Passeig de los Vencedores del Sella. Es tracta d’un agradable passeig a la vora del riu on es troba una escultura piragüita i el podi històric dels guanyadors de la prova esportiva.

A l’altre costat del riu després de creuar el pont hi ha un petit pac ocupat per un hórreo tradicional asturià (Construcció de fusta aixecada sobre quatre pilars que està destinada a guardar el gra de manera que aquest quedi aïllat de la humitat; és característica del nord est d’España, en especial d’Astúries i Galícia) des del que s’obtenen meravelloses vistes de la desembocadura del Sella.

Centro Histórico

També anomenat Barri de Portiellu, es tracta d’un barri antic de pescadors que ha perdut bona part del seu caràcter a favor de grans palauets i façanes senyorials. Sigui com sigui, encara queden racons on gaudir d’un cert aire mariner pels carrerons estrets amb cases de colors.

Es tracta d’una àrea bastant petita que no té pèrdua. Alguns dels edificis més importants d’aquesta zona són: el Palau de Prieto Cutre (avui ocupat per l’Ajuntament), la Casa de Ardines o el Palau de los Prieto-Mellado.

Imatge del Centre Històric de Ribadesella

Iglesia de Santa María Magdalena

Al cor del centre històric s’aixeca aquest temple de principis del segle XX. Els seus dos torreons són perfectament visibles des de la llunyania i en el seu interior destaquen quatre pintures murals treballades al fresc per artistes locals.

Playa de la Atalaya

Sembla mentida que només cal recórrer uns pocs metres des del centre històric de Ribadesella per topar-se amb una platja d’uns 100 metres de longitud, rocosa i salvatge. Normalment hi ha poca ocupació i disposa d’aparcament.

L’accés de vianants fins a la platja també comporta descobrir la Plaça de la Atalaya en la que s’ubica un impressionant palauet d’estil colonial i la Torre de la Atalaya que data del segle XIX.

Playa de Santa María i cases d’Indianos

Platja de sorra clara, a més al llarg del passeig acompanya bona part de la longitud d’aquesta platja de 1,5 km la filera de vil·les i palauets indians pertanyents a la burgesia de principis del segle XX.

Mirador Punta del Pozo

Just al final de la platja de la Marina comença un camí que, en pocs minuts, condueix fins al mirador Punta de Pozo. Des d’aquí no només podrem tenir una altra visió de la platja de Santa Marina en tota la seva extensió, sinó que durant la marea baixa l’àrea pedregosa on es troba el mirador amaga petjades fossilitzades de dinosaure.

Cal recordar que aquesta zona asturiana és molt prolífica en jaciments de icnites. De fet, es coneguda com la Costa de los Dinosauros amb restes arqueològiques de gran importància a la platja de Merón i a la Platja de la Griega, entre altres.

Cueva del Tito Bustillo, la Cuevona de Ardines i Centro de Arte Rupestre

La Cova del Tito Bustillo i les seves importantíssimes i excel·lentment conservades pintures rupestres són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Tot i que de menor importància, en aquest complex de coves naturals també es pot visitar de manera separada la Cuevona de Ardines, famosa per la seva mida i les seves formacions geològiques.

Per visitar qualsevol de les dues coves, a les que es pot accedir en cotxe o a peu en pocs minuts des del centre de Ribadesella, fa falta reserva, especialment per la del Tito Bustillo.

Cuevona de Cueves

Es tracta d’una cova natural de 300 metres d’extensió plena d’estalactites i estalagmites, únic punt d’accés des del poble de Cueves.

LASTRES

El poble de Lastres és visitable en un matí o una tarda.

Mirador de San Roque

El millor mirador de Lastres i un dels més espectaculars d’Astúries en realitat és una àrea recreativa que mira cap al buit.

Al mirador és un bon lloc per aparcar el cotxe i baixar a peu fins al centre històric de Lastres, ja que no hi ha gaire aparcament a Lastres, i aquesta és un bona zona per aparcar, i a més és gratuït.

Iglesia de Santa María de Sábada

A la zona alta de Lastres i amb bones vistes sobre el poble i molt a prop del mirador, s’aixeca l’església de Santa María de Sábada. Aquest temple, declarat Monument Històric Artístic i que data del segle XVIII, ens mostra a la seva façana una bonica barreja d’estic neoclàssic i barroc. Al seu interior la talla artística del retaule major i la imatge renaixentista del Crucificat.

Centro Histórico

Continuant la baixada des del mirador per l’intricat de carrerons del casc antic, carrers de vianants empedrats i grans pendents que mostren la bellíssima arquitectura popular de la zona i el marcat caràcter mariner de Lastres. Oblida’t del mapa i el rellotge, només deixa’t emportar.

Calle Real

I entre els carrers empedrats, costes i moltes escales, ens trobem amb la Carrer Real, un d’aquests llocs a destacar dins del casc antic. Aquí es pot observar els millors exemples de casetes d’estil mariner. Arquitectura de vius colors rematada per balconades de fusta. Normalment, es tracta de construccions de tres alçades en que a la primera planta hi ha la boda, sigui com sigui, està clar que és un dels carrers més bonics de Lastres.

Torre del Reloj

La Torre del Reloj és un edifici del segle XVIII, de 12 metres d’alçada i un bon exemple del que va suposar l’època de màxim esplendor econòmic de la localitat asturiana. En realitat, el monument es construeix al segle XV com edifici defensiu i és al segle XVIII quan se li dóna la forma actual i se li afegeix un rellotge procedent de Londres.

Altres monuments del centre històric que val la pena visitar són l’Ermita de San José i la Capella del Buen Suceso.

Casas Señoriales

Quan algú es proposa passejar pels carrers d’un poble mariner espera trobar-se amb casetes humils de colors vius, en canvi, Lastres no és com els altres, dins de la zona de vianants es poden trobar nombroses cases i palaus blasonats que, de nou, ens retrotreuen als seus anys de màxim esplendor als segles XVII i XVIII. Algunes d’aquestes cases més boniques són la Casa de los Robledo, la Casa de Don Pedro, la Casona de Don Pedro Suerpérez o el Palau de los Vallados, entre d’altres.

Puerto de Pescadores

Un altre dels llocs més fotogènics de Lastres, amb les seves barquetes de mil colors i els seus dos canons protegint la badia.

A més, al costat del port hi ha una petita platja d’aigües cristal·lines que acostuma a estar salvaguardada de l’onatge i compta amb vistes privilegiades sobre el centre històric.

Faro de Lastres

A les afores de Lastres, aproximadament a uns 4 km de distància hi ha el Faro de Lastres. És un d’aquests llocs que desprenen màgia. No hi ha molta gent i és molt relaxant.

Playa de la Griega

Petjades de Dinosaure a la Platja de la Griega

Al mirador de San Roque hi ha unes vistes a la platja de la Griega. Des de la mateixa platja és pot caminar per un sender que en pocs minuts porta fins a un jaciment de incites (petjades de dinosaure), que estan considerades com les més grans del món. També es pot complimentar amb la visita al proper Museu de Jurásico de Asturias.

BUFONES DE PRÍA

Un Bufón és un fenomen geològic ben curiós, l’erosió pot arribar a crear grans coves subterrànies on s’acumula aigua i aire, que sota certes circumstàncies, es comprimeixen i acaben sortint a l’exterior amb una força descomunal. Hi ha alguns bufons que arriben a fer uns 20 metres d’alçada.

Cal deixar el cotxe en un dels aparcaments habilitats a la diminuta localitat de Llames de Pría i recórrer a peu el camí asfaltat que porta fins a la platja de Guadamía, punt d’inici de la ruta. Durant l’estiu és possible que hi hagi problemes d’aparcament a la zona, cal evitar dies i hores de màxima afluència. Si no es pot deixar el cotxe a Llames, ja que la ruta passa per allí, de fet també es coneixen com els Bufons de Llames.

En tot moment se segueix el sender PR AS-57, però molt de compte perquè està mal senyalitzat i és bastant fàcil perdre’s.

Ens trobem a la platja de Guadamía i es comencen a escoltar sorolls estranys, són els rugits de la naturalesa, són els rugits del bufons.

Pren-te el temps que vulguis, hi ha desenes de bufons per aquests penya-segats. Això si, cal ser prudent i no apropar-se molt. Els bufons tenen força de sobra per emportar-se tot allò que es troben. A més amb fort temporal les ones sobrepassen l’altura dels penya-segats i és perillós.

Vistes de Penya-segats als Bufones de Pría

LLANES

És un dels grans centres turístics de la costa Verde d’Astúries, Llanes compta amb platges meravelloses tant dins del centre urbà com als voltants, un casc històric preciós, extensos passeigs al costat del mar, una gastronomia molt bona i fins i tot una ruta d’arquitectura indiana.

Cubos de la Memoria

Una de les imatges més representatives de Llanes, són blocs de formigó rectangulars, però cada un és una petita obra d’art creada pel pintor basc Agustín Ibarrola, predominen els colors alegres.

Passeo de San Pedro

Es tracta d’un passeig en altura que gaudeix de les millors vistes sobre el casc històric de Llanes i bona part de la costa cantàbrica. El camí, encatifat d’herba d’un verd elèctric, comença just a la platja de El Sablón i voreja un tram espectacular de penya-segats.

Palaus de Pel·lícula

Llanes està ple de palauets que donen la benvinguda a l’entrada de la ciutat, a ambdós costats de l’avinguda Concepción, i ens transporten a un altre temps. Cases d’estiu de l’aristocràcia i les grans mansions d’indians. Són una autèntica meravella, malauradament, algunes es troben en evident estat d’abandonament.

En una d’elles es va rodar la pel·lícula El Orfanato, la Villa Parres.

Villa Parres, on es va rodar la pel·lícula de *El Orfanato*

Playas de Llanes

Tanmateix, la localitat de Llanes té unes quantes platges per escollir. Totes urbanes però amb algunes diferències, compta amb un total de 30 platges, les més boniques són:

Playa de El Sablón

Just al passeig de San Pedro i en ple centre de Llanes, aquesta petita platja d’arena daurada és una de les més boniques i fotogèniques, però també compta amb més ocupació.

Playa de Toró

La platja de Toró és una de les més curioses i fotogèniques de la zona. Es troba a un curt passeig del centre de Llanes i es caracteritza per una gran concentració de roques punxegudes al mig de la platja d’arena molt fina.

Playa de Poo

Ja fora del poble de Llanes, però només a 2 km hi ha aquesta fantàstica piscina natural. I es que la platja de Poo quan puja la marea es veu reduïda la seva zona d’arena dràsticament per convertir-se en una autèntica piscina d’aigües poc profundes. Una meravella també per fotografiar-la.

CUDILLERO

Diuen que Cudillero és un dels pobles més bonics d’Astúries, amb el pas dels anys i l’augment del turisme no ha perdut gens d’encant.

Cudillero es troba a la costa occidental asturiana. La seva història en fa retrocedir al segle XIII, en aquella època, la població ja estava plenament bolcada a la pesca. I així ha estat durant segles fins a l’actualitat.

Plaza de la Marina i Anfiteatro

El centre neuràlgic i la imatge més reconeguda de la localitat. Segons t’endinses cap al centre és el primer que es veu, la bonica plaça de la Marina amb les seves cases blanques pintades de mil colors.

El més curiós del lloc és la forma d’amfiteatre que recreen les cases disposades en escales sobre la vessant. Es podria dir que la plaça és un escenari i les cases perfectament apinyades són les llotges.

Faro de Cudillero

A l’extrem oriental de la localitat ens trobem el far de Cudillero, va ser construït a meitats del segle XIS per evitar els perills d’un litoral rocós i ple de penya-segats. Es pot arribar allí a través d’un passeig de vianants des del centre de Cudillero.

Puerto de Cudillero

És l’essència, la raó de ser de Cudillero. El port encara té l’encant que està perdent la majoria dels antics pobles pesquers. És genial observar com tornen de pescar els típics vaixells de pesca, sempre pintats de mil colors. A més, és molt bonic caminar per l’espigó.

Just a l’entrada del poble hi ha un aparcament gratuït bastant gran.

Playas de Cudillero

Playa de la Concha de Artedo

És una de les platges més extenses de la zona, i tot i ser també una de les més concorregudes, encara guarda aquest aspecte verge i salvatge. Té més de 700 metres de longitud.

L’accés està ben senyalitzat i disposa d’un pàrquing de pagament bastant ampli. Des de l’aparcament surt un sender molt curs que passa entre passarel·les de fusta que porta directament a la desembocadura del riu Uncín al mar Cantàbric.

Playas i Alcantilados de Cabo Vidio

Aquest cap forma un penya-segat abrupte de més 80 metres d’altura sobre el mar i regala unes imatges inoblidables.

L’atractiu d’aquesta zona és la senda costera que comença al far de Cabo Vidio (de recent construcció) i condueix per uns paisatges espectaculars fins el que, provablement, sigui un dels bancs amb millors vistes del cantàbric. Durant el recorregut, de només mitja hora a peu, es pot admirar platges tan espectaculars com la platja de Peñadoiro, la platja de la Cueva o la de Vivigo. La transparència de l’aigua d’aquestes platges és increïble.

Playa del Silencio

Una cala de pedres de 500 metres de longitud, amb aigües inusualment cristal·lines i calmades, i rodejada de roques afilades. Com si estiguessin tallades amb ganivet.

Però té un secret que passa inadvertit per a la majoria de visitant, només es pot dir que has d’agafar les teves coses i caminar en direcció oest fins al final de la platja, no paris aquí i continua sortejant les roques fins la següent platja. Només tardaràs 5 minuts i surts a la platja Ribera del Molín, en aquesta platja hi ha una cascada que mora directament a l’arena, a més està pràcticament deserta. Això si, durant la plenamar pots tenir dificultats per sortejar les ones. Molt millor amb marea baixa.

Playa de Gueirúa

Al passat aquesta platja no estava senyalitzada, sumant-hi l’accés, que és una mica complicat la convertia en un lloc molt tranquil i poc visitat. Ara ja hi ha senyalització des del poble de Santa Marina. A aquesta localitat s’inicia un sender bastant ample que, en uns 20 minuts a peu, s’arriba als penya-segats a través d’un fort descens mitjançant unes nombroses escales, s’arriba a peu de platja Les vistes des del camí són increïbles i les de la platja encara més.

LUARCA

Puerto de Luarca

Un port pesquer bonic i a tot color que ha condicionat el desenvolupament urbanístic de la localitat. Ha estat històricament un dels ports més importants del principat. De fet, la seva gran extensió i aquest maremàgnum d’embarcacions de molts colors ens dóna una bona mostra de quina va ser durant segles la principal activitat econòmica de Luarca.

Faro de Luarca i Capilla de la Atalaya

L’ascens pel barri del Carambal desemboca a dalt d’un promonitori amb vistes privilegiades sobre la localitat asturiana. És el moment de conèixer un dels racons més bonics de Luarca, la Capella de la Atalaya o Ermita de la Virgen de la Blanca, i el blanquíssim far de Luarca. Un conjunt monumental ubicat al penya-segat i visible quasi des de qualsevol punt de Luarca.

Els orígens d’aquesta esvelta ermita consagrada de la Virgen de la Blanca es remunten al segle XIII. El far va ser construït a mitjans del segle XIX i s’asseu sobre el que va ser un antic fort defensiu. Dades històriques a part, les vistes que ofereix la zona són impressionants: a un costat el conjunt urbà luarquès i a l’altre costat la platja salvatge de las Arreas.

Cementerio de Luarca

Agradi o no visitar cementiris, el de Luarca és de parada obligatòria. Entre els meravellosos panteons modernistes, es troba la tomba de Severo Ochoa, el veí més il·lustre de Luarca guardonat amb el Premi Novel de Medicina al 1959.

Jardines de la Fonte Baixa

Un jardí botànic de 20 hectàrees d’extensió.

Tranquil·litat entre fonts, estancs, escultures, miradors, camèlies, bedolls i cents de varietats vegetals de tots els climes.

L’accés a l’entrada principal dels jardins es troba molt a prop de la platja Segunda, a través d’una escalinata que guanya alçada amb rapidesa. A l’entrada t’entreguen una mapa detallat per tal que puguis escollir les rutes que més t’interessin.

Casas de Andianos

El barri de Villar és on hi ha l’arquitectura indiana luarquesa, però abans és aconsellable fer una parada a la plaça de Alfonso X el Sabio en la que destaca el majestuós edifici de l’Ajuntament. En aquesta mateixa plaça hi ha també el Palau de los Marqueses de Gamoneda.

Mansions més destacades són Villa Rosario, Villa Excelsior o Villa La Argentina.

PLAYA DE GULPIYURI

El curiós cas de les platges de l’interior asturianes, i són curioses perquè són capaces d’atraure turistes de qualsevol racó del món només per gaudir del fenomen. Gulpiyuri va saltar a la fama fa bastants anys. I és que, tot i ser d’una mida petita, impacta molt a primera ullada. Una platja sense sortida al mar, d’aigües transparents que es filtren a través d’esquerdes rocoses i arena daurada.

PLAYA DE COBIJERU I BUFONES DE

SANTIUSTE

Tanmateix, no molt lluny de Gulpiyuri es troba una altra joia encara més allunyada del turisme de masses. És la platja d’interior de Cobijeru, a la localitat de Buelna. Un petit arenal que apareix i desapareix segons la taula de les marees. Molt recomanable visitar-lo durant plenamar i al·lucinar amb el bufit d’altres gegants que cohabitaven al mateix lloc, els Bufones de Santiuste.

Rohne-Alps

Publicat el gener 16, 2024 per mferrete

Respon

Rohne-Alps és la segona regió de França, en extensió, població i potencial econòmic, pel que es tracta d’e la zona més important econòmicament de França, per darrera de l’Île de France. A més, en terme econòmics es la sisena regió europea, cosa que dona una idea de la importància de la indústria i els serveis de Rohne-Alps. Tot i això, tant la seva capital, Lyon, com la resta de la regió no són massa conegudes.

Continguts:

HISTÒRIA DE ROHNE ALPS
ANNECY
EVIAN
YVOIRE
GORGES DU FIER
CHAMONIX
MEGÈVE
CASCADA ROUGET
LYON
PÉROUGES

HISTÒRIA DE ROHNE-ALPS

El poblament prehistòric ha deixat mostres del seu pas a les coves ja des de fa 30.000 anys. La naturalesa càrstica de les roques, tan al Massís Central com als Alps, ha creat innumerables grutes, moltes de les quals es poden visitar.

Poblada per gent de les que poc se sap (helvètics, ceutrons, mèduls, etc.) l’arribada dels romans suposarà que la vall del Roina és converteixi en un important ruta de camí de Lutecia (París) i la costa de la Mancha. Fins a principis del segle XIV el riu seria la frontera natural entre els territoris més o menys controlats per la corona francesa i el Sacre Imperi Germànic. Després , el regne creixerà cap al sud i a l’est amb la regió del Delfinat, el Bugey i el país de Gex, Saboya i certes zones de Suïssa (Valais i Ginerbra) seran annexades durant la Revolució Francesa i després perdudes. Finalment al 1860, els dos departaments de Saboya s’integren a França després de ser cedits per Piamonte a canvi del recolzament de Napoleó III en la independència italiana. Ja des d’aquest segle XIX la regió de Lyon i St. Etienne, destaca per la indústria, pel sector bancari i agrícola que li donarà fama, renom i poder. De totes formes la centralització francesa i la falta de components regionalistes ha evitat que Lyon es converteixi en un contrapoder a la capital. Per això el creixement i el poder lionès es veu complementari i no busca reconeixement, com pot observar-se en el cas espanyol entre la capital Madrid i la resta de zones perifèriques.

ANNECY

Palais de l’île
Château d’Annecy
Pont Morens
Pont des Amours
Jardins d’Europa
Vieille Ville
Els 5 Campanars d’Annecy

A la vora del llac i coneguda com la Venècia dels Alps, considerada una de les ciutats més boniques de França.

Canals de travessen la ciutat, petites i acolorides cases als costats dels canals i carrerons de vianants pels que perdre’s resulta una activitat apassionant.

Palais de l’Île

La primera vegada que es visita Annecy és potser la seva icona més rellevant, el Palais de l’Île (Palau de l’Illa), classificada com monument històric de França tant per la seva bellesa com pel seu llegat històric.

El Palais de l’Île es troba a la meitat del canal de Thiou, el canal més gran i més famós d’Annecy, sobre una petita illa i és visible perfectament des del pont de la Rue Perrière.

La seva espectacular forma fa que sigui un dels llocs més fotografiats de França i per suposat, un lloc imprescindible d’Annecy, tot i que la seva història mereix ser coneguda, doncs es va aixecar al segle XII com a residència del Senyor d’Annecy i posteriorment ha tingut molts usos que van des de Palau de Justícia fins a presó, el seu ús més famós i que més ha calat, doncs en el seu interior es troba un museu que mostra records de l’antiga presó que va ser el Palais de l’Île.

Preu: 3,80 € (entrada reduïda 1,70 €).
Horari de visita: de juny a setembre, tots els dies de 10:30 a 18 hores, la resta de l’any tanca els dimarts i els migdies.

Château d’Annecy

Hi ha diversos castells al voltant del llac, però el Château d’Annecy és un dels més emblemàtics i visitats de la zona.

Va ser construït entre els segles XII i XIV i es troba sobre un turó de domina la ciutat d’Annecy. De fet, des de l’interior del castell hi ha bones vistes dels casc antic de la ciutat.

La història del castell també se les porta, i es que va servir, en els seus orígens, com a residència dels comtes de Ginebra. Després, va passar a ser una caserna i per última instància, un refugi per a persones sense sostre. Fins que va ser adquirit per la ciutat d’Annecy i es va rehabilitar i transformar en el museu que avui es pot visitar.

Preu: 5,50 € (entrada reduïda 2,60 €).
Horari de visita: de juny a setembre, tots els dies de 10:30 a 18 hores, la resta de l’any tanca els dimarts i els migdies.

Pont Morens

El Pont de Morens és un dels més bonics d’Annecy i uns dels llocs amb una història curiosa. El pont va ser construït, en els seus inicis tocant a les cases i una capella i va ser, en aquell moment, el primer pont de pedra construït a la ciutat, aixecat al segle XIV.

En aquell moment tots els ponts de la ciutat eren de fusta i sovint, els arrasava les inundacions de la zona. Després de la construcció amb pedra, el pont va permetre per primera vegada que, la carretera dels Alps que conduïa des d’Annecy fins a Ginebra creués el Thiou.

Avui, des del pont s’obtenen una de les millors vistes d’Annecy, amb les seves cases acolorides reflectides sobre l’aigua cristal·lina del canal.

Vistes del canal principal des del Pont Morens

Pont des Amours

El Pont des Amours (Ponts dels Amors) es troba al canal du Vassé, que acaba el seu curs al llac, i uneix els jardins d’Europa amb la zona enjardinada de l’altre constat del canal.

La història diu que aquest pont, en un primer moment, va ser construït ràpidament amb fusta per rebre la visita del rei Carles Albert de Saboya al 1845.

No va ser fins al 1859 que el pont es va reconstruir amb ferro, el problema és que era tan aparatós que impedia la bona circulació de les embarcacions pel canal, així que al 1907 es va tornar a reconstruir, aquesta vegada una mica més lleuger i és el que es manté actualment.

La llegenda diu que les parelles que es besin al pont es mantindran unides durant tota la vida.

Curiositat: El Pont des Amours d’Annecy era una de les imatges que presentava Windows 7 com un dels fons de pantalla predeterminats.

Jardins d’Europa

Jardins d’EuropaLloc de trobada i descans per als locals, els Jardins d’Europa són el lloc ideal per tirar-se a la gespa. Jardins d’Europa

Aquest parc públic és un oasi de pau amb unes vistes al Llac d’Annecy i als propers pics dels Alps francesos. De fet, la imatges des d’aquí és absolutament evocadora.

Durant l’estiu hi acostuma a haver-hi molta gent, pel que si es pot, cal intentar anar-hi a hores que no siguin punta per gaudir una mica més d’aquests jardins.

Vieille Ville

És imprescindible passejar pel casc antic de la ciutat. Els seus orígens medievals es veuen durant tota la visita a la ciutat.

Tot i que tos els carrerons de la ciutat tenen el seu encant, la Rue Perrière s’emporta el premi a la més bonica de totes, això si, també la que més gent concentra.

Cases de colors, petites terrasses i botigues de productes locals (i altres records i souvenirs) es barregen en paral·lel als canals dibuixant una bonica imatge d’Annecy.

Tocant a la Rue Perrière hi ha la Rue St. Claire és una altra de les més boniques d’Annecy.

Els 5 Campanars d’Annecy

Una cosa que no pot falta en cap ciutat francesa és el component religiós.

En aquest cas, Annecy té una herència religiosa que alberga 5 campanar emblemàtics de la història de França:

La Basilique de la Visitation: És una meca del culte salesià que rep cada any mils de peregrins de totes les parts del món.
La Notre-Dame de Liesse.
L’Église de Saint-Maurice: Es va construir al segle XV i va servir com a temple de l’església dominica.
L’Ésglise de Saint François de Sales.
La Catedral de Saint-Pierre: És una església catòlica construïda al segle XVI com a capella per a la comunitat franciscana. Durant la revolució francesa, va ser utilitzada com a Temple de la Raó (temple ateu que buscava, entre altres coses, la fi de la monarquia, comandat per Robespierre) i va tornada al catolicisme i nombrada catedral al 1822.

EVIAN

Casino
Palais Lumière
Villa Lumière
Fontane Cachat
Funicular d’Evian

Casino

És curiós que un dels edificis més famosos d’Evian sigui el Casino, al passeig al costat del llac i d’estètica glamurs, com no pot ser d’una altra manera en una ciutat de malgasta encant.

Palais Lumière

Es tracta d’una immensa construcció al costat del Llac Leman, fàcil de veure a simple vista i que en els seus inicis van ser banys termals.

Al 1986 va ser declarat monument històric de França i anys més tard es va convertir en el centre de congressos i exposicions, al que val la pena entrar-hi encara que només sigui per veure el seu vestíbul i la seva cúpula.

Villa Lumière

Aquesta vila va ser adquirida per la família Lumière al 1896, que la van convertir en la seva residencia d’estiu. Els seus fills, els germans Lumière, que van viure llargues temporades aquí, van ser els inventors del cinema.

La vila està plena de clares inspiracions renaixentistes. Al 1927 es va convertir en l’Ajuntament i es pot trobar prop del passeig al costat del Llac Leman.

Fontane Cachat

Aquí va començar tot, ela famosa font que neix als Alps francesos i en el que s’origina l’aigua Evian, famosa al món sencer, acaba el seu camí a la Fontane Cachat, llur nom prové de l’amo del jardí en que es va trobar, Gabriel Cachat.

Van ser les seves qualitats terapèutiques les que van acabar donant fama mundial a les aigües d’Evian i van ser descobertes quasi per casualitat per Jean-Charles de Lazier, un comte de la regió d’Auvernia que, fugint durant la Revolució Francesa, va passar dos anys a Evian (a la casa de Gabriel Cachat) i després de varis dies bevent l’aigua del jardí, va veure com els seus càlculs renals es van curar sense aparent explicació.

Des d’aquell moment i després d’analitzar-se l’aigua confirmant les qualitats, van aparèixer a la ciutat vàries fonts, tot i que cap tant important com la Fontane Cachat.

Funicular d’Evian

És curiós que en una ciutat tan petita com Evian, existeixi un funicular, que tot i que no molt gran, si que representa el que és aquesta ciutat.

Aquest funicular s’encarregava de portar als visitants que s’allotjaven als hotels de la part alta de la ciutat fins als banys termals, que es trobaven a la zona més propera del llac.

Actualment, el funicular és gratuït i parteix del darrera del Palais Lumière, connectant la part alta de la ciutat.

YVOIRE

Abans d’arribar a Evian, es troba un dels pobles més bonics del país, l’aldea medieval d’Yvoire.

La visita és molt ràpida, però passejar pels seus carres del casc antic i travessar les muralles i gaudir de la vista amb els colors és com un viatge en el temps. I tot això amb vistes al Llac Leman, sempre a l’horitzó d’aquesta encantadora aldea amb vistes a la veïna Suïssa.

Originalment era una petita aldea de pescadors i a principis del segle XIV quan el comte Amadeu V de Saboya va decidir fer d’Yvoire una petita fortalesa, rodejada de muralles i construccions defensives.

En aquest moment, Yvoire fa ser clau per França i va començar a tenir un paper rellevant a la zona durant el segle XIV, quan la ruta comercial que travessava els Alps, els castells i fortificacions medievals al voltant del Llac Leman s’encarregaven de cuidar el benestar dels comerciants i de les mercaderies.

El llegat d’aquella època està molt viu a l’Yvoire que podem trobar en l’actualitat.

La primera impressió es la d’estar en un lloc especial i això es nota en el primer moment en que es passa per l’arbrada avinguda que condueix fins a la porta principal de l’aldea, la Porta de Ginebra.

A la mateixa Porta de Ginebra comença un laberint de carrers de llambordes que formen el cas antic, i allí mateix comencen a aparèixer els colors, les flors i els infinits racons en els que sembla que es pari el temps.

Un dels llocs més interessants d’Yvoire és l’Església de Saint Pancrace, del segle XI i que destaca en el paisatge de l’aldea gràcies al seu campanar platejat que, per cert és més nou que l’església, és del segle XIX.

GORGES DU FIER

A 10 km d’Annecy hi ha les Gorges du Fier, un increïble fenomen natural, accessible a través d’una passarel·la de 252 metres de llarg, suspesa a 25 metres sobre el riu.

Preu: 5,70 €.

CHAMONIX

L’Aiguille du Midi
Glaciar de la Mer de Glace

El poble en si és un delícia, és un pur poble alpí ubicat al fons d’una antiga vall glacial. Les teulades fosques, els carrers ordenats i adornats amb flors.

Hi ha una gran quantitat de botigues dedicades a la venda de roba i equipament de muntanya a preus molt baixos.

I tot això mentre l’imponent Mont Blanc vigila tots i cadascun dels racons del poble. La seva presència vertical sobre la ciutat et deixa bocabadat a cada moment, i sembla que els glaciars descendeixin i hagin de caure sobre els terrats.

L’Aiguille du Midi

Un dels principals atractius turístics de Chamonix és el Telefèric de l’Aiguille du Midi, aquest telefèric parteix del centre del poble i arriba als 3.842 metres a l’Aiguille du Midi, un dels pics que sobresurten de la cresta que condueix al cim del Mont Blanc, essent un dels telefèrics més empinats del món. A dalt hi ha un museu i un mirador que compta amb una de les millors vistes panoràmiques del planeta

No és apte per a gent amb vertigen. Es recomana evitar les aglomeracions pujant aviat i portar roba d’abric.

Després de l’experiència es pot tornar a Chamonix o continuar la travessia en telefèric cap als pics de la part italiana.

Preu: 45 € anada i tornada.

Glaciar de la Mer de Glace

El Glaciar Mer de Glace és el glaciar més gran dels Alps francesos, evidentment per caminar a través d’ell es necessari un equip específic i normalment es fa amb guia, però els accessos als costats del glaciar estan preparats perquè els gaudeixi tot el món. Existeix un tren cremallera que comunica Chamonix amb Montenvers, al peu del glaciar. Tot i això hi ha fantàstics senders a través del bosc que comuniquen els dos llocs (i permet estalviar-se uns diners).

A Montenvers hi ha l’oportunitat de gaudir de les vistes de la quilomètrica llengua de gel, dels Drus i els Grans Jorasses, i recórrer el sender descendent cap al gel mil·lenari de la Mer de Glace, on es troba la gruta de gel que es reconstrueix tots els anys per mostrar al turista el cor del glaciar. Si a algú no se li dóna bé el caminar, també hi ha un telecabina que baixa fins a aquest lloc.

MEGÈVE

Poble tradicional i radiant de l’Alta Saboya, construït al voltant d’una aldea medieval que es remunta al segle XIV, Megève apareix rodejat de massissos muntanyosos de suaus pendents que ofereixen 445 km de pistes adaptades a tots els nivells.

Megève va néixer com alternativa a la luxosa estació suïssa de Saint-Moritz, quan l’adinerada família Rothschild va començar a passar allí les seves vacances d’hivern després de la decepció i desencant patits amb la luxosa localitat suïssa. Aquest fet va convertir Megève en un destí de primera categoria per a l’aristocràcia francesa i va començar a atraure a celebritats i persones adinerades.

En l’actualitat, és encara un lloc visitat per famílies poderoses i una de les estacions d’esquí més elegants del món que ha acollit nombrosos campionats esportius relacionats amb l’esquí, la seva principal atracció turística, l’estació de Megève ofereix també altres alternatives esportives com l’snowboard, patinatge, trineu d’estiu, aviació, parapent, senderisme o escalada, etc.

Megève també compta amb un ambiciós patrimoni arquitectònic i cultural ric en història que recorda la importància de la cultura de Saboya. Multitud de santuaris i capelles són mostra del seu esplendor místic i espiritual.

Considerats monuments de caràcter històric mereixen una visita, com la Torre de Demi-Quartier, antiga residència dels senyors de Megève; el Calvari de Megève, construït al segle XIX; l’Església de Megève, llurs parts més antigues daten del segle XIII; o la llar Henry Jacques Le Même, famós arquitecte francès; així com el Museu Le Haut Val d’Arly, ubicat en una antiga casa de cultiu del segle XIX i que ofereix al turista la possibilitat d’aprendre com era la vida rural a les altes muntanyes a través d’una exposició d’objectes d’antany.

CASCADA ROUGET

Coneguda com la “Reina dels Alps”, la Cascada de Rouget és un monument natural excepcional, amb més de 90 metres d’altura i un cabdal que, en temporada de desgel brinda una estampa inigualable, d’una bellesa salvatge i suprema.

L’accés a la cascada és molt fàcil perquè a l’estiu la carretera arriba fins a un pàrquing situat pràcticament als peus de la cascada. L’últim pobles abans de la cascada és Sixt-Fer-à-Cheval.

Molts la consideren una de les cascades més boniques de França i, de fet, al 2009 va ser votada com l amés bonica del país i això la converteix en un lloc imprescindible, d’aquests que tot viatger ha de veure als Alps francesos.

La Cascada Rouget és una de les joies dels Alps

LYON

Basilique Notre-Dame de Fourvière
Vieux Lyon
Théâtre Gal-Romà
Notre-Dame de Lyon
Murals de Lyon
Museus de Lyon
Place Bellecour
Opéra National de Lyon
Place des Terreaux

Lyon és la tercera ciutat més poblada de França, per darrera de París i Marsella, Lyon té una història de més de 2.000 anys durant la que va ser la capital de la Galia durant l’Imperi romà, passant per gran ciutat comercial a l’Edat Mitja, per després acaparar el monopoli de la seda, a partir del segle XVI.

Tota aquesta prosperitat va fer augmentar el seu patrimoni arquitectònic, cosa que va fer que els seus barris més antics fossin declarats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

A més del seu bonic centre històric, la ciutat està banyada pels rius Ródano i Saona, i té una de les millors gastronomies del país amb plats com la cervelle de canut, la quenelle i els bugnes.

Basilique Notre-Dame de Fourvière

Pujar al funicular fins a la Basílica Notre-Dame de Fourvière, construïda entre 1872 i 1896 sobre un turó del barri de Fourvière és una de les atraccions de Lyon.

Aquests església en la que es barregen els estils romànic, gòtic i bizantí, impressiona per la seva ubicació que li permet ser vista des de tots els punts de la ciutat i per la seva façana amb quatre torres principals i un campanar, coronat per una estàtua daurada de la Verge Maria.

Val la pena entrar a l’interior per veure els mosaics bizantins, vàries estàtues de personatges religiosos, columnes monumentals de marbre de Carrara, magnífiques vidrieres i la cripta dedicada a Sant Josep.

Després de la visita es pot gaudir de les fantàstiques vistes.

Horari de visita: tots los dies de 7h a 19h.

Vieux Lyon

El Vieux Lyon, situat al peu del turó Fourvière, tocant al riu Saona, és el barri més antic i amb més encant de Lyon. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquest barri d’arquitectura medieval i renaixentista, està dividit a la vegada per altres tres barris: Saint-Georges, Saint-Jean i Saint-Paul, que no es pot deixar de visitar. Una de les millors coses per fer en aquests barris d’acolorides façanes i botigues d’artesania, és perdre’s fins a trobar els seus racons amb més encant com els traboules, uns paisatges que permeten passar d’un carrer a un altre a través de bonics patis interiors, entre els més famosos hi ha el Tour Rose, tot i que n’hi ha més de 500 en tota la ciutat.

Altres llocs destacats d’aquesta zona és la Rue de Saint-Jean, la Place Benoît-Crépu, l’Església de Saint-Georges i l’Església de Saint-Paul.

També cal provar les especialitats gastronòmiques d’aquest barri, com la son la sopa de ceba i la quenelle en un bouchon, tot i que en aquesta zona aquests restaurants tradicionals són més turístics que en altres barris de Lyon, alguns recomanats on menjar-hi són el Bouchon Les Lyonnais i el Bouchon Rouge.

Théâtre Gal-Romà

Dels anys en que aquesta ciutat va ser capital de la Galia i era reconeguda com Lugdunum pels romans, es conseerven alguns monuments importants per visitar com són el Teatre Romà i l’Odèon.

Construït fa més de 2.000 anys, al turó de Fourvière, el Teatre Romà amb capacitat per a 10.000 persones que manté la seva graderia, s’ha restaurat per acollir espectacles culturals durant l’estiu. Mentre que l’Odèon, construït a l’any 100 d.C. amb capacitat per a 3.000 persones, era un teatre cobert que s’utilitzava per actuacions musicals.

Per conèixer millor la història dels romans a aquesta ciutat i veure algunes peces importants com la Taula Claudiana, els Mosaics i el Calendari Coligny, es pot passar pel Museu Arqueològic Romà Lugdunum, situat just al costat.

Altres vestigis d’aquella època interessants repartits per la ciutat són les Termes Romanes (rue Farges), l’Anfiteatre de les Tres Galies, un Mausoleu (Place Wernert) i l’Église de Saint Irenaeus, que té una cripta amb les restes dels primers màrtirs cristians.

Horaris del Teatre i l’Odèon: tots els dies de 7h a 19h. D’abril a setembre tanca ales 21h.

Horari del Museu Arqueològic: de dimarts a divendres d’11h a 18h; dissabtes i diumenges de 10 a 18h

Notre-Dame de Lyon

La Catedral de Saint-Jean-Baptiste va ser construïda entre 1180 i 1480, al costat del riu Saona, és el temple religiós més importat de Lyon. En la seva arquitectura es pot apreciar la transició de l’estil romànic al gòtic, a més la seva façana va ser realitzada amb pedra d’antics monuments romans com el Fòrum. Tot i que la verdadera joia és el rellotge astronòmic del segle XVI que es troba a l’interior, en el que també destaquen la sorprenent capell dels Borbons i les magnífiques vidrieres de colors.

Horari de vista: de dilluns a dissabte de 8h a 12 h i de 14h a 19:30h; diumenges de 8h a 19h.

Murals de Lyon

Hi ha més de 150 murals que es troben repartits per la ciutat, a les façanes d’edificis. Aquests obres d’art de carrer pintades que poc tenen a veure amb els típics graffitis, expliquen històries de la ciutat, dels seus personatges més cèlebres i d’escenes quotidianes de la vida diària.

Entre els més famosos hi ha l’impressionant Mur de Canuts de més de 1.200 m², Le Mur de Cinéma, La Bibliothèque de la Cité i el Mur des Lyonnais, un mural amb 30 persones importants de la història d ela ciutat com els germans Lumière i l’aviador Antoine de Saint-Exupéry, autor de la popular obra El petit Príncep.

Museus de Lyon

Entre els museus més interessants es troben:

Institut Lumière: situat a l’antiga casa de la família dels germans Lumière, compta amb la rèplica del cinematògraf que van inventar al 1895 i que va projectar la primera sessió de cinema a través d’imatges en moviment.
Museu de les Belles Arts: Aquest museu alberga una de les col·leccions més valuoses del país amb peces de l’Antic Egipte i pintures de mestres com Picasso i Van Gogh.
Museu Gadagne: situat en un preciós palau renaixentista està format pel Museu d’Història de Lyon i el Museu de Marionetes del Món.
Museu de les Confluències: ubicat a l’interior d’un edifici de vidre i acer, és un passeig per la història natural i la humanitat.

Abans de comprar l’entrada a aquests museus, és recomanable comprovar si surt a compte comprar la Lyon Card que inclou l’entrada a tots ells, tours guiats i el transport a l’aeroport. Per més informació, consultar la pàgina Lyon City Card.

Els museus acostumen a obrir de dimecres a diumenge de 10 h a 18h.

Place Bellecour

Un altre dels llocs més bonics i animats de Lyon és la Place Bellecour, la plaça de vianants més gran d’Europa amb els seus 62.000 m². A més és el quilòmetre zero de la ciutat i d’ella surten diversos dels carrers comercials més importants com la Rue Victor Hugo, la Rue de la République i la Rue du Président Édouard Herriot. Entre aquests llocs més importants destaquen les estàtues de Lluís XIV, conegut com el rei Sol i de l’Antoine de Saint-Exupéry, autor del Petit Príncep i natiu de Lyon. A l’hivern es munta una pista de patinatge i una gran sínia.

Opéra National de Lyon

L’Òpera Nacional, inaugurada al 1831 i que combina de forma harmoniosa l’estil clàssic amb el modern, és un dels edificis més bonics per veure de Lyon. Redissenyat entre 1985 i 1993 pel reputat arquitecte Jean Nouvel, aquest va decidir mantenir la façana neoclàssica d’aquest espectacular edifici, afegint-hi un sostre voltat de vidre i metall.

Place des Terreaux

La place des Tarreaux, situada al barri de Presqu’île és una bonica plaça per a vianants, rodejada de terrasses de cafeteries i bars, està flanquejada per l’imponent Hôtel de Ville de 1651 i el Palau de Belles Arts, i al centre hi ha una preciosa font construïda per l’escultor Bartholdi, famós per realitzar l’Estàtua de la Llibertat de New York.

El millor moment per visitar aquesta plaça és per la nit, quan els 69 dolls d’aigua del terra i la il·luminació creen un ambient màgic.

PÉROUGES

Aquesta ciutat medieval és un dels pobles més bonics de França. Els carrers empedrats i les cases de pedra amb els seus detalls de fusta, les plantes i les flors que decoren les façanes, etc.

Bretanya

Publicat el gener 14, 2024 per mferrete

Respon

Durant el viatge també es pot fer una escapada a la regió veïna de Normandia.

Continguts:

HISTÒRIA DE BRETANYA

La història de Bretanya comença amb un poblament que es remunta a la prehistòria, des de fa 7000 anys. El període neolític, que comença a aquestes regions al voltant del 5000 a.C. En el curs de la seva protohistòria, que comença cap a la meitat del tercer mil·lenni a.C., el subsòl ric en estany va permetre el sorgiment d’una indústria que va produir objectes de bronze, així com també circuïts comercials d’exportació cap a altres parts d’Europa.

Durant els segles A.C. va està habitada per cinc pobles gals abans de que aquests territoris fossin conquerits per Juli Cèsar al 57 a.C., i després progressivament romanitzats. La regió, part de la Gàl·lia, va quedar sota l’administració de la província de Gallia Lugdunensis amb capital a Lugdunum, essent cada un dels cinc pobles agrupats en les civitates romanes de Carhaix, Alet, Rennes, Vannes i Nantes.

Després la reforma territorial de Dioclecià, aquestes civitates van ser incloses a la diòcesis de Tréveris, província de Lugdunensis tertia, amb capital a Tours. La difusió del cristianisme, iniciada a partir del segle iii a la civitas de Nantes era, cap al segle v, limitada fora de les ciutats, però cada una de les civitates comptava amb un bisbe propi, la seu bisbal (o metròpolis) estava a la capital provincial, Tours.

Formant part de la Armòrica durant el període gal-romà, va veure el desenvolupament de un important comerç marítim en els ports de Nantes, Vannes i Alet, així com plantes de sal al llarg de les seves costes. Quan el poder romà va conèixer les crisis dels segles iii al v, els primers bretons insulars van ser cridats pel poder imperial per ajudar a protegir el seu territori. Des del segle iv, soldats procedents de la Britània romana ja havien estat transferits a la Gal·lia, particularment a l’any 383 amb l’expedició del usurpador Magno Clemente Máximo. Aquest episodi històric va ser més tard interpretat en la llegenda de Conan Meriadec, contada per Godofredo de Monmouth al segle xii. Va donar així el començament d’un moviment migratori que va continuar fins al segle vi, fugint de les illes britàniques envaïdes pels anglosaxons i va donar el naixemento a varis regnes a la península: la Cornualles (Kerne) formada pels Cornovii originaris de la Cornualles britànica (Kernow) i Domnonia formada pels Dumnonii originaris de Devon; la Domnonia s’estenia al nord d’Armòrica, entre Dol i l’illa de Ouessant. Llavors, els visigots s’havien instal·lat a les regions meridionals de Gal·lia, al sud del riu Loira. Part d’Armòrica va formar part del regne romà de Siagri, fins al seu sotmetiment francs de Clovodeu al 486.

Per a prevenir les incursions bretones, el veí regne dels francs va crear una marca de Bretanya incorporant el comtat de Rennes i el de Nantes. Els merovingis i després els carolingis van intentar des del segle vi al viii integrar aquesta regió al regne franc, amb un èxit limitat i efímer.

La unitat de la regió sota la forma de regne de Bretanya es va fer al 851 amb el rei Erispoe, fill de Nominoë, però no perdurà degut a les disputes de successió i incursions dels víkings. Des de 939, un ducat de Bretanya va donar lloc a las fronteres quasi definitives, administrades pels ducs de cases bretones de 939 a 1166, abans de que caigués a la esfera d’influència dels Plantagenet i els Capets. La Guerra de Successió de Bretanya va veure enfrontar-se des de 1341 fins el 1364, en el context de la Guerra dels Cent Anys, diferents faccions que van lluitar per apropiar-se del ducat. Un poder autònom va sorgir durant els segles xiv i xv, cosa que va conduir a una política d’independència vis-à-vis del regne de França però que finalment resultà en la unió de Bretanya a França al 1532.

La província bretona integrada al regne francès va conservar una relativa autonomia, beneficiant-se de les seves pròpies institucions. Després d’un període de fort creixement econòmic i demogràfic en els segles xvi i xvii gràcies a la nova pau, Bretanya va conèixer més temps difícils des de finals del segle xvii fins a la Revolució Francesa en 1789. La província va ser dissolta al 1790 i el seu territori dividit entre els cinc departaments de Côtes-du-Nord, Finistère, Ille-et-Vilaine, Loire-inférieure i Morbihan.

Durant «el llarg segle xix» (1789-1914), marca per una modernització de l’agricultura i per una explosió demogràfica, una migració a la resto de França es va desenvolupar. Terra llavors considerada conservadora, no obstant, va veure el desenvolupament de moviments obrers importants en ciutats como Brest, Lorient o Saint-Nazaire. La Primera Guerra Mundial va constituir un punt d’inflexió pels bretons, que van descobrir llavors altres formes de vida que alguns buscaran integrar de mica en mica. La qüestió del lloc de l’idioma bretó i les tradicions de la regió es converteixen en l’element central d’un moviment polític bretó que va començar a sorgir al mateix temps. Un llarg procés de modernització s’estén des de la dècada de 1920 fins la de 1970, juntament amb un moviment de reafirmació cultural.

RENNES

La capital de Bretanya és un punt ideal per començar a descobrir la regió i la cultura bretona de la que se senten orgullosos. Al casc històric hi ha animades terrasses, cases d’entramat de fusta, la porta de les antigues muralles i la Catedral de Saint-Pierre. El contrast l’aporten el Palau del Comerç, l’Òpera o el Parlament. A la façana d’aquest últim a l’estiu s’hi projecten al·lucinants imatges que no es poden perdre.

Porte Modelaise

La imponent Porta Mordelesa (Porte Mordelaise) és la única de les quatre portes de l’antic sistema emmurallat de Rennes que es conserva avui en dia. Ocupa aquest emplaçament des del segle III, tot i que l’estructura actual és del segle XV. Era la porta principal d’accés a la ciutat i se la coneixia com la Porta Reial perquè els ducs de Bretanya havien de jurar davant d’aquesta entrada. A l’any 2020 es van reformar per tal de recupera una millor imatge.

Notre-Dame Saint-Pierre

Aquesta emblemàtica església gòtica va ser erigida al segle XII, tot i que va ser ampliament remodelada degut a l’enderroc de gran part de la seva estructura l’any 1490, per això conté elements de diferents estils arquitectòrincs, incloso les dues torres de la façana principal, d’estil neoclàssic. La catedral va passar per multitud de vicissituds fins que va ser finalment concluida al 1845. Tot i això la aciaga catedral va tornar a patir danys greus durant la II Guerra Mundial.

Ajuntament de Rennes

L’elegant Ajuntament de Rennes està catalogat com Edifici Històric i ocupa un lloc preferencial a la plaça més important de la ciutat. va ser construït a la primera meitat del segle XVIII, després de l’incendi de l’anterior consitori, i posteriorment reformat al segle XX. Està compost per dos senyorials construccions: una d’elles alberga el Saló de la Fama i a l’altra es pot visitar una sala en memòria dels caiguts a les guerres mundials, la d’Argel i la d’Indoxina.

Parlament de Bretanya

Aquest palau és l’edifici més important de Rennes, i des de la seva construcció al 1655 ha estat testimoni de molts esdeveniments rellevants de la ciutat. al 1994, després d’unes brutals revoltes per part dels pescadors a causa del desplom del preu del peix, el complexe va ser cremat, i va haver-se de reconstruir. En la reconstrucció no s’escatimà en despeses i s’utilitzaren els millors materials per lluir esplendorós de nou. Es pot visitar l’interior i contemplar les seves meravelloses sales. La visita lliure és gratuïta.

A l’estiu s’hi fa un espectacle de llums que origina una vista completament diferent. Lumières sur le Parlament tracta d’un espectacle de llums projectat sobre la façana del Parlament bretó.

Horari: Juliol (23:00-24:00) i agost (22:30-23:30).

Opéra de Rennes

Tot i ser la casa d’òpera més petita de França, presumeix d’oferir una programació a l’altura de les sales més importants. Va ser construïda al 1836 i dissenyada en estil italià, seguint la moda de l’època, per això no va agradar inicialment als habitants de Rennes, però amb el temps s’ha convertit en motiu d’orgull.

Es pot fer una visita guiada (5€).

Palais du Commerce

Aquest majestuós palau va ser originalment la seu de l’antic mercat de valors de Rennes i l’oficina de Correus, però no van ser les úniques funcions, que que des de la seva construcció a finals del segle XIX ha albergat a l’antiga biblioteca municipal, l’Escola de les Belles Arts i altres organismes oficials. Des del 2018, sota el pretensiós nom de “El Renaixement”, està liderant un projecte per a recuperar la grandesa de l’edifici. S’espera que les obres s’acabin al 2025.

Cases típiques d’entramat de fusta

El centre històric té 246 cases típiques amb entramat de fusta. El curiós és que no sempre van tenir les vigues a la vista, antigament es cobrien les façanes amb guix o argamassa per simular se de pedra, però gran part d’aquestes acolorides construccions s’han rehabilitat i s’han convertit en símbol de la ciutat.

La millor forma per observar-les és perdre’s pels carrers estrets del centre i descobrir aquestes centenàries joies, recomanables les pintoresques places de Sainte-Anne i Champ Jacket.

Parc Thabor

Aquest petit oasi de vegetació es troba a pocs minuts caminant des del centre de la ciutat. les seves 10 hectàries alberga jardins (inclòs un jardí botànic), escultures d’estil clàssic, flors de tot el món, cascades i zones fantàstiques d’abres, també disposa d’una cafeteria amb terrassa. Esl diumenges de maig, juny i setembre celebren al quiosc espectacles gratuïts a partir de les 15 hores.

Horari: Estiu, 7:30-20:30h / Hivern: 7:30-18:30h.

Marche des Lices

És le mercat de productes frescos de Rennes i presumeix de ser el segon més gran de Francça, tots els dissabtes reuneix a més de 300 venedors locals que a viva veu ofereixen els millors productes de proximitat, fruites, peix, viandes i altres. Un lloc ideal, tant per conèixer de primera mà la vida quotidiana de la ciutat, com per comprar productes de proximitat.

Basilique Saint-Saveur

La Basilique de Saint-Sauveur (Sant Salvador) és coneguda també com la Nostra Senyora dels Miracles i les Virtuds, pels suposats miracles que se li atribueixen. Degut a tot això, gaudeix de gran fervor per part dels feligresos de Rennes. Al 2020 es va restaurar.

Museu de les Belles Arts

La Bretanya es caracterítza per una regió amb moltes pluges, i un bon pla per aquests dies és apropar-se al Museu de Belles Arts. Té una interessant col·lecció i l’accés és gratuït.

Horari: dimarts-divendres de 10:00-17:00h / dissabtes i diumenges de 10:00-18:00h.

Les Champs Libres

Aquest avantguardista centre cultural aglutina el Museu de Bretanya, la Biblioteca de Rennes i l’Espai de les Ciències.

De tots ells, el més interessant és aquest últim, que conté diferents àrees i resulta especialemtn atractiu per veure’l amb infants, ja que disposa d’espais interactius molt divertits.

El Museu de Bretanya fa un repàs de la seva història a través d’objectes més o menys curiosos.

A la última planta de la Biblioteca de sis plantes, hi ha unes cristaleres amb molt bones vistes.

Horari: Dimarts-divendres de 12:00-19:00, dissabtes i diumenges de 14:00-19:00.

Palais Saint-Georges

A escassos metres del Parc de Thabor, hi ha aquest palau del segle XVII i els seus bonics jardins. Va ser construït a l’emplaçament d’una antiga abadia, d’on pren el nom. Durant la Revolució Francesa es va utilitzar com a caserna general i els últims anys s’ha habilitat per acollir diferents serveis municipals. Per la nit s’il·lumina la façana.

VITRÉ

Viatjar a Brertanya és sinònim de pobles medievals i espectaculars castells, com el de Vitré. El casc medieval amaga una imponent fortalesa del segle XII en excel·lent estat de conservació. Però la seva imponent figura no aconsegueix eclipsar els carrers empedrats, que alegren la vista al vistant amb centenàries cases d’entremat de fusta. En algunes d’elles, sobretot al llarg de la Rue de la Poteire, hi ha coquetes botigues amb productes regionals i alguns tallers d’artesants.

FOUGÈRES

En aquest petit poble es troba el castell més gran de tota la Bretanya, amb dues hectàries. Les paraules queden curtes per descriure aquest majestuós fortí construït entre el segles XII al XV. En la interessant visita amb audiogia es pot ascendir a les muralles i algunes de les majestuoses torres de defensa. En algunes sales ofereixen vídeos explicatius i es poden veure armes medievals. També es pot visitar les restes del castell medieval del segle XI.

MONT SAINT-MICHEL

El que avui coneixem com Mont Saint Michel es va anomenar en temps dels celtes Mont Tombe i es creu que va ser en aquella època quan va ser utilitzat com a lloc de culte. Segons el mite, l’Arcàngel Sant Gabriel va aparèixer l’any 708 a Aubert, bisbe de Avranches, i va li va encarrega la construcció d’un santuari en el que a partir d’aquest moment seria Mont Saint Michel. La llegenda diu també que aquell mont havia estat rodejat pel bosc de Scissy fins a març del 709, any en que un tsunami l’hauria destrossat tot i va passar a convertir-se el Mont Saint Michel en una illa. El que sí se sap amb certesa és que corria el Segle X quan els monjos benedictins es van instal·lar a Mont Saint Michel, consolidant-lo ja com important lloc de pelegrinatge. A Mitjants del segle XI es va finalitzar una primera fase de l’abadia sobre les roques i ja formava un petit poble als seus peus.

Amb els segles arribaria la seva fortificació i es convertiria en un símbol de la resistència francesa, doncs va ser assetjada pels anglesos durant la Guerra dels Cent Anys. No obstant, amb la Reforma Protestant, va acabar convertint-se en presó, així va ser fins al 1863, any en que va ser clausurada, poc després, al 1874, l’abadia de Mont Saint Michel va ser declarada Monument Històric i es va sotmetre a un llarg procés de restauració. A principis del segle XX alguns monjos van tornar a instal·lar-se i en els nostres dies encara hi ha uns pocs vivien de forma permanent.

Des de 1979 el Mont Saint Michel i la seva badia formen part del Patrimoni de la Humanitat.

Una pregunta que potser es fa el visitant és, que és Mont Saint Michel exactament?, doncs és obvi que es tracta d’un mont rocós, aquest petit mont està rodejat d’aigua del mar per un costat i terra per l’altre, encara que ocasionalment queda cobert per la marea completament i es transforma en una illa. Les terres de la badia que rodegen el mont són completament planes i no hi ha edificacions ni accidents geogràfics notables al seu voltant, pel que Mont Saint Michel destaca des de molt lluny a l’horitzó. I el seu interior? El mont està coronat per l’Abadia del Mont Saint Michel i als peus d’aquesta hi ha un petit poblat amb un carrer principal i uns pocs carrerons.

Al poble hi ha 5 hotels, quasi una desena de bars o restaurants, nombroses botigues de souvenirs o artesanies i alguna petit museu. Tot el poble i les seves muralles poden visitar-se sense cost. En total, poc més de 40 persones viuen allí de forma permanent, essent una quarta part d’ells monjos i monges. Paradoxalment, en un dia de temporada alta fins a 20.000 turistes poden passar per Mont Saint Michel.

Més enllà de la zona emmurallada hi ha una zona destinada al turisme anomenada “La Caserne” on es troba el gegantesc aparcament, els grans hotels, el centre de visitants, restaurants, botigues, etc. Aquesta zona és on cal deixar el vehicle per agafar les llançadores gratuïtes si s’està de pas o on hi ha els allotjaments. La Caserne es troba a 2,5 km del mont (30 minuts caminant o menys de 10 minuts en bus).

Per a fer una visita bàsica al Mont Saint Michel cal prendre’s un mínim de 3 hores, tot i que això dependrà de la temporada, el pàrquing es troba a 2,5 km i des d’allí, un bus porta als visitants fins al davant mateix de la muralla de forma gratuïta. Des d’aquest punt, o inclús allunyant-se una mica es poden fer panoràmiques de Mont Saint Michel. Per la nit s’il·lumina l’abadia. Després la millor opció és caminar pel seu carrer principal fins a la porta de l’abadia o pujar per la muralla vorejant-la per fora, és una opció més dificultosa i més cansada, pel que és recomanable fer-ho de baixada.

Quan s’arriba a l’abadia, si es vol visitar cal pagar l’entrada, però val molt la pena la visita, tot i que la majoria de sales són diàfanes o inclús fredes, l’abadia impressiona des de dins tant com ho fa des de fora per les seves dimensions i l’intricat de la seva ubicació sobre les roques. És una obra d’enginyeria digna d’admirar. A més, des de la seva terrassa, el seu claustre i altres sales ens tornem a trobar amb les exquisides vistes de la badia. El recorregut se segueix fàcilment amb el fulletó en castellà que donen a l’entrada, on també hi ha explicacions de les diferents sales.

Interior de l’Església de Mont Saint-Michel

Claustre de l’Església de Mont Saint-Michel

Mont Saint Michel: horaris, preus i informació pràctica

Ubicació: Le Mont-Saint-Michel, Baixa Normandia, França
Com arribar al Mont Sain Michel:
- Vehicle propi/lloguer. L’accés està al peu del mont està restringit. L’opció majoritària és deixar el vehicle al gran aparcament de pagament situat a 2,5 km al sud, a “La Caserne”, i des d’allí agafar el bus-llançadora gratuït (10 minuts) fins al Mont Saint Michel o seguir a peu (50 minuts).
- Tren. L’estació més propera està a Pontorson (a 9 km), arriben trens des de París. Des de l’estació de trens hi ha un bus-llançadora (3€ trajecte) fins a la zona de “La Caserne”, des d’aquí amb el bus-llançadora (gratuït) o a peu.
Horaris del Mont Saint Michel:
- Llançadores gratuïtes: tot l’any de 08:30h a 22:00h (més informació i horaris). Pas freqüent (cada 10-15 minuts).
- Aparcament: tot l’any 24h.
- Abadia:
  - Tancat: 1 de gener, 1 de maig i 25 desembre.
  - De l’1 de maig al 31 d’agost: de 9:00h a 19:00h.
  - De l’1 de setembre al 30 d’abril: 09:30h a 18:00h.
  - Últimes admissions 1 hora abans del tancament.
- Marees: veure horaris.
Preus del Mont Saint Michel:
- Veure preus i tipus de vehicles.
- Entrades online: tiqets.com
Webs oficials: Oficina de Turisme Mont Saint Michel | Centre d’Informació Turística

COMBOURG

El principal atractiu d’aquest petit poble és el seu castell, catalogat com a Monument Nacional i construït al segle XII. Als carrers de la localitat també es poden veure algunes cases típiques bretones i un llac des del qual s’obtenen magnífiques panoràmiques del pobles i del castell.

SAINT-MALO

Saint-Malo és una de les ciutats més boniques de Bretanya, amb platges, animats carrers i un recinte emmurallat amb imponents torres defensives. Es poden veure els principals llocs d’interès en una sola jornada, però indubtablement es gaudeix més de tots els seus encancs si es pernocte al menys una nit. A més, per organitzar-se millor cal saber que a alguns llocs d’interès només s’hi pot accedir amb marea baixa.

Muralles de Saint-Malo

Saint-Malo posseeix un impressionant sistema defensiu que va començar a construir-se al segle XII, però es va anar ampliant durant els segles posteriors. Passejar per les muralles és la millor manera d’ubicar-se i retrocedir fins als temps dels corsaris. De fet, ens podem fer una fotografia amb el mismíssim Surcouf, el rei dels corsaris, que compta amb una estàtua a la Torre Bidouane. Aquesta última és una de les més imponents i millor conservades de Saint-Malo, però no la única. A llarg desl seus quasi dos quilòmetres es pot trobar amb diversos bastions i torres defensives. A més, des de dalt de les seves muralles hi ha exel·lents vistes d’alttres llocs emblemàtics i les platges de Saint-Malo.

Mole des Noires

Una de les imatges més típiques de Saint-Malo és la del Far de Mole des Noires, situat al final del trencaoles que protegeix el port de la ciutat. Es pot apreciar des de dalt de les muralles, però és recomanable fer un passeig fins al final de la dàrsena.

Platges de Saint-Malo

La costa de Bretanya és una zona habitual d’estiuejants, atrets per la bellesa dels seus paisatges i les seves platges. Saint-Malo compta amb diversos atractius arenals. El primer atractiu és la Platja de Sillon, tot i que una mica allunyada del centre històric. Però tocant a les muralles hi ha la Platja de Bon Secours, amb bones vistes de la ciutat i la Illa de Bé. Amb marea alta no hi ha molt d’espai, però quan baixa es converteix en una platja molt gran i inclús es forma una piscina natural.

Casc Antic

El centre històric de Saint-Malo va ser totalment reconstruït després de la II Guerra Mundial, i es que, sota l’ampara de les seves muralles, es van proveir soldats alemanys i només van aconseguir alliberar la ciutat amb continus bombardejos que van destruir el 70% dels edificis. No obstant això, han aconseguit recuperar la bellesa dels seus carrers, amb racon realment bells i bulliciosos carrers plens de cafeteries, terrasses i botigues de tot tipus. De fet, és probablement la ciutat més animada de la Bretanya.

El casc antic de Saint-Malo té sis portes d’accés, però n’hi ha dues que criden l’atenció per les seves dimensions. Una és La Porte de Saint Vicent, és imponent i dóna accés al port esportiu, està decorada amb dos escuts gegants de Bretanya i de la pròpia ciutat de Saint-Malo.

Igual que la porta de Saint Vicent, la Grand Porte va aguantar estoicament l’intens bombardeig de la II Guerra Mundial. Tampoc és d’estrenyar per la seva mida descomunal. Avui en dia passa més desparcebuda per la seva ubicació lateral, antigament era la porta principal de la ciutat.

Notre-Dame Saint-Vicent

La catedral gòtica de Saint-Vicent ha regentat la vida dels habitants de Saint-Malo des del cor del casc antic fins al segle XII. Posteriorment, es van realitzar nombroses reformes i ampliacions fins al segle XVII. No obstant, degut als danys ocasionats durant la II Guerra Mundial, la major part de l’edifici va ser restaurat i fins al 1978 no va ser oberta de nou al públic.

Château de Saint-Malo

Aquesta enorme fortalesa va ser erigida entre els segles XV i XVII pels ducs de Bretanya per a protegir-se de les constants revoltes que hi havia a la ciutat. Una de les torres principals és la coneguda com Quic-en-Grogne, on la duquessa va ordenar posar una amenaçant inscripció: “Qui gemega serà perquè és el meu desig”. Avui en dia alberga l’Ajuntament i el Museu d’Història de Saint-Malo.

Île de Grand Be

Aquesta petita illa davant de Saint-Malo està dominada per un antic fort defensiu. Allí mateix, mirant al mar, hi ha també enterrat el famós poeta François-René de Chateaubriand, precursos del romanticisme francès. L’accés a la illa es fa a través d’una passarel·la de formigó només amb la marea baixa. Per tant, cal verificar abans d’accedir, les marees i afegir-hi 1,5 hores abans i després, d’aquesta manera es tenen 3 hores per poder visitar la illa.

Fort Nacional

Igual que la Illa de Grand Be, el fort Nacional només és accessible amb marea baixa. Va ser aixecat al 1689 sobre l’illot de Islet per protegir encara més la ciutat de constants atacs dels propis ciutadans bretons. És de titularitat privada i obre als períodes de de vacances i a l’estiu. Davant de qualsevol dubte, només cal mirar la bandera, si esta isada vol dir que és obert al públic.

Durant l’ocupació alemanya a la II Guerra Mundial, el fort va ser utilitzat com presidi.

Fragata Corsària “Etoile du Roy”

Aquest vaixell anclat al port esportiu de Saint-Malo és una fidel reproducció d’un vaixell corsari de l’època, va seer realitzada per una pel·lícula prenent de referència una fragata anglesa de 1754. Mesura 47 metres d’eslora i tenia una capacitat per a 240 persones. Tot i no ser original, resulta interessant.

La visita del vaixell costa 6 € (infants 3€).

Saint Servan i la Torre Solidor

El barri de Saint-Servan, situat a 1,5 km del centre històric de Saint-Malo alberga les ruïnes d’un antic assemptament romà, a més es pot visitar el Memorial 39-45 dedicat a la II Guerra Mundial i el Fort de Alet, construït al segle XVIII i que va servir de defensa a les tropes alemanyes.

I per últim, l’antiga Torre Solidor, en realitat és tracta de tres torres intercomunicades i que van ser aixecades al segle XIV per protegir la badia de Saint-Malo, avui en dia és un museu amb molts objectes, mapes i diversos ensers marins.

DINAN

Dinan és una de les localitats més populars de la Bretanya i no és d’extranyar, ja que es podria dir que reuneix tots els atractius que es poden veure al típics pobles d’aquesta regió: un sistema emmurallat medieval en excel·lent estat de conservació culminat amb un impressionant castell, bucòlics carrers amb cases d’entramat de fusta, al·lucinants miradors i un emplaçament al costat del riu.

Château de Dinan

Aquest principal bastió defensiu de la ciutat va ser declarat Monument històric nacional al 1886, i formava part de tot el recinte emmurallat de Dinan. L’edifici principal del Castell és el Torreó de la Duchesse Anne, deu el seu nom al seu marit, Joan IV i duc de Bretanya, que va manar construir la torre al 1384. Tot i els seus més de 700 anys, s’alça majestuasament i conserva un excelent estat.

Horari: De maig a setembre, 10:30-19:00. Resta de l’any: 13:30-18:30

Preu: 7,50€ (3,50€ reduïda). Nens gratis.

Remparts de Dinan (Muralles de Dinan)

Les inexpugnables muralles de Dinan va ser erigides pels ducs de Bretanya entre els segles XIII i XV i constitueixen el millor sistema emmurallat que conserva en l’actualitat a Bretanya. Té una longitud de 2.60 metres i una altura de quasi 10 metres en alguns punts. A més, van aprofitar l’escarpada orografía del terreny i la barrera natural del riu La Rance per fer més efectiva la defensa de la ciutat. Es por recorrer de manera gratuita per la part superior de les muralles, passant per diferents de les 14 torres, mentre es contemplen les excepcionals vistes de l’entorn.

Église Saint-Malo de Dinan

Aquesta església d’estil gòtic flamíger es va comença a construir al 1490, d’aquesta época gloriosa es conserva el capçal i el creure, posteriorment, es va anar ampliant i reformant, pel que presenta elements d’estil renaixentista. Durant la Revolució Francesa, va allotjar un mercat de moresc, diferents tipus d’espectacles i inclús va funcionar com una caserna.

Torre del Rellotge

Aquesta céntrica torre construida al segle XV pel duc de Bretanya va servir com a punt de vigilancia des dels seus 42 metres d’altura. Posteriorment, al 1506, la duquesa Anna de Bretanya va manar construir un rellotge que ha regit les vides dels habitants durant més de 500 anys.

Des de dalt de la torre s’obtenen unes bones vistes del casc antic de Dinan.

A escasos metres es troba la Maison de La Harpe, que alberga un petit museu del citat instrument, data de 1559, i originalment estaba emplaçada a la localitat de Lanvollon, però davant de la possibilitat de que fós demolida, va ser desmontada al 1933 i traslladada pedra a pedra.

Horari: D’abril a setembre: de dimarts a diumenge, de 13:30-19:30. Dilluns tancat.

Preu: 4€ (reduïda, 3,50€).

Torre del Rellotge i la Maison de La Harpe a la dreta

Basilique Saint-Saveur

Les primeres pedres de la basílica de Saint-Saveur van ser col·locades al segle XII, segons l’estil romànic de l’època, no obstant, degut a successives reconstruccions i el colapse del campanar al segle XV, una gran part del temple posseeix un estil gòtic. Durant la Revolució Francesa va ser utiltitzadea com a Temple de la Raó i inclús com a graner, abans de tornar-li un ús religiós al 1808. Posseeix una sòbria decoració interior, entre les que destaquen les acolorides vidrieres.

Rue de l’Apport

Aquest és un carrer imprscindible per passejar per observar les seves innumerables cases típiques de fusta. Està molt a prop del carrer de la Torre del Rellotge i a pocs metres hi ha les famoses Place de Merciers i Place Cordeliers, són a continuación una de l’altra i, a més de les cases típiques, hi ha restaurants, bars, pastisseries i creperies, amb les seves delicioses crêpes, amb les seves variants dolces i salades.

Rue de Jerzual i Rue du Petit Fort

A pesar de la dura competencia, el carrer Jerzual és la que presumeix de més cases d’entramat de fusta de tota la ciutat, és un carrer empedrat de descendeix des del centre neuràlgic de Dinan fins al port fluvial del riu La Rance. A ambdós costat se succeeixen cases típiques bretones que albergeun tallers artesanals i botigues de productes típics. La més famosa de totes és la coneguda com Casa del Governador.

A partir de la Porte de Jerzual el carrer canvia de nom i es denomina Rue du Petit Fort. Auesta porta va ser construida al segle XIV i va ser dins al segle XVIII el principal accés al casc antic des del port fluvial de la ciutat. La porta està escoltada per dues torres i passa per sota de les muralles de la ciutat. Durant segle va ser la principal via de comunicación pels artesants de la ciutat que transportaven llana, cuir, cereals i altres mercaderies.

FORT LA LATTE

Aquesta remota fortificació està en un estat magnífic de conservació, i el seu emplaçament davant del mar fa una estampa molt bonica.

Per arribar-hi cal caminar per un sender durant 10 minuts des de l’aparcament. El fort es pot veure en tan sols mitja hora.

Horaris: Juliol i agost de 10:30 a 19:00h.

Preus: Adults 6,60€ (infants 4,40€).

web oficial

CAP FRÉHEL (PLEVENON)

A escasos 4 km del Fort La Latte es troba aquest cap amb impagables vistes a l’oceà Atlàntic i vertiginosos penyasegats de més de 70 metres d’altura. És un espai protegit per la seva biodiversitat de flora i fauna.

ABBAYE BEAUPORT

Els vetustos murs i florits jardins de l’Abadia de Beauport conserven un irresistible atractiu, encara és un lloc poc freqüentat pel turismo, cosa que fa més interessant la visita. Va ser erigida l’any 1202 i va arribar a convertir-se en una pròspera comunitat religiosa fins a la seva desaparició després de la Revolució Francesa. Posteriorment, va ser reconeguda com a monument nacional i a finals del segle XX es va fer una intensa restauració.

CASTEL MEUR (PLOUGRESCANT)

Arribar a aquest curiós lloc no és fácil, però l’esfoç mereix la pena. El nom de Castel Meur significa Gran Castell, recordant el carácter socarró dels bretons. En realitata, es tracta d’una petita casa de camp escanyada per dues roques i amb infinitat de llegendes recreades per la imaginació dels bretons. Per a la seva construcción, fa 150 anys, els seus propietaris van escollir una ubicació excepcional, rodejada d’illots prop del mar. Tot i que no es pot accedir a la casa, si que es pot fer un petit passeig pels voltants de Castel Meur.

PLOMANAC’H

La costa de Ploumanac’h, al nord de la localitat de Perros-Guirec és un autèntica joia geológica, amb enormes blocs de granit de color salmó.

És aconsellable fer un passeig pel sender coster, passant pel Far de Men Ruz i deixar-se enlluernar pels seus paisatges, i per acabar també és recomanable un bany a la platja de Saint-Guirec.

MENHIR SAINT-UZEC

A la Bretanya hi ha una bona col·lecció de monuments megalítics i un dels més importants és el Menhir de Saint-Uzec. Té una antiguitat d’uns 4.000-7.000 anys i pesa 80 tones. Degut a la importancia per a la població local, va ser utilitzat per grabar una creu al 1674, cristianitzant el lloc i evitant el paganisme. Prop d’aquí hi ha també el Domen de Kerguntuil.

MAISON DE GARDE DES AMIETS

Aquest sugerent lloc va ser construit al 1742 amb la finalitat de protegir les costes de Bretanya i funcionar com a duana. Per això van ocultar la costrucció darrera les roques, de dal forma que no poguessin ser vistos des del mar. A ambdós costats està flanquejat per les fascinants Platge des Amiets i la Platge de Kervaliou, aquesta última amb una petita piscina natural.

BRIGNOGAN-PLAGES

Aquesta franja litora no té la fama de la Costa de Granit Rosa, però compta amb formacions rocoses granítiques de gran bellesa. A més, al no ser tan coneguda, té l’avantatge de rebre menys turistes i disposar de platges més grans i boniques. Un dels racons d’obligada visita és el Far de Pontuval, situat en un entorn privilegieat i franquejat per captivadores platges salvatges, en una d’elles hi ha una piscina natural ideal pera als nens. Altres platges recomanables de la zona són la Plage des Chardons Bleus i la Plage du Garo.

MENEHAM

Darrera dels titànics blocs de granit, al 1756 es va aixecar un lloc de vigilancia imposible de veure des del mar. D’aquesta manera podien avistar als contrabandistes sense ser vistos, al temps que es protegien per la barrera natural de les roques. Posteriorment, es va ampliar amb un petit destacament de soldats. L’aldea s’ha reconstruit per representar el seu modus vivendi.

BREST

Poques ciutats van patir tant durant la II Guerra Mundial com Brest, però encara conserva una impresionant ciudadela fortificada. Degut a la seva estatègica ubicació, ha estat una localitat important des de temps de l’Imperi Romà i al llarg dels segles, va anar ampliant i reforçant-se fins a crear un bastió quasi inexpugnable, avui en dia alberga el Museu de la Marina.

PENÍNSULA DE CROZÓN

Aquesta remota zona de Bretanya és una àrea de gran valor ecològic per la seva flora i fauna. Es poden realizar passejos seguint les rutes costeres amb penyasegats de vèrtigen i descubrir històrics llocs com el Fort des Capucins, un fortí del segle XIX construit sobre un illot davant de l’oceà Atlàntic.

Hi ha la localitat de Camaret-sur-Mer, una pintoresca localitat de la península. També hi ha platges boniques com la de Pen-Hat.

LOCRONAN

Aquest poble va gaudir d’una gran importancia gràcies al comerç i a la confecció de teixits durant el segle XIX, i sembla que s’hagi quedat anclat en aquesta época, amb carrers empedrats i típiques cases de pedra que s’han convertit en hotels, botigues d’artesania i elegants cafeteries, que reben cada dia a cents de turistes.

QUIMPER

Quimper és la ciutat més important de la Cornualles i una de les localitats més boniques de la Bretanya, tot i la dura competència que hi ha, encara no és molt coneguda. A més de conservar part del sistema emmurallat, es poden contemplar tradicionals cases d’entramat de fusta, agradables jardins, romàntics ponts decorats amb flots creuan el riu i altres atractius.

Aquesta petita ciutat medieval conserva tota l’esència de Bretanya. És cert que els llocs imprescindibles de Quimper es poden visitar en un dia, però es aconsellable passar-hi una nit per gaudir de l’ambient dels carrers per la tarda i sopar a algún dels seus animants restaurants.

Casc Antic Medieval

Quimper compta amb un casc antic (Vieux Quimper) molt ben conservat, amb infinitat de cases amb entramat de fusta, a l’igual que d’altres ciutats com Vannes o Rennes, moltes d’aquestes han estat restaurades amb la intenció d’atreure al turismo. Al llarg dels carrers del centre històric hi ha confiteries, restaurants i botigues de souvenirs. La Rue de Boucheries i la Rue de Kéréon són dos dels carrers on es poden veure més cases típiques. Altres llocs amb encant són la Place au Beurre i la Rue Elie-Freron.

Notre-Dame Saint-Corentin

Aquesta catedral gòtica va iniciar les seves obres al segle XIII, tot i que no es va acabar definitivament fins al segle XV, no obstant, durant la Revolució Francesa va patit assetjaments i saquejos per part de les masses, però segueix essent un dels temples més bonics de França. En el seu interior destaca per les policormades vidrieres donades per les famílies adinerades de la ciutat. Durant el segle XX i XXI s’han portat a terme tasques de restauració per tornar-li l’esplendor.

Jardins de la Retraite

Aquest amagat jardí botànic ubicat a les esquenes de les muralles, és un preció racó primorosament ornamentat i organitzat en tres zones. Deu el seu nom a un seminari de les monges de la ordre de Las Dames de la Retraite, que van ocupar el solar fins al 1977. En els diferents espais separats per escalinates es pot contemplar boniques palmeres i altres plantes tropicals. I per últim, també s’han habilitat un espai dedicat a les plantes de terra com aloe vera, iuques i atzavares.

A pocs metres hi ha l’Església dels Jesuites del segle XVII.

Horari: Hivern, 9:00-17:00. Estiu, 9:00-18:00.

Entrada gratuita.

Muralles de Quimper

El sistema emmurallat de Quimper va ser erigit al segle XII pels ducs de Bretanya Jean I i Jean II, i es va ampliar durant els dos segles següents fins a configurar un recinte defensiu de 1.500 metres de diàmetre. A més d’aquestes imponents muralles, la ciutat estaba fortmament defensada per una enorme fosa de 1 metres d’ample i vàries torres de defensa. D’aquestes només queda com a testimoni l’esplèndida Torre Nevet. En aquesta secció, annexa al Jardí de la Retraite, es pot accedir a la part superior de les muralles i contemplar les vistes des de dalt.

Una de les seccions més ben conservades es troba al costat del riu Odet, però a més, davant de les muralles, en aquest sector hi ha un petit jardí amb vistoeses flors, i juntament al jardi es troba el petit Museu del Departament de Bretanya, dedicat a la cultura bretona.

Marché de les Halles

El mercat de les Halles Saint-François és un mercat que porta quasi dos segles oferint diàriament productes de primera qualitat d’agricultores i ramaders locals, com verdures, formatges i altres viandes. A més, els dimecres també s’instal·len un llocs ambulants d’agricultors i els diumenges s’organitzar el mercat Braden, que a més de productes alimentaris, també es pot comprar roba.

Place Terre-au-Duc

Tot i que és difícil escollir un lloc dins del casc antic de Quimper, la Place Terre-au-Duc probablement s’endú la glòria. Aquesta petita i encantadora plaça amb acolorides construccions de més de 300 anys al voltant d’una Font amb motius decoratius típics de la ciutat.

Museu de Belles Arts

Aquest museu va nèixer gràcies a la labor filantrópica del Comte Jean-Marie de Silguy que va donar la seva important col·lecció d’art a la ciutat. Posteriorment el museu ha anat ampliant i el seu fons pictòric s’ha enriquit amb diverses donacions privades. Entre les seves obres destaquen treballs d’autors principalment francesos.

Château de Keriolet

Aquest castell neogòtic del segle XIX, situat a la localitat de Concarneau va ser un regal d’una princesa russa, Zenaida Yusopova, al seu marit, el comte de Chaveneau. No va escatimar diners, ja que va construir un bonic palau enmig de la campinya bretona. Organitzen visites guiades pels seves luxoses sales i els jardins.

JOSSELIN

Resulta difícil trobar tants racons encantadors en un espai tant petit, i es que, Josselin reuneix en pocs carrers de vianants cases multicolors de fusta, animads terrasses, edificis centenaris i un castell al costat del riu, el Château de Josselin, cal dir que la visita del Castell no val la pena, ja que el que s’ensenya és poca cosa i el preu és molt car, no obstant veure’l per l’exterior si.

CARNAC

Carnac és el jaciment prehistòric més gran del món, i data dels segles V – III a.C., s’ha trobat mils de menhirs. Té un lloc d’interpreatació on es pot aprendre més sobre aquesta impresionant joia del Neolític.

VANNES

Aquesta ciutat de quasi 2.000 anys d’història va arribar a ser l’antiga capital de Bretanya i té un patrimoni molt ben conservat. El seu casc històric està protegit per imponents muralles, alberga quasi 200 típiques cases bretones de fusta, té jardins molts bonics i històrics edificis.

Porta de la Presó

Aquest enorme bastió defensiu va ser aixecat al segle XIII al mateix lloc on es trobaven les muralles romanes, l’entrada té un accés per a vianants i un altre per a carros, que antigament havien de travessar un pont llevadís. Al seus peus es troben dues pintoresques cases d’entramat de fusta molt ben conserades, una d’elles alberga un bar amb una Terrassa molt animada.

Casc Antic

Vannes pot presumir de tenir un dels centres històrics medievals millor conservats de França. Cal destacar les múltiples cases típiques amb entramats de fusta.

Remparts de Vannes (Muralles de Vannes)

La ciutat de Vannes sembla haver nascut per barallar-se contra assetjaments d’enemics. Des de la seva fundació pels romans al segle I han comptat amb un sistema emmurallat. A l’Edat Mitja aquesta fortaleza va ser refoçada al segle XIV i sobre tot al segle XVI, quan es van afegir els bastions. Les muralles es conserven en un bon estat i es pot pujar-hi per un petit tram a la secció de la muralla que hi ha els jardins, segons s’entra per la Porta de la Presó cal dirigir-se cap a l’esquerra i fàcilment es troben les escales per pujar-hi.

Al perímetre exterior de les muralles hi ha uns preciosos jardins adornats amb flors i bardisses molt ben cuidades, és també un lloc favorit pels seus habitants per a relaxar-se durant la tarda dels dies d’estiu. Les millors vistes del jardí són de dalt de la muralla.

Place Henry IV

Aquesta plaça del centre emmurallat de Vannes és tan petita com encantadora i guarda molts dels secreta de la història de la ciutat. Al voltant dels seus 400 m² s’ubiquen nombroses cases d’entramat de fusta, la majoria daten dels segles XV i XVI i compten amb la denominació d’edificis històrics de França.

A més, des de la plaça es veu el campanar de la Basilique de Saint-Pierre.

Notre-Dame de Sant-Pierre

Aquesta església d’estil gòtic es remonta al segle XV, tot i que anteriorment ja debía existir un campanar en aquest mateix lloc, no obstant, el campanar que s’observa actualmente es va aixecar al segle XIX, pel que la conclusió de la catedra es va demorar durant diversos segles, per això es poden percebre diferents estils arquitectònics.

Dins reposen les restes de Saint-Vicente-Ferrer, que va passar els seus últims mesos de la seva vida a Vannes.

L’entrada és lliure i gratuïta.

Interior de la Notre-Dame de Saint Pierre

Château de L’Hermine

El Castell original va ser la residencia oficial dels ducs de Bretanya entre els segles XIV i XV, no obstant, va ser derruït i al seu lloc es va construir, l’any 1785, l’edifici que es pot veure avui. Al segle XIX va ser comprat per l’Ajuntament de Vannes, funcionant des de llavors com edifici públic. Al davant té uns bonics jardins al costat del riu Garenne. La planta baixa acostuma a albergar exposicions temporals.

Porta de Saint-Vicent

Aquesta entrada a la ciutat emmurallada sembla estar dissenyada per impresionar al visitant. Era l’entrada principal a la ciutat, a la que s’accedia des del port. Deu el seu nom a Saint Vicent-Ferrer i data de finals del segle XVI. Antigament davant d’aquesta porta hi havia un pont. A la part superior s’exhibeix l’escut d’armes de la ciutat en granit i sobre ell, una estàtuta de Sant Vicent-Ferrer amb la mà alçada. Conta la llegenda que quan el sant baixi la mà, la ciutat quedarà engullida per les aigües.

DéDaLe Rive Gauche

Els amants de l’art alternatiu tenen també un lloc a Vannes, s’anomena DéDaLe Rive Gauche i és un projecte cultural que promou l’art urbà. Aglutina als més creatius artistas locals, com músics i graffiters. Alguns d’ells ha estat encarregats de decorar les diferents sales del local. Té també un bar molt agradable amb una Terrassa al costat del riu freqüentat per hípsters. La seva intensa agenda inclou exposicions gràfiques, audiovisuals i concerts de múnica hip-hop.

ROCHEFORT-EN-TERRE

Rochefort-en-Terre és un dels pobles més bonics de França. Aquesta meravella sembla literalment un escenari d’una pel·lícula de Disney. El Castell és l’edifi més destacat però paradoxalment passa quasi desapercebut per un casc urbà plagat de cases centenàries que competeixen per veure quina és més bonica. Als seus baixos, tallers d’artesans, pastisseries, botigues de souvenirs i cafeteries atreuen als visitants que cada vegada més són seduits pels encants de Rochefort-en-Terre.