Alsàcia és una regió històrica de França situada a l’extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est. Estrasburg n’és la capital.
La regió d’Alsàcia formà part del comtat d’Alsàcia durant l’edat mitja, s’incorporà a França al 1648 per la pau de Westfàlia que tancava la guerra dels 30 anys. Posteriorment, després de la Guerra francoprussiana de 1870 fou novament incorporada a Alemanya pel tractat de Frankfurt. Juntament amb part de la Lorena, formà dins de Prússia la província d’Alsàcia-Lorena. En acabar la Primera Guerra Mundial al 1918, fou novament incorporada a França. Durant la Segona Guerra Mundial fou incorporada al Tercer Reixh i finalment, al 1945, fou retornada a França.
Des d’Alsàcia també es pot aprofitar i fer alguna visita a la Selva Negra Alemanya i visitar alguns llocs amb encants d’aquesta zona
Les localitats d’interès d’aquest viatge són:
- Estrasburg
- Obernai
- Barr
- Sélestat
- Château du Koenigsbourg
- Bergheim
- Ribeauvillé
- Riquewihr
- Kaysersberg
- Turckheim
- Eguisheim
- Colmar
Estrasburg
La Petit France
La Petite France, situada a la Gran Illa al riu Ill, es un lloc per passejar pels seus carrers empedrats, veure les cases de colors amb entramats de fusta que es reflecteixen a l’aigua, asseure’s en una de les terrasses amb vistes.
Entre totes les cases típiques d’Alsàcia, de la Petite France destaca la Maison es Tanneurs, una antiga casa d’adobers convertida en restaurant.
Ponts Couverts i la Presa Vauban
Els Ponts Couverts són un grup de tres ponts i quatre torres defensives, que marquen l’entrada al barri de La Petite France. Aquesta ponts es van construir entre 1220 i 1250 sobre el riu Ill, un afluent del Rhin, com a defensa per a repel·lir els atacs dels enemics i abans estaven coberts per sostres de fusta, d’aquí el seu nom, i hi havia cinc torres, ja que una es va destruir durant l’incendi de 1869.
A pocs metres d’aquest ponts es troba la Presa Vauban, llur finalitat era defensiva a l’elevar en cas d’atac, el nivell del riu i dificultar l’avançament de l’enemic mitjançant inundacions.
A l’interior de la presa de 120 metres es poden veure diferents escultures i gaudir de les visites des de la seva terrassa als Ponts Couverts i al barri de La Petite France.
Catedral de Notre Dame
Aquesta catedral d’estil gòtic, construïda al llarg de quatre segles, entre 1015 i 1439, va ser durant dos segles l’edifici més alt del mon amb els seus 142 metres que té el seu campanar.
A més de pujar al seu campanar per gaudir de les vistes, és recomanable entretenir-se en descobrir tots els detalls i escultures de la fantàstica façana principal de la catedral i entrar a l’interior per veure el púlpit, l’òrgan i sobretot, un preciós rellotge astronòmic.
Kammerzell
La casa Kammerzell, situada a la Plaça de la Catedral, és l’edifici medieval millor conservat i més bonic per veure a Estrasburg.
Aquesta casa de tons foscos i estil gòtic es va construir al 1427, impressiona per les seves nombroses finestres envoltades d’escultures sacres i profanes, la seva planta baixa de pedra i l’ornamentat entramat de fusta dels pisos superiors.
Per visitar l’interior i veure els frescos del pintor Léo Schnug, cal menjar al seu restaurant o allotjar-se a l’hotel, ambdós bastant cars.
A la Plaça de la Catedral també és troba el Palau Rohan d’estil clàssic i que alberga a l’interior el Museu de Belles Arts, el Museu Arqueològic i el Museu d’Arts Decoratives.
Al voltant de la plaça també hi ha alguns dels millors restaurants d’Estrasburg, com el Skaechele, Au Crocodile i Zehnerglock.
Barri Alemany
El Barri Alemany o Barri Imperial, és el resultat de l’ampliació de la ciutat realitzada per les autoritats alemanyes durant la seva annexió entre els anys 1880 i la I Guerra Mundial. Alemanya volia fer d’Estrasburg una ciutat important dins del seu imperi i va construir una nova ciutat plena d’edificis oficials i monumentals, al nord del centre històric.
Entre els seus edificis més destacats es troba la Biblioteca Nacional i Universitària d’Estrasburg, el Palais du Rhin, el Palais Universitaire i l’Estació de Trens.
Place Kléber i Place Gutenberg
La Place Kléber, situada a la zona comercial, és la plaça principal i més gran d’Estrasburg, en la que destaquen l’estàtua del general Kléber, nascut a la ciutat, i l’edifici d’Aubette d’estil clàssic.
Una de les places més famoses de la ciutat és la Plaça Gutenberg, que deu el seu nom a Johannes Gutenberg, l’inventor de la impremta moderna.
Per arribar a aquests dues places és recomanable agafar la Rue du Vieux Marché Aux Poissons, una de les concorregudes de la ciutat, plena de botigues i restaurants, per la qual és un plaer passejar-hi.
Al desembre, en aquestes dues places es munten els millors mercats de Nadal de la ciutat. Mentre que a la Rue Vieux Marché Aux Poissons es decora amb el famós cartell lluminós de “Strasbourg, Capitale de Noel”.
European District
És anomenat Barri Europeu on es concentren la seu de vàries institucions de la Unió Europea, com el Parlament Europeu, el Consell d’Europa o el Tribunal Europeu de Drets Humans.
A pocs metres d’aquests edificis es troba el Parc de l’Orangerie, el parc més antic d’Estrasburg, perfecte per passejar pels senders plens de naturalesa i relaxar-se fent pícnic al costat del llac.
En mig del parc es troba el Palauet Josephine Pavillon de principis del segle XVII, que va servir de residència reial de l’emperadriu Josephine i com hivernacle de tarongers.
Església Saint-Pierre-le-Jeune
L’església protestant de Saint-Pierre-le-Jeune té els seus orígens al 1301 i està situada al centre històric. A l’interior de l’església d’estil gòtic es troben diverses joies com frescos del segle XIV, el claustre amb columnes del segle XI, la llotja i sobretot, els vestigis d’una antiga església del segle VII utilitzada ara com a cripta.
Interior de l’ Església protestant de Saint-Pierre-le-Jeune Claustre de l’ Església protestant de Saint-Pierre-le-Jeune
Església Saint-Paul
L’església luterana de Saint-Paul, un imponent edifici neogòtic i declarat monument històric de França, és una altra de les esglésies impressionants per veure a Estrasburg.
Obernai
Fontaine de Sainte-Odile
Aquesta Font es troba ubicada a la popular Place du Marché. Va ser construïda al 1904 en honora la santa patrona d’Alsàcia, nascuda aquí. La Font de Sainte-Odile va ser dissenyada per Alfred Marsolff, com a colofó final als treballs d’abastiment d’aigua a la localitat.
Puits à Six Seaux (Pou dels sis cubs)
Aquest pou d’estil renaixentista està format per tres columnes corínties amb gravats del Nou Testament, tres politges de les que pengen 6 cubs que donen origen al seu nom i un penell situat a la part superior. El pou té gravada la data de 1579, suposadament la data de construcció. A més la panoràmica amb les típiques cases alsacianes i l’església de Saints-Pierre-et-Paul amb les seves punxegudes torres darrera, fa un excel·lent lloc per fer fotografies.
Església de Saints-Pierre-et-Paul
L’Església de Saints-Pierre-et-Paul és el segon edifici religiós més gran d’Alsàcia, només per darrera de la Catedral d’Estrasburg. Està dedicada als sants Pere i Pau, i va ser construïda al segle XIX, al mateix lloc on es trobava una antiga església gòtica del segle XV. A més de destaca per la seu imponent mida, s’assembla al d’una catedral, la principal església d’Obernai destaca pel seu cor, l’òrgan i les seves impressionants vidrieres gòtiques.
Place du Marché
Es tracta del cor del centre històric d’Obernai, en aquesta plaça es troba l’Ajuntament, l’edifici del Mercat de Blat i la Fontaine de Sainte-Odile. A la plaça s’hi celebra, des de principis de 1300, el mercat setmanal els dijous. La plaça està rodejada de precioses cases d’estil alsacià, on s’ubiquen botigues de records, restaurants i algun petit hotel.
Torre Campanar d’Obernai
Aquesta torre, construïda al segle XIII, es tractava originalment del campanar (Beffroi), d’una antiga església dedicada a la Verge Maria. Aquesta església, de la que només queda el cor, va ser destruïda al 1873. La Torre Campanar està situada en ple cor del centre històric i la seva altura, de més de 70 metres, fa que es pugui veure quasi des de qualsevol part d’Obernai. Es tracta, juntament amb l’església de Saints-Pierre-et-Paul, de l’edifici més característic i simbòlic d’Obernai. A més de complir amb la funció de campanar de l’església, el torre complia la funció de vigilància gràcies a que la seva alçada li permetia sobresortir per sobre de la resta d’edificis, inclús per sobre de les muralles.
Barr
Barr compon la ruta del vi, i un lloc quasi desconegut pels turistes.
La millor forma per descobrir-lo és perdre’s pels seus carrers, les cases mantenen l’estil alsacià, encara que només a les parts cèntriques del poble. Els seus carrers de llambordes aporten un toc pintoresc.
El centre es localitza a la Plaça de l’Ajuntament (Hotel de Ville). Aquí és on troba el mercat de Nadal (només se celebra els tres primers caps de setmana de desembre), i just davant el Restaurant Le Brochet, un edifici emblemàtic del segle XVI.
Església de Saint-Martin
L’església es localitza prop del punt de partida de la ruta del vi, i a pocs passos de la plaça de l’Ajuntament. L’església data de l’any 1180 i encara conserva els quatre nivells de la seva torre romànica. Destaca per tenir en el seu interior un òrgan Stiehr.
Sélestat
Sélestat és un poble amb molt d’encant, destaca sobretot el seu patrimoni arquitectònic i és coneguda perquè aquí es va trobar la primera referencia escrita que es coneix a un arbre de Nadal, l’any 1521.
També destaquen la famosa Biblioteca Humanista, les seves cases renaixentistes, l’església romànica de Sainte-Foy i l’església gòtica de Saint-Georges.
Château du Koenigsbourg
El Castell de Haut-Koenigsbourg es troba a 28 km de Colmar, al cim del mont Sophanbech, pel que les vistes des d’allí són una autèntica meravella. Es va construir en aquest lloc perquè era un lloc estratègic per custodiar la ruta del vi la plata.
S’aparca gratis a ambdós costats de la pròpia carretera que porta al Castell. Les places estan marcades al terra.
On es compren les entrades hi ha fullets amb castellà i la visita es pot fer per lliure. Aquest castell és del segle XII i va pertànyer entre altres a la família de Habsburg, al cap dels anys va acabar declarat en ruïnes però Guillem I va ordenar reconstruir-lo. Des de 1993 és Monument Històric i un dels més populars de França.
Es visiten sales d’armes, la cuina, patis, pous, sala del Kaiser, etc.
La sala del Kaiser és un menjador on hi ha unes làmpades i una àguila imperial al sostre.
El temps de visita és d’1,5 hores.
Preu: 9 €.
Horaris: De novembre a febrer de 9.30h a 12h i de 13h a 16.30h. juny, juliol i agost de 9.15 a 18h. Resta de l’any de 9.15h a 17h.
Bergheim
Bergheim és un d’aquests pobles alsacians menys famosos que val la pena conèixer. Es troba prop de Ribeauvillé i no és especialment gran.
A Bergheim cal veure les restes de la muralla, les torres i les portes, la Place du Marché, la Grand Rue, l’antiga Sinagoga i l’església de Notre-Dame-de-la-Assomption.
Ribeauvillé
Ribeauvillé es conegut com “la vila dels tres castells”, ja que en tres muntanyetes properes estan situats 3 castells per pertanyien a la família noble que va viure al poble. Són els de St-Ulrich, Girsberg i Haut-Ribeaupierre. També se’l coneix com “la ciutat dels violinistes” perquè a l’Edat Mitja era on hi havia més nombre de músics.
Es pot aparcar als aparcaments gratuïts que voregen el poble.
La Place de la Sinne està plena de bars amb taules, al centre de la plaça hi ha la Fontaine Friedrich que representa l’agricultura.
Torre des Bouchers, són les portes a la ciutat que va està emmurallada al segle XIII. Aquesta és la més popular.
L’església del Convent dels Agustins que té un sostre tan bonic com la capella d’Eguisheim.
L’Hotel de la Ville, que és l’Ajuntament, ocupa el lloc d’una antiga posada.
La Chapelle de Sainte-Catherine, era la capella de l’hospital i des de 1812 s’utilitza com a museu.
La casa del Violinistes (Ménétriers), és la que té una talla de fusta de la Verge Maria.
Riquewihr
Riquewihr està considerat un dels pobles més bonics de França i el bressol del vi.
La Torre Dolder, que és de les més boniques d’Alsàcia, pel costat exterior és simple, però per dins sembla una caseta. És la seu del Museu Històric.
És molt bonic el carrer principal, la resta de carrers no són recomanables anar-hi ja que no tenen cap atractiu.
Kaysersberg
En aquest poble hi ha un carrer principal a mode d’artèria i des d’ell parteixen els altres. Es tracta de la Rue du Géneral de Gaulle, en aquest carrer es troben nombrosos restaurants i tavernes, l’Ajuntament, l’església de la Sainte-Croix, però tot passa desapercebut, les cases són tan boniques i les adornen tan bé que passes donant l’esquena a moltes coses sense adonar-te’n. L’ideal és entre i sortir del poble pel mateix camí, perquè així descobreixes detall a l’anada i a la tornada.
A dalt del turó es troben les muralles del castell, i és que aquest poble és d’origen medieval també. Es pot caminar fins al castell i visitar-lo gratuïtament a qualsevol hora. Hi ha una torre que després de pujar 100 escales et dóna les millors vistes del poble.
Una altra de les vistes per contemplar és des del pont de pedra sobre el riu Weiss, molt a prop es troba el pessebre del poble i la Chapelle de L’Oberhof construïda al 1391, la qual és considerada Monument històric.
En ple carrer principal es troba una de les cases millor adornades del poble al Nadal. Però l’important és que a dins hi ha una pastisseria artesanal que elabora pastissos exquisits, s’anomena Péché Mignon i aquí tenen els Kougelhopf.
Segons la llegenda el va inventar un pastisser per sorprendre al Rei. Va crear un motlle nou de forma circular per simbolitzar la corona del rei. En teoria aquest és l’origen del Tortell de Reis que avui en dia mengem el dia de Reis. Tot i que cal dir que no s’assembla ni en la massa brioche ni en res.
Per Nadal, el mercat obre els divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 20h.
Turckheim
Les cases de Turckheim són del segle XVI i XVII, molt acolorides però potser el que crida més l’atenció són les portes medievals a la vila.
Eguisheim
Eguisheim és un dels pobles més visitats de la regió, i el que més carrers estrets té.
El pàrquing costa 3 € per tot el dia, cal posar el nº de matrícula al parquímetre i es pot pagar amb targeta.
Aquest poble es recórrer fàcilment a peu perquè només hi ha 3 carrers circulars.
Just al costat de la Place du Château hi va haver un castell medieval i per això les cases concèntriques a aquest punt. Del mateix només queda el Palau i la Capella dedicada al Papa Lleó IX. La capella es va aixecar sobre unes masmorres del castell i pot visitar-se gratis. Es molt pintoresca en el seu interior, i el terrat és preciós.
Colmar
La Place Jeanne d´Arc és la plaça més fotografiada de Colmar. Aquí les cases d’entramat llueixen perfectes i des d’ella pots seguir unes petites plaques daurades i triangulars amb la cara de l’Estàtua de la Llibertat que estan al terra. Aquestes plaques senyalen el camí recomanat per l’oficina de turisme.
La Place de l’Ancienne Doueane. Aquesta plaça té unes cases pintoresques i l’edifici Koifhus (de l’antiga duana), pots travessar-lo i per Nadal fan mercat dins, en concret a la primera planta hi ha un mercat d’artesania alsaciana.
La Rue Tanneurs porta fins a la Petite Venise, en aquesta zona compresa entre dos ponts es troben els barris gremials de pescadors (Quai de la Poissonnerie) i adobers, són casetes molt populars i cridaneres.
A vorejar el riu Lauch, a la Rue Turenne és on hi ha més gent, fent cua per fer-se una fotografia a la barana del pont amb vistes al canal. És molt bonic tan de dia com de nit, i aquí es concentren el restaurants més cars.
En aquesta zona hi ha el Marché Couvert (Mercat Cobert), en ell ofereixen menjars de vàries parts del món.
A la Rue des Marchands es troba la Maison Pfister, és una casa d’estil renaixentista renà que té la façana coberta per frescos amb escenes de la Bíblia, la va fer un barreter al 1577.
Una mica més endavant a l’esquerra de la catedral hi ha una casa anomenada Salle du Corps de Garde d’estil renaixentista. Aquí hi havia el primer ajuntament. Just al costat d’aquesta hi ha la casa més antiga de Colmar, és de l’any 1350 i s’anomena Maison Adolph. Se sap que va patir una reconstrucció severa perquè una de les finestres del segon pis la van fer idèntica a les de la catedral que hi ha just davant. Als baixos hi ha una botiga de productes naturals.
La Catedral de Colmar ocupa el centre de la plaça, en realitat va ser una Col·legiata, la de Saint Martins, es pot visitar gratis, tot i que de dins és fosca i trista, el més cridaner potser són els vitralls de segle XIII.
La Rue des Tetes deu el nom a una bonic edifici de 1609 que té més de 100 cares a la façana. Ara és un Hotel-Restaurant de luxe que es diu Maison des Tetes.
Moisès 